art romànic (escultura)

ART ROMÀNIC

ESCULTURA

ESCULTURA ROMÀNICA A FRANÇA PÒRTIC DE MOISSAC

Timpà del Pòrtic de Moissac (França).

Pantocràtor, tetramorf i els 24 ancians de l’Apocalipsi.

Pòrtic de Moissac (França). Fugida a Egipte (del fris). Detall d’un parell d’ancians amb instruments musicals

i Pantocràtor.

Mainell (trencallum) del Pòrtic de Moissac amb la figura del patriarca bíblic Abraham i animals demoníacs superposats.

A la dreta detall del rostre d’Abraham.

Pòrtic de Moissac. Un parell de dimonis de la paret del brancal.

• Capitell del Claustre de Sant Pere de Moissac. Dos monstres demoníacs tenen atrapat a un pecador.

Escultura romànica francesa. Nôtre Dame de Poitiers. Façana hiperdecorada. 1)Fornícules amb apòstols; 2) Anunciació; 3) Adam i Eva al costat de l’arbre de la fruita prohibida amb la serp/dimoni que

s’enrosca.

Façana hiperdecorada de la Catedral d’Angulema. Mostra d’horror vacui. El Pantocrator amb els braços oberts dins l’ametlla mística i els quatre símbols dels evangelistes

(Tetramorf)

Detall de la façana de la Catedral d’Angulema. El cavaller que salva a la princesa i mata el drac.

Romànic final.

Detall de la façana de la Catedral francesa d’Angulema. Sant Martí - com a cavaller- regala la

seva capa a un pobre.

Portalada de Sant Llàtzer d’Autún (1130) i Crist Pantocràtor de la Santa Fe (Sainte

Foy) de Conques

Timpà de Santa Magdalena de Vézelay. Crist Salvador dins la màndorla fa descendir els raigs de

l’Esperit Sant sobre els Apòstols (Pentecosta).

Romànic final a França. Triple portada amb arcs ja apuntats de la catedral de Chartres

Pòrtic reial de Chartres. Timpà del Pantocràtor i timpà de la Verge amb el Nin. Romànic final

(Transició al gòtic).

Romànic final. Estàtues de sants del brancal. Pòrtic Reial de la Catedral francesa

de Chartres.

Romànic inicial a Catalunya. Crist crucificat d’Escunhau (la Valld’Aran).- Fris de Genís les

Fonts (Rosselló) amb el Pantocràtor.

Romànic català inicial. Capitells del claustre del Monestir de Santa Maria de Ripoll.

Capitells de Ripoll i de Sant Pere de Galligans (Girona). Inicis del romànic a Catalunya

Capitells del Monestir de Sant Cugat. (Catalunya)

Pòrtic de Santa Maria de Ripoll. Dalt fris amb el

Salvador i els vells de l’Apocalipsi. Després tres registres horitzontals amb sants i escenes de l’Antic

Testament. Dins una mena de fornícules veiem a David

i uns músics. Més abaix encara apareixen uns

animals que es devoren entre ells, i medallons amb

els pecats capitals.

Fris de la Catedral de Girona i Anyell Místic de Sant Pere de Roda.-

Timpà de Santa Maria de Covet. Pantocràtor dins l’ametlla mística aguantada per dos àngels.

ROMÀNIC ARAGONÈS Catedral de Jaca. Timpà amb un crismó flanquejat

per dos lleons.

Al romànic aragonès són freqüents les portalades, de timpans amb crismons. Aquí veiem els de Santa Cruz de la

Serós i San Pedro el Viejo d’Osca.

Capitell del claustre de San Pedro el Viejo d’Osca (Huesca). Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Autor del relleu: Mestre de San Juan de la Peña.

Claustre de San Juan de la Peña (Aragó). Capitells del Mestre homònim: “Caín que mata el seu germà Abel”, “El

Sant Sopar”, “La Resurrecció de Llàtzer”.

Navarra. Timpà de Sant Salvador de Leire. Crist Salvador, la Verge, Sant Pere, un altre Sant i dos escribes (la figura

d’un s’ha perdut). A les arquivoltes figures i màscares diàboliques i símbols dels pecats.

Navarra. Església de Sant Adrià de Vadoluengo. Crismó i detall d’escacat (“ajedrezado” o

“taqueado jaqués”)

Façana de Santa Maria la Real de Sangüesa (Navarra). Pantocràtor i Tetramorf. Apòstols i

sants.

Els dos carcanyols de la portalada de Santa Maria la Real de Sangüesa (Navarra) amb imatges tretes

de llegendes vikingues nòrdiques.

Santa Maria la Real de Sangüesa (Navarra). A l’esquerra figures allargades del brancal i part del timpà amb els condemnats a l’infern, els angels anunciant el judici final i els dimonis. A la dreta el

Pantocràtor jutge, envoltat dels quatre angels que amb la trompa anuncien la fí del món (part central del timpà).

Timpà de Sant Miquel d’Estella. El Pantocràtor dins la màndorla, el tetramorf format per l’àngel (símbol de l’evangelista

Mateu), l’àguila (símbol de Sant Joan), el lleó (símbol de Sant Marc) i el bou (símbol de Sant Lluc). També hi apareixen la Verge i l’apòstol

Sant Joan

Palau dels Reis de Navarra d’Estella. Escena de combat ( es diu que entre el cavaller Roldan i el gegant Ferragut).

Arqueta d’ivori amb les relíquies de San Millan (La Rioja). Detall: Diumenge del Ram,

Jesús entra triomfal a Jerusalem.

Romànic a Castella.- Capitells del claustre de Silos (Burgos) dels segles XI i XII amb animals trets de mitologies russes i babilòniques:

les harpies; l’arbre de la mort i els genis malèfics.

Relleu del pilar d’ un dels cantons del

claustre de Santo Domingo de Silos. Incredulitat de Sant

Tomàs.

Romànic al Regne de Lleó. Sant Martí de Fròmista (Palència). Capitell dels genets de l’Apocalipsi i permòdols de l’exterior. Un permòdol de l’església de Vallespinoso de

Aguilar (Palència).

Escultura romànica al regne de Lleó. Pantocràtor i tetramorf de Moarves de Ojeda (Palència).

San Isidor de Lleó. Porta del Perdó. Al timpà tenim tres escenes: les tres Maries al sepulcre; el

davallament de la creu; i l’Ascensió.

Sant Isidor de Lleó. Portalada de l’Anyell. L’anyell místic dins un cercle aguantat per dos àngels i el tema del

sacrifici d’Isaac

Sant Isidor de Lleó. Portalada de l’Anyell. Als carcanyols figura de Sant Isidor i signes del zodiac.

Romànic a Cantàbria: Capitells de temàtica cavalleresca del Claustre de la

Col·legiata de Santillana del Mar. Noble que s’acomiada de la seva dona.- Cavaller que mata el monstre i defensa a

la dama.

Col·legiata de Cervatos (Cantàbria). Capitell amb dona impúdica i exhibicionista.- Capitell del Monestir de San Pedro de Villanueva

(Astúries): Joves besant-se. Dues mostres de què l’artista molt sovint tenia llibertat creativa a l’hora d’expressar-se.

Catedral d’Oviedo (Astúries). Apostolat de la “Cámara Santa”. Columnes geminades amb

apòstols distribuïts per parelles. Final del segle XII.

Catedral de Santiago de Compostell·a. Pantocràtor i apòstols de la “Puerta de las Platerías”. Exemple de façana

hiperdecorada.

Brancal de la “Puerta de las Platerias” de la Catedral de Santiago de Compostel·la. Creació d’Adam, i El rei David

tocant un instrument musical.

Catedral de Santiago.

Pòrtic de la Glòria.

Catedral de Santiago de Compostel·la. Pòrtic de la Glòria. Timpà amb el Salvador, els Evangelistes i els seus símbols, i els 24 ancians amb instruments musicals. Dos

àngels duen la creu de la Victòria dels reis asturians.

Catedral de Santiago. Brancals del Pòrtic de la Glòria. Profetes i Apòstols. Rostres d’expressió amable i

bondadosa.

Retaule metàl.lic de “San Miguel de Aralar” (Navarra) pintat de daurat i esmalt. La Verge

entronitzada amb el Nin i els Apòstols.

Retaule de pedra de Monterrei (Galícia) de finals dels s. XII. L’estàtua de Crist Coronat és gòtica.

Escultura exempta (embalum rodó). Verges amb el Nin romàniques. La verge Theotokos i la

Kiriotissa d’inspiració bizantina.

Crist Crucificat. Majestat Batlló. Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Crist crucificat de Salardú (Vall d’Aran, Catalunya). Escultura exempta.

Davallament d’Erill La Vall (Museu de Vic). Conjunt de figures exemptes.