e•- •

1;•. •ef, 4

ak4

—Çr44` 111

A•

febrer 1999 núm. 197 200 PTA. '4!"711MI

LLUCMAJORozzIL 31Cal_

SES ESCOLES AL CARRER

Elaborado por Destilerias F. Vidal Catany. S.L. - C. San Francisco, s/n.

LLUCMAJOR (MALLORCA)Emb. 1696 - PM Reg. Ind. 7/5497 - Elaborado en España

N.R.S.I. 30.3 I82/PM

LLUCMAJORMLIMINTLITLIMEMIENXIMEIXEM

Revista MensualDep. Leg. PM-350-1981 Any XVII

4f1•

EI) IT()bra Cultural Balear de Lluemajor

•INFORMACIO I PUBLICITAT

C/. Bisbe Taixequet, 105 (Llucmajor)•

DIRIGEIXCatalina Font

•COL.LABOREN

Sebastià AlzamoraMiguel Barce ló

AntOnia M. Bonet

Llucia CaIdés

Francina Capella

Sebastià Cardell

Antònia Font

Joana Font

Maties Garcies

Franc Jaume

Colonia Julià

Antoni Llompart

Llorenç Mascaró

Apo1.1ônia M. Monserrat

Francisca Mut

Janine Oliver

13artomeu Probens

Sebastià Rubí

Jaume Salvà

Tomeu SbertJoan Soeies

Jeroni Tomas

Almon Valet]

Ignasi Barceló

Miguel Bezares

Celso Calvifio

Miguel Cardell

Joan Clar

Bartotneu Font

Catalina Garau

Miguel Jailer

Joan Janine

Aina M. Llompart

Jaume Manresa

Antoni Monserrat

Joan Monscrrat

Guillem Oliver

Margalida Palou

Nanda Ramon

Josep Sacarès

Miguel Sbert

Catalina Serra

Arnau Tomàs

Gabriel Thomàs

Mutant VerderaFrancesc Ventera

•IMPRIMEIX

o

TIRRENA, S.A.TEL: 55 52 12

C/ Pintor Joan Gris, n° 2MANACOR

•El pensament de la Revista s'expresa

només a través (le l'Editorial

>Editori alSi no tenim escola,

no tenim futurQuasi quatre anys després d'aquell primer tancament dc part de les instal.la-

cions del CoLlegi públic Jaume III de Llucmajor, que va significar incomoditatsi ciesplasaments provisionais de part de l'alumnat, i es va deure al perill clue sig-nit'icava l'estat de l'edifici, s'ha repct it una situació semblant.

Els primers dies de Febrer, i quan aquest minter() de la revista ja estava en-ilestit, Llucmajor i Ses Escoles han esdevingut protagonistes als mitjans de co-municació de les II les amb un nou capitol d'una história que la seva mateixa du-rada fa més alarmant. Set anys després de les primeres negociacions de l'AM-

- PA del centre an+ l'Administració, després d'un projecte de construcció d'uncentre de nova planta, d'un canvi de signe del Govern estatal, de la clausura par-cial del centre i un projecte de recuperació amb dues fases realitzades (i ara po-sades en qüestió per les noves-velles circumstancies) i de la transferencia decompetencies educatives al Govern Balear. l'efecte és que les coses a Ses Es-cotes no estan tu j Hot- del que estaven.

No ha de sorprendre ningú, així, la reacció indignada, alarmada i fulminant(leis pares i mares i dels mateixos alumnes. Quail una area d'un centre escolarque fa no res havia estat declarada segura pels tècnics ministerials es tancada perI 'Administració educativa autonómica per motius de seguretat no pot esperar-sealtra cosa.

El dilluns, primer de febrer, es tancaven quatre aules de Ses Escoles i esplantejava mist iadar ESO a unes "attics" o magatzem in fame de l'Institut. El di-marts ja es parlava des de la Conselleria d'Aules de campanya, mentrc, a SesEscoles, els cursos s'agomholaven com es podia, és a dir, malament. El dime-cres, Fassemblea de pares i mares aturava l'assistència a classe i convocava unamanifestació per divendres. El dijous la Secretaria General Técnica de la Con-selleria es reunia amb FAMPA i s'acordaven un seguit de mesures orientades acomençar de seguida un pla de rehabilitació integral del centre que n'ha de ga-rantir la seguretat i conservació arquitectòniques i la viabilitat pedagógica, i agarantir les activitats educatives i la seguretat durant un període provisional quees comença a preveure llarg. Ai xí les coses, la setmana acabava amb la multi-tudinaria manifestació del divendres, explicada per la voluntat de fer veure a lasocietat la gravetat del problema i la fermesa en les exigencies plantejades. Elmateix dia havia començat un nou diagnèstic tècnic de la seguretat del centre,del resultat qual depèn la continuació immediata de les activitats o l'esperad'un major nombre d'aules provisionals: una incógnita sense resoldre al mo-ment d'escriure això.

Una primera reflexió sobre tot plegat ha d'esmentar la l larga carrega deculpable i negligent abandó institucional de Ses Escoles que ha fet possible unasituació corn la que vivim: cis edificis no s'esbuquen en un dia, ni és possibleexplicar d'altra manera la deficient instal.lació elèctrica o la perillosa i insufi-dent calefacció amb estufes de buta, o la manca d'espai.

La segona ha d'entendre la indignació cie pares i mares, compartir la sevadesconfiança i fer costal a les seves mobilitzacions i exigencies. La tercera, des-prés de reincidir en la crítica a les circumstancies i actuacions que ens han me-nat aquí on encara som, haura d'aplaudir la reacció rapida j , sembla, d'activa bo-na fe de la Conselleria davam Lemergencia. I desitjar que, finalment, de tant deproblema se'n derivi l'única cosa important: que Llucmajor tengui com mésaviat millor una escola pública segura i adaptada a les necessitats educativesd'ara matcix. 0 sortir de les cavernes, que ve a ser el mateix. Els nins, a la ma-nifestació, tenien tom la ra6: Si no tenim escola, no tenim futur. Ni ells ni no-salves. •

LOCAL

Plenari suspèsA rnau Tomàs

El Batle Gaspar Oliver va retirar els punts de l'ordre deldia del passat plenari de dia 25 de gener per considerar una"falta de quòrum suficient" ja que hi mancava l'assistènciadel regidor Lluc Tomas i dc Joaquin Rabasco (ASI). Ambprotestes de l'oposició, el bade del PP, Oliver, va argu-mentar que "disfrut d'un equip de govern amb majoria ab-soluta, per la qual cosa no vull perdre el temps".

Faltaren tots els regidors del PSOE

A causa de la polemica decisió del bade, G. Oliver, desuspendre quasi tots els temes del darrer plenari ordinari,en va convocar un d'extraordinari, dijous dia 28, en el quals'aprovaren els temes que s'havien anul.lat al plenarisuspès. No obstant, com ja havien anunciat, el portaveu delPSOE, Antoni Garcies no va assistir-hi així com tampoc hova fer cap dels regidors del seu partit. Hi anaren els regi-dors del PSM, Antoni Llompart i Joana LI. Mascaró, elsquals votaren en contra de la declaració d'urgent i extraor-

dinari d'aquest segon plenari.Tot i que quasibé tots els temes s'aprovaren per unani-

mitat, el que feia referencia a la rectificació i subsanaciódels errors detectats a les modificacions introdukles a la re-visió del PGOU, segons va explicar el delegat d'urbanis-me, Sr. Joan J. Jaume, en les ordenances núm. 9 sobre elvolum d'edificació, que de 0.5 per in2 es rebaixa a 0.1 i ala urbanització de sa Torre, de 2 a 1.5.

El PSM va votar en contra, dient que aquestes reside-cions són insuficients i precipitades, ja que no s'adapten alsactuals plantejaments urbanístics, i que tampoc no con-templen l'impacte ambiental i protecció de la costa line-majorera, per la qual cosa s'hauria de passar un tempsabans de la seva exposició al públic.

El Sr. Jaunie va replicar que si hi ha errors es revisaran.Un altre tema important, aprovat per unanimitat, fou el

pia d'equipaments esportius del CIM, el qual projecta laconstrucció de la piscina coberta del Camp municipal d'es-ports de Llucmajor, amb un pressupost de 27 milions depessetes. •

Siau un com el vostre pare és un

El passat dissabte 23 de gener lacomunitat de hatejats de Llucmajorens varem reunir per celebrar l'Euca-ristia dins la celebració de la Setmanade pregaria per la unitat de les esgle-sies cristianes, que va ser presididaper Mn. Llorenç Alcina, delegat dio-

cesa d'ecumenisme, i concelebradaper un representant de l'església an-glicana a Mallorca, per un altre del'església ortodoxa a Mallorca, per unmembre del moviment religiós "Ejer-cito de Salvació" i pels capellans de laparrèq u i a .

Uns ciels grans pecats de lanostra Església d'aquestmilieni que ara prest acaba-rem han estat les diferents di-visions i de vegades enfron-taments. Un fet con trari almanament del Senyor abansd'acomiadar-se ciels SCUS dei-xebles: "Vos don un non ma-nament: que vos estimen elsuns als altres tal com jo voshe estimat... Tothom conei-xera cicie sou deixebles meusper l'amor que vos teniu en-tre vosaltres" (in 13, 34-35).lis més important el que ens

uneix que el que ens separa.Tots som batejats en el Nomdel Pare, del Fill i de l'Espe-rit Sant. Tots tenim una ma-teixa oració on anomenam aDeu Pare nostre.La trobada eucarística va ser

molt participada i engresca-dora, tots varem sentir la ne-cessitat, a pesar de les di-

ferencies, que són necessaries per atot grup huma, d'estar units, no perun voler huma sinó que el mateix Je-sús ens continua demanant. •

Estrena de "Cap Blanc"Dia 22 de gener al vespre, al Tea-

tre Recreat in. va tenir Hoc l'estrenadel curt metraige "Cap Blanc". Es unacreació de Josep Hernandez i Miguel

Mascaró, dos professors del master detractament informatic d' imatges de laUIB. Fa un any es van engrescar ainhla idea de fer una pel.lícula i "CapBlanc" n'ha estat el resultat: una cin-ta de 22 minuts gravada en 16 mm.durant tres dies a la marina de Lluc-major i al Molinar. S'ha de destacarque la pellícula inclou efectes digi-tals, fet clue no es habitual a produc-cions d'aquest estil i de baix pressu-post com la que han realitzat aquestsdos directors. Al curt, s'entremesclenIa história d'un nin traumatitzat per lamort accidental del seu parc i la (runhome que vol passar comptesuns antics sods de negocis bruts.

La presentació va ser tot un exit:hi va acudir molt públic i va quedarhen satisfet amb aquesta primera pro-jecció. La festa va acabar amb una ac-tuació musical. La pellícula ha estatpresentada tumbé al festival de cineclue s'ha celebrai a Palma durant les

festes de Sant Sehastia. Vists els bonsresultats, els directors volen continuaramb aquesta activitat i ja tenen enprojecte la 1 . '11111166 un Ilarg metrat-

ge, malgrat no comptar aio h cap su-port institucional ni empresarial. Aixòno obstant. sembla garantida una es-tona de bon cinc. •

Dues dones i un policia mortsen tres successos diferents

La crónica negra del nies de geners'ha tancat amh tres morts ocorregu-des en tres fets luctuosos di remits.Dos d'aquests succesos s'han cobra tIa vida de dues dones del municipi.Així, dia 29, devers les tres de l'hora-baixa, va morir en un accident detransit Francisca Rosselló Xamena,de 55 anys, esposa de l'empresari iexregidor de l'Ajuntament MiguelMartí. Els fets varen passar a la carre-tera de s'Arenal, a l'altura del restau-rant Ca s'Hereu, i s'hi varen veureimplicats dos vehicles, la conductorad'un dels quals va resultar ferida .

mentre que Francisca Rosselló, quecondiria l'altre cotxe, va morir gaire-hé tot d'una, a pesar dels esforçosdels equips medics que la varen socó-rrer.

El mateix dia va aparèixer elcadaver d'una dona en avançat estatde descomposició per la banda de SonVen. Tot fa pensar clue es tracta delcos de Margalida Nadal, una donamajor i malalta que va desapareixerper aquel la zona el passat 12 d'agost.La trobal la del cadaver es va produirde manera lOrtufta quan un cercadord'esparecs rastrejava per unes mates

d'aquells indrets. Mesos ahans, totesles tasques de recerca de la desapare-guda havien resultat infructuoses. Peruna altra banda, a principi de mes, unpolicia nacional destinat a Palma vaaparèixer mort amb un tret al cap, enun canif rural de devora la carreterade Porreres. Tot sembla indicar queno hi havia sigiles de violencia i que aprop del cadaver es va trobar una no-ta adreçada al jutge. Posteriorment,no han transcenclit incs in formacionssobre aquesta mort. •

• Compra venta de antiguedades •

• Restauración de muehles •Garni de Son Oliver, 4 - S'Aranjassa (Palma)

Tels.: 971 742 533 - 909 716 881

LOCAL

Joana Lluïsa Mascaró, candidataa la batlia de Llucmajor pel PSM

PSM- Entesa Nacionalista 1.1ucmajor

Joana LIdsa Mascará Melià ha estatelegida candidata a la hatlia de l'Ajunta-ment de Llucmajor per l'agrupació localdel PSM-Entesa Naconalista, reunida enassemblea el 23 de gener passat. D'aques-ta manera, el PSM Os la primera opció po-lítica que fa públic l'encapcalament de laseva llista electoral en el municipi.

Joana 1,Iu'isa Mascaró exerceix de pro-fessora en cl CP Jaume III i, des de fa 12anys, es membre de l'agrupació local delPSM. Act ualment es regidora del grup mu-nicipal nacionalista en el consistori.Aquests factors, que avalen les garantiesde continujtat de la feina feta pel PSMaquests datius anys, juntament amb el seucarácter emprenedor, Feiner i obert, l'hanfeta la candidata ideal per ser la primerabatlessa dc la histõria de LI nenia p or.

Un cop elegida candidata a hatlessa,Joana Llufsa Mascará treballa cn la con-

PERRUQUERIA

HEMSC/. Orient, 8 - Tels. 66 20 08 - 64 05 14 (1.1ucmajor)

fecció de la candidatura que ha de representar cl PSM enels comicis locals del 13 de juny. L'objectiu del PSM c"..sconfigurar un equip de gestió eficaç i valuós per oferir unaalternativa de govern progressista davant la ineficácia i lesmales maneres que han caracteritzat la política conjunta delPP i AS!.

La candidatura del PSM inclourà representants dels di-ferents nuclis de població del municipi i persones destaca-des pel seu activisme en diversos camps de la vida socialde Llucmajor, s'Arenal, s'Estanyol i les urbanitzacions deIa costa.

L'objectiu del PSM per a les eleccions vinents 6,s jugarfort per canviar la política municipal i, per (ant, aspiram aohtcnir la hat lia i un ample i ben conjuntat equip dc governque faci possible aquest canvi que necessita l'Ajuntamentde Llucmajor. •

CENTRE RECONEIXEMENT METGE OCULISTA

MEDIC - PSICOLÒGIC Dra. Núria Busquets

Antoni Isern Oliver (EQUIP CLINICA JUANEDA)

CERTIFICATS MEDICS

OBERT ELS DILLUNS

CITA PREVIA

PER AL PERMÍS DE

de 17'30 a 20 hs. Tel. 66 22 82 - 28 94 58

CONDUIR I D'ARMES

C/ Antoni Garcias 1-A

Tel. 66 22 82 (Llucmajor)

Sala d'una de les miles desalloijades

Twines d'Immata a les auks

vivenda de la conserge, una aula improvisada.

Ses EscolesEs desallotgen 4 aules pel peril! d'accidents

Redacció

La problematica del C.P. Rei Jau-me Ill de Llucmajor, al llargd'aquests darrers anys ha est at notíciade premsa i motiu de preocupació iindignació per part dels seus usuaris:alumnes, pares i mestres.

Des de la decisió del MEC (abansde les transferencies), en la qual esva optar per la restauració de reclin-ci (restauració a la qual el delegat delgovern Sr. Romero es va comprome-tre -davant el poble, el bade, els regi-dors de l'oposició municipal, i la pre-sidencia de l'AMPA- en un acte pú-blic al Teatre Recreatiu), ja han pas-sat més de dos anys i mig, i poc s'haavançat en la resolució dels proble-mes estructurals i de manca de de-pendencies. Des del traspàs de com-petencies i la substitució del delegat,Li posada en condicions de reclificis'havia aturada.

Davant els nous crulls que s'handetectat a les parets mestres, els ser-veis tècnics de la Conselleria d'Edu-cació Cultura i Esports, ha deciditque s'evacuassin les quatre aulesafectades fins que s'hagin rehabil ita-des.

La solució que es dóna per partde l'administració és la posada cielsquatre cursos ci' ESO afectats, dinsdues classes, mentre s'adeqüen unesaules prefabricades que acolliran elsalumnes fins que la rehabilitació deles aules de ses Escoles estigui en-Ilestida i tenguin la seguretat ne-cessaria.

Davant d'aquests lets, el ConsellEscolar s'ha manifestat reclamant larapida i definitiva solució a una pro-blematica clue el poble ja fa anys cluesofreix. L'AMPA, després d'una reu-nió en carkter d'urgència, ha deciditler arribar a radministració el seu de-sacord amb les mesures preses, per-que això només resol la situació tran-sitèriament, i no el problem,' de foilsclue pateix

A l'hora de tancar aquesta eclició(1-II-1999), se'ns ha comunicat que'AM PA COI1VOCalil una assemblea

per informar els pares i demanar laseva col .laboració per aconseguir quela Conselleria es deixi de promeses iaciui subsanant les deficiencies d' unavegada per totes. •

Grup de Iniquers de s'Arenal

Industries Semar, s.a

:/. I'Vloset rut, C -

« CI i7 - I ( ( ) ) Cl (LI 11AJCP)

LOCAL

S'ArenalLes motos d'aigua:aquest greu perillper als banyistes

Tomett Sheri

Els darrers estius ha ex istit ungreu perill per als hanyistes: sónles anomenades "motos d'aigua",clue sense miraments i hastant im-punitat, han in fringit les disGinciesminimes de navegació, des de lavorera de la platja, j. abusant d'unavelocitat superior a la legal, hanposat en perill la integritat tísicadels hanyistes. Les curses sensecontrol d'aquests vehicles a motordevora la gentada que es hanya, solconvertir-se en molts d'ensurts i enalgun accident.

Ara, s' an uncia una importantnormativa per aplicar a aquests ar-tilugis de la mar. Aquest estiu, totamoto d' aigua ha Li de ser matricu-lada i Marina mercant en dura labatuta i les respectives capitanies tendran esment de plas-ma r un número hen visible d'identificació al case respectiude la moto marincra.

Hi haurt, tamhé, control sobre que cadaconductor tengui en possessió una llicencia per poder con-cluir el vehicle. Capitania Marina de Balears ha dictat me-sures pertinents a fi d'aturar els esmentats peril Is, imposantgreus sancions als infractors i hautit de tenir, tamhé, unaassegurança anui una cobertura aproximada de 25 mil ionsde pessetes de responsabilitat civil en casos d' accident.

Personatge de Pliny

Un any niés, per votació popular, s'anuncia l'elecciódel "Personatge de Patty" a s'Arcnal. Podran ser elegidesqualsevol d'aquelles persones qtre (lupin dos anys vivint as' Arena!, o tamhé aquells clue temps enrera hi visquerenllarg temps. Els votants cmplearan els cupons insertats a la

revista "S' Unió de s'Arenal". Les persones votades seranenquadrades dins les següents trees: cultura, esports. tu-risme, comerç, serveis socials, populars i altres. La perso-na més votada serà el nou "Personatge popular de l'any".Recordent que l'any passat aquest guardó va recaure en lapersona del P. Jordi Perelló Frontera, TOR. Queden exclo-ses les persones clue anteriorment ja han rebut aquesta dis-tinció.

Truquers

A les eliminatòries per al Campionat de Balears deTrue, fetes als locals del Tennis Arenal. fou campiona laparella formada per Miguel Mas i Jordi Mulet, en segonlloc Vicens Barceló i Joan Cal vo i en tercera posici6 NoireLiirìììs i Pep Oliver. L'entrega dc trofeus es va fer en el de-curs d' un sopar de companyonia on no faltaren les hahi-tuals brumes prOpies dels bons antics del truc.

Avda. Carles V, s/n Tel. 66 23 11 (Llucmajor)

Persones majors i "Sa Nostra"

L'associació de Persones Majors Unió de s'Arenal hafet importants obres i ha modificat el local social del carrerAmí!car; per tal de sufragar despeses s'han demanat ajutsi subvencions. Dies passats aquesta revista va assistir auna entrega de 135.000 pessetes donades per Pentitathancaria "Sa Nostra'', davant d'un grup de socis encapo-lats pel president, Sr. Joan Riera i el lliurament ana a carrecdel delegat local, Jordi Mulet.

Volem pau

Diumenge dia 30 va tenir Hoc una nova manifestacióper la Pau i la No-Violència. En aquesta ocasió no es vapoder realitzar la cadena humana que havia de començar al'església parroquial fins a la plaça dels Nins; a causa de laneu es va llegir el manifest dins l'església. S'Arenal vadonar una autentica prova de poble que vol pau i estima. Elque es important Os que aquestes intencions durin tots elsdies de l'any.

Noticies breus

- El Club Nautic Arenal enguany tendra cura de l'or-ganització de les proves de vela, a les categories "Finn","Tornado" i "Lasser", en la trentena edició del Trofeu Prin-cesa Sofia clue s'ha de disputai - a Mallorca, cies del 31 demarç al 3 d'abril.

- El dese recital poetic de s'Arenal tendra lloc el proper

dissabte, 9 d'abril a l'església parroquial. Aquest recital co-mença el Dia de l'Angel de 1998 a l'ombra del "Pont deses set boques", així corn també la primera diada del "Pan-caritat".

- I el dia 8, al vespre, acte poetic amb motiu d'obrir-seles pliques del segon recital local anual de poesia, a l'em-par de la Parròquia i sota l'organit zació de la revista"S'Uni6 de s' Arenal", amb la col.laboració de l'Ajunta-ment de Llucmajor, el de Palma i "Sa Nostra".

- L'aeroport de son Sant Joan va créixer en 1.102.693passatgers l'any 1998. Això representa un nou record. Perenguany, s'esperen devers 19 milions de persones en elmateix aeroport.

- L'arribada de l'Euro significara la quasi desaparició,per falta de rendiment, de la majoria d'agencies de can viciemoneda.

- La UD Arenal de futbol aquesta temporada vola baix.Encara que el seu president confia que no baixara de cate-goria..la ho veurem...

- La (Iona desapareguda de casa seva a s' Arenal, el mesd'agost passat, ha estat trobada morta en una zona de ga-rriga a son Verí. Aquesta és una trista notícia.

- Durant el mes de gener s'han estat celebrant diferentsactes culturals que formen part del programa "un hivern aMallorca 1999", amb la coordinació de l'Associació d'ho-telers de s' Arenal -Platja de Palma- Ca'n Pastilla.

- Morí Joan Pou Muntaner. als 70 anys d'edat. Durantmolts anys lou director del CN Arenal, estudiós incansablede les coses de la mar i persona molt eslimada. Que des-cansi en pau. •

III Certamen de poesia"Sa Unió de s'Arenal"

Amb cl patrocini de "Sa Nostra" i els Ajuntaments de Palma i Llucmajor la revista "Sa Unió de s'Arenal"ha convocat el Ill Certamen de poesia amh les bases següents:

- Hi poden participar tots els autors que vulguin.- Presentaran clues poesies inèdites, escrites en castella o en català. indistintament. Maxim de 30 versos.

S'enviaran S c6pies.- Els poemes aniran sense firmar. Hi constara nomes el títol i el tema. Dins un sobre apart es fara cons-

tar. a un full, el títol, el nom, l'adreça i el telèfon.A l'exterior del sobre s'hi escriura el títol ciel poema i el lema.- El termini d'admissió acabara el 1 d'abril de 1999.- Les obres s'enviaran a la redacció d'aquesta Revista, amh aquesta adreça: S'Unin de S'Arenal. Carrer

Amilcar 16, 07600, S'Arenal.- 1h haura tres premis: I" de 35.000 pta., el 2° de 20.000 pta. i el 3° de 15.000 pta.- Tamb6 es donara un premi de 15.000 pta. pel primer dels tres premis que estiguin escrits en català.- El it.irat estara format per cine persones que mitjançant aquesta puhlicació, es donaran a conèixer més

enclavant i donaran per separat una puntuació a cada poema. Els qui tenguin tués punts seran els guanya-dors.

- No es retornaran les poesies. Les tres primeres seran obligatòriament publicades a aquesta Revista.- La direcció de S'Unió de S'Arenal es reserva el dret de publicació de les poesies no premiades.- No es mantimlra cap classe de correspondencia sobre el tema de lc poesies que opten a premi d'aquest

concurs.- El sol fet de concursar implica l'acceptació de les presentes hases. •

Fogueró dels liars Europa, Es Glop i Es Suc

LOCAL

Fogueronsde

Sant Antoni...

Fogueró de S'Arraval

G.OliverFotos: C.

... I de Sant l'au i Sant Sams-tin i de tots los sants que en el Celhi ha. Amen.

Que no se digui que a Lluc-major no ho són valents que síque ho som i molt perquè el l'redi el vent no fan inalhé les reu-niiMs enrevoltant un bon fogueró,I d'aquesta manera, ja de prests'organit fit un fogueró i vet lada aS'Arraval pel I ,LAC, LlucmajorAssociació Cultural: torrada i hallde hot, al carrer de. Sa Bandera,els Bars Es Glop, Es Suc i BarEuropa. En Pedro Maimó al ca-rreró del carrer d'es Sindicat finsi tot va muntar una talla amb cri-tica a la gent que treu els cans acagar al carrer. A Ses Escoles, fo-gueró i Ball de Bot amh la colia-horació de di lerents grups (Espi-rakic, Balladors i Sonadors...)

Mala sort clugueren a Ses For-ques, el dissahte dia 23 va plourei no se pogueren Iluir...

Virem arribar tard per fer lafoto, però en ten ni constmcia deniés foguerons: Bar Aky, LaParrèquia, Associació 3a Eclat,I is Padrins, Ca s'Hereu i un pa-rell més que es poden dir semi-pri vats. Per tot va reinar [ alegriai el bon hinnor i alguns cantarenalguna cançó del temps i elto ciii:

Foguera al carrera entreel CY Sindicat i C7 Melilt

Foguení del Col.legiHie Rei Plume III

Sant Antoni es es Patrói sa porcella l'acompanya;no se com teniu tal mayade compondre es fogueró.

No vulguis dis fressar es i oat,Sant Antoni és bon al.lot.Lis vi t'infla es caparroti grunys coin un animal.

Sant Antoni de Vianaenviau-mos un rostitde porcella o de cabritperquè tenim molta gana.

Sant Antoni va tot soli els animals van darrera;i vos d'aquesta maneraque pareixeu un mussol.

Sant Antoni dun alegriaaquest desset de gener;sols deman per l'any que vetenir millor companyia.

Aciuoció dels Sonadors de Linen:aim - al Col.legi hildie Rei Janine IIIVoldria que Sant Antonimos das salut i consoli si un dia cm trob totsolque no m'endugui el dimoni. •

Fogueró de Ses Forques

POEQUÈ? MALLORQUÍPoetes

En ric CasassasDo lors MiguelAlbert HerranzVictor NikJoan Adrover

Rapsoda

Anna Pla

BarcelonaTarragona

Palma de MallorcaAiguafreda

Manacor

Aiguafreda

CALENDARI

Febrer 1999

Dia 16Dia 17Dia 18Dia 18Dia 19Dia 20

Biblioteca Cai TorróBar Lisboa

UIBBar Xarop

Bar Rte. Charlie Trowns

Alcúdia 19h.Palma 22h.

11 h.Manacor 22h.

Deià 22h.Cafeteria Colon Llucmajor 19h.

covN-Fe_s,

jocs eck4catiL4s,

croficitAcr

C/. Sa Font, 15 • Tel.: 66 26 66 (Llucmajor)

e.16 iersvct.t,i5 a-16 ie6e5 del6 ealYVLL.t. , Z6

ics 07,0-N;e40-,46

d (44 ),141..cc3)

d .frAdflvitti,564-1..tia.:$ (144 ) ,I,ices)

3 .1,dtel.,,..5 (24 ) , I,■,:e6)

Cf...1,0-‘,..vo-ccs-dc6 pet, Ict,

711e6 6c)../act4,6

apt- 6o-ccs,i6 ra-aosv. 58

dal 30 ct de 1998

• -4/./// ///////

zi:f/r" r/( et(' -W;e"

A. SASTRE

C/ Revolta , 11.Tel. 62 01 46 (Santa Maria)

Amb la finalitat de poder prestar els serveis

funeraris sense necessitat que la familia s'hagui

de molestar per ser ben atesa, tant a Palma com

Llucmajor, posam a la vostra disposició el telèfon

de servei permanent: 971 62 01 46, i a Llucmajor

vos atendrá personalment el nostre representant,

al C/. Ciutat, 127-1r, Tel.: 971 66 18 62

C/ Ciutat, 127-1r. Tel. 66 18 62

(Llucmajor)

ENTREVISTA

,,Quatre motsJoana Xamena,

directora de S'AlbuferaColonia Juli a

()nines serail Its teves funcions com a directoraS'Albufera?

He de coordinar els equips que fan [cilia al Parc naturalde S'Albufera: de manteniment, d'ús públic i de conserva-ció. També hauré de fer de secretaria de la Junta Rectora,de l'organisme que te la decisió de les actuacions al parc.

Quina és la importancia d'aquest pare natural?S'AI butera es una de les poques zones humides quc hi

ha a Mallorca i la més important, per les seves caracterís-tiques de zona humida, zona salada i també per la zonadolça de darrera el mrent.

A S'Albufera H van totes les aigües que arriben deMassanella, Fonts Ufanes... Es una zona de drenatge i con-trol d'aigües. Per ai KO es important i també per les especiesque te.

Quines són les espécies més importants? Hi ha qual-que especie endémica?

No es un ecosistema especial ment ric en endemismes,pet-6 sí que hi troha -n algunes plantes endèmiques al Comúde Muro. S'Albufcra no nomes és la part de la Ilacuna,també inclou la duna del Comú de Muro, una de les poquesplatges no urbanitzades, on hi troham en exclusiva el peude mila i també un ginebrá de fruits grossos, i a Ses Sali-netes hi ha el "linOlium alcuchanum", que es una saladina.

La fauna no es 2ndemica, encara que es parla d'algunsinsectes endemics. En realitat es una zona de pas de mi-gracions; ara hi ha una especie i a l'estiu en vendra una al-tra.

S'ha aconseguit que tres especies cri in i visquin com asedentari es: el gall javer, una gallinkia que segons la do-cumentació s' havia perduda des del temps dels romans,

'bu iìera cara blanca i la de bec vermell.En quin estat es troba S'Albufera?Hi ha hagut bastantes crítiques, però l'ecosistema es ho.

Es evident que hi ha mancances molt grosses d'infraes-tructura que s'han de solucionar. Ara fa onze anys que esva declarar S'Albufera Pare natural i llavors hi havia vint otrenta mil visitants cada any, per6 ara n' hi ha ccnt mil i lesestructures estan desfasades. •

expert ELÈCTRICA

Sens dubte te convencerei

INSTAL-LACIONS - SERVE! TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO

C/. Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) C/. Nou, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)

EntrevistaLes "Susannes" de Miguel Bezares

A ntitnia FontFoto: C.

Si per algtí ha començat héaquest any és, entre altres, per a enMiguel Bezares, que acaba deguanyar la segona edició del PremiHearn de narrativa gràcies a unnou !Wire de contes titulat Susan-nes.

Fl premi va ser creta i és sub-vencionat conjuntament per l'ajun-ta ment de Binissalem i l'editorialDisset j. eliCara que ens trobam no-més en la segona edició, és d'espe-rar que d'ara en endavant el premiacabi tenint un important reconei-xement tant a nk - ell literari comconvencional.

Fa poc parlarem amb Bezaresperquè ens explicas una mica comha anat la història d'aquest Ilibre, ide passada, donar-li una merescu-da enhorahona que em N'aig perme-tre de donar en nom propi i de vo-sabres (lectors) car, en haver-lo !le-git, ben segur que compartireul'opinió del jurat.

Vegem que ens va explicar Pan-tor.

- Com et sents i que suposa pera tu el kt de guanyar un premi, engeneral i en aquest cas, el Beam?

- Home, jo estic molt content per-qué es un II ibre que ha tengut un Ilargprocés de construcció i a més, és clar,a un sempre ii agrada de rebre un pre-mi.

Quan vaig presentar el II ihre alpremi, a l'octubre o novembre del'any passat, ja leia un any que l'ha-via acabat, tot i que en aquest darrerany tampoc no vaig deixar de fer-hilei na per tal de pulir matisos i petitsretocs aquí i alla. De let, em va anarbé perquè el Premi Beam es moltohert, és de narrativa, no només denovel.la i per això m'hi vaig poderpresentar.

Com deia, tenia cl libre acabat ino sabia si li trobaria una sortida, per-qué darrerament, amb els I libres, ésdifícil i aquest premi ha suposat una

resposta immediaia, ràpida, practica...sí, es una pena que funcionem aixpet-6 Os veritat, els premis són real-ment pràctics.

Ara, se suposa que d'aquf a unstres mesos es publicara el llibre, i éspossible que se'n laci una presentacióper Sant Jordi.

- Neix Suzannes a partir de Su-sanna i l'estranger? Que tenen aveure una amb l'altra?

- Sí, és clar, Susannes té a veureamb l'anterior, pet-6 sán Ilibres dire-rents. Susanna i l'estranger explicavahistòries de sirenes, les quals es deienSusanna de manera arbitraria. Vaigtriar el nom sense cap Mena de con-notació, perquè n' agradava. D'algu-na manera, les sirenes representavenla impossibilitat de l'amor, i la im-possibilitat de l'amor des d'una pers-pectiva més aviat física, dérmica, quediríem.

A part ir d'aquest Ilibre ja vaig co-mençar a preparar el de Susannes, unI libre que podríem quali hear una mi-ca de complementari; el que passa ésque han passat sis anys, i en aquesttemps, el llibre s'ha anat construint iha anat creixent i, en aquest procès és

possible que s'hagi allunyat de l'ob-jectiu inicial, però també hem de teniren compte que coin niés enfora et las,inés coses veus, és una simple qüestióde perspectiva.

Les Susannes neixen d'un interésper la história que hi ha darrera elnom; és a dir, jo ja tenia el nom, peròno tenia la história que tot nom tocatenir al darrera i 1)(5., la históriad'aquest nom Os la que tinhorn coneixde la Susanna MN ¡ca.

Així es podria dir que aquest Ilibreque es diu Susannes es let anti) varia-cions sobre el tenta de Susanna.

D'alguna manera Susanna repre-senta la dona virtuosa i. en aquestsentit, en lloc d' haver-hi una impossi-bilitat física, el que hi ha és un perso-natge femení menys dèrin ic i niésemocional.

- Parla'ns una mica mesd'aquesta Susanna virtuosa, emo-cional i bíblica...

- Emocionalment, Susanna es unapersona molt virtuosa i es Il ano unamica de cap a la piscina de la impos-sibilitat en tots els matisos. En aquestsentit, la virtut és també una mena detrampa perquè a ha servit per

/. MARINA, 104 - TEL. 971 66 05 2 EX1/0,1(.16 I VENDA: C/. MAIDNA

TALLERS MARINAPEUGEOT

AGENT OFICIAL PEUGEOT

tr tota una sèrie dc variacions on devegades difícilment hi reconeixerasaquella Susanna inicial. Perd hi apa-reixen eis mateixos personatges: ladona; un personatge que es diu Da-niel, que representa el jove; dos per-sonatgcs tenebrosos, com a amenaça,que se'ls anomena els dos yells i quedins la tradició bíblica són els perso-natges que volen fer caure a Susannaen la temptaciá earn LI

- Podríem parlar, però, i tor-nant al personatge de Susanna,d'un films de dona que vendria re-presentada per una part de cadaSusanna que apareix a cada un delscontes?

- Cada dona es uria part de Susan-na, perd Susanna v a ser la Dona.Susanna és qualsevol dona; es qualse-vol dona en relació a qualsevol home.Susanna es la Dona, i a cada conte hipos un trosset d'aquesta dona i untrosset de mi.

- Creus, clones, que podríemparlar d'un nivell important desimbologia a nivell d'imatges, dedona idealitzada...?

- A Susanna i l'estranger, en la fi-gura de la sirena ja hi havia una lec-tura clarament simhdlica; aquí tambéIn ha una certa iconografia de la Su-sanna.

He recollit molta informació so-bre les Susannes durant aquest anys, iuna de les fonts més sucosa era, jus-tament, un recull de la iconografiaque hi ha hagut al Ilarg dels segles deIa história de Susanna, i aquí hi haviamoltes suggerèncios visuals, i crecque el meu I 1 i bre recull algunesd'aquestes suggere:ncies; de fet, quimes qui manco ha vist algun quadre,alguna imatge que presenta la Susan-na banyant-se en un estany, amb dosveils que s'amaguen darrera un rosero un arbre. I Os el let de la contempla-cid visual, que es :milt present en elmatI libre. Es en aquest sent it de con-templació que és pussible que el meuacostumem a la dena sigui una micaideal itiat, segurament ho és.

- Hi hamit tina pròxima Susan-na? Com serã?

- Si ara Fes una altra passa enda-vant, hauria de fey una Susanna, unach ma, una mica inCs carnal. Perd tan-mateix, com in' ha dit algú amb moltde criteri, és possible clue es tanquiun procés, i que s'.1cabi amh la mira-da una i nica d'ado.escent cap a la do-na, la mirada juvenil. Jo no era cons-cient de tot això, perd és possible.Crec que tancaré aduest cicle clue aixes tanca hé.

- Explica'ns un poc com ha anatel teu procés de creació pel que fa aaquest

- És un Ilibre molt ambiciós per-què hi he estat treballant molts anys,perd de manera intermitent. De let, enaquest temps he puhlicat un llibre decontes que es diu Plaça d'ikfrica, queera un llibre flies en pla de recull, qua-si en pla de dietari; I I poemes, i unaltre llibre de poemes que j•Lt iene aca-bat i es a l'editorial Moll i probable-ment sort ira a la propera (ardor, es diuVersllum.

Perd bé, Susannes és un I libre so-bre el qual, a diferència d'altres coses,hi he let niés voiles mentals que físi-q ues, que hi he fet més lema pensantque a l'hora d'escriure. També n'heparlat molt, fins i tot abans que fosescrit, cosa que no havia fet mai temreferesc de cara al públic); per exem-ple, hi ha una entrevista de fa tres oquatre anys en que jo ja comentavaque estava treballant en les Susannes.

Tampoc no hein d'ohlidar els can-vis de perspectiva, vull dir que potser,al principi, pensava treballar sobre lavirtut i al final tenim un resultat on ésmolt mal de fer trobar-hi alguna cosasohre la virtut, perd hé, és part de lagracia dc l'escriptura.

- I pel que fa a l'estructura in-terna, podem dir que és un recullde contes que parlen del mateix

i per tant, conformen un tot ar-gumental?

- Susannes es un Ilihre de narra-cions, i hi haura gent que les separarai gent que ho entendra com un tot. Defet, ja s'ha produït aquesta confusió,In ha gent que m'ha dit que he guan-yat am h una novel.la que es diu "Su-

sanna" (en singular), i a mi em la gra-cia la confusió perquè és basada enles interferències, en el renou de lacomunicació, però que té el seu sentit;és a dir, no em molesta gaire perquèaixí com jo vull que es digui Susan-nes, en plural, es podria haver dit tam-be Susanna i no passaria res, i tambées podria interpretar com a una solacosa, no diré novel.la perquè no ho ésen el sentit estricte i classic, pert) sique es podria interpretar com a unaLin i tat.

Tampoc no es pot dir que sigui unrecull de contes, i en aquest sentit síque aplicaria aquí alld que jo he fetsempre amb els poemes; sempre hedit que podria escriure un llibre de po-emes o ni recull de poemes.

Per a ni, els poentes són un re-cull, en canvi la Crónica del desfici era un II i hie • Cos de calitja era unbre i Carnaval era un recull; sí, teniaaquesta sensació i aquest darrer quesortira, Verst tutu, és també un Ilihre.

Així, pel que fa a aquests dos Ih-bres de narrativa, el primer Susanna i Pestranger era un Ilihre i el segon ésmés un recut!. amb això no vull feruna valoració negativa o positiva,simplement és la idea de construcció.

Estic interessat en l'arquitecturadel llibre i crec que també té un signi-ficat; els contes estan un un ordre de-terminat i hi estan per un inotiu con-cret que supds que el lector veurà.

Bé, dones, esperam que hi tro-ben aquest sentit i els altres que Mi-guel Bezares ens ha explicat enaquestes línies , que us agradi el !fi-bre i que passel' una bona estonallegint-lo. •

Reserva marinaDes del Club Munic de s'Arenal fins al Cap de Regana

Redacció

Aquesta zona declarada reserva marinal'any 1992 pel Conseil General Interinsular,sobre la qual no s'havia pres cap mesura, esIa que pretén regular l'ordre que vol posar enmarxa la Conselleria d'Agricultura, Pesca iComerç.

Aquesta zona limita al I levant with lacosta quc va des del Club Nàutic de s'Arenal(caló de Sant Antoni) fins al Cap de Regatta.A tramuntana amb cl paral.lel que passa perl'esmentat caló; al migjorn pel paral.lel quepassa pel Cap de Regana i al ponent, amb lalínia isòbara de 30 in de fondaria, cosa queal Cap de Regana representa 0,5 milles a lacosta i, al caló de Sant Antoni, una mica ritesde 2.

Dins de la reserva s'hi podran realitzar:a)- La pesca marítima professional de la

modalitat d'arts menors, amb autoritzacióprévia expressa dc la Direcció general dePesca i Cultius marins.

b)- L'exercici de la caça submarina i deIa pesca marítima recreativa des de terra ides d'embarcació. No obstant, la Direcciógeneral estahlira, amb caracter bianual, zo-nes dc veda per a la caça submarina i la pes-ca esportiva des d'embarcació, amb una ex-tensió maxima d'un 35% de la reserva. Que-da expressament prohibida la realització decompeticions.

Mostreig de llora i fauna marines, au-toritzat expressament per la Direcció generalesmentada anteriorment.

Anual nient es definiran les modalitats iperíodes d'utilització de les arts i ormeigsautoritzats als pescadors professionals i es-portius. Aiximateix, i depenent dels resul-tats del seguiment de la zona, es podran es-tablir an períodes de veda per a lacaça submarina i la pesca. La zona s' hauràde balisar segons la normativa vigent.

Dins d'aquesta zona n'hi ha una de méspetita en la qual la preservació es major.L'area d'especial protecció esta ubicada alCap Enderrocat i en la línia de la costa vades del mollet del Rei fins al Ponterró (covaenderrocada). La superfície marina quecompren es mes o menys d'un quart deIla.

Sorpresa! - La notícia ha sorprès tothom relacionat amh la pesca i

motiu de comentaris, sobretot, pels pescadors de la badia de Pal-ma, que solien feinejar a la zona.

Les opinions són diverses: mentre uns creuen que, si elsposen tants impediments, podran vendre les barques, d'altres opi-nen que la zona es troha tan exhaurida que, una veda alternativai un control adient sobre els pescadors esportius i professionals (isobretot a les barques de bon), podrien fer possible que un breutermini hi tornas a haver peix a la zona.

Els més escèptics creuen que si, a mes de balisar-la, no hi ti-ren obstruccions que impossibilitin als bous continuar-hi pes-cant, no hi haura cap possibilitat de recuperació de la launa i flo-ra de la zona. •

En aquesta reserva es prohiheix qualse-vol tipus de pesca marítima, l'extracció dellora i de fauna marines i les activitats suba-quatiques. Només es podrà practicar la im-mersió i la presa de mostres de la flora i fau-na mill) finalitats cientifiques autoritzadesper la Direcció general de Pesca i Cultiusmarins. •

Ctra. de Valldemossa, 44. - Tel 75 03 45 - Palma

MASSAN ELLA SA .

I I I I IIII I III1i

BANYS, TRESPOLS I REVESTIMENTS,

CALEFACCIÓ, AIRE CONDICIONAT...

OPINIÓ

l*`Quaderns devr/ 1-um Major

NeuMiguel Carden

Heus ací que un anticicló formi-dable campa Nord Mk( on diuenque la gent és noble, culta, rica, des-vetllada i felic...), i que una depres-

atmosférica se'n va girant per Si-cília (on cl cavalier Guillem de To-rroella va imaginar, al segle XIVque hi havia l'Illa d'Avalon) i cap aXipre, on l'any set del segle que araacaba Maria Antònia Salva va visi-tar les restes de la ciutat de Fama-gusta i pujar a les murades des d'onse domino una gran extenshí de te-rrer molt consemblant a les marinesllucmajoreres: timia colla de sega-dors sega a la laic. Més eta', hi haun pinar..

Per entre aquests dos fenòmensmeteorològics, que per nosaltres sónpoc méš que cercles a un mapa ex-plicat p'en Rodriguez Picó, hi hapassat una torrentera d'aire siberià,glaçat, que aquest diumenge dematí,el darrer de gener, ha duit una gelorleresta ï, sobretot, la neu lins a la vi-la. Que hasta de poc, de vegades,una mica de neu molt provisional-ment quallada damunt les teulades iles ximenees de la vila, damunt elscotxes dels nostres carrers-pàrquing,i ja s'ha despert excitat i atònit, elnostre infant secret: Mirait, mirau,la neu... les Manques teulades d'unLlucmajor inèdit, deixau el calid re-fugi de les flassades, sortiu al carrer,pujan al terrat, intentait retenir, aga-far, la fugaç joia d'una flèbia (I, desdel foils de la memòria, em veig ami i En Sebastia M. correm pel ca-rrer del Purgatori ara fa moltsd'anys un capvespre d' aiguaneu: -Pion papers, plou papers...!.

***

Aresrat a l'estufa, debades !ley

el bal ciels vidres de la mansarda onescric per veure l'espectacle ventós i

ventejat del ruixat d'aigua i neu queno s'attira de tot el matí. Escolt unahermosa, calida, balada de Pat Met-heny en una versió que li fa justíciai que forma part d'un dels mes inte-ressants albums discogràfics ques'han publicat darrerament per aquí,el que signa el Jazz Camera Trio,que formen el guitarrista Toni Mi-randa i dos membres de la Simami-ca, el percussionista Armando Lo-rente i el contrabaixista IlucmajorerBaltasar Clar. L'esperit investigadori el sentimient del jazz, les qualitatsintimistes i refinades de la músicade cambra, les aromes de la contem-poraneïtat ens arriben embolcalladesen la particular personalitat sonoraque materialitza la combinaciód'instruments i músics, en un reper-tori que combina temes de jazzmend'avui, amb obres del gran Piazzo-lia, l'esment a Bach, un tema mag-nífic d'un minimalista america icomposicions dels propis membresde la banda, entre les quals l'hermo-sa halada Tema per a Víctor del mú-sic Ilucmajorer. Quan podrem sentir-los en directe a la vila?

***

Ha hastat la sorpresa de la neu i

aquest escrit ha pres per un camí queno es el de les meves previsions.Però hi ha una imatge que vull res-catar de l'ohlid; sorprenent tamhe,com la del Llucmajor nevat i tambéun punt felliniana escric tambépensant en aquella inoblidable ne-vada d' Amarconi, amb el paó ambtotes les plomes desplegades. Era eldissabte ciels Reis i jo m'havia aixe-cat del Hit després de cinc dies gri-posos, de febre i suors fredes i tossi-nes i 'noes. Un estat un punt al.luci-nat en el qual em record demanant-ne com ho lerien els tres mags per

desembarcar amb el Mollet de S'Es-tanyol clos i segrestat en nom de ja

sabem tots què i imaginant la seccióque el mes passat no vaig arribar aescriure protagonitzada per un em-prenyat Melcior a qui sempre haviaagradat avançar-se d'incògnit a ferun palo. No vaig anar a Plaga, peròpel que han contat, el redactor deldiseurs oficial dels Reis tenia, comels anys recents, rites interés en ferquedar be la majoria municipal (ep-pailavabien!) que en seguir el cos-tum de resilient un punt critic isomrient (són ells, i no podem ama-gar l'impuls totalitari). Era, deia, eldissabte dels Reis i, cap a mitjanitvaig haver de sortir al carrer per tro-bar-me amb la imatge d'un carrerdel Bisbe Taixcquet sense cotxes,amb tot l'enllumenat encès i dospatges reials de harbes blanques da-valiant, les capes al vent, sobre elscavalls a un galop agil, contingut,ferm, enèrgic, tot ell força, Ileugere-sa i elegancia.

Era una imatge d'un surrealismedomestic, com a molt íntim. i her-mosa que ara quasi esbarra la neuque torna a caure am!) la forçad'unes flõbies coin papal limes o len-tes plomes que cauen en inclinadeslínies Manes pea) rapides que escombinen en espirals i reganyols,empeses pel vent tramuntana l.

***

No sé on vaig Ilegir que l'es-

criptura dietarística -tal vegada dejaIa literatura, pea) no voldria exage-rar sobre la naturalesa (l'aquestsquaderns d'urgències- acaba tenintsempre un element meteorològic. Iho deia amb un cert to de retret queno em va acabar d'agradar. Si enshein de posar per escrit en un papermés enllù dels pensaments ohjectius,cartesians, si hem de fer esment al'experiencia personal, al sentimenti les sensacions que són el relict(concret, la earn, la matéria primera,

Ia naturalesa certa i real del viure nopodem mes que cercar miralls on as-sajar l'expressió d'aquests territorisindividuals, privadíssims, secrets,quasi indicibles: el paisatge i elscanvis que hi matcrialitzen cl pasdel temps petit i concret, el bessóprevi i primer del temps detinible deIa política o la história, esdevé aixímirall necessari. Tota escriptura die-tarística, si es vol personal acabarapassant per Pale de les clarors i elsritmes meteorològics. Ara escric queplou i neva i, tant d'escriure la pa-rau leia, meteorològic, pens en ella-dar meteorològic que no semblavavoter enlloc de Mallorca i que, fi-nalment, acabaran posant a la zonamilitar del Cap Blanc (però millor,si era tan necessari. aquí que a Curaon el volien posar fa un temps). I as-socii clue Cap Blanc es ara el títold' una pel.lícula que cm vaig perdre.D'ençà que Impresentable vaenotar la campanya propagandísti-ca el Cap Blanc sembla estar de mo-da.

***

Com estan de moda els Gegants

Ilucmajorers, que varen viatjar fins aPalma, a una trobada gegantina or-ganitzada dins el programa de SantSebastia. Quasi al mateix temps essabia que els pollencins han enviat aporgar furn els de la Universiadaque volen fer una imitació dels Mo-ros i Cristians dins un estadi. Tencprou amics pollencins per saber quesignifica per a ells la festa i entendreque no vulguin, d'una cosa quedel poble, personal, inemèria viva iautobiografica de tothtim, festa vi-talment seriosa, fer-ne ni que ningúen faci un show televisiu i guiri. I elsalab el gust. Ja estam que els ge-gants no són el mateix, i les trobadessi són recíproques poden tenir graciames enllù dc l'aprofitament en plabaratura electoral ista. Peró per ven-tura no estaria malament plantejar-nos a que jugam amh la Bruixa Ta-ven, la Fada Morgana i companyia. Iqui hi juga.

M'he aturat un moment de es-

criure. Passat migdia, hen ahrigat,arrih a Plaça a comprar els diaris.Sembla que hi ha acord majoritari:

mai no s'havia vist en molts d'anysuna tan llarga nevada ditirna. AmbCarme Roca, qui em recita uns ver-sos seus on l'eix de la metàfora és laIleugeresa de petal de les flõbies,parlam de la hellesa de l'espectacle.Un altre amic em parla del pam deneu que hi ha a Gracia i de la carre-tera tallada per pujar a Cura. Muni-cipals i Guardies Civils conferen-cien al local de la policia. Madonesacalades amb neu grisenca sobre elsparaigües. A Petra n'ha caigut mésd'un pam...

***

Després, tímid i pal.lid entre els

niguls, guaita una mica de sol. Nevai fa sol. Neva poc, aquí i alli caigu-des blanques i fa poc sol, per() nevai fa sol. He posai a la compactera lesobres per a piano de Jaume MasPorcel (1909-1993) interpretadesper Miguel Estelrich al CD queohri la col.lecció Compositors de lesIlles Balears que edita en bona horaun grapat «I fundacionsi empreses. Són peces breus, varia-des, que comparteixen pet-6 una for-mosa clardat, una senzi Ilesa d'apa-rença fitei I, amb un punt de serenitati un altre de contemplació, de senti-ment, que Ics fa molt agradablesd'escoltar. Al llibret in formatiu queacompanya la música hi troh un co-mentari, com un pròleg, de l'amieBartomeu Jaunie, que va ser profe-sor d'Estelrich i que, em consta haparticipat ja a enregistraments per lamateixa col.lecció que esper amb(Times.

Record ara cl títol d'una obra deldramaturg pohler Alexandre Banes-ter: Massa temps sense piano. Clarque tot plegat all() era una al.lusió ala manca de Ilibertats, de democra-cia. Però em sembla escaient retreu-re-ho aquí. A la vila -una vila que,als anys 50 va tenir OrquestraSimfònica. que devia dirigir son pa-re de Tomeu Jaume- fa massatemps que no tcnim piano. Un ins-trument musical, que es del que aravolia parlar, adequat per fer concerts

'lac per fer-los. Clar que de pia-no de l'altre cap de la metafora,tampoc no William gens sobrats.

Per cert, hi ha símptomes que laCasa de Cultura de l'antic claustreavança lentament cap a ser, a la fi,mes que un desig i una necessitat.Sembla con firmar-ho l'acord de

Ajuntament am!) la Caixa per fer-se Càrrec de la bib] ioteca, tancant ai-xf tota una epoca. O certa parida quesí que hi ha al pressupost municipal.Símptomes que segurament fan ne-cessari i convenient començar aplantejar quina casa de cultura vo-lem i necessita la vila. Abans queells hi posin els que els doni la gana.

***

Al començament, posava Ma-

ria Antònia Salvà a Xipre. He tretIa cita de] ¡libre Viatge a Orient queacaba de publicar la Biblioteca Ma-rian Aguiló de les Edicions del'Ahadia de Montserrat i el Departa-ment de Catala de la UIB. Es tracta,basicament, del quadern o dietari deviatge, que M.A.S. va escriure du-rant la Peregrinació a Terra Santa ala qual va participar la primavera del'any 1907 juntament amb Costa iLlobera, i que va ser com un creuerdevot per Grecia, Turquia, OrientPròxim i Roma.

De l'interès que aquest Ilihre finsara inèdit de M.A.S. ha deixondit,basti esmentar les tres pagines queha dedicat el suplement cultural deldiari Avui. Articles (de l'editora delIlihre, Llitisa Julia, la poeta MiírtaPessarodona i l'escriptora MercèIhartz) que costa poc situar en la lí-nia de vindicació, tenyida en part defeminisme, per() també de raons li-teràries, de la poeta Ilucmajorera perpart d'un grup ample i importantd'escriptores catalanes, i que passaaquí per esmentar aquest ¡libre comel primer exemple de literatura dcviatges escrita en català per una do-na, i destacar-nc (a l'hora de deli-nu-lo entre el quadern d'anotacionsper garantir el record, el dietari o laprosa epistolar) com supera els viciso restriccions "de tema femení" clues'imposaven fins al moment les do-ncs dietaristcs.

El lector contemporani ha de ferun esforç per deixar al seu lloc con-textual, i a benefici d'inventari. bonapart de Pestantissa religiositat debonjesusets i rclíquies que dominao ocupa la visita a Terra Santa, alsnostres ni Is extremadament ingenua,heatament supersticiosa.

El mes destacable, devora algu-nes descripcions de paisatges vives iplastiques, és el caracter de docu-ment únic d'un moment excepcio-nal i que va deixar sole i empremta

OPINIÓen la vida i l'obra de M.A.S. Jo esticfOra de mi de tant de gust que hipas, escritirti tot just partir, i Ines en-Vaut, a 1111 dels passatges memora-hies: Muntanyes acoflades, feivu-gues, que pel color i Ia fOrma seul-bleu grans esquenes de camell, nossullen al pas, quantrapsant-se lesunes a les altres. No podem desfer-nos d'elles. Es una obsessió, tawnu»ummia desoladora que fit pen-sat- en l'eternitat... trabaja nil capLi vail tan pendent que es la precisdavallar-lo pelt, i davallam can-sais, !mix d'un sol abrasador entre,:;rans remolins de pols aixacada pelvent i els cavalls qui corren desato-rats. 'lot aixO vist a través (runesuieres tosquies, amb el ',immix al pit,amb covitja de la pol.s . qui 5 'akapel nas, per la boca i pets ro-dejats per tots de bid/ans colrats;quina pea', (mina Jatiga niesimeressam! quin .valar per mi, deirobar-me amb aquestes!.

La imatgc que ens ofereixenfragments corn aquests és hen dis-tinta de la de la plàcida beata vella isorda que n'ha compost l'hagiogra-ha local, diferent, fins i tot, de la quemostra bona part de la seva obra. Nohi ha duke que M.A.S. va xalar du-rant el viatge, que aquesta foil unade les experiències t nés excitants iemocionants de la seva vida (Ilegiuels dos termes a consciència i SU-

cant-ne els sentits, per favor). Enca-ra Ilegim-la en deixar Jerusalem:Adeu Jerusalem! La intensa vibm-ció de/leu record olega citiiii quid-sevol (dire sentiment. 0, abans, des-prés de la visita a Natzaret: Les

, rimes que in 'humitegen la cara araI un, just de contar-ho, diuen Inesqua qualsevol descripció. Lin frag-ment que Mercè lhartz destaca tam-hé al sell I 11 agllfh C fiOu Vicki arti-cle per dibuixar el retrat d'una

que calla sobre uns senti-ments que h mostren una realitatdelia mateixa hen distinta de la cluela seva vida i el seu iloc al seu m6n

ofereiXCI1 i permeten.devora aquestes considera-

cions, alguns moments senzillamentmagnífics com el de la visit') del Nilon si que ens mostra l' interior de laemoci6, del trobar-se de cop veientalit) que s'ha imaginal mil vegades,quan cultura i vida xoquen de cop ies con [(men i abranden: 011, elNil...! el Nil tan .synniat... Moises el

bres de joncs... Lu fillet del Faraó... Ila germaneta... Al lb mes que una

d'histOria put iota una revelacióde poesia... però el riu es el mateix,les mateixes aigiies...

Tal vegada és l'excitació delviatge el que, deixau-me posar unpunt malèvol, deixa escolar-se entreles descripcions de M.A.S. un gra-pat cie jovencells niés o menys an6-nims com el que anava en la harcaquan navegaren pel Tiberíades: Mott

i embarcam de bell nou. Per la vo-WM hi ha baladres ambnosaltres jovenet israelita queamb malencOnica tonada calita

cançyniN hebraiques. Al deixar-li joles trompetes d'allargavista in 'hadit grqcies en llengua alemanya.Més envant li donada una taron-ja que ell ha pelada, olerint-me'nels printery grells. No em recoud delseu nom... Res mes que això, 1)er6,amh tot, d'aquest moment i algunAre in sobta aquesta mena detendra i impensada sensual ji at, elpunt de nostilgia que sembla im-pregnar unes imatges que em fanpensar niés en els joves cities en ban-yador de Blai Bonet o en algunesimatges de Toni Catany clue en elst6pics ainacohenosos rie la vestalpii ri a.

La publicació d'aquest docu-

ment fins ara inédit em torna a donarocaso') per esmentar la bona feinaque fa la jove investigadora.1 iii I la imatge que en resulta i laque es vindica, de l'escriptora coinavançaria del segle, corn primera po-eta moderna en cata4 tan distintade les xorradetes locals sobreM.A.S. i la Verge de Lluc. L'edició,amh tot el material que l'acompanyafins ara inédit, em fa pensar en tot elque no han fet eis hagiògrafs localsoficials, en la casa museu que haurí-em pogut tenir... I és ilavors quanveig que, després d'haver-se aturatde nevar i d'un horahaixa gèi ini per6prou assolei hat clue ha anal fonent elMane que vestia la serralada de Ran-da, arrilitt la nit, amb els seus presa-gis de més gelor.

Es fa hora d'acabar aquest capí-tol i quasi hem aconseguit arribar-hisense esmentar-ios a ells més que deforma incidental i indirecta (són

arreu, com les mosques, i com ellesvénen de veil). Però no: l'altra diano tenien majoria i el bade va deci-dir retirar de l'ordre del dia de laplenria algunes qüestions Inds deli-cades. Fins aquí encara ho podriaentendre. El que impacta, per6. Os

arguiment de prof unda sinccritatpolítica que li atribueixen els diaris:Disfrut d'un equip amb major*, ab-so/ii/a; per hl qival CORI 110 lelle per-què perdre el temps en discussions.Més clar aigua. Ja ho dèiem mésamunt, massa temps sense piano, ii nassa poc interés per les melodiesdel &hat i la democrkia en el seusentit més essencial i fond°, verita-ble.

MaSSZI temps sense piano, mas-

sa poc costum d'escoltar-lo i tocar-lo; per() no vull acabar així, amb lessímptomes de la cr6nica malura.Ahir vcspre, a Sa Fnpita combatentcl vent gélid que ja arribava aixe-cant esharts d'espires (leis rogue-rons, una seixantena ilarga dc halla-dors di Mil X aVell la festa de les ma-teixes, les jotes, els recuperats fan-dangos... mentre no ens aturreni detorrar i he i ctinversar conviciatspels animosos components d'Espi-rafoc.

avui dematí, ,trreeerat a l'entra-cla del loiti, un guiri cinquantí, mos-tatxci i cabelis grisencs, jersei unpoc hippi, es mirava la rem (lc la ne-vada mentre pegava lentcs i un puntdissimulades calades a WI porroconsiderable. La madona que sortiaamb les dominicals ensajmades i elpa dins cl senallonet de latra l'hasaludat per fer-h cas: Havia mas dedies aiios qtw ItO hasia mina nieve,en Lluchmayor. .1 11, no sé perqué, herecordat els remolins de 116biles icalahruix que, l'altre any, caiguerendamunt l'enterrament del Carnaval.El guiri ha somrigut beatíficament

mentre la madona s'allunyava aca-Lida contra el vent, la pluja i la nett,ha quedat an, mirant i deixant-hocaure, embolcalktt cn una boj t'a.quasi quieta clins la gelor dc l'aire,de fum cocnt i dolcenc d'haixixmesclat aunb tabac ros. •

UQO - IDIOMA

crit74,1--&Irec táibwres a 31---(Z167 ftraii`

,eeze-s- afrr6,1---adessafi-s affr6

'rat/ice 7" geé&I(ciát's

Academia d'IdiomesCarrer Rei Jaume II, 48 • Llucmajor • Tel. 66 1 1 33

Ho diu el diari

Maties Garcias

Una de les virtuts de la premsaás clue recicla generes i estils nas-cuts per a altres circumstancies. Peraixò, en el diari, hi te cithudit des dcla xafarderia lins al scrim') per() tam-há la glosa d' arrel popular. En elBalears l'ha adaptada al paper es-crit cl mestre algaidí Llorem; Móra.Vet-ne ad una mostra dedicada acomentar uns fets recents:

El ple LluemajorJugant amb la democraciaimposant el seu estidominant i caciquisense gens de diplomacia,sahent la poca eficaciad'aquell plc per dar-li fruitretira el hat le, mig [ult.els punts de l'ordre del dia,perquè sense... majoriaera en Hoc de pie... hen huit.

Parlant de glosadors, ens recor-dam de Miguel Shert, que ás doctoren la materia. i que. en una entre-vista a L'Arc, una publicació de laUIB, quan ii donen a triar entre Bu-da, Grist, Epicur, Horaci o Maho-ma, respon: "Mestre Antoni L/e(S. Ino es bromit". La interviu, en lespreguntes i Ics respostes, ás plenade sue i hruc. El q tic no acah deveure clar es l'entradeta: "MiguelSheri ás un esgrimidor de la lien-gua; el nostre particular Cyrano" ¿,Ia que ve esmentar qüestions de na-pia en parlar amh el director generald'Ordenació i Innovació Educativa?¡,0 es que la frase lá Ines malícia iens adverteix que hi ha un festeja-dor (en Ferrer? en Mates?) que persi sol i sense hajuda del "nostre par-ticular Cyrano" (en Miguel, que hiposa la lema i les paraules) seria in-capaç (I' haver els amors de la hei ia idolça al.lota (l'educació de les Ba-tears?) Que hi pensi qui vulgui i pu-gui.

Un plat ben ple d'actualitat

Arran de redid() del llihre deMaria Antònia Sa Iva Via t ge aOrient, la memOria literaria d'unaestada a Grecia, Terra Santa i Egip-te, i de l'Espistolari de MiguelFerrà a Maria Antònia Sal%YI, com-pi lat per Miquel Gaya just ahans demorir, l'Avui dedica tres paginessenceres del suplement de Cultural'escriptora ule s'Allapassa. Hi sig-nen collahorac ions LI ulsa J1.1

Mercè 'hart/ i Marta Pessarrodona.Contrasta la revalorització de lanostril escriptora que es detecta enels ambients culturals amh el desin-teres que hi demostra la Casa de laVila: enguany, rompent la tradició,ha deixat passar sense petal ni glòriahaniversari del traspàs de la poetes-sa, esdevingut el 29 de gener de1958.

De qui s'ha fct memòria a Ciutatás del metge i bade repuhlica dePalma Emih Darder, afusellat pelsfeixistes fa 62 anys. TeleNova n' haemes tin reportatge d'investigaci6histOrica seguit duna taula rodonaen la qual ha participat el doctor Jo-sep Tomas Monserrat. Qui tamhetrehalla per impedir que hohlit mal-meti un Ilegat cultural important esel pianista Tomeu Jaume, que ha en-registrat un compacte amh l'ohra

del músic romantic Miguel Cap-llonch. Mentrestant, d'altres tenenobra nova: Miguel Bezares guanyacl premi Llorera; Vilialonga d'Edi-cions Di7 amb la novel.la Susannesi Miguel Mascaró presenta el filmCap Blanc. En un altre camp -I' AI-hu fera-, Joana Xamena es nomena-da directora del pare natural, per()CC.00. posa el crit al cel i chat elcas a la barra.

Els artesans tamhe tenen el seuespai d'actualitat, ja que els trinxe-tens Josep Ondinas i el seu fill Llucpassen per les planes del Balears permostrar el seu art en la materia defer tri il ganivets i gatzolls.Qualsevol d'aquestes cilles serviriaper anar llescant el pa de hactualitatI lucmajorera que han duit el diaris.Per(), en el plat, ja no hi caben mássopes. •

ESPORTS

Descomptes finsal 40%

Pl. Espanya, 39- Telf. 12 10 00 - 07620 LLUCMAJOR (Mallorca)

SOCIETAT

CartesSra. Directora de la revista Llucmajor de Pinte en Am-

ple: li suplie la inserció d'aquest escrit a la revista que tandignament dirigeix:

A Gaspar Oliver,batle de Llucmajor

Una anècdota a observarÉs curiosa la vida: Llucmajor, Palma, Cal via, i Marrat-

xi contra la delinqüència. Reunió amb la Delegada de go-vern, els caps dc la Guardia Civil i de la Policia Nacional.La foto i el reportatge esta molt he de cara a la galeria, peròva sorgir una pregunta:

Explica el Batle de Llucmajor, Gaspar Oliver, que pas-sa a Llucmajor? Indic els motius pels quals a la policia mu-nicipal h costa tant posar denúncies de qualsevol classe?

Expliqui. Sr. Batle als seus votants que a Llucmajorúnicament paguen les denúncies les persones de bona vo-luntat, que els infractors reincidents, com que tenen ja as-suniit no hauran de pagar res passen totalmentd'aquestes denúncies.

Avisi que envia la policia a imposar l'ordre sense lamés mínima intenció de complementar la seva actuació através dels òrgans de l'Ajuntament. Digui, sense menti-des, quantes denúncies s'han posades a Llucmajor durantaquests set anys de govern del PP i quantes se n'han co-[wades, però presenti l'estadística real, sense falses xifres niexcuses. Així la gent sabra, perquè hi ha tants de jovessense placa al ciclomotor, que circulen sense case i en di-recció prohibida lent brusques. També sabra, perquè els ca-rrers del terme estan plens de cagarades de ca, perquè hi hatants de locals que fan renou, perquè els cans molestenfent renou a la nit i, a pesar de les denúncies dels particu-lars, no es cerca cap solució als problemes.

I passant a altres temes mes importants i greus, expliqui

quantes obres de les que li arribi l'ordre de demolició pen-sa efectivament ler complir.

Informe que la policia, quan es troba amb un conductorebri, I' ha de traslladar a Palma, deixant el seu servei al ter-me, per fer-li la pertinent prova d'alcohol. Amb poques pa-raules, justifiqui la seva covardia i descontrol i els interes-SOS que l'han duit a actuar d'aquesta forma.

Segurament al poble li farà rialles saber que a Llucma-jor es igual el que diguin les ordenances i la resta de nor-mativa, ai xò és totalment indiferent, sempre han estat in

llevat de casos molt puntuals i específics. A Line-major es compleix totalment l'eskigan de la ciutat, perú elque el va escriure s'oblida del tros final: Llucnutior, el mi-llor, per a l'infractor. Aquí els infractors juguen amt .)avantatge damunt els que no ho són mentre que aquests sónels vertaders perjudicats.

Canviant de tema, expliqui també que el superavit del'Ajuntament no es perquè se cobrin tots els conceptes queaquest té dret a recaldar sin() perquè va trobar una soluciómeravellosa, magica, inclosa dins el seu programa, que esno augmentar impostos, sinó duplicar-los. Si en llocd'amagar aquests petits details sense importancia els fapúblics, la gent s'explicarà moltes coses que, sense agues-ta informació són inexplicables.

No parlaré ja de la forma de combatre la delinqüència,aquest sera tema per a un altre dia. •

Un dcsenganat

Adéu Rosa!Adéu, Rosa! Guarda'm Hoc entre tu i la Felipa. Men-

trestant jo acabare la fita que tenc encomanada, en poesia'?o en prosa? Déu sap si la veure acabada.

I I de novembre de 1938: se'n va anar una germana de21 anys. Els vuit dies vaig veure regalimar Ilagrimes a lesgaltes del meu pare mentre fèiem una funció.

II de gener de 1999: tu també m'has fugit; amb 82anys, i vuit dies després he fet funció sense tu, ¡les nievesIlagrimes mo m'han deixat vane els personatges que feiaconversar.

Tot al ló que fareu a un germa vostre a mi m'ho fareu.Tu vas trucar a la nieva porta, i jo . Senyor, us vaig obrir, esel consol tries sublim que s'experimenta quan s' ha com-plert la voluntat del Senyor.

Als meus estimats infants: la Rosa se n'ha anat, però enJoanet ha quedat.

A tots els que m'han volgut consolar, els en don lesgracies perquè ho van aconseguir. •

Joaquima Faidella

XerradescI cf

N.I F B 07814650 Instal.ladora Autoritzada núm. 375

Installacions sanitàries - CalefaccióPiscines - Aire condicionat

Amb calefacció i aiguacalenta sanitaria

Si teniu qualque problemacridau-nos.

Estam al vostre servei

C/. Ciutat, 14- Tels.. 66 00 53 - 989/17 05 70Llucmajor

Compra - Venn 1iitiçtutat5

Q1/....(1rage), 310 illaixo.5 (Palma)Tcts. 971 4731 44 -90736 SS 43

aline05t

SOCIETAT

Més d'allò mateixUn que escoltava

- Com acabarà aquest rebombori que s'ha armat ambl'anomenada moratòria urbanística, o PGOU o DOT, i al-tres sigles?

- Ja ho dins be, i tot vol dir el mateix, i tot es podriareunir en una.

- I quina seria aquesta?- Pipf...- Sobretot ara que s'acosten les eleccions, que ja co-

mencen les bregues lles desqualificacions, i tots es provena veure qui es més ecologista, qui estima Inds la terra i quivol nies protecció per a la nostra ilia.

- La veritat es que ja comença a ser hora que s'aturiaquesta invasió d'alemanys i d'estrangers, que vénen aviure a Mallorca, perquè ben aviat els mallorquins no hicabrem.

- El que es fotut es que corn ara s'anomenen ciutadanseuropeus i poden votar a les properes eleccions municipalsI autonòmiques, no vull pensar les facilitais que els dona-ran als estrangers de la Unió Europea, milt) tal que votin elseu partit.

- I Lambe tenim un altre greu problema, i es que cornque les finques agrícoles no són rendibles per cultivar, esnormal que molts propietaris les venguin a qualsevol es-tranger que les pagui a bon prat.

- I això també contribueix a un augment d'habitants a

- Saps que han let amb l'illa'? Que moltes cases vellessense habitar de Llucmajor. han &Hat el preu de venda.

- I això es dolent'?- Per als venedors, no, però clue corn que només es po-

dran comprar per part dels alemanys o per altres poquespersones afavorides econòmicament, els Ines pobres hau-ran d'esperar les rebaixes.

- Sou massa pessimistes, perquè les rebaixes tambéhan arribat, ja clue els intcressos no poden ser Ines baixosdel que ho són ara...

- També s'ha de tenir en compte els solars de les urba-nitzacions de la costa llucmajorcra que no són edificats,perque ara dinen clue suspendran aquestes urbanitzacions...

- No t'ho creguis, això suposaria pagar molts de mi-I ions d' inclemnitzacions.

- N' hi ha que diuen cinc es poden suprimir sense pagar-ne cap, d indemnització.

- Això, no s' ho creu iii el tiles ignorant...- El que dèiem, tot és propaganda electoral.- No lOteu...! Qualque cosa bona sortirt d'aquesta cam-

panya, perquè tots els partits politics ja email d'acord clues'ha d'aturar l'augment de població a Mallorca.

- Sí, el problema es com...- I a gust de tots.- Això sí que es impossible... •

Llorenç Oliver i AntOnio Obrador

Can Marring (Pmssa)

TOPONIMIA

De noms j de Hoes (LX)\/

Els Establits de PaïssaC. CalvnioF. Jaume

j. JaumeJ. MonserratA.M. MonserratF. MutFotos: C. Juliit

Lloremp Oliver i Shert de Can Ma-rroig nat dia 16 d'abril de 1929 i na-tural de Llucmajor és l'informadord'aquest nies. Ell ens parlarù de quanes va establir la possessió de PaYssa ide quina manera es va fer.

Quan es va establir Pa•ssa?Cree que es va establir cl mateix

any que jo vaig néixer, l'any 1929.L'establit es va fer a partir de di v idiruna part de la finca en trossos d'1, 2,4 i ó quarterades; cada un dels esta-bliclors comprava el ups segons allèque ell podia pagar. Tret (l'un establi-dor que en va comprar IS quartera-des la majoria en compraren trossosmés petits.

Quins min els establidors quevós recordau?

Els establidors que jo record i que

Jutjat, Can Mateo Barca, Can Terro-leta, Can Baralleta, Can Lluc Barca,Ca l'amo Antoni Rubins, Ca na Pou-mena, Ca na Bessona, Ca mestreLaureano Miguel, Can Patró, Ca naPuigserver, Can Marmig, Ca na Pa-gesa, Can Pastera, Ca mestre PereAntoni Carabassot, Ca l'amo AntoniCarro, Ca na Colava, Can Bulla, CasBalitra, Ca na Joana Tendra, Casmetge Caldés, Can Josep Dai Dai,Can Robeta, Ca made) Tofo/era, Cana Nvacles, Can Carreteret, Cas Coi -

"(Mer, Ca l'amo Rafel de Son Ven, Cana Pieres, Can Serra, Ca l'amo JoanCarro, Can Pere Gabrieleta, CanBartomeu Caganya, Can Bunyolí,Can Xim, Can Gregori Carreter, Cau 'Andreu, Can Font, Can Guillem.

Com era Païssa quan es va esta-blir?

Era una extensió de terra sensecap paret i cap arbre. Cada un dels es-tahlidors tanci el seu tros amb les pe-cires que hi tragué. Nosaltreslle6remIa terra del canif fins arribar al fort i latirtrem clins la finca, férem les paretsde les pedres que traguérem al fer elsclots per sembrar els arbres. Els ca-

podem situar en el mapa seal els se-cud nts:

Cas metge París, Can Collera, Can'Ignasi de sa Cova, actual ment CanBartow(' Tomds, Can Miguel des

<es

,e'

`'ke

PseC,I. es Pigueral de Moro

2. es Rollo de ,'F.ra

3.50 Tanca des Vern]

4. ses Figuereies.

ses

o-

' \s----

----------

-: 'A Xr %

e s Se ' r

a e se 1 \ s

kl. e ' 1 -

Can Ciirc

4 t,

C ampanerCos

C

Can Cuers 4,,,4 42,

Ca" p0sICra

n _ ...

4?

o

ES I s111.11S DE MISSI. Ca na Ioninaina Ra (elm2. Can Miguel de- s .lui "3. Can ISialcu Barca4. Ca l'Arno en Joan Robin'5. Ca l' Asno en Toni Robins6. es Pinarei de na Vide.'rm7. Can 'Toni Carro

' , c),.2,. co,

:`,;,,,,,

/ \ , 4, ,e,• ,

‘,Can Cog.007A

, de

(7as CcaMP. ---------a 0,1.,....

o s

Par tic.

"-o,4e4i

c„4

a■c. ga■a

TOPONIMIAmins que es feren són dels establidors

Sí, la majoria foren fetes per en

no són municipals. Miguel Rafal, un bon amie del meuQuan compràreu el vostre tros?Nosaltres el compriirem quan es

Quines classes d'ametlers

va establir, com ja he dit abans de- sembràreu?vers rally 1929, encara que l'escrip- Senihrarem verderetes i menons,tura pública consta de l'any 36. Fe- mes ben dit sembràrem quatre fileresrem la caseta des cap de quatre anys. de verderetes per una de menons. EnA la banda de la caseta hi havia una poskem més dc vercleretes perquègarriga que traguérem per poder-hi

són bons de tomar pet-6 s'ha de dir

sembrar ametlers. La vàrem treure el

que són uns ametlers molt senyors, nomeu padrí i jo, de cada caramull de

treuen tanyades i es fan molts alts. En

pedres que R,.iern em donaven quatre arribar el temps de tomar ametlescèntims. érem 3 o 4 homes daniunt els arbres i

Recordau qui fou el parededor un parell més davall. Mon pare teniaque va fer les parets segues?

el pensament que els ametlers no do-

FABRICA DE JOIERIA GARAU(Caen Cajeta)

Fabricant Illes Balears 030Només es fabrica amb or de primera llei (18 K)5.50032,91E: 2.390

14,31 E „..

il} I DelfinRisu unidad

3.99023,89 €

11.990/1,i10 C2.490 ,----, e

14M E

1 dIe

Illtf'''''

i e,, 3 mu'rt,jayA N

If ' UN ._-(P .t'kil20 ii:::s e ii sllfitifi *Age .W„

4 rt'Rrit ell ititi'.,P . ' s• . , ,.

-!-) 4.4907,500 26,B9 E44,91 E

A''-'-.

7,5004431 4:: ,,

Ô.6,900

i3V05.990 4784 e15,81€

5.390 k3.790 q 31.27 E ,,27,0 ï

it.,R —

i

ri, 5.390r, 32,27 E

P.( / mersirn. de P ley

C/. Born, 29 - Tel. 66 04 03 - LLUCMAJOR

nen el seu rnìxim rendiment fins queno fa quaranta anys que són sembrats.Jo pensava d'una altra manera i elsvaig fer coronar l'any 1963. A partird'aquell any feren moltes tries ame-des.

Davant la caseta hi ha una era iuna bassa, ens podríeu explicar-neel motiu?

Quan havíem acabat de batre anà-vem amb les bísties a cercar alga as'Estanyol. Partíem (levers les quatreper no tenir massa sol cap a s'Estan-yol, carragàvem el carro d'alga itornivem per Son Marrano, Es Raja-let, per davant les cases de Paiissa tinsarribar a ca nostra. Anil .) l'alga tapit-vem l'era, n'hi posàvem nu gruix de(levers un pain, feia falta anar dotzevegades a cercar-ne per a poder-la fa-par tota ja que era molt grossa. L'algaservia perquè no s'hi posassin cues nicap altra cosa. Anar a cercar alga erauna feinada i per aquest mutin féremla bassa per a poder regar-la un poc,això és la raó per la qual hi ha unabassa devora l'era.

Que sembràveu?Sembràvcin faves, ordi, civada,

blat, també feiem dos soles de llen-ties, dos de ciurons i dos de xítxerosper al nostre consum. El sembrat elsegàvem amb la falç i amb el volant(falç més grossa) que retia més. Se0-vem mill) dues bísties, una anava fer-mada als braços del carro, duia el ti-nió de la màquina, l'altra anava ler-¡nada amb unes cadenes als ganxosde sa collera.

Romaníeu tota la setmana a fo-ra vila?

No, segons la leina que hi haviaper fer. Anil) mon pare normalmenthi romaníem tom la setmana quan ha-víem de fer gorets, sembrar, etc. Joquan em vaig casar hi solia estar totaIa setmana des del mes de &semi -wefins el i ries de març.

Com era la terra dels establits?N'hi havia de Ines bona i de més

xereea però es pot dir que tot l'establitte bona terra.

Des d' aquestes Ogines volemagrair a Llorenç Oliver i Sheri la sevain formació i donar-li les gràcies pelbon berenar que ens va preparar. Gra-cies. •

Grup de coufrares and) el sea fandador. reverend Guillem Torrensi l'econom Miguel Siquier. 1964 (cortesia (I'Esteve Cirerol Puig)

C/ Music Joan Xamena, 12 • Llucmajor

CULTURA

Confraries de Setmana Santaa Llucmajor (I)

Llorenç Mascaró Company

Coin cada any, en el nies deman; o d'abril arriba la SetmanaSanta; sense duke uns dies desit-j ats temps enrera per la majoria denosaltres, per a poder disfrutard'un hen merescut descans, per adisfrutar de la muntanya o de laplatja, de viatjar i conèixer nousHoes, nous costums i tradicions.Sense duke la Ciutat de Llucmajorconserva interrompudament des defa anys una tradició de les més es-timades per a tots els Ilucmajorers iresidents a la nostra ciutat com ésIa Setmana Santa.

El Dijous Sant i el DivendresSant, les contraries són puntuals;no fallen a la seva apreciada i de-sitjada cita anual. Són aproximada-ment unes 900 les persones, entreconfrares i la f3anda de Música clueparticipen activament en ella. Cadaany són més el Ilucmalorers, gent dels pobles vans, pe-ninsulars i estrangers que la visiten. Demanen, tenen ganesde saber al respecte; de les contraries, ciels estandards, delspassos de la Set mana Santa; una de les millors, sense dub-te de de la nostra estimada roqueta. Hem d'esser re-alistes, conscients, i tenir el peus al terra al mateix temps.No es la millor, sense cap dubte n'hi ha d'altres que ens su-peren, hem de millorar, superar-nos any a any. I ara, a lesportes d'un non segle, d'un nou mil.leni, és un deure, moltpossiblement una obligació per a tots nosaltres el conservari potenciar la nostra estimada Setmana Santa Llucmajore-ra, i si es possible a un futur no molt Ilunya fundar novesconfraries.

L'any passat una vegada acabada la Setmana Santa vasorgir una idea, un desig. Avui una petita realitat: Contes-tar a la majoria d'aquestes preguntes formulades tant pelslucmajorers com pels visitants.

Tal vegada no sigui la persona més adequada per es-criure aquestes humils paraules, sincerament crec que hi hagent inés documentada i preparada que un humil servidor;amh l'ajuda d'un reduït grup de confrares clue han facilitatiota la seva important i valuosa aportació i fet possible en-grandir; pulir i perfeccionar al mateix temps l'arxiu parti-ciar; i a petició d'un bon tinnier° de persones, a partird'aquest número (i per espai de 4 mesos) la revista "Lluc-major de pinte en ample" vos anira aproximant a ella, pu-blicara una bien histèria de cada una de les contraries queparticipen a la procesó del Dijous Sant i del DivendresSant, al mateix temps que reproduirem els estandards i totsels passos que participen en el la. D'una manera simple. re-sumida i detallada de la millor manera possible aniremtent un hreu repas a la Instèria de cada una de les contra-ries. A la seva indinnentaria. estandards i passos.

Com cl lector molt be pot comprendre es podrien es-criure una innumerable quantitat de pagines, i al mateixtemps illustrar-les amb fotografies; antigues i actuals; deprofessionals o craticionais. Són també molt els escriptorsi historiadors que han escrit articles al respecte i que tal ve-gada han quedat a l'anonimat; alguns sí sortiren al seu diaa la Ilum pública. Els poetes, no han quedat oblidats, sónmolts els que han dedicat els goigs, els poemes, les poesiesa la Nostra Setinana Santa.

Senzillament, amb l'ajuda de les distintes contrariesde la Nostra Ciutat i de la Banda de Música hem elaborataquest humil treball. amb única intenció de donar-vos aconèixer la nostra tan estimada Setmana Santa.

Voldria agrair a Fotos Gar, la seva amabilitat, amb lareccrca de les litografies que il.lustren aquestes pagines del'importanassim i valuós arxiu lOtografic i a na Colonia Ju-lia, per fotografiar tots els estandards.

CULTURA

Estendard de la Confraria de Penitentsde la Nostra Senyora de Gracia

Nostril Senyora de la Meta!

La Verònica

Nota: Voldria demanar disculpes a les distintes con ariesi a la Banda de Música de Llucmajor, ja que per motius

d'espai i de compaginaci6 d'aquesta revista (altres sec-cions ho demanan), no es mantendrà un ordre de publica-ció; es a dir, NO es tendrt en compte en cap moment l'an-tiguitat de la confraria, ni l'ordre que ocupen durant laprocessó.

Confraria de Penitents de la Nostra Senyora de G6cia

La confraria de penitents de Nostra Senyora de Grkia

va ser fundada l'any 1964 pel reverend Guillem TorrensMut, que va ser vicari de la Parr6quia de Llucmajor; ell,veient els sentir Marit i la devoció que la Ciutat de Lltic-injor sent cap a Nostra Mare de Déu de Grkia, va decidircrear una con fraria de penitents perqk la gent de LIllenia-jor pogués manifestar a través d'ella el fervor Manu. Eln0111 de la confraria va ser en honor de la imatge del San-tuari de la muntanya de Randa, la de Nostra Senyora deGrkia, tan venerada en aquesta Ciutat. Es una organitza-ci ó de carkter laie i expressi6 de religiositat popular. Con-serva des d'anys curera una línia exemplar i model a se-guir. A l'actualitat consta ami) un centenar de confrares.

111(111 ni ìi ria

I-Eibit blanc, cenyit per un corito trencat blanc, ami)tres nuus, capa Hava celest and) el distintiu de la confrariaa la part esquerra de la capa (escut nianiui, amb Fons blanc,i les Iletres A M brodades en vermeil i or; ainl) una coronaamb els mateixos colors). Careptaxa blanca, anil) la ciende Santiago, a la part frontal. Aquesta creu serit de color

Estandard de la Confraria de Sant Miguel

Cris! assola!

Confrares de la Confraria de Sant Miguel, desjilantarrosegant la capa a la processó de la Sennana Santa

de Vimy 1943. (cortesia de Maria Tondis Lizana)

blau celest del mateix color dc la capa. Guants i calcetinsblancs. Sabatilla blanca i llisa; sense cap tipus d'ornamentsni color. A partir ciels catorze anys és obligatori dur un ci-ri cromat amb boni beta encesa blanca.

Estendard

Color de cel, and) la imatge de la Mare de Déu de Gra-cia, envoltada de Hors ami) fils d'or. Data del 1964.

Fanais

Disposa de 2 Rmals, amb distintes il.lustracions.

Passos

Dijous Sant: Desfila amh la Verônica.Representa banada al Calvari i la Trobada amb na Ma-

ria Magdalena, Il liai) I i eixuga la cara. Consta de 3 figures,un Crist, la Verônica (na Maria Magdalena) i un Butxf(Soldat).

El Cris( porta una túnica lila, cenyida and) un cordégroc i coronal d'espines. La Verônica, vestit verd, ami) unguarda-pits marr6 i un tocat blanc. Butxí, amb gorra d'es-til arab de color blanc; pantalons cutis fins als genolls decolor de cel i una brusa de color groc. La tovallola que téa les mans és de color blanc.

Desfila and) una platalôrma and) rodes, amb faldillacolor de cel.

Divendres Sant: Desfila amh la limage de la NostraSenyora de la Pietat. La Verge va vestida amb tui vestit decolor marr6 clar, amh un mantell cd; amb el Bon testismort (Immun els seus genolls, recentment davallat de la

CULTURACreu, d'on pen ja un Ilenç dc color blanc.

Desfila ami) la mateixa plataforma de la Verònica.Aquesta limage de la Nostra Senyora de la Pietat, es

pot visitar a la Capella de ma esquerra, a la Parròquia deSant Miquel Arcàngel a Llucmajor.

Confraria de Sant Mique!

La devoció a l'Arcàngel Sant Miquel, patró de les mi-lícies celestiais, és de les més arrelades dins el nostre po-bic; tant és així que les primeres esglésies ja tenien per pa-tró a Sant Miguel. També la festivitat de Sant Miguel és elpunt d'arrancada de les nostres ancestrals fires. L'actualconfraria de Sant Miguel va esser fundada l'any 1941 perJoan Tomas i Roig de Can Meco, director i fundador almateix temps del que va esser =bd Col.legi Privat deSant Mique!.

La confraria va néixer com un dels actes religiosos alqual els alumnes d'aquell centre estaven obligats a partici-par-hi, com era adequat a l'època que els va tocar viure.Quan el Col.legi va desaparèixer la confraria va minvarconsiderablement, la majoria passaren a formar partde la Confraria de Penitents Joventut Serafica. Els darrersanys la Confraria de Sant Miguel ha començat a florir no-vaillent i a augmentar considerablement el número de con-frares; gracies a la gran labor de la seva directiva jove iamb ganes de lluitar.

La confraria de Sant Miguel es una institució religiosaque ara com ara pertany a la Parròquia de Sant MiguelArcangel de 1.1ucmajor. A l'actualitat consta amb uns 30

confrares.

Indumentitria

Túnica blanca amb vius i botons de color vermeil, elsbotons comencen a la cintura fins a baix ami) una distanciade 10 centimetres, els vius van voltant la maniga a unadistancia de 4 centímetres; un cordó de seda a la cintura=hé de color vermeil ami) tres nuus a un cap i dos a l'al-tre, una capa negra; la caputxa blanca amb el mateix viuvermeil com hem explicat ahans i a més al centre d'aques-ta hi va un escut format per l'Arcàngel Sant Miguel i l'es-cut de la Ciutat de Llucmajor; les sabates han tresser ne-gres, i el ciri i guants blancs.

Estandard

Va esser recuperat i es va restaurar l'any 1996. És unmedalló de l'Areangel Sant Mique], amb uns brodais defils d'or. El ions ras blanc, amh una guirnalda daurada deremat i a la part d'abaix uns flocalls daurats. Damunt clmedalló hi ha una inscripció: Col.legi de Sant Miguel. A lapart de clarrera esta folrat de domas vermeil.

Passos

Tradicionalment treia la Imatge de la Pietat. A l'actua-litat el Dijous Sant trcu el Crist assotat, ami) plataforma derodes. El Divendres Sant, no treu pas. •

SERVEI I PREU

Provau la nostra marca

CONSUMERVos agrairem que ens doneu

Ia vostra opiniõC/. Nicolau Taberner, 39 - Tels. 12 06 97 - 12 06 98

ÍI:LUCMAJOR

SERVEIS

INFORMATICS S.L.

CI. Major, 107 - 07620 - Llucmajor

Tel./Fax 12.07.97 - Móvil 909.78.42.20

Testimonis documentals de la nostra històriaSebastià Cardell i TomasBartomeu Font i Obrador

(XXI)

Pohlad() i produccionsIlucmajoreres l'any 1818

L'administració municipal pren gran importancia alprimer quart del segle XIX. Per una part tenim al nostre ar-xiu, al fons administratiu, la collita de l'any 1800 que amés dels cereals i Ilegums, hi ha també les garrofes, el vi,Ia liana, el fmmatge, la mel i la cera, les figues, les ametlesi el bestiar dc trossada, de Nana i pot -ci. Aquest documentes interessant si tenim en compte també la collita de l'any1818 que ara donam a conèixer. Recordem que fou Fatly1818, precisament, quan sortí a Il um el Apeo i avaloracióngeneral del capital y productos específicos de todas las tie-rras, edificios y propiedades de dicha villa, documentd' importancia que es conserva a FARM, D 1527 alla on esveu cl nombre d'edil icis, 1.552, molins de vents, 34, el pi-nar 217 hcctarees i la selva, 16.021 hectarees. D'aquest

document ja es passa a la sequera del 1825 en el qual el ba-de fa una representació al Rei i li notifica la desastrosa si-tuació econ6mica per a les 7.000 ;inimes, la població de lanostra vila; la tercera part era de pobres de solemnitat i ambells, més de tres quartes parts, els jornalers, ja que es reduïaa un petit nombre els veins propietaris que podien subsis-tir amb la renda ciels seus bens.

Provincia de Mallorca. Partido de Palma.Villa de Llumayor

Estado que demuestran la poblacion, y cuarteras de tri-go, centeno, mau, cevada y avena, y las arrobas de patatas,cuartanes de aceyte y cuartines de vino que se recolectanen el presente año de 1818, con expresión del número decuarteradas de tierra destinadas al cultivo de cada uno deestos objetos, sus consumos en siembra y alimento hasta lacosecha venidera, y cantidad que sobra á alta de cada uno,y destino donde se compra esta y vende aquella.

Pohlacion: vecinos 1551; almas: 6.883; varones: 3.298:mujeres: 3.585.

Caballerías labranza: 1.500; destinadas á la arriería: 70;destinadas a huega y cría: 450

Articulos de cosecha:

Cuarteradas Cosechasiembra

Consumosiembra alimentos

Sobra Sc vende Falta Se compra

Trigo 5.300 6.893 6.300 25.000 26.407 Sa Quarteray Palma

CentenoMaízCebada 2.300 15.962 3.350 12.000 612 Sa Quart.Avena 3.000 12.121 4.000 13.000 4.879 Sa Quartera

y PalmaPatatasAceyteViña 1.060 14.850 6.300 8.550 Palma

AMLL, SM •

FRUITS SECS • CONGELATS

POLLASTRES A L'AST

Plaça d'Espanya, 8 - Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR

CUI,TURA

Estisorers: sobre l'honor i el bestiarLlucmajor, 1805

Ba f(1)111Cll Prohcits ['era()

L'escriptura és sohretot unamenraria artificial, escriví Lévi-Strauss; i aquesta ohservaci6, un rapicsi se separa del context en que l' an-tropòleg l'introduí - l'escriptura com ainstrument de transformació social icom a eina de poder- ens remet a laproducció del record, a la creació demarques que delimiten els camps depropiciat. En aquest sentit es pot am-pliar el significat de la paraula i in-cloure el tatuatge, els dibuixos sobrepedra i fins i tot les línies del hall quees marquen sobre la terra dins la cate-goria de rescriptura. No hi ha socie-t a ts sense alguna mena d'expressiógrAfica i, des d'aquesta perspectiva noOs reraric at ninar, com feren Deletife iGuattari a "I'Anti-Edip", que "la parlapressuposa rescriptura". Vegem unexemple de doble relació entre la mar-ca i la consciência: en aquest cas, peruna part els senyals de propiciat anti)els que els propietaris de bestial - delsegle XIX marcaven I luis animals iobligaven a reconéixer-ne l'origen, iper altra el text de dentracia com a in-tent de producció d'un altre tipus desenyal, la taca deslegitimadora de res-tigmatizació. Un sumari ohert el mesd'abril de I 805 ens pot servir ri 'exem-pie del que fou la . rastícia periférica aIa Mallorca forana de finals de l'AnticRégim. A més a niés, ens permetra re-cuperar una paraula -si és que s'ha

perdut, que crec que sí- i entendre al-guns dels mecanismes del poder enaquella societat.

El mot esmentat és "estisorer", il'empraren aleshores els germans Joani Llorenç 1.1ompart, com a ofensa ver-bal, per tal de descriure les activitatsd'uns membres de la 1 1amília Portell.Curiosament, el significat d'aqueraitparaula ens remet als orígens de la jus-Bela i de la propietat -categories so-cials que no es poden dissociar-, i ensaclareix quê entenien cis Iracmajorersd'aquella época, o qué volien often-ri re, per honor. Estisorer, es va dir du-rant la insulted() del sumari, significa-va I ladre de bestiar, ja que aquel Is de-linqüents can ainh unes tisoresles marques de propietat de les distin-t es finques, és a dir persenyaven -tor-naven a senyar- els animals que volienprendre. Un estisorer procurava trans-formar els senyals d'ideraitat d' un

i alienar-ne d'aqueixa faix6 la se-va propietat. Era un dirrec glen, so-hretot Ilançat contra el di Cunt pare delgermans Portell. Per descomptat calanalitzar el context de racusació, i elcurs del procés, així coin de la sentén-cia.

L'origen del conflicte entre elsLlompart i els Portel I (de Son Nogue-ra des Frares i de Cugulutx respectiva-ment) foren unes paraules dels segonssobre la manca de cura que demostra-ven els primers pel nine feia al bestial . .Evideniment seria rhtíeil &stria r qui

comen0 primer, si és que això impor-ta, perõ el motiu de discòrdia era queunes figueres de Son Noguera, segonsels Llompart, havien patit força perculpa dels animals de Cugultax. Sal-vador Portell, disgustat per aquel la oh-servació, li recordà a Llorenç Llom-part que ell no havia guardat eis seuspores en tot l'any, i (vie ¡ilk) era tenirpoca vergonya. La referência a lamanca de vergonya fou el detonant, jaque just a continuació Llompart h re-plidt: "tu has de parlar de poca ver-gonya, clue no n'heu tengut mai. Souuns estisorers".

Abans de la denúncia hi hagué en-cara un intent de reconciliació pacífi-ca. Es fat una reunra a la casa del no-tari i escrivà reial de Llucmajor, Bar-tomeu ThomAs, en presència del bade,Sehastit Frígola. Tot i això, en comp-tes d'aconseguir una entesa, els quatreprotagonistes Clleara s'engrescarenmés en la baralla dialéctica. Els [im-part asseguraren no haver-los dit Ila-dres, per() Salvador Portell recorda quehavien afirmat que eren "estisorers",clue era el mateix. Aleshores fou quanLloreng Llompart digué que si ells noho den ja ho era son pare. Eon la rup-tura definitiva. El notari 'Moira's. quedesconeixia el significat de la paraula.va fer algunes averiguacions: "y des-pués se inform() el testigo qué queriadecir la palabra "estisorer", por igno-rarlo, y le dixeron que era lo mismoque ladrón de ganado, por ser regular

Els germans Porte]] decidirenfer la denúncia. Calia aclarir que nola feien per "malícia", sinó per talde defensar I —honor vulnerat" de lafamília. En general, els testimoniscoincidiren en els fets. És potsersign i Heat iva la declaració del batle.Durant la reunió que feren a la casade l'escrivà reial, un dels PorteIIs'havia queixat que "era una ver-gonya no guardar el hestiar", i Llo-renç Llompart observó a continua-ció que anessin "a demanar a sonTaixequet dels Porte I Is", comentarique no feia sin6 donar nies força al'acusació. Els denunciants fona-mentaren així Ilur inculpació: eramolt perillós deixar i issar aquellinsult sense demanar una explica-ció, .ja que "estisorer" no era unaparaula innocent que es pogués pro-nunciar sense esperar conseqüèn-cies: "Esta expresión, así como suena,no demuestra la malícia que encierra,pero lo cierto es que en este puebloequivale a un ladrón de ganado, puesquiere decir que con las tixeras Sc lequitan y ponen las señas que quieren,y dan a entender que el que era de otroes suyo (...)" (f.12). A tiles a mes, unavegada els Llompart havien calumniatIa memória de li tir pare i sembrat eldubte a Llucmajor, els agraviats ja nopodrien gaudir de tranquil.litat. El bes-tiar era flic il de perdre, i molta de gentcomençaria a sospitar d'ells. Acusar-los d'estisorers era greu perquè mina-va la confiança dels veins i destrifia laseva reputació. L'honor, per a ells, te-nia per tant una força práctica: els pos-sibilitava la bona entesa amb els veins,que estaria en peril] si no reivindica-ven Iliir innocència. La denúncia, po-dem concloure, tenia per object i u ren-tar una taca, perscnyar-se de la marcaque els havien volgut posar.

Els Llompart, natural ment, lambetenien arguments, perà la veritat. nosemblen tan convincents. En el docu-ment de defenses, asseguraren queaquella denúncia no podia ser "sensemalícia", i que en realitat era WM ven-jança. De let, digueren, no hi havia capmotiu per fer tant de renou.11s Portellnomes volien que es parlés delis, cir-cumstAncia demostrada pel fet que fo-ren ells qui comcnçaren a insultar-los,

que eren uns poca-vergonyes, "...y es bien sabida la regla de derechoque la injuria verbal se compensa conotra injuria verbal, y el no tener ver-guenza comprehende toda especie de

crímenes, y de esta conformidad sonlos querellantes los culpados..." (f.15)A Ines a Ines, la paraula de la discòrdiano era tan perillosa com els denun-ciants volien fer creure: "... lo de "es-tisorers" es una palabra equívoca, y sepuede tomar en varios sentidos, a dife-reticia de las que se han dicho a losdeponentes, y en efecto los visibles deIa villa sin explicárselo no lo compre-hendieron, que haría la gente plebeya,que va rancho diferencia si se les hu-hieren dicho ladrones expresamente..."(1.15v) L'argument més fort. NI seupragmatisme, era que amb un procèslegal com aquell era molt difícil queuns veïns es reconciliessin. Era pertant contradictori afirmar que no hihavia malícia i alhora fer una denún-cia.

Les rèpliques

En el torn de repliques els Porteninsistiren en les mateixes raons. (Pall

digueren que els Llompart eren poca-vergonyes es referien nonnes a la pocacura que tcnien del bestiar, i era un co-mentari que solament volia descriureuns fets objectius ja que els havicnperjudicat amb la manca de controlque tenien sobre els seus animals. NoIn havia tanta gravetat en l'insult de"poca-vergonyes", que nomes signifi-cava el que s'entenia directament,mentre que estisorer era una paraulade molta transcendencia. No era unmot difícil de conèixer, ja que el testi-m oun que l'ignorava -l'escrivó reial-hen aviat el pogué entendre.

La replica final dels acusats esbasó en l'argument econòmic. Defet, la batalla pel significat d'"esti-sorer" semblava perduda. Insistiren,això sí, que era una paraula equívo-ca i no necessàriament injuriosa,pert) si no ho era -podríem dema-nar-, per què havia estat llur respos-ta a l'acusació de ser uns poca-ver-gonyes? En el fons, afirmaren, totaaquella denúncia era un engany,que ocultava els vertaders motiusde la banal la. El motiu de la querellano era de cap manera la paraula, si-nó el bestiar. El bestiar dels Portellera tres vegades més nombrós queel seu, i per aquest motiu feia moltInes mal quan entrava dins l'altreprcdi.

La sentència

L'assessor nomenat pel cas, Nico-lau OmeIla, dictó una sentenciad'allò més cstrany. Per una part cas-tigava eis Llompart a pagar les cos-tes del procés, i se'ls advertia que

no tornessin a provocar sumarisd'aquella mena. En principi, semblauna condemna, perú ara bé, Omellaguardó algunes paraules molt durescontra els PorteII: per una part, reco-negue que "las palabras que se dicenproferidas por dichos Llomparts nopudieron perjudicar el honor y estima-ción de los mencionados Portells ni eldel Padre de éstos, a quines se les de-xa en su buena opinión y fama... (1.20)

Molt he, pea) si l'insult no podiaperjudicar cl seu honor, que es voliaestablir amb la sentencia? Que no erapossible que el perjudiqués, o que nol'havia perjudicat de let? Volia sola-ment tranquil.litzar-los, ja que aquellahavia estat la raó de la denúncia?Aquesta seria la conclusió més plausi-ble si no fos perque Omella, desprésde condetnnar cis Llompart, es reservóunes paraules per als denunciants pertal d'advertir-los "que deixessin deproferir expressions que puguin sercausa de quimeres iguals a la present".( 1 .20) Petit és clue la vida social -es-tructurada en el senyar i el persenyarde persones i animals- dóna vida a qui-meres i a altres fantasies. El caráctermonstruós de la malvolença, en la fi-gura emprada per OmeIla, es justifica-va en aquell cas pel desig de convertirunes parades en motiu d' acusació le-gal. Hi ha quimeres que es volen trans-formar en text.

(I) Arxiu de l'Ajuntament de Llucnia-jor. Cúria Criminal -Causes 1781-1813. 1805. n"554. •

variar las señas al ganado hurtadocon unas tigeras..." ((1)1.8v)

Les defenses

nr\C/. CRUP ESCOLAR, 68

LLUCMAJOR

TEL.: 971 12 10 81

q,,,,h4A,a4 a P40.2

JAll

AEROBIC

STEPS

AEROBIC INFANTIL

GIMNÁSTICA ARTÍSTICA

TAEKWON-DO

HA P1<

MANTENIM ENT

SAUNA

SOLARIUM

M ASSATG ES

1- ■1- /#,trrilt Arre)/ () tin r) tc1/c

CULTURA

La cuina tradicionalLa sobrassada

A ntimia M. Bonet

Pünic. La sobrassada torna blanca. Un fet penós que esprodueix enguany. Un esforç que es veu castigat. Una Ira-dició conservada per uns Rocs que és maltractada per unescauses aparentment inexplicables.

Que o qui és culpable?Sembla culpa del pebre bord. Antiguament es cultiva-

ven a Mallorca les quantitats necessàries de pebres ver-meils d'una varietat autóctona i específica per condimen-tar, junt anib la sal, la sobrassada. Aquests eren pebres queanomenaven de "tap de curtir", petits i allargats, d'uns dot-ze ems. gruixats. i es collien hen madurs, vermeils. Els delPla de Sant Jordi eren els mes apreciats, de niés polpa i aro-ma que TIO els cult vats en altres lioes; rendien un 20%Ines.

Seguia el procés d'elaboració fent-los assecar al sol;s'en Maven a les façanes, conferint un paisatge tirhù, i unencant cromMic dilíeil d'igualar.

La següent operació consistia en acabar d'assecar elspebres (prèviament desproveïts de capolis i de Ilavors) dinsforns condicionats per aquesta tasca; en calent seguia lamoituració que els convertia en pois d'un vermeil sorpre-

tient, idoni per a la conservació de l'embout. Era molt va-lorat el pebre de "primera flor".

Desapareguda la manda tradicional d'elaboració, rom-put el respecte quant a les diferents fases o passes a seguir,la qualitat i propietats ciel pebre bord han degenerat cle talmanera ewe ja no compleix el seu fi. La sobrassada, man-cada deis elements necessaris, torna blanca.

Ha estat imprescindible suplir les condicions i propie-tats del pebre vermeil, per una dosi de conservant queabans no era necessari.

Fer matances és laboriós i difícil per a aquells que non'han fetes mai; requereix prktica i el total &mini de lesdiverses feines a seguir per obrar el pore; però, acabada latasca, és un gust contemplar "sa perxa". Liangonisses permenjar tot d' una, les primeres torrades al cal in; sobrassadesprimes per consumir tan bon punt s'hauran acabat les Ilan-gonisses; les peces niés gruixades, que es reserven per niésenclavant: "sa pultrú" i "sa bufeta", peces estrella de "sapersa" després d'adornar-la amt .) la seva presència majes-tuosa tota la temporada, s'encetaran a l'estiu per empastis-sar liesques de pa immenses, ja sigui mere, de regust deniel, o blanc de xeixa, o hian com coca.

Olives, albercocs, ligues o ralm, són bon companys al' incomparable embot it que avui ens ocupa.

Tenc clues receptes proporcionades per 11 ' Ant6nia Ar-hás i la seva cunyada Magdalena, que formen part delscost inns ancestrals de ca seva. Grücies a na Magdalena,que ha conservat amh encert i cura exquisida !es tradicionsgastronòmiques Ilucmajoreres, podem gaudir d'unes pre-paracions significatives del poble. Esper i desig que enproperes edic ions ens en proporciona6 d' Aires.

Sobrassada amb mel

Els ingredients no es pesen, s'hi pegava "a MI'', pertant, tastau fins obtenir el punt; es divertit i aconsellable.

A roc suau, dins una paella, es fregeix un pilot de pas-ta de sobrassada (sobrant de dins la IMiquina (i'embotir).Després de donar-li unes voltes s'hi afegeix una culleradagrossa de mel i una alita de sucre. Se segueix la cocci() unsminuts sense deixar de remenar. Es menja immediatament,hen calent amb orel lanes, ensalmada lusa o coca "munta-da".

Ensalmada de sobrassada

Si teniu posada la conliança en un deterinimit forn opast isseria, Os on hell de ref" Demanau que us fa-cin una ensalmada en la qual sustituiran el salm per pastade sobrassada, que vosaltres els dureu recent feta, de lesvostres matances. La preparació i cocci() d'aquesta singu-lar ensalmada és habitual, peró de resul tat ben di ferent. •

De cap a cap d'anyAndreu Ramis/Antoni Ginard

Febrer

Febrer curt, pitjor que turc. El te-breret curt en vint-i-vuit dies en surt.Encara és un mes fred i humit. De to-tes mancres, cl dia ja s' ha allargatconsiderablement i al febrer ja es jor-naler. Els ametllers ja solen estar Flo-rits i els sembrats solen començar averdejar.

A la Muntanya continuen collintoliva per ter oli i trien l'oliva pansida.Si han acabat de collir, és el mes Imesbo per esporgar les oh veres i d'altresarbres durant la II una nova. Si en sa-beu o us agrada cantar trobrareu mol-tes tonades per a l'ocasió.

Per Santa Apol.lOnia (9 de febrer)exsecallen tarongers i Ilimoneres iencara es pot exsacallar algun garro-ter. Durant el mes podeu trasplantartarongers i Ilimoneres. Igualment espoden sembrar els magnifiers i Ho-rers. Es poden fer empelts sobretotde prunera i cirerer. En general, elsttrbres que perden la ful la amb el fredencara dormen, si no ho féreu pel ge-tier, sou a temps per empeltar-los, ex-secallar-los i trasplantar-los. Es unbon temps per anar a coil ir cames ro-ges pel minvant, encara podeu tallarcanyes per ter els paners.

A la vinya, aquest més és el tempsde cavar i, si no està a un lloc moltfred, podar els ceps, si es possiblean+ Iluna vella, o amurgonar-los.

Des d' últims de lehrer lins a pri n-cipis de marc és Phora de sembar lesfigueres, per la qual cosa heu de tenirel clot fet abans; s'han de sembrar elmatí si no voleu que cresquin amb lesbranques per avail. Els bons pagesostambé diuen que per anar he la figue-ra jove no ha de veure la liguera ma-re.

Fins a mitjans del nies teniu tempsde passar la primera reia per fer clguaret, nialgrat hi hagi llocs que la re-tardin tins a principis de març; en elcas que vulgueu donar quatre Ilaura-des i si heu let la primera a linals degener, pensau a donar la segona a fi-nals d'aquest nies o principis del (ILK-,ve. A la seca, és bon temps per terguard( per sembrar melons i síndries -al mes de maig-.

En general, durant aquest mes hand'acabar de sembrar, si no han acabaipel genet - , especialment enguany que

ha estat passat per aigua. S'han de co-Ilir les motes velles d'herba que esmantenen dins el sembrat; desprésd'això, s'ha d'entrecavar i esterros-sar.

Pensau també amb les laves.S'han de I laurar i entracavar. Es con-venient llaurar-les dues o tres vegadesi després maiencar-les. Si plou nopasseu ànsia; moltes brusques fan leslaves bones.

Com s'ha indicat, si la terra té bo-na saó, és bon temps per començar aIlaurar sembrats, si cl moll no us ha

Representació del mes defebrer segons gravat de

Bernal Granollachs

impedit sembrar-los. Pels qui no ten-guin bístia, és ben hora que s'arminde xapetes i es posin a entrecavar. Siteniu ganes de bulla, seri't bo recordarque, tradicionalment, el Dijous Llar-der (enguany eau dia 26) els missat-ges prenien les senalletes a les donesque entrecavaven laves i les s'en-duien a la taverna; les femelles, si vo-lien recuperar-la, havien d'anar alcafè i convidar-los a beure.

Pets hortolans és el moment desembrar guixes; per als alls la I lunavella es el millor temps, mentre queper a les patates la I luna nova és lamillor. Es poden fer els planters demoniato i pebrer. No cal oblidar queper Santa Agueda (5 de febrer), to-matiguera nada o sembrada; aquestdia també és l'indicat per fer el plan-ter de les alfabegueres que podreu en-sumar per (levers Sant Bernat (20d'agost).

Les carabasses turqueses se sem-braran per Santa Agueda -i dins elnies de marc-. A les terres calentestambé es poden començar a sembrarmelons.

Continua la collita de cols i s' ini-cia la de Iletugues i pastanaga. Anti-gament, als Hoes on n'hi havia, elcreixent del mes de febrer i primersde març era el temps de la sembra del

lltem.Aquest mes continua la posta de

l'aviram i les lloques encara coven.Si leis comptes posar endiotes, pen-sau a mirar el signe: recordau que siquan les posen trona els ous no nei-xen. Des d'últims de gener i duranttot el lebrer sol esser el temps de néi-xer mens i es l'hora de formatjar; alcamp ja hi ha herba suficient per lesovelles. Si no heu let matances, jaqueden pocs pores tardans a la vendai ja som sobre la corema.

Tot posats a fer recordatoris, si laCandelera (2 de febrer) riu, plegauIlenya per l'estiu i si plora, el fred jaés fora. Sant Blai és Padvocat contrael mal de coll; per tant, dia 3 de Fe-brer no vos heu d'oblidar d'anar a be-neir caramels i regalessim per a lagargamella, un poquet cle blat per al'aviram i algunes garrotes o Elvesper al bestiar. Si Santa ApoliOnitt nous guarda de mal de queixal, no ten-dreu més remei que fermar-vos tresalls damunt el pols de monyeca.

Pel febrer els tords davallen de lamuntanya cap al pla. Com sempre,per Sant Macià (24 de febrer) Pore-nella ve i el tord se'n va. S'acaba lacaça del tord, pet-6 quan arribin lesoronelles es menjaran el core de leslaves i dels xíxteros.

L'Apóstol Sant Mac- WIcada any mos sol fer una

el Darrer Dia twita Ind lai Corona el sen demïi.

Aquesta cançó indica que el fe-Fifer sol ser temps de bulla i disbauxaabans de l'estretor de la Corema. Nor-malment el carnaval s'inicia durantaquest mes. Són dies de disfressats,ximbombades, ortigades i qualque so-carrada. Si voleu prendre la fresca,també és bon temps per fer volar es-tels.

Atenc iá. Si algú pateix de malaverany, hom assegura que el plenilu-ni de lebrer nies funest, du-rant aquest mes n'enterren molts.Pea), per solucionar-ho, els casorislets aquesta mesada seran fecunds. •

1-)EQ12UCD_ILJEQTA

cp

iiiT 1 E E

C/. dT, VIII. 49 'Id. 66 11 58

SOCIETArT

ff,--}0.->S a penya4 s falcó

- El plenari del passat dilluns dia 25 fou suspès pel ba-de, tot i haver-hi quòrum per tal que es realitzas. El que vapassar es que faltaven dos regidors (un del PP i el d'AS!),cosa que deixava l'equip de govern en minoria.

L'explicació del let, per part del bade, va ser que "notenia perquè discutir més de dues hores uns temes que unAre dia es resoldrien en deu minuts" i, com que, gaudeixde majoria absoluta "no tenc perquè perdre el temps".D'aquesta actuació, Sc n'han fet ressò els diaris de la nos-tra Comunitat, tant en pla seriès com satíric, i sempre qua-il ficant l'actuació de l'amo en Gaspar d'antidemocratica.

Creim que és digne d'elogi que, en els temps que co-rrem, hi hagi qualcú dels que es dediquen a la política coma professió, que no faci ducs tires de petjades, i en Gasparn'és un!

L'única tira de petjades que fa, és com les que feia elcavall d'Atila: no només li tenen por els seus adversaris si-n() tainhé els seus generals, aliats, súbdits i huions.

- Quan el President Matas parlava de moratória urba-nística, ell i altres baties, com per exemple el de sa Pobla,Jaume Font, qiiestionaven que aim') lbs possible. Ara que elSaulo de sa Pobla s' ha convertit en Sant Pau, i en Gasparcoherent ma el que sempre ha detensat, segueix en la líniade sempre: niés urbanitzacions, més camps de golf, uni-versitat privada de Maioris Décima (duplica els terrenys),més places hoteleres, més edificació en una Marina no pro-ductiva i intraaprofitada...

- És d'agrair, per part de l'electorat, saber a qui s'ele-geix, i si es coherent amb el que desitja, amb el que predi-ca i en Gaspar 110 es. Fins i tot perillosament respecte als"seus", ara que el partit es vol centrar i per Madrid ja ha co-met -lot la moguda.

- En un país on la diplomacia dels polítics es caracte-ritza per la lalseclat, les bones paraules de dehilitat, el saberescoltar i parlar poc d' ignorancia i rectificar les equivoca-dons d'inseguretat i manca d'autoritat, tenir un hatle queno té aquests defectes és un do que no tots els ciutadans po-

den gaudir, i que a l'hora de les eleccions ens permetràd'encertar niés quina és la nostra opció sense peril! quedesprés vénguin les decepcions.

Endavant Gaspar, "sigues qui ets", que els que pensenque les coses són com tu les veus i que s'han de fer aixícom les fas et votaran, i els que no, no scran enganats.

- I mentre per (levers Madrid n' Aznar continua lent elsdeures, pel nostre Ajuntament han tret a exposició pública,per tercera vegada, les modificacions del Pla General, pera l'aprovació inicial. I és que aquí, com a Madrid, tambéfan els deures, però més.

- L'asfaltat de la ronda Migjorn ha estat asfaltada i mil-ja. i no han escatimat el material. El problema és que elsque ho han let estan avesats a fer i a arreglar carreteres onhi ha un augment de nivell del sell de sis o set cm. Enaquest cas en particular, la carretera que s'ha adobatdins el poble, on hi ha vivendes, i ja és la segona vegadaque augmenten el nivell del seu sòl, cosa que fa que l'asfaltde la Ronda i la voravia del sud es trobin al maid x nivell.i això, en dies de grans ruixats facilitara la inundació dequalque portassa.

Pere), alegram-nos, no hi ha mal que (Joni cent anys.Ara hi fa hen bon aparcar, damunt les voravies i per pujar-hi, ni ho notes. L'únic inconvenient es que, a causa delsclots i trossos de rajola i de grava, en circular no es tanagradable como si ho haguessin asfaltat tot de cop, carre-tera i voravia.

- La vigifticia i control dels punts de recollida selecti-va, no sabem a qui pertoca, si a l'Ajuntament o al mateixservei de recollida; és que, a mes de la falta de civisme queprovoca que algú en faci mal ús, hi manca també la di-ligència dels encarregats del servei, perquè algunes vega-des els contenidors es trohen plens a vessar, de roba o depaper i hi estan més d'una setmana sense buidar-se.Aquests dies és quan niés baleigs hi ha al seu voltant. Noseria possible més efectivitat en el servei o posar-hi méscontenidors?

- El Centre d'Informació Juvenil és un centre municipaladreçat als joves.

Per això, els Joves de Mallorca per la Llengua i, ennom seu, un grup de meinhres Ilucmajorers, adreçaren unasol.licitud al balle del nostre Ajuntament on demanaven ellocal esmentat per fer-hi la presentació. Trobaren (què vo-leu) que hi deia. La resposta del Sr. bade va ser: NO. Mo-tiu? La senyoreta que te cura del CIJ no "la hores extra".Per (ant, un horabaixa no anava hé.

Ia veritat, i ara, herbes de banda, consideram que l'ac-tuació del batle ha estat incorrecta perquè ha posat entre-banes a l'hora d'inibrmar els nostres joves. Necessiten serde la Tercera Edat, per reunir-se'?

Llucmajorers i Ilucmajoreres, pensau que l'avorrimentrebel és el pitjor que hi ha. •

El president de la penva Ilucnuijorera Joan R. Dominguez amb el capitadel RC.D Mallorca, Chichi Soler i el president Guillem Reines.

La jamilia mallorquinista de Llucintnorwith el president i el capita del RC!) Mallorca.

EsportsAniversari de la Penya

MallorquinistaC. FontFotos: C. Julin

Dia Il de gener de 1999, és a dir, un diadesprés de la victòria del RCD Mallorca contrael Real Madrid per 2-1, es va celebrar a Lluc-major el primer aniversari de la penya manor-quinista al local social, bar "Tabú". En un am-bient festiu i amb l'eufòria pròpia d'uns afi-cionats que tenen en aquell moment el seuequip en primer Iloc de la classificació nacio-nal, es va rebre la visita del President del Ma-llorca, Sr. Guillem Reincis i del capWt, el ma-Ilorquí "Chichi" Soler.

El President de la penya Ilucmajorcra, Sr.Joan R. Domínguez va valorar molt positiva-ment aquest primer any de penya i va remarcarque de cada vegada niés es feia notar cl ma-Ilorquinisme a l'ambient, sobretot tenint encompte la posició de 'equip en aquell precísmoment i els resultats ciels darrers encontres.Tot i això, el president Ilucmajorer va afegirque seria ho que els pares i mares animassin elsseus fills a formal - part d'aquesta penya, ques'assocfin i que portin aquest mallorquinismcdes de petits.

D'altra banda, el president del Mallorca,Sr. Reinés va expressar la seva más profundasatisfacció pels resultats de l'equip i es va mos-trar en tot moment com un president senzill ihumil, tot client que "no es pretán ser un equipde la categoria del dos primers, sin() &equipsclue sempre es mantenen cl ins Primera Divisió,com són Atlètic de Bilbao, l'Atlètic ele Ma-dricl, el Saragossa...". Tam há va fer re ferenciaal primer Hoc de la classificació tot apuntantque "no ens havíem ele confiar de más i quepotser aqucil loc serien nomás focs d'artifici".Pel que fa a la normalització del nom del Club,després de la polèmica, s'hi va mostrar a favorI va con fessar que s'hi arribaria, tot i que s'hau-ria de fer "a les hones i poc a poc".

Finalment, parEirem amh el capiti, "Chi-chi" Soler, que no va parar de signar autògrafsi dc fer-se fotos amh els més,jovenets i jovene-tes. El jugador es va mostrar molt satisfet pelpaper del conjunt mallorquinista i va conside-rai - que la temporada era magnífica. •

q,oriala/ ./ (fiyjortz/, _WO.7 -e/l/mo71 6š7

ESPORTSCiclisinc

Genaro Ramos se'n va al País BascCatalina Font

1-leni entrevistat el jove ci-clista Iluemajorer Genaro Ra-mos, després de saber queaquest estiu que ve anirà al PaísBase per correr amb tin equip

Des d'aqui Ii desitjam to-ta classe de sorts i l'encorat jama continuar en aquesta unia decampin que fins ara el caracte-ritza.

- Amb quill equip has fitxat?- He fitxat amb un equip clue

Cs diu Fede Etxabe, de Bilbao. Teun equip amateur i l'equip pel qualhe fitxat jo, que és juvenil, de des-set i devuit anys.

- Quart parteixes?- lialtre dia vaig cridar per

telèfon i vaig parlar am') el coor-dinador i Ii vaig enviar una relacióde les curses que interessavacórrer i ell em dirii si li pareix hé o si considera que me n' hade retallar alguna. Una vegada ens posem d'acord me n'aniréi segurament serà devers el proper nies de juny. Estaré a Guer-inka, prop de Bilbao.

- Per quill temps fitxes?- Per tin any. En principi, en Fede ((lue es amh qui lene els

contactes al la) em va posar una condició de firmar per cincanys però en Jame que és qui em va relacionar amh lagent del Pais Base, em va aconsellar que ho fes per un any,que miri si m'agrada perquè si no resultava un compromismassa important. Ja veurem, després, si pue quedar méstemps. En principi, li vaig posar unes condicions, que emdeixàs posar en forma més de cara a la pr i inaveril per podercórrer ja que es tracta d'unes curses importants i l'aju-dant del seleccionador nacional aixf !Who va aconsellar.

- A quill Hoc estas, a la classificació espanyola?- Ara estic en sisè lloc. Es fa una lliga on cada cursa té uns

punts i vaig fer el Tinnier° sis i segon juveni I de printer any.- Ens has parlat d'en Fede Etxabe. Qui és?- Va ser ciclista professional i va fer nui cinquè Hoc en un

Giro d'Itàlia, el sise o sete alTour... I ara té aquest equip pelLlual he fitxat. En Jaume Salvà, re-petesc, s'ha cuidat de tots aquestsprotocols i a en Fede, encara no elconec personalment, tot i que ell

ha vist córrer, i es veu quevaig agradar.

- Hi van niés joves mallorquinsamb tu, a Bilbao?- De juvenils, no. N'hi ha un

d'amateur, que és en .1( age Gar-cia, d'un equip de Palma i deu te-nir 23 o 24 anys.- Te fa illusió anar-hi o també

l'espanta una mica?- Espantar, 110 m'espanta gens. I

d'il.lusió me'n la molla tot i que sihe d'aprendre el hase no sé si em

una mica de peresa...- Quina vida duras, alla?- Euuu varen explicar que podia

triar entrenar el matí o l'horabai-xa, i l'altre mig ilia, si m'interessa.

fer de me6nic de bicicletes de ['equip. A mi m'agrada moltaquesta feina i mes o menys la faig 116, així que supôs que emdedicaré a les bicicletes, entre una cosa i l'altra, tot el dia.

- Això suposa moltes despeses, com ho veils?- Jo no em pue subvencionar els viatges i de la meva hut-

xaca no poden sortir els doblers. Ara, a Llucmajor, nul gripd'amics ha creat una penya en nom meu per ajudar-me econô-lineament. He d'esmentar l'aportació de cent Intl pessetes queha realitzat el propietari de la botiga dc mobles "Marc Chio-ne", de la Ronda Migjorn. Aquests doblers són per si vullhaixar a fer alguna cursa que no estigui (luis el calendari quejo he proposal. Quan vaig saber que s'havia ereat aquestapenya vaig sentir una gran emoci6 i cree que és un gest al qualestaré agraft sempre.

Recordam, de part del Club Ciclista de I Incmajor,que cada diumenge, a partit - de les 9 del mati, es fa unasortida, des del local social, al Bar Gran Via. La gent in te-ressada a participar-Iii, si no t e bicicleta, el Club els dei-xara. Animaii-vos! •

Cadets C.D. Espanya la Regional

Cadets C. I). Espanya Ila Regional

Resultats de futbol

Joan tiaIvaFotos: Joan Quintana

Fèrnines

9-1-99: Espanya, 1 (Noemi)- Sant Jordi, 016-1-99: Ca'via, 1 - Espanya, 0

Preferent

10-1-99: Montaura, 0 - Espanya, 1 (Patric)17-1-99: Lspanyit, 1 (Martí)- Santa Ponça,24-1-99: La Unió, 1 - Espanya, 1

, Juvenils I"

9-1-99: Espanya, 1 (Vega)- Cardessar,

Benjamins F-7

Espanya, 15 - Barracar,Campos, 2 - Espanya, 3Espanya, 3 - Arenal, 2

No tenim dades dels golejadors d'aquests parois.

Benjamins F-8

Pla de na Tesa, 9 - Espanya, 0Rt. Arenal, 6 - Espanya, 1 (Aitor) •

16-1-99: Santanyí, 0 - Espanya, 023-1-99: Montuïri. 1 - Espanya, 1 (Ro-mero)

Cadets 1"

9-1-99: Espanya, 4 (Carlos-2-, Mora-gues i Dani)- Porto Cristo, 216-1-99: Binissalem, 0 - Espanya, I(Dan I)23-1-99: Espanya, 4 (Ditni-2-, Ferra-gut i Jaume)- Alcúdia,

Cadets 2"

9-1-99: Montuïri, 5 - Espanya, 1 (Mut)16-1-99: Santanyí, 4 - Espanya, 1 (Da-mia)23-1-99: Espanya, O - Arta, 2

Infantils 1"

Escolar, 3 - Espanya, 1 (Vinseiro)Espanya, 3 (Valenzuela, 2 i Nevado) -Murer,Binissalem, 3 - Espanya, 5 (Josue,Nevado, Valenzuela, J. Miguel i J.Ramon)

Infantils 2"

At. Escolar, 2 - Espanya, I (Adria)Espanya, 3 (Carlos, 2 i Lozano) - Ba-rracar, 3Espanya. 1 (Carlos) - Felanitx, 0

Alevins l"

Espanya, 2 (011er) - La Victòria,S. Francesc, 3 - Espanya, 1 (011er)P.R. Llull, 2 - Espanya, 2

Alevins 2"

Espanya, 1 (J. Ramon) - Cardessar, 8Olímpic, 8 - Espanya, 0

femení A

ESPORTS

BA s 0 Infantil femeníDos equips: A i B

Guillem OliverFotos: C.

L'entrenador Tomeu Jaume es elqui porta l'equip A de jugadores In-until femení iii ajuda n'Antènia Mi-ralles. Elles són: M" Gràcia Mut.Antònia Font. Catalina Bujosa, SílviaZapata, Isabel M" lanares, Xisca Ga-rau, M" Gràcia Moragues, Neus Llom-part, Cristina Jaunie, Cristina Garau,M" Mar Oliver i M" Jesús Perez.

Ocupen el 3cr. lloc de la classifi-cació el qual tenen hen merescut pelseu gran interès i sacrifici. Un bongrup de . jugadores, endemés dels en-trenaments tres pies a la setmana van.tumbé, al Centre de perfeccionamentde la Federació; entre una cosa iels ocupa un gran número d'hores iiimb ai Xò demostren la seva gran Ai-ció. Són nines molt aplicades, volenter lema, i el que és molt important,reina un gran esperit de companyonia(mire elles perquè al carrer són ami-gues i dins de l'equip ho demostren.

Es veu que l'entrenador n'esGt or-gullós: les jugadorcs juguen he el con-tratac, pressionen fort i duen un jocrftpid i calculat; controlen lins a tirard'aprop; ara comencen a tirar de foraalgunes vegades i ja ho fan hastant hé.Hem de dir que són jugadores de 2nany, tenen 13 i 14 anys sols duesd'elles vénen de l'equip B. na M" MarOliver i na Cristina Garau.

Endemés d'aquestes dues, l'equipB est) format per: Marga MarbreRosa Oliver, Esperança CeRri, MartaCer6, Sonia Muñoz, Laura Rosselló,Cati Mari Martorell, Isabel Torm'is,Magdalena Vich, Silvia Corbalan i naRosa Mir que no es a la foto. Les mo-tutores Cristina CeRkt i Maria Coll fan el que poden per-que els entrenaments sien el mes seriosos possible i al-guiles vegades ho aconsegueixen; tenint en compte que lameitat de les .jugadores són minis, ja se sap que dins unequip infantil no poden hravejar.

Les monitores min molt comprensives i no les exigei-xen massa, comprenen que les jugadores són molt ninesi tenen més juguera que ganes de sacrificar-se. De totesformes comencen a fer qualquejugada i a mesura que els

liquení B

surt un poc millor ln duen nies interès. Les monitoresadincten que algunes vegades s'han d'imposar perquè sino l'equip els fnix de les mans. Estan segures que l'anyque ve poden ser un equip hastant compacte i poden que-dar he; enguany van a la cua. •

ePLAÇA 18serigrafia

C/ SON JULIA, SOLAR A-65POLÍGON INDUSTRIAL SON NOGUERA

07620 - LLUCMAJOR - MALLORCATELÈFON 66 04 22

FAX 66 19 22

CEN

LLUCMAJOR

HORARI:(le !es 9'00 h.a les 21'00 h.

fj 4 j :i.D1:).....),?,, Pte-

4,....

...

fIRTESE ...i . ,, e 1 , 5

! .A 1 ._ r , 1:.4 ..,.,L ..,,,: , , HEis„

::,f , ,

CIRCUITSPER EUROPA

C/. Mallorca, 2 - Fax: 971 44 50 35Tel.: 971 44 50 42 - 971 44 50 43 (S'Arenal)

CENTRE D'ESPECIALITATS MÈDIQUES,Clinica Dental

OrtodònciaMaxilo Facial

PsiquiatriaPsicologia

Traumatologia i Cirurgia OrtopèdicaOrtokdia

Rehabilitació i FisioteràpiaOftalmologia

R.X. RadiologiaPodologia

Centre Auditiu1/4

ASSEGURANCES: AXA - ADESLAS - AGRUPACIÓ MUTUA - IMEQBA - CAN PLANAS - ASISA - IMECOCAJA SALUD - MEDIHATC - GROUPAMA - NOVOMEDIC - ONCE - PREVIASA - SANITAS - VITALICI

LALIANCA - WIN Hdk H RJR - ASEPLY0 - L'ES-FRELLA - ALLIANZ-RAS - MUTUA D'ACCIDENTS:FIMAC - FREMAP - LA BOREAL

Plaça (l'Espanya, 56- Tel.: 971 12 00 64 - Fax: 971 120 426

Medicina General ogualatoroPediatria

CardiologiO Aparell RespiratoriAparell Digestiu

Analisis CliniquesCirurgia GeneralCirurgia Vascular

NeurocirurgiaCirurgia Plástica i Reparadora

Nutrició i DietèticaGinecologia i Obstetricia

DermatologiaA.T.S. (Infermeria)

RENAULT4410011 •'mu*

0)1M7 DIAllEngIMEMu oLoRonda Migjorn, s/n - Tets. 00 01 40 i 06 00 41

60BUGtittODU-6a' AIRE ACONAIONADE it===olloolite.lia***ee

DISPONIBLEST

AMU -

'Ettita

i0110A118intt'ESOLDR CARROOLfii,

EN TODOS LOS MODELOS

ESPORTS

Maria Garcias;subcampionad'Espanya de

Natació MàstersC. Juliit

Maria Gare ias va participar al 66Campionat d' Espan ya de NatacióMisters d'Hivern celebrat els passats30 i 31 de gener a Palma, a les ins-tal.lacions del Palau Municipal d'Es-ports "Son Moix", on hi participaven50 clubs estatals i 26 estrangers, ambun total de 422 nedadors-es.

Va competir a 50 in Lliure i a 50in Esqucna amb altres clubs com elR.C. Mediterninco, Real Canoe N.C.,

Esportiu Claror, C. N. Sabadell, C.Gimnàs Gimbe, Club Nagi i C.N.Barcelona.

Ella competí a la categoria J (de71 a 75 anys) per al Mister Mamba]de Palma, del qual forma part des delpassat mes d'octubre i va ter els 50 mLliure en 1'04 min. i els 50 m Esque-na en 1 . 12 min. i això la va fer merci-xeclora d'una medalla de plata i deltítol de subcampiona d'Espanya denatació de la seva categoria. •

TennisEl Club Tennis Llucmajor, amb

el suport de "Sa Nostra", ha organit-zat el Torneig Social de Tennis Lluc-major. La inscripció és gratuita en to-tes les categories i el sorteig de lespartides tendra Hoc al Camp Munici-pal d'esports, dia 13 de febrer a les20 h. Les partides començaran a dis-putar-se cl 15 de febrer i es faran dedilluns a divendres a partir de les sisde l'horabaixa, i els dissabtes al mati.Aquestes particles es disputaran a lesmateixes pistes del Camp municipald'esports de Llucmajor i el jutge-àr-bitre sert Guillem Socies.

Aquest torneig abraça totes lescategories, tant individual com do-bles, a més de les de consolacni, muas-cull i femení des de la categoria in-fantil fins a la benjann, inclus el mas-eu li i temení absolut, tant de doblescom d' individuals. •

• nitat, 19 - Tel. 66 06 47 ( Llucmajor)

.4ELLAS - ROTGER

Superficies fugaces,

volúmenes suaves

y líneas tensas:

nace de unas minuciosas

pruebas aerodinamicas.

Observese el perfil, con

el parabrisas inclinado,

el voladizo trasero

reducido y el tercer

IRVIN

Dos moments de ¡'entregade trofeus del Club Cap-Roig

Festa al Clubde Pesca

"Es Cap-Roig"

T.Sbert

El Club de pesca "Es Cap-Roig"va celebrar una diada de festa alsrestaurant d'Aquacity, dinard'amistat amb un centenar d'assis-tents, foren unes hores molt agra-dables i es va fer entrega el' un ele-vat nombre de trofeus que van serentregais als guanyadors o millorclassificats en les diferents provesdisputades. El bade en funcions vaser Sehastia Artigues i fou l'enca-rregat de la presidencia juntamentamb el president del Club, Mati Id°Reda, el president de la Federacióbalear, Mateu BaKa, la regidora deCultura, Antònia Sunyer i Rafe! Re-bassa, vicepresident del club.

Reheren trofeu els següents par-ticipants: Pep Verger, Xavier Ló-pez, Joan Sampol, Tomeu Obrador,Joan Izquierdo, Rafel Coll, LlorençGelahert, Miguel Sagrera, FrancescLaredo, Miguel Cerda, MargalidaMiralles, Francesc Pedregosa, Mi-guel Vidal, Francesc Molina, Ale-jandro Camacho, Aina M. Pedrego-sa, Jaume Vidal, Miguel A. Vidal,Pere Noguera, Rafe! Vidal, GabrielCabot, Joan Truyols, Angel Pol,Victòria Cerda, Daniel Verger, Ma-ribel Roig i Miguel A. Cerdà.

També es va tenir un recordpòstum per a Andreu Mascaró, Da-mià Verger i Francesca Ordines. Elsparlaments varen ser realitzats perMati Ido Reda i tanca l'acte SehastiaArtigues, com a bat le accidental. •

Entre noltrosDades estretes del registre

oficial del Jutjat de Lim:major

Naixements

- Vivi Grimait Mel in, filla de Bartomeu i Kan na, nas-qué, el 16-12-98.

- Francisco González Molina, fill de Francisco i Ma-nucla, nasqué el 25-12-98.

- Sebastià Amer Nievas, fill de Schastia i Antònia,nasqué el 28-12-98.

- Aitana Pons Torrens, filla dc Joan Miguel i María deIas Mercedes, nasqué cl 3-1-99.

- Juan Ramon Alarcón Táborikóvá, fill dc Juan Ra-món i Monika, nasqué el 21-12-98.

- Marcos López de la Tajada, fill de Francisco i Mar-ta, nasqué el 3-1-99.

- Francesc Mulct Espina, fill de Damia Francesc i Ma-ria Isabel, nasqué el 18-12-98.

- Miguel Angel Pantija Bas, fill de Julio i María Azu-cena, nasqué cl 18-12-98.

- Francesca Maria Ramis Sheri, !ilia de Pere i Antònia,nasqué el 11-1-99.

- Laura Maiiogil González, filla de Marcelino i Isabel,nasqué cl 12- I -99.

- Ana María Obrador Ruiz, filla de Bartoincu i Maria,nasqué el 8-1-99.

- Pablo Jimenez Sánchez, filla de Pablo i Maria Asun-ción, nasqué cl 16-1-99.

- Apol.16nia Maria Salva Servera, filla de Damia iMarg,a1 ida nasqué el 10-1-99.

- Catalina Maria Morey Escalas, filla dc Joan i Mi-quela, nasqué el 14-1-99.

- Alvaro Fernandez Queiruga, fill d'Antonio Jesús iMaría de las Mercedes, nasqué el 17-1-99.

CLASSICS • NOVETATS • IMPORTACIÓ

Teixits LlevantAtenció Especial als Llucmajorers

Plaça Barcelona, 2 (zona Es Fort!)

Tel.: 45 70 78 • PALMA

Matrimonis

- Pere Tomás Ribas i Magdalena Jailer Tomas, es ca-saren cl 24-10-98 a l'Església de Ntra. Sra. de Gracia.

- Miguel Antonio Bordoy Canaves i María Jose PinelTorres, es casaren el 29-8-98 a l'Església parroquial deSant Miguel.

- Miguel Calmly Puigserver i Natividad Rusifiol Ca-sas, es casaren cl 9-5-98 a l'Església de Ntra. Sra. de Gra-cia.

- Juan Francisco Abarca Bernal i Yolanda Pérez Selva,es casaren el 1-9-99 a l'Església de Ntra. Sra. dc laLactancia a s'Arenal.

- Joan Fornari Mayol i Antón ia Gelabert Perelló, escasaren cl 6-12-98 a l'Església de Ntra. Sra. de Gracia.

- Vicente López Sánchez i Encarnación Muki Adrovcr,es casaren cl 11-12-98 a la Casa Consistorial.

- Jorge March Sanchez i Maria de Gracia Vallé Con-treras, es casaren el I 8-12-98 a la Casa Consistorial.

- Gabriel Moll Lladó i Antònia Cambrón Domínguez,es casaren el 18-12-98 a la Casa Consistorial.

- Jose María Maya Bermúdez i Encarnación JimenezAmaya, es casaren el 15-1-99 al Jutjat de Pau.

- Manuel Rodriguez Bustos i Josefa Crespo Palomo,es casaren el 15-1-99 al Jutjat de Pau.

- Juan Francisco Carmona Jiménez i Mavra HerminiaAcosta Martinez, es casaren cl 15-1-99 al Jugat de Pau.

- Miguel Puigserver Fornés i Francisca Rosselló Pa-fiella, es casaren el 22-7-98 al Convent de Sant Bonavcn-t ura.

- Baldomero Alfonso Sevilla i Miquela Escalas Tun, escasaren el 14-11-98 al Convent de Sant Bonaventura.

- Rafael Gálvez Casado i Margalida Ramon Covas, escasaren el 5-12-98 a l'Església parroquial de Sant Mi-guel.

- Jeroni Tomas Tomas i Llúcia Caldés Adrovcr, es ca-saren cl 27-11-98 a I' Església parroquial de Sant Miguel.

- Diego José Sanchez Olmos i Silvia Lucena Vera, escasaren el 23-1-99 a l'Església dc Ntra. Sra. de la Lactan-cia a s'Arenal.

Defuncions

- Evelyn Frances Eppley, morí el 24-12-98 als 84 anys.- Joan Duran (jarcias, morí el 29-12-98 als 84 anys.- Joan Salva Ginard, morí el 2-1-99 als 77 anys.- Jaunie Catany Clar, morí cl 2-1-99 als 82 anys.- Juan del Cid Rubia, morí el 24-12-98 als 55 anys.- Miguel Sureda hunk, morí el 10-1-99 als 68 anys.- Colonia Ferrei jans Puigscrver, morí cl 10-1-99 als 85anys.- José Antonio Vázquez Vidal, morí el 10-1-99 als 40anys.- Maria Manresa Gaya, morí el 23-1-99 als 92 anys. •

C/. Sant Cristòfol, 30Tel. 44 13 74

S'ARENAL

Boutique

CUERATaller autoritzat

DEL MOTOR I DE L'AUTOMÒBILPedro Noguera Ensefiat

AGENT OFICIAL

*SHIMautomòbils

oho motor s.o.C/ Ripe!, 30 - Tel_ 66 22 13

CARNISSERIA 0 XAIRTERIA

ZANOGUERA

GARCIAS—"RN PIPP-

Plaça Espanya, 62- Tel. 66 13 02 • LLUCMAJOR (Mallorca)

COSMETICA

PERFUMERIA

REGALS

ROBA INTERIOR

Infants, home i donaCursos de Brodats Artesans

C/. Major, 101 - Tel. 12 01 34 - Llucmajor

LLENCERIA

to‘00]

\ 14t1t4 "MERCERIA

CENTRE OPTICEXPOLENT

Restaurant

Gran ViaNoces - Banquets - Comunions

i Bateigs

Informació: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

IR LLER MECANICO

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:

Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)

Dimarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)

Divendres horahaixa (16'30 a 20h)

Carrer Major, 77 - Tel. 66 20 17 - LLUCMAJOR

Atenció especial als Ilucmajorers

C/. Impremta, n' 1 - (Pas d'en Quint)Tel (971) 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

Pes foratcves rinc•ix Passatemps

Servei de begudesi menjars de qualitat

a bon preu

ACEG AC X F EV A FI

EMADNP OF HINJE

YB I E CR E N APMAC

C XDA JC BU EOEXG

ATA XM YR I TURI

ZDE DQ EA FVENT

XOGO HR Z T OTYVI3

R1RXEAFXENAJO

AEXD BT S X AZGTY

NYLE CR NZ AJO RF

YAHOGI XC TBIEI

CI LU RF Kl AMUNA

EVBT IA QB TRSUO

XLNA RA C T EAOAD

GA IM HX R I AMS LT

RFER RE RL PEILA

S RDF GD B S 1DYOH

ARLS IC SE ATTEX

DENV DL AN GOAVC

- Per evitar que algunes activitats molestin i/o degradinFenton), perquè poden ser una taca dins el paisatge, l'ad-ministració té una serie de normes com són, per exemple,la sembra i creació d'una bardissa verda que permeti ama-gar all?) que no es agradable als ulls de la majoria de lagent.

A veïnat dc la nova reserva d'aus de la bassa regula-dora, s'estan despositant haleigs de tom mena, que, a mésde refugi de rates, són una mostra de la sensihilitat dels res-ponsables pel que fa a la imatge estètica del poble i delsvoltants. •

Sopa de lletresLlorenç Mascaró

9 aids i arts d'antany(Menestrals del ferro)

Solució del mes passal

- Piràmides de Giza (Egipte)- Estàtua de la Llibertat (Estats Units)- Torre de Pisa (Itàlia)- Taj Mahal (I' india)- Gran Muralla (Xina)- Machu Picchu (Perú)- Stonehenge (Anglaterra)- Torres Formes (Makisia) •

Avda. Ramon de Sant Marti, 2 - Tel.: 971 66 01 46LLUCMAJOR

LE INFORMAREMOS

ILLA MOTORS, S.L.

E L.IrC

MoviStar

SERIE 200

SERIE 400

SERIE 600

.__,

C ", A H „DJGARANTIA

YMANTENIMIENTO

VISITENOS

Grupo Telefónica

Alta de Lineas Telefónicas.

Teléfonos Básicos, Inalámbricos, Contestadores.

Teléfonos Móviles.

Fax (papel térmico y normal).

Centralitas telefónicas.

Contratos de Mantenimiento.

Venta y Reparación de Equipos Telefónicos.

VIAI)$3I 1-.014.1_,..

C/. Antonio Maura, 57 Bajos. -07620 LLUCMAJOR - Tel.: 971 12 10 83 - Fax: 971 66 40 46C/. Reyes Cat6licos, 33 - 07007 Palma - Tel.: 971 27 34 06 - Fax: 971 25 02 71

C/. Trasimeno, 16 - 07600 S'ARENAL

?.)

Distribuidor Oficial:

MoviLine

AudI

Ctra. Arenal s/n - Tel. 971 66 02 34 - 971 66 16 18

—

Pp.

Rubí AutomóvilesLlucmajor, S.L.

El nuevo Lupo.Incluso después de varios Kilome-

tros, un automóvil debe tener el mismo

atractitoque el primer din.l'el nuevo

Lupo posiblemente uno de los co-

ches mejor preparados para dar esta

respuega. El Lupo tiene una carro-

cería totalmente galvanizada sobre

Ia cual Volkswagen ofrece una ga-

rantia ant/corrosión de 12 anos.

Una plancha de consistencia supe-

rior y varias soldaduras adiciona-

les proporcionan una eleinda re-

sistencia a la torsión en toda

carrocería. Esto mejora el compor-

tanuentofrente a una cohstón y

garantiza una gran exactitud en el

encaje de las piezas, dejando elate

si medidas de separación m ini-

mac Es en esosdetallesdonde se

pet vibe Ia calidad Volkswagen.

1...JIIiedSignaIAUTOMO1 IVF

Bendix® BLAUPUNKT

SC Il NC

s. Ronda Ponent, 26- 7I. 97 1 66 0/ 70

PRE-REVISIONS ITVESPECIALITAT EN FRENS

És convenient visitar el taller abans de passar per la ITV.La nostra butxaca ens ho agrairà.