Què pots fer amb l'in�nitiu?

Curs de valencià B1 de la Universitat d'Alacant i Información

Fascicle 16. L'infinitiu

Vols saber com sonen els verbs que acabes de llegir? https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u16-a01.mp3

1. Expressar diversos valors (com l’obligació, la probabilitat, la possibilitat, la imminència, la voluntat...) a través de perífrasis verbals: –Has d’atendre més! –Ja ha enfosquit, deuen ser més de les huit.–Ja pots mirar la televisió.–No em distragues, estic a punt d’endevinar el misteri!

2. Usar-lo com a un substantiu dins d’una oració: –Fer esport sense haver calfat abans és molt arriscat.–M’agrada molt menjar amb els amics.

3. Indicar la destinació d’accions en què es produeix un moviment: –He vingut a parlar amb tu.–Si ixes fora a jugar, posa’t la jaqueta.

4. Formar el passat perifràstic: –Ahir vam comprar unes hamaques noves per al jardí.–Quan vas regar les plantes per última volta?

A Comprensió escrita

Retrat d’una família nombrosa

Molta gent pensa que ser membre d'una família nombrosa és un privilegi. En canvi, altres consideren que és un maldecap. Jo pertanc a una família nombrosa i puc assegurar que hi ha un poc de tot plegat. A casa vivim set persones: els meus pares, la meua germaneta petita, que acaba de fer els deu anys, dos germans bessons de díhuit, l'avi Pere, que en té noranta-dos, i jo, que sóc la filla major amb els meus vint anys i escaig. Bé, sí, i Saora, la gossa, que és quasi com una persona més.

A poqueta nit, tots ens afanyem a agafar lloc en la sala d'estar, ja que, llevat del iaio i la gossa, que tenen la llotja de preferència reservada al cantó dret del sofà, la resta de la família ens les hem d'apanyar per a no haver de passar la vetlada familiar amb el cul damunt de l'estora. Cada setmana un membre de la família assigna quins canals televisius sintonitzem diàriament. Però de vegades és debades, perquè no podem sentir bé què hi diuen, ja que l'avi sol passar-se una llarga estona enraonant amb la gossa i fent-li observacions sobre l'actualitat política, meteorològica o esportiva. La gosseta sempre el mira de fit a fit mentre inclina el cap cap a un costat i alça les orelles amb posat d'atenció. De tant en tant, li respon amb llepades a la galta.

Un altre moment molt intens es produeix quan estem a taula. Tots ens hem hagut d’ensinistrar, com a necessitat adaptativa, en l'art de pelar gambes i llagostins amb eficiència i rapidesa, ja que, si t'encantes, no en tastes! Els bessons són uns especialistes en la matèria i ho arrasen tot en un tres i no res. El

Exercici 1. Llig el text següent:

Saps que trobar a faltar és una expressió que significa ‘sentir l’absència o la llunyania d’algú’? I que de fit a fit vol dir ‘fixament, amb la vista fixa’?

Saps que escaig fa referència a una fracció indeterminada que excedeix una quantitat redona? En aquest cas, equivaldria a dir vint-i-tants.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u16-a02.mp3

Exercici 2. Ara escolta atentament el text que acabes de llegir i, després, intenta repetir-lo tu.

ORAL

simplecompost

parlarhaver parlat

ballarhaver ballat

referhaver refet

fondrehaver fos

afavorirhaver afavorit

traduirhaver traduït

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació

mateix ocorre amb les porcions de coca, creïlles fregides o altres menjars suposadament per a compartir. Hem d'engolir-nos-ho tot amb avidesa, quasi sense mastegar.

Alguns punts positius de ser família nombrosa són els descomptes que aconseguim en utilitzar els transports públics o a l'hora d'assistir a espectacles. Tanmateix, quan els bessons van fer deu anys, mon pare va haver de malvendre el cotxe i fer un préstec per a comprar un monovolum de set places. Ara, des que van complir els 18 anys, he de fer torns amb ells i amb els pares per a poder agafar el cotxe si vull desplaçar-me per separat. Un altre inconvenient el patim quan ens cal moure’ns per grans ciutats, ja que sempre ens toca agafar dos taxis. Per tant, els descomptes que aconseguim per un costat, els perdem per un altre.

M'estime la meua família, però, per tot açò i per moltes altres coses, no descarte la idea d'arribar a independitzar-me algun dia i no haver de compartir habitació ni escoltar la música insuportable dels meus germans. El qui més ho agrairia seria sobretot el meu malmés estómac, que fa anys que no sap què és poder fer un mos amb tranquil·litat, assaborir cadascun dels ingredients i fer una digestió com cal. No obstant això, com els trobaria a faltar!

Fascicle 16. L'infinitiu

Si usem l’estructura [caldre + infinitiu] en una oració negativa, passa a significar que no és necessari fer alguna cosa: No cal que vingues demà si no vols. En canvi, si passem a negativa l’estructura [haver-se de + infinitiu], adquireix el sentit de prohibició: No s'ha de fumar en el menjador.

L’estructura [anar a + infinitiu] també ens serveix per a expressar un moviment i una destinació: Vaig a comprar a la tenda. Amb els verbs vindre, eixir, entrar, tornar, etc. podem formar estructures similars amb aquest mateix valor: Venim a fer una reclamació. Eixim a prendre la fresca a la terrassa? Entra a agafar la jaqueta, que fa fred.

Saps que afanyar-se vol dir ‘actuar ràpidament’?

Saps que ajocar-se deriva de joca (‘lloc on van a dormir les gallines’) i significa ‘anar-se’n a dormir’? Per proximitat de sentit, també s’usa per a indicar que ens assentem en algun lloc durant bastant temps.

a) Quants fills i filles tenen els pares de la narradora?

b) Què ocorre si no s'afanyen per a agafar lloc en el sofà?

c) Quin vehicle té la família? Qui el condueix?

d) Quins avantatges veu la narradora en la idea d'independitzar-se?

e) Què vol dir malmés, el participi del verb malmetre?

Exercici 3. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:

A banda de l’imperatiu, per a comunicar a algú una orde, una instrucció o un consell podem usar diverses estructures que expressen obligació:

• [Haver de + infinitiu]: Heu de parar davant del senyal de stop.

• [Caldre que + subjuntiu]: Cal que emplenes el formulari per a inscriure't al curs.

• [Deure + infinitiu]: Devem pagar l'endarreriment de la factura de l'aigua.

• [Ser necessari o menester que + infinitiu]: És menester que demanes la clau al cambrer si vols anar al lavabo.

També podem donar una orde de manera més general, és a dir, sense que vaja dirigida a cap persona en concret:

• [Caldre + infinitiu]: Per a votar cal tindre almenys díhuit anys.

• [Haver-se de + infinitiu]: S'ha de respectar l'orde de la tanda.

B Gramàtica

B1. L’expressió de l’obligació

En moltes ocasions, necessitem expressar que una acció ocorrerà d’una manera imminent, és a dir, en un futur molt pròxim, quasi seguit a l’acte de parla. Per a fer-ho, disposem de diversos recursos:

• El present o el futur acompanyats d’adverbis com ara, de seguida, ara mateix, tot seguit, a continuació, immediatament: Voleu saber què va passar? Ara vos ho conte! Tot seguit sabreu la veritat.

• L’estructura [estar a punt de + infinitiu]: Aguardeu un moment, que estic a punt d'acabar.

• L’estructura [anar a + infinitiu], sempre que faça referència a una acció del passat: Què anaves a contar-me quan ens va interrompre Sebastià?

B2. L’expressió de la imminència

Exercici 4. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) La narradora considera que pertànyer a una família nombrosa té avantatges i desavantatges.

b) Cada mes li toca a un membre de la família triar la programació de la televisió.

c) Dels quatre germans, la narradora va ser la primera que va nàixer.

d) A taula solen dinar tranquil·lament.

e) El transport públic els costa més barat per ser família nombrosa.

Exemple: Cal callar. [tu] Has de callar.

a) Caldrà llogar un furgó per a fer la mudança. [ell]

b) Calia estar molt atents. [vosaltres]

• A l'hora de seure a taula...

• Quan viatgem en avió...

• Si tens una primera cita...

Exercici 5. Digues almenys dos consells vàlids per a les situacions següents. Utilitza les estructures que hem vist adés:

Exercici 6. A continuació, t’oferim unes quantes oracions en què expressem l’obligació de manera genèrica amb l’estructura [caldre + infinitiu]. Transforma-les usant [haver de + infinitiu] i aplica-les a la persona que t’indiquem entre claudàtors:

ORAL

a) Ara no em molesteu, que resoldre el misteri!

b) Pere, et prometem que avisar-te, però se’ns va avariar el mòbil.

c) Presteu-me atenció: vos explicaré una història increïble.

d) Comporteu-vos, que els convidats vindre!

e) Anit, quan dutxar-me, van tallar l’aigua.

f) No protesteu més, que ja aplegar!

Els jugadors estaven a punt d'eixir al de joc quan els oncles arribaven a casa. Tots ens vam assentar davant del televisor per veure el partit. Els meus germans i els meus cosins es van en terra, perquè jo m'havia més que ells i m’havia quedat l’última cadira lliure. El pare duia la amb l'aperitiu, però, abans que poguera deixar-la damunt de la taula del menjador, tots ens vam llançar com a bèsties a agafar qualsevol matèria comestible. Només el iaio gaudia de plat propi, que compartia amb la gossa. L’animal, entre mos i mos, feia un d’agraïment.

El partit va ser molt emocionant. A falta d’un minut, amb empat en el marcador, al nostre equip li van xiular un a favor. En aquell moment, mon pare va saltar de l’alegria. En caure, va accidentalment el , el va desbaratar i es va apagar el televisor.

Exercici 7. Ompli els buits de les oracions següents amb l’estructura adequada per a expressar una acció imminent:

Exercici 8. Ompli els buits amb les paraules del requadre.

ajocar, famolenques, safata, xafar, lladruc, terreny, de bon grat, afanyat, comandament, penal

c) Cal respectar tots els senyals. [nosaltres]

d) Va caldre prendre mesures urgentment. [elles]

e) Ha calgut refer tot el treball. [jo]

f) Cal menjar més sa i fer un poc d’esport. [tu]

Hi ha dos estructures d’infinitiu que ens permeten introduir indicacions temporals:

• [en + infinitiu] indica accions puntuals immediatament anteriors a l’acció principal: En sopar, eixirem a caminar. En acabar la classe, vaig anar a la biblioteca.

• [al + infinitiu] indica accions duradores que ocorren simultàniament a l’acció principal: Al travessar el carrer, em va sonar el telèfon.

Saps que dona significa ‘persona de sexe femení’, mentre que muller només fa referència a la dona casada en relació amb el marit?

Exemple: Roger i Antoni Roger és el pare d'Antoni i Antoni és el fill de Roger.

a) Àngela i Jordi

b) Anna i Agnés

c) Antoni i Laia

d) Àngel i Mercé

a) De pare músic, fill ballador.

b) Ni sopem, ni el pare es mor.

c) Tindre el pare alcalde.

d) Quedar-se per a tia.

e) Com a bons germans.

f) Al vell, foc amb ell.

g) Qui no té padrins, no el bategen.

h) Ser fill de pare tendre.

1) Quedar-se una dona fadrina.

2) Fraternalment.

3) Els fills s’assemblen molt als seus pares.

4) L’opinió dels iaios no compta.

5) Deteriorar-se algú molt ràpidament.

6) Trobar-se un assumpte en punt mort.

7) Poder valdre’s de bones influències.

8) Qui no té qui l’ajude, no sol aconseguir el que vol

e) Agnés i Jordi

f) Núria i Antoni

g) Àngel i Neus

h) Laia i Àngel

Exercici 10. Explica quina relació de parentiu tenen respectivament les persones que t'indiquem a continuació. Fixa't en l'arbre genealògic i segueix l'exemple:

ORAL

a) L'ametler va (TRAURE FLOR) a finals de gener, però es va (SECAR-SE A CAUSA DEL FRED) i les flors es van (PERDRE LA FRESCOR I ARRUGAR-SE).

b) Pere es va (FER-SE ROIG) quan el van (LLOAR I DEMOSTRAR AFECTE) davant de tothom.

c) Quan cuina ell, sempre afig al plat alguna espècia exòtica. A tots ens agrada (DEGUSTAR) les seues creacions!

d) El pare es va (ENFADAR) amb els meus germans perquè van (FER XOCAR) el cotxe contra una columna. Els ha dit que ara han d' (GUARDAR DINERS) per a pagar la reparació.

e) Sort que m'agrada (VIURE JUNTS) amb la meua família, perquè a hores d’ara no tinc diners per a (PAGAR PER VIURE DURANT UN TEMPS EN ALGUN LLOC) un pis!

Exercici 11. Ompli els buits amb els verbs del requadre. Per a ajudar-te, t’oferim les definicions entre parèntesis:

Exercici 12. Relaciona les locucions i frases fetes de l’esquerra amb el significat o l’equivalent adequat:

afalagar, conviure, enrogir, enutjar, estalviar, estavellar, florir, gelar, llogar, marcir, tastar

C Ortogra�a i pronúncia

Dos consonants en posició �nal

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u16-a03.mp3

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u16-a04.mp3

D Vocabulari

Parentius

el pare, la mare, el fill, la filla, el germà, la germana, l'avi (o el iaio), l'àvia (o la iaia), el besavi, la besàvia, el rebesavi, la rebesàvia, el nét, la néta, el besnét, la besnéta, el rebesnét, la rebesnéta, l'oncle, la tia, el nebot, la neboda, el cosí, la cosina, el cunyat, la cunyada, el gendre, la nora, el sogre, la sogra, el consogre, la consogra, el padrastre, la madrastra, el germanastre, la germanastra, el padrí, la padrina, el fillol, la fillola, el marit o l’home, la muller o la dona, l'exmarit, l'exmuller (o l'ex)

L'estat civil

solter-soltera (o fadrí-fadrina), casat-casada, viudo-viuda, divorciat-divorciada, separat-separada, orfe-òrfena

D1. Els parentius i l’estat civil

Exercici 9. Escriu en el requadre les 20 paraules que escoltaràs en l'àudio següent:

L'infinitiu és una de les tres formes no personals del verb, al costat del participi i el gerundi. L’infinitiu funciona de manera equivalent a un substantiu, mentre que el participi i el gerundi equivalen, respectivament, a un adjectiu i a un adverbi. La forma de l’infinitiu determina a quina conjugació pertany cada verb: 1a (-ar), 2a (-er, -re) o 3a (-ir). Els verbs dir i dur pertanyen a la 2a conjugació.El valencià és molt regular a l’hora de crear derivats verbals. Així, per exemple, tots els derivats de verbs de la 2a conjugació corresponen a eixa mateixa conjugació:

En ocasions, l’infinitiu verbal es consolida també com a substantiu ple: berenar, dinar, esmorzar, sopar, menjar, saber, poder, dir: El dinar t’ha eixit molt bo. Tinc el poder! Això és un dir. El saber no ocupa lloc.

E Flexió verbal

-cebre apercebre, concebre, decebre, percebre, rebre...

cloure concloure, excloure, incloure, recloure...

córrer concórrer, discórrer, escórrer, incórrer, ocórrer, recórrer, socórrer...

fondre confondre, difondre, infondre, refondre...

-metre admetre, cometre, emetre, permetre, prometre, remetre, trametre...

rompre corrompre, interrompre, irrompre, prorrompre...

Roger

EnricAntoni

Neus Mercé

Pere

Laia

ÀngelNúriaAnna

Agnés

JordiÀngela

Solucions:Exercici 3a) Tenen quatre fills: dos xics i dos xiques. b) Exceptuant l'avi i la gossa, si els altres no aconsegueixen lloc en el sofà han de seure en l'estora per a veure la televisió. c) La família té un monovolum i el condueixen els pares, els germans bessons i la narradora. d) No haurà de compartir habitació, ni escoltar la música que posen els seus germans. A més, podrà dinar tranquil·lament sense presses. e) Significa 'danyat, en mal estat'.

Exercici 5 (solució orientativa) • A l'hora de seure a taula... cal esperar que estiguen presents tots els comensals / no s'ha de parlar amb la boca plena...• Quan viatgem en avió... hem de arribar a l'aeroport amb un mínim d'una hora d'antelació / hem de desconnectar els aparells electrònics durant l'enlairament...• Si tens una primera cita... cal que sigues puntual / has de comportar-te amb naturalitat

Exercici 6a) Haurà de llogar un furgó per a fer la mudança. b) Havíeu d’estar molt atents. c) Hem de respectar tots els senyals. d) Van haver de prendre mesures urgentment. e) He hagut de refer tot el treball. f) Has de menjar més sa i fer un poc d’esport.

Exercici 7a) Ara no em molesteu, que estic a punt de resoldre el misteri! b) Pere, et prometem que anàvem a avisar-te... c) Presteu-me atenció: ara / tot seguit / ara mateix vos explicaré... d) els convidats estan a punt de vindre! e) quan anava a dutxar-me, f) ja estem a punt d’aplegar

Exercici 4aV, bF, cV, dF, eV

Exercici 8terreny / ajocar / afanyat / safata / famolenques / de bon grat / lladruc / penal / xafar / comandament

Exercici 9profund, desert, gest, vagabund, angoixant, assalt, rumb, basc, pretext, sarment, disgust, context, sang, hort, solt, immund, agraïment, mol·lusc, llamp, cranc

Exercici 11a) florir, gelar, marcir, b) enrogir, afalagar, c) tastar, d) enutjar, estavellar, estalviar, e) conviure, llogar

Exercici 13a) Es tracta d’una ironia, significa justament el contrari del sentit recte. b) Les flors, però se solen pansir prompte i no són un regal original. c) Han canviat els regals per a tots per l’amic invisible. d) Com a mínim, cal saber-ne la talla, els colors favorits, l’estil de vestir... e) Significa que no s’han de buscar defectes a un regal.

Exercici 14aV, bV, cF, dF, eV

Exercici 15Les famílies unipersonalsEn el pol oposat de les famílies nombroses, es troben les unipersonals. Es tracta de conjunts familiars compostos per una única persona, que viu independentment en una casa pròpia o de lloguer. Solen ser majoritàriament persones joves, que transiten per una determinada etapa iniciàtica. Però algunes s’aficionen a eixa condició i decideixen lliurement no canviar-la en la vida.La persona que viu sola no té al costat la figura d’un cònjuge amb qui compartirà experiències de tot tipus, però també discutirà sobre què faran en vacances o quina pel·lícula veuran al cinema. Conseqüentment, tampoc no rebrà visites dels sogres, perquè no en tindrà. No podrà gojar dels suculents dinars als quals solen convidar, però tampoc haurà de suportar consells no demanats ni un bon cabàs de manifasseries.En la família unipersonal tampoc no hi ha xiquets. Des d’un punt de vista pragmàtic, s’estalviarà haver de vestir-los, fer-los i donar-los els menjars, i dur-los a les revisions mèdiques rutinàries. Com a contrapunt, no coneixerà, almenys en aquesta etapa, la immensa alegria que suposa veure créixer al teu voltant els teus descendents.

Exercici 12a3, b6, c7, d1, e2, f4, g8, h5

Exercici 10a) Àngela i Jordi són germans. Àngela és la germana de Jordi i Jordi és el germà d'Àngela.b) Anna és la nora d'Agnés i Agnés és la sogra d'Anna.c) Antoni és l'avi de Laia i Laia és la néta d'Antoni.d) Àngel i Mercé són cònjuges. Àngel és el marit o l'home de Mercé i Mercé és la muller o la dona d'Àngel.

e) Agnés és la besàvia de Jordi i Jordi és el besnét d'Agnés.f) Núria i Antoni són cunyats. Núria és la cunyada d'Antoni i Antoni és el cunyat de Núria.g) Àngel i Neus són cosins. Àngel és el cosí de Neus i Neus és la cosina d'Àngel.h) Laia és la neboda d'Àngel i Àngel és l'oncle de Laia.

Autoria: Juli Martínez Amorós (coordinador) i Rosa Anna Guijarro Contreras.

Àudios: Lídia Garrigós Miquel Maquetació: Jesús Ángel López Ramón I www.masuno.es

Correu electrònic: puntperpunt@ua.es

Una iniciativa del Servei de Llengües de la Universitat d'Alacant i Información

Exercici 14. Digues si són verdaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

a) Algunes persones fan regals per a després poder usar-los elles.

b) L’amic invisible és una opció alliberadora i, de retop, estalviadora.

c) Els llibres o els discos són un recurs idoni quan no saps què regalar.

d) Les flors són el regal més ben valorat per la majoria de la gent.

e) Si algú fa un agraïment molt exagerat pot ser símptoma que el regal no li ha agradat.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/audios/b1-u16-a05.mp3

Escolta atentament aquest text. Abans, llig les preguntes dels exercicis 13 i 14.

F Comprensió oralExercici 15. Dictat.

https://web.ua.es/va/cau/documentos/au-dios/b1-u16-a06.mp3

a) El text parla de «dos somnis secrets». Creus que eixa expressió està usada en sentit recte o es tracta d’una ironia?

b) Quin regal es considera apte per a diversos esdeveniments? Però, quines pegues té?

c) En què consisteix el gir revolucionari que han pres algunes famílies en matèria de regals?

d) Què cal saber del destinatari per a regalar-li roba?

e) Què creus que significa el refrany «a cavall regalat no li mires el dentat»?

Exercici 13. Has comprés tot el que diu el text? Per a comprovar-ho, respon a les preguntes:

Exercici 16. Acaba de passar l’aniversari del teu millor amic o amiga i a tu se t’ha oblidat comprar-li un regal. Escriu-li un correu electrònic per disculpar-te i explicar-li com li ho compensaràs (150 paraules).

Cita Cultural 19 de maig 19.30 h https://goo.gl/sOCnWp

Seu Ciutat d'Alacant

Cinema en valencià - Buscant la Dory