tradiciÓ o consum?
TRANSCRIPT
TRADICIÓ
O CONSUM?
Les celebracions nadalenques, lluny d’ésser moments familiars de reprendre tradicions locals i de passar
hiverns en caliu, promouen unes èpoques de consum desorbitat que poc tenen a veure amb l’essència d’unes
festes en què hi destaquin els valors de la solidaritat, els rituals pagans, les tradicions populars o la cultura.
Si d’una banda ens trobem amb una minorització cultural pel que fa al Tió,
de l’altra observem la intromissió de costums materialistes que ens converteixen
en esclaves del consumisme per impulsar una producció il·limitada acompanyada
de l’explotació laboral, tòpics que caracteritzen l’actual sistema econòmic. Així
doncs, veiem com la clau de la situació actual rau en una demanda irracional i
desenfrenada de tot tipus de recursos que ens venen tota classe d’empreses amb
el punt de mira als beneficis a qualsevol cost. Amb la falsa visió extesa que
comprèn que “tenir més ens fa més felices” com a dogma de fe, el Nadal
comporta múltiples conseqüències desastroses, tant per al medi ambient com
per als comerços locals, els recursos energètics i els valors humans. Aquí
exposem unes quantes dades que potser ens serviran de reflexió, i més endavant
trobarem les alternatives que creiem adients per a -almenys intentar- evitar –el
que sembla- l’imminent col·lapse.
EROSIÓ DEL
PETIT COMERÇ
Durant l’època nadalenca, els comerços es juguen sobre un 20% i un 25% del que facturen durant l’any.
S’estima que les famílies de l’Estat Espanyol tinguin unes despeses de 680€ , un 4% menys que en 2011. Si ens
centrem en un estudi sobre les tendències en el consum nadalenc realitzat per Deloitte, podem comprovar com
el pragmatisme a l’hora de fer regals es superposa al valor intrínsec del mateix, així, veiem com la derivada
general és un augment pel que fa a regalar “Diners”, corroborant, a la vegada, el valor afegit del diner com a
tal i no com a mera peça d’intercanvi.
La greu situació econòmica erosiona la capacitat adquisitiva de classes baixes i mitjanes i això comporta un
augment en el percentatge de regals en grup o presents per a menys membres de la família. D’aquesta, només
les empreses que poden permetre’s abaixar els preus seran les que obtindran més beneficis, ja que el fet de
rebaixar el cost dels productes influeix en l’èxit de la demanda. Això exemplifica com el petit comerç no és qui
en treu el gran redit de les campanyes consumistes de Nadal. De fet, l’estudi també fa palès com els i les
consumidores prefereixen comprar en grans magatzems o cadenes especialitzades. Pel que fa a les compres
alimentàries, les ventes als hipermercats s’estimen en un 76%, mentre que el comerç tradicional, que perd
força respecte els anys anteriors, es situa en només un 36%.
D’aquesta manera, veiem com el comerç local poc a poc és substituït per
noves sucursals de multinacionals que, malgrat oferir-nos els productes a un preu més baix, ens donen un tracte més impersonal i indirecte, així com una menor garantia de qualitat. Simultàniament, juguen amb una economia a gran escala, que contribueix al deteriorament del medi ambient degut al transport dels productes i a una evasió de capital, que no ajuda a regenerar el teixit comercial autòcton, sinó que fa acumular grans beneficis en mans de poques persones.
A Les Corts no és estrany observar com la Illa i El Corte Inglés de Diagonal
generen un flux de persones per la Diagonal entre els dos grans centres comercials. Ens hem qüestionat mai si això contribueix al comerç local? Sabem amb quines polítiques laborals de gènere juga el Corte Inglés mentre ens venen que “Regala Nadal”?
MALBARATAMENT
DELS RECURSOS
ALIMENTARIS I/O
MATERIALS
Per Nadal es realitzen força dinars familiars. Pel que fa a les línies alimentàries, un informe de la FAO de
2006 ja apuntava que durant aquestes dates es llença més d’un 40% dels aliments produïts, ja sigui per
exigències estètiques del mercat, errors en la distribució de grans volums, factors que condicionen la seva
sortida al mercat i n’impedeixen la venda. Aquest factor no és exclusiu de Nadal, hi ha nombrosos documentals
que parlen sobre el malbaratament del menjar durant l’any com “El Menjar que llencem” de Tony Comitti, emès
fa menys d’un mes per TV3.
A la vegada, veiem com el nombre de persones desnodrides va augmentant de 850 milions a més de 900
milions en els últims anys, i que cada any moren més de 16000 infants degut a la fam, en dades de la FAO.
Aquests desequilibris globals semblen ésser endèmics al sistema, hi ha nombroses empreses que
aprofiten les diferències econòmiques Nord-Sud per a funcionar.
No només es desaprofiten tones i tones de menjar. Les conseqüències mediambientals són devastadores.
I és que segons Ecologistes en Acció,
“Si els habitants dels països considerats del
“Tercer Món” consumissin el mateix que els
països industrialitzats, necessitaríem 3
planetes Terra amb tots els seus recursos
alimentaris, materials i energètics per abastir
tota la nostra avarícia.”
INCREMENT DE LA
GENERACIÓ DE
RESIDUS
Pel que fa a la generació de brossa, és un terme que es veu
considerablement incrementat durant la campanya consumista
de Nadal. Si la mitjana de residus diaris és de 1.4kg, s’augmenta
fins a 0.6kg més, superant els 2kg de residus per habitant
durant el Nadal. En aquest augment hi té força a veure l’ús
d’embalatges de paper o de plàstic d’un sol ús, que
contribueixen a un ús irracional dels recursos materials del
planeta.
FACTOR ENERGÈTIC:
ABUS DESCOMUNAL Un altre punt a tenir en compte és el consum d’energia elèctrica, que es dispara de forma descomunal.
Segons un estudi d’ADECES (Asociación Pro Derechos Civiles Económicos y Sociales), al conjunt de l’Estat
espanyol, la il·luminació nadalenca es mantindrà encesa aquest 2012 durant 34 dies de mitjana. No obstant,
Barcelona supera aquesta línia amb 45 dies, més d’un 30%. En termes de consum energètic per habitant, s’ha
reduït en un 11% de mitjana respecte dades de l’any passat i es situa en 0.20 kWh/habitant. En el marc dels
Països Catalans, València és la ciutat amb menor consum per habitant, que oscil·la entre els 0.1 kWh i els 0.2
kWh / habitant. Els recursos energètics són limitats. En el camp de la generació d’energia elèctrica i l’emissió de
Gasos d’Efecte Hivernacle (GEH) té una relació directa. Existeix un factor físic, el Mix de producció bruta
d’energia elèctrica, que per al 2011 i segons l’OCCC (Oficina Catalana del Canvi Climàtic) era de 267 g CO2/kWh.
Si fem un càlcul ràpid, durant les dates nadalenques es contribueix de forma incremental en l’erosió de
la capa d’Ozó, doncs per cada habitant s’emeten 32.04 g de CO2 a cada hora.
En un planeta de recursos limitats i on el pic del petroli marcarà una
nova era es fa imprescindible un control sobre el malbaratament
energètic. No ens podem permetre uns carrers il·luminats durant més d’un
mes, tenint en compte el principal propòsit d’aquests, que a banda de
generar caliu i un ambient agradable, contribueixen al consum
irresponsable.
PUBLICITAT SEXISTA,
AGRESSIVA I
PERSUASIVA
La publicitat és una eina de màrketing que té com a principal objectiu aconseguir cridar l’atenció al client i
convéncer-lo que el producte que desitja és aquell que està veient, immillorable, amb totes les garanties i
exclusiu. Contribuir al consum desmesurat és deixar-se persuadir per les campanyes publicitàries de les
empreses que, per tal d'incrementar les vendes, disparen missatges farcits de sentiments entranyables, valors
familiars i tot elogiant la solidaritat. Aquest tipus de propaganda acostuma a ésser agressiva, sexista i
aclaparadora. Implícitament fan entendre al vianant que “l’amor resta en regalar”, i amb “regalar”,
automàticament pensem en adquirir.
I...Quines són les
ALTERNATIVES?
Davant d’aquesta realitat, des de l’Ateneu Popular de Les Corts cridem a la reflexió, i la reflexió a temps.
Apostem per una recuperació de les tradicions arrelades a la nostra Terra i un Nadal guiat, no per un consum desmesurat, sinó per una època de trobades familiars encisadores i solidàries, que no culminin en la repartició caòtica de regals sinó que s’aprofitin els instants per sociabilitzar-se. No parlem de no consumir, no parlem de no regalar, parlem de fer-ho a consciència, d’una manera responsable, racional i crítica.
Així doncs, proposem:
PER REFLOTAR EL PETIT COMERCIANT
o Consumir RACIONALMENT PRODUCTES FRESCOS I DE PRODUCCIÓ LOCAL, tot adquirint-los en
COMERÇOS DE BARRI i prioritzant aquells que comprenguin L’ETIQUETATGE EN CATALÀ.
o Cercar productes en la línia del COMERÇ JUST. Això pot suposar una petita contribució a
equilibrar situacions d’insolidaritat planetària, a la vegada que evitem la producció amb
explotació infantil o en condicions laborals infrahumanes.
NO MALBARATEM PRODUCTES APTES PER AL CONSUM, CONTRIBUÏM A L’ESTALVI I A LA SOSTENIBILITAT
o Comprar la QUANTITAT JUSTA DE MENJAR tot calculant només allò NECESSARI per a cada
àpat.
o EVITAR les vaixelles i els coberts de PLÀSTIC D’UN SOL ÚS en els àpats.
o RECICLAR el paper i el cartró dels embolcalls dels regals, així com les ampolles de vidre i tots
aquells envasos de plàstic que llenceu.
o Fer GUARNIMENTS AMB MATERIAL RECICLAT. Amb imaginació, podem convertir el que
aparentment són residus en objectes decoratius.
o Els AVETS NO S’ADAPTEN AL CLIMA MEDITERRANI, és recomanable substituir aquests arbres
per altres espècies mediterrànies i, en el cas de no tornar a plantar-los, DUR-LOS A LA
DEIXALLERIA perquè en facin compost.
EN TERMES ENERGÈTICS...
o REGULAR EL TERMÒSTAT entre els 19ºC i els 20ºC per no malbaratar energia
innecessària.
o Cal destacar la IL·LUMINACIÓ NADALENCA de Manlleu del 2012, localitat de
la província de Barcelona, on els seus guarniments de Nadal han sabut
COMBINAR TRADICIÓ AMB CONSUM ELÈCTRIC SOSTENIBLE. Es tracta d’un
sistema de il·luminació que consumeix molt poca energia gràcies al seu
disseny que aprofita la llum del sol durant el dia i la dels fanals del carrer a la
nit.
o Utilitzar PILES RECARREGABLES en joguines i aparells electrònics, algunes es poden arribar a
reutilitzar fins a 1000 vegades.
...I ALHORA DE FER SORPRESES?
o Fer REGALS NO MATERIALS. El que importa és el que es vol transmetre i la seva utilitat, no el
seu valor econòmic!
o Resulta molt educatiu que de ben petits els infants s’acostumin a CONTROLAR ELS HÀBITS DE
CONSUM. No és convenient que els infants rebin totes les joguines que demanen.
o EVITAR JOGUINES BÈL·LIQUES O SEXISTES.
o Si s’opta per regalar joguines, intentar que estiguin fabricades amb materials totalment
reciclables.
o ELABORA ELS TEUS PROPIS REGALS! Resulta molt més gratificant i entranyable.
FEM PERVIURE LA TRADICIÓ!
Mantenir les tradicions que defineixen la nostra cultura, i fer-ho
d’una forma sostenible socialment i responsable amb el medi
ambient és la nostra responsabilitat!
MANIFEST
Tradició o consum?
La tradició de fer cagar el Tió es tracta d’un ritual pagà arrelat a les terres de cultura catalana, així com a Aragó i Occitània. Segons es coneix, els orígens
es remunten a segles i segles d'història. El tronc màgic, al qual s’hi atorguen qualitats animals temporalment, ofereix gormandes, petits obsequis o conserves per
als àpats familiars i tot plegat es relaciona amb la natura, la fertilitat i els solstici d’hivern.
El Tió és un dels molts béns immaterials que nodreixen les arrels de la nostra cultura. No obstant, un conglomerat d’estratègies comercials que
contribueixen a un consum desmesurat ofereixen sovint una imatge desvirtuada del Tió, entès com a objecte que porta regals, que buida de qualsevol contingut
cultural una tradició mil·lenària. La pèrdua d’aquests valors tradicionals es pot relacionar de forma absolutament directa amb influències anglosaxones que,
vertebrades per la producció i el consumisme desenfrenat dels Estats Units i emmascarades en el Pare Noel i altres objectes simbòlics, converteixen la tradició en
una oportunitat per incrementar el consum irracional i engrandir els patrimonis de grans empresaris. Aquesta economia imperialista, basada en el creixement
sense límit, ha comportat la marginació de costums locals com el Tió i la seva erosió, donant lloc a unes festes Nadalenques guiades pels regals, el consumisme
exagerat, les ofertes d'excedents, la publicitat agressiva i les borses de treball brossa.
Davant d’aquest bombardeig consumista, imperatiu de l’actual sistema capitalista, des de l’Ateneu Popular de Les Corts comprenem la intromissió
materialista com una ofensiva a les tradicions que des de molt antic vénen definint la nostra cultura, amb l’únic propòsit de continuar alimentant l’ordre
productiu actual i les diferències estructurals que comporta, juntament amb altres desastroses conseqüències, amb efectes que degraden el medi ambient,
amb publicitat sexista i aclaparadora que incita al consum irresponsable, superflu i desenfrenat i malbaratament dels recursos energètics, materials i
alimentaris d’un planeta finit.
Així doncs, com a projecte transformador, ens consolidem com a defensores dels costums i les tradicions catalanes que han caracteritzat el nostre poble al
llarg de la història i volem fer extensiva la nostra visió a través d'un acte de caràcter popular, participatiu i encarat cap als infants, tot introduint conceptes llunyans
al consumisme desenfrenat, com poden ser la solidaritat, el reciclatge, la transmissió de valors ancestrals i pagans, a la vegada que exposem les seqüeles del
consum desorbitat juntament amb les alternatives que trobem adients a l’hora d’obsequiar amb seny, tot recuperant la nostra cultura popular minoritzada.
AQUESTA EXPOSICIÓ S’HA REALITZAT A PARTIR DELS SEGÜENTS RECURSOS WEB VISITATS AL DESEMBRE DE 2012:
http://vallsacciokritica.wordpress.com
http://www.ecologistasenaccion.org
http://www.vidasostenible.org
http://www.adeces.org
http://www.vilaweb.com
http://www.expansion.com
http://www.deloitte.com
http://www20.gencat.com
ATENEU POPULAR DE LES CORTS DESEMBRE 2012
EXPOSICIÓ.
TRADICIÓ O CONSUM?