1

MODERNDATE: JULY 2013 NUMBER: 24FOR MORE INFO

HERE YOU CAN ADD A VERY SPECIAL LINE:

Naturiossit ipsam faccus, sequias esenimusciis auda volumqui invelesecus lorem more space feel free in case to use other.Sust volor acerchi caturitatur mil

WRITE BIGTITLE HERE

ANOTHER TITLE

WHY NOTA TITLE HERE

THE FIRSTTITLE HERE

Aibus est lam reptat spacur, quia nossit, sincto lore dolortibus dolorepta que

perorem

Aibus est lam reptat spacur, quia nos sit, sincto lore dolortibus dolorepta que perorem lorem.

Aibus est lam reptat spacur, quia nos sit, sincto lore dolortibus dolorepta que perorem lorem.

Rreptat spacur, quia nos sit, sincto lore dolortibus dolorepta que perom lorem space more.

Page 3

Page 6

Page 23

Page 28

PAGES40

+AD TEMPLATE

dipòsit legal: l-218-2002 data: gener 2015 número: 28

2

L’ESTRÈS I LA VIDA FAMILIAR

LES MILLORS SÈRIES AMERICANES

LA MÚSICA I LA PUBLICITAT

ÍNDEX

ARTUR PEGUERA I ESPARTAC PERAN ENS VISITEN

4

7

9

15

ENTREVISTA A SÍLVIA PONS 10

COM ESTAR INFORMATS DE TOT EL QUE PASSA A L’INSTITUT? 13

ENTENDRE UNA MICA MÉS L’ASTROLOGIA 14

TRETS IDENTITARIS DEL CENTRE 16

NO VOLER O NO PODER? 19

3

INTERCANVIS I SORTIDES

RECOMANACIONS CULTURALS

PRODUCCIONS DELS ALUMNES

21

25

30

Equip DE tRaM DE tRalla

Direcció: Maribel Serrano

Portada: Tania Melero

Contraportada: Jordi Gort

Equip de redacció: Albert Aguilar, Marc

Barrios, Aïda Caelles, Laura Calvo, Car-

la Càrdenas, Thaïs Contreras, Mar Estall,

Jennifer Gago, Tania Melero, Paula Seu-

ma, Jesús Vallverdú, Carlota Vinyes, Rú-

ben Verdú, David Verdú.

Equip de maquetació: Xavier Codinas i

Jaume Tomàs.

Moltes gràcies, Xavi i Jaume per haver ac-

ceptat el repte!

Gràcies Jordi per ajudar-me sempre.

PROJECTE APS 32

SOCIETAT REAL O D’APARENCES? 34

NOTÍCIES ULL CRÍTIC 35

TREBALL PER TASQUES 37

SECCIÓ OCI 38

PREMIS TREBALLS DE RECERCA28

4

l’EStRÈS i la ViDa FaMiliaR“Em passo tot el dia corrent, des que sona el despertador fins que me’n vaig a dormir (prepara esmorzars, acompanya els fills a l’escola, vés a la feina...) i finalment sembla que t’asseus una estoneta al sofà per fer petar la xerrada amb la família i no sé per què però al cap de cinc minuts m’adormo”

No només és habitual sentir una història com

aquesta, sinó que cada cop és més freqüent tro-

bar gent que a la pregunta “Com estàs?” ens res-

ponen “Molt estressats!”.

No estic estressat si em sento amb un nivell

d’activació alt, que fa que em senti amb ganes

i predisposat a fer coses i, fins i tot, a superar

reptes. Mantenir-se amb un cert nivell d’activa-

ció és imprescindible per sentir-se bé. Per tant,

mantenir a cert nivell “l’adrenalina” és bo. Això

és l’estrès positiu.

ESTàS REALMENT ESTRESSAT?

Estic estressat quan em sento malament, trist,

frustrat perquè penso que la situació em supera

i que no tinc capacitats o recursos suficients per

superar-la. En aquest cas el nivell d’activació és

excessiu.

Sento que em passo el dia corrent amunt i avall,

però que malgrat l’esforç que faig no sóc capaç

de fer bé la feina, d’educar i tenir cura dels meus

fills, de ser una bona parella, etc. Sento que, faci

el que faci, la situació em supera constantment.

Penso que “tot és molt difícil i complicat, que no

ESCRIT PER ANNA ROSIGUE, PSICÒLOGA.

ESpai aMpa

5

“No sempre és possible desfer-se de totes les fonts d’estrès, però sí que és possible gestionar bé les meves emocions i/o nervis i els de la

meva família per tal de millorar les relacions familiars”

puc superar-ho!”. Això fa que estigui nerviós i ir-

ritable, que salti per qualsevol cosa i em baralli

constantment amb els meus fills, amb la parella i

amb el meu entorn. Això és l’estrès negatiu.

L’ESTRÈS I LES RELACIONS FAMILIARS

L’estrès afecta la salut de la família. És molt difí-

cil patir d’estrès sense que els altres el pateixin.

Amb freqüència portem a casa l’estrès del treball

o del carrer i fem que el cònjuge o els fills paguin

per situacions que els són alienes, o a la inversa.

Els pares o fills i les mares o filles tenen formes

diferents de respondre a l’estrès. Els pares o fills

tendeixen a allunyar-se, rondinar i tancar-se en

si mateixos. Les mares o filles, amb freqüència,

interpreten el comportament masculí com una

falta d’amor cap a elles, però simplement és la

reacció masculina a l’estrès. Les dones s’ataba-

len, reaccionen de forma exagerada per petites

coses i se senten molt esgotades. Els homes, en

lloc de brindar ajut a la dona pertorbada, s’enfu-

rismen perquè ella està molesta, i la incompren-

sió d’ambdós agreuja la situació.

L’EDUCACIÓ DELS NOSTRES FILLS I L’ESTRÈS

El fet de ser pares pot ser una font o causa d’es-

très. És normal que la primera vegada que tenim

el nostre nadó o fill entre els braços sentim es-

très. És una experiència nova per a nosaltres, la

nostra memòria —emocional— no té cap regis-

tre similar sobre què és el que hem de fer en

aquell moment i en els posteriors minuts, hores,

dies i anys. Per tant, el nostre cos ens activa per

respondre davant d’aquesta situació.

Fins i tot pot ser que valorem la situació com una

possible amenaça i comencem a pensar coses

similars a les següents: “No en tinc ni idea”, “I

ara ben bé què he de fer?”, “No sé si me’n sorti-

ré”, “No sé si estic preparat per ser un bon pare/

mare”. En canvi, els que són pares per segona,

tercera o més vegades ja tenen al darrere l’ex-

periència de saber que se’n sortiran, amb la qual

cosa en lloc d’entendre la situació com amena-

çant, saben que és un moment o una situació per

gaudir i ser feliços.

6

COM GESTIONO LES MEVES EMOCIONS DAVANT

DELS MEUS FILLS?

No sempre és possible desfer-se de totes les

fonts d’estrès, però sí que és possible gestionar

bé les meves emocions i/o nervis i els de la meva

família per tal de millorar les relacions familiars.

El primer pas com a pares és assumir que l’enuig,

la ràbia o qualsevol altra emoció no és conse-

qüència directa del comportament dels nostres

fills (el plor d’un bebè, que el nostre fill vessi el

suc de taronja, que es deixi la jaqueta a l’esco-

la, etc.) sinó que és conseqüència de la nostra

frustració o impotència per no poder controlar

la situació. Fins i tot és possible que de vegades

ni tan sols ens immutem davant dels mateixos

fets. Per tant, som nosaltres els que pugem o no

pugem al “Dragon Khan” de les emocions.

Nosaltres podem decidir si ens deixem portar

pels pensaments automàtics (en diem pensa-

ments automàtics perquè si no els contrarestem

ja no hi ha marxa enrere) i són del tipus: “Quin

desastre”, “Sempre el mateix”, “Ara s’assabenta-

rà qui és qui mana en aquesta casa”, etc.

També és molt important observar la resposta

corporal dels nostres fills per tal d’aprendre a

identificar quan es troben al “Dragon Khan” de

les emocions, és a dir, amb el semàfor de color

vermell (parla accelerada, enrojolament, respira-

ció accelerada, tensió corporal, etc.) per tal d’evi-

tar de parlar amb ells en aquest moment sobre

un tema conflictiu.

Cal esperar que el semàfor estigui de color verd

(parla més pausada, expiració, silenci, relaxació

corporal) i, si cal, els deixarem una estona sols,

fins que baixin del “Dragon Khan”, per parlar so-

bre el que calgui, aclarir la situació i arribar a un

acord.

Cal que prenguem l’enuig, la ràbia i la resta

d’emocions com un avís per canviar aquelles co-

ses que no ens agraden. Cal iniciar la família en

el costum de discutir sempre les coses quan ha

passat la calor del moment.

LA MUERTE

Desde siempre, los humanos hemos concebido un miedo atroz a la

muerte. El último capítulo de la vida, ese tan oscuro y desconoci-

do, representa para nosotros un agujero insalvable, una presencia

oscura y aterradora que, como nuestra sombra, vive bajo nuestros

pies, siempre al acecho. La muerte, pues, nos produce verdadero

pavor y, por eso, cuando esta acomete a un ser querido, nos limita-

mos a seguir las tradiciones, marcadas siempre por el desasosiego

que sigue a este estadio de la vida, que han sido pautadas por la

sociedad. Damos un adiós sobrio, triste y apagado, todo esto su-

cediéndose en el más absoluto silencio, como si temiéramos inte-

rrumpir el apacible sueño del difunto. Derramamos lágrimas amar-

gas, desconsoladas, llenas de sentimientos y dolor. Dejamos que la

desesperanza nos devore por dentro.

Sé que hay momentos para todo, y que estos acontecimientos son

momentos tristes y de gran pesar en los que no se puede evitar

sentir un agujero negro en medio del corazón, pero, en mi opinión,

sería mucho más bonito y agradable celebrar la vida vivida que no

llorar un adiós. Reír con las anécdotas y asombrarnos por lo mucho

que representó esa persona para nosotros... ¿acaso no llena mil ve-

ces más esto que colmar el corazón de melancolía? Reunirse en

el lugar favorito del ser amado y reír con cada momento especial

vivido junto a él creo que es mejor homenaje que no un velatorio

triste, una misa larga y monótona y un entierro colmado de lágri-

mas y destemplanza para el alma. A lo largo del camino lloramos

incontables veces por los golpes del destino. Alegrémonos, pues,

por lo que le ha quedado a uno al final de este y por todas las bata-

llas ganadas para que, de esta forma, en el último viaje sepa que, al

final y al cabo, no lo hizo tan mal.

ESCRIT PER PAULA SEUMA

7

LA MúSIcA I LAPUBLIcITAT

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE L’IMPAcTE DE LA PUBLIcITAT EN LA MúSIcA

ESCRIT PER RAMON LLANES

nària d’impactes audiovisuals que rebem actu-

alment. A tot això, cal sumar-hi les hores davant

el televisor (fins fa poc eren 4 de mitjana), més

la força imparable d’Internet, ja sigui a través de

l’ordinador, la tauleta o el telèfon mòbil. Per tant,

cal ser conscients d’aquest fenomen i ajudar,

entre tots, els i les nostres adolescents a tenir

esperit crític per gestionar tanta informació.

Des del punt de vista cultural considerem que

això esdevé una pèrdua important que només les escoles de primària han

pogut compensar, en part, amb la celebració (massa cops criticada) de de-

terminats costums tradicionals que han permès mantenir en l’imaginari

col•lectiu cançons populars associades a diverses èpoques de l’any com,

per exemple, nadales i poemes per Nadal. Avui, és “normal” que un nen

de 6 anys recordi perfectament la música de molts anuncis televisius i, en

canvi, desconegui alguna de les nostres nadales més tradicionals!

Els mitjans de comunicació de masses han fet

variar alguns dels nostres hàbits comunicatius

fins al punt que, en part, han canviat l’apre-

nentatge de la música tradicional durant la in-

fantesa. Fins fa pocs anys, els nens i les nenes

aprenien el repertori popular (per exemple, les

nadales) per tradició oral a través del seu entorn

familiar. Avui dia, està demostrat que els pares

i les mares canten menys cançons als seus fills

i filles, un aspecte que constatem a les nostres

classes, en les quals es produeix un fet parado-

xal: l’alumnat desconeix cada vegada més bona

part d’aquest llegat i l’ha substituït per una altra

música que ha escoltat als mitjans, bàsicament

associada a la publicitat.

També les persones de generacions anteriors

recordem amb nostàlgia algunes melodies asso-

ciades a productes que hem vist anunciar a la

TV quan érem infants, però estareu d’acord amb

mi que no es pot comparar amb l’allau extraordi-

8

Parlem de tot això perquè el Nadal és l’època,

dins del caràcter cíclic anual de la publicitat, que

té més espots publicitaris i us proposem que ara,

un cop passades les festes, tothom hi puguem

reflexionar, ja sigui a classe o a casa.

Però... per què és tan important la música en

un anunci?

1. El cinema ja va demostrar que la música és la

millor aliada d’una imatge, especialment quan el

que es pretén és entrar en el terreny de les emo-

cions (tristesa, por, neguit, amor, etc.). La publi-

citat, per tant, ja no parla de les característiques

d’un determinat producte, sinó que pretén crear

un món il•lusori de felicitat (i en això la música

no té rival) que ens porti a la necessitat o el de-

sig de comprar. No hem d’oblidar que, malgrat

que alguns espots són autèntiques obres d’art,

primer ens fan plorar i emocionar-nos... però

després ens fan passar per caixa!

2. Mai en la història una música havia tingut una

audiència tan excepcional i, a més a més, tan

repetitiva. La publicitat és omnipresent allà on

anem i, encara que no mirem un anunci, escol-

tem de forma involuntària la música que l’acom-

panya. Molts cops —també al cinema— no som

conscients que, davall d’unes imatges, la música

ens manté en connexió permanent. Heu provat

de silenciar la banda sonora en algun moment

important d’una pel•lícula? O no recordeu quin

és el primer sentit que desenvolupem, fins i tot

abans de néixer?

3. Tots els publicistes utilitzen algunes tècni-

ques bàsiques com, per exemple:

- Ús del mode major quan es busca un caràcter

més alegre i del mode menor per expressar nos-

tàlgia o tristesa.

- Preferència pel ritme binari (el més natural) i

quaternari (ho és la majoria de la música mo-

derna).

- Ús de les freqüències altes (per exemple, ens

agrada i es valora més una soprano que un baix.

Quina veu tenen els protagonistes de les òpe-

res? I els “dolents”?).

- Un volum alt (dóna una sensació de força i, fins

i tot, quan comença la publicitat fa que es desta-

qui de la programació habitual).

- Es busca l’estil segons el producte i la franja

d’edat (clàssica, pop, electrònica...).

- La música pot ser de nova creació (el menys

inusual), una adaptació (el més freqüent), la can-

çoneta amb el nom del producte (jingle) o sim-

plement música per acompanyar de fons.

En definitiva, cal assumir que la publicitat (amb

tot el que comporta de positiu i negatiu) està

present en la nostra vida i que, gràcies a ella, els

nois i les noies poden descobrir molta música

interessant, però també hem de tenir clar que

això no pot anar en contra de la nostra pròpia

tradició musical. Per cert, ja heu cantat nadales a

casa aquestes festes?

9

lES MillORS SÈRiES aMERiCaNES

ESCRIT PER ALbERT AGUILAR

Amèrica és el continent que produeix i fa les mi-

llors sèries de televisió. Cada any en surten de

noves; algunes es renoven, d’altres es cancel•len

davant la dificultat de mantenir l’audiència a

causa de l’alta exigència i competència que hi

ha, però l’important és que destaquen per da-

munt de totes les altres produccions, miris el

país que miris.

Ara mateix hi ha tres sèries que estan arrasant

i que cada setmana continuen imparables as-

solint xifres molt desorbitades. Es tracta d’Ar-

row, l’adaptació de DC Comics del Flecha Verde;

The Flash, una altra adaptació de DC Comics que

s’ha estrenat fa poc més d’un mes i ha captivat

tots els crítics americans i tota la premsa d’Estats

Units; i, finalment, una sèrie revelació que des

del principi ha generat unes expectatives altí-

ssimes: Gotham, la història que explica els orí-

gens de Batman i tots els personatges de la DC.

Aquesta darrera sèrie s’ha postulat com la millor sèrie del 2014 que hi ha

en aquest moment. Un guió magnífic, esplèndid i diferent a tot ens propo-

sa una història com mai s’havia explicat abans. Està protagonitzada per un

detectiu que buscarà la justícia i el bé de la ciutat de Gotham contra dues

famílies líders del crim de la ciutat i enfrontades.

Tres sèries amb una gran història, amb un elenc fabulós i un equip tècnic

que es fa notar a cada capítol. No te les pots perdre, ja que cada capítol et

deixa bocabadat, sense paraules, i et fa pensar que, de vegades, l’impos-

sible s’aconsegueix.

10

Nom: Sílvia Pons Seguí.

Edat: 36 anys.

Lloc de naixement: Menorca

Aficions: Llegir, escriure, anar al cinema,

caminar, tocar l’acordió i anar en patinet.

Un menjar: Cuina internacional i si és pi-

cant millor!

Un llibre: L’escuma dels dies de Boris

Vian.

Un parell de directors de cinema: Woody

Allen i Michael Haneke.

Un estil de música: Molts!

Algun instrument musical: Saxòfon alt i

acordió.

Un moment que t’ha marcat: La meva in-

fantesa al far de Favàritx (Menorca).

Mar/muntanya: Mar!

Banyera o dutxa: Banyera, tot i que em

dutxo més em banyo.

Faldilla o pantalons: Pantalons.

Migdiada al sofà o al llit: No en faig mai...

Sabem que ets de Menorca, en quin moment vas decidir canviar el vent i

la tramuntana menorquina pel fred i la boira de Lleida?

A Menorca, fa uns anys, el tema de la universitat no estava tan avançat com

avui en dia. Ara hi ha universitat i s’ofereixen diferents titulacions, però

quan jo vaig acabar d’estudiar a l’institut encara no existien estudis uni-

versitaris a Menorca. Per tant, si volies estudiar a la universitat havies de

marxar de l’illa. Tenies l’opció d’anar a Mallorca o a Catalunya, per exem-

ple. Jo vaig triar Catalunya perquè hi havia més gent que venia cap aquí;

també em feia gràcia canviar d’ambient i deixar les illes durant un temps.

Vaig posar diferents opcions i em va tocar Lleida com a primera. Confesso

que vaig haver de mirar el mapa per veure bé on era Lleida! (riu)

Per què vas escollir estudiar Filologia Catalana i, després, Comunicació i

Periodisme Audiovisuals?

La veritat és que sempre ho vaig tenir molt clar. Volia fer Filologia Catalana

perquè el tema de la llengua i la literatura sempre m’ha interessat molt. Era

una de les coses que tenia clara en aquell moment. Sempre m’ha agradat

molt escriure i llegir i he tingut la sort de tenir professors i professores que

m’han fet estimar encara més aquests dos mons. Estava clar; vaig pensar

que fer Filologia Catalana era el més adequat.

Llavors, a Lleida, quan vaig acabar d’estudiar Filologia Catalana encara no

existia la titulació de Comunicació i Periodisme Audiovisuals, una titulació

que sempre m’havia interessat també. Vaig decidir seguir estudiant i vaig

començar el doctorat sobre qüestions de teoria literària, sobre recepció,

concretament sobre els començaments de novel·la i les estratègies de

captació del lector. Mentre estava fent-lo va néixer Comunicació i Perio-

disme Audiovisuals a Lleida i no vaig dubtar de fer la carrera.

ENtREViSta a SílVia pONS

Entrevistem a Sílvia Pons, professora de Llengua catalana, Audiovisuals i Ràdio que ha passat a for-

mar part de l’equip docent recentment.

11

de l’educació que tenen a veure amb la transmissió i la posada en pràctica

de valors que afavoreixin la llibertat personal, l’organització social, la con-

vivència, el respecte, la política, la justícia o el problema de la corrupció.

Temes que, en definitiva, són presents al nostre dia a dia i que crec que cal

explicar, d’una manera o d’una altra, als infants d’avui.

L’altre llibre, titulat Històries de Sant Martí. La festa des Mercadal d’ara i

d’antany, és un llibre d’història local que explica l’origen i l’evolució de

les festes patronals del meu poble. Una festa que té com a principals pro-

tagonistes els cavalls. Els textos i les fotografies que conformen aquest

llibre ens conviden a seguir un recorregut que va des de segles enrere fins

a l’actualitat.

On vas treballar abans de venir a l’Institut Manuel de Montsuar?

Treballava i treballo –tot i que ara hi dedico menys hores– a la productora

audiovisual Antàrtida. És una productora que va néixer a Lleida l’any 2005

i que té la seu a Barcelona. El periodista lleidatà Carles Porta n’és el pro-

ductor executiu i al seu costat he après moltes coses.

A la productora treballem diferents formats audiovisuals. Fem ràdio, te-

levisió i cinema. A la televisió hem fet, sobretot, concursos lingüístics i

pedagògics com el Bocamoll (TV3), el Pica Lletres (TV3 i Xarxa de Comu-

nicació Local) o L’espavilat (BTV). Ara estem a punt d’estrenar la pel·lícula

basada en la novel·la de Manuel de Pedrolo Mecanoscrit del segon origen

que havia de dirigir Bigas Luna i que al final –a causa de la seva mort– ha

acabat dirigint el mateix Carles Porta.

Com definiries la teva literatura i en

quin gènere literari et trobes més còmo-

da a l’hora d’escriure?

Si hagués de posar uns quants adjectius

a la meva literatura triaria aquests: breu,

irònica, intensa i entenedora. El gènere

que practico més és la poesia, sobretot

la micropoesia. També m’agrada molt la

prosa breu, el microrelat, i he fet alguna

provatura dins el món de la poesia visual.

A l’hora d’escriure busco, d’alguna mane-

ra, la profunditat i la reflexió, però a través

d’una forma intel·ligible, irònica i clara.

Els jocs de paraules també són recurrents

en els meus textos. Crec que la poesia és

un gènere que pot interessar i arribar a

molta gent, encara que sovint pensem

que no és així. A vegades la poesia ens

fa massa por i ens tira enrere; sembla que

sigui una cosa feta per a erudits i per a

persones amb un perfil acadèmic alt. Jo

no ho veig així, per a res, i els meus textos

també ho reivindiquen. I és que, un text,

no per més entenedor és menys profund,

menys intens o menys reflexiu, oi?

El 2014 vas publicar dos llibres un dels

quals va guanyar un premi literari, de

què tracten?

Sí, va ser un conte infantil dirigit sobretot

a nens i nenes d’entre 7 a 11 anys titulat

Poseu ordre en aquest poble. El vaig pre-

sentar al Premi de Narrativa Infantil Ciutat

d’Eivissa i vaig tenir la sort que guanyés.

El conte, editat per l’Editorial Balàfia d’Ei-

vissa i il·lustrat per la dissenyadora i il-

lustradora Laura Miyashiro, reflecteix un

missatge positiu que reivindica la parti-

cipació ciutadana en l’organització d’un

petit poble anomenat Binipolit. És un

pretext per tractar alguns dels principis

Espartac Peran i Silvia Pons repassant el guió poc abans d’una gravació del concurs que va emetre TV3 durant 4

anys, el Bocamoll.

12

Com vas viure l’experiència de ser la codirectora del

concurs televisiu Bocamoll que TV3 va emetre durant

quatre anys?

Va ser una experiència molt interessant, intensa i feixuga

alhora. Sempre dic que el Bocamoll va ser el programa per-

fecte per a mi, en el sentit que tenia molts dels ingredients

que a mi m’agraden: llengua, cultura, joc, diversió i món

audiovisual. Tot i això, un programa d’aquestes caracterís-

tiques requereix una implicació molt gran, una dedicació

gairebé exclusiva i moltes vegades és difícil combinar fei-

na i vida personal. Són moltes hores en un plató, moltes

hores de rodatge i més amb la responsabilitat de portar

la codirecció juntament amb Espartac Peran, mentre ell va

ser el presentador del concurs. Quan va deixar de ser-ho

va entrar en Roger de Gràcia i llavors vaig haver d’assumir

la direcció jo sola. Van ser quatre anys de treballar intensa-

ment, cada dia de la setmana. El ritme de rodatge era molt

boig. Cada setmana gravàvem tres o quatre dies i cada dia

gravàvem cinc programes. És a dir, el que es gravava en un

dia s’emetia en una setmana, ja que era un programa diari.

Què és el que t’agrada i el que més et carrega de treba-

llar a la ”tele”?

En el fons, tot i que em queixo quan hi sóc, una de les

coses que més m’agraden és el ritme frenètic i aquesta

intensitat de treball. És interessant a nivell de producció;

en poc temps produeixes molt i llavors s’aprofita molt el

temps i t’ho passes bé. Jo ho gaudeixo; m’agrada molt.

Ara bé, el que m’agrada menys és el fet de no tenir temps

per mi. Quan graves estàs tot el dia tancada, no saps si

plou o si neva, ni quin dia fa. Arriba un moment que estàs

mig desorientada, surts al carrer i has d’anar a descansar

perquè l’endemà al mati t’espera una jornada igual o més

dura que la que has fet el dia d’avui. Ara, des que treballo a

l’institut no vaig als rodatges i estic més tranquil·la!

Què creus que pot aportar la televisió avui en dia?

Sóc del parer que la televisió pot aportar moltes coses, i tant!

Sovint és massa criticada perquè, sí, certament, hi ha molta

televisió escombraria, molts programes que no aporten ab-

solutament res, però bé que podem triar entre moltes cade-

nes i decidir en quin moment apagar-la, oi?

La clau és saber triar i tenir criteri per decidir què m’interes-

sa, què m’aporta el que miro, quins són els valors dels con-

tinguts que miro, quant temps hi dedico, etc. Nosaltres som

responsables de la tria i cal treballar per transmetre els va-

lors adequats als més petits i joves perquè la seva tria també

sigui de qualitat.

La tele en ella mateixa no és bona o dolenta; com tot, depen-

drà de l’ús i de l’abús que en faci cadascú.

Com et sents a l’institut? T’agrada ser professora?

Sí, m’agrada molt! Ja tenia l’experiència de ser professora a la

Universitat de Lleida en el Departament de Filologia Catalana

i Comunicació Audiovisuals, però això és diferent. A secundà-

ria havia treballat poc i ara, des que sóc aquí, és quan real-

ment hi he entrat de ple. Estic molt a gust fent de professora

i molt a gust a l’institut. Crec que hi ha un molt bon ambient i

això és el que considero realment important d’una feina. T’ha

d’agradar, és clar, però que l’entorn sigui agradable i que una

s’aixequi amb ganes i energia per compartir tantes estones

amb la gent que forma part d’aquest entorn, em sembla im-

prescindible. Em sento molt ben acollida i molt còmoda entre

vosaltres! Espero que duri molt! (riu)

ànims i endavant amb la teva feina, Silvia!

Oda al punt i comaPredestinat a ser, només,

una emoticona...

Ens recitaries algun poema dels teus?

I tant! Vet aquí un parell de poemes!

Al blatdemorarAl blatdemorar tot és obert,

de blat a blat.

13

COM EStaR iNFOR-MatS DE tOt El quE paSSa a l’iNStitut?

ESCRIT PER MARIbEL SERRANO

Si voleu estar al dia de tot el que envolta el

Montsuar i el seu alumnat, el primer que heu

de fer és no perdre de vista la nostra pàgina

web (http://insmontsuar.cat/joomla/). També

comproveu que rebeu les nostres notícies quin-

zenalment via correu electrònic, mitjançant el

Montsuar News1 .

A més a més, dins la pàgina web (a dalt a la

dreta) trobareu tres blogs, dos d’ells basats ín-

tegrament en les produccions dels vostres fills i

filles. En primer lloc, el Ramon Llanes, professor

de música, ja fa tres anys que té un interessant

blog en el qual podreu fer un seguiment exhaus-

tiu dels continguts que s’aprenen en aquesta

matèria i també coneixereu tots aquells esdeve-

niments que tenen lloc a l’institut on la música

està present (Secundària Rock, festival, DENIP...).

En segon lloc, la Sílvia Pons i els seus estudiants

de l’optativa de Ràdio de 3r d’ESO, han engegat

enguany la creació d’un blog que conté les gra-

vacions que realitzen en aquesta assignatura.

Encara no heu escoltat la sintonia i l’eslògan de

IMM Ràdio? No us la podeu perdre; és la ràdio

del moment! Al blog també podeu escoltar una

versió ben particular del conte de la Caputxeta,

així com diverses entrevistes realitzades a alum-

nes del Montsuar i a un famós presentador de

TV3.

Però, de fet, si voleu estar ben informats de tot

el que succeeix entre aquestes quatre parets del

nostre institut estimat, no podeu oblidar que hi

ha dos grups d’alumnes que vetllen perquè això si-

gui possible. Són l’alumnat d’Ull Crític (2n d’ESO),

capitanejats per l’Eduard Sementé, i el de Revista

(2n de Batxillerat), que treballen amb la Maribel

Serrano. Els estudiants que cursen aquestes matè-

ries optatives, amb veritable vocació periodística,

es fan ressò de tots els esdeveniments que els cri-

den l’atenció, ja estiguin relacionats amb la vida es-

colar montsuarina o amb qualsevol altre àmbit més

general. Per aquest motiu, a la secció d’Ull Crític

dins de la web, podreu llegir tota mena de notícies,

entrevistes, mini-reportatges, que es distribueixen

per seccions (esports, cultura, solidaritat, succes-

sos...). Les notícies d’Ull Crític relacionades directa-

ment amb el Montsuar, per la seva importància, es

destaquen en portada.

Quant als alumnes de Revista, a més d’ocupar-se de

la confecció d’aquesta revista que teniu entre les

mans, tenen un blog en el qual podreu trobar res-

senyes d’esdeveniments culturals succeïts a Llei-

da (presentacions de llibres, recitals poètics...) així

com crítiques de llibres i de pel•lícules, entrevis-

tes a personatges rellevants de la vida social (com

Moncho Ferrer2 o l’escriptor Gaspar Hernández) o

articles d’opinió on expressen la seva visió del món

sobre diferents temes.

No us deixeu perdre aquesta oportunitat i visiteu la

nostra pàgina web i els blogs del Montsuar!!!

1Si encara no el rebeu, contacteu amb secretaria per tal que us incloguin dins la base de dades. 2Fill de Vicente Ferrer, de la Fundació Vicente Ferrer que treballa a Anantapur (Índia).

BLOG RàDIO

BLOG REvISTA

ULL cRÍTIc

BLOG MúSIcA

14

ENtENDRE uNa MiCa MéS l’aStROlOgia Segons l’astrologia, les actituds i els compor-taments dels humans es poden relacionar amb el moviment del astres.

L’astrologia occidental és la que sosté que hi ha

dotze signes zodiacals, tants com constel•lacions

d’estels travessa la Terra al voltant del Sol du-

rant un any. De fet, en travessa tretze, ja que la

constel•lació d’Ofiuc mai ha estat considerada pels

astròlegs. Com tots sabeu, aquests signes zodiacals

representen dotze tipus de personalitat humana.

El que us voldria proposar és una petita fórmula per

conèixer millor i de forma simple tots els signes.

Una mena de xuleta mental per interpretar de for-

ma esquemàtica com és cadascú. Què us sembla?

Bé? Som-hi!

Els signes poden ser positius o negatius:

1.- Signes positius: són actius, dinàmics, volen diri-

gir el seu destí.

2.- Signes negatius: són passius, es conformen amb

la vida que porten.

Poden ser cardinals, fixes o mutables:

1.- Cardinals: tenen molta iniciativa.

2.- Fixos: gran força de voluntat, ferms.

3.- Mutables: extraordinàriament adaptables a les

circumstàncies.

I per últim, i la classificació més important, poden

ser de:

1.- Foc: enèrgics.

2.- Terra: pràctics.

3.- Aire: mentals.

4.- Aigua: espirituals.

ESCRIT PER LLUÍS PALACÍN

Resulta que una persona de signe Bessons seria positiu, mutable i

d’aire, és a dir, que els trets més característics de la seva persona-

litat, segons l’astrologia, serien actiu, mental i adaptable. Un o una

Escorpí seria negatiu, fix i d’aigua, és a dir, passiu, ferm i espiritual.

En tot cas, no us penseu que amb aquesta taula tan simple ja po-

dem saber com és una persona, segons l’astrologia. El signe zodia-

cal en el moment del naixement, és a dir, la posició del Sol, és no-

més un dels factors —si bé molt significatiu— que es té en compte

en la Carta Astral. També és molt important la posició de la Lluna, de

Mercuri, de Venus i de Mart, i altres aspectes com l’Ascendent. No us

heu preguntat mai per què la vostra personalitat no s’ajusta exacta-

ment al vostre signe? Sou potser del signe Verge, un signe negatiu i

de terra, és a dir, passiu, adaptable i pràctic, i us sentiu molt actius,

amb força de voluntat i energia? Si voleu, en parlem un altre dia.

15

El periodista Artur Peguera va oferir dimecres dia 19 de no-

vembre una xerrada-col•loqui a un grup d’alumnes de batxi-

llerat de l’Institut Manuel de Montsuar. En la seva intervenció,

el periodista d’origen lleidatà va respondre les preguntes que

van voler fer-li els alumnes que estudien les matèries optati-

ves d’Audiovisuals i de Revista. Artur Peguera va explicar com

van ser els seus inicis en el món del periodisme i en què con-

sisteix la seva feina de periodista esportiu en el Telenotícies

de TV3. També va respondre qüestions de caire més tècnic,

sobre l’ús de l’orellera o el funcionament de les càmeres en

el directe, per exemple. Fins i tot va explicar alguna anèc-

dota que havia viscut mentre entrevistava algun esportista

conegut. Els alumnes van passar una molt bona estona i van

aprendre més coses sobre el món audiovisual i el periodisme.

Per altra banda, el dimarts dia 9 de desembre, Espartac Peran

va visitar el nostre centre per fer una xerrada als alumnes

de Revista, d’Audiovisuals i de Ràdio. El periodista de TV3

aRtuR pEguERa i ESpaRtaC pERaN ENS ViSitEN

escrit per alumnat audiovisuals i revista

va empatitzar des del començament amb l’alumnat i va de-

mostrar, una vegada més, ser un gran comunicador. Espar-

tac, un home de tracte amable i proper que toca de peus

a terra, va respondre amb humor i sinceritat totes aquelles

preguntes que els joves havien preparat prèviament a l’au-

la, tot instant-los a fer-li’n alguna de compromesa. El peri-

odista i presentador els va explicar quina havia estat, fins

a dia d’avui, la seva trajectòria professional i com va acon-

seguir arribar fins on és ara. A més, va desvetllar una ense-

nyança meravellosa: allò que fa triomfar és la dedicació i

la lluita, però, sobretot, el sentiment de vocació i la il•lusió

que posem a l’hora d’aconseguir qualsevol cosa a la vida.

Els alumnes del Montsuar van rebre, doncs, amb aquestes

dues visites, una dosi d’energia i coneixement per continu-

ar treballant en el seus projectes periodístics i audiovisu-

als a un centre que, en el seu projecte educatiu, té molt en

compte el món de la comunicació i les noves tecnologies.

Alumnat de Revista (2n de Batxillerat)amb Espartac Peran.

Alumnat d’Audiovisuals (1r de Batxillerat) amb Artur Peguera

16

tREtS iDENtita-RiS DEl CENtREPodríem considerar que tots els centres educatius són si fa o no fa iguals? En què ens volem distingir?

Benvolgudes, benvolguts,

Es podria definir un Institut d’Educació Secundària com un

centre educatiu on s’imparteix ensenyament secundari

obligatori (ESO) i també no obligatori (Batxillerat i Cicles

Formatius); on hi ha professorat que s’encarrega d’impartir

els continguts de diferents matèries.

Però, basant-nos en aquesta definició simplista, podriem

considerar que tots els centres educatius són si fa o no fa

iguals?

Evidentment que no. Impulsada per l’Equip Directiu, la co-

munitat educativa de cada centre basteix el seu propi Pro-

jecte Educatiu que esdevé l’ànima de la institució.

Recentment, hem fet la revisió del nostre Projecte Educa-

tiu, plantejant-nos quins volem que siguin els nostres trets

identitaris:

-En què ens volem distingir?

-Quines línies de treball volem que siguin específiques del

nostre centre?

-On volem posar especial èmfasi en les nostres actuacions?

-Cap a on volem anar?

I com a resultat d’aquest treball us presentem les nostres

grans línies mestres identitàries:

1. Fer un seguiment individualitzat i formar integralment

l’alumnat:

- Vehicular, mitjançant l’acció de les tutores i els tutors, un

seguiment personalitzat de l’alumnat: seguiment acadèmic

i del seu desenvolupament personal, individual i social.

- Articular les actuacions que es facin des de les tutories al

voltant d’un fil conductor establert mitjançant el nostre Pla

ESCRIT PER RAMON ÒSCAR TORRELLES, dIRECTOR dEL CENTRE

d’Acció Tutorial, que garanteix la coherència d’aquestes

actuacions.

- Establir proximitat amb les famílies en actuacions quo-

tidianes: informació acadèmica personalitzada, informe

de preavaluació, calendari compartit de deures...

- Inserir la tasca de l’equip de psicopedagogia del centre

com a suport permanent i continuat en la formació de

l’alumnat: cotutories de l’alumnat amb dificultats d’apre-

nentatge, atencions psicològiques, docència directa, ori-

entació acadèmica i professional,...

- Implicar l’alumnat i les famílies en establir una dinàmica

de bona convivència, augmentant la seva participació en

el dia a dia del centre: Consell de Delegats, Comissió de

Convivència, programa de Mediació... I també fixant des

del Centre pautes clares de bona convivència: immedia-

tesa en la resolució de conflictes, tolerància zero amb les

faltes de respecte...

- Educar l’alumnat en la responsabilitat d’exercir la ciu-

tadania activa mitjançant la participació en els afers del

centre i de la comunitat.

- Fer un seguiment encara més individualitzat de l’alum-

nat amb baix rendiment acadèmic: cotutorització per part

de les psicopedagogues, elaboració d’un pla individualit-

zat, matèria optativa de “Fem diana”...

2. Treballar activament les vuit competències bàsiques

a les aules:

- Utilitzar una metodologia de treball cooperatiu i per

projectes multidisciplinaris a primer i segon d’ESO, que

implica una reducció del nombre de professorat que in-

tervé en el grup-classe, l’establiment de franges de tre-

17

Impulsada per

l’Equip Directiu,

la comunitat edu-

cativa de cada

centre basteix el

seu propi Projecte

Educatiu que es-

devé l’ànima de la

institució.

ball per tasques de dues hores diàries, la realit-

zació de les hores de desdoblament i hores de

matèries de caràcter més pràctic o manipulatiu

preferentment a l’última franja del matí...

- Millorar la motivació de l’alumnat davant els

continguts de les àrees, tot diversificant el mate-

rial didàctic, introduint les noves tecnologies en

les classes, duent a terme accions pedagògiques

de visibilitat externa i incentivant l’alumnat amb

capacitats altes.

- Incorporar sistemàticament l’autoavaluació

com a eina de reflexió per la millora personal,

aplicant rúbriques i altres eines d’autoavaluació.

- Crear situacions comunicatives on l’alumnat

s’hagi d’expressar oralment, en el marc de l’as-

soliment de les competències comunicatives.

- Vetllar per la implementació del Pla d’impuls

de la Lectura, potenciant des del centre la lectu-

ra en veu alta i la lectura a casa, de cara a garantir

una millor comprensió lectora, un grau més alt

i complet en la lectura expressiva i una millora

en l’aprenentatge dels recursos de la bona argu-

mentació i de l’oratòria.

- Compartir objectius, metodologies i criteris

d’avaluació entre tota la comunitat educativa del

centre de cara a l’assoliment d’aquestes compe-

tències bàsiques.

3. Utilitzar les llengües i cultures estrangeres

com a eix educatiu transversal:

- Aprofundir en totes aquelles pràctiques me-

todològiques que comporten una millora de la

competència oral.

- Incrementar la utilització de la llengua anglesa

en activitats ordinàries de l’activitat docent de

totes les matèries: visionat de pel•lícules, co-

mentaris, resums, certamen literari...

- Realitzar docència de matèries o parts dels

continguts de la matèria en anglès.

- Explotar la nostra singularitat en l’oferta

de llengua alemanya mitjançant l’intercan-

vi cultural i lingüístic amb un centre alemany,

l’assoliment d’algun tipus de grau oficial i,

col•lateralment la configuració de l’anglès com

a segon idioma.

- Consolidar el francès com a segon idioma a tots

els nivells i la sortida a França associada.

- Inserir la projecció externa de l’aprenentatge

de llengües estrangeres dins les activitats i sorti-

des del centre, ja sigui a França, Anglaterra, Itàlia,

Alemanya... dins el marc de l’assoliment de com-

petències bàsiques com: autonomia i iniciativa

personal, coneixement i interacció amb el món

físic i social i ciutadana.

4. Mantenir els bons resultats en les proves ex-

ternes:

- Continuar amb el treball per nivells en les ma-

tèries instrumentals i Llengua Anglesa a segon

cicle, adequant els continguts als diferents rit-

mes d’aprenentatge, incloent-hi l’alumnat d’al-

tes capacitats.

- Implementar la docència directa per part de les

psicopedagogues en aquells grups que presen-

ten més mancances d’aprenentatge.

- Prioritzar estratègies i temporització de con-

tinguts per tal de tenir una preparació correcta

per a les proves externes d’avaluació: Avaluació

diagnòstica de tercer d’ESO i Avaluació externa

de quart d’ESO.

- Aprofitar aquestes línies d’actuació anteriors

per crear sinergies positives amb la intenció

d’assolir uns percentatges molt elevats de su-

peració de cursos i, finalment, de l’ESO.

- Fer un pla específic a segon de Batxillerat per

garantir bons resultats de cara a la prova de se-

lectivitat: simulacre d’examen de selectivitat,

disminuir ràtios, exàmens semblants a les pro-

ves de les PAU...

- Igualment, aprofitar la inèrcia d’aquestes actu-

acions per a l’obtenció d’uns percentatges ele-

vats de superació del Batxillerat.

- Promoure l’estudi diari com a eina d’assoli-

ment de continguts i estratègia per a la millora

dels resultats acadèmics.

- Incentivar l’alumnat altament capacitat: fer

que participin molt en la dinàmica de les classes,

donar-los feina complementària, establir incen-

18

tius, reconeixements públics, uns continguts adequats al seu

nivell d’exigència...

5. Consolidar la utilització de les noves tecnologies:

- Desenvolupar transversalment la competència: tractament

de la informació i competència digital.

- Utilització dels netbooks com a eina didàctica d’aprenentat-

ge des de primer fins a tercer d’ESO.

- Promoure la utilització de diferents recursos tecnològics en

les dinàmiques de les classes (canons de projecció, pantalles,

pissarres digitals...) per tal de millorar la motivació de l’alum-

nat.

- Utilitzar el moodle i les llicències digitals com a mitjans

d’accés a continguts didàctics.

- Formar continuadament el professorat en les noves tecno-

logies.

- Establir un eix transversal d’aprenentatge basat en la co-

municació audiovisual, amb matèries com: Ull Crític, Ràdio,

Audiovisuals, Revista... i prioritzar en totes les matèries l’ob-

tenció de productes finals comunicatius.

- Utilitzar els telèfons mòbils i les seves aplicacions amb fi-

nalitats didàctiques.

Tots aquests plantejaments que conformen “l’ànima” del

Montsuar pels propers 4-5 anys s’emmarquen dins un siste-

ma de control, desenvolupament, seguiment, avaluació i pre-

sa de decisions periòdica que és el Pla Estratègic.

El Pla Estratègic ens serveix per prioritzar actuacions i esta-

blir indicadors que mesurin el compliment de l’aplicació, la

qualitat d’execució i l’impacte que tenen les diferents acti-

vitats vinculades a les línies mestres esbossades més amunt.

Tot plegat, reptes il•lusionants que ens plantegem de cara

als propers cursos i on comptem amb la vostra col•laboració.

El Director

19

article d’opinió

NO VOlER O NO pODER? Recordo quan el meu pare m’explicava anècdo-

tes de la seva primera feina, enquadernador de

llibres. Només tenia 13 anys.

Realment, és tot un privilegi que avui en dia la

majoria dels adolescents tinguem tant a l’abast

els recursos necessaris per a poder estudiar. En

general, som una generació preparada, però, per

a què? Els joves no tenim la sort de poder treba-

llar quan ens ve de gust i tampoc d’allò que ens

agrada o millor se’ns dóna.

D’altra banda, els professors ja no saben què fer

per motivar-nos. És molt trist que els alumnes

d’una classe no tinguin el valor de l’esforç, de la

constància i que els somnis, il•lusions o aspira-

cions quedin massa lluny. Mentre uns no poden

ESCRIT PER CARLA CÀRdENAS

permetre’s el luxe de pagar-se una carrera, al-

tres busquen la que té més sortida al món la-

boral o més benefici econòmic. I jo em pregun-

to, per què no fem el que desitgem? Preferim

molts cops fer allò que ens fa més rics però més

infeliços.

Vista la situació econòmica que travessem,

trobar feina és un miracle, un regal, és gairebé

impensable. Hi ha milers i milers de joves ben

preparats, amb un bon domini de les llengües,

amb una, dues, o inclús més carreres, màsters,

cicles, etc. i l’última opció que els hi queda és

marxar, anar a l’estranger “temporalment”, però,

la majoria de les vegades, la seva estada, acaba

sent definitiva. Per tant, tots els diners que l’Es-

tat inverteix en l’educació de cadascun d’ells, es

perden.

Malgrat la delicada situació en la qual ens trobem,

les dificultats, la desmotivació dels estudiants

i els fracassats intents dels professors per ani-

mar-nos, hem de continuar endavant. Amb il•lusió

i molta força, hem de lluitar, perquè per molts es-

tudis que tinguem, si no fem el que realment ens

apassiona, tot el que aconseguim i aconseguirem

no té cap valor. Deixem de jutjar-nos uns i altres

i comencem a ajudar-nos, a donar-nos suport i a

intentar ser feliços, que al final, és l’únic veritable-

ment important.

20

21inte

rca

nv

is i

sort

ides

Va ser un crèdit força interessant i divertit. Vam estar treballant les dunes, els aiguamolls i moltes més coses amb uns monitors força divertits.

Els viatges en bus van ser d’allò més entretinguts

amb la participació dels professors en les nostres

cançons... El primer dia ja vam anar a les Illes Me-

des. Ens vam embarcar al vaixell i vam poder gaudir

d’unes vistes precioses. Ens van explicar qui havia

habitat les illes i vam veure la fauna i flora subma-

rina.

Una de les activitats del segon dia va ser el taller de

ceràmica. Vam trobar que va ser una activitat d’allò

més entretinguda, ja que el fet d’estar tots junts tre-

ballant la ceràmica i embrutant-nos i ajudant-nos els

uns als altres va ser genial.

El tercer dia, en arribar de les ruïnes, que, per cert,

escrit per ainhoa just i sara verdú

fotografia lluís palacín

crèdit de síntesi

22

ens va costar una mica trobar el camí, vam pre-

guntar als professors si podíem anar a banyar-

nos a la platja. Com que són uns profes “super-

enrotllats i popus”, ens van dir que sí, així que

tots amb el banyador i cap a l’aigua.

Cada nit els monitors ens preparaven un joc de

nit i ens ho passàvem molt bé. Tot i que la millor

nit va ser la darrera pel fet que ens van preparar

una discoteca i els alumnes i els professors no

vam parar de ballar.

Però va arribar el dia de marxar i, després

d’esmorzar, vam carregar les maletes i ens vam

dirigir als aiguamolls. Un cop allà vam fer una

mica de ruta i explicació. Vam pujar a una torre

des de la qual es podia veure tot el parc natural;

les vistes eren molt boniques. Després de tot

això vam dinar i vam tornar a casa.

ViajE al CENtRO DE alEMaNia

Día 1 (MaRtES)

05:23 – Es temprano. Hace frío. El ambiente está

silencioso y oscuro. Llevo casi 5 horas en este

autobús y se me están durmiendo las piernas. Me

encuentro aplastada entre dos asientos, las piernas se

me asoman por el pasillo del autobús y el broche del

cinturón se me clava en la espalda. No encuentro la

postura para dormir. Es la sexta vez que me despierto.

Estoy cansada.

06:57 – Me vuelvo a despertar. Un foco solar se filtra

entre dos cortinas, me apunta indiscretamente a los

ojos y me ciega. Me fijo en un cartel a lo lejos. No

consigo descifrar lo que pone. Es un conjunto de

consonantes sin sentido con alguna vocal intercalada:

“Pforzheim 3km; Nüremberg 237km”. No comprendo

qué quiere decir. Voy a seguir durmiendo.

09:12 – Ayer por la tarde llegamos a nuestro primer destino, Nürem-

berg. Cargados con las maletas nos dirigimos a nuestras habitaciones

a descansar. Todavía no he conseguido conectarme a la Wifi.

11:03 – Ya he desayunado. La comida no es muy distinta. Estamos

todos en la sala común. Somos una masa de móviles pegados a

humanos, excepto tres personas incluyéndome a mí. Todavía no lo he

conseguido, la Wifi se me resiste.

11:21 – Hemos salido del hotel. Hace mucho frío. Nos dirigimos al

centro de la ciudad. Por fin he estrenado mi abrigo nuevo y no soy la

única. Llegamos al centro. Hay una catedral muy extravagante, a sus

pies una plaza enorme llena de tiendecitas de colores y al fondo una

fuente de casi 20 metros.

20:59 – Me encuentro en la habitación del hotel. Se está calentito.

Hace un rato he bajado a recepción a explicarle a la recepcionista, en

inglés y con ayuda de mis grandes conocimientos de señas, mi pro-

blema con la Wifi. Ya está solucionado. Me paso las horas siguientes

antes de dormir chateando.

Día 2 (MiéRCOlES)

23

Día 6 (SábaDO)

12:14 – Me acabo de despertar. Ayer por la noche llegamos a Hechingen, donde nos esperaban nuestros alumnos del intercambio.

12:18 – Tras gandulear un rato en la cama observo a mi alrededor. Es una amplia habitación, con una cocina al fondo y unos sofás

unos metros más allá de mi cama. Me siento como una extraña.

12:22 – Salgo de la habitación, tengo gran necesidad de ir al baño.

12:25 – Salgo del baño y bajo a la cocina. Me encuentro a una mujer cocinando que me sonríe y me habla. No la entiendo. Sonrío y

asiento. Espero.

12:33 – La mujer de la cocina empieza a sacar muchos platos. El hombre de la casa se ha sentado también. Me habla pero no le

entiendo, así que miro a mi estudiante que me traduce. Contesto en español y ella se lo traduce a su padre. Comemos en silencio.

Día 8 (luNES)

06:16 – Tengo mucho sueño. Hoy toca ir al colegio.

06:49 – Desayuno. No hay leche, solo té o café. Pido un poco de agua. Bebo. Noto un burbujeo desagradable en la

boca. Tengo ganas de escupirla, pero no puedo. Me la trago. Miro la etiqueta del agua: “100% Mineralwasser aus den

Bergen”. Pone que es agua mineral de las montañas. ¡Mentira! El agua de las montañas no lleva gas. No me gusta el

gas, pero a falta de beber otra cosa, me bebo el agua.

08:27 – Por fin me reencuentro con mis amigos. Hacía dos días que no los veía. Los echaba de menos. Todos habla-

mos a la vez, todos tenemos cosas que contarnos. A ver a quién le ha ido mejor.

24

Día 13 (SábaDO)

20:00 – La hora de las despedidas. Algunos

lloran. Yo me hago fotos para no olvidar este

momento.

20:12 – Hacemos un extraño baile. Nos coge-

mos de las manos y mientras algunos cantan

(muy pocos) los demás inventan y suena como

un coro de gatos.

20:18 – Voy a despedirme de los padres de mi

alemana. Como española cariñosa que soy yo,

les voy a dar dos besos, pero me hacen una

cobra y me estrechan la mano fríamente. No les

juzgo, esta manía de invadir el espacio vital de

las personas, a mí tampoco me gusta.

20:20 – Partimos. 18 horitas de nada, y ya en

casita. ¡Qué corto se me ha hecho este viaje!

Día 10 (MiéRCOlES)

11:13 – Hemos llegado a Stuttgart, al museo de

la Porche. Subimos unas interminables escale-

ras mecánicas. Ante nosotros más de 50 coches

Porches impolutos, pero lo que más nos llama la

atención, es un simulador que se encuentra en

la exposición. Y como no, nos pasamos toda la

visita observando como uno juega, y los quince

demás, miramos.

12:43 – Ya nos vamos al centro de compras. Ha

llegado nuestro momento, llevamos una sema-

na ahorrando y comiendo en lugares baratos

para gastarnos el dinero en ropa.

escrit per alba terés

fotografies núria lópez

25

OMg, it’S lOgaN lERMaN!

In this photo you can see Logan Lerman. He is a 22

years old American actor, famous for the films “The

Perks of Being a Wallflower”, “Percy Jackson (the two

films)”, “Stuck in Love” and the most recently is “Noah”.

He has short brown hair and beautiful blue eyes. Some-

times you think you can see the sea through them be-

cause they change into different intensities of blue. He

is not the typical hot actor you normally see nowadays

in films, and that’s one of the things that I like about him.

I think he probably spends a lot of days in his life in a studio.

He is now filming Percy Jackson and the Titan Curse and be-

fore he has lunch he has already killed 2 minotaurs, a hydra

and nearly died 5 times…. In the movie. If you haven’t seen

Percy Jackson films they’re about a guy who finds out he is

son of Poseidon, the God of the sea in Greek mythology.

ESCRIT PER LAURA MOSET

HOlY COW, iS tHat jENSEN aCKlES?

He is Jensen Ackles. He’s 36 years old. He’s an ac-

tor, a very good one. He did a few tv series but ‘’super-

natural’’ is the most famous one. He’s not just a pretty

face, his acting is perfect and he proves it extremely

well in supernatural. Maybe he’s not from this world.

He has a very serious look, but maybe he’s think-

ing about unicorns running free, anyway who knows?

Another reason to believe he’s an excellent ac-

tor. He’s sitting on that rock looking so damn good.

Probably he wakes up thinking that he has to kill a de-

mon (look for the plot of the show if you don’t under-

stand this reference) but then he calms down when

he sees his wife sleeping next to him. Or maybe not.

Let’s be honest, he clearly loves his job, he will be

there no matter what because he doesn’t give a damn.

ESCRIT PER ANdRA HOffMAN

26

MEiNE FERiEN

Meine Ferien haben am dreiundzwanzigsten Dezember begonnen. Am vierundzwanzig-

sten Dezember ist ders Heiligabend und durch die Nacht ist der Weihnachtsmann gekom-

men. Er hat viele Geschenke für alle gebracht. Zum Beispiel eine Brille und eine GoPro.

Am 25. Dezember haben meine Familie und ich das Mittagsessen gekocht, danach ha-

ben wir mit den Cousinen den Stumpf geschlagen, und er hat uns viele Bücher ge-

bracht. Am 26. haben wir Stephanstag gefeiert und mit der Familie Nudeln ge-

kocht und gegessen. Am 28. und 29.Dezember bin ich gelaufen und Sport getrieben.

Am 31. haben meine Familie, meine Nachbarn und ich das Silvesters Abendessen vor-

bereitet. Wir haben ein Entrecote gegessen und wir haben uns gut amusiert. Am zwei-

ten Januar habe ich die Hausaufgaben angefangen. Am vierten Januar haben Mit-

schüler und ich eine Musikarbeit gemacht. Am sechsten Januar war der Dreikönigstag, die

Heiligen Drei Könige sind gekommen und sie haben Kohle für meine Schwester gebracht.

jOSEp aRiMONt

Josep Arimont is an excellent Singer and composer. He’s a

well-known revolutionary. He sings in the band Pirat’s Sound

Sistema. Their songs talk about the political system and the

problems of the world, but they have romantic songs too.

Josep hates police and politics, because they think

that they aren’t important for our society. He tries to

change the world changing the thoughts of the people.

In the picture, he’s singing one of his

most famous songs, Senyor de l’Enrenou.

A day in his life:

Josep gets up late because he’s very tired after yester-

day’s concert. He has breakfast in his van with his band

colleagues. They head for the next town. There, they

have lunch, smoke weed and they read a book or re-

hearse for the concert. At the night, they arrange a con-

cert and they play their best songs, maybe with another

band. Their concerts are very funny! All the people sing

and dance with they, until the first ight of the next day.

ESCRIT PER RHIANNON AGUINAGALdE

ESCRIT PER júLIA CASTRO

27

uNE jEuNE patiSSiÈRE paRMi NOuS

Interview à Cristina Purroy, élève de Français de 4e ESO, pas-

sionnée de pâtisserie et créatrice du blog “dolcetsideliciosos.

blogspot.com” où elle montre toutes ses créations.

C’était le jour de la célébration d’Halloween qu’on a décou-

vert le talent d’une copine de classe pour la pâtisserie. Cris-

tina nous a fait déguster des macarons qu’elle avait préparés

pour l’occasion: délicieux!

Depuis quand tu pratiques la pâtisserie?

J’ai commencé à faire des gâteaux à l’âge de 13 ans lors d’un

voyage en Belgique. J’ai toujours été fascinée par la pâtisse-

rie créative.

Comment tu a appris “cet art”?

Au début, c’est une amie belge de ma mère qui m’a montré

comment faire des gâteaux. Après, j’ai suivi des cours à Lleida

et d’autres cours auto-formatifs sur Internet. Je suis un peu

autodidacte.

Y a-t-il un chef que tu prends comme exemple?

J’ai beaucoup appris avec Alma Obregón car ses recettes sont

très simples. J’adore aussi Mitch Turner, un vrai exemple à

suivre.

Quelles sont tes sources d’inspiration?

Chaque gâteau est un défi puisqu’il reflète un trait de la

personne en particulier.

De quelle création te sens tu la plus fière?

Ma dernière création. C’est une table de sucreries sur le Noël.

On s’est régalés!

Tu penses devenir pâtissière dans ta vie professionnelle?

Euh... je ne sais pas mais ce qui est sûr c’est que je vais conti-

nuer à créer des gâteaux, bien que ce soit pour le plaisir de

les faire !

Un plaisir pour les yeux et pour le palais.

ESCRIT PER CRISTINA PURROy, ARIAdNA RUbí I NURIA COIdURAS

28

pREMiS tREballS DE RECERCa

El 23 de maig de 2014, dins l’acte de comiat de la

promoció de 2n de Batxillerat, va tenir lloc el lliura-

ment de la primera edició dels Premis als Treballs de

Recerca convocats per l’Institut Manuel de Montsu-

ar. Aquests premis es van convocar per primer cop

el curs 2013-2014 amb l’objectiu de fomentar l’es-

perit de recerca, despertar vocacions per l’estudi i

la investigació i incentivar la tasca educativa que

es porta a terme en el centre. Al mateix temps, els

guardons tenen la voluntat de preservar el record

dels companys i companyes finats perquè, d’aques-

ta forma, la seva aportació professional i les seves

ensenyances romanguin en la memòria col•lectiva.

A més, cal aclarir que opten als premis els treballs

presentats per alumnes del centre que tinguin, com

a mínim, un 9 de nota final, i que el tribunal que

decideix aquests premis està format principalment

per professorat sènior, és a dir, exprofessors jubilats

experts en cada àmbit de coneixement.

En aquesta primera convocatòria els guardonats van ser:

-Premi extraordinari Manuel de Montsuar -> Víctor Alcàzar, “Elabora-

ció d’una visita virtual”.

-Premi Jesús Roldán al millor treball de l’àmbit Humanistic i de Co-

municació Audiovisual -> Laia La Rosa, “Estereotips de Disney”.

-Premi Carme Hernández al millor treball de l’àmbit de les Ciències

Socials -> Arnau Costes, “El garrotín: un pal del flamenc en la boira

lleidatana”, i Àlex Roman, “Els desnonaments a Lleida: estudi dels ac-

tors implicats”.

-Premi Leonardo Da Vinci al millor treball de l’àmbit de la Tecnolo-

gia i de l’Expressió -> Roger Miret, “Disseny d’un sistema domòtic”, i

Xavier Escribà, “Amplificadors de guitarra a vàlvules”.

-Premi Xavier Martinez al millor treball de l’àmbit de Ciències de la

Natura, Matemàtiques i Economia -> Quim Aguiló, “Les fruites també

maduren”, i Laura Banyeres, “L’anàlisi de la rodopsina”.

Enhorabona a tots i totes!

29

Curs d’arribada al centre: 1987-1988Fou professora de Ciències Socials. Anys al centre: 23

Curs d’arribada al centre: 1989-1990Fou professor de Ciències Naturals.Anys al centre: 24

Curs d’arribada al centre: 1987-1988Fou professor de Llengües Clàssiques.Anys al centre: 22

carme hernández layes

xavier martínez sopena

jesús roldán prados

Els guardonats a la 1a edició dels premis Institut Manuel de Montsuar als millors Treballs de Recerca

30

La pel•lícula que més m’ha agradat és To kill

a mockingbird (Matar un ruiseñor). És una

pel•lícula de l’any 1962. És la història d’un

advocat que viu en un poble meridional i és

pare de dos fills. Aquest home intenta in-

culcar als seus fills els valors de rectitud i

humanitat que ell considera importants. El

major repte de la seva vida és defensar da-

vant del tribunal un home negre quan enca-

ra queda racisme al territori. Aquesta histò-

ria succeeix a l’estat d’Alabama als anys 30.

El conflicte que s’ha de resoldre consisteix

a defensar un noi de pell bruna, el qual és

acusat d’abusar d’una noia blanca, i ho ha

de fer davant d’un tribunal blanc. Això, en

aquells temps, era una condemna segura,

ja que el racisme era encara molt present.

Tothom està en contra de la decisió del pro-

tagonista, veïns, companys de l’escola dels

dos nens, els quals hauran de tolerar les

agressions dels seus companys pel simple

Sílvia Torres, professora de castellà, ens recomana una pel•lícula.

recomanacions culturals

fet que el seu pare defensa un noi negre totalment

innocent.

La pel•lícula mostra clarament diversos temes actu-

als, com per exemple el racisme, la humanitat o el

posicionament en el lloc de l’altre a l’hora d’afrontar

un problema. Una de les frases famoses del film és

“Mai coneixes realment algú fins que no et fiques les

seves sabates i camines amb elles”. La pel•lícula està

basada en el llibre homònim, guanyador d’un premi

“Pulitzer” i escrit per Harper Lee.

A part dels temes essencials que t’aporta la pel•lícula,

la figura dels dos nens orfes m’agrada perquè apre-

nen del comportament del pare, el qual intenta en-

senyar-los la tolerància i la humanitat. Utilitzen la

figura del pare com a model; els falta l’amor de la

mare, però el pare ho compensa amb els fets, amb

l’actitud que té davant d’aquesta situació. La reco-

mano perquè fa un al•legat en defensa de la pau i

contra el racisme i està feta amb molta sensibilitat.

És una obra mestra; el protagonista, Gregory Peck,

realitza un paper excel•lent, pel qual va guanyar un

Òscar.

31

recomanacions culturals

El llibre Battle Royale, del japonès Kous-

hun Takami, és sense dubte la novel•la que

m’ha enganxat més. La novel•la pren el nom

dels combats de lluita lliure homònims, en

els quals participen més de dos lluitadors,

l’objectiu del joc és que només un quedi

dempeus. La novel•la està situada en un

Japó autoritari i policial. Un joc, Battle Roy-

ale, se celebra amb l’objectiu d’atemorir

la població i que aquesta, paranoica, no

s’organitzi per derrocar la situació dictato-

rial. Així doncs, la història se centra en una

classe de l’institut de Shiroiwa, la següent

en participar. Els joves són enviats a una illa

deserta on, després que els proporcionin

armes i l’ordre de lluitar per la seva vida,

hauran d’intentar sobreviure als que abans

havien estat els seus companys i amics.

La raó per la qual el recomanaria és el

gran dinamisme que hi ha. Tot i que es pot

preveure el que succeirà, el final resulta

diferent a com l’imagines, un gran imprevist

Paula Seuma, alumna de 2n de Batxillerat, ens recomana un llibre

i sorpresa per al lector. Les lluites estan molt ben

treballades i són força diferents les unes de les

altres. El rerefons de la novel•la és molt filosòfic i

tracta molt el tema de la dictadura i la sublevació

del poble.

D’altra banda, la Takako Chigusa és un dels person-

atges que m’ha resultat més interessant per la seva

història i la manera d’afrontar-la. També m’agrada

en Shogo Kawada, perquè no saps fins al final de la

novel•la si les seves intencions són bones i si real-

ment col•labora per ajudar-los o per guanyar el joc.

32

l’iNStitut EMpRÈN El pROjECtE apSAquest curs escolar 2014-2015, s’ha

iniciat un nou projecte a l’Institut Ma-

nuel de Montsuar que busca consci-

enciar els alumnes sobre la impor-

tància d’implicar-se en la construcció

d’un món millor. El projecte de tas-

ques d’aprenentatge i servei a la

comunitat —conegut amb les sigles

APS— no és una activitat paral•lela

a les classes ni una tasca optativa

només per als alumnes interessats.

El Montsuar ha fet una aposta ferma

per aquesta nova experiència, que

forma part del currículum de l’alum-

nat de 4t d’ESO. Les pràctiques s’em-

marquen dins l’assignatura d’Ètico-

cívica que cursen tots els estudiants

del darrer curs d’ESO de manera obli-

gatòria.

El projecte APS és una proposta edu-

cativa en la qual els alumnes dedi-

quen part del seu temps a realitzar

tasques de servei en el seu entorn.

D’aquesta manera, s’incentiva la so-

lidaritat amb els altres i, al mateix

temps, s’aprenen valors i habilitats

imprescindibles per viure en socie-

tat. L’aprenentatge i servei no és no-

més un voluntariat, ja que té una in-

tenció pedagògica. Per això, la tasca

feta pels alumnes del Montsuar és

supervisada i avaluada. A diferència

d’altres iniciatives solidàries sense

rerefons pedagògic, l’APS beneficia

tant la persona que el desenvolupa

com a qui el rep.

Per endegar el projecte al centre, el

primer que es va fer va ser esbrinar

quines eren les necessitats que hi

havia a l’entorn. Per aquest motiu,

l’institut es va posar en contacte

amb les escoles i institucions pro-

peres tot cercant aquelles mancan-

ces que, amb l’ajuda dels alumnes,

es podrien suplir. Les activitats fi-

nalment elegides es desenvolupen

al mateix institut, al col•legi Sant

Jordi —contigu al Manuel de Mont-

suar—, a les escoles CEIP Terres de

Ponent, de Lleida, i al Doctor Serés,

d’Alpicat, a la residència Esplai d’Al-

picat i a les entitats solidàries Arrels

Sant Ignasi i Alpicat Solidari.

La tasca que realitzen els voluntaris

d’APS al mateix institut consisteix

a fer reforç a alguns alumnes de 1r

que tenen mancances d’aprenentatge. Els alum-

nes de 4t entren a les classes de Català, Matemà-

tiques, Educació Física o a l’optativa de Fem Diana

un cop per setmana i cada alumne n’acompanya

un altre de més petit per tal d’ajudar-lo a organit-

zar-se i a seguir la matèria de forma adequada. Un

d’aquests alumnes voluntaris, l’Ian Palacín, explica

que el canvi que s’ha produït en els nens de 1r

no és només en els coneixements, sinó també en

el grau de maduresa. Gràcies a l’APS han après a

fixar-se en com treballa l’alumnat més gran.

Al mateix institut, els alumnes de 4t també mun-

ten tots els dimarts i divendres als dos patis acti-

ESCRIT PER LAURA CALvO, MAR ESTALL I PAULA SEUMA, AMb LA COL·LAbORACIó dE ROSA SOL I MARIbEL SERRANO

Una alumna del Montsuar realitzant una demos-tració durant la setmana de la ciència al col·legi

Sant Jordi.

33

vitats per als més petits. “Ens vam organitzar en tres grups, un

per trimestre. Al primer trimestre, el nostre grup va organitzar

els jocs de pati per a l’alumnat de 1r i 2n ESO. La nostra feina

va consistir a anar al pati dos dies a la setmana, organitzar els

alumnes de l’equip i vetllar pel bon funcionament de l’activi-

tat. Els jocs escollits van ser el pitxi, el cementiri i el futbol. La

meva valoració és molt positiva, ja que hem pogut compartir

molts bons moments amb gent amb qui, en un principi, no te-

níem cap relació“, expliquen l’Andrea Sánchez i la Maria Miret,

de 4t d’ESO B i C.

La col•laboració amb el col•legi Sant Jordi s’estén a diversos

àmbits. D’una banda, els alumnes mediadors de l’institut han

format alguns nens i nenes per tal que siguin mediadors. L’ex-

periència en aquest sentit va ser molt bona, ja que els van aju-

dar a entendre que els conflictes es poden resoldre d’altres

maneres i sense la intervenció dels professors. Els alumnes de

4t, juntament amb la professora Maria Mateus —formadora de

mediadors al centre—, van fer quatre sessions: les dues prime-

res van servir per explicar en què consistia la mediació; en la

tercera, el grup de mediadors va representar una petita obra de

teatre on els petits havien d’intervenir amb allò que creien que

havien de fer per resoldre un conflicte; i, a la darrera sessió, es

van dividir en grups i els nens van ser els protagonistes. Altres

voluntaris preparen i expliquen contes als nens d’educació

infantil: “Estic satisfeta d’haver-los pogut ajudar i d’haver-me

pogut relacionar amb ells. En acabar l’activitat em vaig adonar

que havien après moltes coses gràcies a les nostres explicaci-

ons“, opina l’Alba Terés, de 4t d’ESO C.

A més, han organitzat jocs al pati de l’escola sense pilota,

i una altra col•laboració ha estat el fet d’encarregar-se de

la preparació de la Setmana de la Ciència. Durant aquesta

setmana, el grup de voluntaris del Montsuar, amb la pro-

fessora de Ciències Carme Roures, van realitzar tot tipus

d’experiments a tots els cursos per aprendre continguts

científics d’una manera pràctica i, a més, s’ho van passar

d’allò més bé amb els nens i nenes i ho van trobar molt

educatiu, ja que van ajudar tant els professors com els

alumnes.

A l’escola Terres de Ponent, del Secà de Sant Pere, els

alumnes del Montsuar fan bàsquet en anglès amb els nens

de 3r i 4t tots els divendres al migdia. La majoria dels nens

responen molt bé a les indicacions dels monitors volunta-

ris i s’ha creat un molt bon clima entre tots. Al CEIP Doctor

Serés, d’Alpicat, on viuen molts dels alumnes del Montsu-

ar, els voluntaris fan de padrins de lectura als nens de 1r i

2n de primària. “Hem fet llegir els nens i ha estat bé. Veus

com van millorant, tot i que al principi els costa. T’acostu-

mes a tenir més paciència“, ens explica el Rubén Guijarro,

de 4t B.

A la residència de gent gran Esplai d’Alpicat, l’alumnat

col•labora amb l’educadora social a fer activitats pels pa-

drins. És una experiència molt enriquidora pels adoles-

cents, que s’entretenen amb les històries que expliquen

els padrins. La col•laboració dels alumnes amb les entitats

solidàries Arrels i Alpicat Solidari consisteix a encarre-

gar-se de l’organització i gestió de les recollides solidàries

per al Banc d’aliments. Per exemple, enguany per Nadal ha

estat el cop que més aliments s’han recollit a l’institut grà-

cies a la campanya de promoció feta pels alumnes d’APS.

A Alpicat Solidari, els alumnes hi van un cop per setmana a

gestionar la recollida i distribució dels lots d’aliments en-

tre diferents famílies de la localitat. La junta de l’ONG va

convocar, fins i tot, una trobada amb les famílies dels alum-

nes per tal d’ensenyar la tasca que estaven fent els seus

fills i informar-los sobre els projectes que tenen endegats.

Una altra iniciativa de l’APS és el projecte Internet Segura

“De tu a tu”. En aquest projecte els alumnes de 4t, des-

prés d’haver rebut formació per part dels Mossos d’Esqua-

dra durant la primera setmana de setembre, expliquen als Un grup d’alumnes del Monstuar fent bàsquet en anglès a l’escola Terres de Ponent.

34

SOcIETAT REAL O D’APARENcES? És trist adonar-se que només som titelles d’una so-

cietat plena de prejudicis on tothom es creu amb

capacitat per criticar i, fins i tot, denigrar algú al-

tre per motius físics, ideològics, culturals, religio-

sos o ètnics, però és pitjor encara no adonar-se’n.

I és una llàstima, però és així. La realitat que ens

envolta sembla justa, igualitària i lògica, però rere

aquesta aparença trobem injustícia, discriminació,

incoherència. Biològicament ningú és idèntic a un

altre; llavors, per què no acceptem les diferències

que ens fan únics?

Vivim en una societat on t’atribueixen etiquetes

contínuament. Primerament, quan un nadó neix

se’l classifica i destaca pel seu aspecte físic i dóna

lloc a comentaris que probablement haurà d’es-

coltar diverses vegades a la seva vida, com “no és

massa agraciat”, “té les orelles massa grans” o “el

ESCRIT PER THAïS CONTRERASarticle d’opinió

seu nas és força punxegut”. Comentaris que condicionaran els seus

complexos i magnificaran els seus defectes. Més endavant, el nen o

la nena comença a desenvolupar aptituds i se’l classifica per la seva

intel•ligència. Aquesta es basarà en la capacitat de fer frases cohe-

rents, la rapidesa d’assolir conceptes, les qualificacions obtingudes

en l’escola... D’acord amb les seves capacitats, el/la classifiquen com

a llest/a o tonto/a, capaç o incapaç. Seguidament, quan aquest noi/a

decideixi el seu estil, la roba que vol portar o la moda que vol seguir,

es trobarà directament influït per aquesta i la seva qualitat. Una vega-

da al món laboral, l’home o la dona també estarà determinat pel seu

ofici i, com a element directament relacionat, el seu salari.

En conclusió, les persones que s’atreveixen a sortir d’aquests este-

reotips marcats per la societat són durament jutjades i denominades

“antisocials”. No obstant això, aquestes persones només reivindi-

quen la seva llibertat a l’hora d’expressar, pensar i viure d’una mane-

ra no estructura o pautada per la societat i respectant els altres estils

de vida. Per què no busquem en les diferències dels altres les qualitats

que ens fan especials a cadascú?

alumnes de 1r els perills de la xarxa i resolen possibles conflictes que sorgeixen en l’àmbit de les noves tecnologies.

Un aspecte que cal remarcar d’aquesta iniciativa és el fet que, lluny de buscar simplement un lloc on enviar un grapat d’alum-

nes a feinejar, s’ha intentat que cadascun dels alumnes desenvolupés una tasca que, a la llarga, esdevingués un acte amb un

valor real. S’ha procurat que sigui, doncs, un autèntic servei de voluntariat, realitzat amb iniciativa i humanitat.

El projecte, creat i coordinat per la Begoña Esteban, la Roser Galiano i la Rosa M. Sol, sembla estar generant molt bona aco-

llida, tant entre alumnes com entre entitats. Els professors que imparteixen Ètico-cívica, Ramon Camats, Montse Galí i Àngels

Serrano, des de la seva matèria, així com els tutors Ramon Llanes i Xavier Jauset, col•laboren amb l’equip impulsor tant en el

desenvolupament com en l’avaluació de l’APS.

L’avaluació dels alumnes la fa l’entitat on aquests han estat ajudant i es té en consideració si la persona és autònoma i si

treballa o col•labora de forma eficaç. Aquests criteris d’avaluació constitueixen un 70% de la nota d’Ètico-cívica de tots els

alumnes de 4t d’ESO. L’altre 30% s’atorga a partir d’un treball escrit, en el qual es presenta la tasca realitzada a l’entitat d’aco-

llida. Per finalitzar el projecte, l’alumnat ha d’exposar el seu treball final als alumnes de 3r amb l’objectiu de familiaritzar-los

amb la tasca que hauran de desenvolupar el curs vinent. Un fet curiós és que no tots els alumnes brillants obtenen una bona

qualificació del projecte APS. De forma inversa, estudiants que no destaquen acadèmicament, en canvi, treuen molt de profit

d’aquesta experiència.

35

ViatjaR aMb la lluïSa HuguEt El proppassat dimarts 2 de desembre, amb motiu de l’arrencada de la nova tasca de la UDI 2, “La màgia de viatjar”, l’alumnat de 2n d’ESO vam tenir la sort de poder escoltar la nostra professora de Ciències Socials, la Lluïsa Huguet.

La xerrada, molt ben il•lustrada amb mapes i

imatges de la pròpia Lluïsa, va durar, aproxima-

dament, uns 45 minuts i ens va ser d’una gran

ajuda de cara a iniciar el treball per tasques.

En el cas de la Lluïsa Huguet, el títol de la nostra

UDI 2 li escau perfectament, perquè ens va deixar

a tots embadalits amb la gran quantitat de viat-

ges que ha realitzat i els llocs on ha estat; d’aquí

que puguem afirmar que la nostra professora de

Socials practica sempre que pot —caps de set-

mana, ponts i vacances!— “La màgia de viatjar”.

Com hem dit anteriorment, la presentació es

va convertir en una apassionant i apassionada

conferència sobre els seus viatges, conjunta-

ment amb aquest interès que té per descobrir

el món i conèixer noves persones. Acostuma a

viatjar a llocs on pot trobar els paisatges més

sorprenents, relaxants i bonics del nostre pla-

neta. També ens va parlar de la seva gran afició:

fer trekking. La Lluïsa està enamorada de la na-

turalesa, que a més li permet sentir-se activa.

En els seus viatges, sempre sol anar molt ben

acompanyada, és a dir, hi va amb els seus fami-

liars o bé amb els seus amics. Ens va preparar

un PowerPoint d’un dels millors viatges que

ESCRIT PER CLARA MASIP

BLOG LLUÏSA HUGUET

ha fet fins ara: el de Grenlàndia.

Vam poder apreciar, i ens va fas-

cinar, la gran quantitat d’imatges

veritablement sorprenents: ice-

bergs, l’aurora boreal, el reflex

del sol en els grans i meravello-

sos mars i rius, la posta del sol...

Els vídeos també van ser sorpre-

nents, ja que vam veure perfec-

tament com des de dalt de l’avió,

aquest s’anava atansant al terra i,

finalment, com aterraven a Gren-

làndia! Hi havia altres imatges

on es podia veure com feien ca-

iac; s’ho passaven la mar de bé!

Aquesta exposició va estar molt

ben documentada i ens va per-

metre aprendre molt d’unes

cultures que són en diferents

punts del nostre bonic, divers

i ric planeta. No el fem malbé!

Moltes gràcies, Lluïsa!

ESCRIT PER THAïS CONTRERAS

notícies ull crític

36

lES baSSES D’alpiCat i ElS baRRuFEtS Com ja s’havia plantejat des de fa uns dies, les noves Basses acolliran un parc d’oci familiar dedicat als Barrufets. Així ho han confirmat l’alcalde de Lleida, i el cap de l’oposició, durant la presentació de l’acord que han dut a terme amb l’empresa IMPS de Bèlgica, gestora dels drets d’aquests personatges temàtics.

els Barrufets són els personatges més coneguts,

per sobre d’altres com poden ser Scooby Doo o

Garfield. D’altra banda, el 69,9 % dels enques-

tats espanyols creuen que els Barrufets són les

figures més destacades per a un parc infantil.

Actualment, un total de quinze empreses ja han

signat les clàusules de confidencialitat per po-

der conèixer el projecte i decidir si participen

en l’accionariat. Àngel Ros ha confirmat que la

inversió serà privada, tot i la titularitat públi-

ca del parc. Des del tancament definitiu de les

Basses, ja fa més de tres anys, s’està treballant

per a la recuperació i rehabilitació del que ha-

via estat el parc més emblemàtic de Lleida.

L’obertura del nou parc de les Basses encara és

incerta i anirà en funció de com vagi el procés

de licitació, previst durant el primer trimes-

tre de 2015. La presentació ha comptat amb

la presència de Véronique Culliford, la filla del

dibuixant belga dels Barrufets, Pierre Culliford.

Es posaran tots els poders d’acord per aconse-

guir-ho?

Tindrà èxit un parc així a Lleida?

I tu, què en penses?

lions per al parc temàtic dels Barru-

fets i 17 milions més per a la recu-

peració de l’arbrat i la resta d’espais.

Durant el primer any de funciona-

ment del parc, calculen rebre uns

300.000 visitants, una xifra que es

preveu que augmenti un 5 % anu-

alment durant els cinc primers anys

de vida. A més, segons han explicat

fonts municipals, es preveu crear

200 llocs de treball i fins a 14 mi-

lions d’euros en ingressos durant

el primer any. Un estudi de mercat

realitzat a 510 famílies amb nens

d’entre 2 i 12 anys conclou que

Segons ha explicat el regidor Rafel

Peris, es tracta del primer parc te-

màtic d’aquests famosos personat-

ges de còmic a Europa. Una zona

d’oci dirigida a famílies, escoles, i

nens d’entre 2 i 12 anys. El projec-

te de les Basses comprèn 9 de les

27 hectàrees totals del parc. Inclou

un hotel, una zona comercial, una

part de càmping amb caravanes i

bungalous i la conservació d’altres

zones, com l’estadi d’atletisme. La

recuperació de les antigues Basses

contempla una inversió total de 47

milions d’euros, repartits en 30 mi-

ESCRIT PER jORdI COLELL

notícies ull crític

37

El vespre de Mercadet va ser molt ben valorat per part vostra...

Per això volem agrair-vos moltíssim la participació i us encorat-

gem a seguir amb atenció el treball que fem al centre.

Els i les alumnes de 1r es posaran a la pell d’uns astronautes

que han d’explorar l’espai. Ja hem començat l’estudi de l’univers

amb la conferència inaugural Una finestra oberta al cel, i con-

tinuarem amb un seguit d’activitats que els faran relativitzar-ho

tot. A 2n experimentaran la Màgia de viatjar. De moment, de la

mà de la Lluïsa Huguet, ja “han visitat” Grenlàndia, i ara, a partir

d’un destí prefixat, hauran de planificar un viatge que els farà

descobrir el millor d’ells mateixos.

Recordeu que tota la feina feta l’han de guardar, recollir i presen-

tar en el Portafolis el dia assenyalat. Així fomentem l’autonomia

personal dels nostres joves. I, si us plau, no us oblideu de fer-ne

l’avaluació de la família, el vostre compromís és molt valuós!

Esperem que tot plegat sigui profitós per a tothom.

treball per tasques

Dia a dia i setmana rere setmana, ja ha passat el primer tri-

mestre del curs.

A 1r d’ESO hem après la importància que té conèixer el

món físic per tal d’interactuar de forma sostenible sobre la

Terra. Només fent un ús racional dels recursos que ens dóna

podrem garantir el benestar de les generacions futures.

Si encara no heu vist l’exposició que van elaborar i mun-

tar els vostres fills i filles, no us esteu de donar un tomb

pels passadissos del centre i demaneu-los que us en facin

el guiatge!

A 2n hem reflexionat sobre les coses que tenim a l’abast

i que fem servir cada dia potser sense ser conscients del

valor que tenen. Necessito tot el que tinc? Què necessito

realment? I els altres..., què? Les Necessitats Humanes van

ser l’objecte d’estudi i de reflexió, i ens vam adonar també

de la importància dels sentiments i les emocions en la vida

de les persones.

ESCRIT PER EQUIP DOCENT DE 1R I 2N D’ESO

ESCRIT PER jORdI COLELL

Valores prou la roba que portes? Fixa’t quina feinada hi ha al darrere. Identifiquem i dibuixem les nostres emocions.

38

DiCCiONaRi MONtSuaRí

ESCRIT PER jENNIfER GAGO, dAvId I RUbéN vERdú

secció oci

39

ESCRIT PER TANIA MELERO I THAïS CONTRERASsecció oci

Qui diu què?

-De bon rotllo-Ser pagès és una feina molt honrada-90 graus/no confondre cadira amb balancí-Ai, com estic avui…-Em sento ignorada…-“Estupendo”, correcte - per-fecte, equidistància-Martirimoni-Bon dia, prínceps i princeses

QUI éS QUI?

Solucions-Lluïsa Huguet-Ramon Camats-Rosa Castillo-Remei Castelló -Rosa Castillo-Ramon Camats-Ramon Òscar Torrelles

EDuaRD SEMENté

RaMON llaNES

40