zmemorias catalan 1-65observatoritercersector.org/pdf/centre_recursos/6_7_cai_00938.pdf · any...

Presentació 2

Òrgans de Govern 3

Xifres 2003 5

Fundació Caixa Catalunya 7

Fundació Territori i Paisatge 29

Fundació Un Sol Món 67

Fundació Viure i Conviure 103

Índex

L’any 2003, Caixa Catalunya ha reafirmat la importància de l’Obra Social i, un cop més, ha incrementat la dota-ció econòmica per al manteniment i desenvolupament de programes innovadors que pretenen donar resposta ales demandes de la societat en els àmbits de la cultura, el medi ambient i l’atenció i el desenvolupament eco-nòmic i social dels col·lectius menys afavorits.

Per a portar a terme aquesta tasca, Caixa Catalunya ha destinat 44,65 milions d’euros, un 25% més que l’any 2002,gestionats principalment a través de les quatre fundacions, el que permet desenvolupar una actuació social eficaçgràcies a l’especialització d’aquestes en els diferents àmbits d’actuació de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

La Fundació Caixa Catalunya ha continuat amb la seva tasca de difusió cultural a través de l’organització d’ex-posicions obertes a tothom a la Pedrera, edifici seu de l’Obra Social de Caixa Catalunya, la gestió de l’exposi-ció permanent de l’Espai Gaudí i el Pis de la Pedrera, o l’activitat educativa del Gabinet Gaudí. A més ha poten-ciat la realització d’altres activitats culturals, com conferències, exposicions, actuacions musicals, cinema ol’edició de publicacions, algunes de les quals són noves línies de programació, i ha incrementat la seva actua-ció fóra de la comunitat catalana.

La Fundació Territori i Paisatge ha centrat la seva actuació en la conservació i gestió de territoris amb vàluaecològica, tant d’espais adquirits amb aquest objectiu per la fundació, com a través de convenis de col·labora-ció i assessorament territorial. També ha potenciat les activitats d’educació ambiental, especialment al Centrede Natura i Desenvolupament Sostenible de Les Planes de Son, i ha recolzat projectes de conservació i educa-ció ambiental, o de protecció d’espècies emblemàtiques.

Aquest 2003, la Fundació Un Sol Món ha adreçat els seus esforços a procurar la millora social i econòmica delssectors de la societat menys afavorits, facilitant l’autoocupació a través del Microcrèdit o bé treballant en lainserció laboral dels col·lectius amb menys recursos a través dels programes Roba Amiga i Beques Solidàries.Aquestes activitats es complementen amb actuacions dirigides a sensibilitzar sobre aquests problemes so-cials, amb projectes de microfinances i cooperació internacional i amb noves línies d’actuació, com elPrograma d’Habitatge Social.

La Fundació Viure i Conviure destina la seva actuació a l’atenció a la gent gran, amb problemes de salut, disca-pacitats i joves. Enguany destaquen l’empenta al Programa de Residències i Hospitals de dia, que cerca donarrespostes a la creixent necessitat d’assistència social a la gent gran i malalta, amb la inauguració de tres cen-tres. Els Clubs Sant Jordi han iniciat un procés d’ampliació i obertura a tothom de les seves activitats, destina-des a ajudar a la gent gran a viure activament. Per últim, el Programa Viure i Conviure, que facilita el contacte ila companyia de la gent gran amb joves estudiants universitaris, ha progressat amb la seva implantació arreude l’Estat espanyol.

Les pàgines següents detallen les actuacions portades a terme l’any 2003, amb la voluntat d’explicar els bene-ficis creixents i diferencials que aporta a la societat l’actuació de l’Obra Social de Caixa Catalunya.

2 Presentació

Comissió Obres Socials

PresidentAntoni Serra i RamonedaPresident de Caixa Catalunya

Vicepresident primerIgnasi Bargalló i Guinjoan

VocalsJoan Poch i FerrerPablo Ros i GarcíaJosep Lluís Salip i CasasConxita Solé i PesMaties Vives i March

Secretari i Director GeneralJosep Maria Loza i XuriachDirector General de Caixa Catalunya

Director de l'Obra SocialMiquel Perdiguer i Andrés

Òrgans de Govern 3

Xifres 5

Xifres 2003

R E C U R S O S A P L I C AT S E U R O S

Inversió en immobilitzat i obra social pròpia 13.499.184Fundació Caixa Catalunya 8.225.417Fundació Territori i Paisatge 3.532.498Fundació Un Sol Món 5.651.681Fundació Viure i Conviure 6.573.718Altres obres en col·laboració 7.169.701

Total 44.652.199

30,23

12,66

7,91

Inversió en immobilitzat i obra social pròpiaFundació Caixa CatalunyaFundació Territori i PaisatgeFundació Un Sol MónFundació Viure i ConviureAltres obres en col·laboració

18,42

16,06

RECURSOS APL ICATSEn %

14,72

Al llarg de l'any 2003, la Fundació Caixa Catalunya ha portat a terme una important activitat que s’ha desenvo-lupat principalment al Centre Cultural Caixa Catalunya, a la Pedrera, que ha obtingut una resposta molt signifi-cativa de públic preferentment jove. Tanmateix, gràcies a l’ampliació dels programes, el seu àmbit geogràficd’actuació ha assolit nous escenaris.

Entre les principals activitats desenvolupades el 2003, cal destacar la presentació de tres grans exposicions ala Pedrera: la mostra Kandinsky, una de les exposicions amb més èxit de públic realitzades per la Fundació finsal moment, la col·lecció del Museu del Petit Palais de París, presentada amb el nom "D’Ingres a Bonnard", i lade dibuixos del Renaixement de la col·lecció de la Bibliothèque nationale de France.

Aquest any 2003, la Fundació ha organitzat també una gran exposició itinerant: "Atapuerca i l’evolució huma-na", realitzada per l’equip d’investigacions del jaciment d’Atapuerca sota la direcció de Juan Luis Arsuaga, queha visitat València, Palma de Mallorca i Sevilla. Amb aquesta exposició, la Fundació vol oferir activitats cultu-rals arreu on Caixa Catalunya té una presència destacada com a entitat financera.

La Fundació ha impulsat noves línies d’activitat al Centre Cultural Caixa Catalunya amb l’objectiu d’oferir unamostra més àmplia i continuada de serveis pedagògics i culturals a la seu principal de l’entitat. Així, a bandade programes portats a terme en temporades anteriors com ara "La Pedrera de nit", se n’han iniciat d’altrescom ara els concerts de petit format "De prop", celebrats a la Sala Gaudí, o la programació de "Cinema a laPedrera", amb l’objectiu de reivindicar el paper central de l'àmbit audiovisual i el cinema com a formes d’ex-pressió artística del nostre temps.

Pel que fa a les visites a l’Espai Gaudí i al Pis de la Pedrera, s’han mantingut un any més gairebé al màxim de lacapacitat d’aquests espais. També s’han regulat les visites concertades per a grups, distribuïdes al llarg deldia, i s’ha incorporat un nou servei d’audioguia (en català, castellà, anglès, francès, alemany i italià) que facili-ten la visita d'aquests espais.

Finalment, la Fundació ha continuat donant suport a entitats amb una nova edició de la Convocatòria d’Ajuts,de la qual s’han beneficiat un total de 39 projectes culturals, a més dels 13 convenis que la Fundació té esta-blerts amb algunes de les més destacades organitzacions i entitats culturals del país.

J.L. GIMÉNEZ-FRONTÍNDirector-Gerent de la Fundació Caixa Catalunya

8 Fundació Caixa Catalunya

Presentació


VicepresidentJosep Maria Loza i XuriachDirector General de Caixa Catalunya

SecretariRamon Maria Llevadot i RoigAssessor Institucional de Caixa Catalunya

VocalsIgnasi Bargalló i GuijoanMiquel Perdiguer i AndrésJoan Poch i FerrerJosep Querol i SeguraPablo Ros i GarcíaJosep Lluís Salip i CasasConxita Solé i PesMaties Vives i March

Director-GerentJosé Luis Giménez-Frontín

Fundació Caixa Catalunya

Patronat

9

Exposicions

Al llarg del 2003, la Fundació Caixa Catalunya hacontinuat produint mostres temporals d’alt interès ala sala d’exposicions de la Pedrera. Durant aquestany s'han presentat tres noves exposicions: "D’Ingres a Bonnard. Col·lecció del Museu Petit Palais, París","Kandinsky, la dissolució de la forma, 1900-1920" i "Dibuixos del Renaixement. Col·lecció de la Bibliothèque nationa-le de France". Així mateix, fins al 19 de gener també es van poder visitar les mostres d'Anthony Caro: "Dibuixant a

l’espai. Escultures del 1963 al 1988" i "El Judici Final. 1995-1999", aquesta darrerapresentada en una sala annexa. En conjunt, les exposicions presentades han estat vi-sitades per un total de 474.324 persones.

Anthony Caro: "Dibuixant a l’espai. Escultures del 1963 al 1988" i "ElJudici Final. 1995-1999"Inaugurada el 21 d’octubre de 2002, aquesta exposició va exhibir 21 escultures, al-gunes fetes arran de les estades i els tallers realitzats per l’autor a Barcelona, ambles quals Caro dibuixa directament a l’espai amb la matèria. Paral·lelament, en una

sala annexa situada al carrer Provença, enfront de la Pedrera, es va exposar el conjunt escultòric "El Judici Final",que s’inscriu en el cicle de les grans instal·lacions escultòriques que fan una aposta pel retorn a l’ètica i a l’horrora la guerra. Les dues mostres es van clausurar el 19 de gener, després de rebre un total de 120.193 visitants.

"D’Ingres a Bonnard. Col·lecció del Museu del Petit Palais, París"Aquesta exposició, oberta al públic del 17 de febrer a l’11 de maig, oferia als visitants diverses obres de lacol·lecció del Museu del Petit Palais. La selecció incloïa olis i dibuixos al voltant de la representació humanadel segle XIX francès, des del romanticisme fins al postimpressionisme, amb autors emblemàtics com araCourbet, Renoir, Rodin i Cézanne.

L’exposició va tancar amb un total de 135.427 visites, amb una mitjana diària de 1.500 visitants.

“Kandinsky. La dissolució de la forma, 1900-1920”L’exposició més ambiciosa de la Fundació Caixa Catalunya feta fins al moment es va inaugurar el 2 de juny amb44 obres procedents de diversos museus europeus, sobretot de museus regionals russos i de la GaleriaTretiakov de Moscou. Gràcies algran ressò obtingut a través delsmitjans de comunicació i a l’interèsde la mostra, el nombre total de visi-tants fou de 259.174, i es va assoliruna mitjana de 2.242 persones dià-ries. Després de la clausura de l’ex-posició a Barcelona, el 24 de setem-bre, l’exposició es va presentar a laFundación Juan March de Madrid.


Exposicions

La sala d’exposicions de

la Pedrera ha presentat durant

l’any, tres mostres d’art que

han estat visitades per

un total de 474.324 persones

CUES PER VEURE L’EX-

POSICIÓ "KANDINSKY,

LA DISSOLUCIÓ DE

LA FORMA, 1900-1920"

A LA PEDRERA

IMATGE DE L’EXPOSICIÓ

“D’INGRES A BONNARD,

COL·LECCIÓ DEL MUSEU

DEL PETIT PALAIS,

PARÍS”

"Dibuixos del Renaixement. Col·lecció de la Bibliothèquenationale de France"La darrera exposició del 2003 organitzada per la FundacióCaixa Catalunya es va dedicar al fons de dibuixos del segleXVI de la Bibliothèque nationale de France. La mostra, inau-gurada el 21 d’octubre, va permetre veure més d’un cente-nar de dibuixos de les principals escoles europees de la fidel segle XV a principis de XVII, i va incloure autors comDürer, Vasari, Clouet o alguns exponents de l’escola deFontainebleau, entre d’altres. L’exposició es va cloure el 18

de gener de 2004, i fins al 31 de desembre de 2003 va rebre un total de 63.160 visitants.

Exposicions itinerants

"Atapuerca i l’evolució humana"Durant el 2003, la Fundació Caixa Catalunya ha organitzat l’exposició itinerant "Atapuerca i l’evolució huma-na", comissariada per Juan Luis Arsuaga, catedràtic de Paleontologia de la Universidad Complutense de

Madrid i codirector de l’equip d’investigacions d’Atapuerca, quees va poder visitar a València, Palma de Mallorca i Sevilla.

A València, la mostra es va inaugurar el 8 de maig al CentreValencià de Cultura Mediterrània-La Beneficència, i es va podervisitar fins al 31 de juliol. Es va presentar en col·laboració amb laXarxa de Museus de la Diputació de València i va ser visitada perun total de 22.686 persones.

Posteriorment, l’exposició va viatjar a Palma de Mallorca, ones va instal·lar a l’edifici gòtic de Sa Llonja i hi va estar oberta

del 25 de setembre al 23 de novembre. En aquest ocasió s'hi van exposar noves peces d’art originals i re-produccions de peces paleolítiques, i també va incloure la primera reproducció d’un fragment de la covad’Altamira que es mostra en públic. L’èxit de la mostra es va fer palès amb l’exhauriment, 48 hores desprésde la inauguració, de l’oferta de visites guiades per a grups durant tot el període d’obertura de l’exposició,així com de totes les places ofertes a les escoles per als tallers pedagògics.En total, la mostra a Palma de Mallorca va ser visitada per 66.297 persones.

A Sevilla, l’exposició es va inaugurar el 19 de desembre al Casino de laExposición. Fins al 31 de desembre l’exposició havia estat visitada per 7.417 per-sones. La mostra a la capital andalusa ha estat oberta fins al 7 de març de 2004.

Activitats associades a les exposicions temporals

Durant l’any 2003 la Fundació Caixa Catalunya ha organitzat i acollit a l’Auditori Caixa Catalunya conferències iactuacions musicals al voltant de les mostres presentades a la sala d’exposicions.


Exposicions

11

L’exposició més ambiciosa

de la Fundació fins al moment

ha estat la de Kandinsky, que

va assolir 259.174 visitants,

amb una mitjana de 2.242

persones diàries

Durant el 2003 la Fundació

organitzà l’exposició itinerant

"Atapuerca i l’evolució humana"

que es va poder visitar a València,

Palma de Mallorca i Sevilla

"EXCALIBUR" UNA DE

LES PECES EXPOSADES

EN LA MOSTRA

"ATAPUERCA I L’EVOLU-

CIÓ HUMANA"

Així, amb motiu de l’exposició "D’Ingres a Bonnard",el 26 de febrer van actuar els pianistes EugèniaGassul i Miguel Ángel Dionis, i el 3 de març ho vafer la soprano Maria Àngels Miró Claria, acompan-yada al piano per Vanessa García Diepa. D’altrabanda, el 27 de març, Tomàs Llorens, conservadoren cap del Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid, va pronunciar la conferència "Gauguin: entre l’impressionis-me i el simbolisme".

Amb motiu de l’exposició "Kandinsky. La dissolució de la forma, 1900-1920", el 26 de juny es va celebrar a l’AuditoriCaixa Catalunya el recital de piano de Sviatoslav Khitev amb obres de Rachmaninov, Skriabin i Prokofiev presenta-des i comentades pel professor Stanislav Pochekin, del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

Així mateix, els dies 7, 8 i 9 de juliol es va fer a l’Auditori Caixa Catalunya el seminari "Kandinsky, el camí de lapintura abstracta" per als alumnes dels cursos d’estiu de la Universitat Menéndez y Pelayo de Barcelona. El 14de juliol el grup Tactum va oferir un concert amb el Pierrot Lunaire de Schonberg i, finalment, el 15 de setembreel Trio Kandinsky va oferir un programa d’obres de Rachmaninov, Sostakovic i Schumann.

Amb motiu de l’exposició "Dibuixos del Renaixement. Col·lecció de la Bibliothèque nationale de France", el 27d’octubre es va iniciar un cicle de concerts inaugurat per Els Ministrils, un quintet de bec i percussió, que vanoferir obres d’Attaignant, Susato, Praetorius i Widmann.

El cicle va continuar els dies 9 i 10 de novembre amb el concert del grup Música Antigua, dirigit per EduardoPaniagua, Música entorn d’Isabel i Ferran.

El 17 de novembre, Maria Lluïsa Cortada i Pere Ros, gamba i clavicèmbal respectivament, van portar al’Auditori Caixa Catalunya obres que van del Renaixement al Barroc de Sweelinck, Frescobaldi i Norcombre.Finalment, Adolfo Osta va tancar el cicle de concerts l’1 de desembre amb "Pase el agoa", composicions de lajoglaresca tradicional, cançons de trobadors, joglars i músics de palau.

"Atapuerca i l’evolució humana"Coincidint amb l’exposició d’Atapuerca a València, es van organitzar tres conferències al voltant de la mostra:"Atapuerca", a càrrec del comissari de la mostra, José Luis Arsuaga, el 22 de maig; "La prehistòria Mediterrània",a càrrec de Valentín Villaverde, catedràtic de Prehistòria de la Universitat de València, el 5 de juny, i "Altamira, lospintores paleolíticos", a càrrec de Matilde Múzquiz, professora titular de la Facultat de Belles Arts de laUniversitat Complutense de Madrid, el 19 de juny. Així mateix, tots els diumenges en què la mostra va estar ober-ta, es van organitzar tallers per a nens de 8 a 12 anys sobre arqueologia, paleontologia i art prehistòric.

A Palma de Mallorca també es van organitzar tres conferències al voltant de la mostra: el 9 d’octubre va tenirlloc "Veinte veranos en la sima de los Huesos", amb Ignacio Martínez, professor de Paleontologia a laUniversitat d’Alcalà de Henares; el 23 d’octubre, "Altamira, los pintores paleolíticos", amb Matilde Múzquiz, iel 6 novembre, "Atapuerca", a càrrec de Juan Luis Arsuaga, comissari de l’exposició. Igual que a València, esvan organitzar tallers didàctics de les mateixes característiques per a nens de 8 a 12 anys.


Exposicions

ACTUACIÓ DEL GRUP

MÚSICA ANTIGUA,

DIRIGIT PER EDUARDO

PANIAGUA, A L’AUDITO-

RI CAIXA CATALUNYA,

DINS EL PROGRAMA

D’ACTIVITATS

ASSOCIADES A

L’EXPOSICIÓ "DIBUIXOS

DEL RENAIXEMENT"

Serveis educatius

Durant el 2003 l’oferta educativa de la Fundació es va centrar en la realització de tallers pedagògics del GabinetGaudí dirigits a alumnes d’educació infantil, primària, ESO i batxillerat. En total es van organitzar 720 tallers, en els

quals van participar un total de 11.381 escolars, 926 dels quals van ser becats.

Paral·lelament, la Fundació va signar un conveni amb l’Institut d’Educació del’Ajuntament de Barcelona per promoure les activitats pedagògiques de laFundació.

Quant al servei de visites comentades de l’exposició permanent per a adults,es va oferir tres visites diàries en català, castellà i anglès, per al públic gene-ral. Per a escolars es va oferir el programa educatiu del Gabinet Gaudí, inte-grat per unitats didàctiques específiques pels diferents cicles educatius.

Des de l’exposició "Dibuixos del Renaixement", les visites comentades a les exposicions temporals inclouen un sis-tema de microreceptors que facilita una audició individualitzada de les explicacions del monitor i, alhora, permetmantenir el silenci a la sala.

Des del mes d'octubre, l’Espai Gaudí compta amb visi-tes guiades per a persones amb disminució auditiva, acàrrec d’un guia i un intèrpret del llenguatge de sig-nes. Aquestes visites tenen una periodicitat mensual ies realitzen el segon diumenge de cada mes, dins delperíode del curs acadèmic que va d’octubre a juny.

A banda d’aquestes visites comentades, l’exposició per-manent de l’Espai Gaudí i les exposicions temporals dis-posen de servei d’audioguies en català, castellà, anglès,francès, alemany i italià.

Gabinet Gaudí itinerant

El Gabinet Gaudí és un equipament didàctic creat el 1997 amb l’objectiu d’estimular la curiositat per l’obra deGaudí; divulgar les seves aportacions com a arquitecte, i donar a conèixer el seu mètode personal de treball.

El Gabinet Gaudí itinerant és una rèplicaen miniatura de l’exposició permanent del’Espai Gaudí de la Pedrera i consta d’unaexposició, formada per maquetes i plafonsexplicatius de les principals obres i tècni-ques arquitectòniques d’Antoni Gaudí. El


Serveis educatius

13

Els Serveis Educatius

de la Fundació van organitzar

720 tallers al Gabinet Gaudí,

als quals van participar-hi un

total de 11.381 escolars

TALLER DEL GABINET

GAUDÍ ITINERANT CELE-

BRAT A LA CIUTAT DE

TORTOSA

VISITA GUIADA A

L’ESPAI GAUDÍ PER A

PERSONES AMB DISMI-

NUCIÓ AUDITIVA

Gabinet també ofereix un programa de tallers per a escolars, en la mateixa línia que els que es fan a laPedrera, seguint un circuit itinerant.

Durant l’any 2003 s'ha ampliat el contingut del Gabinet Gaudí itinerant introduint-hi millores importants, quevan ser presentades del 6 al 29 d’octubre a l’Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, a Tortosa, períodedurant el qual va rebre la visita de 900 escolars i 50 persones del públic general. Del 6 de novembre al 5 dedesembre el Gabinet es va presentar a la Biblioteca Comarcal de Tàrrega, on el van visitar de 213 escolars i800 persones del públic general.

Serveis culturals

Sales de LecturaLa Fundació ha continuat gestionantsis sales de lectura situades en dife-rents poblacions catalanes: el Prat deLlobregat, Prats de Lluçanès, SantCliment de Llobregat, Sant Guim deFreixenet, Vic i Tarragona. A més de les activitats bibliotecàries habituals i d’una actuació artística a lessales de lectura de Sant Guim de Freixenet i de Prats de Lluçanès, a totes les sales s'han fet xerrades i ta-llers d’educació dietètica per a nens i s’ha continuat oferint el servei de bibliomòbil, per apropar els llibresa persones amb dificultats de mobilitat.

D’altra banda, la Fundació va signar convenis amb els ajuntaments de Sant Vicenç dels Horts id’Almacelles per traspassar els serveis bibliotecaris a aquests municipis.

Sales de CulturaLa Fundació Caixa Catalunya gestiona les Sales de Cultura Sant Jordi de Granollers i Solsona, que durant el2003 han presentat diverses exposicions d’artistes. Així, doncs, les dues sales van acollir successivament l’ex-posició de pintura "Sunt Inania" de Pablo Ramírez Gallego (Granollers, del 8 març al 14 abril / Solsona, de l’11

d’octubre al 6 de novembre), la de fotografies d’Agustí Centelles (Granollers,del 17 juny al 28 juliol / Solsona, del 7 de setembre al 9 d’octubre) i la mostra"Atmosfera Gaudí" de fotografies de Joaquim Gomis (Solsona, del 20 febrer al27 de març / Granollers, del 27 d’octubre al 23 de novembre).

A banda d’aquestes exposicions, la Sala de Cultura Sant Jordi de Granollers hapresentat "El costat femení del món", una mostra de pintura d’Alice Korinman(del 20 de maig al 15 de juny), una mostra de dibuixos d’Amador Garrell (del 19

de setembre a l’11 d’octubre) i la pintura de Juanjo Viñuela (del 26 de novembre al 18 de desembre).

La Sala de Cultura Sant Jordi de Solsona ha acollit la mostra de pintura de Mayte Izaguirre del 8 al 27 de no-vembre i les aquarel·les de Francesc Subirats del 29 de novembre al 18 de desembre.


Serveis culturals

CARTELLS D’EXPOSI-

CIONS CELEBRADES ALS

CENTRES DE CULTURA

DE GRANOLLERS

I SOLSONA

Les Sales de Cultura de Solsona

i Granollers han presentat un

total de dotze exposicions

artístiques al llarg de l’any

Centre Cultural Caixa Catalunya (la Pedrera)

Exposició permanent

L’exposició permanent (Espai Gaudí i El Pis de la Pedrera), situada al Centre Cultural, va ser visitada durant el2003 per un total de 895.602 persones, per la qual cosa es manté pràcticament el mateix nombre de visitants

que l'any 2002, any en què es va celebrar l’Any Gaudí (961.477 persones).Els visitants de la Pedrera se situen, doncs, en el punt màxim de la capaci-tat d’aquests espais.

Entre les novetats introduïdes cal assenyalar la instal·lació de tres maquetesde la cripta de l’església de la Colònia Güell: una de secció longitudinal de l’in-terior de la cripta, realitzada en guix a escala 1/33, una altra de la planta delsostre de la cripta feta amb metacrilat a escala 1/100 i una tercera d’esquemaestructural i volumètric de l’església completa feta amb guix a escala 1/150.

Així mateix, s’han instal·lat dotze noves lluminàries als arcs, que subjecten els pannells informatius de les di-verses seccions de l’Espai Gaudí. D’aquesta manera, alhora que es reforça la il·luminació de les golfes, s’hamillorat la informació que es dóna al visitant.

L’exposició permanent ha estat oberta tot els dies del’any, tret de l’1 i el 6 de gener i els dies del 7 al 14 delmateix mes, per a la realització de tasques de manteni-ment que se solen realitzar cada any per aquestes dates.

Així mateix, l’exposició va tenir jornada de portes obertesel dia 18 de maig, Dia Internacional dels Museus, i el 3de desembre, per a entitats del barri de la Dreta del’Eixample amb motiu de la Festa Major.

Activitats organitzades per la Fundació CaixaCatalunya

La Pedrera de nitAquesta nova edició de "La Pedrera de nit" es va iniciar el 6 de juny i va finalitzar el 30 d’agost. En total es

van programar 26 sessions noc-turnes que van comptar ambles actuacions de sis forma-cions musicals: el cantautor iintèrpret de kora de GuineaBissau, Nino Galissa; la banda


Centre Cultural Caixa Catalunya

15

L’exposició permanent de la

Pedrera va ser visitada durant

el 2003 per un total 895.602

persones, situant-se pràcticament

al màxim de la seva capacitat

ACTUACIÓ DEL

CANTAUTOR NINO

GALISSA, DINS

EL CICLE LA PEDRERA

DE NIT



de reggae Mount Zion; el músic kurd Gani Mirzo, amb la seva fusió de músi-ca oriental i flamenc; el grup de rumba mestissa Caníbala; el grup 08001, in-tegrat per joves músics d’orígens i cultures diverses del barri del Raval deBarcelona, i el músic gitano Juaneke, una de les darreres revelacions del fla-menc barceloní.

Aquest programa de música nocturna a la Pedrera va tenir una excel·lent acolli-da del públic, que va exhaurir les entrades per a les 26 sessions ofertes, amb untotal d’11.079 visitants.

Cicle de concerts de petit format "De prop"Durant els mesos de novembre i desembre la Fundació Caixa Catalunya va oferir una sèrie de concerts de petitformat amb la intenció de reivindicar la proximitat entre espectador i intèrpret, fonamental per a la difusió i

l’evolució de la música popular.L’atmosfera d’aquesta sèrie de con-certs es va veure reforçada per la ca-lidesa de la Sala Gaudí (antigues cot-xeres de la Pedrera), que té unacapacitat màxima de 125 persones. Elcicle va incloure les actuacions deDani Nel·lo (5 de novembre), CathyClaret (13 de novembre), RuperOrdorika (18 de novembre), Uno (27de novembre), Felicidadblanch (4 de desembre), Leo Maslíah (11 dedesembre) i Cabo San Roque (17 de desembre).

Cicle de conferències "De les arts decoratives al disseny industrial"De l’octubre al desembre de 2003, coincidint amb l’Any del Disseny, es va celebrar el cicle de conferències "De lesarts decoratives al disseny industrial", una reflexió realitzada per catedràtics i crítics d’art des del punt de vista de lahistòria de l’art sobre alguns dels episodis d’aquesta gran transformació cultural i material. Les conferències van serles següents:

– 7 d’octubre: "Interior amb figura. La representació pictòrica ila realitat domèstica a l’antic règim", a càrrec de BonaventuraBassegoda.

– 14 d’octubre: "La casa senyorial a Barcelona a l’antic règim",per Marià Carbonell.

– 21 d’octubre: "La ceràmica, protagonista de la vida quotidia-na a l’antic règim", a càrrec de Maria Antònia Casanovas.

– 28 d’octubre: "L’estampa i la difusió dels repertoris decora-tius", a càrrec de Rafael Cornudella.

ACTUACIÓ DE CATHY

CLARET A LA SALA

GAUDÍ, DINS EL CICLE

DE CONCERTS DE PETIT

FORMAT "DE PROP" CONCERT DE LEO

MASLÍAH, DINS EL

CICLE "DE PROP" A LA

SALA GAUDÍ DEL

CENTRE CULTURAL

CAIXA CATALUNYA

La Pedrera de nit va tenir una

excel·lent acollida del públic,

que va exhaurir les entrades

per a cadascuna de les 26

sessions oferides, amb

un total d’11.079 visitants



17

– 4 de novembre: "Taller, botigues i aparadors. Les manufactures artístiques a la Barcelona de l’època alfonsina", a càrrec de Vicente Maestre.

– 11 de novembre: "Vestir les cases del modernisme a l’art déco: teixits per a la deco-ració", per Sílvia Carbonell.

– 25 de novembre: "Moblar les cases: decoració i decoradors a les primeres dècadesdel segle XX", a càrrec de Josep Bracons.

– 2 de desembre: "Els orígens del disseny gràfic a Catalunya", a càrrec de SantiBarjau.

– 9 de desembre: "El naixement de la comunicació moderna. Publicitat, disseny i comunicació vi-sual", a càrrec de Daniel Giralt-Miracle.

– 16 desembre: "El disseny català: seny i rauxa", acàrrec de Juli Capella.

Cinema a la PedreraDel 13 de novembre a l’11 de desembre, la Fundació Caixa Catalunya vaobrir una nova línia de programació a l’Auditori Caixa Catalunya, titulada"Cinema a la Pedrera", amb l’objectiu de reivindicar el paper central de laproducció audiovisual i del cinema com a formes d’expressió característiques del nostre temps. Es van projectarles pel·lícules "First Kill", de Coco Schrijber (Holanda, 2001), "A. Huey P. Newton Story", de Spike Lee (EUA,2001), "Cinemania" d’Angela Christlieb i Stephen Kijak (Alemanya, 2002) i "Zero Day" de Ben Coccio (EUA, 2003).

Activitats en col·laboració

Representació de "El viatge deMarco Polo a la Xina"Del 15 al 17 d’abril, la Casa Àsia i laFundació Caixa Catalunya van organit-zar la representació de titelles "El viat-ge de Marco Polo a la Xina i la sevaestada a la cort de Khublai Khan. Unahistòria fascinant", a càrrec de la com-panyia de titelles TTT Puppet Theaterde Taiwan.

III Jornades Poètiques de l’Asso-ciació Col·legial d’Escriptors Del 3 al 6 de juny, la Sala Gaudí delCentre Cultural va acollir les III JornadesPoètiques de l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació. El programa vacomptar amb un homenatge a Rafael Alberti en el seu centenari, els debats "Model literari de la llengua catalana:pro i contra de l’herència del noucentisme" i "Simbolisme i avantguarda: la seva actualitat en la poesia espanyolacontemporània", així com lectures poètiques a càrrec de 14 autors.

La Fundació ha impulsat noves

línies d’activitat a la Pedrera amb

l’objectiu d’oferir una mostra

més àmplia i continuada de

manifestacions culturals a la

seu principal de l’entitat

CONFERÈNCIA DEL PRO-

FESSOR BONAVENTURA

BASSEGODA, AL CICLE

"DE LES ARTS DECORA-

TIVES AL DISSENY

INDUSTRIAL" A LA SALA

GAUDÍ DEL CENTRE CUL-

TURAL CAIXA CATALUNYA

Publicacions

Revista Nexus

Durant l’any 2003 es van publicar dos números de la revista semestral de cultura, arts plàstiques, lletres, músi-ca i ciència. El mes de juliol va aparèixer el número 30, amb un dossier monogràfic sobre el Patrimoni CulturalSostenible. Aquest número inclou articles d’Yves Michaux, escriptor, professor de literatura i director de l’Écoledes Beaux Arts de París, sobre el turisme com a indústria de la cultura; Sergio Raúl Arroyo García, doctor en an-

tropologia i coordinador de la Escuela Nacional de Antropología e Historia deMèxic, sobre la conservació del patrimoni i el seu ús a Mèxic; AntonioGonzález Moreno-Navarro, cap del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local dela Diputació de Barcelona, amb "Arribaran els nostres monuments al segleXXII?"; María García Hernández, professora del Departament de GeografiaHumana de la Universitat Complutense de Madrid, i Nicola Addati, regidor deDesenvolupament i Turisme de l’Ajuntament de Nàpols, amb un article sobrela recuperació de Nàpols.

El mes de desembre va aparèixer el número 31, dedicat a l’obra i la figura delpoeta Salvador Espriu. Conté articles de l’escriptor Miquel de Palol (titulat"Poeta savi"); de Rosa Delor, directora de les obres completes/edició crítica de

Salvador Espriu ("Significació de la càbala en Espriu: metafísica i compromís"); de Sebastià Bonet, nebotd’Espriu i director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona ("D’uns haikus es-priuans inèdits"); de Núria Santamaria, doctora en filologia catalana ("Salvador Espriu i les arts"), i de ColleenP. Culleton, professor de literatures i cultures peninsulars a la University of North Carolina. El número inclou


Publicacions

El 2003 es van publicar dos

números de la revista Nexus,

un dedicat al Patrimoni

Cultural Sostenible i l’altre a

l’obra i a la figura del poeta

Salvador Espriu

PORTADES DE LA

REVISTA NEXUS


Patrocini i mecenatge

19

una tria bibliogràfica sobre Salvador Espriu realitzada per Gabriella Gavagnin, professora de filologia italiana ala Universitat de Barcelona.

Catàlegs d'exposicions

Anthony Caro: Dibuixant a l'espai. Escultures del 1963 al 1988. El judici final, 1995-1999. Textosd’Anthony Caro, Enrique Juncosa, Pep Subirós i Eugenio Trías. 2002. Edicions en català, castellà i anglès.

D'Ingres a Bonnard. Col·lecció del Museu del Petit Palais, París. Textos de Maryline Assante di Panzillo,Gilles Chazal, Isabelle Collet, José de los Llanos i Amélie Simier. 2003. Edicions en català, castellà i francès.

Kandinsky. La dissolució de la forma (1900-1920). Textos de Vassili Kandinsky sobre la conferència deColònia (1914), Magdalena Dabrowski, Marion Ackermann i Valeriano Bozal. 2003. Edicions en català,castellà i anglès.

Dibuixos del Renaixement. Col·lecció de la Bibliothèque nationale de France. Inclou un estudi sobre la for-mació de les col·leccions a la BNF, la història del Département des Estampes et de la Photographie, i un estudi so-bre el dibuix al segle XVI, a més d’una selecció bibliogràfica i un glossari sobre les tècniques utilitzades al segleXVI. Textos de Laure Beaumont-Maillet, Jocelyn Bouquillard i Gisèle Lambert. Edicions en català, castellà i francès.


Convenis

L'any 2003 es van signar 13 convenis de col·laboracióamb les organitzacions i entitats següents per dur aterme activitats i donar suport al seu funcionament:

– Auditori-Orquestra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya.

– Càtedra i Museu Gaudí.– Fundació Gran Teatre del Liceu.– Fundació CIDOB, per a la concessió de beques de la

London School of Economics.– Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, per a les beques Cor de Cambra del Palau de la Música

Catalana.– Festival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí.– Ajuntament de Girona, per a les activitats de les sales municipals d'exposicions.– Ajuntament de Lleida, per a la Programació de Tardor del Teatre Municipal de l'Escorxador.– Abadia de Montserrat, per al suport a l’Escolania.– Club d'Amics de la Unesco, per al programa "Altaveu per al coneixement i la difusió de les cultures".– Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

ACTUACIÓ DE LA MEZ-

ZOSOPRANO TERESA

BERGANZA AL FESTIVAL

INTERNACIONAL

DE MÚSIQUES DE

TORROELLA

DE MONTGRÍ

– Residencia de Estudiantes.– Fundació Palau de Caldes d’Estrac.

A continuació es comenten els convenis més significatius:

Beques de la London School of Economics S'han concedit dues beques per al curs acadèmic 2003-2004 per ferestudis superiors i estudis de postgrau.

Fundació Orfeó Català – Palau de la Música CatalanaEl conveni amb la Fundació Orfeó Català - Palau de la MúsicaCatalana es concreta en la concessió de beques del Cor de Cambradel Palau de la Música Catalana. La Fundació ha fet constar el patro-cini de 34 actuacions del Cor de Cambra, així com la seva participació en el Festival Mozart de A Coruña amb lainterpretació de Tancredi, els dies 3 i 5 de juliol.

Festival Internacional de Músiques de Torroella de MontgríDel 12 de juliol al 26 d’agost Torroella va celebrar la XXIII edició del seu Festival de Músiques amb una progra-mació que va incloure 16 concerts, els XXX Cursos Internacionals d’Interpretació i Composició Musical, el cicleMúsiques i Mercat del Món i el Cicle de Joves Intèrprets al Carrer.

Entre les actuacions que van tenir-hi lloc cal destacar les de la JoveOrquestra Nacional de Catalunya i el Palladian Ensemble, la mezzosoprano

Teresa Berganza, Joaquín Achúcarro, la violinis-ta Viktoria Mullova, el Cor de Cambra de Namur,la interpretació del Concierto Español en memò-ria d’Ernest Lluch, amb Emilio Moreno i MaríaLuz Álvarez, l’Orquestra de Cambra Ràdio Praga,el quartet format per Julian Rachlin, JanineJansen, Mischa Maisky i Ithamar Golan i el violoncel·lista Misha Maisky. El fes-tival també va incloure el cicle de concerts Música i Natura, amb el concurs d’i-mitació de cants d’ocells, un mercat culinari i d’artesania de diferents cultures, itambé el concert dels tambors de Burundi i la Nuova Compagnia di CantoPopolare, de Campània (Itàlia).

Ajuntament de Girona Al llarg del 2003, les sales municipals d’exposició han presentat diverses mostresd’artistes contemporanis. Després de la clausura, el 2 de febrer, de l’exposició"Girona I Girona I Girona", de Claudio Zulian, es van presentar mostres dels artistesIrene Pascual, Montserrat Lacomba, Marc Palau, Antoni Llena, Frederic Amat,Jaume Xifra i Alberto García-Alix. Durant el mes de setembre es va inaugurar lamostra bianual "Transart IV", sobre treballs de les noves generacions de creadorsd’art visual i literatura.



La Fundació va signar 13

convenis de col·laboració amb

organitzacions i entitats per

a la realització d’activitats i

de suport al seu funcionament

EL VIOLONCEL·LISTA

MISCHA MAISKY, AL

FESTIVAL INTERNACIO-

NAL DE MÚSIQUES

DE TORROELLA DE

MONTGRÍ

CARTELL DE L’EXPOSICIÓ

"LA CIUTAT QUE MAI

EXISTÍ" PRESENTADA

AL CCCB

Ajuntament de LleidaEl conveni amb l’Ajuntament de Lleida contempla el patrocini del Programa de Tardor delTeatre Municipal de l’Escorxador.

Club d’Amics de la Unesco de Barcelona El conveni amb el Club d’Amics de la Unesco de Barcelona inclou el patrocini del progra-ma "Altaveu per al coneixement i la difusió de les cultures". En aquesta edició, s’han pro-gramat 316 conferències entre febrer i maig i 345 entre octubre i desembre d’aquest any,a més de 5 seminaris especialitzats.

Del total de conferències programades al llarg de l’any, l’Auditori Caixa Catalunya va aco-llir, de gener a juny, totes les sessions corresponents al cicle "Els dimarts de la Xina" i, apartir de l'octubre, "Els dimarts d’Iran-Afganistan".

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)La Fundació Caixa Catalunya col·labora en el patrocini d’algunes de les grans exposicionsque el CCCB presenta al llarg de l’any. El 2003, la Fundació ha participat en l’exposició "Laciutat que mai existí. Arquitectures fantàstiques en l’art occidental", inaugurada el 23d’octubre, que comprèn una selecció de representacions artístiques d'arquitectures imaginàries d'autors de to-tes les èpoques, des de l'antiga Roma fins als nostres dies. La mostra es complementava amb una selecció defrescos pompeians procedents del Museu Arqueològic de Nàpols i una mostra d'artistes de les avantguardeshistòriques influïts per aquesta tradició pictòrica.

Residencia de EstudiantesLa col·laboració de la Fundació Caixa Catalunya amb Residencia de Estudiantes de Madrid es va concretar enl’organització, els dies 17, 18 i 19 de novembre, del cicle "Redes y saberes compartidos", dirigit pel lingüista iescriptor José Antonio Millán. Les jornades van analitzar el paper de les tecnologies de la comunicació i la in-formació en la transmissió de coneixements des d’una perspectiva interdisciplinària, amb la creença que laconstrucció de coneixements comença pel diàleg entre ells. El cicle, integrat en el projecte "El HumanistaDigital", va comptar amb les conferències següents: "Aprendizaje y Acción: innovación educativa a través delas tecnologías de la información" d’Alfonso Molina, professor de Technology Strategy a la Universitatd’Edimburg; "La construcción de una biblioteca pública de la ciencia", de Catriona Maccallum, col·laboradorade la Public Library of Science; "La construcción colectiva del saber en una comunidad virtual", de DanielPimienta, doctor en informàtica i responsable del projecte REDALC (Red para América Latina y el Caribe);"Computación pública o cómo volver a conectar a las personas con la ciencia", de David P. Anderson, doctor enmatemàtiques i ciències de la computació i investigador del Berkeley Space Sciences Laboratory; "El correoelectrónico y la formación de comunidades en organizaciones", d’Albert Díaz-Guilera, professor de física de lamatèria condensada i doctor en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, i "El software libre: un equili-brio entre muchos y pocos", de Georg C. F. Greve, president de la Free Software Foundation Europe.

Fundació Palau El 26 de juny es va signar el conveni de patrocini i mecenatge de les activitats culturals realitzades per laFundació Palau a Caldes d’Estrac.



21

PROGRAMA DEL CICLE

"REDES Y SABERES

COMPARTIDOS"

PRESENTAT A LA

RESIDENCIA DE

ESTUDIANTES DE

MADRID



Altres ajuts

Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana Membre d’honorAEDME (Asociación Empresarial para el Desarrollo del Mecenazgo Empresarial) Suport a activitatsCentre Cardiovascular Sant Jordi Premi Joan d’AlòsCentre d’Estudis Internacionals Suport a activitatsCol·legi d’Economistes de Catalunya Suport a activitatsAssociació Diàleg Suport a activitatsFundació Esade Suport a activitatsInstituto de Estudios Superiores de Empresa, IESE Suport a activitatsCírculo de Economía Suport a activitats

Convocatòria d’Ajuts 2003

La Convocatòria d’Ajuts 2003 de la Fundació Caixa Catalunya va seleccionar un total de 39 projectes dels 284 pro-jectes presentats. L’import total dels patrocinis realitzats mitjançant la Convocatòria d’Ajuts és de 322.847 euros.

E N T I TAT P R O J E C T E

100.000 Retinas Festival de cinema asiàtic de Barcelona.Ajuntament de Benicarló Posada en valor del jaciment arqueològic del

puig de la Nau.Ajuntament de Montgat Curtcirkit. Festival de Circ de Montgat 2003.Ajuntament de Riner Musicàlia Jove del Solsonès. 9a edició.Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet Festes d'Hivern 2003.Ajuntament de Vilanova i la Geltrú VI Premi de Literatura Infantil Mercè Llimona.Ajuntament d'Olot Sala d'art contemporani Zer'o1.Amics de la Música de Badalona II Cicle Joves Intèrprets al Zorrilla.Amics del Museu de Menorca Camp de treball arqueològic "Torre d'en Galmés

2003".Amics del Ripoll Guia d'itineraris sobre el patrimoni del riu Ripoll.Asociación de Amigos del Legado Sefardí Jornades sobre la Sevilla sefardita.Asociación Pianística Eutherpe Concerts de joves pianistes 2003.Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya Arxiu audiovisual de poetes: enregistrament de

dos poetes catalans.Associació d'Acció Creativa per a la Solidaritat Servei de préstec de recursos lúdics en valors

humans i ambientals.Ajuntament de Jerez XVIII Muestra del Libro Infantil y Juvenil.Casal d'Europa del Berguedà Jornades: "Estratègies de desenvolupament

cultural d'una comarca en crisi".Centre d'Estudis Locals del Vilosell "Caixal - El Vilosell - Prenafeta". Recuperació de

la missa del S. XVIII de J. Prenafeta.

Consell Comarcal del Vallès Oriental Concert de Cap d'Any del Vallès Oriental.Consell Cultural de les Valls d'Àneu Creació de l'arxiu d'imatges del Consell. 3a fase.Coordinadora de Geganters de Barcelona Estudi i publicació sobre la representació dels

gegants en dibuixos satírics.Districte Municipal de Sarrià-Sant Gervasi "Una aventura: Transatlàntida"; cantata infantil.Federació Catalana d'Entitats Corals Cicle de concerts "Catalunya coral".Fundació Cultural Privada Padre Damián "Música sobre textos de M. Cinto Verdaguer".

Enregistrament de CD.Fundació Maria Aurèlia Capmany Maria Aurèlia Capmany: producció literària.

Base de dades en web.Fundació Museu del Joguet de Catalunya Ampliació d'elements museogràfics.Fundació privada Paper de Música Curs internacional de música de cambra de

Capellades.Fundació Ramon Muntaner Història de la dona als Països Catalans.

Publicació de fascicles.Fundació Societat i Cultura (FUSIC) Onzenes orquestrades de Catalunya 2003.Fundació Utopia - Joan N. García-Nieto, Estudis Guies de consulta sobre el patrimoni històric.

Socials del Baix LlobregatH. Associació per a les Arts Contemporànies Exposició "Àngel Jové. 2 obres de 21 objectes

metafísics i malenconia".IES Eduard Fontserè Simulació empresarial amb finalitat educativa.IES Jaume Callís Premi literari Àngels Viladomat.Institut Municipal d'Activitats Culturals i XXIII Festival Internacional de Música Felip

Turístiques de Tortosa Pedrell.Joventuts Musicals del Pallars Sobirà III Festival de Música de la Vila de Rialb.OAM Museus Municipals de Sabadell Producció del CD-ROM del Museu d'Art de

Sabadell i de la seva col·lecció.Patronat de la Vall de Boí Fullets de les esglésies romàniques. Edició

anglès-francès.Patronat Municipal Museu Tomàs Belvey de Programa “Modernisme d’estiueg al Vallès

Cardedeu Oriental”. Edició de CD-ROM. Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de 16a edició del butlletí.

Sant JordiValls d'Àneu Iniciatives Turístiques Guia Rutes a peu per les Valls d'Àneu. Publicació

i difusió.



23

COBERTA DEL CATÀLEG

"EL FONS TOUS I LES

VALLS D’ÀNEU" EDITAT

PEL CONSELL CULTURAL

DE LES VALLS D’ÀNEU



Altres activitats

Concerts del cicle "Acústic" En aquest cicle, organitzat per l’Associació de Cantants iIntèrprets en Llengua Catalana amb la col·laboració de laFundació Caixa Catalunya, hi actuaren Miquel Gil, GerardJacquet i Pere Figueres i Bubu Prats. Aquests concertsvan tenir lloc a la Sala Gaudí de la Pedrera els dies 3 de novembre i 5 i 19 de desembre, respectivament.

Concert inaugural del Cicle Anna Ricci La Fundació Caixa Catalunya va col·laborar amb el concert inaugural del II Cicle Anna Ricci "De nosaltres a vo-saltres" celebrat a l’Auditori Caixa Catalunya, d’homenatge a Sofia Puche, interpretat per Miquel Farré, AntoniBesses, M. Carme Poch, Antoni Olaf Sabater i Víctor Calsamiglia.

Concert de l'Escolania de Montserrat Amb motiu del 50è aniversari de l’oficina de Caixa Catalunya de Guardiola de Berguedà, la Fundació CaixaCatalunya va col·laborar en l’organització del concert de l’Escolania de Montserrat al monestir de Sant Llorençprop Bagà, celebrat el dia 13 de juny.

Concerts de la Xarxa de Músiques a CatalunyaDurant tot l’any, l’Auditori Caixa Catalunya va acollir alguns dels concerts de la Xarxa de Músiques aCatalunya, organitzats per Joventuts Musicals de Catalunya amb el suport de la Fundació Caixa Catalunya. Defebrer a desembre de 2003 van actuar-hi Quartet Dialogue, Miquel Gil, el grup iranià Rozaneh, Isaac Becerra,Anton Abad, Trio de Corda Beethoven, Tactum, Jordi Sabatés, Chicuelo, Gardelia i Thomas Lorenzo.

Beneficiaris i activitats realitzades al Centre Cultural Caixa Catalunya (la Pedrera)

Nombre de visitants de l’exposició permanent (Espai Gaudí i Pis de la Pedrera).

M E S V I S I TA N T S

Gener (1) 31.298Febrer 57.535Març 80.188Abril 92.545Maig (2) 89.288Juny 75.436Juliol 83.464

Dades de visitants sense el Gabinet Gaudí (serveis educatius) i "La Pedrera de nit".

(1) Durant el mes de gener, una setmana de tancament per obres de manteniment.(2) El 18 de maig, jornada de portes obertes amb motiu del Dia Internacional dels Museus.

M E S V I S I TA N T S

Agost 93.296Setembre 85.721Octubre 93.599Novembre 62.773Desembre 50.459

Total 2003 895.602

ACTUACIÓ DE CHICUELO

DINS EL CICLE DE

CONCERTS XARXA

DE MÚSIQUES DE

CATALUNYA, A

L’AUDITORI CAIXA

CATALUNYA


Beneficiaris i activitats

25

Nombre de visitants de les exposicions temporals

E X P O S I C I Ó D AT E S V I S I TA N T S

Anthony Caro. Dibuixant a l’espai. Del 22 d’octubre de 2002 al 19 de 16.563 * Escultures de 1963 a 1988 i El Judici gener de 2003.

Final. 1995-1999.D’Ingres a Bonnard. Col·lecció del Del 18 de febrer a l’11 de maig 135.427

Museu del Petit Palais, ParísKandinsky. La dissolució de la forma Del 3 de juny al 24 de setembre. 259.174

1900-1920.Dibuixos del Renaixement. Col·lecció de Del 21 d’octubre de 2003 al 18 de 63.160 **

La Bibliothèque nationale de France. gener de 2004.

Total visitants 474.324

* Dades del l’1 al 19 de gener de 2003. ** Dades fins al 31 de desembre de 2003.

Serveis culturals

A C T I V I TAT S U S U A R I S

Serveis educatius: Gabinet Gaudí 11.381Activitats culturals a l’Auditori 36 activitats pròpies i 62 activitats 13.040

en col·laboració.La Pedrera de nit 26 sessions. 11.079

Total 35.500

Activitats fora del Centre Cultural Caixa Catalunya (la Pedrera)

Exposició itinerant "Atapuerca i l'evolució humana"

C I U TAT D AT E S V I S I TA N T S

València. Centre Valencià de Cultura Del 8 de maig al 31 de juliol. 22.686Mediterrània-La Beneficiència.

Palma de Mallorca. Sa Llonja. Del 25 de setembre al 23 de novembre 66.297Sevilla. Casino de la Exposición. Del 20 de desembre al 7 de març 7.417 *

de 2004.Total 96.400

* Dades fins al 31 de desembre de 2003.

Gabinet Gaudí itinerant

C I U TAT D AT E S V I S I TA N T S

Tortosa. Arxiu Històric Comarcal. Del 6 al 29 d’octubre. 950Tàrrega. Biblioteca Comarcal. Del 6 de novembre al 5 de desembre. 1.013

Total 1.963

Altres serveis culturals

E S PA I S U S U A R I S

Sales de Lectura 6 sales 39.298Sales de Cultura Solsona i Granollers 2.540

Total 41.838

Nombre total de beneficiaris de les activitats de la Fundació al Centre Cultural Caixa Catalunya

N O M B R E D E B E N E F I C I A R I S

Exposició permanent 895.602Exposicions temporals 474.324Serveis culturals 35.500

Total 1.405.426

Nombre total de beneficiaris d’altres activitats de la Fundació Caixa Catalunya

N O M B R E D E B E N E F I C I A R I S

Exposició itinerant. "Atapuerca i l’evolució humana" 96.400Gabinet Gaudí itinerant 1.9636 sales de Lectura 39.2982 sales de Cultura (Solsona i Granollers) 2.540

Total 140.201


Beneficiaris i activitats

Xifres 2003


Produccions pròpies 5.154.884 Patrocinis 1.642.311 Despeses generals 1.428.222

Total 8.225.417

O R I G E N D E L S R E C U R S O S E U R O S

Aportació Caixa Catalunya 7.649.208 Ingressos propis 576.209

Total 8.225.417


Xifres

27

Produccions pròpiesPatrocinisDespeses generals


7

Aportació Caixa CatalunyaIngressos propis

ORIGEN DELS RECURSOSEn %

93

62,67

19,96

17,36

Fundació Territori i Paisatge

Paisatge: què, per què, com.

Segurament el paisatge és quelcom que interessa a una gran majoria de ciutadans. Tanmateix, no tots ente-nem el mateix quan parlem de paisatge; són freqüents les visions restrictives, centrades només en alguns delsseus components o aspectes: la natura, la bellesa, la capacitat evocativa, la creació artística, etc. Si recorrem ales definicions que ens aporten els diccionaris, veurem que expressen un concepte de notable amplitud. En sín-tesi, vénen a dir que el paisatge és "una combinació dinàmica d'elements geogràfics (físics, biològics i humans)que caracteritzen un espai".

La combinació és, certament, dinàmica, perquè és canviant en les hores del dia, en els dies de l'any i al llargdels anys. Els elements físics serien la geomorfologia i les seves causes: el substrat geològic, la meteorologia,la hidrografia, etc. Els elements biològics serien la flora i la fauna. Els elements humans serien els ètnics, elssocials, els culturals, etc., que es fan especialment presents en les tècniques de les activitats econòmiques pri-màries (agricultura, ramaderia, silvicultura, etc.) i en les formes de les construccions.

Dins l'abast conceptual de la definició apuntada, el paisatge se'ns pot mostrar a diverses escales territorials.D'això, en resulten dues accepcions diferents, però coherents i complementàries, del mot paisatge:

– Paisatge general o pauta paisatgística d'un espai territorial: comprèn denominacions com ara el paisatge deles Garrigues o el paisatge del Baix Empordà.

– Fragment específic de paisatge abastable des d'un punt de vista: és el paisatge que és motiu d'una fotogra-fia o d'una pintura, per exemple.

En tot cas, convindrà entendre el paisatge en tota la seva amplitud conceptual, sigui per gaudir-ne o per actuaren la seva preservació. Tanmateix, potser hauríem de preguntar-nos per què ens interessa el paisatge i per quèvolem protegir-lo. Se m'acudeixen tres motius:

a) Per la capacitat gratificant de les percepcions sensorials que ens ofereix (o que ens podria oferir). En primerlloc, la derivada de la qualitat estètica de les seves imatges, que són composicions plàstiques canviants deformes, colors, textures, llum, etc., però també, complementàriament, la derivada de les percepcions sono-res, olfactives, microclimàtiques, etc. Totes poden ser, quasi sempre, de gaudi gratuït per als ciutadans.

b) Pel seu valor com a significant icònic del territori. La memòria col·lectiva identifica el país per mitjà del seupaisatge. Subratllem que ambdues paraules tenen la mateixa arrel.

c) Per l'interès ecològic del sistema de relacions entre components físics, biològics i humans que n'és la causa. Elpaisatge també és expressió d'un ecosistema que pot tenir un paper important en la sostenibilitat ambiental.

Notem que a) i b) són valors de tipus cultural, que són clarament diferents però que sovint es donen de formasimultània en els paisatges. En canvi, c) és un valor de tipus ambiental, per tant, de naturalesa diferent, per béque pot estar en l'origen d'imatges que mereixen les altres dues valoracions.

5

Articles

Amb relació a l'acció paisatgística de caràcter projectual o creativa, es podria dir que el seu camp d'intervenció se-rien principalment els components lligats a la capacitat gratificant del paisatge; en alguns casos, i amb certes limita-cions, també podrien ser adequades les intervencions en els significants del tipus b). En canvi, els components quemotiven l'interès ecològic del paisatge difícilment admeten altra cosa que accions de recuperació o restauració i, peraltra banda, marquen els límits que no es poden sobrepassar pel que fa a intervencions relatives als valors a) i b).

Tenim, per tant, tres ordres de motius per protegir el paisatge. Ara ens podem plantejar quines poden ser les lí-nies d'actuació i les tècniques més adients per fer-ho.

Els paisatges estan en perill quan la lògica de les activitats econòmiques produeix la transformació o l'abandódels territoris que ens els ofereixen: abandó de les activitats primàries que els han conformat i transformació acausa de noves infraestructures o d’implantacions de lleure, per exemple.

Les mesures de protecció haurien de dirigir-se, doncs, en primer lloc, a neutralitzar aquests dos possibles pro-cessos degradadors.

Les temptatives de transformació poden combatre's mitjançant normatives de protecció, sempre positives, pe-rò que adquiririen molta més autoritat i serien més efectives si anessin associades a plans d'ordenació del te-rritori en conjunt. És prou clar que, amb relació a les infraestructures, caldrà establir quines són les necessàriesi com s'han d'inserir en el territori. Aquesta és una tasca que correspon a les administracions públiques i, enespecial, a la Generalitat. Certament, s'han fet coses en aquesta línia, però queda molt per fer, per no dir quasitot, pel que fa als plans territorials.

Una altra forma eficaç d'anul·lar les possibles temptatives de transformació és l'adquisició dels terrenys amb la fi-nalitat de conservar el seu paper en el territori i, en especial, el seu paisatge. És una línia d'acció en què les admi-nistracions públiques han de tenir un paper principal, però en la qual també pot ser important la col·laboració d'en-titats privades conservacionistes, de les quals la Fundació Territori i Paisatge seria el primer referent al nostre país.

Pel que fa a l'abandó del territori, la resposta seria promoure les actuacions substitutòries encaminades almanteniment del territori i també, lògicament, aquelles altres que poguessin incidir en la recuperació o la mi-llora dels seus components paisatgístics. Això comprèn la vigilància –principalment de la freqüentació i els in-cendis–, la conservació i la restauració dels elements bàsics –botànics, faunístics, constructius, etc.– i, espe-cialment i en la mesura del que sigui possible, el manteniment de les activitats humanes conformadores delpaisatge, com poden ser determinades formes d'agricultura o ramaderia.

És clar que aquestes accions, en tant que no s'inscriuen en la lògica econòmica dels beneficis econòmics tangi-bles i immediats, tenen sempre un cost en termes dineraris. Un cost que en alguns casos pot tenir un cert re-torn, per rendiments de possibles explotacions compatibles amb la conservació, però que cal entendre lògica-ment com una inversió social, amb beneficis intangibles però evidents, sense excloure, tanmateix, possiblesbeneficis econòmics a escala de país a mitjà termini.

També hi ha, però, un altre front d'actuació per a la conservació del paisatge. Els perills de transformació nega-tiva del territori augmenten notablement si no hi ha prou sensibilitat social per valorar els paisatges que es po-

6 Fundació Territori i Paisatge

Articles


den perdre. Si hi ha sensibilitat, a més demillorar el civisme envers el paisatge, espot fonamentar una resistència ciutadanaper defensar els espais que estan en pe-rill. Està comprovat que, en un grau sufi-cient, aquesta resistència ha pogut salvarpaisatges que la lògica econòmica, a curttermini, condemnava a la desaparició. Laconservació dels aiguamolls de l'Empordàva ser, segurament, un dels primers exem-ples i dels més clars d'aquesta capacitatsocial de neutralització.

Seran molt positius, doncs, tots els esfor-ços encaminats a fomentar la sensibilitat social envers el paisatge, en què es fonamentarà la capacitat de de-fensa del territori per part dels ciutadans: sensibilitat social envers el paisatge general que es pot potenciarper mitjà del coneixement dels paisatges particulars.

L'explicació dels llocs, la senyalització i l'accessibilitat faciliten, sens dubte, aquest coneixement, que caldràinscriure en una formació ambiental general dels ciutadans per aconseguir els millors resultats de l'acció so-cial en aquest terreny.

En la trajectòria de la Fundació Territori i Paisatge, des de la seva creació, veiem com l'acció més emblemàticad'adquisició de terrenys per preservar-los de la transformació ha anat acompanyada del desenvolupament deprogrames de gestió i millora dels seus paisatges i d'actuacions en el terreny de la sensibilització social enaquestes matèries. No s'ha oblidat, com es veu, cap dels tres eixos bàsics que requereix una estratègia efi-cient per a la conservació d'un paisatge que ens gratifica l'esperit, ens dóna referències d'identitat i hauria deser una mostra de bona salut dels ecosistemes naturals.

JULI ESTEBAN I NOGUERAArquitecte i urbanista.Patró de la Fundació Territori i Paisatge

7

Articles

L’Observatori del Paisatge de Catalunya

A diferència d’altres països del nostre entorn més immediat, aCatalunya i a Espanya el paisatge no ha tingut mai un tractamentadequat en l’àmbit acadèmic, formatiu i professional. Sortosament,en els darrers anys han aparegut interessants iniciatives que inten-ten, en la mesura de les seves possibilitats, cobrir aquestes llacu-nes, ni que sigui parcialment. En efecte, màsters, postgraus, cursosd’especialització, biennals, grups d’investigació i publicacions espe-cialitzades, entre d’altres propostes, comencen a omplir mínima-ment el buit de la formació paisatgística de professionals proce-dents de camps ben diversos. Encara hi ha molt camí per recórrer enaquest terreny, però s’han començat a fer les primeres passes.

Paral·lelament, l’augment de conscienciació ambiental dels darrersdecennis ha generat, indirectament, una major atenció de la societatcap a la problemàtica del paisatge, fins ara la ventafocs de l’universambiental. El paisatge és, cada cop més, un tema d’interès general que transcendeix els àmbits estrictamentacadèmics en els quals fins ara s’havia reclòs. Fins i tot la iniciativa privada ha donat mostres d’interessar-sepel tema i, a casa nostra, n’és un exemple reeixit i paradigmàtic la creació de la Fundació Territori i Paisatge deCaixa Catalunya, i també la Fundació Natura. Arreu d’Europa, el paisatge s’està convertint en aquests mo-ments en una peça fonamental de moltes polítiques d’ordenació territorial i, àdhuc, de polítiques de caràctercultural. La Convenció Europea del Paisatge, signada el 20 d’octubre de 2000 al Palazzo Vecchio de Florènciaper part de tots els estats membres del Consell d’Europa (i a la qual es va adherir simbòlicament el Parlamentde Catalunya), n’és una mostra ben palpable.

En els darrers anys s’ha aconseguit que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya incrementessin notable-ment la seva formació i sensibilitat ambientals. No s’ha fet més que començar un llarg camí, però és innegableque el procés segueix en tots els seus vessants: des del tractament de les aigües residuals fins a una recollidaselectiva de residus sòlids, que ja ha arribat, pràcticament, fins a l’últim racó del país. Per altra banda, ésaquesta nova sensibilitat ambiental la que ha permès protegir, sota figures jurídiques diverses, determinadesporcions del territori especialment valuoses per la seva riquesa ecològica. Ara cal, però, anar més enllà i, en lí-nia amb els països més avançats del nostre entorn, aconseguir difondre entre la ciutadania una consciència depaisatge similar a la consciència ambiental descrita; una consciència que hauria de permetre al ciutadà gaudirde la simple contemplació dels paisatges que l’envolten (dels singulars i dels quotidians) i millorar, així, la sevaqualitat de vida, perquè és un fet demostrat que un entorn físic atractiu, afable i estèticament harmoniós gene-ra una agradable sensació de benestar que augmenta notablement la qualitat de vida dels ciutadans. En efec-te, la Convenció Europea del Paisatge reconeix que "el paisatge és un element important de la qualitat de vidade les poblacions, tant en els medis urbans com en els rurals, tant en els territoris degradats com en els degran qualitat, tant en els espais singulars com en els quotidians". La Convenció, a més, incideix en el fet que"el paisatge participa d’una manera important en l’interès general, en els aspectes cultural, ecològic, mediam-biental i social".


Articles


És en aquest marc, que s’ha de contextualitzar la futura creació de l’Observatori del Paisatge deCatalunya (a partit d’ara OPC). Ha arribat l’hora que Catalunya disposi d’un ens d’aquestes característi-ques que vetlli per una planificació, una gestió, una conservació, un estudi i una divulgació adequadesdels paisatges catalans.

Un observatori, com la paraula indica, no és més que el lloc adequat per fer-hi observacions o, dit d’una altramanera, el lloc idoni per observar quelcom amb deteniment i atenció continuada. És un dispositiu d’observacióendegat per un o diversos organismes per resseguir l’evolució d’un fenomen, d’un tema o d’una porció del terri-tori en el temps i en l’espai. Fins fa pocs anys, el seu ús era bastant restringit i quedava circumscrit a unscamps d’observació determinats. En els darrers anys, en canvi, s’ha aplicat a un ampli ventall de temes i aspec-tes que tenen a veure, fonamentalment, amb la societat, en qualsevulla de les seves dimensions. És, de fet, elreconeixement explícit d’una realitat social cada cop més complexa que convé conèixer a fons si hom no volerrar en la presa de decisions.

Abunden, arreu d’Europa, els observatoris del territori, entesos tant de forma global com sectorial. En el primersupòsit solen fer referència a un àmbit espacial concret i delimitat, relativament petit, del qual observen totes icadascuna de les dimensions territorials: transport, comunicacions, habitatge, preu del sòl, aigua, contamina-ció, riscos ambientals, etc. En el segon supòsit se centren en una sola d’aquestes dimensions, la qual cosa elspermet filar més prim i abastar un àmbit espacial més gran. No abunden, però, els observatoris estrictamentreferits al paisatge. A Espanya, llevat d’algunes iniciatives puntuals que s’apropen al que hauria de ser un ob-servatori del paisatge, el fet és que seguim mancats d’un ens especialitzat que en faci un seguiment precís iacurat. Constatat aquest buit existent i atès que el paisatge és una de les realitats socionaturals i territorialscontemporànies més dinàmiques i problemàtiques, no és gens agosarat plantejar la creació d’un observatoridedicat a l’estudi i a l’evolució del paisatge en general i del català en particular.

L’OPC, que s’organitzaria en forma de consorci amb la denominació de Consorci de l’Observatori del Paisatgede Catalunya, es podria localitzar en qualsevol indret del país. Ara bé, atès el protagonisme i el lideratge enl’àmbit de Catalunya que ha adquirit Olot en particular i la Garrotxa en general en aquesta temàtica, no seriamala idea localitzar-lo a la capital garrotxina. En efecte, Olot està especialment ben posicionada per desenvo-lupar aquesta funció, perquè disposa, objectivament, d’unes condicions excepcionals. Aquesta localització noimpedeix imaginar l’existència d’una subseu en un altre indret o, fins i tot, la possibilitat de considerar una es-tructura dual, compartida entre dues seus amb un pes específic igual o similar. En aquest darrer supòsitBarcelona semblaria el lloc idoni.

L’OPC tindria com a objectiu bàsic i genèric l’observació del paisatge de Catalunya, és a dir, l’estudi, laidentificació, el seguiment, la documentació i la divulgació dels paisatges catalans i de les seves transfor-macions, sense que això impliqui deixar d’observar altres paisatges o, senzillament, reflexionar sobre elpaisatge de forma genèrica. D’aquí, se’n desprenen tres grans nivells d’actuació: el d’estudi/assessora-ment, el d’informació/documentació i el de formació/divulgació. Més concretament, les seves funcions se-rien les següents:

– La recollida i el tractament de tota la informació i la documentació referides al paisatge. En aquest sentit,l’OPC hauria d’esdevenir el centre de documentació de referència i per excel·lència de tot allò que tingui a

9

Articles

veure amb el paisatge a Catalunya, i posar a disposició dels usuaris un espai físic de treball i una web per ala consulta a distància, en la qual es podria trobar el tipus de documentació següent:

• L’agenda d’activitats sobre el paisatge tant en l’àmbit nacional com internacional.• La legislació més significativa en l’àmbit nacional i internacional.• Els documents científics essencials.• Bibliografia especialitzada i revistes de referència.• Cartografies de paisatge a diverses escales.• Plans i programes de protecció del paisatge.• La documentació de caràcter paisatgístic generada pel planejament territorial i urbanístic, a qualsevol escala.

– L’elaboració i/o la coordinació d’estudis sobre paisatge per encàrrec de l’Administració. Sense disposarde classificacions o de catàlegs de paisatges, de cartografies i de valoracions, difícilment es pot dur aterme un seguiment adequat del paisatge i de les seves transformacions que pugui ser útil per gestionar-lo i planificar-lo. Cal identificar els paisatges catalans, analitzar-ne les característiques, avaluar-los i defi-nir-ne els objectius de qualitat com a pas previ per a l’elaboració de plans directors del paisatge, tal compreveu la Convenció Europea del Paisatge. Si l’Administració de la Generalitat no disposa en el futur d’unens més adequat per executar aquesta funció fonamental, caldrà plantejar-se si l’OPC la pot assumir. Siaixí fóra, l’OPC hauria d’incrementar notablement el pressupost i els recursos humans i materials. Enqualsevol cas, és fonamental concebre l’estructura funcional i el marc pressupostari de l’OPC de maneraque se’n garanteixin la seguretat econòmica i la independència política, a l’estil de l’Agència Europea delMedi Ambient, per posar només un cas, per allunyat que pugui semblar. Ambdues condicions són impres-cindibles per gaudir d’una credibilitat social immediata i per poder desplegar adequadament totes les se-ves funcions.

– L’assessorament de l’Administració en temes de paisatge a qualsevol nivell. A l’OPC, hi podria recórrer, a larecerca d’informació, documentació o assessorament, no només l’Administració autonòmica, sinó també lalocal o l’estatal, si fes falta.

– La programació de cursos i activitats formatives sobre el paisatge. Aquests cursos anirien adreçats especial-ment a tots els col·lectius professionals que intervenen directament o indirecta en el paisatge. Aquesta tas-


Articles


ca es realitzaria per iniciativa pròpia i en col·laboració amb les universitats catalanes i tendiria a emfasitzarla reflexió teòrica, la metodologia i l’aprenentatge de noves tècniques. En cap cas no s’impulsarien cursosd’especialització ja existents a les diverses universitats catalanes. L’OPC no ha de substituir ni solapar-seamb cap de les iniciatives que amb tant d’esforç s’han endegat, sinó que ha de complementar-les i reforçar-les. En aquest terreny, l’OPC ha d’actuar amb una perspectiva completament sinèrgica.

– La coordinació de tots els grups que, a Catalunya, treballen en el paisatge des de diverses perspectives.L’OPC hauria de ser el paraigua que aglutinés tots els grups que ara treballen en el tema d’una manera des-coordinada, i que aixoplugués les moltes i diverses iniciatives que ara no tenen la cobertura adequada.

– La sensibilització de la ciutadania. Poca cosa es pot fer per al paisatge si no s’incrementa la sensibilitzacióde la ciutadania sobre la necessitat de tractar adequadament els paisatges que ens envolten, tant els d’unavàlua excepcional com els quotidians. S’impulsarien, per tant, campanyes de sensibilització adreçades alpúblic en general.

– La publicació d’un butlletí digital, d’una revista sobre paisatge i d’una col·lecció de textos de caràcter mésespecialitzat. Quan els recursos ho permetessin, seria interessant endegar la publicació d’un butlletí digitalde lliure accés d’informació general sobre tota mena d’activitats vinculades al paisatge, així com d’una re-vista de periodicitat semestral o anual amb el títol genèric de Paisatge o Revista de Paisatge. Publicada encatalà i amb extensos resums en castellà, francès i anglès, hauria d’aspirar a ser la revista de referència detots els interessats en la temàtica paisatgística en l’àmbit dels Països Catalans. Disposaria d’un Consell deRedacció totalment interdisciplinar i no estalviaria esforços per assolir tots els estàndards de qualitat exigi-bles avui dia a revistes d’aquestes característiques. A més, l’OPC podria ser l’organisme impulsor d’unacol·lecció de llibres de caràcter especialitzat, en conveni amb les universitats catalanes i amb altres institu-cions públiques o privades.

JOAN NOGUÉ I FONTCatedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona. Autor de la memòria de creació de l’Observatori del Paisatge de Catalunya.

11

Articles

Identitat i paisatge

En el Congrés de Cultura Catalana celebrat l’any 1976, un grup de professors i estudiants agrupats entorn delLaboratori d’Urbanisme de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona van presentar, en l’acte de tancament de l’àm-bit dedicat a l’ordenació del territori, un atles titulat La identitat del territori català, format per mapes de gransdimensions i dibuixos a mà.

Amb aquest atles es pretenia reivindicar el valor d’un territori que, especialment en alguns llocs, havia sofertuna destrucció especulativa durant el període franquista. Des de la reflexió crítica d’aquest urbanisme, laUniversitat, i sobretot els moviments veïnals, reclamaven el dret a la ciutat i el dret de gaudir de la ciutat comun bé social –tal com va definir Herbert Marcuse–, un dret apropiat per a uns quants fins en aquell moment.

Durant la transició política espanyola, aquest atles, així com altres aportacions, fou un esforç de presentació idefensa dels valors que encara eren presents a les nostres ciutats i comarques i un avís sobre els riscos de dei-xar-se portar per certes actituds respecte de les possibilitats reals de recuperar-los. Els dibuixos manuscrits del’atles, la cal·ligrafia de les traces o l’atenció a les petites coses no eren un gest notori per certificar l’esgota-ment i la defunció del nostre territori, sinó un acte de reivindicació i reconeixement d’una herència que neces-sitava ser recuperada com a base per al futur, malgrat que era terriblement contradictòria.

L’actuació urbanística dels primers ajuntaments democràtics no només va haver d’enfrontar-se als dèficits acu-mulats i a la revisió dels disbarats anteriors, sinó que també va haver de superar la manca d’estimació de lapoblació pel seu medi urbà. La reconstrucció de la ciutat democràtica va començar amb la reconciliació de laciutat amb els seus habitants, perquè només així es podia construir la ciutat com a espai cívic. La identificaciódel ciutadà amb el seu entorn més proper va ser una condició prèvia per fer de la ciutat l’espai de les persones.La democràcia va trobar la plataforma i els instruments per recuperar l’autoestima dels ciutadans als ajunta-ments, per mitjà de la revisió del planejament urbanístic i l’actuació en l’espai públic. Moltes vegades, l’èxit dela renovació de la ciutat apareix com la demostració més palpable dels valors que suposà la consolidació de lademocràcia, malgrat els errors comesos.

Enfront d’això, el territori –que formava una part indissoluble de la reivindicació d’identitat en aquell atles– noha gaudit d’una plataforma ni d’uns instruments d’actuació equivalents. Sembla que les transformacions foradel medi urbà s’han escapat de les condicions que s’han exigit a la ciutat. El creixement dispers de l’edificació,l’impacte territorial i paisatgístic de les grans infraestructures, l’aparició d’actuacions sense control a l’espairural, les dificultats per mantenir els espais naturals o la pressió urbana sobre la costa no han trobat una res-posta adequada.

Els problemes per resoldre aquestes qüestions han estat d’índole molt diversa: conceptuals, com ara el proble-ma derivat del tracte despectiu que la legislació urbanística dóna al territori rural com a negatiu de la ciutat,batejant-lo com a sòl no urbanitzable; econòmics, per les dificultats de l’activitat agrícola davant el procés ur-banitzador especulatiu; tècnics, per l‘autonomia territorial amb la qual es plantegen les grans obres d’infraes-tructures i la inutilitat dels estudis d’impacte ambiental, o polítics, per la renúncia de les administracions res-ponsables d’escometre la planificació del territori com a base per a la seva ordenació.


Articles


Des de l’ecologia, des de la sensibilitat per la conservació del medi ambient, s’ha reclamat la protecció i l’orde-nació del territori com a condició indispensable per fer sostenible l’hàbitat. No obstant això, l’adopció de laidea de paisatge –com una altra manera d’entendre el territori– s’ha d’interpretar com una formulació que volsumar els problemes d’identitat a la preocupació mediambiental, problemes que en el món actual, cada vegadamés globalitzat, són consubstancials a la condició de pertinença a un lloc.

A la nostra cultura, el paisatge no és la reivindicació dels llocs naturals primigenis, com passa a la culturanord-americana, sinó la reivindicació de l’escenari diari, d’aquell que està format no només per rajoles i formi-gó, sinó també pel diàleg entre l’home i la natura, d’aquell que es construeix en el temps que forma la ciutat ila no-ciutat, el camp i el no-camp. És a dir, el territori on s’escriuen els nostres senyals d’identitat.

Quan l’any 1976 es presentava l’atles titulat La identitat del territori català, es reclamava l’atenció sobre elselements del territori i la ciutat que havien de ser la base per a la reconstrucció dels nostres espais de convi-vència. Ara, després de més de vint anys, parlar del paisatge és tornar a reclamar la necessitat de proveir-nosd’instruments adequats per ordenar el territori, no només com a suport d’infraestructures o urbanització o es-pais naturals excepcionals, sinó també com a lloc de pertinència d’una comunitat i el seu espai de futur.

RICARD PIÉ I NINOTArquitecte, professor titular de l’Escola d’Arquitectura del Vallès, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).Patró de la Fundació Territori i Paisatge.

13

Articles

La propietat social i la gestió social

Quan els òrgans de govern de Caixa Catalunya van iniciar la reflexió sobre l’oportunitat de crear la FundacióTerritori i Paisatge, en tant que instrument de l’Obra Social dedicat a l’adquisició d’espais d’interès natural pertreure’ls del mercat i coadjuvar en la tasca de l’Administració pública en l’intent de deixar un país més "endre-çat" a les generacions futures, el concepte "propietat social" fou un dels més utilitzats.

La propietat social s’ha d’entendre com aquella que no pertany a l’esfera dels béns de domini públic i que, te-nint una naturalesa jurídica de base estrictament privada, tampoc no li escau l’etiqueta de propietat particular.Serien, per tant, uns béns de naturalesa privada però gestionats amb criteris d’interès general. És a dir, els titu-lars d’aquests béns posen límits als seus usos i el seu destí, i la propietat, ja sigui pública o privada, assoleixplenament la seva funció social, definida en l’article 33.2 de la Constitució espanyola.

Quan en el món de l’economia utilitzeml’adjectiu "social", el que intentem fer éscol·locar els instruments de política eco-nòmica a favor dels més desvalguts;quan ho fem en el món del dret, ens adre-cem als subjectes amb menys capacitatsper fer valer les seves llibertats; quan hoapliquem al camp del medi ambient, ensreferim a la majoria, al comú, a l’interèsgeneral en definitiva.

Convertir propietats privades en propie-tats socials és donar importància a laConstitució, per tal com se subordina tota

la riquesa del país, sigui quina sigui la seva titularitat, a l’interès general; per tant, les institucions dedicades aretirar del mercat zones del nostre territori tot adquirint-ne la propietat i evitant, d’aquesta manera, el seu ús alservei d’interessos particulars no fan res més que donar sentit al text constitucional.

La propietat social condiciona el planejament urbanístic perquè s’enfronta a la lògica de cercar el major beneficieconòmic possible en l’ús del sòl i situa al servei de tothom uns territoris sense necessitat de decisions polítiquesprèvies. En aquest sentit, actua contra l’especulació, de manera que, també en aquest camp, dóna ple suport a lesnormes fonamentals quan ens indiquen que cal regular l’ús del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’evitar-ne l’especulació. Doncs bé, si és així, visca la propietat social en tant que titular d’un sòl allunyat de l’especulació.

Tanmateix, aquest tipus de propietat corre el risc d’ésser instrumentalitzat des dels poders públics, perquè noes diferencia clarament propietat pública de propietat social, i també d’ésser utilitzat barroerament des delsector privat intentant aprofitar les plusvàlues generades a l’entorn dels immobles en qüestió. Per evitar-ho,els seus titulars i els ens locals han de treballar plegats i en la mateixa direcció. Igualment, per assolir els mà-xims beneficis socials de les propietats privades en qüestió, és imprescindible que estableixin complicitats


Articles


amb els agents que operen en el territori (pagesos, conservacionistes, empreses amb responsabilitat ambien-tal, generadors d’opinió amb opinió pròpia, etc.).

Les capacitats dels titulars de béns susceptibles de tipificar-se com a "propietat social" transcendeixen els go-verns ja que són a mans de la societat. En aquest ordre de coses, i tornant a la Fundació Territori i Paisatge, la pre-sència de patrons aliens a l’estructura de Caixa Catalunya li dóna una perspectiva tremendament oberta a la so-cietat, i com més oberts siguin aquests propietaris, millor. No podem perdre de vista que la propietat social s’hade "blindar" davant el mercat, al mateix temps que ha de mantenir una actitud molt oberta davant el sector públic. Un sector públic que hauria de copiar allò que té de bo la propietat social per passar a gestionar, amb criteris"socials", els béns de domini públic vinculats a un espai d’interès natural. Allunyar-se de la gestió estrictamentpública per apropar-se a la "gestió social" d’aquests espais no és sinó un símptoma de confiança dels governsenvers la societat que diuen que serveixen. No n’hi ha prou de signar manifestos d’estímul a la participació ciu-tadana: cal fer-la realitat, i no només per escoltar-la i recollir opinions, sinó per deixar-li gestionar el seu propiterritori de manera conjuminada amb l’Administració pública.

Només tindrem un país compromès amb el crèdit que hem rebut de les generacions futures si la gent fa seusels espais que han de servir per a l’interès general, però resulta molt difícil fer-te pròpia una cosa si no et dei-xen participar en la gestió. Els espais d’interès natural són una part del tresor públic, entès com el "tresor detots", i la seva gestió burocratitzada pot portar a pensar que tenim el tresor públic segrestat.

L’Administració ha d’estimular la propietat social (Llei del mecenatge, fiscalitat, utilització de la legislació finsals seus límits, etc.), però ha d’implicar-se en la gestió social de les seves propietats públiques si de veritat volque una política mediambiental progressista perduri en el temps, transcendint fins i tot el color dels partits quela governen.

Mentrestant, la societat civil anirà construint els seus propis camins i, d’aquests camins, la propietat social ésuna autopista, lliure de peatges i al servei de tots. Que ens duri.

MATIES VIVES I MARCHEconomista i advocat.Patró de la Fundació Territori i Paisatge.

15

Articles

Durant l’any 2003 la Fundació Territori i Paisatge de l’Obra Social de Caixa Catalunya ha celebrat el seu 5è ani-versari amb la consolidació de les línies que té encomanades tant d’actuacions directes en territoris, mitjan-çant l’innovador concepte de propietat social, complementari als de propietat privada i pública, com d’actua-cions de sensibilització i d’educació ambiental. Aquest nou paradigma de propietat social, entesa com apropietat de titularitat privada, però exercida en termes de pur interès públic en l’espai i en el temps, ha orien-tat les diverses àrees d’actuació de la Fundació que, amb criteris de sostenibilitat, ha continuat potenciant lacustòdia del territori i la planificació d’activitats d’educació ambiental.

Així, en l’àrea de Gestió del Territori, s’ha demostrat que les gairebé 7.000 ha de propietat social de laFundació poden ser gestionades de manera sostenible ecològicament i també econòmicament. Amb aquestaexperiència acumulada, la Fundació està en condicions d’avançar resoltament en la línia temptativament ini-ciada en els primers anys de camí. En efecte, amb més criteri i convenciment que mai, la Fundació es troba araen condicions de prosseguir les adquisicions de territori cautelarment limitades durant l’any 2003 a tres petitesadquisicions complementàries (a Alinyà, a les Planes de Son i al Bosc de Tosca). A més, les zones gestionadesmitjançant convenis d’assessorament i col·laboració territorial han representat també un avenç important en lamillora de la gestió dels espais naturals del país, i han ajudat enormement a la consolidació del concepte deCustòdia del Territori, actualment constituït en forma de Xarxa, que rep un important suport de la Fundació.

L’àrea d’Educació Ambiental ha iniciat projectes per dotar d’activitats i de material d’educació ambiental tantles diferents propietats de la Fundació, com el Centre de Les Planes de Son. D’aquesta manera, s’ha dotat lasocietat d’eines educatives i s’han iniciat programes per posar en servei les diferents propietats socials que haanat adquirint o equipant la Fundació. Addicionalment, la Fundació ha desenvolupat un important programad’ajuts a projectes de conservació i d’educació ambiental mitjançant una convocatòria pública i oberta quel’any 2003 ha pogut ajudar 33 nous projectes, els quals s’han afegit a d’altres que se segueixen de convocatò-ries d’anys anteriors, col·laborant d’aquesta manera amb iniciatives d’altres entitats compromeses amb la pro-tecció i la conservació de la natura.

El Centre de Les Planes de Son ha viscut el seu primer any d’experiència fidel als seus objectius inicials de serpioner i exemplar com a centre de natura i desenvolupament sostenible. Els resultats, tant en ocupació com enseducció i educació ambientals, són notables, amb bons nivells de reserves de tots els públics i de sensibilitza-ció dels assistents i participants en els diversos programes que s’han realitzat.

Amb la publicació d’aquest Informe d’Activitats es vol fer un exercici de transparència per compartir amb la so-cietat exemples clars de sostenibilitat ecològica, econòmica i social. Així, la Fundació Territori i Paisatge del’Obra Social de Caixa Catalunya referma el seu projecte de futur i voluntat de servei com a entitat senyera enprojectes de conservació i d’educació ambiental que ajudin a una major sensibilització de la societat, que la fa-ci més responsable socialment i ecològicament.

JORDI SARGATAL I VICENSDirector-Gerent de la Fundació Territori i Paisatge


Presentació



SecretariRamon M. Llevadot i RoigAssessor Institucional de Caixa Catalunya

VocalsRosa Caballol i Lorenzo* Joan Cals i GüellJuli Esteban i NogueraRafael Guàrdia i MiquelEnric Lluch i MartínJoaquim Maluquer i SostresMiquel Perdiguer i AndrésRicard Pié i NinotJoan Pous i PortaPablo Ros i GarcíaJaume Terradas i SerraMaties Vives i March

Director-GerentJordi Sargatal i Vicens

AssessorsRamon Folch i GuillénSalvador Roca i Enrich

* Fins al 10 de juny de 2003


Patronat

31


Adquisició i gestió del territori


Espais en propietat 6.923,62 haEspais en conveni 59.799,51 haAdquisició de drets (boscos) 139,8 ha

Espais en propietat a 31 de desembre de 2003

Núm. Nom ha Data Situacióadquisició

p1 Les Planes de Son 8,1 30.04.98/19.08.03 Son (Alt Àneu). Pallars Sobirà

p2 Reserva de Mig de Dos Rius 10,09 21.04.99 Sant Pere Pescador. Alt EmpordàParc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà

p3 El Congost de Mont-rebei 598,71 23.07.99 Sant Esteve de la Sarga Pallars JussàPEIN i Reserva Natural Parcial

p4 Reserva del Sot del Fuster 5,59 23.07.99 Vilanova de la Barca. Segrià

p5 La Muntanya d‘Alinyà 5.351,03 30.07.99/28.02.03 Fígols i Alinyà. Alt UrgellPEIN (parcialment)

p6 Reserva de l’Alt Segre 3,47 14.10.99 Bellver de Cerdanya. CerdanyaParcialment, Reserva Natural Parcial

p7 El Bosc de Vilalta 110,14 28.10.99 Farena (Mont-ral). Alt CampPEIN

p8 Reserva del Ter Vell 2,57 10.05.00 Torroella de Montgrí. Baix EmpordàPEIN. Conveni de cessió d’ús a favorde l’Ajuntament de Torroella de Montgrí (7.10.2001-2006)

p9 Puigventós 122,22 28.07.00 Olesa de Montserrat i VacarissesVallès OccidentalPEIN

p10 El Port d’Arnes 524,6 28.07.00 Arnes. Terra AltaPEIN (parcialment)

p11 El Congost de Fraguerau 183,09 27.07.01 Ulldemolins. PrioratPEIN

p12 Reserva del Mas de les 2,11 19.06.02 Flix. Ribera d’EbreCigonyes Conveni de cessió d’us a favor de

l’Ajuntament de Flix (8.07.2002-07)

p13 Reserva del Bosc de Tosca 1,9 3.10.03 Olot i Les Preses. GarrotxaConveni de cessió d’us a favor de l’Ajuntament de Les Preses (13.11.2003-08)



33



Espais en conveni de col·laboració territorial a 31 de desembre de 2003

Núm. Nom ha Data conveni Situació o Conveni amb:

v1 Espai Humit de Sebes 204 19.12.98 Ajuntament de Flix. Ribera d’EbreReserva Natural de Fauna SalvatgePEIN

v2 Salencar de Barruera 8 9.02.99 Ajuntament de la Vall de Boí.Alta Ribagorça

v3 La Terreta: Serres de Gurp, 8.000 14.05.99 Ajuntament de Tremp. Pallars JussàCastellet i Sant Gervàs i vall alta PEIN (parcialment)de Serradell

v4 Illa del Ter 38,4 25.05.99 Ajuntament de Girona. Gironès

v5 Campus UAB 254 7.10.03 UAB - Bellaterra. Vallès Occidental

v6 Espai Rural de Gallecs 525,64 11.5.01 Consorci de l’Espai Rural de Gallecs.Vallès Oriental

v7 Zones de vegetació dunar de 1,9 19.11.03 Ajuntaments de Malgrat de Mar, les Platges del Maresme Sant Pol de Mar i Vilassar de Mar.

Maresme

v8 Aiguabarreig Segre-Cinca 1.430 5.07.01 Ajuntament de la Granja d’Escarp, Massalcoreig, Mequinensa i Serós.SegriàPEIN (parcialment)

v9 Entorn del Santuari de Queralt 50 22.10.01 Ajuntament de Berga. BerguedàPEIN

v10 Riu Segre a Lleida 200 25.04.02 Ajuntament de Lleida. Segrià

v11 Entorn del Balneari de la 670 2.05.02 Ajuntament de Gandesa. Terra AltaFontcalda PEIN parcial

v12 Boscos de Planoles 1.157,4 2.05.02 Ajuntament de Planoles. RipollèsPEIN (parcialment)

v13 Cua de l’Embassament de 100 12.09.02 Ajuntament de la Pobla de Segur.Sant Antoni Pallars Jussà

v14 Capçalera del riu Rialb 14.503 22.11.02 Ajuntament de la Baronia de Rialb.La NogueraPEIN (parcialment)

v15 Espais de ribera del riu Mogent 16,75 27.12.02 Ajuntament de la Roca del Vallès.Vallès Oriental

v16 Les Basses de Gallissà 8 20.07.03 Ajuntament de Bellver de Cerdanya.Cerdanya

v17 Espai del Parc Bosc de Figueres 4,42 15.03.03 Ajuntament de Figueres. Alt Empordà

v18 Boscos de Can Roca - Els Blaus 215,5 13.5.03 Ajuntament d’Esparreguera.i la Bassa de Can Cardús Baix Llobregat

v19 Alta Garrotxa 32.000 16.6.03 Consorci de l’Alta Garrotxa. GarrotxaPEIN

v20 Boscos de Sant Mateu 232,5 30.6.03 Ajuntament de Premià de Dalt i (Premià de Dalt) Associació de propietaris forestals

de Premià de Dalt. MaresmePEIN

v21 Aiguabarreig Segre -Noguera 176 25.9.03 Ajuntament de Corbins. Segrià Ribagorçana PEIN (parcialment)

v22 Àrea de lleure del Coll de Can 4 15.10.03 Patronat de la Muntanya deMaçana Montserrat. El Bruc. Anoia



35

Adquisició de drets de tala de boscos a 31 de desembre de 2003

Núm. Nom ha Data conveni Situació

d1 Bosc subalpí de l'obaga de 4,7 10.07.98 Ainet de Besan (Alins). Buscallado (bosc de Virós) Pallars Sobirà

d2 Avets de la Noguera de 10 10.07.98 Àreu (Alins). Pallars SobiràVallferrera PEIN

d3 Bosc subalpí del Clot de l’Ossa 2,5 10.07.98 Arestui (Llavorsí). Pallars Sobirà

d4 Bosc subalpí de la Poleda (Baiasca) 2,4 10.10.98 Baiasca (Llavorsí). Pallars Sobirà

d5 Bosc subalpí de la Solana de 3 27.11.98 Burg (Farrera), Pallars SobiràBolsirroi PEIN

d6 Bosc subalpí del Peurues (Ribalera) 9 22.11.99 Tírvia (Farrera). Pallars Sobirà

d7 Bosc subalpí de la Poleda (Baiasca) II 4 10.10.99 Baiasca (Llavorsí). Pallars Sobirà

d8 Bosc subalpí del Clot de l’Ossa II 4 17.11.99 Arestui (Llavorsí). Pallars Sobirà

d9 Avets de la Noguera de Vallferrera II 9 28.10.99 Àreu (Alins). Pallars SobiràPEIN

d10 Bosc subalpí de l'obaga de 6 10.9.99 Ainet de Besan (Alins).Buscallado II Pallars Sobirà

d11 Obaga de Castellarnau (Ribalera) 10 8.11.00 Tírvia, Farrera i Burg (Farrera).Pallars SobiràPEIN

d12 Bosc subalpí de la Poleda (Baiasca) III 4,8 8.11.00 Baiasca (Llavorsí). Pallars Sobirà

d13 Bosc subalpí de Pleta Picada 4,3 8.11.00 Alins (Alins). Pallars SobiràPEIN

d14 Pujador de la Pica (bosc de Virós) 2,6 8.11.00 Araós (Alins). Pallars Sobirà

d15 Bosc dels Mollassos 7,7 10.04.01 Ginestarre (Esterri de Cardós).Pallars SobiràPEIN

d16 Bosc de Montarenyo 4,7 10.04.01 Esterri de Cardós. Pallars SobiràPEIN

d17 Bosc del Barranc de la Pega 3 10.04.01 Montenartró (Llavorsí). Pallars Sobirà

d18 Selva de Nibrós 4 10.04.01 Estaon (Vall de Cardós). Pallars SobiràPEIN

d19 Avets de la Noguera de Vallferrera III 8,5 10.04.01 Àreu (Alins). Pallars Sobirà(Bosc de Font-Tallada) PEIN

d20 Bosc del Clot de l’Ossa, CUP 155 8,4 30.10.03 Arestui (Llavorsí). Pallars Sobirà

d21 "Bosc d’Arcalís". Forest "Obaga i 7,2 30.10.03 Àreu (Alins). Pallars SobiràSolana", CUP 144

d22 Bosc del Pujador. Forest "Virós", 3 30.10.03 Araós (Alins). Pallars SobiràCUP 115

d23 Bosc de Montarenyo. Forest 6 30.10.03 Esterri de Cardós. Pallars Sobirà"Sarredo Manyanero", CUP 141

d24 Forest "Selva i Cerqueda",CUP 134 4 30.10.03 Vall de Cardós. Pallars Sobirà

d25 Reserva l’Obaga de Castellarnau. 7 30.10.03 Burg, Tívia i Farrera (Farrera).Forest "Ribalera", CUP 146 Pallars Sobirà

A finals del 2003, la Fundació gestionava 13 espais en propietat, amb una superfície total de 6.923,62 hectàre-es. Durant l’any es van realitzar tres noves adquisicions: a Llobera (Alinyà) de 0,49 ha; a Les Planes de Son, de6,05 ha, i al Bosc de Tosca (Les Preses i Olot), d’1,92 ha.

També es van comprar els drets de tala de sis noves àrees de bosc al PallarsSobirà, amb una superfície total de 35,60 ha i amb una vigència que oscil·laentre els 20 i 30 anys. Amb aquestes adquisicions, la Fundació passa a gestio-nar 25 àrees de bosc, dins el projecte Pirineu Viu-ADF Mig Pallars.

Així mateix, la Fundació va formalitzar sis nous convenis d’assessorament te-rritorial. Dels convenis signats anteriorment, deu s’han renovat durant l’any2003, per la qual cosa en total són ja 22 els espais en règim de conveni.

L’espai de Can Sabadell, al delta del Llobregat, que Caixa Catalunya haviacedit a la Fundació, va ser expropiat per les obres d’ampliació de l’aeroport del Prat. Els fons de l’expro-piació seran destinats al Fons d’Adquisició de Territori, i seran utilitzats en la futura compra d’una zonahumida.

Noves adquisicions

Finca de Cal Feixó (Llobera. Muntanya d’Alinyà, Alt Urgell)La Fundació va formalitzar el febrer de 2003 l’adquisició de les parcel·les anomenades LaFeixa i La Feixa de la Casa, a tocar del nucli de Llobera, dins un enclavat de la finca de pro-pietat de la Muntanya d’Alinyà, amb una superfície de 4.926 m2. Les parcel·les estan ubica-des en sòl rústic a tocar del camí antic de Llobera a Alinyà. La finca presenta unes feixesparcialment conreades com a horts, envoltats d’arbres, i hi ha una granja de conills en des-ús. Amb aquesta adquisició la Fundació té la propietat d’un espai vulnerable susceptible deser alterat i, a la vegada, adquireix el dret sobre el sòl de l’actual granja.

Finca a Les Planes de Son (Alt Àneu, Pallars Sobirà)El mes de juliol de 2003 es van adquirir una sèrie de parcel·les al municipi de Son, amb una superfície total se-gons el cadastre de 6,05 ha, que serviran per completar la propietat de Les Planes i contribuir a la millora delCentre de Les Planes de Son.

Bosc de Tosca (Les Preses i Olot, Garrotxa)La Fundació va adquirir el mes d’octubre de 2003 unafinca situada als termes de Les Preses i Olot, dins la zo-na del projecte de creació del Parc de Pedra Tosca, ambuna superfície total d’1,9 ha. Aquest territori se situa al’anomenat Bosc de Tosca, que està dins l’àmbit del ParcNatural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i està for-mat per petits camps cultivables, rodejats de murs depedra d’origen volcànic que es van aixecar al segle XIX.



Durant l’any la Fundació

ha realitzat tres noves

adquisicions de territori: a

Llobera (Alinyà), a Les Planes

de Son i al Bosc de Tosca

(Les Preses i Olot)

HORTS DE CAL FEIXÓ

(NUCLI DE LLOBERA,

A LA MUNTANYA

D’ALINYÀ)

DETALL D’UN NOU

PRAT ADQUIRIT A LES

PLANES DE SON



37

El Bosc de Tosca té un gran valor ecològic i paisatgístic, i alhora és un clar model de paisatge volcànic humanit-zat de manera sostenible, gràcies a les construccions i els camins fets amb materials volcànics. La seva situa-ció limítrofa amb la ciutat, juntament amb la manca de rendibilitat de la terra, ha anat provocant un procés dedegradació d’aquest territori, tot i la seva protecció legal.

Aquest espai s’integra dins el projecte del Parc de Pedra Tosca, promogut perl’Ajuntament de Les Preses juntament amb altres entitats, entre les quals hi

ha la Fundació Territori i Paisatge.El projecte pretén la restauraciód’aquest espai degradat, amb la fi-nalitat de millorar la qualitat delpaisatge mitjançant un aprofita-ment sostenible, amb unes líniesd’actuació que van des de la recuperació d’activitats agrícoles au-tòctones i de cultius tradicionals en perill de desaparició fins a lacreació d’itineraris paisatgístics que fomentin la visita d’aquest es-pai tant per raons turístiques i artístiques com pedagògiques. Elprojecte té el suport i finançament del programa Life de la UnióEuropea, fet que avala el seu caràcter innovador en el marc del me-di ambient i el desenvolupament sostenible.

La Fundació va signar un conveni amb l’Ajuntament de Les Presespel qual li cedeix l’ús d’aquest territori perquè pugui ser integrat enles activitats i els usos del Parc de Pedra Tosca.

El Bosc de Tosca té un gran

valor ecològic i paisatgístic

i és un clar model de paisatge

volcànic humanitzat de

manera sostenible

DETALL DE PAISATGE

DEL BOSC DE TOSCA



Actuació als espais en propietat

Muntanya d’Alinyà

Conservació: Dins el programa de recu-peració d’espècies de fauna, es van cons-truir sis vedrunes per a la reintroduccióde conills amb els seus tancaments perti-nents, alliberant un total de 168 exem-plars. Altres actuacions realitzades a lareserva han estat la construcció d’un can-yet per a voltors al qual s’aporten restesd’animals, al sector del Coll del Portell, i la instal·lació de caixes-niu per a ocells insectívors. Durant el mes desetembre, la Fundación Buitre Negro i la Fundació Territori i Paisatge van iniciar un estudi de viabilitat per a lareintroducció del voltor negre en aquest espai. Cal destacar, així mateix, la subvenció rebuda de la DireccióGeneral de Boscos i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya per a la protecció del gall fer a la reserva.

Aprofitaments i gestió forestal: El Centre de la Propietat Forestal va aprovar el Pla Tècnic de Gestió i MilloraForestal de la finca, amb una durada de deu anys. El pla contempla diverses actuacions de millora de la qualitat

ecològica i paisatgística dels boscos, així com unes zones de reserva forestal iunes àrees d’aprofitament on es desenvoluparà una gestió sostenible amb ca-ràcter demostratiu. També es van iniciar les primeres actuacions forestals demillora de la pista forestal de l’Alzina a Fígols.

Així mateix, la Fundació va realitzar un estudi sobre la situació actual i propos-tes de futur de la gestió cinegètica a l’espai natural en col·laboració amb la di-

recció de la Reserva Nacional de Caça del Cadí i va transferir els nou permisos de caça selectiva d’isards quetenia concedits. També s’ha signat un contracte per a la instal·lació d’un apiari fix amb bucs de l’abella autòc-tona (abella negra) al Coll de la Nou.

Recerca: S’han instal·lat tres estacions meteorològiques professionals a diversos punts de la Muntanya, queproporcionaran dades importants per a la gestió i per als visitants, ja que podran ésser consultades en tempsreal a través d’Internet. La Fundació va renovar el conveni amb el Consorci Tecnològic Forestal per a l’estudi deles pastures i del pastoralisme. També, fruit de la col·laboració de l’European Mountain Forum, es va realitzarun estudi sobre propostes d’ecoturisme a la zona.

Aquest any 2003 també s’ha realitzat una guia en DVDde la Muntanya d’Alinyà. Així mateix, s’ha reeditat elmapa de la Muntanya d’Alinyà i s’ha finalitzat la prime-ra sèrie completa de l’Observatori del Paisatge d’Alinyàmitjançant la realització de sèries fotogràfiques quepermeten observar i interpretar l’evolució del paisatgeal llarg dels anys i les estacions.

La Fundació ha iniciat un

estudi per a la reintroducció

del voltor negre a Alinyà

EL POBLE DE L’ALZINA

I, AL FONS, LA ROCA

DE LA PENA, A LA

MUNTANYA D’ALINYÀ

MIRADOR DEL SERRAT

DE L’ENTORCELL A LA

MUNTANYA D’ALINYÀ



39

Equipaments i manteniment: Entre lestasques realitzades l’any 2003, cal assenya-lar la finalització dels projectes de senyalit-zació dels itineraris i camins que s’havienanat restaurant i netejant durant l’any 2002.També s’ha construït un mirador al Serrat del’Entorcell, situat a la pista que puja a Colld’Ares, i s’ha dut a terme el tancament par-cial de l’estany del prat Major, per tal de pre-servar-ne la seva flora i fauna, que permetalhora l’abastament d’aigua per al bestiar.

Cal destacar la realització d’un camp detreball en el qual hi participaren 25 jovesd’entre 14 i 17 anys que varen desenvolu-par tasques de marcatge i neteja de camins, com ara la drecera de Sant Ponç i el camí de l’Espluga de laBerca, així com la rehabilitació d’infraestructures de l’alta muntanya, com ara la font de Camps, la bordad’Ascens i la barraca d’Urdiet.

S’ha finalitzat la redacció de l’avantprojecte del Parc Viu, que contemplal’estudi de funcionament i d’objectius generals, el projecte arquitectònic id’instal·lacions i l’estudi econòmic i de viabilitat, així com la signaturadel contracte de compensació per la cessió d’ús de Cal Ton, a l’espai delClot dels Salzes. El projecte preveu la creació d’un centre de recuperacióde races domèstiques autòctones i de foment de la cultura ramadera tra-dicional de muntanya.

També es va elaborar un estudi sobre l’inventari de les bordes existents atot l’espai, amb indicació del nom pel qual es coneixen, els seus usuaris,una relació de l’ús i estat de conservació, així com el mapa de situació decadascuna.

Congost de Mont-rebei

Aprofitaments i gestió forestal: El Centre de la Propietat Forestal vaaprovar el Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la finca, d’una duradade deu anys. S’ha renovat el contracte d’arrendament amb el pastor de lafinca i s’ha signat un nou contracte per a la recol·lecció de tòfones.

Recerca: Es va realitzar un estudi de freqüentació de l’espai, amb unaanàlisi detallada de la procedència i els interessos dels seus visitants. D’acord amb aquest estudi, es calculaque l’any 2003 van visitar la zona unes 20.000 persones. Així mateix, s’inicià l’aplicació metodològica del’Observatori del Paisatge, amb la localització de diferents punts panoràmics.

ZONES DE PASTURA

I BOSCOS DE PI NEGRE

A LA MUNTANYA

D’ALINYÀ

TÒTEM DE

SENYALITZACIÓ

DE LA RESERVA DE

LA MUNTANYA

D‘ALINYÀ

Equipaments i manteniment: A causa d’una esllavissa-da de roques al Congost, es van fer diversos treballs perarranjar el camí i restaurar un dels miradors que haviaquedat parcialment malmès.

Altres actuacions han estat la construcció d’un miradoral costat de la pista d’accés i davant l’ermita de laMare de Déu del Congost, que va ser parcialment sub-vencionat pel Departament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya.

També s’inicià el projecte per a l’adequació de l’àread’acampada de la zona de la Masieta, a fi de proporcio-nar un espai adient per a la realització dels camps de

treball i el projecte del’equipament per millo-rar l’accés a la CovaColomera. Així mateix, es van reposar els cartells guixats i trencats a causad’uns actes de vandalisme, entre els quals hi havia el tòtem de senyalitza-ció de la reserva.

Al mes d’agost es va organitzar un camp de treball amb la participació de 19 joves majors d’edat, que rea-litzaren treballs de col·locació i localització, mitjançant GPS, dels pals de senyalització dels diversos ca-mins recuperats en edicions anteriors.

Bosc de Vilalta

Aprofitaments i gestió forestal:El Centre de la Propietat Forestalva aprovar el Pla Tècnic de Gestió iMillora Forestal d’una durada deset anys.

Equipaments i manteniment:Entre els treballs realitzats enaquesta reserva hi ha la neteja iimpermeabilització de la bassa deLo Forn Teuler i de la caseta-caba-na, per a la prevenció d’incendis il’eliminació dels pals de fusta

elèctrics fora d’ús. Així mateix, es van preparar diversos conreus per a la sembra de farratge i cereal a fi de re-cuperar i mantenir la diversitat paisatgística, la qual cosa permetrà disminuir el risc d’incendis i fer augmentarles espècies-presa de les àligues, com ara el conill i la perdiu.



L’any 2003 van visitar el

Congost de Mont-rebei unes

20.000 persones

NOU MIRADOR DEL

CONGOST DE MONT-

REBEI, PROP DE

L’ERMITA DE LA MARE

DE DÉU DEL CONGOST

CAMÍ DEL CONGOST

DE MONT-REBEI



41

Puigventós

Aprofitaments i gestió forestal: l’any 2003 s’ha iniciat la redacciódel Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal per part del ConsorciForestal de Catalunya. La Fundació ha arribat a un acord amb la socie-tat de caçadors d’Olesa de Montserrat per a la regulació de la caça i ladelimitació final del Refugi de Fauna Salvatge, pel qual aquesta entitatcol·laborarà en la vigilància i el control d’aquest espai. També s’ha sig-nat un acord amb l’Associació de propietaris "Entorns de Montserrat",promoguda per la Diputació de Barcelona, per tal de definir i aprovar les directrius de treball del Pla Marcde prevenció d’incendis.

Equipaments i manteniment: Entre les actuacions dutes a terme al llarg de l’any cal assenyalar l’inici de lesobres de l’àrea d’aparcament i de lleure al Coll de les Espases, l’inici del projecte de senyalització de l’espai il’inici del projecte de la pista forestal del camí de Brugarols, finançat en un 50% per la Fundació i un 50% perl’Ajuntament d’Olesa.

Recerca: Durant l’any 2003 s’han començat a realitzar estudis del patrimoni cultural de parets i construccionsde pedra seca dins l’espai.

El Port d’Arnes

Aprofitaments i gestió forestal: El Centre de la Propietat Forestal va aprovar el Pla Tècnic de Gestió i MilloraForestal de la finca, d’una durada de 10 anys.

Equipaments i manteniment: Entre les actuacions realitzades cal assenyalar la finalització de la primera fasedel reequipament de les vies d’escalada a la zona esportiva dels Estrets, per tal de millorar la seguretat en elssectors autoritzats, i de l’inici d’un estudi per a l’acondiciament del Refugi de Terranyes, en col·laboració ambl’Ajuntament d’Arnes.

CASA-CABANA DE LO

FORN TEULER AL BOSC

DE VILALTA

NOVA ÀREA DE LLEURE

DEL COLL DE LES

ESPASES A L’ESPAI DE

PUIGVENTÓS

Congost de Fraguerau

Aprofitaments i gestió forestal: Ha finalitzat el Pla de Gestió de la reserva se-guint el model Eurosite, el qual s’ha presentat als gestors del nou Parc Natural delMontsant.

El Centre de la Propietat Forestal va aprovar el Pla Tècnic de Gestió i MilloraForestal, d’una durada de 15 anys.

Entre altres actuacions realitzades, hi ha l’elaboració de l’avantprojecte de senya-lització de l’espai, l’aprovació provisional de declaració de l’espai com a refugi deFauna Salvatge i l’inici de l’estudi dels valors del riu conjuntament amb el ParcNatural del Montsant.

Reserva de Mig de Dos Rius

Conservació: S’ha continuat el programa de se-guiment a través de bioindicadors, com ara elsanellaments periòdics d’ocells, l’estudi de les pa-pallones i de la vegetació.

Equipaments i manteniment: Durant l’any esva finalitzar la construcció de tres pantalles deprotecció del riu Fluvià, que eviten l’erosió de lavora i alhora serveixen de miradors. Entre altres accions de manteniment i conservació realitzades, hi ha laconstrucció d’una passera de fusta al final de l’itinerari de les llúdrigues, la reposició d’una taula de picnic quehavia estat víctima del vandalisme, i la modificació de la senyalització d’accés a l’espai a causa dels canvis enla viabilitat del poble de Sant Pere Pescador.

Reserva del Sot del Fuster

Conservació: Entre les actuacions realitzades hi ha la neteja de la llera del riu a causa de l’abocament de ru-nes i objectes i l’inici del projecte de l’àrea d’aparcament i de lleure.

Reserva de l’Alt Segre

El 20 de juliol es va inaugurar la restauració deles Basses de Gallissà, i es va signar un convenide col·laboració amb l’Ajuntament de Bellver deCerdanya. Les obres de restauració realitzadeshan permès recuperar un espai degradat vora elriu Segre, on ara es pot visitar el bosc de ribera idiverses basses naturals gràcies a un itinerari



PASSERA DE FUSTA

A LA RESERVA DE MIG

DE DOS RIUS

TANCAT PER A LA

REINTRODUCCIÓ DE

CIGONYES A LES

BASSES DE GALLISSÀ,

DINS LA RESERVA

DE L’ALT SEGRE

VISTA PANORÀMICA

DE LA RESERVA DEL SOT

DEL FUSTER

senyalitzat i amb panells informatius. També s’ha editat un mapadesplegable de l’espai Alt Segre-Gallissà.

Un altre projecte realitzat ha estat la construcció d’un tancat per acigonyes, on es duu a terme el projecte de reintroducció d’aques-ta espècie a la Cerdanya.

Reserva del Ter Vell

Una vegada finalitzat l’ajut del projecte europeu Life, l’Ajunta-ment de Torroella de Montgrí està gestionant la concessió d’unnou ajut per tal de finalitzar la recuperació d’aquesta interessantzona humida de la desembocadura del riu Ter.

Reserva del Mas de les Cigonyes

Es realitza un estudi conjunt amb l’Ajuntament de Flix per a l’acondiciamentde l’espai per tal que pugui acollir-hi camps de treball.

Les Planes de Son

La Fundació va sol·licitar autorització al Departament de Medi Ambient dela Generalitat de Catalunya per construir un canyet per al trencalòs al ves-sant sud de la Solana d’Escobedo. També s’ha senyalitzat l’accés al Centre ial Centre de Fauna. Així mateix, s’ha realitzat una primera fase per habilitaruna zona d’aparcament de vehicles.

Altres projectes de gestió del territori

Programes de seguiment S’ha continuat duent a terme estudis de segui-ment dels diferents bioindicadors per avaluarl’estat de conservació i la gestió que es fa delsespais propis.

En concret, s’ha fet el seguiment de les papa-llones, seguint el programa europeu d’esta-cions fixes Butterfly Monitoring Scheme(BMS), a Mont-rebei, Mig de Dos Rius, Aiguabarreig del Segre-Cinca i Campus de la Universitat Autònomade Barcelona.

Pel que fa al seguiment de les aus, s’han realitzat els programes d’estudi de la migració SYLVIA i de les aus co-munes SOCC a Alinyà, Mig de Dos Rius, Mont-rebei, Sot del Fuster, Alt Segre, Arnes i Puigventós.



43

La restauració de les Basses

de Gallissà, a Bellver de

Cerdanya, han permès

recuperar el bosc de ribera i

diverses basses naturals

vora el riu Segre

DETALL DE LA RESERVA

DE L’ALT SEGRE

FITXER DE

L’OBSERVATORI DEL

PAISATGE D’ALINYÀ



També s’ha finalitzat la primera sèrie completa del’Observatori del Paisatge d’Alinyà, digitalitzada i in-formatitzada en forma de base de dades, amb 143imatges preses des de punts fixos durant totes lesestacions de l’any. En diversos punts es disposa d’imatges antigues, la qual cosa permet observar l’e-volució del paisatge al llarg del temps. A Mont-rebeii Les Planes de Son es van iniciar també senglesObservatoris del Paisatge.

Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG)El Sistema d’Informació Geogràfica (SIG) és un instru-ment de suport per a la gestió dels espais en propietat o en conveni. També és una eina indispensable per valo-rar les diferents propostes i facilitar la presa de decisions de cara a l’adquisició de nous territoris d’interès na-tural per part de la Fundació.

Durant l’any 2003, el sistema SIG s’ha aplicat a totes les propostes d’adqui-sició del territori que han arribat a la Fundació i d’aquelles que s’ha fet algu-na valoració des de l’inici d’activitats. En aquest sentit, cal assenyalar l’ela-boració de tres noves capes d’informació, una amb el mobiliari i lasenyalització instal·lats als espais, una segona amb els experts que col·labo-ren en la gestió dels espais i una tercera capa SIG de totes les propostesd’adquisició del territori.

Així mateix, s’ha continuat l’adaptació iles corresponents incorporacions al SIGde la Fundació de la cartografia delsPlans de Gestió que s’han lliurat durantl’any, realitzant-se també l’adequació dela cartografia dels Plans Tècnics deGestió i Millora Forestal.

Estudis de flora i faunaS’ha finalitzat el Pla de conservació de laflora vascular amenaçada a Catalunya,coordinat per Cèsar Gutiérrez, botànic icol·laborador de la Fundació. Aquest és

un treball de base indispensable per tal de definir i prioritzar les àrees de major interès botànic de cara a laseva protecció.

Igualment, s’ha realitzat un estudi del picot garser petit a Catalunya, a càrrec de Josep Lluís Romero. Ambaquest nou informe es disposa d’una eina bàsica per tal de fer propostes de conservació per als boscos de ribe-ra, ja que aquesta espècie és un bon indicador d’aquest hàbitat.

L’any 2003 ha finalitzat l’estudi

sobre les àrees d’interès

botànic a Catalunya que

servirà per definir i prioritzar

la seva conservació

ANELLAMENT D’OCELLS

DINS EL PROGRAMA

DE SEGUIMENT DE LA

FLORA I FAUNA ALS

ESPAIS DE LA FUNDACIÓ

CAPA D’INFORMACIÓ

SIG AMB LES PROPOSTES

D’ADQUISICIÓ DEL

TERRITORI

Convenis d’assessorament territorial (Plans de Gestió)

Durant l’any 2003, la Fundació ha signat sis nous convenisd’assessorament territorial, en virtut dels quals la Fundaciós’ha fet càrrec de la redacció de Plans de Gestió d’espais si-tuats en diverses comarques catalanes.

Alta GarrotxaConveni amb el Consorci de l’Alta Garrotxa per a la redac-ció del Pla de Gestió de l’àrea inclosa en el Pla d’Espaisd’Interès Natural (PEIN) de l’Alta Garrotxa.

Boscos de Sant MateuConveni amb l’Ajuntament de Premià de Dalt i l’Associacióde Propietaris Forestals de Sant Mateu, per elaborar el Pla

de Gestió d’aquest espai de 200 ha situat en les vessants forestals de la serra-lada de Marina – Sant Mateu – i Cèllecs (Maresme).

Boscos de Can Roca i Bassa de Can CardúsConveni amb l’Ajuntament d’Esparreguera per a la redacció del Pla de Gestiódels Boscos de Can Roca i la Bassa de Can Cardús, situats al vessant sud deMontserrat (Baix Llobregat).

Coll de Can Maçana (Montserrat)Conveni amb el Patronat de la Muntanya de Montserrat per a la redacció delPla de Gestió de l’àrea de lleure del Coll de Can Maçana, al sector occidental de Montserrat (Anoia).

Aiguabarreig del riu Segre amb la Noguera Ribagorçana Conveni amb l’Ajuntament de Corbins per a la redacció delPla de Gestió de l’aiguabarreig del riu Segre amb laNoguera Ribagorçana al seu pas per Corbins (Segrià), per alseu ús públic.

Parc Bosc de FigueresConveni amb l’Ajuntament de Figueres per a la redacció delPla de Gestió del Parc Bosc de Figueres (Alt Empordà).

Convenis de col·laboració territorial

Espai humit de Sebes S’ha renovat el conveni de col·laboració en la gestió ambl’Ajuntament de Flix per finançar actuacions consistents enhabilitar zones de pastura amb cavalls de la Camarga i el



45

La Fundació ha signat sis

nous convenis d’assessorament

territorial d’espais d’interès

en diverses comarques

catalanes

PARC BOSC DE

FIGUERES

COLL DE CAN MAÇANA,

A MONTSERRAT



projecte de reintroducció de cigonyes, les quals van seralliberades la primavera de 2003 amb èxit i han comen-çat a criar a la zona.

Pla del Salencar de Barruera S’ha renovat el conveni de col·laboració en la gestió ambl’Ajuntament de la Vall de Boí per al finançament d’actua-

cions en aquest espai, que inclouenla instal·lació de passeres de fustatractada al llarg de l’itinerari delSalencar i l’arranjament i equipa-ment d’un punt de repòs.

La TerretaS’ha renovat el conveni de col·laboració en la gestió amb l’Ajuntament de Tremp. El con-veni contempla l’edició d’un nou mapa desplegable, l’execució del Pla de Reintroduccióde la cabra salvatge, amb actuacions prèvies de sensibilització, i l’inici del projecte decreació de la Xarxa de Senders de Natura. Altres actuacions contemplades van ser lasenyalització de la Ruta dels Voltors.

Illa del Ter S’ha renovat el conveni de col·laboració territorial amb l’Ajuntament de Girona. El nou conveni contempla laconstrucció d’un plafó informatiu en aquest espai.

ZONES DE PASTURA

PER A CAVALLS DE LA

CAMARGA A L’ESPAI

HUMIT DE SEBES

IMATGE DE TARDOR

A LA TERRETA, AMB LA

SERRA DE SANT

GERVÀS AL FONS

ITINERARI DEL

SALENCAR DE

BARRUERA



47

Campus de la Universitat Autònoma deBarcelonaS’ha renovat el conveni de col·laboració terri-torial per a la gestió de l’espai agroforestal dela Universitat Autònoma de Barcelona aBellaterra. El nou conveni contempla el finan-çament del projecte de senyalització del

Campus amb dos itineraris de natura autoguiats segons el manual de senyalització de la Fundació, l’edició delPla de Gestió al web de la UAB, així com la redacció del Pla de Gestió Agroramader, sota la responsabilitat dela Facultat de Veterinària.

Espai rural de Gallecs S’ha renovat el conveni de col·laboracióterritorial per a la gestió de l’espai ruralde Gallecs, a Mollet del Vallès. També s’ha finançat la construcció d’una passa-rel·la de fusta, l’elaboració de cartogra-fia temàtica sobre l’estat dels sòls realit-zat per mitjà del Laboratori d’Anàlisi iFertilitat de sòls (LAF) i la ubicació d’ele-ments de millora dels itineraris del Plad’us públic de Gallecs amb bancs, arbresi senyalització diversa, actuacions dutesa terme pel Consorci de l’Espai Rural deGallecs.

Platges del Maresme S’ha renovat el conveni de col·laboració territorial amb els Ajuntaments de Vilassar de Mar, Malgrat deMar i Sant Pol de Mar, per a la regeneració de la vegetació dunar de les platges del Maresme, mitjançant

el seguiment del projectede senyalització de l’espai ila realització d’un estudi devegetació. Aquest estudiposa de manifest la recu-peració dels espais deli-mitats prèviament. També s’han reposat els rètols depunt d’informació que ha-vien estat malmesos.

RECUPERACIÓ DE LA

VEGETACIÓ

A LES PLATGES DEL

MARESME

ILLA DEL TER

A GIRONA

PASSERA DE FUSTA A

L’ESPAI RURAL DE

GALLECS

Santuari de Queralt Finalització i lliurament del Pla de Gestió.

Riu Segre a Lleida Finalització de l’estudi per a la redacciódel pla especial del riu Segre al seu pasper Lleida.

Balneari de la FontcaldaFinalització i lliurament del Pla de Gestió.

Boscos de Planoles Conveni de col·laboració territorial ambl’Ajuntament de Planoles per a la construcció d’un canyet per a voltors i per a la redacció de l’avantprojected’un Centre de Natura.

Cua de l’embassament de Sant Antoni Conveni de col·laboració territorial amb l’Ajuntament de la Pobla de Segur per a laGestió de la Cua de l’Embassament de Sant Antoni, amb la redacció d’un ProjecteBàsic que contempla diverses actuacions: creació del Parc dels Raiers, parc urbà de5,15 ha, creació d’un nou pont de 80 m per a trànsit no motoritzat sobre el riu

Flamicell, creació d’un passeig urbà de 520 m, creaciód’una passarel·la flotant de 225 m i creació d’una granplatja artificial en forma d’illa flotant.

Capçalera del riu Rialb Finalització i lliurament del Pla de Gestió.

Espais de ribera del riu Mogent Finalització i lliurament del Pla de Gestió.

Les Basses de Gallissà Conveni de col·laboració territorial amb l’Ajuntament de Bellver de Cerdanya, per a la gestió i restauració deles Basses de Gallissà, la instal·lació de panells informatius i senyalització, així com la construcció d’una gàbiaper a la reintroducció de cigonyes.

Coincidint amb la signatura d’aquest conveni, el 20 de juliol de 2003 va tenir lloc l’acte d’inauguració d’a-quest espai amb una presentació pública organitzada per la Fundació i l’Ajuntament de Bellver deCerdanya.

Parc Bosc de FigueresConveni de col·laboració en la gestió territorial del Parc Bosc ambl’Ajuntament de Figueres.



BALNEARI DE LA

FONTCALDA

SENDER PROP DEL

SANTUARI DE QUERALT

LES BASSES DE

GALLISSÀ

PANELL INFORMATIU

A LES BASSES DE

GALLISSÀ

Adquisició de drets de tala

Reserves forestals del Pallars Com a continuació del projecte Pirineu Viu de l’ADF-Mig Pallars i dels convenis de col·laboració signats ambels ajuntaments i entitats municipals, la Fundació va ampliar les Reserves Forestals existents amb la comprade nous drets de tala de 35,60 ha per a un període que oscil·la entre els 20 i els 30 anys. Com les anteriors,aquestes àrees són sectors forestals de bosc madur i ben conservat, que és l’hàbitat d’espècies escasses delsboscos subalpins, com ara el gall fer, el mussol pirinenc i el picot negre. La Fundació compra els drets de talaper preservar els boscos.

– Compra de drets de tala al municipi d’Esterri de Cardós, incloent els pobles de Ginestarre, Esterri deCardós, Arrós i Benefante i els forests CUP 140 "Canal Gallinera" i CUP 141 "Sarredo Manyanero" per aun període de 30 anys. Es tracta d’un nou sector de bosc madur de pi negre de sis hectàrees de graninterès paisatgístic (Bosc de Montarenyo) i, alhora, una àrea de repro-ducció del picot negre situada al costat de sectors ja protegits per laFundació.

– Compra de drets de tala al municipi de Farrera, incloent els pobles de Burg,Farrera, Alendo, Mallolís i Glorieta i els forests CUP 142 "Balsirroi", CUP 145"Pico", CUP 147 "Solà de Dai" de Montesclado i CUP 146 "Ribalera", d’una su-perfície de set hectàrees, per a un període de 20 anys. Es tracta d’un nou sec-tor de bosc madur de pi roig de gran interès paisatgístic (Obaga deCastellarnau) i també d’una àrea de reproducció del picot negre, situat al cos-tat d’un altre sector protegit de la Fundació.

– Compra de drets de tala al poble d’Araós i als forests catalogats d’utilitat pública i propietat municipal CUP115 "Virós" i CUP 117 "Escobet", d’una superfície de tres hectàrees i d’una vigència de 30 anys. Es tracta d’unsector de bosc madur de pi roig de gran interès faunístic perquè és l’àrea vital del gall fer.

– Compra de drets de tala al municipi de Vall de Cardós, incloent els pobles de Ribera de Cardós, Ainet deCardós, Cassibrós, Lladrós, Surri, Anàs, Bonestarre i Estaon i diversos forests, d’una superfície de quatrehectàrees i per a un període de 25 anys. Es tracta d’un nou sector de bosc madur d’avet, de gran interès pai-satgístic (Selva de Nibrós) i és també una àrea de reproducció del picot negre.

– Compra de drets de tala als pobles d’Àreu i la Força d’Àreu i al forest catalogat d’utilitat pública i de propie-tat comunal, CUP 114 "Obaga i Solana" de 7,2 hectàrees i per a un període de 30 anys. Es tracta d’un nousector de bosc madur de pi negre, de gran interès paisatgístic (Bosc d’Arcalís) que, alhora, és una àrea vitalper al mussol pirinenc.

– Compra de drets de tala als pobles d’Arestui i a forests catalogats d’utilitat pública i propietat comunal CUP155 "Clot de l’Ossa", CUP 157 "Montmiger" i CUP 159 "Auressi" i la forest comunal no catalogada d’Arestui"Esteregalls", d’una superfície de 8,4 hectàrees i per a un període de 30 anys. Es tracta d’un sector de boscmadur de pi negre i també una àrea vital del gall fer.



49

La Fundació va ampliar les

Reserves Forestals existents

amb la compra de nous drets

de tala de 35,60 ha per a un

període d’entre 20 i 30 anys


Educació ambiental

Educació ambiental

Les Planes de Son

Les Planes de Son, Centre de Natura i DesenvolupamentSostenible dels Pirineus, inaugurat l’any 2002, ha conti-nuat amb la seva activitat destinada a sensibilitzar i edu-car la societat en temes de desenvolupament sostenible,preservació de la natura i del paisatge.

Les Planes de Son és un centre únic als Pirineus, inte-grat en el paisatge i respectuós amb el medi ambient,des d’on és possible conèixer el patrimoni natural i cul-tural de les valls d’Àneu, una de les regions d’altamuntanya més ben conservades dels Pirineus. ElCentre ofereix un programa d’activitats orientat a sen-sibilitzar en el coneixement de l’entorn i el respecteper la natura adaptat a diferents col·lectius, com araescoles, famílies o grups.

Per altra banda, les característiques del centre el fan adequat per acollir estades de recerca, seminaris, reu-nions de treball, etc., així com activitats culturals diverses.

OcupacióL’any 2003 el centre va acollir més de 7.500 persones, que van generar més de 13.000 pernoctacions i 1.000 es-tades d’un dia. Una part significativa de les estades les han realitzat escolars, procedents de 32 escoles, i alvoltant de 1.300 alumnes i professors, majoritàriament d’arreu de Catalunya.

SENYALITZACIÓ DEL

CENTRE DE NATURA DE

LES PLANES DE SON

VISTA DEL CENTRE DE

LES PLANES DE SON


Educació ambiental

51

Usuaris centre

Mes Escolars Clients de Diferent procedència Total usuarisCaixa Catalunya

Gener 62 194 175 431Febrer 45 238 98 381Març 181 253 194 628Abril 437 254 143 834Maig 147 164 397 708Juny 157 352 193 702Juliol 28 271 239 538Agost 0 480 998 1.478Setembre 0 348 180 528Octubre 0 218 196 414Novembre 109 172 115 396Desembre 94 261 135 490

Ocupació

Mes Pernoctacions % ocupació Pernoctacions % ocupació Estades 1 dia 2002 2003 2003

Gener 536 18% 0Febrer 569 22% 14Març 902 31% 63Abril 280 10% 1.373 49% 163Maig 568 19% 1.344 46% 85Juny 687 24% 1.500 53% 349Juliol 661 23% 1.302 45% 53Agost 2.134 73% 2.130 73% 134Setembre 1.178 42% 1.053 37% 15Octubre 900 31% 577 20% 55Novembre 915 32% 777 28% 80Desembre 884 30% 1.126 39% 77Total 8.207 31.5% 13.189 38% 1.088

Amb l’objectiu de millorar la qualitat del servei, el confort i la gestió ambien-tal del Centre, s’han fet un seguit d’accions, entre les quals cal destacar l’ad-quisició d’un vehicle amb pala llevaneus per assegurar la sortida i evitar l’aï-llament del centre en tot moment; la dotació de llibres, publicacions i revistesper a la biblioteca; nous ordinadors i equipament per al laboratori, així com l’elaboració d’una diagnosi ambiental.

Programa d’estades i activitatsDes de l’abril de 2002, Les Planes de Son ofereix estades d’un sol dia, decaps de setmana i de vacances i un programa d’activitats que varia en funcióde l’època de l’any. Aquestes activitats inclouen visites a l’edifici i al Centre de Fauna, recorreguts naturalís-tics pel Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici i les valls d’Àneu, visites culturals, jocs tradicionals o nitsd’astronomia.

L’any 2003 el centre de

Les Planes de Son va acollir

més de 7.500 persones que

van generar més de 13.000

pernoctacions i 1.000 estades

d’un dia

L’any 2003, el programa d’estades i activitats del Centre s’ha en-riquit amb noves activitats, com ara sessions de cinema ambien-tal, un concurs fotogràfic entre els usuaris del centre i, especial-ment, activitats de descoberta del territori que fomenten lacol·laboració amb entitats locals. Aquest és el cas de la visita alMolí fariner de Son, el programa conjunt amb l’Ecomuseu de lesValls d’Àneu o l’excursió al refugi del Pla de la Font. També du-rant els mesos d’estiu es van organitzar altres activitats conjun-tament amb entitats de les valls d’Àneu, com vetllades musicalsal centre i activitats organitzades en el marc de la Festa Majordel poble de Son.

Centre de FaunaEn un bosc del mateix recinte de Les Planes de Son, es troba elCentre de Fauna, que acull cries abandonades o animals feritsde la gran fauna pirinenca que han quedat imprintats en el contacte amb l'ésser humà, amb l’objectiu d’afavo-rir-ne el coneixement i la cria en captivitat per a la seva posterior reintroducció.

D'aquesta manera, el Centre participa en programes de conservació i reintro-ducció de la fauna i, a la vegada, dóna a conèixer algunes de les espècies mésemblemàtiques dels vertebrats pirinencs, com són la guineu, la geneta, elteixó i el cabirol.

Durant l’any 2003 s’han realitzat obres d’adequació de les instal·lacionsque acullen les espècies presents al centre, i també s’han adequat els itine-raris per on es realitzen les visites guiades.


Educació ambiental

Al Centre de Fauna s’han

realitzat obres d’adequació de

les instal·lacions per espècies

com la guineu, la geneta,

el teixó i el cabirol

CENTRE DE FAUNA

DE LES PLANES

DE SON

INTERIOR DEL CENTRE

DE NATURA LES PLANES

DE SON


Educació ambiental

53

Actes, seminaris i conferències a Les Planes de Son

Aquest any al Centre de Les Planes de Son s’hi han fet diversos actes, entre els quals es poden destacar:

– 25 d’abril: Visita del conseller de Medi Ambient del País Basc, Sabino Intxaurraga, acompanyat de col·labo-radors i un responsable del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici.

– 10 de maig: III Propostes del Pallars. Conferència de cloenda "Què és això de la Sostenibilitat?" a càrrec deRamon Folch.

– 10 de maig: Concert de la Coral infantil Pau Casals, amb motiu del seu viatge de final de curs a LesPlanes de Son.

– 28-29 de maig: Trobada de la Societat Catalana de Lepidòpters, que vadur a terme un cens de lepidòpters dels voltants del Centre. Els resul-tats registren un nombre considerable d’espècies: més de 70 papallo-nes diürnes i més de 100 nocturnes.

– 6 i 7 juny: Ple del Consell de Protecció de la Natura.

– 1, 2 i 3 de juliol: XIII Escola d’estiu de Comissions Obreres.

– 26 juliol: Amb motiu del Festival Musical de la Vila de Rialb, celebra-ció d’un concert de música clàssica amb la participació de CvascoVassilev (violí) i Pamela Nicholson (piano), dins el programa deJoventuts Musicals del Pallars Sobirà, subvencionat per la FundacióCaixa Catalunya.

– 1 i 3 d’agost: Al conjunt romànic de Santa Maria d’Àneu es van fer dues performances artístiques que combi-naven pintura i música clàssica, a càrrec del pintor Miquel Seguer i l’octet de Música Viva Stuttgart. Aquestsactes van ésser coordinats i subvencionats per la Fundació. A més, aquesta formació musical va oferir unconcert per als usuaris de Les Planes de Son.

– 2-3 d’agost: Activitats per als veïns i veïnes del poble de Son amb motiu de la Festa Major de Son.

Exposició "Mediterrània: Territori i Paisatge"

L’exposició "Mediterrània: Territori i Paisatge", que ofereix un conjunt d’imatges aèries i de satèl·lit que mostrencom és i com s’interpreta el paisatge mediterrani des d’una perspectiva global, va continuar l’any 2003 un progra-ma itinerant per diverses poblacions catalanes, que ha permès que hagi estat visitada per més de 6.600 persones.

Del 13 de gener al 4 de febrer l’exposició es va fer al Pavelló de Suècia del Casal Europa del Berguedà, aBerga; del 12 d’abril al 18 de maig, a la Rectoria Vella, de Sant Celoni; del 6 de setembre al 19 d’octubre, al

CABIROL

Museu de Gavà, i del 24 d’octubre al 6 de gener de 2004, al Centre Cultural de Can Quintana de Torroellade Montgrí.

En el marc d’aquesta exposició, es van organitzar activitatsparal·leles en algunes poblacions, com ara tallers per a escoles,participació en programes de ràdio i conferències.

Exposició "Boscos Vells. Artistes per la Natura als PirineusCatalans"

Aquesta exposició presenta més d’un centenar d’obres que repre-senten l’entorn del Pallars Sobirà, principalment la Vall Farrera i LesPlanes de Son, a través de la visió de 18 artistes d’arreu del món,

membres del col·lectiu Artists for Nature Foundation (ANF). L’objectiu de l’exposició ha estat donar suport alprojecte de protecció i conservació dels boscos vells del Pirineu que duen a terme la Fundació i l’ADF-MigPallars, i també sensibilitzar sobre la necessitat de preser-var aquests territoris.

La mostra, amb obres de tècniques tan diverses com l’oli, aqua-rel·la, gouache, litografia, tinta xinesa, o l’escultura, es va pre-

sentar del 4 d’abril al 4 demaig a la Sala Gaudí de laPedrera, on va ser visitadaper 21.287 persones. Com-pletant l’exposició, es va edi-tar un catàleg amb totes lesobres presents a la mostra.

La Fundació va adquirir una obra de cadascun dels artistes per establir una ex-posició permanent a Les Planes de Son.

Camps de treball

Durant l’estiu del 2003 es van realitzar quatre camps de treball per a joves a diferents reserves de la Fundació:de l’1 al 14 de juliol a la Muntanya d’Alinyà, del 14 al 27 de juliol a Sebes-Flix, del 17 al 30 de juliol a LesPlanes de Son i del 16 al 19 d’agost a Mont-rebei. Als camps van participar-hi un total de 71 joves de diferentsnacionalitats, que van realitzar tasques relacionades amb larestauració del patrimoni natural i cultural.

Aquests camps de treball van ser organitzats amb lacol·laboració de la Secretaria General de Joventut de laGeneralitat de Catalunya, la Fundació Josep Carol, el grupde Natura Freixe i IPCENA.


Educació ambiental

L’exposició "Boscos Vells"

presenta més d’un centenar

d’obres de l’entorn del Pallars

Sobirà a través de la visió

de 18 artistes d’arreu del mónEXPOSICIÓ “BOSCOS

VELLS. ARTISTES PER LA

NATURA ALS PIRINEUS

CATALANS” A LA

SALA GAUDÍ DE LA

PEDRERA

CAMP DE TREBALL

A LES PLANES DE SON

ESCOLARS VISITANT

L’EXPOSICIÓ

MEDITERRÀNIA:

TERRITORI I PAISATGE

Projectes

Convocatòria d’Ajuts 2003 per a projec-tes de conservació i educació ambiental

El 30 de gener es va aprovar la resolució de laConvocatòria d’Ajuts a projectes 2003, a laqual es van presentar un total de 200 projec-tes, 79 de conservació i 121 d’educació am-biental. L’import atorgat en aquesta convocatòria va ser de 241.770 euros, destinats a 33 projectes: 19 projec-tes de Conservació per un import de 150.300 euros, i 14 projectes d’Educació Ambiental per un import de91.470 euros. D’aquests projectes, quatre eren de fora de Catalunya, concretament d’Aragó, Castella-Lleó,Galícia i València, amb un import concedit de 36.000 euros.

Projectes de Conservació concedits


Grupo ERVA Projecte de recuperació i conservació del medi natural dela platja i dunes d'Afontañana, Vigo

Ajuntament d'Os de Balaguer Memòria valorada d’actuacions de recuperació i milloradel marge dret del Partidor

Ajuntament de la Guingueta d'Àneu Pla Gestió Espai Natura 2000, millora i conservació d’hàbitats a La Torrassa

Ecoconcern-Innovació Social Sostenibilitat d’activitats rurals al Pirineu català occidental

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Conservació de comunitats de micromamífers segons estructura i maduresa del Bosc de la Mata de València

Associació Hàbitats Projecte del Torrent Gran d'Abrera

SEO Millora global dels ecosistemes de les Reserves de SEO al Delta de l'Ebre

ICHN Conservació de la darrera roureda representativa de la Plana de Vic (Bosc de la Boira-Bosc de Llopart)

Mountain Wilderness de Catalunya Recuperació paisatgística de la capçalera del Flamicell (camí de l'estany Gento)

Mancomunitat Intermunicipal Vol. Servei Control de Caracterització física de la xarxa de recs i prats de pastura Mosquits Badia de Roses i Baix Ter de zones humides del litoral de l’Empordà

Grup d'Estudi i Protecció del Trencalòs Programa d’alimentació suplementària per incrementar l’èxit reproductor dels trencalossos a Catalunya

Associació Mediambiental La Sínia Reintroducció d'òlibes al litoral del Baix Gaià (Tamarit) i diversitat faunística a la zona d’Altafulla i Tamarit

55Fundació Territori i PaisatgeProjectes

EGRELL Proposta d’ubicació d’àrees mínimes de protecció per a ausestepàries a la depressió de l’Ebre catalana

Associació de propietaris Berguedà Verd Projecte de restauració de zones cremades del Berguedà sense regeneració natural

Ajuntament de Cassà de la Selva Protecció del Prat de Sant Vicenç d'Esclet i rouredes de la Plana Agrícola Cassanenca

NEREO Pla de Gestió format Eurosite i acords de custòdia a Les Closes de la Fonollera

Lo Pi Negre Recuperació del conill salvatge a la zona del baix Pallars Sobirà, per incrementar la biodiversitat

Ajuntament de Monreal del Campo Conservació i restauració medioambiental del paratge "Los Ojos", zona humida de Terol

Ajuntament de Bellver de Cerdanya Viabilitat de la introducció de la cigonya blanca a Bellver de Cerdanya, partint de Gallissà

Projectes d’Educació Ambiental concedits


Fundació d'Estudis Superiors d'Olot Seminari Internacional sobre Paisatge

TRENCA Proposta col·laboració en el Projecte Fauna i Hàbitat (Dossiers)

Fundació Natura Campanya de sensibilització ambiental a la població rural per la conservació de les estepes de la Plana de Lleida

Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) Guia de fitxes amb pautes per a un turisme sostenible

Centre Excursionista de València "Montañas del Mediterráneo"

Centre Excursionista de Catalunya Edició del llibre sobre les races conegudes d'animals domèstics catalans

DEPANA Edició Atlas ocells nidificants del Parc Nacionald'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Creu Roja Projecte "Espais Vius"

Associació Catalana pel Temps Lliure i la Cultura (ACTLC) Mercat del Born del Prat

Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya Campaments per a escolars "La seducció de la natura"

Natura, Entitat de Medi Ambient Programa d'Educació Ambiental de l'Arborètum de Catalunya

Consorci Ecomuseu de les Valls d'Àneu Organització curs per donar a conèixer el patrimoni etnològic

Fundación 2001 Global Nature Actuacions per a la millora ambiental de les llacunes de La Nava i Boada (Palència)

Centre de Documentació Ecomuseu dels Ports Dinàmica del paisatge dels Ports de Tortosa i Beseit


Projectes


Projectes

Altres ajuts

Fora de l’àmbit de la Convocatòria d’Ajuts, durant l’any 2003 es van atorgar ajuts a diverses entitats conjunta-ment. Es relacionen els més significatius:


Fundació Catalana de l’Esplai Edició del tercer i darrer volum Explorar Catalunya

Grup Català d’Anellament Edició de l’Atlas dels Ocells nidificants

El Raspinell I Jornada d’ecologia terrestre: la gestió dels ecosistemes de muntanya. Girona, 17 de maig

Centre d’Estudis de la Terra Alta I Mostra Audiovisual: Arnes als Ports. 14-16 d’agost

Centre Excursionista de Catalunya Cicle de conferències i sortides amb el títol Els boscos deCatalunya. L’aprofitament forestal dels nostres boscos.Octubre-desembre

Servei Científic de Gestió i Evolució del Paisatge IV Congrés de la Ciència del Paisatge. Castelló d’Empúries, 15-17 d’octubre

Associació d’Amics del Port de la Bonaigua Restauració de la primera màquina llevaneus, "Peeter", per convertir-la en un monument d’homenatge i situar-la al Port de la Bonaigua

Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. I Fòrum Arquitectura i qualitat de vida. Barcelona, 16 i 17Col·legi d’Arquitectes de Catalunya d’octubre

Institut Català d’Ornitologia Edició de l’Atlas dels ocells nidificants del Maresme

Consorci Parc de Collserola Publicació de la documentació del III Simposi Internacional d’Espais Naturals i Rurals

Col·legi d’Arquitectes de Catalunya III Biennal del Paisatge i Premi Rosa Barba

Centre Català d’Educació Ambiental Edició d’un butlletí d’activitats

Video Play Edició del DVD "Els límits de la Costa Brava"

Espècies emblemàtiques

Una important línia de treball de la Fundació són els projectes de salvaguar-da i protecció d’espècies emblemàtiques, que inclouen actuacions en els te-rritoris que constitueixen els seus hàbitats. Durant l’any 2003, la Fundació vacol·laborar en la protecció de les espècies següents:

– Linx: Dins el programa "Alianza por el Lince" la Fundació, juntament amb laFundación CBD-Hábitat, va adquirir els drets de caça de conill en finques d’Andalusia, concretament a la pro-víncia de Jaén i a Extremadura, per garantir l’alimentació del linx i incrementar les seves possibilitats de su-

La Convocatòria d’Ajuts 2003

destinà 241.770 euros per a

19 projectes de conservació

i 14 projectes d’educació

ambiental

pervivència. També es van instal·lar gàbies per a coloms i galli-nes, de fàcil accés per al linx i que no permeten l’entrada d’al-tres depredadors, per tal d’incrementar així el sistema d’alimen-tació d’aquest felí en perill d’extinció.

– Llúdriga: Com a continuació del Projecte Llúdriga, amb elqual la Fundació va finançar anys enrere la reintroducció d’aquesta espècie a les conques dels rius Muga i Fluvià, du-

rant el 2003 la Fundació ha subvencionat dos estudis d’aquest mamífer. Un, realitzat ambel grup Serpa, consisteix en el seguiment dels hàbitats fluvials de la població de les llúdri-gues a les comarques gironines, per tal d’avaluar la seva progressió i reproducció. En se-gon lloc, s’ha finançat la continuació de l’estudi de la Universitat Pompeu Fabra i laUniversitat Autònoma de Barcelona, iniciat dos anys abans, per a l’anàlisi de restes orgàniques per de-terminar l’ADN.

– Trencalòs: Durant el 2003 la Fundació va continuar donant suportals programes de seguiment i estudi del trencalòs als Pirineus catalans.Concretament, es va finançar un projecte d’alimentació suplementàriaper tal d’incrementar l’èxit reproductor de les parelles que nidifiquen aCatalunya portat a terme pel Grup d’Estudi i Protecció del Trencalòs.

– Cigonya blanca: La Fundació i el Grup de Natura Freixe vancol·laborar en l’edició del tríptic Tornen les cigonyes a l’Ebre, dins del’acte de la Festa de les cigonyes que es realitza a la ReservaNatural de Sebes, a Flix. Aquesta col·laboració forma part del pro-jecte de reintroducció de la cigonya blanca a les terres de l’Ebre, ini-

ciat l’any 2001. En aquest mateix projecte cal destacar l’èxit reproductor obtingut, amb tres polls de cigonya.També es va efectuar un estudi per a la introducció de la cigonya a la Cerdanya, i veient-ne la viabilitat, ambl’Ajuntament de Bellver es va instal·lar una gàbia per a cigonyes per tal de procedir a la seva aclimatació tem-poral, per un alliberament i assentament, amb el temps, d’un nou nucli reproductor.

– Ós bru: La Fundació ha col·laborat amb la Fundación Oso Pardo amb el programa "Dos acciones para laRecuperació del Oso Cantábrico" amb el qual es pretén reduir el furtivisme i conservar l’hàbitat d’aquesta espè-cie, sobretot en zones d’Astúries, Castella-Lleó i Cantàbria.

– Altres projectes: Entre d’altres projectes de conservació, laFundació ha donat suport al projecte "Trashumancia y Naturaleza",que es va desenvolupar durant els mesos d’octubre, novembre idesembre de 2003 entre els ports lleonesos i les deveses extre-menyes, i treballa en la conservació de races autòctones, espèciesemblemàtiques i camins ramaders. També s’ha continuat donantsuport a l’estudi i el seguiment del picot garser petit, espècie indi-cadora de la conservació d’hàbitats fluvials i de boscos de ribera.


Projectes

La Fundació té una important

línia de treball amb espècies

emblemàtiques com el linx,

la llúdriga, el trencalòs,

la cigonya blanca o l’ós bru

CIGONYA BLANCA

PICOT GARSER PETIT

OS BRU AMB LA

SEVA CRIA


Publicacions

Publicacions

Boscos vells. Artistes per la Natura als Pirineus catalansEdició del catàleg de l’exposició "Boscos vells" a partir de les obrespresentades en la mostra d’Artistes per la Natura. El llibre conté mésde 100 il·lustracions d’obres dels artistes participants a la mostra, aixícom una sèrie de textos sobre el patrimoni natural i cultural de lesvalls del Pallars Sobirà. Edicions: català/anglès i castellà/francès.

50 ocells comuns dels Països CatalansEdició d’un pòster realitzat conjuntament amb la revista Presència, amb un tiratge de 144.000 exemplars distri-buïts per totes les escoles de primària, secundària, batxillerat i cicles formatius de Catalunya, entitats me-diambientals i a través de la xarxa d’oficines de Caixa Catalunya.

Guia de la Muntanya d’Alinyà en DVD Edició en DVD de la Reserva de la Muntanya d’Alinyà que inclou un vol virtual en tres dimensions per tota lamuntanya, amb informacions sobre els itineraris, límits, topònims i relleu, així com un resum dels valors natu-rals i culturals de l’espai. També conté els treballs realitzats per la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN)sobre els Sistemes Naturals de la Vall d’Alinyà.

Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal Muntanya d’Alinyà Edició en CD del Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal de la Muntanya d’Alinyà. Aquest CD inclou l’estudi i laproposta de les actuacions que cal fer en aquest espai.

Plans de gestió territorial Muntanyes Mediterrànies. CD-ROMElaboració d’un CD dels plans de gestió territorial dels espais de la Fundació en Muntanyes Mediterrànies. ElCD inclou quatre espais en propietat, tots ells situats dins d’un dels eixos prioritaris d’adquisició de territoricom són les Muntanyes Mediterrànies: reserva del Bosc de Vilalta, els Ports d’Arnes, la Reserva de Puigventósi la del Congost de Fraguerau.

Així mateix, s’ha editat el mapa desplegable de les Riberes de l’Alt Segre, a part de la reedició del ja existentde la Muntanya d’Alinyà i de Mont-rebei.

La Fundació també ha col·laborat en l’edició del tercer volum d’"Explorar Catalunya", col·lecció de la FundacióCatalana de l’Esplai.

Participació en organismes i xarxes

Xarxa de Custòdia del Territori

Seguint el treball de suport a la Custòdia del Territori, ini-ciat per la Fundació l’any 1999, es va signar un convenide col·laboració per tal de donar suport a la creació de laXarxa de Custòdia del Territori.

La Xarxa es va constituir el 6 de març de 2003 a laUniversitat de Vic com a associació, i la Fundació va seruna de les entitats fundacionals elegida per ocupar-ne lapresidència.

El 25 d’abril se signà un conveni de col·laboració entre laFundació i la Xarxa de Custòdia del Territori amb l’objec-

tiu d’impulsar la custòdia del territori a Catalunya. D’acord amb el conveni, l’a-portació econòmica de la Fundació, de 48.000 euros, es destinarà a cobrir ladespesa ordinària de la Xarxa dels anys 2003-2006 i a tasques d’assessora-ment a la Fundació en propostes pròpies de custòdia.

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya dóna suporta la Xarxa mitjançant un conveni i l’aportació de 60.000 euros anuals duranttres anys, i la Universitat de Vic cedeix les oficines.

El 8 de maig se celebrà a la Bisbal d’Empordà el seminari "Com funcionen elsacords de custòdia", i el 13 de juny s’inaugurà l’Oficina Tècnica de la Xarxa.

Al Centre d’Informació Integrada del Pirineu, a Tremp, es va celebrar del 20 al 23 de novembre la III Reunió dela Xarxa de Custòdia del Territori.

Durant l’any es va iniciar l’estudi de diferents projectes de custòdia a:

– Finques privades de la Roureda d’Aulàs (sector de la Terrerta, al municipi de Tremp). – Finques privades i comunals de la serra de Boumort nord, situades a la població de Pinyana, al municipi del

Pont de Suert.– Finques privades de les oliveres mil·lenàries del Montsià.– Finques de la Manlleva i les torres (Serra del Montmell, a l’Alt Penedès)– Finca privada de Bausitges, a l’Alt Empordà.– Finca del Mas de les Valls, situada al costat de la reserva de Pont d’Arnes, propietat de la Fundació.– Closes de l’Alt Empordà (finques del sector Vilaüt, situades al Parc Natural dels Aiguamolls de

l’Empordà).




La Fundació ha donat suport

a la creació de la Xarxa

Custòdia del Territori amb la

signatura d’un conveni de

col·laboració per a tres anys



UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura)

La Fundació ha participat al llarg de l’any en diferents actes organitzats per la UICN (Unió Internacional per a laConservació de la Natura), organisme internacional amb membres de nombrosos països, agències governa-mentals, ONG i institucions internacionals d’arreu del món.

Del 2 al 7 de febrer es va desenvolupar a Melbourne, Austràlia, un taller sobrel’avaluació de l’efectivitat dels espais protegits. La Fundació va participar enla part relativa al sistema d’avaluació d’espais protegits a Catalunya.

La Fundació va participar, del 27 al 29 de març, a Múrcia, a la Conferència sobreàrees protegides a la Mediterrània, en la qual hi participaren experts de 21 paï-sos de la Mediterrània.

Del 4 al 18 de setembrees va celebrar a la ciutat sud-africana de Durban, elCongrés Internacional de Parcs, al qual la Fundació va as-sistir-hi com a convidada juntament amb altres 3.000 de-legats d’arreu del món. Com a resultat, es va signar unadeclaració i un pla d’actuació sobre la política que cal se-guir en els espais protegits per als pròxims deu anys.Prèviament es va assistir a una reunió especial de laComissió Internacional d’Àrees de Muntanya de la IUCN.

Observatori del Paisatge

La Fundació Territori i Paisatge, des dels seus inicis,treballa amb l’Observatori del Paisatge. Una aplicacióimportant d’aquest observatori és la utilització de fotos fetes des d’un mateix indret en anys diferents, pertal de comparar i poder analitzar i estudiar l’evolució del paisatge i de tots els factors condicionants al llargdels anys.

Juntament amb la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot i la Universitat de Girona, s’han creat les bases per al primerObservatori del Paisatge que es constitueix a Catalunya i l’Estat espanyol. Aquest organisme destaca per ser un ensque aglutina i concentra iniciatives, informacions i estudis sobre el paisatge. Durant l’any 2003 es va cobrir la prime-ra fase d’aquest projecte, que va comprendre la realització d’una diagnosi a nivell català, espanyol i europeu de com

funciona un organisme d’aquestes característiques iquin és el grau de desenvolupament a cadascun delsterritoris analitzats. Un cop feta la diagnosi, es vapassar a perfilar el projecte per al desenvolupamentde l’Observatori. La direcció d’aquests estudis vananar a càrrec del Dr. Joan Nogué, catedràtic de Geo-grafia Humana de la Universitat de Girona.

La Fundació ha participat en

diversos actes organitzats per

la Unió Internacional per a la

Conservació de la Natura

(UICN)

PARTICIPANTS AL

CONGRÉS

INTERNACIONAL DE

PARCS CELEBRAT

A SUD-ÀFRICA, AL CIM

DEL SENTINEL PEAK

(DRAKENSBERG)

BOSCOS DE CAN ROCA I

ZONA GEOLÒGICA DELS

BLAUS (ESPARREGUERA)

Altres activitats

Participació en Fires

Durant l’any 2003 la Fundació ha participat ennou fires celebrades arreu del territori català ique han estat visitades per gairebé 100.000persones. La manera de participar-hi ha estatdiversa: a través d’un expositor, organitzant ta-llers, amb una aportació econòmica per ajudara la seva consolidació o bé amb la realitzaciód’una conferència per part de la Fundació.

Les fires en què s’ha participat són:

– V Fira Natura de Lleida, del 7 al 9 de març.– Lookbird, Fira dels Ocells i la Natura a Figueres, del 30 d’abril al 4 de maig.– Fira Tremp 2003, 39a edició de la Fira de Primavera de Tremp, 10 i 11 de maig.– Fira de Torres de Segre, VII Fira Agrícola, Serveis i Natura de Sant Isidre, 17 i 18 de maig.– Promopallars, 14 i 15 de juny a la Pobla de Segur.– Fira PAM: I Trobada de Plantes Aromàtiques i Medicinals. Del 21 al 23 de juny a Tremp (Pallars Jussà).– Festival Pyrene, la Festa dels Pirineus, del 20 al 22 de juny al Pont de Suert.– II Fira del Llibre de Muntanya, 4 i 5 d’octubre a Santa Maria de Corcó – L’Esquirol.– Fira de Sant Lluc. Del 17 al 19 d’octubre a Olot.

Activitats a la Pedrera

Activitats de col·laboració realitzades a la Pedrera:

– 9 d’abril. Presentació de la Fundación Amigos deGalápagos España, organitzada per la Red Iberoamericanade Reservas Marinas, la Fundación Amigos de Galápagos i elMinisteri d’Agricultura, Pesca i Alimentació.

– 21 de maig. Presentació del llibre Els aiguamolls del’Empordà, de Jordi Sargatal amb il·lustracions de Lluís Roura,a càrrec de Joaquim Maluquer i Ramon Folch. Coincidint amb

la presentació, a la Sala Gaudí s’inaugurà l’exposició de pintures de Lluís Roura dedicades als Aiguamolls del’Empordà. L’exposició va restar oberta del 22 al 28 de maig i fou visitada per 4.137 persones.

– 30 de maig. Presentació del CD-ROM interactiu Catàleg d’espais naturals del litoral català, organitzada con-juntament per DEPANA i la Fundació.


Altres activitats

ESTAND DE LA

FUNDACIÓ A LA FIRA DE

SANT LLUC A OLOT

PRESENTACIÓ DEL

LLIBRE ELS

AIGUAMOLLS DE

L’EMPORDÀ

A L’AUDITORI CAIXA

CATALUNYA


– 17 de juny. Conferència "Johannesburg, un any més", a càrrec de Mònica Pérez de las Heras, periodista, au-tora del llibre La Cumbre de Johannesburg, organitzada per DEPANA i la Fundació.

– Del 16 al 19 de juliol, en el marc de la I Setmana Internacional de Política Forestal, va tenir lloc al CentreTecnològic Forestal de Catalunya, de Solsona, i al Centre Cultural Caixa Catalunya el V Fòrum Internacionalde Política Forestal i Conferència Internacional sobre l’Estatut de la Propietat Forestal, organitzat pel CentreTecnològic Forestal de Catalunya, el Consorci Forestal de Catalunya i l’Associació Catalana pel Temps Lliure.

– 17 de setembre. Presentació als mitjans de comunicació de la Fundació Privada Laboratori de Cuina, consti-tuïda per l’Ajuntament del Prat de Llobregat, la Universitat Politècnica de Catalunya i l’Associació Catalanapel Temps Lliure. El 13 d’octubre aquesta entitat es va presentar als col·lectius professionals del sector ali-mentari.

Actes i conferències

Cal fer menció a alguns actes en què la Fundacióha participat al llarg de l’any 2003:

– Cicle de conferències sobre espècies amenaça-des, coordinat pel director de la Fundació alCentre Cultural la Mercè de Girona, els dime-cres del 29 de gener al 26 de febrer.

– Presentació de la ponència "Integració d’ener-gies renovables a Son del Pi, edifici de laFundació Territori i Paisatge" a càrrec de JaumeSerrasolses, expert en energies renovables de Trama TecnoAmbiental i de Francesc Rius, arquitecte, al semi-nari "Integració d’energia solar i sostenibilitat en edificis públics" celebrat el 26 de maig a l’Ajuntament deMollet del Vallès amb el patrocini de la Direcció General d’Energia i Transport de la Comissió Europea.

– Conferència "Un nou model de gestió del territori: La Fundació Territori i Paisatge" i participació del directorde la Fundació a la taula rodona "El potencial de les rouredes de les Gavarres", dins la III Festa de la Pela delSuro, celebrada a Llofriu el 21 de juny.

– Participació en la presentació el 14 de juliol del nou Pla de Política Forestal 2004-2014, organitzada pelDepartament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, al qual la Fundació va presentar comentaris iobservacions que s’incorporaran a l’anàlisi d’experts.

– Concurs d’Imitació de Cants d’Ocells, patrocinat i promogut per la Fundació Territori i Paisatge dins elFestival Internacional de Músiques de Torroella de Montgrí, celebrat el mes d’agost.

– Participació de la Fundació a la "Reunión de expertos en manejo de vegetación helofítica. Su aplicación en laconservació del carricerín cejudo Acrocephalus paludicola" celebrada a la Laguna de la Nava, Palència.

63

Altres activitats

ESTAND A LA FIRA

LOOKBIRD A FIGUERES

– El cap de gestió de la Fundació assisteix el dia 1 de setembre, en qualitat de president del jurat, a la reuniócelebrada a Tilburg, Holanda, per seleccionar els premis Eurosite 2003 dedicats enguany a la promoció de laXarxa Natura 2000.

– Participació a l’assemblea general anual d’Eurosite, dedicada especialment a la Xarxa Natura 2000 i comuni-cació, reunió que va finalitzar amb una visita a les Marais de la Haute Semois, dins els actes de lliuramentdels Premis Eurosite celebrats del 2 al 5 d’octubre a Les Ardennes (Bèlgica).

– Participació en les jornades "Bases científiques per a la gestió d’espais naturals recuperats" celebrades al’Estartit del 8 al 10 d’octubre, organitzades per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí.

– Participació en les I Jornades Espai Cousteau-Planeta Oceà al port de Sant Feliu de Guíxols organitzades perl’associació Una Sola Terra els dies 10 i 11 d’octubre, amb la presentació de la ponència "Energies renova-bles en iniciatives d’arquitectura bioclimàtica a partir del model de Les Planes de Son", realitzada per l’arqui-tecte Francesc Rius.

– Participació al "Seminari Internacional sobre Paisatge. Les estètiques del Paisatge" celebrat del 13 al 15 denovembre a Olot i organitzat per la Fundació d’Estudis Superiors d’Olot.

– Participació de la Fundació a les jornades "El futur de l’espai natural de l’Ardenya-Cadiretes" celebrades aVidreres del 12 al 14 de desembre.

– Seminari "Patrimoni Natural i Ecoturisme" celebrat al Centre Cultural de la Mercè de Girona els dies 12 i 13de desembre, sota la coordinació del director de la Fundació i amb la participació de la Fundació.


Altres activitats

PRESENTACIÓ DEL CD-

ROM “CATÀLEG

D’ESPAIS NATURALS AL

LITORAL CATALÀ”


CATALUNYA

Xifres 2003


Adquisició i gestió del territori 1.363.715*Activitats d'Educació Ambiental 401.225 Projectes en col·laboració 413.566Centre de Natura Les Planes de Son 1.008.602 Despeses generals 345.390

Total 3.532.498


Ingressos propis 555.485Aportació Caixa Catalunya 2.977.013

Total: 3.532.498

* Inclou una dotació de 303.735 al fons de reserva per a noves adquisicions de territori que, a 31 de desembre, és de 2.232.635 euros.


Xifres

65

38,60

28,55

9,77

Adquisició i gestió del territoriActivitats d’Educació AmbientalProjectes en col·laboracióCentre de Natura Les Planes de SonDespeses generals

11,36

11,70


15,72



84,27

*Inclou una dotació de 303.735 euros al fons de reserva per a noves adquisicions de territori que, a 31 de desembre, és de 2.232.635 euros.

La Fundació Un Sol Món, de l’Obra Social de Caixa Catalunya, ha treballat durant l’any 2003 en les quatre lí-nies d’actuació que té encomanades: la inserció sociolaboral dels col·lectius en risc d’exclusió social, els mi-crocrèdits per a l’autoocupació, la cooperació internacional i la sensibilització de la societat, que inclou el por-tal solidari OneWorld, l’Observatori de la Pobresa i actes específics.

Aquest any 2003 s’ha caracteritzat per l’ampliació a tot l’Estat espanyol de dos dels principals programes de laFundació Un Sol Món: el d’inserció sociolaboral i el de microcrèdits per a l’autoocupació. També és l’any en quèel Programa de microcrèdit internacional s’ha ampliat a dos nous països: l’Equador i el Marroc.

Una altra novetat és l’inici del Programa d’Habitatge social, que té com a objectiu facilitar l’accés a un habitat-ge digne a tots els col·lectius socials que, per diferents motius, en queden exclosos. A finals d’any ja s’han de-finit les línies de desenvolupament d’una xarxa de col·laboració entre tots els agents que participen en el pro-cés d’arrendament d’un habitatge per fer front a aquest repte.

En l’àmbit de la cooperació internacional, a través de la Campanya Devolució Visa Total, els clients de CaixaCatalunya titulars d’aquesta targeta de crèdit han tornat a demostrar la seva solidaritat fent efectiva l’opció dedonació als projectes d’ONG seleccionats i seguits per la Fundació Un Sol Món. Així mateix, la població del‘Iraq va ser la receptora de solidaritat a través de la campanya d’emergència de recaptació de fons engegadaper la Fundació, que va rebre un ampli suport.

L’Observatori de la Pobresa s’ha convertit en un instrument de referència per a l’anàlisi social de l’entorn, i ésmolt útil per radiografiar la societat i orientar les polítiques socials. Així mateix, el portal solidari OneWorld haconsolidat i reforçat el seu posicionament en el sector solidari, tot millorant el seu disseny i l’eina informàtica.A banda d’aquests dos programes, el Programa de sensibilització de la Fundació ha augmentat el nombre d’ac-tes i la capacitat de convocatòria.

Una altra fita destacada de l’any 2003 és la incorporació de la Fundació Un Sol Món a la FEBEA (FederacióEuropea de Banques Ètiques i Alternatives), formada per les principals entitats del sector d’Europa. Aquest fetcontribueix a impulsar la banca ètica al nostre país.

Aquest creixement de les actuacions de la Fundació Un Sol Món durant l’any 2003 ha permès augmentar elnombre de persones que s’han beneficiat de l’acció i, sobretot, ha permès millorar les condicions de vida demoltes famílies.

Amb la publicació d’aquest informe d’activitats volem fer un exercici de transparència de l’actuació i de rendi-ment de comptes, i també donar les gràcies a totes les persones que han fet possible la nostra tasca i que hancontribuït a fer que milers de persones puguin aspirar a una vida més digna.

ÀNGEL FONT I VIDAL Director-Gerent de la Fundació Un Sol Món

68 Fundació Un Sol Món

Presentació


VicepresidentJosep M. Loza i XuriachDirector General de Caixa Catalunya

SecretariRamon M. Llevadot i RoigAssessor Institucional de Caixa Catalunya

VocalsIgnasi Bargalló i GuinjoanArcadi Oliveres i BoadellaMiquel Perdiguer i AndrésMargarita Rivière i MartíPablo Ros i GarcíaEulàlia Vintró i CastellsMaties Vives i March

Director-GerentÀngel Font i Vidal

Fundació Un Sol Món

Patronat

69

Inserció sociolaboral

Convocatòria d’Ajuts Socials 2003

La Convocatòria d’Ajuts Socials de l'any 2003,any en què, per primer cop, ha abastat tot l’àm-bit geogràfic d’Espanya, ha subvencionat els mi-llors projectes per a la inserció sociolaboral decol·lectius en risc d’exclusió social. Dotada ambun pressupost de 981.800 euros, aquesta convo-catòria pública va estar oberta des del desembredel 2002 fins al gener del 2003 i va atorgar unadotació màxima per sol·licitud de 40.000 euros.

En total es van presentar 210 sol·licituds: 48 ala línia prelaboral (23%) i 111 a la línia socio-laboral (53%). Altres 51 sol·licituds van ser classificades com a propostes a les quals Caixa Catalunya po-dria donar suport a partir dels fons generats pel compliment alternatiu de la LISMI (Llei d’IntegracióSocial del Minusvàlid).

Per zones geogràfiques, un total de 84 projectes (40%) procedeixen de fora deCatalunya, concretament de 18 comunitats autònomes. Les principals comuni-tats pel que fa al nombre de sol·licituds han estat: Madrid (44 projectes), laComunitat Valenciana (12) i Andalusia (9). A Catalunya, del total de sol·licitudsacceptades, 101 eren de la província de Barcelona, 59 de les quals proveniend’entitats de la ciutat de Barcelona. Girona i Lleida van presentar 12 i 10 sol·li-cituds, respectivament, i Tarragona, 3.

Segons el tipus de beneficiaris, els col·lectius més representats són els joves iadolescents (39 sol·licituds), els immigrants

(33) i les dones (25). Pel que fa als projectes, 22 sol·licituds eren per a perso-nes amb exclusió social (alcoholèmia, toxicomania, presó, etc.) i 51 projectesestaven dirigits específicament a l’atenció de persones amb discapacitats imalalties mentals.

Per sectors, la formació i orientació sociolaboral va ser el sector majoritari (85sol·licituds), seguit de les empreses d’inserció (42) i de centres especials detreball (24). En els projectes presentats a Catalunya hi va haver un percentatgemés alt d’empreses d’inserció i, en general, d’activitats generadores d’ingres-sos que en els projectes presentats a la resta de l’Estat.

S'han aprovat 30 projectes de la convocatòria 2003, que són els següents:




ha subvencionat 30 projectes

per a la inserció sociolaboral,

amb una dotació màxima

de 40.000 euros per

sol·licitud

El projectes seleccionats en

aquesta Convocatòria

d’Ajuts són innovadors en els

seus àmbits i majoritàriament

s’instrumenten mitjançant

empreses d’inserció

INTEGRANTS DE

PROJECTE "BARRES

SALUDABLES" DE

L’ASSOCIACIÓ ARLLE

DE LLEIDA

Línia sociolaboral

Organització Projecte Sector Col·lectiu Nombrebeneficiaris

Unión de Cooperativas Itinerari de suport a la creació Autoocupació Immigrants 20Madrileñas de trabajo de cooperatives per part de Asociado UCMTA la població immigrant.

SURT, Associació de Servei d’autoocupació i Autoocupació Dones 120Dones per la Inserció creació d'empreses Laboral d'economia social per a dones.

en situació d'exclusió social.

Fundación Tomillo Acompanyament i suport en Formació i Marginats 100el camí cap a la inserció orientaciósociolaboral. sociolaboral

Fundación Laboral WWB Assessoria i tramitació per a Autoocupació Dones 400en España l'autoocupació.

Fundación Enter Programa Migració i Autoocupació Immigrants 80desenvolupament, retornvoluntari i creació de riquesa.

Associació d'Entitats Serveis d'acompanyament i Serveis de Dones 10per al Pla Integral del atenció domiciliaria a persones proximitatCasc Antic grans.

Associació d'Alcohòlics Barres saludables. Empresa Alcohòlics 12 Rehabilitats de Lleida d'inserció

Associació d'Ajuda al Inserció laboral de drogode- Empresa d'inserció Drogodependents 4Drogodependent (ADAD) pendents i exdrogodependents

mitjançant la gestió del Raee (residu d'aparells elèctricsi electrònics).

Actuavallès Projecte d'inserció sociolaboral Empresa d'inserció Marginats 110per a 110 persones infectades pel VIH.

Fundació Formació Suport a projectes d'inserció Empresa d'inserció Marginats 24i Treball laboral.

Associació Social Recuperació, reciclatge i Empresa d'inserció Marginats 7Andròmines ocupació a partir de residus

voluminosos.

Associació Alba Programa d'incorporació Empresa d'inserció Drogodependents 72sociolaboral.

Unión de Centros de Turisme rural i ocupació de Autoocupació Dones 30 Animación Rural dones rurals.

Fundació Catalana Prisba Bugaderia social. Empresa d'inserció Dones 10



71




Associació Casa Oberta Habitatges tutelats per a Formació Drogodependents 15dones drogodependents en i orientació procés de reinserció. sociolaboral

Associació per a la Prodones. Formació Dones d’ètnia 30Promoció d’Iniciatives i orientació gitana Socioeconòmiques sociolaboral(APRISE)

Asociación Española de Suport per a la inserció Formació Immigrants 3.000Amistad con los Pueblos sociolaboral a Barcelona i i orientacióÁrabes (Bayt al-thaqafa) Sant Vicenç dels Horts. sociolaboral

Total sociolaboral 4.044

Línia prelaboral


Cantabria Acoge Integració sociolaboral Autoocupació Immigrants 18d'immigrants amb greu risc d'exclusió social.

Asociación Juvenil Projecte de seguiment i Formació Joves i 38de Luz atenció a l'adolescent: i orientació adolescents

Plan Compadre. sociolaboral

Can Chatarra Futur jove. Formació Joves i 36i orientació adolescentssociolaboral

Fundació privada Donem un pas endavant. Empresa d'inserció Joves i 24 Trinijove adolescents

Fundación Metis Salta a la Red. Formació Joves i 60i orientació adolescentssociolaboral

Asociación Cultural Servei de suport Formació Joves i 150Norte Joven a la contractació i seguiment i orientació adolescents

en el centre de treball. sociolaboral

Salesians Sant Jordi Projecte d'inserció Escolarització Joves i 48"Centre Juvenil Martí- sociolaboral "clau". i formació adolescentsCodolar" ocupacional

Centro de Jóvenes Pretaller Cejac. Formació Joves i 15y Adolescentes del i orientació adolescentsCarmelo (CEJAC) sociolaboral

Casal d'Infants del Raval T de Moto. Formació Joves i 43i orientació adolescentssociolaboral


Fundació Èxit Projecte Èxit. Escolarització Joves i 130i formació adolescentsocupacional

Fundació Obra Social Itinerari integral d'inserció Empresa Joves i 50Comunitària de Bellvitge sociolaboral. d'inserció adolescents(OSCOBE)

Fundació Comtal Clau de pas-inserció per Serveis de Joves i 15a joves. 2a fase. proximitat adolescents

Associació Cintra Consolidació i continuació del Escolarització Joves i 50projecte iniciat l'any 2001 de i formació adolescentspreparació prelaboral feta des ocupacionalde l'ESO per a adolescentsmenors de 16 anys.

Total prelaboral 677

Projectes LISMI

Projectes subvencionats amb el fons LISMI:

Organització Projecte Beneficiaris Ubicació

Fundació Esclerosi Inici del servei de l’Àrea de Formació i Inserció 20 discapacitats físics Reus Múltiple Laboral amb la instal·lació d’un Call Center a Reus.

Fundació Autònoma Programa per a la integració d’universitaris amb 200 discapacitats físics BellaterraSolidària necessitats especials (PIUNE)

Universitat Politècnica Creació d’un Centre Especial de Treball (CET) 150 discapacitats físics Barcelonade Catalunya per a cobrir el manteniment del campus.

Can Ensenya Serveis de pàgines vermelles socials: creació i 14 grans discapacitats. Barcelonadesenvolupament d’un portal comercial a Internet (Disminucionsper a empreses socials, d’inserció, CET, superiors al 60%)associacions, etc.

Fundació Privada el Molí Elaboració d’un pla unificat de sembra que 11 discapacitats psíquics Palafollsd’en Puigverd garanteixi la producció la totalitat de l’any. i malalts mentals

Can Neteja Inserció sociolaboral de persones amb malaltia 5 malalts mentals. Santa Colomamental a través de l’activitat de la neteja (Disminucions de Gramenetindustrial superiors al 33%)

Shalom Pla de formació i programa de rehabilitació 64 disminuïts psíquics Lleidacognitiva Gradior i implantació tècnica Ruward.

Esclat-Esclatec Teràpia ocupacional amb l’ampliació del taller 45 persones amb Barcelona de reciclatge de paper i enquadernació. paràlisi cerebral

TADIS Creació d’un departament de disseny gràfic i 6 discapacitats físics L’Hospitalet creació de portals i webs d’internet. i psíquics de Llobregat



73

Organització Projecte beneficiaris Ubicació

Asociación Down Constitució del Centro Especial de Empleo 10 discapacitats Oscade Huesca Granja-Escuela Comarcal La Sabina. Fase III per a psíquics

programes educatius dirigits a centres escolars.

Alba (l’Olivera) Gestió d’una llar-residència per a 10 usuaris 10 malalts mentals i 8 Vallbona dei un taller ocupacional per a 8 usuaris. discapacitats psíquics. les Monges

Fundació Privada Tallers Millora paisatgística de l’entorn de la llar 13 discapacitats Puigcerdàde la Cerdanya d’avis de Puigcerdà psíquics

Teixidors Actualització de la xarxa informàtica Hard i de 22 discapacitats Terrassaprogrames de gestió, formació i implantació, psíquicsfabricació i reparació de telers.

Fundació Pares Psicòtics I Taller d’espelmes per a la producció de motlles 6 malalts mentals SerinyáAutistes-Casadevall de cera

Total projectes LISMI 592

Aquests projectes seleccionats en la Convocatòria d’Ajuts s’adrecen als sectors més desfavorits de la població i quetenen una necessitat més gran de programes d’inserció sociolaboral. Són projectes en àmbits innovadors i s’instru-menten majoritàriament per mitjà de formes pròpies de l’economia social, sobretot per mitjà d'empreses d’inserció.

El model de seguiment dels projectes aplicat per la Fundació Un Sol Món és la visita personalitzada, la qualpermet fer una prospecció de les capacitats internes que les entitats poden millorar o reforçar. A partir dels re-sultats d’aquesta prospecció, s’impulsen accions de capacitació, formació o assessoria per a les entitats.

Xifres rellevants

– 44 entitats beneficiàries.– 210 sol·licituds d’ajuda analitzades.– Ajuda monetària atorgada a entitats:

Línia sociolaboral: 569.571 euros.Línia prelaboral: 407.262 euros.

– 1.789.833 euros assignats al programa:• 976.833 euros a laConvocatòria d’Ajuts.• 813.000 euros al fons projectes LISMI.

– 40.000 euros de dotació màxima per sol·licitud.– 35.598 euros de mitjana per projecte

de la línia sociolaboral.– 31.327 euros de mitjana per projecte de

la línia prelaboral.– 5.313 beneficiaris en tots els projectes.– 310 persones inserides laboralment.



En els quatre anys d’història de la Convocatòrias'ha fet el següent:

– S’han avaluat més de 1.000 propostes.– S’han finançat 99 projectes per un import total

de 3.109.250 euros.– Més de 3.000 persones han rebut formació i

orientació sociolaboral. – 1.034 beneficiaris de col·lectius en risc

d’exclusió social han pogut accedir al mercatlaboral: 464 en empreses d’inserció i 570 en empreses normalitzades.

– S’han creat 17 empreses d’economia social o d’inserció.

Projectes subvencionats per Caixa Catalunya segons conveni amb la Generalitat de Catalunya

La Fundació Un Sol Món ha incorporat, dins la seva actuació, el seguiment dels ajuts atorgats a entitats senseànim de lucre mitjançant el conveni signat per la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Caixesd’Estalvi. Els ajuts gestionats per la Fundació són els següents:


Casal dels Infants Taller del Raval Taller Nens i joves amb 350 anuals del Raval socioeducatiu risc d’exclusió

Institut Borja de Bioètica Activitats de l'entitat Estudis i Personal sanitari 1.500formació

SETEM (Servei Tercer Camps de solidaritat Cooperació Joves participants 260Món) en països del Tercer Món internacional i en camps de

sensibilització treball

Ulls del Món Expedició Sàhara Cooperació Sahrauís amb 500internacional problemes

oftalmològics

Creu Roja

També s’ha signat un conveni amb Creu Roja per a la realització de projectes de reinserció sociolaboral.

Beques solidàries

Un dels objectius principals de la Fundació Un SolMón és facilitar la promoció social i econòmicadels col·lectius més desfavorits de la societat, iels adolescents i els joves amb risc d’exclusió sónun grup especialment vulnerable.

L’objectiu d’aquest programa és atorgar be-ques a fi de propiciar les condicions socials ieconòmiques adequades perquè aquests jo-ves puguin augmentar la seva ocupabilitat(entesa com a opcions per assolir diferentsllocs de treball a partir de la qualificació del’usuari) mitjançant la formació i/o capacitació per al món laboral o bé l’allargament dels estudis obligatoriso postobligatoris.

Aquest programa es relitza en col·laboració amb les següents entitats socials: Casal dels Infants del Raval,Associació Cintra, Fundació Èxit, Fundació Marianao, Fundació OSCOBE, Fundació Pere Closa i FundacióJoan Salvador Gavina.



75

ACTE DE LLIURAMENT

DE DIPLOMES ALS

BECARIS DEL PROGRA-

MA BEQUES SOLIDÀRIES


CATALUNYA



Per a l’exercici 2003 s’han distingit dos tipus de beques:

Laborals:dirigides a usuaris poc motivats per l’estudi i que es volen incorporar al món laboral a curt termini. Aquestesbeques volen ser un instrument per fomentar hàbits de treball (puntualitat, constància, la imatge pròpia, la ma-nera de presentar-se, la feina ben feta, saber administrar els diners, etc.) i actituds (estructurar-se en el compli-

ment d’obligacions, adoptar una actitud d’escoltar i voler aprendre, adquirirconeixements, etc.). Es tracta d’itineraris formatius orientats directament a lainserció laboral.

D’estudis:dirigides a beneficiaris amb predisposició per continuar la formació obligatòria(ESO) i postobligatòria (batxillerats, formació ocupacional, cicles formatius degrau mitjà, estudis superiors, etc.). També volen fomentar les activitats ex-traescolars fetes durant la formació obligatòria (música, arts gràfiques, etc.),sempre que es justifiqui l’efecte que tenen en l’ocupabilitat del noi o noia.

El Programa 2003 ha atorgat 73 beques: 45% laborals i 55% d’estudis. Pernacionalitats, el 61% dels beneficiaris són de nacionalitat espanyola, mentre que el 39% prové de païsosextracomunitaris, majoritàriament del Marroc (20%), seguit de països llati-noamericans (5%) i l’Europa de l’Est (5%). Amb un percentatge menor, estroben països de procedència tan diversos com Nigèria, Gàmbia o Pakistan.De mitjana, les beques tenen una dotació de 2.132 euros, i en total s’handestinat 155.639 euros al programa.

Lliurament de diplomes als becaris

El dia 26 de maig va tenir lloc a l’Auditori Caixa Catalunya l’acte de lliura-ment de diplomes corresponent al Programa de beques de formació i inser-ció laboral per a joves i adolescents en risc d’exclusió social 2002, amb l’objectiu de reconèixer pública-ment l’esforç realitzat per aquests joves i les entitats tutores. L’acte va comptar amb una nombrosaassistència, i entre els assistents hi va haver 30 dels 69 joves becats en aquest primer any.

També en el marc d’aquest Programa, el 17 de juny va tenir lloc a la Sala Gaudí un acte organitzat conjun-tament per la Fundació Èxit i la Fundació Un Sol Món, en el qual hi van assistir una quinzena de represen-tants empresarials i en el que es va signar un protocol de bones intencions per a l’inserció laboral de jo-ves en situació d’exclusió social.

Roba Amiga

Roba Amiga és un programa d’inserció laboral de la Fundació Un Sol Món basat en la reutilització de la roba enbon estat amb l’objectiu d’enfortir el sector de les organitzacions dedicades a la inserció de col·lectius amb di-ficultats mitjançant la millora dels processos de recollida, recuperació i reciclatge de la roba de segona mà.

L’objectiu de les beques

solidàries és propiciar les

condicions socials i

econòmiques adequades

perquè els joves puguin

augmentar la seva ocupabilitat

El programa Beques solidàries

d’inserció sociolaboral va ser

presentat a empresaris en un

acte celebrat a la Sala Gaudí

de la Pedrera, a Barcelona



77

El programa Roba Amiga es rea-litza en col·laboració amb Càritas,(una de les principals organitza-cions que, des de fa molts anys,està compromesa amb la reinser-ció laboral per mitjà de la reco-llida de roba) i l’entitat AIRES(Associació Intersectorial de Recu-peradors i Empreses Socials deCatalunya), una coordinadora queaplega 35 empreses d’inserció, 17 de les quals (ADAD, Arca delMaresme, Andròmines, Can Revifa, CANAAN, DIMAS, FundacióDr. Trueta, Engrunes, Formació i Treball, Grup Horitzó delBerguedà, Recibaix, Recicla Girona, Recollim, Solidança, VolemFeina, Càritas Tortosa i Càritas Manresa) treballen en l’àmbit dela gestió del residu tèxtil.

Aquest projecte permet lluitar contral’exclusió social mitjançant la creacióde llocs de treball al mateix temps queconstitueix una manera eficaç d’enfor-tir el tercer sector, ja que hi participenles principals entitats d’aquest sector.

Des de l’any 2001, la Fundació Un SolMón ha proporcionat 762 contenidorsde recollida de roba a les entitats. A fi-nals d’any s’havien col·locat més de600 contenidors als carrers de les prin-cipals ciutats i viles catalanes (vegeuel llistat de municipis) per augmentarla recollida de roba en bon estat. Alllarg de l’any 2003 es van recollir mésde dos milions de quilos de roba i esvan crear 20 llocs de treball nous.

En total, el 31 de desembre s'haviensignat convenis de col·laboració peral programa i d’instal·lació de conte-nidors de recollida de roba amb 112municipis de més de la meitat de lescomarques catalanes:

El programa Roba Amiga

enforteix el sector de les

organitzacions que es dediquen

a la inserció per mitjà de la

recollida i la recuperació de

roba de segona mà

CONTENIDOR DE

RECOLLIDA DE ROBA

DEL PROGRAMA

ROBA AMIGA

Anglès

Arenys de Munt

Argentona

Avià

Badalona

Badia del Vallès

Bagà

Balsareny

Banyoles

Barberà del Vallès

Barcelona

Begues

Berga

Besalú

Cabrils

Canyelles

Castellbisbal

Castelldefels

Castellfollit de la Roca

Castelló d’Empúries

Cercs

Cerdanyola del Vallès

Cornellà de Llobregat

Cubelles

Dosrius

El Masnou

El Papiol

El Prat de Llobregat

Aquest programa ha comptat amb la participació d’institucions públiques:Diputació de Barcelona, Junta de Residus, Mancomunitat d’Escombrariesd’Urgellet, Universitat Politècnica de Catalunya, i la col·laboració d’establi-ments comercials: Alcampo, Bon Preu, Champion, Eaton Livia, SA, El Centre dela Vila, Heron City, Gremi de Gasolineres i La Maquinista.

El programa Roba Amiga va rebre, el 5 de maig, el Premi a la Millor IniciativaComercial atorgat per la Conselleria de Treball, Indústria, Comerç i Turisme dela Generalitat de Catalunya.

Aquest programa també va obtenir el reconeixement de la revista Actualidad Económica com una de les100 millors iniciatives empresarials del 2003, i una menció honorífica a la innovació i el treball en xarxa



Esplugues de Llobregat

Figueres

Fornells de la Selva

Gavà

Gelida

Girona

Gironella

Granollers

Guardiola de Berguedà

La Bisbal

La Granada

La Palma de Cervelló

La Pobla de Lillet

La Roca del Vallès

La Seu d’Urgell

La Torre de Claramunt

Les Cabanyes

Les Planes d’Hostoles

L’Hospitalet de Llobregat

Llagostera

Lleida

Manresa

Mataró

Mediona

Molins de Rei

Montcada i Reixach

Montgat

Montmeló

Olot

Órrius

Palafolls

Palau-solità i Plegamans

Pallejà

Pineda de Mar

Porqueres

Premià de Dalt

Premià de Mar

Puig-reig

Ripollet

Roda de Ter

Roses

Rubí

Salt

Sant Adrià de Besòs

Sant Andreu de la Barca

Sant Andreu de Llavaneres

Sant Antoni de Calonge

Sant Boi de Llobregat

Sant Climent de Llobregat

Sant Feliu de Guíxols

Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu de Pallerols

Sant Fost de Campsentelles

Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Joan de Vilatorrada

Sant Joan Despí

Sant Just Desvern

Sant Pol de Mar

Sant Quintí de Mediona

Sant Vicenç de Montalt

Sant Vicenç dels Horts

Santa Coloma de Cervelló

Santa Coloma de Farners

Santa Coloma de Gramenet

Santa Margarida i els Monjos

Santa Fe del Penedès

Sarrià de Ter

Sitges

Solsona

Subirats

Tarragona

Terrassa

Tiana

Tordera

Torelló

Torrelles de Llobregat

Vall-llobrega

Vallromanes

Vic

Viladecans

Viladecavalls

Vilanova i la Geltrú

Vilassar de Dalt

Vilassar de Mar

A finals de 2003 hi havia

col·locats més de 600

contenidors de recollida de

roba als carrers de 112

municipis de Catalunya



79

de la 6a edició del Premi Josep Maria Piñol de l’entitat Acció SolidàriaContra l’Atur.

Moda Amiga

A més de la recollida de roba, el 2003 es va engegar un projecte de comer-cialització lligat al programa de recollida de roba que funciona per mitjà dela xarxa de botigues Moda Amiga. Al llarg de l’any es van obrir dues boti-gues, la primera a l’Hospitalet de Llobregat (entitat Recollim) i l’altre a Olot(ADAD), i la Fundació preveu incorporar-hi pròximament vuit botigues més enl'àmbit territorial de Catalunya.

Les botigues Moda Amiga disposen d’una imatge i uns logotips comuns i com-parteixen una mateixa metodologia de treball, tant pel que fa a la recollida deroba com al triatge i la posada a punt. Aquests factors garanteixen que la robaque venen aquests establiments estigui en perfecte estat i tingui una relacióqualitat-preu òptima.

Les botigues de la xarxa Moda Amiga que estan pendents d’obrir preveuen la ge-neració d’un total de 30 llocs de treball, amb una mitjana de tres persones perbotiga dedicades tant a la gestió de l’espai de venda com a la del magatzem on

es tria i es prepara la roba. Les persones que treballin en aquests establiments podran incorporar al seu currí-culum professional una experiència que ampliarà molt el seu nivell d’ocupabilitat, la qual cosa els permetràaconseguir una millor inserció laboral posterior.

El programa Roba Amiga va

rebre el Premi a la Millor

Iniciativa Comercial de la

Generalitat i el reconeixement

de la revista Actualidad

Económica

L'any 2003 es va posar en

marxa la xarxa de botigues

Moda Amiga, vinculada

al programa de recollida de

roba Roba Amiga

BOTIGA DE LA XARXA

"MODA AMIGA"

Microcrèdits per a l’ocupació

El Programa de microcrèdits per a l’ocupació de la Fundació Un Sol Món dó-na suport a activitats generadores d’ingressos, principalment a Catalunya,que suposen una estabilitat laboral per al sol·licitant, persona o col·lectiu,que no disposa de les garanties ni dels avals necessaris per accedir al crèditdel sistema financer tradicional.

Després de tres anys de funcionament, el Programa de microcrèdits per a l’ocu-pació havia concedit 343 microcrèdits per un import global de prop de 3,5 mi-lions d’euros, amb una mitjana de 10.417 euros per microcrèdit atorgat.

Al llarg de l’any 2003 es van aprovar173 de les 597 sol·licituds presenta-des, la qual cosa representa un incre-ment d’un 80% de les sol·licituds i del43% de les aprovacions respecte del’any anterior. L’índex de morositat vaser del 4,5%.

Els beneficiaris del microcrèdit sónpersones amb una idea de negoci ouna petita empresa en funcionament,però amb necessitats financeres. Elsprojectes han de ser viables i han derespectar el medi ambient i l’entorn. Ésimprescindible, a més, el compromíspersonal de l’emprenedor.

Els sectors que han rebut suport corresponen al comerç (27%), serveis empresarials (15%), hostaleria i res-tauració (16%) i sector tèxtil i de la confecció (6%). En conjunt, aquests microcrèdits han significat la crea-

ció de prop de 700 llocs de treball, la qual cosa representa una mitjana dedos llocs de treball per cada microcrèdit concedit. Paral·lelament, més de1.700 persones s’han beneficiat, directament o indirectament, d’aquestprograma, ja que, de mitjana, les famílies dels emprenedors que han acce-dit a un microcrèdit estan formades per cinc persones.

El programa s’articula mitjançant la Xarxa d’Entitats de Suport alMicrocrèdit (XESMIC), que a finals de 2003 estava integrada per 71 mem-bres. Aquestes entitats, juntament amb els tècnics de la Fundació, són lesencarregades de facilitar l’acompanyament dels emprenedors en la defini-

ció de la seva activitat, validar la viabilitat econòmica del projecte i fer el seguiment i l’assessoria empre-sarial del nou empresari durant tota la vida del microcrèdit.



GONZALO HA POGUT

MUNTAR LA SEVA

PRÒPIA BOTIGA-TALLER

D’ARTESANIA A

BARCELONA GRÀCIES

A UN MICROCRÈDIT

El Programa de microcrèdits

per a l’ocupació ha concedit

en tres anys un total de 343

microcrèdits per un import

global de prop de 3,5 milions

d’euros

Els microcrèdits concedits

han significat la creació

de prop de 700 llocs de treball,

amb una mitjana de dos llocs

per cada microcrèdit concedit

Llista d’entitats membres de la Xarxa d’Entitats de Suport al Microcrèdit (XESMIC) el desembre de 2003:

Acció Solidària Contra l'Atur

Agencia de Desarrollo Local, Palència

AGM Advocats

Ajuntament de Caldes de Montbui

Ajuntament de Figueres

Ajuntament de Granollers

Ajuntament d’Igualada

Ajuntament d'Olot

Ajuntament de Premià de Dalt

Ajuntament de Premià de Mar (Servei de Promoció

Econòmica)

Ajuntament de Sant Adrià del Besòs

Ajuntament de Sant Andreu de la Barca

Ajuntament de Sant Celoni

Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat

Ajuntament de Sant Joan Despí

Ajuntament de Tàrrega

Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Alonso Auditor Consultor SL

APE. Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat

APE. Ajuntament de Manlleu

APE. Ajuntament d’Olot

Assessoria García López SL

Associació Sòcio-Cultural Ibn Batuta

Associació de Dones per a la Inserció Laboral SURT

Associació Independent de Joves Empresaris de

Catalunya AIJEC

Banco Mundial de la Mujer

Barcelona Activa. Ajuntament de Barcelona

Bayt Al-Thaqafa

Cambra de Comerç de Barcelona

Cambra de Comerç de Manresa

Cambra de Comerç de Palamós

Cambra de Comerç de Tortosa

Can Calderon. Ajuntament de Viladecans

Càritas Diocesana

Cartes & Gaerner

Centre Iniciatives Ocupació CIO. Ajuntament de Manresa

CFIBS

CIFESAL

Consorci de Promoció Econòmica, Lleida



81

Corporació d'Empreses i Serveis CORESSA. Ajuntament

de Sant Boi del Llobregat

CPAC, Fundació Privada Promoció Autoocupació

Creu Roja

Daleph

Desenvolupament Local. Ajuntament de Sabadell

Dispositiu d'Inserció Econòmica DIE. Ajuntament de Girona

Ecoficis (Centre d’Iniciatives Empresarials)

EMANA

Empleo y Desarrollo

Entitat Municipal per la Formació i Ocupació EMFO.

Ajuntament de Mollet

Foment. Ajuntament de Terrassa

Fundació Barberà Promoció. Ajuntament de Barberà

Fundació Formació i Treball

Fundació METIS

Fundació Quest


General Fast Service

GIG Associats

Grameimpuls. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet

IMPE. Ajuntament de Valls

IMPES. Ajuntament de Rubí

IMPO. Ajuntament de Badalona

Institut Municipal de Promoció Econòmica IMPE.

Ajuntament de Mataró

J. M. Legal

La Paperera Centre de Formació i Ocupació. Mancomunitat

Penedès Garraf

Pla d'Actuació de Sant Cosme

Plana Assessoria

PRECSA. Ajuntament de Cornellà

Promoció Econòmica. Ajuntament del Prat de Llobregat

SECOT

Servei de Promoció Econòmica. Ajuntament de

Premià de Mar

Servei Suport Empresari

SMO. Ajuntament de Cerdanyola

SURT, Associació de dones per a la inserció laboral

Viver d’Empreses de Tarragona



Noves prioritats del programa

Durant l’any 2003 es van establir dues noves prioritats per al Programa de microcrèdits per a l’ocupació: un in-crement quantitatiu dels crèdits atorgats, i la millora dels serveis no financers d’acompanyament. Per tal d’as-

solir aquesta segona prioritat, el mes de gener la Fundació va formular el pro-jecte Suport a l’autoocupació de col·lectius desafavorits, presentat a laconvocatòria 2003 de la Fundación Luis Vives, la qual gestiona recursos proce-dents del Fons Social Europeu. Els principals eixos del projecte són, entre al-tres, la creació i consolidació d’un equip de tutors assessors voluntaris, l’im-puls de la xarxa d’entitats de suport XESMIC amb l'organització de trobadespresencials de les entitats que formen part de la xarxa a diverses ciutats detot Espanya, l’elaboració d’un estudi de l’impacte social dels microcrèdits i lapromoció de la formació interna de l’equip tècnic.

Nova línia de treball per a col·lectius amb un risc especial d'exclusió financera

El programa va definir una nova oferta de producte i una metodologia de treball diferent encaminada a donaruna assistència especial als emprenedors més febles. Aquesta línia s'estableix a partir de la identificació dedues noves entitats responsables d'anar a buscar els emprenedors amb negoci propi que no s'apropen directa-ment ni al banc ni a una entitat de suport de la xarxa XESMIC. Una d'aquestes unitats, integrada per l'associacióSurt i la Fundació Metis, va començar a treballar al barri del Raval de Barcelona. L’altra unitat, formada per l’as-sociació Sant Cosme Innova, s’apropa a l'economia informal i ha començat a treballar al barri de Sant Cosme delPrat de Llobregat. Amb aquests col·lectius s'utilitza la metodologia de crèdit grupal, iniciada pel Grameen Bank aBangladesh i pels bancs comunals a Amèrica Llatina, que es basa en una modalitat de crèdit mancomunat entre

El 2003 es va iniciar la primera

experiència de crèdit grupal

solidari, feta a partir del teixit

associatiu dels barris com a

eix detector de necessitats

TALLER DE REPARACIÓ

DE SABATES AL BARRI

BARCELONÍ DE

SANT GERVASI, OBERT

PER EN VARTAN AMB

UN MICROCRÈDIT


diverses persones sense avals que actuen com a grup d'autoajuda i de suport mutu. La Fundació compta ambl’assessorament de l’Association pour le Droit à l’Initiative Économique (ADIE), entitat francesa que en els da-

rrers anys ha treballat en barris marginals de les gransciutats del país i que ha establert la metodologia del crè-dit grupal en el col·lectiu d'ètnia gitana i l’ha articulatamb el sector públic per desenvolupar mesures regla-mentàries a favor dels microempresaris.

La primera experiència de crèdit grupal solidari es vadesenvolupar al barri de Ciutat Vella de Barcelona i alde Sant Cosme del Prat de Llobregat. L’objectiu de laprova era respondre a les necessitats de suport continui encoratjament que demana aquest perfil d’emprene-dors a partir del teixit associatiu de base del barri. Així,doncs, es va establir contacte amb les cent associa-cions de Ciutat Vella i les deu associacions cíviques de

Sant Cosme, i també es va iniciar una acció promocional al barri de la Mina.

Tres casos

En Vartan, un armeni de 36 anys, és un veí del barri barceloní del Poble Sec. Abans d’arribar a Barcelona,havia fet de sabater durant deu anys al seu país, enmig d'una difícil situació social i econòmica. Després demoltes dificultats per trobar feina, ara, per fi, gràcies al microcrèdit que se li ha concedit, ha obert una boti-ga de reparació de sabates que li permet obtenir els ingressos necessaris per mantenir la seva dona, la so-gra i els tres fills.

L'Anna és catalana i viu a Barcelona. El juliol del 2003 va obrir la seva pròpia empresa: un petit comerç albarri de Gràcia. Ven tota mena de productes de regal i decoració, d’artesania i de comerç just. El microcrèditque se li va concedir va servir per pagar la fiança del local, adequar-lo i comprar el gènere necessari perobrir la botiga.

L'Amelia és equatoriana i porta uns quants anys al nostre país.Maquinista i amb molta experiència com a remalladora, treballa amb cinccompanyes més en un taller cooperativa de confecció a Madrid.Produeixen roba infantil, femenina i uniformes de feina i fan tota menad’arranjaments. La roba es ven a l’engròs a grans fabricants i també al de-tall. El microcrèdit concedit els ha permès comprar la maquinària necessà-ria per obrir el negoci.

Xarxa Europea de Microfinances (EMN)

El 27 d'abril de 2003 setze operadors i consultors de microcrèdits van crear a Barcelona la Xarxa Europea deMicrofinances (European Microfinance Network, EMN) per al desenvolupament de les microempreses. La

83


La Fundació és la representant

espanyola a la Xarxa Europea

de Microfinances creada

el mes d’abril a Barcelona

per setze operadors de

microcrèdits

BOTIGA DE REGALS I

COMERÇ JUST OBERTA

PER ANNA AL BARRI DE

GRÀCIA, GRÀCIES A

UN MICROCRÈDIT

Fundació Un Sol Món és la representant de l’Estat es-panyol en aquesta xarxa.

La nova entitat té la forma jurídica d’associació i técom a objectiu elaborar informació, difondre bonespràctiques i fer arribar temes d'interès comú als po-ders públics, a la Comissió Europea i al sector finan-cer europeu.

La junta directiva de l’associació es compon de setmembres, cinc dels quals són executors de programesde microcrèdit en els països respectius: ADIE, a França(presidència de l’associació); Fundació Un Sol Món, aEspanya (vicepresidència); Finnvera, a Finlàndia (treso-reria); Aspire, a Irlanda del Nord (vocal), i ANDC, a Portugal (vocal). Els altres dos membres són institucionsd’investigació de l’àmbit de les microfinances: Evers&Jung, a Alemanya (secretaria), i New EconomicsFoundation, al Regne Unit (vocal).

Xifres rellevants

– 597 sol·licituds de microcrèdits per a l’ocupació rebudes.– 173 microcrèdits aprovats.– 80% de creixement interanual en sol·licituds.– 43% de creixement interanual en aprovacions.– 3,5 milions d’euros concedits.– 4,5% d'índex de morositat.– 10.417 euros de dotació mitjana per microcrèdit.– 1.700 beneficiaris directes i indirectes.– 700 llocs de treball creats.– 2 llocs de treball creats per cada microcrèdit concedit.– 72 entitats membres de la xarxa Xesmic

Microcrèdits aprovatsMicrocrèdits vigents

2002 20032001

11555

161

335

55

115

173

E V O L U C I Ó D E L S M I C R O C R È D I T S




Cooperació internacional


Suport tècnic financer internacional a entitats microfinanceres

Aquest programa impulsa les microfinances a l'Àfrica (Moçambic i el Marroc) i aAmèrica Llatina (El Salvador i l’Equador) mitjançant el suport directe a institu-cions microfinanceres (IMF) que tenen presència en països d'aquests dos conti-nents. El suport que s'ofereix es concreta en el suport financer i tècnic de laFundació Un Sol Món i de Caixa Catalunya. Els principis del microcrèdit coinci-deixen amb els de les caixes d'estalvis: tots dos representen o han representat una estratègia viable contra l'ex-clusió financera dels sectors més desfavorits de la societat i contra la usura, basada en la proximitat a les neces-sitats del client/beneficiari i en el compromís per al desenvolupament del seu territori.

El programa de suport a institucions microfinanceres respon a les necessitats identificades per la Fundació UnSol Món de facilitar la transferència de tecnologia de captació de dipòsits i, especialment, de facilitar les einesde foment d'estalvi utilitzades per les caixes a Catalunya i Espanya.

Dins del marc del Programa de cooperació internacional, la Fundació Un Sol Món va establir un conveni decol·laboració tècnica i financera amb les cooperatives d’estalvi i de crèdit equatorianes Codesarrollo i JardínAzuayo. Així mateix, ha continuat la seva col·laboració amb Tchuma, a Moçambic, i amb AMC, al Salvador.

La col·laboració amb aquestes quatre entitats microfinanceres ha comportat el desplaçament de sis empleats iempleades de Caixa Catalunya com a cooperants a Moçambic, El Salvador i l’Equador per aportar els seus co-neixements i experiència professional a l’impuls de projectes específics.

ROSA MINORA

ARGUETA DE CIUDAD

BARRIOS (EL SALVADOR)

HA OBERT UN

ESTABLIMENT DE

"TORTITAS"

El programa de suport a

institucions microfinanceres

facilita eines de foment de

l’estalvi en països en vies

de desenvolupament i lluita

contra l’exclusió financera

Codesarrollo (l’Equador)El mes de març la Fundació Un SolMón va signar un conveni decol·laboració amb la cooperativad’estalvi i crèdit Codesarrollo. Undels objectius de la col·laboracióés consolidar una xarxa d’estructu-res financeres locals (EFL). Enaquest sentit, la Fundació ha creatun fons d’assistència tècnica a lesEFL i ha concedit una subvencióper fer tallers de formació i enfortir la xarxa. Paral·lelament ha finançat un ramal SWIFT a Codesarrollo per-què pugui canalitzar remeses i, així, poder accedir a una nova font de passius per a l’entitat.

Jardín Azuayo (l’Equador)Durant l’any 2003 s’ha iniciat també la relació amb la cooperativa d’estalvi i crèditJardín Azuayo. En un primer moment, la Fundació Un Sol Món va concedir-li unaajuda econòmica per instal·lar un sistema de radiomicroones que permetés connec-tar les seves oficines en línia. Paral·lelament, la Fundació proporcionarà assistèn-cia tècnica a Jardín Azuyo per consolidar i enfortir institucionalment la cooperativa.

Adel Morazán Crédito (El Salvador)El programa de suport a AMC de R.L. Sociedad Cooperativa de Ahorro y Crédito hacontinuat durant l’any 2003. L’objectiu principal de la col·laboració és acompanyar

aquesta entitat en el procés de regularització sota la superintendència de bancs de El Salvador i potenciar unproducte de crèdit específic per a grups empresarials rurals en quatre agències de l’entitat.

Dos exemples al Salvador

Rosa Aminta Sánchez, amb la col·laboració del seu marit, es dedica a la fabricació i venda d’hamaques propde la capital del Salvador. Un microcrèdit d’uns 530 euros els ha permès adquirir matèria primera suficient perfabricar set o vuit hamaques setmanals, quan abans només podien elaborar-ne tres. Amb això han milloratmolt els seus ingressos i el seu nivell de vida.

Rosa Minora Argueta, de 31 anys, va haver de traslladar-se a Ciudad Barrios (El Salvador) a causa de la gue-rra. Aquí va treballar deu anys al servei domèstic. Amb un crèdit d’uns 330 euros, es va iniciar en la venda detamales i blat de moro i ara, amb un crèdit que dobla aquest import, ha instal·lat un lloc de menjars i venda detortitas molt apreciat.

Ampliació de la cooperació financera i tècnica amb Tchuma (Moçambic)L’assistència tècnica i financera a Tchuma ha continuat durant l’any 2003. La col·laboració s’ha centrat en el re-forçament de l’àrea de sistemes de l’entitat i en el desenvolupament d’un producte d’estalvi que s’espera ques'estengui a totes les oficines de l’entitat.



ROSA AMINTA

SÁNCHEZ, FABRICA I

VEN HAMAQUES, A

PROP DE LA CAPITAL

DEL SALVADOR

La Fundació té establerts

convenis de col·laboració

tècnica i financera amb

entitats d’estalvi i crèdit de

l’Equador, El Salvador,

Moçambic i el Marroc


No obstant això, el dia 3 de juny, la presidenta de Tchuma, GraçaMachel, i el president de la Funda-ció Un Sol Món i de Caixa Catalunya,Antoni Serra Ramoneda, van signara Barcelona l’ampliació del convenisubscrit el 2001, en virtut del quales reforçava l’assistència tècnicade treballadors de Caixa Catalunyaa aquesta cooperativa de crèdit iestalvi a Moçambic. El conveni in-corpora la disposició d’una línia ini-cial de finançament destinada tanta microcrèdits com a la creació d’o-ficines que puguin comercialitzarproductes d’estalvi.

Tchuma (riquesa, en bantu) es va constituir com a cooperativa de crèdit el març del 1999 i és una iniciativade dues institucions molt reconegudes en el país: la Fundació per al Desenvolupament de la Comunitat(FDC) i el fons d’inversió local Societat de Gestió i Control de les Participacions Financeres. Cada una d'a-questes institucions disposa del 49,9% de les accions, mentre que la resta pertany als socis de la coopera-tiva (5.000 clients), majoritàriament dones.

Dos exemples a Moçambic

Rodrigo Fernando Muieche regenta un negoci al mercat de Xiquelene, un immens espai a l’aire lliure situatals afores de la capital, Maputo, on es pot comprar de tot. Rodrigo ha sabut utilitzar un minicrèdit per ampliarel seu pròsper negoci de fabricació de llits i mobles auxiliars, en el qual treballen dos empleats.

Albertina Salvador Macuaca, mare de cinc fills, cria gallines al barri de Matola, prop de Maputo. Un mini-crèdit de 380 euros li ha servit per ampliar la producció fins a 800 cries, i amb això complementa els ingressosque obté el seu marit com a funcionari.

Inici del programa al MarrocDesprés de realitzar una prospecció tècni-ca al novembre, es va iniciar el programade cooperació internacional en aquest paísamb l’Association Marocaine de SolidaritéSans Frontières (AMSSF), una entitat sen-se ànim de lucre que té com a missió pro-porcionar serveis financers a les personesdesfavorides que tinguin o vulguin em-prendre una activitat productiva.

87


ALBERTINA SALVADOR

MACUACA, TÉ UNA

GRANJA DE GALLINES

AL BARRI DE MATOLA,

PROP DE MAPUTO

(MOÇAMBIC)

RODRIGO FERNANDO

MUIECHE HA EMPLEAT

UN MICROCRÈDIT PER

AMPLIAR EL SEU

NEGOCI DE FABRICACIÓ

DE MOBLES A MAPUTO

(MOÇAMBIC)

L'AMSSF va ser la primera organització dedicada a programes de microcrèdit. Està establerta a la regiódel centre i del nord del Marroc i la seva seu central es troba situada a Fes. L'AMSSF s’ha fixat com a ob-jectiu respondre a les ne-cessitats creixents de la po-blació de les zones mésremotes de l’àmbit rural iperiurbà, que constitueixenles regions més desfavori-des del país. Les activitatsfinançades per l'AMSSFsón, principalment, de ca-ràcter comercial, artesanal iagrícola.

Grup de voluntarisAmb l’objectiu de reforçartècnicament el Programa desuport tècnic financer inter-nacional a entitats microfinanceres s’ha creat un equip de voluntaris de suport amb persones de CaixaCatalunya que havien expressat el seu interès per ser cooperants. La dedicació de cada persona s’adapta,

en cada cas, a la seva disponibilitat de temps, i la seva funció serà donarassistència tècnica a les institucions microfinanceres amb què la Fundacióté convenis de col·laboració, en coordinació amb l’equip de la Fundació iels cooperants.

Calendari 2004 de Caixa Catalunya dedicat a projectes de microcrèditLa Fundació ha participat en la confecció del calendari institucional de CaixaCatalunya, el qual dóna visibilitat al programa de microcrèdits, amb imatgesde projectes realitzats en diversos països i els atorgats a persones del nostrepaís. El fotògraf Kim Manresa ha visitat i fotografiat diversos projectes arreude l’Estat (Catalunya, Madrid i València), la fotògrafa Sandra Balcells ho ha feta Moçambic i Javier Bauluz a El Salvador.

Microfin: suport en microfinances a les ONGD

El programa Microfin selecciona les millors iniciatives microfinanceres d'ONGD espanyoles en països en viesde desenvolupament i dotar-les de fons i d'assessorament tècnic. L'objectiu és promoure el desenvolupamentde sistemes microfinancers sostenibles que es caracteritzin per:

– Estar orientats a augmentar l'accés al crèdit per part de petits productors rurals i urbans i altres personesamb un nivell baix d'ingressos.

– Promoure projectes d'autoocupació. – Permetre millorar la qualitat de vida dels beneficiaris i dels seus familiars.



El programa de suport tècnic

financer internacional s’ha

vist reforçat per un equip de

voluntaris de suport integrat

per persones de Caixa

Catalunya

LA COOPERANT LLUÏSA

PIÑERO HA COL·LABORAT

EN EL REFORÇAMENT

DE LA XARXA

D’OFICINES DE TCHUMA

(MOÇAMBIC)



Després d'un concurs de mèrits entre les ONGD espanyoles per identificar en-titats amb compromís i experiència en la promoció de les microfinances i ambuna proposta d'iniciativa microfinancera viable, es van seleccionar, en la pri-mera fase del programa, vuit organitzacions que van rebre un primer fons perelaborar la formulació final d'un projecte de microfinances en un país en viesde desenvolupament. El perfil d'aquestes iniciatives és el següent:

Entitat Proposta País Beneficiaris

ACSUR Programa de finançament rural local a Panamà 10 organitzacionsorganitzacions de finançament local a l'àrea central de la República de Panamà.

CIDEAL Creació d'una institució de microfinances La República 750 microempresesi formació tècnica i laboral adreçada a dones, Dominicana mares solteres, caps de la llar i joves d'ambdós sexes, per preveure la migració a l'estranger de població afectada per la pobresa extrema.

Federació d'Empreses Promoció organitzativa, microcrèdits El Paraguai Directes: Valencianes d'Economia i desenvolupament productiu sostenible de 200 camperols. Social Feves-Fesal camperols a l'àrea de la via fèrria. Indirectes:

1.000 camperols

Fundación Alboan Grups solidaris de crèdit per a persones La República No seleccionada endesplaçades per la guerra en emplaçaments Democràtica la segona fase urbans de Lubumbashi. del Congo

Fundación Codespa Desenvolupament d'un sistema de captació La República 3.000 clients. i gestió de l'estalvi per a institucions Dominicanamicrofinanceres, partint del cas concret de la República Dominicana.

Intermón-Oxfam Accés i gestió dels recursos naturals (terra i L’Índia 3 organitzacionsaigua) per part de la població dalit de la regió de Marathwada. Component de microfinances.

Servei Solidari Creació d'un centre financer. El Senegal No seleccionada enla segona fase

Veterinaris sense Fronteres Programa de microcrèdits agropecuaris Uganda 960 famílies a la regió de Teso. camperoles

D’aquestes vuit iniciatives, es van seleccionar per a unasegona fase les d'ACSUR, Intermón-Oxfam, FundaciónCodespa, Vetermón, CIDEAL i FEVES, que van rebre el fi-nançament per dur a terme els projectes respectius.

Paral·lelament, durant l’any 2003 s’han iniciat els projectesde les entitats seleccionades en la convocatòria de l’any2002 (Ayuda en Acción, INSA-ETEA i Paz y Cooperación).

El programa Microfin selecciona

les millors iniciatives microfinan-

ceres d’ONGD espanyoles en països

en vies de desenvolupament

XAVIER MARTÍN,

COOPERANT DE CAIXA

CATALUNYA, HA DONAT

ASSISTÈNCIA TÈCNICA

A ENTITATS FINANCE-

RES D’EQUADOR

I EL SALVADOR

Campanya Devolució Visa Total 2002

El programa Devolució Visa Total de Caixa Catalunya té per objectiu la devolu-ció d'una part del consum anual fet pel client amb la seva targeta: fins l'1%de l'import de totes les compres pagades amb la targeta i el 10% dels interes-sos pagats per ajornament i fraccionament respecte de la utilització de la tar-geta durant l'any anterior al programa.

En l’edició 2002 el programa va destinar a solidaritat un to-tal de 171.170,25 euros, la qual cosa representa un 10%més que l’any anterior, i un total de 17.592 clients van optarper aquesta modalitat de retorn.

Aquests diners es van gestionar a través de la Fundació Un SolMón, que els va destinar a projectes realitzats per Creu Roja,Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteres. Concreta-ment, vafinançar un programa de salut en comunitats indígenes del’Amazònia a l’Equador que desenvolupa Creu Roja, un progra-ma d’acció integrada per a la promoció, la defensa i el controldels infants i adolescents brasilers que desenvolupa Intermón-Oxfam i un programa de tractament amb antiretrovirals i dismi-nució del risc de contagi de mare a fill a Zimbabwe que duu aterme Metges Sense Fronteres.

Creu Roja

Projecte: Salut en comunitats indígenes de l’Amazònia(L’Equador).

Localització Descripció del projecte Accions Beneficiaris

Província de Zamora- Prevenció, promoció i Capacitació i formació de 20 promotors 1.060 personesChinchipe. atenció primària sanitària comunitaris de salut. de vuitParròquia de mitjançant la construcció Atenció mèdica i seguiment segons el model comunitatsGuadalupe / d’un subcentre de salut de salut comunitària participativa que combina indígenesComunitat de a Guaguayme i la formació la medicina moderna amb aspectes rellevants de l’Amazònia.Guaguayme de 20 promotors de salut. de la medicina tradicional.

Capacitació i assessorament mèdic bàsic en la medicina preventiva i d’autocura al conjunt de la població beneficiària.

Dotació d’un subcentre de salut a Guaguayme Alto que ofereix serveis de formació, prevenció i atenció primària al conjunt de la població i que està integrat dins del sistema de salut pública equatorià a través de l’àrea de salut de Zamora.



El Programa Devolució Visa

Total va destinar 171.170,25

euros a projectes realitzats per

Creu Roja, Intermón-Oxfam i

Metges Sense Fronteres

PROJECTE DE SALUT

EN COMUNITATS

INDÍGENES DE

L’AMAZÒNIA A CÀRREC

DE CREU ROJA

Q U A N T I TAT S D I S T R I B U Ï D E S

Creu Roja: 24.309,62 eurosIntermón-Oxfam: 49.756,07 eurosMetges Sense Fronteres: 97.104,56 euros

Total: 171.170,25 euros

EL DIRECTOR GENERAL

DE CAIXA CATALUNYA

FA LLIURAMENT DELS

DINERS RECAPTATS A

LES ONG BENEFICIÀRIES

© Creu Roja



Intermón-Oxfam

Projecte: Acció integrada per a la promoció, la defensa i el control dels infants i els adolescents brasilers.



Projecte: Tractament amb antiretrovirals i disminució del risc de contagi mare-fill a Zimbabwe.Inici del projecte: juliol 2002. Termini d’execució previst: cinc anys.


Ciutat de Bulawayo: Activitats d’assessorament Tasques d’assessorament centrades en controls Població totalhospitals de Mpilo i i control del VIH/SIDA prenatals realitzats en aquests hospitals. de Bulawayo:UBH (United El treball es realitza a partir de la formació de 860.000Bulawayo Hospital) personal local format per un coordinador habitants.

i dos consellers a temps complet.

Formació en atenció als Suport tècnic i aportació de materials 1.284 apacients formatius orientats a l’atenció i el control. l’Hospital de

Formació de persones que atenen dones Bulawayo i embarassades infectades pel VIH. 103 a l’UBH.

Atenció amb antiretrovirals Administració de Nevirapina als pacients 387 mares i fillsper evitar la transmissió mare-fill. .

Tractament de les malalties Aportació de medicaments als hospitals per fer 171 nens.oportunistes front a les malalties i profilaxi amb CTX per a nens.

Testimoniatge i Campanyes de sensibilització que proporcionin Els 860.000sensibilització informació bàsica del VIH/SIDA a la població. habitants de

Bulawayo.

Acció en xarxa de sisorganitzacions no governa-mentals brasileres.

Contempla una actuacióintegral amb quatre eixosbàsics d'acció: formacióde nens i adolescents;articulació d'educadors iorganitzacionscomunitàries per a ladefensa i la promoció depolítiques públiques através del suport i laformació als consells dedrets i els consellstutelars de la regió ienfortiment de la pròpiaxarxa d'ONG, i extensióde la propostad'intervenció a l'estat dePernambuco

Quatre municipisde la regiómetropolitana deRecife, a l'estat dePernambuco(Brasil): Recife,Jaboatão dosGuararapes,Olinda i Cabo deSanto Agostinho.

Beneficiaris directes:3.020 nens i adolescentsen situació de greu riscpersonal i social.

1.500 famílies dels nens iadolescents atesos.

970 professionals del’àrea de la infància il'adolescència del sectorpúblic i privat.

Beneficiaris indirectes: El projecte beneficiaràindirectament tota la po-blació de la zona per mitjàd'accions dirigides a lalluita contra la violència iel seguiment de l'execucióde les polítiques públiquesen l'àrea de la infància i la joventut dels quatremunicipis

Atenció psicosocial a adolescents delcarrer de Recife.

Desenvolupament d'activitats agropecuàries amb adolescents.Inserció laboral d’adolescents.

Capacitació d’educadors d’entitatssobre l’Estatut de nens i adoles-cents.Promoció de xerrades en escolessobre temes de violència domèstica,sexualitat i adolescència.

Formació per a 80 educadors iestudiants sobre combat en violènciadomèstica. Participació en reunions delFòrum estatal d’eradicació del treballinfantil. Articulació de les activitatsd’atenció a nens i adolescents.

Capacitació de consellers tutelars.Participació en consells de drets delsquatre municipis.

PROGRAMA DE

PROMOCIÓ DEFENSA I

CONTROL DELS INFANTS

I ADOLESCENTS

BRASILERS, REALITZAT

PER INTERMÓN-OXFAM

TRACTAMENTS

PREVENTIUS CONTRA LA

SIDA A L’HOSPITAL DE

MPILO, A ZIMBABWE

REALITZAT PER METGES

SENSE FRONTERES

© Intermón-Oxfam

© Metges Sense Fronteres

CONSTRUCCIÓ D’UN

DIPÒSIT D’AIGUA PER A

CAMPS DE REFUGIATS

A L’IRAQ, REALITZAT

PER INTERMÓN-OXFAM

Campanyes d’emergència

Per ajudar les víctimes de situacions d'emergència, la Fundació Un Sol Món porta a terme campanyes de reco-llida de fons que posteriorment es distribueixen entre ONG amb presència i capacitat d'actuació immediata ala zona on es produeix l'emergència.

L’Iraq

L’esclat del conflicte a l’Iraq es va convertir en una de les pitjors tragèdies del2003. El 4 d’abril del 2003 la Fundació Un Sol Món va obrir un compte correntespecífic per a aquesta emergència i hi va fer una aportació inicial. L’objectiuera aconseguir el màxim d'esforços per atendre els afectats pel conflictebèl·lic, especialment els més febles.

Tres organitzacions independents van fer arribar la seva ajuda directa i urgent a la zona: Acció Contra la Fam,Intermón-Oxfam i Metges Sense Fronteres.



La Fundació ha promogut una

campanya de recollida de fons

per a situacions d’emergència,

destinada als afectats per

la guerra de l’Iraq

© Intermón-Oxfam

Acció Contra la Fam

Regió/Ciutat Projecte Activitat Beneficiaris

Diyala Assistència per al Manteniment de l’assistència als desplaçats 10.000 subministrament d’aigua (IDP) en el sector de l'aigua i el sanejament, desplaçatsi el sanejament de les i defensa de la seva reubicació en zones on interns.poblacions. poguessin desenvolupar activitats econòmiques

o agrícoles que els permetessin dependre menys de l'ajuda externa.

Husseyniyah Distribució d'aigua potable per tal de limitar 87.000 els riscos d'epidèmies entre la població. persones.

Missan Rehabilitació de les unitats de tractament 20.000d’aigua tant a la zona urbana com a zones personesrurals properes. (aprox).

Intermón-Oxfam

Regió Projecte Activitat Beneficiaris

Karala Rehabilitació del sistema d’aigua Instal·lació de 270.000 tancs Directes: 350 persones de l’hospital Al Hussein. d’aigua i treballs de fontaneria. hospitalitzades, Reducció del risc de presència de 1.000 persones de malalties de transmissió hídrica consultes ambulatòries.gràcies a la rehabilitació de Indirectes: 70.000sistemes d’aigua. pacients/any

Reparació de camions cisterna Reparació de tres camions Directes: 22.000 AinTamur: assegurar que cisterna, reparació de bombes persones que subministrin a la comunitat d’aigua i compressors. utilitzen l’aigua quantitats suficients d’aigua de subministradagran qualitat periòdicament. pels camions cisterna.

Rehabilitació de la Janaja Primary Rehabilitació de sistemes d’aigua Directes: 4.600 usuaris Health Clinic. i de sanejament i provisió a l’any.

d'infrastructura bàsica i mobiliari. Indirectes: 10.000persones deles comunitats locals



93

PROJECTE

D’ASSISTÈNCIA EN

AIGÜES I SANEJAMENT

A L’IRAQ PER ACCIÓ

CONTRA LA FAM

© Acció Contra la Fam


Regió/Ciutat Projecte Activitat Beneficiaris

Ninevah Avaluació de l’estat de la Repartiment de medicaments i material mèdic 500 personespoblació i de les estructures per fer 500 intervencions quirúrgiques hospitalitzades. sanitàries. en quatre hospitals del districte de Ninevah

(Mosul).

Repartiment de material mèdic per abastar 50.000nou centres de salut. persones.

Repartiment de medicaments i 6.000 racions 50.000de campanya per a l’hospital pediàtric de la persones.capital.

Repartiment de contenidors d’aigua i mantes 100 famílies.per atendre 100 famílies desplaçades, encoordina ció amb el Consell de Mesquites deMosul.

Dohuk Avaluació de l’estat de la Sanejament i protecció de dos mòduls de 50.000 població i de les estructures camps de refugiats del Kurdistan. personessanitàries. .

Erbil Avaluació de l’estat de la Repartiment de medicaments i material mèdic 90.000població i de les estructures per al servei d’emergències del Departament persones.sanitàries. de Salut del Kurdistan.

Xifres rellevants

– 220.000 beneficiaris dels programes d’ajuda d’emergència.– Fons recollits: 39.488,46 euros:

• Aportació de la Fundació Un Sol Món: 18.000 euros. • Aportació de donants: 21.488,46 euros.

– Fons repartits: 39.488,46 euros. • Acció contra la Fam: 13.162,82 euros. • Intermón-Oxfam: 13.162,82 euros. • Metges sense Fronteres: 13.162,82 euros.



CAMPANYA

D’EMERGÈNCIA A

L’IRAQ REALITZADA

PER METGES

SENSE FRONTERES

© Metges Sense Fronteres

Habitatge social

La Fundació va posar en marxa, durant l’any 2003, el Programa d’habitatge social per mitjà d’una xarxa de bor-ses d’habitatge de lloguer. El programa té l’objectiu de facilitar l’accés a un habitatge digne a tots els col·lec-tius socials que, per diferents motius, sobretot per la manca de les garanties que els propietaris demanen, enqueden exclosos.

D’aquesta manera, s’està treballant en el desenvolupament d’una xarxa de col·laboració entre tots els agents,tant d’oferta com de demanda, que participen en el procés d’arrendament d’un habitatge i que abasti tot el te-rritori de Catalunya.

La borsa d’habitatge social s’articula mitjançant una oficina que ofereix demanera gratuïta els serveis d’informació i orientació tant a sol·licitants com apropietaris d’habitatges, així com l’arrendament d’habitatges amb les garan-ties jurídiques i tècniques suficients, i avantatges econòmics per a totes lesparts implicades.

La Fundació Un Sol Món i la Plataforma per al Dret a un Habitatge Digne —in-tegrada per les entitats Justícia i Pau, Càritas Diocesana de Barcelona, laFederació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), CCOO, la UGT i

l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC)— han establert les bases d’un conveni de col·la-boració per definir un projecte d’intermediació en el mercat del lloguer que faciliti l’accés a l’habitatge a lespersones amb dificultats economicosocials.

El dia 3 de març es va presentar a l’Ajuntament de Blanes el projecte d’intermediació per a l’accés i el manteni-ment de l’habitatge en el mercat de segona mà a la comarca de la Selva. L’objectiu del projecte, fet en col·labo-ració amb la Fundació Ser.gi, és disposar d’una cartera d’habitatges de lloguer a preus assequibles per a perso-nes amb ingressos econòmics reduïts.


Habitatge social

95

El programa d'habitatge social

facilita l’accés a un habitatge

digne als col·lectius socials

que en queden exclosos per

manca de garanties

Sensibilització

Portal OneWorld

El portal OneWorld Espanya és un centre local de la xarxa internacional OneWorld impulsat per la Fundació UnSol Món amb l'objectiu de divulgar informació sobre desenvolupament sostenible per mitjà d'un portal temàticd’Internet i promoure el treball que centenars d'organitzacions estan portant a terme en els àmbits dels dretshumans, del desenvolupament, dels conflictes, de la pau i de la solidaritat.OneWorld s’articula en forma de xarxa i compta amb edicions locals a dife-rents països en onze llengües diferents i 1.500 organitzacions, que són lesprincipals fonts d’informació.

El fet més rellevant de l'any 2003 dins aquest projecte ha estat la renovaciódel disseny del portal i de l'eina informàtica que permet actualitzar-lo, aixícom una ampliació considerable dels continguts (dossier especial sobre l’Iraq,10 noves guies temàtiques i actualització de tota la secció, incorporació de l’a-partat d'estades solidàries, servei d'informació de cursos, etc.) i la consolida-ció de CanalSida.org. Amb més de 18.000 visitants, 55.000 visites mensuals i 3.000 subscriptors al butlletí set-manal, el portal ha reforçat el seu posicionament com a recurs de referència per a totes les personesinteressades en el món de la solidaritat.

Durant l’any 2003, la presència de l'edició en català del portal s'ha ampliat amb l'acord de col·laboracióamb Vilaweb per gestionar el canal Vilaweb Solidaritat i amb un conveni amb l'Institut Català del

Voluntariat per coordinar, juntament amb laFederació Catalana d'ONGD, l'àrea de cooperació idrets humans del portal Xarxanet.org. El resultatha estat un increment notable de l'audiència deOneWorld en català.

Com a xarxa d'entitats, OneWorld va acabar el2003 amb 144 entitats afiliades al portal i durantl'any ha col·laborat amb Sodepau (xerrada sobrePalestina), Gandhiji (web del Festival Internacionalde Cinema i Drets Humans de Barcelona, www.el-cinetedrets.org), Festa del Comerç Just deCatalunya (suport a la web), Escola de Cultura dePau de la UAB (promoció del Semàfor de la Unitatd'Alerta), Solidarios para el Desarrollo, MedicusMundi i ACSUR-Las Segovias (solidaritat en líniaper mitjà del portal extingit Amigos Reunidos) i laXarxa 18-D Catalunya d'entitats que treballen enimmigració.


Sensibilització

La Fundació, a través del portal

OneWorld, va organitzar el

mes de juny les Primeres

Jornades Internet i Solidaritat,

amb 220 participants inscrits

Des del portal OneWorld, la Fundació Un Sol Món va organitzar a Barcelona, els dies 18 i 19 del mes de juny pas-sat, les Primeres Jornades d’Internet i Solidaritat, que van comptar amb l’assistència d’un total de 220 participantsinscrits i 14 ponències d'entitats com ara Intermón Oxfam, Amnistia Internacional, HIVOS, OneWorld ÀsiaMeridional o Fundación Acceso de Costa Rica, entre d’altres. L'eix central de les jornades va ser "Desenvolupamenti exclusió social a la xarxa", i s'hi van tractar aspectes com la importància d'Internet i de com pot millorar realmentla qualitat de vida de les persones, així com una visió panoràmica de la divisió digital en dos àmbits: l'internacional(nord-sud) i el local (Catalunya-Espanya). Les conclusions de les jornades es van publicar al web i el resum es vadistribuir mitjançant un informe a les persones inscrites i a tothom que ho va sol·licitar.

Igualment, OneWorld ha participat com a ponent en diversos actes, cursos i seminaris sobre el paper d'Interneta l'Àfrica; ONG, sida i Internet; ciberactivisme i Internet com a instrument de cooperació.

L'any 2004 comportarà una nova etapa per a OneWorld. El desembre del 2003, la Fundació Un Sol Món i laFundació Chandra, entitat promotora dels portals solidaris SolucionesONG.org, HacesFalta.org iCanalSolidario.org, van formalitzar un conveni de col·laboració que culminarà amb el llançament del portalconjunt CanalSolidario-OneWorld a la primavera de 2004.

Entitats afiliades a OneWorld (desembre 2003)

TOTAL: 141 entitatsNoves afiliacions al llarg de 2003: 40 entitats

Revista AccentsAcció Solidària contra l'AturAcció contra la FamAcció Internacional pels Recursos Genètics (GRAIN)Acció Solidària i Logística ACIDHACNUR-EspanyaACSUR-Las SegoviasACTUA–Associació de persones que viuen amb VIHADEPROAjuda en AccióAIRES-Associació Intersectorial de Recuperadors i

Empreses Socials de CatalunyaAmal Esperanza Amics del NepalAmigos de África-AndalucíaAmnistia InternacionalArquitectes Sense FronteresAssemblea de Cooperació per la Pau (ACPP)Asociación contra la exclusión social KomunalAssociació Benestar i Desenvolupament (ABD)Associació ARSISAssociació DEMÀAssociació FADA de prevenció d'abusos sexuals a menorsAssociació per a les Nacions Unides a Espanya (ANUE)Asociación Pro Derechos Humanos de Andalucía (APDHA)Associació Social AndròminesATTAC CatalunyaATTAC Madrid


Sensibilització

97

Bayt Al-ThaqafaBanc de RecursosBirmània LliureBona Voluntat en AccióCanal SolidarioCampus for Peace (Universitat Oberta de Catalunya)Càritas Diocesana de BarcelonaCàritas interparroquial de ManresaCàtedra Unesco en Tecnologia i Desenvolupament

Sostenible a la UPCCentre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPCCentre de Cooperació Internacional de la Universitat

de LleidaCentre d'Estudis AmazònicsCentre Unesco de CatalunyaCentro de Investigación para la Paz (CIP-FUHEM)CidobCIEMENComissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC-CCOO)ComparteCooperaccióCooperación InternacionalCoordinadora d'ONGD de Castella La ManxaCoordinadora d'ONGD d'Espanya (CONGDE)Cristianisme i Justícia–Fundació Lluís EspinalCreu Roja EspanyolaDerechos para Tod@sDesign for the WorldEcojustícia

ECOIMA Centre d'Educació AmbientalEcos do SurEducació Sense FronteresEnginyeria Sense FronteresEscola de Cultura de Pau de la UAB Federació Catalana d'ONG per al DesenvolupamentFederació Catalana d'ONG pels Drets HumansFederació Catalana de Voluntariat SocialFestival Mundial de la Joventut Barcelona 2004Forkids – Associació d'ajuda a la infànciaFòrum d'ONG sobre EnvellimentFòrum Universal Barcelona 2004Fundació Autònoma SolidàriaFundació ComtalFundació Codespa CatalunyaFundación Ecología y DesarrolloFundació EngrunesFundació EquilibriFundació FuturFundación Global NatureFundació MarianaoFundació Món-3Fundació Pau i SolidaritatFundació per la PauFundació Pere TarrésFundació Ser.GiFundació Solidaritat UBFundació Ajudant AjudarFundeso - Fundación Desarrollo SostenidoGais PositiusGandhijiGlobalizar los Derechos Humanos (SPG)Grupo de Estudios Comparados Euroafricanos y

Eurolatinoamericanos – ÀgoraGrup de Treball sobre Tractaments del VIH (GtT)Haurralde FundazioaIEARN-PangeaInfo-Ong / AELAInstituto de Derechos Humanos Pedro Arrupe (Universidad

de Deusto)Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria

(IECAH)Intermón OxfamInteRedJóvenes del Tercer Mundo

Canal Sida

El portal Canalsida.org es va inaugurar el 2002 amb motiu de la XIV Conferència Internacional de la Sida, ce-lebrada a Barcelona el juliol de 2002. Aquest canal és un mitjà de sensibilització al servei de les persones ientitats que promouen el coneixement del VIH/sida i la seva relació amb diferents aspectes socials, econò-mics i relatius als drets humans. El canal es desenvolupa en col·laboració estreta amb la plataforma d’enti-tats Red 2002, i constitueix la versió catalana i castellana d’Aidschannel.org, fet des del centre deOneWorld a Zàmbia.


Sensibilització

Justicia y PazJustícia i Pau BarcelonaLa Casa del Món (Ajuntament de Barcelona)Madreselva ONGDMans UnidesMedicus MundiMestres per BòsniaMetges del MónMetges Sense Fronteres – EspanyaMigrawebMinyons Escoltes i Guies Sant Jordi de CatalunyaMithraMoviment Quart MónMundo SolidarioNova - Centre per a la Innovació SocialNoves Tecnologies per a l'ÀfricaObservatori d'Ètica Intercultural del Parc Científic de la UBObservatorio Internacional de Ciudadanía y Medio

Ambiente Sostenible (CIMAS)Oficina de Acción Solidaria y Cooperación de la UAMPaz AhoraPaz y Tercer Mundo – Hirugarren Mundua ta BakeaPAU Education Projecció - Mecenatge SocialPunt de ReferènciaSeminario Galego de Educación para a PazServei Civil Internacional SETEM CatalunyaSida-StudiSODEPAUSODePAZSolidaridad InternacionalSolidarios para el Desarrollo Solidaritat i Comunicació – SICOMSOS Racisme CatalunyaTelecomunicaciones SolidariasUbuntu - Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat CivilUnicef - comitè espanyolVeterinaris Sense FronteresViatgers Sense Fronteres Women's Human Rights Net WWF/AdenaXarxa de Consum SolidariXarxa2002 (ONG d'àmbit comunitari en VIH/sida)Fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya


Sensibilització

99

Observatori de la Pobresa

L'Observatori de la Pobresa respon al compromísde la Fundació Un Sol Món de participar en el de-bat públic de les qüestions socials, tot impulsantuna línia d'estudi, recerca i divulgació de temesrelacionats amb l'exclusió social i la pobresa.Aquest estudi, dirigit per Josep Oliver i Alonso,catedràtic d'Economia Aplicada de la UniversitatAutònoma de Barcelona, permet disposar d'ins-truments d'anàlisi rigorosos que ajudin a definirles línies d'acció social dels diferents agents queintervenen en les polítiques socials: administra-cions, entitats no lucratives i empreses.

L’Informe 2002 “La Pobresa a Catalunya”, continuació de l’Informe 2001, mostra la distribució territorial de lapobresa a Catalunya a partir de l’enquesta de pressupostos familiars 1990-91 tenint en compte el padró d’habi-tants de 1996, per estimar la distribució de la renda i la riquesa. En aquest segon informe, s’analitza la distribu-ció de la pobresa en els diferents àmbits territorials per comprendre millor la realitat sobre la qual opera i s’as-senyalen quins àmbits són els més mancats d’atenció.

La informació que es recull es presenta per eixos territorials, per comarques iper àmbits municipals, i s’hi inclou una anàlisi més profunda sobre els 42 mu-nicipis de més de 20.000 habitants.

Activitats de sensibilització

El 23 de gener va tenir lloc a l’Auditori Caixa Catalunya la inauguració d’una exposició fotogràfica i una tau-la rodona per aprofundir sobre la situació actual del conflicte palestí, organitzada per l’ONG Sodepau ambel suport de la Fundació Un Sol Món. L’acte va tenir l’assistència de 250 persones.

El 5 d’abril es va celebrar la primera edició de laCursa Solidària Caixa Catalunya, una provanascuda de la iniciativa dels empleats de CaixaCatalunya, a la qual es van inscriure un total de184 treballadors de l’entitat. L’import total re-captat pels empleats que van participar-hi vaser de 1.792 euros, que, amb l’aportació del’Obra Social, va pujar a un total de 3.584 euros.Aquesta quantitat es va lliurar a la Fundació UnSol Món perquè la destinés a dos projectesd’inserció sociolaboral que es desenvolupen albarri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.

CURSA SOLIDARIA

CAIXA CATALUNYA

JOSEP OLIVER,

EN LA PRESENTACIÓ

DE L’INFORME 2002

DE LA POBRESA A

CATALUNYA

L’informe 2002 “La Pobresa

a Catalunya” mostra la

distribució territorial de la

pobresa a Catalunya

La presidenta de Tchuma, Graça Machel, va pronunciar, el3 de juny, la conferència "Estratègies per a l’eradicació de lapobresa, el desenvolupament comunitari, el paper de la do-na i el paper de les microfinances a l’Àfrica – Els casos deTchuma i FDC a Moçambic" a l’Auditori Caixa Catalunya.

El 25 de juny va tenir lloc a l’Auditori Caixa Catalunya laJornada sobre Renda Garantida de Ciutadania, en la quales van presentar, entre d’altres aportacions, la proposta deCCOO de lluita contra la pobresa entesa com a dret subjectiude ciutadania. A la jornada, es van presentar també l’"Estudi sobre l’evolució dels usuaris de la Renda Mínimad’Inserció". L’acte, que va acollir uns 130 participants, va fomentar el debat, la participació i la sensibilització perla lluita contra la pobresa.

Del 23 al 31 d’octubre, es va celebrar el I Festival de Cinema i Drets Humans aBarcelona, que va comptar amb el suport de la Fundació Un Sol Món cofinançant la webwww.elcinetedrets.org i donant suport tècnic en la seva conceptualització.

El dia 12 de novembre, es va fer lliurament de la sisena edició del Premi Josep M. Piñol,convocat per Acció Solidària Contra l’Atur, amb el patrocini de la Fundació.

El 16 de desembre, es va presentar a l’església de Sant Llàtzer de Barcelona la guia Onmenjar, on dormir, on rentar-se adreçada a les persones sense sostre i publicada per laComunitat de Sant Egidi de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació, de la qual s’hafet una edició de 10.000 exemplars en format guia de butxaca.

Conveni amb Finançament Ètic i Solidari (FETS)

Un Sol Món ha renovat durant el 2003, el seu acord amb la Fundació FETS (Finançament Ètic i Solidari) per a larealització de les activitats de difusió de la banca ètica a Catalunya.

Federació Europea de Banques Ètiques Alternatives (FEBEA)

La Fundació Un Sol Món es va adherir a la Federació Europea de Banques Ètiques i Alternatives (FEBEA), formada per14 entitats de diferents països europeus. Aquesta institució treballa per un reforçament de les estructures finance-res que donen suport a l’economia social, l’economia local i la microeconomia i té com a objectiu la creació d’instru-ments financers que recolzin lesiniciatives existents i el desenvolu-pament de les noves iniciatives enmatèria de finances alternatives.La FEBEA també ha creat un fonsde garantia mútua i una societatcooperativa d’inversió.


Sensibilització

GRAÇA MAHEL,

PRESIDENTA DE

TCHUMA, A L’AUDITORI

CAIXA CATALUNYA

PRESENTACIÓ DEL

I FESTIVAL DE CINEMA I

DRETS HUMANS A

LA PEDRERA

37,58

1,505,57

Inserció SociolaboralMicrocrèdits a l’ocupació**Cooperació internacionalSensibilitzacióHabitatge socialDespeses estructura

21,42

29,29


3,82

Aportació Caixa CatalunyaIngressos propisAportació organismes públics


72,26

4,64

**Inclou una dotació de 564.935 euros al Fons de Microcrèdit

23,92

Xifres 2003


Inserció sociolaboral 1.654.935 Microcrèdits a l’ocupació ** 2.124.491 Cooperació internacional 1.210.483 Sensibilització 314.931 Habitatge social 85.000 Despeses estructura 261.841

Total 5.651.681

** Inclou una dotació de 564.725 euros al Fons de Microcrèdit


Aportació Caixa Catalunya 4.083.432Ingressos propis 1.351.908Aportació organismes públics 216.341

Total 5.651.681


Xifres

101

L’atenció a les persones ha continuat essent l’objectiu final de les actuacions de caràcter social i assistencialrealitzades per la Fundació Viure i Conviure de l’Obra Social de Caixa Catalunya durant l’any 2003, ja sigui enprojectes directes o en col·laboració amb altres entitats.

Un any més, la Fundació ha orientat els seus esforços a impulsar i millorar el benestar i la qualitat de vida deles persones, afavorint i fomentant la solidaritat entre els col·lectius de persones objecte d’atenció especial ila seva participació en la societat civil.

Els col·lectius als quals s’adrecen aquestes actuacions són, de manera prioritària, les persones grans vàlidesi/o amb dependència, les persones amb problemes de salut, les persones discapacitades i els joves.

La Fundació Viure i Conviure desenvolupa activitats en tres grans àrees: Residències i Hospitals de dia, ClubsSant Jordi i programes.

En l’àrea de Residències i Hospitals de dia, s’han iniciat les activitats als hospitals de dia per a malalties neu-rodegeneratives de Granollers i Terrassa, així com a l’hospital de dia sociosanitari de Barcelona, en col·labora-ció amb el Consorci Sanitari Clínic. Aquests nous equipaments s’han incorporat a la Llar Sant Jordi, ja en fun-cionament.

L’àrea de Clubs Sant Jordi ha continuat posant a disposició de les persones grans els 49 centres repartits arreude Catalunya, un dels quals, el Club Sant Jordi de Badalona, ha complert el seu 30è aniversari. A més, s’ha fetun estudi que ha permès potenciar la missió social d’aquests equipaments per ser centres de relació d’adultsgrans, on se n’afavoreix el desenvolupament integral, com a membres actius de la societat civil, en línia amb elcompromís de Caixa Catalunya de donar resposta a les necessitats socials.

L’àrea de programes ha continuat promovent el projecte Viure i Conviure, que a finals de l’any 2003 ja era pre-sent a 22 ciutats de l’Estat espanyol. Aquesta àrea també ha gestionat la Convocatòria d’Ajuts 2003, que hadonat suport a 29 projectes de diverses comunitats autònomes. Cal destacar la Campanya sobre els Drets deles Persones Grans, que ha continuat portant als Clubs Sant Jordi conferències informatives sobre temes decaràcter legal.

En complir tres anys de vida, la Fundació Viure i Conviure ha integrat en aquestes tres àrees d’actuació els co-rresponents programes i projectes que li han estat encomanats dins del conjunt de l’Obra Social de CaixaCatalunya.

JOSEP SOLANS I DOMÍNGUEZDirector-Gerent de la Fundació Viure i Conviure

104 Fundació Viure i Conviure

Presentació



SecretariRamon Maria Llevadot i RoigAssessor Institucional de Caixa Catalunya

VocalsIgnasi Bargalló i GuinjoanMiquel Perdiguer i AndrésJoan Poch i FerrerJosep Querol i SeguraPablo Ros i GarcíaJosep Lluís Salip i CasasConxita Solé i PesMaties Vives i March

Director-GerentJosep Solans i Domínguez

Fundació Viure i Conviure

Patronat

105

Residències i Hospitals de dia

El Programa de Residències i Hospitals de dia de la Fundació Viure i Conviure va adreçat a persones grans queja no poden estar soles al seu domicili o bé a aquelles que requereixen un tractament específic durant unes ho-res cada dia, però poden dormir a casa.

Residència Llar Sant JordiTé la particularitat d'acollir parelles de gent gran i elspermet mantenir la independència i la intimitat, alhoraque els ofereix els serveis i atencions que requereixen.

La mitjana de residents al llarg de l’any va ser de 134,corresponent a un índex d’ocupació del 88% en relació ala plena ocupació de la residència. L’edat mitjana delsresidents és de 80 anys.

La residència ha organitzat diverses activitats, entre lesquals cal destacar els tallers de teatre, les classes de català, els cicles de cinema i xerrades, les sortides i la ce-lebració de festes assenyalades. La mitjana d’assistència d’aquestes activitats està entre el 10% i el 50% delsresidents. Així mateix, es realitzen activitats terapèutiques, com ara sessions bisetmanals de psicomotricitat itallers de memòria, en les quals participa un 15% dels residents; sessions diàries de fisioteràpia; tallers de lec-tura, i casinet, amb una assistència del 100%. Pel que fa a les activitats lúdiques, s’organitzen jocs de taula, bin-go, tallers de labors i tallers temàtics, amb una mitjana d’assistència d’entre el 10% i el 60% dels residents.

Hospital de dia Sant Jordi de GranollersAquest centre és un equipament que funciona en col·laboració amb la Fundació Hospital Asil de Granollers.L’Hospital de dia Sant Jordi de Granollers, que té una capacitat mínima de 40 places, va entrar en funcionamentel 16 de desembre de 2003 i acull, especialment, persones grans amb demència senil i malalts d’Alzheimer.

Hospital de dia Sant Jordi de TerrassaAquest nou equipament construït a Terrassa per a persones grans amb demència senil i per a malaltsd’Alzheimer és un centre que funciona en col·laboració amb el Consorci Sanitari de Terrassa, amb una capaci-tat mínima de 30 places. El centre va iniciar les seves activitats el 29 de desembre de 2003.

Hospital de dia sociosanitari de BarcelonaAquest equipament, situat al barri del Raval de Barcelona i gestionat per la Corporació Sanitària Clínic deBarcelona, va entrar en servei el mes d’octubre de 2003. Té una capacitat de 35-40 places i acull persones ambmalalties neurodegeneratives.

Residència assistida i hospital de dia per a gent gran i unitat sociosanitària de Cornellà de LlobregatDurant el 2003 van continuar les obres de construcció d’aquest nou equipament, que tindrà una capacitat to-tal de 160 places i que es preveu finalitzar i inaugurar durant l’any 2004. També es va signar el conveni de


Residències i hospitals de dia

NOU HOSPITAL DE DIA

SANT JORDI DE

GRANOLLERS, PER A

PERSONES AMB

DEMÈNCIA SENIL I

MALALTS D’ALZHEIMER

col·laboració entre l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat, Caixa Catalunya i la Fundació Viure i Conviure, elConsorci Hospitalari de Catalunya, el Servei Català de la Salut i l’Institut Català d’Assistència i Serveis

Socials per a la finalització i gestió posterior d’aquest important equipamentper al Baix Llobregat.

Centre de dia sociosanitari del Parc Sanitari Pere VirgiliCaixa Catalunya participarà en la creació d’un centre de dia sociosanitari encol·laboració amb el Servei Català de la Salut i l’empresa pública Parc SanitariPere Virgili, que estarà situat al recinte de l’antic Hospital Militar deBarcelona. Durant el 2003 s’ha treballat en el conveni de col·laboració entreles parts implicades i en l'elaboració del pla funcional del futur centre.

Centre de dia de salut mental de GranollersEl 2003 es va iniciar la redacció del projecte peral trasllat del centre de salut mental, de titulari-tat municipal, al mateix immoble on hi ha ubi-cat l’Hospital de dia Sant Jordi de Granollers,així com del conveni de col·laboració entreCaixa Catalunya i la Fundació Viure i Conviure il’Ajuntament de Granollers.

Conveni marc Caixa Catalunya - Generalitatde CatalunyaEl 29 de setembre de 2003 van signar un proto-col d’intencions el Departament de Sanitat iSeguretat Social de la Generalitat de Catalunya, el Servei Català de la Salut i Caixa Catalunya i la FundacióViure i Conviure, que té com a objectiu la institució d’un marc de col·laboració entre les parts, adreçat a impul-sar la creació d’iniciatives conjuntes en l’àmbit de l’atenció sociosanitària aCatalunya. També s’han establert les noves línies d’actuació que cal impulsara partir d’aquesta col·laboració.


Residències i hospitals de dia

107

El més d’octubre va obrir les

portes l’Hospital de dia Socio-

sanitari de Barcelona, situat al

Raval, per a persones amb

malalties neurodegeneratives

A finals de desembre van entrar

en servei els nous Hospitals

de dia de Granollers i Terrassa

per a persones grans amb

demència senil i malalts

d’Alzheimer

RESIDÈNCIA ASSISTIDA

I HOSPITAL DE DIA

PER A GENT GRAN I

UNITAT SANITÀRIA DE

CORNELLÀ DE

LLOBREGAT

SIGNATURA DEL

CONVENI MARC CAIXA

CATALUNYA-GENERALITAT

DE CATALUNYA PER

IMPULSAR LA CREACIÓ

D’INICIATIVES CONJUN-

TES EN L’ÀMBIT DE

L’ATENCIÓ SOCIOSANI-

TÀRIA A CATALUNYA

Clubs Sant Jordi

Els Clubs Sant Jordi van ser pioners a Catalunya en la implantació d’un tipus d’equipament social especialmentadreçat a les persones grans en el qual es fomenta la convivència mitjançant activitats culturals, formatives ilúdiques.

El seu tret característic és l’orientació al desenvolupament de la persona gran, que possibilita que visquiaquesta etapa de la vida de manera activa i participativa. Per fer-ho possible, s’organitzen cursos de formació(idiomes, història, etc.), tallers (memòria, tai-txi, gimnàstica, cant coral, teatre,etc.), conferències, intercanvis, sortides culturals, fòrums, trobades i concur-sos (de balls de saló, literaris, fotogràfics, etc.), entre d’altres.

La Fundació col·labora amb l’associació de voluntariat CONEX per impulsar unprograma de voluntariat que ha permès dur a terme un total de nou activitatsals Clubs Sant Jordi, entre cursos de conversa i gramàtica en anglès, cursosde tai-txi i cursos de puntes al coixí.

Així mateix, durant l’any 2003 la Fundació ha impulsat el projecte "Som del ba-rri" per tal de fomentar l’intercanvi entre les entitats de barri, la població i elsmateixos Clubs Sant Jordi. El projecte, iniciat l’any 2002 en sis clubs, ha assolit uns resultats molt satisfactorisque s’han concretat en la cessió d’espais per a la realització de 118 activitats promogudes per 48 entitats.

En el darrer trimestre de l’any 2003 es va iniciar una prova pilot de difusió de les activitats dels clubs a les enti-tats i institucions del seu àmbit d’influència, que ha obtingut bons resultats. Es preveu, per tant, ampliar-ho atots els clubs durant l’any 2004.

Cursets realitzats i nombre de participants

Els Clubs Sant Jordi permeten a les persones que hi assisteixen relacionar-se i mantenir-se actives per mitjàd'una oferta d'activitats molt àmplia i amb una participació important:

Activitats Participants

Culturals 9.297 participantsArtístiques 1.635 participantsFisicoesportives 1.847 participantsLúdiques 28.422 participants

Total: 41.201 participants


Clubs Sant Jordi

La Fundació ha impulsat el

programa "Som del barri"

destinat a fomentar

l’intercanvi d’activitats entre

els Clubs Sant Jordi i les

entitats del seu entorn

69

23

4

Activitats culturalsActivitats artístiquesActivitats fisicoesportivesActivitats lúdiques

4

D I S T R I B U C I Ó D E PA R T I C I PA N T S S E G O N S

E L T I P U S D ’ A C T I V I TAT S

En %

Activitats interclubs

Amb l’objectiu de fomentar la interrelació dels membres de tots els Clubs Sant Jordi, s’organitzen concursos itrobades en diversos àmbits:

– XIV Trobada de Corals. Celebrada a Olot el mes de juny, van participar-hi 1.032 cantaires i 2.048 socis de42 Clubs Sant Jordi.

– XI Concurs Literari, en les modalitats de poesia i narrativa. En aquesta onzena edició, que es va celebrar el 20 defebrer a Solsona, hi van participar un total de 119 obres presentades per socis i sòcies de 28 clubs, amb una assis-tència de 481 persones i, com en edicions anteriors, es va editar un llibre que recull els treballs dels guanyadors.

– VIII Concurs Fotogràfic. Es va celebrar el 27 de novembre al Club Sant Jordi de Badalona - Sant Salvador,coincidint amb el seu 30è aniversari. En aquesta convocatòria adreçada als socis i sòcies de tots els ClubsSant Jordi, es va mostrar, una vegada més, l’interès per la fotografia, amb la presentació de 105 obres en les

modalitats de tema lliure i "Avis i néts". A l’acte van assistir-hi 230 personesde 22 clubs.

– VII Trobada de Colles Sardanistes. En aquesta edició, celebrada a la pla-ça Major de Vic, s'hi van aplegar, juntament amb els veïns de la localitat,869 balladors i 2.017 socis de 42 Clubs Sant Jordi.

– V Concurs de Balls de Saló. Aquesta edició es va celebrar a Badalona el mes de març i va gaudir de la par-ticipació de 68 parelles concursants de 37 clubs i l’assistència d’uns 2.000 socis.

– Projecció de La Traviata al Liceu. El 8 de gener, 1.250 socis de 32 Clubs Sant Jordi van poder assistir gra-tuïtament a la projecció de l’òpera La Traviata al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Altres activitats

Conferències sobre pensions. Durant el mes de febrer van tenir lloc un total de 39 conferències en diferentsclubs sobre els canvis més destacats que afecten les pensions de la Seguretat Social a càrrec de professionalsde l’Institut Nacional de la Seguretat Social.


Clubs Sant Jordi

109

Les diverses activitats orga-

nitzades pels Clubs Sant Jordi

al llarg de l’any, han aplegat

un total de 41.203 persones

"Juguem a ser grans". La Fundació Viure i Conviure, amb la col·laboració de l'Associació AlzheimerCatalunya, va organitzar, del 14 de novembre al 19 de desembre, el projecte "Juguem a ser grans", integrat pertallers per estimular la memòria de les persones grans. Les sessions, d’una durada de dues hores, es van es-tructurar en petites àrees de treball i grups reduïts supervisats pels psicòlegs que duen a terme el projecte.Aquests tallers es van realitzar en un total de 10 Clubs Sant Jordi.

25è aniversari del Club Sant Jordi de Manresa. El 18 de maig, el Club Sant Jordi de Manresa va celebrar elseu 25è aniversari amb un concert commemoratiu a càrrec de l’Orfeó Manresà realitzat al Teatre-Conservatoride la ciutat. L’acte va gaudir de la presència de l’alcalde de Manresa i d’altres autoritats locals i de l’assistèn-cia de més de 500 persones.

"Avis i Néts". Del 8 al 10 de setembre, va tenir lloc al Club Sant Jordi de Figueres la Jornada Intergeneracional"Avis i Néts". En aquesta jornada es van organitzar tallers de maquillatge, de cuina, de treballs manuals, d’es-criptura creativa i de jocs lúdics i educatius entre els socis i els seus néts i netes.

"Drets de les persones grans". Del 7 d’abril al 18 de novembre, es van realitzar 10 conferències amb el títol"Drets de les persones grans", que van tractar temes diversos, entre d’altres: les herències, la renda vitalícia, laincapacitació, la tutela i l’autotutela.

Festes de la Mercè de Barcelona. Els Clubs Sant Jordi de Montbau, la Verneda, Sagrada Família, Provença,Borrell i el Raval, de Barcelona, així com també el Club Sant Josep de l’Hospitalet de Llobregat i el de Parets

del Vallès, van participar en diversos actes organitzatsper l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de les Festesde la Mercè, del 23 al 30 de setembre.

Cicle de concerts de la Xarxa de Clàssica i Jazz.Els socis dels clubs també han estat convidats a as-sistir a actes organitzats per diverses entitats. Caldestacar el cicle de concerts de la Xarxa de Clàssica iJazz de Catalunya de les Joventuts Musicals deCatalunya, i les actuacions realitzades durant el mesde març al Palau de la Música Catalana deBarcelona.

Conferències sobre el Marroc. Durant els dies 2, 9 i 23 de maig i 6 de juny, el Club Sant Jordi de Mollerussava celebrar un cicle de conferències sobre el Marroc amb l’objectiu d’apropar als socis el coneixement d’a-quest país i els seus costums.

Conferències sobre el Parkinson. Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, l’Associació Catalanaper al Parkinson va oferir un cicle de conferències a un total de 13 Clubs Sant Jordi.

Noces d’or. S’han lliurat 200 medalles a les parelles associades als clubs que durant l’any 2003 han celebratles noces d’or.


Clubs Sant Jordi

COMMEMORACIÓ DE

LES NOCES D’OR DE

PARELLES DE BADALONA,

AL PALAU MUNICIPAL

D’ESPORTS D’AQUESTA

CIUTAT, AMB L’ASSIS-

TÈNCIA DE MÉS DE

1.200 PERSONES

Medalles d’aniversari. Al llarg de l’any, s’han lliurat un total de 983 medalles als socis que celebren el seu80è aniversari, i 137 a les persones que celebren el seu 90è aniversari.

Obres i manteniment dels clubs

S’han realitzat intervencions i obres de millora en els clubs, com ara la supressió de barreres arquitectòniques,el canvi de mobiliari, la climatització o les millores generals dels espais. Durant l’any 2003, el nombre d’obresrealitzades ha experimentat un increment notable amb relació a l’any 2002.

Els 49 Clubs Sant Jordi

AmpostaBadalona - CentreBadalona - Sant SalvadorBagàBarcelona - BorrellBarcelona - GràciaBarcelona - HostafrancsBarcelona - La Verneda Barcelona - MontbauBarcelona - ProsperitatBarcelona - ProvençaBarcelona - RavalBarcelona - Sagrada FamíliaBarcelona - SantsBellpuigBlanesCastelldefels


Clubs Sant Jordi

111

Esplugues de LlobregatFigueresGavàGironaGranollersL’Hospitalet - La TorrassaL’Hospitalet - Sant JosepLleidaManresaMataró Mollerussa Mollet del Vallès Olot Palafrugell Palamós Parets del Vallès Pont de Suert

Prats de Lluçanès Puigcerdà Reus SabadellSant Boi de LlobregatSant Feliu de LlobregatSant Joan DespíSant Just DesvernSanta Coloma de GramenetSolsona Tarragona TerrassaVicViladecansVilanova i la Geltrú

ACTUACIÓ DE LA CORAL

DEL CLUB SANT JORDI

BORRELL, DE

BARCELONA, AL CLUB

DEL RAVAL

TALLER DE PINTURA

AL CLUB SANT JORDI

DEL RAVAL

Programa intergeneracional Viurei Conviure

El programa Viure i Conviure, que fomenta laconvivència i les relacions entre personesgrans i estudiants universitaris, ha continuatcomplint els seus objectius bàsics:

– Promoure i facilitar relacions solidàries id'ajuda mútua entre totes dues genera-cions.

– Pal·liar el problema de solitud de les persones grans.

– Facilitar alternatives d'allotjament als joves universitaris.

Viure i Conviure és un programa que s'adapta a la realitat de cada ciutaton es realitza i té un caràcter eminentment social, ja que la motivació bà-sica dels participants és col·laborar activament en un intercanvi solidari isense ànim de lucre.

En molts casos, a la convivència intergeneracional s’hi afegeix la cultural, ja que els estudiants extracomunita-ris representen el 21% del total d’estudiants acollits al programa. En data 31 de desembre, els països de pro-cedència d’aquests estudiants eren Algèria, l’Argentina, el Brasil, Xile, Colòmbia, Guinea, l’Iran, el Líban, elMarroc, Mèxic, el Perú, Polònia, Portugal, Romania, Veneçuela i Iugoslàvia.

En data 31 de desembre de 2003, el programa es portava a terme a 22 ciutats de cinc comunitats autònomesespanyoles.

Ajuntaments i universitats que participen en el projecte:

C ATA L U N YA

Ajuntament de BarcelonaUniversitat de BarcelonaUniversitat Autònoma de BarcelonaUniversitat Politècnica de CatalunyaUniversitat Pompeu FabraUniversitat Ramon LlullUniversitat Internacional de CatalunyaConservatori Superior de Música del Liceu


Programa intergeneracional Viure i Conviure

Ajuntament de LleidaUniversitat de Lleida

Ajuntament de TarragonaUniversitat Rovira i Virgili

Ajuntament de BadalonaUniversitat de Barcelona

Ajuntament de CastelldefelsUniversitat Politècnica de Catalunya

El programa intergeneracional

Viure i Conviure ha arribat el

2003, a 22 ciutats universitàries

de Catalunya, Balears, València,

Madrid i Castella-La Manxa

CLOENDA DEL

PROGRAMA VIURE I

CONVIURE A LA SALA

GAUDÍ DEL CENTRE

CULTURAL CAIXA

CATALUNYA, LA

PEDRERA

113

Ajuntament de GironaUniversitat de Girona

Ajuntament de CerdanyolaUniversitat Autònoma de Barcelona

Ajuntament de ManresaUniversitat Politècnica de Manresa

Ajuntament de ReusUniversitat Rovira i Virgili

Ajuntament de SabadellUniversitat Autònoma de Barcelona

Ajuntament de SaltUniversitat de Girona

Ajuntament de Sant CugatUniversitat Internacional de Catalunya

Ajuntament de TerrassaUniversitat Politècnica de Terrassa

Ajuntament de TortosaUniversitat Internacional de CatalunyaFundació Dr. ManyàEscola Universitària d’Infermeria Verge de la Cinta

Ajuntament de VicUniversitat de Vic

I L L E S B A L E A R S

Ajuntament de Palma de MallorcaUniversitat de les Illes Balears

C O M U N I TAT VA L E N C I A N A

Ajuntament de ValènciaUniversitat de ValènciaUniversitat Politècnica de València

Ajuntament de GandiaUniversitat Politècnica de València

Ajuntament de Castelló de la PlanaUniversitat Jaume I

C O M U N I TAT A U T Ò N O M A D E M A D R I D

Ajuntament d’Alcalá de HenaresUniversitat d’Alcalá

Ajuntament de San Sebastián de los ReyesUniversitat Autònoma de Madrid

C O M U N I TAT D E C A S T E L L A -L A M A N X A

Ajuntament de GuadalajaraUniversitat d’Alcalá



PARELLES PARTICIPANTS

AL PROGRAMA VIURE I

CONVIURE A L’ACTE DE

CLOENDA CELEBRAT A

L’AUDITORI CAIXA

CATALUNYA

Així mateix, es mantenen contactes amb nous ajunta-ments i universitats per implantar el programa a altrescomunitats autònomes espanyoles.

Evolució del nombre de convivències 1997-2003

Al llarg de l’any, el programa ha mantingut les reunionsanuals de coordinació amb els equips tècnics de les di-verses poblacions, així com amb totes les universitats de la ciutat de Barcelona. També ha tingut lloc la reu-nió anual, celebrada a la Pedrera el dia 23 de juliol, amb els representants de les comissions mixtes de lesdiferents institucions amb la finalitat d'avaluar el funcionament del programa i de presentar l'Informe de re-sultats del curs 2002-2003.

Els equips del programa han col·laborat en diversos cur-sos i seminaris, com ara el III Seminari de CiènciesHumanes i Socials "Conflictes en el món plural" organit-zat per l’Institut Català de Cooperació Iberoamericana(ICCI), les Jornades Intergeneracionals organitzades perl’Ajuntament de Sabadell o el seminari "End UserDialogue Group Meeting" convocat per l’EuropeanReserch Center del Department of European andInternational Studies de la Universitat de Loughborough,del Regne Unit, on es va presentar el programa.

Sessions informativesDurant l’any 2003, s’han realitzat diverses sessions in-

formatives del programa a entitats i col·lectius de diverses poblacions on està implantat, per tal de difondre’l.Entre les entitats on han tingut lloc aquestes sessions hi ha el Centre Municipal de Serveis Socials i el Centred’Informació a Joves de Castelló, la Universitat Jaume I, la Universitat de Vic, el Centre Municipal de la GentGran de Tarragona, els Clubs Sant Jordi de Manresa, Terrassa i Sabadell, l’Escola Superior Politècnica deTerrassa i els Centros de Personas Mayores de San Sebastián de los Reyes (Madrid).

Cloenda del curs 2002-2003Durant els mesos de maig i juny es van celebrar els actes de cloenda, de caràcter lúdic, a les poblacions on es-tà implantat el programa. A aquests actes hi assisteixen els participants i les respectives famílies i els equipstècnics i els representants institucionals de les universitats i ajuntaments. També s’hi duen a terme actuacionsde diferents grups musicals, corals dels Clubs Sant Jordi, o estudiants del Conservatori de Música, entre d’al-tres. Aquests actes se celebren cada any des de l'inici del programa, i s'han ampliat a les noves poblacions amesura que aquestes s'hi han anat incorporant.

Per als participants, tant els joves com les persones grans, l’acte de cloenda representa el fet de conèixer icompartir experiències mútues, i és un reconeixement tant a les persones grans per la seva solidaritat a l'horad'acollir un jove a casa seva, com als estudiants per la seva sensibilitat envers els seus acollidors.



Juny 97 Juny 98 Juny 99 Juny 00 Juny 01 Juny 02 Juny 03 Des. 03

240

220

200

180

160

140

120

100

80

60

40

20

0

E V O L U C I Ó D E L N O M B R E D E C O N V I V È N C I E S1 9 9 7 - 2 0 0 3

SIGNATURA DEL

CONVENI DEL

PROGRAMA VIURE I

CONVIURE A

GUADALAJARA


Ajuts i patrocinis

115

Ajuts i patrocinis

La Fundació Viure i Conviure també duu a terme projectes socials per mitjà de la col·laboració amb altres enti-tats que actuen amb els col·lectius que són objecte d’atenció: persones grans, persones amb alguna discapaci-tat i persones amb problemes de salut.

Convocatòria d’Ajuts 2003

La Fundació Viure i Conviure va aprovar, el mes de febrer, els 29 projectes se-leccionats en la convocatòria 2003 d’atenció social presentats per diversesentitats del sector, per un import total de 319.591 euros.

Ajuts atorgats:

Programes adreçats a les persones grans


Acció Gent Gran - Associació d'Ajuda a la Vellesa Viatge organitzat per a persones grans amb l’objectiu d’afavorir la relació intergeneracional isocial.

Asociación COTLAS Tallers per a gent gran.

Associació Alzheimer Catalunya Espai d'intercanvi de vivències per a la prevencióde trastorns cognitius en les persones grans.

Associació Nou Horitzó Taller de reminiscència de les experiències de lagent gran per a la prevenció del deterioramentcognitiu d'aquest col·lectiu.

Avismón-Catalunya Programa de suport a la gent gran mitjançant voluntariat jove que els presta una sèrie de serveis d'atenció domiciliària.

Fundación Instituto para la Integración Social Programa de sessions de rehabilitació cognitivaper a majors de 60 anys amb deteriorament cognitiu mitjançant l'ús d'eines informàtiques interactives.


ha destinat 319.591 euros per a

29 projectes destinats a persones

grans, amb discapacitats o

amb problemes de salut

Programes adreçats a persones amb discapacitats


CRECER - Asociación Nacional para Problemas Programa integral d'atenció domiciliària per a de Crecimiento persones amb problemàtiques del creixement i

per a les seves famílies.

CEDOWN - Asociación Centro Down Projecte educatiu i integral per a nens i nenesamb síndrome de Down.

ACAM - Associació Cívica d'Ajuda Mútua Tallers terapèutics per a persones amb discapacitats físiques i psíquiques.

ACREMIF - Asociación Cultural y Recreativa de Formació ocupacional en noves tecnologies i treballMinusválidos Físicos administratiu per a persones amb discapacitats.

AREMI - Associació de Rehabilitació del Programa d'atenció global a persones ambMinusvàlid discapacitats físiques.

Associació Esclat Programa d'equinoteràpia per a persones ambparàlisi cerebral.

FECEMF - Federació Catalana d'Esports de Programa d'activitats físiques i esportives per a Minusvàlids Físics persones amb problemes de mobilitat.

Fundació Privada Canigó Tallers de mitjans de comunicació per a persones adultes amb discapacitats psíquiques.

Fundació Tallers de Catalunya El Tarragonès Equinoteràpia per a persones amb discapacitats psíquiques.

Programes adreçats a les persones amb problemes de salut

Alcer - Granada Sessions formatives adaptades a les personesque pateixen malalties renals.

ADEM-CG - Asociación de Esclerosis Múltiple Formació en noves tecnologies per a malalts del Campo de Gibraltar amb malalties neurofísiques.

Asociación de Familiares de Enfermos de Programa d'estimulació cognitiva per a malalts Alzheimer de la Línea d'Alzheimer.


Ajuts i patrocinis


AFA Albacete - Asociación de Familiares de Programa d'intervenció adaptada per a malalts Enfermos de Alzheimer y otras Demencias d'Alzheimer.Seniles de Albacete

AFEMA - Asociación de Familiares y Enfermos Tallers de reciclatge de diferents residus per Mentales de Alicante a persones amb trastorns psicològics greus

i atenció domiciliària.

Asociación Parkinson Madrid Rehabilitació de la parla per a persones afectades de Parkinson.

ABDEM - Associació Balear d'Esclerosi Múltiple Rehabilitació de malalts d'esclerosi múltiple al gimnàs i a la piscina.

Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer Atenció domiciliària per a persones amb Alzheimer.Tarragona. Delegació Baix Camp

AFANOC. Associació de Nens amb Càncer Atenció psicològica i social per a nens amb malalties oncològiques i per als seus familiars.

Associació Salut Mental Ponent Club social per a persones amb trastorns mentals.

Fundació Gresol - Projecte Home Programa de prevenció del VIH.

Osona amb els nens Acolliment de nens ucraïnesos.

Programes adreçats a les persones amb necessitats socials

Conex - Associació Fons de Coneixements Curs de jardineria per a persones amb i Experiència necessitats socials.

Dones d'Avui per Catalunya Programa d'atenció a les dones víctimes de laviolència domèstica.

117Fundació Viure i Conviure

Ajuts i patrocinis

118

La Fundació Viure i Conviure va organitzar, al llarg del’any, conferències de premsa als mitjans de comunica-ció locals per presentar els programes a les localitatson es desenvolupen a Alacant, Saragossa, Palència,Madrid, Palma de Mallorca, Granada, Jerez de laFrontera, Múrcia, Albacete, Lleida i Reus.

El dia 1 de novembre de 2003 es va obrir la convocatò-ria d’ajuts a projectes d’atenció social de 2004. La con-vocatòria s’ha emmarcat en les línies d’acció següents:

– Programes per a persones grans: projectes de fo-ment de les noves tecnologies i projectes interge-neracionals.

– Programes per a les persones amb discapacitats: projectes d’integraciósocial.

– Programes per a persones amb problemes de salut: projectes de suport apersones amb problemes de salut i/o les seves famílies.

– Programes per a persones amb necessitats socials: projectes integralsd’atenció domiciliària.

Conveni amb la Generalitat de Catalunya

La Fundació Viure i Conviure ha incorporat, dins de la seva actuació, el se-guiment de les ajudes atorgades a entitats sense ànim de lucre mitjan-çant el conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis. En to-tal s’han subvencionat programes per un import d’1.210.380 euros, corresponent a la quantitat aportadaper Caixa Catalunya.


Amics dels Avis, Navarcles Ampliació i reforma de residència de gent gran.

AMPANS Residència de trastorns de conducta.

Associació El Pont Llar residència de disminuïts.

Associació Hospitalitat de la Mare de Déu de Suport a activitats.Lourdes (Barcelona)

Casal d'avis El Turó Ascensor i obres d’instal·lació.

COCARMI Any europeu dels discapacitats.

Creu Roja Valls Ludoteca.

La Fundació fa el seguiment

dels 1.210.380 euros

pel finançament d’activitats

socials d’acord amb el

conveni Generalitat - Caixes

d’Estalvi


Ajuts i patrocinis

SIGNATURA DEL

CONVENI AMB ACREMIF

DE PALÈNCIA

Fundació CPB Salut Mental Creació de llar residència de malalts mentals.

Fundació Pública El Vilar Creació de residència de gent gran.

Fundació Castell de Subirats Equipament, mobiliari residència de disminuïts.

Fundació Catalònia Suport a activitats.

Fundació MAP Llar-residència per a persones amb retard mental i trastorns de personalitat.

Fundació Mercè Fontanilles Residència per a malalts mentals.

Fundació privada Hospital de Cadaqués Millora de la residència de gent gran.

Fundació Residència Sant Roc Ampliació de la residència de gent gran.

Llar Guardiola de Berguedà Pintura de la llar de gent gran.

Mancomunitat del Garraf Adaptació de la llar residència de disminuïts.

Mas Casadevall Funcionament dels serveis.

Projecte Aura Suport a la llar.

Sant Francesc d'Assís Suport a activitats.

Esportistes solidaris Reinserció social.

Patrocinis

Durant l’any 2003, la Fundació Viure i Conviure va patrocinar diversos actes celebrats a l’Auditori CaixaCatalunya i als Clubs Sant Jordi.

Conferència "Conviure amb una malaltia crònica", a càrrec del Dr. Joan Corbella, al Club Sant Jordi delRaval de Barcelona, el 18 de març. La conferència, emmarcada dins el conveni de col·laboració signat amb laLliga Reumatològica Catalana, va comptar amb l’assistència de més de 200 persones.

"Tenim joventut, pensem en la vellesa?". L’Escola Universitària de Treball Social de la Universitat deBarcelona, amb la col·laboració de la Fundació Viure i Conviure, va organitzar una sessió per exposar les actua-cions principals que es duen a terme dins el Programa europeu d’intercanvi intercultural de joves, coincidintamb l’estada a Barcelona dels membres del programa del 30 de març al 6 d’abril, on es va treballar el temadels sistemes de protecció social per a la gent gran. Aquest programa es realitza conjuntament amb laUniversitat de Colònia (Alemanya) i l’Escola Universitària de Mulhouse (França).

119Fundació Viure i Conviure

Ajuts i patrocinis


Ajuts i patrocinis

Congrés Internacional sobre Síndrome de Down, organitzat per la Federació Catalana de Síndrome deDown, els dies 15 i 16 de maig, a l’Auditori Caixa Catalunya.

XVII Edició de les Noces d’Or. L’acte, organitzat perl’Ajuntament de Badalona el dia 20 de maig al PavellóOlímpic de Badalona, va rebre la participació d’un totalde 1.266 persones.

Jornades de Salut Mental, Emigració i Cultura. Esvan celebrar els dies 2 i 3 d’octubre, coordinades per lapsicòloga Núria Mata i amb el patrocini de la Fundació.Les jornades van incloure la presentació del llibreEmigración, Salud Mental y Cultura amb un debat pos-terior al Club Sant Jordi del Raval i l’organització de di-versos debats i conferències a càrrec de psicoanalistes,

psiquiatres, antropòlegs, catedràtics i professionals de l’àmbit sanitari i social a l’Auditori Caixa Catalunya.

Conferència sobre la malaltia de l’Alzheimer, organitzada per l’Associació de Familiars de Malaltsd’Alzheimer de Barcelona, el 2 d’octubre, a l’Auditori Caixa Catalunya.

II Concurs ACRA de Postals de Nadal, organitzat per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials(ACRA) el 18 de novembre a l’Auditori Caixa Catalunya.

Jornada Sobre l'Elaboració de Projectes Socials, organitzada per la Fundació Viure i Conviure, el 24 denovembre, a l’Auditori Caixa Catalunya.

Els Drets de les Persones Grans. La Fundació Viure i Conviure, conjuntament amb les AssociacionsAlzheimer Catalunya, Treball Social Sense Fronteres i la Diputació de Barcelona, va organitzar dues sessionsde formació als professionals d’aquestes institucions per tal que puguin realitzar una sèrie de conferències in-formatives i de sensibilització dels socis dels clubs Sant Jordi i altres centres de persones grans sobre els dretsde les persones grans. Les conferències tracten sobre temes com ara com fer un testament vital, l’autotutela,les situacions de convivència d’ajuda mútua, la supressió de les barreres arquitectòniques o els drets d’acolli-ment i alimentació entre parents.

Altres:

Fira de Serveis Socials. La Fundació Viure i Conviure va disposar d’un estand a la Fira de Serveis Socials quela Diputació de Barcelona va organitzar a Manresa, en la qual es van difondre els programes de la Fundacióadreçats a les persones grans i a entitats sense afany de lucre.

Conveni marc amb la Fundació Pere Tarrés. La Fundació Viure i Conviure i la Fundació Pere Tarrés van sig-nar un conveni de col·laboració per crear sinergies en les accions socials que formen part de les respectivesmissions fundacionals.

EXPOSICIÓ DE POSTALS

DE NADAL PARTICIPANTS

AL CONCURS ORGANIT-

ZAT PER L’ASSOCIACIÓ

CATALANA DE RECURSOS

ASSISTENCIALS (ACRA) A

L’AUDITORI CAIXA

CATALUNYA


Xifres 2003

121

Xifres 2003


Residències i Hospitals de dia 2.251.203Clubs Sant Jordi 2.835.750Programa Viure i Conviure 771.666Ajuts i patrocinis 405.693Despeses generals 309.407

Total 6.573.718


Aportació Caixa Catalunya 5.099.653Ingressos propis 1.474.065

Total 6.573.718

43,14

6,17

4,7

Clubs Sant JordiPrograma Viure i ConviureResidències i Hospitals de diaAjuts i patrocinisDespeses generals

11,74

34,24


22,42


ORÍGENS DELS RECURSOSEn %

77,58

zmemorias catalan 1-65observatoritercersector.org/pdf/centre_recursos/6_7_cai_00938.pdf · any...

Documents