«La Gran Q de Berlin va ser impressionant»

La dissenyadora Eva Cardona recorda la seuaparticipació en aquesta passarel·la �32

«10.000 imatges d’avionsnomés és una xifra rodona»Álex Portas, ‘spotter’ eivissenc, ha pujat milers de

fotos a la web especialitzada Jetphoto.net�33

L’esport de les dues rodes haestat sempre la passió d’Art Thom-son, neozelandès fincat a Eivissa.Ciclista empedreït, corre des de faanys amb el Club Ciclista Santa Eu-lària i col·lecciona bicicletes anti-

gues, de països i firmes diferents.Va transformar aquesta passió enun museu de la bicicleta que va si-tuar al jardí de darrere Can Truy,restaurant del que són propietarisell i la seua dona, Adriana Rose. Alsseus terrenys van habilitar tambéuna pista d’entrenament permountain bike i acostumen a ce-lebrar al seu local el lliurament delspremis als clubs ciclistes de l’illa,perquè la seua implicació amb

aquest món ve de lluny. Fa vuitanys Art va fer una passa més i,sempre inspirant-se en les seuesadorades bicicletes, va dissenyarun nou vehicle: la Pusha. Es trac-ta d’un patinet (scooter bike) queté l’aspecte d’una bicicleta sensepedals. El nom de la seua creaciódóna prou pistes sobre el meca-nisme de funcionament: el con-ductor impulsa el vehicle empen-yent amb els seus propis peus.

L’invent d’Art ha anat evolucionanti ja va per la tercera generació. D’a-questa darrera sèrie es poden fercomandes a la carta per internet(www.pusha.com). Hi ha pocmenys d’una vintena de patinetsdisponibles, però es poden esco-llir el color, el manillar, el selló… Artdissenya el quadre i la resta es potpersonalitzar.

Tres dies per setmanaentrena amb el seu clubciclista, ha construït unmuseu on guarda mésd’una cinquantena debicicletes i ha dissenyatun patinet a imatge isemblança de l’enginyque adora.

Art sobre rodes

PASA A LA PÀGINA SEGUENT �

Raquel SánchezSANTA EULÀRIA

FOTOS DE LORENA PORTERO

Mola29 | DIMECRES, 26 DE SETEMBRE DE 2012

Mira que et veig • Enganxats.com • L’Enciclopèdia 32

Art Thomson volia un vehicledissenyat a Eivissa, per recórrer Ei-vissa, fet amb materials que es po-guessin trobar a l’illa i, per supo-sat, amb fabricació illenca. Així vaser el primer model de Pusha, unpatinet blau que conserva i que esva construir a Sant Antoni a partirdels seus esbossos.

Mostra aquells primers dibui-xos i riu. Havia pensat posar unaespècie de masteler sobre el sellói aconseguir el moviment ambuna vela de windsurf. Aquell pri-mer prototip el va fer amb ferro en-tre i , res a veure amb elsque fa ara, d’alumini, que noméspesen deu quilos. Fabricar a Eivis-

sa és massa car i l’apassionat in-ventor es va veure forçat a exter-nalitzar la producció. El segon mo-del es va construir a Alacant i elmés recent està fabricat a la Repú-blica Txeca. Aquesta descentralit-zació de la fabricació ha permèsabaratir molt els nous patinets encomparació amb el model ante-rior. Ara es venen per eurosmés IVA i despeses de transport.«No és un producte per vendremilions. Només es venen unesporques per a gent que vol algunacosa diferent, especial», precisaAdriana, la dona de Thomson.

«Ha passat el test europeud’homologació», explica l’inven-tor sobre aquest darrer model. Alcostat del patinet blanc fet a la Re-

pública Txeca mostra un altre ambradis de carboni i manillar decompetició: «Aquest pot arribar amés de quilòmetres per hora»,apunta amb orgull. Com les bici-cletes, les pusha poden ser espor-tives o de passeig.

Aquest emprenedor esportistaassegura que Vila, per les seues di-

mensions, seria una bona ciutatper moure’s amb bicicleta o pati-net, però admet que, ara per ara, al’illa és difícil circular amb aques-ta mena de vehicles per manca deseguretat. Optimista, destaca elcarril bici de la carretera de SantMiquel i confia que es faci altre capa Sant Joan. Per aquests recorre-guts de més llarga distància tam-bé ha pensat en una pusha alter-nativa. «A Alemanya fabriquen unmotor amb bateria que és perfec-te per a un patinet elèctric», expli-ca mentre mostra un esbós on esveu un dels seus artefactes ambmotor a la roda posterior i la bate-ria encaixada al reposapeus. Se liomple la boca parlant dels avan-tatges del seu invent: «És més es-

30 Mola DIMECRES26 DE SETEMBRE DE 2012

DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

De la bicicleta al patinetEl petit museu que la família Thomson té darrere el seu restaurant no surt a les guies turístiques, però és un lloc

molt interessant. Allà es pot aprendre què és un ‘dabbawalla’ hindú, com era una BH clàssica de 1950, quant costa labici de carboni dissenyada pel medallista olímpic Chris Boardman, com s’entén el transport ecològic a la universitatde Princeton… Per si amb les bicicletes no n’hi havia prou, el patriarca s’ha convertit en inventor de patinets.

�

Quadre donat al museu per la família de Mary Magnus. L. P.Bicicleta de ‘dabbawalla’ procedent d’Índia. L. P.

Art Thomson al seu museu de la bicicleta. L. P.Model dissenyat per Chris Boardman. L. PORTERO

Manillar d’una Pusha.

«Aquest patinet no és unproducte per vendre milionsd’unitats. Només es venen uns pocs a gent que vol algunacosa diferent, especial», explica Adriana Rose, la dona de Thomson

� VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

table que una bicicleta perquè ésmés baix i els peus són sempreprop de terra. És molts segur. Tam-bé és adequat per les persones quetenen problemes als genolls i nopoden fer el moviment necessariper pedalejar. Fan exercici amb lescames rectes».

Art ha venut alguns dels seuspatinets a Eivissa. Hi ha botiguesde roba que aprofiten la seua ori-ginalitat per fer més atractius elsseus aparadors. Un amic de la fa-mília té una pusha davant la seuabotiga, a Vila, i permet provar-la aqui ho demani. Però el neozelan-dès ha conservat algunes de lesseues creacions a casa. La quemés crida l’atenció és la que ellanomena la seua Harley. La vapintar de negre i va decorar elstubs amb aranyes brillants de di-ferents colors; els radis de les ro-des són teranyines metàl·liques iel selló, que va comprar a Los An-geles, té la forma de dues mansenfundades en guants de pell ne-gra que t’agafen el darrere amb elsseus estilitzats dits.

Debilitat per la fustaA banda de les dues rodes, poc te-nen en comú aquest model i laHobby Horse que va construir faun parell d’anys, rèplica d’un mo-del de . El quadre, el manillari fins i tot les rodes són de fusta i noés l’únic vehicle d’aquest materialque guarda al seu petit museu.Com a regal de Nadal va rebre unaRenovo de fabricada a Pòr-tland. Els tubs del quadre estanfets de fusta i ell li va afegir unes ro-des italianes del mateix material.Una debilitat que li ve de lluny, dequan encara vivia a Nova Zelandai treballava de fuster.

Són dos exemplars importantsde l’Art Bicycle Museum, que avuité ja un catàleg de bicicletesque es poden observar a la seuapàgina de Facebook on ha penjatfotografies de totes i les ha eti-quetades amb la seua marca il’any de fabricació. La més antigaés espanyola: una BH (BeisteguiHermanos S.A.) de . Va ser unregal d’un amic de Santa Eulària.I no és l’únic. «Els meus amics emregalen les seues bicis i també hiha gent que les ha prestat perquèestiguin exposades al museu.Cinc o sis les vaig treure dels femsi les vaig restaurar a Londres amb

l’ajut d’una amiga», apunta perexplicar la procedència de lesseues joies del pedal

No hi ha millor guia per visitarel seu petit museu que ell mateix.«Aquesta és una de les primeresbicis de muntanya fabricades alEstats Units, una Ross. Aquesta ésespanyola, una Elkom, també ésde les primeres de muntanya quees van fer a aquest país. Aquesta ésde Nova Zelanda, aquesta angle-sa, francesa… de tot el món», indi-ca assenyalant els vehicles penjatsdel sostre o a les parets. Al comen-çament les penjaven en horitzon-tal, però va arribar un momentque la nau del jardí es va quedarpetita i ara moltes pengen d’unaroda amb un petit cartell on es potllegir quin tipus de bicicleta és iquina és la seua història.

L’exemplar de major valor (eco-nòmic) del Art’s Museum ésl’HOTTA TT, dissenyada al pel recordman mundialChris Boardman, que havia estat

campió olímpic a l’especialitat depersecució als jocs de Barcelona.«És una de les bicis més ràpidesdel món, tota feta de carboni», re-lata mirant la màquina, negra igroga, que encara avui té aspectefuturista i un preu de . euros.

El vehicle dels ‘dabbawalla’La visita a aquest museu privat,freqüentat per col·legis i clubs ci-clistes però que qualsevol pot vi-sitar amb cita prèvia, dóna permolt: una Solcycle dissenyada a laUniversitat de Princeton amb elquadre fet de bambú japonès; unaAvon Classic de procedentd’Índia amb adorns de colors alsradis que era utilitzada per un dab-bawalla, un repartidor de menjarde Mumbai; un bicicle groc dis-senyat pel txec Josef Mesicek i oncosta creure que algú pugui pu-jar… «A Alemanya, França i la Re-pública Txeca es fan curses de highbike tots els mesos», explica de-fensant aquesta voluntat de queno es perdin uns objectes tan bells.

Al museu no només hi ha bicis,es poden trobar tot tipus de cosesrelacionades amb el món del ci-clisme. Hi ha un trofeu i una sa-marreta de Marga Fullana, tres ve-gades campiona mundial de MTB,que va participar a un dels con-cursos que es fan a la pista de CanTruy i va regalar els seus premis aAlex, el petit dels tres fills d’Art, quetambé és ciclista. Ell ha contribuïta la decoració del museu amb laseua col·lecció de ampollesd’aigua per a ciclistes i dessenes debicicletes en miniatura.

A més de tricicles i bicicletes, ales parets del museu pengen foto-grafies, reportatges de premsa i unquadre fet per Mary Magnus on esveuen dues pageses muntant enbici. «Va ser una gran amiga i,quan va morir, la seua família ensva regalar aquest quadre. Ella vo-lia que fos per a Art», afirmaAdriana.

31MolaDIMECRES26 DE SETEMBRE DE 2012

DIARIO de IBIZA

REPORTATGE

El neozelandès amb una Pusha personalitzada. LORENA PORTERO

Hobby Horse fet per Thomson, que va treballar com a fuster. L. P.

El selló de la «Harley» d’Art. L. P.

Model amb quadre de bambú dissenyat a Princeton. L. PORTERO

L’Art Bicycle Museum té avui un catàleg de 56 vehiclesprocedents de Xina, França,Anglaterra, Índia, Estats Units,Suïssa, República Txeca… Elmés valuós és una bicicletadissenyada per Chris Boardman

Al començament penjaven lesbicicletes en horizontal, però va arribar un moment que lanau del jardí es va quedarpetita i ara moltes penjen d’unaroda amb un petit cartell on es pot llegir la seua història

ENGANXATS.COM http://preocupasoseducacio.blogspot.com.esMIRA QUE ET VEIG

Per Marta Torres El bloc de la plataforma de professors que defensen l’ensenyament públic

L’ENCICLOPÈDIA

Ruca, de la voreradels conreus als plats

Professors preocupats

Bisbal: Calla,per favor!

AL BLOC DEL COL·LECTIU DE PROFESSORAT PREOCUPAT TROBAREU TOTES LES MOBILITZA-CIONS A FAVOR DE L’ENSENYAMENT PÚBLIC QUE ES CONVOQUIN A LES PITIÜSES�

LA RUCA POT ARRIBAR ALMETRE D’ALTURA, TÉ LESFLORS DE COLOR GROC ICREIX A TERRES HUMIDES

Eva CardonaDISSENYADORA DE MODA

Eva Cardona. 35 anys Aquestaformenterera va començar en elmón de la moda l’any 2001, ambnomés 24 anys. Aviat es va espe-cialitzar en vestits de núvia i defesta, que és gairebé el cent percent de la seua feina en l’actuali-tat. També ha participat a la modaAdlib en diverses ocasions.

�

EM VA MARCAR... Marta Torres

Han passat onze anys però la dis-senyadora Eva Cardona recordacom si fos ahir la seua participació ala pasarel·la Gran Q de Berlín. Vaanar per atzar, com una de les re-presentants d’Adlib, i va resultar «elsomni de qualsevol dissenyador».Només arribar, la delegació eivis-senca tenia esperant una limusina ala porta de l’aeroport. «No ens ho es-peràvem i va ser impressionant», co-menta recordant també la magnífi-ca suite de l’hotel on es varen allot-jar a Berlín. Aquella nit arribaren al’edifici on es feia la desfilada en lalimusina i varen passar per una ca-tifa envoltada de fotògrafs que nofeien més que disparar les seues cà-

meres. «Em vaig posar molt verme-lla». Allà no es varen haver de preo-cupar de res, ja que tenien vestido-res i un espai propi per cadascundels dissenyadors. «Allò em va sem-blar Hollywood», comenta Eva, queexplica que la passarel·la tenia .metres i que els dissenyadors i elsconvidats especials podien veure elsvestits mentre sopaven. «El més im-pactant és que també participavaThierry Mugler, per qui desfilavaBrigitte Nielsen», explica. Però el mi-llor encara estava per arribar. Quanva mirar la premsa alemanya a l’a-vió no va poder evitar cridar: «Enportada del Berliner Morgenpost,dos vestits meus!».

«La passarel·la de Berlín em va semblar Hollywood»

Portadadel diariamb elsvestitsd’Eva

La dissenyadora Eva Cardona recorda el viatge d’una delegació de la moda Adlib a lacapital alemanya per participar a la mateixa desfilada que Thierry Mugler

Ja ho tenc clar: David Bisbal és a ‘Lavoz’ el que era David Bustamante a‘El número uno’. És a dir, que el delsrínxols només ha necessitat vintminuts de programa per fer-medesitjar, sent diplomàtica, que esquedàs afònic i hagués d’abandonarel programa. No puc amb la seuaveu, amb els seus afalacs, amb la ne-cessitat de ser constantment el cen-tre d’atenció… Això, i semblar mésla seua caricatura que la persona, ésel que va fer només començar elprograma, on els altres jurats (Ro-sario Flores, Malú i Melendi) gaire-bé no varen poder dir dos paraules.Bé, només durant la primera meitat,que així com varen anar passant as-pirants a cantant i el d’Almeria veiaque la majoria d’ells, quan tenienl’opció, s’estimaven més quedar-se amb els altres coaches, el que vea ser un tutor, vaja.

Així com va anar passant la nit elscomentaris del cantant es varenanar desinflant al mateix ritme queel seu equip s’anava quedant orfe decantants. I és que si els participantspodien triar entre ell i els seus com-panys, s’estimaven més posar-se ales ordres de qualsevol dels altrestres. Així que, per sort, a meitat delprograma ja va estar, els espectadorsvàrem quedar lliures de Bisbal, delsseus comentaris (és curiós que perafalagar la veu dels cantants noméssapigués emprar una paraula: gua-pa. Bé, potser dos: guapa i guapís-sima), de les seues posturetes exa-gerades i dels seus gestos sobreac-tuats. Això ja està liquidat. Però en-cara tenc por. El segon programa tépinta de convertir-se en el programaen que els espectadors es varenafartar de les bones intencions deMelendi. Incapaç de deixar capconcursant fora.

Un megàfon que crida «educa-ció, qualitat, futur». Aquest és ellema del bloc que va crear el curspassat el Col·lectiu de Professo-rat Preocupat poc després deconstituir-se, quan varen co-mençar a fer-se públiques lesmesures i canvis adoptats pelGovern balear pel curs que aca-ba de començar, com l’augmentd’alumnes per classe a tots els ci-cles, la reducció de professorat ila possibilitat de triar la llengua

en la que aprenen a llegir i es-criure els alumnes d’Infantil.Aquí trobareu tota la informaciósobre els canvis, hores i dates deles mobilitzacions i accions deprotesta que es vagin convocanti imatges de les que ja s’han fet. Amés, podreu veure les fotografiesque han anat enviant aquest es-tiu els docents que treballen a Ei-vissa i Formentera amb les sa-marretes de la protesta durant lesseues vacances: Bolívia, Astúries,Florència...

EIVISSA | REDACCIÓ

RUCA: f BOT [Eruca vesicaria]Herba anual de la família de lescrucíferes que pot arribar al me-tre d’altura a te-rres humides; téles fulles de vorairregular ambprofundes entra-des que arriben,algunes d’elles,fins al nervi cen-tral. Les seuesflors, de color groc pàl·lid o blan-quinós, són solcades per finesvenetes de to violaci en els qua-tre pètals, característics de lescrucíferes. Els seus fruits creixenrectes, s’alineen en dues files i pre-senten nombroses llavors apla-nades, de color ocre. Les seues fu-lles, quan són agafades amb for-ça, desprenen una forta olor ca-racterística a causa del seu con-tengut en glucosinolats. És co-rrent trobar-la a les vores de terresconreades. L’Eruca que es venals mercats amb el nom de rucao rúcula, és una varietat hortola-na i el seu contengut en glucosi-nolats i àcid erúcic és mínim. Noés aconsellable consumir la plan-ta silvestre en ensalades, ja quel’àcid erúcic és perjudicial per a lasalut. [MaS]

32 Mola DIMECRES26 DE SETEMBRE DE 2012

DIARIO de IBIZA

ENTREVISTA

—Com ha set això d’arribar ales .?—Bé, és un número anecdòtic,pujant pujant, al llarg dels anys,he arribat a les .. Jo deia alsspotter —aficionat a capturar fo-tos d’avions en vol— que quanarribàs a aquesta xifra ja faríemuna torrada, Javi Bonet va dir quese’n faria ressò, i així ha estat coms’ha donat a conèixer.—Hi ha gaire més gent que hihagi arribat?—La web diu que som el novè, alrànquing que hi ha dels fotògrafs.Un d’ells és de Palma. —I encara t’agraden els avionsdesprés de veure’n tants?—Sí, sí, això sembla mentida peròsí. A Europa sí n’he vist molts,però a d’altres bandes del món enqueden molts per veure.—Què és el que busques d’unavió? Com et documentes sobreell? Vas sobre segur a l’aero-port?—Sempre miram de buscar algu-na cosa que no tenguem, algunanovetat, o aprofitant un dia quefaci bon temps anam allà a fer fo-tos. És com una col·lecció, sem-pre miram de tenir alguna cosanova.—I com esbrines que arribaràun cromo nou?—A la web d’Aena, el que ve a l’ae-roport. O t'assabentes, si és algund’aquests que no surt a la pàgina,per algun conegut, o per diversesfonts. —Com començares amb això del’‘spotting’?—Va ser amb la meua primera cà-mera digital. Abans feia algunacosa esporàdicament amb unacàmera de carret, però molt po-ques, anava més que res a veureels avions. Amb la digital ja co-mences a disparar en quantitat.Des de llavors vaig regularment.—I l’afició pels avions?—De tota la vida. És gairebé denaixement, sempre m’han agra-dat.—És una afició confessable?Allò que ho puguis comentar albar sense que et mirin com unbitxo estrany?—No ho ocultam, però si s'assa-benten que vas a l’aeroport cinc osis hores a prop de la pista per ferfotos pensen que ets boig. Però jase sap que hi ha hobbys per a tot,hi ha aficions estranyíssimes. —Has vist algun d’aquells volsfamosos de la CIA?

—No, a Eivissa, que jo sàpiga...Potser els hem vist i no ens hemadonat, com n’hem vist tants d’a-vions...—Fa una mica d’enveja, veure

com s’ha destapat un cas tan im-portant amb quelcom tan supo-sadament innocu com fotogra-fiar avions?—Com jo vaig més als avions, són

jets privats com qualsevol altre.—Com vos reben a l’aeroport,des del moment en que es co-mença a fer habitual que ungrupet es posi pel tancat a veu-

re avions?—Normalment molt positiva-ment. No ens posen cap proble-ma, ens comenten si fa bon dia osi hem agafat alguna cosa inte-ressant...—Hi ha cap lloc especialmentbo per retratar els aparells?—Depèn de si és matí o tarda, dequina pista sigui... Cada situacióté el seu lloc. —I quin és l’au més estranyaque has capturat en vol?—A Eivissa el més interessant haestat el Boing SP saudí que vavenir a Eivissa, un Jumbo d’unmodel que n’hi ha molt pocs i in-teressant. —Quina t’agradaria atrapar?—N’hi ha tants. M’agraden elsavions clàssics que ja són difícilsde veure, també reactors anticsdels anys , o aparells que fins fa anys eren habituals, com el, avui ja són una cosa queanem com bojos al darrere. Cadaaficionat té els seus gustos.—Es coneixen històries interes-sants resseguint els seus vols?—A internet veus l’avió on ha es-tat i els anys que té, sempre trobesalguna curiositat. Fotografies unjet privat i després el trobes retra-tat a Austràlia... Jo mateix vaigatrapar un privat i al mes se-güent, que vaig anar a Los Ánge-les, el vaig tornar a veure allí a l’ae-roport. Es pot saber de qui són,normalment d’empreses o enti-tats financeres... a la xarxa es potesbrinar gairebé tot, ara que ettrobes el nom i no saps què és. —Què diuen a casa quan elsanuncies que te’n vas a fer fo-tos?—Ja ho saben, com fa tants anys,i ho veuen el més normal delmont. Com sempre m’han agra-dat els avions és de tota la vida.Potser s’estranyarien si els diguésde fer una altra cosa.—Només avions o et diversifi-ques amb els creuers?—El avions. Potser dos vega-des a la setmana i anem durantl’estiu. A l’hivern molt poc, a Ei-vissa, però potser fas un viatget afora. —Les vacances te les organitzesen funció de si pots arribar a unaeroport que et doni joc?—Normalment mir d’anar a un llocinteressant. Més o menys sí que l’a-fició em marca les vacances.—L’objectiu de les . te’lplanteges?—Bé, en teoria sí, però són anèc-dotes, només és un número rodó.No pujava les fotos per arribar ales ..

Álex Portas‘SPOTTER’ DES DE FA MÉS D’UNA DÈCADA. Álex Portas porta des de 2001 mirant al cel amb una càmera fotogràfica penjada al coll i en aquesttemps ha assolit la fita d’arribar a les 10.000 instantànies publicades a ‘Jetphotos.net’, una de les referències pels spotters de tot el món. Només hiha altres vuit persones que n’hagin publicat tantes, tot i que per a ell la fita no té cap més importància que el fet que és «una xifra rodona». La seua afició és tan forta que a les vacances, si pot, s’ho fa venir bé per visitar algún aeroport nou.

Portas a es Soto per fotografiar un creuer, per diversificar. VICENT MARÍ

Un Tupolev134 amb dignataris del Kazakhstan el 2005. A l’esquerra, un 747SP, jet privat saudí. A.P.

«Igual hem vist algun vol de la CIA»Alberto FerrerEIVISSA

33MolaDIMECRES26 DE SETEMBRE DE 2012

DIARIO de IBIZA