Sempre envoltat d’ un aire de maleïti de misteri (Leos Carax és unpseudònim), el seu següent títol,Mala sangre, l’etiquetà com un delsnous talents del cine francès.Continua la seva exploració de l’amoren temps moderns, que adquireixun to més obscur i extrem en aquestacinta. Amb ella participà al 37èFestival de Cine de Berlín. La pel·lículaés un clar homenatge a la Nouvellevague, i en especial a una de lesseves grans influències, Jean-LucGodard. Robert Bresson o MargueriteDuras són altres referents d’aquestcinèfil empedreït.

Cinc anys més tard reemprèn la sevacarrera com a director amb Losamantes del Pont-Neuf, pel·lícula quepatí diferents retards per temes tantde finançament com ambl’administració parisina (es filmà insitu a l’emblemàtic pont), però queva tenir una gran acollida per partde la crítica i obrí les portes a unamajor experimentació al seu següentfilm, Pola X. Aquest, de l’any 1999,és una adaptació del conte Pierre olas ambigüedades, de HermanMelville, de tema incentuós. A finalsde 2007, participa amb el segmenttitulat Merde al llargmetratge japonèsTokyo!.

Amb Holy Motors va ser el guanyadordel Festival de Cine de Sitges2012,obtenint els premis a la MillorPel·lícula, Millor Direcció, el PremiJosé Luis Guarner de la crítica i elMéliès d'Argent al Millor Film Europeu.

"No sóc un director maleït, nomésvull vendre entrades, como tothom",Leós Carax

HOLY MOTORS

El Senyor Oscar viatja en una limusinaper París i els seus voltants des delmatí fins a la nit, disfressat dediversos personatges, de vida envida, acompanyat per la Céline. Passade ser un gran executiu a un assassí,després un captaire, una criaturamonstruosa, un pare de família…, ala recerca de la bellesa d’un gest...

ARGUMENT

BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓPRODUCCIÓ

FOTOGRAFIAMUNTATGE

MÚSICA

França - Alemanya2012115 minutsLeos CaraxLeos CaraxMartine MarignacAlbert PrévostMaurice TinchantCaroline ChampetierNelly QuettierNeil Hannon

FITXA TÈCNICA

Denis LavantEdith Scob

Michel PiccoliEva Mendes

Kylie Minogue

OscarCélineHomeKay MEva Grace

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE24 DE MARÇ DE 201318:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIAChico conoce chica (Boymeets girl) (1984)

Mala sangre (Mauvais sang)(1986)

Los amantes del Pont-Neuf(Les amants du Pont-Neuf)(1991)

Pola X (Pola X) (1999)

Tokyo (Tokyo, codirigida perMichel Gondry i Bong Joon-Ho) (2008)

Holy Motors (Holy Motors)(2012)

LEOS CARAX

Cineasta inclassificable i ferotge,Carax viu amagat sempiternamentrere unes ulleres de sol. Nascut elnovembre de 1960, va començar laseva carrera amb alguns curts itreballant com a crític a la revistaCahiers du cinéma.

El 1984, presenta a Cannes la sevaprimera pel·lícula, Chico conoce chica.La seva persona i el film van causaruna impressió estranya, peròfavorable. Compta amb un grup decol·laboradors habituals quel’acompanyaran sovint des d’aquestaprimera col·laboració , com l’ actorDenis Lavant o el director defotografia Jean-Yves Escoffier.

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

(…) Per damunt de tot allò de boque pugueu veure en una pantalla,he viscut l’experiència d’immergir-me en una pel·lícula tan al·lucinadai fora de norma que, a la força, hade vèncer la negra nit de l’oblit.Parlem de Holy Motors, cinquenapel·lícula de l’ínclit Léos Carax. D’ençàque l’he vista a l’auditori de l’HotelMelià, un divendres al matí, no mela puc treure del cap. Les sevesimatges, que duc enganxades a laretina, s’engranen en la meva mentfins a confegir una miríada depel·lícules (im)possibles. Holy motorsés de fet una pel·lícula que contéalhora onze pel·lícules més i aquestes,ensems, podrien infantar-ne centvint-i-una. Carax sembla invocar-hil’esperit d’Alfred Jarry, de LouisFeuillade, de Georges Franjou, deJean-Luc Godard, de Marcel Schwob,de Jean Cocteau, de Jacques Demy,d’Alfred Hitchcock, de David Lynch.Els espectadors del Festival de Sitgesli estarem eternament agraïts perhaver-nos regalat aquest enfilalld’imatges hipnòtiques que transitenper un París crepuscular (en aquestpunt, la seqüència que transcorreals magatzems de La Samaritainen’és el moment àlgid). Ho fem dinsd’una espectral limusina blanca, dela mà d’un actor de l’estirp caníbald’Artaud, Denis Lavant, l’actor fetitxede Carax (Mauvais sang, Les amantsdu Pont neuf). Carax ha empèsLavant a afrontar un repte proteic imajúscul i val a dir que tots dosn’han sortit enaltits. Carax, que aPola X (1999) semblava un zombicinematogràfic, ha tornat a la vidaamb una pel·lícula vibrant talmentun demiürg foll i pletòric.

(…) No ens estalviarem de dir queHoly Motors és un esdevenimentcinematogràfic d’una grandiosamagnitud, una pel·lícula que,baldament sigui gojosamentimperfecta i, adesiara, se us presentiuna mica malsargida, ens arrossegapels seus meandres amb una forçaindeturable i es clou, ni més ni menys,amb una reflexió sobre el futur (o lafi) del cinema que emana d’unscotxes parlants (tanmateix no usespantéssiu pas, que això no ésCars!). Sigui com vulgui, Holy motorsconstitueix una mònadacinematogràfica, un artefacte d’unagran precisió narrativa, només

comparable a les pel·lícules que ensobliguen a posar en dubte el nostrejudici estètic, les nostres confortablescerteses. No és gens complaent, nobusca l’admiració a tot preu, malgratsigui admirable, i ens forneix unarepresentació simbòlica del món enquè vivim d’una extraordinàrialucidesa (l’opacitat del poder, elvertigen banal que ens segresta eltemps de la vida, la incapacitat decomprendre la realitat, l’experiènciade la metamorfosi en un temps onningú no és qui diu ser). I, tanmateix,és una pel·lícula bellíssima quesembla condensar en el seu metratgeles més grans fites del cinema quepensa. A la força, Holy Motors ha dedefugir les tebieses: o bé provocaun rebuig visceral, com els hi passaa certs carcamals que encara escriuenals diaris, o bé us transporta per unaexperiència reveladora que afermala vostra fe en la força creadora dela imaginació humana. Perquè val adir que Holy motors és el cinema:drama, musical, distopia, fantastique,polar, amour fou, expanded cinema…No hi ha forma de fixar-la, dedelimitar-la, es vessa per tot arreu,

COMENTARI desborda tots els límits, tots elsgèneres, totes les potències, totesles espectatives… Holy motors ésinesgotable.

(…) Holy Motors és, vet-ho aquí, undisbarat formidable que només uncineasta francès com Carax, amantde les aventures suïcides, era capaçde regalar-nos. Perquè Holy motorsés ben bé això, un regal, un regald’aquells que resisteixen el pas deltemps i que l’oblit no és capaçd’aterrar. I veure-la en una sala comla de l’auditori del Melià (sovint endic el Méliès, nom que li escauria),no féu sinó amplificar els efectesd’aquest viatge que transita entre eldesconcert, el deliri febrós i lesexperiències oníriques més fondes.Holy motors és, val a dir-ho, unclàssic dels nostres temps líquids,ben bé comparable a aquellmomument fílmic que és MulhollandDrive. Veieu-la perquè no usl’acabareu.

Albert Aixalà Torrent al Núvol (Diaridigital de cultura)