DIRECTOR

Sergio Caballero és co-directori responsable de la imatge deSónar, el Festival de MúsicaAvançada i Art Multimèdia. Laseva creativitat i inquietudartística s'ha mostrat endiversos terrenys, com el dela música electrònica, les artsplàstiques o l'art conceptual, iha desembocat en gran mesuraen les sempre controvertidesi impactants campanyesd'imatge del Sónar. Des de2004 Caballero forma tàndemamb el compositor PedroAlcalde, amb el qual ha creatsis composicions musicals pera la Companyia Nacional deDansa dirigida per NachoDuato. Finisterrae és el seuprimer llargmetratge, en quèfa gala d'un estil totalmentpersonal i en el qual es filtrenels seus gustos, les sevesobsessions i el seu particularsentit de l'humor.

ARGUMENT BIOGRAFIA

SERGIO CABALLERO

FINISTERRAE

Finisterrae narra la història dedos fantasmes que decideixenfer el Camí de Santiago fins ala fi del món per, un cop allà,començar una etapa terrenali efimera en el món dels vius.Un recorregut introspectiu perterritoris inhòspits on es trobenamb éssers estranys, animalssalvatges i personatgessurrealistes. Hauran de sortejarsituacions inesperades, bregaramb les seves pròpies tensionsi debatre amb els dubtes de laseva condició fantasmal.

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

Espanya201080 minutsSergio CaballeroSergio CaballeroLourdes EspañolJordi PicazosEduard GrauMartí RocaJimi TenorSergio Caballero

FITXA TÈCNICA

DIJOUS28 DE DESEMBRE DE 201021:00 HTEATRE CONSERVATORI

FITXA ARTÍSTICAPau Nubiola

Pavel LukivanovSanti Serra

Yuri MykhaylychenkoClaudia Schneider

Rosanna Walls

Fantasma 1Veu Fantasma 1Fantasma 2Veu Fantasma 2HippieEmmanuelle

COMENTARIDesprés d'escoltar o llegirtantes definicions per a laseva opera prima, vostè diriaque Finisterrae és ... Una ficció experimental ambnarrativa de conte. Una pel.lículaque parla del sentit de la vida através de dos fantasmes que vancap a Santiago. Un d'ells és mésexistencialista i torturat, i l'altreno es planteja tant les coses. Estàmés content, en general, amb elsanimalets del seu voltant iaquestes coses. Viu el dia a dia,i si es converteix en humà ja liestà bé, però tampoc és la sevaobsessió.

No s'espanti el (possible)públic! Expliqui que lapel.lícula té humor. Que noés de Bud Abbott i LouCostello, per allò delsfantasmes, però que que hompot fer les seves rialles ambFinisterrae, no?L'humor sempre ha estat presenten els meus treballs, i ara nopodia fer una excepció. No pelfet que facis un tipus de filmexperimental o d'art has d'estartrist. Jo no estic trist!

La seva formació artística itècnica com a cineasta no ésla típica.Jo vinc del món de les artsplàstiques i la música, i em vaigplantejar aquest film com ho faignormalment amb les campanyesdel Sónar. Això també fa que nohagi fet una cinta amb vocacióde comercialitat. Crec que aquestaés una obra dirigida a espectadorsamb la ment oberta i amb ganesde veure experiències noves. Unpúblic que vol ser sorprès.

Però el fet que, com aespectador, un la vegi ambun background potent ivariat, també afavoreix laseva visió. La pots gaudir méssi es té una cultura visual unamica heterodoxa i àmplia.

Sí, un espectador amb un bagatgecultural considerable crec que lagaudirà més. Podrà connectard'una manera més directa isatisfactòria. Aquest gest decomplicitat amb Philippe Garrelno l' agafes si no has vist lesseves pel.lícules, per exemple. I,darrere d'aquestes imatges, hi haun director, jo, que coneix l'obrade Gilbert & George o AlejandroJodorowsky, i això es nota i afectatota la part estètica.

I convé no veure-la ambpresses, sense buscar-li unritme trepidant o unes clausnarratives clàssiques.La pel.lícula busca el seu temps... Tota la primera part té un rollolent. La càmera està més fixa.Però arriba un moment, a partird'una conversa entre elsfantasmes, que tot es fa mésentranyable, proper. I, al final,desemboquem en un to méspoètic, estil vídeo art.

La seva pròpia filla va serdecisiva a l'hora d'escollir elsprotagonistes, oi?A ella, que té sis anys i mig, liagrada Finisterrae, no hi ha dubte,però em diu que si vull seguir alcinema hauré de fer pel lículesmés ... ¡Normals, ha, ha! Ella emva suggerir que escollís com apersonatges centrals a dosfantasmes i, com van sota unllençol, no m'hauria de preocuparpels actors. ¡Com no es veu quihi ha a sota! Ara ella ha volgutfer la seva pròpia peli, i jo l'heajudat a la part tècnica. Es titulaNunca se acaba, i és com allò delDia de la Marmota: tot esrepeteix.

I a la nena li agrada que elsfantasmes parlin en rus?El rus té una musicalitat moltbonica. A més, no canta en anglèsHannah Montana? Fora bromes,no va tenir cap problema per

seguir els subtítols. Però, ho hede reconèixer, també diu que éslenta, he, he.

Les seves escenes preferidesde Finisterrae?N'hi ha una que tenia al cap desdel principi i sabia com volia fer-la, i és aquesta del ren del finalentrant al palau: un animalsalvatge perdut en aquest espaidecadent. Acompanyat d'un tipusde música molt concret. Com vasortir com ho havia previst abansde rodar-ho, estic content. A l'altreextrem, la gran sorpresa ha estatcom han reaccionat els animals.Els cérvols, per exemple. Sabiaque s'acostarien a la càmera, peròno imaginava que, finalment, hofarien tant. Això m'ha agradat. Iafegeixo una tercera seqüènciade la qual estic molt satisfet, i ésel tràveling mentre es crema elcavall. És molt de Tarkovski. Enaquesta escena m'agrada eltractament del so, hi ha unareivindicació del silenci, quemoltes vegades és un elementque no es valora.

I una pregunta final apropòsit d'alguna cosa quesembla una venjançapersonal seva ... Per quèassassina a la hippie?Perquè és una pesada! Quanestava preparant Finisterrae, emvan recordar les quatre màximesHollywood perquè una pel.lículafuncionés: havia d'haver violènciai també humor, havien deaparèixer unes tetes i incloure unassassinat. He complert amb totsels requisits. De fet, l'escenadurava uns 15 minuts i la vaighaver de tallar, perquè haguessisdesitjat no matar-la, sinó cremar-la. I que consti que no tinc rescontra els hippies ...

Pere Vall - FOTOGRAMAS -11/06/2010