AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS

Desenvolupament Curricular i Aules Digitals

Grau en Magisteri en Educació Primària

2011 - 2012

Federico Cutillas Beresaluce

Andrea Bosch Martínez

María Marco Lozano

2

Índex

1. Introducció ......................................................................................... 3

2. Què és l’addicció a les noves tecnologies? ....................................... 3

3. El diagnòstic de l’addicció a les noves tecnologies .......................... 5

4. Adolescents ....................................................................................... 7

4. 1. Detecció del problema........................................................... 7

4. 2. Causes.................................................................................... 8

4. 3. Prevenció ............................................................................. 10

4. 4. Tractament ........................................................................... 10

5. Internet, mòbil i videojocs ............................................................... 11

6. Programa preventiu ......................................................................... 14

7. Conclusions ..................................................................................... 16

8. Bibliografia ...................................................................................... 18

3

AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS

11.. IINNTTRROODDUUCCCCIIÓÓ

En la societat de la informació en què ens trobem immersos en l'actualitat, les noves

tecnologies s'han convertit en una extraordinària eina d'informació i comunicació. El seu ús ha

revolucionat la forma de relacionar el món desenvolupat, amb nous patrons que els joves

adquireixen veloçment, àvids de sentir-se part d'un grup que es comunica amb un llenguatge i uns

instruments propis. Més enllà de les seues indubtables beneficis, l'ús d'Internet, del mòbil o dels

jocs interactius, ràpidament instal·lats en la vida quotidiana de les famílies, poden comportar un

elevat risc de caure en l’addicció per a les persones que fan ús d'aquestes eines, especialment per als

més joves i, en molts casos, els principals usuaris d'aquestes noves tecnologies.

22.. QQUUÈÈ ÉÉSS LL’’AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS??

Una definició treta literalment de la Llei 5/2002, de 27 de juny, sobre Drogodependències i

altres trastorns addictius defineix en el seu article 4.2., al trastorn addictiu com:

"Patró desadaptatiu de comportament que provoca un trastorn psíquic, físic

o d'ambdós tipus, per abús de substàncies o conducta determinada,

repercutint negativament en les esferes psíquica, física i social de la

persona i el seu entorn".

Aquest tipus de conductes tenen en comú que causen plaer en la primera fase, però després no

poden ser controlades pel subjecte. Com ocorre en altres addiccions, el subjecte acabarà efectuant la

conducta, ja no per trobar gratificació, sinó per reduir el nivell d’ansietat que li produeix no

realitzar-la. Es facilitarà l’aïllament, el baix rendiment, el desinterés per altres temes, els trastorns

de conducta, així com el sedentarisme i l'obesitat, desembocant en una addicció.

La diferència amb altres addiccions és que no estem davant d’una acció química, sinó d’una

addicció de caràcter psicològic. Estes addiccions també reben el nom de "no tòxiques", "sense

substància" o "no químiques".

4

No hi ha dubte que les noves tecnologies (NT) comporten un enorme potencial comunicatiu i

educatiu, però també alguns riscos: moltes persones cauen en un ús abusiu, cosa que pot derivar en

un trastorn addictiu. Aquesta addicció pot afectar persones de totes les edats, però especialment es

dóna en els adolescents.

Entre les possibles causes que fan més vulnerables als adolescents destaquen:

Les característiques de l'etapa evolutiva de l'adolescent, amb tots els canvis físics i

psicològics que no arriben a acceptar del tot.

Les NT els permeten moure’s en un món de fantasia, irreal, de vegades impersonal.

Xatejar per Internet o telèfon mòbil li dóna l'oportunitat de manifestar-se no tal com és, sinó

com li agradaria ser.

Al principi, els adolescents es connecten a Internet per necessitat acadèmica, per gaudir,

contactar amb amics i això produeix satisfacció. Després en deixar de debò, es produeix la síndrome

d'abstinència amb tots els seus símptomes associats i la connexió no es fa buscant tant la satisfacció

de l’inici, sinó per evitar el malestar que aquests símptomes produeixen.

Podem concretar llavors, que l'abús de les NT quan creen dependència poden considerar-se

com una addicció.

Però, com podem saber del patiment d'aquest tipus de trastorn? Bàsicament, podem parlar

d'addicció quan en tots aquells casos en què l'afició a la tecnologia arriba a interferir en la vida

diària. Per ser més concrets, alguns dels principals símptomes serien:

Pèrdua de temps d'estudi o de treball.

Deteriorament o menor dedicació a les relacions interpersonals i altres activitats d'oci.

Increment de les conductes que impliquen agressivitat.

Patir ansietat, irritabilitat, fins i tot malestar físic en cas de no poder utilitzar l'objecte de

l'addicció.

5

Finalment, com en qualsevol tipus d'addicció, no hem d'oblidar el valor predisposant o

precipitant que poden tenir els esdeveniments vitals personals. En molts casos de comportament

addictiu en la infància i l'adolescència es troben esdeveniments estressants en els primers anys de

vida com ara separacions, morts, malalties llargues o greus, abusos, canvis freqüents d'entorn, etc.

que tenen una important influència en el comportament del jove. També hi ha un risc especial de

comportaments addictius en fases d'estrès o de crisi emocional, social o acadèmica, per exemple,

després dels primers desenganys amorosos, en moments de fracàs escolar, després de patir

assetjament dels companys, etc.

33.. EELL DDIIAAGGNNÒÒSSTTIICC DDEE LL’’AADDDDIICCCCIIÓÓ AA LLEESS NNOOVVEESS TTEECCNNOOLLOOGGIIEESS

Algunes investigacions actuals assenyalen que encara que les noves tecnologies s’utilitzen

més temps del convenient, l’addicció no existeix com a terme psiquiàtric. A més a més, no es

considera que l’ús d'Internet per cercar d'informació, el correu electrònic o les xarxes socials com el

Messenger, Tuenti, Facebook, Twitter, etc.; on et connectes amb gent que ja coneixes, es considere

en si risc d’addicció. En opinió d’alguns investigadors, només es pot parlar d’un ús excessiu.

Però, hi ha casos en els que aquestes investigacions consideren que hi ha un alt risc

d’addicció, com són els jocs de rol en línia (World of Warcraft, Lineage, etc.), el cibersexe, les

càmeres web, les compres en línia, els portals de subhastes, els casinos virtuals o els xats. Tots

aquestos llocs d’Internet o activitats on la identitat dels usuaris no és coneguda pels altres membres

i és fàcil fer-se passar per una altra persona.

D’una manera o altra, no hi ha encara consens sobre el que entenem per “addicció”. Amb

freqüència es parla d’“addicció”, “abús” i “compulsió” com a sinònims i no ho son, sinó que són

termes allunyats de la semiologia psiquiàtrica. L’ús del llenguatge col·loquial de la terminologia,

tendeix a confondre al gran públic: s’iguala l’addicció amb l’abús i, de vegades, amb l’ús. Açò fa

que no es puguen prendre amb objectivitat els resultats dels treballs que es basen en autoinformes

dels subjectes.

Segons Juan Alberto Estallo al llibre Adicción a las nuevas tecnologías en adolescentes y

jóvenes “Hauríem de reservar el concepte d’addicció per aquells casos que presenten problemes

6

dels quals la magnitud es tributaria de rebre assistència especialitzada i que foren diagnosticats com

a tals” (Echeburúa, Labrador, Becoña [coords.]; 2009).

És freqüent trobar-nos hui dia; tant en els mitjans de comunicació de masses, com en espais

més o menys específics de professionals; que cada vegada es parla més de les anomenades

addiccions a les noves tecnologies. L’evidència sobre les conseqüències negatives relacionades amb

l’ús d’Internet ha dut a diversos autors a proposar l’existència d’un trastorn d’addicció a Internet, de

tal manera que actualment es troba en fase d’observació i anàlisi per a ser inclòs en la pròxima

revisió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (Diagnosticand Statistical

Manual of Mental Disorders, DSM-V) o, per contra, incloure l’addicció en classificacions ja

preexistents (joc patològic, etc.). Perquè actualment, el DSM (American Psychiatric Association,

2000) no reconeix les addiccions conductuals com a trastorns mentals, excepte el cas del joc

patològic.

L’Organització Mundial de la Salut sí que inclou aquest tipus de trastorn en conductes

relacionades amb les (noves) addiccions. A més a més, estima que una de cada 4 persones (25%) en

el món sofreix trastorns de conducta relacionats amb l’abús de les noves tecnologies i suposa que a

Espanya hi ha un 15% d’addictes a les noves tecnologies. Per altre costat, la doctora Kimberley

Young de la Universitat de Pittsburgh (EUA), va realitzar l’estadística amb subjectes usuaris

habituals o cibernautes i afirma que entre el 5 i el 10% d’aquestos podria haver desenvolupat una

addicció d’aquest tipus.

D’altra banda, el doctor en Psicologia per la Universitat Ramón Llull, Xavier Sánchez-

Carbonell creu que hi ha diferències entre les repercussions de l’ús desadaptatiu d’Internet front a

l’ús desadaptatiu del mòbil: són conductes addictives de diferent intensitat (les dues poden

diagnosticar-se com trastorns). En el cas del mòbil, a pesar de provocar dependència psicològica,

pèrdua de control i conseqüències negatives, degut a la duració i intensitat dels símptomes; no

pasaria de ser una conducta perjudicial mentre que amb Internet, podria diagnosticar-se addicció de

característiques similars a les causades per una droga. Un altra diferència essencial es que el mòbil

no permet el joc d’identitats, la dissociació, l’anonimat, l’absència de conseqüències en la vida real,

les projeccions i la comunicació hiperpersonal possibles en Internet, i que són potencialment

addictives degut a la rapidesa amb la que es produeixen els canvis emocionals.

7

L’addicció a Internet pot compartir elements claus amb altres addiccions, com la pèrdua de

control, el craving, la modificació de l’estat d’ànim, la polarització atencional, la pèrdua de control i

les conseqüències negatives, així com “podria jugar un paper important en el desenvolupament i

manteniment d’altres addiccions com el joc patològic i l’addicció al sexe". A més a més, les

aplicacions sincròniques (xat i jocs en línia) poden ser més addictives que les aplicacions

asincròniques (correu electrònic o descàrrega de pel·lícules).

També segons Xavier Sánchez-Carbonell: és més probable que els problemes apareguen en

persones en situacions estressants de la seua vida o amb necessitats especials temporals, els que

busquen estimulació sexual, en persones aqueixades de trastorns psiquiàtrics i/o trastorns de la

personalitat, en adolescents i estudiants, o finalment, en nous usuaris. En molts casos, l’ús

desadaptatiu d’Internet es corregeix per si mateix en un espai limitat de temps.

44.. AADDOOLLEESSCCEENNTTSS

44.. 11.. DDEETTEECCCCIIÓÓ DDEELL PPRROOBBLLEEMMAA

Què ens pot fer sospitar que l'adolescent fa un ús excessiu de les noves tecnologies (NT)? Les

principals senyals d'alarma d'un ús problemàtic d'Internet o de les NT són les següents:

Augment creixent del temps dedicat als jocs, Internet o altres tecnologies digitals.

Canvis negatius en el rendiment o en el comportament escolar.

Disminució en la participació social i familiar, que pot derivar en conflictes familiars per l'ús

de l'ordinador i en un augment de l'aïllament social on l'adolescent expresse més interès pel

joc, Internet, etc.

Canvis sobtats en l'estat d'ànim (irritabilitat, nerviosisme, tristesa).

Increment de la despesa de diners en tecnologia i jocs.

Incompliment d'horaris i de tasques domèstiques.

L'adolescent es troba absort davant la pantalla.

Manifesta queixes orgàniques inespecífiques, habitualment lleus: cansament, son, dolors

musculars, etc.

Irritabilitat o reaccions agressives davant intents de control per part dels pares.

Ocultació o mentides que justifiquen l'ús excessiu.

8

Verbalitzacions del tipus: "m'agrada estar connectat", "sóc molt hàbil", "em busquen per

jugar en grups", etc.

Augment del secretisme al voltant al seu comportament a Internet i amb la resta de

tecnologies.

Privar-se de son (més de 5 hores) per a estar connectat a la xarxa, a la que es dedica uns

temps de connexió anormalment alts.

Intentar limitar el temps de connexió, però sense aconseguir-ho, i perdre la noció del temps.

Pensar en la xarxa constantment, inclús quan no s'està connectat a ella i sentir-se irritat

excessivament quan la connexió falla o resulta molt lenta.

Mentir sobre el temps real que s'està connectat o jugant a un videojoc.

Sentir una eufòria i activació anòmales quan s'està davant de l'ordinador.

Podríem dir com a conclusió que les característiques a grans trets dels addictes a les NT són

les següents: connectar-se a l'ordinador només arribar a casa, ficar-se en Internet només alçar-se i

ser l'últim que es fa abans de gitar-se, així com reduir el temps de les tasques quotidianes, com ara

menjar, dormir, estudiar o xerrar amb la família.

44.. 22.. CCAAUUSSEESS

Els joves que es troben en situació de risc són aquells que han crescut en un ambient familiar

poc propici per al seu desenvolupament, o mancat d’un adequat nivell comunicatiu. Solen tenir una

baixa autoestima i han de fugir d’un món adult que els resulta hostil, refugiant-se en les noves

tecnologies.

Aquesta addicció a les NT pot afectar totes les edats però especialment repercuteix sobre els

adolescents. S’uneix en el cas dels adolescents, el fet de trobar-se en un període de canvis físics i

emocionals: no accepten la pròpia imatge corporal, tenen baixa autoestima i altres factors, poden fer

que les noves tecnologies siguen un refugi ideal per que els adolescents projecten davant els altres

una imatge “més ideal” o fins i tot “irreal” de si mateixos per fer-la més atractiva davant els vigents

cànons socials. Els adolescents es troben en una etapa evolutiva que es caracteritza per canvis físics

i psicològics que no arriben a acceptar.

Al principi, els adolescents es connecten a Internet o bé per una necessitat acadèmica o bé per

gaudir, es a dir, contactar amb els amics o jugar. Tot això produeix satisfacció. Més tard, es

9

produeix la síndrome d'abstinència amb tots els seus símptomes associats i la connexió es fa no

buscant tant la satisfacció del principi sinó per evitar el malestar dels símptomes que es produeixen.

Per tot això, es pot considerar que en una situació davant de les NT es pot parlar d’addicció. A

grans trets parlarem dels diversos factors de risc que ens fan més vulnerables a aquesta addicció,

que es poden relacionar amb:

L'objecte en si:

Gran accessibilitat.

Gran excitació, noves experiències, curiositat.

Distorsió del temps (dissociació).

Anonimat i jocs de fantasia, personalitat fictícia.

Intimitat accelerada.

Facilitat d'accés i assequible.

Acceptació social.

A l'entorn:

Publicitat: pressió cap al consum, gran presència en tot tipus de programes de TV.

Societat hedonista.

Crisi situacional: fracàs o desmotivació escolar o problemes familiars.

Manca de límits familiars i absència de coneixement i control patern.

En el propi individu:

Baixa autoestima, inseguretat, manca d'identitat, impulsivitat i manca d'habilitats socials.

Cognitius: atenció dispersa, necessitat d'estimulació nova constant, tendència obsessiva,

etc.

Psicopatològics: depressió, ansietat, TDAH, inestabilitat emocional, trastorns bipolars,

fòbia social, hostilitat.

Com a conclusió, cal dir que el resultat d’aquesta addicció és que els joves no aconsegueixen

desenvolupar les seues habilitats en la vida real i els fa hipersensibles als judicis dels demés,

acreixent la seua inseguretat. A més, comencen a desenvolupar una tendència a l’aïllament, es

trenquen les relacions socials, es produeix el fracàs escolar i apareix l’agressivitat, de vegades

dirigida contra els membres de la pròpia família.

10

44.. 33.. PPRREEVVEENNCCIIÓÓ

Per tal d’evitar aquesta addicció és important que el menor siga conscient de la diferència

que hi ha entre l’ús i l’abús. Per a açò i com a mètode de tractament és convenient dialogar amb ell

per a poder arribar a un acord sobre el temps d’ús que es considera adequat. Una vegada determinat

el temps, és important que l’ajudem a responsabilitzar-se d’açò. L’ús de senyals externes, per

exemple un despertador, que li avisen del temps, pot ser una bona estratègia per a ajudar-lo a

aconseguir-ho.

També és important que les administracions apliquen programes per previndre l’addicció a

les NT. En l’apartat 5 d’aquest treball, s’explica un exemple de programa de prevenció.

44.. 44.. TTRRAACCTTAAMMEENNTT

El tractament ha d’ajustar-se a les peculiaritats de cada subjecte i les seues circumstàncies,

però hem de tindre en compte que la major part dels afectats són adolescents i, per tant, estan

subjectes a canvis orgànics i psicològics que es poden viure amb cert estrés. El primer pas requereix

el reconeixement del problema per part de l’afectat, és a dir, ha de reconèixer que s’està enganxat i

que després de comprendre el problema, s’adopte una actitud de motivació envers el canvi.

L’avaluació i el tractament es portarà a terme en diversos nivells:

A nivell del subjecte:

Avaluar els seus nivells d’autoestima i autoimatge. Estudiar el seu terreny emocional i

explorar la seua adaptació en els àmbits familiar-escolar i social (maneig d’habilitats

socials, relació amb els seus iguals, cercle d’amistats...). Una història evolutiva pot

ajudar-nos a verificar possibles conductes des adaptades amb anterioritat.

El tractament haurà de serà personalitzat i haurà de tractar les diferents àrees afectades

(ja estudiades prèviament), paral·lelament a l’establiment d’un programa conductual,

que supose posar baix control extern la conducta addictiva. L’ideal és que s’arribe a un

acord amb l’afectat, per tal de limitar en temps la conducta no desitjada i supeditar-la a

la realització de tasques positives per a l’individu, però de menor freqüència d’aparició.

La incorporació a teràpies de grup pot ser molt adequada en aquestos trastorns, tant per a

millorar les habilitats socials com en l’acceptació i motivació envers el canvi.

11

A nivell de família:

El paper de la família és molt important en el resultat del tractament. Cal establir una

comunicació no coercitiva i de confiança. És probable que s’haja d’ensenyar estratègies

per a la resolució de problemes i ajustar el sistema de funcionament familiar, identificant

les persones amb major pers en la presa de decisions.

A nivell d’iguals:

Establir complicitats amb alguna persona de la seua edat amb la que tinga una bona

amistat, quan és possible, suposa tindre un aliat important. Aquestes amistats poden

servir-li de suport i acompanyament en tot el procés i ajudar-li a superar la seua

addicció.

Algunes de les recomanacions preventives generals per a pares i educadors són les següents:

És necessari fomentar i ensenyar un ús responsable de les noves tecnologies: cal crear un

hàbit, fomentar l’ús d’aquestes com a premi o privilegi i no com un dret. També és necessari

limitar el temps d'ús, programar horari d'activitats a la xarxa i no utilitzar l'ordinador a

l'habitació sinó en espais comuns. Altre aspecte important a tindre en compte és el de no

permetre que mantinguen cap contacte amb desconeguts, que no donen dades personals i

que tampoc descarreguen arxius o programes "sospitosos".

Cal utilitzar filtres i programes per al control de continguts.

Potenciar la vida familiar: acompanyar-los a l'hora de jugar, que ho facen amb amics a casa

o fora.

Educar i reforçar altres formes d'oci.

Desenvolupar factors personals de protecció.

55.. IINNTTEERRNNEETT,, MMÒÒBBIILL II VVIIDDEEOOJJOOCCSS

INTERNET:

Els joves es connecten a Internet tant per estar en contacte i vincular amb el seu grup d'iguals

superant la distància física, així com per expressar i parlar de temes que des de la relació cara a cara

els seria difícil o impossible de realitzar.

12

L'efecte desinhibidor de l'anonimat i l'absència de contacte visual li permet expressar alguna

necessitat o emoció desagradable o, en altres ocasions, ser honest, obert i expressar emocions sobre

assumptes personals que no podrien ser fàcilment discutits cara a cara.

L'adolescent es troba en un món diferent, sense les limitacions del món "real", un lloc on

s'oculta la vergonya i sorgeixen les intimitats del seu món intern. Així mateix, en aquestes edats,

l'atractiu d'Internet augmenta perquè inclou la relació virtual amb amics i desconeguts i perquè

l'absència d'elements de la comunicació no verbal facilita la interacció i possibilita emmascarar la

identitat personal. Aquest fet pot provocar la vivència d'una experiència plaent i d'excitació

alleugerint l'avorriment, la tensió, la depressió i l'ansietat; també permet la correspondència amb els

iguals les 24 hores, contactar amb persones que d'altra manera no hauria conegut, mantenir el

contacte amb amics al mínim cost i ser tingut en compte.

L'ús que l'adolescent fa d'Internet pot ser problemàtic quan el nombre d'hores de connexió

afecta el correcte desenvolupament de la vida quotidiana, causant-li estats de somnolència, alteració

de l'estat d'ànim, reducció de les hores dedicades a l'estudi o als seus obligacions, i addictiu quan

entra en joc la seua identitat.

MÒBIL:

El telèfon mòbil té diversos significats en la vida de l'adolescent. Per un costat, el mòbil és

una part natural i important de la seva quotidianitat i l'utilitza com un mitjà per organitzar les

activitats de la vida diària. També s'ha convertit en un mitjà per construir un vincle social i per

definir el propi espai de cadascú en relació amb els altres. Per un altre costat, el mòbil intervé

significativament en la socialització ja que permet definir la identitat de l'adolescent tant

individualment, a força de personalitzar l'aparell de diverses formes, colors, tons, etc.; com

col·lectivament creant un llenguatge especial de grup, missatges de text i trucades perdudes.

Així mateix, el mòbil actua de barrera de seguretat davant els pares des del moment en que

aquests no poden accedir al seu telèfon personal. Paral·lelament, hi ha dues raons per les quals els

pares comprarien un mòbil als seus fills, la primera és la necessitat de control i la segona assegurar

una unió amb ells.

Les raons per les quals el mòbil és tan atractiu per a l'adolescent són variades:

13

la tipologia de la comunicació que permet el contacte continu i immediat amb la xarxa

de relacions socials;

el temps i privacitat atès que el mòbil és atemporal i permet connectar-se amb rapidesa

a qualsevol hora, així com "escapar" del control patern;

la identitat personal ja que el grau de personalització que permet el mòbil facilita el

procés d'adquisició de la identitat personal;

la socialització en tant que el mòbil fomenta el procés d'emancipació dels pares i entre

els adolescents és un símbol d'estatus social

i la instrumentalitat en referència a l'ús de l'aparell com a despertador, rellotge de

butxaca, gravadora, agenda, plataforma de jocs o ràdio.

VIDEOJOCS:

Les motivacions que porten l'adolescent a practicar amb els videojocs són variades: permeten

viure una aventura en primera persona on la persona posa en pràctica estratègies en un entorn

virtual sense conseqüències en la vida real; infereixen en valors com la tecnologia, la informàtica i

la novetat; són accessibles i econòmics i es poden realitzar en grup o en solitari, a casa o en un

cyber, influeixen en l'autoestima, la confiança en un mateix i la capacitat de superació, i per

descomptat, són emocionalment estimulants causa a la intensitat i rapidesa.

Entre el món dels videojocs cal ressaltar els MMORPG (de l'Anglès: Massively Multiplayer

Online Rol Play Game), una barreja entre els videojocs clàssics i els jocs de rol. Aquest tipus de

videojocs permeten a milers de jugadors introduir-se en un món virtual de forma simultània a través

d'Internet, interactuar entre ells i realitzar diverses aventures o missions.

Així doncs, els jugadors de MMORPG, entre els quals per cert hi ha cada vegada més

dones, aconsegueixen la seua puntuació acumulant experiència i aconseguint missions (hi ha una

relació directa entre les hores jugades i la puntuació del personatge). Per a això, s'han de crear un

personatge o avatar que viurà en aquest món de fantasia i que es relacionarà amb els altres

personatges. Moltes vegades és necessària la cooperació entre diversos jugadors, ja que per a

resoldre missions es necessita un equip de diversos avatars que un sol jugador no pot manejar al

mateix temps.

14

Els jugadors de MMORPG són els que tenen més risc de desenvolupar una problemàtica

addictiva, en els MMORPG més del reforç social, es posa en joc la identitat, es viu en un món

virtual ple de fantasia, es pot llaurar un prestigi, es compleixen fantasies de poder, etc.

66.. PPRROOGGRRAAMMAA PPRREEVVEENNTTIIUU

Presentem un exemple de programa que s’ha creat per previndre l’addicció a les noves

tecnologies en l’àmbit escolar.

Aquest programa pioner de prevenció de l’addicció a les noves tecnologies va estar elaborat

per la Fundació Gaudium i finançat per l’Agència Antidroga de la Comunitat de Madrid l’any 2006.

El programa s’anomena Avanzamos i té una duració de 3 sessions de 2 hores. Com que les

addiccions solen aparèixer per primera vegada en preadolescents i adolescents, es va pensar que el

marc més adequat per efectuar la prevenció de forma efectiva era en l’àmbit escolar i en l’àmbit

familiar d’aquestos xiquets. Encara que l’àmbit escolar abasta un munt d’edats, es centra en cinquè i

sisè de Primària de tots els tipus d’escoles (públiques, concertades i privades). El programa també

es dirigeix als pares dels xiquets.

L’efectivitat del programa requereix el compliment dels següents aspectes:

Que els/les xiquets/es estiguen informats/des sobre l’existència del risc d’addicció a les

noves tecnologies.

Que els/es xiquets/es estiguen formats/des en els factors de prevenció.

Que pares/mares i educadors/es estiguen informats/des i formats/des adequadament sobre les

noves tecnologies i el seu ús.

Els objectius generals del programa preventiu són:

Introduir el concepte: les noves tecnologies son bones si se les dóna un ús adequat.

Donar a conèixer els factors que hi ha darrere de la conducta addictiva.

Entre els objectius concrets trobem:

Informar sobre els factor de risc i els factors de protecció i com manejar-los.

Proporcionar informació per poder distingir entre afició i addicció.

Donar a conèixer les fases del procés d’addicció i les principals senyals de risc.

15

Descobrir la importància de posseir una autoestima positiva per a la prevenció d’addiccions i

per aprendre a millorar-la.

Ensinistrar en mètodes i tècniques de solució de conflictes.

Comprendre les relacions emocionals i ensenyar tècniques per al seu maneig.

Maneig del fracàs escolar con causa i/o conseqüència de dependència.

Ensenyar estratègies per a una comunicació eficaç.

Potenciar una toma de decisions responsable respecte a la utilització del temps lliure.

Aquestos objectius concrets s’assoleixen a través de diferents continguts que tracten sobre les

noves tecnologies (Internet, videojocs i telèfon mòbil) els aspectes psicològics relacionats amb

l’addicció (resolució de problemes, autoestima, assertivitat, habilitats socials) i l’oci i el temps

lliure.

Dels continguts relacionats amb les noves tecnologies, cal mencionar que es vol transmetre

que cal conèixer i adquirir conductes adequades cap al seu ús, conèixer els avantatges d’aquest,

adquirir normes i conscienciar dels seus riscos.

Alguns indicis d’addicció:

En el cas d’Internet (encara no es pot parlar d’addicció):

Pèrdua d’atenció sobre el tema inicial.

Falsificar la identitat.

Prioritat del món virtual sobre el real.

Cerca de satisfacció (la informació passa a un segon pla).

Tolerància (respecte del seu ús).

Disminució del temps dedicat a altres tasques.

En el cas dels videojocs:

Pèrdua de temps d’estudi.

Fracàs escolar.

Agressivitat.

En el cas del telèfon mòbil:

Nerviosisme o angoixa si no es té el mòbil a prop.

Tindre sempre el mòbil a prop i encès sense causa.

16

Manar missatges o parlar en horari destinat al son.

El seu ús impedeix realitzar altres activitats.

També és important que els xiquets aprenguen que s’han de complir unes normes de seguretat

en l’ús de les noves tecnologies, com ara la importància de la privacitat i normes en el seu ús

(descansar cada cert temps, utilitzar videojocs apropiats a l’edat...). En definitiva, realitzar un ús

responsable de les noves tecnologies i del seu oci i temps lliure: ús eficaç del temps lliure i mostrar

les noves tecnologies com a ferramentes que no han d’impedir-nos realitzar altres activitats.

77.. CCOONNCCLLUUSSIIOONNSS

Un cop hem estudiat el fenomen de l'addicció a les noves tecnologies, ens agradaria remarcar

algunes de les conclusions a què hem arribat.

En primer lloc, comentarem els motius principals que tenen els adolescents per estar

enganxats a Internet: efecte desinhibidor al no estar cara a cara, anonimat, món diferent al “real” i

relació virtual amb amics i desconeguts.

Com a conseqüència de tot açò, el xiquet o adolescent viu una experiència plaent, excitant i

entretinguda, pot contactar amb persones que a la vida real mai hauria pogut conèixer i mantenir en

contacte amb el seu grups d’amics i ser tingut en compte per ells.

En segon lloc, el mòbil s’ha convertit en una part natural i important de la vida dels

adolescents: mitjà per l’organització de les activitats de la vida diària, mitjà per construir un vincle

social...És a dir, el mòbil intervé d’una manera molt important en la socialització, permetent definir

la seua identitat personal i grupal.

En tercer lloc, els videojocs motiven als usuaris a viure aventures sense conseqüències en la

vida real, infereixen en valors com la tecnologia, la informàtica i la novetat, són accessibles

econòmicament per la gran majoria de públic, influencien en l’autoestima personal, la confiança i la

capacitat de superació. Cal mencionar l’augment de MMORPG, que compleixen les

característiques que fan d’un videojoc un entreteniment altament addictiu.

17

Ens agradaria ressaltar que col·loquialment es pot confondre l’addicció a Internet, als

videojocs o als mòbils, però es pot estar parlant d’un "sobre ús". La nostra conclusió és que, una

activitat relacionada amb les noves tecnologies, és addictiva únicament, quan està en joc la identitat

de la persona. La identitat virtual podria arribar a ser més important que la vida real, donat el

reconeixement que aquella persona rep en la comunitat virtual, donada la importància i poder del

seu personatge, o per tot el que pot aconseguir sent aquell ésser de fantasia (igual ocorreria sent un

"Nick" del xat). En conseqüència, aquesta persona pot passar la major part del temps en aquest

"món paral·lel", tornant al real únicament per menjar, dormir i complir les seves obligacions.

A tall de conclusions finals cal comentar que ...

Les NT tenen un enorme potencial comunicatiu i educatiu però també comporta riscos.

Les NT han suposat i ho segueixen sent, un gran avanç i deriven unes conseqüències molt

beneficioses i avantatjoses a nivell laboral, acadèmic, cultural i lúdic; que difícilment es pot

discutir ni posar en dubte en l'actualitat.

En el balanç benefici/risc aporten molt més en positiu que el potencial risc de

desenvolupament de conductes addictives.

El punt anterior no pot amagar la necessitat de prendre mesures en aquells casos en què es

detecten riscos contrastats o situacions patològiques que exigeixen algun tipus d'intervenció.

La percepció que la societat ha desenvolupat necessita ajustar a la realitat, en relació al

potencial addictiu derivat d'un ús inadequat de les NT.

L'ús d'aquestes tecnologies no té perquè implicar el deixar d'utilitzar un altre tipus de relació

més personal i directa o altres formes d'entreteniment. De fet paradoxalment les NT

tendeixen a aïllar a qui n'abusa encara que una de les seves majors virtuts és la de

"connectar" a les persones.

Les NT no són les que produeixen les conseqüències d'aquestes addiccions, es tornen

addictes les persones que prèviament tenen algun problema.

Tenint en compte l'etapa que viuen els adolescents, a més de responsabilitzar els adolescents

d'aquest ús inadequat cal recordar que la responsabilitat també és dels pares, educadors,

polítics i la societat en general, i és obligació de tots el posar tots els mitjans per evitar en el

possible els riscos i conseqüències perjudicials què està tenint l'ús inadequat de les NT i

fomentar i impulsar les enormes avantatges d'aquestes.

18

88.. BBIIBBLLIIOOGGRRAAFFIIAA

● Echeburúa, Enrique; Labrador, Francisco Javier i Becoña, Elisardo. Adicción a las nuevas

tecnologias en adolescentes i jóvenes. Madrid: Ediciones Piràmide, 2009.

● Cinteco. Psicologia Clínica y Psiquiatría. Profesionales. ¿Adicción a las nuevas tecnologias?

<http://www.cinteco.com/profesionales/2011/05/04/%C2%BFadiccion-a-las-nuevas-tecnologias/>

[Consulta: 10 de març de 2012]

● Comunidad de Madrid. Consejeria de Sanidad.

<http://www.madrid.org/cs/Satellite?c=CM_Actuaciones_FA&cid=1142285611119&idConsejeria=

1109266187266&idListConsj=1109265444710&language=es&pagename=ComunidadMadrid%2F

Estructura&pv=1142286569825&sm=1109265843983> [Consulta: 4 d’abril de 2012]

● Fundació Gaudium

<http://www.fundaciongaudium.es/es/> [Consulta: 4 d’abril de 2012]

● Fundació Gaudium. Talleres de prevención de Fundaciín Gaudium en el informativo de TVE 1.

<http://www.fundaciongaudium.es/es/videos/Videos/show/talleres-de-prevencion-de-fundacion-

gaudium-en-el-informativo-de-tve-1-186> [Consulta: 4 d’abril de 2012]

● Infocop Online. Adicción a las nuevas tecnologías en adolescentes y jóvenes – Simposio

internacional.

<http://www.infocop.es/view_article.asp?id=2087> [Consulta: 8 de març de 2012]

● Medina Gonzàlez, Laura. Programa para la prevención de la adicción a Internet. Centro de

Psicología Bertrand Russell.

<http://www.aseteccs.com/revista/pdf/v04/adiccion_internet.pdf> [Consulta: 28 de març de 2012]

● Monografias.com. Boris Villanueva. Adicción a Internet.

<http://www.monografias.com/trabajos6/adin/adin.shtml> [Consulta: 10 de març de 2012]

19

● Prisma. Diariomedico.com.

<http://medicablogs.diariomedico.com/prisma/2012/01/20/la-oms-informa-de-que-un-15-de-los-

espnoles-son-adictos-a-las-nuevas-tecnologias/> [Consulta: 10 de març de 2012]

● Psicodiagnosis.es. Área clínica. Adicción a las nuevas tecnologias.

<http://www.psicodiagnosis.es/areaclinica/trastornosdeconducta/adiccionanuevastecnologias/index.

php> [Consulta: 10 de març de 2012]

● Picología Online. Rosa Vera García. No sin mi móvil.

<http://www.psicologia-online.com/autoayuda/adiccion-movil/adicion_telefono.shtml> [Consulta:

8 de març de 2012]

● Saludable. Las redes sociales son tan adictivas como el tabaco.

<http://saludable.infobae.com/las-redes-sociales-tan-adictivas-como-el-tabaco-y-el-alcohol/>

[Consulta: 8 de març de 2012]

● Saludalia. Adolescentes y nuevas tecnologías: ¿es posible llegar a la adicción?

<http://www.saludalia.com/Saludalia/servlets/contenido/jsp/parserurl.jsp?url=web_saludalia/reporta

jes/doc/reportajes/doc/doc_adicciones_adolescentes.xml> [Consulta: 10 de març de 2012]

● Xavier Carbonell: "Las adicciones a las nuevas tecnologías y a las drogas son comparables

psicológicamente"[en línia]. Joel Albarrán. La Vanguardia [ref. de 15 febrer 2010]. Disponible en

Internet:

<http://www.lavanguardia.com/internet/20100215/53886499865/xavier-carbonell-las-adicciones-a-

las-nuevas-tecnologias-y-a-las-drogas-son-comparables-psicologic.html> [Consulta: 10 de març de

2012]