urgell editat per · si en el nostre hort hi creixen verdures grans i sanes o raquítiques i...

CO

M F

ER

UN

HO

RT

EC

OLÒ

GIC

amb consells i dites de la gent gran de l ‘ Urgell

Amb la col·laboració de:

Amb el suport del Pla d’Acció

per a l’Alimentació i l’Agricultura

Ecològiques 2008-2012 Amb el suport de:

Editat per:

CONSELL COMARCALDE L’URGELL

Agraïments .................................................................. pàg.3

Presentació ............................................................... pàg.4

Comconèixeritreballarlanostraterra ......................... pàg.5

Fertilitzacióicompostatge ............................................ pàg.12

L’aiguaal’hort ................................................................... pàg.21

Elstipusd’horts ................................................................ pàg.25

Lesllavorsielplanter ...................................................... pàg.32

Elmaneigdelesherbesnoinvitades ......................... pàg.37

Lesrotacionsiassociacions ............................................ pàg.41

Trucspràcticsperevitarlesprincipalsplaguesimalalties pàg.45

ElsefectesdelaLluna ......................................................... pàg.51

Lesverduresdel’hortunaauna ......................... pàg.54

Índex

AgraïmentsDevegadeseditarunllibreésunatascasemblantalcantcoral.

Necessitesdemoltesveusperquèlamelodiasoniperfecta,pernoperdrecapmatís,captextura,capregistre.

Elllibrequeteniualesmansn’ésunbonexemple.Éselreculldelatascad’unnombrósgrupdepersonesqueambelseusaberilasevadedicacióhanajudataelaborarquelcommésqueuncompendisobrehorticulturaecològica.

Ara és el moment de plasmar el nostre reconeixement a totsells. Volem agrair especialment la col·laboració dels casals de lagent gran i de les associacions de dones de la comarca que hanfetpossiblelestrobadesambelshomesilesdonesquehanvolgutcompartirelsseusconeixementsiexperiènciaambnosaltres.Tambéhemd’agrairl’ajudadelstècnicsdelConsellAssessorperalDesen-volupament Sostenible i dels tècnics de la Unitat de ProduccióEcològica del Departament d’Agricultura, Alimentació i AccióRural. I, naturalment, als amics i amigues que ens han ajudat ianimat:elJoanDomènech,laMartaSesé,l’ElisaSchwis,elRobertTerré,elJoanTorrent,l’AndreuBosch,elscompanysicompanyesd’APRODISCAielsdelConsellComarcaldel’Urgell.

Feraquestllibrehaestatunexempledeconstància,detreballenequipideconfiançaentrepersones...Gràciesatots!

Durantmoltsanysl’hortvaesdevenirunapeçaclaudelesllars,quegarantia,conjuntamentambelsquatreanimalsd’autoconsum, lamajorpartde l’alimentació familiar.D’aixònofaspas tanttemps...duesotresgeneracionsabans,elsnostresavisobesavis,hofeienaixí,ambconeixementsancestralsquepassavendeparesafills.Coneixementsqueelsdeiencomaprofitarlesrestesorgà-niquesperferelcompost,comobtenirlesllavorsdelsmillorsfruitsqueelsgarantienlesproperescollites,quineraelmillorciclelunarpersembrar,plantarocollir...endefinitivatotunsaberfruitdel’experiènciaidel’observaciódelanatura,recollititransmèsalllargdemoltsanys.

Lamentablement,elscanvis socialsproduïtsamitjanseglepassatensvananarseparantde laterraidemicaenmicavàremdelegarlaproducciód’alimentsatercers.Alimentsproduïtssovintdemaneraindustrialitzada,provinentsdellocsllunyans,ambpocgustperò,aixòsí,ambunagranaparença...isenseadonar-nosvàremanarperdenttotaquellvaluósllegat.

Ambtotaixònovolemdirquetoteld’abanserameravellósield’araésdolentíssim.No.Somconscientsquelavidad’abansnoerafàciliquesovintteniamancances,peròteniamoltescosesbones,comtambélestélatecnologiaielsavençosd’avuiendiaaplicatsambcriterisdesostenibi-litat.Doncsambaquestaideas’hafetaquestllibre,combinantelsmillorsconsellstècnicssobreelmaneigecològicacompanyatsambelsaberquehempogutrecollirdelsnostresgrans.S’hanvolgutrecuperartambéelsmètodesdeconservacióques’utilitzavenquanl’horts’oferiagenerósi,també,lesditestradicionalsquetantaraótenieniqueformenpartdelanostrallenguaicultura.

Esperemqueaquestllibresiguiunabonaeinaperposarenmarxaelvostrehortoquepugueuextraure’nideeselsquejaenfeu.Peròsobretotensagradariaqueservísperquèelshortstornessinaressorgircomunracódevidaiunreservorid’aliments.

Sra.RosaMariaMoraiValls Sr.RamonTorresiBoschPresidentadelConsellComarcaldel’Urgell Consellerd’AgriculturadelConsellComarcaldel’Urgell

Presentació

Com conèixer i treballar la nostra terra

6Comconèixeritreballarlanostraterra

Més val hort que jardí i pollastre que teuladí.

Laterradelnostrehortésl’organismeviumésimportantiméscomplexdetots.Ésla“mare”detotselscultiusqueplantemipertantcalconèixer-lamoltbé,dedicar-litempsidonar-litoteslesatencionsicuresnecessàries.

Enagriculturaecològicaentenemquecalalimentarlaterraiaquestas’encarregaràd’alimentarlesplantes,jaque,enlapartquenoveiemsotalaplantaexisteixenmilionsimilionsd’organismesviusquesónelsquepermetenquelesplantesespuguinalimentaricréixersanesifortes.Calsaberquetotsaquestséssersvius,enlasevamajoria,viuenalsprimers25o30cmdeterra,queésonesdesenvolupenlamajorpartdelesarrelsiqueanomenemlacapacultivable,pertanteltreballdelaterradelnostrehorthad’anarencaminataprotegirialimentaraquestsprimers25o30cm.

Com és la nostra terra?

Elprimerpasperaconseguirunbonhortésobservaratentamentlaterraquetrepitgemiaixísaberdequinamaneral’hemdetreballarpertaldedonar-lilamàximavidaisalut.

Entoteslesterreshipodemtrobarduescategoriesdematerials:lamatèriamineralilamatèriaorgànica.Laprimerarepresentadel85al95%deltotaliestàformadapergraves,arenes,llimsiargiles.Larestaéslamatèriaorgànicaqueenquantitatésmoltinferior,peròseràlaquedeterminaràsienelnostrehorthicreixenverduresgransisanesoraquítiquesimalaltes,ésadir,sitenimunaterramoltfèrtilopocfèrtil.

Totil’enormegammadeterresqueexisteixen,agranstretspodemclassificar-lesendosgransgrups:

• Terres argiloses: tenenmésd’un20%d’argila. Sónenganxosesalmullar-se, sóndifícilsdetreballariquanplousovintesquedenentolladesielscostaassecar-se.Al’estiu,però,aguantenmoltbélahumitatilafrescor,sóncapacesd’emmagatzemargranquantitatd’alimentperalesplantesiresisteixenbélasequera.Generalmentsónterresduresicompactes.

• Terres arenoses: tenenmésd’un70%d’arena.Sónlleugeres i fàcilsdetreballar,peròquanplou l’aigua s’hi filtra molt ràpidament i s’assequen amb facilitat. Tenen molt poca capacitatd’emmagatzemarelsalimentsperalesplantesial’estiupateixenmoltlasequera.


Cabretes al cel, pastetes a terra.

Com saber quina terra tenim?

Podemferunesprovesmoltsenzillesperaconèixerlanostraterra,iaixísabremcoml’hemdetreballaricuidar.

Laprimera provaéslaqueensdiràenquinaproporcióes troben els materials que formen el nostre sòl. Agafemterradelsprimers30cmdediferentspuntsdel’hort,traiemlespedresquesiguinmésgrossesqueunpinyold’oliva,lesrestesd’arrelsiherbesihobarregemtotenuncubell.Araagafemunpotdevidred’uns20cmil’omplim1/3amblaterrailarestaambaigua,tapemiremenemfortdurantunminut.Finalmentdeixemelpotenunllocquietil’endemàl’anemavisitar.

Veuremque la terradelpot s’haordenatper capesdediferentcolorimida:

•Alculdelpots’hiquedenlesgraves,persobretenimlesarenes,asobred’aquesteshihaelsllimsque sóndecolor fosc i,finalment, trobemlesargilesdaltde tot,quenormalment sóndecolormarronósorogenc.Enlapartdel’aiguapotserquehisurinlesrestesdematèriaorgànica.

Aranoméscalmirarelsgruixosde lesdiferentscapesper saberenquinaproporcióestanelsmaterialsalanostraterra(persermésexactespodemmesurarambunregleelscentímetresquefacadacapa).

Lasegona provaconsisteixaagafarungrapatdeterra,passar-laperuncoladorfioperunatelamosquiteraimullar-lafinsquetinguiconsistènciadefang.Araprovemdeferlessegüentsformesifigures:

•Comencemfentun“xurret”delamidad’unllapis,sienscostamoltise’nstrencavoldirquetenimunaterramoltsorrenca.


Si vols un bon cigró, fes-ho per l’Ascensió.

•Sinoestrencaseguimmodelantel“xurret”finsaconseguirlamidad’unapalletaperbeureiintentemferunaanella.Sil’anellaestrencavoldirquelaterraéssorrenca-llimosa.

•Sifinsaranos’hatrencat,podemseguirfentun“xurret”delamidad’unespaguetiiseguida-mentintentemferunaanellaambaquest.Sil’anellaestrencavoldirquelaterraésforçallimosaambunamicad’argila.

•Finalmentquanpodemferun“xurret”delamidad’unespaguetiifer-neunaanellasensequeestrenqui,ensdiuquelaterraésargilosa.

Podem fer unes proves sobre el terreny. Per a fer-lesenscaldràportarunaaixada,unapala,unpotambaiguaoxigenada i un pot amb vinagre. Primer farem un foratd’unsdospamsomésdefondàriaideixaremlesparetsbenrectesambl’ajudadelapala.Uncopfetelforatfaremlessegüentsobservacions:

• Colors:enunabonaterranormalmentveuremdiferentscolorsencapesparal·leles(comlescapesd’unpastís)iquecanviensuaumentd’unaal’altra.

-Tonsfoscos:ens indica lapresènciad’humus,matèriaorgànicaqueenunabonaterranormalmentelstrobemalsprimers20-25cm.

-Tonsblanquinosos:voldirquehihamoltacalçobéqueésunaterramoltjoveipocprofunda.

-Tonsmarronososivermellosos:sóntípicsdeterresargiloses.-Tonsverdosos:aquestescoloracionssurtenquanlaterraestàmoltcompactadainohicircula

nil’aiguanil’aire.

• Presència d’arrels i galeries: lapresènciad’arrels igaleries fetesperanimals(cucsdeterra,larves,etc.)ensdiuquelaterranoestàcompactadaiquehiarribal’aiguail’aire.Siveiemqueals30cmnohihaniarrelsnigaleries,voldirquelaterraestàmassacompactadaiquecalestovar-laenprofunditat.Enunabonaterratrobemarrelsigaleriesfinsals40cmomés.


• Duresa i olor: laduresade lesdiferents capes lapodemcomprovar clavantunanavalla alesparetsdelforat.Silaterraestàbélapodremclavarsenseproblemesalmenysfinsals40cmdefondària.Enterresons’hapassatmoltelmotocultoroel“rotovator”deltractortrobemelsprimers20cmmolttous,peròsotad’aquestss’hafetunacapaduraicompactaqueimpedeixlabonacircu-laciódel’aiguail’aire.

Pelque faa lesolors, en terresbones sentiremoloraboscalsprimerscmde terra, encanvisi sentimolorsdepodritvoldirque la terraestàtancompactadaque lamatèriaorgànicanoesdescomponcorrectamentsinóqueespodreix(senseoxigen).Enaquestcascaldràairejarlaterra,evitarposarfemsfrescosienterrarelsadobsapocaprofunditat.

Ara anem a conèixer si la nostra terra té molta o poca matèria orgànica,ésadir,siésmoltopocfèrtil.

Femdosmuntetsamblaterraquehemtretdelforat,unambterradelasuperfícieiunambterradelapartdelfons,seguidamenthitiremunraigd’aiguaoxigenadaiobservem.Sifabombollesgranscomdesabóesquehihamoltamatèriaorgànica,silamidadelesbombolleséscomlesdelcavatenimunnivellacceptable,peròsinofabombollesés que tenim molt poca matèria orgànica, és a dir, la terra és moltpobra.

L’últimaprovaqueusproposeméslaprova de la calç.Ésimportantperquè en una terra amb molta calç pot ser molt difícil fer-hi unhortambèxit.Persaber-honoméscalferelmateixqueenlaprovaanterior,peròenllocd’aiguaoxigenadahiposemvinagreiobservemlesbombollesqueensurten.

Març, marçot mata la vella a la vora del foc i la jove si pot.


Com i quan hem de treballar la terra?

Hihacertespautesquecalseguir:

•Abansdetreballarlaterracalqueestiguiambbonasaó.Aixòvoldirquetinguielpuntjustd’humitatinoestiguinimassamolla,nimassaseca.

•Evitareminvertirlescapesdelaterra,perquèsiposemlesdesobrealfonsmoriranlamajorpartdelsmicroorganismesquehiviuen.

•Sivoltegemlaterraambmotocultor,caltreballarambpocavelocitatinoabusar-neisiutilitzemlafangafemelmovimentjustperestovarlaterrasensevoltejar-lamassa.

Leseinesbàsiquesquenecessital’hortolàsón:aixada,pala,forca,motocultor,fangaoforcadedoblemànec(perafluixarlaterra,remoure-laioxigenar-la),rasclet,cordilliestaques,escardador(pertreurelesmalesherbesidescrostarlaterra)i“biciaixada”(múltiplesfuncions).

Per fer unes bones feines es necessiten unes bones eines.

Abans que apareguessin els motocultors la gent treba-

llava la terra amb la fanga. La fanga es clavava a terra i un cop ben clavada s’alçava tot fent-la girar, feien una passa enrere i repetien l’operació,

d’aquesta manera no xafaven la terra treballada. Normalment aquesta dura feina es feia un cop a l’any, cap a la tardor, de manera que els freds de l’hivern gelaven la terra i l’esgrunaven deixant-la preparada per plantar a la primavera. Encara hi ha qui la utilitza com l’Angelina de

Guimerà (90 anys) però la majoria de fangues es troben als coberts formant part del nostre passat.


Si sentiu trons al gener, apuntaleu el graner.

Com començar a treballar la terra?

Primerhemdesabercomestàl’espaionpodemferl’hort,siésuntrosdeterraons’hicultivavaiaraestàabandonada,elguaret,siésunpratositenimunaterraquehaestattractadaambherbicidaiadobsquímics.

Enelcasquelaterra sigui un prat o una terra en guaretseguiremelspassossegüents:

1. Segarem les herbes arran del terra amb la dalla o amb la desbrossadora i les deixarem al

damuntfinsquelesvegemseques.

2.Ambl’aixadaoelmotocultortrituremlesrestesd’herbaihobarregemtreballantsempreapocafondària(uns15cm).

3. Seguidament posem els adobs, que poden ser compost o fems que no siguin frescs, i elsbarregemamblaterrautilitzantl’aixada,lafangaolaforcadedoblemànecobéelmotocultor.Aquesttreballespotferamésfondàriaquel’anterior(30cm).

4.Laterra“pelada”pateixmoltelsfredsdel’hivernilesventades,pertantcalquelaprotegimd’algunamanera.Podemsembrar-hiunadobenverdobécobrir-laambmaterialorgàniccompalla,restesdepoda,trituratdebranquesofinsitotsacsdecafèocartrons.

5.Uncoparribadalaprimaveratornemaestovarlaterraigualcomhemfetalpas3.Silaterraésbonaimoltfèrtilnocaldràposar-hiadob,peròsinotenimaquestasort,podemaportarunamicamésdefemocompost.

6.Arajahotenimpreparatpermarcarelsespaisonvolemplantar.

Encasdetenirterres tractades químicament,caldràposarmésquantitatdefemsodecompostperquèacostumenaestarerosionadesiambpocamatèriaorgànica.

Sialcontraritenimunaterra que ha estat abandonada i plena d’herbes,abansdecomençarasembraroplantarpodemutilitzarunasenzillapràcticaqueesdiu“falsasembra”.S’hadeprepararl’hortcomsianéssimaplantar,iregar-losinoplou.Passatsunsdiesveuremqueinfinitatd’herbescomencenatreureelcappertotl’hort,aleshorespasseml’escardadormoltsuperficialmentintentantremourealmínimlaterraijateniml’hortpreparatperplantar.Sialaterraquefeml’horthihahagutmoltesherbespodemrepetirelpasunparelldevegades.

Fertilització i compostatge

Perquèunaterrasiguifèrtilihicreixinlesplantesielsarbressense problemes ha de tenir una certa quantitat d’humus.L’humuspodemconsiderar-locomlabasedelavida.Ésunentramatmoltcomplexdematèriesorgàniquesqueserveixde rebost on es guarda l’aliment, l’aire i l’aigua per alesplantes ipera totselséssersviusdesota terra.Elmillorhumuseltrobemalaterradelsboscos.Sotalafullaracaapareixunacapanegraiesponjosa,quenoacostumaasermassagruixuda,peròqueéslaquemantélafertilitatilaquealimentabonapartdelsarbresquehicreixen.

Aixídoncsperaconseguirunesbonescolliteshemdeprocuraralimentar iprotegir l’humusdelanostraterra.

Com podem alimentar la terra perquè sigui fèrtil?

Explicarem les tres maneres principalsd’alimentar la terra, que poden fer-se perseparatocombinar-lessegonslesnostrespossi-bilitatsinecessitats.

1. Els fems animals

Ésforçaimportantpoderdisposardefemsperal nostre hort. Si coneixem algun ramader, algunpastor o sabem on hi ha granges o hípiques, elspodemdemanarqueensguardinunapetitaquantitatde femsmaduratsperquanhaguemd’adobar l’hort.Sitenimfemspodemadobarfàcilmentidemaneraefectivalaterrai,comquenoméshonecessitaremferunodoscopsl’anycomamolt,vallapenadedicar-hitempsabuscar-neundebo.

13Fertilitzacióicompostatge

A l’abril cada gota en val mil.

Els més grans encara recorden que abans, quan no hi havien vàters

a casa, per fer “la feina” anaven al pou mort que normalment era al corral. Quan

el pou estava ple l’havien de buidar omplint el barral (que era com una portadora amb

tapa, normalment de fusta, que tenia un forat a la part inferior amb un tap també de fusta) ho afegien a l’aigua de reg i ho abocaven a la terra

de l’hort. Asseguren que era el millor adob.Molts hortolans actuals reconeixen que utilitzen adobs

químics, però la majoria encara utilitza els fems que tenen a l’abast (provinents de les granges d’animals properes). Fem de conill, de cavall i de mula, de

vedell, de corder o de gallinassa, que deixen reposar, d’un any per un altre i si pot ser més millor, i l’apliquen a la terra just abans de treballar-la.

Una altra manera d’enriquir la terra dels conreus és posar mig bidó de fem i mig d’aigua fins que

el fem es desfà, llavors l’afegeixen a l’aigua de reg. Aquesta operació la repeteixen cada 15 dies quan la planta ja està esquerada.

Actualment molts hortolans apliquen sulfat de ferro directament al sòl, tot i

que és més recomanable afegir-ho a la pila de fem o al compost.


Llaura fondo, escampa fem i deixa passar el temps.

Fems Descripció ÚsOvella Femmoltriciequilibratpelquefaalsnu-

trients,sobretotsiprovéderamatsquepastu-renregularment.Ésconsideratunfemfort.

Calfermentar-loabansdeposar-loal’hortperelimi-narlesllavorsdemalesherbesialtrespatògens,améselfemfrescenspotcremarlesplantes.

Cabra Semblantaldelesovellesperòmésfortenca-ra.Contémésmineralsioligoelementsiamésacostumaaportargransquantitatsdepèlscosaqueelfamésricennitrogen.

Tambécalfermentar-loenunmuntabansdeposar-loal’hort,obébarrejar-loambfemsdemulaocavallperafer-loméssuau.

Vaca Noéstanricniintenscomeld’ovellaocabra,contépocnitrogenipertantéspocfèrtil.

Ésmoltadequatperaterresfredesoterresarenosesicomquecontémoltaaigua,calairejar-lomoltquanestàamuntegat.

Porc Normalmenteltrobemenformadepurins,quecontenenmoltnitrogenialtreselementscommetallspesantsqueelfandesaconsella-bleperal’hort.

Abansesbarrejavaambaltresfemsdecavallsivaquesperaenriquir-los,peròambelsistemaactualdecriacalvigilarelcontingutd’antibiòtics,metallspesants,etc.

Gallinassa Femmoltricennitrogenimoltfort.Contégransquantitatsdecalci,pertantnoconvéabusar-nealesnostresterrescalcàries.Moltboperaterresàcides.

Sil’utilitzemperal’hortcalqueestiguibenfermen-taticalusar-loenmoltpoquesquantitatsperevitarcremarlesplantes.MillorNOusarelfemdelesgrangesdeproduccióintensiva(contenenantiparasi-taris,antibiòtics,etc.).

Conill Tambéesconsideraunfemfortsil’utilitzemfresciforçaàcid.Hihaquil’anomena“che-rri”.

Calqueestiguibenfermentatperutilitzar-loal’hort,sipodembarrejar-loambpallaofullesfermentaràmillor.Sielposemsol,millorposar-loal’hortalatardorperplantar-hialaprimavera.

Cavall, mula, ase

Ésunbonfem,tégransquantitatsdemi-croorganismesifermentaambmoltaforçairapidesa,peròésunamicapobreennutrientsacausadel’alimentaciódelscavallsialesgransquantitatsdepallaqueporta.

Ésidealperabarrejar-loambaltresfemscomeld’ovellaogallinassa.Vamoltbéperalesterresmésargiloses,elsdónaesponjositat.

Coloms i altres ocells

Éssemblantalagallinassaperòencaramésforticoncentrat,pertantalertaalposar-loal’hort.Ricenpotassiipertantboperalafasedefloració.

Calusar-lobarrejatambaltresfemsobétirar-loenmoltpetitesquantitatsenunmomentconcretdelcultiu,sobretotabansdelmomentdefloració.


Sol rogenc, pluja o vent.

2. Els adobs vegetals o adob en verd

Ésunamanerad’adobarlaterraqueconsisteixasembrardeterminadesplantesqueestallenis’incorporenalaterrajustquantreuenlesflors.Entrelesespèciesques’escullenperferl’adobverdsemprehihaalgunalleguminosajaquetenenlacapacitatdecapturarnitrogenatmosfèric.

Passosaseguir:

a) A la tardor preparem la terra del’hort i sembrem una barreja de llavorsfentmeitatdelleguminoses(faves,pèsols,veça o alfals, etc.) i meitat de gramínies(civada, ordi). La sembra es pot ferllençant les llavors amb la mà i despréscolgar-les uns pocs centímetres amb elrasclet o l’aixada o bé sembrar-les enfileres.Aquestesllavorsagranellespodemaconseguiralscomerçosonvenguinpinsoperaanimalsdegranjaodirectamentalspagesosquefansembratsperlazona.

b) Si no plou hem d’anar regantperquè germinin el màxim de llavors.Passats els mesos, amb les plantes jacrescudes i just quan estan al màxim defloraciólestrossegem(fulles,tigesiflors)

ambladallaoladesbrossadora,ilesdeixemasobredelaterra.

c)Passadesunaoduessetmanes,quanlesplantestrossejadesestanseques,lesbarregemamblaterramotsuperficialment(10-20cm)ambl’aixadaoelmotocultorianemregantpermantenirlahumitatifacilitarlasevadescomposició.

d)Finalmentesperemunasetmanamésomenysijatenimlaterraapuntpersembrariplantarelquevulguem.


Per Sant Vicenç, marxen les boires i vénen els vents.

Els hortolans de la vall del riu Corb diuen que s’obtenia un bon adob fent formiguers. Es

tracta de petites carboneres, munts de material vegetal (branques principalment però també fulles i restes de l’hort), que es cremen coberts per una capa de terra humida, de manera que es produeix una combustió lenta i incompleta del material vegetal que dóna com a resultat una barreja de cendres i petits fragments de carbó. Amb aquesta pràctica s’assolien

dos objectius: la desinfecció del sòl i l’obtenció d’un bon fertilitzant que era utilitzat per adobar les terres. Fa temps que els formiguers es van deixar d’utilitzar de forma habitual, probable-

ment perquè la relació entre l’esforç i el benefici obtingut era massa alta, sobretot quan es tenen a l’abast altres alternatives menys complicades per fertilitzar el sòl.

3.- El compost

Elcomposthauriadeserperatotselshortolansihortolaneslabasedelafertilitzaciódelessevesterres.Posarunboncompostalaterradelnostrehortfaràqueanyrereanyaugmentilaquantitatd’humusipertantquecadacoptinguemunaterramésvivaimésfèrtil.

• Què és el compost?

Éselresultatdeladescomposicióifermentaciódelamatèriaorgànicaquemitjançantaquestsprocessosestransformaenunaterrafoscaamboloraterradebosciqueéscapaçdecontenirgranquantitatd’alimentadisposicióperalesplantes.

• Com es fa el compost?

Responentaquestapreguntapodríemomplirunllibresencer,jaquel’elaboraciódelcompostésunartcomplexiambinfinitatdevariants,dereceptesidemaneresdefer-ho.Éscomferdecuinersodepastissers,peròenllocd’utilitzaralimentsutilitzemelquearaanomenem“residusorgànics”.

Abansdecomençaraexplicarlamanerabàsicadeferunboncompostsensegranscomplicacions,calsaberquehihadospuntsprincipalsquecaltenirencomptepertenirèxitenqualsevolcompost:

-Larelaciódecarboniinitrogen:

Hihamatèriaorgànicaricaennitrogen(materialsmolls)comelsfems,lesherbesfresques,lesrestesdelacuinailesrestesdelescollites.Tambéhihamatèriaorgànicaricaencarboni(materialssecs)comlapalla,lesfullesseques,lesrestesdelapodad’arbresilesserradures(defustanotractada).Bé,doncs,sivolemaconseguirunboncompostcalqueposemdosotrespartsdematerialsricsen


No diguis blat, fins que sigui al sac i ben lligat.

carboniperunapartdematerialsricsennitrogen.Perexemple,siposemuncubellderestesdelacuina(riquesennitrogen)calquebarregemdosotrescubellsdepallaofullesseques(riquesencarboni).

-L’aiguail’aire:

Perquèelsmicroorganismesencarregatsdeladescomposiciópuguintreballarhandedisposard’aiguaid’oxigen.Calcomprovarlahumitatdelnostrecompostperiòdicamentiperfer-hopodemagafar amb lamàunamostra ipressionar-la, si goteja ésque témassa aigua i cal remenar-ho iposar-hialgunmaterialseccompallaofulles.Sipercontranogotejaiesdesfàenobrirlamà,calregarelmuntdecompost.Elpuntòptimd’humitatésquanelquetenimalamàésmollperònogotejaienobrir-laesquedatotlligat.Tambésabemquehihamassahumitatquanapareixunacapadefongsblancspersobrelapila.

La falta d’aire es nota quanper sobredelmunthihamoltesmosquetesvolantoquanfamalaolor.

Tantsi faltaairecomsihihaun excés d’humitat caldrà queremenem la pila per donar-lioxigen. • Quina influència hi té la lluna:

Al’horadecomençarlapilaicada vegada que s’ha de voltejarés important tenir en comptela lluna ja que té efectes impor-tants. Intentarem fer la pila enlluna plena o minvant, ja queaixí evitarem que el fem tinguiun excés d’humitat. Si ho femen “mala” lluna (lluna nova)


Al juny la falç al puny i la recol·lectora al tros.

començaràasortirunacapadefongsblancsqueprovocaràunprocésdedegradacióqueesmenjaràtotselsnutrientsqueensinteresseniesperdràmoltaqualitat.Lamaneraquetenimdeposar-hiremeiésvoltejar-laméssovintfinsquedesapareguinaquestsfongs,ambl’inconvenientqueensfaràperdretemperaturaielprocésaniràméslent.

• Passos a seguir per fer la pila de compost:

1)Percomençarescollimelllocpercompostarresguardatdelsfortsventsiambestonesdesolid’ombraapartsiguals.Hopodemferdirectamentaterra,entrequatrepaletsoenelscubscompos-tadorsdecompra.

2)Recollimelsmaterialsorgànicsquenecessitemperferlapiladecompost:fems,palla,restesdecuinaidecollites,fulles,etc.

3)Allloconvulguemposarlapilahifemunjaçdebranquesoaltresmaterialsmésgrossosquepermetinentrarl’aire.

4)Comencemafercapesdematerials:primerposemunacapad’uns20cmdematerialsricsencarbonicomlapalla,fulles,restesdepodatriturades,etc.ireguem.Despréshiposemlacapad’uns10cmdematerialsricsennitrogencomelsfems,restesdecuina,herba,etc.Asobrehiposemunacapad’uns10cmdecompostvelli/oterradel’hort.

Anemfentaquestescapesfinsarribaral’1,5o2metresd’alçada.L’ampladadesitjable,siesfasobreterra,ésd’1,5mitotalallargadaquevulguem.Ambaquestesmidesafavorimlacirculaciód’airedinslapila.

5)Uncopacabadalapilareguemenabundància.

6)Tapem el munt amb algun material transpirable com palla, estores velles, cartrons, etc. ideixemquecomenciafermentar.

Periòdicamentcomprovemlahumitatilatemperaturaisegonscomhotrobemseguimelspassosexplicatsanteriorment.


Al juliol la garrofa porta dol i el raïmet també ho vol.

Sitotvabé,alsquatreocincdieshadepujarlatemperaturafinsarribarals60ºC, aproximadament, aixòvoldirqueestàfermentantbé(normalmentfumeja).Als30o40dieslatempera-turajahauràanatbaixantfinsarribara igualar-se amb la de l’ambient. Apartird’aquícomencenatreballarelscucs de terra i altres animalons quefaranmadurarelcompost.

Perquèelcompostestiguillesthandepassarde3a6mesos,depenentdel’èpocaenquèhofemidelsmaterialsque utilitzem. En un compost benfet i acabat no hi podrem distingirels materials que hi vàrem posar,l’aparença serà de terra fosca ambolor de bosc. Llavors serà l’hora detamisar-lopertreureelsgrumollsmésgransqueencaranos’hagindescom-postiposar-loal’hort.

Si no podem disposar de tots elsmaterials, espais i temps per fer-ho,podem fer una “pila contínua” queconsisteix a anar posant matèriaorgànica a la part superior delcompostadorianartraientelcompost

fetperlapartinferior.Aquestamodalitat,queespotferenespaispetits,tambééscorrectaperònotétantesvirtutscoml’anterior.Hemdevigilar,sobretot,denoposar-hillavorsd’herbesperquè,comquenolidonemtempsaescalfar-seniafermentardeltot,lesllavorsnoesmorenipodríemestarescampantcompostpledellavorsd’herbesllestespergerminar.


Al maig cada dia un raig.

Tots els nostres hortolans recorden com al corral de casa seva s’amuntegaven els excrements del

animals i tiraven al damunt les restes orgàniques del que es consumia a casa. Sovint ho barrejaven amb palla, ho regaven, ho regiraven en lluna vella, ho

deixaven reposar d’un any per l’altre i ho utilitzaven per adobar la terra. Això mateix és el que ara coneixem com a compost, tan anomenat i emprat en producció ecològica. Malaura-dament la desaparició progressiva del corral ha anat deixant en desús aquesta pràctica tot i que

cada cop hi ha més gent que la recupera obtenint els fems d’alguna granja propera.També hi ha qui fi ca en un bidó totes les restes vegetals de l’hort i les de la llar i l’acaba d’omplir amb aigua,

el tapa ben tapat i deixa que les restes fermentin, moment en què ho afegeixen a la terra.

L’aigua a l’hort

22L’aiguaal’hort

Si plou a primers de juny el bon temps és lluny.

Comdiuenl’aiguaésvida,pertanthemdesabercoml’hemdegestionarperaprofitar-laalmàxim.

Elshortsespodenregarambdiferentstipusd’aiguaidediferentsmaneres.Tambéhihahortolansihortolanesquefanhortsdesecàonl’únicaaiguaqueveuenlesplantesésladelapluja,peròaqueststipusd’hortsvolenunconeixe-mentiunestècniquesmoltacuradesquenoexplicaremenaquestllibret.

Elstipusderegméshabitualsalshortssónperinundacióoperdegoteig.Cadatipustéavantatgesiinconvenientsis’hadevalorarencadacasquintipusensconvémés(vegeutaula).

Els hortolans de la comarca recomanen evitar regar l’hort en les hores de màxima insolació i fer-ho millor al capvespre.

23L’aiguaal’hort

La pluja de gener posa el blat al graner, la palla al paller i l’oli a l’oliver.

Tipus de reg Avantatges Inconvenients

Per inundacióMètodetradicionalonsurtl’aiguad’uncanalprincipaliinundaelscanalssecundarisonhihalesplantesdel’hort.Caldirigirl’aiguapertalqueacabiarribantatotselsraconsdel’hort.

Nonecessitemtubs,aixetesoaltresmaterialsdereg.Lesarrelspodenexplorarméssuperfíciedeterra.

Necessitemmoltaaigua.Elterrenyhadeserpla.Nopodemregularlaquantitatd’aiguaquegastem.Hemdesaberferels“cavallons”ocrestalls.Hemd’estarpresentsmentreesregal’hort.

Amb goteigL’aiguacirculapertubsqueestanperforatsadiversesdistànciesiperonvasortintgotaagota.Regulemidirigiml’aiguaobrintitancantlesaixetes.

Gasteml’aiguajustaquenecessitenlesplantes.Podemregarambterrenysinclinats.Surtenmenysherbesentreleslínies.Nocalfercavallons.Podemprogramarelreg.

Calgastarunsdinersenmaterialderegisabercomesposa.Necessitemfiltresperquèl’aiguasiguinetainotapielsgoters.Calrenovarelstubscada4o5anys.

Amb tub exsudantIgualqueelgoteigperòenaquestl’aiguacirculapertubsdetelaques’infleniensurtenpetitesgotesalllargdetoteltub(comsisués)

Gasteml’aiguajustaquenecessitenlesplantes.Surtenmenysherbesentreleslínies.Nocalfercavallons.Vamoltbéperlessembresperquèregamésuniformement.Podemprogramarelreg.

Calgastarunsdinersenmaterialderegisabercomesposa.Necessitemfiltresperquèl’aiguasiguinetaisitémoltacalçcaldràposarelstubsencubellsd’aiguaivinagrecadaany.Sónelstubsméscarsdelmercat.Calunmínimdepressióperquèfuncioninielterrenyhad’estarmoltpla.

Amb aspersorsTenimuntubprincipald’onsurtenelsaspersors.Aquestsreparteixenl’aiguafentl’efectedepluja.

Lesplantesesreguenmoltuniforme-ment.Escreaunmicroclimaqueafavoreixmoltalesplantesdefullaialescarxoferes.Podemprogramarelregielstubsiasper-sorstenenunaduradaforçallarga.

Calgastarunsdinersenmaterialderegisabercomesposa.Necessitemfiltresperquèl’aiguasiguineta.Laterratétendènciaacompactar-se.Hihamoltscultiusdefruitquenoelshivabé(carbassó,tomàquets,melonsisíndries,etc.)Caltenirforçapressiód’aiguasinónofuncionen.

Formigues alades, terres mullades.24L’aiguaal’hort

L’aigua ha estat un dels temes més recurrents en les xerrades que hem mantingut amb els hortolans de

la comarca. I no precisament de l’accés que avui en dia tenen a aquest recurs sinó de com s’ho feien fa 60 o 70 anys per poder abastir d’aigua els seus horts. Les aigües dels

tres rius que passen per la comarca, el Sió, l’Ondara i el Corb, a més del Canal d’Urgell, eren les que regaven les parcel·les d’horts situades a la vora d’aquests recursos hídrics. Curiós

és, però, el cas del riu Corb on en l’època feudal, per tal d’aprofitar el seu fluctuant cabal, van enginyar-se tota una infraestructura hidràulica que els permetia fer arribar l’aigua

als molins de gra i, alhora, proveir de reg els horts de les poblacions. En aquest fragment veureu una bona descripció de com era i és aquest entramat de ramals i sèquies.

“A partir de l’Albió, la majoria de sistemes de la ribera del Corb són més complexos, tant per les seves dimensions com per les seves funcions, ja que la molineria i el reg s’hi troben plegats. Gairebé sempre es tracta de captacions en forma de resclosa – els habitants del Corb en diuen “peixeres”- que acumulen l’aigua aprofitant clots – o “tolls”- del riu i les apor-tacions realitzades per alguna de les fonts o barrancades que es troben al llarg del recorregut. Del fet d’enclotar i acumular aigua en aquests punts on hi ha més facilitats, a vegades amb l’ajuda de bastons de fusta o de pedres, els habitants de la vall en diuen “agullonar”. (...) “Després de ser acumulada, l’aigua era derivada mitjançant una sèquia fins a proveir un molí. Entre la captació i aquest molí generalment es troben els horts, regats mitjançant sèquies secundàries a partir de la principal. Després de fer funcionar el molí, l’aigua era desguassada al riu mitjançant una altra sèquia. Poc més avall del punt de desguàs, una altra peixera acumulava les aigües i les tornava a derivar seguint l’esquema anterior, de manera que, tal com diuen a la vall “cada peixera té un reg”. Aquest és l’esquema general de l’hidraulisme tradi-cional de la vall del Corb. La seva fi coincideix amb l’abandonament dels molins, majoritàriament durant la postguerra, la canalització del propi cabal del riu i la construcció de perforadores per bombejar-ne l’aigua, moltes vegades als mateixos punts en què hi havia hagut una peixera, en el llit del torrent. Actualment, el fons de la vall del Corb continua regant-se, però la lògica del sistema ja no és la mateixa. L’ús social de l’aigua també és un altre.”

L’aigua conquerida, l’hidraulisme feudal en terres de conquesta de Carolina Batet. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelo-na, servei de publicacions i Universitat de València, 2006.

Els tipus d’horts

26Elstipusd’horts

A despit del febrer, floreix l’ametller.

Abans de començar amb les explicacions d’aquest punt, el primer que hem de saber és quepodemfercréixerlamajoriadeverduresdemiliunamaneres,noméscalconèixerquinessónlessevesnecessitatsbàsiquesidedicar-losuneshoresalasetmana.

On i com podem fer un hort?Tradicionalmentelshortsd’autoconsums’hanfetsempreelmésapropdecasapossible,jaque

necessitapoquesatencionsperòfreqüentsi,siespodiaescollir,esfeienalapartdeltermeonlaterraeramésfèrtil,planaiambaigua,alhoraquearreceratsdelsfortsventsodelesfortesglaçades.Comatestimonid’aquestapràcticaenalgunspoblestrobemencaralazonadelshortsonesformaunmosaicdepetitesparcel·lesenganxadeslesunesalesaltresienvoltadespertanquesvegetals.

Consideracions bàsiques per començar:Sihemdecomençarunhortdesdezerohemdesaberquelacondiciómésindispensableper

tenirèxitésquehitoqui,comamínim,unes5o6horesdesoldirecte,pertanthadeserunllocorientatalSud,sensegransarbresogransconstruccionsqueensfacinombradurantgranpartdeldia.Tambéenshemd’assegurarquealazonaonvolemferl’horthiarribil’aigua;caltenirunpoupròxim,unasèquia,unaminaoaiguadelaxarxaqueensasseguripoderregarduranttotl’anyles

verdures,totique,elsmésexpertsenshanensenyatqueambmoltadedicacióiexperiènciatambéespodenferhortsenzonesdesecà.

L’espaiperplantarverdurespotanardesd’untestenunaterrassaaunagran extensióde terra, tot depèndel que tinguem i del que vulguem.Percomençar és millor fer un hort petit: sempre hi som a temps d’ampliar iplantarenespaismésgrans!Amb100o200m2jatenimespaisuficientperabastirambunagranvarietatdeverduresunafamíliadequatrepersones.Unhortambaquestesdimensionspotportar-sesenseproblemesperunapersonaquehidediquiuneshoresalasetmana.

Eldissenydelnostrehorts’had’adaptaral’espaiialesnostresnecessitats.A la següent taulahi apareixenelsdiferents tipusd’hortsperquèpuguemescollirquinensvamillor:

27Elstipusd’horts

Bon treball i bon semblant fan anar la casa endavant.

Tipus d’horts Avantatges InconvenientsHort tradicional(amb bancals o solcs)Sistematradicionalonesplantaalslateralsdelscavallonsil’aiguacirculapelscanalsquequedenentreelscava-llons.Aquestspodenserdellargadaiformavariable.

Moltadaptablepelquefaalaformaimida,elssolcspodenserdediferentsllargades,rectesoencorba.Pocainversió,ambunaaixadajaespotposarenmarxa.Elregesfaperinundació,pertantnoméscalunamangueraquearribial’hortounasortidad’aigua.Espotfertilitzarambfems,compostogranulatecològic.

Mantenimentforçaalt,surtenmoltesherbes.Despesaelevadad’aiguaicalser-hipresentfinsregartotl’hort.Laterratendeixacompactar-seicalllauraracadacanvidecultiu.Éscomplicatfer-hiencoixinatsinopodemdeixarl’adobensuperfície.

Parades en crestallSistemade4paradesplanesdeli-mitadespercordillsiestaquesd’1’5d’ampleide3a8metresdellargada.Elregésambcintaexsudant.

Sistemamoltpautat,ambpocaexperiènciaprèviapotsortirforçabé.Ésmoltproductiu,aprofitamoltbél’espaiinecessitapocmanteniment.Elregespotprogramar.Regexsudantambunbaixconsumd’aigua.Nocalllaurarlaterra.

Inversiódedinersinicialrelativamentelevada.Esnecessitacertaexperiènciaperalmuntatgeicompostdebonaqualitatperfer-nelacober-tura.Elscultiusplurianualsnopodenestardinslesparades(carxofa,maduixa,etc.)Calrenovarcadapocsanyselstubsexsudants.

Bancals elevatsSistemade4bancalselevats(25cmaprox.)icobertsdecompostipalla,d’unmetred’ampladaidellargadavariable.Elregesfaambtubdegoteig.

Mantenimentbaix,surtpocaherbaielregespotprogramar.Noescompactalaterra,pertantnoméscalllauraralprincipi.Regambgoteig,granestalvid’aigua.Hortsmoltproductiusenpocespai.

Caltenirpallaperferlacoberturaiprotegir-lodelvent.Inversiódetempsidinersperalsistemadereg,lapallaielcompost.Lapallapotafavorirlapresènciadellimacsicargols.

Taules de cultiuComasolucióalafaltad’espaiiterra,s’hanideataquestestaulesdecultiuquepodensermetàl·liquesodefustaifan2m2cadauna.Elsistemaderegéspergoteiginecessitaunsubstratpreparat.

Ocupenpocespai.Permetenferunhortonnohihaterraiespodensituaramoltsllocsmentrehitoquielsol.Estreballadesd’unasituacióelevada,adaptableperapersonesambcadiraderodes.Mantenimentbaixiregpergoteig.Espotprogra-mar.

L’espaipercultivarésforçalimitat.Inversióimportantdedinerspercomprarlestaules,elsubstratielsistemadereg.Lestaulesmetàl·liquess’escalfenmoltal’estiuicalregarambmoltafreqüència.

Espais i racons del nostre hort

Perorganitzarelsespaisdel’hortpodemcomençarambelmésbàsicianar-hocompletantalllargdelsanysfinsaconseguirunespaiquesiguiproductiu,còmodeiagradablepertreballar-hi.

L’element bàsic amb què podem començar són les zones de cultiu on plantarem les nostresverduresielscaminsperonpassarem.Elscaminetsquedeixemhandeserprouamplescomperpassar-hiambuncarretó(80-100cm)ienshandepermetrearribarcòmodamentatotselsraconsdel’hort.Pelquefaaleszonesdecultiuhemdepensarcomelvolemopodemregar:sielregésperinundaciócaldràferelstradicionalscavallonsperplantar-hialslaterals,encanvisipodemregarambdegoteigotubexsudantelmillorésdelimitarzonesdecultiuplanesiprouestretes(1,2o

28Elstipusd’horts

Qui no té sort, ni hort, ni porc més valdria que fos mort.

A l’Urgell hi ha molts pobles en els quals encara es conserva la “zona d’horts” malgrat que ja no es treballen, ni de bon

tros, totes les parcel·les. En alguns casos aquesta zona té fins i tot nom propi, com a Sant Martí de Maldà que li’n diuen el “Ressolant”, o a Tàrrega “els horts del barceloní” . En tots dos casos encara es poden veure els murs de pedra que delimitaven la zona i el seu condicionament

amb casetes per a les eines, corrals, escales per pujar i baixar dels diferents nivells, etc., a més de tota la infraestructura hidràulica de sèquies, pous i safareigs. En altres pobles aquestes zones prenien

el nom del reg que les abastia d’aigua com a Guimerà on trobem la zona del reg dels Alemanys.També es diferenciava entre els horts i les sorts depenent de la mida de les

parcel·les o porques que tenien. Una porca equival a 308,6 m2.

La flor de l’oliver, cau al plat del garber.29

Elstipusd’horts

1,5md’ample)perquèhipuguemtreballarcòmodamentsensehaverdetrepitjar-les,aixílaterraonplantemnoescompactainoméshemd’adobardinsleszonesquehemmarcatperplantar.

Abandadelsespaisbàsicsisegonsl’espaidequèdisposempodemincloureelssegüentselements:

- Zona del planter i les caixes de sembra:

Seràl’espaimésarreceratdel’hort,encaratalsudiprotegitpertaldedonarlescondicionsnecessàriesperquèlesnostressembrestinguinèxit.

- Caseta d’eines:

Aquestes “barraquetes” tan característiquesdelshortsd’autoconsum sónmoltútilsperpoderguardarleseinesbàsiquesobéperrefugiar-seencasdemaltempsinormalmentestanfetesambmoltspocsrecursosiambmaterialsreutilitzats.Ambunaconstrucció d’uns 6 m2 de caseta ja n’hi ha prou,per tant, podem pensar a construir-la nosaltresmateixosambmaterialsreutilitzatsdelazona,obéambmaterialsnaturalsibaratscomlapallaielfang.

- Zona del compostador:

Com ja hem explicat el compost és moltimportantenunhortd’autoconsum.Toteslesrestesdelscultius,herbes,etc.nolescremaremmaiperquèd’aquestamanerallencemmatèriaorgànicaicontamineml’aire,sinóqueleshemdedipositaralcompostador.Lazonadecompostatgehadeseraccessiblealmenysperpoder-hientrarambcarretó;hadetenirunamànegaaprop;had’estarenunllocproperalscultiusperòquenoensmolestiperpassari,sipotser,queestiguiprotegidadelsfortsventsilesglaçadesdel’hiverni,alhora,delafortainsolaciódurantl’estiu.Unbonllocperferelcompostésapropobéasotamateixd’arbresdefullacaduca,perexemple.

Elstipusd’horts

Val més ser ric pagès que pobre burgès.

- La tanca verda:

Tradicionalmentelshortetsdemoltspoblesseseparavenelsunsdelsaltresambtanquesfetesdepedrai/odeplantesivegetaciódellloc.Eralamaneraméseconòmicaiútildetenirl’hortdelimitatiprotegitdelsventsilesgelades.Sielnostrehortjaestàenvoltatdeplantesiarbresjatenimlatancaverdainoméshauremdedelimitar-laimantenir-laperquènoentrial’espaidel’hort.Enelcasquetinguemplantesoarbresmassaaltsalacarasudelshauremdepodarotallarperquènoensfacinmassaombra.Sinotenimresderesalvoltantdel’hortpodemdeixarunespaid’uns80-100cmalseuvoltantqueseràonfaremlanostratancaverda.Percomençarhemdellaurarbéiadobarambfemsdescompostoslazonadelatanca,iseguidamenthiplantaremlesespèciesmésadaptadesalanostrazonaprocurantcombinarvarietatsaltesibaixes,quefloreixinadiferentsèpoquesdel’any,sipotserquefacinfruitscomestiblesiquesiguiprouespessaialtaperadonarunabonaproteccióal’hort.Latancaverdalapodemplantaralatardorsiestemenclimestemperatsobéalaprimaverasiestemenzonesambclimesmésextrems.Caldràregaralsmesosméscalorososfinsquelesplantesjasiguinprougranspersobreviureperellesmateixes.Alprincipipotsermoltútilencoixinartotelterradelatancaambpalla,cartronsosacsderobapermantenirlahumitatievitarquelesherbesl’envaeixin.Lestanquesverdessónmoltútilsperalnostrehort,donenrefugiamoltsinsectesipetitsanimaletsqueensajudaranamantenirl’hortnetdeplagues,donennèctaripol·lenalesamiguesabellesiaaltresinsectesbeneficiosos,enspodenoferirrecursoscomfruits,herbesperainfusions,canyesperenfilarplantes,restesdepodaperfercompost,fullesperferencoixinats,etc.

- Zona de flors i plantes aromàtiques i medicinals:

Elnostrehortl’hemdeconsiderarcomunpetitecosistemaontotelquefemhad’anarencaminatadiversificar-loiequilibrar-loalmàximpossible.Commésdiversitatdeplantesiespais,mésequili-bratestaràimenysproblemestindremdeplaguesimalalties,aixísitenimunraconet,enlamateixatancaverdaofinsitotentremigdelscultius,hemdeplantarflorsiplantesaromàtiquesimedici-nalsqueensajudaranamanteniraratllamoltsdelsinsectesqueataquenlesverduresidonaranunaspectemoltagradablealnostrehortet.Siplantemflorsiaromàtiquesdinselscultius,handeseranualscomelclavelldemoro,lacaputxina,l’alfàbregaolescalèndulespertalquealfinaldelcultiupuguemguardar-nelallavoritornar-lesasembrarl’anyvinent.

30

31Elstipusd’horts

Quan n’hi ha pels camps n’hi ha pels sants.

- Zona humida:

Sil’espaienshopermetésmoltinteressanttenirunazonaambaiguapermanentaccessibleatotselsanimalonsdel’hort,comunpetitestanyquepodemconstruirdemoltesmaneresdiferents.Nocalquesiguimassagran,ambuns5metresquadratsiambmésdemigmetredefondojapodemtenirprouaiguaperquèhivisquialgunapetitagranota,libèl·lules,sabaters,unparelldepeixosialtrespetitsanimalonsaquàticsqueensajudaranatenirunhortmésequilibratiambméspresènciad’animals“amics”queensajudaranacontrolarlesplagues.Podemfer-losenzillamentfentunforat

a terra, posant-hi plàstic a sota ipensar de tant en tant a renovar

una part de l’aigua senzillamentfent-la sobreeixir i aprofitar l’aigua

que surt per regar les plantes que hitinguemalvoltant.

- Zona del galliner:

Enelshortsmésgransenspodemferunpetitgallineronhipuguemtenirausdecorral

queensdonaranadob,ous i carn i amés enspodenservirde“netejadors”del’hort,perquèsi

podemdeixar-lesespicossarenespaisonhaguemacabat algun cultiu es

menjaran les erugues,larves i altres insectes

enterratsaterraiquepodienser una plaga en les nostres

properes plantacions. Hi hagallinersmòbilsde tresoquatre

gallines que es poden traslladarfàcilmentaleszonesdel’hort

que ens convin-guin.

Les llavors i el planter

33Lesllavorsielplanter

Si vols un all fi planta’l per San Martí, si vols un all coent planta’l per l’Advent i si no el vols de cap manera planta’l a la primavera.

Elshortsd’autoconsumhanestatdesdesemprereservorisdediversitatagrícola.Hanestatespaisonanyrereanyelshortolansi leshortolaneshananatseleccionantllavorsadaptant-lesalasevazonaicreanttotunseguitdevarietatsquehanestatlabasedebonapartdel’alimentaciódemoltesfamílies.Actualments’haperdutforçaelcostumdefer-seiconservar-selespròpiesllavors,cosaquehasuposatlaprogressivaextinciódemoltesdelesvarietats tradicionals adaptades a cada territori.Persort,existeixenadiversospoblesdeCatalunyagrups organitzats anomenats “bancs de llavors”queesdediquenabuscar,preservarimultiplicarles varietats locals i tradicionals de la seva zonaperevitarque s’extingeixin.Alfinaldel llibre,al’apartat de contactes, podrem trobar les dadesdelsgrupsdebancsdellavorsdeCatalunya.

Alnostrehortésmoltimportantqueutilitzemlesvarietatslocals,delanostrazona,quepodemaconseguircontactantambelbancdellavorsméspròximiguardant-noslesllavorscadaanyointer-canviant-les amb els veïns o els coneguts. Ambaquestesvarietatstindremmenysproblemesambel cultiu perquè ja estan adaptades a les condi-cionsialaterradelanostrazona.Tindremunesverduresambcolorsigustosmoltdiferentsalsdecompraiajudaremapreservarladiversitatagrícoladelnostrepoble.Quines modalitats de planter hi ha?

Abansde començar a explicar com fer elplanter, cal saberquehihaverduresque espodensembrardirectamentalterrasensenecessitatdeferplantercomsónlafava,elspèsols,lesmongetes,elmelóilasíndria,elcarabassóilacarabassa,elcogombre,elsespinacs,lespastanagues,elsravenetsielblatdemoro.

Perpodertenirelnostreplanterilesnostresllavorshemdecrearlazonadelviverielfaremalracómésarreceratiassolellatdel’hort.

Lesllavorsielplanter

Març ventós i abril plujós fan ésser el pagès orgullós.

Hihadiversesmaneresdeferelplanter:

- Planter directament al terra:moltshortolansfanelplanteraixí,fentpetiteszonesdesembraonlaterraestàmoltestovada,sensepedresiadobadaambcompostvellofemsmoltdescompostos,jaqueelplanterésmoltsensibleal’excésd’adoboalsfemsfrescos.Aquestsistematél’avantatged’aguantarmoltbélahumitat,amés,latemperaturadelaterraésmésconstantielplanterarrelamillor.Percontra,hemdetreballaranivellde terra i,a l’horade trasplantar,hemdetreure lesplantetesdelterraambmoltaprecauciópernotrencarmassaarrels.

- Planter en safata:les“safates”podenserdeporexpancomlesquefanservirelsplanteristesocomlesdelespeixateries,garrafestallades,caixesdefustaambpaperdediarialfonsperquènomarxilaterraoqualsevolrecipientonhipuguemposarsuficientterraperquècreixielplanter.Sitéuns15cmd’alçadajan’hihaprou.Ambaquestsistemapodemprepararmillorlaterraquehiposem;podemtraslladarelplanterencasquefacimoltfredomoltacalor;podemposar-loelevatpertreballarméscòmodesi,al’horadetrasplantar,resultamésfàcililesarrelsnoestrenquentant.Percontra,laterradelessafatespateixméselfredilescalors,s’assecamésràpidamentil’adobésméslimitatis’escolaambl’aigua,pertantcalregarnoméseljustinecessari.

Com protegim el planter del fred i la calor?

Lasembraésunpuntmoltdelicat icalque lidonemmoltesatencions, lamés importantésprotegirlesnostressembresdelsfredsidelescalors.

-El planter de primavera i d’estiu: hemdeposaralgunaestructuraqueprotegeixide lacalorleshoresdemàximainsolaciócompotserunamallaqueombregielplanter.Tambécaldràqueelreguemgairebécadadiaaldematíoalvespreperquèlaterradesobrenos’assequimai.

-El planter de tardor i d’hivern:caldràferunpetithivernacleambplàsticoambvidreperprotegirelplanterdelfred.Hihadiversesmaneresdefer-ho,peròunamolthabitualéscol·locardirectamentsobrelescaixesdesembraunafinestravellaounvidreiaixòjaprotegeixforçaelplanter.

Persembrarentempsdefredtambépodemferun“llitcalent”.Aquestconsisteixaferunforatd’un pam de fons amb una amplada variable segons la quantitat de sembra que vulguem fer iomplir-lodefemfrescdecavall(ambunsacn’hihaprou).Asobrehiposemuns15cmdeterrabonapersembrar,l’humitegembéiesperemunparelldesetmanes.Aleshores,elfemfermentai

34

35Lesllavorsielplanter

Pel gener el camp llaura, la vinya poda i el vi trascola.

escalfalaterradesembraiésenaquestmomentquans’handeposarlesllavorsitapar-lesambalguntipusd’hivernacle.

Enprepararlaterraperlessembreshihaquiutilitzalaterrafem,nomquereplacapasuperficialquequedaalsfonsdelesbassesipantansiquebarrejadaambterradel’hortapartsigualsideixant-horeposardurantunparelldemesos,dónamoltafertilitatiunabonaestructuraperasembrar-hilesllavors.Perevitarquelaterrafacicrosta,hipodemposar

unparelldecentímetresdecompostvelltamisatibarrejatambarenaapartsigualso,encasdenotenir-ne,podemposarterranegradecompra.

Com fem el planter?

1)Uncophemescollitcomferelplanteritenimlaterrapreparadalahumitegemijapodemcol·locarlesllavors.Lafondàriaenquèsembremlesllavorshadesertresvegadeslasevamida.Sivolemaconseguirquesurtintotes les llavorsalhoraelmillorésaplanar la terradesembrasensepressionar-la,deixarlesllavorsasobre,tapar-lesamblacapadecompostiarenaprèviamenthumi-tejadaipressionar-hototunamica.

2)Uncopnascudeslesplantes,perquèesfacinfortesicreixinsanes,podemregarambunpuríd’ortigues.

Purí d’ortigues: es posen uns 200 grams d’ortiga seca amb 10 litres d’aigua. Es deixa al sol tapat amb una tela i cal anar-ho remenant cada dia. Quan vegem que en remenar ja no surten bombolletes vol dir que ja està a punt per filtrar-ho i diluir-ho amb aigua. Per regar el planter posarem una part de purí per vint parts d’aigua. Si el volem utilitzar per a plantes més grans posarem una part de purí per deu d’aigua.

Lesllavorsielplanter

3)Quanelplanterjatéunabonamidaeltrasplantaremalllocdefinitiudel’hort.Perfer-hohemdeprocurartreure’lambmoltadelicadesasensetrencar-lilesarrels,plantar-lodeseguidaalterraevitantquelesarrelsestorcincapamuntiregarambabundància.Perprotegirlesarrelsidonar-losforçapodemprepararunbroureforçantd’arrelsabasedecompostvelloterradeboscambargila.Sifacalor,millortrasplantaraúltimahoradelatardaisifafredamigmatí.

Brou reforçant d’arrels: es barreja compost vell o terra de bosc amb argila (terra molt argilosa) i aigua. Ho barregem bé fins obtenir una textura semblant a la crema de llet. Amb aquesta “crema” hi suquem les arrels del planter abans de posar-lo a terra.

Com guardar les llavors?

Pensantenlaproperatemporadacalconèixercomhofaremperobtenirlesllavorsdelesplantesmésinteressants(explicacióalesfitxesdeverdures)icomguardar-lesperconservar-lesenbonescondicions.Perguardarlesllavorshemdecontrolarlatemperaturailahumitat,jaquesónelsdosfactorsquedeterminaranlasevavidaielseupodergerminatiu,ésadir,lacapacitatquetenenpergerminarlaproperatemporada.Lesllavorss’handeguardarquanjasónbenseques,sempremillorenpotsdevidreambtapahermètica.Dinsdecadapothiposemuntrosdeguix (depissarra),quehauremassecatalforndecasaa160ºCdurantundia,perquèfacidereguladordelahumitat.Etiquetemcorrectamentelspotsielsguardemenunllocfosci,sipotser,atemperaturaconstant.

Els hortolans i hortolanes amb qui ens hem entrevistat compren gairebé totes les llavors i els planters

que fan servir tot i que, de forma gairebé anecdòtica, es fan la llavor d’un cultiu o un altre. Les varietats més productives estan deixant en l’oblit aquelles més

tradicionals, malgrat que tots recorden i reconeixen les seves millors qualitats gustatives.Hi ha qui guarda les llavors directament en un paper de diari i no les passa a

cap pot de vidre, les deixa allí, seques, fins que les ha de tornar a plantar .

36Si vols un bon favar, planta’l pel Pilar.

El maneig de les herbes no invitades

38Si sembres bledes al maig, per Nadal encara en tindràs.

Araquejasabemcomcomençarl’hortitenir-loapunt,anemaveurequinessónlesprincipalsfeinesquehauremdeferpermantenirelquehemplantatsensequelesherbesensenvaeixin.Detotesmaneresenelshortsecològicsnoenshemd’obsessionarperlapresènciade“males”herbes,senzillamenthemdesabercomfer-hoperquènoimpedeixinelboncreixementdelesverduresienspermetintreballarcòmodament.

Tambécalsaberquelesherbesquesurtenespontàniamentenunterrenyilasevadiversitatsónindicadoresdel’estatdelaterraoncreixen.

Si tenim la terra de l’hort plena d’ortigues, malves o cardsensestàdientquehihamoltdenitrogenihauremd’adobarambcompostmadurofemspobresennitrogencomeldecavall.

Si tenim la terra de l’hort plena de plantes lleguminoses com la veça, i altres de poca altura i en general amb poca densitatvoldirqueéspobrailifaltamatèriaorgànicainitrogen,pertantfaremunabonaadobadaambfemsricscomeld’ovellaieldegallinassa.

Si només observem dos o tres tipus d’herbes

diferentsvoldirquelaterraestàendesequilibri,jasiguiperfaltaoperexcésd’adobament,percompac-tació,perl’úsexcessiudeproductesquímics,etc.

Si tenim una gran diversitat d’herbesvoldirquetenimunaterrabenestructuradaiambbonestatdesalut.

Tinguem el que tinguem i sobretot si no es téexperiència,millorcomençarcomprantelplanterdecultius fàcils, que creixen ràpid, com ara l’enciam,l’escarola, la bleda o les plantes de fruit com latomatera,elcarabassó,etc.,ideixempermésendavantlessembresdirectesidelicadescomlapastanaga,elsespinacs, la remolatxa i altres cultius que són mésfàcilmentenvaïtsperlesherbes.

Elmaneigdelesherbesnoinvitades

39Elmaneigdelesherbesnoinvitades

Si vols tenir un bon favar, deixa un dia de sembrar.

Sitenimunhortambmoltesherbespotanarbécomençarambcultiusquenecessitinsercalçats,quevoldirposarterraabandaibandadelaplantaamesuraquevacreixentperquèquedimigtapadacoméselcasdelespatates,elscalçotsoelsporros.Aixílesherbesméspetitesquedentapadesidificultemelseucreixement.

Peraconseguircontrolarlesherbessensel’úsdetòxics,tenimdiversesopcions:

- Fer encoixinats

Aquestaésunamaneramoltpràcticademantenirlahumitatdelaterra,deprotegir-lade l’erosió i d’impedirque lesherbesno invitades creixinsensemesura.Estractadeposardamuntdelaterramaterialspreferentmentorgànicsitranspirablescompalla,trituratderamesifulles,sacsderoba(comelsdecafè)ocartrons,fentunacapaespessapertotl’hortquedeixisortirnoméslesverduresilesplantes.Enelcasdelapallacalanaralertaamblesventadesiamblesllavorsdecerealquenormalmentporten,jaqueuncopestesalapallaveuremcomenunsdiescomencenasortirplantetesdeblatoordiquecaldràanartraientambpaciència.

Unaaltrasolucióésdesferlabaladepalla,regar-laiesperarquegermininlesllavors,aleshores,almateixmomentdemoure-lacapal’horteliminaremlesplantetesitambéaconseguiremquelapallaestiguihumidaiquepesimésiaixíelventnosel’emportaràambtantafacilitat.Unaaltraconsi-deració:sireguemperinundaciónopodemposar-hipalla,nirestesdepoda,nicartronsperquèenpassarl’aiguamarxariatot.

Elquefanalgunshortolansésposarplàsticscobrinttotelcavallóifentalgunsforatsalapartmésbaixaperquèescolil’aigua.Tambépodemfer-hoambsacsderobaobertsperlameitaticositsdemaneraquel’aiguacirculipersobreiesfiltriperlateladelsac.

Abandad’aquestsmaterialstambéhihaalmercatmallesantiherba,plàsticsbiodegradablesopapersespecialsperencoixinar,aquests,però,sónmésindicatsperagranshortsisovintcalpararmoltaatencióal’horadetreure’lspernoacabarteninttotl’hortpledetrossetsdeplàsticialtresresidussobretotsinosónbiodegradables.

Elmaneigdelesherbesnoinvitades

Quan la grulla ve d’Aragó, poda podador. Quan la grulla ve de França, sembrador agafa el cabàs per la nansa.

- Fer “falses sembres”

Aquestatècnicas’acostumaaferabansdelessembresdelicadesdellavorsquetardenagerminarcomsónlespastanagues.Totique,sitenimunaterraambmoltesherbes,elmillorésferaquestapràcticaabansdecadasembradirectaencultiuscomelspèsols,lesfaves,elsespinacs,elsravenets,elscarabassons,etc.Perfer-hohemdecomençaraprepararlaterraaproximadamentunmesabansdesembrarlesnostresllavors.Uncoppreparadairegada,esperaremquetreguinelcaplesherbesnoinvitadesijustenaquestmomentpassareml’escardadorfentuntreballmoltsuperficialdelaterra,removent-laelmínimpossibleperevitarquesurtinalasuperfícienovesllavors.Seguidamentsembremelqueensinteressa.

- Fer escardes

Aquestapràcticalafaremsobretotenelshortsquereguemper inundació.Es tractade treballarsuperficialmentlaterrapertrencarlacrostaqueesfaunsdiesdesprésderegarodeploure.Hofaremambl’escardadorid’aquestamaneraaconseguiremqueesmantinguiméslahumitatsotaterra,elimi-narembonapartdelesherbesiajudaremaairejaridescompactarlaterra.

40

Les rotacions i associacions

42Lesrotacionsiassociacions

Per Sant Miquel el berenar es puja al cel.

Conèixerlesbonesassociacionsdeplantesilessevesrotacionsensajudaràaorganitzarelnostrehortisaberquinsespaisdediquemacadacultiu.

Quanorganitzemelsespaishemdepensarquetindremduesèpoquesprincipalsdeplantació,unaalaprimavera-estiuil’altraalatardor-hivern.Pertant,sicomenceml’hortalaprimaveracalpensaradeixarespaisbuitsperplantar lesverduresd’hivern jaquemoltes s’handecomençarasembrariaplantaral’agost,quanencaratenimquasitotselscultiusdeprimavera-estiuproduintiocupantespai.Sinoreservemaquestsespaisdebonprincipienstrobaremquefinsalsetembrenopodremcomençaraplantariensquedaremdosotresmesossenserespercollir.

Quines rotacions de cultius són adequades?

Lesrotacionssónlessuccessionsdecultiusquefaremenunmateixespai.Lesrotacionstenencomafinalitatanarcombinantplantesambdiferentsnecessitatsnutritives,dediferentsfondàriesd’arrelsi/odediferentsvegetacions,perquèlaterraestiguielmàximd’equilibradainotinguemproblemesdecreixementodeplaguesimalalties.Perferunesbonesrotacionshemdeseguiralgunesregles:

1.-Alternarem les verdures en funció del tipus de vegetació que fan.Tenimverduresdefulla,d’arrel,defruitoleslleguminoses.Lesverduresdefullaquetenimsónlableda,l’enciam,l’escarola,lacol,l’espinac,etc.;lesverduresd’arrelituberclesquetenimsónlespatates,elsnaps,lespasta-nagues,lescebes,etc.;leshortalissesdefruitsónelpebrot,latomatera,elmeló,l’albergínia,etc.i,finalment,tenimleslleguminosescomlafava,elpèsol,lesmongetes,etc.

2.- Evitarem repetir verdures d’una mateixa família en un mateix lloc. Enelquadrepodemveureaquinafamíliapertanyenelsprincipalscultiusdel’hort.

Famíliadelescompostes: enciam,endíviesicarxofaFamíliadelesquenopodiàcies: espinac,bledairemolatxaFamíliadelesliliàcies: all,ceba,porrosiespàrrecsFamíliadelessolanàcies: patates,tomàquets,pebrot,albergíniesFamíliadelesumbel·líferes: api,pastanaga,fonollijulivertFamíliadeleslleguminoses: mongeta,favaipèsolFamíliadelescucurbitàcies: cogombres,carbassons,melonsisíndriesFamíliadelescrucíferes: cols,bròquils,coliflors,napsiraves


Per Sant Andreu plega l’arreu, perquè si no has sembrat l’has ben cagat.

3. Farem successions de verdures que tinguin diferents exigències de nutrients. Perexemplesiadobembél’hortposantde300a600Kgdecompostofemmaduren100m2podemplantarverduresexigentscomeltomàquet,l’albergínia,lacol,lacarabassa,elmeló,elcogombre,lapatata,elpebrot,l’api,lacolifloroelblatdemoro.Podemseguiramblesverduresmitjanamentexigentscomsónl’enciam,l’escarola,lapastanagailaremolatxaposantde100a300Kgdecompostofemmadur.Finalmenttenimverduresquesónpocexigentsiaptesperterrespobresoesgotadescomsónelsalls,lescebes,elsravenetsilesfaves.

Tambéhihacultiusmillorants,leslleguminoses,quesónpocexigentsiaméstenenlacapacitatdecapturarnitrogendel’aireifixar-loalaterra,deixant-loadisposiciódelpropercultiu.

Araquejasabemlesprincipalsreglesaseguirpodemorganitzarlesnostresplantacionstenintencomptequemaiespodenseguirtotesalpeudelalletraique,depenentdelazonaonfeml’hort,hofaremdemaneresdiferents.ComaorientacióiexemplefàcilderotacionsiassociacionsaseguirusmostremelsegüentesquemafetperenGasparCaballero:

Uncopfinalitzadaaquestarotaciótornemalprimerespaideplantació.

1r any:espaideplantació1:SOLANÀCIES

(tomàquets,pebrots,albergínies)

2n any:espaideplantació2:associaciód’UMBEL·LÍFERES

(pastanagues,apis,julivert)iLILIÀCIES (cebes,porrosialls)

3r any:espaideplantació3:associaciódeCOMPOSTES (enciams,escaroles,carxofesi

endívies), QUENOPODIÀCIES (bledes,espinacs,remolatxes)i CUCURBITÀCIES (carbas-

sons,cogombres,carbassa)

4t any:espaideplantació4:associaciódeLLEGUMI-

NOSES (mongetes,pèsols,faves)iCRUCÍFERES (cols, raves, naps,coliflors,bròquils)



A millor aliment, millor pensament.

Les associacions de cultius

Les associacions són les combinacionsquepodemferenunmateixtempsposantdiversos tipus de verdures i altres plantesjuntesenunmateixespai.

El que pretenem amb les associacionsés crear el màxim de diversitat dins elshorts i aconseguir que les plantes s’ajudinmútuament aprofitant al màxim la terra,l’aiguail’espaidel’hort.Lescombinacionssón molt diverses i podem trobar-les enmolts llibres d’horta ecològica; en aquestllibret anirem anomenant les associacionsfavorables al final de cada fitxa de lesverduresdel’hort.

Els nostres grans no són grans practicants de les associacions,

però sí que tenen algunes coses en compte.No planten a prop carabasses, melons i

cogombres ja que les pol·linitzacions creuades distorsionen l’aspecte i el gust dels fruits. Altres han observat que plantant entre les

tomateres, pebroteres i alberginieres un parell de mates d’alfàbrega i de tabac tenen menys atacs de plagues (l’aroma que desprenen aquestes plantes

té un efecte repel·lent per a molts insectes).També s’han adonant que determinats conreus deixen

bé la terra (trèvol, alfals, trepadella, faves, mongetes) per després poder plantar cultius més exigents com la tomata, la patata, etc. No és casualitat que ens hagin citat aquests

cultius ja que tots són lleguminoses que, com hem vist, tenen la capacitat de fi xar el nitrogen atmos-fèric a la terra perquè altres plantes en facin ús.

Un altre truc del qual ens han parlat ésposar plantes enfi ladisses (com els fesols) al costat de plantes de canya (com el blat de moro), d’aquesta manera les

plantes s’enfi len al voltant de la seva companya estalviant-nos la

feina de clavar les canyes.

Trucs pràctics per evitar les principals plagues i malalties

46Trucspràcticsperevitarlesprincipalsplaguesimalalties

Diu la patata: “Fes-me quan vulles, però fins al maig no trauré les fulles”.

Enaquestapartatnomésexplicaremalgunesdelesprincipalsplaguesimalaltiesqueenspodenafectaral’horticomlespodemsuperarsensel’úsdeproductestòxicsperalmediambientiperalespersones.

Enagriculturaecològicaapliquemelprincipideprevencióinoeldecuració.Procuremcomençarbéperacabarbé.Labasedel’èxitsesostéentrespilars:

-elprimeréslaterra,calqueestiguibentreballada,ambbonscontingutsdematèriaorgànica,benequilibradaiprotegidadel’erosió,-elsegonpilaréslabonaorganitzaciódel’hort,seguintlesrotacionsiassociacionsrecomanades,-finalmentteniml’elecciódelesvarietatsquehandeserlocalsiadaptadesalanostrazona.Simantenimcorrectamentaquestspilars l’únicqueensfaltaràés l’experiència,quenoens la

donaràcapllibret!Calposar-seatreballarperquècadahortésunmónifentidesfentsen’aprèn.

Fauna benèfica Abansd’anomenarelsinsectesianimalsquepodenconvertir-seenuna

plagaperalnostrehort,calqueparlemdels“auxiliars”o“faunabenèfica”quesóntotsaquellsques’alimentend’altresinsectesod’altresanimalsqueesmengenlesverdures.Podemanomenarlesmarietes,algunsparàsits,elspregadéus,elsgripaus,elsocellsinsectívors,etc.Aixílamillormaneradeprevenirlesplaguesésprocurantespaisal’hortonaquestafaunaauxiliarhipuguiviure,posantcaixesniuperaocelletsinsectívors,feixosdecanyetestalladesperquès’hirefugiïninsectes,zonesambflors ivegetacióespon-tània,zoneshumidesperagranotesigripaus,etc.

Les principals plagues de l’hort

- Els pugons i altres xucladors:sóninsectesquexuclenlasabadelesplantesarrugantlesfullesidebilitant-les.Acostumenaserméspresentsquantenimdesequilibrisnutricionalscompotserunexcésdenitrogenalaterra.

Prevenció: podemallunyar-losfentunamaceraciód’all.Control: encasd’atacfortdepugóhemderuixarlesplantesalmigdiaambsabópotàsical5%,

procurantmullarbélesfullespersota.


Home lluner no omple la bóta ni el paller.

Maceració d’all (repel·lent): es posen tres cabeces picades finament i sense pell en 10 litres d’aigua. Aquesta barreja la posem en un cubell tapat amb una tela, la deixem al sol un parell de dies i remenem un cop al dia. Quan l’olor d’all sigui prou forta ho filtrem i ja ho podem aplicar directament sobre les verdures cada deu dies.

- Les erugues: hihamolts tipusd’erugues, algunesde lesméshabituals són lesverdesqueesmengenlesfullesialgunestambéforadenfruitscomelstomàquets.Tambétrobemeruguesqueforadenlestigesdenit(leseruguesgrisesodormilegues)ialtresqueprovenendelestípiquespapa-llonesblanquesquesobrevolenelscultiusiqueposenelsoussotalesfulles(agrupatsidecolorgrocataronjatcoml’erugadelacol)iselesmengen.

Prevenció: podem ferun repel·lent amb lesmateixes eruguespodridesobéplantant sàlvia alvoltantdelescolsidelestomateres,oposantbrotsdesàlviafrescosalcostatdelescols.

Control: alshortspetitspodemferelcontrolmanualtraientleseruguesamblamàiposant-lesenunvasambaigua(repel·lent).Pertrobarleseruguesgriseshemdemoureunamicalaterradelpeudelaplantaobésortirafercaceranocturna.Elremeiméseficaçéscomprarunproducteabasede“Bacillus Thuringensis”aunabotigaespecialitzadairuixarlesplantesalatarda.Aquestremeiéseficientquanleseruguessónpetitones.Siveiemtomàquetsforadatsl’úniccontrolésagafar-los,xafar-lositirar-hototalcompostador.

Recepta contra erugues: en un vas d’aigua posem les erugues que haurem agafat del nostre hort i les deixem uns dies fins que es podreixen. Aquest suc el diluïm en 10 litres d’aigua i ja podem ruixar les plantes on trobem les erugues o els seus símptomes.

- Els cargols i les bavoses: calsertolerantamblasevapresènciajaquenoméspodencausardanysenlessembresienelplanterobéquanlesplantessónpetites.

Prevenció: també podem posar teules de terrissa o maons amb forats alvoltantdelcultiuiperiòdicamentaixecar-losiretirarelscaragolsibavosesques’hirefugien;pertrobar-neméscalfer-hoaprimerahoradelmatí.Sitenimlasortdetenireriçonsapropdel’hortaquestss’encarregarandemantenir-losaratlla.

Control: perevitarquefacindesastresquanlesplantessónpetitespodemtallar el cul d’una botella o garrafa de plàstic enterrar-la a ran de terraentremigdelesplantetesiomplir-laambaiguaicervesaapartsiguals.


A la fira i al mercat no hi vagis endormiscat.

Periòdicamentcaldràanar traient els caragols i llimacsquehi cauen.Si l’atac ésmolt fortol’hortésmoltgran,espotutilitzarungranulatqueestàfetdesulfatdeferro(permèsenagriculturaecològica)iquepodemtrobarenbotiguesespecialitzades(noelconfongueuambelgranulatquímicconvencional).

- Ocells i conills: sitenimmoltsconillsl’únicamanerad’evitarelsdanysésposarunatancaalvoltantdel’hortiperalsocellspodemposartotamenad’inventsqueesmoguinambelventifacinsoroll,comcintesdevídeo,CD’s,mallesquecobreixinelcultiu,etc.

Les principals malalties de l’hort

- Míldiu: aquestamalaltia lapodem trobar amoltesplantes però sobretot a la patatera, a la tomatera i al’enciam.Ésunfongqueatacalesfullesielsfruits.Apareixquanhihaèpoquesdeplujaod’humitataltesitempera-tureselevadesacontinuació.Començaambunestaquesgroguenques a les fullesque es van enfosquint i podendeixarlaplantacomsis’haguésassecat.Alespatatespotpenetrardinseltubercleiquedarnegresperdins.

Prevenció: aquestamalaltiasurtquanhihacondicionsd’humitat idecalor,pertant, siestemenzonescàlidesmillorplantarmésespaiatperpermetrecircularbél’aire.Ésimportantnomanipularlesplantesdesprésdeploureosiestanhumides,iretirardel’hortlesfullesafectadesperquènocontagiïnlesaltresplantes.

Control: podemaplicarunadecoccióambcuadecavall.Sempreésmillorfer-hoenlesèpoqueshumides,deformapreventiva,obédesprésd’unapluja.TambétenimelbrouBordoléso l’oxiclorurdecourequesónpermesosenagriculturaecològicaiquesónmoltefectius.Elspodemtrobarenqualsevolbotigadesubministramentsagrícoles.Calsaber,però,queelcoureésunmetallpesantique,pertant,s’had’utilitzarracionalment,calevitarrespirar-loievitaralmàximqueensgotegialterra.


Al temps del cucut, al matí és moll i a la tarda ja és eixut.

Decocció amb cua de cavall (preventiu i curatiu): es posen 100 grams de planta fresca tallada dins d’una olla amb un litre d’aigua sense clor i ho deixem 24 hores. Passat aquest temps ho posem al foc a bullir lentament durant 20 minuts amb l’olla tapada. Després ho deixem refredar sense destapar l’olla. Finalment ho filtrem i posem aquest líquid en 4 litres d’aigua i ja podem ruixar les plantes.

- Oïdi o cendrosa: l’altramalaltiahabitualalshortsésl’oïdi,queelveuremsobretotalescucur-bitàcies comels carabassons, cogombres, carabasses,melons i síndries.També lidiuencendrosaperquèalesplantesatacadeselssurtunapolsblanquinosaasobrelesfullesiapocapocesvanassecant.Aquestfongapareixsobretotquanhihacalorsmoderades.

Prevenció: intentemplantarlescucurbitàciesmoltespaiadesilestractemambsofreenpolsabansdeveurelamalaltia.S’intentaràevitarregarperaspersióaquestesplantes.

Control: elsofreéselmillorpreventiuicuratiuperaaquestamalaltia,l’hemdepolvoritzaraldematíamblarosada,enundiasensevent,ievitarleshoresdemàximainsolaciójaquepotfercremadesalesfullesatemperaturesaltes.Calqueelpolsimsiguielmésfipossiblepernocremar.Calposar-sealgunaproteccióperalsullsirentar-sebédesprésdetocar-loperquèésforçairritant.Tambépotanarbéruixarambaiguaivinagredevilesplantesafectades,hofaremdiluintunatassadecafèplenadevinagreentreslitresd’aigua.

- Nematodes: devegadesveiemplantesal’hortquecreixenpocoesquedenraquítiquesinosabemperquè.Doncssin’arrenquemalgunaiveiemquetélesarrelsplenesdebonysideformadesésqueestàinfectadapernematodesquesóncucsmicroscòpicsqueviuenalterra.Aquestsacostumenaviureenterresmésaviatarenosesiqueestanhumidesdurantmoltdetemps.

Prevenció: defet,l’únicquepodemferésprevenirlacriad’aquestscucsairejantbélaterra,fentrotacionsllarguesiplantantclavellsdemoroalazonadel’hortonhaguemtingutproblemes.

- Fongs del sol:afectenlesplantessobretotquanaquestessónpetitesoacabadesdeplantar.Sovintafectenelcolldelaplanta,queesquedaescanyadaimésfosca.

Prevenció:perevitar-hoés importantferbé lesrotacions i, si tenimmoltsproblemes,podemplantarcrucíferes(cols,coliflors)iuncopacabatelcultiuincorporemlesrestesvegetalsfresquesalaterrailareguem(tambépodemtapar-hoambunplàstic).Passatsuns10diesremenemelterrenyipassatsdosdiesmésjapodemplantar.Aquestatècnicas’anomenabiofumigacióiajudaaeliminarelsfongsperjudicialsdelesnostresterres.

50Si la Candelera plora, l’hivern és fora. Si la Candelera riu l’hivern és viu.

Trucspràcticsperevitarlesprincipalsplaguesimalalties

Històriesdelagentgran,històriesdel’Urgell...

En Sebastià Sentanyes, de 95 anys, veí de Castellserà, recorda amb estima el seu mestre Joan Benet i Petit, professor de Castellserà de l’any 1922 al 1927. Les seves ensenyances van fer que en ell naixés una gran estima per la terra i per la natura. Recorda que els dijous a la tarda, que era festa a l’escola, motivava els alumnes per anar a les terres properes al poble per fer un hort. Per tal d’aconseguir-ho els explicava el conte d’en Jordi el Valent. Tot rient ens explica que d’aquell conte encara no en sap el final ja que el senyor Benet els explicava cada dia una mica d’aquesta història que deixava sempre en un punt molt emocionant, per garantir que el proper dijous tots els nois volguessin tornar per escoltar la resta del conte i també per acompanyar-lo a l’hort. Amb aquelles sessions els va ensenyar a plantar, a fer empelts i tota la resta de les tècniques de maneig de l’hort. A l’escola, el mestre també els ensenyava els secret de la meteorologia amb un pluviòmetre i un termòmetre de màximes i mínimes. En aquell temps el senyor Benet i els seus alumnes van fer una pionera “Festa de l’arbre” i van plantar els quatre arbres que hi ha a la plaça major del poble.

A més el hortolans ens han donat algun altre consell.

Ensofrar sovint l’hort, si pot ser a primera hora millor ja que la humitat del matí enganxa el sofre a les plantes. Arruixar amb aigua i lleixiu (1/4 l

de lleixiu en 15 l d’aigua) va bé com a insecticida especialment pel pugó.Per no tenir problemes amb els caragols i amb els llimacs, es pot posar cendra

de fusta o serradures al voltant dels conreus perquè hi quedin enganxats.

Els efectes de la Lluna

52ElsefectesdelaLluna.

De cul a Solivella lluna vella, de cul a Vilanova lluna nova.

Hihados efectes a tenir en comptede laLluna: un es refereix quan laLluna és creixent ominvantiunsegonefecteésquanlaLlunaésascendentodescendent.

Lluna creixent o minvant

a) Lluna creixent (lluna nova):éselperíodequevadesdelallunanova(quannoveiemlaLluna)finsalallunaplena.Sabemqueestàenfasecreixentperquèfaundibuixdesemicercleenformade“D”.Lallunacreixentaugmentalavitalitatdelesplantes.

b) Lluna minvant (lluna vella):éselperíodequevadesdelallunaplenafinsalallunanovasegüent.Sabemqueestàenfaseminvantodecreixentperquèfaundibuixdesemicercleenformade“C”.Lallunaminvantdisminueixlavitalitatdelesplantesperòelscolors,lesolorsielssaborssónmésperceptiblesilespropietatsmedicinalssónméspronunciades.

És bon moment per sembrar o calçar les patates, sembrar alls, fer conserves o confitures, embotellar vi, tallar les canyes, remenar o fer la pila de compost o collir la tomata de penjar.

Lluna ascendent o descendent

Aquestaspectesovintestémenysencompte,peròtambétélasevaimportància.Persabersiestemenllunaascendentodescendentusrecomanemquevisiteuelcalendarilunardecadaany.

a) Lluna ascendent:éselperíodedurantelquall’òrbitadelaLlunacadadiaésméselevada,ésadir,simiremlaLlunaenunmomentdeldiadeterminat,eldiasegüentenelmateixmomentlaveiemunamicamésamunt.Enllunaascendentlesplantestenenméssabaimésactivitatenlasevapartpersobredeterra.

És un bon moment per empeltar i collir fruits.

b) Lluna descendent:éselperíodeinvers,ésadirquanlaLlunacadadiafaelseupasmésavall.Enllunadescendentlesplantestreballenméssotaterra,ésadirenlesarrels.

És un bon moment per collir arrels (tubercles) o parts aèries de plantes que vulguem assecar ràpid. També és bon moment per podar, plantar, replantar o escampar compost o tallar arbres per a fusta.

Hihamésefectes relacionatsamb lacombinaciódelsperíodes lunars i lesconstel·lacions.Sivoleutenirencompteaquestsfactorsusrecomanemqueconsulteuelllibre“calendarilunar”ques’editacadaany(www.lunario.es).

53ElsefectesdelaLluna.

Enaquestfragmentdel“Calendari folklòric d’Urgell”escritperValeriSerrael1915,llegimaquestconsellssobrelestasquesdelcampilasevarelacióamblesfaseslunars.

“Veiem les manifestacions de la vida pagesa presidides per la Lluna. Referent al conreu de les terres,

es proverbial que: Home lluner, no fa paller, però es general creencia que s’ha de fer la goterada en lluna vella. Lo mateix l’emprimar, que’l mantornar i demés llauraons, se fan en lluna vella, perque aixís diu que les terres conserven més la llicor, i no crien herbes com quan se llaure en lluna nova.

També’s regiren los fems en lluna vella, perquè aixís se calenten més i surten més confitats.Los cereals se sembren en lluna vella perque no hi farsi òrp; les trumfes, perque si’s fessin en lluna nova

tiraríen no més que en ramera i no trumfaríen; se cullen també en lluna vella per a que no’s grillin ni pudreixin, lo mateix que les cebes.

Les aulives que’s posen en aigua per a guardar tot l’any, s’han de cullir en lluna vella, com també ha de ser vella la lluna cada vegada que se’ls canvia l’aigua.

Los raims que’s cullen per a penjar i la fruita que’s conserva entre palla o penjada, també té de ser cullida en lluna vella. (…)

Aixís mateix se fan i escuren los pous i basses en lluna vella, per a que aguantin l’aigua, i l’aigua que s’hi posa per a conservar ha de ser igualment en lluna vella, que es mellor de Janer, a fi que no’s corrompi.

Hi ha qui també mira que sia en lluna vella lo dia de matâ’l porc, per a que no’s floreixin los pernills i demés recapte que se sala”.

“Calendari folklòric d’Urgell” de Valeri Serra i Boldú. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 1981.

El pagesos i pageses de la comarca continuen fent cas d’aquests consells i en expliquen

que les tasques recomanades en lluna vella serien: treballar la terra ja que surten menys males herbes i la terra conserva millor la humitat; regirar la pila de compost

ja que, segons ens diuen, si no es fa en lluna vella el compost es fa malbé i surt una capa blanqui-nosa a sobre; sembrar llavor; plantar les plantes de tavella; els alls, si no es planten en lluna vella diuen que la terra els “escup” i que també ho fa si es planten un dia núvol; recollir els fruits per guardar (patates,

tomates de penjar, olives, així com també els fruits dels quals es vulgui obtenir la llavor); tallar la fusta perquè no es corca i escurar la bassa i els conductes de reg. En lluna nova ens recomanen

plantar en general i plantar el planter d’estiu en quart creixent.

Tota mata de tavella, sembra-la en lluna plena.

Les verdures de l’hort una a una

Família de les compostesEnciam(Lactuca sativa)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:meravellanegre(tambéanomenatnegreiqueescullaldesembre),elmeravellaielromàollarg.

Altres varietats: enciamdeltronxet,escarxofet,negre,delstresulls,cuad’oreneta,delsucre,meravellad’estiu,escaroler,carxofet,deSantMagí,orelladeruc,morellairomàdelprat.

Calendari de cultiu:Escollintlesvarietatsadequades,podemplantar-logairebéduranttotl’any.

Sembraprotegida Sembraal’airelliure Trasplantament Collita

Maneig del cultiu:Senzilldecultivar.Sembraensafataitransplantamentquanfan10cmobécomprardirectamentelplanter.Separacióde25-30cmentreplantes.Nosónexigentsennutrients.Creixementràpid.Durantelcultiu,estovariescardarlaterradelsvoltantsobéferunencoixinat.Regarfreqüentmentelsmesosdecalor.

Associacions:Entrecultiusdecreixementméslentperaprofitarl’espai:all,carxofa,ceba,col,coliflor,espinacs,maduixes,cogombres,porros,ravenetsi/opastanagues.

Plagues i malalties de l’enciam:Caragolsillimacsnomésquansónpetits,siesmengenlafulladelmig(l’ull)l’enciamnocreix.Posarrecipientsambcervesaoaplicarsulfatdeferro.Elpugóésproblemàticenlesprimeressetmanesdevida.Tractarambmaceracionsd’allosabópotàssicenfunciódelagravetat.Sitenimplaguesdepugómoltrepetidespotserquehihagiunexcésdenitrogenalaterra.

Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

55Lesverduresdel’hortunaauna

Fongshumits(míldiu,botritis...)provoquenpodriduresafullesiarrels.Nomullarmassalesfulles,noexcedir-nosambelreg,siésèpocahumidaplantar-lesmésespaiadesperquècorril’aireentreellesiespuguiescardarlaterra.Podemferdecoccionsambcuadecavalliaplicar-hocada10diesenèpoqueshumides.Peraocellsiconillsseguirlesrecomanacionsdelcapítoldeplagues.

Com obtenir les llavors:Deixarde2a5metresdedistànciaentrevarietatspernofercreuaments.Escollirenciamssansideixar-lossensecollir.Quans’espiguinilameitatdelesflorsestiguinseques,collirelsenciamsambcuraipenjar-loscapavallambunabossadepaperqueagafitoteslesflors.Passatunmes,quantoteslesflorsestiguinseques,sacsejar-hodinslabossaperquècaiguinlesllavors.Etiquetariguardar.Enungramhipodenhaverentre1.000i1.500llavors!

Escarola(Cichorium endivia L.)

Ésuncultiud’hivernielseumaneigésmoltsimilaraldel’enciam.Noméshemdetenircuradetapar-lesolligar-lesuns15diesabansdelacollitaperquèesblan-queginiaixíquedinméstendresimenysamargues.Aquestaoperaciól’hemdeferendiessecsiassolellatsperevitarqueesfacinpodridures.Perobtenirlesllavorsseguiremelsmateixospassosqueambl’enciam.


Família de les quenopodiàciesBleda(Beta vulgaris)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:lagrogadeLióilaverda.

Altres varietats: bledadelpaísibledablanca.

Calendari de cultiu:

Sembraairelliure Transplantament Collita

Maneig del cultiu: Cultiusenzill,resistentalfredperònoalessequeres.Plantabianual.Enclimesfredspodemanarcollintlesfullesdeforaquanjasóngransfinsquearribinelsfredsmésfortsquepodremtallartoteslesfulles.Llavors,hocobrimtotambpallaosenzillamentlescalcemambterraperquèl’arrelnoesgeli.Passadeslesglaçadescomençaràarebrotarfentmésfullescomestiblesfinsque,passatselsdosanysdevida,començaràaespigar-se.Lesfullesesfanmoltgransis’handeplantarambuns40cmdeseparació.Desprésdelescollitesanarreposantmatèriaorgànicaperòsensegairenitrogenjaques’acumulaalesfulles

Associacions: Espotassociarambmongetesdematabaixa,pastanagues,napsiravenets.

Plagues i malalties: Enseruncultiuquevolmoltahumitat,hitrobemcaragols i llimacsquefanforatsa lesfulles.Calvigilar iutilitzaralgunremeidelsexplicatsalcapítoldeplagues.Lesfullesilestigespodenpatirpodridurescausadesperfongshumits.Perevitar-hointentemnomullarlesfullesimillorcollir-lesnomésquanlesplantesestanbenseques.Tambécalquelesfullesmésmalalteslestraiemdel’hortolescremem.



Com obtenir les llavors: Hemd’esperardosanysperapodertreure’nllavorihofaremseleccionantlaplantaméssanaibona.Arribatselsfredsencoixinemlesarrelsambpallaoterraiquanrebrotin,alaprimavera,deixaremlesplantessensecollircapfullafinsquecomencinaespigar-se.Calquehofemnomésambunavarietatperquèespol·linitzenambelventiespodriencreuarfàcilment.Quanlesllavorssiguinmarronsisequeslesguardaremenunllocsecifosc.

Espinac (Spinacea oleracea L.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:lesprimerenquestipusbutterflyquesóndecicleméscurtiespodenfertotl’any,ieltipusgegantd’hivernquetenenlafullamésamplaimésverda.

Altres varietats:elsespinacsrastrers.


Sembradirectaprimavera Sembradirectahivern Collita

Maneig del cultiu: Necessitamoltahumitatiaguantamillorelfredquelacalor.Nosuportaelsexcessosd’adob,millorsembrar-lesdesprésd’uncultiuexigentcomtomatesoalbergínies.Deixalaterrabastantesgotadaicaldràadobar-laenacabar.Millorsembrardirectamentalllocdefinitiu.Hopodemferllençantlesllavorsasobredelaterratreballadaiadobada,despréscobrirdeterraifinalmentregarambabundància.Tambépodemsembrarenforadetsseparatsuns25cmentreells,onhiposaremdosotresllavorsiseguidamenttaparemambterrairegarem.Enaquestcasnohihatantafeinaperaclarirlesplantes.Sisembremalaprimavera,perevitarques’assequielterraifacicrosta,posaremunafinacapadepallaasobredelasembrafinsqueneixinlesllavors,aleshoreslatraiemiaclarimlesplantesperquèquedinaunpamlesunesdelesaltres.Comquelesarrelssónmoltsuperficialsevitaremferescardesiremourelaterrafinsquelesfullesdeforajasiguingransibenformades,sinoestornengroguesilesplantesesquedenpetites.



Hemdevigilarlesherbes,perquèpodenenvairfàcilmenttotelcultiuiperevitar-hopodemferunafalsasembra(tècnicaexplicadaalpunt2).Percollir-lespodemanartallantlesfullesmésgransdelsvoltants,deixantqueelbrotcentralvagicreixent,finsquelaplantacomenciaespigar.Sivolemdeixarespailliureal’horttambépodemcollirtotalaplantasencera.

Associacions: Entrecultiusdecreixementmés lentperaprofitar l’espai: faves,mongetes,maduixes,pèsols,apis,enciams iescaroles.

Plagues i malalties: Comentotselscultiusamantsdelahumitatcalvigilardepropelscargolsilesbavosesquepodencausarmoltesbaixesquanlesplantessónpetites.Hemdeprotegirlesfullesdelsespinacsdelsocellsqueenèpocadefredtenenescassetatd’aliment.Sialesfullesmésgranselscomencenasortirtaquesgroguesseguramenttindremproblemesambelmíldiuperòenaquestcasnoésrecomanabletirarcoureperquènolivagensbéal’espinac,pertant,hemderetirarlesfullesafectadesiintentardeixarlesplantesbenseparadeslesunesdelesaltres.Espodenferaplicacionsambdecocciódecuadecavall.

Com obtenir les llavors: Espol·linitzaambelvent,pertant,perevitarcreuamentsnoméspodemdeixarespigarunavarietatperany.Hihaespinacsmascles,femellesihermafroditesinomésaquestesduesúltimesfanllavor,aixíquehauremdevigilarlesplantesques’espiguen.Colliremlesplantesquanlesllavorssiguinmarronsidures,lesposaremenunllocombrejatisecilestrinxaremambguants(podentenirpetitespunxes).Enungramhipothaverunes100llavorsinoespodenguardarmassatempsperquèdesprésnoensgerminaran.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Congelats.Elsespinacsespodenconservarescaldant-losicongelant-los,havent-losescorregutprèviament,obécongelar-losdesprésd’haver-lossofregit,solsoamballs.


Família de les umbel·líferesPastanaga(Daucus carota)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:lanantesa.

Altres varietats:pastanagamorada.


Sembradirectaclimesfreds Sembradirectaclimestemperats Collita

Maneig del cultiu:Lasembrahadeserdirectamentalterraperquènosuportaeltrasplantament.Comquelesllavorssónmoltpetiteshihaquilesbarrejaambarenaperapodersembrarambmenysdensitat.Sesembrenenfilera,ambunpamdeseparació,amblaterrahumidaiamoltpocaprofunditat(màxim1cm).Uncopgerminadeslesllavors,quanlesplantestinguinuns3o4cmd’alçada,lesaclariremdeixantunsdosotresditsdeseparacióentreelles.Necessitenmoltaatencióelsprimersdiesperquètardenforçaagerminaridurantaquesttempshemdeprocurarquelaterranos’assequinifacicrosta.Elsagradenlesterresarenosesiambforçahumus,perònosuportenelsadobsfrescosoexcessius.Creixeranbésilessembremallloconabanshihahagutalguncultiuexigentquehaestatmoltadobat.Pertenirpastanaguestendresidolceshemderegarambabundànciaiambregularitat,sinopodenesquerdar-seifer-sefibrosesdelcor.Hemdemantenir-leslliuresd’herbesqueimpedeixinelseudesenvolupament.Comquelesllavorstardenforçaagerminarhihaquifaanarunbufadordeflamao“soplete”quepassaràpidamentperdamuntlasembra,demaneraquetoteslesherbetesquehansortitesqueden“rostides”deixantintacteslesllavors.Noconvécalçar-lesperòhemdevigilarquenoelstoquielsolperdamuntperquèsinoestornenverdesiseranmésamargues.


Lesverduresdel’hortunaauna60


Associacions:Silessembremjuntamentambporrosicebesesrepel·liranmútuamentlesplagues.Tambétenenefectesfavo-rableslesplantesmedicinalscoml’artemisa,elromaníilasàlvia.Altresverduresamiguessónelsenciams,elspèsolsielstomàquets.Algunshorticultorslasembrenjuntamentambelsravenets(unxurretdellavorsalcostatdel’altreseparat3o4cm)quegerminenicreixenmoltmésràpidiamidaquevancollintelsravenetsdeixenespaialespastanagues.

Plagues i malalties: Lamoscadelapastanagaésunadelespitjorsplaguesquepotpatir.Faforadetsalcollonhiponelsousd’onsortiranleslarvesquefarangaleriesperdinslapastanaga.Lesfullesesquedengroguesipetitesisimiremelcollveurempetitsforadetsdecolorvermellós.Unamaneradesolucionar-hoésplantantporrosalcostatobéposarmallamosquiteradamuntlespastanaguesdurantelsmesosdemaigijunyqueéslaprimeravoladaobédejuliolasetembrequeéslasegonavolada.Lamalaltiamésimportantquepodenpatirsónelsnematodes,quepodemcombatreamblestècniquesjaexpli-cades.

Com obtenir les llavors: Ésdifícilconservar-nelallavorperquèenmoltshortsicampshihalapastanagasilvestrequeescreuaamblacomestibleilatornablancaifibrosa.Sihovolemintentar,elprimeranyladeixaremcréixeriseleccionaremlesméssanes.Arribatl’hiverntrauremlesarrelsifaremunasegonaselecció,lesguardaremenuncubellpled’arenaseca,enunllocfosciarreceratdelesglaçades.Alaprimaveraplantaremlesarrelsalterrafinsquecomencinaespigar-se.Hemdetaparambunabossadepaperounatelafinalaprimeraflor,anomenadaumbel·la,quanaquestajatéuncolormarronós.Finalmentlapengemdelrevésperquès’assequibéidespréstriaremlesllavorsilesguardarem.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Pastanagues amb vinagre o llimona. Renteu i rasqueu-les (o bé peleu-les) amb el ganivet. Feu-ne rodanxes ifiqueu-lesdinsd’unpotdevidre.Ompliuelpotamblameitatd’aigua(sinoteniuaiguadequalitatafegiuaiguaembotellada)il’altrameitatdevinagreboicasolà.Finalitzeuafegintsalipebrevermellpicant.Deixeu-lestressetmanesijaespodenmenjar.Variant:sinoensagradaelvinagre,podemposar-hillimona.Enaquestcaslaproporcióseràde¾desucdellimonaiaiguafinsquelessafanòriesquedincobertes.Afegiusalipebrevermellalgust.

Família de les solanàciesTomata(Lycopersicon esculenfum)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:Tomatad’amanir:palosantodeLleida(tambéperferconserves)iMontserrat.Tomatadeguardar:tomatadepenjardepera,depunxeta,deLleidaotrumfera.LatomatadepenjardeLleidaésmésaplanadaquelesaltresilatomatatrumferaéslaméspetitailaquemilloresguarda.

Altres varietats:Benach,collódefrare,cordebou,rosamigple,rosadeMura,d’Artès,deGirona,pebrot,albercoc,negre,negrecarbó,verdd’Oristà,trescaires,esquenaverd,pometa,rosaple,llarg,peradematabaixa,tardàdeRiells,deTírvia,depenjarMallorquí,depenjarbombeta,depenjar“xatu”,bombetagroc,perla,prunanegra,petitdematabaixa,etc.

Calendari del cultiu:


Maneig del cultiu:Volenunaterrabennodrida,airejada,ambabundantmatèriaorgànicaisipodemferunadobenverdabansdeplantar-lesmillorquemillor.Pertrasplantar-lesenhemd’assegurarquejanogelaalesnitsperquèelsplançonssónmoltsensiblesalfredintensitambéalesfortesventades.Sivolemevitardanyspodemcobrir-lesambgarrafesgrans(comlesd’aiguade8litres),ambelcultallatisenseeltap,quefarandepetitshivernacles.S’acostumaaplantarenfonsantsotaterraunapartdelatijaperquèfacimésarrelsisiguimésresistent;tambéespodencalçarambterraquanvegemquecomencenacréixer.Lesplantaremambuns50cmdeseparacióentreellesientrelesdiferentsfiles.Lamajoriadelesvarietatss’hand’entutorarambcanyesqueclavaremalcostatdecadaplantailesuniremperlapuntaengrupsdetresoquatre.Amesuraquelatomateracreixil’aniremlligantambràfiaoespartalacanya,semprepersotadelsramsdeflors,jaqueseràonhihauràelpesdelsfruitsi,sobretot,deixantprouespaiperevitarestrangularlatija.



Enseruncultiumoltllargpotarribaratenirmoltaproduccióiésconvenientanarfentaportacionsdecompostoadobsbendescompostosifàcilmentassimilables.Perevitarlesherbesiconservarunahumitatmésconstantqueimpedeixiques’esquerdinelsfruits,posaremunbongruixd’encoixinatdesdelprincipidelcultiuquepotserambpalla,ambmallanegra,ambsacsderoba,etc.S’hand’anarpodantelsbrotsquesurtenentrelesfullesilatijadeixantnomésunaodostigesprincipals,sinotindremmoltafullaimoltesbranquesperòpoquestomates.Desprésdecadapodaésconvenientpolvoritzar-lesambsofreperevitarqueentrinmalaltiesperlesferides,obépodemferunaruixadaambcuadecavall.Uncopcollideslestomatesdelprimerramdeflorshemd’anartraientlesfullesmésbaixesiretirar-lesdel’hortperquèsónlesqueprimeragafenmalaltiescomelmíldiu,aixítambéaconseguimquelesplantesestiguinmésairejades.Enlamajoriadevarietatsaniremcollintlestomatesunaperunaimésomenysverdessegonselsnostresgustos.Alfinaldelatemporada,quancomencinarefredar-seelsdies,millortallarlesplantesjustpersobredel’últimramdetomatesiaixíenfacilitaremlamaduració.Enelcasdelestomatesdepenjarcolliremelsramssencersquanlamajoriadetomateshagintrencatelcolorilesanirempenjantenunllocfosciairejatperquèacabind’agafarcoloriesconservinbé.

Associacions:Plantaralfàbregaentrelestomateresajudaarepel·liralgunesplagues,tambélivabétenirapropelsalls, lescebes,eljulivert,elsporrosilacol.

Plagues i malalties:Principalmentleseruguesverdesogrisesqueforadenelsfruitsilaplantarespectivament.Calqueobservemambmoltaatencióelspomsdetomatesqueestoquenentreells,perquènormalmentésenaquestsonmésapareixenleserugues.Devegadesesveuperlamaduracióràpidad’unapartdelatomataoperunesboletesnegres,quesónelsexcrementsdeleserugues.Calactuarràpidamentiambconstànciaperquènoproliferinexcessivamentiensfacinperdrebonapartdelacollita.EspodenfertractamentsambBacillus thurigensisoolideneem.Hemdevigilarmoltambelmíldiu.Perprevenir-lo,algunshortolansclavenalabasedelatijalapuntad’unfildecoureienrotllenlarestaalvoltantdelatija.Treurelesfullesdelabasedelaplantairetirar-lesdel’horttambéésunabonaprevenció.Quan es quedenpetites o raquítiques, sovint sol ser per l’atacdenematodes a les arrels.L’única solució ésarrencarlesplantesicremar-nelesarrels,iferrotacionsllarguesambplantescomlescebes,ambadobsenverd,clavellsdemoro,etc.Devegades lestomatesestaquenper lapartbaixaambunatacanegraanomenada“culcagat”iquenoenspermetaprofitarelsfruits.Aixòpassaenterresonhihafaltadecalçoaquestanoestàdisponibleperalaplanta.


L’únicamanerad’arreglar-hoéscuidantlaterraambaportacionsdematèriaorgànicaicanviantlavarietatdetomaterajaquesovintésmésproblemadelasensibilitatdelesvarietatsquedelterra.

Com obtenir les llavors:Sónforçafàcilsd’obtenir.Lesflorss’autopol·linitzenipodemplantardiferentsvarietatsdetomatesenunmateixespai.Peròelmilloréstenirunesquantesdelamateixavarietatjuntesiagafarlesllavorsdelesplantesqueestanalmigperevitarpossiblescreuaments.Escolliremlestomatesquemésensagradiniagafaremdosotresdelsegonpomquesurtiilesdeixaremmadurarmoltalaplanta.Traiemlagelatinadedinslatomata,laposemenunplatihodeixaremfermentardurantdosotresdiesauns20o30grausdetemperatura;veuremquefermentaperquèsurtunamassablanquinosa.Cadadias’haderemoureperquèlafermentaciósiguiuniforme.Despréshoposemtotenuncoladorfiisotaunraigd’aigua,honetegemilesestenemsobreunpaperocartróperquès’assequinbé.Podemguardar-lesdedosatresanysenpotsdevidrehermètics.

Recomanacions dels nostres grans:Peralmaneigdelestomateres:calanartraientelsesperons,caponarlaguiacapalsetembreperquèdeixidefervegetacióilaforçadelaplantavagicapalfruit.Ensofrarsovintsobretotquanlaplantas’estàfent,perònofer-hoquantéflorjaquelapotfercaure.

Peravançarlamaduraciódelestomates:ésrecomanablecollirtoteslestomatesabansqueelfredlesgeli.Totiquesiguinverdes,lamajoriad’aquestestomatessóncapacesdemadurar.Perajudaraaquestprocéspodemposar-lesdamuntunllitdepallaaterraodinsd’uncistellocapsa.Manteniu-lesenunespaifosciatemperaturaambient.Alcapd’unsdiestrobaremlestomatesapuntpermenjar.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Conserva de tomata.Escaldeu les tomatesambaiguabullintperpoder-lespelarmillor.Traieu-ne les llavors.Col·loqueulestomatesdinselpotdevidreipremeu-lopereliminarl’aiguasobrant.Fiqueuunamicad’olialapartsuperioritapeu-lo.Bulliuelspotsalbanymaria20minuts.Variant:espodenbullirlestomatesambsalisucredurantmitjahoraianareliminantl’aiguasobrant.Posterior-mentescol·loquenalspots,esficaunamicad’olialapartsuperior,estapeniesbullenalbanymariade10a15minuts.


Conserva de tomata fregida.Fregiulestomatespeladesinetesdellavorsambolid’oliva.Saleualgust.Permatarl’acidesadelatomataespotafegirunpessicdebicarbonatobédesucre.Hihatambéquilificaallpicatperdonar-ligust.Envaseuibulliualbanymaria5minuts..

Sofregit de tomata. Agafeu1partdecebaper3partsdetomata(algust).Talleulacebaatrossospetitsisofregiuambolid’olivafinsqueestornitransparent.Afegiulatomataatrossos,peladainetadellavors,ideixeuqueescoguiafoclent.Envaseuibulliualbanymaria5minuts.

Samfaina.Sofregiulacebaielpebrotverdafoclentambunraigd’olid’oliva,quanestàunamicacuitafegiul’albergíniaidespréslatomataatrossos,peladainetadellavors,ideixeuqueescoguiafoclent.Durantlacoccióespotafegirunafulladellorer(algust).Envaseuibulliualbanymaria5minuts.

Melmelada de tomata.Agafeu1kgdetomatanetadepellidellavors,afegiu500g(algust)desucreideixeubullirafoclent,finsqueperditotal’aigua.Envaseuibulliualbanymaria5minuts.

Tomates seques.Talleulestomatesperlameitat,poseu-hiunamicadesalicol·loqueu-lessobreunasuperfícieforadadaquepassibél’aire(antigaments’utilitzavenles“areres”,els“porgadors”otambé“canyissos”).Tapeu-lesambundrapdecotóideixeu-lesalanitalaserenaiduranteldiaprotegidesdelsoldirecte.Uncopbenseques,guardeu-lesenunabossaderoba.Quanesvolenutilitzaresposenaestovarambaigua.S’afegeixenalsguisatsobéescouenamballijulivertcomaacompanyament.

Tomates de penjar.Esfaambels“tomacons”,varietatdetomatamoltutilitzadapersucarelpadurantelsmesosd’hivern.Aquesta tomata es fa amb formade rams.Per conservar-la es recomanacollir-lesquan laprimeratomatadelramcanviaelseucoloravermell.Millorfer-hoabansderegar,d’aquestamaneraelcontingutd’aiguadelatomataésmenoriesconservaràmillor.Lligueuelsramsambfild’empalomar,demaneraqueestoquinelmenyspossible.N’hihaquilesguardaestesesencaixesofinsitotenoueres.

Abans,encomptesd’utilitzarpotsdevidreambtapa,s’utilitzavenlesampollesdecavaodeviiestapavenambuntancamentespecialfetambsuroifil.


Albergínia (Solanum melongena L.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:lallarganegra,ques’utilitzasobretotperfregirolarodonanegraques’utilitzaperescalivar.Tambéteniml’albergíniablanca.

Altres varietats:llistadaodeGandia,negrademetro.



Maneig del cultiu:Necessitaterresambmoltadobimoltamatèriaorgànica,iésmoltexigentpelquefaalacalorialahumitatdelaterra.Sónplantesambelcicledevidallargimoltproductives,pertantnecessitenaportacionsd’adoballlargdelcultiuisobretotquenopateixinsetperquèaleshoreslesalbergíniesesquedenpetitesdeseguidais’endureixen.Sónmoltsensiblesalsfredsicalassegurar-sequeenplantar-lesal’hortjanohihagigelades.Sivolemavançareltrasplantamentosihihariscdefortsfreds,podemferlatècnicadelagarrafaexplicadaalafitxadelatomata.Lesplantaremambuns50cmdeseparacióentreellesamblaterraencoixinadadesdelprimermomentpermanteniraratllalesherbesiconservarlahumitatalaterra.Al’horadetrasplantar-lesvabéenterraruntrosdetijaperquètreguinmésarrels.Siestemenzonesfredesmillorquealfinaldel’estiupodemtoteslespuntesdelesbranquesperquèlaplantapuguidedicartotalasevaenergiaaengrossirlesalbergíniesiamadurar-les.Lacollitaespotanarfentgradualment,quanestanbenformades,peròjustabansquelesllavorshaginmadurat,sinoestornenamarguesidures.Sitenimlasortquelesplantesse’nsfanmoltaltesiestanmoltcarregadesd’albergínies,potanarbéposarunescanyesqueaguantinlesbranquesperquèsónforçadèbilsiestrenquenfàcilment.

Associacions:Lesmateixesquelestomateres,peròs’acostumenaplantarsolesperquèsónmoltexigentsquantanutrientsisitenenalguncultiualavoranoesdesenvolupenmassabé.

Plagues i malalties:Unadelesplaguesmésagressivesésladel’escarabatdelapatata.Enaquestcas,sobretotsónleslarveslesqueesmengenlesfullesdelesplantes.Enlesplantacionspetitespodemfrenarl’atacretirantmanualmentelsescara-



bats.Sisotalesfulleshihagrupsd’ousdecolortaronja,elsxafemal’igualquesiveiemeruguetestarongesambpuntsnegresquesónleslarves.Potatacar-lestambél’aranyaroja,gairebémicroscòpica,quepodemobservarsotalafullaenformadepuntetsdecolorvermellintensqueesmouenambrapidesa.Decoloralesfullesilesdeixaplenesdepuntetsi,sievoluciona,potarribaraassecar-lesideixarlaplantagairebémorta.Sipersotalesfullesveiemcomunateranyinaésquelaplagajaestàmoltavançada,aleshoresmillorretirarlaplantadel’hortiposar-laalcompostadorocremar-la.Aquestaplagaapareixenambientssecs,noaguantalahumitatisipolvo-ritzemambsofre,amblarosadaoamblahumitatdelvespre,podemreduirelseuatac.Sitambétenimmoscablancapodemferunaruixadaambsabópotàssical5%.Sipersisteix,faremunaruixadaambelsoldelmigdiaambsabópotàssical5%mullantbésotalesfulles,d’aquestamaneratambéeliminaremlamoscablancaqueésunaaltradelesplaguesquepotatacarl’alberginieratotiquenoéstanagressivacoml’aranya.Potserqueenèpoqueshumidesapareguintaquesblanquinosessobrelesfulles,aquestéselsenyalquetenimcendrosaicalqueposemsofreoretiremlesfullesbaixesquesónlesprimeresenseratacades.

Com obtenir les llavors:Sivolemconservarunavarietatconcreta,calqueestiguiseparadad’unaaltravarietatalmenysuns50metressinoescreuaran.Perobtenirlesllavorsseleccionemelsfruitsdemitjatemporada,elsdeixemalaplantafinsqueestiguinbenmadursijanosiguincomestibles,aleshoreselsassequemalsolfinsquequedinbenarrugatsielsfemredolarpelterraaixafant-losambelspeusperquèlesllavorsquedinsoltesperdins.Arajapodemobrirl’albergíniaitreurelesllavorsamblamà;siquedenbrutesdepolpalespodemrentarambuncoladoriaigua.Lesdeixemassecarenuncartróilesguardem,màxim5anys,enbonescondicions.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Escalivada.Poseulesalbergíniesdirectamentsobrelesflamesdelfoc(tambéespodenposaralforn).Gireu-lessovintfinsquelapellquedinegra,gairebécremada. Quanestiguinalseupunt,emboliqueu-lesunaestonaambundrapopapersdediariidespréspeleu-les,traieu-nelesllavorsinetegeu-lessotal’aixeta.Talleu-lesatiresipresenteu-lesenunasafataambelsallspicatspersobre,ruixadesambunrajolídevinagre,oliisal.Uncopescalivades(abansd’amanir)esconservenmoltbécongelades.

Paté d’albergínia.Sofregiulacebaafoclent,afegiul’albergínia,unapuntadepebrotverdideixeu-hocoure.Afegiuunamicad’aiguaiunpolsimd’orengaid’alfàbrega.Coeu-hoafoclentfinsquelamassaagafilaconsis-tènciadesitjada.

Albergínia seca.Antigamentestallavaarodanxes,s’enfilaveniesdeixavenassecaralesgolfesdelescases.Quans’haviendemenjaresficavenaestovarambaiguaiescuinaven.


Pebrot (Capiscum annum L.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:eldeTiurana,queespotconsumirenverdovermellperconfitar,elpebrotde3morros(tambéanomenatlamuyo),queesconsumeixverdovermell,elrodó,elmorrodebou,tambéanomenatpebrotinaqueéssemblantalpiquilloperòmésgrosis’utilitzasobretotperescalivariqueesconsumeixverdovermell.

Altres varietats:pebrot4morros,debanya,nyora,“choricero”onano,blancdeBerga,bitxodelperonet,bitxofloreta,etc.



Maneig del cultiu:Semblantaldelesalbergínies,necessitadiescalorosositerrabenadobada.Toleramillorlasequera.Liconvéunbonencoixinatiaportacionsd’adoballlargdelcultiu.Entrasplantar-lavabéenfonsar-liuntrosdetijasotaterraperarrelarambmésforça.Lesplantaremambuns50cmdeseparaciói,silesplantesesfanmoltaltesivancarregadesdefruits,convéentutorar-lesperquènoestrenquinlesbranques.Nohemdedeixarmassatempselsfruitsalaplantaperquèsinopararàdeferflorsinofaràméspebrots.Siestemenzonesfredesconvédespuntartotselsbrotsdelaplantaperquèpuguinmadurarelspebrotsquequeden.

Associacions:L’únicaassociacióambefectesfavorablesésambl’alfàbregaque,intercaladaamblespebroteres,lesprotegiràdelpugó.

Plagues i malalties:Ésmésresistentquelesalberginieresilestomateres,peròpotagafarlesmateixesplaguesimalaltiesqueelles.



Éssensiblealcopdecalor,queésquanperexcésd’insolacióelspebrotsestaquenperlapartmésexposadaalsolis’acabenpodrintoassecant.Enzonesambfortescalorsconvéescollirplantesdefullaamplaqueombreginelsfruitsobéombrejarlesplantesambmallesnegresquesuavitzinelsraigsdelsol.

Com obtenir les llavors: Peraconseguirmantenirunavarietatpuracalqueestiguiseparadad’unaaltravarietatde50a200metres.Sivolemcultivarmésd’unavarietatinotenimmassaespai,podemintercalarcultiusaltsentremigcommongetad’enramar o blat de moro.També podem posar una bossa de paper a les flors d’una varietat fins que sónpol·linitzades,aleshorestraiemlabossaimarquemlesflorsquehemtapatpersaberquinsfruitsescollirem.Deixaremquemadurinalaplantaelsfruitsqueensinteressin.Elscollirem,elsdeixaremassecarientrauremlesllavors.Aquestesbensequesibenguardadesenspodenduraruns5anys.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Escalivat.Elmateixprocedimentqueambl’albergínia.

Melmelada de pebrot vermell.Agafeu1kgdepebrotvermellnetdemànecidellavors,afegiu-hi500gdesucreideixeu-hobullirafoclent.

Conserva de bitxos.Col·loqueuelsbitxosoelspebrots(ratolinssencers)dinsd’unpotdevidreiafegiu3partsdevinagredeviblanci1partdeviblanc.

Congelats.Elspebrots,tantelsverdcomelsvermells,espodencongelardirectamentenfresc,desprésdenetejar-lositreure’lslesllavors.Siesvoltambéespodendeixarjatallatspreparatspersofregir.


Patata (Solanum tuberosum L.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:laKenebecibufet,quesónlesquemilloresguardenilaredpontiacqueéslaques’acostumaaferméstardanaperconsumirmésràpid.

Altres varietats:paradadeConflent.


Sembradirectaclimesfreds Sembradirectaclimestemperats Collita

Maneig del cultiu:Esnecessitamoltespaiperpoderferunacollitaconsiderable,aixíésmésrecomanableferaquestcultiuenhortsmitjansigrans.Totiaixò,potserinteressantferunaplantacióenhortsqueestavenabandonatsoenterresambmoltesherbesperquèlapatataésuncultiuques’hadecalçaripertant,alllargdelcultiuserànecessarimourelaterra,aixíanemeliminantlesherbesideixemlaterrabenestovadapercomençaramblarestadecultius.Persembrars’utilitzenlespatatesdesembraqueacostumenaserdemidapetitaicalesperarquegrillinperposar-lesalaterra.Peraconseguirquegrillinhihaquilesesténsotaunarbreilescobreixambsacsderobamollsobéenllocsombrejatsifrescos.Silespatatessóngranspodemtallar-lesdeixantdosotresgrillsperpartperòd’aquestamaneraésmésfàcilqueespodreixinuncopenterrades.Periniciarlasembras’hand’obrircavallonsforçagransiposarlespatatesalapartmésfondaambunaseparaciód’uns30cmmésomenys.Escobreixenambterrai,sinoplouieltempséssec,podemferunaregadaperquèelsgrillscreixinbéinos’assequin.Ésuncultiuforçaexigentivolunaterrabenllaurada,ambunbonadobatdefonsfetambcompostofemsmadurs.Pelquefaal’aiguadepèndel’època,delazonaidelaterraquetinguem.Éspossibleferexcel·lentspatatesdesecà,senseregar,entotcas,sitenimoportunitatderegar-les,noméshofaremenèpoquessequesiambpocafreqüènciaperquèlespataterestendeixenapodrir-semoltfàcilment.S’hand’anarcalçantambterradelslateralsalllargdelseucreixementfinsquefacinlaflorilesplantesescomencinaassecar,aleshoresvoldirquelespatatesjaestanpercollir.Lacollitaesfaarrencantlaplantaicavantenprofunditatambl’arpiot,queéscomunaaixadaperòenformadeUambelqueanemtraientlespatates.Entempssec,leshemdedeixarassecarunparelldediesdirectamentalterra,cobrint-lesamblesrestesdeplantestalladesoalgunacosaqueelsfaciunamicad’ombraperquèlapatatanoverdegi(silitocamoltelsol,lacarnestornaverdaiesfadolentaperconsumir).



Associacions:Nos’acostumaaassociar,entotcasesportamoltbéambleslleguminosescomelspèsols,lesfavesilesmongetes.

Plagues i malalties:Laméstemudaésladel’escarabatdelapatataquesinoescontrolabépotferminvarmoltlacollita.Enpetitesplantacionsfaremelmateixqueamblesalbergínies.Enspodemtrobarambmoltesmalaltiesqueprovoquenpodridurescomelmíldiuqueatacasobretotenzoneshumidesiassecalesplantespodentafectartambélespatatesdeixant-lespodrides.Aquestfongnomésespotprevenirdeixantdetreballarlaterraquaneltempséshumitoquanlesplantessónmolles.Sitrobemfocusaïllatsretiremlesplantesmalaltesilescremem.Comamètodecuratiutambépodemferanarelcoure(oxiclorurocaldoBordolés)ambmoderacióintentantquenogoteginalterraoruixarambextractedecuadecavall.

Com obtenir les llavors:Comjahemexplicatesreprodueixvegetativament:nohofadesdelallavorsinódirectamentdesdelapatata.Perguardarpatatade sembra ésmillor escollir lesplantesquehancrescutmés sanes i lesque tenenmillorpresència.Deixaremlesmésgransperalconsumilesdemidamitjanalesguardaremenunllocfresc,secifoscperaevitarquegrillinfinsalaproperatemporada.

Recomanacions dels nostres hortolans:Alplantar-lescalprocurarqueelsgrillsmirincapadalt.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Perconservar-lesactualmenttotsutilitzen“polvos”,peròantigamentrecordenqueesguardavenbédurantunstresmesosenunllocfoscifrescquenotinguésclarordelluna,jaquelesfatornarverdes.Apartird’aquestmomenthaviend’eliminarelgrillsqueanavenapareixent.

Tambéhihaquirecordaqueseparavenlespatatesdestinadesalconsumproperiperconservarlarestafeienunsolcaterraonposavenunllitdesorra,asobrelespatatesiméssorraaldamuntifinalmentunacapadeterra.Altresrecordenquelasevaestratègiaeraplantarpatatesprimerenquesitardanes,ambunavarietatanomenada“anglesa”.LesprimerenqueslesplantavenperSantaApol·lònia(9defebrer)ilescollienalsvoltsdejuny.Unapartesdestinavaamenjariunaaltraperferllavor.Recordenquelespartienilescolgavendefemperfer-lesgrillarilestornavenaplantarpertenirlespatatestardanesqueescollienalnovembre.


Lesverduresdel’hortunaauna

Família de les cucurbitàciesMeló (Cucumis melo) i Síndria (Citrullus vulgaris)

Varietats locals o comunes al nostre entorn: elmelópelldegripauqueesfaambpocaaigua,elgrocd’Urgellogrocprimerencqueesfaenleszonesderegientenirmésaiguanoesguarda,ieltendralqueésunavarietatperguardar.Desíndrieslanegra,queéslaméscomuna,laratlladail’allargadaratllada.

Altres varietats:elmelópinyonet,elrodóil’Alozaina.Idesíndries,lallarga,lablancailadelpaís.


Sembraprotegida Sembradirectaal’hortambprotecció Trasplantament Collita

Maneig del cultiu:Espodensembrardirectamentalterradel’hortposant-hiunaprotecciócomlagarrafatalladaperquèmantinguilacalor.Femunforatacadametreonhiposemunaoduespaladesdecompostmadurihobarregemunamicaamblaterradel’hort,aleshoresposemtresoquatrellavorsalforat(uncopnascudesenseleccionaremnomésuna),hotapemambterrafinaireguemambabundància.Lasembradirectaéssempremésdelicadaperò,sitenimèxit,lesplantescreixenméssanesimésfortes.Noaguantenelsfredsisinofacalorelsfruitsnoarribenmaiaserdolços.Esdiuquesónrastreresperquèlestigesvanpelterracobrintunagransuperfíciepertant,calquelesposemalesvoresdel’hort,tocantalsmarges,oalestanques.Ésconvenientencoixinarlaterraperquèuncopesteseslesplantesésdifíciltreurelesherbesamés,sicreixendamuntlapallaelsfruitsespodreixenmenys.Podaremlesplantespercontrolarelcreixementielsfruitsquevolem.Normalmentesfatallantlapuntadelbrotprincipalpersobredelasegonafulla,desprésesdeixencréixerelsbrotslateralsiestallenlespuntesquanaquestesjatenenunessisfullesi,finalment,quanelsfruitsjaespodenveure(estanquallats),tallemlespuntesdetotselsbrotspersobredelatercerafullaapartirdelfruit,aixídeixaremuns4melonsosíndriesperplanta.


72


Elmelópotcréixerensecàsilaterraésfrescaiargilosa;sinoreguemelsmelonspotserseranméspetitsperòsegurqueseranmésdolços.Lasíndrianecessitaregsabundantsiregularsperquèelsfruitsarribinaunabonamidaiaunbonpuntdemaduració.Sempreésunmisterisabersiestanmadurs.Enelcasdelmelópodemtocarlapunta:siestàmoltdura,encaranoésmadur,siestàunamicatova,jaelpodemcollir.Eneldelasíndriapodemfixar-nosenelpedunclequel’uneixalaplanta,siestàsecvoldirquejaésapunt.

Associacions: Comesfanmoltgrans,acostumemaposar-lessoleso,comamolt,entrelíniesdeblatdemoroqueajudaranaombrejarunamicaelsfruitsalsmesosméscalorososevitantelcopdecalorquepotcremarelsfruitsalapartmésexposadaalsol.

Plagues i malalties:Laplagaquemésafectatotes lescucurbitàciesés l’oïdi ialtresfongsquepodreixenlesarrels, les fullesoelsfruits.Calvigilarmoltdenomullarlesfullesnitocarlesplantesentempshumits,pertant,lamillormanerad’evitarproblemesdefongsésregarambsistemadedegoteigiempallarelterraperquèlesfullesielsfruitsnos’humiteginencontacteamblaterra.Tambépodemensofrarlesplantesregularmentperevitaratacsperòsenseabusarperquèlesfullesdemelonersónforçasensiblesalsofre.Sipodemevitarelsatacsdefongsipodridureslarestadeplaguesnoacostumenasermassaperjudicials.

Com obtenir les llavors:Noméspodremplantarunavarietatperevitarelscreuaments.Escolliremimarcaremelsfruitsamblescaracte-rístiquesquemésensagradinielsdeixaremmaduraralaplantasenseques’arribinapodrir.Uncopcollitsestreuenlesllavors,esnetegendelapolpa,s’assequendeseguidasensequeelstoquielsoldirecteilesguardem;benconservadesenspodenduraruns5anys.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Confitura de síndria i de meló.Agafeupartdelapolpablancaipartdelavermellaifeu-lacoureambsucreambunaproporcióde250gramsdesucreperquilodesíndria.Ambelmelóhofaremigualperòseleccionantelsmelonstardansdefinalsdetemporadaquetenenmenysaigua.

PertenirmelonsalNadal,triarelsquesiguindelaclassetendralicolgar-losambarena.Tambéespodendeixarestesosenunmagatzemfrescopenjar-los.

Carabassa(Cucurbita sp.) / Carabassó (Cucurbita pepo)

Varietats locals o comunes al nostre entorn: carbassa d’aigua, petita, llarga,fregall,cabelld’àngelodeconfitura,delbongust,carbassadelperegrí.Carbassóblancicarbassónegre.


Sembraprotegida Sembradirecta CollitacarabassaNOTA: Collitacarabassódepèndelesvarietats.

Maneig del cultiu:Elsagradalacalorinoaguantenelscanvisbruscsdetemperatura,pertanthemd’estarsegursquealsembrar-losjanobaixin massalestemperaturesdenit.Perquèespuguindesenvoluparambtota la sevaesplendor,calque femprimerunbonadobat de fons amb femsmadurs i desprès encarahi podemposar una oduespaladesdecompostacadaforat.Millorfersembradirectaposantdetresaquatrellavorsperforat,femunaproteccióamblagarrafatalladaiquenoelsfaltiaigua.Elcarabassóelsembraremaunmetredeseparacióentreplantes,encanvilacarbassanecessitasersembradaalmenyscadametreimigodosmetresimigdoncsfaunesplantesmoltgrans,aixímillorsembraralsmargesdel’hortoenzones.Enelcasdelcarbassóésidealelregabundantperòambsistemadedegoteigevitantquelesgotestoquinlatija,iquepuguemencoixinarambpallapermantenirlazonadesotalesfullessecajaquesihihamassahumitatdeseguidasónatacadesperl’oïdi.Elcarbassóésmoltproductiui,sitotvabé,hauremdecollircadadosdiesperevitarqueelsfruitscreixinmassaideixinlaplantaesgotada.Lacarabassaengeneralnecessitamenysaiguaiuncopsembradesnocolliremlescarbassesfinsalfinaldelcicledelaplanta.Noserànecessaricapmenadepoda,calperòqueelsfruitsestiguinuntempsal’airelliureperquèmaduriniestorninmésdolces.Enzoneshumidesoplujosesmillorcobrir-lesoposarunbonjaçdepallaacadacarbassaperevitarque estiguinencontactedirecteamblaterraiespodreixin.Tambéhihaquiunmesabansdelarecollidadelsfruitsdeixaderegarpertalquedurinméstempsuncopcollides.



Associacions:És molt bo fer l’associació que tradicionalment s’ha fet sempre al seu lloc d’origen: sembrar panís, despréssembrarmongetademataaltaques’enfiliperlescanyesdelpanísientrelesfileressembrarelscarbassonsolescarbassesperquèvagincobrinttoteslespartsbaixesamblessevesfulles.Enelcasdetenirpocespaipodemsembrarnomésmongetadematabaixaambcarbassóquetambéfuncionamoltbé.

Plagues i malalties:Leshumitatsilescalorssónambientsidonisperalcreixementdel’oïdiocendrosaquelaveuremprimersobrelesfullesmésvellesigrossesfentunacapablanquinosaipolsosaiapocapocaniràposant-sesobredetoteslesaltresfullesfinsassecar-lesimatarlaplanta.Lamaneradeprevenirésensofrantaprimerahoradeldiaoaúltimaianartallantiretirantdel’hortlesfullesvellesqueestanatacades.Sempreferlespodesicollitesamblaplantaseca.Sienshempassatambelnitrogenpotserqueensvisitinelspugonsienscomencinaarrugarlesfulles,enaquestcassitenimpoquesplantesisónpetitesmanualmentpodemxafarelspugonsdesotalesfulles,ruixar-lesambsabópotàssiciferruixadespreventivesambmaceraciód’alls.Siveiemalgunaplantaamblesfullesestranyesiambquadratsdecolorsmésclarsimésfoscos,l’hemd’arrencarperquèvoldirquetéunvirusicalcremar-laràpidamentperevitarcontagis.

Com obtenir les llavors:Sivolemconservarunavarietatnomésenpodemsembrarunaperanyperquèsinoelsinsectesenscreuaranelspol·lensiensbarrejaranlesvarietats,perassegurarlapuresadelavarietatcalqueestiguinseparadesmésomenys1Km.Sivolemtenirdiferentsvarietatsal’horticonservarlesllavors,podempol·linitzarlesflorsamàambl’ajudad’unpinzellquepassaremperlesflorsmasculines(lesquetenenunatijallargaquelesuneixalaplanta)idesprésperlesflorsfemenines(lesquegairebénotenentija),desprésembossemlesflorsfemeninesambbossesdepaperilesretiremquanlaflorjacomenciamostrarelfruit.Aquestaoperaciódelpinzellcalquelarepetimdosotresdiesseguits.Uncopfetelfruit,enelcasdelscarbassonseldeixaremquecreixi(creixenmoltíssim)finsquevegemquelapellésduraihacanviatdecolor(omésfoscaoataronjada),sempreésmillorseleccionarelsprimersfruitsquefalaplanta.Lescarbassescomquelesdeixemtotesfinsalfinaldelasevamaduració,noméscaldràescollirlaqueensagradimésijaestà.Desprésestreuenlesllavorsdel’interiordelfruit,esnetegendepolpaiesdeixenassecarfinsquealdoblegar-lesambelsditspetin.Aleshoresjalespodemguardarienspodendurarde4a10anyssegonslescondicions.

Com conservar... les receptes dels nostres gransPerconservarelcarabassó,moltagentelcongelaencru,tallatatrossos.Altreselfregeixenambolid’oliva,soloambceba,idespréselcongelen.


Família de les lleguminosesMongeta (PhaseolusvulgarisL.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:laperonailafina,tambéanomenadasenyoreta.Lesduessónvarietatsd’emparrar.Tambéelsfesolsdematabaixaquesónmoltproductius.

Altres varietats:lamongetadelbitxu,demetro,delcuc,delgenolligroga.


Sembradirecta Collita

Maneig del cultiu:Ésunadelesplantesimprescindiblesal’hort.Enserunalleguminosatélacapacitatd’alimentarlaterraambnitrogen.Normalmentessembrendirectamentaterra,alazonamésassolelladadel’hort,posantduesotresllavorsperforatquedesprésaclariremdeixantunasolaplantaperforat.Sisóndematabaixapodemsembrar-lesambunsdospamsdeseparació,encanvi,sisónd’enramarcalquedeixemalmenys75cmperquèpuguemposarcòmo-damentelstutors(canyes)iestiguinbenairejades.Hemdesembrarentongadesde15diesotressetmanes,sinotindremunagranproducciódecopinolespodremconsumirtotesenfrescqueéslamillormanerad’aprofitarelsseusnutrients.Nosuportal’excésd’humitatalaterra,millorregarabansdesembrar,esperarquelaterratinguibonasaóisembrarsenseregarfinsquecomencemaveurelesplantesnascudes.Durantelcultiutambécalmoderarmoltelreg,jaquesienspassemd’aigua,sobretotdurantlafloració,noquallaran;percontra,siquanescomencenaferlesmongetesnoreguemprou,quedaranduresifibroses.Pelquefaalaterranocaladobar-laoentotcas,siésmoltpobra,unmesabansdelasembrahiposemfemmoltdescompostocompostmoltmadurihobarregem.Sónplantesquecaltractarambdelicadesa,alprincipielmillorésferunencoixinatambpallaobéescardarambfreqüèncialaterrapertreurelesherbesideixar-lasolta.Hemd’aturareltreballdelaterrauncoplaplantajaésgranperquètélesarrelsmoltsuperficialsilespodríemtrencar.



77

Lacollitahadeserregularabansques’engruixinlesllavorsperquèjanoresultarantantendres.Encollirhemdeserdelicatsivigilardenotrencarlestigesolaplantasencera.

Associacions:Esplantajuntamentambcarabassesiblatdemoro.Tambéambcogombres,pastanagues,julivertitomates.

Plagues i malalties:Lesmésfreqüentssónelspugonsilesaranyesrogesquepodendebilitarmoltlaplantaideixar-laquasisenseproducció.Elmillorésferruixadespreventivesambmaceraciód’allobéambsabópotàssicenveureelsprimerspugons.Contralesaranyescaltractarambsofreenpols.Tambépotanarbéremullarlesfullesalatardaelsdiesméssecs.

Com obtenir les llavors:Calquetinguemlesdiferentsvarietatsseparadesalmenysuns150metresperquènoescreuin.Uncopseleccio-nadalaplantalamarcaremiladeixaremsensecollirfinsquelestavelless’assequin.Siésdematabaixapodemarrencartotalaplantauncopsecaisiésd’enramarmilloranarfentpassadesirecollirnoméslestavellesmésseques.Alertaperquèsilesdeixemassecarmassas’obrenicauenlesllavorsalterraise’nperdmoltaquantitat.

Recomanacions dels nostres hortolans:Talleulacanyaa1,5metres;d’aquestamaneralamongeteraenllocdepujarcapadalttornaabaixariésmésfàcildecollir.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Mongetes congelades.Trossegeulesmongetesiescaldeu-les(llenceulesmongetesquanl’aiguabulliretireu-lesquanestornaainiciarl’ebullició),diuenquevabéafegiruntrosdellimonaal’aiguad’escaldar.Refredeu-lesambaiguamoltfreda(sipotserambgelmillor).Esteneu-lessobred’undrapdecotóiquanestiguinaparentmentsequesembosseu-lesicongeleu-les.Percuinar-les,afegiu-lescongeladesdirectamental’aiguabullintVariant.Hihagentquelescongelaencru,senseescaldar.

Conserva de mongetes.Empleneuelpotdeconservaamblesmongetestrencadesdeixant-ne2o3desenceresalapartsuperior.Empleneuelpotd’aigua,tapeu-loibulliu-loalbanymariadurant¾d’hora.


Fava (Vicia faba L.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:lafavamuchamiel,lareinamora,l’aiguadolçailadelpaís.


Sembraairelliure Collita

Maneig del cultiu:Ésuncultiuperfectepercomençarl’hortalatardor,éssenzillimoltagraït.Gairebénonecessitaadob:silaterraésbonanocalposar-hiresisisónterresmoltdolenteshipodemposarunapaladadecompostmoltmaduralllocdesembra.Faremsembradirectaposantduesllavorsperforatambuns20o30cmdeseparacióiamblaterraambbonasaó.Comquelesllavorssónmoltduresconvéposar-lesundiaabansenremullambaiguaperquètardinmenysagerminar.Uncopnascudeslesplantespodemferunaescardaperestovarlaterraieliminarlesherbesidesprésposar-hiunencoixinatdepalla.Sifemencoixinatselsregshandeserpocabundants,evitantelsentollamentsol’excésd’aiguaperquèlesflorscaueninofanfruit,totiquenohemdepermetreques’assequilaterra,sobretotquanestanenplenafloració.Silesplantesensarribenpersobrelacinturamillorfercomunatancaambcanyesalvoltantdelaplantaciópertalques’hipuguinrecolzarencasdesobrepèsoventadesiplugesfortes.Lacollital’hemd’anarfentendiversespassades,agafantlesquetenenlamidaquemésensagradi,commésgrossamésdura,peròambmésgusticomméspetitonaméstendraperòmésaigualida.

Associacions:Hihaquisembrafavesalcostatdelescarxoferes,tambéelsvabéestaralcostatdelsenciams,patates,panísiapi.

Plagues i malalties:Elpugóésunadelesplaguesmésfreqüents.Comencenacolonitzarlaplantaperlespuntesdedalt,aixíquesientenimmoltpotserbotallarlespuntesieliminar-lesretirantlamajoriadelspugonsdelcamp,semprequelaplantahagifetjaunesquantesflors.Tambéespottractarambsabópotàssical4o5%.



Alabasepotsortirunaplantaparàsitanomenada“elsfrares”quedebilitalafavera,espotprevenirposantlesllavorsenvinagreabansdesembrar-les.

Com obtenir les llavors:Perevitarcreuamentslesdiferentsvarietatshauriend’estara1Kmdedistància,totiquesifemplantacionsengrupsitriemlesqueestanalmigjatindremlavarietatproupura.Agafaremlesprimerestavelles,quenormal-menttrobemalabaseiquesónmésgransquelesqueestanmésamunt.Esperaremqueestiguinbensequesidecolormarronósperacollir-lesiemmagatzemar-lesadientment.Aquestesllavorslespodemguardaruns4anyssenseproblemes.


Família de les crucíferes

Col, bròquil i coliflor (Brassica oleracea)

Varietats locals o comunes al nostre entorn: la cordebouquees fa a l’estiu,l’arrissadailadeTiuranaqueesfanal’hivernisónlesqueméss’utilitzenperfereltrinxat.Améslacolllisaquenoesfagaire.Decoliflorslablancaalaprimavera.Idebròquilselbròquilverdielbròquilllucatodebrotonsqueéselquemésesfaal’hivern.

Altres varietats:lacoldeltrinxat,pelldegalàpet,delBrucielbròquilmorat.

Calendari del cultiu:

Sembraprotegida Trasplantament Collita

Nota:lacollitadelescolselmésnormalésdemitjanagostfinsalfebrer,peròsegonslesvarietatsespodencollirtotl’any.Lacollitadelacoliflorielbròquilésdelsetembrealmarç.

Maneig del cultiu:Resisteixenmoltbélesbaixestemperatures,peraixòsóntípiquesenelshortsdetardor-hivern.Deixenlaterrabastantesgotada,pertantabansdeplantar-leshemd’adobarambabundànciai,silaterraésmésarenosa,aniràbéaportar-losadobquancomencinaformarelcabdellolapinya.Perlasevallargaduradapodemfer-liunencoixinatambpallaqueensestalviaràproblemesamblesherbesiensserviràperalimentarlescolsmentreesvagidescomponent.Comquefanfullesmoltgrosseslesplantaremcadadospamsilesenterrarembédeixantlesfullesdel’ullarrandeterra.Ésnecessaricalçar-lesalllargdelcultiuperquèquansóngranspesenmoltiespodriendoblegarambelvent.Calquevigilembélesfullesdel’ullperquèsiestrencaoalgúse’lmenjanocreixerà.Elreghadeserforçaabundantperquèlesfullesgransevaporenmoltaaigua,peròhemd’evitarl’entollamentsinopodenasfixiar-selesarrels.


bròquilcoliflor

col


Lacollitaenelcasdelescolslafaremquanelcabdellestiguijaformatienelcasdelsbròquilsicoliflorshemdevigilardecollir-lesabansquenose’nsespiguin.

Associacions:Espodenplantarjuntamentambmongetes,enciams,cebesipèsols.Tambélespodemplantarjuntamentambplantesmedicinalscomlatarongina,eltimóol’artemisa.

Plagues i malalties:Laméspopularéslapapallonadelacolqueésblancaambpuntsnegresiponelsoussotalesfullesd’onsurtenleseruguesqueesmengenlesfullesielcabdell.Percontrolar-leselmillorésxafarelsousquevegemoagafarleseruguesdelesfullesamblamà.TambépodemferruixadesperiòdiquesambBacillus turingensisperevitarelsatacs.Silescolsolescoliflorsestanal’hortdurantlaprimaverapotserqueensataquielpugógrisquecalruixarambsabópotàssicaleshoresdecaloricontrolarelsaportamentsdenitrogenalaterra.Lesmalaltiesquemésafectensónelsfongsqueataquenlesarrelsilatija.N’hihauna,l’hèrniadelacol,quefadeformacionsalesarrelsialatijadeixantlaplantagroguencainormalments’acabamorint.Elmillorésarrencarlaplantaafectadaicremar-lai,perevitarposteriorsatacs,hemdeferrotacionsllarguesdeixantpassartresoquatreanysabansdetornaraplantarcolsalmateixlloc.

Com obtenir les llavors:Entotselscasoscaldeixar lesplantesa l’hortfinsques’espiguin,deixantnomésunavarietat.Depenentdelescondicionsambientalspotserquetriguingairebéduestemporadesatreurelesflors.Comquefanunatijaquepotarribaralmetreimig,caldràqueelsposemunacanyaperlligar-lesievitarquecaiguinambelpesdelesllavors.Quanhaguemseleccionatlesplantesméssanesimésvigoroses,lesmarcaremiesperaremquelesprimeresllavorsques’hanformatestiguinsequesperposarunabossadepaperodetelaenglobanttoteslesflorsdelatija.Aleshorestallaremlatija,laposarempenjadaenunllocventilatifoscperquès’acabind’assecarbéiuncopsequeslesnetegemijalespodemguardarde4a6anyssenseproblema.

Com conservar... les receptes dels nostres grans:Coliflor amb vinagre.Igualqueamblespastanagues.

Coliflor congelada.Trossegeulacolifloriescaldeu-la(llenceulacoliflorquanl’aiguabulliretireu-ladelfocquantornaainiciarl’ebullició).Fiqueu-laenunescorredorirefredeu-laambaiguamoltfreda.Esteneu-lasobreundrapdecotó,embosseu-laquanestiguisecaicongeleu-la.


Família de les liliàciesAll (Alllium sativum)

Varietats locals o comunes al nostre entorn: lesalles,allsdecuallargail’alldeRiba-Roja.


Sembraprimerenca Sembratardana Collita

Maneig del cultiu: Lasembraesfaagafantdelescabecesd’allsquetinguinbonaspecteelsgransd’allambunabonamidaiunabonaforma.Elsenterrematerraunstresditsamblapunxacapamunt,aunadistànciade10cmentreellsipremembélaterra.Ésmillorquelaterraestiguibensolta,quetinguiunpuntd’humitatidiuenquesinosesembraambllunaminvantlaterraescupelsallsis’handetornarasembrar.Aprofitenlesrestesdel’anteriorcultiupertant,pràcticamentnocaladobar.Millormoderarmoltelregisidurantelcultiuploualgunavegadagairebénocaldràregar.Hemdevigilarlesherbesfentescardesfreqüentsperevitarqueenvaeixinelcultiuigairebénocaldràferresmésfinsalacollita.Podemcollir-losquanencaranohanfetelbulb,ésadirtendres,obéesperarquelacabeçaestiguibenformadailesfullesescomencinaassecar.Hihaquiaixafalatijaunsdiesabansdecollirperquèelbulbesfacimésgros.Uncopcollideslescabecescalquelesnetegemdeterrailesposemenunllocventilatonelstoquielsolfinsqueestiguinbensequesperguardar.

Associacions:Entrelesmaduixeresperprotegir-lesdemoltsinsectes,tambévabéentreenciams,remolatxaotomates.

Plagues i malalties:Éspocsensibleaplaguesimalalties,l’únicqueelpotafectarméssónalgunsfongs,sobretotalsprimersestadisdelaplanta,quenormalmentespodenevitarcontrolantl’excésd’humitatievitantlapresènciadematèriaorgànicasensedescompondrealaterraonhihaelsalls.



Com obtenir les llavors:Noméscalseleccionarlesmillorscabeces,deixar-lesassecarbéiconservar-lesenunllocfresc,foscisec.

Recomanacions dels nostres hortolans:Alsallselssurtunllucalapartcentral,quanaquestlluctéunallargàriad’uns15cms’estiraapocapoc.Elquesurtéscoml’alltendre,queelconeixenambelnomde“cogul”is’utilitzapermenjarentruita.Ésmoltvalorat.Amés,faquel’alls’engreiximésinoesgrilli.Tambérecomanend’adobarelsallsambcendra.

Porro(Allium ampeloprasum var. Porrum L.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:notenimvarietatslocalsrecollides.



Maneig del cultiu:Comqueespotposarenqualsevolracó,podemferduesotressembresal’anyperpodertrasplantarduesotresvegadesiaixítenirporroslamajorpartdel’any.Lallavorésmoltpetitailasembraésdelicada,peraixòs’hadeferambmoltacura,mantenintlaterradelessafatespermanentmenthumida.Moltshortolanscomprenelplanterjafetirealitzendiversesplantadesalllargdel’any.Podemplantar-losenllocsonhihahagutuncultiuques’haadobatmoltcomlestomatesolespatates.Nosuportalamatèriaorgànicafrescapertant,encasdeterrespobres,l’hemd’adobarambcompostmoltdescom-postofemsmoltmadurs.Elsplantaremauns15cmdedistànciaentreells,deixantespaialslateralspertenirterrasuficientpercalçar-los,jaqueamesuraquevancreixents’had’anarcobrintlatijaperblanquejar-laiperforçar-losques’estirin.Sielshemplantatentempsfredihumitquasinocaldràqueelsreguem,peròsieltempséssecoventóscaldràferalgunregperquènos’assequilaterra.Comqueésunaplantaqueviudosanyslapodemanarcollintsensepressaipotestaralterradel’hortllarguestemporadesambescassetatdecollites.




Associacions:Amb lespastanaguesperquèesprotegeixende lesplaguesmútuament i s’estimulenel creixement, tambéesportenbéambelsapisilestomates.

Plagues i malalties:Podenseratacatsperlapapallonadelporroqueponelsousalesfullesiquansurtenleslarvesesvanmenjantl’interiordelesfullesiunapartdelatija.Podemfertractamentsambinsecticidesnaturalsobéposarborrassesaldamuntalaprimaveraial’estiuqueésquanmésvolenlespapallones.Lapodemprevenirassociantelsporrosamblespastanagues.

Com obtenir les llavors: Enserbianual, elsporros seleccionats elshemdedeixardos temporadesa l’hortperquèfloreixin.Al segonanycreixunatijallargaialapuntasurtunabolafloralquecontétoteslesllavors.Hemd’esperaraveurelesllavoretesnegres,momentenquèpodemtallarlatija,embossarlesflorsideixar-lesassecarenunllocfosciairejat.Finalmentseparemlesflorssequesdelesllavorsijalespodemguardarnomésdurantunparelld’anyscomamàxim.Sitenimmésd’unavarietatdeporrosal’horthemdedeixarferflornomésaunaperquèsinoescreuaranentreelles.

Ceba(Allium cepa L.)

Varietats locals o comunes al nostre entorn:lacebababosa,ilacebadeCiuta-dilla.

Altres varietats:cebad’Amposta,Zalla,deFigueres.


Sembravarietatd’estiu Sembravarietatsd’hivern Trasplantamentd’estiu Trasplantamentd’hivernCollitaapartirdelstresmesos.



Maneig del cultiu:Podemplantarunafileradecebesallàonensquedinespais,alslateralsoenqualsevolracó.Sivolemsembrardellavor,hauremdeferelplanterensafatesocaixesiesperarquelesplantetestinguinunpamd’altisiguingruixudescomunapalletapertrasplantar-les.Lesposaremauns15cmdeseparacióentreellesinormalmentambl’arrelnua,senseterra,pertantcalsercurososievitarqueensquedinlesarrelsdoblegadescapamunt.Hemderegarjustdesprésdeplantar-lesperquèlaterraquediencontacteamblesarrelsinoquedinbossesd’aire.Gairebénonecessitenadob,aprofitenlesrestesquehanquedatd’altrescultius.Nosuportenelsentollamentsnilesterrespermanentmenthumidesaixíquemillormoderarelreg.Alllargdelcultiul’únicaatencióquenecessitenéselcontroldelesherbesfentescardesfreqüentsevitantfermalbélesarrelsquesónmoltsuperficials.Podemcollirlescebestendreobédeixarques’assequinperquèlespuguemguardaralllargdel’any.Silesvolemseques,deixaremderegarunessetmanesabansdecolliripodemaixafarlestigesperquèacabind’engreixar-se.Hihaquidesprésdecollideslesdeixaalcampunsdiesperquèelsollesassequibéidesprésesposenestesesenunllocventilatifoscperquèesconservinmillor.

Associacions:Lamillorassociacióésamblespastanagues,tambéambelscogombres,elsenciamsilesremolatxes.

Plagues i malalties:Ésmoltrústicainoacostumaatenirmassaplagues,comamoltpotseratacadaperfongsquetornenlespuntesdelesfullesgroguesipodenarribaramatarlaplantasinohiposemremei.Lasoluciómésadientésvigilarelsexcessosd’humitatiferplantacionsmenysespesses.Tambélapotatacarlamoscadelacebaqueenalgunscasospotrepresentarunproblema.Perevitar-lahemd’associarlescebesamblespastanaguesobétractarambalguninsecticidanaturalcoml’olideneem.Elstripspodemdeformarlesfullesidebilitarlesplantes.Perevitar-homillorregarperaspersió.

Com obtenir les llavors:Igualqueambelporro.Enaquestcasnocalembossarlesflors,lestallaremquanun5%delesllavorssiguinnegresilesposaremsobrepaperfinsqueestiguintotesseques,momentenquèlessepararemdelesflorsilesguardaremnomésdurantunanyperquèperdenlacapacitatdegerminarmoltràpidament.

Recomanacions dels nostres hortolans:Ensrecomanennoplantar-lesmoltprofundes,finsitotuncopplantadesésrecomanableestirar-lesunamica.Quanestanmoltvigorosesrecomanenaixafarelmànec,perquèelbulbesfacimésgran.

85

Altres conserves

Olives

Olives en salmorra.Fiqueulesolivesenunpotdevidreambaiguaquecalcanviarcada9dies.Perprepararlasalmorraesposen9partsd’aigua(dequalitat,senseclor)iunapartdesal.Afegiu-hitimóifonolloalls(algust).Entaparelpotespottirarunraigd’olid’oliva.Esrecomanafer-hoenllunavella.PerSanJosepjaestaranpreparadespermenjar.Variants.Hihaquifabullirlasalmorraabansdeposar-laalesolives.Peravançarlamaceracióesfantallsalesolives.

Olives mortes amb taronja.Agafeulesolivesuncopcongelades,preferiblementcongeladesal’arbre.Hihaquilescullverdesilescongelaposteriorment,peròensrecomanenlaprimeraopció.Col·loqueuenunpotdevidrecapesd’olivesambtrossosdetaronja,salipebre.Uncopelpotésple,aboqueu-hilameitatd’oliil’altrameitatdevinagre(nocalomplirelpotdelíquid).Aquestesolivesesfanràpid,apartirdels10diesjaespodenmenjar.

Codony

Codonyat.Netegeuunquilodecodony,pelatisenseelcor,iposeu-loenunacassolaamb700gramsdesucreimiggotd’aigua.Coeu-hoafoclentdurantdueshoresianeuremenant.Desprésdedueshoresposeu-hoafocfortdurantdeuminuts.Apagueuitritureu-ho.Siesvolmésquallat,poseuelscorsdelscodonysdinsunagasaifeu-hobullirtambé.Sielcodonyésverd,surtméslíquid,sielcodonyésmadur,surtmésespès.Variant:hihaquitambéliafegeixpoma.

Carabassa

Confitura de cabell d’àngel.S’hadeferamblescarabassesdecabelld’àngel.Poseulacarabassaalforn,uncopcuita obriu-la i amb l’ajuda d’una cullera buideu el contingut, tot eliminant les llavors. Barregeu un quilod’aquestapolpaambuns300gdesucre(algust),afegiulapelad’unataronjaiuntrosdecanyellaenrama.Deixeu-hocoureafoclentsensedeixarderemenarperferelsfils,finsobtenirlaconsistènciail’aspectedesitjat.


PatafesAqueststubercles,tambéanomenatstupinambo,pataquesicarxofesdeJerusalem,sónlesarrelsengrossidesdelaplantaHelianthustuberosus.Espodenconservarsenceresenunpotambunquartdevinagre,tresquartsdevinegreiunamicadesaldurantunodosmesos.Perquèesfacinmésaviatespodenferarodanxes.

Bolets petits (rovellons petits, fredolics, llenegues)

Abandad’assecar-lostambéespodenferconserves.Esrenteniesbullenuns5minutsiesposenenunpotdevidreons’afegeixtresquartsdevinagredeviblanciunquartd’olid’oliva.Esdeixendurantunasetmanaoquinzediesidesprésesrenteniesmengenambunapicadad’allijulivertiunraigd’olid’oliva.


Autors:TeresaFuentes,PauSolé,LaiaViñasiOlgaRodríguez.

Edita:ConsellComarcaldel’Urgell.

Fotografies:MartaSesé,LesRefardes,XaviFontanet,ElisaSchwis,NaianaEcheverria,NúriaCuch,TeresaFuentes,PauSolé,LaiaViñasiOlgaRodríguez.

Dissenyiimpressió:APRODISCA.

Imprèsambtintesvegetals.Aquestllibres’haimprèsambpaperdefibravergeprocedentdeboscosgestionatsdemanerasostenible.

Dipòsitlegal:T-367-2011Queda prohibida la reproducció, distribució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titulars.

CO

M F

ER

UN

HO

RT

EC

OLÒ

GIC


Amb la col·laboració de:

Amb el suport del Pla d’Acció

per a l’Alimentació i l’Agricultura

Ecològiques 2008-2012 Amb el suport de:

Editat per:

CONSELL COMARCALDE L’URGELL

urgell editat per · si en el nostre hort hi creixen verdures grans i sanes o raquítiques i...

Documents