1

Publicaci electrnica dHistria Militar Catalana Productor: Manel Gell; Lloc dedici: Tarragona; Tiratge 1.357

T-612-08 2013-1348

Any 7 II poca Setembre de 2012

A Carn !

20

2

3

EDITORIAL: Dinamisme cultural versus Histria Militar

4

ARTICLES GELL, MANEL. A la contra. Els primers miquelets (Camp de Tarragona, 1640)

17 GESAL, DAVID; DAVID IGUEZ. Els camps daviaci de la guerra. 1936-1939

38

EL PERSONATGE REDONDO PENAS, ALFREDO. Flix Prats Pruns. Colleccionista de medalles i condecoracions

(1774-1834)

42

RECENSIONS / RECULL V.D.HANSON, VCTOR DAVIES. El arte de la guerra en el mundo antiguo; M.PRESTWICH. Manual (no oficial) del

guerrero medieval; A.R.ESTEBAN RIBAS. La espada y la cruz. La batalla de Muret; J.FUGUET, JOAN- CARME PLAZA. Els templers, guerrers de Du; J.A.PLANES I BALL. El general Moragues i la fortalesa de Castellciutat; J.SOBREQUS. LOnze de Setembre i Catalunya: guerra, resistncia i repressi; M.M.FUENTES- J.M.QUIJADA-N.

SNCHEZ PI. Memria del setge i ocupaci de Tarragona...; J.M.SANET. Pirates, corsaris i negrers a la mar de Tarragona; J.RUBI. La Guerra Civil a les Garrigues...; J.SNCHEZ. La Segunda Repblica en el exilio 1939-

1977...; J.M.FIGUERAS. Les crniques de guerra de Llus Capdevila. 1936-1939; V.HURTADO. Mitjavila e Hijos, S.L. Mercaderes de la Corona de Aragn a la conquista del Mediterrneo; J.BUYREU. La repressi del

bandolerisme; J.BUYREU-V.GUAL El bandolerisme a les terres de la Catalunya Nova; M.FIGUERA. El Miny de Montell; E.CABRUJA. Bandolerisme a la sotsvegueria dIgualada; E.COLLELLDEMONT.

Segimon Paratge; M.A.PREZ SAMPER. 1640: la Guerra dels Segadors; A.R.ESTEBAN. La batalla de Monjuic 1641; J.VILA. La Guerra dels Segadors...; P.GIFRE. Viure a la frontera (1640-1697)...; E.PEREA.

Riudoms sota Napole (1808-1814); J.RODON-J.PRADOS. Comerma. Un enginyer de lArmada....; J.L.HERNNDEZ GARVI. Espaoles en la Primera Guerra Mundial; J.GALOFRE-M.RUSTULLET. Temps de

guerra i revoluci al Pla de lEstany (1936-1939); E.VEGA. El despertar de juliol de 1936...; J.DOMNECH. La batalla de lou. De quan passvem gana (1936-1939); J.M.GRAU. Recordant a Josep Vallverd Poblet (1906-

1938); J.CALVET et alii. La batalla dels Pirineus...; J.C.SNCHEZ. Diccionario biogrfico del exilio espaol de 1939; J.GALOFRE. Fugint de la repressi. Lzaro Garca; E.RAMIONET. August Vidal...

62

FONS I ARXIUS Les Codoins

72

NOTCIES

99

AGENDA

50

LA CITA:

El bon comandament

69

LESPASA I LA PLOMA:

Les Mmoires de Bussy-Rabutin

95

EXPUGNARE OPPIDUM:

Leucata 1637

3

Dinamisme cultural Dinamisme cultural Dinamisme cultural Dinamisme cultural versusversusversusversus Histria Histria Histria Histria MilitarMilitarMilitarMilitar

Sempre sha destacat lenorme vitalitat del teixit associatiu catal, una vitalitat que es plasma en manta activitats, de tota mena per amb un com denominador, la militncia social, cultural i artstica desinteressada i solidria. La Cultura Militar tamb ha tingut la seva parcella activa dins daquest marc popular. A desgrat dall que es pugui pensar de la dinmica militar, els rastres culturals, artstics, histrics i monumentals que ha deixat al seu pas, han estat objecte duna gran diversitat de fites divulgatives que han captat latenci de bon nombre de gent. A Carn! ofereix a les seves pgines una secci (Notcies), on al llarg daquests 20 nmeros ha difs bona part de les que sorganitzen continuament arreu del pas: actes de commemoraci (homenatges, ofrenes, recreacions), parlaments (colloquis, conferncies, debats, taules rodones, tertlies, xarrades), mostres (exposicions fotogrfiques, virtuals-, projeccions de pellcules, de documentals-), presentacions (daudiovisuals, cds, llibres, material didctic), actes acadmics (congressos, cursets, jornades, seminaris, tallers, trobades), sortides (aplecs, itineraris, rutes, visites guiades), etctera Aquest ventall de possibilitats de combinar el lleure amb la cultura i concretament, amb la que gira al voltant del tema histric militar, ha florit aquests ltims anys, primers del nou millenni. Prova daix que diem s la gran quantitat dactivitats que, des dA Carn!, hem detectat per tota la geografia catalana, uns 477 (des de 2005). Els ms nombrosos han estat els parlaments, que han acaparat la tercera part del total, per tant les mostres com les presentacions, no shan quedat massa enrera, i cada una delles abasta una cinquena part. Enquadrats dins daquests tres tipus dactes (parlaments, mostres i presentacions), shan fet ms del 73% del total de les activitats. Darrerament, la tendncia a musetzar espais (la Batalla de lEbre, aerdroms, fortificacions, refugis) ha fet crixer les visites in situ, de forma que quasi arriben a l115%. Finalment, a la ca dels percentatges que exposem estan els actes commemoratius, homenatges, ofrenes, reconeixements i dems, amb poc ms del 45% (i encara grcies del nombre creixent de recreacions de batalles a les quals shi apunten darrerament multitut de colles locals!). Sembla clar que en aquest pas la aposta cultural supera de llarc a la cvica. Quasi 500 actes pblics culturals relatius al tema histricmilitar, en ben b set o vuit anys, en un pas de poc ms de set milions i mig de persones, no deixen dinvitar a la reflexi i pot ser a un nou replantejament de prioritats de lleure cultural.

4

A R T I C L E S :

A la Contra. Els primers miquelets (Camp de Tarragona, 1640)

MANEL GELL

Historiador i arxiver manelguell@acarn.cat

Resum: El miquelet s el representant genu del soldat catal, expert en guerra menuda. Surg el 1640, amb motiu de la invasi de lexrcit hispnic. El miquelet sha caracteritzat pel seu carcter dscol, turbulent i indisciplinat, amb predisposici a la crueltat, que li ha proporcionat una aurola de temible. La seva condici no professional i la manca dunes estructures logstiques adequades, foren la causa per la qual recorregu al bandidatge, al saqueig i a lextorquiment com a alternatives de supervivncia. Paraules clau: Miquelet, guerra menuda, exrcit hispnic, paranys, muntanyes. Estadstica: 48 notes, 5 centres documentals consultats, 29 obres bibliogrfiques citades.

Resumen: El miquelet es el representante genuino del soldado cataln, experto en guerrilla. Surgi en 1640, con motivo de la invasin del ejrcito hispnico. El miquelet se ha caracterizado por su carcter dscolo, turbulento e indisciplinado, con predisposicin a la crueldad, que le ha proporcionado una aureola de temible. Su condicin no profesional y la falta de unas estructuras logsticas adecuadas, fueron la causa por la que recurri al bandidaje, al saqueo y a la extorsin como alternativas de supervivencia. Palabras clave: Miquelet, guerrilla, ejrcito hispnico, emboscadas, montaas. Estadstica: 48 notas, 5 centros documentales consultados, 29 obras bibliogrficas citadas.

Abstract: The miquelet is the genuine representative of the catalan soldier, expert in guerrilla warfare. It arose in 1640, during the invasion of the Spanish army. The miquelet has been characterized by turbulent and undisciplined, he be predisposed to cruelty, that have provided her with an aura of fearsome. Their non-professional status and the lack of appropriate logistical structures were the cause for which resorted to banditry, looting and extortion as alternatives for survival. Keywords: Guerrilla warfare, miquelets, hispanic army, ambush, mountains. Statistic: 48 notes, 5 documentary consulted center, 29 bibliographical mentioned works.

Rsum: Le miquelet est le vritable reprsentant du soldat catalan, spcialiste de la guerre petite. Ne en 1640, lors de l'invasion de l'arme espagnole. Le miquelet a t caractris par turbulents et indisciplins, il est prdispos la cruaut. Cette cosa lui ont fourni avec une aura de redoutables. Leur statut de non professionnels et le manque de structures logistiques appropries, ont t la cause pour laquelle a eu recours des actes de banditisme, de pillage et d'extorsion comme solution de rechange pour la survie. Mots cls: Guerre petite, miquelets, arme hispanique, embuscade, montagnes. Statistique: 48 notes, 5 centre documentaire consult, 29 oeuvres bibliographiques cites.

5

Riasunto: Il miquelet il rappresentante genuino del soldato catalano, esperto in guerriglia. Apparso nel 1640, durante l'invasione dell'esercito spagnolo. Il miquelet stato caratterizzato da turbolento e indisciplinato, predisposte alla crudelt, che lui hanno fornito un'aura di temibile. Di stato non professionisti, la mancanza di adeguate strutture logistiche, sono stati la causa per la quale fatto ricorso al banditismo, saccheggi ed estorsione come alternative per la sopravvivenza. Parole chiave: Guerriglia, miquelets, esercito ispanici, agguato, montagne. Statistica: 48 note, 5 centri documentario intervistati, 29 opere bibliografiche citate.

Deiem, en un anterior article daquesta mateixa revista, que els pasos petits que shan vist envaits per potncies militars, han hagut dassajar la frmula de la guerra menuda per defensar el territori; que aquest sistema militar havia tingut diverses accepcions al llarg de les guerres i els temps, des dels guerrillers espanyols de la guerra del Francs fins els muyahidins rabs davui dia, passant pels maquis o els partisans, ja a mitjan segle XX. Deiem que la versi catalana del combatent indgena que lluita per la defensa de la terra havia cristallitzat el 1640 amb la figura del miquelet. Aquesta pot ser prou bona avinentesa per exposar-ne les virtuts (i els defectes), centrant-nos en els primers individus que van aparixer, a la segona meitat de 1640, per defensar-se de la invasi de lexrcit que Felip III llen contra Catalunya per sufocar la revolta dels Segadors. Per situar-nos en un context concret, direm que el pas estava sacsejat de dalt a baix per una revolta generalitzada (la segadora), i que el dia de Corpus shavia cobrat la vida del virrei comte de Santa Coloma. A ms, els subversius campaven descontrolats i lautoritat reial era del tot inexistent, almenys a la capital, per b que al Nord els teros reials eren rebutjats dun lloc a laltre per contingents pagesos reunits pel sometent. En aquesta situaci dextrema anarqua, Madrid opt per la fora. Es van donar les ordres necessries per a la creaci dun megaexrcit de 30.000 homes al capdavant del qual shi pos al marqus de Los Vlez i al de Torrecuso, als quals sels va donar estrictes ordres de sofocar la revolta a sang i a foc i dentrar a Barcelona per restablir lautoritat reial (i de pas instaurar un nou rgim poltic ultracentralista). Los Vlez es prengu la missi al peu de la lletra, i les autoritats barcelonines sabien que aix seria[1].

Els primers miquelets

Que els miquelets que van sorgir el 1640 van ser els primers milicians amb aquesta denominaci, ho afirmen dues teories. La primera, el fet que, fins a aquella data el pas mai no havia estat massivament envait, sense comptar les puntuals incursions franceses a la ratlla del Pirineu al llarg del XVI, massa breus, separades en el temps i focalitzades molt al Nord. Per tant, no havia necessitat de practicar la guerra menuda duna manera generalitzada. Perqu una de les principals caracterstiques del miquelet, s la prctica de la guerra menuda, o sigui, el conjunt daccions sobtades dassalt o sabotatge, encobertes per la sorpresa i lagilitat, amb les quals es colpejava un punt concret de lexrcit enemic causant-li el mxim dany possible, per retirar-se tot seguit a lesguard de les muntanyes. Amb aquesta mena daccions, aparentment de baixa intensitat, es pretenia desgastar al contrari intervenint quirrgicament en les seves bases logstiques[2]. En menor mesura, els miquelets tamb podien ser emprats com a tropes auxiliars, amb funcions de control i vigilncia de passos muntanyencs, camins i fronteres[3].

6

Quant a la segona teoria, ens afilerem, malgrat la imprecisi, a la que don N.SALES, per a la qual les partides milicianes dalmogvers, van ser anomenades miquelets pels propis soldats hispnics que sanaven concentrant a la ratlla dArag per, un cop format lexrcit amb el seu quadre de comandaments, lleves, cavalleria i artilleria arribats i a punt, creuar la frontera i comenar la invasi del Principat. La illustre historiadora noms esmenta amb ambigitat els castellans del front de lEbre[4], obrint la porta a la possibilitat que la denominaci es forjs durant els primers anys de guerra. Tanmateix, la popularitzaci del nom, ja en els primers compassos del conflicte, no permet allargar la cronologia ms enll daquest preparatius a la ratlla dArag. RAMON DE RUB DE MARIMON (1601-1642) en la seva Relacion del lebantamiento de Catalua, en parlar dels miquelets que custodiaven els passos de montanya prop de Martorell comandats per Diego de Vergs, comentava:

Con 500 micaletes, que ass se llamaron en el Campo de Tarragona a los hombres de la charpa[5], por no llamarse en los motines por sus nombres, y en otras partes otros diferentes, ms ste es el que ha prebalecido[6].

MAIOLINO BISACCIONI (1582-1663) els vinculava als almogvers, quan coment que Josep de Margarit els comandava en assaltar Constant:

Almugaveri (e questa una Cavalleria leggiera da i Castigliani chiamata Micheletti, gente fiera e difficile a trovarsi, percho scorre di volo & como li Croatti in Germania, e li Dalmatini nello stato Vneto, che chiamano Capelletti)[7] [/ (es aquesta una cavalleria lleugera que els castellans anomenen Micheletti, gent orgullosa i difcil dencarar, per o que fugen volant & sn com els Croatti a Alemnia, i els Dalmatini a lestat Vnet, que denominen Capelletti]

El francs ROGER DE RABUTIN, comte de BUSSY (1618-1693), tampoc els tenia massa ben considerats a les seves memries. Els top en la campanya militar de 1654, prop de Vilafranca de Conflent, quan els van apedregar des de les muntanyes. BUSSY els tract de bandits veletes:

(est una espce de bandits qui, sans aveu de personne, font la guerre per un parti quils affectionnent, une autre fois contre)[8] [/ (Sn una mena de bandits que, sense estar cridats per ning, fan la guerra pel partit que ms els conven, i en una altra ocasi hi van en contra)]

Linterrogant sobre letimologia daquest nom, ens portaria a valorar manta especulacions. Pot ser la ms verosmil sigui considerar el sentit itinerant i temporer del miquelet catal, que alternava la prctica de la guerra amb les feines del camp, cosa per la qual noms resultava operatiu de Sant Miquel [9 de maig] a Sant Miquel [29 de setembre], perode que el calendari del bon pags deslliurava la pagesia de les principals tasques del camp (segar, batre, veremar, etctera), que sesdevenien just abans o desprs[9]. El miquelet era, doncs, un combatent a temps parcial.

7

Descripci

Per suposat, el carcter amateur daquesta milcia, decidida i coratjosa, per sense cap experincia militar, es va forjar a la llum duna enorme indisciplina que la fu indmita i turbulenta. La misria dels mitjans (i del pas), fu la resta per convertir-los, a ms, en depredadors, bandits i extorquidors, segons el cas i quan calia. s la llegenda negra dels miquelets, que si per un costat eren defensors de la terra, per un altre, sho cobraven, fins el punt que miquelet va esdevenir sinnim de bandoler[10]. N.SALES ens nha deixat una imatge fora ntida, almenys quan se manlleva del que consideraven llurs contraris:

indisciplinats, mig salvatges, poc respectuosos de jerarquies [...] poc inclinats a continuar plantant cara quan lenemic s ms fort, sovint cruels, per gils i rapidssims, bons tiradors (fora ms que la infanteria regular i molt ms que les milcies), caminadors infatigables, auxiliars indispensables en la guerra de muntanya[11].

La diferncia entre els miquelets i els milicians, sembla raure en el fet que els primers no cobraven un salari ni eren llevats per un consell municipal, sino al marge de les lleves oficials, aplegats arbitrriament i espontnia, o tal volta per un particular, tant o ms brivall que ells, capa en tot cas de liderar-los. Aix, a diferncia de les companyies de soldats-vens o milicians, els miquelets no depenien duna instituci de govern, ni shi subjectaven en res. Anaven per lliure dins duns lmits difcils de concretar. Segons X.TORRES, alguns pertorvaven les lleves de milicians i lobjectiu de les autoritats era exhortar-los a que deixessin de perpetrar delictes, i en canvi formessin part de les lleves i anessin a lluitar al front. Aquestes companyies soltes van ser denominades, en un principi, de almogvers (com ho era la primignia que va aixecar Francesc Cabanyes[12]). Un full volander deia, dels miquelets que a finals de 1644 prengueren part en latac a Tartareu, que eren soldats del pas, que vuy se diuen Miquelets, y antigamt Almugavers, que van carregats de armas de foc[13]. Estaven integrades per segadors, menestrals urbans, desarrelats i segons les crides militars de 1641, gent vaharosa prctica en les armes, gent que t poch que prdrer, y de ninguna reputaci, vagamundos y gent inquieta y perniciosa...[14]. No sembla que la condici seglar barrs el pas als que hi tenien vocaci, com es pot dedur del registre dun enterrament de 5 de juliol de 1641 als sacramentals de Reus, relativa a un frare michalet...[15]. Si es podien considerar miquelets els primers desvagats que es van llevar a Barcelona per enviar-los a aturar lescomesa de lexrcit de Los Vlez, la definici donada no podia ser ms exacte en quant a la indisciplina i turbulncia del seu nim. Ramon de Guimer i Josep de Margarit foren els primers a acudir al front del Sud, emportant-se com a soldats, all que, a corre-cuita, shavia trobat i pogut llevar: desocupats, esguerrats, joves adollescents, canalla treta desglsies on shavien asilat i dems delinqents habituals, que van resultar del tot inobedients i als que nicament els motivava la possibilitat de robar. Aix, van matar un sergent i nou soldats per robar-los, assaltaren els diners del socor de la companyia i cremaren algunes cases. A Margarit van arribar a posar-li les pistoles al pit, i a Guimer el van amenaar de llenar-lo al foc i shagu de rodejar dun grapat dincondicionals que els mantenien a distncia, a tret de mosquet[16].

8

s cert que Margarit va saber domar-los, i els acab convertint en soldats aptes per a la vida militar, i tamb que amb el temps, millor la qualitat de les lleves. Tanmateix, persist aquesta voluntat a no subjectar-se a cap dinmica imposada ni normativa militar, fins el punt que quan van ser msivament requerits per al setge de Tarragona de 1641, venien i marxaven quan els hi semblava b:

gente del pais ay muchos unos dias, y otros muy poca, que en esto nunca ay nmero. Esto porque se van y bienen como quieren [...] De la gente del pais no ay que hacer caso, que es todo confusin [...] Y los de la tierra, poco sujetos a la milicia y se van y vienen como se les antoja, sin que esto haya quien se atreva a remediarlo...[17].

El flash sobre la imatge que ens falta del miquelet, ens el donen un parell de comentaris. Els de les terres del Nord de finals del segle XVII vestien burells amb capote, grande culotte, espadrilles et bonet la mode du pays, amb dues pistoles i punyal, corn o trompa marina, no es podien confondre amb altres soldats[18]. Per els de 1640, al Camp de Tarragona: venan todos con sus escopetas largas y sus charpas con dos pistolas y coletos de ante..., segons consta al foli 55 del dietari que tot seguit comentem. Els miquelets vistos pels hispnics Barrejades amb dades documentals darxiu, comptem amb un testimoni dexcepci: lautor dun dietari de lpoca, en castell, que descriu els pormenors daquells dos primers anys de guerra. El Diario de las guerras de Catalua por los aos 1640, 1641 y 42 va ser redactat per un alt comandament de ladministraci militar hispnica, establerta a Tarragona[19]. Els comentaris que fa supuren una pregona malcia contra el pas i els seus habitants, ms encara, contra els qui gosaven fer-los front, per a lhora no deixen de ser definidors i suggerents, i alguns tenen una tremenda fora descriptiva. Ens ajudarn, sens dubte, a modelar la imatge encara difosa daquests primerencs miquelets. Les primeres notcies sobre miquelets que tenim sn del mes de novembre de 1640, efectivament, molt poc abans que el marqus de Los Vlez marxs sobre Tortosa. En detectem a Tortosa i a Reus. El cap dels miquelets tortosins, Jaume Guasch, protegia Ginestar i Rasquera[20]. Daltra banda, per rebuts conservats a lArxiu Comarcal del Baix Camp, sabem que el Consell de Reus shavia gastat quasi una vintena de sous en mitja crrega de vi per los miquelets, i una mica de vi blanc per als seus capitans. Els rebuts porten data de 18 de novembre de 1640[21]. Eren milicians llogats per la Diputaci del General? O eren miquelets? Els hispnics sembla que els distingien millor que no pas nosaltres. La primera experincia que van tenir amb ells fou el 18 de desembre de 1640, quan, prop de Tarragona, van topar amb 500 miquelets. Van necessitar el gros de la cavalleria per desbaratar-los, occir-ne uns 200 i fer nombrosos presoners. Eren 500 hombres de los bravos, que aqu llaman miqueletes, y se les conoce serlo, porqu dice D. lvaro de Quiones que pelearon excelentemente (8v.). Els van tenir altre cop al davant a Martorell, on ultra foragitar-los en van matar un munt ms. Per contra, ells feien igual amb qui trobaven distret. Aquells dies, ho havia estat el fill del senyor de Benalmazn, que shavia avenat imprudentment sense escorta. Els

9

seus no en van saber res ms durant uns dies, fins que un calfred els recorregu tota lespinada en trobar-lo ests en un paratge abandonat sacada la lengua, cortadas orejas y naries y desjarretados braos y piernas, q[ue] caus general lstima (f. 18). Dos dies ms tard de la desfeta de Montjuc, lautor del Diario temia que de tornada se juntasen luego en este lugar hasta tres mill ombres y los 1.500 dellos micheletes, con yntento de degollarnos al pasar... (f. 25). s curis que sabs que la meitat dels efectius enemics estava format per miquelets. s possible que per a ells, fossin miquelets aquells combatents desaforats del control dinstitucions governatives i sobretot terriblement sanguirolens. Tres dies desprs de Montjuc, els hispnics en franca retirada (per no dir desbandada) passaven de tornada per Vilafranca del Peneds, i pogueren contemplar les barbaritats que els miquelets van cometre a lhospital on guarien els militars hispnics:

avian degollado 150 de los enfermos que quedaron aqu, y al capitn D. Juan Baptista de Veroyz que qued curndose, despus de averle lardeado en manteca, le asaron en medio de la plaa [...] dien lo hiieron los miqueletes [...] y fueron degollando a la pobre gente y luego pasaron al conbento a donde se avian acojido muchos y all en los claustros de arriva degollaron ms de 30, esta[nd]o el claustro alto y bajo tan llenos de sangre que causa orror [...] Se van prendiendo algunos micheletes, no sabemos lo que se ar de ellos, aunque vemos lo que aen de los nuestros (f. 24).

All a Vilafranca, Los Vlez fu capturar una trentena de miquelets que sendugu al Vendrell y algunos dellos con los alfanxes y cuchillones llenos de sangre de los que avian degollado... (f. 25v.). Els primers dies de febrer, 1.500 miquelets shavien emparat de Valls, retenint els jurats, concese que toda esta gente son miqueletes para obrar quando quieren como tales (f. 26-26v.). Fidels al sistema de fer xixines tot soldat hispnic que caigus a les seves mans, aquells dies a la capital vallenca van trobar degollados y metidos en un muladar a D. Fran[cis]co de Medina, capitn de ynfantera del tercio y un ayudante y siete soldados que paree se avian adelantado a su alojamiento tenindolo por seguro y les cost la vida (27); uns dies desprs, en un pou, en trobaven 18 ms que segn paree devian ser de los que se quedaron all quando marchamos la buelta de Barcelona[22] (f. 28). A 22 de mar segent, en una incursi sobre les Borges del Camp, els hispnics van fer 50 presoners, la majoria naturals del poble. Sota paraula dun frare agust trams all pel vicari de Tarragona, van alliberar-los a tots menys a quatre, que van identificar com miquelets i solensimos vellacos y conocidos por tales en toda la tierra (35v.). Lltim dia de febrer de 1642 els hispnics capturaven ocho miqueletes de los famosos que an echo algun dao estos dias en los que topavan a la desilada (f. 288). Efectivament, els hispnics savien que se desmandan los soldados a buscar de comer y deguellan los micheletes quantos cojen (f. 295v.). El febrer de 1645 entraven a la Cort 50 miquelets presos, o bandoleros, juntament amb un frare francisc, porqu a cuantos castellanos cogan, el fraile los confesaba y ellos los desollaban...[23]. Sembla, doncs, que els hispnics consideraven miquelet tot aquell contrari capa de les accions ms atroces i cruels, cosa que devia contribuir notablement a fer-los temibles, fins el punt que un impressionat hidalgo castell els descriv com a furias desatadas del infierno[24]. Aix, no resulta difcil de creure que lenemic nmero u de la causa

10

hispnica, Josep de Margarit fos el caudillo de los miqueletes..., estant-se al coll de Cabra amb 2.000 dells i 600 cavalls (f. 24v.). Era lnic que shi podia imposar una mica viendo los robos e insultos tan grandes que en todas partes acian los miqueletes con achaque de defender la tierra, les quit el sueldo y los despidi (f. 28v.), i ms tard public bans prohibint a la gent fer-se miquelet sino que todos se rrecojan a quarteles y se alisten, cosa que dicen los del pays ser ynpusible de conseguir... (f. 53). Ms tard, fou el propi La Mothe qui decret que ningn cataln, pena de la vida, pueda traer armas en campaa si no es asentando plaa de soldado, de que se rieron los miqueletes (f. 352). Ja llavors, els miquelets tenien la mala fama guanyada i eren la constant preocupaci de les prpies autoritats locals. Una notcia dels primers dies de 1644 ens assabenta que incls per a aquestes podia ser difcil identificar un miquelet. A Tarragona, tenien pres Joan Molner, acusat de michalet y que s estat en la mort de un soldat que los michalets mataren, per Francesc Molner insistia davant del consell municipal en la innocncia del seu germ, assegurant que no era miquelet ja que treballava de corder. Aconsegu que els jurats de Valls lavalessin, admetent que el pres no s de mala vida y fama. Per als vallencs, els miquelets eren com una plaga, i dos mesos desprs sinstallaven al cam ral per poder robar la gent sen tornar del mercat y quiss per robar lo blat...[25]. Allotjament a Reus El 2 de mar de 1641 Francesc Cabanyes escribia als jurats de Reus, advertint-los seriosament que p[er] ningn cas dexen entrar ninguna manera de gent armada a ttols de miquelets dins exa vila p[er] ocasi de q[ue] si entraven s sert sucseiria algun estrago... [26]. Ladvertncia fou debades. L1 de maig segent: entr un golpe de miqueletes con consentimiento de los del lugar y se llevaron catore o quine soldados con sus cavallos, y ayer volvieron a buscar por las casas los soldados que avia enfermos y degollaron veynte y dos (61v.). Reus acoll els allotjaments catalanofrancesos, els gals als afores i els miquelets dins de la vila (77v.-78). Els reusencs van lliurar-se dun saqueig en regla perque composaren amb Negre i el Dr. Pere Morell, capitans de miquelets, als quals donaren 100 lliures[27]. El maig de 1642 la derrota de lexrcit del marqus de Povar fu retrocedir els hispnics en tot el Camp de Tarragona. De Reus van haver dexilar-se part daquella oligarquia declarada filipista, la qual trob refugi al reds de Tarragona. La part que no va abandonar la vila sacreditaren a favor de la terra, i com a tals, La Mothe prohib, a pena de la vida, que cap capit de miquelets els causs cap mena de dany o perjudici[28]. Les accions de guerra... i de pillatge ! A banda i per sobre de les destralades que poguessin cometre, els miquelets eren principalment defensors de la terra, i com a tals practicaven la guerra menuda contra linvasor hispnic. El 8 de mar de 1641 400 miquelets baixaren a prop de Valls i eren foragitats per la cavalleria, que en degoll una quarantena (f. 32). A finals del mes dabril, prop de Torredembarra semparaven de 40 mules amb les seves carretes i carreters, bot que van haver de deixar en sortir la cavalleria daquella caserna i degollar-ne uns 22 de los ms escojidos de esta canalla (f. 54v.). A ms, van fer alguns presoners que enviaren a

11

Constant para ver lo que declaran y castigarlos, porque son de las caveas de esta canalla.... A Tarragona, els frares dominics quedaven sovint amb els miquelets per passar-los desertors de lexrcit hispnic que volien tornar a casa i arribar a lArag (f. 55v.-56), sobretot portuguesos, mercenaris que amb la recent restauraci a Portugal sadonaven que militaven al bndol equivocat[29].

Representaci dun dels ms famosos miquelets, Pere Joan Barcel Anguera, lies Carrasclet. [Dibuix de Francesc Riart i Jou ARA LLIBRES.

www.11setembre1714.org/Unitats/imatges-unitats/miquelet-12.html ]

12

A mitjan gener de 1642, la cavalleria hispnica sho pensava dues vegades abans dacudir a guardar els passos del coll de Balaguer, viendo esta canalla de miqueletes, no tendran all ora de seguridad (f. 267v.). El 4 de febrer segent un escamot de cavalleria aconseguia acorralar una trentena de miquelets en una casa forta prop del Llorito (Tarragona), no eren prous per redur-los i abans de que apareguessin reforos, es van fer escpols vindose acorralados de la patrulla se arrojaron por un revao, que son propiam[en]te gatos montesses (f. 276). Lagilitat dels miquelets era proverbial entre els hispnics. Lestiu de 1652 nembestiren un grup a la Riera de Gai (que sabotejava lleves i molins) i es dispersaren tan rpidament que als ulls dels seus admirats atacants semblaven volar amb ales (volaron ms los miqueletes como tenan alas)[30]. A finals de mar de 1642, occien el prevost general de lexrcit, prop del Perell, i tamb sorprenien la companyia de cavalls de Pram Matoz, que shavia ficat en un barranco a descansar y los miqueletes que les venian espiando // en vindoles desmontados y los cav[all]os sin bridas, les dieron la carga de manera que q[uan]do quisieron volver por ssi no pudieron (f. 306). Eren miquelets els 50 valents que aquell 1642 defensaren Arnes, juntament amb els naturals del poble, de lescomesa del bar de Molinghen. El val hispnic atac la poblaci amb 1.400 infants i 400 cavalls i ells van resistir durant un parell de dies, fins que els naturals capitularen. Com els miquelets savien que no hi hauria quarter per a ells, van formar en esquadr i sortiren a trets disposats a tot, aconseguint pas franc[31]. A Tortosa no era pas diferent. Cap al final de 1642 disputaven el control del territori rural riberenc als hispnics, arribant la seva influncia fins a les portes daquella capital. Campaven lliurement per la zona, sense cap oposici, capturaven i mataven molts pagesos i robaven bestiar. Molts dells eren dAmposta i amb la collaboraci dalguns altres de Tortosa van ordir un complot per emparar-se de la ciutat. La conxorxa fou descoberta i rpidament neutralitzada, emmig dels retrets del governador Antonio de Saavedra que, en un rampell, acus els procuradors de miquelets, en denunciar que la comunicaci dels naturals amb aquella gent a la vegueria, era constant. Als miquelets inculpats sels confiscaren els bns, sels envi a galeres i alguns foren penjats. El seu cap, Pau Bages, fou degollat i esquarterat pblicament. El 21 de novembre de 1642, la tropa de miquelets de la castellania dAmposta, encapalada per Cabanyes, irrump al monestir francisc de Jess i a ms de la plata, sendugueren sis frares per bescanviar per altres eclesistics empresonats[32]. En fi, les accions militars en les quals van seguir participant, sempre com un cos auxiliar de lexrcit regular francs, foren innumerables al llarg de la guerra, i en qualsevol front obert. Per el miquelet-soldat es desdobla en el miquelet-lladre. Des de 1640 i continuadament els segents anys, la partida de miquelets de Miquel Barbaroja, va estar robant i depredant per tota la franja dArag[33]. Labril de 1642 els miquelets eren fora actius a la zona de lEbre. Havien entrat a Ulldecona, Alcanar, Amposta i la Snia per saquejar i havien estat rebutjats. Van assaltar un bergant que sirgava Ebre amunt i van robar el bestiar dels tortosins que peixia als ports del delta[34]. Al Camp de Tarragona, tampoc restaven quiets. La primera meitat de juny de 1642, malgrat els bans prohibint causar cap

13

dany als de Reus, un grup de miquelets van robar a molts particulars les mules, mentre eren llaurant la terra. Les autoritats catalanes shi posaren desseguida i dArdena part amb un escamot de 25 cavalls a encalar-los, assegurant que no pararia fins estigus remediat lo negoci, sin ques havian pujats de por a la muntanya..., i que havien fet publicar bans prevenint que ning no els ajuds[35]. Igualment, els primers dies dagost segent, un riudomenc escrivia els jurats reusencs comunicant-los que Ayr, ja closa la nit, vingu lo varg de v[ostras] m[erc]s, as a la villa i mentres fonch as antraren tres michalets, o tres lladres per milor dir, i senportaren una ... de farina de la de v.ms.[36]. A la segona meitat doctubre, a la Selva del Camp nestaven tips dels miquelets, i els jurats resolien elevar una carta especificant tot lo que passa per as dels desastres que fan los micalets, ho lladres, per millor dit[37]. Els primers dies de 1643, el governador hispnic de Tarragona es lamentava que es bergenza que quatro pcaros hagan tanto dao...[38]. Miquelets hispnics a la Catalunya meridional? Que hi va haver miquelets que van lluitar per Felip III, no s pas nou, i de fet les aportacions principals que shan fet sobre els miquelets, han estat centrades sobretot en els midiseculars (de vers 1650), resaltant que nhi va haver en els dos bndols. Fins el punt dhaver-los danomenar miquelets de la terra (desprs francesos) i miquelets espanyols (o miqueletes nuestros, com deien les fonts hispniques dels que prengueren part en el setge final de Barcelona al seu costat)[39]. El febrer de 1652 les actes del Consell de Vimbod es referien a que si acs tant los francesos com castellans si micalets de la una part si altre[40]. Ms difcil s trobar-los durant aquests primers anys de guerra, per a ligual que les meigues: pot costar creure que existiren, per haberlos, ailos!. En el mes de desembre, JORDI VIDAL recull un testimoni imprecs En la villa de Tivenys tingueren particular escopetades, lo pitjor s estat que no sn estades ab lo enemich, que fora estat menys lo dany[41]. Un fullet volander de gener de 1642 ens explica cm el capit de miquelets Panarada assalt per engany el castell dAstor, a la vora de lEbre, guanyant-lo per a lustria[42]. Tamb sabem que robaven indistintament a hispnics, a catalans i a francesos, emparant-se tot seguit, al reds del contrari, almenys segons un comentari dels PP. jesutes, Que los miqueletes (forajidos de Catalua) haban robado un convoy del Francs y llevdosele a Tarragona, donde se ampararon de nuestra gente[43]. Qu haurem de dir del centenar de miquelets de la Vall dAran que atrinxerats a Viella feren front a lexpedici de cstig que dirig Josep de Margarit, el 1643?[44]. Epleg El 1641 les companyies de miquelets van ser disoltes formalment. Alguns miquelets tornarien a casa, daltres formarien part de lleves locals o del batall[45]. Per un contingent inassimilable subsist al marge del control governatiu, aquadrillant-se i protagonitzant, com hem vist, manta accions militars al llarg de tota la guerra. Van ser famoses les partides de miquelets de la segona fase de la guerra, a partir de 1652, que operaven a la frontera septentrional del pas. Durant el segle XVIII moltes van passar a lluitar per al rei de Frana en diferents fronts de guerra europeus, sempre muntanyencs.

14

Ens queda el mal regust de les crueltats de qu van ser capaos alguns dels miquelets sis-centsquarantistes. Ja hem vist cm van assassinar (o almenys daix els acusaven) soldats hispnics convalescents a lhospital de Vilafranca (i al de Constant), cm van esquarterar Benalmazn junior, cm van enllardonar de mantega el pobre capit Veroyz per sofregir-lo emmig de la plaa, o cm al front de ponent espellotaven tot soldat castell que queia a les seves mans (suposem que amb un sistema similar al de la camisa afgana amb la qual els muyahidins obsequiaven els soldats de lleva russos presoners quan els van envair ara fa pocs anys). Don s que van sortir aquests monstres infernals, capaos de crueldats com aquelles? Podem especular una resposta: van ser fills de la crua dinmica de guerra imposada al pas, i la crueltat els devia emergir arrel de les vivncies patides amb la brutalitat de la campanya militar duta a terme pel marqus de Los Vlez, a finals de 1640. La cronologia s clara, els fets tamb. Passem per alt lhecatombe de la campanya per a la recuperaci de la fortalesa de Salses, que durant el 1639 es va cobrar unes 10.000 vctimes[46] en nmeros rodons (cosa que significa, no ho oblidem, el 2% de la poblaci i vora del 4% de la poblaci activa del pas), allotjaments, bagatges i carretatges abusius, i ens centrem nicament en la campanya militar de repressi de la revolta segadora. Los Vlez venia amb instruccions clares de sufocar una rebelli, no pas denfrontar-se a un exrcit digual a igual. La seva actitud respecte al contrari era, doncs, molt diferent de la que guardaria poc desprs davant de lexrcit regular francs. No hi havia quarter per als catalans[47] i a ms calia escarmentar-los amb accions que per la seva contundncia no deixessin lloc a la tebior. No lhi van deixar. En el mes de desembre[48], sortint de Tortosa i fins que no arrib a Montjuc, va assaltar, saquejar, incendiar i massacrar Xerta, Aldover, Tivenys, El Perell, Hospitalet, Cambrils, Vila-seca i Martorell. I massacrar vol dir que no van fer ms presoners que els imprescindibles per sostreurer-los informaci. Al Perell van penjar la major part de la dotzena de valents que es van quedar fent-los front; al coll de Balaguer la cavalleria va perseguir els milicians que fugien muntanya avall occint-ne a centenars a la carrera; en van deixar quatre penjats al punt ms alt. A Cambrils, per acci o per omissi van ser assassinats ms dun miler de milicians, la meitat quan ja sortien rendits confiant en la paraula donada; els principals caps catalans i els jurats de la vila, tamb van ser penjats dels merlets cambrilencs, sense un judici sumarssim que pogus rebre tal denominaci. Vila-seca i Salou foren lescenari de noves atrocitats i tomba de molts ms patriotes. A Martorell la cavalleria torn a protagonitzar corredisses i degollines, i no cal dir des don van acabar penjats els jurats locals. El mateix autor del Diario que hem utilitzat per conixer el punt de vista dels hispnics, sextn en brutalitats comeses pels militars de Felip III. Cam de Montjuc, el prior de Navarra va calgigar Aitona y otro lugar de Catalua, por averle muerto dos soldados en superchera, y que a este precio die los a de costar qualquier soldado que le mataren (f. 29v.); el 7 dabril de 1641, no podent assaltar una casa forta prop de Valls que defensaven un redut grup de desesperats, es va manar poner fuego a la casa. Hzosse ass y abrasaron a los que estaban dentro (f. 41v.); en una altra casa mataren cinc dels defensors, perdonant vells, dones i nens (encara) i robant 250 caps de bestiar. El nostre dietarista, opinava que se nhaurien de fer ms sovint daquella mena dincursions contra la poblaci civil per depredar i assassinar, perqu sin duda, se aria gran dao a esta jente y por lo menos los

15

traeramos ynquietos y corridos de una parte a otra (f. 42). El 4 de maig, la cavalleria captur tres presoners del pays, als quals se les m[an]d dar tormento para tomar not[ici]a verdadera del grueso del exrcito del enemigo (f. 63). Davant duna brutalitat tan extrema com aquesta (massacres, assassinats, incendis, tortures), ens ha dextranyar que aparegus gent ferstega i muntanyenca, vctimes de la misria i de la repressi militar, que no fes amb els militars hispnics all que havien vist que feien amb els seus? Que no sacarnissessin com havien vist que sacarnissaven ells? NOTES [1] Vegeu: FLORENSA I SOLER, NRIA; GELL, MANEL. Pro Deo, pro rege et pro patria. La revoluci catalana i la campanya militar de 1640 a les terres de Tarragona. Barcelona: Fundaci Salvador Vives Casajuana / mnium, 2005; SIMON I TARRS, ANTONI. Pau Claris. Lder duna classe revolucionria. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2008 (Abat Oliba; 285). [2] GELL, MANEL. Guerra menuda, menuda guerra!. A Carn! [En lnia] Maig de 2012, nm. 19, p. 4-5. Disponible a: www.acarn.cat. [3] TORRES I SANS, XAVIER. Segadors i miquelets a la revo-luci catalana (1640-1659). A: La Revoluci catalana de 1640. Barcelona: Crtica, 1991, p. 82. [4] SALES, NRIA. Els segles de la decadncia (segles XVI XVIII). VILAR, PIERRE (dir.). Histria de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1989, volum IV, p. 349. Tamb TORRES. Segadors i miquelets, p. 82. [5] O sigui, armats. La xarpa o baldric era una banda de cuir que passada per damunt de les espatlles per aguantar lespasa. [6] SIMON I TARRS, ANTONI (a c.d.). Crniques de la Guerra dels Segadors. Barcelona: Fundaci Pere Coromines, 2003 (Autors Catalans Antics; 14), p.299 n.310. [7] BISACCIONI, MAIOLINO. Historia delle guerre civili di questo

ultimi tempi, descritta dal co... Bolonya: Carlo Zenero, 1653, f. 250. Agram aquesta referncia a lex Claramunt, que ens la fu arribar amablement. [8] RABUTIN, ROGER DE. Mmoires de comte de Bussy, Lieutenant General des Armees du Roi, et Mestre de Camp General de la Cavalerie lgere. Nouvelle dition. Pars: Charpentier, 1857, 1r volum, p. 367. [9] SALES, NRIA. Senyors bandolers, miquelets i botiflers. Estudis sobre la Catalunya dels segles XVI I XVII. Barcelona: Empries, 1984, p. 113 i ss. [10] TORRES. Segadors i miquelets..., p. 88. [11] SALES. Senyors, bandoler, miquelets..., p. 109. [12] GELL, MANEL. El personatge: Francesc Cabanyes, el primer segador almogver, A Carn! [En lnia], Maig de 2006, nm. 1, p. 14-17. Disponible a: www.acarn.cat [13] Relacio dels bons successos que han tingut las armas de sa Magestat Christianissima, y Catalanas en la Conca de Orcau y entre Fraga y Lleyda, contra las Castellanas. Y copia de una carta del Senyor le Tellier Secretari de Estat, escrita al Senyor president de Marca. Barcelona: Pere Lacavalleria, 1644, f. 7 [Publicat en facsimil a ETTINGHAUSEN, HENRY. La guerra dels Segadors a travs de la premsa de lpoca. IV. Barcelona: Curial, 1993, II, nm.

130, 879-886, p. 884]. [14] TORRES. Segadors i miquelets..., p. 80 i 82-83. [15] Arxiu Histric Arxidioces. Tarragona [= AHA], Parroquial de Sant Pere de Reus, bits, 1639-1667, capsa 58, nm. 123. [16] SIMON TARRES, ANTONI - ESPINO LPEZ, ANTONIO. Les institucions i formes dorganitzaci militar catalanes abans de la guerra dels Segadors. Pedralbes, 13/1 (1993 = Les Institucions Catalanes. Tercer Congrs dHistria Moderna de Catalunya, Barcelona, desembre de 1993) 143-150, p. 149 i GELL, MANEL. El setge de Tarragona de 1641. Tar-ragona: Arola, 2003, p. 105-106. [17] GELL. El setge..., p. 36. [18] SALES. Senyors, bandolers, miquelets..., p. 108-109. [19] Biblioteca Nacional dEspanya (= BNE), Manuscritos, reg. 2.337. Consta com autor ANTONIO PELLLICER Y TOVAR, per una atenta lectura resulta concloent per descartar-lo com a tal. Vegeu GELL, MANEL. El Diario de las guerras de Catalua por los aos 1640, 1641 y 1642. Un dietari indit dels primers anys de la guerra de Separaci al Camp de Tarragona (1640-1642). Butllet Arqueolgic, RSAT, 33 (2011) [en premsa] [20] MUOZ I SEBASTI, JOAN-HILARI. La Guerra dels Segadors a les Terres de lEbre

16

(1640-1651). Recerca, AHCTE, Tortosa, 6 [2002] 43-77, p. 57. [21] Arxiu Comarcal del Baix Camp [= ACBC], Fons municipal de Reus, lligall Guerras conra Francia, 1542-1764, reg. 1756, nm. 19. [22] Notcia reproduda successivament a ALENTORN I BALLESTER, FRANCESC. Els vallencs pel carrer de lamargura (la vila de Valls a travs de la guerra de Separaci) 1639-1660. Valls: E.Castells, impresor, 1931, p. 47-49, i a GELL, MANEL. Valls durant els primers anys de la guerra dels Segadors. Quaderns de Vilaniu, Valls, 39 (2001) 47-69, p. 51. En aquest ltim treball, vam poder corroborar les morts dels militars hispnics, contrastant amb els llibres dbits de la parroquial vallenca. [23] Cartas de algunos PP. de la compaia de Jesus sobre los sucesos de la monarquia entre los aos de 1634 y 1648. VI vols. A: Memorial Histrico Espaol. toms XIII-XIX, Madrid: Impr. Manuel Tello, 1861-1866, vol.VI, p.26 i 30. [24] TORRES. Segadors i miquelets..., p. 80. [25] Arxiu Comarcal de lAlt Camp [= ACAC], Fons municipal de Valls, Actes del Consell, 1643-1663, reg. 101, f. 11 i 16v. [26] Francesc Cabanyes, governador, als jurats de Reus, Constant-Reus, 2-03-1641. ACBC, Fons municipal de Reus, correspondncia, 1601-1643, reg. 509, camisa 1641. [27] ACBC, Fons municipal de Reus, Actes del Consell, 1636-1673, reg. 12, f. 208. [28] La Mothe als jurats de Reus, [Barcelona]-Reus, 9 de maig de 1642. ACBC, Fons municipal de Reus, correspondncia, 1601-1643, reg. 509/2, camisa 1642. [29] En vam parlar de tot plegat a GELL. El setge..., p. 150.

[30] Conquista de Catalua por el Marqus de Olas y Mortara. S.l.; s.e., s.d. [d.1652], p. 141. [31] Relacion muy verdadera de las trayciones, y crueldades con que el Conde de San Guin y sus soldados entraron, y saquearon la villa de Arnes. Barcelona: Iaume Mathevat, 1642, f. 5, 6 i 11. [ETTINGHAUSEN, II, nm. 86, p. 621-635, p. 625, 626 i 631]. [32] MUOZ. La Guerra..., p. 62 i MUOZ I SEBASTI, JOAN-HILARI; ENRIC QUEROL COLL. La Guerra dels Segadors a Tortosa (1640-1651). Valls: Cossetnia, 2004 (Fundaci Privada Duran-Mart; 2), p. 39-40, 47 i 50. [33] Copia de una carta que un capita ha enviat del nostre camp, a un cavaller desta Ciutat de Barcelona, donantli avis de tot lo contengut, y en lo estat que est lo Comtat de Ribagorsa, y las vilas que han cremadas, y saquejadas en dit Comtat, per orde del Excelentissim Seor Mariscal de la Mota. Com son Calasans, Peralta de la Sal, y altres Vilas, y llochs. Barcelona: Iaume Mathevat, 1643, f. 4 [ETTINGHAUSEN, II, nm. 95, 681-685, p. 684]. [34] MUOZ-QUEROL. La Guerra dels Segadors..., p. 88. [35] ACBC, Fons municipal de Reus, lligall Guerras contra Francia, 1542-1704, lligall II (1641-1704), nm. 33. [36] Francesc Ferran als jurats de Reus, Riudoms-Reus, 6 da-gost de 1642. ACBC, Fons muni-cipal de Reus, correspondncia, 1601-43, reg. 509/2, camisa 1642. [37] Arxiu Histric Municipal de La Selva del Camp [= AHMLS], Fons municipal de La Selva del Camp, Actes del Consell, reg. 16, 1640-1643, s/n. [38] Juan de Arce al Dr. Cosme Anguera, Tarragona-Reus, 5 de gener de 1643. ACBC, Fons municipal de Reus, correspondncia, 1601-1643, reg. 509/2, camisa 1643. [39] SALES. Senyors, bandolers,

miquelets, p. 107; TORRES. Se-gadors i miquelets, p.82 i 89, i Conquista de Catalua, p. 65 i 68. [40] CAIXAL I MATA, DAVID DE. Vimbod i la guerra dels Segadors (1640-1659). Vimbod, 104 (agost de 1998) 8. [41] VIDAL PLA, JORDI. La Guerra dels Segadors al Peneds. A: ARNABAT, RAMON (a c.d.). Els Moviments Socials al Peneds. Actes del II Seminari dHistria del Peneds. Barcelona: Institut dEstudis Penedesencs, 2001, 67-85, p. 72-73, p. 77 n.43. [42] Relacin verdadera de todo lo sucedido en Catalua desde los primeros de Setiembre del ao passado de 1641, hasta mediado Febrero de 1642. Contiene el socorro de Perpin y otros buenos sucesos de las armas de su magestad contra las de Francia. Sevilla: Iuan Gomez de Blas, 1642. [ETTINGHAUSEN. I, nm. 59, p. 431-439]. [43] Cartas..., vol. V, p. 10. [44] Carta enviada por un musur frances, a un cavaller de aquesta ciutat, del modo, y manera que son exits los Castellans del Castell Lleo, y de totas las provisions que se son trobadas dintre. Barcelona: Iaume Mathevat, 1643, f. 2 [ETTINGHAUSEN, II, nm. 92, 665-669, p. 666]. [45] TORRES. Segadors i miquelets..., p. 83. [46] GELL, MANEL. Cam a la revolta (1625-1640). Lleida: Universitat, 2008 (Josep Lladonosa; 9), p. 157. [47] Sobre la qesti del quarter, vegeu GELL. El setge..., p. 139-145 i GELL, MANEL. Una precissi: repressi versus contra-sedici A Carn ! [En lnia] .Novembre de 2007, I Nmero Extraordinari, p. 2-4. Disponible a: www.acarn.cat [48] Seguim FLORENSA-GELL. Pro Deo, p. 185, 190, 192, 204-209, 226 i 250.

17

Els camps daviaci de la guerra. 1936-1939 [23/3/20+2]

David Gesal Barrera

Investigador de lADAR

David Iguez Grcia

Investigador de lADAR dd.iniguez@gmail.com

Resum: La logstica s un aspecte militar dels ms decisius. A la guerra area els aerdroms tenen un paper rellevant: sn parcs que custodien avions, sn magatzems de munici i de peces mecniques, acullen un estat major i un gran equip tcnic i de complement encarregat de la vigilncia, reparaci i funcionament dels avions. Durant la Guerra Civil, la Repblica cre i habilit un gran nombre daerdroms arreu del pas, en diferents fasses, a tenor de levoluci de la guerra. Lenginyer militar Miguel Ramrez de Cartagena y Marcaida i els assessors sovitics hi van tenir un protagonisme principal. Paraules clau: Aerdrom, avi, Guerra Civil, guerra aria, Generalitat de Catalunya, xatos, la Gloriosa. Estadstica: 23 notes, 3 centres documentals consultats, 22 obres bibliogrfiques citades.

Resumen: La logstica es un aspecto militar de los ms decisivos. En la guerra area los aerdromos tienen un papel relevante: son parques que custodian aviones, son almacenes de municin y de piezas mecnicas, acojen un estado mayor y un gran equipo tcnico y de complemento encargado de la vigilancia, reparacin y funcionamiento de los aviones. Durante la Guerra Civil, la Repblica cre y habilit un gran nmero de aerdromos por todo el pas, en diferentes fases, a tenor de la evolucin de la guerra. El ingeniero militar Miguel Ramrez de Cartagena y Marcaida y los asesores soviticos tuvieron un protagonismo principal. Palabras clave: Aerdromo, avin, Guerra Civil, guerra area, Generalitat de Catalua, chatos, la Gloriosa. Estadstica: 23 notas, 3 centros documentales consultados, 22 obras bibliogrficas citadas.

Abstract: Logistics is an aspect of the most decisive military. In the air war aerodromes have an important role: are parks that guard aircraft, are stores of ammunition and mechanical parts, contains a Staff and a great technical team and complement responsible for monitoring, repair and operation of aircraft. During the Spanish Civil War, the Republic created and enabled a large number of airfields across the country, in different phases, according to the evolution of the war. The military engineer Miguel Ramirez de Cartagena y Marcaida and soviet advisers played a major role. Keywords: Aerodrome, aircraft, Spanish Civil War, air war, Generalitat of Catalonia, chatos, the Glorious. Statistic: 23 notes, 3 documentary consulted center, 22 bibliographical mentioned works.

Rsum: La logistique est un aspect de l'arme le plus dcisif. Dans les arodromes de guerre ariens ont un rle important: ils sont les parcs que les avions de garde, son des magasins des munitions et des pices mcaniques, contenir un tat Suprieur et un quipe technique important et responsable de la surveillance, de la rparation et de l'opration des aronefs. Pendant la guerre civile spagnole, la Rpublique a cr et activ un grand nombre de terrains d'aviation travers le pays, dans les diffrentes phases, en fonction de l'volution de la guerre. L'ingnieur militaire Miguel Ramirez de Cartagena et Marcaida et conseillers sovitiques ont jou un rle majeur. Mots cls: Arodrome, avion, Guerre Civile Spagnole, guerre ariens, Generalitat de la Catalogne, chatos, le Glorieux. Statistique: 23 notes, 3 centre documentaire consult, 22 oeuvres bibliographiques cites.

18

Riasunto: La logistica un aspetto dei militari pi decisivo. Negli aeroporti di guerra aerei hanno un ruolo: sono parchi che gli aeromobili di guardia, sono negozi di munizioni e di parti meccaniche, contenere un Stato Superiore e una grande squadra tecnica e di complemento responsabile del monitoraggio, la riparazione e il funzionamento di aeromobili. Durante la guerra civile spagnola, la Repubblica creato e abilitato un gran numero di aeroporti in tutto il paese, in diverse fasi, secondo l'evoluzione della guerra. L'ingegnere militare Miguel Ramirez de Cartagena y Marcaida e consiglieri sovietici svolto un ruolo importante. Parole chiave: Aeroporti, aeromobili, Guerre Civile Spagnola, guerra aerei, Generalitat di Catalogna, chatos, la Gloriosa. Statistica: 23 note, 3 centri documentario intervistati, 22 opere bibliografiche citate.

Introducci Al llarg de la guerra la fora aria republicana va comptar amb una gran i heterognia xarxa de camps daviaci escampats arreu de la pennsula. Molt possiblement el nombre total super els 400 aerdroms[1]. El seu objectiu era proporcionar lemplaament idoni per ls militar i sovint tamb civil, dels avions i van tenir mltiples usos: escola o entrenament i formaci de pilots; enlla o escala; vigilncia i patrullatge costaners; campanya o avantguarda per actuar al front; emergncia o socors; muntatge i prova daparells; reentrenament (Quadre Eventual), o daltres per a la defensa de dia o de nit de les ciutats; fins i tot, es van habilitar camps que servien de parany per enganyar lenemic. En aquest conjunt hi va haver tamb aerdroms que podem dividir en funci dels avions que shi estacionaren: camps per als caces, ms propers al front; camps per als avions de reconeixement i bombardeig lleuger, ms endinsats a la rereguarda; i, finalment, per als bombarders, ms allunyats del front per la seva major autonomia.

Els aerdroms emprats durant la guerra van ser habilitats majoritriament en poc temps aprofitant grans superfcies de conreus. A la imatge un Polikarpov I-15 a laerdrom de

Saceruela (Ciudad Real) que conserva de manera ben visible la superfcie que havia estat llaurada i sembrada [ F.ADAR, F. Vials]

19

La manca de concreci pel que fa al nombre exacte de camps respon al secretisme que comportava una installaci militar daquest tipus, la qual havia de ser noms coneguda pels usuaris, especialment els caps de les unitats aries i altres responsables de lEstat Major republic. Igualment, la documentaci existent a lentorn dels aerdroms s escadussera, no se nha servat molta, dhaver-se conservat hagus estat valuosa per conixer amb una major precisi els camps construts i emprats durant el conflicte, a ms del seu funcionament. Una altra problemtica rau en el nom de cada aerdrom, el qual molt sovint varia en funci de la font documental i en dificulta la seva identificaci. Tot plegat no s cap casualitat que laviaci republicana disposs daquesta gran xarxa de camps daviaci arreu del seu territori, impulsada majoritriament a partir de la creaci de lArma de lAviaci la primavera de 1937[2]. Els nombrosos aerdroms construts responien al tipus daviaci de que disposava el govern republic, molt nombrosa pel que fa a caces i minvada de bombarders, per aix havia de traslladar-se en massa all on siniciava qualsevol batalla o ofensiva important, per tal de contrarrestar la superioritat enemiga. Aquesta gran xarxa facilitava el trnsit de les unitats i al mateix temps la seva dispersi en un front concret i, a ms, permetia curtes estades de les unitats per evitar-ne la seva localitzaci. Tot aix responia al pensament estratgic dels assessors sovitics integrats en els primers moments a laviaci republicana. Aix doncs, els aerdroms construts per laviaci republicana sadaptaven a les caracterstiques i al material aeri de que disposava, proporcionaven una gran mobilitat als seus efectius i nevitaven una perillosa concentraci, donat que sempre restaven a labast de la potent aviaci de reconeixement i bombardeig franquista. Avui, els camps daviaci republicans sn objecte destudi i de catalogaci com a elements propis dun conflicte que va assolir quotes importants a nivell tecnolgic. De fet, es considera la dcada dels anys trenta com el perode en que ms va progressar laeronutica. En els darrers anys laviaci i els seus escenaris han suscitat una demanda creixent de coneixement i inters entre la ciutadania, com qualsevol altre episodi bllic del conflicte, amb lafegit del vessant tecnolgic i pic de laviaci. Per tot plegat, i com a esdeveniment de la nostra histria recent proper en el temps, han estat primer preservats, desprs estudiats i finalment socialitzats[3]. A Catalunya alguns aerdroms van ser objecte dintervencions museogrfiques des de finals de la dcada del 2000. Grcies a la conceptualitzaci i redacci de projectes didees realitzats pel grup de recerca DidPatri de la Universitat de Barcelona, shan musetzat els aerdroms de la Garriga (Valls Oriental) amb estacions dinterpretaci exteriors; La Snia (Montsi) mitjanant un centre dacollida; i Els Monjos (Alt Peneds). A aquest hi ha el Centre dInterpretaci de lAviaci Republicana i la Guerra Aria, CIARGA, un equipament museogrfic dedicat a mostrar la transcendncia de la guerra a laire i el paper de laviaci republicana. Altres aerdroms musetzats amb senyaltica exterior amb plfons i faristols sn els dels camps del Vesper de la Gloriosa, lesmentat dels Monjos, Sabanell, Pacs i Santa Oliva (Baix Peneds); els dAlfs (Segri) i lArany (Cervera) o el de Vilatorta (Osona). Tipus daerdroms de la guerra La definici dun aerdrom segons el diccionari de la Llengua Catalana fa referncia a aquella zona de terreny o daigua utilitzada per a lenvol i laterratge o lamaratge daeronaus. I tamb el terreny on sn celebrats exhibicions i concursos de vol daeronaus[4]. Daltra banda i quan sempra lexpressi camp daviaci sest fent allusi a un terreny de vol senzill amb poca infrastructura, una explanada on els aparells aterren o senlairen en funci de la direcci del vent. Val a dir que la denominaci camp daviaci es remunta als primers vols, quan una simple explanada o terreny erm sempre sense asfaltar era emprat de manera improvisada en exhibicions aeronutiques. Lexpressi, doncs, camp daviaci seria adequada en el cas que ens ocupa per anomenar aquells camps o terrenys de vol militars, donada la seva simplicitat i austeritat.

20

Hem de dir que anomenarem de manera indiferent terreny de vol o camp daviaci a aquells indrets per laterratge i lenlairament construts o adaptats per a funcions de laviaci militar. A lhora danalitzar aquestes infraestructures militars trobem un seguit de tipologies daerdroms emprats durant la guerra de 1936-1939 per les forces aries governamentals i per les franquistes. Podem classificar-los en tres tipus ben definits: aerdroms militars anteriors a la guerra, camps daviaci civils anteriors a la guerra i camps daviaci o aerdroms construts durant la guerra Tant pel que fa al primer tipus de camp com al segon ens trobem amb terrenys de vol heterogenis, des de petits camps molt limitats despai que es remunten als inicis dels primers anys de laviaci, tot passant per grans aerdroms amb usos civils o militars que sadaptaren a les circumstncies de la guerra. Les noves necessitats blliques arran de larribada duna aviaci moderna van comportar que moltes daquestes installacions sadaptessin i transformessin. Daltres per van haver de restar en dess. Al seu temps i com a continuaci explicarem com a Catalunya tamb hi va haver dos tipus daerdroms de campanya ben diferents construts durant la guerra, els del seu perode inicial de 1936 realitzat per la Conselleria de Defensa de la Generalitat i els de 1937-1938 executats per lArma dAviaci de la Repblica. Aerdroms militars anteriors a la guerra En aquesta classificaci hi podem trobar aquells camps integrats en installacions o complexos militars de preguerra, com van ser moltes de les bases aries emprades per a la formaci daviadors i personal especialitzat. En el costat republic alguns exemples que en el seu origen gaudien de potents edificacions com hangars o tallers de reparaci i muntatge van ser: Los Alczares, Mrcia (1915); Alcal de Henares; Cuatro Vientos, Madrid (1911); Getafe, Madrid (1913); Los Llanos, Albacete (a lest de la poblaci, mentre al sud se nhi establ un de civil); Tablada, Sevilla (1915-1916), o San Javier, Mrcia (base aeronaval amb aerdrom i base dhidroavions, 1935).

El CIARGA emplaat a Santa Margarida i Els Monjos, s lnic espai museogrfic en un aerdrom de la guerra dedicat a explicar, amb diversos recursos museogrfics, la histria de

la guerra aria a Catalunya [ D. iguez]

21

Corresponen als inicis de laviaci militar espanyola i van esdevenir importants aerdroms amb installacions i edificacions, com pavellons, quarters, hangars, tallers o fbriques de muntatge i reparaci. Molts daquests aerdroms es van fer servir i ampliar durant la guerra, gaireb tots com a bases permanents, i van jugar un paper important a la rereguarda per a la reparaci i muntatge davions, entrenament de pilots i formaci dunitats. Podem, a ms, anomenar-los bases aries donat que la majoria gaudien dhangars per avions, tallers i en alguns casos, torres de control. Un dels complexos ms important va ser el conjunt de camps daviaci establerts en zona republicana durant la guerra i que formaria a centenars daspirants a pilot de la Gloriosa, en concret el de les escoles de vol per a diverses especialitats de laviaci governamental a la Manga del Mar Menor, Mrcia. En formaven part lEscola de San Javier, Los Alczares, el Carmol, El Palmar, Alcantarilla i Totana, tots ells amb pistes i terrenys de vol, algunes anteriors i daltres creades al principi de la guerra per acomplir les diverses activitats. Per proximitat i ordre dantiguitat, a Catalunya trobarem al Prat el camp de lAeronutica Naval que tamb realitzava les funcions daeroport internacional des del 1919 i que era emprat per les companyies LAPE (Lineas Areas Postales Espaolas), Lufthansa dAlemanya i algunes escoles de vol civils. Al comenament de la guerra jug un paper important com a base principal doperacions de laviaci governamental. A ms de les bases aries tamb hi havia altres terrenys militars, com els camps de socors o emergncia, de redudes dimensions, nicament dotats amb una petita rea habilitada per laterratge dels avions. Eren camps militars de socors anteriors a la guerra els situats a: Alcanys, Belxite (500m x 400m), Bujaralo (400m x 200m), Calamotxa (460m x 430m), Trrega (300m x 300m) o Terol (600m x 500m, al sud de Concud), entre daltres[5]. Consistien en petits terrenys de vol amb algun element de senyalitzaci per avions en trnsit, que tenien la finalitat de ser emprats en cas demergncia. Les bases aries de

Lantiga casa de comandament del camp daviaci de La Snia acull material grfic i expositiu sobre la histria de laerdrom,

tant del perode ds de les unitats republicanes com de la Legi Cndor alemanya [ D. iguez]

22

preguerra i alguns dels terrenys de socors van ser emprats durant el conflicte per part dels dos bndols i es van adaptar a les necessitats dels avions militars. Camps daviaci civils anteriors a la guerra Un percentatge molt baix dels camps daviaci militars i civils que sempraran a la guerra havien estat construts amb anterioritat. De fet, la majoria daquells 400 citats ms amunt es realitzaren a partir de 1937 i comenaments de 1938. Aix, dels 34 aerdroms existents de larma republicana de la 4a Regi Aria de Valncia, noms 4, Manises, lAltet, Castell i La Rabassa havien esdevingut en camps de preguerra[6]. I el mateix podem dir en el cas dels camps de la 3a Regi Aria a Catalunya, on dels prop de 40 aerdroms de mitjans de 1938 en trobem uns 10, entre ells, els tres aerdroms de Barcelona al Prat, a ms de la Garriga o Sabadell. La majoria daquests, a ms, van haver dadaptar-se als avions militars, tot realitzant obres dampliaci i millora de les installacions. A Catalunya, fins el juliol de 1936 els camps de vol o camps daviaci civils els havia emprat una naixent aviaci civil que en pocs anys havia assolit fites importants. Tot seguint el pare i cronista dels primers 30 anys dhistria de laviaci catalana, JOSEP CANUDAS, ens fem ress de que en un primer moment (perode de Divulgaci 1908-1914) sempren les platges i els erms per les primeres exhibicions aries. Amb tot, a partir dels anys vint comenaren a sorgir els primers camps o terrenys de vol per als aeroclubs (perode dIniciaci 1915-1922). Leclosi de laviaci civil catalana (perode de Realitzaci 1922-1936), en el seu punt lgid, provoc laugment de lactivitat de laviaci civil catalana i, en conseqncia, proliferaren els camps de vol daeroclubs i privats. Fins i tot, els Serveis Aeronutics de la Generalitat a qui shan conferit les competncies grcies a lEstatut de Nria, treballearn de valent en una primera xarxa que volia promoure el turisme a la Costa Brava i als Pirineus[7]. Dins aquesta classificaci trobem aquells camps de vol civils planificats o utilitzats abans de la guerra com a camps de vol per a cursos de pilotatge civil o com aerdroms de lnies aries civils i postals. Tamb senzills camps daeroclubs emprats com a camps militars, amb algunes adaptacions un cop iniciades les hostilitats. Un dels exemples seria lantic camp de la companyia francesa establerta a Barcelona, lAropostale al Prat de Llobregat, aerdrom particular i anomenat igualment dAir France. Tamb el de Sabadell de Ca nOriac (1925), de titularitat particular, encara que hem de precisar que canvi el seu emplaament a comenaments del 1933 i esdevingu aeroport; el de Manresa, anomenat camp dels Barrets[8]; el de Lleida a Els Magraners, habilitat a finals dels anys 20 per laeroclub de la capital de la Terra Ferma, que esdevindria camp provisional militar el 20 de juliol de 1936[9]; el de Figueres; el de la Seu dUrgell, el de la localitat de Benavarre, una de les futures bases de la xarxa de turisme aeri als Pirineus; el de Puigcerd, el de Bolvir, com lanterior; el de Cardedu i daltres en preparaci arreu del pas. Hem de precisar que una part daquests camps no van ser emprats durant la guerra donada la seva inviabilitat per ampliar-se. Novament CANUDAS s qui proporciona les dades dels primers aerdroms catalans amb usos civils per aeroclubs i activitats aeronutiques. Lautor diferencia els aerdroms dels

23

camps daterratge. Els aerdroms: aquells amb importants terrenys i installacions; i els camps daterratge: aquells amb petites pistes improvisades per avions civils, amb terrenys ms reduts i ben poques installacions. Aerdroms:

Aeronutica Naval: militar, habilitat com a aeroport internacional de Barcelona des del 1919 (1.000 metres de llarg x 400 damplada mxima). Emprat per les companyies aries LAPE, Lufthansa (Alemanya) i les escoles civils Grup Habsburg i Progreso Latcore: camp particular de la Cie. Gnral Aropostale francesa en lescala de vols de Frana a Sud-Amrica Canudas: particular (1.000 metres de llargria x 300 damplada mxima). Pendent dampliaci, base de lempresa de treball aeri del mateix nom. Lliure daterratge i aixopluc per a tots els avions de turisme. Emprat per a usos militars durant la guerra

Camps daterratge (per ordre dantiguitat):

Sabadell: de Can Diviu o Ca NOriac, particulars. El primer era de grans dimensions, apte per a tots els avions, i estava pendent dampliaci. El segon era de difcil ampliaci i petit. L1 dagost de 1934 sinaugurava el camp de Sabadell a Can Torra, finanat per lajuntament i cedit per laviaci militar, que esdevingu una base important durant la guerra Manresa: camp dels Barrets, de redudes dimensions i voltat dobstacles. Impossible dampliar. No sen coneix cap s durant la guerra Lleida: Els Magraners o aerdrom Civit, propietat de Josep Civit. Una lnia dalta tensi nobstaculitzava els vols. Emprat a finals de juliol de 1936, tot i que per aquest obstacle shabilitaren els dAlfs, Ast o Albatrrech Figueres: aerdrom Canudas. Excellent situaci, sl i llargada (1.000 metres x 800). Sen preveia lampliaci. Emprat durant la guerra La Seu dUrgell: camp de Benavarre, particular i base duna lnia aria prevista per Andorra. Un dels camps per al turisme aeri als Pirineus Puigcerd: a Bolvir, molt bona situaci al centre de la Cerdanya i apte per avions de turisme i transport mitj. Inaugurat el 8 de juliol de 1934 Sitges: a Terramar al centre de lautdrom. Noms per petits avions de turisme. No emprat a la guerra Cardedu: durant la guerra es constru un aerdrom militar entre Cardedu i Llinars Girona: La Jueria, particular i per avions de turisme. No emprat a la guerra SAgar: Tenia perspectives dampliaci. No sempr a la guerra Trrega: de lAjuntament; era habilitat com a camp de socors o emergncia militar Amposta: camp Carvallo, propietat daquest pilot civil, de dimensions redudes. No es va emprar a la guerra[10]

Sabadell- Aquests camps de vol eren pistes civils per exhibicions, tot i que alguns van ser ampliats per esdevenir aeroports civils. Ms endavant, en temps de guerra, alguns es van convertir en camps militars dotats amb refugis, polvorins i altres elements, constitunt un important complex aeri a rereguarda. Dins aquest conjunt trobarem el camp de Sabadell, visitat el 1932 per una comissi militar amb responsables civils i regidors municipals.

24

Laerdrom shavia danomenar Base Aria de lEbre[11] i un cop sinici la guerra es demanava reprendre el projecte elaborat el 1934. El dia 5 de setembre de 1936 els militars sadrearen a lajuntament sabadellenc ja que la situaci estratgica de laerdrom projectat feia necessari condicionar el camp daterratge amb la mxima urgncia; el segent dia 9 siniciaven les obres[12]. Sabadell esdevindria amb el pas del temps un aerdrom de primer ordre, un important centre de reparaci i construcci davions, grcies al trasllat dels Tallers de lAeronutica Naval de Barcelona emplaats a la fbrica Baigual i Llonch. La importncia de Sabadell an ms enll de la construcci dels I-15 Xatos, ats que tamb serv per emplaar-hi els avions de les patrulles de vol nocturn destinades a la defensa de Barcelona i la formaci dalgunes esquadrilles.

La Garriga- Tamb podem assenyalar que alguns camps daviaci particulars van ser emprats al llarg de la guerra, com el de la Garriga (Valls Oriental). Amb anterioritat el camp pertanyia a un entusiasta de laviaci, largent Esteve Fernndez, representant de la casa Mercedes a Catalunya. Desprs dadquirir els terrenys, es fu construir una petita torre de control annexa a un hangar i un model de xalet racionalista que havia daplicar-se a la resta de camps de vol implementats per la Generalitat. Per la seva excellent situaci i caracterstiques es va incloure dins la xarxa aria catalana com aerdrom particular per obert al turisme aeri el 1934 per ordre dels Serveis Aeronutics de la Generalitat. Un cop avanada la guerra, es constru ms al sud un camp amb noves pistes ms extenses i nombrosos refugis antiaeris per a la protecci del personal de terra i els pilots militars de la 2a esquadrilla de bombarders Natatxa[13]. Aerdroms construts durant la guerra Aquesta s la categoria ms extensa dels aerdroms emprats durant la guerra. Com hem assenyalat abans, a Catalunya es podien diferenciar dos tipus daerdroms de campanya que corresponien a dos moments ben diferents de la contesa. En un primer periode en el

Vista aria de lantic camp daviaci del Prat de Llobregat lany 1934

[ ADAR, F. Vials]

25

qual laviaci a Catalunya era competncia de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, shabilitaren tot un seguit daerdroms situats prop del desplegament de les columnes de milicians al front dArag. Aquests aerdroms serviren per donar suport a les accions ofensives empreses en aquell sector. Sarinyena- El mxim exponent daerdrom daquest moment fou Sarinyena, una extensa esplanada prop de la poblaci dAlbalatillo, su de laviaci Ales Roges i centre de comandament de les Milcies Antifeixistes al front dArag. All shi emplaaren soldats daviaci amb un batall i els avions militars i civils adaptats a la guerra, pilotats per aviadors militars i civils militaritzats per decret del govern catal. Tot plegat amb la installaci de barracons, refugis, tendes de campanya, metralladores antiaries, etctera, que esdevingu un petit complex ben organitzat. Alfs- Al seu torn tamb es prepararen altres camps satllit, com: Granyena, Bujaralo, Casp, Castejn del Puente, Zaid, Pomar de Cinca, Candasnos, Lanaja, Slgua, Barbastre, etctera, per recolzar el setge a les tres capitals aragoneses. Ms a la rereguarda shabilit tamb amb nombroses dependncies, el camp dAlfs, com a aerdrom descala entre el del Prat i Sarinyena. Aquest nou camp tindria ms endavant una llarga vida operativa com a su davions de caa i sobretot dels bombarders, dirns i nocturns, que satansaven al front dArag a partir de comenaments de 1937.

La Pineda- Prop de Vila-seca tamb saprofitaren els terrenys i sampliaren els de lantic aeroclub. En aquest mateix perode els aerdroms situats prop del front dArag no eren, per, els nics. Tamb hi ha un altre front encara que aparentment no tingui lmits fsics ni soldats lluitant a les trinxeres. Es tracta del front costaner o martim, que ben aviat es mostraria actiu i que seria objecte de fortificaci i vigilncia per part de les autoritats republicanes. En aquest context shabilitaren un seguit de camps daviaci per al control i el patrullatge

El camp de Sarinyena fou la base doperacions principal de lArag [ AGMA]

26

costaner, des del delta de lEbre a lAlt Empord. Un dels primers camps construts fou el de Vila-seca, tamb anomenat La Pineda, que aprofit un projecte de camp daviaci civil anterior a la guerra. El seu terreny de vol seria utilitzat tamb com a camp descala per al trasllat dels avions de la zona catalana a la valenciana. Ms endavant, i ja ben entrats al 1938, cauria en dess fruit de la seva perillositat davant un possible bombardeig aeri des del mar. Com en el cas de Sarinyena i daltres aerdroms daquest perode, va comptar amb edificacions dobra, refugis i altres elements prefabricats o aprofitats. Reus- Nasqu per construir una pista ms extensa que quedaria enllestida ben aviat sota la supervisi dels comandaments militars. El camp daviaci de Reus compt amb hangars i altres elements i prengu protagonisme en detriment del primer com a base per als caces que intentaven defensar la costa tarragonina. Laerdrom tamb seria durant un temps, lescola de formaci de personal de bombarders republicans, emplaant-hi lescola de Polimotors. Com en el cas de Sabadell, laerdrom serv per donar suport al complex constructiu de la fabricaci dels Polikarpov I-15 Xatos, a ms de la reparaci daltres aparells com els Katiuska. En definitiva, a laerdrom de Reus semprovarien els avions sortits de fbrica, els nous i els reparats, i shi estacionarien puntualment caces pertayents a la defensa costanera i patrulles de xatos i mosques destinades a la defensa del litoral, que, en alguns casos comptats aconseguirien avortar temptatives datacs contra Tarragona o Reus. La Snia- A les comarques de Tarragona el segon aerdrom en quant a moviment daparells fou sens dubte La Snia, les dimensions del qual permetien estacionar en alguns moments esquadrilles de mosques i fins i tot dues de bombarders Katiuska. A ms, des de la Snia aquests bombarders podien actuar contra la flota rebel mar endins, o contra els fronts dArag i Valncia, grcies al seu gran radi dacci. En un document del conseller Tarradellas dedicat a lactivitat del govern catal en els afers daviaci daquells primers moments sesmenta que en poc temps shan organitzat a Catalunya nou camps daviaci i altres de socors i avituallament lemplaament dels quals no s discret desmentar[14]. Entre els del front dArag, que podrien ser Sarinyena, Bujaralo o Granyena, a ms dels costaners com Vila-seca, Celr o Figueres, els camps descala o enlla com Alfs, juntament amb les bases aries situades ms en linterior, com Reus, ben be podrien sortir-nos els comptes dels 9 camps esmentats. A ms, tamb cal afegir la millora de les installacions de laerdrom militar del Prat. Tot plegat es completa amb les estacions martimes per lamaratge dels hidroavions de lAeronutica Naval, amb lantiga base dels hidros en el moll del contradic, al Morrot i laltra al port dels Alfacs. Segona fase de construcci daerdroms A grans trets, aquests foren els primers aerdroms construts, habilitats i emprats a Catalunya en el primer perode de la guerra, una xarxa de camps que responia al tipus daviaci de que es disposa en aquells primers mesos. Els aparells emprats pels republicans a lArag foren un conjunt heterogeni davions antiquats, molts dells pertanyents a laviaci militar, laviaci naval o la civil.

27

Tanmateix, hi ha un segon periode en la construcci i utilizaci de camps daviaci, el duna nova xarxa que sexecut majoritriament a partir de 1938, quan la situaci als fronts perillava i calia un salt enrere de laviaci republicana emplaada als fronts de lArag. Aix, la cojuntura de la prdua de Terol, lofensiva franquista dAlfambra i latac del 9 de mar de 1938, provocarien la necessitat destablir nous aerdroms.

Daquesta manera sinici la construcci de camps de campanya on operesin els caces de la Gloriosa el ms aprop possible del front. En aquells moments els avions de preguerra del 1936 havien estat escombrats dels cels dArag i Mallorca i shavia arribat al cnit de laviaci ms moderna i avanada vinguda a Espanya. Els rpids caces monoplans mosca i messerschmitt havien reemplaat els antics Nieuport Ni-52, obsolets, als qui superaven en prestacions i fins i tot doblaven o triplicaven en velocitat; els vells i lents Fokker trimotors adaptats com a improvisats bombarders, shavien substitut pels veloos bimotors Katiuska, el bombarder ms rpid en el panorama aeronutic el 1936. I els avions de bombardeig italians i alemanys shavien ensenyorit de tots els fronts grcies a la seva velocitat i autonomia. La guerra penetr a Catalunya des de loest, per a lest, s a dir pel mar, ho fu amb major intensitat desprs que lexpedici a Mallorca fracasss, atacant ports i ciutats costaneres a dojo. Catalunya rest assetjada pels dos fronts, el de ponent i el costaner, tots dos amb aerdroms per desplegar les unitats que satansaven al camp de batalla i per les integrades en la defensa de costes de la Repblica. A aquest canvi qualitatiu tamb cal sumar-hi el quantitatiu. A partir de la segona meitat de 1937 i finals daquell any, damunt del camp de batalla els combats aeris entre les aviacions enfrontades, foren nombrosos. Els monoplans pugnaven pel domini de laltura, mentre xatos i fiats senredaren en combats acrobtics. Sovint toparen ms dun centenar daparells en combats de llarga durada que finalitzaven amb avions incendiats a terra i paracaigudes estesos al cel. Als republicans els calia defensar les fronteres hidrogrfiques del pas, el Segre i lEbre, travessades ja en alguns caps de pont, i donar una resposta a les

Els tres camps de vol situats al Prat de Llobregat en els anys previs a la guerra

[Atlas de aerdromos de Espaa]

28

exigncies generades per lescalada darmament i el poder que anava assolint laviaci en el conjunt de la contesa. Dissortadament per als republicans, aquesta escalada darmament mai no pogu igualar o superar laportada per alemanyes i italianes favorables als colpistes. En definitiva, aquesta segona xarxa de camps responia a les exigncies tecnolgiques dels nous avions, el seu nombre i tamb a lestratgia i el carcter defensiu desenvolupats per laviaci republicana. Tot plegat va suposar que des de juliol de 1936 i fins les acaballes de la guerra lesfor i els mitjans emprats fossin nombrosos. En la planificiaci, habilitaci i construcci daerdroms a les vuit regions aries del territori republic hi intervingu personal enginyer, militar i civil, topgrafs i tcnics de la Secci dInfraestructures i de la Prefectura dObres de laviaci republicana, mobilitzant una quantitat important de m dobra civil captada prop de les poblacions on es trobava el futur aerdrom. Les autoritats de laviaci resolgueren amb escreix el difcil problema que presentava la irregular geografia del territori, aix com les dificultats generades per la creaci de nous camps i lhabilitaci i ampliaci daltres terrenys adaptats a usos militars. La construcci es va dur a terme durant tota la guerra sense interrupci. Un personatge cabdal en la construcci daerdroms Grcies a lexperincia en lmbit de lenginyeria militar aplicada a la millora i condicionament de camps daviaci anteriors a la guerra, podem parlar dun cap militar que esdevingu cabdal en lorganitzaci de laviaci a Catalunya en els inicis de la guerra: Miguel Ramrez de Cartagena y Marcaida. Aquest comandament que seria la m dreta del conseller de Defensa Sandino, era fill dun comandant militar dartilleria. Havia nascut el 1892 a Ceuta i ingress a lAcadmia dEnginyers de Guadalajara el setembre de 1909. A ms denginyer militar era pilot des de 1916. Havia participat a la guerra dfrica, i el 1936 sort al carrer el 19 de juliol per aturar paranys a les cantonades de leixample barcelon a les forces revoltades de la caserna del Bruch de Barcelona, amb un destacament de soldats daviaci. Tamb particip activament com a vocal i tcnic de la Comissi de la Indstria de Guerra de la Generalitat. De fet, la seva implicaci en els afers de la guerra resulta impressionant. El 20 de juliol per ordres del general Aranguren es fu crrec de la caserna de Lepanto i del batall de sapadors minadors nm.4, que llicenci aquell mateix dia. Al marge de ser vocal de la Comissi de la Indstria de Guerra de la Generalitat, organitz una efmera escola de vol de la CNT i tamb seria un dels dissenyadors de la fortificaci costera catalana i de la lnia defensiva del Cinca[15]. Com a responsable dels aerdroms, dels quals ja se nhavia encarregat el 1925, ho fou a ms dels Servicios de Instruccin y Material, del 1931 al juliol de 1936. Abans de la guerra havia dut a terme obres de millora a laerdrom de Tablada a Sevilla, afectat a la Comandancia Exenta de Ingenieros Aeronuticos, amb el crrec denginyer director. Tamb realitz els projectes per establir lEsquadra 3 de laerdrom del Prat, de desviaci del Riu Sec al camp de Puig de Sabadell, o el pressupost dinstallaci del camp de vol de Lleida. Desprs del frustrat cop dEstat ocuparia el crrec de director de les Obres dels camps del Prat i de Sabadell. Al marge de la millora i ampliaci de les bases aries existents, Ramrez de Cartagena havia estat tamb abans de la guerra la mxima autoritat en la localitzaci, creaci i preparaci daerdroms de socors de la regi aria,

29

com donen f els pressupostos per explanaci dels camps dAlcanys, Beltxite i Bujaralo, que dugu a terme com a comandant major de lEsquadra 3 de Barcelona i enginyer de la Comandncia Exempta dAeronutica, el 1933[16]. Una evidncia del paper desenvolupat com a responsable de les obres de construcci dels camps daviaci republicans es conserva en el seu expedient personal, en la causa del tribunal franquista que el jutj desprs de la guerra. En el document es fa esment que Ramrez de Cartagena,

tanto en el Comit de Industrias de Catalua como en la Jefatura de Obras de aviacin militar trabaj intensamente construyendo numerosos aerdromos y dems obras de parecida naturaleza, as como propuso a los mandos rojos la construccin de una nueva red de Aeropuertos a la retaguardia para el caso de tener que abandonar los ya construidos ante el avance del Ejrcito Nacional[17].

La trajectria de Ramrez de Cartagena consigna la realitzaci de les tasques de director dobres a la zona catalana fins que labril de 1937 fou destinat al Detalle de la Jefatura de Obras de Valncia i el 17 de juny del mateix any era detingut per les autoritats republicanes. El sumarssim especifica que la detenci fou deguda a rencillas particulares con otros compaeros aviadores rojos. Sabem que el diputat socialista per Tarragona Amos Ruz Lecina, cercava proves contra ell abans de la detenci, sense xit. Una hiptesi plausible fra pensar que el cap militar va ser temptejat debades pels comandaments daviaci del PC. Aquesta negativa fruit de la seva lleialtat apoltica a la Repblica, afegida a lestreta collaboraci que mantenia amb el govern catal la Comissi de la Indstria de Guerra, potser van ser els detonants que van provocar el seu engarjolament injustificat i illegal. El desembre de 1937, desprs de gaireb sis mesos de confinament, sortia de la pres sense que cap jutge ni representant del govern li hagus ni tant solament pres declaraci[18] i era destinat al Detalle de la Jefatura de Obras de Barcelona fins el primer de gener del 1938, que torn a Valncia per treballar en el Detall de la Delegaci de la Jefatura de Obras. Possiblement en aquest moment de finals de 1937 i comenaments de 1938 Ramrez de Cartagena emprengu la seva darrera tasca significativa per al govern de la Repblica, de la qual tenim constncia: la preparaci dun seguit de terrenys de vol a rereguarda. Amb tota probabilitat, lenginyer militar que arribaria a la graduaci de tinent coronel, planific i prepar un conjunt o xarxa daerdroms de campanya. Lafirmaci en lexpedient de les autoritats franquistes a lentorn de les activitats de Ramrez de Cartagena de proposar la construccin de una nueva red de Aeropuertos [sic] a la retaguardia para el caso de tener que abandonar los ya construidos ante el avance del Ejrcito Nacional, ens fa pensar en els aerdroms que es construirien en poc temps en terres lleidatanes i tarragonines. Tanmateix, aquesta lnia tamb pot convergir en una altra, la corresponent als primers aerdroms de campanya construts sota la influncia dassessors i tcnics sovitics a la zona centre de la Repblica. La dependncia del material sovitic a primera lnia del front i la influncia del personal assessor daquestes unitats, va comportar que a Catalunya simplementessin durant la segona meitat de 1937, un seguit daerdroms militars prop del front amb unes caracterstiques i trets especfics, diferents als ideats per

30

Ramrez de Cartagena i la Conselleria de Defensa el 1936, i similars als situats aquell mateix any en els fronts del centre de la pennsula.

Els aerdroms de campanya de 1938 Per b que al llarg de les batalles desencadenades pels republicans a lentorn de Belxite (agost de 1937) i Saragossa (octubre de 1937) sutilitzaren camps com els de Lleida (Alfs), Balaguer (La Plana del Corb) o Reus, a ms dels aragonesos de Sarinyena, Castejn del Puente, Pomar o Zaid, el moment en el qual es desplegaren la major part daerdroms catalans de campanya fou a partir de 1938. Un document de la primavera de 1938[19] ens presenta aquests aerdroms a disposici de laviaci republicana dins la 3a Regi que pertanyia a Catalunya. Hi trobem cinc sectors amb un total de 40 camps, entre permaments, eventuals, semipermanents i de socors:

o Sector 1: Celr, Figueres nord, Vidreres, Vilajuga (Garriguella), Esponell, Puigcerd, Llagostera, Verges (Torroella de Montgr), Figueres sud, Tortell i Olot (Les Preses)

o Sector 2: Sabadell, Vic, Castellar, Cardedu, la Garriga, Manresa, Vilatorta, Tona, Montmel (Montorns), Manlleu i Santpedor

o Sector 3: Monjos, Sant Pere (Sabanell), Igualada (dena), Bellpuig, Trrega, Cervera (LArany), Lleida (Alfs) i Vilafranca (Pacs)

o Sector 4: Reus, Valls, Vendrell (Santa Oliva), Salou (La Pineda o Vila-seca), Pla de Santa Maria i Vilallonga (La Pista)

o Sector 5: Base Aeronaval, aerdrom del Prat, aerdrom de Canudas i Air France Tres daquests aerdroms estaven encara en fase de construcci en aquell perode, Santpedor, Pacs del Peneds i Vilallonga, aquests dos ltims, serien emprats durant la segona meitat de 1938 i Santpedor al final de la guerra. Fra bo assenyalar de tota manera que el conjunt total de camps daviaci construts va ser bastant heterogeni i que, per

Ramrez de Cartagena ser un dels principals actors en lorganitzaci dels afers de laviaci a Catalunya i un dels impulsors en la construcci daerdroms [ C. Lzaro]

31

aquest principal motiu els objectius, les planificacions i els resultats finals van resultar diversos, malgrat que la metodologia emprada esdevindria similar en tots ells[20]. Cm funcionava un aerdrom de campanya? Elecci de la ubicaci Un aerdrom de campanya republic de 1938 era una installaci militar amb uns serveis bsics variables segons la categoria del camp, la finalitat del qual era la mxima eficcia estratgica amb els mnims recursos[21]. Laerdrom de campanya de 1938 emprat pels avions de la Repblica acostumava a ser una gran extensi de terreny sobre la qual se disposaven una o diverses pistes sense asfaltar per a laterratge o lenlairament, situades en funci dels vents dominants. Era una gran pista de sl piconat, fcilment reparable si resultava bombardejada i prou soferta com per suportar les adversitats meteorolgiques. Tamb eren soferts els avions sovitics que els haurien demprar en condicions no sempre fcils degut als sls pedregosos, els terrenys desnivellats, els obstacles prop dels lmits del camp, etctera. Administrativament, aquesta gra