acttiva´t

a_fons_reforma_pensionsen_persona_joan_carles_gallego

sector_públic_assemblea_delegats_CCOO

Neix una eina de comunicació per compartir la informació, conèixer

altres experiències i reflexionar sobre l’actualitat laboral

Tardor 2013 I núm. 1Butlletí informatiu del Comitè d’Empresa del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació

a propUs apropem les principals

novetats del CTTI

4

a fons

Valorem la reforma

de les pensions

6

on - off

Traiem els colors

8

enllaços

Us proposem tot

un seguit de visites

9

en persona

Entrevistem el

secretari general de CCOO

10

sector públic

Participem a l’Assemblea

de Delegats de CCOO

12

secció oberta

Donem veu als nostres

companys i amics

14

reacttiva’t

Aprofitem

el temps lliure

18

EditaComitè d’Empresa Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informacióde la Generalitat de Catalunya

Carrer de Salvador Espriu, 45-51(Polígon Pedrosa)08908 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 557 40 00 comite.ctti@gencat.cat

Consell de Redacció

Joaquim Salgado, president

Raül Ávila

Marcel Escudé

Mia Marquillas

Joana Martín

Roser Messa

Ferran Parejo

Imma Ruíz

Josep Vilalta

Coordinació, disseny i maquetacióComissió de Comunicació

FotografiaCTTI

Col·laboradors d’aquest númeroJordi Boldú Gemma DomènechÓscar Mateu

Segueix-nos:

L’opinió del Comitè d’Empresa del CTTI en aquest butlletí queda reflectida exclusivament en la secció editorial i ens els textos signats per les seves comissions. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Ara fa ja uns mesos, coincidint amb les darreres exter-nalitzacions, el CTTI tancava un període de forts can-

vis. Certament podria semblar que l’episodi més crític de la història del CTTI havia passat. No obstant això, des del Co-mitè d’Empresa vàrem prendre consciència que era del tot necessari seguir treballant. Continuen estant a l’ordre del dia les reformes, les retallades, la corrupció política, els in-teressos dels poders econòmics i, perquè no dir-ho, el des-crèdit dels sindicats que es fa des del poder de la patronal i els mitjans de comunicació. Des de la nostra responsabili-tat com a representants de tots els treballadors del CTTI observem amb impotència aquesta realitat que ens afecta directament en tots els àmbits de la nostra vida. Els problemes cada dia són més importants i els reptes de tota mena són permanents. Per aquest motiu, per seguir defensant els nostres drets, ens hem organitzat millor, hem revisat la nostra filosofia i estratègia i ens hem proveït d’eines que ens permetran assolir una major eficiència en les nostres accions i reivindicacions. En aquest sentit, em plau presentar-vos el primer número del butlletí del Comitè d’Empresa, l’acttiva’t. Aquesta nova eina neix amb la pretensió de ser l’altaveu de les nostres reivindicacions, experiències i reflexions. Per tal que tots puguem expressar el nostre punt de vista en moltes de les seccions trobarem un hashtag.

L’acttiva’t no és el butlletí del Comitè d’Empresa, és el but-lletí de tots. Per això resta obert a la participació de tothom convidant-vos a què ens feu arribar les vostres propostes. També us animo a compartir-lo amb el vostre entorn i així puguem assolir el màxim de difusió possible. Agraeixo a les persones que han confiat en aquesta inicia-tiva la feina feta i el suport rebut. A tots, moltes gràcies per l’atenció que ens dedicareu.

I recordeu que qui no es mou no aconsegueix res, així que acttiva’t!!!

Quim SalgadoPresident del Comitè d’Empresa del CTTI

2

3

editorial

acttiva’t#acttivat_quim

JS

RA

ME

MM

JM

RM

FP

IR

JV

CR

editorial

acttiva’t

El passat mes de juliol es van fer un seguit de mesures per valorar els nivells de concentració de CO2 a les nostres

oficines. El resultat de les proves va ser força negatiu, ja que in-dicava que ens trobem per sobre dels màxims recomanats per la normativa vigent, el RITE 2007 (Reglamento de Instalaciones Térmicas en Edificios).

Mentre la concentració màxima de CO2 recomanable és de 860 ppm, a l’interior de l’edifici els nivells oscil·len entre els 910 i els 1.700 ppm. Vist l’informe tècnic realitzat, no ens sembla estrany que els punts amb major densitat de CO2 es corresponguin amb la primera planta (zona Llobregat – Muntanya) ja que és la part de l’edifici on hi ha més persones i, a més, la ventilació natural és deficient per la manca de finestres.

Les conseqüències d’una exposició a nivells elevats de diòxid de carboni poden comportar trastorns en la salut del treballador com mal de cap, somnolència, mareig i problemes respiratoris. A banda de l’aparició de problemes d’olor ambiental dins l’edifici per falta de ventilació.

Què podem fer per reduir aquests nivells per sota dels 1000 ppm? Doncs revisar el sistema de renovació de l’aire i augmentar l’aportació d’aire exterior, tal com es recomana a l’informe tèc-nic corresponent. Malauradament, no tenim constància que això s’hagi realitzat ni que s’hagi informat al personal, encara que sa-bem que sí que es farà. Serà un primer pas per repetir les mesures i comprovar si els nivells s’han normalitzat.

Tot i que el resultat d’aquesta primera prova ha estat tan negatiu, des del Comitè d’Empresa estem satisfets de la realització de les mesures, ja que han servit per descobrir un problema seriós que tenim a l’edifici, que ens preocupa i del que en farem un segui-ment exhaustiu fins la seva solució definitiva.

Doncs resulta que no. I, per adonar-se’n, no cal fer gaire cosa. Només fer un volt per l’interior de l’edifici de Pedrosa i fixar-

nos en la nostra pròpia taula i la dels companys/es. Tot i així, s’han fet mesures d’il·luminació a cada lloc de treball de la primera planta, banda Llobregat. Els resultats també han estat força nega-tius perquè s’ha descobert que al CTTI, a la majoria de taules, s’hi treballa amb una il·luminació deficient, per sota dels 500 lux, que és el nivell mínim indicat per la normativa. Fins i tot hi ha zones concretes on el nivell registrat ha estat de 150 lux.

La solució a aquest problema passa per fer una millor distribució de les lluminàries que permeti arribar a nivells de 500 lux a tots els llocs de treball. Per aconseguir-ho, és necessari que el Comitè de Direcció aprovi el pressupost corresponent.

Tot i que l’informe és específic per una zona del primer pis, també s’ha detectat una il·luminació deficient a determinats llocs de treball de la segona planta. Però, en aquest cas, la solució que es proposa és la instal·lació de llums auxiliars de sobretaula.

A hores d’ara, no sabem si el Comitè de Direcció ha rebut el pres-supost ni si l’ha aprovat. Tampoc sabem si s’ha fet cap comanda de llums de sobretaula, tot i que els membres del Comitè de Se-guretat i Salut treballem conjuntament per solucionar aquest al-tre problema amb el qual ens hem trobat.

De moment, seguim mig a les fosques però esperem que aviat us puguem donar millors notícies. ’t

Tenim prou llum per treballar?

Un informe del Servei de Prevenció desvetlla deficiències d’il·luminació en molts llocs de treball de les oficines de Pedrosa.

a prop

4

5Amb la pretensió de reduir la despesa a l’Administració Pública, si més no

d’aquelles Administracions políticament dirigides per Governs de caire liberal, un procediment molt utilitzat és la privatit-zació dels serveis públics. Aquest és un vell mètode heretat de les multinacionals que consisteix, fonamentalment, a tras-passar actius del capítol 1 amb el pretext de la cessió de l’execució del servei, als proveïdors més habituals.

El fet nuclear, però, és la privatització dels serveis públics, privatització que acostu-ma a ser molt celebrada pels responsables econòmics que veuen com el recorrent de les partides destinades a les despeses del personal es redueix sensiblement.

La gràcia, si és que en té alguna, és que es pot acabar pagant el mateix (i sovint molt més), però en capítol de despesa corrent, la recurrència del qual pot ser extraordinària-ment més elàstica. Per entendre’ns, el per-sonal cobra d’acord amb un calendari fix, mentre que el proveïdor cobra quan pot cobrar i, qui dies passa, anys empeny.

Evidentment, les coses no són tan sen-zilles, però, en tot cas, aquest és l’esquema. Hi ha, però, motius que van més enllà de la pretesa eficiència en la gestió. Finalment, privatitzar els serveis públics és pensar en l’Administració des d’una òptica espe-cífica i d’acord amb un model concret de societat que prima la iniciativa privada pel damunt de la pública o, dit d’una al-tra manera, que s’estima més aprimar les estructures d’Estat en lloc de mantenir-les. Els que pensen així estan perfectament convençuts que, allò que faci falta, el mer-cat ho proveirà. Això sí, sempre pagant, que deia aquell.

En el cas del CTTI, el procés de privatització de serveis té, com gairebé tot en aquesta vida, llums i ombres. Les llums són, encara ara, més un desideràtum que una realitat i

haurem d’esperar en què acaba un procés ambiciós i innovador que planteja, natu-ralment, moltes incògnites.

Sens dubtar de les virtuts del nou Model TIC, la pregunta que ens podem fer és si tots els agents que hi intervenen estaran a l’altura de l’esforç que requereix la seva implantació. Estem convençuts que pels professionals del CTTI no serà un obsta-cle, malgrat que sigui un problema. Que no estalviem esforços, idees, creativitat i intel·ligència per arribar a on calgui. És el que hem fet sempre, és, finalment, el que sabem fer. El gran dubte, doncs, prové dels àmbits externalitzats i del model de relació entre l’Administració i aquests àm-bits i dels problemes que ens pot causar.

No cal ser gaire espavilat ni tampoc un paladí de la cosa pública per saber que una cosa són els contractes i l’altra la seva execució o -el que és el mateix- una cosa són els desitjos i la bona voluntat, i una de molt diferent és la realitat. El paper, al seu temps, ja ho sabem, ho aguanta gairebé tot. Ho veiem cada dia a la Generalitat o en els ajuntaments. La vaga de la recollida de brossa de Madrid n’és el darrer exem-ple. La dita tradicional és clara i perfecta-ment aplicable en aquests casos: qui té el cul llogat, no s’asseu quan vol.

Més enllà del que pot suposar de renún-cia a part de la capacitat estratègica d’una Administració que pretén crear estructures d’Estat - tema sobre el qual podríem dis-cutir- és una evidència que la privatització del CTTI ha estalviat acomiadaments, si més no a curt termini. No és el cas d’altres empreses públiques que ni s’han privatit-zat, ni han acomiadat gaire gent o ningú (algun dia n’haurem de parlar d’això...).

Però és igualment cert que l’objectiu d’una externalització no ha de ser, en cap cas, el d’acomplir un percentatge de reducció de plantilla com sembla ser el cas. I diem que

sembla perquè, si bé el procés ha estat transparent o, com a mínim, d’acord amb les disposicions legals, no ho ha estat tant la seva preparació ni les maniobres in-ternes que ha provocat. El vestit del nou model TIC no pot amagar amb les seves virtuts les deficiències estructurals d’una privatització que s’ha executat d’acord amb l’acompliment d’un percentatge ne-cessari de baixes fixat pel Govern- i que només el CTTI ha complert- i que ha gen-erat baixes i moviments en certs moments difícilment comprensibles i, en molts ca-sos, poc justificats.

El plantejament de tot plegat, amb el nombre de baixes com horitzó immediat, ha implicat, en primer lloc, disfuncions or-ganitzatives que, a poc a poc, de ben se-gur que s’aniran solucionant, i també ha posat un seguit de companys i companyes en situacions molt dispars en funció d’allà a on han anat a parar.

Igualment resta com un misteri insondable qui va decidir traspassar a uns i deixar els altres, un cop descartada pels fets la moti-vació de les funcions de cadascun. La llista d’externalitzats, d’acord amb les nostres dades, ha sorgit per generació espontània, producte de forces ocultes que actuen en dimensions encara desconegudes per nosaltres en les que, probablement, es confongui una privatització amb una ope-ració de neteja. Però el que és tremenda-ment inquietant, fins i tot terrorífic, és que el resultat immediat de la privatització, l’objectiu de la qual era ajustar la plantilla al percentatge -o al nou Model, com es vulgui dir- acabi desajustant l’ajustament i provoqui altes, i no poques, i no de poca remuneració, a la nostra plantilla. Aques-ta, i no una altra és l’evidència més clara que el procés de privatització (parcial, per-què ningú no es molesti) del CTTI podria haver estat molt millor, no només pels que han marxat, sinó també pels que s’han quedat. ’t

acttiva’t

L’externalització del CTTI

#acttivat_externalitzacio

Què es respira al CTTI? L’elevada concentració de CO2 a l’edifici de la seu central obliga a prendre mesures per millorar la qualitat de l’aire. CR ME

Seguint la tònica habitual, tal com ha passat amb la reforma

laboral, les pensions tampoc s’han pogut deslliurar de la

deriva neoliberal que en els últims temps ens afecta. El Govern

d’Espanya, amb majoria absoluta del PP, té prevista una reforma

marca de la casa, imposada i sense diàleg.

Aquesta reforma destaca per dos punts d’ajust, el primer és

l’Índex de Revalortizació: es tracta d’un càlcul que contempla

els ingressos i despeses del sistema i el nombre de pensions, es-

tablint uns límits màxims i uns de mínims per a l’actualització de

les pensions. Els llindars se situen en el 0,25% i el sostre de l´IPC

(la previsió, mai la realitat) +0,25%. Aquest índex barreja dades

reals amb dades extretes d’hipòtesis. L’aplicació és immediata, a

partir d’aquest any, que s’aplica el +0,25% (recollit en els pres-

supostos de 2014).

La reforma de les pensions

a fons

6

7

En defensa del sistema públic de pensions

Aquest document és una rèplica seriosa i raonada a la teoria estesa pel Govern del PP per convèncer a la població que

la despesa de la Seguretat Social constitueix un malbaratament dels recursos econòmics de la Tresoreria General

de la Seguretat Social, fent servir la situació econòmica actual com a coartada per amagar les veritables carències del

sistema: polítiques d’ocupació, manca d’ingressos i un sistema fiscal desigual.

L’informe aborda el tema de la sostenibilitat del sistema públic de pensions no com un problema econòmic sinó com

un problema merament polític, ocasionat per una distribució de la renda ineficient i no per una insuficiència de mitjans

econòmics.

Aquest problema ha estat agreujat per una ofensiva internacional promoguda per entitats financeres, entre les que

destaca el Banc Mundial i la matèixa Unió Europea, que intenten justificar amb argumentacions tècniques la inviabilitat

del sistema públic de pensions i amb les que es pretenen afavorir els fons privats de pensions.

L’actual vulnerabilitat del finançament del sistema públic de pensions té el seu origen en la signatura del Pacte de

Toledo, on es va passar d’un finançament de les pensions basant-se en aportacions pressupostàries de l’Estat a la Tresore-

ria de la Seguretat Social a un model on es van diferenciar les fonts de finançament, entre:

- Prestacions no contributives on el responsable és l’Estat amb la recaptació d’impostos.

- Prestacions contributives on el responsable és la Tresoreria de la Seguretat Social amb les cotitzacions socials.

Transformant el sistema públic de pensions en un sistema tancat que ha d’autofinançar-se al marge dels pressupostos

de l’Estat. Aquest fet és contrari a la definició d’Estat social que es fa a la Constitució on s’estableix que tots els recursos

de l’Estat haurien de fer front a totes les despeses de l’Estat incloses les pensions.

Assegurar pensions públiques que permetin mantenir un nivell de vida digne és una qüestió de màxima importància

social i política, a més de ser un dret fonamental reconegut a la Constitució (art. 50), i el seu finançament no hauria de

ser un problema si s’apliqués el principi de progressivitat establert a l’article 31 de la Constitució, on les grans fortunes

del país i les grans empreses realitzessin les aportacions econòmiques que li corresponen i que en aquests moments

eludeixen.

Podeu consultar el text íntegre del document i la relació detallada dels 24 experts que han participat en la seva elabo-

ració a l’enllaç següent:

http://documentopensiones.org/

acttiva’t

Un grup d’experts format per economistes i juristes han elaborat un informe que té per objecte rebatre l’estudi de la Comissió d’experts designada pel govern del PP

i sobre la que es fonamenta la nova reforma de les pensions.

JV IRÉs una reforma que arriba imposada i sense diàleg. S’inspira en un informe d’un grup d’experts propers al PP.

#act

tivat

_pen

sions

El segon punt d’ajust és el Factor de Sostenibilitat: instrument au-

tomàtic que vincularà l’import inicial de les jubilacions a l’evolució

de l’esperança de vida. Això serà d’aplicació a les jubilacions que

causin efecte a partir de l’1 de gener de 2019. Es calcula aquest

factor tenint en compte l’esperança de vida dels últims 5 anys, per

això es comença a calcular aquest any 2014 i es posa en marxa al

2019.

L’aplicació d’aquests dos factors seran la causa d’una disminució

de l’import de les pensions, perquè l’efecte sempre és negatiu.

Això ens porta a una disminució del poder adquisitiu de les per-

sones pensionistes, les actuals, però sobretot, per a les genera-

cions futures. Alhora, és el primer cop que es fa a Europa. Altres

estats on s’han fet reformes similars, se n’ha aplicat un o l’altre,

però mai tots dos alhora, fins ara.

El Govern ha redactat la reforma inspirant-se exclusivament en

un informe d’un grup d’experts. que mantenen estrets lligams

amb fundacions i organismes de l’entorn del PP. D’altres vegades,

aquests tipus d’experts han errat en les seves prediccions, per

exemple: al 1993 el BBVA va realitzar un informe alertant que a

l’any 2000 el sistema de pensions estaria en fallida, doncs l’any

2000 no només teníem un sistema de pensions amb salut, sinó

que va tenir un superàvit del 0,4 %.

L’anterior reforma, pactada amb els sindicats majoritaris a l’any

2011, ja va incloure un conjunt de reformes que endurien l’accés

a les pensions, allargant l’edat mínima i el nombre d’anys nec-

essaris de cotització. Segons els seus promotors, es va projectar

amb l’objectiu de superar situacions de crisi com aquesta, ja que

es preveia un pla de desplegament i d’autocorrecció, però aquest

acord no s’ha pogut ni desenvolupar.

A hores d’ara es desconeix quina serà la reacció dels sindicats,

partits polítics, associacions de pensionistes i de la població en

general, però davant de la manca de diàleg i les formes d’imposar

aquestes contrareformes, el rebuig és total. Com en altres àmbits,

només amb una resposta unida dels treballadors i treballadores

serà possible aturar-ho, però aquest govern ja ha demostrat di-

verses vegades la seva indiferència per les demandes populars,

segueixen les directrius imposades des d’Europa i pels poders

econòmics que els envolten. ’t

NLL A EO Ç S

on - off

Aquesta secció ha estat elaborada gràcies a la participació dels empleats del CTTI que heu respost a la nostra crida on demanàvem la vostra col·laboració. Ara, desvetllat el misteri del perquè ho volíem, us animem a què ens envieu noves propostes d’on-off i d’enllaços a l’adreça comite.ctti@gencat.cat pel següent número de l’acctiva’t acttiva’t

8

9

Departament d’InteriorGeneralitat de Catalunya

Off prudent per al Departament d’Interior per do-

nar tard i malament les explicacions oportunes

sobre el cas de l’empresari del barri del raval de

Barcelona mort després de la detenció per part

d’un grup de mossos.

Imat

ge: w

ww

.gen

cat.c

at/P

IV

José Ignacio Wert Ministre d’Educació

Un superoff per dinamitar la immersió lingüística

a l’escola catalana, pels conflictes que està ge-

nerant aquest senyor i per la prepotència amb la

qual els encara (Lomce, model trilingüe a les Illes

Balears, beques, Erasmus...).

Foto

graf

ia c

c: D

iego

Cre

spo

- La

Mon

cloa

Juan Luis PíaMagistrat del cas “Prestige”

Una única condemna, al capità del vaixell, per desobeir a les autoritats espanyoles i la resta de culpables absolts és motiu de sobra per guanyar-se un gran off.

Foto

graf

ia c

c: f

lexa

rori

on

CCOO

UGT

CA LA DONA

EL BLOC DE

L’EMBUT

POLÍTICA MENOR

PANRICO EN LLUITA

Servei de neteja de Madrid OHL, FCC. Sacyr i Ferrovial

Una felicitació i reconeixement als treballadors

de les concessionàries de la neteja i jardineria de

Madrid per la seva valentia en mantenir una vaga

indefinida fins que l’Ajuntament es fes enrere

amb els acomiadaments. Qui diu que les mobilit-

zacions no serveixen per a res?

Foto

graf

ia c

c: R

ober

to G

arcí

a Fa

dón

David Fernández CUP

Per ensenyar la sandàlia a Rodrigo Rato al Parla-

ment. L’expresident de Bankia es negava a con-

testar i Fernàndez conclou amb un: “nos vemos

en el infierno. Su infierno es nuestra esperanza.

(...) Hasta pronto, gángster. Fuera la mafia”

ww

w.tv

3.ca

t/3a

laca

rta

Bombers i voluntaris Incendi de l’Empordà

Per la seva bona feina en les tasques d’extin-ció de l’incendi tot i la disminució d’efectius amb què es troben, tant de personal com de material.

Imat

ge: w

ww

.gen

cat.c

at/P

IV

Vés al vídeo

CCOO és una organització sindical formada per homes i dones que s’afiliem de forma voluntària i solidària per defensar els seus interessos (generals i específics) com a conjunt dels treballadors i treballadores i per aconseguir una societat més justa, democràtica i participativa.

La UGT és una organització sindical compromesa amb els drets de tots els treballadors i treballadores de Catalunya. Un sindicat reivindicatiu, autònom i plural que lluita pel benestar social en coherència amb els valors democràtics, pilars del seu model d’acció.

Laboro és un bloc sobre actualitat en legislació laboral i assessorament per a treballadors. S’analitzen les noves lleis, sentències, les pràctiques abusives empresarials, etc. Al tancament d’aquest butlletí ja havien publicat 294 articles.

La Plataforma Crida és una organització unitària en defensa de l'educació pública de qualitat, laica i en català de les Balears, formada per pares, mares, docents, alumnat, entitats i ciutadania en general. Expliquen el perquè de la vaga i el perquè de la tornada a l’activitat, però com no abandonen la lluita.

Bloc d’anàlisi política, des d’un punt de vista crític i despreocupat. L’autor, Sergio ciclismo, el presenta com un espai personal sobre qüestions sociopolítiques i que les seves opinions gairebé mai coincideixen amb les de cap partit ni cap mitjà de comunicació.

25 de novembre –Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes. Trobareu en aquest enllaç les activitats i manifest de “Ca la Dona” per a aquesta jornada. Ca la Dona és un punt de trobada de diversos col·lectius de dones per a reflexionar i compartir experiències.

El passat dia 13 d’octubre els treballadors de Panrico de la planta de Sta. Perpètua iniciaren les mobilitzacions amb una vaga indefinida, a conseqüència de l’intent d’aplicació d’un ERO del 73% de tota la plantilla i una rebaixa salarial del 30%. Acttivem-nos i donem-los suport a la seva pàgina de Facebook.

LABORO

“ ””

“

Va ser escollit secretari general de CCOO a Catalunya l’any 2008.

Un moment en què, tot i que ja estàvem en crisi, la gravetat de la

situació no era la que és ara.

Aleshores era el principi d’una crisi que, amb el temps, s’ha

anat accentuant i que ha servit d’excusa per fer unes polítiques

neoliberals que pretenen desmuntar el model social de drets

i garanties, a més de trencar determinades lògiques que es

produeixen al mercat de treball i els equilibris de les relacions

laborals. Aquestes polítiques han estat orientades a baixar costos

laborals i s’ha fet facilitant l’acomiadament, augmentant el poder

de l’empresari amb la desvinculació dels convenis i afeblint el

poder sindical com a defensor dels drets dels treballadors. Una

altra qüestió ha estat la intenció de desmuntar el model social de

provisió de béns i serveis públics que garanteixen els drets de la

ciutadania. Així, els drets es podran proveir com una mercaderia

i fer-ne negoci privat. Aquest és el cas de l’educació, la salut,

l’atenció a la dependència, les pensions...

I els que tenim feina també ho notem.

Avui ser treballador ja no és garantia d’estar exempt de caure

en la pobresa. La reforma laboral ha permès que els empresaris

no apliquin els convenis i, per tant, tampoc apliquin les pujades

salarials pactades. Estan permetent el bloqueig de moltes nego-

ciacions col·lectives. Molts nous treballadors ingressen al mer-

cat laboral amb sous molt baixos. De fet, el treballador és qui

s’emporta la pitjor part del cost de la crisi. Ho estem pagant amb

un empitjorament de les condicions laborals amb salaris més

baixos, jornades superiors i acomiadaments.

Fer vaga és una mesura de protesta necessària i eficaç?

És un instrument més dels treballadors a l’hora d’exercir la nostra

acció reivindicativa. L’hem d’utilitzar amb intel·ligència per afeblir

l’altra part i millorar la nostra posició de força per, en una negoci-

ació, aconseguir millores. Per tant, caldrà valorar en cada moment

l’oportunitat de la vaga i, possiblement, acabi sent l’últim recurs

després d’haver exhaurit altres mesures. D’altra banda, cal tenir

en compte que el sector públic té un component de servei a la

ciutadania i, fer vaga en aquest àmbit, requereix un ampli suport

social. Hem de tenir al ciutadà de la nostra part i no ens podem

allunyar de la ciutadania a la que servim des de la nostra feina. Un

altre plantejament és quan parlem de vaga general. La història

ens ha demostrat que les mobilitzacions massives tard o d’hora

acaben donant bons resultats. No s’explicaria la jornada de vuit

hores, els increments retributius dels últims anys ni la provisió

de drets socials sense les mobilitzacions de treballadors i treba-

lladores al llarg del temps.

“ ”

hi va haver un acord de pensions i fa només nou mesos que és

vigent. Caldria que la reforma que ara és vigent tingués el seu

desenvolupament fins l’any 2027, que és la data fins quan es va

plantejar i, arribat el moment , avaluar quin ha estat el seu funcio-

nament. Per això, tornar a reformar ara les pensions no té sentit.

El Govern s’escuda en que hi ha dèficit en el sistema públic de

pensions però també sap que aquest dèficit avui està derivat de

la situació del mercat de treball. Hi ha menys gent treballant i les

cotitzacions baixen perquè els sous són més baixos. Per tant, la

solució als problemes del sistema de pensions no és el pagament

als pensionistes sinó garantir-hi majors ingressos.

Per aconseguir-ho, cal actuar sobre l’activitat econòmica perquè

es creï ocupació i, també, actuar sobre la qualitat de l’ocupació

que es crea, evitant salaris de misèria que comporten cotitzacions

de misèria. Aquest és el problema principal. Però el govern també

sap que, avui, el sistema públic de pensions està suportant deter-

minades despeses que no es correspondrien amb al sistema con-

tributiu sinó que són qüestions de protecció social. Per exemple,

les derivades de la mort i l’orfandat. Són elements de protecció

social que cal garantir des dels pressupostos de l’Estat. No des de

la contribució dels treballadors.

Per acabar, ens agradaria que ens aconsellés sobre què hem de

fer... Comprar La Grossa de Nadal o “El Gordo”?

No hauríem de confiar el nostre futur personal, social i laboral a la

loteria. Des d’un punt de vista ètic i moral, no em sembla bé que

es llenci un missatge com aquest. Que quan no hi ha ingressos el

país necessita una loteria. A més, alhora també et donen a enten-

dre que, si ets pobre, la loteria et solucionarà la vida. No podem

confiar en això sinó en els drets laborals i socials.

en persona

10

11

Tornar a reformar ara les pensions no té sentitQuè passa quan et presentes a una Mesa de Negociació amb

l’Administració i aquesta t’imposa les seves mesures sense cap

mena de negociació?

El problema és que tenim uns governs cada cop més autoritaris

que neguen el dret a la negociació col·lectiva. I, en el cas de la

Funció Pública, és un dels elements més paradigmàtics. Aquí el

govern comunica decisions preses però no negocia amb els re-

presentants dels treballadors. No hi ha resposta de l’altra part. De

vegades, fins i tot la nostra capacitat de lluita i de pressió perd

tota perspectiva. Hem de ser conscients de quina és la realitat.

No per acomodar-nos ni resignar-nos sinó per intentar donar-li

la volta. Per tant, hem d’aconseguir que els treballadors enten-

guin el que està passant i s’adonin de l’actitud antidemocràtica

del Govern.

I què me’n diu de la reforma de les pensions?

D’entrada, que comporta una pèrdua de poder adquisitiu avui i

en el futur ja que, en realitat, és com si fossin dues reformes. Can-

via la manera de regularitzar la pensió anual i abandona el què es

feia fins ara, que era mantenir el poder adquisitiu del pensionista

any rere any. És una reforma innecessària perquè fa dos anys ja

Joan Carles GallegoSecretari general de CCOO

Avui ser treballador ja no és garantia d’estar exempt de caure en la pobresa

perfil

L’any 2008 Joan Carles Gallego i Herrera va ser esco-

llit secretari general de Comissions Obreres de Cata-

lunya (CCOO), durant el IX Congrés de l’organització.

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials

per la UB, fa més de 30 anys que és afiliat al sindicat i,

des d’aleshores, ha estat secretari general de la con-

federació d’ensenyament, secretari d’economia i for-

mació per l’ocupació, a més de responsable de l’àrea

socioeconòmica. A banda, és catedràtic de l’Institut

d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional

La Pineda de Badalona.

en persona

...les mobilitzacions massives tard o d’hora acaben donant bons resultats

#acttivat_gallego’t

FP

RM

acttiva’t

12

13

sector públic

La paga extraordinària

de Nadal de 2012El TSJC dóna la raó al personal laboral

de la Generalitat i el Govern haurà de complir la seva paraula.

El RD Llei del Govern Estatal que ens deixava sense la paga extraordinària de Nadal de

2012 entrava en vigor el 15 de juliol del mateix any. Tot i així, malgrat que la Constitució

Espanyola protegeix els drets de la persona establint la irretroactivitat de les normes san-

cionadores i restrictives de drets, l’eliminació de la paga va ser absoluta. Fins i tot se’ns va

negar el nostre dret a percebre la part proporcional des del moment que es comença a

generar el dret a la paga (1 de juliol) fins a l’entrada en vigor de la norma (15 de juliol). Per

això, alguns de nosaltres vam realitzar una reclamació prèvia a la direcció del CTTI, rebent

com a resposta el no esperat.

Evidentment, l’aplicació del RD Llei ha estat incorrecta i un munt de sentències ho avalen.

La primera, del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (de gener de 2013) reconeixia, al

personal laboral de la Comunidad de Madrid, la devolució de la part de la paga generada

entre l’1 i el 14 de juliol. Després, un jutjat de Mataró feia el mateix amb la demanda contra

Aigües de Mataró i, posteriorment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya senten-

ciava a favor del personal d’administració i serveis de les universitats públiques catalanes.

D’altra banda, l’Audiència Nacional ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat davant el

Tribunal Constitucional, que encara està pendent de sentència.

Ara acabem de saber que el TSJC ha dictat Sentència sobre la denúncia dels sindicats pel

què fa al personal laboral de la Generalitat i, com era d’esperar, a favor dels demandants.

A partir d’aquí se’ns plantegen dos camins a seguir. Un, no fer res i confiar que el Govern de

la Generalitat compleixi la seva promesa d’aplicar la Sentència del TSJC per defecte, com

es va comprometre davant els representants sindicals durant la Mesa General de Negocia-

ció del passat 14 d’octubre. L’altra opció és ser proactius i plantejar un conflicte col·lectiu

abans que sigui massa tard. És a dir, abans que acabi desembre. Això comporta la contrac-

tació d’un advocat i haver de pagar els honoraris corresponents que, pel cap baix, seran

d’uns 1500 €.

Així doncs, ara és l’hora d’escollir i no val a badar. Confiem en la paraula del Govern de la

Generalitat o plantegem un conflicte col·lectiu? ’t

acttiva’t

RMJS

Dos no negocien si un no volQuan l’Administració i els sindicats seuen a “negociar”.

El passat 30 d’octubre vaig assistir a una Assemblea de delegats de CCOO de tot el

sector públic de la Generalitat de Catalunya. Allà ens van explicar com són les re-

unions de la Mesa General de Negociacions (MGN) i que es pot resumir amb la frase

següent: “Dos no negocien si un no vol”.

Per si algú no sap què és aquesta Mesa, us puc dir que és aquella en la qual nosal-

tres, com empresa publica, no hi estem representats però que totes les retallades que

surten d’ella ens són d’aplicació directa mentre que tots els “beneficis” els hem de

negociar a banda.

Dit això, entrem en matèria sobre l’última de les reunions del mes d’octubre on, des

de la Generalitat, amb “bons gestos” ens han tornat a retallar la paga de 2014 do-

nant-nos l’esperança d’una remota possibilitat de recuperar-la en cas que es torni a

instaurar l’impost sobre la banca. En aquesta darrera reunió també s’ha informat als

sindicats que s’ha allargat la retallada del 15% de la jornada/sou dels interins i que no

recuperarem cap de les mesures socials que ja tenim retallades.

Tornant al títol que encapçala aquest article, els sindicats s’han trobat amb una acti-

tud de no col·laboració total per part de l’Administració. En aquest sentit, podríem dir

que la Mesa de negociació s’ha transformat en una Mesa simplement informativa on,

l’Administració, es limita a lliurar notes informatives amb propostes no negociables,

molts cops inintel·ligibles i que es limiten a dir que hem d’estar units, que som uns

privilegiats per tenir feina i, sobretot, que TOTA LA CULPA ÉS DE MADRID!!!

Des dels sindicats s’ha donat resposta en el sentit que la paga de 2014 no ha d’estar

condicionada a tercers, ja que “NOSALTRES NO SOM MONEDA DE CANVI”. Si la volen

condicionar, que ho facin a alguna cosa que depengui de la mateixa Generalitat, com

la recuperació de l’impost de successions per a grans fortunes, eliminar les dietes per

assistir a òrgans col·legiats, eliminar la jornada de dedicació especial de 40 hores o

rebaixar les subvencions a determinats mitjans de comunicacions o institucions.

Des de la Generalitat s’ha deixat caure la frase de “no perdre poder adquisitiu l’any

2014”. Frase que podem qualificar de presa de pèl. Ara no ens remuntarem a analitzar

la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors de l’Administració des de 2010 i que

és al voltant d’un 30%. Només ens preocuparem de 2014. Per l’any vinent, ens roben

una nova paga extra que ve a ser, més o menys, equivalent a un 7 % del sou i, segons

paraules d’ells mateixos, serà “si es consolida la recuperació econòmica” ens donaran

l’IPC. Ja em direu qui determinarà aquesta consolidació que, en el millor de les cir-

cumstancies, suposarà recuperar entre un 0,3 i un 0,5 % del sou. En Euros significa

que, de cada 7 amb 20 cèntims que ens pispen, ens retornarien entre 30 i 50 cèntims.

Un autèntic ROBATORI!!!

No vull allargar-me més. Només us puc dir que continuarem negociant... Upsssss! Vull

dir, informant. ’t

#acttivat_nadal2012#a

cttiv

at_m

gn

acttiva’t

14

15

secció oberta

El dia després...

Jordi Boldú, ex-CTTI i amic

De què parlem?

Gemma Domènech, Unitat de Telecomunicacions del CTTI

Si, a més, tens néts, ja cal que et calcis! Seràs perseguit fins al

catre amb tota mena d’encàrrecs, usuals i insòlits! Amb l’excusa

de com que tens tot el temps del món... t’ajudem a distreure’t

(quina barra!) et cauen tots els oficis que es fan i es desfan: reca-

der, cangur, proveïdor, ”xispa”, gestor administratiu, narrador de

contes, investigador de mercat (on trobaríem una botiga que...)

and so on. A més, el papamòbil no para: papa amunt, papa avall;

i et converteixes en jaques: - Ja que ... podries aprofitar per ... Ja

que per aquí, Ja que per allà. Doncs, això, en jaques. Temps era

temps, en jaques era una persona a la qual els vestits li venien tres

canes grans. Com canvia el llenguatge, oi? Fixeu-vos: veinteañe-

ros i treintañeros; però cuarentones... setentones; i el súmmum,

octogenaris i altres. Com que cal ser políticament correcte al meu

veí -octogenari- cada vegada que el veuen li diuen: senyor Joan,

vostè cada dia més jove, eh! A mesura que va augmentant l’edat,

el fan més jove... En canvi, al seu fill cuarentón, que està a l’atur, li

diuen que és massa gran per treballar. Paradoxes de la vida.

Bé, després d’aquestes disquisicions filisòfico-humorístiques,

permeteu-me una petita dosi de moralina -privilegi de l’edat- i

que us recomani que aprofiteu cada circumstància per viure amb

plenitud el present i preparar el dia després també emocional-

ment. Cada dia és irrepetible. Encara hi sou a temps. Com deia

en Rabindranath Tagore: avui és el primer dia de la resta de la

teva vida. El món necessita braços i cors solidaris. No espereu a

jubilar-vos per ajudar a aquells a qui la vida ha tractat pitjor que

a vosaltres.

Companys, ha estat un plaer escriure aquestes ratlles per a vo-

saltres. Confio que us divertiu llegint-lo tant com jo m’he divertit

escrivint-lo. ’t

Aquesta secció està oberta a la participació de tothom. Volem animar-vos a col·laborar amb nosaltres i comunicar les vostres opinions, crítiques, propostes de lleure... El Comitè d'Empresa del CTTI no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquesta secció.

Jubilació: Paraula màgica! Del llatí iubilatio, alegria viva,

gaubança, entusiasme, exaltació, gaudi, etc. Com es nota que

els romans no estaven pendents de cobrar la pensió per arribar

a fi de mes!

Entre això i en Sabina que es fica amb nosaltres per descriure la

seva tristor (así estoy yo sin ti, como el domingo del jubilado) hi

ha tot un món: voluntaris, iaioflautas, etc. Àdhuc maratonistes!

Fugiu dels clixés! Però prepareu-vos amb temps. Hi ha vida més

enllà del treball. Un munt de possibilitats se’ns ofereix ja ara. No

cal esperar a la jubilació per gaudir-ne. Però llavors serà gairebé

imprescindible aprofitar-les per mantenir una bona qualitat de

vida perquè no tot s’acaba amb el vil metall (encara que és nota,

eh! Ja teniu un pla de pensions privat?).

Cal tenir esperit positiu. La mentalitat oberta - no és/no ha de ser

- exclusiva del jovent. A mesura que van caient els tacs del calen-

dari cal transformar els anys de vida que anem complint per do-

nar vida als anys. Altrament, ens passaria com en aquell conegut

acudit entre dos jubilats que comenten com omplen el temps: al

matí, la bossa(borsa) i el banc i a la tarda, la investigació: la bossa

per anar a comprar, el banc per a seure i la investigació per esbri-

nar on diables hauré deixat les ulleres...

Per començar: benvingut acttiva’t! I gràcies per donar-me

l’oportunitat de participar en aquest espai de comunicació. Pre-

cisament d’això va la meva reflexió que vull compartir amb vo-

saltres. Va de missatges, d’emissors, de receptors ... Va de co-municació. No en sóc una experta. Sí que és del meu interès i en

sóc crítica amb allò que m’importa. Llegiu aquesta reflexió tenint

en compte això: que en parlo com a personeta que viu en de-

terminats espais de comunicació i que no resta indiferent al que

ens expliquen i com ens ho expliquen. I que necessita d’una bona

Comunicació, per ser-ne un bon emissor, quan en sóc.

Voldria compartir amb vosaltres la meva valoració de la Comuni-

cació en 3 entorns determinats. Tres espais de comunicació que

fan referència a grups de persones que m’importen, i dels quals

en formo part: el Barça, Catalunya i, perquè no, també el CTTI. Molts ja enteneu per on vaig ... Els que em coneixeu, inclús abans

de començar a llegir. A tots: espero que encara sigueu aquí, amb

la curiositat de com ho explicaré.

El Barça: podria millorar, una política de comunicació amb moltes

errades, només un encert. L’encert: la segona equipació. Èxit de vendes i missatge clar, sense necessitat de comunicar. Les

errades: malauradament masses exemples. Els cascs, ara no, ara

sí, però algun dia en tornarem a parlar. Els nens, ara no, ara sí,

però encara no hem entès com. En Valdés, ara sí que no, però

no sabem perquè. La grada d’animació, ara ... no en sabem res ...

Crec que tots estarem d’acord en què hi ha marge de millora. No

obstant, en aquest cas, el missatge no depèn de nosaltres, no en

som emissors; hem delegat la responsabilitat en els gestors de la

institució. No entraré en temes Pep i Sandro, perquè la subjectivi-

tat aquí em faria cometre, en aquest cas jo, masses errades en el

meu missatge.

Catalunya: progressa favorablement, amb una prova important

d’avaluació en les nostres agendes on demostrar que aquest cop

Sí hem entès de què parlem avui quan parlem de Catalunya i quan

parlem els catalans. Aquí no hi ha delegació possible. L’emissor

som nosaltres. Per aquest motiu, pel que fa de què parlem a Cata-

lunya, no voldria que els matisos em portessin a cometre errades

en el què us vull dir. Us vull parlar de l’oportunitat, aquest cop Sí, d’entendre de què parlem i que som nosaltres els que par-larem. D’identitats no parlem –tot i que molts d’aquí i d’allà ens

diguin el contrari: les identitats, cadascú té les que té i de ben

petita que em van ensenyar que quan d’identitats parlem, només

podem fer que respectar-les. Si no parlem d’identitats, de què parlem? Parlem de Catalunya i la seva organització adminis-trativa; de si hauria de ser o no un Estat – el concepte jurídic

d’Estat són: territori, població i sobirania-. Sí, parlem o hauríem

de parlar de conceptes jurídics. I per què parlem d’això? Alguns

ens diuen, ara No toca. Jo crec que Sí toca. Toca fer-nos preguntes,

nosaltres: la població de Catalunya. Perquè com us deia, en

aquest cas no hem ni podem delegar el missatge. L’emissor som nosaltres. I fer-nos preguntes com: Volem continuar en la situ-

ació actual? –no crec que calgui descriure-la ... És un No. El nostre

Estat, l’Espanyol, mostra voluntat de canvi i respecte a la nostra

situació? –crec que el seu missatge és clar ... És un No. Quina op-

ció ens queda? Que sigui Catalunya com a Estat qui ens permeti

canviar la situació actual. La Comunicació a Catalunya progressa

favorablement però en el moment de la prova on demostrar que

això és així, no hem d’oblidar de què parlem i qui parlem, quan

d’un Sí o un No es tracta.

El CTTI: millora en un aspecte determinat (ens convoca a troba-

des, ens proposa coses a fer i ens demana que ens activem) ...

Però, ja no em queda espai en aquest article per dir-vos de què

parlem i com parlem al CTTI ... Només em queda espai per dir:

felicitats acttiva’t! ’t#acttivat_jaques

#act

tivat

_par

lem

El negoci de les retallades

Óscar Mateu, Àrea de Gestió de Serveis TIC del CTTI

interessos propis (carrera professional, sou, reputació o opinió pública que tenen els

companys de feina, veïns i familiars), que no ens adonem que el resultat d’aquesta

postura és la passivitat per aconseguir organitzar-nos d’una altra manera més justa (en

un sentit ampli: econòmic, social, i fins i tot mediambiental).

I doncs, quina és la solució? No crec que hi hagi una fórmula màgica que permeti

arribar a una altra situació més justa, sinó que crec que hem de forçar petits canvis

que, en conjunt, ens permetin experimentar grans canvis. No podem esperar que

ningú ens resolgui els nostres problemes, perquè si ve algú de fora a ajudar-nos més

val que hi desconfiem.

Així doncs, fem allò que considerem ètic, perquè la nostra justícia i la societat a la

qual pertanyem no ho és. D’aquesta forma, si fem allò que ens dicta la moral, l’ètica i

el sentit comú, davant d’un conflicte amb la justícia, com més gran sigui el nombre de

persones que contradiuen la justícia, més gran serà la pressió per canviar-la. Perquè

no crec que s’aconseguís reduir les jornades laborals al segle XIX negociant amb els

senyors de les fàbriques, sinó fent tot allò que estigués a les seves mans per acon-

seguir allò que consideraven just/ètic, saltant-se les lleis d’aquell moment (cal recor-

dar que les vagues estaven prohibides, i potser ara no ho estan perquè no produeixen

la mateixa pressió i el mateix resultat que abans).

Així que, com a mínim, no vull pensar que sóc l’únic que pensa que estem vivint una

situació injusta (com a conseqüència del no interès dels nostres líders per resoldre-la,

que no és el mateix que tenir interès en no resoldre-la) i que, per tant, farà sempre tot

allò que consideri ètic, sigui o no legal.

Perquè davant els comentaris que sento a vegades, rotundament no crec que tinguem

el que ens mereixem, sinó que la nostra societat encara no ha madurat, encara no ens

hem acostumat a exigir als nostres polítics, als nostres empresaris, als nostres caps,

que ens donin explicacions, que ens argumentin per què prenen una o altra mesura,

què faran amb els beneficis que sobrin aquell any o perquè no ens donen més visibili-

tat de la situació en què ens trobem, abans que d’una forma imposada ens diguin que

“ja no hi ha res a fer” (tothom pot entendre els problemes financers), sinó que dele-

guem amb una fe cega com si aquestes decisions no tinguessin cap importància.

Així que vull pensar que encara hem de tenir la nostra gui-

llotina. Perquè com deia Albert Einstein, “La bogeria és fer la

mateixa cosa una vegada i una altra esperant obtenir dife-

rents resultats”, o sigui que no podem esperar canvis fent el

mateix que hem fet fins ara: res. ’t

Per què no hem tingut mai cap guillotina? No sóc un expert

en sociologia o història, però crec que si haguéssim utilitzat

la guillotina amb els nostres governants en algun moment de la

història, com els nostres veïns francesos, les coses ens haurien

anat millor (no vull incitar a la violència, estic parlant en el sentit

figurat que els canvis s’han de forçar, i la nostra societat, ara com

ara, no ha lluitat mai per forçar-ne cap).

Per exemple, si ens traslladem uns quants segles abans de Crist,

l’antiga Roma estava governada, a l’inici de la seva República,

pel Senat, els membres del qual només podien ser triats entre

les famílies més poderoses de la ciutat (els patricis). Això produïa

situacions de malestar entre el poble, donat que el resultat de les

votacions era força insatisfactori pels seus interessos. Després de

moltes i llargues lluites, es va arribar al punt de no anar a treba

llar, fins a l’extrem de paralitzar la ciutat i implantar el caos davant

la falta de mà d’obra. Aquesta situació sostinguda en el temps va

provocar que se’ls concedís la possibilitat de tenir 2 representants

triats directament del poble per defendre en primera persona els

seus drets.

Un segon exemple és la situació que es vivia a l’Edat Mitjana. En

aquella època, la societat estava organitzada segons 3 classes:

noblesa, església i poble. Simplificant molt, la noblesa era la

classe que anava a la guerra, i en funció del grau de la família

a la qual hi pertanyés un individu, aquest ocupava un lloc o un

altre dins de l’exèrcit. Per tant, era una classe a la qual només s’hi

podia accedir si es pertanyia a unes determinades famílies (amb

algunes excepcions).

D’altra banda, la classe eclesiàstica vetllava pel culte espiritual de

la societat, cosa que els permetia tenir una gran influencia so-

bre les altres dues classes. Pel que fa al poble, era tot individu

que no pertanyia a cap de les dues anteriors, la qual depenia de

totes dues de diferent forma: de la primera per accedir a unes

terres a treballar i obtenir protecció en vida davant de bandolers

o d’altres senyors, i de la segona per obtenir protecció davant la

mort (per obtenir la salvació després de la mort), amb els con-

següents impostos que tot això implicava.

Tothom sap les lluites i revolucions que es van dur a terme per

poder sortir d’aquella situació, la més important de les quals

potser és la Revolució Francesa, en la qual es va guillotinar al Rei

absolut Lluís XVI.

Què vull dir amb tota aquesta lliçó d’història? Que si fem l’analogia

Senat Romà amb la majoria de la casta política actual, o entre Déu

i “mercats”, i Església amb “bancs/entitats financeres/patronal”,

tenim una situació on, salvant les distàncies, és el mateix pro-

blema de fons: la por a perdre el que tenim si exigim els nostres

drets.

Avui en dia es parla molt de crisi, on moltes empreses estan

obligades a tancar per què l’últim any ha tingut pèrdues, però

algú pregunta quants beneficis ha tingut els anys anteriors? Què

se n’han fet de tots els beneficis acumulats any rere any? I per què,

doncs, no parem de veure estadístiques que mostren com estan

augmentant el nombre de rics i les seves respectives riqueses?

Aquesta crisi és global i internacional, així que, des del meu punt

de vista, si l’estem vivint, és perquè els nostres rics estan vivint

per sobre de les nostres possibilitats. O dit d’una altra forma, per-

què el repartiment de riqueses es fa d’una forma injusta, provo-

cant un desequilibri que porta al sistema a un punt inestable on

és necessari recalibrar-se.

Això està succeint gràcies a uns quants factors, que estan provo-

cant un canvi de paradigma, on s’està desvirtuant el paper de tots

els elements que afavorien l’estabilitat. D’una banda, els governs

i administracions públiques estan “obligats a imposar la voluntat

que els dicten els mercats”, on en comptes de limitar-se a gestio-

nar els patrimonis públics, es dediquen a privatitzar-ho perquè

empreses privades en treguin benefici, obtenint liquiditat a curt

termini; però per què privatitzar allò que és rendible i que pot

finançar altres serveis públics? (Per cert, em fa molta gràcia quan

sento que la sanitat no és rendible, quin gran descobriment; si

l’única rendibilitat financera de la sanitat és aconseguir que la po-

blació activa sigui hàbil per treballar! I precisament ara no hi ha

feina... Òbviament que per definició és deficitària!).

D’altra banda, organitzacions com els sindicats (i fins i tot diria

que bona part dels sistemes judicials), que es van fundar com en-

titats/organismes per aconseguir els drets dels treballadors i una

societat més justa, respectivament, s’han polititzat fins a tal punt

que es limiten a fer política i debatre/negociar amb els partits

polítics, en comptes de preocupar-se per presentar alternatives,

mecanismes de pressió, i obtenir resultats.

Mentrestant, la societat està tan centrada en l’individu i en els seus

16

17

acttiva’tAquesta secció està oberta a la participació de tothom. Volem animar-vos a col·laborar amb nosaltres i comunicar les vostres opinions, crítiques, propostes de lleure... El Comitè d'Empresa del CTTI no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquesta secció.

#acttivat_guillotina

18

19

acttiva’t

La darrera supervivent del camp d’exter-

mini de Ravenbrück, Neus Català, ha expli-

cat la seva vida a l’escriptora Carme Martí,

que ha ordenat les seves vivències i els ha

donat format de novel·la.

El llibre relata la història d’una activista de

22 anys amb un gran esperit solidari que,

en esclatar la Guerra Civil, es va fer respon-

sable d’una colònia de 182 nens amb els

quals va marxar cap a l’exili a França. Allà

va col·laborar amb la Resistència fins que

va ser capturada i traslladada als camps

de concentració de Ravensbrück i Holleis-

chen on va passar els pitjors anys de la

seva vida.

Més informació

Si el què voleu és conèixer el passat revo-

lucionari de la gent de Barcelona el millor

que podeu fer és apuntar-vos a una de

les rutes que s’organitzen des de “BARCE-

LONA REBELDE”. Una empresa formada per

un grup de joves historiadors que es dedi-

quen a divulgar la història de la ciutat que

no apareix als llibres de text. Com diuen

a la presentació del seu bloc, a les seves

rutes es parla de la història dels de baix, de

la Barcelona humil, popular i obrera.

Més informació

L’any 2008 Paco Roca aconseguia el Premi

Nacional de Còmic gràcies a “Arrugas”, una

història commovedora sobre la vellesa i

l’Alzheimer. Història que, posteriorment,

va ser portada al cinema i amb la que va

guanyar dos “Goya” l’any passat.

Ara, tres anys després de la publicació

del seu darrer còmic,“El invierno del dibu-

jante”, (més informació al bloc de la nos-

tra companya, la Sra. Absenta), torna amb

un relat completament diferent sobre la

Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra

Mundial protagonitzada pels integrants

de “La Nueve”. Una companyia formada

pels republicans espanyols que, des de

l’exili, van lluitar contra el feixisme i van

acabar alliberant Paris dels nazis, la nit del

24 d’agost de 1944.

Més informació

Gaudim de la lectura amb

un bon llibreUn cel de Plom

Autora: Carme MartíEditorial: Ara Llibres

Sortim al carrer per

descobrir la història de la

Barcelona més rebel

Paco Roca ens aporta una visió

diferent de la Guerra Civil

Los surcos del azarAutor: Paco Roca

Editorial: Astiberri

reacttiva’t

acttiva’t solidariCap infant fora de joc.

Ara jugues tu!Campanya de recollida de joguines novesen col·laboració amb la Creu Roja Joventut

Del 9 al 31 de desembre a la recepció del CTTI

Més informació de la campanya de Creu Roja Joventut

CR

acttiva’t

La propaganda és un ingredient culinari de la comunicació que pretén influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes

col·lectives encaminades a certes metes religioses, socials o polítiques. La seva finalitat és convèncer i dur a terme una acció immediata. És el mitjà més eficaç del qual disposen els polítics per arribar a les grans masses indecises i obtenir els seus vots i el suport necessari per sostenir o refusar determinats programes, governs i mesures.

Emprada amb discreció i sota les normes del joc democràtic, s’ha convertit en un instrument inseparable de les democràcies occidentals, sobretot en períodes electorals. Però especialment els darrers anys, la cuina propagandística dels diferents governs i partits polítics sembla signada pel mateix Ronald McDonald.

On són els Ferran Adrià de la política?

A continuació voldríem presentar la recepta utilitzada per aquests cuiners. Són els activadors de les nostres reaccions, ja siguin d’adhesió o rebuig. Us convidem que feu un exercici d’identificació d’aquests ingredients en l’olla barrejada que ens estan fent empassar.

Ingredients per a una perfecta manipulació:

Virtue device (mecanisme d’adhesió): constituïts per mites altament valoritzats com la llibertat, l’honor, la pàtria, etc. L’objecte de la propaganda consisteix a associar un personatge, una lluita o una idea amb aquests termes de càrrega connotativa positiva, a fi que sense dubtar els admetem.

Poison device (mecanisme de rebuig): es presenta en la forma de mites molt desvaloritzats com ara la mort, la deshonra, la injustícia... Al desxifrar el missatge, associem aquests mites pejoratius amb els adversaris d’una causa, i en funció del seu poder de convicció, rebutjarem els personatges o la doctrina en qüestió.

Testimonial device (autoritat del testimoni): està basat en el testimoni. Es recorre a les “lliçons de la història”, equiparant tal fenomen actual amb un esdeveniment prestigiós del passat, o per contra, particularment odiós. S’evoquen personatges que la seva legitimitat es qüestionable: Déu, dictadors, etc.

Together device (mecanisme de conformisme): es recorre a les nocions de solidaritat, fraternitat, causa comuna. Aquests cuiners coneixen a la perfeció la importància del conformisme en la mesura que permet conjurar la solitud dels individus. Hi ha una correlació entre la sensació d’aïllament i l’aparició de sentiments de dubte i d’angoixa. Tenim la necessitat de veure confirmat el valor del nostre comportament pels altres. Això ens proporciona la possibilitat de desprendre’ns de la responsabilitat intel·lectual i moral que recau sobre nosaltres, no acttivant-nos, delegant-la a un dirigent o fent-la caure a una massa anònima.

Esperem que amb aquests quatre ingredients siguem capaços d’analitzar i valorar les propostes de menú que diàriament rebem per part dels partits polítics, els governs, els sindicats, les associacions, l’església…

A partir d’ara sabrem identificar una miqueta millor els recursos propagandístics que fan servir tots aquests col·lectius i que en el restaurant mediàtic no ens donaran gat per llebre.

Recepta

Bitxos propagandísticsCuina nacional 100%

FP