Fundadors de la RJIB

Govern de les Illes Balears, Col·legi d’Advocats de les Illes Balears,

Col·legi de Registradors, Col··legi Notarial,

Universitat de les Illes Balears, Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Entitats patrocinadores

Consell Insular de Mallorca Consell Insular d’Eivissa

Consell Insular de Formentera

Edició, subscripcions i Correspondencia

Fundación Escuela de Práctica del Ilustre Colegio de Abogados de Baleares Rambla dels Ducs de Palma, 10

07003 Palma de Mallorca, Illes Balears Tel.: 971 72 04 71 – Fax: 971 71 92 06 – Email: fepj@icaib.oig

Director ……………………………………………......……Carlos Gómez Martínez

Consell de redacció.................................................... Regina Vallés Bezares

José Angel Torres Lana

Maria Torres Bonet

Antonio J. Terrassa García

Antonia Perelló Jonquera ∗

Tomás Mir de la Fuente

Maria Serrano Pozo **

Jeroni Mas Rigo

Calos Jiménez Gallego

María Luisa Ginard Nicolau ***

Marta Enciso Morales

Antoni Canals Prats

Secretari………………………………………………………………..…Lluís J. Segura Ginard

ISSN: 1697-1272

…………………………………………………………………………………………………..... * Substituí a partir de juliol de 2012 a Martín Aleñar Feliu

** Idem a Avel·lí Blasco Esteve

*** Idem a Fernando Pozuelo Mayordomo

Catalina Moragues Vidal

Jeroni M. Mas i Rigo

rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal

338

EL DRET VISCUT. 50 ANYS DE LA COMPILACIÓ DEL DRET CIVIL DE LES ILLES BALEARS (1961-2011). MARÍA PILAR FERRER; MIQUEL

MASOT; LLUÍS J. SEGURA (coord.). Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2011.

I

La iniciativa d’editar aquest llibre neix del projecte de l’Acadèmia de

Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears de celebrar el cinquantè

aniversari de l’aprovació de la Compilació del Dret civil de les Illes Balears, idea

a la qual se sumaren l’Institut d’Estudis Autonòmics i la Càtedra de Dret Civil de

la Universitat de les Illes Balears, per la qual cosa els coordinadors de l’obra

són: Miquel Masot, president de l’Acadèmia; María Pilar Ferrer, catedràtica de

dret civil de la UIB, i Lluís J. Segura, director de l’Institut d’Estudis Autonòmics.

Cal dir que l’obra també ha comptat amb el suport del Col·legi d’Advocats i del

Col·legi Notarial de les Illes Balears, a més de la de la Direcció General de

Justícia de la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia, així com de la UIB.

L’obra és el resultat de les aportacions de diferents juristes illencs de

reconeguda solvència professional, i té una planificació acurada que segueix

l’estructura de la Compilació i evita, per una banda, la dispersió, i, per l’altra, la

reiteració, de vegades inevitable en aquest tipus d’obres col·lectives. Així, l’obra

apareix amb la finalitat d’abastar no només el llarg camí del nostre dret civil des

del Decret de 2 de febrer de 1880 fins a l’actualitat, sinó de mostrar també les

seves mancances i possibilitats de futur, aspectes aquests últims que són, al

meu parer, els més destacats; però, abans de justificar aquesta darrera

afirmació, cal fer una breu referència als estudis que conformen l’obra objecte

d’aquest comentari per adonar-nos del seu abast.

II

El llibre s’inicia amb el treball de María Pilar FERRER VANRELL, «El iter

histórico-legislativo de la Compilación del Derecho civil especial de las Islas

Baleares. Sus precedentes», estudi que abasta des de la Memoria de las

Instituciones que se debían conservar redactada el 1880 pel senyor Pedro

Ripoll i Palou fins a la celebració de la sessió de les Cortes Españolas de 18 de

El dret viscut. 50 anys de la Compilación del Dret civil…

339

abril de 1961, en la qual es va aprovar el Proyecto de Compilación del Derecho

Civil de las Islas Baleares.

L’estudi concret de la Llei 5/1961, de 19 d’abril, per la qual s’aprova la

Compilación del Derecho civil especial de las Islas Baleares i les innovacions

del seu contingut, és l’objecte de l’aportació de Francisca LLODRÀ GRIMALT,

professora titular de dret civil de la UIB; aquesta aportació permet introduir-se i

entendre amb tot el seu abast els tres treballs. Del primer n’és autor Jaume

FERRER PONS, notari, i tracta sobre el Llibre I, dedicat a Mallorca, on exposa

detingudament les institucions pròpies de l’Illa de Mallorca, denunciant, de bon

començament, l’incompliment de la disposició addicional de la Compilació que

estableix la «formulación decenal de una memoria comprensiva de las

omisiones, deficiencias, dudas y dificultades que haya originado la aplicación

de sus preceptos»; i afegeix: «Conocido es el nulo cumplimiento de este

mandato». FERRER fa referència a una qüestió encara no resolta i que, al meu

parer, posa de manifest una de les greus mancances del nostre dret civil. Em

refereixo a la qüestió relativa als actes de disposició i gravamen de l’habitatge

que constitueix la llar familiar, i explica com la comissió redactora de la Llei de

reforma va proposar, en la línia del mandat constitucional de protecció de la

família, la reforma de l’art. 4 relatiu a «los actos de disposición y gravamen de

la vivienda constitutiva del hogar familiar», establint la necessitat del

consentiment dels cònjuges i, en cas de donar-ho el cònjuge no titular,

d’autorització judicial. El Parlament no va aprovar aquesta proposta i el Tribunal

Superior de Justícia de les Illes Balears, en Sentència de 3 de setembre de

1998, no va estimar aplicable a Mallorca l’art. 1.320 Cc. La reflexió final de

l’autor és una crida a desplegar el nostre dret civil, «ya que lo contrario

desembocaría inevitablement en un anquilosamiento del mismo, como ha

señalado parte de la doctrina» (p. 134).

El senyor Josep M. QUINTANA PETRUS, registrador de la Propietat, sota el

títol «La Compilació de Dret Civil a Menorca: d’un passat escèptic a un futur

integrador», se centra en l’estudi de la normativa aplicable a l’Illa de Menorca,

amb una aclaridora anàlisi de la institució característica d’aquest territori: la

rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal

340

Societat Rural menorquina, i finalitza proposant diverses modificacions

possibles del dret civil de les Illes Balears pel que fa a Menorca, demanant-se,

entre d’altres qüestions, si té sentit mantenir el criteri de la Compilació de 1961

d’excloure l’aplicació a Menorca de les institucions relacionades amb la

successió paccionada (definició i donació universal de béns presents i futurs),

mostrant-se contrari, en canvi, a l’aplicació a l’illa de Menorca del títol III del

llibre I que regula els dret reals, no només perquè els censos i el alous són

drets aliens a la realitat jurídica de Menorca, sinó, també i sobretot, «perquè es

tracta d’institucions jurídiques que responen a una estructura arcaica de la

propietat que no té res a veure amb el món d’avui» (p. 168).

La senyora Olga CARDONA i GUASCH, advocada i vocal de la Comissió

Assessora de Dret Civil de les Illes Balears, ofereix un complet «balanç de

l’aplicació de la Compilació a Eivissa i Formentera», des de l’etapa anterior al

moviment compilador fins als nostres dies, posant de manifest que «s’ha

d’aspirar a qualque cosa més que tenir un Llibre propi on es contemplin les

figures més representatives del fet diferencial pitiús» (p. 183). Mereix especial

menció l’apartat VI relatiu als problemes que planteja l’aplicació de determinats

preceptes del llibre III i que exposa suggeriments i propostes de cara a

eventuals reformes legislatives, com ara aquelles relatives als paràgrafs primer

i segon de l’art. 84 i la conveniència, entre d’altres qüestions, de regular una

legítima vidual en el llibre III, tot coordinant l’art. 79 de la Compilació amb l’art.

84 i suprimint la desafortunada norma del vigent art. 84, paràgraf 2n. La

senyora CARDONA acaba la seva aportació posant de manifest que la

conservació del nostre dret «s’ha d’entendre avui com a punt de partida cap a

objectius més ambiciosos que el de la mera pervivència» (p. 201).

El catedràtic de dret civil de la UIB, Miquel COCA PAYERAS, i la senyora

Carme VILA RIBAS, professora titular de dret civil, exposen «El Derecho Civil

Balear en el Estatuto de Autonomía y sus perspectivas de futuro», posant de

manifest que, malgrat el marc competencial comú a les comunitats autònomes

amb dret civil propi i la generosa interpretació del TC sobre la trilogia conservar,

modificar i desenvolupar, existeixen diversos models formals de

El dret viscut. 50 anys de la Compilación del Dret civil…

341

desenvolupament del dret civil propi, i que el model escollit per la nostra

comunitat autònoma ha estat el més conservador i menys ambiciós, consistint

amb el manteniment de la Compilació del Dret civil de les Illes Balears, amb

modificacions (dues) puntuals i, al marge de la Compilació, de la Llei de

parelles estables. Es poden identificar dos models alternatius de

desenvolupament, els quals es poden concretar en, per una banda, el dictat de

lleis especials que de forma integral o parcial van derogant la Compilació, la

qual deixa per aquest motiu de ser el cos legal de referència, model adoptat al

País Basc, Galícia i Aragó; i, per altra banda, en el model de codificació adoptat

a Catalunya i anunciat a la Comunitat Valenciana, malgrat que en aquesta

comunitat en el moment d’entrar en vigor la CE no existís ni compilació ni dret

legislat propi. Expliquen els professors COCA i VILA que el model fins ara

emprat a les Illes Balears en l’exercici competencial del dret civil propi ha estat,

com ja s’ha dit, el manteniment de la Compilació, que situa la història com a

límit del desenvolupament d’aquest dret propi, tot i que, afirmen, «la historia no

justifica ni legitima, en buena técnica legislativa y en buena teoría del Estado de

Derecho, la existencia de instituciones. Lo que las justifica es su racionalidad y

adaptación a la realidad económica y social del momento, y lo que las legitima

es su origen democrático» (p. 211).

«La evolución del Derecho Civil Balear Compilado: el contenido de la

Compilación y sus modificaciones», text elaborat pel senyor Tomás MIR DE LA

FUENTE sobre els treballs de la Comissió i els projectes de tramitació

parlamentària, amb referències a les intervencions dels distints portaveus

parlamentaris, la qual cosa permet situar històricament i políticament les

modificacions projectades i les definitivament aprovades pel Parlament de les

Illes Balears.

El senyor Miquel MASOT MIQUEL exposa «La Compilació del Dret Civil de

les Illes Balears a la Jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia». La

importància de la jurisprudència de la Sala Civil i Penal del TSJIB, dictada en

aplicació de la Compilació, és posada de manifest al mateix pròleg de l’obra pel

president de l’Audiència Provincial de Balears i director de la Revista Jurídica

rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal

342

de les Illes Balears, Carlos GÓMEZ MARTÍNEZ, tenint en compte que, en la

mesura que complementa l’ordenament jurídic balear, forma part del

mecanisme d’auto-integració al qual s’ha d’acudir abans de donar pas a la

vigència supletòria del Codi civil. La importància teòrica i pràctica de classificar

aquesta jurisprudència per les matèries tractades, com ho fa Miquel MASOT,

és evident.

De les lleis civils de les Illes Balears no recollides en la Compilació s’ocupen

el catedràtic de dret civil de la UIB José Ángel TORRES LANA i el notari José

Antonio CARBONELL CRESPÍ, el primer, amb una mirada molt crítica sobre

«La regulación de las parejas estables en las Islas Baleares» i, el segon, sobre

la Llei 1/2006, de 3 de març, de voluntats anticipades, així com del seu

Registre, la organització i el funcionament del qual regula el Decret 58/2007, de

27 d’abril.

El llibre conclou amb les aportacions del notari Andreu Maria MONSERRAT

NOGUERA sobre «El futur del nostre dret successori a Europa», i una

completa bibliografia elaborada pel senyor Pedro A. MUNAR BERNAT, la

senyora Beatriz VERDERA IZQUIERDO i la senyora Olga CARDONA

GUASCH, la qual, seguint l’estructura de la Compilació, permetrà conèixer els

antecedents, l’evolució històrica i legislativa i els tractaments doctrinal i

jurisprudencial de les institucions que conformen el dret civil de les Illes

Baleares, això és, tant la Compilació com les lleis civils aprovades pel

Parlament i que queden fora de la Compilació: les lleis de parelles estables, de

voluntats anticipades i de mediació familiar.

III

Ningú posa en dubte avui en dia que les compilacions varen suposar un pas

decisiu per a la conservació dels aleshores anomenats drets forals, sense que

el context jurídic i polític de l’època (entre els anys 1959 i 1973) possibilités

qualque cosa més que la dita «conservació», però el marc legislatiu vigent

permet assolir uns objectius que van molt més enllà. En efecte, la Constitució

espanyola va reconèixer competències en matèria de legislació civil a aquelles

El dret viscut. 50 anys de la Compilación del Dret civil…

343

comunitats on subsistís un dret foral o especial propi, competències dirigides no

sols a la conservació sinó també a la modificació i desenvolupament del seu

dret civil (art. 149.1.8a CE), i l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears, aprovat

per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, assumeix aquestes competències

en els art. 30, núm. 27, i 87.

La Compilació vigent és el resultat de l’addició d’alguns articles a la primitiva

Compilació de 1961 i la modificació d’alguns altres per les lleis autonòmiques

3/1985, d’11 d’abril, de modificació de l’article 63 de la Compilació; la Llei

8/1990, de 28 de juny, sobre la Compilació de Dret Civil de Balears que va

donar pas al Tex refós de la Compilació de Dret Civil de les Illes Balears,

aprovat pel Decret legislatiu 79/1990, de 6 de setembre; la Llei 7/1993, de 20

d’octubre, de reforma de l’article 2 del títol preliminar del Decret legislatiu

79/1990, de 6 de setembre; la Llei 3/2009, de 27 d’abril, sobre causes

d’indignitat successòria i desheretament en relació amb la violència domèstica,

i cal anomenar, també, la Llei 3/2010, de 7 de juny, de constatació de censos i

alous i d’extinció dels inactius.

Al marge de la Compilació cal destacar la Llei de parelles estables, aprovada

pel Parlament de les Illes Balears el 19 de desembre de 2001, Llei que inicià

una via inèdita a les Illes Balears, la de regular institucions connexes amb les ja

legislades en virtut del títol competencial de l’art. 149.1.8a CE, al qual ja ens

hem referit; aquesta Llei va ser acompanyada pel Decret 112/2002, de 30

d’agost, que creà el Registre de Parelles Estables; la Llei 1/2006, de 3 de març,

de voluntats anticipades, i, per últim, la Llei 18/2006, de 22 de novembre, de

mediació familiar.

Que la Compilació no respon a les necessitats dels temps actuals és una

afirmació compartida per la majoria d’operadors jurídics, per no dir per la seva

pràctica totalitat. No té explicació raonable, per exemple, que des de l’any 1990

—ara fa més de 20 anys— en què no es va aprovar la reforma de l’art. 4.2 de la

Compilació que havia proposat la Comissió Assessora, el poder legislatiu

d’aquesta Comunitat no hagi estat capaç de dur a terme les modificacions

necessàries per fer realitat la protecció cabdal de l’habitatge familiar, ni tan sols

rjib10 LLIBRES Catalina Moragues Vidal

344

després de la coneguda STSJIB 1/1998, de 3 de setembre, de la qual va ser

ponent el senyor PERERA MEZQUIDA, mentre que la protecció de la família ha

estat i segueix essent un dels reclams electorals més utilitzats. De manera que

em sembla del tot justificat el dubte relatiu a la capacitat de la Compilació de

donar resposta a situacions personals i familiars complexes en consonància

amb els valors ètics i socials del segle XXI.

Tot i així, cal reconèixer que la STSJIB 2/2010, de 24 de març, ha obert un

camí valent per cobrir determinades mancances (sí, som conscient que no és

políticament correcte usar aquesta paraula fent referència a la Compilació) en

la regulació del règim econòmic del matrimoni, encara que això, pens, no sigui

suficient.

C.M.V