xdia sbarcelona.gabrielistas.org/wp-content/uploads/es130217.pdf · la mo ilitzaió ha sigut...

2
Conviure amb els altres: demanem perdó PENSEM- hi El perdó, una qualitat de l’Amor L’arma més destructora de totes no és la llança o el canó – que poden ferir el cos i destruir la muralla -. L’arma més terrible de totes és la paraula – que destrossa una vida sense deixar rastres de sang, i produeix unes ferides que no cicatritzen mai. Per tant mirem de ser amos de la nostra llengua per no ser esclaus de les nostres paraules. Encara que les ulitzin en contra nostra , no entrem en un combat on no hi haurà cap vencedor. Des del moment que ens posem a l’altura d’un adversari vil, lluitarem en les tenebres, i l’únic guanyador serà l’Amo de les Tenebres. Aquell a qui un dia van ferir s’ha de plantejar la pregunta: “ val la pena omplir el meu cor d’odi i arrossegar aquest pes per sempre? “ En aquest moment, recorre a una de les qualitats de l’Amor que s’anomena Perdó. Això el fa volar per damunt de les ofenses que li han dit en el fragor de la batalla, i que ben aviat el temps s’encarregarà d’esborrar com el vent esborra les petjades en la sorra del desert. I quan el perdó es manifesta, el que va ofendre se sent humiliat pel seu error i es torna lleial. L’autènc heroi no és el que va néixer per portar a terme grans gestes , sinó aquell que aconsegueix – a còpia de coses petes – construir un escut de lleialtat al seu voltant. No paguis l’odi amb odi, sinó amb juscia i amor. (Antoni Nello) 1naxdia Reflexionssecundària setmana 13-2-2017 GABRIELISTES RELATS El sac de plomes Hi havia una vegada un home que va calumniar greument a un amic seu, tot per l'enveja que va tenir en veure l'èxit que aquest havia aconseguit. Temps després es va penedir de les conseqüències que les seves calúmnies van ocasionar a aquest amic, i va visitar a un home molt savi a qui li va dir: - Vull arreglar tot el mal que he fet al meu amic. Com puc fer-ho?. L'home va respondre: - Agafa un sac ple de plomes lleugeres i petes i deixa-les anar, una a una, allà on vagis". L'home molt content per allò tan fàcil, va agafar el sac ple de plomes i al cap d'un dia les havia deixat anar totes. Quan va acabar va tornar al savi i li va dir: - Ja he acabat. El savi va contestar: - Aquesta és la part més fàcil. Ara has de tornar a omplir el sac amb les mateixes plomes que has deixat anar . Surt al carrer i busca-les. L'home es va senr molt trist, doncs sabia el que això significava i finalment no va poder ajuntar gairebé cap. En tornar, l'home savi li va dir:- Així com no has pogut ajuntar de nou les plomes que han volat amb el vent, així mateix el mal que has fet a volat de boca en boca. L'únic que pots fer és demanar-li perdó al teu amic, ja que no hi ha forma de reverr el que has fet. Cometre errors és d'humans i de savis demanar perdó. Ens costa demanar perdó, perquè ens costa perdonar. I la veritat és, que serem perdonats en la mesura que perdonem. I no oblidem que l'única medicina que tanca les nostres ferides és el perdó. Dilluns 13 de febrer Dimarts 14 de febrer

Upload: others

Post on 09-Jan-2020

1 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: xdia Sbarcelona.gabrielistas.org/wp-content/uploads/ES130217.pdf · La mo ilitzaió ha sigut onvoada per les entitats promotores de la ampanya 'Casa nostra, asa vostra'. La manifestaió

Conviure amb els altres: demanem perdó PENSEM- hi El perdó, una qualitat de l’Amor

L’arma més destructora de totes no és la llança o el canó – que poden ferir el cos i destruir la muralla -. L’arma més terrible de totes és la paraula – que destrossa una vida sense deixar rastres de sang, i produeix unes ferides que no cicatritzen mai. Per tant mirem de ser amos de la nostra llengua per no ser esclaus de les nostres paraules. Encara que les utilitzin en contra nostra , no entrem en un combat on no hi haurà cap vencedor. Des del moment que ens posem a l’altura d’un adversari vil, lluitarem en les tenebres, i l’únic guanyador serà l’Amo de les Tenebres. Aquell a qui un dia van ferir s’ha de plantejar la pregunta: “ val la pena omplir el meu cor d’odi i arrossegar aquest pes per sempre? “ En aquest moment, recorre a una de les qualitats de l’Amor que s’anomena Perdó. Això el fa volar per damunt de les ofenses que li han dit en el fragor de la batalla, i que ben aviat el temps s’encarregarà d’esborrar com el vent esborra les petjades en la sorra del desert. I quan el perdó es manifesta, el que va ofendre se sent humiliat pel seu error i es torna lleial. L’autèntic heroi no és el que va néixer per portar a terme grans gestes , sinó aquell que aconsegueix – a còpia de coses petites – construir un escut de lleialtat al seu voltant. No paguis l’odi amb odi, sinó amb justícia i amor. (Antoni Nello)

1naxdia Reflexions secundària

setmana 13-2-2017

GA

BRI

ELISTE

S

RELATS El sac de plomes Hi havia una vegada un home que va calumniar greument a un amic seu, tot per l'enveja que va tenir en veure l'èxit que aquest havia aconseguit. Temps després es va penedir de les conseqüències que les seves calúmnies van ocasionar a aquest amic, i va visitar a un home molt savi a qui li va dir: - Vull arreglar tot el mal que he fet al meu amic. Com puc fer-ho?. L'home va respondre: - Agafa un sac ple de plomes lleugeres i petites i deixa-les anar, una a una, allà on vagis". L'home molt content per allò tan fàcil, va agafar el sac ple de plomes i al cap d'un dia les havia deixat anar totes. Quan va acabar va tornar al savi i li va dir: - Ja he acabat. El savi va contestar: - Aquesta és la part més fàcil. Ara has de tornar a omplir el sac amb les mateixes plomes que has deixat anar . Surt al carrer i busca-les. L'home es va sentir molt trist, doncs sabia el que això significava i finalment no va poder ajuntar gairebé cap. En tornar, l'home savi li va dir:- Així com no has pogut ajuntar de nou les plomes que han volat amb el vent, així mateix el mal que has fet a volat de boca en boca. L'únic que pots fer és demanar-li perdó al teu amic, ja que no hi ha forma de revertir el que has fet. Cometre errors és d'humans i de savis demanar perdó. Ens costa demanar perdó, perquè ens costa perdonar. I la veritat és, que serem perdonats en la mesura que perdonem. I no oblidem que l'única medicina que tanca les nostres ferides és el perdó.

Dilluns 13 de febrer

Dimarts 14 de febrer

Page 2: xdia Sbarcelona.gabrielistas.org/wp-content/uploads/ES130217.pdf · La mo ilitzaió ha sigut onvoada per les entitats promotores de la ampanya 'Casa nostra, asa vostra'. La manifestaió

WITHIN me Ho sento molt, perdona’m (Aquesta és una petita meditació que s’ha de llegir a poc a poc. Fes uns segons de silenci entre frase i frase, per tal que l’alumne prengui consciencia de les emocions) Posa’t còmode y presta atenció a la teva respiració. Tanca els ulls i recorda un conflicte que hagis tingut amb algú. Porta el conflicte al moment present i fes-te les següents preguntes: Com ha passat? Perquè ha passat? Perquè mantenir el conflicte?. Pensa en la teva responsabilitat en els fets. Estigues disposat a comprendre sense jutjar. Prepara't per demanar perdó, prepara’t per disculpar-te. Admet ara el mal que has pogut fer. Demana perdó: digues mentalment Ho sento molt, perdona’m. Finalment dona les gràcies, respira profundament i obre els ulls.

ACTUAL i més Manifestació el 18 de febrer a BCN a favor de l'acollida de refugiats Diverses entitats ciutadanes han convocat una manifestació a Barcelona el dissabte 18 de febrer a favor dels refugiats. La protesta, que pretén ser la més multitudinària que s'ha fet a Europa, té com a objectiu exigir "voluntat política i solucions". La mobilització ha sigut convocada per les entitats promotores de la campanya 'Casa nostra, casa vostra'. La manifestació sortirà de la plaça d'Urquinaona i s'acabarà al passeig Marítim, just al costat del mar "on més de 5.000 persones van perdre la vida l'any passat", han destacat els organitzadors. La protesta, amb el lema 'Prou excuses. Acollim ara', reclama a les Administracions que assumeixin les seves responsabilitats per atendre els refugiats. Els organitzadors consideren que s'ha de "trencar la cadena d'excuses" que la Generalitat i el Govern central han posat per incomplir els compromisos acordats per acollir refugiats. Més de 70.000 persones han recolzat el manifest de la campanya. http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/manifestacio-favor-lacollida-refugiats-5793958 Potser és hora de deixar d’encongir-nos d’espatlles, de posar cara de “què hi farem”, de criticar els altres que no fan res... Potser és hora de fer sentir la nostra veu, de fer-nos visibles, de prendre partit, i de no oblidar, sobretot, de demanar perdó.

setmana 13-2-2017

1naxdia Reflexions secundària

GA

BRI

ELISTE

S

PREGArock Sorry seems to be the hardest word/“Em sap greu” sembla la paraula més difícil Blue&Elton John What do I do to make you want me What have I got to do to be heard What do I say when it's all over And sorry seems to be the hardest word It's sad, so sad It's a sad, sad situation And it's getting more and more absurd It's sad, so sad Why can't we talk it over Oh it seems to me That sorry seems to be the hardest word

Dimecres 15 de febrer

Divendres 17 de febrer

Dijous 16 de febrer

Sóc lliure! Puc decidir allò que vull fer per mi mateix. De vegades, però, la meva tria no és la més encertada. No trio correctament… Què puc fer quan no he fet un us correcte de la meva llibertat? Puc mantenir-me, obstinat, en el meu error fins arribar a persuadir-me de que no és tan greu el meu error, fins i tot, puc arribar a creure’m que allò que sé que és dolent..., simplement és bo! Puc mirar, també, de treure ferro al “problema” i mirar cap a una altra banda, decidint ignorar-ho! Però hi ha una altra alternativa: la de demanar PERDÓ. Un perdó que em pot GUARIR del tot. Un perdó que em permet COMENÇAR de nou! El teu perdó no te límits. Tot Tu ets nova oportunitat, nou camí! Quan em deixo estimar per Tu, la teva abraçada em retorna la seguretat i la pau... fent que quedin enrere les pors i les angoixes, el pecat, el desassossec i el pes feixuc de la sensació de culpa.

https://www.youtube.com/watch?v=GvbQzRAi4wM