1

UD 01: Emprenedors, empreses i empresaris

2

1.0 Introducció Aquesta assignatura optativa té l’objectiu de despertar les habilitats emprenedores en els alumnes, promovent el creixement personal i potenciant la capacitat d’iniciativa. A través d’ella els joves podran observar el món empresarial des d’una altra perspectiva, detectar noves oportunitats i dur a terme projectes ideats per ells mateixos, amb la finalitat que aprenguin el procés que cal seguir i el que significa ser emprenedor. El camí ens portarà des d’una etapa inicial, en què probablement desconeixem el concepte d’emprenedoria i les característiques i els valors d’una actitud emprenedora, fins a un estat final en què sereu capaços de materialitzar el prototip d’un producte o servei proposat a partir d’un procés creatiu basat en la detecció de problemes no resolts o necessitats no cobertes. Així, els alumnes hauran de treballar en equip per definir bé el problema i l’oportunitat, organitzar el procés de generació de valor i organitzar l’equip adequat, comunicar el projecte per obtenir recursos, dissenyar un model de negoci viable, construir un prototip i testar-lo per millorar pas a pas i comunicar la proposta de valor per fer realitat el projecte. Una gran oportunitat perquè us apropeu al món professional i desenvolupeu la vostra creativitat i potencieu unes quantes aptituds. 1.1 Una visió panoràmica: L’activitat econòmica.

L’activitat econòmica compren les qüestions que es generen en relació amb la satisfacció de les necessitats dels individus i de la societat. Podem agrupar a tots els que participen en la vida econòmica en tres grans categories:

a) Famílies (o consumidors): Fan un doble paper,

- Per una banda, són consumidors de béns i serveis. - Al mateix temps ofereixen a les empreses treball i capital.

b) Empreses: són les encarregades de produir els bens i serveis que necessita la societat. En

les economies modernes, únicament les empreses poden reunir les grans quantitats de diners, de recursos físics i tenen la capacitat d’organitzar que es necessita per produir de forma eficaç.

Classificació econòmica de les empreses:

- Empreses industrials: són empreses transformadores, les clàssiques fàbriques. Compren primeres matèries per tal de convertir-les en productes preparats pel consum humà.

- Empreses comercials: compren mercaderies amb la intenció de vendre-les (sense transformar) a un preu més elevat. Exemples: Grans magatzems, supermercats, etc. Els serveis que presten al consumidor i que justifiquen el seu guany són: apropar el producte al consumidor final i proporcionar-li més varietat per escollir.

3

- Empreses de serveis: són aquelles empreses que no produeixen ni venen productes materials sinó que ofereixen al consumidor gaudir d’un determinat servei. Exemples: Agències de viatges, Asseguradores, Bancs, etc.

c) Sector Públic: En les economies actuals tenim un tercer agent de l’activitat econòmica,

l’Estat o Sector Públic. Du a terme varies funcions en l’economia: 1. Produeix bens (és a dir, actua com una empresa). Aquesta funció la realitza només

quan les empreses privades no poden proporcionar un servei determinat de forma adequada a tota la població o quan el sector es considerat estratègic pels interessos del país.

2. Presta serveis d’interès general i/o social: Educació, Sanitat, Seguretat ciutadana, Administració de Justícia, etc.

3. Regula el marc legal on es desenvolupen les activitats econòmiques (actua com una mena d’àrbitre econòmic que assegura el joc net). Exemples d’aquesta actuació: legislació de defensa del consumidor, de defensa de la competència, etc.

d) El Flux Circular de la Renda: Els agents de la vida econòmica interactuen constantment entre ells de múltiples formes. Aquestes interaccions es poden resumir en el gràfic següent, anomenat flux circular de la renda:

_______ Fluxos Físics

.............. Fluxos Monetaris

Treball, Capital

Sous, Interessos

Béns i Serveis

Preus

Impostos Béns i Serveis

4

1.2. L’empresa i l’empresari

a) Definició d’empresa.

Empresa: És la unitat bàsica de producció. Està formada per un conjunt d’elements (humans i materials) organitzats i coordinats per la direcció, orientats vers l’obtenció d’una sèrie d’objectius, actuant sota condicions de risc. En aquests primers temes insistirem en el significat de les parules en negreta de la definició.

b) L’empresari. Tradicionalment, l'empresari es considerava com la persona que donava vida a l'empresa, que coordinava i dirigia el procés productiu arriscant en això el seu capital. En aquesta definició, les figures de l'empresari i del propietari de l'empresa s'identifiquen. Què és un empresari? Actualment escoltem molt paraules com empresari, emprenedor, capitalista, executiu o innovador. Són sinònims o defineixen persones diferents? Mirem de posar una mica d’ordre: Antigament l'empresari era el capitalista o propietari del negoci, qui el dirigia personalment i qui assumia el risc de la inversió. Consegüentment, el benefici es va considerar la recompensa pel capital aportat i al risc suportat. En èpoques més recents s’ha intentat definir la figura de l’empresari, a continuació veurem dues d’aquestes visions, cadascuna posa èmfasi en una qualitat concreta:

Empresari innovador : El veritable paper de l’ empresari és detectar noves oportunitats de negoci i posar en marxa idees o invents no explotats fins aleshores. Aquesta capacitat de ser el primer es veu recompensada amb uns beneficis extraordinaris (per sobre del normal) donat que per un temps aquest innovador és l’únic empresari del sector (té un monopoli temporal). Més aviat que tard altres empresaris veuran oportunitat de fer diners oferint el mateix producte i entraran en el mercat. Els beneficis extraordinaris desapareixeran i tornarà a existir l’incentiu per innovar. Schumpeter deia que aquest cicle innovació-benefici-innovació és el motor del progrés econòmic. En resum l’empresari seria un descobridor d’oportunitats, l'essència del qual és el seu estat d'alerta per descobrir en el mercat oportunitats no detectades fins llavors. Una de les principals funcions de l'empresari està en intuir i aprofitar aquestes oportunitats.

5

6

Empresari que pren riscos

Allò que defineix un empresari és una personalitat disposada a arriscar-se. No tothom està disposat a invertir temps i diner en una empresa l’èxit de la qual és incert. El benefici que obtenen alguns empresaris és un premi a la seva capacitat d’assumir i gestionar amb èxit els riscos propis de l’activitat empresarial. Valorar i estar disposat a assumir el risc és el que defineix el veritable empresari. L'activitat de l'empresari suposa anticipar el pagament dels factors productius (salaris, matèries primeres, etc.) a canvi d'uns hipotètics ingressos futurs (per les vendes que realitzi) que desconeix, ja que poden donar-se canvis en la demanda que no es poden preveure amb seguretat.

1.3. Emprenedor és el mateix que empresari? Hi ha una eterna discussió sense solució final respecte a si un emprenedor és el mateix que empresari. ¿Emprenedor empresari? ¿Empresari emprenedor? Ens inclinem a creure que hi ha una diferència elemental entre ser emprenedor i ser empresari encara que els dos conceptes tinguin aspectes en comú i en gairebé tot siguin el mateix, però hi ha elements que només l'emprenedor té i que el fa únic, especial. Bàsicament l'emprenedor és aquesta persona a la qual se li ocorren les idees sense ser empresari. L'empresari és generalment qui executa les idees, qui gestiona el negoci, l'empresa, el que no treu que l'empresari tingui idees de negocis i que l'emprenedor gestioni el seu propi negoci. L'emprenedor innat, agrada de generar idees, implementar i després delegar per embarcar-se en un altre projecte, aquest és la seva passió, la seva raó de ser i d'existir. Un empresari troba una gran idea de negoci i amb ella es queda per molt temps. L'emprenedor té preferència per generar idees i l'empresari per executar-les i administrar-les, tret que una mateixa persona tingui els dos perfils, o com a mínim se sent com fent els dos papers, però en tot cas seran persones sense molts projectes en el seu historial. Ser bon emprenedor no vol dir ser bon empresari Una de les falles en l'emprenedoria, és arribar a creure que si és bon emprenedor, també es pot ser bon empresari, cosa que no sempre resulta cert, i pot costar l'èxit d'un projecte. Un cosa és emprendre (idear un negoci i desenvolupar) i una altra cosa molt diferent és ser empresari (gestionar

7

el projecte després de implementat). Cada un requereix habilitats diferents i específiques, i és difícil que una sola persona les tingui totes. Hi ha persones molt hàbils per emprendre nous negocis, però un cop el negoci és establert, no tenen l'habilitat requerida per expandir o si més no mantenir-lo. Una de les raons per les que un emprenedor no sol ser bon empresari, és per la naturalesa mateixa de l'emprenedoria, que exigeix innovació constant, dinamisme i gairebé addicció al risc, i bona part d'aquests elements desapareixen un cop el projecte s'ha consolidat, ja que en certa manera es torna monòton, sense més expectatives desapareixent els grans reptes personals que suposa implementar amb èxit una nova idea. L'emprenedor nat, és inquiet. Amant dels nous projectes. D'aquí que una vegada implementa una idea de negoci, deixa la seva gestió a un tercer i inicia un nou projecte. No és raonable esperar que l'emprenedor estigui sempre al capdavant d'un projecte. Cal delegar funcions, o en alguns casos, cedir la seva gestió completament a un tercer, perquè la naturalesa de l'emprenedor no és l'adequada per administrar un projecte madur. 1.4 L'actitud de l'emprenedor És pitjor no intentar-ho Ser emprenedor és una actitud, com la del ciclista que s'escapa del pilot i recorre en solitari més de 100 quilòmetres, amb la possibilitat que l'assoleixin poc abans d'arribar a la meta i no aconsegueixi guanyar l'etapa. Aquest ciclista, malgrat tot, l'endemà tornarà a provar sort. Ni estima el risc ni deixa de pensar en el fracàs, però pensa que és pitjor no intentar-ho.

L'autèntic emprenedor és el que té la inquietud, la il•lusió i la iniciativa per transformar una idea, aparentment bona, en un negoci productiu. No tenir aversió al risc o por al fracàs és una temeritat, perquè precisament aquests dos factors serveixen de mecanisme de control per no fer les coses a la babalà.

8

Inquietud, il·lusió i iniciativa barrejades amb respecte al risc i al fracàs, aquests són els ingredients per a una bona actitud emprenedora. Després allò més important és transformar aquesta actitud en un manera de pensar i comportar-se, ja no com a emprenedor, sinó com a empresari. Un emprenedor veu oportunitats allà on els altres només hi veuen problemes

En la nostra cultura sembla estar molt arrelat el lamentar-nos i queixar-nos davant la difícil situació o davant la nostra "mala sort". Sempre ens estem queixant i lamentant quan se'ns presenta un problema, en lloc d'enfrontar-i buscar-li una solució. Per al veritable emprenedor les coses són diferents. L'emprenedor no considera una situació difícil com un problema sinó com a oportunitat, i en lloc de lamentar-se i queixar-se, busca una solució, solució que sol convertiré en algun negoci. Els grans invents i negocis han estat el fruit d'algun problema experimentat per la societat en algun moment, problema al que algú l'hi va buscar solució, es va enfrontar. És sorprenent el que es pot fer quan es té una actitud positiva, decidida davant els problemes i reptes que ens planteja la vida. Els laments, queixes i excuses són propis de persones mediocres. L'acció és pròpia d'un emprenedor, d'una persona reeixida, D'algú com tu? ...