ACTA DE LA REUNIO EXTRAORDINARIA CELEBRADA PER L'EXCM. PJUNTAMENT EN PLE ELDIA 16 DE DESEMBRE DE 1.987(11) REUNIO NUM.: -18-

PRESIDENT

SR. MANUEL ROYES I VILO

REGIDOR.SSR. JOSEP ARAN I TRULLASSR. JOSEP BALLART I BALLUSSR. FCO. J. BALLBE I BELLERASR. RODOLF CAMAES I VILLALBASR. J. CASAJUANA I PLADELLORENSSR. JOSEP LL. CASTAE I GARCIASR. JOSEP CORCM INAS I BUSQUETASR. JACINT CUYAS I TUSELLSRA. MECE GALI 1 BARCELOSR. JORDI LABORIA I MARTORELLSR. XAVIER MARCET I GISBERTSR. JOSEP MASSO I PADROSR. QUINTIN MONTES I PEREZ

FRANCISCO MORALES I VALLESR. JORDI MORCILLO I CASASSR. MANUEL MORENO I YERA

SR. PERE NAVARRO I MORERA

SR. JOAN PALLISE I CLOFENT

SR. JORDI PLANA I NIETO

SR. JOSEP M. PLAYA I CANAL

SR. ANTONI PRUNES I SANTAMARASR. JOSEP M. PUIG I PUIGDOMENECHSR. JOSEP M. SANAHUJA I PLAYAS R. JOSEP M. SATORRAS I TRENCHSSRA. CONSOL TORRES I VIDAL

REGIDORS ABSENTSSR. RAIMON ESCUDE I PLADELLORENS

INTERVENPOR DE F1ZS MUNICIPALS

SR. JESS M. LIESA I LIESA

SECRETARI GENERALSR. ABUNDIO LORENTE I MILLAN

Al SALO DE REUNIONS de la ciutat deTerrassa, es reuneix l'Ajuntament en Pleper celebrar, de primera convocatria,SESSIO EXTRAORDINARIA, sota la Presidn-cia del Sr. MANUEL ROYES I VILA. H snpresents els Regidors que al marge s'ano-menen.

Hi sn presents 1' Interventor deFons, Sr. Jess M. Liesa i Liesa i elSecretar General de la Corporaci, Sr.Abundio Lorente i Millan.

Una vegada oberta la reuni per laPresidncia essent les DIN0U HORES 1CINQUANTA MINUIS del dia de la data, espassa a examinar el primer deis punts del'Ordre del Dia de la sessi6, que s elque correspon a:

Epgraf 1 )Proposant aprovar el Pressupostt Generalde la Corporaci per a 1988.

Pren la paraula el Sr. ARAN, qui ennon i representaci del grup municipalsocialista explica que aquests Pressupos-tos que es presenten a la consideracidel Ple Municipal segueixen una liniacontinuista; continuista en el sentit desanejament i en el sentit de disminuir lacrrega que suposen els crdits de treso-reria i significa una linfa d'ajust.Malgrat aquesta linia d'ajust anun-ciada, es mantindran els serveis actuals,fins i tot els que no sn competncia mu-nicipal i es seguir en la linfa de con-tinuar ajudant a la reactiviaci econmi-ca de la ciutat i possibilitar que lanostra ciutat estigui al nivell que lipertoca en aquests moments.

Lamentablement, aquesta linia decontinuitat s aplicable tamb als ingre-ssos que venen de les altres Administra-cions Pbliques.

Afirma que hi ha una inflecciimportant cara a racionalitzar aquestsrecursos escasos de que disposa el nostreAjuntament, intentant veure com aquestspocs diners produeixen el mcim de rendi-ment per a la ciutat, intentant millorarles possibilitats de complir els objec-tius fixats durant els quatre anys demandat i tamb d'altres reptes ms llu-nyans, con ser seu dels Jocs Olmpics de

1992, que vol dir un comproms, no tant

per tenir els equipaments necessaris, sin tamb cara a normalitzars vies d'entrada a Terrassa i disposar d'un paissatge ciutad agradable i

acollidor. Pensa que aix s un gran repte i cal sentar les bases durantaquest primer any que permetin aconseguir els objectius fixats durant elspropers quatre anys.

Seguidament fa esment especial del tema deis ingressos, destacant quela part ms important deis mateixos no provenen de foca, perqu l'Estataporta nicament un terg del total pressupostat i les restants administra-cions, malgrat que enguany s'han comptabilitzat 300 milions i escaig,corresponen al que es destina al sanejament integral de la ciutat i, pertant, la majoria de les subvencions que ens arriben responen a tepes fina-listes i obligats. Per tant, aquestes aportacions externes poden conside-rar-se absolutament miserables si es comparen amb el nivell usual d'aporta-cions que els Ajuntaments reben a d'altres paisos europeus.

Per tant, els ingressos fonamentals provienen de l'esforg fiscal delpropi Ajuntament, la qual cosa vol dir que el que es fa a Terrassa sgracies a l'esforg directe de tots i cadascun deis terrassencs, a travsdel pagament de les taxes, impactos, contribucions, etc. que estableix igestiona l'Ajuntament. En relaci amb aquest tema, la previssi per a 1988no suposa un increment ms enll de 1'1% pel conjunt de la crrega fiscalglobal i del 0% pel que fa a la repercussi en la butxaca de la majoriadeis ciutadans.

Pel que fa a la Contribuci6 Territorial Urbana, considera necessarimatitzar que la llei que actualment s'est tramitant pel Govern facultarals Ajuntament per depassar del 20% actual de recrrec i arribar fins a unmxim del 40%. L'equip de govern ha manifestat ja que no es pensa tocaraquest percentatge ara per aura, desaprofitant aquesta possibilitat de dnala llei 1 que , a la vegada, el que fa es desgravar l'impost sobre el Patri-moni en la declaraci de renda, per la qual cosa no augmenta la crregafiscal.

Pel que fa a la despesa, insisteix en que es mantindran els serveis.Quant a Ensenyament , es destinaran aproximadament uns 650 milions de pesse-tes, si altres Institucions que tenen competncies en matria d'ensenya-ment, com pot ser la propia Generalitat, paguessin la part que els hicorrespon, es podria alleugerir una part molt important d'aquesta quantitati destinar-la a d'altres serveis i necessitats de la ciutat que s que snobligatories per a l'Ajuntament.

Destaca, d'altra banda, 1'especial importancia que se li dna a laneteja de la ciutat, que si b s'ha millorat de forma substancial, calcontinuar extenent la xarxa de contenidors i millorant el servei. Tambdestaca un primer impuls a la Participaci Ciutadana, que si be insufi-cient, permet iniciar el cam.

Per altra banda, destaca que s 'intenta rendabilitzar al mxim elsrecursos, tant en relaci amb el personal com en quant a les despesesordinries; aix permet que els estalvis aconseguits per una banda espuguin destinar a incrementar i millorar els serveis, sense que aix suposiun fort increment pressupostari, que es situa al voltant del 4,9%., enquant al Pressupost real descomptant les inversions i del 6,98%, des d'unpunt de vista global.

Aquest increment por elevat ve possibilitat a travs d'una rendabi-

litzaci deis serveis propis de l'Ajuntament, can poden ser la eficcia

deis Padrons i la posta al dia en el tema deis mitjans informtics, senpre

en la linfa de millorar el servei que es dona al ciutad, i dedicant-hi un

esforc pressupostari important.Pel que fa a la inversi, es continua aplicant la poltica d'endeu-

tament al micim, per no a travs de crdits de tresoreria, sin en crdits

per inversions, no tant sois de carcter puntual, sin tamb de ms impor-

tancia, can poden ser el pont de l'Avinguda Santa Eulalia i d'altresque

87836

161

s'especifiquen a 1'expedient.Demana, finalment, la votaci favorable a aquest dictamen parqu si

b sn els pressupostos de l'equip de govern socialista, per la seva ponde-raci i el seu carcter progressista, s possible donar-li un suport msenli del propi grup socialista, malgrat, obvia i lgicament, 1'existnciad'excepcions critiques i ponderant aquells aspectes que calguin.

Seguidament es passa a la votaci del dictamen, que s'aprova amb elvot contrari dels regidors de Convergncia i Uni i d'Alianza Popular,l'abstenci dels regidors d'Inciativa per Catalunya i el vot favorable deisRegidors socialistes, quedant aprovat can segueix:

"PRIMER.- S'aprova el Pressupost General de la Corporaci, integratpel de la Corporaci, el del "Patrenat Municipal d'Educaci", el de la"Gerncia Municipal d'Urbanisme" i els deis Instituts Municipals "per a laSalut i la Qualitat de Vida" i "Cultura, Esports i Joventut", per a milnou-cents vuitanta-vuit, tots ells igualats en els seus Estats d'Ingressos-Despeses, segons el segent detall:

Pressupost de la Corporaci

A) OPERACIONS CORRENTS

Cap. ler.- Remuneracions de Personal 1.137.457.448Cap. 2on.- Compra de Bens cdrrents i de serveis 933.602.000Cap. 3er.- Interessos 496.625.673Cap. 4rt . - Transferncies corrents 1. 194. 572. 552

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. 6.- Inversions Reals 814.575.795

Cap.Cap.

7.- Transferncies de Capital8.- Vaciaci d'actius financers 7.000.000

Cap. 9.- Variaci de passius financers 323.166.532

TOTAL ......................... 4.907.000.000--------------------------------------------------------------------------------------

I N G R E S S O S

A) OPERACIONS CORRENTSCap. ler.- Impostos directes 1.581.200.000Cap. 2on.- Impostos indirectes 277.526.000

Cap. 3er.- Taxes i altres ingressos 809.106.016Cap. 4rt.- Transferncies corrents 1.604.507.078Cap. 51.- Ingressos patrimonials 42.145.000

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. 6.- Alienaci d'Inversions reals 1.000

Cap. 71.- Transferncies de Capital 308.980.080Cap. 8.- Variaci d'actius financers 7.001.000Cap. 9.- Variaci de passius financers 276.533.826

TOTAL........................ 4.907.000.000------------------------------------------------------------------------------------

A) OPERACICNS CORRENTS

D E S P E S E S

Cap. ler.- Remuneracions de Personal 623.242.552Cap. 2on.- Compra de Bens corrents i de ser-veis 319.400.000Cap. 3er.- Interessos 750.000Cap. 4rt.- Transferncies corrents 14.350.000

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. 8.- Vaciaci d'actius financers 2.100.000Cap. 9.- Variaci de passius financers 50.000

TOTAL......................... 959.892.552

I N G R E S S O S

OPERACIONS CORRENTSCap. 3er.- Taxes i altres ingressos 86.200.000Cap. 4rt.- Transferncies corrents 871.042.552Cap. 56.- Ingressos patrimonials 550.000

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. 8.- Variaci d'actius financers 2.100.000

TOTAL ........................ 959.892.552----------------------------------------------------------------------------------

Pressupost "Gerencia Municipal d'Urbanisme"

A) OPERACIONS CORRENTSCap. ler.- Remuneracions de Personal 114.455.721

Cap. 2on.- Compra de Bens corrents i de serveis 23.100.000

Cap. 4rt.- Transferncies corrents 544.279

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. 86.- Vaciaci6 d'actius financers 1.000.000

TOTAL .........................139.100.000

I N G R E S S O S

A) OPERACICNS CORRENTSCap. 3er.- Taxes i altres ingressos 8.260.000

Cap. 4rt.- Transferncies corrents 129.600.000

Cap. 5.- Ingressos patrimonials 240.000

B) OPERACICNS DE CAPITALCap. 8.- Variaci d'actius financers 1.000.000

TOTAL........................ 139.100.000

Pressupost "Institut Municipal per a la Salut i la Qualitat de Vida"

87837

A) OPERACIONS CORRENTSCap. ler.- Remuneracions de Personal 136.000.000Cap. 2on.- Compra de Bens corrents i de serveis 59.300.000Cap. 3er.- Interessos 100.000Cap. 4rt.- Transfer8ncies corrents 7.000.000

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. 8.- Vaciaci d'actius financersCap. 9.- Variaci5 de passius financers

A) OPERACIONS CORRENTS

Cap. 3er.- Taxes i altres ingressos 14.800.000Cap. 4rt.- Transferncies corrents 187.000.000Cap. 5.- Ingressos patrimonials 600.000

B) OPERACIONS DE CAPITAL

Cap. 8.- Variaci d'actius financers 600.000Cap. 91.- Variaci de passius financers 1.000

TOTAL........................ 203.001.000----------------------------------------------------------------------------------

Pressupc t "Institut Municipal de Cultura, Esports i Joventut"

D ESPESE S

A) OPERACICNS CORRENTSCap. ler.- Remuneracions de Personal 106.275.000Cap. 2on .- Compra de Bens corrents i de serveis 92.975.000Cap. 4rt.- Transferncies corrents 21.650.000

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. B.- Variaci d'actius financers 1.000.000

600.0001.000

TOTAL. ........................ 203.001.000-------------------------------------------

I N G R E S S O S

TOTAL ......................... 22 .900.000--------------------------------------- ---------------------------------------- ---

I N G R E S S O S

A) OPEPACIONS CORRENTSCap. 3er.- Taxes i altres ingressosCap. 4rt.- Transferncies correntsCap. 5.- Ir ressos patrimonials

B) OPERACIONS DE CAPITAL

Cap. 88.- Variaci d'actius financers

21.950.000198.350.000

600.000

1.000.000

TOTAL ........................ 221.900.000------------------------------------------------------------------------------------

SSGCN.- S'aproven les bases d'execuci de cadascun deis Pressupostos,

s'acompanyen als corresponents expedients.

TERCER.- S'aprova l'Estat de Consolidaci del Pressupost de la Corpo-raci amb els de tots els Ents Aub3noms depenents d'ella, d'acord amb elque determina l'article 443.2 c) del Reial Decret Legislatiu 781/86, per unimport a ingressos i despeses de CINC MIL TRES-CENTS NOU MILIONS TRES-CEN-TES CINQUANTA-UNA MIL, segcns el segent detall per captols:

Estat de Consolidaci

A) OPERACIONS CORRENTSCap. ler.- Remuneracions de Personal

2 - C Bd i d i2.217.430.721

ap. on. ompra e ens corrents e serve s

ap. 3er.- Interessos

1.428.377.000497.475.673

ap. 4rt.- Transferncies corrents 116.574.279

P) OPERACICNS DE CAPITALap.CC 68.- Inversions Reals 814.575.795

Cap. 88.- Vaciaci d'actius financers 11.700.000Cap. 98.- Variaci de passius financers 323.217.532

TOTAL .........................5.309.351.000

I N G R E S S O S

A) OPERACIONS CORRENTSCap. lar.- Impostor directas 1.581.200.000Cap. 2on.- Impostor indirectas 277.526.000Cap. 3er.- Taxes i altres ingresos 940.316.016Cap. 4rt.- Transferncies corrents 1.868.957.078Cap. 58.- Ingresos patrimonials 44.135.000

B) OPERACIONS DE CAPITALCap. 68.- Alienaci d'Inversions reals 1.000Cap. 78.- Transferncies de Capital 308.980.080Cap. 88.- Variaci d'actius financers 11.701.000Cap. 98.- Variaci5 de passius financers 276.534.826

TOTAL ........................5.309 . 351.000------------------------------------------------------------------------------------

S'uneixen can anexes els Pressupostos i Programes de les Societats Mercan-tils en les oye participa majoritariament l'Ajuntament.

QUART.- S'acorda que el Pressupost General de la Corporaci i 1'Estat

de Consolidaci per 1'exercici de mil nou-cents vuitanta-vuit aprovat,

sigui exposat al p0blic per un termini de quinte das hbils, als afectes

previstos a 1'article 446.3 del Reial Decret Legislatiu 781/86 de 18 d'-

abril, considerant definitiva 1'aprovaci a la que es refereixen els acords

anterior, en el cas de que no es presentir reclamacions durant el perode

d'exposici al pblic i senpre que es compleixin els requisits exposats a

l.'article 4art. de la Llei 24/1983 de 21 de desembre."

Seguidament s'ebre el torn d'explicaci de vot amb 1'intervenci del,

87838

Sr. BAILBE qui afirma que s un pressupost totalment continuista que se-guiex una linia que no aporta rs de nou a la ciutat, amb prcticament elmateix nivell d'inversions d'exercicis passats.

Pel que fa a les despeses, i concretament el Captol I, pensa quecaldria una reforma administrativa can cal, no tant sois l'aprovaci d'uncatleg de llocs de treball, que s l'nic que ha fet l'equip de governsocialista. Lamenta la no existncia d'aquesta reforma que demostra que nohi han criteris objectius en la forma de treballar, manquen incentius, etc.repercutint tot aix en el ciutad, que s, en definitiva, qui paga.

Quant al Captol II, canenta que hi han determinades rebaixes que nos'acaben d'entendre, com sn les despeses d'oficina, que baixen un 40%; itamb les conservacions i reparacions ordinries, considerant que aquestesprevissions sn excessivament optimistes. En quant a la partida 258.653,sofreix un augment important, de gaireb el 50%, la qual cosa no s sinuna demostraci clara de la manca de preparaci de 1'administraci munici-pal socialista, perqu dintre d'aquesta partida hi ha incls el servei derecollida de brossa, encarregat a una empresa municipal que tots sabem nofunciona. Considera que si una empresa privada realitzs aquest servei,

^robablement Terrassa seria una ciutat neta i el cost del servei serianotablement inferior al que ara costa a tots els ciutadans.

Quant al captol III, cada dia 1'Ajuntament pagar 1.360.000 pessetesen concepte d'interessos bancaris, amb la qual cosa no pot estar-hi d'a-cord, perqu caldria una mica de contenci per rebaixar aquests captols.

Quant al captol IV, de Transferncies corrents, sn diners que van aparar a tota la srie d'rgans desconcentrats creats pel govern socialista,organs que l'oposici municipal no pot controlar ni tant sois en un 10%.Aquest concepte suposa gaireb la cuarta part del Pressupost i pensa que nos correcte que es digui que el control es podr fer a travs de la Comis-si de Comptes.

Pel que fa al Captol VI, d'Inversions reals, es destinen 800 milionsper obres i considera que s l'nic aspecte en el que recolzaria l'equip degovern, sempre i quant el seu montant fos molt ms elevat que no pas 1'ac-tual. Pensa que no est b que a Terrassa hi hagi encara carrers senseurbanitzar i el que s ms greu s que no es coneixen els criteris que essegueixen a 1'hora de decidir quins s'urbanitzen.

Finalment, i en relaci amb el Captol IX, es diu que es tornen 323milions de pessetes de tot el deute que t l'Ajuntament. Pera per altrabanda es tornen a demanar 276 milions, amb la qual cosa si b queda unsaldo minmanent favorable, l'endeutament seguix al mateix nivell.

Passant ja a l'estat d'ingressos, evidentment est fet a la baixa, laqual cosa dona la ra a l'oposici que sempre s 'ha oposat al sistema decomptabilitar els ingresaos i confirma que, de forma sistemtica i finsenguany que s'ha canviat aix, es feia amb un excs d'alegria.

Manifesta, d'altra banda, que no s'ha tingut tota la informaci queseria desitjable per a l'estudi deis pressupostos, i can a conclussi detots els arguments manifestats, afirma que es pot deduir que 1'equip degovern est consolidant una estructura quina direcci no es coneix. Pensaque el benestar social que es preten a travs d'aquest Pressupost i el quepretendria el grup municipal d'Alianza Popular s molt diferent, lgica-ment, i, per descanptat, de tenir la responsbilitat del govern, la ciutatno estara tant endeutada can ara ho est.

D'altra banda, tothom coneix que els ciutadans afirmen que l'Ajunta-ment no funciona, i considera que aquest pressupost n's una prova perquconsolida una estructura, que 1'oposici en desconeix la seva estructura ila direcci.

Per tant, can que no s'han explicat els objectius que preten l'equipde govern, afirmant-se nicament que sn els que estableix el seu programa

electoral, i donat que tot el que el programa socialista preveu no es

ccmplir perqu mai s'ha aconseguit fer-ho; i considerant que aquestspressupostos sn totalment millorables, s per aix que ha votat en contradeis mateixos.

Seguidament pren la paraula el Sr . CASTAE qui indica que Iniciativaper Catalunya s'ha abstingut en la votaci d'aquests pressupostos, peraquesta postura no s'ha d'interpretar ccm una manca de posici concreta. Estracta d'una abstenci activa, en el sentit de reconixer l'esforg de canvid'orientaci que factual equip de govern ha imprs als Pressupostos de1988 i si b aquest esforg es valora cos quelcan molt important , l'aplica-ci concreta deis programes per rees, sectors, etc . , caldr veure can esdesenvolupen al llarg del proper exercici i ser aquesta actuaci la quetar possible que Iniciativa per Catalunya estigui o no d'acord amb l'apli-caci d'aquests Pressupostos que avui s ' han aprovat , la qual cosa es tra-duir en una posici de suport o de rebuig a les accions concretes que espresentin al llarg de 1988.

D'altra banda , considera que s convenient que 1'aportaci de 1'Estat

als Ajuntament augmenti de forma significativa i sembla ser que hi ha unconsens entre els Ajuntaments en quant a la frmula dels percentatges50, 25 i 25 que hauria de correspondre a cada Administraci . En aquestalinfa, considera que els socialistes de Catalunya han de ser ms sensibles

del que sn encara i exigir , des de la corresponsabilitat que tenen en elgovern de la naci, que 1'aportaci de 1'Estat als Ajuntaments augmenti.D'altra banda , cal tamb que la Generalitat de Catalunya pensi en els go-verns locals ; i la construcci nacional de Catalunya no passa exclussiva-ment per l ' esforg que es fati des deis Ajuntaments , sin que tamb cal quela Generalitat de Catalunya assumeixi les seves responsabilitats propies.Si ms no, cal concretar aix en els serveis que l'rgan de govern catalt transferits i que sn de la seva canpetncia.

En el terreny concret del pressupost que s ' ha presentat , consideramolt positiu que els ingressos estiguin el mxim d ' ajustats a la realitatdel que es recapta anualment . Aix permet no inflar el pressupost i evita

la existncia de forats de difcil sol.luci per la gesti econmica muni-

cipal. D'altra banda, si aix va acompanyat d'un esforg per recaptar al

mxim i fer una bona gesti i revissi deis Padrons , es podr arribar a una

poltica eficag de recaptaci que comportar uns majors ingressos i perme-

tr destinar- los a d ' altres despeses tamb necessaries.D'altra banda , si en virtud d'unes determinades actuacions munici-

pals, la nostra ciutat est tenint un determinat creixement econmic del

que se'n beneficien determinats sectors ciutadans , caldr comengar a pensar

en la necessitat que aquests sectors contribueixin tarrb a l'enriquiment

general de tota la ciutat.En relaci amb les despeses , i en concret amb les inversions , afirma

que Iniciativa per Catalunya es mostra bastant d ' acord amb el programa que

es proposa perqu hi han inversions d'equipaments molt importants en els

barris de la nostra ciutat i es mostra favorable a l'existncia d'endeuta-

ment si aquest ve motivat per la necessitat de millorar la qualitat de vida

deis ciutadans de Terrassa . El que s ms greu s la existncia d'endeuta-

ment perqu l'Ajuntament destini els diners a inversions massa gravoses per

a la ciutat i que no es podrien suportar , la qual cosa, per, no succeeix

en la proposta de 1988.En relaci amb el Captol I, de despeses de personal , indica que tant

el seu grup municipal can el sindicat de Comissions Cbreres no estan d'-

acord amb l'increment salarial deis treballadors d'un 4 i escaig per cent.

Pensa que la situaci econmica del pas s prou bona can perqu els treba-

1'ladors puguin gaudir d'un major poder adquisitiu . Considera que, malgrat

les limitacions imposades pels pressupostos estatals , i amb una forta dos

d'imaginaci , es podria aconseguir que aquest augment d'un 4,7%del total

87839

de la massa salarial , repercutis en el sou deis treballadors d'una formams elevada.

Finalment, considera que manquen , en quant a les nversions , algunesprevisions , can poden ser la millora deis servei de transport urb . S'estparlant, tamb , de la creaci d'rgans de participaci territorial i,tanmateix , l'aportaci pressupostria s insuficient per a possibilitar unacerta activitat d'aquest rgans de futura creaci . D'altra banda, i enrelaci amb l'ensenyament i tamb la sanitat, caldria veure i estudiar lapossibilitat d'aconseguir majors quantitats de subvencions.

En quant al tema de la poltica de subvencions , pensa que ha d'estard'alguna manera controlat i centralitzat , essent possible conixer elscriteris d'atorgament , a qui es donen i la finalitat de les mateixes. Cal,evidentment, una racionalitzaci de la poltica de subvencions de l'Ajunta-ment.

Per tots aquests motius, i en concordncia amb totes les anteriorsafirmacions, demana poder disposar de 1'estat mensual d'execuci de totsels Pressupostos municipals , fins i tot dels deis ens autnoms municipals,que permetria un major control , una major transparncia i un coneixement de

y -i`aplicaci concreta del Pressupost.Finalment , indica que creu s important que 1'esquerra, tant socia-

listes can camunistes , faci un esforg important cara a aconseguir unaCatalunya ms progresista i aix, pensa, no s una negaci a les inicia-tives d'empresa , tant econniques can de desenvolupament de la ciutat, ical demostrar que l'esquerra t un model de gesti , per tamb t un modelde benestar social, no de caritat , no de racionament , sin de drets que elsciutadans poden executar.

Per totes aquestes argumentacions, i sempre en un sentit actiu, spel qual s ' han abstingut en la votaci d'aquest dictamen.

Seguidament pren la paraula el Sr. CUYAS qui indica que Convergnciai Uni ha votat en contra d'aquest dictamen i passa a donar cempte d'unseguit de consideracions tcniques de tipus concret, sense fer una anlsien profunditat pel qual considera no hi ha temps suficient.

Pel que fa als ingressos, i concretament el captol I, indica ques'observa una lleugera baixa, bsicament donada per Contribucions. S'haafirmat que aquesta baixa v donada perqu el clcul s'ha fet en base alsingressos reals i considera que no s massa correcte perqu si hi ha unPadr aprovat, s molt lamentable haver d'admetre que aquest, fet no famassa anys, no s cobrable. Pensa que caldria suprimir el que queda pendenti justificar-ho, per la qual cosa no s correcta aquest procediment utilit-zat en el clcul deis ingressos.

Quant al Captol II, tamb s'hi observa una baixa, donada per 1'Im-post de Circulaci en uns 30 milions, quan el parc d'auton bils de laciutat no ha disminuit, sin que ha augmentat. Pel que fa a les taxes,aparentment sembla que no succeeixi igual perqu de 700 milions es passa a940, par de l'anlisi adequat, es dedueix que generaiment van a la baixa,pujant tant sois la recollida d'escambraries i les contribucions especials.

Quant al consolidat, passa de 4.935 milions l any 1987 a 5.309 per a1988 i aquesta diferncia s prcticament de les partides esmentades, jun-tament amb les transferncies de l'Estat i l'aportaci de Telefnica que,fins ara, estava exempta del pagament.

Observant aquest pressupost d'ingressos, afirma que l'equip de governestrena un nou astil de gesti, pressupostant a la baixa i existint laquantitat de dos-cents milions de pessetes que estan en els Padrons i quening ha afirmat siguin incorrectes, per la qual cosa, sembla absurd no

pressupostar-los. Qualifica aquesta postura, no can de prudncia, sin cande mala gesti.

Referint-se ara a les despeses, i concretament al Capital I de Perso-

s'hi observa una lleugera puja del 6%, globalment considerats tots elsPressupostos, augment que ve donat pel nou catleg de llocs de treball, perl'augment previst per conveni i per les places vacants que es pensa cobrir.En aquest sentit, considera que aquest capitol sempre est una mica inflatperqu les places vacants no es cobriran a primera d'any i tot el tempstranscorregut suposar un estalvi en aquest Captol.

Pel que fa al Captol II, l'increment s del 12%, pera no per causade fer majors coses, sin perqu s'incrementa la despesa d'estructura i nopas la corresponent a serveis. La major part de l'inerement ve motivat pelsaugments destinats a l'enpresa Eco-Equip i per una partida destinada a lamillora deis padrons municipals. Davant d'aquest augment, cal deduir quemoltes altres partides han disminuit de forma important.

Quant al tema deis Padrons, afirma que els que es van fer com aconseqncia deis treballs de revissi deis valors de la Urbana, fa dos otres anys,resulta que no serveixen i cal una nova revissi a la que esdestina la quantitat de trenta milions ms.

Analitzant 1'estructura dels Captols I i II, el personal suposa el47% del total. Encara ms , si dintre del capitol II es distingueixen lesdespeses d'estructura i les de serveis, s'observa que la composici globaldel pressupost s la segent: estructura (personal i despesa corrent): 70%;serveis: 30%.

D'altra banda, si sm consciente de que tamb cal pagar els deutesper inversions a la ciutat, que costaran 821 milions, i suposen un 15%,1'estructura global del pressupost queda de la segent forma: personal icompres , 2.700 milions ; serveis, 1.100 milions; i pagament deutes, 800milions.

En un altre ordre de coses, i fent referncia a les inversions, bsi-cament es tracta de col.lectors, no destinant-se cap quantitat al clavegue-ram petit quin dficit a la nostra ciutat s important. Mereix tamb desta-car-se la insuficiencia de la partida destinada a la reparaci de carrers,i ms si es t en compte que molts d'ells estan en molt mal estat de con-servaci.

D'altra banda, es destinen 50 milions per equipaments informtics irecorda que a l'Ajuntament s'ha parlat reiteradament de reformes informti-ques i sempre ha estat necessari fer-ne una altra.

Generalment considerat aquest captol, cal afirmar que es fa molt pocper Terrassa centre, no com a barri, sin con a cor de la ciutat, que totsals ciutadans utilitzen; i pel que fa a les grans obres pendents, recordaque l'Ajuntament t pendent el soterrament de la RENFE, el pont de SantaEulalia, la Rambla Nord-Sur, Vallparads, etc. i en aquest expedient nose'n parla enlloc.

Reitera, com cada any, la manca del pressupost en base zero i tamb1'explicaci i justificaci de com s'arriba als totals de moltes de lespartidas. Pensa que el pressupost confeccionat per l'equip de govern socia-lista s purament orientatiu, aquest any a la baixa, la qual cosa permetr

aconseguir majors ingressos que es destinaran de forma probablement alegre

al que 1'equip de govern vulgui, sense cap tipus de control ni limitaci.

Considera que el pressupost hauria de ser una cosa molt ms seriosa, espe-

cialment en l'Administraci Pblica, perqu es tracta de la llei econmica

per a cada exercici i caldria una perfecta planificaci del mateix.Creu que una Terrassa amb els carrers bruts, amb manca de llum, amb

els carrers sense urbanitzar, el clavegueram en mal estat, el trnsit

3efectus, les grans obres d' infraestructura pendents i amb aquests grans

dficits, fa pensar que el que tenim al davant s una gran estructura sense

cap tipus d'eficcia i s per aquest motiu que Convergncia i Uni ha votat

en contra deis Pressupostos presentats pel Grup Municipal Socialista.

Seguidament pren la paraula el Sr. ARAN qui considera que, malgrat

87840

les tardes passades amb funcionaris municipals, malgrat la documentacientregada i malgrat les informacions donades en el transcurs de les duesComissions Informatives celebrades, el regidor que l'ha precedit no entenrs perqu no ho vol entendre. Afirma que quan planteja la necessitat d'unpressupost en base zero, que no planteja ning en l'Administraci, perquvol dir no disposar d'informaci anterior i estudiar quinos despeses esfaran en el decurs del proper exercici . Pensa que si es fs, el Sr. Cuysencara demanaria ms detalls sobre les desposes proposades, per la qualcosa no pot considerar aquesta postura com massa seriosa.

Afirma, igualment, que el tema que cal plantejar-se de forma seriosas el del funcionament municipal, que es proposa sigui per objectius pol-tics, els quals, en ltima instncia, estan reflexats en el programa elec-toral del Partit Socialista. Aquests objectius es quantifiquen de formaanual i s'intenta prioritzar uns objectius sobre els altres perqu el ques s segur es que no es pot fer tot alhora, al disposar de recursos esca-sos i limitats.

Pensa que, des d'aquest punt de vista, 1'oposici fa un flac favor a

acrtica , barrejant conceptes que haurien de tractar- se separadament els

uns deis altres , creant confusionisme i noms per treure un seguit de con-clussions per uns motius que en la segent intervenci s'intentar expli-car.

D'altra banda, indica que el grup municipal socialista ha votat afavor d'aquests pressupostos perqu consideren que els ingresaos estan fetsde forma ponderada i tenint en compte tant els padrons actuals can elnivell de recaptaci assolit, per la qual cosa pot afirmar- se que no estanfets ni a l ' alga ni a la baixa, sin de forma realista . Tanmateix, i dintrede les desposes el clcul s ' ha fet amb molta messura i en les inversions notant sols es fa el clavegueram, sin que tamb es projecta executar d'al-tres obres , imprescindibles per poder portar a terme els objectius a llargtermini i evitar un endeutament que, en aquests moments , podria ser perju-dicial. Des d'aquest punt de vista, es cobreixen els objectius bsics inecessaris en quant a infraestructura i, de forma messurada , es fa 1'im-prescindible per tirar endavant els projectes de futur previstos.

Seguidament interv el Sr. CC )4INAS per complementar 1'anteriorintervenci efectuada pel Sr..Aran i donar una mica de llum als motius pelsquals el grup municipal socialista ha votat a favor d'aquesta proposta depressupostos per a 1988. Aquest vot a favor est motivat, no nans parquele ha elaborat l'equip de govern pertanyent a aquest grup, sin perqu snel ccmpliment d'un comproms amb la ciutat que es va fer en el moment d'-elaborar el programa electoral, el qual es va repartir a tots els ciutadansi en el que s'afirmava la pretensi de fer un govern municipal sensat irealista, consolidant els serveis ja existents, millorant el servei derecollida d'escombraries i de neteja viaria i procurant establir una rela-ci entre els diferente nivells educatius bsics. Totes aquestes cosesconsidera que s'estan fent i, per tant, s'est complint el programa elec-toral que la majoria dels ciutadans van considerar que era el millor per aTerrassa i, conseqentment, el grup socialista va aconseguir una majoriaabsoluta en aquest Consistori.

S'ha votat tamb a favor perqu no hi ha hagut cap pressupost alter-natiu i perqu ning deis que deien que els deixessin fer, ha fet; i deien

deixeu-nos fer, per destruir organismes, per fer un pressupost ms baix,

per replantejar-nos la plantilla, etc. Per aquest "deixeu-nos fer", no haexistit i per aquesta ra s'ha votat a favor deis que han fet un pressu-post, consolidant una linia d'actuaci i uns serveis. es per tot aix,

doncs, que s'ha votat a favor i es continuar defensant aquests pressupos-tos, que s'ajusten al programa poltic del grup municipal socialista, la

qual cosa permetr anar complint el seguit d'objectius que ses van oferir a

a ciutat i que aquesta, de forma majoritaria , va acceptar.

Seguidanent , i no havent-hi cap ms assumpte que tractar i essent lesVINT-I-UNA HORES del dia de la data , per la Presidncia s'aixeca la sesside la que s ' exten la present Acta que can a SECRETARI CERTIFICO.- - - - - -

D I L 1 G E N C 1 A .- L'acta transcrita anteriorment , corresponent a una

de les tres celebrades el dia-setze de desembre de mil nou-cents vuitanta-

dues incloses . CERTIFICO.

87841

EL SECRETARI GENNRAL,