18-numero10-rjib-dretviscut-cmv
DESCRIPTION
ÂTRANSCRIPT
Fundadors de la RJIB
Govern de les Illes Balears, Col·legi d’Advocats de les Illes Balears,
Col·legi de Registradors, Col··legi Notarial,
Universitat de les Illes Balears, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Entitats patrocinadores
Consell Insular de Mallorca Consell Insular d’Eivissa
Consell Insular de Formentera
Edició, subscripcions i Correspondencia
Fundación Escuela de Práctica del Ilustre Colegio de Abogados de Baleares Rambla dels Ducs de Palma, 10
07003 Palma de Mallorca, Illes Balears Tel.: 971 72 04 71 – Fax: 971 71 92 06 – Email: [email protected]
Director ……………………………………………......……Carlos Gómez Martínez
Consell de redacció.................................................... Regina Vallés Bezares
José Angel Torres Lana
Maria Torres Bonet
Antonio J. Terrassa García
Antonia Perelló Jonquera ∗
Tomás Mir de la Fuente
Maria Serrano Pozo **
Jeroni Mas Rigo
Calos Jiménez Gallego
María Luisa Ginard Nicolau ***
Marta Enciso Morales
Antoni Canals Prats
Secretari………………………………………………………………..…Lluís J. Segura Ginard
ISSN: 1697-1272
…………………………………………………………………………………………………..... * Substituí a partir de juliol de 2012 a Martín Aleñar Feliu
** Idem a Avel·lí Blasco Esteve
*** Idem a Fernando Pozuelo Mayordomo
Catalina Moragues Vidal
Jeroni M. Mas i Rigo
rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal
338
EL DRET VISCUT. 50 ANYS DE LA COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE LES ILLES BALEARS (1961-2011). MARÍA PILAR FERRER; MIQUEL
MASOT; LLUÍS J. SEGURA (coord.). Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2011.
I
La iniciativa d’editar aquest llibre neix del projecte de l’Acadèmia de
Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears de celebrar el cinquantè
aniversari de l’aprovació de la Compilació del Dret civil de les Illes Balears, idea
a la qual se sumaren l’Institut d’Estudis Autonòmics i la Càtedra de Dret Civil de
la Universitat de les Illes Balears, per la qual cosa els coordinadors de l’obra
són: Miquel Masot, president de l’Acadèmia; María Pilar Ferrer, catedràtica de
dret civil de la UIB, i Lluís J. Segura, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics.
Cal dir que l’obra també ha comptat amb el suport del Col·legi d’Advocats i del
Col·legi Notarial de les Illes Balears, a més de la de la Direcció General de
Justícia de la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia, així com de la UIB.
L’obra és el resultat de les aportacions de diferents juristes illencs de
reconeguda solvència professional, i té una planificació acurada que segueix
l’estructura de la Compilació i evita, per una banda, la dispersió, i, per l’altra, la
reiteració, de vegades inevitable en aquest tipus d’obres col·lectives. Així, l’obra
apareix amb la finalitat d’abastar no només el llarg camí del nostre dret civil des
del Decret de 2 de febrer de 1880 fins a l’actualitat, sinó de mostrar també les
seves mancances i possibilitats de futur, aspectes aquests últims que són, al
meu parer, els més destacats; però, abans de justificar aquesta darrera
afirmació, cal fer una breu referència als estudis que conformen l’obra objecte
d’aquest comentari per adonar-nos del seu abast.
II
El llibre s’inicia amb el treball de María Pilar FERRER VANRELL, «El iter
histórico-legislativo de la Compilación del Derecho civil especial de las Islas
Baleares. Sus precedentes», estudi que abasta des de la Memoria de las
Instituciones que se debían conservar redactada el 1880 pel senyor Pedro
Ripoll i Palou fins a la celebració de la sessió de les Cortes Españolas de 18 de
El dret viscut. 50 anys de la Compilación del Dret civil…
339
abril de 1961, en la qual es va aprovar el Proyecto de Compilación del Derecho
Civil de las Islas Baleares.
L’estudi concret de la Llei 5/1961, de 19 d’abril, per la qual s’aprova la
Compilación del Derecho civil especial de las Islas Baleares i les innovacions
del seu contingut, és l’objecte de l’aportació de Francisca LLODRÀ GRIMALT,
professora titular de dret civil de la UIB; aquesta aportació permet introduir-se i
entendre amb tot el seu abast els tres treballs. Del primer n’és autor Jaume
FERRER PONS, notari, i tracta sobre el Llibre I, dedicat a Mallorca, on exposa
detingudament les institucions pròpies de l’Illa de Mallorca, denunciant, de bon
començament, l’incompliment de la disposició addicional de la Compilació que
estableix la «formulación decenal de una memoria comprensiva de las
omisiones, deficiencias, dudas y dificultades que haya originado la aplicación
de sus preceptos»; i afegeix: «Conocido es el nulo cumplimiento de este
mandato». FERRER fa referència a una qüestió encara no resolta i que, al meu
parer, posa de manifest una de les greus mancances del nostre dret civil. Em
refereixo a la qüestió relativa als actes de disposició i gravamen de l’habitatge
que constitueix la llar familiar, i explica com la comissió redactora de la Llei de
reforma va proposar, en la línia del mandat constitucional de protecció de la
família, la reforma de l’art. 4 relatiu a «los actos de disposición y gravamen de
la vivienda constitutiva del hogar familiar», establint la necessitat del
consentiment dels cònjuges i, en cas de donar-ho el cònjuge no titular,
d’autorització judicial. El Parlament no va aprovar aquesta proposta i el Tribunal
Superior de Justícia de les Illes Balears, en Sentència de 3 de setembre de
1998, no va estimar aplicable a Mallorca l’art. 1.320 Cc. La reflexió final de
l’autor és una crida a desplegar el nostre dret civil, «ya que lo contrario
desembocaría inevitablement en un anquilosamiento del mismo, como ha
señalado parte de la doctrina» (p. 134).
El senyor Josep M. QUINTANA PETRUS, registrador de la Propietat, sota el
títol «La Compilació de Dret Civil a Menorca: d’un passat escèptic a un futur
integrador», se centra en l’estudi de la normativa aplicable a l’Illa de Menorca,
amb una aclaridora anàlisi de la institució característica d’aquest territori: la
rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal
340
Societat Rural menorquina, i finalitza proposant diverses modificacions
possibles del dret civil de les Illes Balears pel que fa a Menorca, demanant-se,
entre d’altres qüestions, si té sentit mantenir el criteri de la Compilació de 1961
d’excloure l’aplicació a Menorca de les institucions relacionades amb la
successió paccionada (definició i donació universal de béns presents i futurs),
mostrant-se contrari, en canvi, a l’aplicació a l’illa de Menorca del títol III del
llibre I que regula els dret reals, no només perquè els censos i el alous són
drets aliens a la realitat jurídica de Menorca, sinó, també i sobretot, «perquè es
tracta d’institucions jurídiques que responen a una estructura arcaica de la
propietat que no té res a veure amb el món d’avui» (p. 168).
La senyora Olga CARDONA i GUASCH, advocada i vocal de la Comissió
Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, ofereix un complet «balanç de
l’aplicació de la Compilació a Eivissa i Formentera», des de l’etapa anterior al
moviment compilador fins als nostres dies, posant de manifest que «s’ha
d’aspirar a qualque cosa més que tenir un Llibre propi on es contemplin les
figures més representatives del fet diferencial pitiús» (p. 183). Mereix especial
menció l’apartat VI relatiu als problemes que planteja l’aplicació de determinats
preceptes del llibre III i que exposa suggeriments i propostes de cara a
eventuals reformes legislatives, com ara aquelles relatives als paràgrafs primer
i segon de l’art. 84 i la conveniència, entre d’altres qüestions, de regular una
legítima vidual en el llibre III, tot coordinant l’art. 79 de la Compilació amb l’art.
84 i suprimint la desafortunada norma del vigent art. 84, paràgraf 2n. La
senyora CARDONA acaba la seva aportació posant de manifest que la
conservació del nostre dret «s’ha d’entendre avui com a punt de partida cap a
objectius més ambiciosos que el de la mera pervivència» (p. 201).
El catedràtic de dret civil de la UIB, Miquel COCA PAYERAS, i la senyora
Carme VILA RIBAS, professora titular de dret civil, exposen «El Derecho Civil
Balear en el Estatuto de Autonomía y sus perspectivas de futuro», posant de
manifest que, malgrat el marc competencial comú a les comunitats autònomes
amb dret civil propi i la generosa interpretació del TC sobre la trilogia conservar,
modificar i desenvolupar, existeixen diversos models formals de
El dret viscut. 50 anys de la Compilación del Dret civil…
341
desenvolupament del dret civil propi, i que el model escollit per la nostra
comunitat autònoma ha estat el més conservador i menys ambiciós, consistint
amb el manteniment de la Compilació del Dret civil de les Illes Balears, amb
modificacions (dues) puntuals i, al marge de la Compilació, de la Llei de
parelles estables. Es poden identificar dos models alternatius de
desenvolupament, els quals es poden concretar en, per una banda, el dictat de
lleis especials que de forma integral o parcial van derogant la Compilació, la
qual deixa per aquest motiu de ser el cos legal de referència, model adoptat al
País Basc, Galícia i Aragó; i, per altra banda, en el model de codificació adoptat
a Catalunya i anunciat a la Comunitat Valenciana, malgrat que en aquesta
comunitat en el moment d’entrar en vigor la CE no existís ni compilació ni dret
legislat propi. Expliquen els professors COCA i VILA que el model fins ara
emprat a les Illes Balears en l’exercici competencial del dret civil propi ha estat,
com ja s’ha dit, el manteniment de la Compilació, que situa la història com a
límit del desenvolupament d’aquest dret propi, tot i que, afirmen, «la historia no
justifica ni legitima, en buena técnica legislativa y en buena teoría del Estado de
Derecho, la existencia de instituciones. Lo que las justifica es su racionalidad y
adaptación a la realidad económica y social del momento, y lo que las legitima
es su origen democrático» (p. 211).
«La evolución del Derecho Civil Balear Compilado: el contenido de la
Compilación y sus modificaciones», text elaborat pel senyor Tomás MIR DE LA
FUENTE sobre els treballs de la Comissió i els projectes de tramitació
parlamentària, amb referències a les intervencions dels distints portaveus
parlamentaris, la qual cosa permet situar històricament i políticament les
modificacions projectades i les definitivament aprovades pel Parlament de les
Illes Balears.
El senyor Miquel MASOT MIQUEL exposa «La Compilació del Dret Civil de
les Illes Balears a la Jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia». La
importància de la jurisprudència de la Sala Civil i Penal del TSJIB, dictada en
aplicació de la Compilació, és posada de manifest al mateix pròleg de l’obra pel
president de l’Audiència Provincial de Balears i director de la Revista Jurídica
rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal
342
de les Illes Balears, Carlos GÓMEZ MARTÍNEZ, tenint en compte que, en la
mesura que complementa l’ordenament jurídic balear, forma part del
mecanisme d’auto-integració al qual s’ha d’acudir abans de donar pas a la
vigència supletòria del Codi civil. La importància teòrica i pràctica de classificar
aquesta jurisprudència per les matèries tractades, com ho fa Miquel MASOT,
és evident.
De les lleis civils de les Illes Balears no recollides en la Compilació s’ocupen
el catedràtic de dret civil de la UIB José Ángel TORRES LANA i el notari José
Antonio CARBONELL CRESPÍ, el primer, amb una mirada molt crítica sobre
«La regulación de las parejas estables en las Islas Baleares» i, el segon, sobre
la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades, així com del seu
Registre, la organització i el funcionament del qual regula el Decret 58/2007, de
27 d’abril.
El llibre conclou amb les aportacions del notari Andreu Maria MONSERRAT
NOGUERA sobre «El futur del nostre dret successori a Europa», i una
completa bibliografia elaborada pel senyor Pedro A. MUNAR BERNAT, la
senyora Beatriz VERDERA IZQUIERDO i la senyora Olga CARDONA
GUASCH, la qual, seguint l’estructura de la Compilació, permetrà conèixer els
antecedents, l’evolució històrica i legislativa i els tractaments doctrinal i
jurisprudencial de les institucions que conformen el dret civil de les Illes
Baleares, això és, tant la Compilació com les lleis civils aprovades pel
Parlament i que queden fora de la Compilació: les lleis de parelles estables, de
voluntats anticipades i de mediació familiar.
III
Ningú posa en dubte avui en dia que les compilacions varen suposar un pas
decisiu per a la conservació dels aleshores anomenats drets forals, sense que
el context jurídic i polític de l’època (entre els anys 1959 i 1973) possibilités
qualque cosa més que la dita «conservació», però el marc legislatiu vigent
permet assolir uns objectius que van molt més enllà. En efecte, la Constitució
espanyola va reconèixer competències en matèria de legislació civil a aquelles
El dret viscut. 50 anys de la Compilación del Dret civil…
343
comunitats on subsistís un dret foral o especial propi, competències dirigides no
sols a la conservació sinó també a la modificació i desenvolupament del seu
dret civil (art. 149.1.8a CE), i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat
per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, assumeix aquestes competències
en els art. 30, núm. 27, i 87.
La Compilació vigent és el resultat de l’addició d’alguns articles a la primitiva
Compilació de 1961 i la modificació d’alguns altres per les lleis autonòmiques
3/1985, d’11 d’abril, de modificació de l’article 63 de la Compilació; la Llei
8/1990, de 28 de juny, sobre la Compilació de Dret Civil de Balears que va
donar pas al Tex refós de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears,
aprovat pel Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre; la Llei 7/1993, de 20
d’octubre, de reforma de l’article 2 del títol preliminar del Decret legislatiu
79/1990, de 6 de setembre; la Llei 3/2009, de 27 d’abril, sobre causes
d’indignitat successòria i desheretament en relació amb la violència domèstica,
i cal anomenar, també, la Llei 3/2010, de 7 de juny, de constatació de censos i
alous i d’extinció dels inactius.
Al marge de la Compilació cal destacar la Llei de parelles estables, aprovada
pel Parlament de les Illes Balears el 19 de desembre de 2001, Llei que inicià
una via inèdita a les Illes Balears, la de regular institucions connexes amb les ja
legislades en virtut del títol competencial de l’art. 149.1.8a CE, al qual ja ens
hem referit; aquesta Llei va ser acompanyada pel Decret 112/2002, de 30
d’agost, que creà el Registre de Parelles Estables; la Llei 1/2006, de 3 de març,
de voluntats anticipades, i, per últim, la Llei 18/2006, de 22 de novembre, de
mediació familiar.
Que la Compilació no respon a les necessitats dels temps actuals és una
afirmació compartida per la majoria d’operadors jurídics, per no dir per la seva
pràctica totalitat. No té explicació raonable, per exemple, que des de l’any 1990
—ara fa més de 20 anys— en què no es va aprovar la reforma de l’art. 4.2 de la
Compilació que havia proposat la Comissió Assessora, el poder legislatiu
d’aquesta Comunitat no hagi estat capaç de dur a terme les modificacions
necessàries per fer realitat la protecció cabdal de l’habitatge familiar, ni tan sols
rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal
344
després de la coneguda STSJIB 1/1998, de 3 de setembre, de la qual va ser
ponent el senyor PERERA MEZQUIDA, mentre que la protecció de la família ha
estat i segueix essent un dels reclams electorals més utilitzats. De manera que
em sembla del tot justificat el dubte relatiu a la capacitat de la Compilació de
donar resposta a situacions personals i familiars complexes en consonància
amb els valors ètics i socials del segle XXI.
Tot i així, cal reconèixer que la STSJIB 2/2010, de 24 de març, ha obert un
camí valent per cobrir determinades mancances (sí, som conscient que no és
políticament correcte usar aquesta paraula fent referència a la Compilació) en
la regulació del règim econòmic del matrimoni, encara que això, pens, no sigui
suficient.
C.M.V