Tema-1L’espai geogràfic espanyol.

La diversitat geomorfològica.

Geografia d’EspanyaIES Berenguer Dalmau - Catarroja

Curs 2020-21

Professor: Jesús Lerma Duart

2 El relleu peninsular

El relleu és el conjunt de formes que presenta la superfície terrestre

és el resultat de

L’estructura geològica El modelat

depènd’agents interns:

depènd’agents externs:

quins? accions? quins? accions?

i del tipus de rocam

litologiaorogènesisismesvolcans

elevacionsenfonsamentsplegamentsfractures

l’atmosferal’aiguaéssers vius

erosiótransportsedimentació

el relleu i el modelat

silicicalcariargilós

2 Característiques del relleu peninsular

tres característiques principals:

forma massissa

altitud mitjana elevada

disposició perifèrica del

relleu

gran amplada de la penínsulacostes rectilínies

abundància de muntanyesextens nucli central de terres altes: la Meseta

les serralades formen un arc que voreja la Meseta, a més de les serralades exteriors.Això provoca:

escassa influència del mar a l’interiordificultats històriques de comunicació interior/perifèria

Gran amplada de la península

Excepció

Costes rectilínies

Elevada altitud mitjana

Nucli central de terres altes molt extens

Disposició perifèrica de les serralades

Relleu fortalesa

Dificultat de penetració de la influència marina cap a

l’interior

Basculació cap a l’oest

3 Tipus d’unitats morfoestructurals

A la península trobem tots els tipus de grans unitats morfoestructurals del

relleu continental

Sòcols

Massissos antics

Serralades

Conques sedimentàries o depressions

Els sòcols

Planes o altiplans de l’era primària/Paleozoic que resulten de l’arrasament per erosió de les serraladessorgides de l’orogènesi d’eixa mateixa era.

Es caracteritzen pel predomini de roques silícies molt rígides: granit, pissarra, quarsita, esquist o gneis.

Si no els afecten noves pressions es constitueixen relleus horitzontals: peneplans. Com el de la meitat occidental peninsular (penepla zamorano-salmantí).

Quan els afecten noves pressions elsmaterials rígids es fracturen en blocs ques’alcen o s’enfonsen (horst i graben)conformant el que anomenem unaestructura germànica.

Els massissos antics

En realitat són horst, muntanyes formades durant l’era terciària pel rejoveniment que provocà l’orogèniaalpina.

Lògicament, estan formats per materials paleozoics.

Presenten formes arrodonides i cims aplanats.

A la península són massissos antics elSistema Central, les Muntanyes de Toledo,el massís Galaic i la part occidental de laSerralada Cantàbrica

Les serralades de plegament

Són elevacions muntanyoses sorgides arran de l’orogènia alpina que va plegar els sediments mesozoics (erasecundària).

Les conformen majoritàriament materials calcaris que, per la seua plasticitat, es pleguen i no es fracturen.

Són serralades joves que presenten forts pendents i cims escarpats.

En podem distingir de dos tipus

serralades intermèdies serralades alpines

✓ es formen amb materials dipositats pel mar a les voresdel sòcol.

✓ les pressions orogèniques fracturen el sòcol i pleguen lacoberta plàstica superior.

✓ és el que s’anomena estructura saxònica mixta.

✓ són intermèdies el Sistema Ibèric i la part oriental de laserralada Cantàbrica.

✓ es formen a partir de materials dipositats a fossesmarines profundes.

✓ Les pressions orogèniques produeixen estructuresplegades que alternen crestes (anticlinals) i valls(sinclinals).

✓ En aquest tipus podem incloure els Pirineus i lesserralades Bètiques.

Les conques sedimentàries

També les podem anomenar depressions.

Són zones enfonsades que es formaren a l’era terciària i es van reblir amb sediments argilosos i calcaris.

No han estat afectades per orogènies posteriors, de manera que presenten estructures horitzontals (aclinal) oen cuesta (monoclinal).

En podem distingir de dos tipus

conques de sòcol conques o depressions prealpines

✓ es formen per l’enfonsament d’un bloc del sòcol(graben) durant l’orogènia alpina.

✓ podem incloure les conques dels Duero, del Tajo i delGuadiana.

✓ es localitzen a banda i banda de les serralades alpines.

✓ es formen per la distensió posterior al plegament de lesserralades.

✓ són les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.