un mar de pi roig a la serra de busa - · pdf file70 70 ll d’arques hoshohostaltatal...

70 70 ll d’Arq ues Hos Ho os os H tal tal a t de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de de d de de e de d d d d de e d Gu G G G G Gu Gu u u u u u u u Gu G G Gu u G G G Gu u G G G G G G G G Gu G Gu u G G Gu ila ila anyà nyà yà yà yà yà yà yà à yà yà yà à à yà yà à yà yà nyà yà yà yà yà yà yà yà Guilanyà la a Llo o o o o o o o o o o o o o l sa sa sa sa sa sa sa sa sa a sa a a sa sa sa sa a sa a a sa del el Ca Caval va a l N N N N N 0 500 m L’OBAGA DE LLOBETA BONA COLLITA DE ROVELLONS GARANTIDA Un mar de pi roig a la serra de Busa 3 Com arribar-hi: Agafem el trencall cap a Besora que neix entre els km 114 i 115 de la C-26 (al tram entre Solsona i Navès). Després d’uns 15 km de trajecte ascendent, aptes per a tot tipus de vehicles, arribem al coll d’Arques, on podem aparcar. Des del coll d’Arques es pot iniciar el descens cap a Sant Llorenç de Morunys, tot i que el camí no està en tan bones condicions. Aquesta opció ens permet entrar a l’obaga des del sector situat a menys alçada. Bolets per èpoques Pinetell Rovelló Camagroc Fredolic Pimpinella morada La serra de Busa gaudeix d’una ubica- ció geogràfica privilegiada. A banda, les importants diferències d’alçada entre les parts baixes (600-700 m) i l’àrea del Pla (1.400-1.500 m) per- meten que la temporada dels bolets de tardor s’estengui des de les aca- balles d’estiu fins als volts de Nadal. El bosc que hem escollit està situat en un vessant nord, entre els 900 i els 1.200 metres, i la coberta forestal, tret d’algun roure aïllat, és un extens tapís de pi roig. Sortint a peu des del coll d’Arques podem entrar i recórrer les parts més elevades del bosc prenent un corriol que neix al mateix coll i s’endinsa a l’obaga en direcció oest. El recorregut ens permet observar l’hàbitat idoni dels pinetells i els fredolics: una pine- da de pi roig que combina arbres força madurs amb alguns plançons que creixen a les clarianes. Més avall, el bosc ha estat objecte d’estassades i aclarides durant els darrers dos anys. Aprofitem per explicar-vos que després de les estassades cal esperar dues temporades o tres perquè la pi- neda torni a produir bolets. D’alguna manera, podríem dir que els micelis pateixen una espècie de xoc i es despisten, tenint en comp- te que l’entrada de llum, la densitat de l’arbreda i l’estat d’aquesta han patit un canvi sobtat i brusc. De fet, tots necessitem cert temps per adap- tar-nos a noves situacions i els bolets, seguint aquesta tendència natural, no en són una excepció. Coll d’Ar la la a Ser Ser Se S Se Se e Se Se Se e e Se Se Se S Se S S ra ra de de Gui Gui G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G G lan anyà yà R a s a d e R e v e l l Oba Oba Oba O ga ga ga a a d d d d de de de de d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d d Llo Llo Llo Llo L bet bet bet e a a a Setembre Octubre Novembre Desembre

Upload: dangxuyen

Post on 12-Mar-2018

224 views

Category:

Documents

5 download

Report

Download

Embed Size (px):

TRANSCRIPT

70 70

ll d’Arques

HosHoososH taltalat dedede dede dedededededede de dedededede dededed dedeededddddeed Gu G GG GGuGuuuuuuuu Gu GG Guu GG G GuuG GG GGGGGGuG GuuGG GuuuilailaanyànyàyàyàyàyàyàyààyàyàyàààyàyààyàyànyàyàyàyàyàyàyàyàyyyyGuilanyà

la a Llooooooooooooool sa sa sasa sasasasasaasaaasasasasaasaaasa delel CaCavalvaa lll

NNNNN

0 500 m

L’OBAGA DE LLOBETA BONA COLLITA DE ROVELLONS GARANTIDA

Un mar de pi roig a la serra de Busa 3

Com arribar-hi: Agafem el trencall cap a Besora que neix entre els km 114 i 115 de la C-26

(al tram entre Solsona i Navès). Després d’uns 15 km de trajecte ascendent, aptes per a tot

tipus de vehicles, arribem al coll d’Arques, on podem aparcar. Des del coll d’Arques es pot

iniciar el descens cap a Sant Llorenç de Morunys, tot i que el camí no està en tan bones

condicions. Aquesta opció ens permet entrar a l’obaga des del sector situat a menys alçada.

Bolets per èpoques

Pinetell

Rovelló

Camagroc

Fredolic

Pimpinella morada

La serra de Busa gaudeix d’una ubica-ció geogràfi ca privilegiada. A banda, les importants diferències d’alçada entre les parts baixes (600-700 m) i l’àrea del Pla (1.400-1.500 m) per-meten que la temporada dels bolets de tardor s’estengui des de les aca-balles d’estiu fi ns als volts de Nadal. El bosc que hem escollit està situat en un vessant nord, entre els 900 i els 1.200 metres, i la coberta forestal, tret d’algun roure aïllat, és un extens tapís de pi roig.

Sortint a peu des del coll d’Arques podem entrar i recórrer les parts més elevades del bosc prenent un corriol que neix al mateix coll i s’endinsa a l’obaga en direcció oest. El recorregut ens permet observar l’hàbitat idoni dels pinetells i els fredolics: una pine-da de pi roig que combina arbres força madurs amb alguns plançons que creixen a les clarianes. Més avall, el bosc ha estat objecte d’estassades i aclarides durant els darrers dos anys. Aprofi tem per explicar-vos que

després de les estassades cal esperar dues temporades o tres perquè la pi-neda torni a produir bolets.

D’alguna manera, podríem dir que els micelis pateixen una espècie de xoc i es despisten, tenint en comp-te que l’entrada de llum, la densitat de l’arbreda i l’estat d’aquesta han patit un canvi sobtat i brusc. De fet, tots necessitem cert temps per adap-tar-nos a noves situacions i els bolets, seguint aquesta tendència natural, no en són una excepció.

Coll d’Arla laa SerSerSeSeSeSeSeeSeSeSeeeSeSeSeSSeSSS ra ra de de GuiGuiGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGG lananyàyà

Rasa de Revell

ObaObaObaO aga ga ga aagg dddddede de dedddddddddddddddddddddddddddddd LloLloLloLloL betbetbete aaa

Setembre Octubre Novembre Desembre

125_066-77Boletsok.indd 70125_066-77Boletsok.indd 70 10/9/08 11:19:3410/9/08 11:19:34

VENTI DELEl Grand Tour fue un largo viaje a través de Europa que, desde 1600, los hijos de los aristócratas europeos hacían para mejorar la educación a través de la experiencia

Pronosticando el futuro rol delEl entender cómo el rol del contador gerencial evolucionará durante la próxima década implica un entendimiento de la manera en que las fuerzas globales

EL CORREDOR DELEL CORREDOR DEL NORTE - … café) cacao, café) ... inserción en el mercado internacional. ... río Madera como solución al déficit energético regional y los elevados

REVISTA TRIMESTRAL DE L’ESCOLA PUIG D’ARQUES · El nom de la vostra revista també indica fermesa, en català posar el punt i la coma vol dir recopilar i ordenar, en el vostre

REVISTA TRIMESTRAL DE L’ESCOLA PUIG D’ARQUES NÚM. 113 ... · Excursió a l’Auditori de Barcelona El dimecres 3 de desembre els alumnes de cinquè vam anar a . l’Auditori

REVISTA TRIMESTRAL DE L’ESCOLA PUIG D’ARQUES NÚM. 101 ... · 2. FRIGIDARIUM – La sala d’aigua freda 3. TEPIDARIUM – La sala d’aigua tèbia 4. CALDARIUN – La sala d’aigua

El Poder delEl Poder del Ayuno y la Oración · El Ayuno Tiene el Poder de Romper Planes de Destrucción EnRomper Planes de Destrucción En Contra de Nuestra Familia • Ester 4:15-16