1

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

laiacRevista de la IAC - Intersindical Alternativa de Catalunya I

AC

-

Inte

rsin

dic

al

Alte

rna

tiva

d

e

Ca

talu

ny

a

Número1

Reformes laborals: un malson de mai no acabar

Que ens deixin fer la revolució en pau

Reforma pensions públiques: una via cap a la desprotecció social

2

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

SUMARI

laiac Dipòsit Legal L-1369-2006Núm. 1, novembre de 2006Comité de Redacció: Assumpta Capalvo, Tomás Pozuelo, Carolina Rius, Ramon SernaA més, han col·laborat en aquest número: Lluís Blanco, Rosa Canadell, Nicolás Castellano,Marcel·la Güell, Llum Pellicer, Ricardo Rodilla, Secretaria de la Dona d'USTEC-STEs

Reformes laborals: un malson de mai noacabar Pag 4-6

Que ens deixin fer la revolució en pau. Elpaís d'Hugo Chávez analitzat per un militantde l'esquerra alternativa

Pag 7-11

Solidaritat amb els pobles afectats perl'huracà Stan Pag 12

La participació, clau per a la sanitat públicaPag.13

La gratuïtat de les escoles concertades Pàg.14

Llei de Conciliació: una de freda i una decalenta Pag. 15-17

La Funció Pública: un privilegi, però de laciutadania Pag. 18-19

Incorporació a la IAC de la Federació deTreballadors de Catalunya

Pag. 20-21

La reforma de les pensions públiques: unavia més cap a la desprotecció social

Pag. 22 i 23

El nostre viatge a Palestina Pag. 24

Una nova etapa, un nou projecte

En aquestes pàgines volem explicar atothom que s´apropi a la nostra revista,quina és la visió de la IntersindicalAlternativa de Catalunya sobre tot unplegat de temes que ens afecten coma persones treballadores i també coma ciutadania. L´experiència sindicaldels nostres delegats i delegades enspermet donar-vos una visió acuradasobre les necessitats i mancances delsserveis públics del nostre país.Trobareu, doncs, articles sobre lafunció pública, l´educació i la sanitatde Catalunya. D´altra banda, i com elnostre és un projecte obert a temessocials i solidaris, us parlarem del mónlaboral i de les reformes quel´amenacen, així com del tractamentque s´està donant al sistema públic depensions i a la conciliació de la vidapersonal i laboral. Cal també, però,mirar lluny i traslladar-vos el nostreconeixement directe de situacions comles que es viuen a Palestina iVeneçuela.Esperem que aquest primer númerocontribueixi al que és el nostre princi-pal projecte: afavorir una visió críticade la nostra societat que ens permeti,a tothom plegat, qüestionar els quiesperen que hi hagi un únicpensament i una única formad´organitzar el nostre mon.

federacióde treballadorsi treballadoresde catalunya Número

1

Intersindical Alternativade Catalunya

IACIntersindical Alternativa de Catalunya

Federació

de sindicats

d'estalvi

i serveis financers

3

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

EDITORIAL

Un projecte comú al marge de sigles ibanderes

El primer Congrés de la Intersindical Alternativa de Catalunya acordava la creaciód�una nova confederació sindical que aglutinés l�esforç d�organitzacions sindicalsdiferents en un únic projecte. En aquella ocasió, teníem més clar el que rebutjàvemque no pas el que volíem. Calia, però, que es dotés, de forma consensuada, d�unmodel organitzatiu que ens permetés participar conjuntament en el projecte, totrespectant l�autonomia de cada organització.Teníem al davant uns anys que no havien estat gens fàcils pels treballadors itreballadores: la política que van endegar els governs se sotmetia als dictàmensdel Fons Monetari Internacional i del Banc Mundial, es venien empreses a l�estranger, s�iniciava la tendència privatitzadora dels serveis públics, la moderacióde salaris era consigna obligada, la flexibilització del mercat laboral es plantejavacom a inevitable i els tipus d�interès afavorien els grups econòmics dominants, enuna carrera de consolidació de la Unió Europea. Com a conseqüència: l�incrementde l�atur i la precarització de l�ocupació que contribuiran a l�extensió de l�economiasubmergida i de diferents formes de marginació econòmica i social..Ja aleshores constatàvem una forta divisió dels treballadors i treballadores entreels que tenen treball fix i els que treballen �legalment� en precari, els que treballendirectament en precari i els aturats crònics, que compatibilitzaven, en alguns ca-sos, treball en precari i atur. Tothom, dèiem, tenia en comú la por i la incertesa.La societat que resulta d�aquests plantejaments, en definitiva, segueix un modelbasat en la iniciativa privada, la rendibilitat, el benefici i la competitivitat enfrontd�un sector públic que arriba en aquests moments a les més altes quotes dedesprestigi i al que també s�intenta aplicar el mateix model.Davant d�aquesta situació, la resposta dels sindicals anomenats majoritaris haestat, en molts casos, feble i submisa, mentre dotaven les seves estructures demés jerarquia i patrimoni, en el més pur model privat. D�altres opcions sindicals,ofegades per la continuada obstaculització dels més grans, mantenien la sevalluita amb un esforç que ha posat a prova el material amb el que estavenconstruïdes. Entre aquestes organitzacions, hi havia les que hi vam ser presentsal primer congrés i d�altres, amb les que hem acabat confluint o amb les quetreballem de manera assídua.Aquesta lluita, perquè la situació actual és només un estadi més de la que es veanunciant, segueix vigent. Per treballar des d�aleshores ens hem hagut d�empassarmoltes aspiracions legítimes personals i posar-nos al servei d�un projecte comú,tot deixant, si ha calgut, les banderes i les sigles a l�armari, per recolzar iniciativessorgides molts cops de la pròpia ciutadania, que defensaven una societat mésjusta i solidària. Hem hagut de tenir orelles fines als arguments dels altres i hemhagut de suavitzar la veu per defensar el nostre criteri, tot això mitjançant el nostreinstrument més bàsic de decisió: l�assemblea. Ens hem hagut de desempallegardels intents d�instrumentalització dels partits i de la batalla desigual a la que enshan sotmès les grans organitzacions sindicals. Sigui com sigui, hem crescut.En aquesta feina, que no és un patrimoni exclusiu de les nostres sigles, hi ha llocper a tothom que defensi, des d�un plantejament d�esquerres, de classe, democràtici assembleari, que un altre món, més just i solidari, és possible. Número

1

4

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

Aquesta ofensiva del capital,generalment avalada pelsdiferents governs, ha capgiratles relacions socials i laborals,i les ha transformat de formaregressiva. La fal·làcia, del�increment del benefici empre-sarial com a base social deldesenvolupament, hafermentat com a idea social iha exigit una agressiva políticade reducció de costos laboralsi de les prestacions socialspúbliques.Així, tot una sèrie de mesurescom ara: el reconeixement deltancament patronal, laimposició de l�acomiadamentobjectiu individual, laflexibilització del dretd�admissió, la primeraretallada de lesindemnitzacions peracomiadament improcedent, laregularització de la precarietatlaboral (contractes temporalsescombraries) i de les ETTs, larevisió de les causesd�acomiadament i l�ampliació asectors de treballadors itreballadores de la reducció deles indemnitzacions peracomiadament, conjuntamentamb la imposició de la doctrinade la moderació salarial, lacentralització de la negociaciócol·lectiva i el poder atorgat alsempresaris en l�organitzaciódel treball (mobilitat funcional i/o geogràfica i flexibilitzaciód�horaris i calendari), han estat

Reformes laborals: un malson de mai no acabarPortem gairebé una trentena d�anys vivint i patint tota una sèrie de reformes laborals, o ditd�una altra manera, cada cop què l�empresariat ha necessitat modificar, en aquests anys,aspectes tant legals com orgànics de l�estructura productiva i del mercat de treball ha trobatsempre una reforma laboral a mà, per poder-ho fer.La reforma laboral ja és un clàssic de la nostra transició democràtica; forma part de la sevaessència com institucions tan insignes com la monarquia o l�església; és a dir s�hainstitucionalitzat. Cada cert temps o coincidint amb cada canvi de legislatura sembla quesigui necessària una reforma laboral. No hi ha govern que es valori prou a sí mateix, si no potpresentar als amos de les empreses algun avenç en la desregularització del mercat laboralque apuntali unes millors condicions per incrementar les seves plusvàlues.

al llarg d�aquests anys elsprincipals elements de ladesregularització laboral, i del�abaratiment dels costoslaborals.Paral·lelament a les últimesreformes s�ha incorporat unnou element -la rebaixa de lescotitzacions socials delsempresaris a la SS i beneficisfiscals per novescontractacions- que agreuja eltransvasament de les rendesdel treball al capital.Les mesures aplicades a lesreformes laborals han vingutacompanyades d�altres de

caràcter social ques�interelacionen i tenen efectesles unes sobre les altres, -elretall de les prestacionssocials, la privatització delsserveis públics o l�endurimentde les condicions per accedir auna pensió contributiva-, i quees configuren com a basesd�una política antisocialadreçada a reduir al mínim elpaper social de l�estat i a obrirvies de benefici privat amb elsseus serveis.Però aquest procés dedesregularitzacióprogressiva ha estat

5

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

possible perquè ha comptatamb la inestimablecol·laboració dels dos granssindicats CCOO i UGT, ja quemoltes d�aquestes mesureshan estat pactades entre ells,la patronal i el govern, nosempre en el mateix momentde produir-se, però sempreassumint-les ambposterioritat. Així la UGT ambl�AMI (1980) acata totes lesmesures dels decrets quereformaven la llei de relacionslaborals (1976) i queconstituiran la base de laposterior reconversió indus-trial. La reforma de lacontractació del 94, ésassumida pels dos sindicatsamb la signatura del 97, i lareducció a 33 dies i 24 mesosd�indemnització que comportal�acomiadament amb el noucontracte indefinit de fomentde l�ocupació del 2001, i aras�acata ampliat amb la signa-tura de la reforma laboral del2006.Per això, unes mesures tancontradictòries com les queplanteja la reforma del 2006que tracta de fomentar laconversió de contractestemporals en indefinits i queal mateix temps, aquestscontractes comportin unacomiadament més barat,són, a més d�una graningenuïtat que confia en labondat de la patronal, facilitarles maneres per al�acomiadament, i sotmetre�l alcriteri de la rendibilitat pura idura. Tot plegat suposa, amés, perpetuar la consciènciad�inestabilitat laboral creantles condicions de sotmetimenta l�empresari i de retall de lesllibertats sindicals i polítiquesen les empreses. Així mateix, es pot lligar en molts casosla durada de la contractació ala durada de les bonificacionsals empresaris, la qual cosa

fa que s�allargui el contracteen precari. Això, sensecomptar amb la injecció demoral que rep la patronal percontinuar pressionant perflexibilitzar encara mésl�acomiadament i lacontractació.La rebaixa de les cotitzacionsa la SS és un altre elementaltament contradictori i demolt dubtosa moralitat, en unpaís on es necessiten millorarles prestacions socials isanitàries, i més encara quanse sap que en definitivaaquests diners recaptatsengreixen els comptes debeneficis privats, que nosempre són reinvertits de nouen teixit productiuEn definitiva la patronal nocontreu obligacions; se liofereixen diverses opcions ala carta, sense riscos, ja que,malauradament, amb elsmateixos diners amb que sela bonifica, els pot utilitzar perfinançar un acomiadament, imés si tenim en compte quela patronal no contractarà peraltruisme.La resta de la reforma laboralofereix algunes petitesmillores: s�amplien els límitsde càlcul actualment aplicatsals imports que garanteix elFOGASA en el casd�empreses insolvents quetenen deutes amb les sevesplantilles de salaris i/oindemnitzacions. Tambés�amplien altres cobertures ies millora la protecció per aturde diversos col·lectius. Pocbagatge realment, si hocomparem amb els guanysque poden obtenir elsempresaris.Ara bé, si alguna cosa posade manifest la reforma laboraldel 2006 a més del consenssobre mesures presesunilateralment al 2001 pel PP,és que deixa obert el camí a

noves reformes que podenanar més lluny i empitjorarencara més la situació delstreballadors i les treballadores.La patronal no pararà finsaconseguir la flexibilitzaciótotal del mercat de treball.Entén que el mercat, i per tant,els models de contractacions ila seva durada, només han dedependre de les sevesnecessitats, de la fluctuaciódels seus productes en elsmercats comercials i per tantcontinuarà estirant la cordaamb el vistiplau del govern detorn, davant una actitud sindi-cal a la defensiva que es veuobligada a defensar i justificardavant els treballadors i lestreballadores cada pacte i adonar per bons el retrocessos,com un mal menor, i contribuirencara més a unadesmobilització generalitzada..En aquestes condicions lapatronal i el govern s�enfrontena un sindicalisme que no elsdemana millores substancials,que no aspira a recuperarterreny perdut, mésconcretament, que en la sevaestratègia no hi figura restablirels drets laboralsdesapareguts, sinó que elssindicats negocien amb laconsciència que estan obligatsa cedir i per tant, el que estàen joc en cada negociació ésquant es pot cedir en cadamoment.Analitzar les causes d�aquestapolítica sindicalexhaustivament no corresponespecíficament a aquestarticle, però convé en tot casesbossar alguns elements pera la reflexió. Aquestsindicalisme, presoner de laseva dependència econòmicade l�estat, paradoxalment, haanat enfortint i retroalimentantel seu aparell i la sevaorganització al mateixtemps i en paral·lel que

6

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

s�han anat desregularitzantels drets dels treballadors i lestreballadores.Aquest sindicalisme haflexibilitzat el binominegociació/ mobilització, enbenefici d�una negociacióentre cúpules, allunyant elstreballadors i les treballadoresde la participació i el debatdels processos de negociaciói ha obviat la mobilització comun instrument de pressió quealtera la relació de forces enel procés de negociació. Lespoques mobilitzacionsefectives en forma de vaguesgenerals, han tingut sempreun caràcter puntual sensesolució de continuïtat. La del88 per evitar un Plad�Ocupació Juvenil, que no vaimpedir els contractesescombraries del 94,dedicats especialment aljovent i a les dones; i la del2001 per evitar el �cop dedecret� contra els aturats iaturades. En qualsevol cascap d�aquestes mobilitzacionsva qüestionar la política socialdel govern, ni es va plantejaravançar en la recuperació dedeterminades conquestessocials perdudesanteriorment. La del 94, es vaquedar en un simple picamentde peus. Els dirigents delsdos sindicats van tancar-laamb aquella històrica frase�ara toca millorar la situacióen els convenis� i, fins avui.La creixent institucionalitzaciói la necessitat de justificardeterminats acords han portataquest model sindical nonomés a acceptar el model

social imperant, sinó a con-vertir-se en determinadessituacions en una línia més deles seves defenses.I aquí és on resideix un delsprincipals frens i esculls, tantper impedir el deterioramentde la situació, com peravançar en solucionspolítiques que possibilitindonar una sortida a laprecarietat, eix central de lesreformes laborals

El marc estatal de relacionslaborals i la centralització ijerarquització de lanegociació col·lectiva són,entre altres, factors quedeterminen avui elmoviment sindical, en frontd�una altra realitat sindicaldispersa sectorialment iterritorialment i absorbidaen molts casos en donarrespostes a realitatssectorials, amb pocacapacitat d�acció global ipolítico-social.

Malgrat la relació de forcesabsolutament desfavorables,s�han d�esmerçar esforços perconstruir una unitat d�acciósindical en diferents marcsterritorials entre lesorganitzacions sindicals,col·lectius i moviments socialsque s�hi oposen i abordar lalluita contra les reformeslaborals i la precarietat, comun objectiu central de l�acciósindical.Lluitar conjuntament a totl�estat per evitar novesagressions, tractar d�incidirdes de l�agitació i la

mobilització unitàries en lesnegociacions que realitzen lesdues centrals majoritàriesamb la CEOE i el govern, tot iprenent com a objectiu lanecessitat d�introduir canvislegislatius que possibilitinavançar en la recuperació dedrets laborals i socialsperduts, ha de constituir unobjectiu a curt termini.Paral·lelament hem detreballar el dia a dia, la presade consciència reivindicativaen cada sector, centre detreball o marc de conveni iintroduir en les plataformesreivindicatives i de negociacióles reivindicacions que puguinmillorar substancialment lescondicions de treball delstreballadors i les treballadoresen precari.En un moment en el quepràcticament freturemd�experiències referencials enla lluita contra la precarietat,totes aquelles mobilitzacionsque es portin a termesectorialment o territorialment,des del barri o des del centrede treball, des de formesd�organització sindical od�autoorganització dels propistreballadors i treballadoressón vàlides i poden aportarelements de consciènciasocial i servir de referència ala resta de gent.

Ricardo Rodilla

Si alguna cosa posa de manifest la reforma laboral del 2006 a més del consens sobremesures preses unilateralment al 2001 pel PP, és que deixa obert el camí a novesreformes que poden anar més lluny i empitjorar encara més la situació dels treballadorsi les treballadores.

7

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

Roland Denis

Que ens deixin fer la revolució en pauEl país d�Hugo Chávez analitzat per un militant de l�esquerra alternativaPer molt que la dreta airegi el fantasma de la por a la dictadura, els capitalistes encara guanyenmés, a la Veneçuela d�Hugo Chávez i el dret a la propietat privada continua essent sagrat,malgrat els intents de redistribució de la riquesa d�un govern, format per una sèrie de forcesque no entenen totes el mateix per revolució. De moment, el petroli està servint de talonari percrear poder popular, per conjugar, de manera més aviat ingènua, revolució i democràcia. PeròVeneçuela necessita una conjuntura internacional que impedeixi una invasió, que li permetifer i estendre la seva revolució en pau. Aquests són alguns dels comentaris que Roland Denísha ofert a la nostra revista a primers de setembre.

És atractiva la vostra contínua incitació a lademocràcia directa, en contraposició a larepresentativa. Però una democràciaparticipativa només es construeix a força departicipació. És suficient la participació popularcom per seguir per aquest camí?

Jo diria que s�han donat passos moltimportants. Ara, per descomptat, ni unarevolució ni una democràcia es decreten, sónconceptes que tenen a veure amb el propi teixitsocial que va fent síntesi i va exigint,construint, espais de participació directa.No hi ha cosa més absurda que un estatimposant espais de participació. Hi haparticipació popular, però al mateix temps escombina amb dos elements. Un, certatendència dirigista de part del president i d�altrabanda una tendència natural, gairebéontològica, de part de l�estat, a controlar l�espaide participació. Això genera una permanentfricció entre l�espai social organitzat i elsaparells de l�estat, en tots els àmbits de la vidasocial. L�espai democràtic directe s�estàconstruint pràcticament a tot arreu i a tots elsnivells, econòmic, cultural, social, control delsrecursos públics,

Crida l�atenció com us ho esteu fent enl�educació amb la universitat bolivariana, en lasanitat amb les comunitats de base, en lesempreses amb la cogestió i en el mateixexèrcit, creant xarxes paral·leles a les existentstendents a suplantar-les. Serà suficientl�evidència que el que es construeix des de labase funciona millor per foragitar els interessosdel capital? Sembla una mica innocent.

Potser, a diferència del que ha passat en altrespaïsos, per exemple el que està passant aBolívia, Veneçuela és un estat, la riquesanacional del qual, es concentra moltíssim en

les arques de l�estat. Veneçuela viu bàsicamentde la renda petroliera, que constitueix la meitatdel producte intern brut del país, i això fa quel�estat es senti amb una llibertat gairebéingènua, front al capital de construir, a travésd�inversió pública, d�espais paral·lels que lipermetin com competir amb ell. Això dóna unacerta aparença de generació d�una societatdiferent, no organitzada pel capital, sinóorganitzada per relacions distintes, directa dela pròpia societat, de construcció de comunitat,de planificació econòmica, de participació enles forces armades, �Dic aparença, perquè la majoria de la poblaciósegueix lligada a les lleis del capital: buscartreball, tenir el millor salari possible, ... i almateix temps a les seves pròpies tragèdies, elproblema de l�atur, els baixos salaris, eldespotisme laboral, la pèrdua permanentde treball, ... i d�altra banda la tragèdiapitjor encara pròpia dels països nostres:la de la misèria, de la marginalitat, de

8

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

Vam conèixer Roland Denis quan ens va visitar a la fi de la primavera. Els anys 80 va militaren el corrent d�esquerre Desobediència Popular. De 2002 a 2003 va ser viceministre dePlanificació i Desenvolupament. Lidera el Moviment 13 d�abril � Projecte Nostra Amèrica. Haescrit molt sobre la situació i les perspectives a Veneçuela. L�últim, la sèrie de 5 articles(Govern vs. Revolució) que podeu llegir a www.aporrea.org

l�economia informal, la venda al carrer dequalsevol producte, en fi, servir simplement pera la reproducció del capital a un nivellabsolutament ínfim, marginal. Aquest tipus decoses, que viu almenys el 40-50% de lapoblació, segueixen imperant dintre d�unasocietat que, des de la propaganda de l�estat,es fa la il·lusió d�estar construint una societatalternativa i que efectivament li fa lacompetència al capital. Aquí veiem unapossibilitat, però al mateix temps una limitació iuna certa ingenuïtat de part de la direcciórevolucionària del procés.

Vols dir que hi ha diners. Una revolució a forçade talonari!

Exacte. Jo tinc, controlo directament el talonaridel petroli i en comptes de donar-te�l totalmenta tu, almenys una part important, la vaig autilitzar per crear el somni de tota la meva vida.O el somni del poble, per dir-ho d�una maneraun xic romàntica. Aquest somni popular el vaiga facilitar mitjançant la inversió pública i no através de la revolució social com ha de ser.I el que estem vivint a poc a poc, i la pròpiaradicalització del discurs de Chávez, tenen aveure amb que és absolutament impossibleaquest somni, perquè el problema no és unproblema d�inversió pública o de redistribucióde riquesa. El problema és on es produeix, quèes produeix i per a qui es produeix. I quananem a aquest terreny, ens adonem queindependentment que l�estat controli una partde l�economia, l�economia d�estat segueixessent una economia capitalista,independentment que tingui un comportamento una propietat pública. Fins i tot el mateixChávez ha estat clar dient que el capitalismeno s�acaba amb la propietat pública, s�acabaquan s�acaben les relacions de producciócapitalista.El dilema plantejat és molt fort i, perdescomptat, dintre del moviment bolivarià,particularment entre les direccions polítiques itècniques, hi ha gent que no està interessada

sinó a garantir certs marges de redistribució deriquesa. Hi ha tendències molt fortes, moltsocialdemòcrates, que no volen estar dintre dela baralla estructural.

Hem llegit que us heu llançat a les igualacionssalarials. Això ho assumeixen bé elsprofessionals, els quadres tècnics?

No, no, a Veneçuela un metge del sistemapúblic de salut o un mestre cobren moltmalament, uns 300 euros; l�única cosa que espot fer per ells és apujar-los el salari. A nivellprivat, per descomptat, es tracta de gransnegocis. On està plantejat abaixar el salari, onestem demanant salaris màxims és amb elsgrans caps, gerents d�empreses públiques ialgunes figures de la política com ara diputats iregidors que guanyen d�una manera descaradarespecte al que són els salaris en aquest país.Que sigui regla general el que va fer elpresident de l�empresa d�alumini que es vaposar el salari a 1000 euros quan en guanyavaentre 2 i 3000. Hi ha cooperatives, empresesrecuperades on, en efecte, s�ha apujat atothom una mica més del salari mínim.

Amb qui compteu per no fer una revolucióaïllada? Hi ha possibilitats d�una constitucióbolivariana?

La veritat és que nosaltres no creiem en elsocialisme en un sol país. Perquè les relacionsde producció superin o siguin alternatives almodel tradicional capitalista es necessita unespai territorial i una font de recursos que vanmolt més allà de les possibilitats que té un paíscom Veneçuela, amb 26 milions d�habitants.Aquí vam pensar que dins l�espai que nosaltresanomenem nostreamericà, l�espai continental,és possible pensar en convertir les relacions deproducció socialista o no capitalista enrelacions dominants. El que sí podem ésavançar de manera cada vegada méshegemònica en el camp cultural, en el campsocial, en certs camps productius ... anar

Número1

9

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

avançant en experiències quea més nosaltres no coneixem,perquè a part del que vasuposar la petita experiènciade la revolució espanyola ipetites experiències que s�handonat en el món, de rupturaamb les relacions deproducció capitalista, l�ésserhumà coneix molt poc del quèés donar un pas endavant capa una societat d�iguals, i elque fem aquí és anaraprenent de tota aquestahistòria, i al mateix tempsanar inventant, juntamentamb altres pobles amb elsquals ens estemacompanyant en aquests

moments, en particular elpoble bolivià i el que hempogut aprendre delpoble cubà.Evidentment el modelcubà no és el modelveneçolà. El modelcubà, desgraciadamentes va quedar atrapatdins del que van ser elsparàmetres, en gene-ral, de la revoluciósoviètica.

M�estàs parlant derelacions entre estats.Però des de la base, hiha contactes?

Una de les coses quepretenem és incentivaruna plataformanostraamericana queens permeti anarconnectant realitats a

Que es prenguiconsciència del caràcter,fins a cert punt llibertari,d�aquesta revolució ...ningú no pot negar que aVeneçuela es viu un climade llibertat molt gran.

nivell social i econòmic, anarexperimentant certesrelacions que en aquestsmoments no existeixen. Ara,desgraciadament, els estatsque existeixen, el nivellregressiu dels poders políticsa nivell continental és bestial.Els pobles estan en unasituació d�un repted�alliberament nacional i hi haun repte de subversió de lesrelacions de domini que hanimperat en el nostre continent.Aquest és el problema quetenim i les relacions que hi haentre pobles tendeixen a sermolt declaratives, molt defronts amplis, però no vanmés enllà d�això. Cal fer pontsque vagin cap a altrescamins. A la vegada, és unproblema de les deficiènciesde les esquerres. Les quetenen un projecte de rupturaestan dominades, en generaltendeixen a quedar-se dinsd�uns paràmetres del que sónles velles organitzacionsmarxistes.

Quina col·laboració espereu

de la gent inquieta d�Europa?

Primer que es prenguiconsciència del caràcter, finsa cert punt llibertari d�aquestarevolució. És molt importantdivulgar-ho una i mil vegades,perquè si bé falten mil cosesper fer, ningú no pot negarque a Veneçuela es viu unclima de llibertat molt gran.Tant, que de vegades unrememora amb nostàlgia, elsvells llegats de la dictaduradel proletariat. Perquè aquí ésdescarada la llibertat amb queactua la dreta, amb unaimpunitat una mica bestialque li dóna el dret de fer i direl que li dóna la gana. En lacampanya electoral hancomençat a fer campanyessubliminals. Es viu aquí undespotisme terrible, donant aentendre que Chávez és unaespècie de dictador potencialque està esperant la mort deFidel per substituir-lo; aqueststipus de pors no fan més queentrar en el subconscientcol·lectiu.El període 2001-2004 va ser

Número1

10

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

Veneçuela: Ressenya històrica recent

1958Després d�un llarg període dictatorial, comença l�alternança en el poder entre la democràciacristiana i la socialdemocràcia: 40 anys que incrementen les diferències socials.1989Malgrat les grans riqueses, el 40% de la població viu en la pobresa extrema (Informe de laCambra de Comerç). El nou president socialdemòcrata presenta un paquet econòmic que sotmetla població al programa de l�FMI. S�aixeca una gran protesta a Caracas (Caracazo) que s�esténper tot el país. El moviment és reprimit amb unes 1000 persones mortes.1992 Aixecaments militars de seguidors de les tesis revolucionàries bolivarianes que fracassen. HugoChávez i uns altres són empresonats i la població els passa a considerar com a herois. El 1994seran indultats gràcies a la mobilització popular i es plantejaran la via electoral participant en unfront ampli contrari al neoliberalisme, la misèria i la corrupció (Pol Patriòtic).1998El Pol Patriòtic guanya les eleccions i inicia la redacció de la nova Constitució (la Bolivariana) queestableix un projecte de canvi revolucionari i que serà aprovada l�any següent per una granmajoria.2002Cop d�estat de Carmona, avortat per la mobilització popular, el 13 d�abril.2006Actualment s�està debatent el projecte de Llei de Participació Ciutadana i Poder Popular i a lafi d�any hi ha eleccions

de mobilització de la dretabasada en la por col·lectiva aperdre privilegis, a la dictadu-ra, que és una por legítima,que va impregnar moltíssimen les classes mitges, classesque no tenen cap interès enfer-li el joc a l�oligarquia. Peròla pròpia barra d�aquestadreta i l�oportunismed�aquesta oligarquia han fetque les classes mitges, si béno estan amb el règim, tenenuna falta de fe en aquestslíders. Això és important,perquè falta molt perdesenvolupar-se el procésrevolucionari i no sé si espodrà conservar un clima depau com fins aquest moment,de pau dins del conflicte,d�enfrontaments molt fortsque hi ha companys que hanhagut de donar la vida. Peròno estem en una guerra, si decas és una guerra latent i

aquesta gent no té cap altraestratègia que la de tractar deforçar un quadre internacionalprou actiu com per generaruna invasió sobre Veneçuelaa mitjà termini. Unadeslegitimació de tot el ques�està fent, en funció que aquíestem vivint una espècie depotencial dictadura. Però enrealitat, si vas a veure lesxifres, l�oligarquia aquí, estàguanyant; les xifres de guanydel capital financer aquí sónbestials.

Però s�estaran reduintaquests guanys del capital �

No, no, han multiplicat elsseus guanys de manerabestial. Cap estat, caprevolució actua per voluntatde líders, per pura voluntatpolítica. L�espectre de laglobalització no és

simplement un espectremediàtic, és un espectrematerial que fa efecte sobreles relacions socialsquotidianes. Ho vivim igualque es viu arreu del món, undespotisme capitalistapermanent. El neoliberalismeés una realitat al nostre país,però no perquè el govern hovulgui, sinó senzillamentperquè és una realitat quedomina sobre l�espectre deles relacions de producciócapitalista, i nosaltres estemdins d�un món capitalista. I nos�està afectant la propietatprivada. La propietat privadaté un dels moments méslúdics des que aquest país éspaís.

Quina classe de revolució ésaquesta, si els capitalistesguanyen més?

Número1

11

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

La propietat privada té undels moments més lúdicsdes que aquest país éspaís.

Exacte, aquest és el proble-ma. Estem vivint una cosasemblant als prolegòmensd�una revolució, i ni tan solsels prolegòmens, perquè larevolució nacional és, avuimés que mai, absolutamentimpossible, és un problemade limitacions reals de tots elspobles del món, de totprojecte socialitzant. Elprojecte bolivarià queda lligata circumstàncies mundials tretque prenguem decisions queno creiem que ens duguin amoments molt feliços, comper exemple trencar lesrelacions amb EEUU ambl�argument que el petroliveneçolà està servint permatar nens a l�Iraq i a Palesti-na. Però, què passaràl�endemà? L�endemà hauríemde tenir com a ben segur quel�ona d�expansió vagi mésenllà de les nostres fronteres,perquè si no, ens ofeguem anosaltres mateixos. Aquest ésel problema que tenim. No ésque nosaltres no ho desitgem,però encara no hem arribat aaixò. A més, si mires l�entorndel govern Chávez hi ha unspersonatges temibles,realment foscs.

I per què els manté en elpoder?

Perquè Chávez ha fet unquadre d�equilibri amb el queva ser la conspiració originaldel 92. Quadres de mitjanaedat que tenen càrrecs degovern importants i que estanfent el que anomenemnosaltres desballestaments;un quadre de corrupció. No ésmajor, ni de bon tros, del queera abans, però s�hanconstituït en una espècie declasse de nous rics que, através del llenguatgerevolucionari i utilitzant totsels valors que s�han estat

sembrant en aquests anys,s�han fet milionaris.Ara hi ha hagut un conflictemolt interessant que dibuixael conflicte dins del moviment:l�alcalde major de Caracas,Juan Barreto, va intentar tocarsimbòlicament els interessosde l�oligarquia. Proposa alConsell de PlanificacióMetropolità de Caracas,l�expropiació de les principalspistes de golf per fer parcs,però ho fa d�una manera moltmal feta, molt altiva;s�enfronta als alcaldes de ladreta. Per part d�una sèrie dedirigents que vénen de lacasta militar que es va alçaren el 92, la reacció ha estat

terrible. A part d�acusacionsde voler urbanitzar, quan aCaracas no hi cap ni una casamés, l�atac obert i directe vaser dient que la constitució i elprojecte bolivarià defensen lapropietat privada. Tot aixòdavant del silenci total perpart del president.

Ja esteu en campanya electo-ral

Tots anem a fer el possibleper afavorir que Chávez siguireelecte, això ja està més omenys garantit, però pelmajor nombre de votspossibles i sobretotpreservant un clima de pauque segurament, agents de ladreta pertorbaran en aquestsmesos. Però el que ve l�anyque ve, perfilar l�horitzó

revolucionari pel qual lluitem,serà una lluita de tendènciesfortíssima. Aquest procésinicialment apuntava a unaprofundiment de lademocràcia, certs programesde justícia social, el que HugoChávez anomenava elpagament del deute social delpaís. Però ara s�està parlantde socialisme, de poble enarmes, de coses que van alfons de la societatcontemporània. S�estangenerant ruptures dintre delmoviment bolivarià. Per sortexisteix un moviment popularque ha anat madurant iconvertint-se en agent prota-gonista amb veu pròpia i ambespai d�organització pròpia.Això crea un ressò important.Hi ha un país de misèria ambmoltíssima burocràcia,moltíssima corrupció, però elproblema fonamental no és laburocràcia ni la corrupció,sinó que té a veure amb elcaràcter capitalista de lanostra societat i el tipus decapitalisme que es generaaquí, totalment parasitari. Perexemple en les empresescogestionades entre capitalis-ta i treballadors, davant unacord entre empresaris iestat, els capitalistes no hiposen ni un mitjà, estanesperant simplement elsdiners que hi posarà elgovern. Aquí l�empresari haestat simplement un agentparasitari de la societat

L'entrevista ha d'acabar. Lidemanem si pot anar-hi lagent i jutjar per ella mateixa iens respon amb un il·lusionat"Que vengan tod@s" Ramon Serna

12

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

Rescat a la zona d� Usulutan

Al Consell Nacional, celebratel 8 d�octubre de 2005, es vainformar d�aquesta greusituació i es va decidir desti-nar els guanys econòmics dela venda de la loteria de Nadala un projecte de reconstruccióen una de les zones mésdevastades d�El Salvador, laComunitat �Nueva Esperanza�del Bajo Lempa d�Usulután,on col·laborem amb unprojecte de beques per aestudiants de batxillerat, deformació professional i estudistècnics de grau mitjà. El totaldels diners recaptats i enviatsva ser de 5.900 euros(6.955,24 $ USA).Des de la Comunitat deNueva Esperanza, el respon-sable del projecte, ÁngelArnáiz, ens va comunicar alfebrer de 2006 el destí finaldels diners. Us transcribimuna part del seu missatge:�...les escribo para comunicar-les que he recibido de uste-des para la comunidad NuevaEsperanza y comunidades delBajo Lempa de Usulután, ElSalvador, la cantidad de6´955.24 $ de EEUU comoaporte para ayuda de emer-gencia por las pérdidas delhuracán Stan de octubrepasado. Dado que ya serealizó la recuperación de laspérdidas más inmediatas, leshago la propuesta de invertireste dinero en llevar energía

Huracà STAN del 2005.La IAC va destinar els beneficis de la loteria de Nadal 2005 a la solidaritatamb els pobles afectats. Aquest any el nostre número és el 73.607.

A l�octubre de 2005, Centreamèrica va patir l�huracà �Stan�, que va deixar milers de personesmortes i desaparegudes; enormes pèrdues als conreus i la ramaderia; i greus problemesd�infraestructures (carreteres, habitatge, comunicacions, etc). Davant aquesta situaciód�emergència, des de la Secretaria de Moviments Socials es va considerar la possibilitatd�ajudar a cobrir les necessitats més imperioses que patien El Salvador i Guatemala, zoneson hi ha projectes educatius de desenvolupament recolzats per l�Assemblea del �0�7 i més�de la IAC.

eléctrica a 20 familias de unaparte de la comunidad NuevaEsperanza de más recientecreación que carece de ella.Hay que levantar postes,hacer el tendido y realizar elbajón o conecte, aparte lo quecada casa invierta en realizarsu instalación. Tienen queponer 3 postes grandes yotros 7 más pequeños, entotal 580 metros de tendidoeléctrico. El presupuestooficial es de 9´750.-$ para lasdos primeras partes -posteado y tendido, contransformador incluido, perosin el bajón o conecte. Esteúltimo resulta de unos 100.-$por familia, o sea otros2´000.-$ más que hay quepagar directamente a ladistribuidora de energía.�.Posteriorment, a l�abrild�enguany, el Sr Arnáiz enscomunicava la finalització de

les obres: �... se ha ampliadola red eléctrica a una nuevacalle al final del asentamientoactual, beneficiando de mo-mento a 20 familias, pero aotros más con posterioridad, amedida que se vayan poblan-do de viviendas los lotes queallí están. Una cosa muybuena es que con ese motivose ha limpiado de vegetación�árboles, arbustos, maleza-,toda la calle y los lotes deviviendas y así se ha amplia-do toda la comunidad enextensión.�Entre tots i totes hemaconseguit fer realitat unprojecte útil i solidari. Aquestany també destinarem elsguanys de la venda de loteriaa un nou projecte dedesenvolupament.

Secretaria de MovimentsSocials de la IAC

13

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

Aquesta selecció comporta laconcentració de l�alumnat ambdificultats (socials, econòmiques,culturals i personals) endeterminats centres públics queretroalimenten la fugida de lesclasses mitges als centresconcertats i que se�ls considerade millor qualitat, malgrat lesdades objectives (PISA, MEC)que demostren la poca diferènciaque hi ha entre els resultatsescolars de l�alumnat de la públi-ca i la concertada. En canvi totaixò té molt a veure amb lacomposició social i amb elbagatge cultural de l�alumnat, ino, amb la qualitat del centreeducatiu.Hem d�afegir també l�augmentdels concerts, que fan ques�incrementi la inversió eneducació, però en detriment delsrecursos destinats als centrespúblics que progressivament vanadquirint una funció assistencialde la població més desafavorida.Les conseqüències d�aquest sis-tema dual afecten el conjunt dela societat ja que impossibiliten laigualtat d�oportunitats i dificultenla cohesió i inclusió social. Allà onhi ha una xarxa pública dequalitat i que escolaritza lamajoria de la població, hi trobemun país de gran tradiciódemocràtica, una societatcohesionada i una formacióadequada per afrontar els nousreptes de la societat delconeixement.La nova llei educativa, la LOE,aprovada recentment, amb el PP

en contra, i amb l�abstenció deCIU, així com també el �PacteNacional per l�Educació� aCatalunya, han estat els dosgrans àmbits de discussió en elsdarrers temps. El que hauriad�haver estat una discussió detipus pedagògic sobre els canvisdel sistema per adaptar-los alscanvis socials dels darrers anys,ha esdevingut un pols entrel�administració i la patronal del�escola cristiana, que no hadubtat en treure al carrer elsbisbes per defensar els seusprivilegis.

El resultat ha estat l�apariciódel concepte de �servei públicd�educació� que pot serprestat tant pels poderspúblics com per la iniciativasocial, i que consagra laprivatització i la subsidiarietatdels centres de titularitat públi-ca. Tant el Pacte Nacional,com la LOE declaren lavoluntat que no hi hagiselecció de l�alumnat i quel�ensenyament siguiefectivament gratuït.

És possible però, amb lespropostes que se�n desprenen?No és possible, perquè els cen-tres privats, amb poques ihonroses excepcions, tenen coma objectiu obtenir beneficis oadoctrinar les consciències, oambdues coses alhora. No serangratuïts a no ser que amb dinerspúblics es financi la plusvàlua deles patronals. Tampoc poden

deixar de seleccionar l�alumnat,ja que tenen �ideari propi� i unapart de la població no hi estariad�acord. A més, si consideremque moltes famílies trien aquestscentres per tenir la �garantia� queels seus fills i filles nos�escolaritzaran, compartint aulaamb un alumnat de determinatorigen cultural i econòmic, es fadifícil de creure que deixin de fer-ho o que a aquests centres elsinteressi de debò deixar de co-brar quotes que garanteixen deper sí una tria dels nens i nenes.Si arribessin a ser gratuïts i l�estatels financés completament, quinsentit tindria que els dinerspúblics fossin gestionats perempreses privades i patronalsreligioses? No seria millor ques�incorporessin a la xarxa públi-ca? Si no fos així, ens trobaríemamb la privatització d�un serveipúblic, en quelcom tanfonamental com és l�educació iamb la pèrdua de control del quesignifica una eina bàsica de lasocietat per formar la ciutadania.La lluita per l�escola pública, laicai de qualitat és un deure de tots itotes, ja que és un dels pilarsbàsics d�una societat justa, equi-tativa, lliure i democràtica: lallibertat en desigualtat no seràmai possible.

Rosa Canadell

La gratuïtat de les escoles concertades

Un dels grans temes en la qüestió de l�educació és el de la doble xarxa: centres públics i centres privatsconcertats o el que és el mateix, centres privats subvencionats amb els diners públics. Aquesta doblexarxa planteja diverses qüestions: 1) el fet que la majoria de centres privats concertats són de l�esglésiacatòlica i tenen �ideari propi� en detriment de la desitjada laïcitat de l�educació; 2) el fet que amb dinerspúblics es financin negocis privats; 3) el cobrament de quotes a les famílies encara que la llei hoprohibeixi; 4) la fractura socioeconòmica dins el sistema educatiu, ja que la majoria de centres concertatspractiquen una selecció de l�alumnat, més o menys encoberta.

14

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

L�anàlisi de les tendències actuals en matèria desalut dóna un quadre força pessimista. El procésneoliberal de la sanitat està justificant el canvi delnom del Servei Nacional de Salut, pel de MercatNacional de Salut, tal com es proposa en unopuscle editat per l�Associació Catalana per a laDefensa de la Sanitat Pública, on s�analitzen elspunts comuns de la destrucciódel modèlic sistema sanitari delRegne Unit, del deterioramentque s�està donant a França i delcamí cap a la privatització, fatemps impulsat pel �model�sanitari català. Les felicitacionsde CiU a la consellera socialistade salut confirmen el pacte que,amb diferents accents, abraçatot l�arc parlamentari, i acabaper donar a la població la falsaidea que, mentre el pressupostsigui públic i mentre no s�hagi depagar el servei, la sanitatsegueix essent pública; és a dirque no hi ha privatització, i aixís�amaga la penetració de lainiciativa i del capital privat, queevidentment no és gratuïta, icada cop és més forta. Ja no eslimita a l�exercici de la gestió i arebre cada cop més contractacions de serveis,sinó que introdueix tota mena de fòrmulesinvasives com ara la prestació de serveis privatsdins dels centres públics.El nou Decret de Territorialització introdueix unasegona confusió, creada intencionadament,entre descentralització i diversificació deproveïdors i això pot ser un cop de gràcia per a lasanitat pública, ja que a la pràctica, deixarà lagestió (el pressupost) dels 37 nous consorcissanitaris territorials, en mans del que ja és ara elmajor grup empresarial sanitari català: elConsorci Hospitalari de Catalunya - CHC, S.A.Amb tot el que ens està caient a sobre, l�interèsciutadà per la participació és minso. No és

d�estranyar si atenem, d�una banda, la cultivadadistància del llenguatge mèdic amb el de lapoblació, l�excessiu respecte amb què en generales contempla el fet sanitari i, d�una altra, aquestcomplot típic del neoliberalisme regnant que,aprofitant la confiança generalitzada en la sanitatpública, ens introdueix a poc a poc la privatització

al mateix temps que la nega.Malgrat que la població és laprotagonista essencial del fetsanitari, i qui la financia, la sevaparticipació directa en els òrgansdecissoris de l�administració de lasanitat, per descentralitzats quesiguin, es contempla només anivell testimonial. Per molt governd�esquerres que tinguem,continuaran decidint polítics iempressaris, assignant alsrepresentants més directes de lesassociacions de veins i d�usuaris oals que espontàniament surten enuna mobilització concreta, elsimple dret a ser informatsesbiaixadament.Tots aquests fets varen servalorats en la jornada, i varen serles veus de les persones méslligades als problemes de cada dia

i menys introduïdes en l�argot sanitari, les quevan donar ànims per continuar amb la plataformacom a element vàlid per intercanviar lesinformacions sobre les tendències privatitzadoresque se�ns neguen i també per donar suport a lesmobilitzacions que calguin. De moment, a mésd�haver compartit victòries contra intents deprivatització concrets, la plataforma ha vistconfirmades les seves aspiracions amb l�aturadade l�ofensiva pel copagament i amb laparalització, ni que sigui momentània, de laconversió de l�ICS en empresa. Tot plegat,no és poc.

Marcel·la Güell

La participació, clau per a la sanitat públicaFer negoci amb la sanitat pública no és ètic, per molt que diguin els expertsUna jornada oficial, patrocinada per un dels més potents laboratoris famacèutics, hacommemorat el vintè aniversari de la Llei General de Sanitat defensant l�innegable procés deprivatització de la nostra sanitat. Aquest mateix procés ha estat posat en qüestió en una jorna-da organitzada per la Plataforma de Defensa de la Sanitat Pública de Catalunya, celebrada elpassat 7 d�octubre i sense cap suport institucional, en la qual s�ha destacat que la participaciód�usuaris i usuàries que les institucions volen, i en les que es decideix la nostra salud, és comuna natura morta d�un quadre penjat en una sala de reunions.

Cap empastillat i amb codi debarres, potser el del "client" idealque volen, que il·lustrava laconvocatòria de la jornada oficial

15

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

La nova �Llei de mesures deconciliació de la vida perso-nal, familiar i laboral delpersonal al servei de lesadministracions públiques deCatalunya� ha fet que des defa un any el tema �conciliacióde la vida personal i laboral�,en les seves diferentsaccepcions, estigui present enla societat catalana, genericomentaris i dubtes tant dinsl�àmbit familiar comprofessional i hagi reobert undebat llargament plantejat perles dones.Des de la IAC ens preocupael concepte de �conciliar� i eldesplegament en una llei, queestà més enfocada aalleugerir la doble càrrega deresponsabilitats femenina quea promoure una veritable co-responsabilitat entre homes idones en tots els àmbits de lavida.La Llei de conciliació és unaoportunitat perduda d�avançarcap a una autèntica�conciliació�, ja que no passade ser una simple agrupació ireorganització dels permisos illicències que ja eren vigents.

BREU ANÀLISI DE LA LLEIAquesta nova Llei, aprovadapel Parlament de Catalunya elproppassat mes de juny ipublicada al DOGC 4675 del

Llei de conciliació: Una de freda i una de calenta

La nova �Llei de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal alservei de les administracions públiques de Catalunya� ha fet que des de fa un any el tema�conciliació de la vida personal i laboral�, en les seves diferents accepcions, estigui presenten la societat catalana, generi comentaris i dubtes tant dins l�àmbit familiar com professionali hagi reobert un debat llargament plantejat per les dones. Des de la IAC ens preocupa elconcepte de �conciliar� i el desplegament en una llei, que està més enfocada a alleugerir ladoble càrrega de responsabilitats femenina que a promoure una veritable co-responsabilitatentre homes i dones en tots els àmbits de la vida. La Llei de conciliació és una oportunitatperduda d�avançar cap a una autèntica �conciliació�, ja que no passa de ser una simpleagrupació i reorganització dels permisos i llicències que ja eren vigents.

13-07-06, i que està molt llunyde satisfer les expectativescreades, és d�aplicacióimmediata des de l�endemàde la seva publicació; per laqual cosa els departaments iadministracions locals han deconcretar-ne el desplegamentnormatiu corresponent.Aquesta llei és aplicable alpersonal funcionari del�Administració de laGeneralitat i dels ens localsde Catalunya i de les entitats iorganismes que en depenen.Així doncs, també ho és

d�aplicació per al personalinterí i per al personal even-tual. Igualment és aplicable alpersonal laboral de laGeneralitat de Catalunya (VIConveni 2004-2008, art.47).

En una primera anàlisi jaresulta evident que no tan solsqueda per sota del �Pla Conci-lia�, que regirà en moltescomunitats autònomes, sinóque fins i tot no hiapareixen qüestions quesí recollia el seu propiavantprojecte.

16

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

De tot plegat cal destacar:El permís de paternitat dequatre setmanes, a partir de lafinalització del permís dematernitat, sempre que el paretingui la guarda legal i la maretreballi. La mare pot utilitzaraquest permís quan el pare noen tingui la custòdia o hagimort. La possibilitat de com-pactar les hores de reducció enjornades consecutivessenceres, la reducció de jorna-da amb la totalitat de laretribució per a personesdiscapacitades i permisos deflexibilitat recuperables pernecessitats de salut defamiliars. L�ampliació de lareducció de jornada en un terçcobrant el 100% de retribucionsque ara té la durada màximad�un any a partir de lafinalització del permís dematernitat quan abansfinalitzava en complir un anyl�infant . El permís de maternitates podrà gaudir a temps par-cial. En el cas de mort, malaltiao incapacitat de la mare, elpare podrà gaudir de tot elpermís o de la part que enresti.. L�ampliació del permísper naixement, adopció oacolliment per al pare, quepassa de cinc a quinze dies

laborals, quan és multiple.·L�ampliació a tres anys de lareserva màxima del lloc detreball en el cas d�excedènciaper cura de fills/es, o familiars.Igualment, el permís senseretribucions per atendre unfamiliar es pot demanar per unperíode mínim de 10 dies. Encasos excepcionals, el permísper mort, accident o malaltiagreu d�un familiar passa dequatre a sis dies laborables. Lapossibilitat de compactar leshores de lactància en jornadessenceres de treballconsecutives o repartides persetmanes. Finalment,s�incorporen mesures enmatèria de violència de gènere:excedències voluntàries, permi-sos i reduccions de jornada.En conseqüència, Catalunyaha quedat per sota en mesurestant importants com:la reducció d�1/3 o de 1/2jornada amb el 80% o 60% deles retribucions per cura d�unfill/a menor, que es contemplanomés fins a l�edat de 6 anysquan a l�Estat serà fins als 12,o el permís retribuït d�un mesper atendre un familiar i els dosmesos retribuïts en el casd�excedència per causa deviolència de gènere, que aquí

no es retribueixen en cap delsdos casos.A més el permís de lactànciaqueda fixat en 20 setmanes,un cop acabat el permís dematernitat, la qual cosa repre-senta una pèrdua de duradarespecte de l�anterior normati-va i el permís per naixement,que continua en 5 dies labora-bles ampliables quan a l�Estatés de 10 dies per nadó.D�altra banda, no contempla eldret a absència per atractament de fecundacióassistida.Per tant, i amb l�objectiu decorregir les mancancesdetectades, des de la IACproposem:· Que les mesuress�apliquin el més aviat possibleal conjunt de treballadors itreballadores de Catalunya.· Que es cobreixin totesles reduccions de jornada ique la substitució estigui deforma efectiva associada a latasca de la persona quegaudeix el permís.· Que sigui ampliable,consecutivament osimultàniament, la reducció dejornada retribuïda al 100%, enel cas de part múltiple, ocompatible amb la reducció de

Número1

17

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

jornada per cura de personadisminuïda o familiar ambincapacitat o disminucióreconeguda.· Que es perllongui elpermís de maternitat fins a unany.· Que es perllongui elpermís de paternitat fins a 6setmanes.· Que es perllongui elpermís de paternitat pernaixement i/o adopció iacolliment a 10 dies per acada fill/a.· Que el permís delactància, compactat o no,sigui cobert amb substitucionsa fi que no recaiguin sobreels/les companyes; i que esperllongui fins a l�any de vidade la criatura.· Que cap reducció peratenció a familiars provoquipenalització a efectes dejubilació.· Reconèixer com a deureinexcusable el tempsnecessari pels viatges ogestions que es derivin d�unaadopció, sense reducció

retributiva.· Que es pugui demanarreducció de jornada fins que elfill o filla tingui 12 anys amb el60% o 80% del sou en funcióde reduir ½ o 1/3 la jornada.· Permisos per a lesentrevistes amb el tutor/a ivisites mèdiques sense ques�hagin de recuperar.· La Llei preveu lapossibilitat de demanar unaexcedència sense limitació enel cas de ser víctima deviolència de gènere. Entenemque hauria d�incorporar el dreta percebre les retribucionsíntegres per un temps noinferior a un any, com a formade facilitar-ne la protecció,l�assistència social integrada il�organització de la vida perso-nal i familiarIncloure a la Llei catalana totesaquelles mesures previstes alPlan Concilia de l� Estat, comper exemple el dret a absènciaper a tractament de fecundacióassistida, o el dret a assistir acursos de formació permanentdurant els permisos i

excedències.A Suècia i Noruega, el permísde maternitat és de 51setmanes, a Àustria de 54, aAlemanya de 32, i a Dinamar-ca de 24. D�altra banda,beneficien un sector de perso-nal més ampli, en canvi el�Plan Concilia� nomésafectarà unes 500.000 perso-nes treballadores del�Administració General del�Estat.Al any 2004, a Espanya,100.000 dones van deixar lafeina per raons familiars,d'homes tan sols 3.000 .Segons la catedràtica desociologia de la universitatCarlos III de Madrid,Constanza Tobio, Espanya ésel país d� Europa on elshomes que no realitzentasques domèstiques és mésalta: 76% quan contesten ells,i el 79% quan contesten elles,i afegeix que la incorporació ala cura de fills/es es va fent apoc a poc. Per a lesempreses, el fet de que unhome tingui família és sinònimd�estabilitat. En el cas de ladona, suposa una càrrega.Són declaracions fetes per lavicepresidenta del govern, MªTeresa Fernández de laVega.· Segons un estudifet per l�IESE, només el 22 %de les empreses tenen alguntipus de mesura per conciliarla vida familiar i la laboral.Davant la manca d�ajut públici empresarial, les mares esveuen obligades a recórrer ales seves mares.Extret de �El Periódico� del 2/3/06

Secretaria de la Donad�USTEC-STEs

18

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

La Funció Pública: un privilegi, però de laciutadania.La manera de presentar els treballadors i treballadores de la funció pública a la ciutadania ésexplicar què, des del moment que signen un nomenament que els obliga a respectar la legalitatvigent i a posar-se al servei de les persones, passen a garantir un tracte igual per a totho , queels permet oposar-s´hi a qualsevol ordre injusta sense que perilli el seu lloc de treball.

En el nostre marc econòmic,els conceptes de rendibilitat, decompetitivitat i d�eficàcia s�hananat associant a la iniciativaprivada en detriment delsserveis que està prestant lainiciativa pública. En l�estudirealitzat a Catalunya ambmotiu de l�edició del �LlibreBlanc de la Funció Pública� s�hiprojecten els estereotipsde la funció pública queté la ciutadania. Així,s�associa el funcionariata la finestra, a la taula i altaulell, en lesdependències decaràcter indubtablementpúblic i quan és valorat,és aquesta la percepcióque serveix com a base.En canvi altrescol·lectius, que tambépertanyen a la funció pública,són altament valorats, segonses desprèn en aquest estudi,quan se sol·licita una valoracióconcreta sobre la satisfacciódel servei que presten. Enaquesta visió hi ha implícit,doncs, el desconeixementd�una part de la ciutadania so-bre la vinculació laborald�aquests treballadors itreballadores: bombers,docents, treballadors itreballadores socials, agentsforestals o personal sanitari.De qualsevol manera, entretots plegats hi ha una llargallista de persones que fan delservei públic la seva professió ien molts casos, la sevavocació. I sigui com sigui, sóntreballadors i treballadores.En el dia a dia les persones

que presten aquests serveis estroben, a més de la difícil lluitadels col·lectius per a la defensadels seus drets, amb la pocareceptivitat de la ciutadania capa la seva problemàtica. Elsmateixos polítics, els seussuperiors jeràrquics en definiti-va, contribueixen amb lesseves accions i manifestacions

públiques al deterioramentd�aquesta imatge: tots ells aca-ben, en major o menor grau,en un moment o altre, prenentpossessió del tros per conver-tir-lo en una seu de llurs partits.

La funció pública, una granmàquina amb minsesexpectativesaEls treballadors i treballadoresde l�administració, sotmesos aun règim especial devinculació, tenen però, com adeure, preservar la legalitatvigent i com a dret, no sersotmesos a obligacionscontràries a aquest dret. Totaixò des del respecte de tresprincipis bàsics: publicitat,transparència i objectivitat en lavaloració dels mérits peraccedir-hi.

Per a nosaltres, la manera depresentar la funció pública a laciutadania és explicar:-Que és una eina, dins lalegalitat vigent, per dur aterme les polítiques dels partitsi del govern que escull laciutadania,·que no és en cap cas unaeina per servir els interessos

dels partits polítics i·-Que, des d�aquest res-pecte a la legalitatvigent, és una garantiaper a la ciutadania dedefensa dels seus drets.Però lluny d�això, idesprés d�unabandonament de lafunció pública, que s�haconvertit en una granmàquina que ja té proufeina per seguir rodant,han arribat uns i altres i

només hi han posat quepedaços. I mentrestant, lespersones que hi treballenveuen passar els successiusgestors del serveis públicscom si fossin elefants a dinsd�una botiga d�ous. I mentrepassa això, els treballadors itreballadores gaudeixen desous tímids, d�unes minsesexpectatives professionals,unes condicions de treballprecàries i sense polítiquesclares en matèria de prevencióde la salut laboral. La mancade moltes infrastructures esvan suplint amb l�esforç perso-nal però i a més, no es podenqueixar, perquè� tenen feinaassegurada.La reforma laboral i deles pensions no podia

19

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

deixar fora la funció públicaEntenem que no ens hem d�amagar d�aquestaaparent, en molts casos, seguretat, sinó quel�hem de defensar, perquè la no dependència pera la continuïtat en un lloc de treball d�unempresari és la que permet, als funcionaris ifuncionàries, exercir el seu deure principal: ladefensa de la legalitat, sense cap tipus depressió ni amenaça sobre el seu lloc de treball.Com ens hem d�amagar, tanmateix, de la defen-sa d�una estabilitat laboral si és la que ensagradaria per a tots els treballadors itreballadores? Perquè també en tenim, a més,de persones en precari dins la pròpiaadministració.Però, un cop comença la roda, ja no para per aningú. La reforma laboral i de les pensions nopodia deixar fora la funció pública. També hi hauna reforma prevista amb un capítol més recent:la signatura d�un acord, el passat 24 de maig de2006, entre el Govern de l�Estat i els sindicatsCCOO, UGT i CSIF, sobre el que es pretenia quefos el proper �Estatut Bàsic de la Funció Pública�.Aquest document no ha estat més que un altrepas en la mateixa línia: el procediment utilitzatper a l�elaboració del text, afegit a la manca departicipació del col·lectiu afectat, fan que eldocument que es pretenia que servís com a futu-ra norma, hagi nascut amb una forta sensació dedesconfiança dels treballadors i treballadores alsquals s�intenta aplicar el nou sistemaorganitzatiu. Els mateixos treballadors itreballadores hem assistit, a més, a una intensacampanya de desprestigi dels mitjans decomunicació que en tot cas, mai ha estatcontrarestada pels responsables polítics delMinisteri d�Administracions Públiques. Des de lescomunitats autònomes, si s�ha intervingut, haestat per abonar la idea que cal lligar curt elsfuncionaris i que cal controlar el seu rendiment.En tot cas, la idea de l�empleat públic com aprivilegiat ha estat present en totes lesintervencions dels responsables polítics estatals iautonòmics.Així, en la negociació, en la que, a més delssindicats majoritaris, hi participaven d�altresrepresentants legítims dels treballadors itreballadores, només s�hi ha sentit la veu delsmajoritaris, fins el punt de negociar, a esquenesliteralment de la resta de representants, el que

només ells van signar.Des de la Generalitat de Catalunya, l�edició del�Llibre Blanc de la Funció Pública� no ha estatmés que un avanç de �l�Estatut Bàsic del�Empleat Públic� ja que comparteix els aspectesbàsics d�aquest document i no fa més queavançar-nos el criteri dels responsables del�administració catalana en aquells temes en elsque serà possible optar per un sistema específic,que s�adapti a la realitat de la nostraadministració. Ens lamentàvem que el nouprojecte d�Estatut d�Autonomia no assignéscompetències exclusives en matèria de funciópública: ben mirat, si les tinguéssim, podriapassar que servissin per implantar un sistemasimilar al que ara ens vindrà imposat des de Ma-drid. Pensem, però, que cal ampliar i aprofitartotes les possibilitats que dona el nou Estatutd´Automia i la normativa bàsica de l´Estat pergarantir que l�administració catalana puguitreballar de manera autònoma per resoldre lesseves necessitats.En aquest document, i també al �LLibre Blanc dela Funció Pública� hi ha una acceptació resigna-da de la vinculació com a personal funcionari, alque estableix la Constitució Espanyola pelstreballadors i treballadores de l�administració. Lacontractació laboral, que permet una gestió delpersonal més flexible, es presenta en ambdóscasos com un tipus de vinculació que cal poten-ciar.Fora d�això, la incorporació de noves figuresdirectives que escapen del control sindical,l�avaluació del rendiment dels treballadors itreballadores basada en sistemes nomésenunciats, però en tot cas que han de mesurarconceptes com �l�interès� i �la dedicació�, lainstitucionalització de les retribucions variables,de la mobilitat forçosa i un model de negociaciócol·lectiva a la carta dels grans sindicats, serienels trets que defineixen un nou model de funciópública en el que, la defensa del dret i el deurede ser neutral i imparcial en el desenvolupamentde les funcions públiques serà tan o més difícilque per a la resta de la classe treballadora: enaquest cas, però, la principal damnificada serà,altre cop, la ciutadania� o el que volen queaquesta sigui, és a dir, clients i clienteS.

Assumpta Capalvo

La manera de presentar els treballadors i treballadores de la funció pública a la ciutadania és explicar que, desdel moment que signen un nomenament que els obliga a respectar la legalitat vigent i a posar-se al serveide les persones, passen a garantir un tracte igual per a tothom, que els permet oposar-se a qualsevol ordreinjusta sense que perilli el seu lloc de treball. Número

1

20

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

Incorporació a la IAC de la Federació deTreballadors i Treballadores de Catalunya

La incorporació de la FTC a laIAC té una història associadade lluites, projectes, espais dereflexió, ideari, metodologia isistema d�organitzaciócomuns. Aquestacoincidència va fer queiniciéssim converses formalsper tal de valorar lapossibilitat de confluirorgànicament. Per fer-ho, unacomissió paritària va anaraprofundint sobre lescondicions d�aquestaconfluència mentre, de mane-ra transitòria, les personesque havia triat la FTCparticipaven, amb veu i sensevot, en els òrgans derepresentació de la IAC.Aquest procés ha requerit unafeina paral·lela d�informació al�afiliació per tal que valorés lanova aposta. Finalment, ambun vistiplau segur i convençut,es va produir la incorporacióque, entre d�altres aspectes,trencava amb l�estereotip so-bre la impossibilitat d�establirreivindicacions conjuntes pelstreballadors i treballadoresdels sectors públic i privat.Fora d�això, el plantejamentde la IAC com a organitzacióplural, democràtica, nacional,unitària, independent, declasse, no sexista,participativa, pacifista,ecologista i oposadafrontalment a la injustícia so-cial d�un entorn capitalista, il�aposta per a una societat

més solidària des d�un espaialternatiu i d�esquerres,coincidia absolutament ambels estatuts de la FTC.La IAC, a més, admet que lesfederacions i sindicats que enformin part mantinguin la sevaautonomia de decisió,organització i gestió. Després,una aposta decidida pelconsens configura l�activitatdiària, afavorida pelcompromís de lesorganitzacions de ser allà onfacin arribar la seva veu,fidels a elles mateixes i reflexd�un projecte compartit.La IAC i la FTC tenen encomú un projecte ambiciós: lanecessitat de fer extensiva laseva acció i el seu ideari dedenúncia de l�actual marcneoliberal i de pensamentúnic, que ofega les persones i

els pobles. Cal fer, peraconseguir-ho, un pas mésenllà de l�activitat sindical itreballar directament iunitàriament, aquí i arreu, afavor del pensament crític, lapau, l�eliminació delmilitarisme, la protecció delmedi ambient, l�avenç delsdrets humans i dels drets delspobles, inclòs el dretd�autodeterminació, laciutadania plena i la igualtatde drets de les personesimmigrades, l�aplicació de lajustícia social i econòmica,l�eliminació de la pobresa, lapromoció deldesenvolupament sostenible iequitatiu, la salut i laimplantació de la democràciaparticipativa.Aquesta sensibilitat ensempeny a comprometre�ns

Un exemple de treball comú dels treballadors i treballadores del sector públici el sector privat.La incorporació de la FTC a la IAC té una història associada de lluites, projectes, espais dereflexió, ideari, metodologia i sistema d�organització comuns. Aquesta coincidència va ferque iniciéssim converses formals per tal de valorar la possibilitat de confluir orgànicament.Per fer-ho, una comissió paritària va anar aprofundint sobre les condicions d�aquestaconfluència mentre, de manera transitòria, les persones que havia triat la FTC participaven,amb veu i sense vot, en els òrgans de representació de la IAC.

Número1

21

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

amb els qui trobem a casanostra, de la mateixa maneraque lluitem solidàriament iconjuntament amb persones icol·lectius d�altres pobles,perquè estem convençuts quenomés amb una lluita socialconscient i tenaçaconseguirem un món just iequitatiu.És per això que participem irecolzem iniciatives comara la �Campanya contral�Europa del Capital i laGuerra�, els Fòrums socialsmundials, europeus omediterranis, la plataformacontra la guerra, lescampanes contra l�AGCS iOMC, la Xarxa Europea pelDret a la Salut, la plataforma�Som una nació. Pel Dret aDecidir�, la Xarxa contra eltancament d�empreses, laxarxa contra la reforma la-boral i d�altres.En aquest camí, obtenim diaa dia un millor coneixementde sectors laborals fins araaliens a la FTC i una dimensió

territorial que ultrapassa laque teníem fins ara, que enspermeten interrelacionar-nosamb persones d�arreu deCatalunya. Per la nostra ban-da, acostumats a treballaramb sectors molt diferentsentre sí, aportem a la IAC lariquesa de poder conjuntar enespais comuns interessosaparentment diferents i unavisió afegida dels problemesdel món laboral, força castigatper les polítiques que aplical�empresa privada amb laconnivència dels sindicatsmajoritaris. El treball comúamb el teixit social, lamunicipalitat, l�economiasolidària i la banca ètica sónuns altres aspectescaracterístics de la FTC quehan trobat a la IAC una nova irenovada forma d�extensió.

Ara, tots plegats cerquemaliances per a l�acció sindicalamb organitzacions quedefensin marcs nacionals derelacions i que vulguin impul-

sar espais de coordinació es-tables que ens permetin ac-tuar conjuntament. En altresàmbits territorials, confluimamb altres organitzacionsamb les que ens uneixenmaneres de fer sindicals iamb visions socials i ambrelacions laborals coincidents.Amb organitzacions com laCstes, la Intersindical Valen-ciana, la Intersindical Balear,el SOC d�Andalusia i la CSId�Astúries ja existeixen canalsde comunicació oberts quecal reforçar per actuarconjuntament en diferentsàmbits. Aquesta feina,òbviament, s�entén cap aaltres països per donarsortida al nostre esperit inter-nacionalista.La nostra feina ha creat unaxarxa important de relacionsentre persones que creiemque� un altre món éspossible. Ara cal ampliaraquesta xarxa per extreurefruits conjunts de tantsesforços fragmentats.

Número1

22

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

La reforma de les pensions públiques: una viamés cap a la desprotecció social

Què aporta la nova reforma de lespensions?La nova reforma incrementa el període decotització efectiu fins a 15 anys (5.475 dies), iaixò suposa un augment de 775 dies, que escomputaran en 5 anys amb 77 dies per cada 6mesos.Així mateix es reduirà en un futur la quantia deles pensions d�incapacitat permanent, ambl�aplicació de la nova fórmula de càlcul, segonsels anys de cotització.Aquesta reforma incentiva el treball a partirdels 65 anys amb un 2% per any i un 3% ambmés de 40 anys cotitzats. Paral·lelament,redueix les cotitzacions empresarials a la SSper a treballadors i treballadores de més de 59anys.Les pensions de viduïtat recuperen el seucaràcter de rendes de substitució i es veuranafectades negativament, ja que s�imposen mésrequisits per accedir-hi en cas de matrimoni, ies mesura percentualment la dependènciaeconòmica del vidu/a a l�hora de fixar elpagament.En el termini de 6 anys, i amb un increment de2 mesos per any, les persones que no tinguincotitzacions abans de 1967 no es podran jubi-lar parcialment fins els 61 anys. A més haurande tenir 6 anys a l�empresa. Es restringeix,d�aquesta manera, l�accés a la jubilació parcialamb contracte de relleu.Aquestes constitueixen les contrapartidescedides per CCOO i UGT al govern i quetendeixen a empitjorar la situació general i lad�alguns col·lectius específics. Els guanysaconseguits en la negociació són realmentpocs. Cal destacar el reconeixement de lapensió de viduïtat per a les parelles de fet, quepodria suposar un avenç sense precedents sino fos perquè aquesta pensió queda condicio-nada a un període ampli de convivència, enca-ra pendent de determinar, i a la dependènciaeconòmica del sobrevivent en un 50% en casde fills o filles comuns i en cas contrari en un

75% dels ingressos.La nova reforma de les pensions tambéafavoreix que la prestació de les persones ambincapacitat temporal per accident o malaltiaprofessional, que se�ls extingeixi el contractede treball, no se�ls descompti del temps del�atur.

La desprotecció social i la privatització comobjectiusLes línies marcades als Pactes de Toledo i laseva materialització en els acords amb CCOO iUGT de 1997; 2001 (CCOO), i 2006 comporta-ran una sensible disminució de les quanties deles pensions contributives d�aquellstreballadors i treballadores que puguin accedir-hi. Això sense comptar que, paral·lelament, lacreixent precarització del mercat laboral, l�atur, ila incorporació tardana al món del treballcontribuiran poderosament a excloure del siste-ma de repartiment per cotització a moltstreballadors i moltes treballadores, que haurande passar a dependre de les pensions nocontributives i dels complements mínims, si ésque encara en un futur continuen existint.Un esment especial mereix la situació de ladona respecte de la materialització de les refor-mes, i més, si tenim en compte que,conjuntament amb sectors com el jovent i elsimmigrants, pateixen la majoria de lescontractacions en precari, a més que elsperíodes blancs per cura de fills també tenen laseva importància en el recompte final. Lasituació de les dones s�agreuja en la mesuraque descobrim que en molts dels treballsrealitzats no cotitzen i depenen totalment de laqualitat de �cònjuge�. És una evidència con-trastada que les dones es constitueixen en lesprincipals beneficiàries de les pensions nocontributives i assistencials, sense oblidar queuna gran part de les pensions que reben sónen concepte de viduïtat.Progressivament els fets han anatdemostrant la fal·làcia i les contradiccions

La reforma de les pensions públiques del 2006, en consonància amb les reformes anteriors(1997 i 2001), manté com a objectiu reduir la despesa pública en pensions, i per això continuaaprofundint en la línia de dificultar i restringir l�accés a les pensions contributives.En aquestsentit, la reforma del 2006 introdueix noves retallades que s�afegeixen a les que ja existien,com a producte de les anteriors reformes. El problema s�agreuja perquè el camí queda lliureper continuar amb aquesta línia de retallades per als propers anys.

23

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

de l�argumentació dels partidaris de les refor-mes. Basar exclusivament els motius de trencdel sistema en els canvis demogràfics, perfal·laç, resulta fins i tot còmic. Si bé aquestscanvis requereixen mesures de caràcter políticper assegurar la viabilitat del sistema, no justifi-quen per sí mateixos aquest trenc, ja que elsproblemes de finançament del sistemadepenen més de factors com l�atur, laprecarietat i els baixos salaris. Per aixòl�acceptació continuada de les reformeslaborals per part de les dues centrals sindicals,les ha conduït, inexorablement, a l�acceptacióde les regressions en el sistema públic depensions.Assegurar les pensions públiques significalluitar per a una millor distribució de la renda,significa lluitar, al mateix temps, contra l�atur, laprecarietat, per a una ocupació estable ambmillors salaris i per a una reforma fiscal justa.En aquesta línia resulta molt contradictori par-lar de la trenc de la SS i reduir les seves fontsde finançament, com són les cotitzacionsempresarials o utilitzar els diners de la SS perpal·liar el deute de l�Estat en despeses militars iinfraestructures.És per això que no podem considerar elsarguments que s�utilitzen per desmantellar elsistema públic de pensions. Les raons s�han debuscar també en la materialització de lespròpies reformes: els plans i fons privats depensions. Les restriccions continuades del sis-tema públic i la inseguretat laboral abonen elterreny a la implantació dels esmentats plans.En definitiva es tracta d�introduir el negociprivat en les pensions, complementar avui,substituir demà el sistema públic pel negociprivat de l�estalvi i lainversió tan individual comcol·lectiva.Són molts els interessoseconòmics darrere laprivatització. Així, bancs iempreses d�inversions hantrobat una nova forma defomentar l�estalvi i, per tant,d�incrementar els seusbeneficis sense riscos, através dels diners delsaltres; els governs amb elsuport dels partits polítics,que assumeixen lesdoctrines neoliberals, queempren el sistema privat

de les pensions com una forma de descarregarel sistema públic i també tenim els dos granssindicats que han trobat en els plans col·lectiusd�empreses i administracions una formad�extraure benefici per enfortir els seus aparellssindicals.Així la premsa ha informat reiteradament de laparticipació accionarial de CCOO i UGT enempreses com Fonditel (gestora del pla depensions de Telefònica) o l�empresa del BBVAque gestiona, per exemple, els fons depensions de l�administració de l�Estat.Aquesta plèiade d�interessos tracta d�amagar,argumentant la superioritat, els sistemesprivats per sobre dels públics.S�assegura que la viabilitat dels sistemesprivats es basa en que la seva inversió generacreixement econòmic. Però als últims anys a laUEE, malgrat l�increment de l�estalvi, no s�haproduït un creixement econòmic significatiu,possiblement per la manca de demanda efecti-va. Simplement han generat creixement delbenefici dels intermediaris en la inversió delsfons. L�únic que comporta és una desigualtatsocial en funció del capital individual ques�aporti.Els sistemes privats són absolutamentinsolidaris i depenen de les fluctuacions d�unmercat financer, generalment inestable. Estansotmesos a caigudes de les borses, col·lapsede companyies, etc. Estan més exposats i sónmés vulnerables que els sistemes públics, queper contra són més solidaris, cobreixen riscoscom les malalties i períodes d�atur; són menyscostosos, perquè hi manquen les plusvàluesque s�emporta la intermediació i són méseficients i segurs per als treballadors i les

treballadores.Per altra part elssistemes privatsofereixen gransavantatges a lesentitats dipositàries i/oinversionistes, i en elcas de plans col·lectiustambé als actuaris i encanvi pocs beneficisper als treballadors itreballadores, que sónen última instància elsqui tenen tots els ris-cos de carregaramb les pèrdues.

Ricardo Rodilla

24

IA

C

- In

ters

ind

ica

l A

ltern

ativ

a

de

C

ata

lun

ya

Número1

La IAC vam viatjar el passat mesde juliol a Gaza, però les forcesdel control internacional de lafrontera de Rafah ens varen im-pedir el pas, al·legant que noérem persones autoritzades.Volien, amb aquesta prohibició,impedir que persones nopalestines poguéssim sertestimonis dels assassinats, lesdetencions il·legals, lesdestruccions de cases i altresaccions contra els drets humansque, aleshores i encara ara,comet l�exèrcit israelià contra lapoblació civil de la franja de Gaza.Després d�obligar-nos a tornar aEl Caire, vam aconseguir entrarfinalment en els territoris ocupats de Cisjordània,i visitar diverses ciutats i camps de refugiats deNablus, Jenin, Tulkarem, Qalquilia i Ramallah. Atots aquests llocs ens vam reunir ambrepresentants d�organitzacions civils i sindicats,així com amb membres dels comitès populars derefugiats.La situació és la d�un poble ocupat per un exèrcitestranger. Qui més pateix és la població civil. Esvulneren els drets humans més elementals, elssoldats ocupen i destrueixen cases sense capmotiu, els controls de l�exèrcit decideixenarbitràriament qui pot circular, i detenen iapallissen sense contemplacions als qui protes-ten. A Gaza i a altres llocs com al camp derefugiats de Jenin, l�exèrcit d�Israel llançabombes i ràfegues de metralladora durant tota lanit per impedir el descans i mantenir en tensió lapoblació civil.Des de la construcció del mur, a molts llocs,l�atur supera el 70% de la població. Molteszones agrícoles s�estan desertitzant per man-ca d�aigua, ja que Israel s�ha apropiat demolts pous, i en alguns llocs arriba a contro-lar-ne el 80%. Per altra banda, l�exèrcit israeliàno permet obrir nous pous als palestins, ni reno-var la maquinària, ni tan sols les avaries que esprodueixen. Tot això provoca greus problemesper a la majoria de les famílies, que no poden

subsistir sense els ajuts internacionals i, des deles eleccions, tenen moltes dificultats per rebreaquests ajuts. Els palestins no entenen perquèels països occidentals els pressionaven per cele-brar eleccions i quan es convoquen eleccionslliures i democràtiques, els castiguen perquè elpoble ha escollit un govern que no agrada ni aIsrael ni als Estats Units.Tampoc no entenen perquè la comunitat interna-cional no és mes ferma amb Israel, obligant-lo arespectar la legalitat internacional com fa ambaltres països, en lloc de permetre que segueixinamb la seva política de repressió i assassinats dela població civil. L�ONU i la Unió Europea estanperdent la credibilitat enfront de la poblaciópalestina i dels països àrabs, i això està produintun fort moviment de suport popular a lesorganitzacions islamistes radicals, fins i tot entreels membres de les organitzacions laiques.Els palestins volen la pau, basada en elcompliment, per part d�Israel, de les resolucionsde l�ONU. Una pau per tenir un estat propi, lliure isobirà. Si la U.E. i la comunitat internacional nodonen suport a aquest objectiu, només podemesperar una radicalització del conflicte, quepràcticament impossibilitarà una soluciópacífica.

Lluís Blanco

En el Fòrum Social de la Mediterrània, la IAC va iniciar contactes amb la ILCU (Unió de ComitèsIndependents de Treballadors). Poc després, les dues organitzacions acordaven mantenirrelacions estables de cooperació i solidaritat. En aquests moments, la IAC col·labora amb laILCU en un projecte de formació de quadres sindicals i en una campanya reivindicativa perexigir a l�Autoritat Palestina el reconeixement de drets laborals i sindicals bàsics.

El nostre viatge a Palestina