a la recerca dels misteris del teix

UNITAT DIDÀCTICA

A LA RECERCA DELS

MISTERIS DEL TEIX

GRUP DE TREBALL EL TEIX

Toni Barceló

Pep Doménech

Jordi Raül Verdú

Aquesta unitat didàctica treballa el conte de Jordi Raül Verdú titulat

"L’arbre misteriós" i publicat per Editorial Marfil

© de l’edició: Generalitat Valenciana. Conselleria de Territori i Habitatge

© del text: Toni Barceló, Pep Domènech, Jordi Raül Verdú

© de les il·lustracions: Esperança Martínez

Il·lustracions interiors i coberta: Esperança Martínez

Disseny gràfic i impressió: Arts Gràfiques Alcoi Edita: Generalitat Valenciana. Conselleria de Territori i HabitatgeISBN: 84-482-4249-1DL: A-57-2006

Durant els anys 2004 fins al 2006 està desenvolupant-se el projecte LIFE “GESTIÓ I

VALORACIÓ DE TRES HÀBITATS VALENCIANS D'ALTA MUNTANYA”.

Este projecte està cofinançat per la Unió Europea (40%) i la Generalitat Valenciana

(60%) i el porta a terme personal contractat per la Consellería de Territori i Habitatge.

El projecte es desenvolupa fins desembre de 2006 en cinc Llocs d'Interés Comunitari

(LICs) de la Comunitat Valenciana (Alt Maestrat, Penyagolosa, La Puebla de San Miguel,

Serres de Mariola-Font Roja i Serres d'Aitana, Serrella, Xortà i Puig Campana). Les actua-

cions es concentren als pobles de l'interior de València (La Puebla de San Miguel), Castelló

(Vistabella del Maestrat, Villahermosa del Río, Vil·lafranca i Ares del Maestre) i Alacant

(Agres, Benifato i Quatretondeta).

Els objectius pretenen ajudar a la conservació de tres hàbitats prioritaris de la Directiva

92/43 de la Unió Europea (teixeres, pinedes negrals i savinars albars) als cinc LICs (zones

que formaran part de la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea) a través de dos tipus d'ac-

cions:

1. Activitats directes de repoblació i maneig de l'hàbitat, per a realitzar accions urgents

de conservació.

2. Recolzament del paper de la societat local en la conservació, amb accions que refor-

cen el seu protagonisme i la recerca de noves fonts d'aprofitament econòmic en la pro-

ducció i ús de plantes aromàtiques o medicinals, cultius ecològics, turisme de natura i

cultural, etc.

Dins d'aquestes activitats s'inclou aquesta unitat didàctica, la qual té com a missió més

important donar a conéixer un dels hàbitats del projecte: les teixeres.

El treball de la unitat didàctica es reforça amb la “Setmana del Teix”, dins de la qual s'in-

clouran activitats destinades a involucrar l'escola en la seua totalitat.

A banda es faran repoblacions escolars amb espècies pròpies de l'hàbitat del teix, apro-

fitant per conéixer millor aquest tipus de bosc tan escàs a les nostres comarques.

La resta d'accions del projecte inclouen xerrades de divulgació sobre els hàbitats de

muntanya, jornades de formació per a agricultors, monitors de senderisme, empresaris de

turisme rural, etc.

També s'organitzen exposicions itinerants pels diferents pobles del projecte.

Són diverses les accions realitzades de divulgació, tan impressa com audiovisual. Així

s'han fet alguns programes de televisió i ràdio i s'han editat calendaris, pòsters i postals.

Les accions directes a la serra es basen, fonamentalment, en repoblacions a les zones

on es presenta l'hàbitat, creació d'abeuradors per potenciar la presència de les espècies dis-

persores de llavors, instal·lació de ruscos per incrementar la polinització i eliminació de flora

invasora.

Igualment, es treballa sobre les sendes que travessen aquests ambients ombrívols de

muntanya, recuperant traçats antics, millorant l'accés i incorporant informació sobre els

valors de conservació existents mitjançant panels d'interpretació i de coneixement de la

flora local.

Així doncs aquesta unitat didàctica s'afegeix a moltes altres accions que intenten donar

a conéixer un tipus de bosc en perill de desaparició i amb ell tot un món de creences, conei-

xements i relacions amb la natura.

Lluís Serra Laliga

Tècnic del projecte LIFE

UNITAT DIDÀCTICA

A LA RECERCA DELS

MISTERIS DEL TEIX

És un arbre molt resistent,

i per tant, de lent creixement.

La seua fulla té forma d’agulla.

Recorda un batidor,

tan espessa i pentinada

que no deixa entrar ni la claror.

És un arbre molt antic i fantàstic,

tant, que ja existia al Juràssic.

Quasi tot ell és verinós,

i igual mata un cavall que un gos.

Sí, sí, així pot ser de perillós.

L’home ha anat eliminant-lo,

unes vegades tallant-lo i d’altres cremant-lo.

Ell, per salvar-se,

ha anat amagant-se.

Reculant, reculant,

i pels riscos ocultant-se,

sempre buscant la foscor regnant.

L’arbre misteriós

GRUP DE TREBALL EL TEIX

Toni Barceló

Pep Doménech

Jordi Raül Verdú

INTRODUCCIÓ

Aquesta unitat didàctica que ara tens a les mans està conformada per una sèrie

d’activitats que han estat elaborades, fonamentalment, perquè et resulten fàcils

de fer, perquè t’ho passes bé i, sobretot, perquè aprengues un munt de coses

sobre el teix, el lloc on viu i la natura en general.

Tenint en compte que la majoria de les activitats es duran a terme al llarg de “La

Setmana del Teix”, convindria que les conegueres amb antelació. Així, no només

podràs esbrinar aquelles que més t’agraden, sinó que caldrà que busques el material

necessari per fer-les i mires el lloc més adient per portar-les a terme.

També caldria que, una vegada triades les activitats, tingueres en compte quines

s’han de fer individualment, per parelles o en grup.

Si prèviament has considerat tot açò, quan comence “La Setmana del Teix” ho tin-

dràs tot a punt, podràs aprofitar millor el temps fent el màxim d’activitats possibles i,

sobretot, et satisfarà més el teu treball.

Aquesta unitat es troba dividida en capítols. Cada un d’ells comença amb una pre-

gunta, un misteri del teix, el qual, mitjançant les activitats que et suggerim i la lectu-

ra de L’arbre misteriós i la teua destresa, podràs resoldre. Així doncs, et proposem

els enigmes següents:

• UN REGAL! QUÉ DEU SER?

• QUÈ ÉS UN TEIX?

• I, PER QUÈ UN TEIX?

• ON VIU EL TEIX?

• VIU SOL EL TEIX?

• QUINA HA SIGUT LA RELACIÓ ENTRE LES PERSONES I EL TEIX?

• QUINS PROBLEMES TÉ EL TEIX?

• QUÈ HI PODEM FER NOSALTRES?

Tan sols ens queda dir-te que no has d’oblidar que per a realitzar qualsevol de

les activitats que ací et proposem, has de ser respectuós amb el medi, especialment

aquelles que fan referència explícita a accions que s’han de fer a l’aire lliure, fora del

recinte escolar, bé dins del teu poble, bé als seus voltants.

8 A la recerca dels misteris del teix

1. UN REGAL! QUÈ ÉS?

A l’escola us ha arribat un regal una mica estrany: una planta! Havies vist alguna

vegada una planta com aquesta?

Mira-la bé. Observa les seues fulles, les seues branques, els seus colors... de

segur que et venen al cap un grapat de preguntes. Potser que d’algunes ja en sàpies

la resposta i d’unes altres t’agradaria saber-la.

ORGANITZEM UNA ASSEMBLEA

Amb l’ajuda del teu mestre organitza una assemblea per tal de compartir, amb els

teus companys i les teus companyes de classe, tot allò que t’agradaria saber sobre la

planta que us ha arribat. Potser algunes de les preguntes següents pugueu resoldre-

les entre tots.

� Què pot ser? Què és una planta?

� Quin és el seu nom?

� N’havies vista alguna igual? I semblant?

� Són importants les plantes? Per què?

� Què ens proporcionen les plantes?

� On trobem plantes?

� Totes les plantes són iguals? Com les podem diferenciar?

� Quines són les parts d’una planta? Què fa cada una de les seues parts?

Potser, per a alguna de les preguntes no hages trobat una resposta que et satisfaça,

però de segur que en finalitzar LA SETMANA DEL TEIX n’hauràs trobat la solució.

UNA TROBADA AMB ELS ARBRES. JUGUEM?

Amb els teus companys i companyes aneu a un lloc on hi haja arbres (jardí de l’es-

cola, parc...). Es pot jugar amb grups de quatre o cinc. Un xiquet o una xiqueta haurà

de tenir els ulls tapats (amb un mocador de tela) i els altres l’acompanyaran a la vora

d’un arbre, perquè puga tocar les seues fulles, les seues branques, el tronc, etc. És a

dir, a través dels sentits, llevat de la vista, ha de saber quina olor fa, com són les seues

fulles o l’escorça del tronc.

Després, sense llevar-se la bena dels ulls, els companys del grup el porten al lloc on

havien començat el joc, li destaparan els ulls i li demanaran que diga quin era l’arbre.

“UNA LECTURA, UNA AVENTURA”.

Et convidem a llegir el conte que Jordi Raül Verdú Pons ha escrit per a tu, L’arbre

misteriós.

El més important és que gaudisques de la seua lectura. Però, també podràs imagi-

nar-te que les aventures que viuen els seus protagonistes, la colla de xiquets i xique-

tes i el seu mestre, podrien ser les teues aventures, amb els teus companys i compa-

nyes de l’escola, i amb la teua mestra o el teu mestre. Són uns alumnes com tu, que

estimen la natura, que volen protegir-la, que volen saber i no deixen de fer-se pregun-

tes, intenten trobar solucions i aprenen de tot i de tots.

LLIBRE-FÒRUM

Una vegada hages llegit el conte, L’arbre misteriós, organitzeu un col·loqui on

pugueu debatre les impressions que us ha aportat la lectura del conte.

� Què t’ha semblat el conte?

� Quins aspectes t’han interessat?

� Quines coses t’han sobtat més?

� Què has après després de la seua lectura?

... Poden ser interrogants que us plantegeu i dinamitzen el debat.

A la recerca dels misteris del teix 9

2. QUÈ ÉS UN TEIX?

ENDEVINA ENDEVINALLA

Sóc verd i alt. Som una família robusta,

Tinc molts braços pel fred no ens espantem.

i un sol peu. A l’estiu ens vestim

Si em cuides i a l’hivern... ens despullem.

em trobaràs pertot arreu.

Aquestes endevinalles també t’han donat una pista per respondre què és un teix; a

hores d’ara ja sabràs que el teix és un arbre. Com tots els arbres forma part d’un gran

regne, el regne de les plantes.

El nom d’una planta, de vegades, ens diu alguna de les seues característiques

i ens permet diferenciar-la d’una altra.

El lligabosc és una planta enfiladissa que viu als nostres boscos. Les seues

tiges trepen pel fullatge d’arbustos del seu voltant per tal de rebre la llum del sol

i sembla que les lligue.

Però, de vegades una mateixa planta rep noms diferents segons el poble o la

comarca on ens troben. Així, per exemple, els noms panís, dacsa o blat de

moro es refereixen a una mateixa planta, els fruits de la qual hauràs tastat en

alguna ocasió.

Els botànics, que són les persones estudioses de les plantes, per anomenar-les

utilitzen el seu nom científic. Així, fins i tot, quan es

troben a un país que no és el seu poden

anomenar-les, sense haver de saber

l’idioma d’eixe país.

El nom científic del teix és

Taxus baccata. La paraula

taxus significa que les

fulles del teix es troben en

filera i que és un arbre

tòxic. I baccata vol dir

que fa uns fruits carnosos

que s’anomenen baies.

SABIES QUE...?


Després d’haver observat el teix i saber alguna cosa més d’ell, com l’hagueres

anomenat?

(...) és un arbre de creixement molt lent (…). Açò fa que siga un arbre

molt resistent i fort (…) no sol tindre més de 15 o 20 metres d’alçada.

L’arbre misteriós, pàg. 59

INFORMA’T

Els arbres i les plantes en general estan formades per les seues parts. Cada una d’e-

lles desenvolupa les seues funcions en el seu cicle de vida.

Quines són les parts principals d’un arbre? I les del teix?

Busca al diccionari el significat dels noms de les parts principals del arbres i

copia’ls.

arrel

tronc

fulles


(...) La seua fulla té forma d’agulla.

Recorda un batidor, tan espessa i pentinada que no deixa entrar ni la claror (…)

Quasi tot ell és verinós (…)

L’arbre misteriós, pàgs. 26-27

(...) resisteix molt bé el fred i prefereix els llocs humits i poc exposats al sol.

També es diu que el teix es troba normalment aïllat o formant boscos molt petits

on contrasta amb la resta dels arbres perquè té un color verd fosc.

(...) és un arbre que no fa pinyes, encara que és una conífera com el pi. (…)

també és un arbre de fulla perenne i que pot viure millers d’anys.


Les plantes, com tots els éssers vius, naixen, s’alimenten, creixen, es relacio-

nen, es reprodueixen i moren (s’assequen). És que s’anomena cicle de vida. Els

teixos també desenvolupen el seu cicle de vida.

(...) hi ha teixos amb flors femenines i

teixos amb flors masculines, o siga, plantes

femelles i plantes mascles.

(...) els teixos femelles fan fruit (...)

(...) el mascle allibera núvols de pol·len de

seguida que arriba la primavera(...) Com a

curiositat he de dir que hi ha alguns d’ells que

tenen els dos sexes, com els caragols.


ENCREUAT

Els arbres donen fruits.

Aquests, a més a més d’afavorir

la reproducció de la planta, són

un aliment per als animals herbí-

vors o omnívors.

Resol l’encreuat i trobaràs el

nom dels arbres que produeixen

els fruits següents:

1. bellotes

2. lledons

3. anous

4. avellanes

5. ametles


Fruit del teix

1

5

4

2

3

SABIES QUE...?

Les formes o siluetes dels arbres venen donades pel conjunt de les seues parts

aèries, és a dir, el tronc, les branques, els branquillons i les fulles. Aquestes dife-

rències entre formes ens permeten reconéixer algunes espècies d’arbres.

Les formes de les copes dels arbres (branques i fulles) són conseqüència de la

seua adaptació a les condicions del clima del lloc on viuen. A les fulles es realitza

la fotosíntesi (l’alimentació de la planta), per a la qual cosa cal la llum del sol i,

per aixó, la forma de la planta permetrà que les seues fulles capten els raigs del

sol.

Altres copes d’arbres, que viuen en llocs on neva freqüentment durant l’hivern,

presenten una forma que és una adaptació per a suportar el pes de la neu, dit

d’un altra manera, tenen una forma que no se’n diposite massa al damunt, ja que

la seua acumulació trencaria les branques de l’arbre.

Ara ja saps més coses sobre les formes dels arbres i la seua raó de ser.

LES SILUETES DELS ARBRES. JUGUEM?

Ajunteu-vos els companys i companyes de la classe

i aneu a un lloc on hi hagen arbres. Una vegada allí

observeu-los bé, sobretot les seues copes, parant

atenció en la seua forma o silueta. En acabar, feu un

rotgle a terra i un a un, al centre, imiteu amb el cos,

les cames i els braços la silueta d’algun dels arbres de

la rodalia. La resta de xiquets i xiquetes hauran d’en-

devinar de quin arbre es tracta.

PINTA UN BOSC

Engega la teua imaginació! Observa un bosc, un jardí o un parc amb arbres; si aixó

no és possible busca fotografies d’aquests llocs.

Para atenció en les formes dels arbres i relaciona-les amb les formes geomètriques

que coneixes. T’adonaràs que hi ha arbres que tenen forma oval, d’altres triangular o

uns altres presenten una forma irregular.

Et proposem que elabores un paisatge amb un bosc. Fes servir la informació que

obtingues a partir de l’observació que abans hem indicat. Després decideix la tècnica

que utilitzaràs:

• Dibuix realista i pintura (llapis de colors, ceres toves o dures, temperes…)

• Collage amb diferents tipus de papers i/o teles.

• Collage geomètric amb formes geomètriques construïdes sobre paper de color.

• Qualsevol altra tècnica que se t’ocórrega.


SABIES QUE...?

Teix (Teixera d’Agres)

Una vegada acaben les vostres produccions, cadascú pot exposar la seua a la resta

de companys, tot explicant el significat del seu treball i el procés que n’ha seguit en l’e-

laboració.

També, amb tots els treballs que hem fet, podem muntar una exposició. Podem afe-

gir als treballs una etiqueta amb el seu títol i la tècnica utilitzada.

La representació dels arbres en la història de la pintura ha estat un dels temes

que els artistes han escollit des de fa un bon grapat d’anys.

Als abrics de la Sarga (Alcoi) trobem pintures rupestres que representen arbres

i que foren realitzades per poblacions prehistòriques de la Comunitat Valenciana


Carretera amb xiprer

Van Gogh, 1890

Mimosa

Matisse, 1949

Estiu

Dori Cantó, 2002Terra llaurada

Joan Miró, 1924

SABIES QUE...?

Arbres, fa més de 5.000 anys.

Prehistòria (Neolític)

Ramiformes, fa més de 5.000 anys.

Prehistòria (Neolític)

IMITEM ELS ARTISTES

Et proposem que poses en marxa la teua capacitat artística. El tema serà els arbres

i l’experimentació de diferents tècniques. Potser, t’ajude la proposta que et presentem

a continuació, però no tingues por i deixa volar la teua imaginació.

Proposta:

Per als troncs pots diluir pintura de tempera. Amb el pinzell deposita una gota sobre

un suport de cartolina setinada. Seguidament, amb una palleta d’orxata, bufa amb cura

(de baix cap a dalt del full) per tal d’anar escampant la pintura i donar forma al tronc

i a les branques. Si és el cas, pots afegir més gotes de pintura i tornar a escampar.

Pots utilitzar fulles de l’entorn i calcar-les utilitzant paper de seda i ceres. Posa la

fulla sobre la taula, a sobre el paper de seda i, amb la pintura, ratlla per damunt; que-

darà marcada al paper la forma i els diferents detalls de la fulla. Després retalla les

fulles de paper que has calcat i enganxa-les (amb pegament), als troncs que ja havies

fet.

Si ho creus convenient pots afegir retocs amb temperes, retoladors o ceres.

La tardor és una estació màgica i l’hem d’aprofitar (...) (les coses) Jo diria

més aina que canvien, que es transformen sorprenentment, com per exemple les

fulles, que d’un color verd passen a un to groc, roig o marró com per art de màgia.

L’arbre misteriós, pàg. 6

ELABORA UN HERBARI

Som a la tardor i molts dels arbres, especialment els de fulla caduca, ens regalen les

seues fulles sense necessitat d’arrancar-les. Tira mà de les fulles dels arbres que tens

al pati de l’escola i elabora un herbari, és a dir, una col·lecció de fulles. També en pots

trobar als parcs de la localitat o, si ho hem previst amb una certa antelació, es pot fer

una excursió per les muntanyes dels voltants, on trobarem no només muntonades de

fulles sinó també molta varietat.

Quan ja tinguem la matèria primera de la nostra activitat, les fulles, necessitarem

un altre tipus de material per a secar-les i, així, conservar-les perfectament durant anys

sense que es podrisquen. Sí, sí, has llegit bé, durant anys!

Una forma senzilla i ràpida de fer-ho és premsant-les. Per a fer-ho, necessitarem

paper de periòdic, una premsa de corretja o de clavilles (si no la tenim, serviran uns

quants volums d’una enciclopèdia i un arxivador (ens pot servir una caixa de cartó gran

amb tapadora, semblant a la qur s’utilitza per empaquetar els fulls per a fotocòpies).


Passos a seguir:

1 Col·locarem les fulles entre fulls de paper

de periòdic.

2 Quan ja tenim una bona pila de

papers de periòdic, amb les seues

fulles respectives, els posarem

entre les dues fustes de la prem-

sa i els tancarem amb les corret-

ges o les clavilles.

3 Com el paper de periòdic farà d’ab-

sorbent de la humitat de la fulla, cal-

drà canviar el paper cada dos o tres dies.

Açò ho farem fins que les fulles siguen ben

seques.

4 Tot seguit, fixarem amb cinta adhesiva o unes gotetes de pegament, la fulla a un full

blanc de paper, on escriurem totes les dades que més ens interessen (nom de l’ar-

bre al qual pertany, en valencià, en castellà i el científic, si és que el sabem). També

podrem apuntar-hi les característiques més significatives de la planta:

a) arbre, arbust o planta

b) fulla, caduca o perenne

c) fulla, senzilla o composta

d) tipus de fulla segons la seua forma

e) nom del seu fruit, forma i grandària

f) color de la flor

g) tronc

h) lloc on hem arreplegat la fulla

i) utilitat i curiositats

5 Quan ja tinguem la fitxa completa, la guardarem a l’arxivador, per ordre alfabètic,

tot afegint un índex al principi on constaran

totes les fulles enumerades perquè les

puguem trobar ràpidament i fàcil.

Per a classificar les plantes

podem buscar ajuda en lli-

bres de plantes, guies de

camp, diccionaris enciclo-

pèdics, Internet i, sobre-

tot, preguntant a la gent

que viu prop del lloc on

les hem arreplegades.


1

2-3

4

GERMINACIÓ DE LLAVORS

La funció d’una llavor és originar una nova planta. Perquè la llavor germine s’han de

donar unes condicions favorables d’humitat i de temperatura.

Et proposem que faces l’observació següent:

1 Arreplega llavors de llegums (fesols, llentilles, cigrons, arròs, faves...) i d’arbres o

arbustos (carrasca, pi, castanyer, teix, auró, fleix, server...).

2 Ompli la base de gots de vidre transparents (tants com diferents tipus de llavors

utilitzes) amb cotó-en-pèl, el qual ha de estar humit sempre.

3 Posa les llavors a remulla, com a mínim un dia abans. Etiqueta cada got posant el

nom de cada llavor que hi vas a ficar. És convenient que poses diverses llavors de la

mateix espècie en el mateix got, per si de cas n’ix alguna de fallada.

4 Observa el creixement de les llavors i anota cada dia les que germinen. Convé que

prengues nota durant un mes seguit, com a mínim.

5 Durant tot el temps que estigues fent l’observació t’adonaràs que cada llavor té el

seu ritme de creixement que, en el cas de les llegums, és bastant ràpid. En el cas

del teix, constataràs, després de molts mesos d’observació, que no ha experimentat

cap canvi.

Tota aquesta observació t’ha de fer pensar que en la natura, en el cas dels arbres i

els arbustos, hi ha espècies que creixen molt més de pressa que altres, tot tenint les

mateixes condicions d’humitat i de temperatura. Açò fa també, per exemple, que la

seua fusta siga més blaneta o més dura segons siga el seu ritme de creixement.


El creixement del teix és molt lent, a raó de 3 cm per any durant els primers

sis anys. L’engrossiment del tronc és fins i tot més lent. S’ha estimat que els

exemplars que tenen uns 20 cm de diàmetre posseeixen de 80 a 100 anys de vida,

mentre que als 200 anys gairebé assoleixen els 40 ó 50 cm.

Mesura la distància entre els teus muscles. Si fores un teix i aquesta distància fóra

el diàmetre, calcula quina edat tindries.

CALCA CORFES D’ARBRES

La corfa d’un arbre és com el seu car-

net d’identitat. Dels seus colors, badalls i

formes es pot obtenir informació. Així

doncs, podràs saber de quina espècie es

tracta, si té molta edat, si ha patit algu-

na malaltia o si ha estat maltractat.

Et proposem que obtingues una

impressió de la corfa i et suggerim

aquesta manera de fer-ho. N’hi ha d’al-

tres, però aquesta és la més ràpida, neta

i que menys maltracte l’arbre.

Passos a seguir:

1 Posa un full de paper sobre el tronc d’un arbre i procura que algú t’ajude per sub-

jectar el paper i que no es menege mentre el calques (si vas alerta, tu sols també

ets capaç de fer-ho).

2 Refrega a poc a poc un llapis o una pintura de cera per damunt del paper, procurant

que hi vagen quedant marcats els senyals del tronc i que el paper no es trenque (no

cal que faces massa força, és millor que repasses diverses vegades les diferents

rugositats del tronc).

3 Al full de paper, a la part de davall o per darrere, també hi pots afegir altres dades

d’interés, com ara:

• nom de l’arbre

• fulla caduca o perenne

• tipus de fulla

• caducifoli o perennifoli

• nom del seu fruit, forma i grandària

• color de la flor

• lloc on l’hem trobat


Soca de teix (teixera d’Agres)

SABIES QUE...?

3. I, PER QUÈ UN TEIX?

Encara que el puga sorprendre, a la Comunitat Valenciana viuen prop d’un cen-

tenar d’espècies silvestres d’arbres. Molt poques d’entre aquestes arriben a domi-

nar el paisatge, com ocorre amb pins, carrasques, roures, sureres, xops, oms o

salzes. Front a les plantes esmentades, hi ha un grup d’espècies rares que estan

representades per un nombre molt petit d’exemplars. Alguns d’aquests arbres,

per diferents raons, han disminuït considerablement la seua població en els últims

anys, fins a estar a punt de desaparéixer en el territori valencià. Aquest és el cas

del nostre teix que, juntament amb les oliveres, els roures i les carrasques, té els

rècord de longevitat.

Més enllà de la nostra terra, a Califòrnia, trobem l’arbre més vell de la terra. És

un pi i té la increïble edat de 4700 anys.

El teix (...) existia al Juràssic, tal com el coneixem hui en dia, és a dir,

fa uns 140 milions d’anys (...) la fusta del teix és dura i resistent (...) els

víkings la utilitzaven per a sostenir les veles de les seues embarcacions. (...)

en temps dels homes primitius es feien llances de teix (...) alguns faraons

egipcis van manar construir amb ella els seus sarcòfags. D’açò fa ja més de

5000 anys…

L’arbre misteriós, pàgs. 60, 61, 62.

LOCALITZA ARBRES AMB ENCANT

De segur que al teu entorn es poden tro-

bar arbres singulars com el teix, encara

que potser no siguen tan antics. Poden ser

arbres que per la seua grandària, pel lloc

on es troben o per la seua forma, els ano-

menem arbres monumentals.

Et proposem que preguntes a persones,

familiars, excursionistes... per tal d’arreplegar informació sobre arbres singulars del teu

poble. Es tracta que els visites i els fotografies, que cerques dades sobre les seues

característiques, la seua importància i conegues un poc la seua història.

Una vegada tingues la informació dels arbres importants del teu poble (fotografies,

característiques i altres dades), juntament amb els teus companys de classe, pots mun-

tar una exposició. Podeu afegir un mapa que facilite la seua situació i, fins i tot, propo-

sar un itinerari ambiental d’observació d’arbres monumentals de la teua localitat.


SABIES QUE...?

La figuera

Fernando Cabrera, 1928

JUGA AMB LES PARAULES

Et proposem que elabores embarbussaments a partir de noms d’arbres com el teix.

Per començar, llig i aprén de memòria els següents:

A veure si t’atreveixes i construeixes un embarbussament sobre el teix! Et donem

unes paraules que et poden facilitar la feina.

També te’n pots inventar amb el nom d’altres arbres i plantes, per exemple amb

els noms dels arbres singulars del teu poble que has estudiat en l’activitat anterior.


serveix teix

fleix

feix

pareix

apareix

mereixrequereix

acoloreix

peix

Vinc del bosc i busco vesc,

i visc del vesc que busco al bosc.De genollons, genollons, collia collia.

De genollons, genollons, collia codonys.

De genollades, codonyades.

I amb els dits, codonys he collit.

En Feliu Fesrius fa foc de fusta

a la festa de la Floresta.

4. ON VIU EL TEIX?

SOPA DE LLETRES

Resol aquesta sopa de lletres i trobaràs una primera solució a l’enigma que et plan-

tegem.

Primer hauràs de trobar els noms de set plantes i cinc animals, els quals viuen en

companyia dels teixos.

C E N L L L A L L A R G

A R Ç B L A N C O C S R

R R O C I A L L R O S E

R O S I N H U E M I T V

A S A L O S M P E U S O

S D E L C O R B M S C L

C I S N R G L E E S D E

A R A N Y O N E R A L R

T E L S M U N T L A T N

Y E V S T R O B A E I M

L E I S T E I X E R M E

S R A L G N E S C R O P

Escriu els noms dels éssers vius que has trobat a la sopa de lletres:

PLANTES ANIMALS

Ara, amb les lletres que t’han sobrat, i llegint-les d’esquerre a dreta, podràs for-

mar una frase que t’ajudarà a saber on viuen els teixos. Escriu-la tot seguit:



Al teix li agraden massa els llocs humits i, més aïna, fuig del sol (...) un

lloc on hi haja més altitud i siga rocallós (...) als peus dels cingles (...) un barran-

quet just als peus del cim (...) està a l’ombra, en un lloc apartat, en un pendent,

alt, amb humitat. (...) Emparat per la inaccessibilitat del paratge i ocult entre

parets rocalloses, hi viu el teix…

L’arbre misteriós, pàgs. 77, 78, 82 i 85.

SOPA VEGETAL

Ja saps on viuen els teixos i, a més a més, que un lloc poblat de teixos s’anomena

teixera. Però, encara que no formen veritables masses forestals, també saps que els

boscos són diferents uns d’altres, sobretot perquè pot predominar una classe de plan-

ta sobre una altra. Per exemple: quan predomina l’àlber sobre altres arbres, el bosc

s’anomena una albereda.

Resol aquesta sopa de lletres i trobaràs el nom de diferents tipus de boscos.

Quan abunden les carrasques, el bosc s’anomena ...........................................

Si abunden el pins el bosc l’anomenem un ...........................................

Quan predominen els xops és una ...........................................

Si el que més hi ha són savines és un ...........................................

I quan són els teixos els que més abunden s’anomena una ...........................................

També, en la mateixa sopa de lletres, trobaràs el nom de zones que encara que

no són boscos, són llocs on abunda un tipus de planta.

Si abunden les canyes serà un ...........................................

Si abunda el timó serà un ...........................................

Si abunda la sàlvia serà un ...........................................

Si abunda el ginebre ...........................................

Si és un bancal d’oliveres l’anomenem un ...........................................

Si és un bancal d’ametlers l’anomenem un ...........................................

Si és un bancal de pomeres l’anomenem un ...........................................

A L A R E M O P T L E C

S N O S S A L V I A R A

T R P E S M I U M N T R

A N Y I E S V H O I R R

H A T E N I A X N E A A

T C A N Y A R R A E N S

E S A M A R R I R O I C

I L A A S E R R E L B A

X L A A M E T L E R A L

E A A I T A N A I A S L

R A F G I N E B R A R O

A D A P O X N T R O J A

Amb les lletres que t’han sobrat, llegint-les

d’esquerra a dreta, pots construir una frase

que et donarà pistes sobre on podem trobar

teixeres. Ànim! Escriu la frase a continuació.

LOCALITZA LES COMARQUES TEIXERES

A la sopa de lletres has descobert les muntanyes on viuen els teixos més meridio-

nals de la Comunitat Valenciana, però també en podem trobar al llarg de les principals

serres de tot el nostre territori.

Et proposem un petit treball d’investigació. Ací tens una llista de localitats on hi ha

teixos. Busca’ls en una enciclopèdia i anota a quina comarca pertanyen. Després pinta

al mapa de la pàgina següent les comarques que has anotat i tindràs localitzades les

teixeres de la nostra Comunitat.

Localitats Comarca Localitats Comarca

Agres Vallibona

Alcoi Vilafranca del Cid

Benifato Vistabella del Maestrat

Benigembla Xer

Confrides Chera

Ares del Maestre Loriguilla

Bejís Puebla de San Miguel

El Toro Requena

Morella Vilallonga

Torralba del Pinar


Teixera d’Agres

MAPA COMARCAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

LLEGENDA

Mar Mediterrània .............�

Teixeres ...........................�

PARLEM DELS BOSCOS

Els boscos són molt importants per a la vida de les persones ja que:

• Eviten la desaparició del sol.

• Impedeixen les inundacions i les solsides.

• Afavoreixen la diversitat (flora i fauna).

• Ajuden a retindre l’aigua de la pluja.

• Ens proporcionen aliments i medicines...

Ajunta’t amb els teus companys d’equip i intenteu donar més raons per les quals

els boscos són importants. Podeu anotar-les a continuació i després exposar-les a

la resta de companys de la classe.

Els boscos també són importants perquè


5. VIU SOL EL TEIX?

(El teix viu a )(...) un barranquet just als peus del cim (...) sol estar amb

altres arbres al voltant (...) està a l’ombra, en un lloc apartat, en un pendent, alt,

amb humitat.

(...) Emparat per la inaccessibilitat del paratge i ocult entre parets rocalloses,

hi viu el teix, rodejat d’una carrasca, un server i un grevoler, als peus dels quals

hi ha també aranyoners, arçs blancs i alguna planta aromàtica.

(...) tots els arbres que hi ha, fins i tot els arbustos, tenen fruits (...)

(...) és un lloc amb molt de menjar per als animals.

(...) merla o algun tord (...) conill, llebre o porc senglar.

L’arbre misteriós, pàgs. 82, 85, 88.

MÒBIL TEIXERA

T’animem a construir un mòbil d’una tei-

xera.

Disposes d’unes plantilles (al

final de la unitat didàctica)

que representen una tei-

xera i una bandada

d’ocells que la sobre-

volen. Però, abans

de començar,

demana ajuda a

la teua mestra o

al teu mestre i

que fotocopie

les plantilles, ja

que hauràs de

disposar de cinc

teixos i quatre

ocells.

Després pinta-

les, retalla-les i

munta-les com et

proposem; tindràs un

mòbil que pot formar part

de la decoració de ta casa.


Els fruits dels teixos són molt apreciats per aus frugívores i alguns mamífers,

la ingestió dels quals ajuda a la germinació i disseminació de la llavor. Quan cauen

a terra (en tardor-hivern) tarden 2-3 anys a germinar. Els fruits són molt apre-

ciats per aus com el tord, la merla i altres ocells com el pit-roig, la busquereta o

el gaig. Entre els mamífers, el principal consumidor és el teixó (es creu que el seu

nom comú fa referència als seus hàbits alimentaris) i en menor grau la rabosa i la

fagina.

Les llavors, altament tòxiques per a nosaltres, són consumides per aus com el

verderol, el carboner o el picapins, entre d’altres. Aquests animals s’alimenten

també d’altres fruits, per la qual cosa afavoreixen la germinació al mateix temps

de teixos, grèvols, servers, moixeres o arços blancs, que apareixen ben sovint

conjuntament.

MENJADOR D’AUS

Si l’hivern sol ser dur per a nosaltres, que vivim en cases amb calefacció, tenim tota

classe de menjar i de roba i totes les comoditats necessàries, pots imaginar-te com deu

ser de dur per als animals que viuen en estat salvatge en plena natura. El fred, el vent,

la pluja i la neu són alguns dels seus pitjors enemics perquè, entre altres coses, els difi-

culta el fet de d’aconseguir aliment.

En aquesta activitat et suggerim que construïsques un menjador d’aus, perquè

pugues ajudar les aus quan les condicions meteorològiques siguen més adverses. No

només els faràs un favor, sinó que tindràs, a més, la possibilitat d’observar-les de prop

i conéixer-les millor.

Convindria que penjares el menjador prop d’algun lloc on hi haja també aigua.

Aquest serà el complement perquè la seua vida hivernal siga més fàcil i saludable.

Per a construir-lo necessites un brick i un palet i seguir les instruccions del dibuix.


SABIES QUE...?

1 2 3

CAIXES NIU

Ja saps que els pardalets són molt bons arquitectes construint els seus nius. Com

que de vegades no hi ha suficients arbres o herba en les ciutats perquè tots els parda-

lets puguen construir els seus nius, nosaltres els podem ajudar fent-los la casa. Tu pots

contribuir que una família de pardalets trobe un lloc on quedar-se, sense necessitat de

comprar res de l’altre món. En realitat, només necessites:

� un brick buit

� tisores

� cordell

� herba seca

� cinta d’embalatge adhesiva

� pintura de color marró o verda (no d’aigua)

� un pinzell

Passos a seguir:

1 En primer lloc, cal obrir completament la part superior del brick i rentar-lo molt bé

per dins.

2 A partir d’ací, segueix els passos que t’indiquen els dibuixos.

3 Ara toca posar-li herba seca al fons del brick perquè li faces el llit al futur inquilí.

4 Torna a tancar la part de dalt del cartó, hermèticament.

5 Com que el niu ja està fet, ara és el moment de pintar-lo per fora, ja que els colors

cridaners que normalment decoren aquests cartons poden espantar els possibles

futurs clients.

6 Per últim, penja’l a una certa alçada, procurant que no estiga a l’abast dels possibles

depredadors.

7 A partir d’ara només et queda esperar i observar si hi ha cap pardalet que trobe la

teua caseta suficientment atractiva i confortable com per viure-hi i, per què no? per

a criar.


1 2

3


6. QUINA HA ESTAT LA RELACIÓ

ENTRE LES PERSONES I EL TEIX?

LA TOPONÍMIA DEL TEU POBLE

El teix ha sigut perseguit en excés per la mà de l’ésser humà. La seua utilitat per a

fabricar ferraments, la bellesa de la seua fusta, les seues propietats medicinals i la toxi-

citat del seu fullatge per al ramat han estat les causes de la seua quasi eliminació. No

obstant, un arbre amb aquestes característiques i tan relacionat amb les persones no

pot haver desaparegut de certs llocs sense haver deixat rastre de la seua existència.

Açò ho veiem molt clar, per exemple, en la toponímia.

Un topònim és un nom de lloc i la toponímia és la disciplina que estudia els noms de

lloc i el seu origen. Al conjunt dels noms d’un territori també se l’anomena toponímia.

Així doncs, trobem topònims relacionats amb el teix, com el carrer es Teix al poble de

Santa Ponça (a Mallorca) o el poble Teix de la comarca de l’Alacantí. Aquests topònims

ens recorden l’existència del teix a les localitats esmentades.

Et suggerim un treball de recerca. Es tracta que trobes topònims del teu poble

relacionats amb el teix o altres arbres. Pregunta els teus pares, els teus avis o els teus

veïns del poble; les persones grans en aquest treball poden ajudar-te molt. Una vega-

da els conegues pots localitzar-los a un mapa del terme del poble. Pots fer fotografies

de l’indret i escriure un comentari que relacione el topònim amb el nom de l’arbre. Amb

tot aquest material, i amb l’ajuda de la teua mestra o del teu mestre, podràs muntar

una exposició.

UN PAISATGE CANVIANT

Comprova la capacitat transformadora de l’activitat humana sobre els elements del

paisatge. Per a fer-ho, recull fotografies, postals, gravats o qualsevol altre tipus de

documentació gràfica antiga i actual de la localitat on vius i dels seus voltants.

Amb aquest material podeu realitzar una exposició gràfica en què s’evidencie la

transformació que el paisatge ha sofert amb el pas del temps.

També podeu confeccionar un mural dividit en dues meitats. En una d’elles retoleu

el títol abans; en l’altra, el d’ara. Dibuixeu en cada part un perfil del paisatge de la

vostra població i dels voltants i enganxeu, en cada cas, les fotografies i les postals en

els llocs corresponents.

Podeu reforçar la idea de transformació del paisatge amb un petit treball d’investi-

gació. Pregunteu els pares i, encara millor, els avis com eren la població i els seus vol-

tants quan ells eren nens. Després, comenteu-ho entre tots.

També pot ser interessant esbrinar l’origen dels noms dels carrers de la població,

com per exemple: camí de..., riera de..., torrent de..., rambla de..., ronda de..., carre-

tera de... o el d’altres indrets que ens puguen aportar pistes sobre com era el poble o

la ciutat fa uns anys.

En aquest cas, el testimoni dels pares o dels avis també ens pot ajudar.

INVESTIGACIÓ ONOMÀSTICA

Investiga els noms i cognoms dels teus companys de l’escola. Primer demana una

llista en la qual has de localitzar aquells que es relacionen amb el nom d’alguna plan-

ta. Per exemple, el cognom Pinós ve de pi, Lledó de lledoner i Lloret de llorer.

PINTA EL TEU ESCUT

L’heràldica és la disciplina que estudia els escuts i s’utilitza per a identificar l’origen

de la persona que l’usa.

Imagina i crea un escut per al teu nom. Tria la forma que preferisques i dins dibui-

xa allò que més t’agrada, la teua afició, allò que t’agradaria ser de major... Després pin-

ta’l.

REFRANYS VEGETALS

Un refrany és una dita o un proverbi que expressa una creença, una pauta de vida

o una dada i forma part de la cultura popular de les persones, passant d’unes a altres

mitjançant la tradició oral.

Llig aquests refranys i comprovaràs que estan relacionats amb el món vegetal.

REFRANYER DE LES PLANTES DEL TEU POBLE

Pregunta a familiars i persones del teu poble sobre refranys relacionats amb les plan-

tes. Una vegada els hages comprés, tria el que més t’agrade, copia’l en una cartolina i

dibuixa el seu significat.


Qui amb herba es cura, salut segura. Qui té canyes té flautes.

Qui no arreplega un fesol, no en menja quan vol.De bon arbre, bon fruit.

De tota llenya, se’n fa feix. Qui sembra cards, espines cull.

Una flor no fa primavera. Pel maig, floreix el faig i canta el gaig.

Llenya vella fa bon foc. No hi ha roses sense espines.

RODOLINS AMB ARRELS

Un rodolí és un poema que consta de dos versos amb rima (apariats) i general-

ment tenen un to humorístic.

Llig aquests rodolins i subratlla el nom dels arbres als quals es refereixen.

RODOLINS AMB BRANQUES

Ara escriu rodolins dedicats als arbres que tu vulgues. Pots acompanyar-los d’una

fotografia o un dibuix. Ànim!

ELABORACIÓ DE COLÒNIES

A partir de plantes medicinals pots fer colònies, les quals podràs utilitzar per a diver-

sos usos: per a curar ferides, per als marejos, per als colps... i, en general, per aroma-

titzar. Hui en dia es pot dir que quasi totes les colònies es preparen a partir d’essèn-

cies que s’obtenen de les plantes.

Per a fer colònia, dissol les essències en alcohol de 96º i deixa-les en maceració

durant unes hores. Després, filtra-les. Si vols que tinguen un bon color, espolsa el paper

de filtre amb un grapat de pols de talc.

Segur que pels voltants del teu poble o de la teua ciutat no et resultarà difícil de tro-

bar alguna planta medicinal o aromàtica, amb la qual pugues elaborar aigua de colò-

nia (romer, timonet, sàlvia, espígol, camamilla...).

Com a ingredients només necessitaràs: alcohol de 96º, aigua i essència de plantes

(les proporcions dependran de la quantitat que vulgues fer).

Ací tens un exemple i una referència perquè tu faces el mateix si vols.

Aigua de colònia lavanda:

Alcohol de 96º (300 g)

Aigua (200 g)

Essència de lavanda o espígol


Des de la mar al tossal,

ombreja el pi, vertical.Neteja el cel la palmera,

com els racons la granera.

Al barranc de la teixera,

el teix lluu sa primavera.Si vols tombar la carrasca,

aferma’t, dura és la tasca.

El xiprer fita el camí

que ens mostra la nostra fi.

A l’humit bosc, la falguera,

sempre verda i falaguera.

7. QUINS PROBLEMES TÉ EL TEIX?

Pensa un poc i digues quin d’aquests paisatges t’agrada més.

I en quin d’ells penses que hi haurà més vida? Pinta’l.

Pensa un poc més i digues si hi ha alguna cosa que ens puga donar fruita, fruits secs,

fusta, paper, llenya, on puguen jugar els xiquets i les xiquetes, on visquen els ocells i

altres animals i que, a més, ajude a mantenir net l’aire, ens done frescor a l’estiu i

ombra quan calga?

Ho has encertat? És clar que sí, l’arbre.

I hi ha alguna cosa que el puga substituir?... Per molt que penses no trobaràs res

que puga ocupar el seu lloc; per això són tan importants els arbres.

A les nostres terres hi ha boscos d’un valor ecològic extraordinari. Alguns d’ells estan

amenaçats per la urbanització, el turisme incontrolat, la contaminació i els incendis

forestals. Les teixeres, per suposat, tampoc es lliuren d’aquests perills.

Des de fa moltíssims anys les persones han

fet servir la llenya. És a dir, quan no hi havia ni

electricitat ni gas, la llenya servia de combusti-

ble per a escalfar les cases i els forns o per a

guisar. Així és que a mesura que creixia el nom-

bre d’habitants d’un poble se’n necessitava

molta més.

També es necessitava llenya en la fabricació

de rajoles i teules o en l’elaboració de la calç. El

quadre de Cabrera representa un forn de calç i

els treballadors l’abasteixen de llenya, ja que

haurien de cremar-ne durant uns quatre dies.

Però, a més a més, la fusta dels arbres també ha estat utilitzada, des de molt

antic, en la construcció d’objectes, d’armes, de cabanes, de barques, de mobles, etc.

Però encara que els nostres avantpassats van descobrir uns altres materials per

a l’elaboració d’objectes que cobriren les seues necessitats, la fusta no ha deixat

d’utilitzar-se.


La calera. Fernando Cabrera, 1904

SABIES QUE...?

INVESTIGUEM

Escriu els noms d’objectes que s’han fabricat amb fusta.

objectes de l’escola objectes de les nostres cases

EXPOSICIÓ FUSTERA

Et proposem muntar una exposició d’objectes de fusta.

Primer hauràs de cercar-ne. Demana permís al seu propietari, pregunta de quin tipus

de fusta està fabricat l’objecte, on es troba l’arbre que la produeix i quin és l’ús que es

dóna a l’objecte.

Després porta’ls a l’escola i munteu l’exposició. També caldrà elaborar un cartell que

l’anuncie, un díptic amb un resum de l’exposició, cartes per a convidar a visitar-la i, fins

i tot, es pot organitzar un taller d’elaboració de jocs de fusta.

VOLS QUE SIGUEM AMICS?

Quina és la teua amistat amb el teix i la resta de plantes? Ompli el qüestionari

següent i ho sabràs.

Primer llig la pregunta i encercla la teua resposta, tot tenint en compte el significat

de cada una de les sigles

M: mai; DV: De vegades; F: Freqüentment; S: Sempre

M DV F S

Respectes els arbres del teu poble? (trenques branques, fas marques) 0 3 6 10

Tractes amb cura el mobiliari de la teua escola? (cadires, taules, portes...) 0 3 6 10

Et preocupes del seu estat? 0 3 6 10

Et preocupes perquè la teua escola i el seu entorn dispose de zones verdes, arbres, arbustos...? 0 3 6 10

Et preocupes quan veus les serres deforestades? 0 3 6 10

T’inquieten els incendis forestals? 0 3 6 10

Recicles el paper i aprofites els fulls al màxim? 0 3 6 10

Et preguntes per l’origen del paper que utilitzes? 0 3 6 10

Penses que pots utilitzar tota la fusta que vulgues? 0 3 6 10

Participes en campanyes per a plantar arbres? 0 3 6 10

Una vegada hages respost l’enquesta suma les puntuacions de cadascuna de les

teues respostes.

Quina és la teua puntuació?.............. punts.


Comprova en el barem següent quin és el teu grau d’amistat amb els arbres i les

plantes en general, segons la puntuació obtinguda.

entre 0 i 20 punts � no sou amics perquè encara no us coneixeu

entre 21 i 40 punts � no sou més amics perquè us coneixeu poc

entre 41 i 60 punts � sou amics quan us trobeu de tant en tant

entre 61 i 80 punts � la vostra amistat sembla que va per bon camí

entre 81 i 100 punts � sou uns bons amics i us preocupeu per ser-ho

Quines accions pots realitzar per millorar la teua amistat amb els teixos, els arbres

i les plantes en general?

Els incendis produïts per causes naturals (els llamps de les tempestes) sempre

han estat una amenaça per a les plantes, és a dir, per als boscos.

Però, des de molt antic els incendis també han estat produïts per la mà de les

persones. A les nostres comarques fa uns 7000 anys es produí un canvi en la

forma de viure de les persones, que suposà l’adopció de l’agricultura. Fins alesho-

res, les poblacions prehistòriques que ací vivien subsistien de la caça, de la pesca

i dels fruits que produïen les plantes. Però, amb el nou canvi a més de caçar i

recol·lectar es conrearan camps, on se sembraran cereals com el blat i l’ordi. És

per açò que, per a poder sembrar, abans s’hauran de preparar eixos camps, per a

la qual cosa primer s’incendiaven zones boscoses, després es netejaven i ja es

sembraven els cereals.


SABIES QUE...?

NO EM LLEVEU LA TERRA. JUGUEM?

Es tracta que amb aquest joc t’adones de la relació que s’estableix entre la vegeta-

ció i el sòl.

En primer lloc col·locaràs al terra fulls de paper de periòdic repartits en diverses

zones. Damunt d’algunes d’ells es col·locaran els participants que representaran la

vegetació d’una zona (arbres que podrien ser teixos). Hi haurà zones cobertes de fulls

de periòdic sense vegetació (participants en el joc).

Una vegada situats els participants un xiquet o una xiqueta farà el paper de l’aigua

de la pluja de tal manera que intentarà llevar trossos de paper, simulant un corrent d’ai-

gua que va arrossegant la terra del sòl.

Un altre company o companya farà el paper del vent, que s’emportarà també una

part de la terra. On es trobe un arbre (un xiquet o un xiqueta) el vent o la pluja no pot

endur-se la terra, ja que l’arbre la subjecta.

Però, podria haver un incendi o una tala d’arbres en aquest cas, què passaria quan

el vent o l’aigua de la pluja actuaren?

Un dels llocs on podem trobar teixos en l’actualitat és al Parc Natural del

Carrascal de la Font Roja. La serra del Carrascal, on es troba el parc, antigament

era coneguda pel nom de la Teixeda, i si es troba en el seu estat de conservació

actual és gràcies a les mesures de protecció que s’han adoptat des del segle XV.

Així en la Cort de Justícia d’Alcoi (semblant a l’ajuntament) de 1499 s’especifica

la prohibició de fer carbó en la Teixeda de la dita vila ... e encara que no sis nin-

gún gosat, així la dita vila com strany, tallar fusta en la dita Teixeda ...

En 1547 el justícia (semblant al càrrec d’alcalde) d’Alcoi, Joan Alçamora, decre-

tà que cualsevol que pegara foch en lo Carrascal de la present vila en qualsevol

temps de l’any sina corregut en pena de LX sous per cadascuna vegada e... sia

encorregut en pena de sou per cadascun peu de carrasca que crema així chica

com gran...

CADA COSA AL SEU LLOC

Després d’haver realitzat les activitats anteriors t’hauràs adonat de la importàn-

cia dels arbres i d’algunes de les amenaces que els fan estar en perill. A continua-

ció tens una sèrie de frases, llig i escriu-les en el quadre que corresponga:


SABIES QUE...?

En aquest quadre el pintor ens mostra com la

principal amenaça dels arbres som nosaltres, les per-

sones, ja que amb el nostre afany destruïm el territo-

ri on viuen els arbres.


Tres branques

Antoni Miró, 1993

fer una foguera al bosc per a torrar

talar boscos per a la fabricació de paper

declarar més parcs naturalsprevenir els incendis forestals

circular amb motos pel bosc

construir urbanitzacions de xalets

consumir l’aigua necessària

construcció de carreteres

no deixar deixalles durant les excursions

utilitzar paper reciclat

participar en campanyes de repoblació

construir hotels al bell mig dels boscos

8. QUÈ HI PODEM FER NOSALTTRES?

ESMORZEM?

Els nostres avantpassats, abans de conéixer l’agricultura s’alimentaven, d’entre

altres productes, de fruites i aliments que les plantes els proporcionaven.

Per què no organitzeu un esmorzar de fruites entre tota la classe?

UN ARBRE, UN POEMA

Un acròstic és un poema en el qual les inicials dels versos, llegides verticalment for-

men una paraula o una frase. Ací en tens un amb el nom del arbre que has conegut a

través les activitats que t’hem proposat.

TEIX

Teixos, aurons, corners...

Eixerits insectes roquers.

Íntima es mostra la moixera.

Xiuxiueja la brisa en la teixera.

Deixa anar la teua imaginació i escriu-ne un o diversos. Pots utilitzar els noms

dels arbres i plantes que han aparegut en les diferents activitats que has treballat,

però, també pots escriure’n amb el nom del teu poble, els noms de les teues amistats,

etc. Ànim!

DICCIONARI TEIXER

Aquesta activitat et permetrà desenvolupar, sobretot, la creativitat i la imaginació,

partint del llenguatge, de la paraula, per buscar en tot moment la descripció més diver-

tida i enginyosa, capaç no només d’entretenir sinó de provocar l’entusiasme i el som-

riure dels participants. Es podrà fer servir informació adient al teix, a les seues carac-

terístiques, o no.

Ací tens com a exemple aquestes tres descripcions. Esperem que t’agraden i, sobre-

tot, que us animen a fer-ne d’altres semblants.

• Teixcotxe: Cotxe que funciona amb taxina, no amb gasolina. Quan hi ha un embús

de trànsit, tots els altres cotxes s’aparten i el deixen passar perquè

fugen del verí del seu combustible.

• Teixmòbil: Telèfon que en lloc de funcionar amb targetes ho fa amb fulles de teix.

Cada fulleta equival a una hora de connexió en tarifa baixa. Si la cri-

dada es fa en horari de 8 del matí a 8 de la nit i entre setmana, con-

sumeix el doble per minut. Alguns fan trampa i posen corfes de teix.

No t’aconsellem que ho faces, perquè encara que també funciona, al


Teixera d’Agres


cap d’un mes, aproximadament, es carrega la bateria (no la carrega,

sinó que se la carrega, que no és el mateix).

• Teixlevisor: El teixlevisor és un televisor que està ficat dins del tronc d’un teix, per

tant, no necessita cap moblet. Se sosté amb el tronc i les arrels de l’ar-

bre. Aquest televisor només té un canal (per tant, no necessita coman-

dament a distància) i emet tan sols programes de natura. Els presen-

tadors solen ser teixos caricaturitzats, és a dir, personificats.

TRIA EL TEU CONTE

Es tracta que ’inventes un conte, per a la qual cosa seguiràs la lectura del text que

tens a continuació, però, quan arribes a un dels rectangles triaràs l’opció que més t’a-

grade i continuaràs llegint. El desenllaç del conte, és a dir, el final també és cosa teua

i no t’oblides de posar-li un títol.

AAiixxòò eerraa uunn vveeggaaddaaAAiixxòò eerraa ii nnoo eerraaHHii hhaavviiaa uunnaa vveeggaaddaa

UUnn ddiiaa hhii hhaavviiaa

jjoovveesseeccaallllóóssvveellll

ssoolliittaarriiffrroonnddóóss

uunn tteeiixx

llaa ccoonnttaammiinnaacciióó ddee ll’’aaiirree..eellss iinncceennddiiss qquuee eess pprroodduuïïeenn..llaa ccoonnssttrruucccciióó dd’’uunnaa ccaarrrreetteerraa..

llaa ccoonnssttrruucccciióó dd’’uunn hhootteell..llaa qquuaannttiittaatt ddee ddeeiixxaalllleess..

II vveeiiaa ccoomm ss’’aammeennaaççaavvaa llaasseeuuaa vviiddaa ii llaa dd’’aallttrreess

qquuee vviivviiaa

PPeerròò,, nnoo eerraa ffeelliiçç ddeell ttoott ppeerr

ddaalltt dd’’uunnaa mmuunnttaannyyaa..aa ll’’hhoorrtt dd’’uunn ppoobbllee..

aall jjaarrddíí dd’’uunnaa eessccoollaa..aall ppaarrcc dd’’uunnaa cciiuuttaatt..

aarrbbrreess aammiiccss sseeuuss ccoomm aarrbbuussttooss ccoommfflleeiixxooss,,aauurroonnss,,

ccaarrrraassqquueess,,ggeenneebbrreess,,


aaiirree ssaa..aalliimmeenntt aallss aanniimmaallss..uunn ppaaiissaattggee pprreecciióóss..rreeffuuggii aallss aanniimmaallss..uunn lllloocc ppeerr aa jjuuggaarr..

uunnss bboonnss aammiiccss qquuee sseemmpprreeeellss hhaavviieenn pprrooppoorrcciioonnaatt

ffeerr ffoottooggrraaffiieess..eessttuuddiiaarr eell pprroobblleemmaa..

ttrroobbaarr ssoolluucciioonnss..

SSeegguuiinntt eell sseeuu ccoonnsseellll vviissiittaarreenneell lllloocc oonn vviivviiaa eell tteeiixx ii aaiixxíí

ddeennuunncciiaarr eell pprroobblleemmaa aallss ppeerriiòòddiiccss..eessccrriiuurree uunnaa ccaarrttaa aa ll’’aajjuunnttaammeenntt..ddoonnaarr aa ccoonnééiixxeerr eell pprroobblleemmaa..

AA llaa ttoorrnnaaddaa,, ttoottss jjuunnttss ddeecciiddiirreenn

uunnaa ccoollllaa dd’’eeccoollooggiisstteessuunn ggrruupp dd’’eexxccuurrssiioonniisstteess

xxiiqquueettss ii xxiiqquueetteess dd’’aallttrreess eessccoolleesslleess ppeerrssoonneess mmaajjoorrss ddeell ppoobbllee

AAiixxíí ddoonnccss,, eess vvaannppoossaarr eenn ccoonnttaaccttee aammbb

AAççòò hhoo vvaann ssaabbeerr

sseeuu eennttoorrnn ii vvaann ddeecciiddiirr iinntteennttaarr ssoolluucciioonnaarr eell pprroobblleemmaa,, jjaa qquuee eellss aarrbbrreess eerreenn

ppeerr ttaall ddee ttrroobbaarr uunnaa ssoolluucciióó aall pprroobblleemmaa..

mmoollttiinntteerreessssaattss

ppeell

eellss xxiiqquueettss ii lleess xxiiqquueetteess ddeell ppoobblleeeellss xxiiqquueettss ii xxiiqquueetteess ddee ll’’eessccoollaa

eellss vveeïïnnss ii vveeïïnneess ddeell ppoobblleeuunnaa ccoollllaa dd’’aammiiccss ii aammiigguueess

lleess ccoossccoolllleesseellss ttiimmoonnsslleess ssààllvviieesslleess eesstteeppeess

ccoonniillllss..ààgguuiilleess..rreeiieettss..

rraattoolliinneettss..ii aanniimmaallss ccoomm


II ccoonnttee ccoonnttaatt jjaa ss’’hhaa aaccaabbaatt..II aaiixxíí vvaa sseerr ii nnoo vvaa sseerr..

PPaassssaarreenn eellss aannyyss ii aarraa eell tteeiixx vviiuu ccoomm eess mmeerreeiixx..II aarraa ttoottss vviiuueenn ffeelliiççooss ii ddee ttaanntt eenn ttaanntt ssee cceelleebbrreenn ffeesstteess oonn nnoo ffaalltteenn

nnii lleess ppllaanntteess nnii lleess ddaannsseess..II aaccíí aaccaabbaa llaa hhiissttòòrriiaa dd’’aaqquueellll tteeiixx qquuee nnoo eerraa ffeelliiçç ddeell ttoott..

TToottaa llaa ggeenntt ddeell ppoobbllee eessttaavvaa aassssaabbeennttaaddaa ddeell pprroobblleemmaa,, ppeerròò nniinnggúú nnoo ffeeiiaarreess ppeerr ssoolluucciioonnaarr--lloo,, aaiixxíí qquuee eess ppoossaarreenn eenn aacccciióó.. II ddeesspprrééss ddee mmoolltt ppeenn--ssaarr ddeecciiddiirreenn qquuee ccoommeennççaarriieenn ppeerr

LLaa rreessttaa dd’’hhaabbiittaannttss ddeell ppoobbllee hhoo vvaann ssaabbeerr,, ffiinnss ii ttoott,, ll’’aallccaallddee ii eellss sseeuussrreeggiiddoorrss.. EEss vvaann rreeuunniirr aa ll’’aajjuunnttaammeenntt ii vvaann oorrddeennaarr

II aa ppaarrttiirr dd’’aaqquueellll ddiiaa aall ppoobbllee eess pprrootteeggiirreenn

REUNIM-NOS.

Una vegada has estudiat els arbres en general i els teixos en particular, saps la impor-

tància que tenen, ja que són moltes les coses que ens aporten. Organitzeu una assem-

blea per tal d’elaborar un text que siga el vostre compromís amb els teixos i tota

mena d’arbres. En acabar, el podeu compartir amb altres classes de la teua escola, d’al-

tres escoles del poble o de la comarca, amb la teua família, amb el professorat de les

escoles o amb les associacions del poble, tot adreçant-los una còpia i demanant la seua

adhesió. En haver rebut totes les adhesions de compromís amb els teixos, adreceu-les

al vostre ajuntament i altres institucions implicades en la conservació dels boscos.

Ací us proposem un model:

Els xiquets i les xiquetes de l’escola..................................................................................

d................................................................................................................. després d’un temps

d’haver estudiat el teix, durant “La Setmana del TEIX”, sabem que els

arbres

•

•

•

És per açò que a partir d’ara el nostre compromís amb els arbres és

•

•

•

Així mateix creiem que els arbres són tan importants que volem que el

nostre compromís també siga la voluntat de totes les persones que estimen

la natura.

Data:

Signatura,

Nom

Edat



JOC D’ORIENTACIÓ

Per a fer aquest joc caldrà que hi haja dos grups. Un s’encarregarà de fer un llistat

de preguntes relacionades amb el llibre L’arbre misteriós, i dissenyarà un traçat per

on transcorrerà el joc. El segon grup haurà de respondre a les preguntes dels seus

companys a mesura que vaja trobant les pistes. Només si les respostes són encerta-

des podran arribar fins el final i trobar així un “tresor” que hi haurà amagat.

PASSOS A SEGUIR:

1 El primer grup, format aproximadament per la meitat de la classe, es dividirà en dos.

Cada petit grup s’encarregarà d’elaborar deu preguntes i les respectives respostes.

Passat un temps, el primer grup sencer, posarà en comú el resultat del seu treball i

triarà de les 20 preguntes fetes entre tots, les 10 que semblen més interessants.

2 Mentrestant, el segon grup –dividit també en grupets– farà deu sobres, hi posarà

deu cartolines i confeccionarà un codi de signes que els ajudarà a la localització del

tresor. El codi podrà tindre, amb els corresponents dibuixets identificatius, aquesta

informació (per exemple): segueix recte, gira a la dreta, continua cap avall, gira a

l’esquerra, camí erroni, llig el missatge, vas bé, vas malament, ja estàs arribant,

busca, furga... Tot açò ajudarà al primer grup a amagar el tresor i al segon a loca-

litzar-lo.

3 El primer grup traçarà un recorregut per on anirà guiant al 2n, bé pels voltants del

col·legi, del barri o de la localitat. Quan haja amagat el tresor, tornarà a l’escola,

moment que aprofitarà el 2n grup per eixir a buscar-lo.

4 Suggeriments:

4.1 És convenient que tots els alumnes hi participen. El fet de fer més subgrups i

repartir més el treball pot ajudar que aquest objectiu s’aconseguisca més fàcil-

ment.

4.2 Si les cartolines que s’han elaborat es plastifiquen, es podran utilitzar per a tor-

nar a fer el joc en qualsevol altre moment quan tornem a fer una altra eixida.

4.3 Es pot utilitzar també una brúixola i substituir les següents paraules del codi pels

punts cardinals que hi ha entre parèntesis: amunt (N), avall (S), dreta (E),

esquerra (O).

4.4 El recorregut que s’ha de seguir per localitzar el tresor es pot aprofitar per treba-

llar la flora o/i la fauna del lloc, la toponímia, la història, els costums... També

podem tenir en compte recursos lingüístics com ara refranys, embarbussaments,

endevinalles, cançons, acròstics, jeroglífics, poesies... Per aquest motiu seria con-

venient que el mestre o la mestra de cada classe orientara i seguira més de prop

el treball del 1r grup.

4.5 Per a compensar el treball i que la faena estiga el més equilibrada possible entre

els dos grups, convindria que el 1r grup fera un plànol per on ha de tindre lloc la

recerca (amb l’orientació i els suggeriments del 2n grup, que és el qui ha d’ama-

gar el tresor).

BIBLIOGRAFIA

1.- AAVV, El árbol. Un proyecto integrado, CAM, CEMA Los Molinos.

2.- AAVV, El libro del tejo (Taxus baccata L.) Un proyecto para su conservación,

ARBA, Madrid, 2000.

3.- AAVV, Gran Larousse Català, Edicions 62, Barcelona, 1990.

4.- AAVV, Hàbitats prioritarios de la Comunidad Valenciana, Generalitat

Valenciana, Conselleria de Territori i Habitatge. València, 2003.

5.- AAVV, La Font Roja. Guia del Carrascal, Ajuntament d’Alcoi, Alcoi, 1982.

6.- AAVV, Refranys populars de l’Alcoià, Centre de Professors d’Alcoi, Alcoi, 1986.

7.- CABANES, V. I PERES, J., Toponímia dels pobles valencians: Alcoi, Generalitat

Valenciana i Ajuntament d’Alcoi, València, 1999.

8.- CALLAGHAN, P. I PLANELLES, M., Ecosistemes de la Comunitat Valenciana,

Generalitat Valenciana, València, 2001.

9.- CONCA, M., Els refranys catalans, Tres i Quatre, Col·lecció L’estel, València,

1988.

10.- DOMÈNECH, J., Les pintures rupestres de la Sarga, Ajuntament d’Alcoi, Alcoi,

2002.

11.- PERIS, M. I RAMBLA, P., El món vegetal, Generalitat Valenciana, València,

1986.

12.- PUJOL, J., Les plantes i el medi. (Quaderns de Natura 1), Editorial Blume,

Barcelona, 1983.

13.- SEGURA, J., Les activitats tradicionals al Carrascar de la Font Roja,

Ajuntament d’Alcoi, Alcoi, 2002.

14.- SUZUKI, D., Ecologia divertida, Oniro, Barcelona, 2004.

15.- THE EARTHWORKS GROUP, 50 coses que els nens poden fer per salvar la

terra, Emecé Ediciones, Barcelona, 1993.


a la recerca dels misteris del teix

Documents