uia de museus - lleidatur.com · text: anna sàez fotos: antonio benavente, iei, llorenç melgosa,...
TRANSCRIPT
64
gU I A D E M U S E U S
65
UNA CAPSA DE SORPRESES
Text: Anna Sàez Fotos: Antonio Benavente, IEI, Llorenç Melgosa, Museu de Lleida, Jordi V. Pou, Toni Prim
El nou Museu de Lleidaobre les portes
L’any 2007 va acabar amb una bona notícia en
l’àmbit cultural: la inauguració del Museu de
Lleida. Un magnífic edifici de 7.000 metres
quadrats, obra de l’arquitecte Joan Rodon, que
amaga 10.000 obres d’art i moltes sorpreses.
Sabien que aquí trobaran la prova que la Mo-
reneta és blanca? Sabien que aquí es conserva
la primera gerra (bé, tenalla) de cervesa que es
va beure a Europa? Preparin-se per fer un
apassionant viatge en el temps.
E
66
El Museu de Lleida aculluna col·lecció de gairebé10.000 obres d’art, entreles que quasi un milerestan exposades al públic.
l passat 30 de novembre la boira va fer acte depresència a Lleida. Va ser un dia gèlid, peròcentenars de lleidatans van sortir al carrer acelebrar amb entusiasme l’estrena d’un nouequipament cultural. Un museu. Un fet certa-ment sorprenent. Inusual, com a mínim. Jasabem que l’art no mobilitza les masses. Peròaquest era un cas especial. Hi havia ganes,moltes ganes, que el Museu de Lleida fos unarealitat. I això es va notar. Feia vint anys quecinc institucions lleidatanes havien deciditsumar esforços per crear el Museu de LleidaDiocesà i Comarcal, que és el llarguíssim nomoficial. Però el camí va ser llarg i tortuós pera la Generalitat, la Diputació, la Paeria, elConsell Comarcal del Segrià i el Bisbat deLleida. Si ja és difícil que polítics de diferentcolor es posin d'acord, imaginin-se com es vaacabar d'embolicar la troca quan enmig delprocés el Vaticà va segregar la diòcesi de Lleidai es va engegar un farragós litigi sobre la propietat
de les obres d’art del Museu Diocesà, que erauna de les col·leccions que s'integrarien en elfutur Museu de Lleida. Sí, efectivament, lescelebèrrimes 113 obres d’art que el bisbat deBarbastre-Montsó reclama a Catalunya formenpart del fons d’aquest nou museu. Però aquestespeces representen (només) l’1% d’una col·lec-ció de gairebé 10.000 obres, així que ara noaprofundirem en aquesta qüestió. De vegades,els arbres no ens deixen veure el bosc i tantstitulars sobre l'enfrontament dels dos bisbatshan acabat eclipsant el mateix museu. Comque tota moneda té dues cares, la part positivaha estat la grata sorpresa que ha comportat elMuseu de Lleida, un esplèndid equipamentcultural de 7.000 metres quadrats obra del'arquitecte Joan Rodon. És un dels vèrtexs deltriangle l'Illa de la Maternitat, juntament ambla Biblioteca Pública i l'Arxiu Històric i Provin-cial. “He tingut en compte que el museu con-nectava el Barri Antic amb l'Eixample de la
67
Fragment de les pintures murals de la Pia Almoina procedents de la Seu Vella. A sota, grup de la Crucifixió que es trobava al retaule major de l’antiga catedral.
68
ciutat”, explica l'arquitecte. No volia firmar un
edifici singular que no tingués cap mena de
coherència amb l'entorn, sinó que aspirava
que semblés que “sempre havia estat allà”. Fa
ciutat. I aquest era un dels objectius. Ens referim,
no cal dir-ho, al continent, però, sens dubte,
el millor del Museu de Lleida és el seu interior.
El seu contingut. La museografia que ha dirigit
Montserrat Macià et convida a viatjar en el
temps, saber qui som, d’on venim i on anem.
No és un típic museu de peces ficades dins
d’una vitrina amb una etiqueta penjant. Aquí
les obres ens diuen alguna cosa, ens ajuden a
explicar un territori molt concret, el pla de
Lleida.
Aquest nou equipament ocupa el que va
ser l’antiga Llar de Sant Josep, de la qual s’ha
“La museografia que hadirigit Montserrat Maciàens convida a viatjar enel temps, saber qui som,d’on venim i on anem”
A dalt, baptisteri de Bovalar (Seròs), del final del segle VI o començament del VII d.C.
A baix, tapís de Jason i Medea (cartró de Jan van Roome –Brussel·les–, al voltant dels
anys 1500-1510), procedent de la Seu Vella.
69
conservat una capella dels temps en què era
convent carmelita i alguns vestigis arquitectònics
d’interès. Integrar l’església ha condicionat el
recorregut i per això per iniciar la visita s’ha
de pujar al primer pis. Un audiovisual ens
servirà de punt de partida. Som a la prehistòria.
A partir (sobretot) de la rica col·lecció
arqueològica de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
de la Diputació de Lleida es poden veure peces
paleolítiques, de la Lleida ilergeta, de la romana
i de l’impressionant món visigòtic de Bovalar
(Seròs, el Segrià). S'explica la història i l'evolució
de les societats. Les peces exposades passen a
tenir un valor documental. D'aquesta manera,
a l'exposició permanent no tan sols hi tenen
cabuda tresors arqueològics, sinó que també
s'hi presenta, per exemple, una reproducció
de la Roca dels Moros del Cogul, un conjunt
de pintura rupestre que ha estat distingit amb
la declaració de Patrimoni Mundial per la
Unesco.
Abans de baixar del primer pis fem un cop
d’ull al món andalusí. Arribem a Àger. A Arnau
Mir de Tost. Al 1149, data de la conquesta de
Lleida, que va comportar el trasllat del bisbe
Guillem Pere de Ravidats des de Roda d’Isàvena
fins al que ara és la capital del Segrià.
Això també va comportar la construcció
de la Seu Vella, eix vertebrador de la planta
baixa de l’exposició. Podria ser un espai molt
dens, però s’ha concebut d’una manera molt
didàctica perquè pugui gaudir-ne tant una
persona sense grans coneixements d’art com
un expert. Així, per exemple, s’hi contextualitza
Fragment del relleu de la
Pentecosta, de Bartomeu
de Robió (al voltant de 1361-
1362), i Assumpta, obra de
Francesc Santacruz, procedent
del retaule major de l’església
parroquial de Torres de Segre.
“L’exposició permanentdel museu abraça un llarg
període de temps,des de la Prehistòria
fins al segle XXI”
70
el món romànic i s’hi recrea un altar amb tots
els elements característics, pintures de l’absis
incloses. D’aquesta manera s’arriba al gòtic,
moment estel·lar de l’exposició. És gairebé una
monografia de la Seu Vella. Hi trobem peces
úniques com el fragment de la Pentecosta de
l’antic retaule major d’alabastre de la Seu Vella.
Els tapissos del Capítol de la Catedral marcaran
el pas cap al renaixement. Aquí s’expliquen
els setges de Lleida, la reconversió de la Seu
Vella en caserna militar per obra i gràcia de
Felip V i la construcció de la forçosa catedral
nova, amb una impactant maqueta de l’època.
Un audiovisual al final del recorregut convida
a continuar avançant en el temps i visitar els
altres museus de la ciutat.
Ara hi acabem de fer una visita ràpida, de
conjunt. Però no es pensin que s'han acabat
el Museu de Lleida. Ni de bon tros. Amb una
vegada no en tindran prou. Totes les obres de
l'exposició permanent (i això són prop de mil
peces) permeten al visitant deturar-s'hi, recrear-
s'hi. L'interès es veurà recompensat, perquè el
museu amaga moltes sorpreses. Un exemple:
sabia que la primera cervesa que es va beure
a Europa la consumien els habitants del poblat
de Genó, a Aitona? Els romans deien que la
cervesa era un costum bàrbar, però els
arqueòlegs han pogut demostrar que molt abans
que Juli Cèsar conquerís Ilerda, aquí ja se'n
bevia. I com se sap, això? Doncs molt senzill,
perquè la impressionant col·lecció de tenalles
del segle X abans de Crist que s'ha trobat en
aquest jaciment i que ara es pot veure al Museu
de Lleida contenia restes d'aquest beuratge.
Ningú no se'n sabia avenir. Es creia, errò-
niament, que la cervesa l'havia portat a la
península Carles V des dels Països Baixos. Un
tòpic que cau.
Diran que l'arqueologia té un punt de mis-
teri i aventura, que per alguna cosa és la pro-
fessió d'Indiana Jones. Però no. L'art sacre
també és capaç de deixar-nos amb la boca
oberta i traslladar-nos a una novel·la d'Arturo
Pérez Reverte. Posem un exemple: el retaule
de la Immaculada, del segle XVI. El trobaran
Les visites a l’equipament cada
cop són més nombroses. Al
costat, esplendits mosaics del
Romeral (Albesa) i alumnes
observant la dormició de la
Mare de Déu (s. XVI).
Naixement de Sant
Joan Baptista, obra de
Joan Grau (1677-1678),
procedent de l’antiga
església de Sant Joan de
Lleida.
71
Aquest magnífic Crist
crucificat data del
segle XIII i procedeix
de l’església de Sant
Fruitós de Perves
(l’Alta Ribagorça).
72
a l'antiga capella de la Llar de Sant Josep. No és
(o no sembla, a priori) una de les millors peces
de la col·lecció. Però no es refiïn de les aparences.
És una obra que explica, com poques, la compli-
cada relació que han tingut al llarg dels segles
l'art i el poder. Canviaven les modes, els gustos
i, de vegades, també els contextos polítics. I això
obligava no tan sols a canviar d'estil, sinó també
a tunnejar algunes obres d'art. Els artistes es veien
obligats a repintar si volien que les seves obres
passessin la censura. Segles després, les restaura-
cions han posat de manifest que dibuixos apa-
rentment innocents ocultaven el que ja no es
volia mostrar. És el cas d'aquesta Immaculada.
La verge es mostrava en aquesta taula vestida
amb un luxós mantell que tenia molt protagonisme
a l'obra. No era, precisament, un exemple de
delicadesa. Núria Gilart, restauradora del Museu
de Lleida, aviat en va treure l'entrellat: a sota
d'aquella roba hi havia una escena primitiva que
algú va decidir ocultar. Per què? Doncs perquè
en aquesta escena, Adam i Eva es mostraven
despullats. El Concili de Trento va prohibir expre-
ssament que l'art sacre mostrés nus, així que entre
els segles XVII i XVIII pintors que no necessària-
ment eren grans mestres es van dedicar a adecentar
les obres que s'exposaven en temples i monestirs.
Aquesta curiosa història es pot seguir a la perfecció
perquè s'ha decidit exposar l'obra a mig restaurar
per tal que el públic participi de la troballa i es
faci càrrec de com era l'obra original i com va
quedar un cop censurada.S'ha quedat amb ganes de més misteris? La
predel·la d'aquest mateix retaule també és una
peça única, atès que quan va ser restaurada el
2001 va servir perquè els historiadors de l'art
poguessin demostrar científicament el que ja tots
els experts intuïen: la Moreneta era blanca ori-
ginàriament. Un estudi previ de la talla romànica
del monestir de Montserrat havia aixecat molta
polseguera perquè demostrava que fins al segle
XVIII la verge bruna no era bruna. El retaule de
Lleida així ho confirmava. En aquesta predel·la
es veia una escena presidida per una Verge amb
el Nen. Una cortineta sense cap interès artístic
tapava el paisatge posterior. Quan es va restaurar,
es va treure aquest afegit i es va descobrir que el
que ocultava aquell repintat era la característica
serra de Montserrat amb dos angelets serrant un
dels cims. Més clar, l’aigua.
I això són només dos exemples. Encara es
resisteix a descobrir per vostè mateix algun altre
misteri? �
A dalt, el rei David, atribuït a Pere Nunyes (al voltant del 1522), procedent de
l’església parroquial de Castelldans. A sota, fragment del retaule de Santa Anna,
de Gabriel Joly (1529-1530), que abans era situat al monestir aragonès de Santa
Maria de Sixena.
73
Sant Julià, obra de mitjan
segle XV, atribuïda a Jaume
Ferrer II. Procedeix de la
capella del Palau Episcopal
d’Aspa.
74
El pasado 30 de noviembre cente-nares de leridanos salieron a lacalle para celebrar con entusiasmoel estreno del Museo de Lleida,que es un espléndido equipamien-to cultural de 7.000 metros cua-drados obra del arquitecto JoanRodon. Es uno de los vértices deltriángulo de la Illa de la Materni-tat, junto con la Biblioteca Públicay el Archivo Histórico y Provin-cial. La museografía que ha diri-
gido Montserrat Macià invita aviajar en el tiempo, saber quiénessomos, de dónde venimos y a dón-de vamos. No es un típico museode piezas colocadas dentro de unavitrina con una etiqueta colgando.Aquí las obras nos dicen algo, nosayudan a explicar un territoriomuy concreto, el llano de Lleida.Este nuevo equipamiento ocupalo que fue el antiguo Hogar deSan José, del que se ha conserva-
do una capilla del tiempo de loque era convento carmelita y al-gunos vestigios arquitectónicos deinterés. Integrar la iglesia ha con-dicionado el recorrido y por esopara iniciar la visita hay que subiral primer piso. Un audiovisual nosservirá de punto de partida. Esta-mos en la prehistoria. A partir dela rica colección arqueológica delInstituto de Estudios Ilerdensesde la Diputación de Lleida se pue-
den ver piezas paleolíticas, de laLleida ilergete, de la romana y delimpresionante mundo visigóticode Bovalar (Seròs, el Segrià). Seexplica la historia y la evoluciónde las sociedades. Las piezas ex-puestas pasan a tener un valordocumental. De esta manera, enla exposición permanente no tansólo tienen cabida tesoros arqueo-lógicos, sino que también se pre-senta, por ejemplo, una reproduc-ción de la Roca de los Moros deEl Cogul, un conjunto de pinturarupestre que ha sido distinguidocon la declaración de PatrimonioMundial por la Unesco.Antes de bajar del primer pisodamos un vistazo al mundo anda-lusí. Llegamos a Àger. A ArnauMir de Tost. A 1149, fecha de laconquista de Lleida, que supusoel traslado del obispo Guillem Perede Ravidats desde Roda de Isábe-na hasta lo que ahora es la capitaldel Segrià.Esto también supuso la construc-ción de la Seu Vella, eje vertebra-dor de la planta baja del museo.Llegamos al gótico, momento es-telar de la exposición. Es casi unamonografía de la Seu Vella. En-contramos piezas únicas como elfragmento de Pentecostés del an-tiguo retablo mayor de alabastrode la Seu Vella. Los tapices del
Museo de Lleida, una caja de sorpresas
D’INTERÈS
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal.C/ Sant Crist, 1 – 25002 Lleida
Tel.: 973 28 30 75 Fax: 973 26 15 82
Horari:Laborables: De l’1 d’octubre al 31 de maig
(hivern), de 10.00 a 19.00 hores; de l’1 de juny
al 30 de setembre (estiu), de 10.00 a 20.00 hores.
Diumenges i festius: de 10.00 a 14.00 hores.
Dilluns: tancat.
Sant J
oan
Parc de MàriusTorres
Joan Baget
Ramón y Cajal
Bisbe Messeguer
Mar
agal
l
Alcald
e Sol
Ram
bla
d'Ar
agó
Sant AndreuCompanyia
Governador Montcada
Avinguda de BlondelJa
ume II
Major
Avingu
da de
Fra
nces
c Mac
iàCanye
ret
olde vila
Alcalde Costa
Plaça dela Catedral
Dol
ors
Lluí
sBe
sa
Plaça delDipòsit
Plaça delSeminari Vell
Plaça deGuifré I
Plaça deCervantes
Sant M
artíMestre EmiliPujol
Mar
agal
l
Jaum
eI E
l Con
qu
eri Darrera
deSant M
artí
Pont V
ell
Riu S
egre
Plaça deVíctor
Siurana
Sant CristPlaça de
Sant Josep
Bisbe
Plaça deSant Llorenç
Universitat
Plateria
Obradors
Sant A
nastasi
JardíPompeuFabra
La PaneraSant Carles
UniversitatPlaça
de la SalMúrciaBoters
Tallada
La Cotxera
CavallersPlaça de
l'Ereta
La Palm
a
Pla dels
Gramàtics
Plaça de SantAntoni Maria Claret
mbe
lles
Bisb
e To
rres
Ballester
Canonge GonzálezAvinguda de Catalunya
Acadèmia
BrucSant Antoni
Avinguda de M
adrid
Plaça deSant Joan
Avinguda de Blondel
Passarel·la
Estaciód'Autobusos
Plaça deSant Francesc
Plaça dela Paeria
Rectorat
MUSEU DE LLEIDA
75
The Museu de Lleida, which was officially openedon 30th November, 2007, is not a typical mu-seum full of exhibits in glass display cases withaccompanying labels. In this museum, visitorsare told something and are also helped to un-derstand the history of a specific territory: theLleida Plain. The visit begins on the first floorwith an audiovisual presentation. Visitors aretaken back in time and shown pieces datingfrom the Stone Age, the Lleida of the Ilergettribe, its Roman period, and the striking worldof the Visigoths of Bovalar (Seròs, El Segrià).The permanent exhibition also presents a re-production of the Roca dels Moros of Cogul: aset of prehistoric cave paintings that have beendeclared part of a UNESCO World HeritageSite. Before leaving the first floor, it is possibleto have a quick look at remains from the timeof Al Ándalus and the Moorish occupation of
this territory. The Gothic exhibits, which areperhaps the most important in the exhibition,can be found on the lower floor. This is analmost monographic exhibition based on theSeu Vella, which contains several truly uniquepieces, including a fragment of alabaster sowingthe Pentecost, which used to be part of themain altarpiece of the Seu Vella. The tapestriesfrom the Cabildo of the cathedral mark thetransition to the Renaissance part of the exhi-bition. This section of the exhibition includesan impressive model of the city which helps toexplain the sieges of Lleida, the conversion ofthe Seu Vella into a military barracks, by orderof Philip V, and the need to construct the newcathedral. The museum contains many surprises. Forexample: Did you know that the first beerdrunk in Europe was consumed by the inha-
bitants of the small settlement of Genó, nearAitona? And, how do we know this? Well, itis very simple: because the impressive collec-tion of large earthenware jars dating from the10th century BCE that were found at thissite, which can now be seen in the Museu deLleida, contained remnants of this beverage.The religious art on display is also eye-opening and helps visitors to imagine scenesfrom a novel by Arturo Pérez Reverte. Thealtarpiece of the Immaculada is a work thatexplains the complicated relationship that hasexisted between art and power over the cen-turies. The predella (lower part) of this altar-piece is also a unique exhibit, because its res-toration allowed art historians to scientificallydemonstrate something that all of the expertsalready suspected: the Moreneta had originallybeen white. �
Museu de Lleida: a surprise package
Cabildo de la Catedral marcaránel paso hacia el renacimiento.Aquí se cuentan los asedios deLleida, la reconversión de la SeuVella en cuartel militar por obray gracia de Felipe V y la cons-trucción de la forzosa catedralnueva, con una impactante ma-queta de la época. El museo es-conde muchas sorpresas. Unejemplo: ¿sabía que la primeracerveza que se bebió en Europala consumían los habitantes delpoblado de Genó, en Aitona?
Los romanos decían que la cerve-za era una costumbre bárbara,pero los arqueólogos han podidodemostrar que mucho antes deque Julio César conquistara Iler-da, aquí ya se bebía. ¿Y cómo sesabe esto? Pues muy sencillo:porque la impresionante colec-ción de tinajas del siglo X antesde Cristo que se ha encontradoen este yacimiento y que ahorase puede contemplar en el Museode Lleida contenía restos de estebrebaje.
El arte sacro también es capaz dedejarnos con la boca abierta ytrasladarnos a una novela de Ar-turo Pérez Reverte. El retablo dela Inmaculada es una obra queexplica la complicada relaciónque han tenido a lo largo de lossiglos el arte y el poder. La Vir-gen se mostraba en esta tablavestida con un lujoso manto quetenía mucho protagonismo en laobra. No era, precisamente, unejemplo de delicadeza. Núria Gi-lart, restauradora del Museo de
Lleida, pronto encontró la solu-ción: debajo de aquella ropa ha-bía una escena primitiva que al-guien decidió ocultar. ¿Por qué?Pues porque en esa escena, Adány Eva se mostraban desnudos.¿Más misterios? La predela deeste mismo retablo, cuando fuerestaurada en 2001, sirvió paraque los historiadores del arte pu-dieran demostrar científicamentelo que ya todos los expertos in-tuían: la Moreneta era blanca ori-ginariamente. �