butlletí oficial - bisbat de mallorca · 2019-09-30 · bisbat de mallorca any clvii / 1 gener,...

Butlletí Oficialdel

Bisbat de Mallorca

Any CLVII

(2017)

III

S U M A R I

410

42

50

51

53

88

9092

93

SR. BISBE ADMINISTRADOR APOSTÒLIC

-Homilia en la solemnitat de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma................................................

-Carta als preveres de l’Església de Mallorca...........-Exhortació Pastoral “Quaresma 2017, no a la

mediocritat, sí a la tendresa”................................-Circular a tots els preveres, diaques i delegats

que convoca a una reunió sobre l’aplicació de la legislació vigent en matèria de protecció de menors................................................................

-Carta al Cardenal Arxipreste de la Basílica Papal de Santa Maria la Major sobre vincles espirituals d’aquest temple amb la Parròquia de Santa Maria la Major d’Inca.....................................................

-Carta a la priora de les Dominiques de Sant Cugat del Vallès, comunitat hereva de la de Santa Catalina de Sena de Palma, sobre les despulles de la venerable Anna Maria del Santíssim Sagrament...........................................................

-Decret pel qual entra en vigor la nova versió de la fórmula sacramental de consagració del vi...........

-Carta a tots els preveres i diaques de l’Església de Mallorca...............................................................

-Carta als rectors sobre confirmacions....................-Carta al Cardenal Prefecte de la Congregació pels

Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica sobre la supressió del Monestir de Sineu........................................................................

-Carta al Cardenal Arquebisbe de Madrid sobre la

Causa de Mons. Sebastià Gayà............................-Homilia en la Missa Crismal..................................-Homilia en la Missa de la Cena del Senyor..............-Homilia en la Vetla Pasqual...................................-Homilía en la Misa del Día del Domingo de

Pascua.................................................................-Carta al Cardenal Prefecte de la Congregació pels

Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica sobre la supressió del Monestir de Sant Pere de Calvià......................................................

-Carta al Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona sobre cessió d’un prevere de Mallorca com a professor...................................................

-Nota sobre la comunicació que dirígí a Mons. Héctor Miguel Cabrejos, Arquebisbe de Trujillo (Perú), amb motiu de l’emergència per les inundacions.........................................................

-Carta als preveres i diaques de l’Església de Mallorca sobre la Diada Sacerdotal....................................

-Carta als Monestirs autònoms i als Instituts de Vida Consagrada de dret diocesà..................................

-Carta a tots els moviments d’Església sobre la vigília del Corpus...........................................................

-Homilia en el diumenge de Pentecosta. Acció de gràcies per la beatificació de Lluís Belda i Soriano de Montoya..........................................................

-Homilia en l’Eucaristia de fi de curs del Seminari, CETEM i ISUCIR.................................................

-Homilia als preveres i diaques de Mallorca en la festa de Jesucrist Gran Sacerdot per sempre........

-Homilia en la celebració del 50è aniversari de l’ordenació sacerdotal..........................................

-Homilia en la Vetla del Corpus...............................-Homilia en la solemnitat del Cos i la Sang de Crist.-Homilia en l’ordenació sacerdotal de Joan

IV

95138147153

157

160

162

164

204

206

207

274

278

282

289294298

V

Femenia Àvila i Francesc Joan Bernabeu Bonet...................................................................

-Salutació de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, en ocasió del seu nomenament com a Bisbe de Mallorca..............................................................

-Carta als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església de Mallorca..........................................................

-Carta als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església de Menorca..........................................................

-Carta als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església de Barcelona........................................................

MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL, BISBE DE MALLORCA

-Lletres apostòliques de Sa Santedat el Papa Francesc per les quals nomena Bisbe de Mallorca l’Excm. i Rvdm. Mons. Sebastià Taltavull i Anglada...............................................................

-Traducció..............................................................-Acta de la presa de possessió de l’Excm. i Rvdm.

Mons. Sebastià Taltavull i Anglada com a Bisbe de Mallorca...........................................................

-Paraules de salutació del Degà-President del Capítol Catedral, M.I.Mn. Teodor Suau i Puig, al nou Bisbe de Mallorca..........................................................

SR. BISBE

-Homilia en l’inici del ministeri episcopal................-Nomenament del Consell Episcopal.......................-Altres nomenaments i confirmacions.....................

338

392

460

463

465

508509

511

517

519527531

-Nova organització diocesana...................................-Paraules en la professió de fe, jurament i presa de

possessió del Consell Episcopal...........................- Homilia en la nit de Nadal.....................................- Homilia en la Diada de Mallorca...........................- Felicitació de Nadal..............................................- Carta als preveres i diaques sobre recessos i

exercicis..............................................................- Carta d’agraïment a SSMM els reis.......................- Carta al cardenal prefecte de la Congregació pel

Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments amb la sol·licitud de basílica menor per a la parròquia de Sant Miquel de Palma..........................................

- Carta al cardenal president de la Conferència Episcopal Espanyola per informar de la mateixa sol·licitud.............................................................

ELECCIÓ DE MONS. ANTONI VADELL FERRER COM A BISBE AUXILIAR DE BARCELONA

-Comunicat............................................................-Notificació del Sr. Bisbe Administrador Apostòlic...

NOMENAMENT

-Comunicat............................................................-Biografia................................................................

CANCELLERIA - SECRETARIA GENERAL

-Ordenació sagrada.....................................13, 344,-Nomenaments..................13,55,167,345,404,468,-Aprovació..............................................................-Suspensió de l’exercici de l’Orde............................-Nihil obstat.......................................................14,

VI

536

539586592600

604606

608

610

303305

398400

6126121414

352

VII

-Circular als responsables de parròquies sobre dades estadístiques.......................................................

-Ídem als superiors majors dels Instituts de Vida Consagrada, Instituts Seculars i Societats de Vida Apostòlica............................................................

-Ídem als Col·legis d’Església...................................-Col·lació de ministeris...............................55, 209-Admissió als Ordes sagrats....................................-Autorització...............................................56, 210,-Annex al decret d’aplicació de la legislació vigent

en matèria de protecció de menors........................-Supressió d’una Associació Pública de Fidels.........-Cessament.........................167, 345, 404, 468, 544,-Administració del sagrament de la Confirmació......-Decrets...................................................209, 307,-Estadística del Bisbat de Mallorca a 31 de desembre

de 2016...............................................................-Erecció de fundacions i aprovació dels estatuts

respectius......................................................307,-Decret sobre inscripcions sacramentals d’una

Església oriental sui iuris......................................-Decret de supressió de la Parròquia Verge del Carme,

de Palma..............................................................-Decret sobre el tribunal Eclesiàstic........................-Acceptació ad experimentum d’un prevere..............-Circular a tots els rectors i responsables de llocs de

culte sobre l’anunci del nomenament del nou Bisbe de Mallorca..........................................................

-Aprovació d’estatuts..............................................-Fe d’errades............................................................-Vistiplau a reglaments...........................................-Confirmació d’eleccions.............................470, 544,-Renúncies..............................................................-Renovacions i cessaments en el càrrec d’arxipreste.-Convidada als preveres per a una trobada amb el

15

17195555

353

5797

615167209

211

615

344

344307353

403405405469614470614

Sr. Bisbe..............................................................-Convidada als religiosos i religioses per a una

trobada amb el Sr. Bisbe......................................-Convidada als laics responsables d’àrees pastorals

per a una trobada amb el Sr. Bisbe......................

DELEGATS GENERALS

-Convidada a felicitar el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic en la seva onomàstica...........................

-Carta al Capítol de la Seu sobre la propera Vigília del Corpus...........................................................

-Carta al President de la Confraria de la Joventut Seràfica................................................................

-Carta a la Parròquia personal per als fidels de Parla Alemanya sobre l’administració del sagrament de la Confirmació......................................................

-Circular a tots els responsables de llocs de culte sobre la repicada amb motiu del nomenament de Mons. Antoni Vadell.............................................

-Sobre el nomenament i ordenació episcopals de Mons. Antoni Vadell.............................................

DELEGAT GENERAL PER A L’EVANGELITZACIÓ

-Convocatòria als catequistes per una jornada sobre l’Exhortació Apostòlica Amoris laetitia..................

-Comunicació sobre el material de lectio divina per a la propera Quaresma........................................

DELEGACIONS DIOCESANESDelegació de Litúrgia i Ministeris Laicals

-Carta a tots els preveres sobre els canvis en el

VIII

617

619

620

20

98

168

222

308

354

63

65

IX

missal..................................................................

Delegació de Pastoral Caritativa i Social

-Calendari laboral a les Illes Balears per a l’any 2018.......................................................................

ADMINISTRACIÓ DIOCESANA

-Balanç consolidat de l’exercici 2016.......................

DOCUMENTS DE LA SANTA SEUSant Pare

-Mensaje del Santo Padre Francisco para la 51 Jornada Mundial de las Comunicaciones Sociales 2017....................................................................

-Mensaje del Santo Padre Francisco para la Cuaresma 2017. “La palabra es un don. El otro es un don”....

-Fiesta de la Presentación del Señor. XXI Jornada de la Vida Consagrada. Homilía del Santo Padre Francisco.............................................................

-Santa Misa, bendición e imposición de la ceniza. Homilía del Santo Padre Francisco.......................

-Mensaje del Santo Padre Francisco a la conferencia de la ONU para la negociación de un instrumento jurídicamente vinculante sobre la prohibición de las armas nucleares que conduzca a su total eliminación..........................................................

-Santa Misa Crismal. Homilía del Santo Padre Francisco.............................................................

-Vigilia Pascual en la Noche Santa. Homilía del Santo Padre Francisco....................................................

-Domingo de Resurrección. Santa Misa del Día. Homilía del Santo Padre Francisco.......................

100

545

406

21

66

104

109

112

169

174

178

-Visita de cortesía a S.S. el papa Tawadros II. Discurso del Santo Padre. Declaración Conjunta. Oración ecuménica espontánea............................

-Discurso del Santo Padre a los participantes en la conferencia internacional para la paz de El Cairo....................................................................

- Santa Misa con el rito de canonización de los beatos Francisco Marto y Jacinta Marto en el santuario de Ntra. Sra. de Fátima. Homilía del Santo Padre..........................................................

-Notificación del Consistorio ordinario público para la creación de nuevos cardenales.........................

-Consistorio Ordinario Público para la creación de cinco nuevos cardenales. Homilía del Santo Padre Francisco.............................................................

-Santa Misa y bendición de los palios para los nuevos arzobispos metropolitanos en la solemnidad de San Pedro y San Pablo. Homilía del Santo Padre Francisco.............................................................

-Carta Apostòlica en forma de motu proprio Maiorem hanc dilectionem............................................356,

-Carta Apostòlica Magnum Principium...........433,-Carta apostólica en forma de motu proprio del

sumo pontífice Francisco con la que se instituye el Pontificio Instituto Teológico Juan Pablo II para las ciencias del matrimonio y de la familia............

-Carta del santo padre Francisco con ocasión del centenario de la promulgación de la carta apostólica Maximum illud sobre la actividad desarrollada por los misioneros en el mundo..................................

-Videomensaje del santo padre Francisco a los participantes en la 48 Semana Social de los Católicos Italianos: “El trabajo que queremos. Libre, creativo, participativo y solidario”...............

-Mensaje del Papa Francisco para la I Jornada

X

223

235

244

309

312

314

362437

471

477

483

Mundial de los Pobres..........................................-Mensaje del Papa Francisco al Presidente de la

Academia Pontificia para la Vida...........................-Mensaje del Papa Francisco a la asamblea

internacional de la Unión Apostólica del Clero......-Discurso del Santo Padre Francisco a los participantes

en el curso promovido por el Tribunal de la Rota Romana sobre el nuevo proceso matrimonial y el procedimiento Super Rato.....................................

-Discurso del Santo Padre Francisco con motivo del XXV aniversario del Catecismo de la Iglesia Católica...............................................................

-Carta del Santo Padre Francisco con ocasión del VIII centenario de la Custodia de Tierra Santa......

-Carta del Santo Padre Francisco al cardenal Peter A. Turkson con motivo de la conferencia internacional “De Populorum Progressio a Laudato si’”..............

-Felicitaciones navideñas de la Curia Romana. Discurso del Santo Padre Francisco.....................

-Mensaje del Santo Padre Francisco para la celebración de la LI Jornada Mundial de la Paz.....

Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments

-Aprovació del text gallec, català i basc de la fórmula de consagració del vi............................................

-Carta circular a los Obispos sobre el pan y el vino para la Eucaristía................................................

Penitenciaria Apostòlica

-Concessió de les indulgències de Santa Maria la Major de Roma a Santa Maria la Major d’Inca..................................................................

X1

546

556

561

565

622

629

632

641

659

117

368

181

INFORMACIÓ DIOCESANA

- Crònica de l’Església de Mallorca....27,72,119,184 .................................248, 319, 373, 443, 488, 570,- In memoriam..........................37, 82, 132, 195, 264, ................................................330, 384, 455, 499,

ÍNDEXS GENERALS...............................................

XII

668

680

683

1

Butlletí Oficialdel Bisbat

deMallorca

Any CLVII / 1 Gener - 2017

2

Sumari

Butlletí Oficial delBisbat de Mallorca

Any CLVII / 1Gener, 2017Redacció i

Administració:Apartat 26.

07080Palma de Mallorca.

Dipòsit Legal P.M. 335-1958.

Imprès a Serveis Gràfic

Eugeni,C/ Temple, 16

07001 Palma de Mallorca

410

1313141414

15

1719


-Homilia en la solemnitat de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma.....................................

-Carta als preveres de l’Església de Mallorca.....


-Ordenació sagrada...........................................-Nomenaments.................................................-Aprovació........................................................-Suspensió de l’exercici de l’Orde......................-Nihil obstat......................................................-Circular als responsables de parròquies sobre

dades estadístiques.......................................-Ídem als superiors majors dels Instituts de Vida

Consagrada, Instituts Seculars i Societats de Vida Apostòlica..............................................

-Ídem als Col·legis d’Església.............................

3

DELEGATS GENERALS

-Convidada a felicitar el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic en la seva onomàstica....................


-Mensaje del Santo Padre Francisco para la 51 Jornada Mundial de las Comunicaciones Sociales 2017................................................


- Crònica de l’Església de Mallorca....................- In memoriam......................................................

20

21

2737

4

Sr. BiSBe adminiStrador apoStòlic

HOMILIA EN LA SOLEMNITAT DE SANT SEBASTIÀ, PATRÓ DE LA CIUTAT DE PALMA

Catedral de Mallorca, 20 de gener de 2017

La festivitat de Sant Sebastià, patró d’aquesta estimada ciutat de Palma, ens dona l’ocasió privilegiada de con-templar la ciutat com a espai on Déu hi habita, lloc on hem estat posats per a viure en harmonia i en pau, creant entre tots aquelles condicions de convivència que dona goig de viure i ens fa feliços. Cadascú de nosaltres som una missió en aquesta ciutat i aquest és el sentit de la nostra presència en el món. La nostra ciutat deixaria de ser-ho si cadascú de nosaltres es tanqués dins els seus propis interessos i no cerqués el bé de tots, allà on la confluència de valors i motius de viure fan que la decisió de ser amb els altres i per als altres ens marca a foc –en paraules del papa Francesc– per a la missió d’il·luminar, de beneir, de vivificar, d’aixecar, de curar, d’alliberar. Viure en una ciutat o en un poble és “conviure”, la qual cosa significa “compartir la vida amb la gent”, tot creant aquelles condicions que fan possible el creixement per-sonal i la solidaritat com obra d’art col·lectiva. Avui, la ciutat bé es mereix aquesta aportació de tots en un esforç comú per tal que la nostra convivència sigui expressió d’unitat i germanor, realitats que la fan habitable. Preci-sament ahir, durant el matí, vaig estar reunit amb una cinquantena de treballadors de Càritas i membres de la Fundació social La Sapiència, aprofundint els aspectes claus de la Doctrina social de l’Església en vista al seu servei dins la societat, sobretot com acompanyar, dis-

5

cernir i integrar tantes persones amb ínfima inclusió social, presents també en una ciutat com la nostra i que són un repte per al nostre compromís cristià i ciutadà. M’impressiona la manera com el profeta Isaïes ho des-criu en la primera lectura que hem fet de la Paraula de Déu. Amb el llenguatge propi de la seva època, ens ha dit que “tenim una ciutat fortificada, envoltada de defenses, muralles i baluards”, la qual cosa ens dona a entendre com ens hi sentim dins l’espai que ens acull i marca el fet de conviure-hi. Ningú no posa en dubte que vivim en una ciutat de portes obertes a les dimensions del món, acollidora de les persones i integradora de cultures, la qual cosa és enormement positiva si mantenim viva la nostra identitat històrica, cultural i religiosa en totes les seves dimensions. Però Isaïes matisa que hi viu “un po-ble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor”. Justícia, fidelitat i fermesa interior: són qualitats que hem de voler que ens defineixin i que són expressió d’una maduresa que ens ha de distingir. Tot això demana de cadascú de nosaltres una entrega personal, una genero-sitat excepcional, unes capacitats posades al servei dels altres. És molt suggeridor pensar que en aquest intent i més enllà de tota aparença “cadascú és immensament sagrat i mereix el nostre afecte i entrega. Per això –diu– si aconseguesc ajudar una sola persona a viure millor, això ja justifica l’entrega de la meva vida. És bonic ser poble fidel de Déu. I assolim plenitud quan esbotzam les parets i el cor se’ns omple de rostres i de noms!” (EG 274). Per això, Isaïes ens ha dit que confiem sempre en el Senyor, que és la roca eterna.

Que bé si la nostra ciutat tota ella és espai de confiança en Déu i en les persones, de respecte enmig de la diver-

6

sitat, de col·laboració en tot allò que ens afecta a tots i ens dignifica com a persones! Una ciutat que fa enfora la por i la inseguretat perquè cadascú ha trobat el seu lloc de dignitat i fa tot el possible perquè no hi hagi dis-còrdies ni desavinences. El que ens ha dit la carta als Hebreus –que hem llegit a la segona lectura– marca una trajectòria ben definida que cal assumir i fer ben nostra. Ens ha dit: “No deixeu d’estimar-vos com a germans. No us oblideu de practicar l’hospitalitat; gràcies a ella, alguns, sense saber-ho, van acollir àngels. Recordau-vos dels presos com si fóssiu presos amb ells; recordau-vos igualment dels qui són maltractats, pensant que també vosaltres teniu un cos. Que l’amor al diner no inspiri la vostra conducta; acontentau-vos amb el que teniu, ja que Déu mateix ha dit: No et deixaré, no t’abandonaré. Per això podem dir amb tota confiança: El Senyor m’ajuda, res no em fa por; els homes, què em poden fer?” Una vegada més hem de fer nostra aquesta ama-ble invitació: “No us oblideu de fer el bé i de compartir allò que teniu: aquests són els sacrificis que agraden a Déu”. Quin programa més atractiu per a fer-lo realitat! Tanmateix, Jesús, amb un gran realisme, quan con-templa la ciutat, arriba un moment que plora. Plora perquè veu que no accepta la proposta que li fa. S’ha anat allunyant progressivament d’ell. S’ha buidat de la seva acció, ja no estima com abans, ja no compta amb allò que la configurava com a tal i la unia sota uns mateixos signes d’identitat. Només un petit grupet li serà fidel i connectarà amb Ell. Així i tot, serà rebutjat, perseguit, calumniat, befat, detingut, torturat i crucifi-cat..., la pitjor de les condemnes perquè provocava una mort dolorosíssima i era un escarni davant del poble. Jesús tasta en la seva pròpia carn la persecució. I, a

7

partir d’ell, els cristians viuran la mateixa experiència. Sant Sebastià és un dels qui per fidelitat pateix el martiri i, com tants i tants dels primers segles, és llavor de nous cristians. És per això que Jesús anomenarà “feliços” els qui viuen aquesta experiència i tasten el glop amarg de la persecució. Així ho ha proclamat avui l’Evangeli dirigit a nosaltres: “Feliços vosaltres quan, per causa del Fill de l’home, la gent us odiarà, us rebutjarà, us insultarà i denigrarà el nom que porteu! Aquell dia, alegrau-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.” Què hem de pensar de tot això quan contemplam el nos-tre món i de forma especial avui la nostra ciutat per la festa que celebram? Avui la persecució té diverses mani-festacions i moltes cares. És tan actual com sempre i és present en tota la història des dels inicis del cristianisme. No podem fugir del realisme de Jesús. Tan actual que els màrtirs d’avui ja són més que els dels primers segles. Es fa realitat el que va dir Jesús: “Sereu odiats per causa del meu nom.” Per això, avui l’Església, per donar testi-moni de la llum i de la veritat que és Jesús, experimenta dures persecucions fins a la suprema prova del martiri. Ho va viure Sant Sebastià en la seva pròpia carn, igual que el testimoni dels nostres màrtirs d’avui, expulsats de la seva terra, desallotjats, degollats, perseguits: tenen el valor de confessar Jesús fins al moment de la mort. És el testimoni d’aquells cristians que viuen la seva fe amb coherència perquè diuen “jo no puc fer això”, “jo no puc fer mal a l’altre”, “jo no puc crear un mal ambient contra ningú”, “jo no puc utilitzar l’altre per treure’n jo egoísticament un benefici”, “jo no puc aprofitar-me de la feblesa i la indefensió de l’altre per sortir-ne jo guanyant”, “jo no puc quedar en la indiferència”, “jo no

8

puc calumniar, ni desprestigiar, ni fer mal a ningú...”. El seguidor de Jesús diu: “jo he de donar testimoni d’Ell”, en definitiva, accept ser “màrtir”, és a dir, testi-moni d’aquest Jesús amb qui m’he identificat i de tants germans i germanes amb qui compartesc la meva fe. El martiri de Sant Sebastià ens presenta el repte de la nostra fidelitat a la paraula donada en el baptisme i ratificada tantes vegades al llarg de la vida. No sols en nom de la religió cristiana, sinó des d’una ètica fo-namental, crec que avui hem de reivindicar una ciutat que en tot “el seu dir” i en tot el seu fer” faci realitat aquest desig expressat per Isaïes de ser “un poble just, que guarda la fidelitat i manté ferm el seu cor”. Tot això exigeix no deixar les coses com estan i optar per canvis substancials, primer personals, i després col·lectius sempre amb l’objectiu del respecte i la defensa de la persona humana. Canvis que es notin en la nostra forma de parlar, de relacionar-nos, de comunicar-nos. Canvis que arribin a una transformació de les estructu-res humanes perquè ens hem deixat “il·luminar” per la llum de Crist, i no ens hem deixat “enlluernar” per tot allò frívol i superficial que, quan ens hi adherim incondi-cionalment, cega la nostra visió i ens impedeix veure-hi clar, amb netedat, amb tendresa, amb amor. Canvis que ens duguin a recuperar la nostra fe si l’hem rebaixada, la nostra esperança si està afeblida, el nostre amor si ha perdut el seu ardor. Desitj que totes les nostres esglésies i comunitats de la ciutat i de forma molt creativa siguem els primers a col·laborar en aquesta proposta de canvi. Per qualque cosa Jesús vol que siguem “sal” que dóna bon gust, “llum” que “il·lumina”, “llevat” que fa fermen-tar tota la pasta. Deixem-nos il·luminar, no enlluernar!

9

En definitiva, podem donar una nova fesomia a la nostra ciutat si tots i cadascun individualment ens hem renovat i volem cooperar que sigui la ciutat de tots, amb l’ajuda d’aquell –Sant Sebastià– que va ser valent a l’hora de con-fessar la seva fe en Jesús, perquè l’havia acceptat com el seu únic referent, l’havia fet seu com a Camí, Veritat i Vida.

10

Palma, 3 de gener de 2017

ALS PREVERES DE L’ESGLÉSIA DE MALLORCA

Benvolguts amics i germans en Crist,

Em plau dirigir-me a vosaltres en aquests primers dies de 2017 i desitjar-vos una vegada més un bon i pas-toralment fecund any nou. El motiu no és altre que fer-vos una invitació personal a participar en la tanda d’Exercicis Espirituals que tindrem, si Déu ho vol, els dies 13-18 de febrer de 2017 a la Residència de la Puresa de Vallde-mossa, i a la qual us acompanyaré jo mateix, dirigint-la. Pel fet d’haver-nos d’ajustar a l’organització de la Casa i per tal d’aprofitar al màxim, començarem a les 10:30 h del matí de dilluns, dia 13, i acabarem el dissabte, dia 18, també al matí. El fet d’anar enguany a Vallde-mossa obeeix a les condicions de la Casa, perquè consta de 35 habitacions individuals, amb bany individual i tot ben condicionat per si fa fred. Tot i que no es tracta de luxe ni d’excessives comoditats, he cregut que aquestes mínimes condicions poden afavorir també la participació.

Juntament amb la invitació personal hi ha el sentit que volem donar a aquesta trobada del clergat diocesà. Ja he tingut l’oportunitat de veure’m amb molts de vosaltres individualment, a les reunions arxiprestals, celebracions a les parròquies i a la Seu. També una bona ocasió, de la qual guardam molt bon record, va ser el Recés d’Advent que vam tenir a Pina. Ara, es tracta de seguir reforçant els lligams de la nostra fraternitat sacerdotal amb una experiència més intensa de pregària i silenci que pugui

11

il·luminar la nostra missió pastoral al servei de les par-ròquies, comunitats i altres organismes, institucions i serveis de la nostra Diòcesi.

Seguint l’esperit del papa Francesc, voldria en-tendre el nostre ministeri sacerdotal com una con-tínua “obra de misericòrdia”, per a la qual ens hem de preparar sempre. Ens podem aplicar el que diu dels voluntaris que “en la seva entrega de cada dia dediquen el seu temps a mostrar la presència i la proximitat de Déu” (Misericordia et misera, 17). Reconvertesc en pregunta el que diu a continuació: El nostre servei ministerial, no és per ventura una genuïna obra de misericòrdia que fa que moltes persones s’apropin a l’Església? De fet, nosaltres, a més de ser “voluntaris”, tenim el sa-grament de l’Orde que ens configura a Crist Cap i Pastor i ens configura també entre nosaltres com a fraternitat sacerdotal. Pensem que en vista a l’exercici de “Pastor” enmig del “ramat” això és decisiu.

Ho hem de voler fer realitat i gaudir-ne estant en estreta comunió els uns amb els altres, units “perquè el món cregui”, com demana Jesús a la pregària sa-cerdotal. Per això, uns dies privilegiats de pregària i silenci, en contacte amb la Paraula de Déu i l’acció dels sagraments de l’Eucaristia i el Perdó, no hi ha dubte que ens hi ajudaran. No tingueu cap inconvenient de deixar aquesta setmana les feines pastorals habituals, ja que teniu el dret de practicar els exercicis espirituals, com el té la comunitat cristiana pel bé que li suposarà també a ella. Si no trobau substitut, deis senzillament el motiu pel qual no hi sereu, la gent té el deure de comprendre-ho per a un bé millor.

12

La crida a participar en els exercicis espirituals va dirigida a tots, especialment als més afectats per respon-sabilitats pastorals, però les places són limitades. Que bé si n’haguéssim de fer més tandes! Es farà la llista de participants per l’orde d’inscripció enviada a Secretaria General. El preu, tot complert, és de 187 euros. Si algú, a consciència, no hi pot arribar, que m’ho comuniqui personalment, però que no deixi d’assistir-hi. Estarem molt contents de trobar-nos-hi. Us anim que faceu la inscripció com més aviat millor.

Amb tot l’afecte i benedicció, ben vostre,

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe Administrador Apostòlic de Mallorca

13

cancelleria - Secretaria General

Ordenació sagrada

Dia 15. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic, a l’església parroquial de Sant Andreu de Santanyí, conferí l’orde del diaconat al Sr. Francesc Joan Bernabeu Bonet, del Seminari de Mallorca, que ha quedat incardinat en aquesta Diòcesi.

Nomenaments

Dia 18. Mn. Antoni Alzamora Salom, capellà de la Residència d’Ancians del Consell de Mallorca (IMAS), situada al carrer del General Riera, 115, de Palma.

Dia 31. Mn. Francesc Joan Bernabeu Bonet, diaca al servei de les parròquies de Sant Andreu, de Santanyí; la Immaculada Concepció, des Llombards; Sant Josep, de s’Alqueria Blanca; Santa Maria del Mar, de Cala d’Or, i Sant Miquel Arcàngel, de Calonge, totes elles a l’arxiprestat de Migjorn i terme municipal de Santanyí, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església i amb delegació general per assistir als matrimonis dins les parròquies esmentades d’acord amb el cànon 1111§1.

Dia 31. Mn. Joan Femenia Àvila, diaca al servei de les parròquies de Santa Maria de Robines, de Binissalem, i la Visitació de Maria, de Consell, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer i als termes municipals de Binissalem i Consell, respectivament, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església i amb delegació general per assistir als matrimonis dins les parròquies esmentades d’acord amb el cànon 1111§1.

14

Aprovació

Dia 18. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic aprova el nomenament de postulador de la Causa de Canonització de la Serventa de Déu Francisca Anna Maria Alcover Morell, fet per l’actor Mn. Marià Gastalver, rector de la Parròquia de Sant Bartomeu de Sóller, en favor de Mons. Luis Manuel Cuña Ramos, arxiver de la Congregació per l’Evangelització dels Pobles.

Suspensió de l’exercici de l’Orde

Dia 31. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic acull la súplica de dispensa a l’Ordinari que li ha presentat el prevere d’aquesta Diòcesi Mn. Rafel Mas Tous, una volta que ha decidit definitivament abandonar el sacerdoci.Per tant, com és prescrit, el mateix Sr. Bisbe Administrador Apostòlic suspèn de l’exercici de l’Orde l’esmentat prevere a l’espera que la Santa Seu li concedeixi la dispensa deguda de les obligacions contretes amb l’ordenació sacerdotal.

Nihil obstat

Dia 31. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic declara que no ni ha res en contra de l’operació de venda de l’immoble propietat de l’associació pública de fidels de l’Església Catòlica anomenada Congregació Mariana de la Immaculada i de Sant Lluís Gonzaga, present i operativa a la Diòcesi des de 1570. El dit immoble és situat al carrer d’Apuntadors, número 4, de la present ciutat.

15

Rg. S. núm. 037/17


Benvolgut Sr. Rector /Administrador parroquial / Prior,

Com cada any, ens posam en contacte amb vós per sol·licitar la vostra col·laboració en la confecció de l’Estadística anual que ens demana la Santa Seu i que el Senyor Bisbe Administrador Apostòlic té encarregada a aquesta Cancelleria. Vos pregam que, una vegada més, vulgueu contestar aquest breu qüestionari imprescindible per a donar les xifres de sagraments impartits durant l’any 2016. Gràcies per enviar-lo a Cancelleria. Ens facilita la feina que empreu, en la resposta, el mateix full que vos enviam i, en el cas que serviu vàries parròquies, enviau-nos tants de fulls com parròquies.

Vos deman que ens faceu arribar la vostra resposta com més prest millor i en tot cas abans del dia 15 de febrer, si és possible al correu electrònic següent: [email protected]

També la podeu fer arribar al Fax nº 971 72 58 47, indicant “ESTADÍSTICA”

16

O a l’adreça postal següent:

Secretaria General Bisbat de Mallorca C/ Seminari, 4 07001 – Palma

Em pos a la vostra disposició, a la vegada que vos agraïm la vostra col·laboració, vos desitjam un any nou ple de la pau i el goig del Senyor per a vosaltres i les persones que Déu vos ha confiat.

Jaume A. Estela CortésCanceller – Secretari General

17

Rg. S. núm. 038/17

A L’ATENCIÓ DEL SECRETARI/ÀRIA GENERAL O PROVINCIAL DELS INSTITUTS DE VIDA

CONSAGRADA, INSTITUTS SECULARS I SOCIETATS DE VIDA APOSTÒLICA


Benvolgut/da Pare/Mare Superior/a:

Com ja és habitual en aquestes dates ens posam en contacte amb VV. per demanar-los la seva col·laboració a fi de complimentar l’Estadística anual que ens sol·licita la Santa Seu. Adjunt hi trobaran el qüestionari corresponent a l’any 2016 per al seu Institut. Es refereix solament als membres que hi ha a MALLORCA i no a tot l’Institut.

Els preg que ens el tornin complimentat abans del 15 de febrer vinent al Fax núm. 971 72 58 47, indicant “ESTADÍSTICA” o al correu electrònic següent:

[email protected]

Ja saben que aquest Qüestionari de la Santa Seu servirà per a la preparació de l’Anuari Pontifici i de l’Anuari Estadístic de l’Església. Els preg que hi responguin, independentment que hagin rebut algun altre qüestionari enviat pel seu Superior/a o Director/a propis, ja que aquest que els remet va dirigit al Sr. Bisbe Administrador Apostòlic i el responem des del Bisbat.

18

Em pos a la seva completa disposició i els agraesc d’antuvi la seva col·laboració. Aprofit per a desitjar-los un any nou venturós i ple de la pau i el goig del Senyor per a tots els membres del seu institut.

Atentament,

Jaume A. Estela CortésCanceller – Secretari General

Adj: 1.

19

Rg. S. núm. 039/17


Benvolgut Responsable de la Pastoral,

Ens posam en contacte amb V. per demanar-li la seva col·laboració a fi de complimentar l’estadística anual que ens sol·licita la Santa Seu sobre els sagraments que s’imparteixen en la nostra Diòcesi i altres dades d’interès per a confeccionar les Estadístiques generals. En el document adjunt trobaran les dades a complimentar, li preg que ens remeti la resposta abans del dia 15 de febrer, al Fax núm. 971 72 58 47, indicant “ESTADÍSTICA” o al correu electrònic següent:

[email protected].

Em pos a la seva disposició i li agraesc una vegada més la seva col·laboració, desitjant-li un any nou ple de la pau i el goig del Senyor per a V. i per als joves/nins que el Senyor els confia. Rebin una salutació cordial.

Jaume A. Estela Cortés,

Canceller – Secretari General

20


Benvolguts/des,

Dia 20 de gener, festa del màrtir Sant Sebastià, celebra la seva onomàstica el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic, Mons. Sebastià Taltavull. Com sabeu, el dit màrtir és també patró de Palma i per aquest motiu dia de festa a Ciutat i per tant, a les oficines de la Cúria i del Bisbat.

Per això, acudirem a felicitar-lo al Palau Episcopal el dia anterior, 19 de gener, a les 13.30 h.

Serà un bon moment per manifestar la nostra comunió amb ell i amb el Sant Pare a qui representa, desitjar-li encert en la missió encomanada i assegurar-li la nostra proximitat i pregària en qualsevulla ocasió.

Vos hi esperam a tots.

Cordialment,

Antoni Vera Díaz, pvre.Delegat General

deleGatS GeneralS

21

Sant ParedocumentS de la Santa Seu

MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO PARA LA 51 JORNADA MUNDIAL DE LAS

COMUNICACIONES SOCIALES 2017

«No temas, que yo estoy contigo» (Is 43,5) Comunicar esperanza y confianza

en nuestros tiempos

Gracias al desarrollo tecnológico, el acceso a los medios de comunicación es tal que muchísimos individuos tienen la posibilidad de compartir inmediatamente noticias y de difundirlas de manera capilar. Estas noticias pueden ser bonitas o feas, verdaderas o falsas. Nuestros padres en la fe ya hablaban de la mente humana como de una piedra de molino que, movida por el agua, no se puede detener. Sin embargo, quien se encarga del molino tiene la posibilidad de decidir si moler trigo o cizaña. La mente del hombre está siempre en acción y no puede dejar de «moler» lo que recibe, pero está en nosotros decidir qué material le ofrecemos (cf. Casiano el Romano, Carta a Leoncio Igumeno).

Me gustaría con este mensaje llegar y animar a todos los que, tanto en el ámbito profesional como en el de las relaciones personales, «muelen» cada día mucha informa-ción para ofrecer un pan tierno y bueno a todos los que se alimentan de los frutos de su comunicación. Quisiera exhortar a todos a una comunicación constructiva que, rechazando los prejuicios contra los demás, fomente una cultura del encuentro que ayude a mirar la realidad con auténtica confianza.

22

Creo que es necesario romper el círculo vicioso de la angustia y frenar la espiral del miedo, fruto de esa cos-tumbre de centrarse en las «malas noticias» (guerras, terrorismo, escándalos y cualquier tipo de frustración en el acontecer humano). Ciertamente, no se trata de favorecer una desinformación en la que se ignore el drama del sufrimiento, ni de caer en un optimismo in-genuo que no se deja afectar por el escándalo del mal. Quisiera, por el contrario, que todos tratemos de superar ese sentimiento de disgusto y de resignación que con frecuencia se apodera de nosotros, arrojándonos en la apatía, generando miedos o dándonos la impresión de que no se puede frenar el mal. Además, en un sistema comunicativo donde reina la lógica según la cual para que una noticia sea buena ha de causar un impacto, y donde fácilmente se hace espectáculo del drama del dolor y del misterio del mal, se puede caer en la tentación de ador-mecer la propia conciencia o de caer en la desesperación. Por lo tanto, quisiera contribuir a la búsqueda de un estilo comunicativo abierto y creativo, que no dé todo el protagonismo al mal, sino que trate de mostrar las posibles soluciones, favoreciendo una actitud activa y responsable en las personas a las cuales va dirigida la noticia. Invito a todos a ofrecer a los hombres y a las mujeres de nuestro tiempo narraciones marcadas por la lógica de la «buena noticia».

La buena noticia

La vida del hombre no es sólo una crónica aséptica de acontecimientos, sino que es historia, una historia que espera ser narrada mediante la elección de una clave interpretativa que sepa seleccionar y recoger los datos más importantes. La realidad, en sí misma, no

23

tiene un significado unívoco. Todo depende de la mi-rada con la cual es percibida, del «cristal» con el que decidimos mirarla: cambiando las lentes, también la realidad se nos presenta distinta. Entonces, ¿qué ha-cer para leer la realidad con «las lentes» adecuadas? Para los cristianos, las lentes que nos permiten desci-frar la realidad no pueden ser otras que las de la buena noticia, partiendo de la «Buena Nueva» por excelencia: el «Evangelio de Jesucristo, Hijo de Dios» (Mc 1,1). Con estas palabras comienza el evangelista Marcos su na-rración, anunciando la «buena noticia» que se refiere a Jesús, pero más que una información sobre Jesús, se trata de la buena noticia que es Jesús mismo. En efec-to, leyendo las páginas del Evangelio se descubre que el título de la obra corresponde a su contenido y, sobre todo, que ese contenido es la persona misma de Jesús. Esta buena noticia, que es Jesús mismo, no es buena porque esté exenta de sufrimiento, sino porque contempla el sufrimiento en una perspectiva más amplia, como parte integrante de su amor por el Padre y por la humanidad. En Cristo, Dios se ha hecho solidario con cualquier si-tuación humana, revelándonos que no estamos solos, porque tenemos un Padre que nunca olvida a sus hijos. «No temas, que yo estoy contigo» (Is 43,5): es la palabra consoladora de un Dios que se implica desde siempre en la historia de su pueblo. Con esta promesa: «estoy contigo», Dios asume, en su Hijo amado, toda nuestra debilidad hasta morir como nosotros. En Él también las tinieblas y la muerte se hacen lugar de comunión con la Luz y la Vida. Precisamente aquí, en el lugar donde la vida experimenta la amargura del fracaso, nace una esperanza al alcance de todos. Se trata de una esperanza que no defrauda “porque el amor de Dios ha sido derramado en

24

nuestros corazones (cf. Rm 5,5)” y que hace que la vida nueva brote como la planta que crece de la semilla enter-rada. Bajo esta luz, cada nuevo drama que sucede en la historia del mundo se convierte también en el escenario para una posible buena noticia, desde el momento en que el amor logra encontrar siempre el camino de la proximi-dad y suscita corazones capaces de conmoverse, rostros capaces de no desmoronarse, manos listas para construir. La confianza en la semilla del Reino

Para iniciar a sus discípulos y a la multitud en esta men-talidad evangélica, y entregarles «las gafas» adecuadas con las que acercarse a la lógica del amor que muere y resucita, Jesús recurría a las parábolas, en las que el Reino de Dios se compara, a menudo, con la semilla que desata su fuerza vital justo cuando muere en la tierra (cf. Mc 4,1-34). Recurrir a imágenes y metáforas para comunicar la humilde potencia del Reino no es una ma-nera de restarle importancia y urgencia, sino una forma misericordiosa para dejar a quien escucha el «espacio» de libertad para acogerla y referirla incluso a sí mismo. Además, es el camino privilegiado para expresar la inmen-sa dignidad del misterio pascual, dejando que sean las imágenes “más que los conceptos” las que comuniquen la paradójica belleza de la vida nueva en Cristo, donde las hostilidades y la cruz no impiden, sino que cumplen la salvación de Dios, donde la debilidad es más fuerte que toda potencia humana, donde el fracaso puede ser el preludio del cumplimiento más grande de todas las cosas en el amor. En efecto, así es como madura y se profun-diza la esperanza del Reino de Dios: «Como un hombre que echa el grano en la tierra; duerma o se levante, de noche o de día, el grano brota y crece» (Mc 4,26-27).

25

El Reino de Dios está ya entre nosotros, como una semilla oculta a una mirada superficial y cuyo crecimiento tiene lugar en el silencio. Quien tiene los ojos límpidos por la gra-cia del Espíritu Santo lo ve brotar y no deja que la cizaña, que siempre está presente, le robe la alegría del Reino. Los horizontes del Espíritu

La esperanza fundada sobre la buena noticia que es Jesús nos hace elevar la mirada y nos impulsa a contemplarlo en el marco litúrgico de la fiesta de la Ascensión. Aunque parece que el Señor se aleja de nosotros, en realidad, se ensanchan los horizontes de la esperanza. En efecto, en Cristo, que eleva nuestra humanidad hasta el Cielo, cada hombre y cada mujer puede tener la plena libertad de «en-trar en el santuario en virtud de la sangre de Jesús, por este camino nuevo y vivo, inaugurado por él para nosotros, a través del velo, es decir, de su propia carne» (Hb 10,19-20). Por medio de «la fuerza del Espíritu Santo» podemos ser «testigos» y comunicadores de una humanidad nueva, redimida, «hasta los confines de la tierra» (cf. Hb 1,7-8). La confianza en la semilla del Reino de Dios y en la lógi-ca de la Pascua configura también nuestra manera de comunicar. Esa confianza nos hace capaces de traba-jar “en las múltiples formas en que se lleva a cabo hoy la comunicación” con la convicción de que es posible descubrir e iluminar la buena noticia presente en la re-alidad de cada historia y en el rostro de cada persona. Quien se deja guiar con fe por el Espíritu Santo es capaz de discernir en cada acontecimiento lo que ocurre entre Dios y la humanidad, reconociendo cómo él mismo, en el escenario dramático de este mundo, está tejiendo la

26

trama de una historia de salvación. El hilo con el que se teje esta historia sacra es la esperanza y su tejedor no es otro que el Espíritu Consolador. La esperanza es la más humilde de las virtudes, porque permanece escondida en los pliegues de la vida, pero es similar a la levadura que hace fermentar toda la masa. Nosotros la alimentamos leyendo de nuevo la Buena Nueva, ese Evangelio que ha sido muchas veces «reeditado» en las vidas de los san-tos, hombres y mujeres convertidos en iconos del amor de Dios. También hoy el Espíritu siembra en nosotros el deseo del Reino, a través de muchos «canales» vivientes, a través de las personas que se dejan conducir por la Buena Nueva en medio del drama de la historia, y son como faros en la oscuridad de este mundo, que iluminan el camino y abren nuevos senderos de confianza y esperanza.

Vaticano, 24 de enero de 2017

© Copyright - Libreria Editrice Vaticana

27

informació dioceSana

Crònica de l’Església de MallorcaGener 2017

01. “La no-violència és l’estil d’una política per a la pau” ha estat el lema que el Sant Pare Francesc ha donat com a lema de la Jornada de la Pau d’en-guany.Hem començat l’any en Diumenge i el Full Domi-nical del dia ens ha tornat a oferir, com és habitual, la carta als Reis del Rec-tor de Manacor. Enguany Mons. Genovart els dema-na el fàrmac “the memory” per als polítics, imaginació per als joves que no saben sortir del “botelló” i espe-rança creadora per a l’Es-glésia, acompanyada de generositat i disponibilitat.A la vila de Sant Joan, en aquest dia de Cap d’Any i en la Sala Polivalent del Casal de la Tercera Edat, s’ha fet la presentació del Pronòstic d’enguany, en el qual es fa un homenatge

al prevere de la vila Mn. Josep Estelrich i Costa (1922-2015).

02. Les fortes pluges del proppassat desembre han provocat despreniments al Santuari de Gràcia, que han fet força mal a l’apar-cament, a una de les lla-cunes que s’havien fet per depurar l’aigua i a dife-rents plantes del jardí del Santuari.Des de l’estiu de l’any 2012 no se celebren actes litúrgics en la novella es-glésia de la Cala de Sant Vicenç (Pollença), per mor de l’aluminosi que pateix. El problema és que l’edifici està inscrit a nom de l’en-titat promotora de la urba-nització, i ni l’Ajuntament ni la Parròquia se’n volen fer càrrec. El Rector s’ha reunit amb els veïns i pro-perament ho farà amb el

28

Sr. Batlle, per cercar una sortida a la situació que actualment viu la comuni-tat cristiana que hi estiue-ja.

03. Enguany no hi ha ha-gut moltes festes perquè tant Nadal com cap d’Any han estat en diumenge, però així i tot el “servei d’escolta pau i bé” ha or-ganitzat avui, a la Porciún-cula, una trobada per a les persones que ho passen malament i senten l’ab-sència dels sers estimats.En el temple de la Mercè s’ha celebrat la festa del “Santo Niño de las Merce-des”.

04. Mn. Sebastià Planas i Llabrés de Jornets ha do-nat a la impremta Mira-das de Jesús: 15 mirades de Jesús que eixamplen el cor i ens acosten al Re-demptor.S’informa que durant l’any passat han estat més de 6.800 escolars els que vi-sitaren la Seu.

05. Malgrat el fred, no ha

mancat la bulla i la festa tot esperant els Reis, que han començat per anar als betlems de les esglésies per fer l’ofrena a l’Infant Jesús.

06. Festa dels Reis. Ha-vent vist la feina i el lloc on treballen les Religio-ses Franciscanes a Truji-llo (Perú), a l’escola Toni Real Vicenç, en el femer El Milagro, L’Administra-dor Apostòlic ha disposat que els 5.070,17 € que es recol·lectaren a l’exposició de pepes feta a l’església de Sant Antoniet, hi fossin destinats.

07. Mons. Sebastià Talta-vull participa, a Menorca, en la consagració episco-pal del nou Bisbe d’aquella Seu, realitzada pels Carde-nals Cañizares, Arquebis-be de València i Metropo-lità, Blázquez, Arquebisbe de Valladolid i president de la Conferència Episco-pal Espanyola, i el Bisbe Murgui, d’Oriola-Alacant, diòcesi de procedència del Bisbe electe, Mons. Fran-

29

cesc Simó Conesa Ferrer.

08. Festa del Baptisme del Senyor. Amb goig, a la Seu s’ha celebrat el Bap-tisme dels adults.

11. Àlex Palmer, un infant de sis anys del Col·legi Sant Antoni Abat de Son Ferriol, ha estat el guanya-dor de la fase diocesana del concurs de targetes nadalenques organitzat per la Infància Missione-ra. Avui Mn. Antoni Vera i la Delegada de Missions li han lliurat el premi.

12. El grup d’acompanya-ment del dol “Set d’es-perança” de la parròquia de Santa Catalina Tomàs (Palma), ha tingut la seva primera trobada d’en-guany.El P. Jordi Llompart TOR, a la parròquia de Sant Ferran, ha parlat sobre “Valores para responsabi-lizarse de la naturaleza”.

14. Retorna a la Diòcesi el Sr. Administrador Apostò-lic. S’ha pogut reunir amb

un nombrós col·lectiu de capellans secularitzats que tenim i el capvespre, a Santanyí, ha ordenat Diaca el jove seminaris-ta Francesc J. Bernabeu i Bonet.L’Hospital de Son Llàtzer ha acollit, a l’aula de for-mació, organitzat per la Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut, la projecció i el debat del film La enfermedad y el due-lo por la pérdida, que ha dirigit la Sra. Margarita Covas.

15. La vila de Porreres ha celebrat, amb una Missa a Monti-sion, el 63è aniver-sari de la construcció de la carretera.L’Administrador Apostòlic ha celebrat l’Eucaristia en la parròquia de sant An-toni Abat de Son Ferriol, que ja comença a gaudir de la festa del titular. No poques parròquies de la Part Forana, on el dia de Sant Antoni no és fes-ta colenda, han aprofitat aquest dia per a celebrar les Beneïdes de Sant An-

30

toni.

16. L’Institut Nacional d’Estadística ens assaben-ta que les Balears són la segona Comunitat Autò-noma que té menys ma-trimonis canònics, un 12,2%. Sols hi ha Catalu-nya que en té manco, un 11%, mentre que les altres comunitats de l’Estat es-panyol estan entre el 24 i el 50%; com també ens diu que sols un 29,8% de les declaracions d’Hisen-da que es fan a les Balears marquen la x perquè part dels imposts que es pa-guen vagin a l’Església.Mons. Taltavull visita la finca de Binicanella, cedi-da actualment per la Fun-dació Esplai a la Fundació La Sapiència, perquè per-sones derivades d’entitats socials puguin iniciar pro-cessos d’una activitat formativa, aconseguint d’aquesta manera formar persones que, estant en situació d’exclusió social, d’aquesta manera guanyin possibilitats de poder-se inserir en el món laboral.

L’han acompanyat el De-legat General Mn. Antoni Vera i el Delegat Dioce-sà per a l’Acció Social. El capvespre, al Palau, s’ha reunit amb el Patronat La Sapìència.Són dies de neu i fred intens, per aquesta raó diferents institucions es preparen cercant llits, flassades i menjars calents per a les 150 persones que normalment viuen al car-rer.Malgrat el fred, la gent ha sortit al carrer i ha encès els foguerons. Gairebé po-dem dir que Sant Antoni és celebrat amb goig i bu-lla a tot arreu de Mallorca. Mons. Taltavull s’ha fet present a sa Pobla per pre-sidir les Completes i parti-cipar en la renouera festa que s’hi organitza.Ha passat a la Casa del Pare la religiosa francis-cana Sor Bàrbara Pons i Fiol (Lloseta 06.10.1936).

17. Festa de Sant Antoni. Ofici major en les parrò-quies que el tenen per titu-lar o les viles que el tenen

31

per patró. Mons. Taltavull ha presidit la celebració eucarística de sa Pobla. El capvespre no hi ha pogut haver beneïdes per mor del mal temps.La Fundació Mn. Barto-meu Oliver (Sencelles) s’ha posat al davant de la res-tauració del retaule de Sant Antoni de la parrò-quia, obra de Mateu Llopis (s. XVI), encapçalant una campanya de micromece-natge, mirant que molts feligresos col·laborin a l’obra que farà la restau-radora Maria Montserrat Dezcallar.S’ha inaugurat, amb la presència de l’Administra-dor Apostòlic, a la capella del Centre Cultural la Mi-sericòrdia, l’exposició que ha estat a Roma des de dia 5 d’octubre: “Ramon Llull 700 anys de Missió”. Hi romandrà fins dia 24 de Febrer.S’ha mort Sor Francisca Fluixà i Caldentey, Reli-giosa Franciscana (Culle-ra, València 09.02.1928).

18. Mons. Taltavull ha

sortit cap a Barcelona.Arriba a les parròquies la publicació feta per la De-legació de Litúrgia i Mi-nisteris Laicals Calendari Litúrgic dels propis de la Diòcesi de Mallorca 2017, seguit d’un apèndix amb certes lectures.Ha començat avui l’Octa-vari de pregàries per la Unitat de l’Església, amb una celebració a l’Església Anglicana de Palma.

19. Mons. Taltavull, retor-nat a Mallorca, s’ha reunit amb el personal que treba-lla a Càritas i els ha expo-sat la Doctrina Social de l’església; posteriorment el personal de la Cúria i els treballadors de la Casa de l’Església han anat al Palau per felicitar Mons. Sebastià per la seva ono-màstica. Mn. Antoni Vera ha agraït la dedicació que té a la nostra Església.S’ha reunit, a la Casa de l’Església, la Comissió de Pastoral de Centres d’Es-glésia.Les comunitats lutera-nes de Suècia i de Noru-

32

ega han tingut cura de la celebració de la jornada de pregària per la Unitat.El temple de la Concep-ció ha aixoplugat la Vetlla d’Adoració Nocturna que s’hi havia programat en la vigília del patró de Palma.

20. Festa de Sant Sebas-tià. Mons. Taltavull ha presidit la celebració euca-rística de la Seu al matí, i al vespre la que s’ha cele-brat a Pollença, que el té de copatró, si bé, a cau-sa del mal temps no s’ha pogut fer la processó i tot s’ha celebrat a l’interior del temple parroquial.Les comunitats alema-nyes catòlica i luterana han organitzat, a la par-ròquia de Santa Creu, la jornada de pregària per la Unitat.

21. A l’Auditori de Mana-cor s’ha estrenat una obra sobre Ramon Llull, escri-ta per Salvador Brotons, qui també ha dirigit l’Or-questra Simfònica de les Illes Balears.L’antic temple conventual

de Santa Catalina de Sena ha aixoplugat la pregària per la Unitat, que ha di-rigit l’Església ortodoxa russa.

22. Diada de la Infància Missionera.Algunes parròquies, no totes, pel mal temps que tenim per Mallorca, han pogut fer les Beneïdes de Sant Antoni.La Pastoral Universitària, a l’església de Sant Anto-niet, ha dut a terme l’ac-tivitat “Pregar amb l’Evan-geli”, que ha dirigit Mn. Francesc Ramis Darder.La Seu ha acollit la cele-bració interconfessional per la Unitat que ha estat presidida per l’Administra-dor Apostòlic.

23. Les pluges d’aquests dies, a més de fer malbé nombroses finques i tudar tot quant hi havia sem-brat, també han fet córrer terres i amollar pedreny de les muntanyes. El santu-ari de Gràcia (Llucmajor) ha hagut de ser tancat per mor del perill de despreni-

33

ment de roques i pels mo-viments que ha fet la terra en el camí.Mn. Joan Bauzà, al CEP d’Inca, ha parlat al profes-sorat sobre “Els univer-sos simbòlics presents en la Bíblia”.Mn. Nicolae Dobos, Rec-tor de l’Església ortodo-xa romanesa, ha presidit les Vespres bizantines que s’han celebrat a l’església de la Concepció, en l’avi-nentesa de la pregària per la Unitat.

24. Ha començat, a la par-ròquia de Santa Catalina Tomàs (Palma), un curs d’iniciació a la lectura de la Bíblia.Els agents de pastoral de l’Arxiprestat des pla s’han reunit, al santua-ri de Consolació de Sant Joan, reflexionant sobre “la importància de la Pa-raula dins les comunitats”.A l’església de Santa Fe (Palma), les Esglésies ca-tòliques orientals d’Ucra-ïna i Romania han prepa-rat i celebrat la pregària per la Unitat.

Ha mort Sor Encarnació Palmer i Morey, Religio-sa Agustina. Es Capdellà 23.06.1917.

25. Ha estat presentat a Inca, a l’antiga capella de les Religioses Francisca-nes, la digitalització que s’ha fet del Glossari Lul-lià del P. Miquel Colom TOR, que esmerçà la vida religiosa en aquesta ciutat.Mn. Joan Bauzà, al CEP de Manacor i per profun-ditzar en la formació del professorat, ha desenvolu-pat el tema “Els universos simbòlics presents en la Bíblia”.Els Religiosos/ses de Ma-llorca han preparat i dirigit la pregària per la Unitat en el Monestir de Santa Magdalena de Palma.

26. Ha començat, a la par-ròquia de Costitx, el Tridu Eucarístic per preparar la celebració del 98è aniver-sari del traspàs de la Ve-nerable Margalida Amen-gual.El Col·legi Bisbe Verger de Santanyí ha acollit la reu-

34

nió de l’equip de pastoral dels Col·legis Diocesans.Mn. Teodor Suau, a la par-ròquia de Sant Miquel, ha parlat sobre “Conflicte i confrontació”.El P. Norbert Alcover SJ, a Son Bono, ha dirigit el cinefòrum de la pel·lícula Solas de Benito Zambrano.El Col·lectiu de Preveres de la Part Forana s’ha re-unit a Monti-sion de Por-reres i ha començat escol-tant l’explicació que, sobre la Carta Apostòlica Miseri-cordia et Misera, ha expo-sat Mn. Jaume Alemany, com també l’experiència que ha viscut participant, a Roma, al Jubileu dels presos.Ha mort la Religiosa Fran-ciscana Sor Miquela Cerdà i Sastre (Porreres 23.03.1931).

27. Ha estat presentat, al Centre BIT d’Inca, el repor-tatge “Somoslasalleinca”, on 21 entrevistats parlen de la seva estada al col·legi inquer.“La distribució de la Pa-raula en cicles. El temps

litúrgic. Les rúbriques segons el temps” ha es-tat el tema de reflexió per als agents de pastoral de l’Arxiprestat des Pla, que s’han reunit a Pina.Davant la Creu de l’Amor sense límits s’ha fet, a l’es-glésia de Sant Antoniet, una estona de pregària ti-pus Taizé.Ha començat, al Seminari Nou, el curs “Interioritat a la classe de Religió”, que ha organitzat la Dele-gació d’Ensenyament i que dirigeix Isabel Gómez Vi-llalba.

28. Els Diaques perma-nents i els aspirants a aquest ministeri s’han re-unit a Pina per anar con-rant la seva formació hu-mana i espiritual. Avui Mons. Jordi Gayà els ha fet una presentació de Ra-mon Llull, recalcant la ne-cessitat de viure la nostra fe per poder fer missió.El Dr. Ramis i Darder, en el temple de Sant Antoni-et, ha dirigit la reflexió que Pastoral Universitària havia preparat sobre les

35

Benaventurances.Ha acabat, a Pina, el curs “Educar en la interiori-dad”, que ha donat la pro-fessora Emília Torres als claustres de professors del Col·legis de les Religioses Franciscanes. Aquest curs inclou tots els centres que gestionen les Religioses Franciscanes a Espanya, Bolívia i Perú.Els Germans de La Salle Xavier Gil i Paco Chiva han desenvolupat, a Manacor, la 4a Trobada del Pro-jecte “Tres Tendes”, en el qual uns 30 educadors dels quatre Col·legis ma-llorquins, han reflexionat, pregant i compartint sobre les Benaventurances.Al Casal d’espiritualitat de Son Bono hi ha hagut un recés reflexionant sobre “Litúrgia i Evangeli: L’Epi-fania de l’Església”.

29. La parròquia de Cam-pos, bressol de la Congre-gació de les Missioneres dels Sagrats Cors, ha ce-lebrat una Missa d’Acció de Gràcies per la firma del decret sobre les virtuts he-

roiques de la fundadora, Sor Maria Rafela (1814-1899), que va signar el Papa Francesc el proppas-sat 21 de desembre.La festa de la Conversió de Sant Pau (25 de gener) tradicionalment ha servit per a recordar la conversió del Beat Ramon Llull. Per aquesta raó Mn. Gabriel Ramis, Postulador de la Causa, ha presidit a Cura, una celebració eucarísti-ca que s’ha vist seguida d’una conferència, feta per la Dra. Maribel Ripoll, so-bre “Els reptes que ens ha deixat l’Any Llull”.Amb processó i Ofici Ma-jor ha acabat, a Costitx, el Tridu que ha predicat Mn. Pere Fiol i Tornila. S’ha estrenat l’Himne Margali-da de Costitx, amb lletra de Mn. Pere Orpì i Ferrer i música del P. Francesc Batle TOR.El periòdic ABC publica un extens article on figu-ren els 100 espanyols que seran més influents durant aquest any que co-mençam. Dels eclesiàstics, sols hi ha el President de

36

la Conferència Episcopal.

30. Són molts els col·legis que la setmana passada, d’una manera o altra, de-senvoluparen diferents unitats didàctiques per poder celebrar avui la di-ada de la no-violència i de la pau, com ho ha fet el Col·legi Sant Pere, amb el lema “Bateguem pels re-fugiats”.El CEP de Palma ha aixo-plugat la trobada de for-mació dels professors, en la qual Mn. Joan Bauzà ha desenvolupat el tema: “Els universos simbòlics pre-sents en la Bíblia”.Amb una Missa, presidi-da per Mn. Gabriel Ramis i Miquel, Delegat Dioce-sà per a les Causes dels Sants, s’ha celebrat a Cos-titx el 98è aniversari del traspàs de la Venerable Na Margalida de Costitx,.

31. El Telèfon de l’Espe-rança ha celebrat el seu aniversari, oferint una taula rodona, que s’ha tingut en el Club Diario de Mallorca, amb el tema “Plantando cara a la vida”, en la qual han participat el Dr. Enrique Benito, Rosa d’Arquer i Sion Bennàssar.La Delegació de Pastoral Universitària, a l’església de Sant Antoniet, ha se-guit l’acció pastoral “Pre-gar amb l’Evangeli”, que dirigeix Mn. Francesc Ra-mis i Darder.La parròquia de Santa Ca-talina Tomàs, aquest di-marts, ha seguit el curs d’iniciació a la lectura de la Bíblia.Amb molt de goig de tota la Congregació, Sor Isabel Planisi MMSSCC, a Cam-pos, ha celebrat els cent anys.

Mn. Pere Fiol i TornilaCronista Diocesà

37

In memoriam

Hna. Antonia de la Encarnación Palmer Morey, Agustina Hermana del Amparo

El 23 de junio de 1917 nació en Es Capdellá (Mallorca) Antonia Palmer Morey. Al comenzar el año 1940, cuando contaba 23 años de edad, ingresó en nuestra Congregación. Como Abrahán se puso en camino, «Sal de tu tierra y de la casa de tu padre y vete a la tierra que yo te mostraré...». La vida pasada se deja a las espaldas y se abre a un misterioso seguimiento de abandono incondicional, porque sabe que la vocación es fiarse, confiarse y dejarse conducir.

Acabadas las etapas de postulantado y noviciado, el 25 de octubre de 1941 emitió sus primeros votos con el nombre de sor Encarnación.

El Señor tiene gustos muy singulares, elige a quien quiere y da su gracia a través de la misteriosa pequeñez del humilde. La llamada es una puerta que se abre, una voz que viene de lejos y se clava en lo más íntimo. Y ella respondió, se puso en camino con corazón alegre y libre y, como el llamamiento es un compromiso de servicio, dedicó su vida al servicio de la enseñanza y educación de la niñez y sobre todo a las artes con sus clases de dibujo y pintura.

Nada más profesar pasó a la comunidad de la Casa Madre y en octubre de 1944 emitió los votos perpetuos. Su vida consagrada se desarrolló en Mallorca entre Pont d’Inca, Casa Madre, Andratx, el colegio de la Inmaculada de la calle San Miguel de Palma y desde 1961 en Santa Margarita.

38

Allí permaneció hasta 2016 en que, al clausurarse la comunidad y debido a su estado de salud, pasó a la enfermería de la comunidad de la Concepción de Palma, donde permaneció solamente por unos meses.

Su larga vida entregada al servicio del Señor, desde los albores de su juventud, en que todo parece eterna primavera, hasta llegar a los 99 años, nos recuerda que ha llegado el invierno.

La muerte es un tránsito, una llegada, un descubrimiento ante lo eterno y podemos decir que una Epifanía. En la mañana del 24 de enero de 2017 oyó de nuevo la llamada del Señor, para recoger el premio merecido a los 99 años de edad y 76 de vida consagrada. Descanse en paz.

39


deMallorca

Any CLVII / 2 Febrer - 2017

40

Sumari


Any CLVII / 2Febrer, 2017Redacció i







42

50

51

53


-Exhortació Pastoral “Quaresma 2017, no a la mediocritat, sí a la tendresa”.........................

-Circular a tots els preveres, diaques i delegats que convoca a una reunió sobre l’aplicació de la legislació vigent en matèria de protecció de menors..........................................................

-Carta al Cardenal Arxipreste de la Basílica Papal de Santa Maria la Major sobre vincles espirituals d’aquest temple amb la Parròquia de Santa Maria la Major d’Inca......................

-Carta a la priora de les Dominiques de Sant Cugat del Vallès, comunitat hereva de la de Santa Catalina de Sena de Palma, sobre les despulles de la venerable Anna Maria del Santíssim Sagrament....................................

41


-Col·lació de ministeris......................................-Admissió als Ordes sagrats..............................-Nomenaments.................................................-Autorització.....................................................-Annex al decret d’aplicació de la legislació vigent

en matèria de protecció de menors.................

DELEGAT GENERAL PER A L’EVANGELITZACIÓ

-Convocatòria als catequistes per una jornada sobre l’Exhortació Apostòlica Amoris laetitia..

-Comunicació sobre el material de lectio divina per a la propera Quaresma............................


-Mensaje del Santo Padre Francisco para la Cuaresma 2017. “La palabra es un don. El otro es un don”...............................................


- Crònica de l’Església de Mallorca....................- In memoriam......................................................

55555556

57

63

65

66

7282

42


Quaresma 2017, no a la mediocritat, sí a la tendresa!

Molt estimats germans i germanes,

Us escric des de Valldemossa, on amb més d’una trentena de capellans de la nostra Diòcesi compartim una setmana de pregària i silenci. Des del cor d’aquesta vivència espi-ritual i fraternal, units a la resta del presbiteri diocesà i de tot el Poble de Déu que peregrina a Mallorca, sentim la crida que el Senyor ens fa per a ser una Església «en sortida» –com ens demana el papa Francesc– la qual cosa vol dir una Església amb les portes obertes, on cada cristià i cada comunitat ha de discernir quin és el camí que el Senyor li demana. Però, sobretot, veim clar que som invitats a acceptar la crida de sortir de la prò-pia comoditat i atrevir-nos a arribar a totes les perifèries tant properes com llunyanes que necessiten la llum de l’Evangeli, començant per un mateix.

Des d’aquesta perspectiva pensam la Quaresma 2017 que està ja a les portes. Si Deu ho vol, dimecres que ve, dia 1 de març, també dia de festa a les nostres Illes, serà l’inici del temps quaresmal amb la celebració de la imposició de la Cendra, tot un símbol de l’austeritat i de la humilitat amb què hem de viure quaranta dies de preparació de la Pasqua de Resurrecció, la festa més important de l’any. Què hem de fer durant aquest temps, que és tan oportú perquè l’aprofitem bé? Senzillament, «no acontentar-nos amb una vida mediocre, sinó créixer en l’amistat amb Je-

43

sús» –així ho diu el papa Francesc en el seu missatge de Quaresma d’enguany.

És lògic que digueu: «i, com es fa això?». Idò, es fa entrant en una dinàmica d’escolta i lectura de la Paraula de Déu, cosa que els cristians hauríem de fer amb freqüència per assegurar aquell aliment espiritual imprescindible que ens mantingui mínimament en forma. Així, podem viure un poc més cada dia allò que és essencial i no aban-donar-ho: la participació en la vida de la comunitat cristiana i en la celebració dels sagraments, sobretot l’Eucaristia i el Perdó, com a moments forts de trobada amb el Senyor que ens estima i perdona. Quan això no ho practicam, ho feim a mitges o sense entusiasme, no ho contagiam als altres; llavors l’ambient que es crea es torna indiferent i religiosament fred. És aquesta fredor que ens paralitza i no ens deixa comunicar l’Evangeli perquè la nostra vida no l’ensenya ni amb la paraula ni amb els fets. Aquesta falta d’atenció espiritual és una de les mancances que pateix molta gent, però encara molt més els joves, els infants i els pobres.

Per això, necessitam fer l’esforç de replantejar-nos-ho tot i renovar-nos intentant dur una vida més segons l’Evan-geli i el que avui ens demana en el seu nom l’Església. És la crida a la conversió que ens fa Jesús ja des del primer dia de Quaresma. Tot i la pobresa de mitjans i de persones, amb els capellans ens estam plantejant com fer-ho millor a les parròquies i a totes les institucions i als grups cristians que hi ha a l’illa. Per això feim una crida urgent a la participació i a la corresponsabilitat, ja que a tots, laics i laiques, homes i dones de vida con-sagrada, diaques, capellans i bisbe, ens toca donar el pas de la conversió, és a dir, de fer aquest canvi interior tan necessari perquè la fe en Jesucrist arreli de nou en

44

els nostres cors i s’expandeixi arreu per la paraula i el testimoni de cada cristià.

A la Quaresma li segueix la Pasqua, no tindria sentit una sense l’altra, per això cada passa que donam en el camí de la conversió ja és una vivència de resurrecció, un motiu d’aquella alegria que ho inunda tot i que ningú no ens pot prendre. Una alegria que, junt amb la netedat de cor, fa fugir pors, prejudicis, crítiques negatives i calúmnies, gelosies, enveges, avarícia, indiferència, accídia egoista, pessimisme, tot tipus d’idolatria i de complexos, violència física i verbal, també l’aïllament que exclou Déu i s’oblida dels altres, l’autoreferencialitat que adora només el propi “jo”, i tot allò que ens tanca dins nosaltres mateixos de forma egoista i provoca el constant menyspreu dels altres.

La conversió d’aquest temps privilegiat de Quaresma ha de fer que ens fixem en Jesús i en l’ideal cristià que, com diu el papa Francesc, “sempre invitarà a superar la sospi-ta, la desconfiança permanent, el temor a ser envaïts, les actituds defensives que ens imposa el món actual. Molts miren d’escapar dels altres cap a la privacitat còmoda o ca al reduït cercle dels més íntims, i renuncien al realisme de la dimensió social de l’Evangeli. Perquè, així com alguns voldrien un Crist purament espiritual, sense carn i sense creu, també es pretenen relacions interpersonals només vehiculades per aparells sofisticats, per pantalles i sistemes que es puguin encendre i apagar a voluntat”.

“Mentrestant –segueix el papa Francesc– l’Evangeli ens invita sempre a córrer el risc del trobament amb el rostre de l’altre, amb la seva presència física que interpel·la, amb el seu dolor i les seves reclamacions, amb la seva joia que s’encomana en un constant cos a cos. La verita-ble fe en el Fill de Déu fet carn és inseparable del do de

45

si mateix, de la pertinença a la comunitat, del servei, de la reconciliació amb la carn dels altres. El Fill de Déu, en la seva encarnació, ens convida a la revolució de la tendresa” (EG 88).

Per acabar, hem de dir que són tres els elements que de forma especial hem de fer fructificar al llarg del temps quaresmal: l’austeritat, la pregària i l’amor solidari.És a través d’ells que els cristians som cridats a ser –seguint la pedagogia de Jesús– sal que dóna bon gust i llum que il·lumina, al mateix temps que ens vol com el llevat capaç de fermentar-ho tot.

No anam sols. Per a fer-ho, Jesús ens acompanya, ens dona el seu suport i vol que sempre comptem amb ell. És el gest de confiança i d’amor que espera de cadascú i de tots nosaltres. Dimecres que ve se’ns obre un llibre de quaranta pàgines perquè les omplim de vida cristiana, de paraula i testimoni, fins a arribar al fruit madur del dia solemne de Pasqua de Resurrecció, que ho celebra-rem i molt!

Amb tot el meu afecte fraternal i benedicció,

+ Sebastià Taltavull AngladaAdministrador Apostòlic de Mallorca

46

Cuaresma 2017,¡no a la mediocridad, sí a la ternura!

Muy queridos hermanos y hermanas,

Os escribo desde Valldemossa, donde con más de una treintena de sacerdotes de nuestra Diócesis compartimos una semana de oración y silencio. Desde el corazón de esta vivencia espiritual y fraternal, unidos al resto del presbiterio diocesano y de todo el Pueblo de Dios que peregrina en Mallorca, sentimos la llamada que el Señor nos hace para ser una Iglesia «en salida» —como nos pide el papa Francisco— lo que significa una Iglesia con las puertas abiertas, donde cada cristiano y cada comunidad debe discernir cuál es el camino que el Señor le pide. Pero, sobre todo, vemos claro que somos invitados a aceptar la llamada de salir de nuestra propia comodidad y atrevernos a llegar a todas las periferias tanto cercanas como lejanas que necesitan la luz del Evangelio, empezando por uno mismo.

Desde esta perspectiva pensamos la Cuaresma 2017 que está ya a las puertas. Si Dios quiere, el próximo miércoles, día 1 de marzo, también día de fiesta en nuestras Islas, será el inicio del tiempo cuaresmal con la celebración de la imposición de la Ceniza, todo un símbolo de la austeridad y de la humildad con la que tenemos que vivir cuarenta días de preparación de la Pascua de Resurrección, la fiesta más importante del año. ¿Qué hacer durante este tiempo, que es tan oportuno para que lo aprovechamos bien? Sencillamente, «no contentarnos con una vida mediocre, sino crecer en la amistad con Jesús» —así lo dice el Papa Francisco en su mensaje de Cuaresma de este año.

47

Es lógico que digáis: «¿Y cómo se hace esto?». Pues se hace entrando en una dinámica de escucha y lectura de la Palabra de Dios, cosa que los cristianos deberíamos hacer con frecuencia para asegurar ese alimento espiritual imprescindible que nos mantenga mínimamente en forma. Así, podemos vivir un poco más cada día lo esencial y no abandonarlo: la participación en la vida de la comunidad cristiana y en la celebración de los sacramentos, sobre todo la Eucaristía y el Perdón, como momentos fuertes de encuentro con el Señor que nos ama y perdona. Cuando esto no lo practicamos, lo hacemos a medias o sin entusiasmo, no lo contagiamos al resto; entonces el ambiente que se crea se vuelve indiferente y religiosamente frío. Es esta frialdad la que nos paraliza y no nos deja comunicar el Evangelio porque nuestra vida no lo enseña ni con la palabra ni con los hechos. Esta falta de atención espiritual es una de las carencias que sufre mucha gente, pero aún mucho más los jóvenes, los niños y los pobres.

Por ello, necesitamos hacer el esfuerzo de replanteárnoslo todo y renovarnos intentando llevar una vida más según el Evangelio y lo que hoy nos pide en su nombre la Iglesia. Es la llamada a la conversión que nos hace Jesús ya desde el primer día de Cuaresma. A pesar de la pobreza de medios y de personas, con los sacerdotes nos estamos planteando cómo hacerlo mejor en las parroquias y en todas las instituciones y grupos cristianos que hay en la isla. Por eso hacemos un llamamiento urgente a la participación y a la corresponsabilidad, ya que a todos, laicos, hombres y mujeres de vida consagrada, diáconos, sacerdotes y obispo, nos toca dar el paso de la conversión, es decir, de hacer este cambio interior tan necesario para que la fe en Jesucristo arraigue de nuevo en nuestros corazones y se expanda por doquier por la

48

palabra y el testimonio de cada cristiano.

A la Cuaresma le sigue la Pascua, no tendría sentido una sin la otra, por eso cada paso que damos en el camino de la conversión ya es una vivencia de resurrección, un motivo de aquella alegría que lo inunda todo y que nadie nos puede arrebatar. Una alegría que, junto con la limpieza de corazón, hace huir miedos, prejuicios, críticas negativas y calumnias, celos, envidias, avaricia, indiferencia, acidia egoísta, pesimismo, todo tipo de idolatría y de complejos, violencia física y verbal, también el aislamiento que excluye a Dios y se olvida de los demás, la autorreferencialidad que adora solo el propio “yo”, y todo lo que nos encierra en nosotros mismos de forma egoísta y provoca el constante desprecio de los demás.

La conversión de este tiempo privilegiado de Cuaresma debe hacer que nos fijemos en Jesús y en el ideal cristiano que, como dice el Papa Francisco, “siempre invitará a superar la sospecha, la desconfianza permanente, el temor a ser invadidos, las actitudes defensivas que nos impone el mundo actual. Muchos tratan de escapar de los demás hacia la privacidad cómoda o hacia el reducido círculo de los más íntimos, y renuncian al realismo de la dimensión social del Evangelio. Porque, así como algunos querrían un Cristo puramente espiritual, sin carne y sin cruz, también se pretenden relaciones interpersonales solo vehiculadas por aparatos sofisticados, por pantallas y sistemas que se puedan encender y apagar a voluntad”.

“Mientras tanto —continúa el Papa Francisco— el Evangelio nos invita siempre a correr el riesgo del encuentro con el rostro del otro, con su presencia física que interpela, con su dolor y sus reclamaciones, con su alegría que se encomienda en un constante cuerpo a

49

cuerpo. La verdadera fe en el Hijo de Dios hecho carne es inseparable del don de sí mismo, de la pertenencia a la comunidad, del servicio, de la reconciliación con la carne de los demás. El Hijo de Dios, en su encarnación, nos invita a la revolución de la ternura”(EG 88).

Para terminar, decir que son tres los elementos que de forma especial debemos hacer fructificar a lo largo del tiempo cuaresmal: la austeridad, la oración y el amor solidario. Es a través de ellos que los cristianos estamos llamados a ser —siguiendo la pedagogía de Jesús— sal que da buen sabor y luz que ilumina, al tiempo que nos quiere como la levadura capaz de fermentarlo todo.

No estamos solos. Para ello, Jesús nos acompaña, nos da su apoyo y quiere que siempre contemos con él. Es el gesto de confianza y de amor que espera de cada uno y de todos nosotros. El miércoles se nos abre un libro de cuarenta páginas para que las llenemos de vida cristiana, de palabra y testimonio, hasta llegar al fruto maduro del día solemne de Pascua de Resurrección, que lo celebraremos, ¡y mucho!

Con todo mi afecto fraternal y bendición,

+ Sebastià Taltavull Anglada Administrador Apostólico de Mallorca

50

Reg. S. Núm. 113/17

Palma, 28 de febrer de 2017

A TOTS ELS PREVERES, DIAQUES I DELEGATS

Benvolguts tots,

Heu rebut aquests dies la normativa sobre aplicació de la legislació civil de protecció de menors en aquesta Diòcesi, amb decret del 30 de desembre proppassat, publicat en el bolletí del Bisbat corresponent al mes de desembre de 2016, amb els documents annexos i la comunicació que els presentava del proppassat dia 17.

Hem cregut que, davant una legislació d’abast universal i que pot suscitar qüestions a resoldre en l’aplicació i la pràctica concretes, era el més convenient convocar-vos a una reunió on trobéssiu l’assessorament legal d’experts que podrien ajudar-vos i respondre a les vostres preguntes.

La dita reunió, i doncs, tindrà lloc el 22 de març vinent, dimecres, al Seminari Nou de 10 a 13 h. Jo mateix hi seré present per acompanyar-vos-hi.

Sabem que sou conscients de la importància del tema i, per tant, vos hi esperam.

Rebeu una salutació ben cordial, amb la meva benedicció.

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe Administrador Apostòlic de Mallorca

Jaume A. Estela CortésCanceller - Secretari General

51

Rg. S. Núm. 103/17

SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADAPOR LA GRACIA DE DIOS Y LA SANTA SEDE

APOSTÓLICA ADMINISTRADOR APOSTÓLICO DE MALLORCA

Palma (Mallorca), 22 de febrero de 2017

AL EMINENTÍSIMO SEÑOR D. SANTOS, CARDENAL ABRIL Y CASTELLÓ, ARCIPRESTE DE LA BASÍLICA

PAPAL DE SANTA MARÍA LA MAYOR

Emmo. Sr.,

Me es grato presentar a V.E. las letras que ha escrito el párroco de Santa María la Mayor de Inca, en esta Diócesis de Mallorca, acerca del reconocimiento de particulares vínculos espirituales con la basílica papal romana del mismo título y nombre.

De todo corazón apruebo que se adhiera a tan importante iniciativa no solo por la historia de dicha parroquia, que puede verse someramente en la documentación aportada, sino ante todo por su devoción imperecedera a este título de la Virgen en lo que ha representado y representa de vivencia mariana en seguimiento y obsequio de Jesucristo, vinculación con la Iglesia Romana y la persona del Santo Padre. Todo ello en vísperas de renovarse con más fervor en la conmemoración del cincuentenario de la coronación pontificia de dicha imagen.

52

Mn. Antoni Vadell Ferrer es párroco de las ocho parroquias que actualmente conforman la Unidad Pastoral de la Mare de Déu, muchas de ellas de titularidad y profunda devoción marianas, habiendo merecido otra además la coronación pontificia siendo su imagen románica la más antigua de Mallorca (Mare de Déu de Lloseta). Es, además, Delegado General para la Evangelización en esta Diócesis.

Confiando en la obtención del beneficio solicitado, que tanto bien pastoral puede aportar en esa conmemoración jubilar, se despide de V.E., afectísimo en Cristo,

+ Sebastià Taltavull AngladaObispo Administrador Apostólico de Mallorca

53

Rg. S. Núm. 112/17

Palma (Mallorca), 24 de febrero de 2017

Sor María Carmen Horrillo OPMonestir de Sant DomènecSant Cugat del Vallès

Apreciada reverenda madre priora,

La saludo al recibir su amable y atenta carta del pasado 13 de enero y paso a responderle sobre los particulares que en ella expone.

En cuanto a la reducción de restos e incineración de los restos de monjas fallecidas en el antiguo Monasterio de Santa Catalina de Sena de Mallorca y enterradas en el solar que ocupó en el Camí Vell de Bunyola, nº 9 de esta ciudad, para su traslado al actual Monasterio de Sant Domènec, hemos sabido en nuestra Curia que dicho traslado ya se ha producido y, por tanto, huelga que concedamos permiso alguno ante hechos consumados.

Por lo que se refiere a los restos de la Venerable Anna Maria del Santíssim Sagrament, creemos firmemente que deben permanecer en Mallorca por la profunda significación espiritual y cultural de dicho personaje, tan importante, por no citar otros aspectos, en la historia del lulismo. Pensamos que la mejor manera de conservar y aún acrecentar su memoria entre los fieles y la sociedad en general sería el traslado, y digna disposición en ella, de sus restos a la que fue iglesia conventual del primitivo monasterio de Santa Catalina de Sena, sita en la calle de Sant Miquel de Palma. Allí participó la Venerable en los

54

sacramentos y recibió las gracias que ella misma refiere en sus escritos, joya de la literatura mística en nuestra lengua, durante el ministerio litúrgico a lo largo de su vida monástica.

Como resulta obvio, para dicho traslado debe contarse con las necesarias autorizaciones que dispone la legislación vigente tanto civil como canónica, y que debe instar la comunidad heredera de la que se honró en contar con la insigne figura de Sor Anna Maria del Santíssim Sagrament.

Con todo afecto, bendice a esa comunidad,

+ Sebastià Taltavull AngladaObispo Administrador Apostólico

de Mallorca

55

Col·lació de ministeris

Dia 18. A la capella de Sant Pere, de la Casa de l’Església, el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic instituí com a lectors els següents alumnes del Seminari d’aquesta Diòcesi:

— Sr. Andrés Nguema Obiang, natural de Nsang Oyec (Guinea Equatorial).

— Sr. Enrique Gralla Morell, natural de Palma.— Sr. Marc Capó Mestre, natural de Palma.

Admissió als ordes sagrats

Dia 18. A la capella de Sant Pere, de la Casa de l’Església, el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic admeté com a candidats als ordes sagrats del diaconat i presbiterat els lectors i acòlits següents, alumnes del Seminari d’aquesta Diòcesi:

— Sr. Danilo de Urzeda Pereira, natural de Pontalina (Brasil).

— Sr. Baltasar R. Morell Fuster, natural de Palma.

Nomenaments

Dia 9. D’acord amb l’article 56 del Reglament de Règim Intern dels Grups d’Esplai de Mallorca (GDEM), per dimissió de la majoria de membres del Consell Permanent, el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic procedeix a nomenar la comissió gestora que ha de regir el GDEM fins a les properes eleccions per un termini màxim de tres anys,


56

constituïda per

— President: Sr. Bartomeu Rigo Barceló.— Vocal: Berta Medina Ruj.— Vocal: Cristina Galera Pozo.— Vocal: Patxi Olarán González.

Dia 24. D’acord amb els articles 12 i 17 dels Estatuts de la Fundació Natzaret, i en substitució dels Srs. Pedro Rosselló Amorós i Lourdes Barceló Tous que hi han renunciat segons l’article 15 dels mateixos Estatuts, nomena membres del Patronat de la dita Fundació:

— Sra. Pepa Horno Goicoechea.— Sra. Guitín Timoner Rullan.— Sr. José de Juan Orlandis.

Autorització

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic autoritza el prevere d’aquesta Diòcesi Mn. Ricardo Mejía Fernández a residir a l’Arxidiòcesi de París de febrer a juliol del present any 2017 per motiu d’estudis acadèmics.

57

A TOTS ALS DELEGATS, PREVERES I DIAQUES

COMUNICAT EN RELACIÓ AMB EL REGIS-TRE CENTRAL DE DELINQÜENTS SEXUALS.

D’acord amb la Llei 26/2015, de 28 de juliol, de modifi-cació del sistema de protecció a la infància i a l’adoles-cència, totes les persones que treballin o desenvolupin qualsevol tipus d’activitat amb la qual tinguin contac-te amb menors tenen l’obligació d’aportar un certificat negatiu del registre esmentat en tant que no han estat condemnades per cap delicte de naturalesa sexual.

Si el sol·licitant no sempre ha residit a Espanya, a més del certificat negatiu del Registre Central de Delin-qüents sexuals, per poder “treballar habitualment” amb menors haurà d’aportar un certificat, de cada país en el qual hagi residit un cop assolida la majoria d’edat, en el qual s’informi de la manca de delictes de caràcter sexual.

IMPORTANT: Els Grups No Parroquials que en el des-envolupament de la seva activitat tractin habitualment amb menors, hauran d’acreditar davant el rector que compleixen la normativa esmentada, la qual cosa serà condició indispensable per seguir ocupant els es-pais parroquials. Aquesta condició s’haurà de tenir en compte en els contractes que es formalitzin a partir de l’entrada en vigor del Decret 802/2016.

58

Informació, sol·licitud, custòdia i actualització dels certificats

Els rectors hauran d’informar d’aquesta obligació legal els feligresos i voluntaris de la parròquia, així com vetllar perquè els obligats sol·licitin el certificat. Així doncs, és responsabilitat dels rectors controlar-ne el compliment. Una vegada que disposin dels certificats de tots els obli-gats, els responsables parroquials hauran de lliurar-los OBLIGATÒRIAMENT a Secretaria General del Bisbat de Mallorca, on s’arxivaran i custodiaran de conformitat amb la legalitat vigent. En cap cas no podran romandre aquests certificats (ni originals, ni còpies) a les parròquies.

Responsabilitat per l’incompliment

El Bisbat de Mallorca es reserva el dret que, si es pro-vàs que el rector no ha complert aquestes obligacions, en el cas que s’exercitàs una acció contra el Bisbat de Mallorca, aquest repetiria l’acció contra la persona del rector, que és el responsable últim del que passa a la parròquia i de les activitats que s’hi desenvolupen, sem-pre que es provi que no s’ha complert amb les adver-tències que el Bisbat ha dirigit als rectors. Cal tenir en compte la responsabilitat penal, però també la civil.

Deure de vigilància

D’acord amb la legislació canònica, els rectors tenen el DEURE i l’OBLIGACIÓ d’apartar, i, si escau, denunciar a l’autoritat competent, tota aquella persona de la qual es tinguin sospites, o bé coneixement fonamentat –pro-pi o informat per l’autoritat civil/judicial–, que no esti-gui portant a terme unes bones pràctiques en l’activitat que desenvolupi.

59

Cal tenir en compte que el certificat és preventiu, però NO GARANTEIX que el subjecte no hagi comès o pugui cometre delictes de naturalesa sexual.

La premissa que cal seguir sempre és VIGILÀNCIA DEGUDA I TOLERÀNCIA ZERO en totes aquestes qüestions.

Recapitulació

Els feligresos, voluntaris i treballadors que tractin amb menors tenen l’obligació de sol·licitar i aportar el certificat per delictes de naturalesa sexual, expedit pel registre central de delinqüents de naturalesa sexual.

Si no es diu altrament, la validesa del certificat és inde-finida.

El Bisbat, així com les parròquies, dins el seu àmbit d’actuació, tenen el deure d’urgir sobre l’obligació d’obtenir el certificat i el procés per obtenir-lo.

Els certificats, sempre originals, dipositats a la Secre-taria General del Bisbat, en contenir informació perso-nal, romandran desats en les bases de dades correspo-nents d’acord amb la legislació vigent.

Com sol·licitar el certificat

Tota la informació relativa a l’obtenció del certificat, es troba a la pàgina web del Ministeri de Justícia. Els di-versos modes d’obtenir el certificat són:

PER INTERNETEs pot sol·licitar per Internet. Tota la informació al res-

60

pecte del certificat d’antecedents penals es troba a la pàgina web del Ministeri de Justícia.

Podeu copiar l’enllaç següent per arribar-hi: http://www.mjusticia.gob.es/cs/Satellite/Portal/es/ciudada-nos/tramites-gestiones-personales/certificado-delitos

DE MANERA PRESENCIAL

El certificat es pot obtenir de manera presencial a les gerències territorials del Ministeri de Justícia. Hi ha di-verses possibilitats:

Personalment

Per obtenir el certificat de manera personal es requereix:1. Emplenar la sol·licitud corresponent, que es pot obte-nir a les gerències territorials del Ministeri de Justícia.2. Acreditar la identitat de l’interessat mitjançant el document identificatiu corresponent (DNI/passaport) o còpia compulsada davant notari dels mateixos docu-ments.

Mitjançant representant

1. Emplenar la sol·licitud corresponent, que es pot obte-nir a les gerències territorials del Ministeri de Justícia.2. Acreditar la identitat del sol·licitant (el representant) mitjançant el document identificatiu corresponent (DNI, passaport, etc.), o còpia compulsada davant notari dels mateixos documents.3. Acreditar la identitat de l’interessat (el represen-tat), mitjançant el document identificatiu corresponent (DNI/passaport) o còpia compulsada davant notari dels mateixos documents.

61

4. Autorització expressa per obtenir el certificat, emesa per l’interessat davant notari (poder notarial especial).

Procediment especial per a sol·licituds múltiples

Per utilitzar aquest procediment, els rectors us haureu d’adreçar a Secretaria General del Bisbat de Mallorca, i haureu d’aportar la documentació següent:

1. Còpia compulsada davant notari de cadascun dels documents identificatius dels interessats. 2. Autorització individual signada per cadascun dels interessats. El model a fer servir es pot obtenir a Se-cretaria General del Bisbat de Mallorca. És important marcar la casella que autoritza al Bisbat de Mallorca a tractar i emmagatzemar les seves dades i els certificats d’antecedents penals sexuals, en compliment de la Llei de Protecció de dades de caràcter personal.3. Llistat amb els noms, llinatges, classe i número de document identificatiu (DNI/passaport), que s’haurà de remetre per correu electrònic a l’adreça següent:[email protected]

Per a més informació, dirigiu-vos a Secretaria General telefonant al 971213100.

Els certificats de totes les persones obligades a presen-tar-lo han d’haver estat presentats a Secretaria General del Bisbat de Mallorca amb anterioritat al 31 de maig de 2017.

Dades d’interèsGerència territorial de Justícia a les Illes Balears:Carrer Posada de la Real, 6. 07003 Palma

62

Telèfon: 971720322Fax: 971710841E-mail: [email protected]ó del Govern a les Illes BalearsCarrer de la Constitució, 407001 PalmaTelèfon: 971989128Fax: 971989161E-mail: [email protected]

63


Benvolguts/des catequistes,

Volem recordar-vos que, tal com estava previst, el proper 11 de març, al Seminari Nou, la nostra Diòcesi dedicarà un matí a reflexionar sobre l’amor en la família i l’edu-cació dels fills a partir de l’Exhortació Apostòlica Amoris Laetitia (‘L’alegria de l’amor’) del Papa Francesc. Per ajudar-nos en aquesta reflexió comptarem amb la presència del Sr. Óscar Alonso, llicenciat en Pedagogia i Teologia, i educador amb una gran experiència en temes relacionats amb la família, l’educació dels adolescents i joves i la pastoral a l’escola.

No cal dir que estau ben convidats a participar en aquest esdeveniment i sobretot a engrescar de manera molt es-pecial els pares i mares de família de la catequesi. Estam convençuts que es tracta d’una oportunitat magnífica per tal que els pares i mares, i nosaltres com a catequistes i educadors en la fe, escoltem el que ens diu el Papa Francesc sobre l’amor en la família i puguem compartir amb Óscar Alonso els nostres dubtes, inquietuds i recer-ques personals entorn d’un tema tan apassionant com és l’educació dels nostres infants, adolescents i joves.

Està previst que aquest acte comenci a les 10 h del matí i finalitzi entorn de les 12.30 h. Evidentment, cal que informeu les famílies que poden venir acompanyades

deleGat General per a l’evanGelització

64

dels seus fills, ja que disposarem d’un grup d’animació per a ells. No cal inscripció prèvia.

Esperant que gaudim tots junts d’aquesta jornada, rebeu una cordial abraçada,

Antoni Vadell Ferrer, pvre.Delegat General

per a l’Evangelització

65


Benvolguts/des,

Arribats un any més al llindar del temps quaresmal i en continuïtat amb la proposta de llegir i meditar amb pro-funditat l’Evangeli que la nostra Diòcesi ha anat fent els darrers anys, tenim el goig de comunicar-vos que ja te-niu a la vostra disposició el nou material per a la Lectio Divina corresponent al temps de Quaresma i Setmana Santa (cicle A) que Mn. Teodor Suau ha elaborat amb tanta cura i fondària com sempre, seguint les petjades dels evangelistes Mateu i Joan.

Aquest material (en versió catalana i castellana) el po-dreu trobar tant a la pàgina web del Bisbat (www.bis-batdemallorca.com) com a la web de la Delegació de Catequesi (www.catequesimallorca.com) des d’on es pot descarregar lliurement.

Per altra banda, a la llibreria diocesana de la Casa de l’Església també serà possible comprar-ne exemplars en paper, a un preu simbòlic de 3 € el conjunt de les 7 fit-xes.

Finalment, si teniu dificultats per venir a la llibreria, us ho podem enviar tot per correu amb un cost addicional per les despeses d’enviament. Si hi estau interessats, ens podeu enviar un mail a: [email protected] indicant el nombre d’exemplars que us interes-sen i l’adreça postal on ho voleu rebre.

Esperant que aquests materials siguin profitosos i us animin a continuar pregant a la llum sempre nova de la Paraula de Déu, rebeu una cordial abraçada,

Antoni Vadell i Ferrer, pvre.Delegat general per a l’Evangelització

66


MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO PARA LA CUARESMA 2017

“La palabra es un don. El otro es un don”.

“Queridos hermanos y hermanas: La Cuaresma es un nuevo comienzo, un camino que nos lleva a un destino seguro: la Pascua de Resurrección, la victoria de Cristo sobre la muerte. Y en este tiempo recibimos siempre una fuerte llamada a la conversión: el cristiano está llamado a volver a Dios «de todo corazón» (Jl 2,12), a no contentarse con una vida mediocre, sino a crecer en la amistad con el Señor. Jesús es el amigo fiel que nunca nos abandona, porque incluso cuando pecamos espera pacientemente que volvamos a él y, con esta espera, manifiesta su vo-luntad de perdonar (cf. Homilía, 8 enero 2016).

La Cuaresma es un tiempo propicio para intensificar la vida del espíritu a través de los medios santos que la Iglesia nos ofrece: el ayuno, la oración y la limosna. En la base de todo está la Palabra de Dios, que en este tiempo se nos invita a escuchar y a meditar con mayor frecuencia. En concreto, quisiera centrarme aquí en la parábola del hombre rico y el pobre Lázaro (cf. Lc 16,19- 31).

Dejémonos guiar por este relato tan significativo, que nos da la clave para entender cómo hemos de comportarnos para alcanzar la verdadera felicidad y la vida eterna, ex-hortándonos a una sincera conversión.

1. El otro es un don La parábola comienza presentando

67

a los dos personajes principales, pero el pobre es el que viene descrito con más detalle: él se encuentra en una situación desesperada y no tiene fuerza ni para levantar-se, está echado a la puerta del rico y come las migajas que caen de su mesa, tiene llagas por todo el cuerpo y los perros vienen a lamérselas (cf. vv. 20-21).

El cuadro es sombrío, y el hombre degradado y humillado. La escena resulta aún más dramática si consideramos que el pobre se llama Lázaro: un nombre repleto de pro-mesas, que significa literalmente «Dios ayuda». Este no es un personaje anónimo, tiene rasgos precisos y se presenta como alguien con una historia personal. Mientras que para el rico es como si fuera invisible, para nosotros es alguien conocido y casi familiar, tiene un rostro; y, como tal, es un don, un tesoro de valor incalculable, un ser querido, amado, recordado por Dios, aunque su condi-ción concreta sea la de un desecho humano (cf. Homilía, 8 enero 2016). Lázaro nos enseña que el otro es un don.

La justa relación con las personas consiste en reconocer con gratitud su valor. Incluso el pobre en la puerta del rico, no es una carga molesta, sino una llamada a con-vertirse y a cambiar de vida. La primera invitación que nos hace esta parábola es la de abrir la puerta de nues-tro corazón al otro, porque cada persona es un don, sea vecino nuestro o un pobre desconocido.

La Cuaresma es un tiempo propicio para abrir la puerta a cualquier necesitado y reconocer en él o en ella el ros-tro de Cristo. Cada uno de nosotros los encontramos en nuestro camino. Cada vida que encontramos es un don y merece acogida, respeto y amor. La Palabra de Dios nos ayuda a abrir los ojos para acoger la vida y amarla, sobre todo cuando es débil. Pero para hacer esto hay que tomar

68

en serio también lo que el Evangelio nos revela acerca del hombre rico.

2. El pecado nos ciega. La parábola es despiadada al mostrar las contradicciones en las que se encuentra el rico (cf. v. 19). Este personaje, al contrario que el pobre Lázaro, no tiene un nombre, se le califica sólo como «rico». Su opulencia se manifiesta en la ropa que viste, de un lujo exagerado. La púrpura, en efecto, era muy valiosa, más que la plata y el oro, y por eso estaba reservada a las divinidades (cf. Jr 10,9) y a los reyes (cf. Jc 8,26). La tela era de un lino especial que contribuía a dar al aspecto un carácter casi sagrado. Por tanto, la riqueza de este hombre es excesiva, también porque la exhibía de manera habitual todos los días: «Banqueteaba espléndidamente cada día» (v. 19).

En él se vislumbra de forma patente la corrupción del pecado, que se realiza en tres momentos sucesivos: el amor al dinero, la vanidad y la soberbia (cf. Homilía, 20 septiembre 2013). El apóstol Pablo dice que «la codicia es la raíz de todos los males» (1 Tm 6,10). Esta es la causa principal de la corrupción y fuente de envidias, pleitos y recelos. El dinero puede llegar a dominarnos hasta convertirse en un ídolo tiránico (cf. Exh. ap. Evangelii gaudium, 55).

En lugar de ser un instrumento a nuestro servicio para hacer el bien y ejercer la solidaridad con los demás, el dinero puede someternos, a nosotros y a todo el mundo, a una lógica egoísta que no deja lugar al amor e impide la paz. La parábola nos muestra cómo la codicia del rico lo hace vanidoso. Su personalidad se desarrolla en la apariencia, en hacer ver a los demás lo que él se puede permitir. Pero la apariencia esconde un vacío interior. Su

69

vida está prisionera de la exterioridad, de la dimensión más superficial y efímera de la existencia (cf. ibíd., 62).

El peldaño más bajo de esta decadencia moral es la sober-bia. El hombre rico se viste como si fuera un rey, simula las maneras de un dios, olvidando que es simplemente un mortal. Para el hombre corrompido por el amor a las riquezas, no existe otra cosa que el propio yo, y por eso las personas que están a su alrededor no merecen su atención.

El fruto del apego al dinero es una especie de ceguera: el rico no ve al pobre hambriento, llagado y postrado en su humillación. Cuando miramos a este personaje, se entiende por qué el Evangelio condena con tanta clari-dad el amor al dinero: «Nadie puede estar al servicio de dos amos. Porque despreciará a uno y querrá al otro; o, al contrario, se dedicará al primero y no hará caso del segundo. No podéis servir a Dios y al dinero» (Mt 6,24).

3. La Palabra es un don. El Evangelio del rico y el pobre Lázaro nos ayuda a prepararnos bien para la Pascua que se acerca. La liturgia del Miércoles de Ceniza nos invita a vivir una experiencia semejante a la que el rico ha vivido de manera muy dramática. El sacerdote, mientras im-pone la ceniza en la cabeza, dice las siguientes palabras: «Acuérdate de que eres polvo y al polvo volverás». El rico y el pobre, en efecto, mueren, y la parte principal de la parábola se desarrolla en el más allá.

Los dos personajes descubren de repente que «sin nada vinimos al mundo, y sin nada nos iremos de él» (1 Tm 6,7). BOLLETTINO N. 0082 – 07.02.2017 13. También nuestra mirada se dirige al más allá, donde el rico man-tiene un diálogo con Abraham, al que llama «padre» (Lc 16,24.27), demostrando que pertenece al pueblo de Dios.

70

Este aspecto hace que su vida sea todavía más contradic-toria, ya que hasta ahora no se había dicho nada de su relación con Dios. En efecto, en su vida no había lugar para Dios, siendo él mismo su único dios. El rico sólo reconoce a Lázaro en medio de los tormentos de la otra vida, y quiere que sea el pobre quien le alivie su sufrimi-ento con un poco de agua.

Los gestos que se piden a Lázaro son semejantes a los que el rico hubiera tenido que hacer y nunca realizó. Abraham, sin embargo, le explica: «Hijo, recuerda que recibiste tus bienes en vida, y Lázaro, a su vez, males: por eso encuentra aquí consuelo, mientras que tú padeces» (v. 25). En el más allá se restablece una cierta equidad y los males de la vida se equilibran con los bienes. La parábola se prolonga, y de esta manera su mensaje se dirige a todos los cristianos.

En efecto, el rico, cuyos hermanos todavía viven, pide a Abraham que les envíe a Lázaro para advertirles; pero Abraham le responde: «Tienen a Moisés y a los profetas; que los escuchen» (v. 29). Y, frente a la objeción del rico, añade: «Si no escuchan a Moisés y a los profetas, no harán caso ni aunque resucite un muerto» (v. 31). De esta manera se descubre el verdadero problema del rico: la raíz de sus males está en no prestar oído a la Palabra de Dios; esto es lo que le llevó a no amar ya a Dios y por tanto a despreciar al prójimo. La Palabra de Dios es una fuerza viva, capaz de suscitar la conversión del corazón de los hombres y orientar nuevamente a Dios.

Cerrar el corazón al don de Dios que habla tiene como efecto cerrar el corazón al don del hermano. Queridos hermanos y hermanas, la Cuaresma es el tiempo propicio para renovarse en el encuentro con Cristo vivo en su Pa-

71

labra, en los sacramentos y en el prójimo. El Señor –que en los cuarenta días que pasó en el desierto venció los engaños del Tentador– nos muestra el camino a seguir.

Que el Espíritu Santo nos guie a realizar un verdadero camino de conversión, para redescubrir el don de la Pa-labra de Dios, ser purificados del pecado que nos ciega y servir a Cristo presente en los hermanos necesitados. Animo a todos los fieles a que manifiesten también esta renovación espiritual participando en las campañas de Cuaresma que muchas organizaciones de la Iglesia pro-mueven en distintas partes del mundo para que aumente la cultura del encuentro en la única familia humana.

Oremos unos por otros para que, participando de la victoria de Cristo, sepamos abrir nuestras puertas a los débiles y a los pobres. Entonces viviremos y daremos un testimonio pleno de la alegría de la Pascua.

Vaticano, 18 de octubre de 2016. Fiesta de San Lucas Evangelista

FRANCISCO

(De Zenit)

72


Crònica de l’Església de MallorcaFebrer 2017

01. Els infants del Col-legi Sant Josep Obrer, tot celebrant la Diada de la Pau, han fet una bere-nada solidària en la qual han recaptat 581 € que han lliurat a la Delegada de Missions, perquè els faci arribar als “nins mis-sioners”.Ha mort, a Quintanar de la Orden, el P. Sebastià Barceló i Nicolau TOR (Porreres 1933).

02. Festa de la Presen-tació del Senyor. Més de 300 membres de Vida Creixent s’han reunit a Costitx per celebrar llur festa patronal. Han co-mençat reunint-se en la casa de Margalida Cativa per anar en processó cap al temple parroquial, on han celebrat la Missa, pre-sidida per llur Consiliari, Mn. Pau Oliver.

Ha mort el P. Francesc E. Coll i Bucher TOR, nas-cut a Palma el 1946.

03. Festa de Sant Blai, que, en els moments que viu la nostra societat, és una diada on molts van als temples, perquè els siguin beneïdes diverses llamina-dures que serveixen per a alleugerir les gargamelles.Aquest divendres ha co-mençat, a l’ISUCIR un curs de dotze lliçons sobre l’evangeli de Sant Joan, que tots els divendres d’aquest febrer, donarà el professor emèrit Mn. Llo-renç Tous.Han començat a Santa Llucia (Mancor de la Vall) uns exercicis de contem-plació i silenci, seguint el mètode del P. Franz Jalics SJ, dirigits pel P. Vicenç Miró, amb la participació de 40 persones.

73

04. Començà el mes d’abril de 1954 i ja són molts els anys que el full parroquial Semilla. Bona llavor du rodant per la vila de Porre-res. Aquesta continuïtat demana treball i esforç, aposta, avui, els reparti-dors han tingut llur reunió anual a la Rectoria.Ha vingut el Sr. Albert Riu, secretari tècnic del MCECC, per impartir una jornada de formació per als grups de GESPLAI, així es podrà fer més viable la gestió de l’esplai.Ha retornat de Barcelona l’Administrador Apostòlic per fer-se present en la celebració de la Vida Con-sagrada, que en la nostra Església s’ha fet avui. Els religiosos/ses s’han reunit en el Convent de Sencelles i des d’allà han sortit en processó fins al temple pa-rroquial, on han celebrat la Santa Missa. El capves-pre Mons. Taltavull s’ha fet present en la parròquia de l’Encarnació i ha celebrat l’Eucaristia amb aquella comunitat.La comunitat parroquial

de Llucmajor ha volgut celebrar, en la missa ves-pertina d’aquest dissabte, el goig que han viscut les MMSSCC amb l’aprovació de les virtuts heroiques de Sor Maria Rafela.Ha mort Mn. Pere Su-nyer i Bonet. Santanyí 05.10.1933.

05. Aquest primer diumen-ge de febrer ha començat, a la capella de l’Hospital d’Inca, la celebració de la Santa Missa que a partir d’ara hi haurà cada diu-menge capvespre.La vila de Sencelles ha celebrat la festa de Santa Àgueda. El P. Josep Amen-gual MSSCC ha presidit les celebracions i ha in-augurat l’exposició “Flos Agathae”, mostra de goigs i estampes antigues de la patrona provinents de di-ferents col·leccions.La vila de Campos tot aquest cap de setmana, a l’antic oratori de Sant Blai, ha viscut la festa de Sant Blai. Avui hi ha hagut la Missa Major i la paella po-pular, que reuneix un bon

74

estol de campaners enco-ratjats pels “Amics de Sant Blai”.Els MSSCC han tingut a Lluc una trobada revisió per avaluar el camí seguit des del darrer Capítol. Hi han participat membres d’Europa, Àfrica i Amèri-ca, que és on és present la Congregació mallorquina.Tot preparant la propera campanya de Mans Uni-des, el P. Paulí Joseph Madeje, de la Consolata, natural de Tanzània i mis-sioner a Colòmbia, ha ce-lebrat l’Eucaristia a la par-ròquia de Santa Catalina Tomàs, explicant com arri-ben els diners recollits en les col·lectes com les que es faran diumenge vinent.

06. L’Administrador Apos-tòlic surt cap a Barcelona.La Delegació de Pastoral de Santuaris del Bisbat ha començat a repartir un tríptic per a la prope-ra Quaresma, on presenta vuittextos i reflexions per Pregar, Viure i Celebrar-la millor enguany.

07. Les Monges Carmeli-tes Descalces han volgut recordar el XVIII traspàs de la serventa de Déu Mare Maria Concepció d’Olesa i Gual de Torrella (1905-1999).A la parròquia de Santa Catalina Tomàs (Palma) ha començat un curs d’ini-ciació a la lectura de la Bíblia, que dirigirà Mn. Francesc Ramis Darder, cada dimarts, activitat que és una de les 12 propos-tes de vida cristiana que suggereix la Corona Espi-ritual de la Immaculada que viu en aquest curs la parròquia.

09. Tot preparant la jor-nada de Mans Unides, la Capella Mallorquina ha fet un concert a la parròquia de Santa Creu, per aques-ta raó els assistents han col·laborat donant 10 €, que han estat destinats a l’associació Mallorca sense Fam.A la casa d’espiritualitat de Son Bono s’ha fet la pro-jecció del film Te doy mis ojos d’Iciar Bollain (2003),

75

tot seguit d’un col·loqui so-bre la violència de gènere.Ha començat, a El Esco-rial (Madrid), un Congrés de Cultura Vocacional, or-ganitzat pels Germans de La Salle, on han partici-pat sis mallorquins, i que compta amb la presència del Germà Robert Schie-ler, Superior General de la Congregació.

10. Avui s’ha celebrat el Dia del Dejuni Voluntari.Ha acabat, a la parròquia de Sant Francesc de Paula (Palma) el “Curset d’Evan-gelització prematrimoni-al” que va començar di-marts d’aquesta mateixa setmana.De la mà de Sóller Solida-ri els alumnes del Col·legi de Sant Pere han pogut conèixer com es viu al campament de refugiats d’Idomeni (Grècia). Mo-tivats per aquesta conei-xença han posat en mar-xa l’acció “apadrina una motxilla”, mirant que cada aula en preparàs una per a aquell campament.Més de 400 alumnes

de 3r i 4t d’ESO, de nou Col·legis concertats i un Institut públic, s’han reu-nit a la Porciúncula per re-flexionar sobre una cançó de Toño Casado, seguida d’un concert d’aquest can-tautor madrileny.

11. “Déu a la ciutat” ha estat el lema que han des-envolupat tres religioses benedictines del Monestir de Sant Pere de les Puel·les (Barcelona), a la parròquia de Portals.Encoratjat per la CEE s’ha celebrat la jornada de Pas-toral de la Salut i Ecolo-gia integralEl “voluntari” Daniel Jover Torregrossa, en el Col·legi Sant Gaietà, ha ajudat uns 170 voluntaris de Ca-ritas a conèixer millor i a viure el lema d’enguany: Cridats a ser comunitat.L’Arxiprestat des Pla ha fet un curset Prematrimoni-al intensiu, a l’ermita de Sant Honorat.El P. Jaume Reynés MSSCC, a l’ermita de Sant Honorat, ha dirigit una “pregària mariana a

76

l’Escola de Ramon Llull”.

12. Avui ha estat el segon diumenge de febrer, diada consagrada a la celebració de la Campanya de Mans Unides, precedida del dia del Dejuni Voluntari. En-guany amb el lema “El món no necessita més menjar. Necessita més gent com-promesa”. En l’avinentesa d’aquesta campanya se’ns ha assabentat que aques-ta ONG de l’Acció Catòlica Espanyola, a Mallorca, té 789 socis.Avui també és la festa de Santa Eulàlia i la par-ròquia que la té per titular ho ha celebrat. Mons. Tal-tavull ha arribat a Mallor-ca i ha presidit la celebra-ció Eucarística de la festa i acte seguit ha inaugurat la restauració, que el Taller de Restauració del Bisbat ha dut a terme, de la vene-rada figura del Sant Crist del Bon Retorn.El col·lectiu de menorquins residents a Mallorca cele-bra aquests dies la Setma-na de la Casa de Menor-ca. En els dits actes hi ha

participat l’Administrador Apostòlic, assistint al di-nar que han fet al Club de Mar.

13. Trenta-tres preveres han començat la tanda d’exercicis que s’ha orga-nitzat per enguany. Mons. Taltavull la predica i es fa a la Casa d’Espiritualitat que les Religioses de la Pu-resa tenen a Valldemossa.Mn. Joan Bauzà, al CEP de Palma, i avançant en el camí de formació del pro-fessorat, ha desenvolupat el tema “Els grans relats bíblics”.La Parròquia Romanesa Catòlica Oriental que té cura de tots els feligresos espargits per tota l’illa, ha ofert una nova organitza-ció, perquè la gent que ha d’arribar al lloc de cele-bració ho pugui fer en co-txe i no tengui problemes a l’hora d’aparcar-lo, per això el primer diumenge de mes celebrarà el culte al Monestir de Sant Barto-meu d’Inca, el tercer diu-menge a la capella de la Residència parroquial de

77

Porreres i el segon i quart diumenge ho farà al Mo-nestir de la Visitació, de Monges Saleses.

14. Mn. Diego Leon i Fio-ravanti, al Pontifici Ateneu de Sant Anselm (Roma), ha presentat la tesi doctoral amb el títol de Signum au-dibile. Gratiae invisibilis. Interacció dinamicosacra-mental entre paraula i llen-guatge musical, analitzant en tres moments històrics la música litúrgica com a signe sensible, llenguatge performatiu i oració, re-bent tot joiós un Magna cum Laude.A la parròquia de Santa Catalina Tomàs, Mons. Taltavull,acompanyat d’un floret de capellans, ha ce-lebrat el funeral per Mn. Pere Sunyer i Bonet.

16. Seguint el cicle de con-ferències programat a la parròquia de Sant Miquel, Mn. Teodor Suau ha par-lat sobre “Com actua Déu en la Història”.

18. El nostre Semina-

ri, per raons d’Agenda de l’Administrador Apostòlic, ha celebrat avui la festa de la Càtedra de Sant Pere. A les 11.30 s’ha celebrat l’Eucaristia, en la qual han participat els preveres que enguany compleixen les Noces d’Or i les d’Argent. Han estat admesos als Or-des els seminaristes Balta-sar Morell i Fuster i Danilo de Urzeda i Pereira i han donat una passa més cap als Ordes sacramentals essent instituïts Lectors: Enric Gralla i Morell, Marc Capó i Mestre i Andreu Ngema. Enguany el nostre Seminari té 2 Diaques, 7 Seminaristes majors i 10 adolescents que fan el Se-minari menor en família. L’aula de formació de l’Hospital Son Llàtzer ha aixoplugat la projecció de la pel·lícula Intocable, se-guit d’una aclaridora con-versa.La Delegació d’Ensenya-ment ha fet el curs “Ru-tines de pensament a la classe de Religió”.Els MSSCC celebren els 50 anys de l’inici de la Pro-

78

cura de Missions. Avui, després de la Missa que ha presidit Mons. Taltavull a l’església dels Sagrats Cors, han tingut una Tau-la Rodona tot recordant i revivint moltes experièn-cies missioneres.

20. Mons. Taltavull ha tin-gut una reunió amb el Con-seller d’Educació i Univer-sitat, parlant sobre l’acord que s’està negociant entre el Comitè de Professors de Religió i la Direcció Gene-ral de Personal Docent so-bre la reducció dels 90 mi-nuts que hi havia abans, i que ara amb l’aplicació de la LOMCE, s’han reduït a 45 minuts setmanals de Religió; per aquesta raó hi ha 175 docents de Religió i a 80 se’ls ha reduït la jor-nada laboral.Mn. Joan Bauzà s’ha fet present al CEP d’Inca per ajudar a la formació del professorat de Religió ex-plicant el tema “Els grans relats bíblics”.L’Administrador Apostò-lic ha tingut també una reunió amb els membres

del Col·legi de Consultors, una altra amb el Consell Directiu de Càritas i ha participat en el lliurament dels premis “Onda Cero Mallorca”.L’any 1928 el retratista Jaume Escalas va fer un seguit de fotografies a Pal-ma, des dels terrats de la Seu. L’any 2014 el retra-tista Jaume Gual, des dels mateixos llocs, ha repetit les fotografies i d’aquesta manera es poden veure les transformacions que ha sofert la ciutat. Aquesta experiència s’ha recollit en el volum 4 de la Col·lecció Campins-Gaudí amb el tí-tol Palma des de la Seu, llibre que avui ha estat presentat al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears.

21. Mons. Taltavull surt cap a Madrid per partici-par en la reunió de la Co-missió Permanent de la CEE.La Societat Arqueològica Lul·liana ha celebrat avui la seva diada, oficiant una Missa a la capella de la Pu-

79

ritat de Nostra Dona de la Basílica de Sant Francesc, que guarda les despulles del Beat Ramon, presidi-da pel Vicepresident de l’entitat, Mn. Santiago Cor-tès, i posteriorment, a la seu de l’entitat, s’ha ofert el resum del curs passat, les activitats que s’aniran fent enguany i s’ha repar-tit el Bolletí de l’any 2016.

22. Mn. Joan Bauzà, al CEP de Manacor, ha ex-plicat, al professorat, el tema d’aquest mes: “Els grans relats bíblics.”

23. El P. Darío Mollà SJ, a Son Bono, ha fet una con-ferència parlant sobre “Fe i Justícia en l’espiritualitat ignasiana”.

24. L’església de Sant An-toniet ha aixoplugat la pre-gària, estil Taizé, davant la Creu de l’Amor sense lí-mits.Mn. Antoni Vadell, a la Sala Sant Jordi del Seminari Conciliar de Barcelona, ha dirigit el VI Seminari d’es-tudi sobre el Catecume-

nat: “Completar la inicia-ció cristiana. Adults que demanen la Confirmació.”

25. Arribat de Barcelona, Mons. Taltavull s’ha dirigit a Pina per tenir una troba-da amb els Diaques Per-manents i llurs famílies, acompanyat del Respon-sable diocesà, Mn. Antoni Vera, del Director Espiri-tual, Mn. Antoni Riutort, i de l’encarregat dels Estu-dis, Mn. Bartomeu Villa-longa. Ha exposat els trets fonamentals del Diaca: servidor, disponible, obert, humil, home d’oració, comptant amb l’ajuda va-luosa de l’esposa.Mn. Francesc Ramis Dar-der ha dirigit el matí el recés dels Grups GOA al Monestir de Santa Mag-dalena, “ajudant a cons-truir l’Església des de l’Evangeli”. Al capvespre, ha dirigit l’escola de pre-gària sobre l’Evangeli del diumenge, que s’ha fet a Sant Antoniet.Han començat a Sence-lles les Festes de la Bea-ta Francinaina. S’ha partit

80

del Convent i caminant cap a la finca de s’Eriçal s’han inaugurat quatre planells ceràmics amb passatges de la vida de la Beata. Arri-bats a s’Eriçal hi ha ha-gut ball de bot, amollada de globus, festa a rompre i una bona xocolatada. Al vespre, a la parròquia, els infants de Catequesi han celebrat llur pròpia festa.Al Casal de Son Bono hi ha hagut la trobada Evan-geli i Litúrgia en la qual el P. Norbert Alcover SJ ha exposat: “El católico laico y la Evangelización”. “La popularidad de la Iglesia”.

26. La parròquia de Santa Creu ha celebrat la Fes-ta del Sant Crist. Mons. Taltavull hi ha presidit l’Eucaristia.A Sencelles ha seguit la festa de Sor Francinaina. La cantautora Marta Elka ha fet un concert al tem-ple parroquial i horabaixa hi ha hagut una Vetlla de pregària vora el sepulcre.

27. Festa de la Beata Francinaina i celebració

del 162è aniversari de la seva mort. A les 10 hi ha hagut missa al temple par-roquial que s’ha vist segui-da del Pregó i ofrena floral al monument que hi ha a la plaça. La Sra. Maria Salas ha fet el pregó con-duint els infants que par-ticipaven en la festa a una estona de pregària, aca-bant l’acte amb la cançó “Xiroieta”. Al capvespre, Mons. Taltavull ha presidit l’Eucaristia ben preparada i viscuda per una església plena de gent. Se li han entregat 12 àlbums, on hi ha més de 16.000 firmes que demanen l’impuls de la causa per arribar a la Canonització.L’Escolania de Lluc, l’any 2014, fundà una Orques-tra de Cambra, on 15 jo-ves, alumnes i exalumnes del Santuari, segueixen gaudint d’aquest art i per-feccionant-lo. Avui s’han fet presents a Brusel·les i han ofert un concert al Parlament Europeu i un altre a l’Institut Cervantes que hi ha en aquella capi-tal.

81

28. Aquests divendres i dissabte s’han reunit, a Pina, els claustres de pro-fessors del Col·legis de les Religioses Franciscanes, per escoltar la professora Emília Torres i entrar en la interioritat per viure-la i aprendre a ajudar els alumnes perquè hi entrin: “Educar en la interiori-tat” ha estat la tasca que ha mirat d’acomplir el pro-fessorat reunit.Avui ha estat un dia com-plicat per a les famílies, ja que no hi ha escola i els pares tenen feina. Per aquest motiu la parròquia de Santa Catalina Tomàs ha organitzat una jornada per als infants. S’han reu-nit als jardins de les Ger-

manetes dels Pobres i han tingut diferents activitats lúdiques i catequètiques en les quals han participat diferents catequistes i els infants han pogut dinar de pa i taleca. Horabaixa la Sra. Maria Oliver, de Mans Unides, els ha passat un vídeo mostrant la labor que fa aquesta ONG a Austràlia, a favor dels nins orfes i abandonats, aca-bant amb el sorteig d’unes camisetes que seran bella recordança d’una jornada viscuda sota l’agradós sol que avui ha regnat per Ma-llorca.


82

In memoriam

Mn. Pere Sunyer i Bonet 1933-2017

Net de carrabiner i i fill d’un bon fuster naixia a Santanyí dia 05.10.1933. Allà començà a anar a escola, però les situacions que vivia el país van fer que prest els pares passassin a viure a Palma. Aquí prosseguí els estudis i acabà, el 1953, el Magisteri. Amb il·lusió i coratge començà a exercir el magisteri a la vila de Banyalbufar, on aviat pogué desenvolupar la creativitat pedagògica que ha mantingut tota la vida, creativitat que despertava admiració i amor dels qui l’envoltaven. Va viure el procés vocacional del seu cosí Blai Bonet, que deixà el Seminari i es dedicà a la literatura. Pere feu el camí contrari, demanà excedència de funcionari, i entrà al Seminari, d’on sortí Prevere dia 21.06.1969.

Començà l’exercici de son ministeri a la populosa barriada de Son Gotleu, com a Vicari a la parròquia de Corpus Christi, per esdevenir-ne Rector el 1975. La parròquia tenia una escola parroquial i aquells anys eren durs, per la legislació que s’anava imposant i la implantació de l’EGB. Bé treballà Pere amb els altres Rectors que miraven de treure endavant la tasca docent de l’Església i l’eina pastoral que era el Col·legi, entre una gent, les úniques arrels de la qual eren la lluita pel bé dels seus fills. També compartí aquests treballs assumint la responsabilitat de la Catequesi pels Infants, dins la Delegació Diocesana de Catequesi (1980).

Retornà a l’activitat pedagògica i docent com a Mestre, mentre regentava la Capellania de les Religioses Caputxines (1981-2001) i ajudava com a Vicari a la

83

populosa parròquia del Beat Ramon Llull (1981-1997). Del juliol de 1997 al mes d’agost de 2002 assumí la Rectoria de Banyalbufar, poble que molt estimava com a lloc del seu primer treball docent. L’Associació Cultural de Sords l’elegí com a Assessor Religiós (1986) i hi treballà a gust. Són anys en què va poder posar temps a crear petits grups de cristians perquè tastassin el delit de la pregària, l’entrega als altres, la fruïció d’unes celebracions preparades i viscudes. Molt li serví en aquesta tasca la creació (1985) del Centre de Meditació Zen UNSUI a Palma, que ell mateix regentava i mantenia, alimentant-lo amb nombrosos cursets que anava fent durant l’any i en els quals eren molts els companys de Magisteri que hi participaven. En feia tant en el Centre Unsui com a les cases d’espiritualitat de la Diòcesi.

Quan el 2003 li arribà la jubilació canònica celebrava com a Acollit a la parròquia de Sant Josep Obrer i compartia el seu temps amb tantíssimes persones que van errants pels carrers de Palma, les escoltava, les encoratjava i ajudava fins on es deixaven ajudar. Sabia que s’aprofitaven d’ell no poques vegades, però sempre va ser la mà amiga que eixuga les llàgrimes, obre camins d’esperança i enforteix els retuts. Ha viscut uns darrers anys acompanyat per bons amics preveres i professors/ores que han format una veritable família en Crist. El dissabte dia 4 de febrer deixà aquest món i anà a viure a la Casa del seu Senyor.

Ha deixat publicat:

1984 El bautismo: respuesta a la llamada de Dios.

1985 Mans.

1988 Hola, Jesús, ya voy.

1988 Comida para todos.

84

1990 La catequesis de los pequeños.

1991 El meu Senyor (llibre i CD).

1996 L’home nou. CD de cançons espirituals.

2001 Cançons al meu entorn CD.

2004 Avui és el seu nom (poemes).

2008 Contemplatius al carrer (llibre).

Saltiri de Pedra i Aigua.

Oberts a l’Esperit (recull de pregàries).


85


deMallorca

Any CLVII / 3 Març - 2017

86

Sumari


Any CLVII / 3Març, 2017Redacció i







88

9092

93

95

97


-Decret pel qual entra en vigor la nova versió de la fórmula sacramental de consagració del vi..

-Carta a tots els preveres i diaques de l’Església de Mallorca...................................................

-Carta als rectors sobre confirmacions..............-Carta al Cardenal Prefecte de la Congregació

pels Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica sobre la supressió del Monestir de Sineu.........................................

-Carta al Cardenal Arquebisbe de Madrid sobre la Causa de Mons. Sebastià Gayà..................


-Supressió d’una Associació Pública de Fidels............................................................

87

DELEGATS GENERALS

-Carta al Capítol de la Seu sobre la propera Vigília del Corpus..........................................

DELEGACIONS DIOCESANESDelegació de Litúrgia i Ministeris Laicals

-Carta a tots els preveres sobre els canvis en el missal...........................................................


-Fiesta de la Presentación del Señor. XXI Jornada de la Vida Consagrada. Homilía del Santo Padre Francisco............................................

-Santa Misa, bendición e imposición de la ceniza. Homilía del Santo Padre Francisco................

-Mensaje del Santo Padre Francisco a la conferencia de la ONU para la negociación de un instrumento jurídicamente vinculante sobre la prohibición de las armas nucleares que conduzca a su total eliminación..............


-Aprovació del text gallec, català i basc de la fórmula de consagració del vi........................


- Crònica de l’Església de Mallorca....................- In memoriam.....................................................

98

100

104

109

112

117

119132

88

Rg. S. núm. 145/17

Atès que el passat primer diumenge de Quaresma entrà en vigor, a la celebració de la missa en castellà, la nova edició del Misal Romano, amb el canvi en la fórmula de consagració del vi en la missa.

Atès que la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, en data del 3 de març de 2017, va emanar un Decret aprovant el canvi de la fórmula “per molts” per a la consagració del calze, substituint l’expressió “per tots els homes”, en les pregàries eucarístiques (anàfores), en llengua catalana.

La fórmula catalana, aprovada por la Congregació, adaptada a la modalitat mallorquina, queda de la manera següent:

“PRENIU I BEVEU-NE TOTS, QUE AQUEST ÉS EL CALZE DE LA MEVA SANG, LA SANG DE L’ALIANÇA NOVA I ETERNA VESSADA PER VOSALTRES I PER MOLTS EN REMISSIÓ DELS PECATS. FEIS AIXÒ, QUE ÉS EL MEU MEMORIAL”. Per aquest DECRET, aprov l’adaptació de la fórmula de consagració del vi en la missa, que entrarà en vigor en la nostra Diòcesi de Mallorca a partir del proper dia 8 d’abril, en la Vigília del Diumenge del Ram.


89

Palma, dia 25 de març de 2017, Solemnitat de l’Anunciació del Senyor.

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe Administrador Apostòlic

de Mallorca


90

Reg. S. núm. 126/17

Palma, 11 de març de 2017

Als preveres i diaques de l’Església de Mallorca

Em plau, de nou, comunicar -me amb cadascun de vosaltres, estimats germans preveres i diaques, mitjançant aquesta carta que dirigesc a tots per agrair-vos una vegada més la vostra acollida i el vostre afecte, com ja us vaig dir a finals de l’any passat. Ho repetesc ara, amb més experiència pels moments que hem compartit en alguna reunió, celebració, visita o conversa personal, però sempre unit a un cert patiment per no poder atendre a l’instant totes les peticions a causa, bé ho sabeu, del fet d’haver d’atendre Barcelona des del meu càrrec de bisbe auxiliar. Així i tot, conec la vostra comprensió i us l’agraesc de tot cor.

El motiu d’aquesta carta és per a fer-vos dues invitacions que ens afecten a tot el col·lectiu de preveres i diaques, i amb la petició personal perquè us hi pugueu fer presents, ja que són dos moments significatius per a la nostra fraternitat sacerdotal i diaconal.

La primera és, com ja estava anunciat, la invitació al RECÉS DE QUARESMA que tindrà lloc, si Déu ho vol, el proper dijous, dia 23 de març, a Pina. Com en el Recés anterior, ens trobarem a les 10:00 del matí, a la Casa de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia. Començarem amb la pregària de Tèrcia, a continuació la presentació de la meditació, que serà sobre “Les pors i les temptacions de l’apòstol”. Seguirà un temps de pregària personal i de celebració del sagrament del Perdó per als qui ho desitgeu. Acabarem amb l’exposició del Santíssim,

91

amb la pregària d’acció de gràcies, i dinarem junts, que prou bé anirà que també ens esforcem per ser-hi.

La segona invitació, feta extensiva també a totes les comunitats parroquials i als grups, és a la celebració de la MISSA CRISMAL, el dimecres sant, dia 12 d’abril, a les 19:30, a la Seu. El to diocesà d’aquesta celebració ens compromet a tots a ser-hi i viure el goig de la nostra fraternitat sacerdotal, del nostre sacerdoci ministerial i del sacerdoci que compartim amb tots els feels.

Amb el goig, idò, de compartir junts i amb tot el poble de Déu el camí quaresmal de conversió al Senyor, i agraint el do de la Paraula i el do de l’altre –com ens ha suggerit el papa Francesc–, esperem veure’ns de nou per al Recés a Pina el proper dia 23.

Una abraçada fraternal en Crist,

+ Sebastià Taltavull Anglada Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca

92


ALS RECTORS I RESPONSABLES DE PASTORAL DELS COL·LEGIS D’ESGLÉSIA

Benvolguts,

Molts de vosaltres m’heu demanat en aquest temps que em pogués fer present en els vostres col·legis i parròquies en les dates en què teniu confirmacions programades a fi que administrés personalment el dit sagrament als vostres feels i alumnes.

Ja coneixeu que la situació actual de la Diòcesi en Seu Vacant m’obliga a repartir el temps entre les meves responsabilitats d’Administrador Apostòlic de Mallorca i Bisbe Auxiliar de Barcelona i fa que no pugui estar sempre disponible a les vostres sol·licituds i peticions.

Per això he cregut convenient convocar-vos a una reunió en què posarem el susdit tema en comú i mirarem de trobar-hi les solucions més adients.

Aquesta reunió se celebrarà el vinent dimarts 21 de març a les 10 h al Palau Episcopal.

Amb tot afecte, vos hi espera i beneeix,

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe Administrador Apostòlic

de Mallorca

95

Rg. S. núm. 129/17

Palma (Mallorca), 13 de marzo de 2017

AL EMMO. Y RVDMO. MONS. D. CARLOS, CARDENAL OSORO SIERRA,

ARZOBISPO DE MADRID

Eminencia,

En respuesta a sus amables letras del 14 de febrero, próximo pasado, sobre la Causa de Canonización del que fue presbítero de esta Diócesis y canónigo de su santa Iglesia Catedral Basílica, monseñor Sebastián Gayà, con sumo gusto le expongo lo siguiente:

De acuerdo con las Normae Servandae in Inquisitionibus ab Episcopis faciendis in Causis Sanctorum, en su número 5, y lo que se dispone en el artículo 22 §2 de la Instrucción Sanctorum Mater de la Congregación para las Causas de los Santos, y por las justas razones que V.E. expone en su citada carta: de existencia y proximidad de los testigos y de las pruebas documentales;

No tengo el menor inconveniente en resignar a favor de V.E. la competencia que, como ordinario al presente de esta Diócesis de Mallorca, me correspondería por haber fallecido en la misma el Siervo de Dios Sebastián Gayà Riera, pbro. Máxime, cuando los testigos que quedan en

96

Mallorca de su vida en general y de su vida sacerdotal en particular, podrían con relativa facilidad desplazarse a Madrid para testificar en la Causa.

De Vuestra Eminencia, afectísimo en Cristo,

+ Sebastià Taltavull AngladaObispo Administrador Apostólico

de Mallorca

97

Supressió

Dia 3. Per decret del Sr. Bisbe Administrador Apostòlic se suprimeix l’associació pública de fidels erigida en aquesta Diòcesi pel Bisbe Mons. Jesús Murgui Soriano amb el nom d’Associació Ramon Llull, d’acord amb l’article 62 dels seus estatuts. D’acord amb l’article 66 dels mateixos estatuts, els seus béns s’aplicaran a la Postulació de la Causa de Canonització del Beat Ramon Llull, ja que la seva finalitat és idèntica a la que perseguia l’associació dissolta.


98


A L’IL·LUSTRÍSSIM CAPÍTOL DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL BASÍLICA DE MALLORCA

Benvolguts,

Com sabeu, els darrers anys tots els moviments i associacions laicals amb presència a l’Església de Mallorca organitzen una vigília especial la vespra de la solemnitat del Cos i de la Sang de nostre Senyor Jesucrist, coordinats per la Delegació Diocesana del Laicat i la que fou Vicaria Episcopal per a l’Evangelització durant el pontificat proppassat i, ara, per mor de la seu vacant, Delegació General del mateix nom i funcions.

L’experiència ha estat molt positiva, perquè ha servit no sols per a compartir una estona de pregària entorn de l’oració oficial de l’Església i de l’adoració eucarística, sinó també per a la trobada fraternal entre grups i creients de sensibilitats i procedències molt diverses.

Fins ara l’havíem tinguda a la Basílica de Sant Francesc, però enguany passarem a l’església de la Mare de Déu de la Porciúncula del mateix Tercer Orde Regular de Sant Francesc. Ens agradaria que ens hi pogués acompanyar, a fi de sostenir i animar el cant, la vostra Capella de la Seu, sota la direcció de Mn. Diego León, mestre auxiliar de Capella de la Seu.

deleGatS GeneralS

99

Per això, sol·licitam a l’Il·lm. Capítol que vulgui concedir la presència de la Capella de la Seu i del seu director per al cant en la dita Vigília del Corpus, el proper dissabte 17 de juny a les 21 h a la Porciúncula.

Agraint ja des d’ara la vostra disponibilitat i segura col·laboració, us saluda afectuosament,

Antoni Vadell Ferrer, pvre.Delegat General

100

deleGacionS dioceSaneSDelegació de litúrgia i ministeris laicals


Benvolguts germans en el ministeri presbiteral,

Vos enviam el decret de l’Administrador Apostòlic, per poder incloure, a partir de la vigília del diumenge del Ram, la nova fórmula de la consagració del vi “per molts”, aprovada per la Santa Seu i introduïda en el missal en castellà, el passat primer diumenge de Quaresma.

Com que, de moment, el missal en català s’ha començat a elaborar i nosaltres després hem de fer l’adaptació al català de les Illes, pensam que es oportú ja poder emprar la nova fórmula, per aquest motiu vos enviam:

• Els adhesius de la fórmula, per tal que la pugueu posar a cada pregària eucarística. Si en necessitàssiu més, podeu passar personalment per Secretaria General.

• Una carta on s’explica aquest canvi, que podeu llegir o fotocopiar als vostres feligresos.

• Potser és oportú esperar a l’edició del missal en català per les nostres diòcesis, per tal d’aprofitar l’avinentesa i fer una explicació-formació més extensa dels canvis que hi ha a la tercera edició del missal.

Esperam que tingueu una bona setmana santa i bona Pasqua de resurrecció.

Mn. Pere Oliver, Delegat

101

Nova edició del “Misal Romano en castellano”

Benvolguts feligresos,

A partir del primer diumenge de Quaresma entrà en vigor, a la celebració de la Missa en castellà, la nova edició del “Misal Romano”.

Una de les novetats és que en les paraules sobre el calze, de la consagració del vi, s’ha canviat la traducció, que serà així:“Tomad y bebed todos de él, porque este es el cáliz de mi Sangre, Sangre de la Alianza nueva y eterna, que será derramada por vosotros y por muchos para el perdón de los pecados. Haced esto en conmemoración mía”.

Aquest canvi en l’expressió “por muchos” s’ha manat des de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, quan es faci efectiu per a cada llengua l’aprovació dels nous textos oficials. Per al català, tot i que la nova edició s’està elaborant, el nostre Bisbe Administrador Apostòlic ha decretat que el canvi, aprovat ja per la Congregació, és faci efectiu la vigília del Diumenge del Ram, 8 d’abril. En altres idiomes ja fa temps que està en vigor, com per exemple en l’anglès, i també en el castellà d’alguns països llatinoamericans. En català la fórmula quedarà així: “Preniu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva Sang, la Sang de l’aliança nova i eterna, vessada per vosaltres i per molts en remissió dels pecats. Feis això, que és el meu memorial”.

Respecte a aquest canvi la mateixa Congregació adverteix tres coses:

1. Aquest canvi no altera el sentit que l’entrega de Jesús va ser per tota la humanitat. En altres llocs de l’Escriptura ja s’afirma això: Déu va entregar el

102

seu Fill “per tots nosaltres” (Rom 8,32); “un de sol va morir per tots” (2Cor 5,14); Jesús “s’entregà a si mateix per rescatar tothom” (1Tm 2,6).

2. Tanmateix, aquest canvi es fa perquè les diverses traduccions siguin literalment fidels a les paraules mateixes de Jesús, tal com ens han arribat dels evangelis, i com les va recollir la litúrgia de l’Església, amb la fórmula llatina “pro multis”, que és l’oficial. En efecte, a Mateu i Marc es diu “que serà vessada per molts” (“το περι πολλων εκχυνοµενον”: Mt 26,28; Mc 14,23); i a Lluc i Pau es diu “per vosaltres” (“το υπερ υµων εκχυνοµενον”: Lc 22,20; 1Cor 11,24). La Congregació va demanar als bisbes que es mantingués la traducció literal, i no es fes una traducció interpretativa, com s’havia fet en algunes llengües.

3. Aquesta traducció literal de les paraules de Jesús, que l’Església ha conservat en la litúrgia, pot ajudar-nos a entendre millor el misteri de la redempció de Jesús, que en la intenció és per tota la humanitat, però que cadascú en la seva llibertat pot acollir o refusar. Així ho diu la mateixa Congregació Pontifícia: “«Per molts» és una traducció fidel de «pro multis» mentre que «per tots» és més aviat una explicació més adequada a la catequesi. L’expressió “per molts”, mentre roman oberta a la inclusió de cadascun dels éssers humans, manifesta a més el fet que aquesta salvació no és quelcom mecànic, sense el desig o la participació voluntària de cadascú; al contrari, el creient és convidat a acceptar per la fe el do que li és ofert i a rebre la vida sobrenatural que és donada als qui participen del misteri, vivint-lo en les seves vides de manera

103

que siguin part del nombre dels «molts» a què es refereix el text.”

Benvolguts feligresos, vos convid a viure aquest petit canvi, i els altres que ofereix la nova edició del “Misal Romano”, amb la disposició d’acollida en fidelitat a l’Església i de créixer en la vivència del misteri de l’Eucaristia, on Jesús se’ns dona per a la salvació del món i de cadascú de nosaltres.

104


FIESTA DE LA PRESENTACIÓN DEL SEÑOR XXI JORNADA MUNDIAL DE LA VIDA CONSAGRADA

HOMILÍA DEL SANTO PADRE FRANCISCO

Basílica Vaticana Jueves 2 de febrero de 2017

Cuando los padres de Jesús llevaron al Niño para cumplir las prescripciones de la ley, Simeón «conducido por el Espíritu» (Lc 2,27) toma al Niño en brazos y comienza un canto de bendición y alabanza: «Porque mis ojos han visto a tu Salvador, a quien has presentado ante todos los pueblos; luz para alumbrar a las naciones, y gloria de tu pueblo Israel» (Lc 2,30-32). Simeón no sólo pudo ver, también tuvo el privilegio de abrazar la esperanza anhelada, y eso lo hace exultar de alegría. Su corazón se alegra porque Dios habita en medio de su pueblo; lo siente carne de su carne.

La liturgia de hoy nos dice que con ese rito, a los 40 días de nacer, el Señor «fue presentado en el templo para cumplir la ley, pero sobre todo para encontrarse con el pueblo creyente» (Misal Romano, 2 de febrero, Monición a la procesión de entrada). El encuentro de Dios con su pueblo despierta la alegría y renueva la esperanza.

El canto de Simeón es el canto del hombre creyente que, al final de sus días, es capaz de afirmar: Es cierto, la esperanza en Dios nunca decepciona (cf. Rm 5,5), él no defrauda. Simeón y Ana, en la vejez, son capaces de una

105

nueva fecundidad, y lo testimonian cantando: la vida vale la pena vivirla con esperanza porque el Señor mantiene su promesa; y, más tarde, será el mismo Jesús quien explicará esta promesa en la Sinagoga de Nazaret: los enfermos, los detenidos, los que están solos, los pobres, los ancianos, los pecadores también están invitados a entonar el mismo canto de esperanza. Jesús está con ellos, él está con nosotros (cf. Lc 4,18-19).

Este canto de esperanza lo hemos heredado de nuestros mayores. Ellos nos han introducido en esta «dinámica». En sus rostros, en sus vidas, en su entrega cotidiana y constante pudimos ver cómo esta alabanza se hizo carne. Somos herederos de los sueños de nuestros mayores, herederos de la esperanza que no desilusionó a nuestras madres y padres fundadores, a nuestros hermanos mayores. Somos herederos de nuestros ancianos que se animaron a soñar; y, al igual que ellos, también nosotros queremos cantar hoy: Dios no defrauda, la esperanza en él no desilusiona. Dios viene al encuentro de su pueblo. Y queremos cantar adentrándonos en la profecía de Joel: «Derramaré mi espíritu sobre toda carne, vuestros hijos e hijas profetizarán, vuestros ancianos tendrán sueños y visiones» (3,1).

Nos hace bien recibir el sueño de nuestros mayores para poder profetizar hoy y volver a encontrarnos con lo que un día encendió nuestro corazón. Sueño y profecía juntos. Memoria de cómo soñaron nuestros ancianos, nuestros padres y madres y coraje para llevar adelante, proféticamente, ese sueño.

Esta actitud nos hará a los consagrados fecundos, pero sobre todo nos protegerá de una tentación que puede hacer estéril nuestra vida consagrada: la tentación de la supervivencia. Un mal que puede instalarse poco a poco

106

en nuestro interior, en el seno de nuestras comunidades. La actitud de supervivencia nos vuelve reaccionarios, miedosos, nos va encerrando lenta y silenciosamente en nuestras casas y en nuestros esquemas. Nos proyecta hacia atrás, hacia las gestas gloriosas —pero pasadas— que, lejos de despertar la creatividad profética nacida de los sueños de nuestros fundadores, busca atajos para evadir los desafíos que hoy golpean nuestras puertas. La psicología de la supervivencia le roba fuerza a nuestros carismas porque nos lleva a domesticarlos, hacerlos «accesibles a la mano» pero privándolos de aquella fuerza creativa que inauguraron; nos hace querer proteger espacios, edificios o estructuras más que posibilitar nuevos procesos. La tentación de supervivencia nos hace olvidar la gracia, nos convierte en profesionales de lo sagrado pero no padres, madres o hermanos de la esperanza que hemos sido llamados a profetizar. Ese ambiente de supervivencia seca el corazón de nuestros ancianos privándolos de la capacidad de soñar y, de esta manera, esteriliza la profecía que los más jóvenes están llamados a anunciar y realizar. En pocas palabras, la tentación de la supervivencia transforma en peligro, en amenaza, en tragedia, lo que el Señor nos presenta como una oportunidad para la misión. Esta actitud no es exclusiva de la vida consagrada, pero de forma particular estamos llamados a cuidar de no caer en ella.

Volvamos al pasaje evangélico y contemplemos nuevamente la escena. Lo que despertó el canto en Simeón y Ana no fue ciertamente mirarse a sí mismos, analizar y rever su situación personal. No fue el quedarse encerrados por miedo a que les sucediese algo malo. Lo que despertó el canto fue la esperanza, esa esperanza que los sostenía en la ancianidad. Esa esperanza se vio recompensada en el encuentro con Jesús. Cuando María pone en brazos de

107

Simeón al Hijo de la Promesa, el anciano empieza a cantar, hace una verdadera «liturgia», canta sus sueños. Cuando pone a Jesús en medio de su pueblo, este encuentra la alegría. Y sí, sólo eso podrá devolvernos la alegría y la esperanza, sólo eso nos salvará de vivir en una actitud de supervivencia. Sólo eso hará fecunda nuestra vida y mantendrá vivo nuestro corazón. Poniendo a Jesús en donde tiene que estar: en medio de su pueblo.

Todos somos conscientes de la transformación multicultural por la que atravesamos, ninguno lo pone en duda. De ahí la importancia de que el consagrado y la consagrada estén insertos con Jesús, en la vida, en el corazón de estas grandes transformaciones. La misión —de acuerdo a cada carisma particular— es la que nos recuerda que fuimos invitados a ser levadura de esta masa concreta. Es cierto, podrán existir «harinas» mejores, pero el Señor nos invitó a leudar aquí y ahora, con los desafíos que se nos presentan. No desde la defensiva, no desde nuestros miedos, sino con las manos en el arado ayudando a hacer crecer el trigo tantas veces sembrado en medio de la cizaña. Poner a Jesús en medio de su pueblo es tener un corazón contemplativo capaz de discernir cómo Dios va caminando por las calles de nuestras ciudades, de nuestros pueblos, en nuestros barrios. Poner a Jesús en medio de su pueblo, es asumir y querer ayudar a cargar la cruz de nuestros hermanos. Es querer tocar las llagas de Jesús en las llagas del mundo, que está herido y anhela, y pide resucitar.

Ponernos con Jesús en medio de su pueblo. No como voluntaristas de la fe, sino como hombres y mujeres que somos continuamente perdonados, hombres y mujeres ungidos en el bautismo para compartir esa unción y el consuelo de Dios con los demás.

108

Nos ponemos con Jesús en medio de su pueblo porque «sentimos el desafío de descubrir y transmitir la mística de vivir juntos, de mezclarnos, de encontrarnos, de tomarnos de los brazos, de apoyarnos, de participar de esa marea algo caótica que [con el Señor], puede convertirse en una verdadera experiencia de fraternidad, en una caravana solidaria, en una santa peregrinación. […] Si pudiéramos seguir ese camino, ¡sería algo tan bueno, tan sanador, tan liberador, tan esperanzador! Salir de sí mismo para unirse a otros» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 87) no sólo hace bien, sino que transforma nuestra vida y esperanza en un canto de alabanza. Pero esto sólo lo podemos hacer si asumimos los sueños de nuestros ancianos y los transformamos en profecía.

Acompañemos a Jesús en el encuentro con su pueblo, a estar en medio de su pueblo, no en el lamento o en la ansiedad de quien se olvidó de profetizar, porque no se hace cargo de los sueños de sus mayores, sino en la alabanza y la serenidad; no en la agitación, sino en la paciencia de quien confía en el Espíritu, Señor de los sueños y de la profecía. Y así compartamos lo que no nos pertenece: el canto que nace de la esperanza.


109

SANTA MISA, BENDICIÓN E IMPOSICIÓN DE LA CENIZA


Basílica de Santa Sabina Miércoles 1 de marzo de 2017

«Volved a mí de todo corazón… volved a mí» (Jl 2,12), es el clamor con el que el profeta Joel se dirige al pueblo en nombre del Señor; nadie podía sentirse excluido: llamad a los ancianos, reunid a los pequeños y a los niños de pecho y al recién casado (cf. v. 6). Todo el Pueblo fiel es convocado para ponerse en marcha y adorar a su Dios que es «compasivo y misericordioso, lento a la cólera y rico en piedad» (v.13).

También nosotros queremos hacernos eco de este llamado; queremos volver al corazón misericordioso del Padre. En este tiempo de gracia que hoy comenzamos, fijamos una vez más nuestra mirada en su misericordia. La cuaresma es un camino: nos conduce a la victoria de la misericordia sobre todo aquello que busca aplastarnos o rebajarnos a cualquier cosa que no sea digna de un hijo de Dios. La cuaresma es el camino de la esclavitud a la libertad, del sufrimiento a la alegría, de la muerte a la vida. El gesto de las cenizas, con el que nos ponemos en marcha, nos recuerda nuestra condición original: hemos sido tomados de la tierra, somos de barro. Sí, pero barro en las manos amorosas de Dios que sopló su espíritu de vida sobre cada uno de nosotros y lo quiere seguir haciendo; quiere seguir dándonos ese aliento de vida que nos salva de otro tipo de aliento: la asfixia sofocante provocada por nuestros egoísmos; asfixia sofocante generada por mezquinas ambiciones y silenciosas indiferencias, asfixia que ahoga el espíritu, reduce el horizonte y anestesia el

110

palpitar del corazón. El aliento de la vida de Dios nos salva de esta asfixia que apaga nuestra fe, enfría nuestra caridad y cancela nuestra esperanza. Vivir la cuaresma es anhelar ese aliento de vida que nuestro Padre no deja de ofrecernos en el fango de nuestra historia.

El aliento de la vida de Dios nos libera de esa asfixia de la que muchas veces no somos conscientes y que, incluso, nos hemos acostumbrado a «normalizar», aunque sus signos se hacen sentir; y nos parece «normal» porque nos hemos acostumbrado a respirar un aire cargado de falta de esperanza, aire de tristeza y de resignación, aire sofocante de pánico y aversión.

Cuaresma es el tiempo para decir «no». No, a la asfixia del espíritu por la polución que provoca la indiferencia, la negligencia de pensar que la vida del otro no me pertenece por lo que intento banalizar la vida, especialmente la de aquellos que cargan en su carne el peso de tanta superficialidad. La cuaresma quiere decir «no» a la polución intoxicante de las palabras vacías y sin sentido, de la crítica burda y rápida, de los análisis simplistas que no logran abrazar la complejidad de los problemas humanos, especialmente los problemas de quienes más sufren. La cuaresma es el tiempo de decir «no»; no, a la asfixia de una oración que nos tranquilice la conciencia, de una limosna que nos deje satisfechos, de un ayuno que nos haga sentir que hemos cumplido. Cuaresma es el tiempo de decir no a la asfixia que nace de intimismos excluyentes que quieren llegar a Dios saltándose las llagas de Cristo presentes en las llagas de sus hermanos: esas espiritualidades que reducen la fe a culturas de gueto y exclusión.

Cuaresma es tiempo de memoria, es el tiempo de pensar y preguntarnos: ¿Qué sería de nosotros si Dios nos

111

hubiese cerrado las puertas? ¿Qué sería de nosotros sin su misericordia que no se ha cansado de perdonarnos y nos dio siempre una oportunidad para volver a empezar? Cuaresma es el tiempo de preguntarnos: ¿Dónde estaríamos sin la ayuda de tantos rostros silenciosos que de mil maneras nos tendieron la mano y con acciones muy concretas nos devolvieron la esperanza y nos ayudaron a volver a empezar?

Cuaresma es el tiempo para volver a respirar, es el tiempo para abrir el corazón al aliento del único capaz de transformar nuestro barro en humanidad. No es el tiempo de rasgar las vestiduras ante el mal que nos rodea sino de abrir espacio en nuestra vida para todo el bien que podemos generar, despojándonos de aquello que nos aísla, encierra y paraliza. Cuaresma es el tiempo de la compasión para decir con el salmista: «Devuélvenos Señor la alegría de la salvación, afiánzanos con espíritu generoso para que con nuestra vida proclamemos tu alabanza»; y nuestro barro —por la fuerza de tu aliento de vida— se convierta en «barro enamorado».


112

MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO A LA CONFERENCIA DE LA ONU PARA

LA NEGOCIACIÓN DE UN INSTRUMENTO JURÍDICAMENTE VINCULANTE

SOBRE LA PROHIBICIÓN DE LAS ARMAS NUCLEARES QUE CONDUZCA A SU TOTAL

ELIMINACIÓN

Nueva York, 27-31 de marzo de 2017

A la Excelentísima Señora Elayne Whyte Gómez Presidenta de la Conferencia de las Naciones Unidas para la negociación de un instrumento jurídicamente

vinculante sobre la prohibición de las armas nucleares que conduzca a su total eliminación

La saludo cordialmente, señora Presidenta, así como a todos los representantes de las diferentes naciones, organizaciones internacionales y de la sociedad civil que participan en esta Conferencia. Deseo animarles a trabajar con determinación para promover las condiciones necesarias para un mundo sin armas nucleares.

El 25 de septiembre de 2015, ante la Asamblea General de las Naciones Unidas, señalé que el Preámbulo y el primer artículo de la Carta de las Naciones Unidas indican como fundamentos de la construcción jurídica internacional: la paz, la solución pacífica de las controversias y el desarrollo de las relaciones amistosas entre las naciones. Una ética y un derecho basados en la amenaza de destrucción mutua –y potencialmente de toda la humanidad– son contradictorios con el espíritu de las Naciones Unidas. Por lo tanto, hay que comprometerse por un mundo sin

113

armas nucleares, aplicando plenamente el Tratado de no proliferación, en la letra y en el espíritu, (cf. Discurso a los miembros de la Asamblea General de las Naciones Unidas, 25 de septiembre de 2015).

Pero ¿por qué fijarse este objetivo difícil a largo plazo en el escenario internacional actual que se caracteriza por un clima inestable de conflicto, que es a la vez causa e indicación de las dificultades que encuentran para promover y fortalecer el proceso de desarme y de no proliferación nuclear?

Si se tienen en cuenta las principales amenazas a la paz y a la seguridad con sus múltiples dimensiones en este mundo multipolar del siglo xxi, tales como, por ejemplo, el terrorismo, los conflictos asimétricos, la seguridad informática, los problemas ambientales, la pobreza, surgen no pocas dudas acerca de la inadecuación de la disuasión nuclear para responder eficazmente a estos retos. Estas preocupaciones son aún más consistentes si tenemos en cuenta las catastróficas consecuencias humanitarias y ambientales derivadas de cualquier uso de las armas nucleares con devastadores efectos indiscriminados e incontrolables en el tiempo y el espacio. Un motivo similar de preocupación surge frente al derroche de recursos para la energía nuclear con fines militares que, en cambio, podrían ser utilizados para prioridades más significativas, tales como la promoción de la paz y el desarrollo humano integral, así como la lucha contra la pobreza y la aplicación de la Agenda 2030 para el desarrollo sostenible.

También debemos preguntarnos cuánto sea sostenible un equilibrio basado en el miedo, cuando en realidad tiende a aumentarlo y a socavar las relaciones de

114

confianza entre los pueblos. La paz y la estabilidad internacional no pueden basarse en una falsa sensación de seguridad, en la amenaza de la destrucción recíproca o de aniquilación total, en el simple mantenimiento de un equilibrio de poder. La paz debe construirse sobre la justicia, sobre el desarrollo humano integral, sobre el respeto de los derechos humanos fundamentales, sobre la custodia de la creación, sobre la participación de todos en la vida pública, sobre la confianza entre los pueblos, sobre la promoción de instituciones pacíficas, sobre el acceso a la educación y a la salud, sobre el diálogo y la solidaridad. En esta perspectiva, necesitamos ir más allá de la disuasión nuclear: la comunidad internacional está llamada a adoptar estrategias a largo plazo para promover el objetivo de la paz y de la estabilidad y evitar los enfoques miopes de problemas de seguridad nacional e internacional.

En este contexto, el objetivo último de la eliminación total de las armas nucleares se convierte tanto en un desafío como en un imperativo moral y humanitario. Un enfoque concreto debería promover una reflexión sobre una ética de la paz y de la seguridad cooperativa multilateral que vaya más allá del “miedo” y del “aislamiento” que prevalecen hoy en muchos debates. El logro de un mundo sin armas nucleares requiere un proceso a largo plazo, basado en el conocimiento de que “todo está conectado”, en una óptica de ecología integral (cf Laudato si’ 117, 138). El destino común de la humanidad requiere que se refuerce, con realismo, el diálogo y se construyan y consoliden mecanismos de confianza y cooperación, capaces de crear las condiciones para un mundo sin armas nucleares.

115

La creciente interdependencia y la globalización comporta que cualquier respuesta que demos a la amenaza de las armas nucleares, deba ser colectiva y concertada, basada en la confianza mutua. Esta última se puede construir sólo a través de un diálogo que esté sinceramente orientado hacia el bien común y no hacia la protección de intereses encubiertos o particulares; este diálogo debe ser lo más inclusivo posible de todos: Estados nucleares, países que no poseen armas nucleares, sector militar y sector privado, comunidades religiosas, sociedad civil, organismos internacionales. En este esfuerzo, tenemos que evitar aquellas formas de recriminación mutua y de polarización que obstaculizan el diálogo en lugar de alentarlo.

La humanidad tiene la capacidad de trabajar junta para construir nuestra casa común; tenemos la libertad, la inteligencia y la capacidad de guiar y dirigir la tecnología, así como de limitar nuestro poder, y de ponerlos al servicio de otro tipo de progreso: más humano, más social y más integral, (cf Ibíd., 13, 78, 112; Mensaje a la XXII sesión de la Conferencia de las Partes en la Convención Marco de las Naciones Unidas sobre el cambio climático (cop-22), 10 de noviembre, 2016).

Esta conferencia quiere negociar un tratado inspirado en argumentos éticos y morales. Es un ejercicio de esperanza y deseo que pueda representar también un paso decisivo en el camino hacia un mundo sin armas nucleares. Aunque se trate de un objetivo a largo plazo extremadamente complejo, no está fuera de nuestro alcance. Señora presidenta, le expreso mis mejores deseos para que los trabajos de esta Conferencia sean provechosos y aporten una contribución eficaz en el

116

avance de esa ética de la paz y la seguridad cooperativa multilateral que hoy la humanidad necesita tanto. Sobre todos los participantes en esta importante reunión y todos los ciudadanos de los países que representan, invoco la bendición del Omnipotente.

Vaticano 23 de marzo 2017.

Francisco


117

conGreGació pel culte diví i la diSciplina delS SaGramentS

118

Prot. N. 54 / 17

D’ESPANYA

A instàncies de l’Eminentíssim Senyor Ricardo Blázquez Pérez, Arquebisbe de Valladolid i President de la Conferència de Bisbes d’Espanya, per lletres donades el dia 19 del mes de gener de 2017, en vigor de les facultats atribuïdes a aquesta Congregació pel Summe Pontífex Francesc, confirmam de bon grat el text gallec, català i basc de la fórmula sacramental de la consagració del vi, segons que apareix a l’exemplar adjunt.

En el text que s’ha d’imprimir es faci menció de l’aprovació concedida per la Seu Apostòlica.

Sense que obsti res en contra.

Des de la seu de la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments, dia 3 del mes de març de 2017, en la memòria dels sants Emeteri i Celedoni, màrtirs.

Robert Card. SarahPrefecte

+ Artur RocheArquebisbe Secretari

119


Crònica de l’Església de MallorcaMarç 2017

01. Dimecres de Cendra. Enguany aquesta diada ha caigut en la data que la nos t ra Comuni ta t Autònoma celebra la seva Diada, per aquesta raó hi ha hagut un seguit d’actes institucionals per celebrar-ho. Mons. Sebastià Taltavull, Administrador Apostòlic, ha passat el dia a la Diòcesi i, a migdia, acompanyat del Sr. Delegat General A. Vera, ha participat en l’acte institucional que hi ha hagut al Parlament de les Illes Balears, i el capvespre ha presidit la celebració litúrgica de la Seu amb la Missa estacional i la imposició de cendra d’aquest dia.

02. S’ha inaugurat, al Centre d’Història i Cultura Militar de Balears, una exposició de maquetes navals, obra pictòrica,

fotogràfica i altres arts manuals en vistes a un mercadet sol idari per pal·liar la fam d’aquí i d’allà, organitzat per Mans Unides i altres entitats solidàries.L’Administrador Apostòlic s’ha reunit amb el Col·lectiu de Preveres de la la Part Forana, a Monti-sion de Porreres. Ha pogut escoltar com veien aquells capellans la situació de la Diòcesi i el que demanarien al nou Bisbe, i per altra part ha pogut fer una reflexió sobre les intervencions que els preveres havien tingut.

03. La Santa Seu ha aprovat avui el canvi que hi ha d’haver a les paraules de la consagració del vi en la Santa Missa, des d’ara s’haurà de dir “... vessada per vosaltres i per molts en remissió dels pecats.

120

Feis això que és el meu memorial”.“Educar en la interioritat” ha estat el curs que la professora Emília Torres ha donat al professorat de les Religioses Franciscanes reunit a Pina.La parròquia del Port de Sóller, fidel a la data del primer divendres del mes de març, ha celebrat la “Festa de Jesús Natzarè”. Els fidels del Port i els representants de les Confraries solleriques s’han reunit en el temple i després d’haver participat en la Missa, han fet la tradicional processó.El Sr. Administrador Apostòlic ha tingut, al Palau, un berenar i reunió de treball amb els periodistes, per reunir-se posteriorment amb els membres del Consell Episcopal. A la tarda, davant la xerrameca que s’ha aixecat referent a l’antic Monestir de Sineu, Mons. Taltavull s’ha reunit amb el poble i ha manifestat que la preocupació del Bisbat és que l’antic Palau pugui seguir acol l int vida monàstica, com tots

recorden que hi ha hagut.

04. Aquest cap de setmana els Germans de Sant Joan de Déu han celebrat la festa de llur fundador. Mons. Taltavull ha presidit la celebració de l’Eucaristia, en la qual han participat malalts i personal sanitari.El Telèfon de l’Esperança ha celebrat el seu 30è aniversari.Organitzada per la Delegació d’Evangelització , els catequistes han tingut una trobada a la vila de Petra, que ha acabat amb una torrada.La vila de Campos, el mes de Març celebra la festa de Sor Maria Rafela, per aquest motiu Mons. Taltavull s’ha reunit amb aquella comunitat cristiana i hi ha celebrat la festa presidint l’Eucaristia i encoratjat els cristians a viure a l’estil de la Mare Fundadora, donant testimoni, portant una vida humil, entregada a Déu i als altres, transparent, sacrificada, plena de bondat i d’amor a Déu.Avui, vigília del primer

121

diumenge de Quaresma, ha entrat en vigor la tercera edició del Missale Romanum en l lengua castellana.

05. Primer diumenge de Quaresma. A la Seu s’ha fet la inscripció dels catecúmens que seran batiats aquesta Pasqua.La capella del Seminari Major ha aixoplugat la trobada d’oració que Pastoral de la Salut havia preparat per als seus voluntaris.Mons. Taltavull ha sortit cap a Barcelona.

06. Una vintena d’edu-cadors que treballen en els Col·legis La Salle s’han reunit a Manacor per conèixer i programar diferents activitats que han d’anar duent a terme properament.Convocats pel Secretariat Interdiocesà de Pastoral del Turisme i dels Santuaris de la Conferència Episcopal Tarraconense, ha començat, a l’Hotel Iberostar Cristina de la Platja de Palma, la

XXXVIII Trobada dels responsables d’aquesta, amb el lema “Experiència de l’Amat, missió de l’amic”. Després d’unes paraules de salutació, que ha fet Mons. Taltavull, Mons. Agustí Cortès, President del Secretariat i Bisbe de Sant Feliu de Llobregat, ha començat la trobada. Mn. Teodor Suau ha explicat l’enunciat de la trobada, explicació seguida d’un col·loqui. El capvespre s’ha peregrinat fins al Monestir de la Real on, havent conegut el Monestir guiats pel P. Josep Amengual MSSCC, hi ha hagut dues Comunicacions: Catalina Samsó i son espòs Joan Pere Serra, Donats de Sant Salvador (Felanitx), i el P. Jaume Reynés MSSC. Celebrades les Vespres i la Santa Missa, presidides per Mons. Cortès, s’ha retornat a l’hotel

07. Organitzada per la Càritas parroquial de Santa Catalina Tomàs, la cooperant Xisca Maria Pé r e z ha dona t una

122

conferència - testimoni sobre l’experiència que ha viscut en els camps de refugiats que fugen del drama de la guerra de Síria.Els participants en la trobada de Santuaris, d e s p r é s d e l r é s d e Laudes, han sortit cap a Lluc, on Mons. Jordi Gayà, acompanyat del Sr. Mohammet Hallul, President del Grup de Treball Entitats Religioses, i del Sr. Jaume Huberman Zzieber, de les comunitats israelianes de Barcelona, ha fet una conferència sobre Ramon Llull i el diàleg interreligiós, que s’ha vist seguida d’un interessant co l · loqui . Havent participat a la Salve que canten els Blauets, hi ha hagut la celebració de l’Eucaristia. Després del dinar, el P. Manuel Soler MSSCC ha fet una conferència, parlant sobre “La preocupació ecològica des dels santuaris”. Havent tastat els productes típics de diferents santuaris, s’han resat les Vespres i

s’ha retornat a l’hotel.

08. Des de l’any 1911 aquest dia se celebra el Dia Internacional de la dona, per aquesta raó, Càritas, tot aplicant la Doctrina Social de l’Església, s’adhereix a les tasques reivindicatives que es fan per dur endavant la igualtat i llevar les múltiples discriminacions que hi ha en molts camps de la nostra societat.Aquest dimecres, com tots els dimecres de Quaresma, d’11,30 a 12,30, hi ha hagut expos ic ió de l Santíssim a la parròquia de Santa Catalina Tomàs, com també, a la tarda, n’hi ha haguda en la Capella de la Residència de Sant Pere i Sant Bernat.Ha estat la darrera jornada dels participants en la trobada de santuaris. Les primeres hores del dia s’han dedicat a fer el resum i les propostes de la trobada, per poder passar a la Basílica de Sant Francesc i apropar-se a la tomba del Beat. El P. Gregori Mateu TOR ha donat a conèixer la basílica.

123

S’ha celebrat l’Eucaristia gaudint de la música feta pel P. Francesc Bal·le TOR pel Beat. Acabada la Missa, s’ha passat a la Seu, on Mn. Joan Bauzà ha donat les explicacions pertinents per poder conèixer el nostre temple major. Retornats a l’hotel, s’ha participat en el darrer àpat de la trobada, ja que, una volta clausurada, hi ha hagut el trasllat a l’aeroport dels participants.

09. Ha començat, a la sagristia de l ’església de la Mercè, un cicle de conferències dedicades a Cr is t Redemptor . Avui, el professor Jaume Vázquez ha fet la primera, tot aprofundint en el cone i xement de l p l a redemptor de Déu.A l ’orator i de l Roser Vell de Pollença s’ha fet la presentació de la restauració del conjunt escultòric del Roser Vell i de la mostra “Passió i Mort”.El P. Jordi Llompart TOR, a la parròquia de Sant Ferran, seguint el cicle de conferències sobre

conèixer i viure els valors, ha parlat sobre “Valores para enfrentarse a las situaciones límite”.

10. Ha començat, a Son Bono, un cap de setmana de trobada matrimonial, destinat a les parelles, que, tot revisant com viuen en parella, volen treure llustre als ideals que els mogueren a comprometre’s.

11. Al Seminari Nou, el professor Óscar Romero ha parlat sobre l’educació dels fil ls amb el lema “Viu l’alegria d’estimar”, s e g u i n t l e s p a s s e s del document del Papa Francesc Amoris laetitiae.Un grup de mallorquins ha participat a la jornada d’animadors de Pastoral Juvenil que s’ha celebrat al Seminari de Barcelona.A l’Hospital Son Llàtzer i organitzat per la Pastoral de la Salut, s’ha fet la projecció i el debat sobre “La Comunicación”.Unes tres-centes persones s’han reunit a la plaça de Santa Maria la Major

124

(Inca) per sopar junts i col·laborar en el seguit d’obres que s’han de fer en el vell temple parroquial.

12. Han acabat a Pina els exercicis espirituals que el P. Lluís Arrom OFM Cap. ha predicat als terciaris franciscans.El Museu Diocesà té el costum de mostrar “la peça del temps”, que pot ser una tela, una imatge, un objecte litúrgic..., que d’una manera o altra poden personificar el temps litúrgic que viu l’Església. Aquesta Quaresma ha mostrat la creu processional de Porreres, bella mostra de l’orfebreria mallorquina gòt ica que bé c ise l là mestre Antoni Oliva al començament del s. XV.

13. Amb goig tota l’Església ha celebrat avui l’aniversari de l ’ e lecc ió de l Papa Francesc.Ha començat avui , a les instal·lacions “Petit cuiner”, un curs d’hoteleria i restauració que aquesta entitat ha pogut oferir,

gràcies a un conveni fet amb Càritas. D’aquesta manera deu persones, en risc d’exclusió social, podran accedir a una professionalitat que els pot obrir les portes al mercat laboral. El curs té 140 hores, 80 de les quals són teòriques i 60 pràctiques.E n l ’ a v i n e n t e s a d e l s isè aniversar i de la guerra de Síria, Caritas Internationalis ha posat en marxa l’acció “Síria: la pau és possible”, mirant que es mobilitzi la gent, mitjançant les xarxes socials. Ho ha fet davant la Seu, fent una gran pancarta humana que mostrava les paraules: PAU PER A SÍRIA.Han començat, a Madrid, les sessions plenàries de la Conferència Episcopal Espanyola, en les quals p a r t i c i p a e l n o s t r e Administrador Apostòlic. Ha sortit la informació que, a les declaracions d’Hisenda que es feren l’any 2015, ha augmentat un 0,3% el nombre de persones que han posat la X en l’assignació tributària

125

a l’Església, augmentant en 55.841 els contribuents. A les Balears s’ha passat del 29,83%, que ho van fer el 2014, al 30,12% que ho han fet el 2015, essent una de les vuit comunitats autònomes on s’ha incrementat el nombre de contribuents.El Delegat General A. Vera ha visitat l’exposició sobre Ramon Llull que, en l ’av inentesa de la celebració dels 700 anys de la seva mort, els alumnes del Col·legi La Salle, des d’Infantil a Batxillerat, han fet sobre el Fill Major de nostra raça.Mn. Francesc Vicens, al CEP de Palma ha fet la conferència “Els santuaris de Mallorca”.

14. Mn. Joan Darder, al temple de les Monges Carmelites, ha parlat sobre “Misericòrdia i Missa”.

15. El P. Norbert Alcover SJ, a Son Bono, ha parlat sobre l’espiritualitat ignasiana que hi ha en els films La Misión i Silencio.

16. Tots els dijous de Quaresma, abans de la Missa vespertina, hi ha rés de Vespres a la parròquia de Santa Catalina Tomàs.Mn. Teodor Suau, a la parròquia de Sant Miquel, ha parlat sobre “De què et serveixen les teves caritats”.Els PP. Alcover i Garau SJ, a Son Bono , han dirigit el cinefòrum sobre Philadelphia de Jonathan Demme.

17. Un centenar de persones ha participat en la vetlla de pregària que s’ha fet a la parròquia de l’Encarnació, organitzada per Mallorca Missionera, Mans Unides i Càritas, fent part de la iniciativa “Enllaçats per la Justícia a Mallorca”, de la campanya “Si cuides el planeta, combats la pobresa” mirant d’aplicar l’encíclica Laudato sì.Davant les inundacions que hi ha hagut al Perú, on han treballat i treballen molts de mallorquins, el Bisbe Sebastià, havent-se posat en contacte amb l’Arquebisbe de Trujillo,

126

Mons. Héctor Migue l Cabrejos, ha escrit una carta als mallorquins, obrint una campanya d’ajuda a aquella Església, campanya que restarà oberta de dia 19 de març a la fi del mes i que serà coordinada per Mallorca Missionera.Mons. Taltavull ha passat de Madrid a Barcelona.

18. Ha començat , a l temple de les Carmelites Descalces, el Tridu en honra del Patriarca Sant Josep , que enguany predica el P. Luis Francisco Jiménez, Comanador dels mercedaris.Mn. Francesc Ramis Darder, al Seminari Nou, ha predicat un dia de recés per a la feligresia de la parròquia de Santa Catalina Tomàs.La Procura dels Missioners dels Sagrats Cors ha organitzat, en el temple de Sant Felip Neri, el concert “Música per Àfrica” en vistes a la compra de 125 cabres per a 125 famílies de Nyakayaga (Rwanda).

19. Enguany la festa de Sant Josep ha caigut en diumenge, a posta també s’hi ha celebrat el Dia del Seminari. Tot celebrant aquesta diada s’ha informat que, enguany, han entrat dos seminaristes nous, s’han ordenat dos diaques i un prevere. Ara hi ha 7 seminaristes majors i 10 que fan el Seminari menor en família. A Espanya, l’any 2016 s’ordenaren 138 sacerdots, hi ha 1.247 seminaristes majors i 1.075 seminaristes menors.El llogaret de Jornets (Sencelles) ha celebrat la seva festa, ja que Sant Josep és el titular de l’oratori que hi ha. El Canonge Sebastià Planas i Llabrés de Jornets ha celebrat l’ofici solemne i la Sra. Pilar Rosselló ha tingut cura de la música.

20. Festa litúrgica de Sant Josep per mor de la celebració dominical de Quaresma. Mons . Taltavull, que ha retornat de Barcelona, ha celebrat la Missa al Seminari Major, proposant Sant Josep com

127

a model d’educador, que preserva i acompanya Jesús que creix en saviesa, edat i gràcia, tot recordant l’ensenyament que ens ha fet el Papa Francesc. Havia tingut una reunió amb els membres de la Delegació d’Assumptes Econòmics i una altra amb els membres de la CONFER a Son Roca.Les Monges Carmelites també han celebrat la festa del Sant Patriarca, presidint les Vespres solemnes i la Missa Mn. Miquel Àngel Frontera.La Germana Maria Lluïsa Díaz-Arias, al Seminari M a j o r, h a s e g u i t l a formació als voluntaris de la Delegació Diocesana de Pastoral de la salut, parlant sobre “La redempció de la persona i la redempció de la Creació”.Mn. Francesc Vicens, al CEP d’Inca, ha parlat sobre “Els santuaris de Mallorca”.

21. L’Església de Mallorca ha celebrat el vuitè aniversari de l’ordenació episcopal de l’Administrador Apostòlic, tot solemnitzant la Missa

conventual de la Seu.Un centenar de membres de Vida Creixent s’han reunit al Monestir de Santa Magdalena, per tenir el recés de Quaresma. Mn. Joan Bauzà ha dirigit la jornada, ajudant els assistents a viure la Missa com una trobada de l’amic amb l’Amat.M o n s . T a l t a v u l l , a l Seminari Nou, acompanyat de l’assessor legal Sr. Víctor Gómez, ha tingut una reunió amb els preveres per explicar les orientacions necessàries sobre la nova llei de Protecció del Menor i la manera d’aconseguir el certificat d’antecedents penals sobre del ictes sexuals que cal que tengui tota persona que treballi en la pastoral dels infants.Posteriorment l ’Admi-nistrador Apostòlic ha tingut una reunió amb la Comissió Mixta de Patrimoni i la reunió amb els Delegats Generals.Segueixen les conferències quaresmals a Llucmajor i avui s’ha parlat sobre “Harmonia personal”.

128

22. To t ce lebrant e l 3 5 è a n i v e r s a r i d e l reconeixement pontifici de la Fraternitat Comunió i Alliberament, aquesta comunitat s’ha reunit a L loseta amb Mons. Taltavull. Han celebrat la Missa i la reunió setmanal de l’Escola de Comunitat.

23. Aquest di jous ha estat dia de recés per als preveres. Un centenar s’han reunit a Pina, han resat i han reflexionat, guiats per l’Administrador Apostòlic, sobre les pors i les temptacions de l’apòstol.Per raons de l ’agenda d e M o n s . T a l t a v u l l , s’ha celebrat avui, a la parròquia de Sant Miquel, la Missa de la Jornada de la Vida, assaborint el lema d’enguany: “La llum de la fe il·lumina el tombant de la vida.”H a n c o m e n ç a t u n e s Jornades jacobees en el Club Diario de Mallorca. Mn. Jaume Alemany les ha presentades, recordant la gran aco l l ida que troben quan fan el Camí

de Santiago i Mn. José Fernández Lago, Canonge de la Seu Compostel·lana, ha fet una ponència parlant de “La personalidad de Santiago el de Cebedeo. Vida, muerte y sepultura”.La comunitat de Monges del Monestir de Santa Magdalena pinta i adorna ciris pasquals, que posa a disposició de les comunitats parroquials.

24. Mons. Taltavull surt cap a Barcelona.“Vint-i-quatre hores amb el Senyor” ha estat la iniciativa que avui ha encetat el Seminari, seguint el prec del Papa Francesc: “24 hores d’adoració i reconciliació continuades”, en les quals diferents grups d’Església s’han anat fent presents a la capella del Seminari Major per pregar, especialment per les vocacions. Han començat avui a les 18 hores i durarà fins demà a les 18 hores. Ha estat una activitat promoguda per la Delegació de Pastoral Vocacional.Han acabat, a Campos, els

129

exercicis espirituals per a la vida diària que cada matí hi ha predicat el P. Hippolyte Voka MSSCC.La Càritas de la parròquia de Sant N ico lau, to t celebrant la jornada de la Vida, convidava, davant el temple, a “Posar una espelma a la Vida”.Avui, Mn. Antoni Vera, Delegat General, ha sortit a IB3TV parlant del Certificat de no delinqüència sexual en l’àmbit de les Confraries.Seguint les Jornades Jacobees , avu i a l a parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, hi ha hagut una tertúlia - diàleg sobre experiències viscudes durant el Camí.

25. Mons. Taltavull retorna de Barcelona.Avu i l ’Admin is t rador Apostòlic ha firmat el decret que fa que ens arribi la fórmula aprovada per la Congregació pel Culte Diví el dia 3 d’aquest mes sobre el canvi de les paraules de la consagració del vi “per vosaltres i per molts”. Aquest decret entrarà en

vigor el dissabte dia 8 d’abril, vigília del Diumenge del Ram. La Pastoral Universitària, a l’església de Sant Antoniet, ha tingut el seu moment per pregar amb el cec de naixement, dirigits per Mn. Francesc Ramis Darder.Han acabat les Jornades jacobees a la parròquia de la Mare de Déu de M o n t s e r r a t , a m b l a celebració de l’Eucaristia i amb un sopar solidari.La parròquia de Santa M a r i a l a M a j o r h a aixoplugat la presentació del l l ibre L’Orgue de Santa Maria la Major, tot celebrant els 200 anys de la seva construcció. Hi han intervingut el Regidor de Cultura de l’Ajuntament, Sr. Antoni Roríguez, el Rector de la parròquia Mn. Antoni Vadell, l’autor del llibre, Mn. Pere Fiol i Tornila, i els organistes Bartomeu Ripoll, Bartomeu Manresa i Pau Oliver.El P. Norbert Alcover SJ, al Casal de Son Bono, ha dut a terme la trobada Evangeli i Litúrgia, parlant sobre “La

130

Quaresma del creient és la pràctica de la Justícia. El compromís social de i en l’Església”.La Confraria del Calvari de la parròquia de Jesucrist R e i d e M a n a c o r h a començat la celebració del seu XXX aniversari, oferint una Missa pels confrares d i f u n t s , o b r i n t u n a exposició commemorativa i oferint un concert que ha interpretat la Banda de Música Jove d’Inca.Ha acabat, al Seminari Major, la celebració de les 24 hores amb el Senyor que començaren ahir a les 18 hores, tot pregant per les vocacions.

26. Ha acabat a Son Bono la tanda d’exercicis espirituals que hi ha predicat Mn. Juli C. Barcudi.El grup de teatre GESA, a l’auditori de Santa Mònica, ha posat en escena l’obra Oca a oca i tir perquè me toca a benefici de Mans Unides.La vila de Porreres s’ha vestit de festa per celebrar les noces d’or sacerdotals

del seu Rector, ja que Mn. Sebastià Salom i Mn. Joan Darder avui ha fet 50 anys que foren ordenats preveres a Comillas. Mons. Taltavull s’ha unit a la festa, presidint l’Eucaristia i acompanyant tots dos preveres, agraïts al Senyor.L’Administrador Apostòlic, d’horabaixa, ha retornat a Barcelona.

28. Avui han començat u n e s c o n f e r è n c i e s quaresmals a la parròquia de Santa Catalina Tomàs i a l’església conventual dels PP. Agustins. El P. Gregori Mateu TOR ha parlat sobre com viure avui la Fe i el P. José Luis Ovejero OSA ha parlat sobre el Déu de Jesús i com pregava Jesús.

29. Les Càritas de les tres diòcesis balears, cada trimestre, tenen una reunió conjunta per parlar de diferents aspectes de llurs activitats, informar-se i complementar el treball de Càritas Nacional i, d’aquesta manera, poder conèixer de primera mà la

131

realitat social de les Illes. Avui han fet aquesta reunió a Palma i al final de la reunió s’hi han fet presents els tres bisbes, que havien estat reunits al Palau, tractant de la problemàtica de l’ensenyament de la Religió, l’atenció religiosa als Hospitals, les noves incorporacions litúrgiques del Missal Romà i d’alguns aspectes del Patrimoni.El P. Gregori Mateu, a la parròquia de Santa Catalina Tomàs, ha parlat sobre l’espiritualitat del cor i el P. Ovejero, als Agustins, sobre el perdó de Déu.Mons. Taltavull, a Manacor, ha donat el toc de sortida a la Setmana Santa.

30. Mons. Taltavull ha sortit cap a Barcelona.El P. Ovejero, a l’església dels Agustins, ha parlat sobre el

Dijous Sant: lavatori dels peus i Eucaristia, i el P. Gregori Mateu, a Santa Catalina Tomàs, sobre Maria peregrina de la Fe. El Col·lectiu de preveres de la Part Forana s’ha reunit a Monti-sion de Porreres i ha treballat el dossier, preparat pel P. Josep M. Rambla SJ, “Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les Esglésies”.

31. Com cada darrer d ivendres de mes , a l’església de Sant Antoniet hi ha hagut una pregària estil Taizé.S ’ha p r o j e c t a t , a l a parròquia de Llucmajor, el film Jesús, el Maestro.El P. Ovejero, al temple dels Agustins, ha parlat sobre “El Sant Viacrucis”.


132

Mn. Bartomeu Ramis i Palou 1933-2017

Feia un bon fred a Moscari, aquell dilluns de Sant Antoni de l’any 1933, quan va néixer Mn. Bartomeu. Acabats els estudis primaris al poble, va anar al Seminari perquè volia ser capellà, no hi havia altre moscarienc que volgués passar aquest camí, però Bartomeu, tira-tira, arribà a l’ordenació sacerdotal, que va rebre del Bisbe Jesús Enciso i Viana dia 20.12.1958.

Acomplert el curs al Convictori Sacerdotal que es feia al Seminari Vell, fou enviat com a Vicari a la vila d’Algaida. Allà començà el ministeri treballant en la puixant Acció Catòlica, sobretot amb els Aspirants, treball sempre posat en mans del vicari jove. L’any 1962 passà a exercir el mateix càrrec a la parròquia de Selva, on restà fins l’any 1969, que passà com a Vicari a la parròquia de la Mare de Déu del Carme, al Coll d’en Rabassa.

Aquesta experiència, en una parròquia urbana, fou ben aprofitada pel jove prevere, però més l’estirava el món rural de la seva infantesa, per això l’any 1975 passà com a Rector a la parròquia de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall, tenint cura de la Casa Diocesana d’Exercicis Espirituals, que havia deixat la naixent Fraternitat Missionera del Verbum Dei. L’any 1981 hagué de fer-se càrrec també de la veïna parròquia de Santa Tecla de Biniamar.

L’any 1983 Mn. Bartomeu havia acabat les forces i anà a passar uns mesos ajudant el Rector de Porreres, fins que

In memoriam

133

es feu càrrec de la parròquia de Sant Andreu de Santanyí, on romangué fins a 1988, que passà a la Rectoria de la Parròquia de Sant Pere de Petra, en el moment que havien beatificat el franciscà petrer Juníper Serra (1713-1784), a qui professà una gentil devoció i l’encomanà als fidels que li havien estat confiats. De 1989 a 1992, ajudat dels Pares Franciscans del Convent de Petra, tingué cura de la parròquia d’Ariany com a Administrador Parroquial, ja que havia quedat sense Rector, mentre que una greu malaltia a la gargamella anava minvant la seva activitat pastoral.

Quan complí l’edat canònica, accedí a la jubilació i deixà la parròquia petrera en mans dels Pares Franciscans i retornà a Moscari, si bé no deixava d’ajudar els Pares Franciscans, que hagueren d’assumir les parròquies de Petra i Sant Joan, amb els Santuaris de Bonany i Consolació, que secularment tenien Missa cada diumenge. Sempre gaudia de celebrar a la parròquia petrera i duia els feligresos dins el cor, però també les necessitats que veia a l’Arxiprestat del Raiguer i entre els convilatans de Moscari feien que estàs disposat a celebrar sovint a la parròquia de Santa Anna. La malaltia de la gargamella feia el seu camí i malgrat que la voluntat de servei hi era, la vellesa anava mancabant les energies del fidel ministre del Senyor. Hagué de passar uns mesos a la residència que té la parròquia de Sencelles, fins que el dissabte dia 4 de març de 2017, després d’haver rebut el Sant Viàtic i la Santa Unció, passà d’entre nosaltres a la Casa del Pare.


135


deMallorca

Any CLVII / 4 Abril - 2017

136

Sumari


Any CLVII / 4Abril, 2017Redacció i







138147153

157

160

162

164


-Homilia en la Missa Crismal............................-Homilia en la Missa de la Cena del Senyor.......-Homilia en la Vetla Pasqual.............................-Homilía en la Misa del Día del Domingo de

Pascua..........................................................-Carta al Cardenal Prefecte de la Congregació

pels Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica sobre la supressió del Monestir de Sant Pere de Calvià.....................

-Carta al Rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona sobre cessió d’un prevere de Mallorca com a professor..........................

-Nota sobre la comunicació que dirígí a Mons. Héctor Miguel Cabrejos, Arquebisbe de Trujillo (Perú), amb motiu de l’emergència per les inundacions..................................................

137


-Nomenament....................................................-Cessament......................................................-Administració del sagrament de la Confirmació.

DELEGATS GENERALS

-Carta al President de la Confraria de la Joventut Seràfica.........................................................


-Santa Misa Crismal. Homilía del Santo Padre Francisco......................................................

-Vigilia Pascual en la Noche Santa. Homilía del Santo Padre Francisco..................................

-Domingo de Resurrección. Santa Misa del Día. Homilía del Santo Padre Francisco................

Penitenciaria Apostòlica

-Concessió de les indulgències de Santa Maria la Major de Roma a Santa Maria la Major d’Inca............................................................



167167167

168

169

174

178

181

184195

138


HOMILIA EN LA MISSA CRISMALCatedral de Mallorca

Dimecres sant, 12 d’abril de 2017

Molt estimats germans preveres, “ungits” en l’ordenació sacerdotal per a pasturar el poble de Déu; molt estimats germans diaques, col·laboradors del bisbe i dels preveres en la mateixa missió de l’Església; molt estimats germans i germanes de vida consagrada, que heu abraçat la radi-calitat evangèlica, i molt estimats laics i laiques “ungits” en el Baptisme i la Confirmació, que sou majoria dins el poble de Déu, bon ferment de l’Evangeli enmig de la nostra societat.

Tots per a ser “enviats”, cadascú des de la seva vocació i en comunió, a “portar la Bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn a la llum, a procla-mar l’any de gràcia del Senyor” (Is 61 i Lc 4). Així es defineix Jesús la seva unció i la seva missió a l’hora de donar-se a conèixer a la sinagoga de Natzaret i procla-mar potser l’homilia més curta, tot i que més densa de la historia, quan, després de llegir ell mateix el text d’Isaïes, ha dit. “Això que acabau de sentir contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura”. Allò que havia estat anunciat feia segles, ara és un fet, s’ha realitzat. Estam d’enhorabona! Amb Jesús sabem qui som, què hem de fer i cap on vol que anem.

Aquest és el programa pastoral d’una diòcesi, la línia que tantes vegades demanam i ens exigim, l’estil que l’Església de Mallorca està cridada a viure amb l’esforç

139

de cada dia i de tots, estretament units de cor i d’esperit, vivint amb passió l’anunci de l’Evangeli a la nostra ciutat de Palma i a totes les ciutats i els pobles de la Part forana. No ha de quedar ni un racó sense la possibilitat de rebre l’escalf d’una comunitat, per petita que sigui, de deixe-bles missioners que s’han pres seriosament i de forma corresponsable l’evangelització de la nostra terra. A ella ens devem, per ella i per cadascun dels seus habitants disposats a servir com Jesús i, si importa, donar la vida com ell, sempre per amor, fonamentats en el Déu Amor, lligats per la nostra relació amb ell i entre nosaltres. Ho tenia clar Ramon Llull quan escrivia:

Demanaren a l’Amic a qui pertanyia. Respongué:- A l’amor.- De què estàs fet?- D’amor.- Qui t’ha engendrat?- Amor.- On nasqueres?- En amor.- Qui t’ha nodrit?- Amor.- De què vius?- D’amor.- Qui et va donar nom?- Amor.- D’on vens?- D’amor.- On vas?- A amor.- On estàs?- En amor.- Tens altra cosa més que no sigui amor?Respongué:-Sí, culpes i torts contra el meu Amat. -Hi ha en el teu Amat perdó?Digué l’Amic que en el seu Amat hi havia misericòrdia i justícia, i per això en ell hi tenia la seva estança entre temor i esperança.

(Del Llibre d’Amic e Amat)“Culpes i torts contra el meu Amat”. Ens queixam sovint que les coses no van com voldríem. Sovint deim que estam dividits, que els feim mal i som un mal exemple, que no

140

ens veuen entusiasmats per Jesús, fins i tot que un cert cansament o fatiga pastoral en un moment o altre ens infecta a tots. És el nostre pecat, que té la seva arrel en el propi “jo” entronitzat, que sempre ens en fa de les seves i contra el qui hem de lluitar fins a arribar a vèncer. Està de la nostra mà.

Per això, que ridícules queden, davant aquesta immen-sitat de l’amor de Déu i davant del bé que podem fer a tothom, les nostres desavinences, el nostre crescut orgull que ho enverina tot, les ànsies i lluites de poder entre nosaltres –quan Jesús ens diu “que no sigui així entre vosaltres”; els ajusts de comptes esperant l’ocasió de la venjança; les divisions provocades per discòrdies perso-nals, familiars, entre grups de diferent ideologia i fins i tot entre cristians; els cops amagats disposats a atacar en qualsevol moment i fer mal; les actituds provocadores; la violència mental i verbal que ha fet niu en un pensament corrupte i una comunicació enganyosa, donant peu a una voluntat feble i atemorida, lluny de desitjar la trobada amb Jesús i viure el goig de l’Evangeli. De tot això –ja ho he dit– i de tot allò que s’hi assembla, n’hem de demanar perdó i hem de voler ser alliberats. És voluntat de Jesús. M’ha impressionat molt quan avui, dimecres sant, a l’Ofici de Lectura la carta als cristians hebreus ens diu: “Vetlau que ningú de vosaltres no quedi privat de la gràcia de Déu, i que no rebroti cap plançó amargant que pertorbi els altres i els con-tamini”. Jesús ha fet seves les paraules d’Isaïes: “curar els cors adolorits pel mal tracte rebut, donar la llibertat als captius de tota mena, la transparència lluminosa de l’amor a tots els qui n’han quedat mancats”.

Ens interessa saber com ho planteja Jesús. Veim que ell

141

mateix es defineix amb la paraula “ungit”, era paraula que identificava el “Messies” i posava en coneixement de tothom la missió que havia de dur a terme enmig del poble i en favor del poble. “Unció” que –com diu el text profètic i l’Evangeli– prové de Déu mateix, del seu Esperit, que ha pres possessió de la seva persona. Però, el més gran és que també nosaltres som beneficiaris d’aquesta “unció” i, per tant, partícips de la seva mateixa identitat i missió. Germanes i germans estimats, per la primera unció rebu-da en el baptisme “som seus”, “possessió seva”, “poble seu”, li pertanyem! Ungits de nou en la confirmació per a ser testimonis seus enmig dels nostres ambients a qualsevol indret onsevulla que ens trobem. Constituïts així membres vius d’una Església que per voluntat de Déu està cridada a ser sagrament, signe visible i eficaç de la gracia, manifestació del seu amor a la humanitat. Aquesta unció rebuda en el Baptisme i en la Confirma-ció per part de la majoria dels aquí presents i que avui ens acompanyau en un gest de comunió diocesana que agraïm de tot cor, en nosaltres, els pastors de l’Església, pren una significació especial en l’ordenació presbi-teral. “El prevere és cridat a reproduir els sentiments i les actituds de Crist en relació amb l’Església, estimada amb tendresa mitjançant l’exercici del ministeri; per tant, se’ns demana “ser capaços d’estimar la gent amb un cor nou, gran i pur, amb autèntica renúncia de si mateix, amb entrega total, continua i fidel, i alhora amb una espècie de zel diví, amb una tendresa que fins i tot assumeixi els matisos de l’afecte matern” (PdV, 22). Ho reafirmarem avui en la renovació de les promeses sacerdotals.

En paraules del papa Francesc, “el prevere s’ha de formar de manera que el seu cor i la seva vida siguin conformes al Senyor Jesús, arribant a ser un signe de l’amor de Déu per a cada home. Íntimament unit a Crist, podrà anunciar

142

l’Evangeli i arribar a ser instrument de la misericòrdia de Déu; conduir i corregir, intercedir i tenir cura de la vida espiritual dels confiats a ell; escoltar i acollir, responent també a les exigències i als interrogants profunds del nostre temps” (Francesc, Diàleg amb els estudiants dels Col·legis Pontificis i Residències sacerdotals de Roma, 12-V-2014).

Pensem, estimats germans preveres, que la vocació presbiteral és un do, i que no el podem malversar de qualsevol manera servint interessos personals o altres interessos aliens al ministeri i ocupant la major part del dia amb ells. “Sacerdots dedicats a Déu” diu el fragment que hem escoltat del llibre de l’Apocalipsi.

A tots els presents, batiats, confirmats i ordenats, la “unció” rebuda ens orienta cap a la vida cristiana. L’oli escampat sobre la nostra persona ens ha tacat amb una marca que no s’esborra. Una espècie de tatuatge que ens deixa identificats per sempre, que ha imprès “caràcter”. Tres sagraments, Baptisme, Confirmació i Orde sacerdotal que es reben una sola vegada per sempre, la qual cosa vol dir la impregnació espiritual que realitza sobre el qui el rep i l’orientació que pren el nostre treball pasto-ral i el conjunt de tota la nostra vida, totalment i sense reserves entregada al Senyor i als nostres germans. Con-templant la nostra vocació sacerdotal, hem de dir clar que no ens devem a nosaltres mateixos, sinó al nostre poble i és aquest poble el qui sap ensumar bé el camí a seguir quan sap que té un bon pastor. És per això –ho diu el papa Francesc– que “al bon capellà se’l reconeix per com va d’ungit el seu poble. Quan la gent nostra viu ungida amb l’oli de l’alegria, se li nota. Quan sent que el perfum de l’Ungit, de Crist, arriba a través nostre, s’ani-ma a confiar-nos tot el que volen que li arribi al Senyor”.

143

Duu ben incorporada en la seva vida la marca de Jesús, la força que desprèn, l’amor fet bondat i la tendresa que comunica. En una de les trobades amb els joves que es preparen per a la Confirmació vam tenir un diàleg molt viu sobre la manera com la Bíblia es refereix a l’acció de l’Espe-rit i ho fa a través d’uns signes visibles o uns símbols. Un tema interessant que es coneix poc i que a l’hora de celebrar els sagraments no es coneix prou i es presta a unes cerimònies molt superficials. Després de dir quins eren els signes o símbols de la natura a través dels quals podem entendre l’acció de l’Esperit, és a dir, el vent, el colom, l’aigua, l’oli, el foc, entre d’altres, vaig fer la pre-gunta: Quin d’aquests signes enteneu més? I un jove, molt ràpid, va dir: “l’oli” perquè taca i quan em faig una taca d’oli la mare em diu que “no hi ha qui la llevi”. Cer-tament, la marca que duim de l’Esperit rebuda en els sagraments no hi ha qui ens la llevi. Estam marcats per sempre. Que bé quan en som conscients, ho entenem i ens anima a viure-ho!

La litúrgia de la Missa Crismal, en la qual beneïm els Sants Olis (oli dels catecúmens, oli dels malalts i sant Crisma) ens projecta cap a la vida cristiana i ens dona a entendre que junt amb la unció hi va un encàrrec, una missió. Jesús va ser ungit i enviat. Nosaltres també hem estat ungits i som novament enviats. Ell hi posa la força interior i nosaltres la disponibilitat de la nostra persona per al treball.

Previsió, curació i consagració. És la lectura que, a la llum de la Paraula de Déu, ara vull fer per a compartir-la amb tots vosaltres en aquest dia sacerdotal tan entra-nyable i descobrir algun aspecte clau de la missió que

144

el Senyor a través de l’Església ens encomana.

Prevenir. L’oli dels catecúmens es rep abans del ba-teig. La pregària de benedicció, preveient en la unció un símbol de fortalesa en el combat contra el mal, demana que concedeixi la seva força als qui seran batiats, en concret, que aquesta unció els faci créixer en la saviesa de les coses del cel i els doni coratge per lluitar contra el mal. És una unció de prevenció, és la força que es rep per estar preparats per a qualsevol eventualitat que pu-gui ser un obstacle per a desenvolupar amb normalitat la vida cristiana. I, sobretot, projecta tot el nostre treball catequètic i d’educació de la fe, com també la fortalesa amb què l’hem de dur a terme.

Curar. Ben igual l’oli dels malalts. També a la pregària de benedicció demanam que els qui siguin ungits amb aquest oli experimentin la protecció de Déu en el cos i en l’esperit i siguin deslliurats dels seus dolors i malalties. Els malalts, els primers que han de ser atesos per la co-munitat cristiana i amb una especial delicadesa amb ells, perquè són els qui sempre reben l’atenció prioritària de Jesús. La malaltia és la pobresa que més podem atendre i pal·liar. Vet aquí la importància de la pastoral de la salut a la nostra Diòcesi i la seva dimensió prioritària. Consagrar. El sant Crisma, mescla d’oli i substàncies aromàtiques, quan penetra el nostre cos actua com a força de l’Esperit Sant que, d’una forma misteriosa però real, ens configura a Jesucrist, és símbol de la plenitud de la vida cristiana i ens fa partícips de la seva missió enmig del món. Per la unció del sant Crisma, com diu la pregària de benedicció, demanam que se’ns concedesquin abundosament els dons de l’Esperit sant i el creixement de l’Església. No podem minimitzar el poder de la gràcia.

145

Amb la prevenció, la curació i la consagració anam ben equipats i tenim els elements necessaris per a viure amb coherència i joia la nostra fe. La pastoral hi ha de comptar, no en pot prescindir de cap de les maneres. Si en prescindim, queim en un activisme estèril que no ens duu més que buidor espiritual i fatiga apostòlica.

Amb molt d’encert, el papa Francesc, quan parla de la unció la diferencia de la funció. Vol que siguem “ungits”, no “funcionaris”. Aquí tenim el gran repte, estimats germans preveres, en el to de gratuïtat que donam a la nostra vida, a la senzillesa amb què l’hem de viure, en l’amor incondicional, en l’hàbit de la pregària, en la dedicació complerta, en l’entrega desinteressada, Pastors segons el meu cor, pastors que no es pasturen a ells mateixos, sinó que entreguen la vida, tota la vida al ramat, per amor. D’això en tenim exemples meravellosos en el caminar senzill i discret de les nostres comunitats parroquials, famílies i grups.

Deixau-me acabar amb una confidència. Al llarg d’aquests set mesos que fa que estic amb vosaltres, especialment en les converses amb els preveres i els diaques, he pogut escoltar moltes inquietuds, compartir preocupacions i problemes, celebrar l’Eucaristia i altres sagraments, també visitar famílies i malalts, com tanta altra gent... No m’he sentit sol en cap moment, sinó molt ben acollit, estimat i acompanyat... Per això us ho vull agrair de tot cor, que Déu us ho pagui! Seguirem treballant fins que Déu ho vulgui.

Tanmateix, no tenim dret a posar-nos dificultats els uns als altres. Ja en venen prou sense cercar-les. Aquests dies presenciam situacions insostenibles a Síria, a Egipte, al país de Jesús i tants d’altres indrets d’Orient i Àfrica, com

146

també els atemptats que crucifiquen persones innocents. Tinguem-los molt presents en la pregària. Se’ns dema-na fortalesa i una esperança activa. I, entre nosaltres, aquella paciència també esperançada que ens uneix a la creu de Jesús i ens fa disponibles a treballar amb constància per una causa comuna, a la qual –encara que sigui amb defectes i febleses– hem entregat la nostra vida. Sempre, però especialment aquests dies, en moments d’intimitat amb Jesús, escoltant la seva paraula, vivint en comunió de pregària i esperit solidari, disponibles a fer el bé com ell, decidits s estimar com ell, a perdonar com ell, a treballar per la justícia i la pau com ell. Aquest és el compromís d’estar amb Jesús i d’apropar-lo als altres, de sortir a cercar-los, conversar i caminar junts. La Galilea, la nostra Mallorca on vol que el trobem, és aquest immens i plural camp social de casa nostra, on s’hi fa present perquè el descobrim i el servim amb ale-gria i misericòrdia en els nostres germans, especialment en els més pobres, malalts i necessitats. Podem fer que un inacabable divendres sant quedi convertit en una albada de glòria. No som guardians d’un sepulcre, sinó testimonis de Crist Ressuscitat. Aquesta és la nostra més gran credencial.

147

HOMILIA EN LA MISSA DE LA CENA DEL SENYOR

Catedral de MallorcaDijous Sant, 13 d’abril de 2017

Avui, Dijous Sant, és un dia entranyable per a la me-mòria, per viure la intimitat amb Jesús, la que va viure moments abans de la seva mort. Som convidats a recordar el que va fer per nosaltres i a conscienciar-nos que som una tradició viva, un memorial viu de la seva donació en bé de la humanitat. Tot el que fa Jesús, en el moment que precedeix la Passió, té projecció de futur, serà el resultat d’un rescat anunciat i pagat amb el preu de la seva vida. Així, ens fa viure el present d’una manera nova, segons l’estil del Regne de Déu proclamat en l’Evangeli. Ho fa mitjançant gestos senzills, presos de la vida de les persones, perquè entenguem de quina manera hem d’actuar com a seguidors seus.

Benet XVI comença la seva exhortació apostòlica sobre l’Eucaristia, Sagrament de la caritat, explicant el sentit del que celebram aquest vespre en la intimitat de Jesús amb els seus deixebles i amb nosaltres, la seva Església: «Sagrament de la caritat, la Santíssima Eucaristia és el do que Jesucrist fa de si mateix, revelant-nos l’amor infinit de Déu per cada home. En aquest admirable Sagrament es manifesta l’amor «més gran», aquell que impulsa a «donar la vida pels propis amics» (cf. Jn 15,13). En efecte, Jesús «els va estimar fins a l’extrem» (Jn 13,1). Amb aquesta expressió, l’evangelista presenta el gest d’infinita humilitat de Jesús: abans de morir per nosaltres en la creu, cenyint-se una tovallola, renta els peus als seus deixebles. De la mateixa manera, en el Sagrament eucarístic Jesús continua estimant-nos “fins a l’extrem”, fins al do del seu cos i de la seva sang. Quina emoció devia

148

amarar el cor dels Apòstols davant els gestos i paraules del Senyor durant aquell Sopar! Quina admiració cal que susciti també en el nostre cor el Misteri eucarístic!» (Sacramentum caritatis 1).

Dia de gestos silenciosos, de signes profunds, de paraules que arriben al cor, de propostes de radicalitat evangèlica, de pregària confiada, acompanyant sempre Jesús. Entenc del tot allò que només és possible evangelitzar quan es fa en un clima d’amor; tot s’entén millor quan l’experiència de sentir-se estimat condueix, en conseqüència, a la de-cisió d’estimar. El marc és l’amor. El signe, l’Eucaristia. El gest, rentar els peus. La veu, les seves paraules que ens inviten a estimar com ell ha estimat.

A l’evangeli, Jesús manifesta un desig fervent: menjar amb els deixebles el sopar pasqual. Aquest desig tindrà unes conseqüències que configuraran la dimensió fona-mental del cristianisme, és a dir, l’encontre amb Jesús en l’Eucaristia que dona una orientació decisiva a la nostra persona, i ens capacita per a transformar les estructures injustes de la nostra societat a partir de noves formes de cooperació i d’ajuda social. Amb això, vol fer-nos veure la voluntat de Déu: que tots els seus fills s’asseguin a la mateixa taula i gaudeixin de les mateixes oportunitats. És el resultat d’aquesta constatació: «Ell que sempre havia estimat els seus en el món, ara els demostrà fins a quin punt els estimava» (evangeli).

Jesús, avui, ens deixa una cosa molt cara, que l’Esglé-sia, per a ser fidel a la seva missió, ha de tenir les mateixes preferències que Jesús. Aquesta és la raó per la qual l’Església diu que «l’Eucaristia compromet a favor dels pobres. A fi de rebre veritablement el Cos i la Sang del Crist lliurats per nosaltres, hem de reconèixer

149

el Crist en els més pobres, germans seus» (Catecisme de l’Església Catòlica, 1397). Per això, Jesús, per fer-ho entendre, abans d’instituir l’Eucaristia fa el gest humil de rentar els peus als seus deixebles i, quan acaba, els pregunta: «Enteneu això que us acab de fer?» (evangeli). Jesús apel·la a la comprensió del seu missatge, perquè nosaltres puguem descobrir el veritable sentit i abast del seu gest. Així, implica els seus deixebles i ens implica a nosaltres, els qui hem decidit seguir-lo. Per això afirma: «Si, doncs, jo, que som el Mestre i el Senyor, us he rentat els peus, també vosaltres us ho heu de fer els uns als altres. Us he donat exemple perquè vosaltres ho faceu tal com jo us ho he fet».

Avui, a la nostra celebració de la Cena, pren una signifi-cació especial que, com Jesús, rentem els peus a un grup de col·laboradors seus. En certa manera us representen a tots i a totes. Han estat escollits des de Càritas i des de la Fundació La Sapiència, ells i elles que estan con-nectats a diari amb la realitat de la pobresa a la nostra ciutat i en els nostres pobles i, per tant, com a Església que són i en nom de tots, exercir amb ells la caritat. Ells, com diria el Papa, toquen les nafres de Jesús i tracten de pal·liar el seu dolor. Són:

CATALINA MIR, CATALINA MATEU, ANABEL RECHE, PEP SUREDA, MÓNICA DEL AMO, TÒFOL MORA, CAR-LOTA ROCA, SEBASTIÀ SERRA, MARGALIDA M. RIU-TORT, ROBERTO CARRERAS, TONI MOYÀ, ANDRÉS FERNANDEZ. A ells i elles i a tots els qui representen treballant en el món de la caritat, el meu agraïment i el de tota la Diòcesi, per la vostra entrega i el vostre testi-moni d’acollida, d’estimació i d’acompanyament de les persones més afectades per l’exclusió social.

150

El papa Francesc diu que «de vegades sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les nafres del Senyor. Però Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sofrent dels altres. Espera que renunciem a buscar aquestes cobertures personals o comunitàries que ens permeten mantenir-nos a distància del nus de la tempestat humana, perquè acceptem de debò entrar en contacte amb l’existència concreta dels altres i coneguem la força de la tendresa. Quan ho fem, la vida sempre se’ns complica meravellosament i vivim la intensa experiència de ser poble, l’experiència de pertànyer a un poble» (EG 270).

Amb tot, la màxima implicació ens ve revelada en el moment culminant de la consagració del pa i del vi, tal com Pau ho ha rebut i, al mateix temps, transmet: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feis això per ce-lebrar el meu memorial… Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial» (2a lectura). On ens condueix aquesta «memòria» que ac-tualitza la presència real del Senyor entre nosaltres? És una memòria enormement subversiva perquè capgira els esquemes als quals estam acostumats i ens proposa una forma d’existir i d’estimar totalment nova. Per això afirma: «Cada vegada que menjau aquest pa i beveu aquest calze anunciau la mort del Senyor fins que torni».

Jesús, en l’Eucaristia, en el fet de donar-se ell mateix com a aliment, posa en evidència el fonament de l’amor fratern i la profunditat dels gestos que la precedeixen i la segueixen, perquè ho portem tot al cor de la vida. Co-mença amb el gest d’agenollar-se i fer servir un ribell, una mica d’aigua i una tovallola, i ho culmina amb el

151

gest de compartir al voltant d’una taula amb comen-sals, tot consagrant pa i vi. Jesús proposa, com a signe del Regne que predica, un gest d’humilitat que els farà capaços d’entendre el gest de la seva entrega per amor. Pere es resisteix i Jesús ha de fer-li veure que amb ell tot ja és diferent, que «el qui vulgui ser el primer ha de ser el darrer i el servidor de tots, com ell que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida».

Aquesta memòria serà el full de ruta que farà del present un anunci perenne de l’Evangeli, inseparable del testimo-ni cristià. Rentar els peus és signe d’aquella purificació interior que ens duu a acceptar no sols que Jesús ens allibera dels nostres pecats i decidir-nos a servir per amor als nostres germans, sinó que ell mateix, en un acte de generosa entrega, se’ns doni com a aliment. Diu el papa Francesc que «l’Eucaristia, si bé constitueix la plenitud de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes, sinó un generós remei i un aliment per als febles” (EG 47).

Només des d’ell podrem entendre com «l’amor ha d’estar present en totes les relacions socials i penetrar-hi» (CDSE, 581) i com «només la caritat pot canviar completament l’home» (CDSE, 583) i les estructures inhumanes de la societat. La raó de fons és que «Jesús ens ensenya que la llei fonamental de la perfecció humana, i per tant de la transformació del món, és el nou manament de la caritat» (CDSE, 580; cf. Concili Vaticà II, GS 38).

Per això, ens apropam humilment a la taula de l’Eucaris-tia al mateix temps que acollim amb profund respecte i amor les paraules del testament de Jesús que ens deixa condensat en aquestes paraules: «Us don un manament nou, que us estimeu els uns als altres, tal com jo us he estimat» (Jn 13,34). Aquesta és la nostra tasca de cada

152

dia. Cal renéixer a la confiança i vèncer la por, totes les pors, perquè comptam amb Ell, que ha estat el primer d’estimar-nos i ens ha dit que “estarà cada dia amb nosaltres fins a la fi del món” (cf. Mt 28,20). Creure en Ell, i treballar per a ell i pels germans, és la millor assegurança de vida. Donem-ne gràcies a Déu!

153

HOMILIA EN LA VETLA PASQUALCatedral de Mallorca15 d’abril de 2017

En aquesta nit lluminosa, l’Església prega en silenci i, sobretot, escolta. La gran notícia de la Resurrecció del Senyor ha anat precedida d’una Vetla entorn de la Paraula de Déu. La nostra pregària entre lectura i resposta ha obert el nostre cor perquè la conversió del cor que hem treballat tota la Quaresma trobi ara el seu moment culminant i puguem renéixer de nou en el seguiment i l’adhesió plena, incondicional a Jesucrist. Ho farem ara amb la renovació de les promeses del Baptisme.

Precedida per l’aclamació del Pregó pasqual com en la festa més solemne de l’any, i coronada pels cants joiosos del Glòria i l’Al·leluia, la pregària de l’Església d’aquesta nit demana que la celebració d’aquestes festes pasquals abrandi en nosaltres el desig de les coses del cel, perquè puguem arribar amb cor pur a la festa de la llum eterna. A partir d’aquí, i al ritme de la història de la salvació, la Paraula de Déu proclamada, escoltada i meditada, espera la nostra resposta i ens prepara per a viure intensament el goig de la Pasqua, avui i al llarg dels dies que la succeiran.

Fills de Déu pel Baptisme, deixebles de Crist, homes i dones nous, som una comunitat renovada per l’acció de l’Esperit Sant, gràcies a la Mort i Resurrecció del Senyor. En prenim consciència, i feim de la nostra Vetla pasqual un cant de goig, una viva manifestació d’esperança, una renovació d’aquell primer «sí» pronunciat en el Baptisme. La vida, com a itinerari de conversió vers Aquell que és font de misericòrdia, ara se’ns obre amb una infinitat de possibilitats per a viure de la confiança i de fer el bé. Això

154

és possible per l’acció de Déu en el nostre interior, que ens transforma a imatge i semblança del seu Fill Jesús, i projecta aquesta transformació sobre la societat humana mitjançant la nostra actuació missionera i testimonial, vencent tota indiferència, fatalisme i desconfiança.

El papa Francesc diu que «la resurrecció de Jesús no és una cosa del passat: comporta una força de vida que ha penetrat el món. On sembla que tot ha mort, a tot arreu tornen a aparèixer els brots de la resurrecció. És una força imparable. És veritat que moltes vegades sembla que Déu no existís: veim injustícies, maldats, indiferències i crueltats que no cedeixen (ho hem comentat sobre l’actualitat d’aquests dies en diversos indrets del món i entre nosaltres...). Però també és cert que enmig de la foscor sempre comença a brotar alguna cosa nova, que tard o d’hora produeix un fruit. En un camp arrasat hi torna a aparèixer vida, tossuda i invencible» (EG 276).

N’hi ha molts qui s’obstinen a no voler veure aquests brots de vida i es fixen només en allò que és negatiu i tètric i viuen com en un malson, tancant-se a tota esperança. Els falta certesa interior, aquella certesa que ens diu que Déu pot actuar en qualsevol circumstància, també enmig d’aparents fracassos. No és cert que solem dir que Déu escriu dret amb retxes tortes? Aquestes retxes som nosaltres, però l’escriptura és seva i és bona, està assegurada. Aquests brots de vida parlen de futur, de vida per sempre, d’alegria, de pau, de confiança, d’amor, viscuts ja ara com a anticipació i que també asseguren el nostre pas per la història.

«A vegades –ho diu també el papa Francesc– ens sembla que la nostra tasca no ha aconseguit cap resultat, però la missió no és un negoci ni un projecte empresarial,

155

no és tampoc una organització humanitària, no és un espectacle per a comptar quanta gent hi ha assistit gràcies a la nostra propaganda; és quelcom molt més profund, que escapa a tota mesura. Només sabem que la nostra entrega és necessària. Aprenguem a reposar en la tendresa dels braços del Pare enmig d’un esforç creatiu i generós. Tirem, endavant, donem-ho tot, però deixem que sigui ell qui faci fecunds els nostres esforços com a ell li sembli» (EG 279).

Contemplem i seguim Crist Ressuscitat, qui, com a Bon Pastor que té cura amb amor de les seves ovelles, ens diu: «Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida, i en tinguin a desdir» (Jn 10,10). Aquesta és la vida que aquesta nit es fa Bona Notícia per a tots, i convoca l’Església perquè es faci present en la societat amb una nova forma de ser, d’acollir, de parlar, d’anunciar la persona i el missatge de Jesús, amb l’atractiu del qui se sent estimat i estima i, per això, comprèn profundament.

«La glòria de Déu és que l’home visqui, i la vida de l’home és la visió de Déu», diu sant Ireneu. Cercam en Déu la font que dona sentit a la nostra vida? Per a fer-ho, Crist Ressuscitat s’apropa a nosaltres i ens diu: «Alegrau-vos! No tingueu por!», i afegeix els detalls de la seva nova presència: «Anau a dir als meus germans que vagin a Galilea i que allà em veuran» (evangeli). La festa de l’Església en aquesta nit pasqual pren ara una nova dimensió: no podem quedar-nos la notícia per a nosaltres sols. L’hem de comunicar. El Crist Ressuscitat es fa present en el cor de la vida, de les persones, de les famílies i dels pobles. Allí, en la intimitat i en el cor de la realitat humana, on es gaudeix i es pateix, és on vol ser descobert, vist i acollit. Li demanam que ens concedeixi

156

aquesta nova visió, la dels nets de cor, que des d’aquesta benaurança lluminosa, veuen Déu. Convertim-ho tot en una sincera acció de gràcies. Al·leluia!

Amb el meu afecte fraternal i benedicció, bona i santa Pasqua de Resurrecció!

157

HOMILÍA EN LA MISA DEL DÍA DEL DOMINGO DE PASCUA

Catedral de Mallorca 16 de abril de 2017

¿Creemos de verdad que Dios hace las cosas bien? Esta pasada noche, en la Vigilia Pascual, hemos podido escu-char de parte de Dios: «Hagamos al hombre a imagen y semejanza nuestra… Los creó a imagen de Dios, creó al hombre y la mujer, y los bendijo…» (Gn 1, 26s). ¿Puede haber una mejor decisión? ¿Puede haber una mejor noticia? Si es así, ¿por qué es tan difícil pare-cernos a él? A veces, se percibe más la imagen de un ser humano que va a la deriva o la de un mundo que huye de la vida y que se obstina en sembrar la muerte, que la de un corazón vigorizado por la esperanza e inflamado por el amor.

La Resurrección de Jesús ha completado definitivamen-te el hecho de nuestra creación a imagen y semejanza de Dios, ya que en la persona de Jesús el mal, la muerte y el pecado han sido vencidos, por el hecho de que él mis-mo los ha cargado con él sobre su propia cruz y los ha destruido para siempre. Dice el papa Francisco que «la Resurrección de Jesús no es una cosa del pasado, sino una fuerza de vida que ha penetrado el mundo. Donde parece que todo ha muerto, vuelven a aparecer brotes de resurrección. Es una fuerza imparable» (EG 276).

En la Vigilia pascual también se nos decía: «Si nuestra existencia está unida a Cristo en una muerte como la suya, lo estará también en una resurrección como la suya» (Rm 6,4-5). ¿Puede haber un horizonte más luminoso? ¿Puede existir un destino más feliz? ¿Alguien puede anunciarnos un mejor sentido para la vida? Hechos

158

a imagen de Dios, a su semejanza, incorporados a Cristo y, con él, vencedores del pecado y de la muerte, resuci-tados, amados eternamente por Dios, que es todo Amor. ¡Vivos por siempre!

Hoy es Pascua de Resurrección. ¡La noticia es que Cristo vive! La fiesta más importante del año, donde todas las fiestas encuentran su origen y su proyección, donde toda situación de deterioro y muerte encuentran una respuesta de esperanza. Una fiesta que se actualiza aho-ra mismo, cada vez que celebramos la Eucaristía y nos encontramos con el Señor. No podemos vivir sin Cristo, sin celebrar su presencia, sin gozar de su vida, sin com-partirla como hermanos que se acogen, se quieren y se ayudan solidariamente.

Estamos llamados a ser “testigos de Cristo resucita-do”, lo cual significa parecernos a él, seguir la tradición apostólica, escuchando su Palabra, viviendo en comunión de oración y en solidaridad, disponibles para hacer el bien como él, decididos a amar como él, prontos a per-donar como él, dispuestos a trabajar por la justicia como él, convencidos constructores de la paz como él. Este es el compromiso de estar con Jesús y de acercarlo a los demás, de salir en su busca, de acogerlos, conversar y caminar juntos, como sucedió en el encuentro de Jesús con los discípulos de Emaús.

La «Galilea» en la que Jesús aparece resucitado, el lugar donde quiere que le encontremos vivo, es esta tierra nuestra que pisamos, este inmenso y plural campo so-cial de nuestro país donde se hace presente para que le descubramos presente y le sirvamos en nuestros herma-nos, especialmente en los más necesitados: los que pasan hambre y sed, los inmigrantes que huyen del horror de

159

la guerra y de la injusticia, los refugiados que piden ser acogidos y tratados con dignidad, los que están enfermos en nuestras casas, en las residencias de ancianos y hos-pitales, los perseguidos por causa de la fe cristiana, los presos que necesitan ser rehabilitados, los más pobres y, entre ellos, los más afectados por la pobreza infantil, y excluidos de todo tipo. Su situación desesperada, sus rostros marcados por el dolor, su esperanza aún hu-meante, nos están pidiendo a gritos que se desvelen en ellos brotes de resurrección, acciones valientes y comprometidas por nuestra parte que les hagan salir de su precario estado y puedan disfrutar, como todos, de la dignidad de hijos e hijas de Dios, hermanos de una humanidad en paz, reconciliada por el amor.

Hemos de tener claro que no podemos vivir un eterno viernes santo, que la última palabra no es la muerte, ni la injusticia, ni la violencia, ni el pecado. La palabra definitiva es la Vida y una vida para siempre en Dios, la que nos ha ganado Cristo con su Resurrección. Por ello, no somos guardianes de un sepulcro, sino testigos de Cristo Resucitado.

Con mi fraternal afecto y bendición, ¡feliz Pascua de Re-surrección!

162

Palma, 10 d’abril de 2017

Dr. Armand Puig i TàrrechRector de l’Ateneu UniversitariSant PaciàBarcelona

Benvolgut Sr. Rector,

M’és grat respondre a les vostre amables lletres del proppassat primer de març. I m’és grat fer-ho com a Administrador Apostòlic de Mallorca i Bisbe Auxiliar de Barcelona en un projecte de col·laboració entre ambdues diòcesis, com és, al cap i a la fi, l’intercanvi de professorat en les ciències sagrades.

Com molt bé apuntau, existeix una relació consolidada en la qüestió de la formació del nostre presbiterat, que, “amb l’ajuda de Déu”, pot donar encara molts més fruits per a la seva glòria, el bé de l’Església i el profit pastoral de tot el nostre Poble de Déu.

Per això, amb molt de gust accedesc a la vostra petició perquè el prevere de la Diòcesi de Mallorca, doctor Diego León Fioravanti, al present mestre auxiliar de capella de la nostra Catedral i compositor ja acreditat en diversos gèneres de música sacra, coral i simfònica, passi a formar part del professorat estable de la nova Facultat de Litúrgia que es proposa crear l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Naturalment, com també apuntau, aquesta dedicació pot ésser perfectament compatible amb la seva docència al Centre d’Estudis Teològics i a l’Institut Superior de

163

Ciències Religioses de Mallorca. En aquest sentit, he de remarcar que és condició indispensable de l’acceptació expressada que el doctor Diego León passi a ésser professor estable a Mallorca quan sigui necessari i, per tant, en reciprocitat, esdevingui professor no estable a la Facultat de Litúrgia de l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

Rebeu, amb tot afecte, la meva salutació i la benedicció més cordial.

+ Sebastià Taltavull i AngladaBisbe Auxiliar de BarcelonaAdministrador Apostòlic de

Mallorca

164

Secretaria GeneralNúm. Sortida: 071Data: 24/04/2017

Procedència/Emissor: Mallroca Missionera Destinatari: Tothom

Arxiu: 071_20170424_MallorcaMissioneraPerú_carta

NOTA DE PREMSAMALLORCA MISSIONERA RECAPTA 34.114,78 €

PER A L’EMERGÈNCIA A PERÚ

Mallorca ha recollit 34.114,78 € amb motiu de la campanya d’emergència a benefici dels damnificats del Perú. La campanya, iniciada el mes de maig just després de tenir noticia dels desastres ocasionats per les fortes pluges i inundacions al Perú, ha comptat amb la generositat d’entitats i particulars que han volgut donar suport al gran grup de missioners i missioneres de la Diòcesi de Mallorca que hi treballen. El Bisbe Administrador Apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, en nom de l’Església de Mallorca, va manifestar llavors en una carta dirigida als feels de la Diòcesi la seva solidaritat amb l’Església de Trujillo i amb el seu Pastor, l’Arquebisbe Mons. Héctor Miguel Cabrejos, junt amb la proximitat fraternal i la pregària per les víctimes i les seves famílies. Així mateix, es va adherir a la crida que el prelat de Trujillo va fer per a dur a terme una Campanya d’ajuda urgent.

A hores d’ara, ja s’han enviat 25.000 euros, que s’han repartit a parts iguals entre l’Arquebisbat de Trujillo, les Religioses Trinitàries de Pueblo Nuevo, les Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Trujillo, les Germanes de la Caritat de Piura i les Religioses Agustines de Trujillo.

165

Ja s’ha començat a treballar amb els doblers recaptats. Les missioneres mallorquines han estat les encarregades de lliurar la part del donatiu a l’Arxidiòcesi de Trujillo, que s’utilitzarà per la compra de materials per a la població.

A Pueblo Nuevo (RR. Trinitàries) s’han fet arribar kits d’higiene i plàstics, paquets d’aigua, llits, matalassos i mosquiteres. S’han atès 18 famílies a Tahuantinsuyo i 29 a Nuevo Horizonte. Així mateix s’estan realitzat coordinacions per a la supervisió dels locals que s’han instal·lat per al funcionament dels albergs temporals per a les famílies damnificades.

La zona d’El Milagro (Trujillo), on treballen des de fa anys les Franciscanes Filles de la Misericordia, és una de les més afectades per les inclemències climatològiques. Encara a dia d’avui les carreteres continuen tallades i no és possible desplaçar-se fins a Lima. Amb l’ajuda atenen una família acollida a la comunitat i ajuden en el repartiment de queviures en avioneta a les famílies d’El Milagro.

Pel que fa a les Germanes de la Caritat, ja reparteixen aliments i productes d’higiene a les persones més allunyades del baix Piura, on són moltes les cases destruïdes i allà on el govern encara no hi ha arribat.

Les Religioses Agustines de l’Empar assentades a Trujillo han improvisat un menjador per a la barriada de Buenos Aires. L’escoleta que regenten les religioses està negada. S’han comprat 375 calamines, olles i aliments. L’ajuda ha arribat a 23 famílies del poble “Pedregal” que pertany al districte de Catacaos (Piura). S’han lliurat 23 cuines amb els respectius bidons de gas, a més de productes no peribles.

166

DONACIONS

Capítol Catedral: 3.000,00 €Fidels Missa Tridentina: 223,14 € Germanes de la Caritat: 5.000,00 €Mercadet Son Servera: 850,00 €Parròquia d’Alaró: 442,00 €Parròquia de l’Encarnació: 3.361,50 €Parròquia de Peguera: 590,37 €Parròquia de Porreres: 916,62 €Parròquia de Santa Ponça: 1.100,00 €Parròquia de Sant Sebastià: 160,00 €Parròquia de Sant Jordi: 530,00 €Parròquia de Sant Llorenç des Cardassar: 647,50 €Parròquia de s’Aranjassa: 70,00 €Parròquia de Petra: 830,00 €Parròquia de Son Carrió: 247,00 €Parròquia Son Servera: 660,70 €Parròquies de Manacor: 1.650,00 €Particulars: 10.185,95€PP Agustins: 300,00 €PP Caputxins: 307,03 €PP Franciscans (Llucmajor): 1.000,00 €Son Servera Solidària: 2.350,00 €

167

Nomenament

Dia 28. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic ha nomenat el P. Fra Jaume Montserrat Caldés, TOR, administrador parroquial de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís des Pil·larí, a l’arxiprestat de Palma 4, d’acord amb els cànons 539, 540 i 682§1 del CIC, fins a la reincorporació del seu titular, el P. Fra Pablo Luis Cañas Hernáez, TOR.

Cessament

Dia 30. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic confirma el cessament de Mn. Joan Manuel Carpi Cases, com a diaca permanent al servei del Cementeri Municipal de Palma, que es produí el proppassat 30 de juny de 2016.

Administració del sagrament de la Confirmació

En la reunió celebrada el proppassat 21 de març al Palau Episcopal amb els responsables de parròquies i col·legis que havien demanat l’administració del sagrament de la Confirmació per part del Sr. Bisbe Administrador Apostòlic, s’arribà a l’acord que aquest administrarà el dit sagrament en dues celebracions a la Seu: el 26 de maig i el 2 de juny a les 20 h. Tots els candidats són convocats a un assaig general a la Catedral mateixa el 12 de maig a les 17 h i han de portar la respectiva partida de Baptisme.


168

deleGatS GeneralS

Palma, 4 d’abril de 2017

Sr. Joan Roig PallicerPresident de la Confrariade la Joventut SeràficaPalma

Benvolgut senyor,

No puc més d’agrair-li la seva amable comunicació del 29 de març proppassat, en què expressa el suport de la confraria que tan dignament presideix al decret promulgat pel Sr. Bisbe Administrador Apostòlic en matèria de protecció de menors, aplicant la legislació civil vigent.

És valuós que es comprengui, des de totes les instàncies que fan part de la nostra Església Diocesana, la transcendència d’aquesta matèria, no tan sols per complir la llei, que a tothom obliga, sinó també per donar testimoni netament evangèlic en qualsevol camp.

Agraïm, així mateix, el seu generós oferiment en general.

Cordialment en el Senyor,

Nadal Bernat Salas, pvre.Delegat General

169


SANTA MISA CRISMAL


Basílica Vaticana Jueves Santo, 13 de abril de 2017

«El Espíritu del Señor está sobre mí, porque él me ha ungido para que dé la Buena noticia a los pobres, me ha enviado a anunciar la libertad a los cautivos y la vista a los ciegos, para poner en libertad a los oprimidos» (Lc 4, 18). El Señor, Ungido por el Espíritu, lleva la Buena Noticia a los pobres. Todo lo que Jesús anuncia, y también nosotros, sacerdotes, es Buena Noticia. Alegre con la alegría evangélica: de quien ha sido ungido en sus pecados con el aceite del perdón y ungido en su carisma con el aceite de la misión, para ungir a los demás. Y, al igual que Jesús, el sacerdote hace alegre al anuncio con toda su persona. Cuando predica la homilía –breve en lo posible–, lo hace con la alegría que traspasa el corazón de su gente con la Palabra con la que el Señor lo traspasó a él en su oración. Como todo discípulo misionero, el sacerdote hace alegre el anuncio con todo su ser. Y, por otra parte, son precisamente los detalles más pequeños –todos lo hemos experimentado– los que mejor contienen y comunican la alegría: el detalle del que da un pasito más y hace que la misericordia se desborde en la tierra de nadie. El detalle del que se anima a concretar y pone día y hora al encuentro. El detalle del que deja que le usen su tiempo con mansa disponibilidad…

La Buena Noticia puede parecer una expresión más, entre

170

otras, para decir «Evangelio»: como buena nueva o feliz anuncio. Sin embargo, contiene algo que cohesiona en sí todo lo demás: la alegría del Evangelio. Cohesiona todo porque es alegre en sí mismo.

La Buena Noticia es la perla preciosa del Evangelio. No es un objeto, es una misión. Lo sabe el que experimenta «la dulce y confortadora alegría de anunciar» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 10).

La Buena Noticia nace de la Unción. La primera, la «gran unción sacerdotal» de Jesús, es la que hizo el Espíritu Santo en el seno de María.

En aquellos días, la feliz noticia de la Anunciación hizo cantar el Magníficat a la Madre Virgen, llenó de santo silencio el corazón de José, su esposo, e hizo saltar de gozo a Juan en el seno de su madre Isabel.

Hoy, Jesús regresa a Nazaret, y la alegría del Espíritu renueva la Unción en la pequeña sinagoga del pueblo: el Espíritu se posa y se derrama sobre él ungiéndolo con óleo de alegría (cf. Sal 45,8).

La Buena Noticia. Una sola Palabra —Evangelio— que en el acto de ser anunciado se vuelve alegre y misericordiosa verdad.

Que nadie intente separar estas tres gracias del Evangelio: su Verdad —no negociable—, su Misericordia —incondicional con todos los pecadores— y su Alegría —íntima e inclusiva—. Verdad, misericordia y alegría: las tres juntas.

Nunca la verdad de la Buena Noticia podrá ser sólo una verdad abstracta, de esas que no terminan de encarnarse en la vida de las personas porque se sienten más cómodas

171

en la letra impresa de los libros.

Nunca la misericordia de la Buena Noticia podrá ser una falsa conmiseración, que deja al pecador en su miseria porque no le da la mano para ponerse en pie y no lo acompaña a dar un paso adelante en su compromiso.

Nunca podrá ser triste o neutro el Anuncio, porque es expresión de una alegría enteramente personal: «La alegría de un Padre que no quiere que se pierda ninguno de sus pequeñitos» (Exhort. ap. Evangelii gaudium, 237). La alegría de Jesús al ver que los pobres son evangelizados y que los pequeños salen a evangelizar (cf. ibíd., 5).

Las alegrías del Evangelio —lo digo ahora en plural, porque son muchas y variadas, según el Espíritu tiene a bien comunicar en cada época, a cada persona en cada cultura particular— son alegrías especiales. Vienen en odres nuevos, esos de los que habla el Señor para expresar la novedad de su mensaje. Les comparto, queridos sacerdotes, queridos hermanos, tres íconos de odres nuevos en los que la Buena Noticia se conserva bien –es necesario conservarla–, no se avinagra y se vierte abundantemente.

Un ícono de la Buena Noticia es el de las tinajas de piedra de las bodas de Caná (cf. Jn 2,6). En un detalle, espejan bien ese Odre perfecto que es —Ella misma, toda entera— Nuestra Señora, la Virgen María. Dice el Evangelio que «las llenaron hasta el borde» (Jn 2,7). Imagino yo que algún sirviente habrá mirado a María para ver si así ya era suficiente y habrá sido un gesto suyo el que los llevó a echar un balde más. María es el odre nuevo de la plenitud contagiosa. Queridos hermanos, sin la Virgen no podemos llevar adelante nuestro sacerdocio. «Ella es la esclavita del Padre que se estremece en la alabanza»

172

(Exhort. ap. Evangelii gaudium, 286), Nuestra Señora de la prontitud, la que apenas ha concebido en su seno inmaculado al Verbo de vida, sale a visitar y a servir a su prima Isabel. Su plenitud contagiosa nos permite superar la tentación del miedo: ese no animarnos a ser llenados hasta el borde, y mucho más aún, esa pusilanimidad de no salir a contagiar de gozo a los demás. Nada de eso: «La alegría del Evangelio llena el corazón y la vida entera de los que se encuentran con Jesús» (Ibíd., 1)

El segundo ícono de la Buena Noticia que deseo compartir con vosotros es aquella vasija que —con su cucharón de madera—, al pleno sol del mediodía, portaba sobre su cabeza la Samaritana. Refleja bien una cuestión esencial: la de la concreción. El Señor —que es la Fuente de Agua viva— no tenía «con qué» sacar agua para beber unos sorbos. Y la Samaritana sacó agua de su vasija con el cucharón y sació la sed del Señor. Y la sació más con la confesión de sus pecados concretos. Agitando el odre de esa alma samaritana, desbordante de misericordia, el Espíritu Santo se derramó en todos los paisanos de aquel pequeño pueblo, que invitaron al Señor a hospedarse entre ellos.

Un odre nuevo con esta concreción inclusiva nos lo regaló el Señor en el alma samaritana que fue Madre Teresa. Él llamó y le dijo: «Tengo sed», «pequeña mía, ven, llévame a los agujeros de los pobres. Ven, sé mi luz. No puedo ir solo. No me conocen, y por eso no me quieren. Llévame hasta ellos». Y ella, comenzando por uno concreto, con su sonrisa y su modo de tocar con las manos las heridas, llevó la Buena Noticia a todos. El modo de tocar las heridas con las manos: las caricias sacerdotales a los enfermos, a los desesperados. El sacerdote hombre de la ternura. Concreción y ternura.

173

El tercer ícono de la Buena Noticia es el Odre inmenso del Corazón traspasado del Señor: integridad mansa —humilde y pobre— que atrae a todos hacia sí. De él tenemos que aprender que anunciar una gran alegría a los muy pobres no puede hacerse sino de modo respetuoso y humilde hasta la humillación. Concreta, tierna y humilde: así la evangelización será alegre. No puede ser presuntuosa la evangelización. No puede ser rígida la integridad de la verdad, porque la verdad se ha hecho carne, se ha hecho ternura, se ha hecho niño, se ha hecho hombre, se ha hecho pecado en cruz (cf. 2 Co 5,21). El Espíritu anuncia y enseña «toda la verdad» (Jn 16,13) y no teme hacerla beber a sorbos. El Espíritu nos dice en cada momento lo que tenemos que decir a nuestros adversarios (cf. Mt 10,19) e ilumina el pasito adelante que podemos dar en ese momento. Esta mansa integridad da alegría a los pobres, reanima a los pecadores, hace respirar a los oprimidos por el demonio.

Queridos sacerdotes, que contemplando y bebiendo de estos tres odres nuevos, la Buena Noticia tenga en nosotros la plenitud contagiosa que transmite con todo su ser nuestra Señora, la concreción inclusiva del anuncio de la Samaritana, y la integridad mansa con que el Espíritu brota y se derrama, incansablemente, del Corazón traspasado de Jesús nuestro Señor.


174

VIGILIA PASCUAL EN LA NOCHE SANTA


Basílica Vaticana Sábado Santo, 15 de abril de 2017

«En la madrugada del sábado, al alborear el primer día de la semana, fueron María la Magdalena y la otra María a ver el sepulcro» (Mt 28,1). Podemos imaginar esos pasos…, el típico paso de quien va al cementerio, paso cansado de confusión, paso debilitado de quien no se convence de que todo haya terminado de esa forma… Podemos imaginar sus rostros pálidos…, bañados por las lágrimas y la pregunta, ¿cómo puede ser que el Amor esté muerto?

A diferencia de los discípulos, ellas están ahí —como también acompañaron el último respiro de su Maestro en la cruz y luego a José de Arimatea a darle sepultura—; dos mujeres capaces de no evadirse, capaces de aguantar, de asumir la vida como se presenta y de resistir el sabor amargo de las injusticias. Y allí están, frente al sepulcro, entre el dolor y la incapacidad de resignarse, de aceptar que todo siempre tenga que terminar igual.

Y si hacemos un esfuerzo con nuestra imaginación, en el rostro de estas mujeres podemos encontrar los rostros de tantas madres y abuelas, el rostro de niños y jóvenes que resisten el peso y el dolor de tanta injusticia inhumana. Vemos reflejados en ellas el rostro de todos aquellos que caminando por la ciudad sienten el dolor de la miseria, el dolor por la explotación y la trata. En ellas también vemos el rostro de aquellos que sufren el desprecio por ser inmigrantes, huérfanos de tierra, de casa, de familia; el rostro de aquellos cuya su mirada revela soledad y abandono por tener las manos demasiado arrugadas.

175

Ellas son el rostro de mujeres, madres que lloran por ver cómo la vida de sus hijos queda sepultada bajo el peso de la corrupción, que quita derechos y rompe tantos anhelos, bajo el egoísmo cotidiano que crucifica y sepulta la esperanza de muchos, bajo la burocracia paralizante y estéril que no permite que las cosas cambien. Ellas, en su dolor, son el rostro de todos aquellos que, caminando por la ciudad, ven crucificada la dignidad.

En el rostro de estas mujeres, están muchos rostros, quizás encontramos tu rostro y el mío. Como ellas, podemos sentir el impulso a caminar, a no conformarnos con que las cosas tengan que terminar así. Es verdad, llevamos dentro una promesa y la certeza de la fidelidad de Dios. Pero también nuestros rostros hablan de heridas, hablan de tantas infidelidades, personales y ajenas, hablan de nuestros intentos y luchas fallidas. Nuestro corazón sabe que las cosas pueden ser diferentes pero, casi sin darnos cuenta, podemos acostumbrarnos a convivir con el sepulcro, a convivir con la frustración. Más aún, podemos llegar a convencernos de que esa es la ley de la vida, anestesiándonos con desahogos que lo único que logran es apagar la esperanza que Dios puso en nuestras manos. Así son, tantas veces, nuestros pasos, así es nuestro andar, como el de estas mujeres, un andar entre el anhelo de Dios y una triste resignación. No sólo muere el Maestro, con él muere nuestra esperanza.

«De pronto tembló fuertemente la tierra» (Mt 28,2). De pronto, estas mujeres recibieron una sacudida, algo y alguien les movió el suelo. Alguien, una vez más salió, a su encuentro a decirles: «No teman», pero esta vez añadiendo: «Ha resucitado como lo había dicho» (Mt 28,6). Y tal es el anuncio que generación tras generación esta noche santa nos regala: No temamos hermanos, ha resucitado como

176

lo había dicho. «La vida arrancada, destruida, aniquilada en la cruz ha despertado y vuelve a latir de nuevo» (cfr R. Guardini, El Señor). El latir del Resucitado se nos ofrece como don, como regalo, como horizonte. El latir del Resucitado es lo que se nos ha regalado, y se nos quiere seguir regalando como fuerza transformadora, como fermento de nueva humanidad. Con la Resurrección, Cristo no ha movido solamente la piedra del sepulcro, sino que quiere también hacer saltar todas las barreras que nos encierran en nuestros estériles pesimismos, en nuestros calculados mundos conceptuales que nos alejan de la vida, en nuestras obsesionadas búsquedas de seguridad y en desmedidas ambiciones capaces de jugar con la dignidad ajena.

Cuando el Sumo Sacerdote y los líderes religiosos en complicidad con los romanos habían creído que podían calcularlo todo, cuando habían creído que la última palabra estaba dicha y que les correspondía a ellos establecerla, Dios irrumpe para trastocar todos los criterios y ofrecer así una nueva posibilidad. Dios, una vez más, sale a nuestro encuentro para establecer y consolidar un nuevo tiempo, el tiempo de la misericordia. Esta es la promesa reservada desde siempre, esta es la sorpresa de Dios para su pueblo fiel: alégrate porque tu vida esconde un germen de resurrección, una oferta de vida esperando despertar.

Y eso es lo que esta noche nos invita a anunciar: el latir del Resucitado, Cristo Vive. Y eso cambió el paso de María Magdalena y la otra María, eso es lo que las hace alejarse rápidamente y correr a dar la noticia (cf. Mt 28,8). Eso es lo que las hace volver sobre sus pasos y sobre sus miradas. Vuelven a la ciudad a encontrarse con los otros.

Así como ingresamos con ellas al sepulcro, los invito a

177

que vayamos con ellas, que volvamos a la ciudad, que volvamos sobre nuestros pasos, sobre nuestras miradas. Vayamos con ellas a anunciar la noticia, vayamos…, a todos esos lugares donde parece que el sepulcro ha tenido la última palabra, y donde parece que la muerte ha sido la única solución. Vayamos a anunciar, a compartir, a descubrir que es cierto: el Señor está Vivo. Vivo y queriendo resucitar en tantos rostros que han sepultado la esperanza, que han sepultado los sueños, que han sepultado la dignidad. Y si no somos capaces de dejar que el Espíritu nos conduzca por este camino, entonces no somos cristianos.

Vayamos y dejémonos sorprender por este amanecer diferente, dejémonos sorprender por la novedad que sólo Cristo puede dar. Dejemos que su ternura y amor nos muevan el suelo, dejemos que su latir transforme nuestro débil palpitar.


178

DOMINGO DE RESURRECCIÓN

SANTA MISA DEL DÍA


Plaza de San Pedro 16 de abril de 2017

Hoy la Iglesia repite, canta, grita: “¡Jesús ha resucitado!”. ¿Pero cómo? Pedro, Juan, las mujeres fueron al Sepulcro y estaba vacío, Él no estaba. Fueron con el corazón cerrado por la tristeza, la tristeza de una derrota: el Maestro, su Maestro, el que amaban tanto fue ejecutado, murió. Y de la muerte no se regresa. Esta es la derrota, este es el camino de la derrota, el camino hacia el sepulcro. Pero el ángel les dice: “No está aquí, ha resucitado”. Es el primer anuncio: “Ha resucitado”. Y después la confusión, el corazón cerrado, las apariciones.

Pero los discípulos permanecieron encerrados todo el día en el Cenáculo, porque tenían miedo de que les ocurriera lo mismo que le sucedió a Jesús. Y la Iglesia no cesa de decir a nuestras derrotas, a nuestros corazones cerrados y temerosos: “Parad, el Señor ha resucitado”.

Pero si el Señor ha resucitado, ¿cómo están sucediendo estas cosas? ¿Cómo suceden tantas desgracias, enfermedades, tráfico de personas, trata de personas, guerras, destrucciones, mutilaciones, venganzas, odio? ¿Pero dónde está el Señor? Ayer llamé a un chico con una enfermedad grave, un chico culto, un ingeniero, y hablando, para dar un signo de fe, le dije: “No hay explicaciones para lo que te sucede. Mira a Jesús en la Cruz, Dios ha hecho eso con su Hijo, y no hay otra explicación”. Y él me respondió: “Sí, pero ha preguntado

179

al Hijo y el Hijo ha dicho sí. A mí no se me ha preguntado si quería esto”.

Esto nos conmueve, a nadie se nos pregunta: “¿Pero estás contento con lo que sucede en el mundo? ¿Estás dispuesto a llevar adelante esta cruz?”. Y la cruz va adelante, y la fe en Jesús cae. Hoy la Iglesia sigue diciendo: “Párate, Jesús ha resucitado”. Y esta no es una fantasía, la Resurrección de Cristo no es una fiesta con muchas flores. Esto es bonito, pero no es esto, es más; es el misterio de la piedra descartada que termina siendo el fundamento de nuestra existencia.

Cristo ha resucitado, esto significa. En esta cultura del descarte donde eso que no sirve toma el camino del usar y tirar, donde lo que no sirve es descartado, esa piedra —Jesús— es descartada y es fuente de vida. Y también nosotros, guijarros por el suelo, en esta tierra de dolor, de tragedias, con la fe en el Cristo Resucitado tenemos un sentido, en medio de tantas calamidades. El sentido de mirar más allá, el sentido de decir: “Mira no hay un muro; hay un horizonte, está la vida, la alegría, está la cruz con esta ambivalencia. Mira adelante, no te cierres.

Tú, guijarro, tienes un sentido en la vida porque eres un guijarro en esa piedra, esa piedra que la maldad del pecado ha descartado”. ¿Qué nos dice la Iglesia hoy ante tantas tragedias? Esto, sencillamente. La piedra descartada no resulta realmente descartada. Los guijarros que creen y se unen a esa piedra no son descartados, tienen un sentido y con este sentimiento la Iglesia repite desde lo profundo del corazón: “Cristo ha resucitado”. Pensemos un poco, que cada uno de nosotros piense, en los problemas cotidianos, en las enfermedades que hemos vivido o que alguno de nuestros familiares tiene; pensemos en las guerras, en las tragedias humanas y,

180

simplemente, con voz humilde, sin flores, solos, ante de Dios, ante de nosotros decimos: “No sé cómo va esto, pero estoy seguro de que Cristo ha resucitado y yo he apostado por esto”. Hermanos y hermanas, esto es lo que he querido deciros. Volved a casa hoy, repitiendo en vuestro corazón: “Cristo ha resucitado”.


182

PENITENCIARIA APOSTÒLICA

Prot. N. 357/17/IBEATÍSSIM PARE,

Antoni Vadell Ferrer, Rector de l’Església Parroquial, sota el títol de Santa Maria la Major, d’Inca, dins els confins de la Diòcesi de Mallorca, amb el ple suport de l’Excel·lentíssim Administrador Apostòlic, per l’oferiment generós de l’Eminentíssim Cardenal Arxipreste de la Basílica Papal de Santa Maria la Major, eleva humils súpliques a Vostra Santedat a fi que es digni atorgar el do de la Indulgència plenària en favor dels fidels que devotament visitin la dita Església Parroquial.

Perquè els fidels cristians, que solen anar a l’esmentat Temple, amb especial afecte de pietat veneren la Santa Mare de Déu, i com que és vertaderament provat que aquesta sincera devoció per la pròpia naturalesa condueix a l’esmena de vida i al generós esforç de progressar en les virtuts, principalment de la Fe, l’Esperança i la Caritat, envers Déu i els germans, d’aquí ve el vertader fruit del do de la Indulgència, en tant que aquesta demana l’exclusió de tot afecte envers qualsevulla pecat, això mateix comporta que la pietat floreixi més vívidament en l’ànima. Vertaderament perquè els fidels puguin assolir tots aquests béns, cal que els qui en tenen cura disposin d’un bon nombre de confessors per a aquells.

Emperò la connexió espiritual, per les pregàries i les bones obres, amb el Temple Marià Principal, a semblança del qual desitja comptar els mateixos dies d’Indulgència, no sols corroborarà la comunió filial sorgida de jeràrquica necessitat amb Vostra Santedat, sinó també, juntament

183

amb aquesta, el sentit de la unitat catòlica, i la unió entre tots els fidels en tota l’amplitud de l’Església.

Dia 27 de març de 2017

La PENITENCIARIA APOSTÒLICA, en virtut de les facultats concedides especialment pel Summe Pontífex, rebudes de bon grat les referides súpliques, concedeix Indulgència plenària, amb les condicions acostumades (Confessió sacramental, Comunió eucarística i oració per les intencions del Summe Pontífex) acomplertes, a guanyar pels fidels cristians vertaderament penedits si devotament participen en una sagrada funció a l’Església Parroquial de Santa Maria la Major, o almenys hi resen l’Oració Dominical i el Símbol de la Fe: a. En el dia de la festa titular de la Basílica Liberiana (5 d’agost); b. En el dia de la festa titular de la mateixa Església Parroquial; c. En les solemnitats litúrgiques de la Benaurada Verge Maria; d. Una volta en l’any, en un dia a triar per cada fidel lliurement; e. Cada vegada que hi vagin peregrinant en grup per causa de devoció.

Des del dia present amb validesa perpètua. Sense que hi obsti res en contra.

MAURUS, Card. PIACENZAPenitencier Major

Cristophorus NykielRegent

184


Crònica de l’Església de MallorcaAbril 2017

01. Uns 360 alumnes dels dotze centres d’en-senyament que tenen les Germanes de la Caritat, després d’haver treballat durant el curs l’encíclica del Papa Francesc Laudato si’, s’han reunit a Sence-lles amb el lema “Respec-tam la Creació”. La Banda Joventut d’In-ca ha ofert un concert de marxes processionals a l’església dels PP. Caput-xins.Més de dues-centes per-sones de la Unitat Pasto-ral de Llucmajor i Badies (Palma) s’han reunit a la Porciúncula, per fruir-hi d’una diada de Germanor i encarrilar la propera Set-mana Santa.La Confraria del Sant Su-dari de Sóller ha obert l’ex-posició “L’art Sudari”, on exposa diferents manuali-tats que els confrares han fet per ajudes solidàries.

Restarà oberta fins dia 8.La parròquia de Santa Ca-talina Tomàs, que en la loteria de Nadal va ser agraciada amb el reinte-grament, ha volgut agra-ir-ho als nombrosos feli-gresos que han renunciat a cobrar-lo. És una bona manera d’ajudar en les obres que va duent a ter-me.

02. Dia 23.03.1947 era ordenat prevere Mn. Ra-fel Prohens i Montserrat a Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), i dia 25 cele-brava la primera Missa a Felanitx, d’on és natural. Avui la parròquia de Santa Catalina Tomàs, on fa un bon grapat d’anys que hi exerceix el ministeri, ho ha volgut celebrar. Ha presidit la Santa Missa i ha pogut rebre la felicitació agraïda de la feligresia. A la capella del Roser de

185

Santanyí, en un acte pro-mogut pel Centre Blai Bo-net, l’actor Antoni Gomila ha fet una lectura drama-titzada de la Setmana San-ta.Unes dues-centes perso-nes han participat del Vi-acrucis, que l’Arxiprestat del Pla ha dut a terme a la parròquia de Pina.

03. Organitzat per la Pas-toral Universitària, a l’edi-fici Ramon Llull de la UIB, s’ha fet un col·loqui in-terreligiós, on han inter-vingut creients cristians i musulmans.S’ha inaugurat, al temple dels PP. Caputxins, l’ex-posició dels Estendards de les Confraries palmesa-nes de la Setmana Santa.

04. En el temple de la Mercè s’ha celebrat el III Concert Solidari de mar-xes processionals, dedicat a Crist Redemptor, fet per diferents agrupacions mu-sicals. L’entrada era o un litre de llet o un litre d’oli per al rebost de la Mercè. N’han recollit 250.

La Pastoral de Santuaris, tot preparant el temps pas-qual que s’acosta, ha envi-at un tríptic amb 7 pregà-ries ben adients per pregar i contemplar durant la cin-quantena pasqual.

05. El P. Alfons Vivern TOR ha fet dues xerrades qua-resmals; de part de prest l’ha feta a la Colònia de Sant Pere i posteriorment al Convent dels PP. Fran-ciscans d’Artà.Els alumnes de l’Institut Mn. Alcover de Manacor han acollit, aquests dies, alumnes de Batxillerat en Música i Arts Escèniques dels Instituts: Regent High School (Anglaterra), Ber-tha Von Sutner (Alemanya) i Kodolanyi Janos (Hon-gria), allotjats al Casal de Colònies que té la parrò-quia a la Colònia de Sant Pere. Aquests alumnes se-gueixen el programa “In-novate to Create”. Avui tots han pujat a Lluc i han pogut gaudir de la natura i de la bona música que els han ofert els Blauets.

186

06. Ha arribat a Mallorca el P. Alejandro Moral, Prior General dels PP. Agustins, acompanyat de l’assistent general, el P. Luís Marín OSA, per fer la Visita Ca-nònica.A la parròquia de Santa Eulàlia, tot preparant la Setmana Santa, s’ha fet una bona estona de con-templació de la Passió del Senyor, escoltant la lec-tura de l’Evangeli de Sant Joan, acompanyada de la música de J. S. Bach, que des de l’orgue anava in-terpretant Mn. Bartomeu Veny.Ha començat la Setmana de Cinema Espiritual que ha organitzat la Delegació d’Ensenyament i que du-rarà fins dia 11.Al Casal de Son Bono s’ha fet una sessió de cinefò-rum, amb la pel·lícula Un hombre para la eternidad de Fred Zinnemann.A l’església de la Mercè s’ha exposat “La soledad: La Virgen de luto. El caso de la Merced de Palma”.Ha retornat de Barcelona l’Administrador Apostò-

lic. El matí ha rebut, al Palau, l’Arquebisbe Cas-trense i posteriorment ha tingut, a Capitania, una entrevista amb el Coman-dant Militar de Balears. A la tarda ha presidit la ce-lebració comunitària de la Reconciliació que s’ha fet a la Seu i en la qual han participat unes tres-cen-tes persones.

07. Els alumnes de cinquè de Primària dels Col·legis La Salle d’Inca, Manacor, Palma i Pont d’Inca s’han reunit al puig de Santa Magdalena (Inca), per tenir una diada de convivència, fent un grapat de jocs i tre-balls cooperatius, que bé els han ajudat a la reflexió i a poder entrar en els dies sants que s’acosten.Entrada de fosca, han sor-tit els estendards de les trenta-tres Confraries pal-mesanes del temple dels PP. Caputxins, per anar a la Basílica de Sant Fran-cesc, on hi ha hagut el pregó de la Setmana Santa a càrrec del Sr. Raimundo Zaforteza. Són moltes viles

187

i ciutats que, entre avui divendres i demà dissabte, tenen el seu pregó i el seu concert per entrar de ma-nera seriosa als dies sants que s’acosten.

08. Avui, vigília del Diu-menge del Ram, ha entrat en vigor el Decret de l’Ad-ministrador Apostòlic so-bre la nova traducció de la fórmula de la consagra-ció del vi en la Santa Mis-sa. La versió castellana es posà en vigor a l’inici de la Quaresma, la versió cata-lana, a Mallorca, hi ha en-trat avui, just abans de co-mençar la Setmana Santa.Son Bono ha aixoplugat la jornada de reflexió vers les migracions i els refugiats que, de manera conjun-ta, han organitzat Càri-tas Mallorca, Solidaris de Monti-sion i la Delegació de Pastoral Caritativa i So-cial, seguint el lema “La justícia que brolla de la Fe”.La ciutat d’Inca ha celebrat avui també la seva proces-só dels estendards. Han sortit de la parròquia de

Sant Domingo per anar a santa Maria la Major, on la catequista Margalida Gual i Beltran ha fet el pregó i la Banda Municipal de Músi-ca ha ofert un concert.Mons. Taltavull ha fet el pregó de Setmana Santa a la ciutat de Llucmajor, explicant el tema “Autori-tat evangèlica, sentit d’Es-glésia i ardor missioner”.

09. Diumenge del Ram. Aprofitant aquesta diada s’ha inaugurat avui la res-tauració dels finestrals de la capella de la Trinitat de la Seu.Gairebé ja podem dir que és tradició que aquest dia, als jardins del Casal de les Germanetes dels Pobres, la parròquia de Santa ca-talina Tomàs hi celebra un multitudinari Viacrucis.L’Administrador Apostòlic ha tornat a ser a Llucma-jor, on ha fet el sermó de les Set Paraules.

10. Aquest Dilluns Sant hi ha hagut, a la Seu, un concert on s’ha interpretat el Requiem de Fauré a fa-

188

vor del Projecte Home. La Reina Sofia no ha mancat a la cita, i s’ha vist acom-panyada per les autoritats del Govern Balear i pel Sr. Bisbe AA. L’Orquestra Simfònica i la Coral Uni-versitària, dirigides per Joan Campany, han fet gaudir la gentada que om-plia el nostre temple ma-jor.

11. Mons. Taltavull surt cap a Barcelona.S’ha celebrat la proces-só del Silenci a Inca, fent diferents estacions i ser-mons a Santa Maria la Major, Residència Miquel Mir, Sant Francesc, Jesu-crist Rei, Sant Domingo, Col·legi La Salle, Monestir de Sant Bartomeu, Col·legi de la Puresa i Santa Maria la Major.

12. L’Administrador Apos-tòlic, retornat de Barce-lona, s’ha reunit amb el Col·legi de Consultors i ha presidit la Missa Crismal, celebrada el capvespre a la Seu.

13. Dijous Sant. Les par-ròquies de Sant Josep del Terme de sa Indioteria i la de Sant Alonso Rodríguez del Pont d’Inca, a trenc d’alba, han fet la seva ca-minada cap a la Sang, on han estat rebuts per Mons. Taltavull.S’ha mort Mn. Sebastià Arrom i Coll. Santa Eugè-nia 03.09.1925.Amb uns horaris força am-ples s’ha celebrat la Mis-sa de la Cena del Senyor. Mons. Taltavull ha presidit la de la Seu, com també la molt nodrida proces-só que, de la Sang, ha fet camí fins a la Seu, on ha entrat ja ben començat el Divendres Sant.

14. Divendres Sant. Va creixent el grup de feligre-sos que avui de matí, da-vant la Casa Santa, resa l’Ofici de Lectures i Lau-des. Mons. Taltavull ha presidit la celebració que s’ha fet a la Seu. La Basílica de Lluc, ben plena, ha aixoplugat la declamació musical del Plant de la Verge del Beat

189

Ramon Llull, ben amara-da dels sentiments que aquest dia agombolen la cristiandat.A totes les esglésies s’ha tingut present la comuni-tat cristiana que fa camí a Terra Santa, ben mar-tiritzada aquests darrers anys. Per ella s’han fet les col·lectes.Mons. Taltavull ha predi-cat el sermó de les Set Pa-raules a la parròquia pal-mesana de Sant Jaume, i el capvespre ha presidit la celebració a la Seu i el Da-vallament que es fa abans de la processó de l’enterra-ment.

15. Dissabte Sant. Els ca-tecúmens, que han de ser batiats avui vespre, han tingut llur dia de recés al Monestir de Santa Magda-lena, dirigit per la Delega-ció de Catequesi. L’Administrador Apostòlic ha presidit la Vetla Pas-qual a la Seu.

16. Dia de Pasqua. Joio-ses i solemnes processons de l’Encontre. El temps ha

estat esplèndid per una di-ada tan joiosa. A la Seu, ha oficiat l’Administrador Apostòlic i com és costum no hi han mancat els Reis, la Princesa i la Infanta, acompanyades per la Rei-na Mare, Dona Sofia de Grècia.El capvespre, Mons. Talta-vull surt cap a Menorca.

17. Setmana de Pasqua. Comencen els Pancaritats als santuaris i ermites de Mallorca.El capvespre, Mons. Talta-vull retorna de Menorca.

18. Mons. Taltavull par-ticipa en el pancaritat de l’ermita de Llubí i a la tarda presideix, a la Seu, el funeral de Mn. Sebas-tià Arrom i Coll, Canonge emèrit.

20. Els PP. Franciscans del TOR celebren, a Cura, el XXXI Capítol Provincial. Allà s’ha fet present l’Ad-ministrador Apostòlic, per encoratjar-los en la tasca empresa.Mons. Taltavull visita

190

la Fundació Natzaret, es reuneix amb els seus membres i coneix les instal·lacions d’aquesta institució diocesana.El P. Jordi Llompart TOR, a la parròquia de Sant Ferran, segueix parlant sobre els valors. Avui ha esmerçat els que cal posar en pràctica a l’hora de viu-re l’oci.

21. Mons. Taltavull visita la comunitat de PP. Jesuï-tes i coneix l’antic Col·legi de Monti-sion. l’horabai-xa té una trobada amb els membres de la Delegació de Pastoral de la Salut.La Confraria del Calvari de la parròquia de Jesu-crist Rei de Manacor ha tancat la celebració del seu XXX aniversari de la fundació, celebrant un so-par de germanor a les ins-tal·lacions del col·legi La Salle.L’Associació Amics del Seminari ha organitzat un concert de la seva Schola Cantorum, a les Coves del Drac (Manacor), a favor del Projecte Home. S’hi ha fet

present Mons. Taltavull, acompanyant el nombrós col·lectiu.22. La Fundació Trobada, de la ciutat de Manacor ha celebrat, al temple de l’an-tic Convent dels PP. Domi-nics, els 25 anys de la seva fundació, amb el lema “25 anys al costat dels més desfavorits” podent cons-tatar la bona acollida que la dita associació té dins la població manacorina. S’ha informat que durant el 2016 tingueren 600 per-noctacions i 91 usuaris i que projecten que l’actual alberg pugui ser també un centre obert durant les 24 hores.El P. Norbert Alcover SJ, a Son Bono, ha fet la Tro-bada Evangeli i litúrgia d’aquest mes, ajudant a reflexionar sobre “Tiempos de resurrección, tiempos de esperanza. Jesucristo resucitado, núcleo de la Iglesia”.Mons. Taltavull, al Col·legi Sant Rafel (Palma), ha tin-gut una reunió amb una trentena de capellans se-cularitzats, i el capvespre

191

ha celebrat a Llucmajor, administrant el sagra-ment de la Confirmació a 19 batiats adientment pre-parats. El vespre ha sortit cap a Barcelona.Ha mort, al Casal de la Verge de l’Esperança, Sor Francisca Rosselló i Gal-més, Religiosa Francisca-na (Manacor 28.09.1931).

23. Joiós Diumenge de l’Àngel que ha tancat els Panscaritats de la nostra terra.Al Monestir de Santa Mag-dalena ha fet la professió de vots simples la religiosa Sor Sara Supinska (Polò-nia 1995). Ha presidit la celebració el P. Gregori Ma-teu TOR, acompanyat del P. Marian Szczecina, Visi-tador de la província polo-nesa, i el P. Pawel Pawlak, visitador de la Província Francobelga.Ha acabat, a Cura, el XXXI Capítol Provincial del TOR. El P. Jaume Puigser-ver ha estat reelegit com a Ministre Provincial i el P. Manuel Romero ha estat elegit com a Vicari.

Mn. Joan Darder ha cele-brat les seves Noces d’Or sacerdotals a la parròquia de Sant Sebastià de Pal-ma.La vila de Muro ha celebrat la Fira de Sant Francesc al voltant de l’antic Con-vent de PP. Mínims, excel-lint enmig de totes les ex-posicions fetes, el mostrari de temples i cases de pos-sessió que ha presentat l’escultor local i antic pica-pedrer de la parròquia, Sr. Rafel Tugores.Ha començat, al temple de Sant Francesc d’Inca, el III Festival Internacional d’Orgue de Sant Francesc. A Inca, avui hi ha estat el mestre suís Willibald Gug-genmos, que ha fet la in-terpretació musical.

24. El Patronat Obrer ha celebrat els 110 anys que el P. Guillem Vives SJ, acompanyat d’un grup d’alumnes de Monti-sion, començà aquesta tasca apostòlica entre la joven-tut obrera. Avui ha rebut la Medalla d’Or d’Honor i Gratitud que li ha concedit

192

el Consell de Mallorca.Ha arribat, avui capvespre, l’Administrador Apostòlic, provinent de Barcelona, i s’ha reunit amb el Consell d’Assumptes Econòmics a Son Roca.

25. Festa de Sant Marc evangelista, que la vila de Sineu celebra amb gran esplendor per ser son co-patró. Enguany, que es complien 70 anys de la de-claració de Fill Il·lustre de la vila de Mn. Joan Rotger i Niell (1885-1961), han traslladat les seves des-pulles des del cementeri al columbari obrat en el temple parroquial i Mons. Taltavull ha presidit la ce-lebració Eucarística.Al CESAG han tingut una conferència de l’Arquebis-be siri Nicholas Matti Abd Alahad i dos cristians aco-llits a Can Pastilla sobre la situació que es viu a Mo-sul.El Consell Episcopal s’ha reunit a l’ermita de Santa Llucia.S’ha inaugurat, a la par-ròquia de Sant Jaume, el

vuitè centre de distribu-ció d’aliments de Càritas.Els animadors de Vida Creixent han tingut llur diada de convivència a la vila de sa Pobla.La Sra. Ariadna Blanco, Delegada per a Catalunya de la Institució Ajuda a l’Església Necessitada, ha fet una conferència, a la parròquia de Santa Ca-talina Tomàs, mostrant la gran quantitat de cristians que, en el nostre temps, moren màrtirs a causa de les persecucions que han d’aguantar els catòlics.

26. Mons. Taltavull surt de Palma cap a Barcelona.

27. Càritas Espanyola ha presentat l’informe “Eco-nomía y Personas. Cam-biando el foco cambiamos los resultados”, sobre l’ac-tivitat de Càritas el 2016. Ens diu que a Mallorca, gràcies a Caritas, 333 per-sones han pogut trobar feina.Els alumnes de Cinquè de Primària de les escoles de l’Església s’han reunit

193

a Lluc per tenir-hi la VIII Jornada, organitzada per la Comissió Centres d’es-glésia, “Junts per l’es-port”.Mn. Teodor Suau, a la par-ròquia de Sant Miquel, ha parlat sobre “La dificul-tat de reconèixer els propis errors”.El Col·lectiu de preveres de la Part Forana s’ha re-unit a Monti-sion (Porre-res), per tenir la seva tro-bada d’aquest mes. Han pogut reflexionar sobre els aspectes positius dels sig-nes del temps que ens ar-riben.

28. El Col·legi Sant Fran-cesc (Palma) ha organit-zat un Concert Solidari, fet al Saló d’Actes del Col-legi, interpretat pel Pusti-na Quartet, per ajudar la infància de Madagascar en la seva lluita contra la ma-lària.El temple de Sant Anto-niet, amb la presència de la Creu de l’Amor sense lí-mits, ha acollit una pregà-ria estil Taizè.

29. S’ha inaugurat, al Mu-seu Diocesà, una exposi-ció força original, ja que el Capítol es posà d’acord amb el Clúster del Còmic, per establir un diàleg en-tre unes peces dels segles XIV, XV i XVI i l’art actual. El resultat ha estat sorpre-nent. Li ha estat posat el títol. “Apòcrifs. El Diocesà il·lustrat”. Hi han intervin-gut 16 dels més destacats dibuixants de còmic: Gon-zalo Aeneas, Ata, Jaume Balaguer, Canizales, Àlex Fito, Flàvia Gargiulo, Pere Joan, Linhart, Enrique-ta Llorca, Marta Masana, Max, Bartomeu Seguí, Ta-tum, Nivola Uyà, Rafel Va-quer i Margalida Vinyes. Han intervingut en obres com el retaule de Sant Jor-di de Pere Niçart, la cruci-fixió de Pere Terrencs i el popular Drac de na Coca. Ha tingut una gran accep-tació aquesta originalitat.El Cor de Son Dameto ha donat un concert, al tem-ple parroquial de Santa Maria la Major, per ajudar al Menjador Social d’Inca.El temple de Sant Anto-

194

niet ha acollit l’escola de pregària, en la qual el Dr. Jaume Oliver ha parlat so-bre “Els deixebles d’Em-maús”.

30. Quan el mes de març arribà la notícia que “la corriente del Niño” havia fet tanta destrossa al Nord del Perú, Mallorca Missi-onera començà a recollir donatius per ajudar la gent d’aquell territori; per ara ja s’han recollit 34.114,78 €, que han estat repartits entre les Religioses Trini-

tàries de Pueblo Nuevo, les Franciscanes i Agustines que treballen a Trujillo, les Germanes de la Caritat que treballen a Piura i l’Ar-quebisbat de Trujillo.Aquest diumenge han estat el jove organista mallorquí Rafel Riera i el trompetista valencià Robert Morcillo, els que han actuat en el III Festival Internacio-nal d’Orgue al Convent de Sant Francesc d’Inca


195

In memoriam

Mn. Sebastià Arrom i Coll1925-2017

En els nostres dies són pocs els capellans que hagin dedicat tot el temps del seu ministeri pastoral al servei d’una parròquia, però així ho feu Mn. Sebastià Arrom. Nascut a la vila de Santa Eugènia dia 03.09.1925, va fer els estudis primaris a l’escola del poble i ajudat del prevere pobler Mn. Mateu Coll i Rubí, bon amant de la música i primer Rector de la parròquia, creada l’any 1913, fins a sa mort, el 1949. L’any 1936 l’escolanet, fill de madò Torres, entrà al Seminari i fetes les pertinents oposicions guanyà una beca al Col·legi de la Sapiència i hi entrà el 1944. Mostrà la seva vena investigadora participant en el certamen amb la monografia històrica de l’església de Santa Eugènia (1944), un mapa d’aquella demarcació parroquial (1946) i un estudi teològic sobre l’Assumpció (1948). Ordenat prevere dia 26.06.1949, el mes següent fou nomenat vicari de la parròquia de la Mare de Déu de la Soledat, parròquia veïna a la dels Hostalets i de la Santíssima Trinitat, regentada per l’antic Rector Mn. Jeroni Petro i Muntaner, qui la dirigia des del 1913, i aleshores els anys ja li eren força feixucs i era ben necessària i ben preuada la presència d’un vicari jove.

Eren anys en què les finques rústiques de Son Canals, Son Coc, s’Hort des Ca, Son Gotleu i Son Ferriol s’anaven dividint i rebent gran quantitat de gent, que, deixant els pobles, s’anava acostant a Ciutat. El nou equip de preveres que, amb el jove Bisbe Joan Hervàs i Benet (1948-1955), dirigia l’Església de Mallorca, programà una gran missió per a Palma, que es feu de dia 01 a 11 de

196

novembre de 1951. S’establí un centre missional a Son Coc, llogant un magatzem de pedaços i enviant-hi dos missioners i el vicari jove de la Soledat. Li posaren el nom del Patriarca Sant Josep. Així començà la moguda que ha omplert tota la vida de Mn. Arrom i que ell no deixà mai d’alimentar.

Acabada la Missió, els veïns de Son Coc demanaren al Sr. Bisbe, que havia visitat el Centre Missioner, un lloc on poder anar a Missa els diumenges. Es decidí que la cotxeria llogada aixoplugàs cada diumenge una Missa i dia 18.11.1951 Mn. Sebastià començà a celebrar-la, arrelant en la barriada com els altres vilatans que anaven arribant a Ciutat, tenint cura, el novell capellà, de donar resposta a les necessitats humanes i espirituals que hi havia en aquella barriada perifèrica de Palma. D’aquesta manera nasqueren:Temple parroquial, obra de l’arquitecte Josep Ferragut, beneït l’01.05.1960.Rectoria i tres vicaries.1954 Escola parroquial per a nins. 1955 Guarderies infantils.1957 Club Juvenil Uadis. 1957 L’Escola Parroquial es converteix en Escola Graduada. 1958 S’institueix la Fraternal Ajuda Cristiana (FAC).1958 Cinema per a nins i joves. 1959 Acadèmia per a estudiar Batxillerat. 1961 Moviment Escolta.1962 Filial Masculina núm. 1 de l’Institut. 1963-1968 Aixopluga la naixent Fraternitat Missionera Verbum Dei.1963 Escola Graduada de Nines. 1964 Filial Femenina núm. 1 de l’Institut 1964 Compra dels terrenys a l’Hort de ses Sorts. Zona

197

esportiva i Filial Masculina. El 1967 jafuncionava.1966 Batxillerat Superior Masculí (nocturn). Les Filials sols eren per al Batxillerat elemental.1972 Escola de Formació Professional.1976 Poliesportiu cobert

Tota aquesta infraestructura docent ha anat adaptant-se als diferents canvis i lleis educatives que els diferents Governs de l’Estat Espanyol han anat posant en pràctica. S’han pogut adaptar gràcies a la fermesa de caràcter de Mn. Arrom, a la coneixença que adquirí visitant centres educatius del Centre d’Europa i dels EUA i als nombrosos ajudants que ha tingut a son costat.

Però Mn. Sebastià no sols ha estat un “Promotor educatiu”, ha estat un home d’Església que sempre mirà que la parròquia també fos capdavantera en obra litúrgica, cant, catequesi, joventut, en obra social, per això el moviment FAC, el Grup de Càritas, Grup de Matrimonis, Escoltes, Esplai, atenció als immigrants... Si promogué l’educació, era perquè volia la millor escola per als obrers, per als més pobres de la barriada. L’any 1971 fou nomenat Arxipreste de Sant Josep i Jutge prosinodal. Aquesta dècada tingué seriosos problemes de salut i li fou donat un Regent; sortosament la salut fou recuperada i seguí endavant en els treballs pastorals i educatius.

Dia 01.07.1997, a punt de complir els 72 anys, fou nomenat Canonge, i el 1999 Vicepresident del Capítol, posant el seu coratge i energia a convertir els diferents habitatges que tenia l’Hospital de Sant Pere i Sant Bernat per fer la Residència sacerdotal que ara tenim. Com a Canonge Fabriquer tingué cura de la rehabilitació de la façana de la Seu. El seu amor a la música i a la litúrgia

198

el mogué a recuperar els Vermells de la Seu, aprofitant la gran força humana que hi havia en els Col·legis Sant Josep Obrer.

L’any 1999 donà a la impremta L’església de Santa Eugènia 1583-1913, ampliant els treballs de certamen de 1944 i 1946, i l’any 2004, ja jubilat, Sant Josep Obrer (1951-1997), recopilant la feina feta en la parròquia i en els Col·legis.

Complits els 75 anys, es jubilà i retornà a la casa pairal de la família, a Santa Eugènia, on tira-tira s’anà apagant aquella vitalitat que l’havia acompanyat tota la vida, arribant a tenir vertadera dificultat per a comunicar-se. Allà morí dia 13.04.2017.

L’any 1993 fou nomenat Membre del Consell Consultiu del Rector de la UIB.1993 Premi Popular de Ràdio Popular de Mallorca.1995 Premi Miquel Porcel Riera, donat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear.2003 Premi Ramon Llull d’Iniciativa Cívica del Govern de les Illes Balears.2003 la seva vila el declarà Fill Il·lustre de Santa Eugènia.


199

HNA. MARGARITA GERMANA GELABERT BAUZÁ

AHA

Nació el 28 de julio de 1928 en Manacor (Mallorca) Sus padres Miguel y Antonia le pusieron por nombre Margarita.

Empezó su camino en busca de Dios en plena juventud y dándose cuenta del paso que daba, vio a sus 23 años una estrella misteriosa que le indicaba un nuevo rumbo en su vida. Ingresó en nuestra Congregación el 1 de abril de 1951 Las etapas de postulantado y noviciado transcurrieron en la casa-noviciado de Pont d’Inca, con el nombre de sor Germana. Emitió sus primeros votos el 22 de octubre de 1953 y los votos perpetuos tres años después.

Como Abrahán se puso en camino. La vida pasada la dejó a las espaldas y se abrió a un misterioso seguimiento de abandono incondicional, porque sabía que la vocación es fiarse, confiarse y dejarse conducir.

Sus destinos tuvieron lugar siempre en las islas (Pla de na Tesa, el Molinar de Llevant, Puigpunyent, Hospital d’Eivissa, Can Picafort, el Vivero, Algaida, Andratx, Son Fe, Son Sardina, Alcúdia, Santa Margalida y Pont d’Inca y en todos actuó como enfermera de casa en casa y a cualquier hora.

Una terrible enfermedad que llevó con paciencia y sin quejarse acabó con su vida el 24 de marzo de 2017 en la enfermería de la Concepción a los 89 años de edad y 64 de vida religiosa. Y es que la muerte es una ascensión a una vida muy superior: la de Dios, la del amor sin

200

límites, la de la libertad sin riesgos, la de la belleza sin sombras. Se ha cumplido la palabra del Señor: “Os llevaré conmigo, para que, donde estoy yo, estéis también vosotros”, aunque sabemos que no es un ocaso para siempre sino un amanecer definitivo. Sor Margarita ya experimenta una felicidad sin límites, ella que dedicó su vida consagrada al servicio del Señor, la acoge ahora entre sus santos en el canto eterno de su alabanza. No hemos celebrado su muerte, sino la transformación de que ha llegado a la patria definitiva, a casa del Padre. Por eso ya puede descansar de sus fatigas y celebrar la plenitud de la vida que se comunica, del amor hecho ternura y de la presencia hecha compañía. Descanse en paz.

201


deMallorca

Any CLVII / 5 Maig - 2017

202

Sumari


Any CLVII / 5Maig, 2017Redacció i







204

206

207

209209210210

211


-Carta als preveres i diaques de l’Església de Mallorca sobre la Diada Sacerdotal................

-Carta als Monestirs autònoms i als Instituts de Vida Consagrada de dret diocesà...................

-Carta a tots els moviments d’Església sobre la vigília del Corpus...........................................


-Col·lació de ministeris.....................................-Decrets...........................................................-Autorització....................................................-Cessaments....................................................-Estadística del Bisbat de Mallorca a 31 de

desembre de 2016........................................

203

DELEGATS GENERALS

-Carta a la Parròquia personal per als fidels de Parla Alemanya sobre l’administració del sagrament de la Confirmació............................................


-Visita de cortesía a S.S. el papa Tawadros II. Discurso del Santo Padre. Declaración Conjunta. Oración ecuménica espontánea.....

-Discurso del Santo Padre a los participantes en la conferencia internacional para la paz de El Cairo.............................................................

- Santa Misa con el rito de canonización de los beatos Francisco Marto y Jacinta Marto en el santuario de Ntra. Sra. de Fátima. Homilía del Santo Padre..................................................



222

223

235

244

248264

204


Palma, 25 de maig de 2017Rg. S. núm. 241/17


Molt estimats germans en Crist,

Per a mi és un goig, ja que és la primera vegada que particip en aquesta festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, convidar-vos a la Jornada de pregària i con-vivència que tindrà lloc el proper dijous, dia 8 de juny al Santuari de la Mare de Déu de Lluc, com en altres ocasions s’ha fet. Ens trobarem, si Déu ho vol, a partir de les 10:30 del matí.

A les 11:00, després de la pregària comunitària, hem demanat al P. Norberto Alcover, S.I., que ens parli sobre la figura de sant Alonso Rodríguez i la seva relació amb la nostra Diòcesi, al mateix temps que farà la presentació dels actes que s’organitzen en ocasió del IV Centenari de la seva mort.

A les 12:30 tindrà lloc la celebració de l’Eucaristia a l’església del Santuari, als peus de la Mare de Déu. Serà el moment central de la Jornada. Pel do del ministeri sacerdotal, estam units a Jesucrist i participant del seu sacerdoci, pel do del qual hem estat escollits, configurats

205

a ell i enviats al nostre poble. En paraules del papa Fran-cesc “que l’experiència de Jesús ens empenyi a sortir a l’encontre de tants germans que tenen set de Déu i ningú no els hi anuncia”. Només falta que diguem amb la confiança i el coratge del deixeble missioner: “Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat”. Visquem aquest moment seguint Jesús que ens diu: “Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual”.

A les 14:00 ens trobarem al restaurant del Santuari per a compartir un bon dinar de germanor amb cor joiós i festiu.

Esperant trobar-nos tots a celebrar aquesta festa tan nostra el proper dijous, dia 8, a Lluc, rebeu una abraçada fraternal i la meva benedicció.

† Sebastià Taltavull AngladaBisbe, Administrador Apostòlic de Mallorca

206

Reg. S. núm. 240/17

Palma, 25 de maig de 2017

ALS MONESTIRS AUTÒNOMS I ALS INSTITUTS DE VIDA CONSAGRADA DE DRET DIOCESÀ

Benvolguts/des,

Com prou sabeu, la Delegació Diocesana de Vida Consagrada restà vacant per la mort sobtada de l’estimat P. Fra Bartomeu Pont Parera TOR.

Mentre continuam recordant-lo i encomanant-lo al Senyor, he de comunicar-vos que, fins que no es pugui proveir d’altra manera, les competències de la dita Delegació seran assumides pels Delegats Generals.

Això vol dir que per tot allò que necessiteu heu de dirigir-vos a Mn. Antoni Vera Díaz, Delegat General al present en aquesta Cúria amb les funcions i competències del Vicari General en cas de seu plena.

Confii en les vostres pregàries, que sé que no falten mai. Amb tot el meu afecte, us beneesc.

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe, Administrador Apostòlic

de Mallorca


207

CARTA ALS MONESTIRS AUTÒNOMS I ALS INSTITUTS DE VIDA CONSAGRADA

DE DRET DIOCESÀ

Palma, 30 de maig de 2017

Benvolguts germans i germanes en el Senyor:

S’acosta ja la solemnitat del Corpus Christi, un dia molt significatiu i bell que l’Església dedica especialment a adorar Jesucrist present a l’Eucaristia i a fer visible la comunió. Un dia en què som convocats a trobar-nos i a pregar junts, tot sentint que som membres vius d’un mateix cos que és Jesucrist, el nostre Senyor i Salvador. “Sense mi no podeu fer res” (Jo 15,5) diu el lema escollit per a la Vetlla d’aquest any. Unes paraules de Jesús far-cides de referències eucarístiques i que constitueixen una veritable exhortació a la unitat en la caritat pronunciades en el context íntim del cenacle. El Senyor no amaga als seus deixebles els perills i les persecucions que hauran d’afrontar en el futur, però sap molt bé que el perill més temible no serà aquell que vindrà de fora sinó el que pot sorgir de nosaltres mateixos si faltam a la unitat i la co-munió. Per això la seva recomanació serà molt clara: «Jo soc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res» (Jo 15,5).

Les primeres generacions de cristians conservaren una consciència molt viva d’aquesta necessitat de romandre units per la caritat. També avui el papa Francesc ens recorda: «Quan entre Jesús i nosaltres hi ha comunió de vida, com entre el cep i les sarments, l’Eucaristia ens configura d’una manera única i profunda amb Jesucrist, renovant el nostre cor i la nostra existència [...]».

208

Precisament perquè la comunió és un do del Senyor pel qual ens cal pregar amb insistència, he volgut demanar novament als moviments d’Església que preparin una Vetlla de pregària que, si Déu ho vol, tindrà lloc a l’església de la Porciúncula el dissabte 17 de Juny a les 21:00. En aquesta nit de Vigília del Corpus vull convidar tots els cristians de la nostra Església de Mallorca a tenir un moment llarg d’intimitat amb el Senyor mentre ens unim a tota l’Església universal per mitjà de la pregària de les Vespres, alhora que fem un gest de caritat envers els més pobres, i compartim un senzill “àgape”.

Per altra banda, desitj que tots aquells que no pugueu venir a la Porciúncula aquest dia, us uniu a la nostra pregària, ja sigui a nivell comunitari (en aquest cas pens especialment en els monestirs de vida contemplativa o en les comunitats de religioses i religiosos majors), com també individualment des de ca vostra.

Rebeu una abraçada de cor i un agraïment anticipat tant per la vostra pregària com pel vostre treball en l’anunci de l’Evangeli, la misericòrdia i la caritat.

+ Sebastià TaltavullBisbe, Administrador apostòlic de Mallorca

209

Col·lació de ministeris

Dia 6. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic conferí els ministeris del lectorat i l’acolitat al Sr. Roger Fernández Balaguer, candidat al diaconat permanent, a l’església parroquial de Sant Pere de Petra.

Decrets

Dia 5. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic decreta que el M.I.Mn. Gabriel Seguí Mas, per causa de malaltia, d’acord amb el cànon 1436§2 i l’article 55 de la instrucció Dignitas connubii, sigui substituït com a defensor del Vincle en les causes per a les quals havia estat nomenat, pel M.I.Mn. Jaume A. Estela Cortés, defensor del Vincle del Tribunal Eclesiàstic de Mallorca.

Dia 9. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic decreta que pugui ésser reservat el Santíssim Sagrament a l’oratori de la Casa de Missioneres de la Fraternitat Verbum Dei de la plaça de Francesc Garcia i Orell, 15 - 6è B d’aquesta ciutat de Palma, observant el que disposen els cànons 934§2 i 935-944 del Codi de Dret Canònic sobre la reserva i veneració de la Santíssima Eucaristia.

Dia 26. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic decreta la reducció a un ús profà no reprovable, en els termes assenyalats als cànons 1212 i 1222 del vigent Codi de Dret Canònic, d’aquests temples del municipi de Pollença:


210

— El del Roser Nou, de l’antic convent de l’Orde de Predicadors.

— La capella de l’antiga residència de Sant Domingo.— El temple situat a la urbanització de la cala de

Sant Vicenç.

Autorització

Dia 29. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic autoritza el rector de la Mare de Déu dels Àngels de Pollença perquè retiri tots els objectes de culte dels temples reduïts a un ús profà no reprovable no subjectes a categoria patrimonial segons la llei civil, a fi d’usar-los en els altres temples i que elimini els altars d’obra no desmuntables de la capella de l’antiga residència de Sant Domingo i del temple de la urbanització de la cala de Sant Vicenç per evitar qualsevol escàndol dins el poble feel.

Cessaments

Dia 4. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic disposa el cessament de Mn. Joan Barceló Company com a vicari de la Parròquia de Sant Alonso Rodríguez de Palma, a petició pròpia per motius de salut.

El cessament de Mn. Joan Manuel Carpi Cases, com a diaca permanent al servei del Cementeri Municipal de Palma, amb efectes retroactius des del proppassat 30 de juny de 2016, fou disposat pel Sr. Bisbe Administrador Apostòlic el 4 de maig i no el 30 d’abril, com aparegué per error al BOBM CLVII 4, pàg. 167.

211

Nación

Iglesias Arzobispales MayoresExarcado Arzobispal

Archidiócesis dependiente directamente de la S.S.Diócesis o Eparquía dependiente directamente de la S.S.

Ordinariato Personal

Vicariato ApostólicoVALENCIA Prefectura Apostólica

Administración ApostólicaMisión «sui iuris»

X Congr. para los ObisposCongr. para las Iglesias Orientales

Ordinario

Dirección del Ordinario

Tel.: Fax:

E-mail:Coadjutor:

Vicarios Generales solamente (o "Protosyncello") (apellido, nombre) ANTONI VERA DÍAZ, DELEGADO GENERAL

Dirección de la Curia diocesana:

Tel.: Fax:E-mail:

Cuestionario General Anual de Estadística 2016

Iglesias Patriarcales

A) IDENTIFICACION DE LA CIRCUNSCRIPCION ECLESIASTICA (1)

ESPAÑA

Poner una + en la casilla correspondiente

Diócesis MALLORCA

Prelatura Territorial sufragánea de

Fecha

[email protected] [email protected]

11/5/17

(1) Se ruega poner al día esta primera hoja destinada al Annuario Pontificio, con los datos correspondientes a la fecha de restitución del cuestionario, escribiendo los nombres en la lengua de origen, como deben ser publicados. Se ruega, además, comunicar los cambios que tengan lugar después de esa fecha.

Diócesis o Eparquía sufragánea de

Congr. para la Evangelización de los Pueblos

Rito:

Prelatura Territorial dependiente directamente de la S.S.

(apellido, nombre. Si es religioso: sigla [o nombre] de la familia religiosa. Si es Obispo titular: indicar la sede)

+34 971213100 +34 971725847

NADAL BERNAT SALAS, DELEGADO GENERAL

CALLE SEMINARIO, 4, 07001, PALMA DE MALLORCA

LATINO Dicasterio del que depende

(apellido, nombre)

MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL ANGALADA, ADMINISTRADOR APOSTÓLICO SEDE VACANTE Y OBISPO TITULAR DE GABII

Administrador Apostólico (o Patriarcal) (apellido, nombre. Si es Obispo indicar La sede)

Obispos Auxiliares y Vicarios Generales (apellido, nombre, sede titular)

Obispos Auxiliares solamente (apellido, nombre, sede titular)

Obispos Auxiliares y Vicarios Episcopales (apellido, nombre, sede titular)

Ordinariato o Exacardo de Rito Oriental sufragáneo de

Archidíocesis sufragánea deOrdinariato Militar

Archidiócesis o Eparquía particular del Patriarca de

Exarcado Patriarcal

Ordinariato o Exarcado de Rito Oriental dependiente directamente de la Santa Sede

Abadía Territorial dependiente directamente de la S.S.Abadía Territorial sufragánea de

Archidiócesis Metropolitana

1

ESTADÍSTICA DEL BISBAT DE MALLORCA A 31 DE DESEMBRE DE 2016

212

Diócesis Nación ESPAÑA

N. de ordenRespuesta numérica

1 3.6892 861.4303 Católicos (sin incluir los catecúmenos y los católicos de otro rito, no sujetos a esta diócesis)

a) regidas por el clero diocesano 134b) regidas por sacerdotes religiosos 20

c) administradas por sacerdotes d) confiadas a diáconos permanentese) confiadas a religiosos no sacerdotes ni

diáconos permanentes

f) confiadas a religiosas

g) confiadas a seglaresh) totalmente vacantes

154

5 107

6 Obispos (incluir todos los residentes en la diócesis, comprendido el Ordinario) 0

a) residentes en la diócesis 172b) residentes fuera de la diócesis pero en

la misma nación 5

c) residentes en el extranjero 6

Total (a + b + c) 183

d) diócesis de la misma nación 3

e) diócesis de otras naciónes7

a) de derecho pontificio 101b) de derecho diocesano 0

Total (a + b) 10111000000114

1

0150

b) miembros de los Institutos con referencia al punto 8

a) sacerdotes diocesanos (incardinados en esta diócesis)

a) sacerdotes diocesanos elegidos obispos

incardinados en esta dióecesis (Incluir todos los sacerdotes incardinados, también los que por cualquier motivo no desarrollan ninguna actividad pastoral)

Total das parroquias

incardinados en otras diócesis (Incluir todos los sacerdotes residentes, también los que por cualquier motivo no desarrollan ninguna actividad pastoral)

a) sacerdotes diocesanos provenientes de otras diócesis

b) sacerdotes provenientes de los Institutos mencionados en el N. 8

c) sacerdotes diocesanos readmitidos al ministerio sacerdotal


b) miembros de los Institutos mencionados en el N. 8

7

12

Sacerdotes diocesanos (No incluir los Obispos)

MALLORCA

Otros centros pastorales con asistencia permanente

Superficie del territorio (Km2)

Población total residente

Sacerdotes ordenados en el año

B) LISTA DE PREGUNTAS(Situación en fecha del 31 de diciembre de 2016)

Con párroco residente

Preguntas

Parroquias (territoriales o personales) (Incluir solamente los centros pastorales erigidos canónicamente en parroquias)

4 Sin párroco (Cfr. Can. 517 § 2)

13

14

8

9

11

Diáconos permanetentes residentes en la diócesis

Excardinaciones durante el año

Sacerdotes fallecidos durante el año

10

Sacerdotes que han renunciado de hecho a sus deberes sacerdotales durante el año

a) diocesanos

b) miembros de los Institituto mencionados en el N. 8

Incardinaciones durante el año (no se incluyan los sacerdotes indicados en el n. 9a)

Sacerdotes miembros de Institutos (No incluir los Obispos) (religiosos, miembros de Institutos Seculares o de Sociedades de vida apostólica cuando están incardinados en su mismo Institutos. Incluir todos los residentes en la diócesis).

b) sacerdotes diocesanos incardinados en otras diócesis

b) miembros de los Institutos con referencia al punto 8

c) sacerdotes diocesano ingresados en los institutos mencionados en el N. 8


2

213

Diócesis ESPAÑA

N. de ordenRespuesta numérica

a) de derecho pontificio 53

b) de derecho diocesano 4

Total (a + b) 57

a) de derecho pontificio 566

b) de derecho diocesano 2

Total (a + b) 568

171

-a) seminarios ¹ 0

b) residencias ² 0

a) seminarios ¹ 1

b) residencias ² 0A)

0B)

0C)

0D) 2

A) durante los estudos de filosofia 1

B) durante los estudos de teologia 0

C) no dedicados al estudio 0

Total (A + B + C)-

a) seminarios ¹ 0

b) residencias ²0

a) seminarios ¹ 0b) residencias² 0

A)0

B)

0C) 0

2) Incluir todos los centros de formación no considerados come «Seminários»

(en servicio militar, trabajo pastoral etc.)

Nación

0

2

5

9

1

para filósofos y/o teólogos

a) en Centros de estudio de la diócesis

a) en Centros de estudio de la diócesis

para alumnos de Enseñanza media (formacion humanística o equivalente pre-filosófica)

MALLORCA

0

b) estudanties de teologia

(en servicio militar,trabajo pastoral etc)

Candidatos al sacerdocio para el Clero diocesano de esta diócesis (matriculados en el año escolar comenzado en el 2016)

b) en Centros de estudio fuera de la diócesis

Candidatos al sacerdocio para el Clero diocesano de esta Diócesis que han dejado la preparación al sacerdocio (durante el ultimo año escolar terminado)

(en servicio militar, trabajo pastoral etc)

estudiantes de Filosofia

estudiantes de Enseñanza media (formación humanistica o equivalente pre-filósofica)

-

1) Deben ser clasificado como «Seminarios» solamente los centros de formación donde los alumnos permanentemente asisten a todas las clases.

22

Candidatos al sacerdocio para el clero religioso (en los Centros de formación existentes en esta diócesis, matriculados en el año escolar comenzado en el 2016)

a) estudiantes de filosofia

no dedicados al estudio

estudiantes de filosofia e/o teologia

Total (B + C)

21

Centros de formación de los candidatos al sacerdocio para el clero religioso (existentes en esta Diócesis)

(Situación en fecha del 31 de diciembre de 2016)

Preguntas

18

para alumnos de Enseñanza media (formación humanística o equivalente pre-filosófica)

Centros de formación de los candidatos al sacerdocio para el Clero diocesano (existentes en esta diócesis)

-

15

para filósofos y/o teólogos

Religiosos no sacerdotes profesos, miembros de Institutos Religiosos y Sociedades de vida apostólica residentes en la diócesis (no se incluyan los sacerdotes, los diáconos permanentes y quienes se preparan para el presbiterado)

20

19

16

Religiosas profesas miembros de Institutos Religiosos (Ordens e Institutos con casas autónomas e Institutos centralizados) y Sociedades de vida apostólica residentes en la diócesis

b) en Centros de estudio fuera de la diócesis

Sacerdotes diocesanos de esta diócesis, estudiantes en Facultades de estudios eclisásticos en Roma (matriculados en el año escolar comenzado en el 2016)

estudiantes de Enseñanza media (formación humanistica o equivalente pre-filósofica)

Total (B + C + D)

estudiantes de Teologia

no dedicados al estudio

3

214

N. de orden Respuesta numérica

1.922

817

276

3.015

24 529

25 3.574

593

33

626

a) 6.865b) 16.806c)

12.563d)

555e) 0f)

0g) 0h)

0

25.742

745

1.190340

525

17

2.685

Observaciones

Nación

(Situación en fecha 31 de diciembre de 2016)

23

g) Consultorio familiares y otros centros para la defensa de la vida y de la família

28

0

0

Centros asistenciales y sociales (de propriedad y/o dirigidos por eclesiásticos o religiosos) existentes en esta diócesis

b) Ambulatorios, dispensarios y centros SIDA

1

1

a) Hospitales

c) Leproserías

d) Casas para ancianos, enfermos crónicos, inválidos y minusválidos

e) Orfanatos y otros centros para la tutela de la infancia14

h) Centros para las víctimas de violencia y para rehabilitación de drogadictosi ) Otros centros (especificar)

f) Guarderías infantiles

5

4

1

3

26

Centros de instrucción y educación (de propiedad y/o dirigidos por eclesiásticos o religiosos) existentes en esta diócesis

Matrimonios durante el año

Faculdades de estudios eclesiásticos no incorporadas a una Universidad

Faculdades de estudios civiles no incorporadas a una universidad

27

Universidades de estudios civiles

Universidades de estudios eclesiásticos

Enseñanza media (inferior y superior) (comprendidos los centros de instrucción de tipo técnico, normal, profesional, agrario)

Institutos Superiores (institutos a nivel universitario pero no erigidos en facultad)

Diócesis

Bautizados durante el año

a) hasta 1 año

b) de 1 a 7 años

c) mayores de 7 años

Preguntas

Total de Bautismos

N. de matriculadosN. de Centros

Confirmaciones durante el año

Primeras Comuniones durante el año

Total de Matrimonios

a) entre católicos (bautizados)

b) entre un católico y un no católico

Jardín de infacia

Enseñanza primaria o elemental

Personas hospitalizadas o

asistidas durante el año

N. de centros

61

68

62

3

0

0

4

215

Diócesis/Eparquía MALLORCA ESPAÑA

Tribunal de MALLORCA

diocesano o eparquial x x

Proceso ordinarioA) Primera instancia

B) Segunda instancia

Proceso documental²C) Primera instancia

5 8 10

Proceso documental²


7

43

Forma del proceso y grado del juicio

10

Decreto confirmatorio

interdiocesano /intereparquialmetropolitano

Si en la diócesis/eparquía no existe tribunal proprio indíquese cual es el tribunal que trata las causas matrimoniales de la diócesis/eparquía

1

6 9

Renuncia

2. Forma de extinción de las causas

favorable a la nulidad

Caducidad

CUESTIONARIO SOBRE LOS PROCESOS MATRIMONIALES

1. Movimiento de las causas durante el año

Forma del proceso y grado del juicio

A. CAUSAS PARA DECLARAR LA NULIDAD DEL MATRIMONIO

(Lo rellenará solamente el tribunal que ha tratado las causas)

Nación

Pendientes al inicio del año

Indíquese el tipo de tribunal:

SEGÚN EL PROCESO ORDINARIO Y EL PROCESO DOCUMENTAL

A) Primera instanciaProceso ordinario

Pendientes al final del añoExtinguidas durante el

año1

1

(Situación al 31 de diciembre de 2016)

3

Introduccidas durante el año

4

23 11 55

de apelación

C) Primera instancia

de primera instancia

2

11

contraria a la nulidad³

Total

3) Para el proceso documental se entiende remitida al trámite ordinario.2) Indíquense sólo los procesos documentales propiamente dichos, tratados por vía judicial.

9

D) Segunda instancia

1) Los datos de la columna 3 deben ser iguales a los respectivos totales de la columna 10.

de primera instancia y apelación

Indíquese el tribunal ordinario de apelación VALENCIA

Sentencia

D) Segunda instancia

5

216

MALLORCA

A) Primera instancia


15 18 20

SEGÚN EL PROCESO MÁS BREVE ANTE EL OBISPO

(Lo rellenará el Obispo diocesano o eparquial que ha tratado las causas)

1. Movimento de las causas durante el año

Grado del juicio

Pendientes al inicio del año

Introducidas durante el año Extinguidas durante el año⁴ Pendientes al final del año

11 12 13 14

Envío a trámite ordinario

Renuncia Total

2. Forma de extinción de las causas

Grado del juicio

Decreto confirmatorio

Caducidad

16

Sentencia favorable a la

nulidad

NaciónDiócesis /Eparquía ESPAÑA

6

17 19

4) Los datos de la columna 13 deben ser iguales a los respectivos totales de la columna 20.

A) Primera instancia


217

Diócesis/Eparquía MALLORCA Nación

B. PROCESOS PARA LA DISPENSA DEL MATRIMONIO RATO Y NO CONSUMADO

Patrocinio gratuito

Patrocinio semigratuito

Totalmente a cargo de las partes

30 31 32

1 10

1 10

25. Procesos pendientes al final del año ……………………………………………………………………………….

C. PROCESOS SOBRE LA MUERTE PRESUNTA DEL CÓNYUGE

Movimiento de los procesos durante el año

b) con voto contrario a la gracia……………………...…………………………………………………………

24. Procesos extinguidos durante el año por otras causas ………………………………………………………………

ESPAÑA

23. Actas transmitidas por el Obispo/Eparca a la Sede Apostólica

22. Procesos introducidos durante el año ……………………………………………………………………………….

a) con voto favorable a la gracia……………………………..……………………………………………………..

21. Procesos pendientes al inicio del año…..…………………………………………………………………….

Movimiento de los procesos durante el año

(Situación al 31 de diciembre de 2016)

26. Procesos pendientes al inicio del año……….……………………………………………………………………..

27. Procesos introducidos durante el año…………..………………………………………………………………………………..

28. Procesos extinguidos durante el año…………………………………………………………………………………

B) Procesos para la dispensa del matrimonio rato y no consumado….…….……….....……………....……………………

Total

A) Causas para declarar la nulidad del matrimonio ………………

29. Procesos pendientes al final del año ……………………………………………………………………………….

Naturaleza del proceso

D. PROCESOS MATRIMONIALES EXTINGUIDOS, SEGÚN EL RÉGIMEN DE LAS COSTAS PROCESALES

C) Procesos sobre la muerte presunta del cónyuge ……………..

7

218

1. Diócesis Nación

861.430

128

Diocesanos (seculares) Número Total

N. 187 283

N. 1 1

N. 1 1

N. 1 1

ALEMANIA 1 1

CHINA 1 1

NIGERIA 1 1

PAISES BAJOS 1 1

COLOMBIA 2 2

POLONIA 1 1

N. 0

Suma 193 101 293

53

4

57

566

2

568

0

11

826

A

Nación de origen

b) Puestos de misión sin sacerdote residente

Complemento al Cuestionario general

(Situación al 31 de diciembre 2016)

ESPAÑA

MALLORCA

b) seguidores de otras religiones o cultos no cristianos

(cfr. numero 2 del Cuestionario General de Estadística)

a) Puestos de misión principales con sacerdote residente

Palma, 15/03/2017

ESPAÑA

10. Miembros de Institutos seculares

Miembros de Institutos religiosos o de Institutos Seculares o de Sociedades de Vida Apostólica presentes en la circunscripción

SUIZA

Número de habitantes residentes:

96

a) fieles de otras religiones cristianas

2. Católicos bautizados

c) total de no católicos (a + b)

3. No-católicos

5. Catecúmenos (habitantes de más de 7 años, que se preparan para el bautismo)

4. Total de habitantes (católicos y no católicos)

1

6. Puestos de misión (Se omiten los centros pastorale ya incluidos en los n. 4 y 5 del Cuestionario General de Estadisitica)

FILIPINAS

Religiosos

RUMANÍA

REP. DEL CONGO

7. Sacerdotes presentes en la circunscripción eclesiástica

b) miembros de Institutos femeninos

9. Religiosas profesas

c) número total

11. Misioneros laicos presentes en la diócesis

b) miembros de Institutos de derecho diocesano

12. Catequistas

a) miembro de Institutos de derecho pontificio

b) miembros de Institutos de derecho diocesano

c) número total

a) miembros de Instituos masculinos

8. Religiosos profesos no sacerdotes

a) miembro de Institutos de derecho pontificio

219

Nación

Pregunta 7 (a+b+c): SACERDOTES DIOCESANOS INCARDINADOS EN LA DIOCESIS

194

1

0

1

195

0

11

1

12

183

Total disminución

Ordenaciones (9 a)

Incardinaciones (10 a+b+c)

Total aumento

(Sean residentes en ella o en otro lugar, tanto si se encuentran en actividad, como si están jubilados, enfermos etc. excluyendo los que han sido indicados en el N. 13).

Diferencia A + B - C = total de los sacerdotes incardinados en la diócesis

Defecciones (13 a)

(12 a) y las defecciones (13a), que ha tenido lugar durante el año 2016, debe corresponder al total de los sacerdotes incardinados en la diócesis al 31 diciembre de 2016.

B) Aumento durante el año de 2016

MALLORCA ESPAÑA

El total de sacerdotes incardinados en la diócesis en fecha de 31 de diciembre de 2015más las ordenaciones (9 a) y las incardinados (10 a, b, c); menos las excardinaciones (11 a,b,c,), las defunciones

Diócesis

Observaciones

Excardinaciones (11 a + b +c)

Fallecidos (12 a)

al 31 de diciembre de 2016 (7 a + b + c del cuestionario actual)

A) Sacerdotes incardinados en esta diócesis al 31 de diciembre de 2015 (7 a+b+c del cuestionario 2015)

C) Disminución durante el año 2016

Total A+B

220


CIUDADÚIA ACTUAL

ESPAÑOLA

Diócesis Nación

OBISPOS QUE RESIDEN EN LA DIÓCESIS

ESPAÑOLA

NOMBRE Y DIRECCION

MONS. SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA, ADMINISTRADOR APOSTÓLICO

NACIONALIDAD

Nombre y dirección de los Institutos de Vida Consagrada y Sociedades de Vida Apostólica de derecho diocesano, con casa generalicia en esta diócesis (si el número dos Institutos y Sociedades es mayor que el número de líneas, utiliceu otro folio).

MALLORCA

(Indicar solamente los cambios ocurridos después de la restitución del cuestionario anterior)

COMUNITAT TRINITARIAS MISIONERAS (SVA)

Avda. Joan March Ordinas, 9, 10A. 07004. Palma de Mallorca (Mallorca)

Institutos masculinos

Institutos femeninos

CONGREGACIÓN DE ERMITAÑOS DE SAN PABLO Y SAN ANTONIO (IVC)

Ermita de la Santíssima Trinitat. 07170. Valldemossa (Mallorca)

221


FECHA DEL FALLECIMIENTO


FALLECIMIENTOS DURANTE EL 2016 HASTA LA FECHA DE DEVOLUCIÓN DEL CUESTIONAIRO(Prot. Apost., Prelados de Honor, Capellanes de S.S., Gentilhombres de S.S.)

APELLIDO, NOMBREFECHA DEL NOMBRAMIENTO

MALLORCA

MALLORCA

CENTROS DE FORMACION DE LOS CANDIDATOS AL SACERDOCIO PARA EL CLERO DIOCESANO (secular) y/o religioso existentes en esta Circunscripción Eclesiástica (indicar solamente los cambios ocurridos después de la restitución del cuestionario anterior)

Nombre y dirección

222

Rg. S. núm. 229/17

Palma, 24 de mayo de 2017

Sra. Jutta EndnerParroquia Personal para losCatólicos de habla alemana

Distinguida señora,

En respuesta a su amable solicitud para celebrar las confirmaciones de su comunidad en la cripta de la iglesia parroquial de Santa Cruz de esta ciudad, donde normalmente tienen sus cultos, le comunico que no hay inconveniente para ello, pues, aunque el Sr. Obispo Administrador Apostólico, ante las diversas solicitudes, decidió administrarlo personalmente en dos celebraciones conjuntas en la Catedral, las características especiales de esa parroquia personal y comunidad de fieles hacen aconsejable una celebración específica.

Así pues, celebrará sus confirmaciones el próximo 4 de junio, solemnidad de Pentecostés, en la cripta de la iglesia parroquial de Santa Cruz.

Cordialmente en el Señor,

Antoni Vera Díaz, pvre.Delegado General

Jaume A. Estela Cortés, pvre.Canciller - Secretario General

deleGatS GeneralS

223


VISITA DE CORTESÍA A S. S. EL PAPA TAWADROS II

DISCURSO DEL SANTO PADREPatriarcado Copto-Ortodoxo, El Cairo

Viernes 28 de abril de 2017Discurso del Santo Padre

Declaración Conjunta Oración ecuménica espontánea

Discurso del Santo Padre

El Señor ha resucitado, verdaderamente ha resucitado. [Al Massih kam, bilhakika kam!]

Santidad, querido Hermano:

Hace poco que ha concluido la gran Solemnidad de la Pascua, centro de la vida cristiana, que este año hemos tenido la gracia de celebrar en el mismo día. Así hemos proclamado al unísono el anuncio de la Resurrección, viviendo de nuevo, en un cierto sentido, la experiencia de los primeros discípulos, que en ese día «se llenaron de alegría al ver al Señor» (Jn 20,20). Esta alegría pascual se ha incrementado hoy por el don que se nos ha concedido de adorar juntos al Resucitado en la oración y de darnos nuevamente, en su nombre, el beso santo y el abrazo de paz. Esto me llena de alegría: llegando aquí como peregrino, estaba seguro de recibir la bendición de un Hermano que me esperaba. Era grande el deseo de encontrarnos otra vez: mantengo muy vivo el recuerdo de la visita que Vuestra Santidad realizó a Roma, poco después de mi elección, el 10 de mayo de 2013, una fecha que se ha convertido felizmente en la oportunidad para

224

celebrar cada año la Jornada de Amistad copto-católica.

Con la alegría de continuar fraternalmente nuestro camino ecuménico, deseo recordar ante todo ese momento crucial que supuso en las relaciones entre la sede de Pedro y la de Marcos la Declaración Común, firmada por nuestros Predecesores hace más de cuarenta años, el 10 de mayo de 1973. En ese día, después de «siglos de una historia complicada», en los que «se han manifestado diferencias teológicas, fomentadas y acentuadas por factores de carácter no teológico» y por una creciente desconfianza en las relaciones, con la ayuda de Dios hemos llegado a reconocer juntos que Cristo es «Dios perfecto en su Divinidad y hombre perfecto en su humanidad» (Declaración Común firmada por el Santo Padre Pablo VI y por Su Santidad Amba Shenouda III, 10 mayo 1973). Pero no menos importantes y actuales son las palabras que la precedían inmediatamente, con las que hemos reconocido a «Nuestro Señor y Dios y Salvador y Rey de todos nosotros, Jesucristo». Con estas expresiones la sede de Marcos y la de Pedro han proclamado la señoría de Jesús: juntos hemos confesado que pertenecemos a Jesús y que él es nuestro todo.

Aún más, hemos comprendido que, siendo suyos, no podemos seguir pensando en ir adelante cada uno por su camino, porque traicionaríamos su voluntad: que los suyos sean «todos […] uno […] para que el mundo crea» (Jn 17,21). Delante del Señor, que quiere que seamos «perfectos en la unidad» (v. 23) no es posible escondernos más detrás de los pretextos de divergencias interpretativas ni tampoco detrás de siglos de historia y de tradiciones que nos han convertido en extraños. Como dijo aquí Su Santidad Juan Pablo II: «A este respecto no hay tiempo que perder. Nuestra comunión

225

en el único Señor Jesucristo, en el único Espíritu Santo y en el único bautismo, ya representa una realidad profunda y fundamental» (Discurso durante el encuentro ecuménico, 25 febrero 2000). En este sentido, no sólo existe un ecumenismo realizado con gestos, palabras y esfuerzo, sino también una comunión ya efectiva, que crece cada día en la relación viva con el Señor Jesús, se fundamenta en la fe profesada y se basa realmente en nuestro Bautismo, en el ser «criaturas nuevas» en él (cf. 2 Co 5,17): en definitiva, «un solo Señor, una sola fe, un solo bautismo» (Ef 4,5). De aquí tenemos que comenzar siempre, para apresurar el día tan esperado en el que estaremos en comunión plena y visible junto al altar del Señor.

En este camino apasionante, que —como la vida— no es siempre fácil ni lineal, pero que el Señor nos exhorta a seguir recorriendo, no estamos solos. Nos acompaña una multitud de Santos y Mártires que, ya plenamente unidos, nos animan a que seamos aquí en la tierra una imagen viviente de la «Jerusalén celeste» (Ga 4,26). Entre ellos, seguro que los que hoy se alegran de manera especial de nuestro encuentro son los santos Pedro y Marcos. Es grande el vínculo que los une. Basta pensar en el hecho de que san Marcos puso en el centro de su Evangelio la profesión de fe de Pedro: «Tu eres el Cristo». Fue la respuesta a la pregunta, siempre actual, de Jesús: «Y vosotros, ¿quién decís que soy?» (Mc 8,29). También hoy hay mucha gente que no sabe dar una respuesta a esta pregunta; faltan incluso personas que la propongan y sobre todo quien ofrezca como respuesta la alegría de conocer a Jesús, la misma alegría con la que tenemos la gracia de confesarlo juntos.

Estamos llamados a testimoniarlo juntos, a llevar al

226

mundo nuestra fe, sobre todo, como es propio de la fe: viviéndola, porque la presencia de Jesús se transmite con la vida y habla el lenguaje del amor gratuito y concreto. Coptos ortodoxos y Católicos podemos hablar cada vez más esta lengua común de la caridad: antes de comenzar un proyecto para hacer el bien, sería hermoso preguntarnos si podemos hacerlo con nuestros hermanos y hermanas que comparten la fe en Jesús. Así, edificando la comunión con el testimonio vivido en lo concreto de la vida cotidiana, el Espíritu no dejará de abrir caminos providenciales e inimaginables de unidad.

Con este espíritu apostólico constructivo, Vuestra Santidad sigue brindando una atención genuina y fraterna a la Iglesia copta católica: una cercanía que agradezco tanto y que se ha concretado en la creación del Consejo Nacional de las Iglesias Cristianas, para que los creyentes en Jesús puedan actuar siempre más unidos, en beneficio de toda la sociedad egipcia. Además, he apreciado mucho la generosa hospitalidad con la que acogió el XIII Encuentro de la Comisión mixta internacional para el diálogo teológico entre la Iglesia Católica y las Iglesias Ortodoxas Orientales, que tuvo lugar aquí el año pasado siguiendo vuestra invitación. Es un bonito signo que el encuentro siguiente se haya celebrado en Roma, como queriendo señalar una continuidad particular entre la sede de Marcos y la de Pedro.

En la Sagrada Escritura, Pedro corresponde en cierto modo al afecto de Marcos llamándolo «mi hijo» (1 P 5,13). Pero los vínculos fraternos del Evangelista y su actividad apostólica se extienden también a san Pablo el cual, antes de morir mártir en Roma, habla de lo útil que es Marcos para el ministerio (cf. 2 Tm 4,11) y lo menciona varias veces (cf. Flm 24; Col 4, 10). Caridad fraterna y comunión

227

de misión: estos son los mensajes que la Palabra divina y nuestros orígenes nos transmiten. Son las semillas evangélicas que con alegría seguimos cultivando y juntos, con la ayuda de Dios, procuramos que crezcan (cf. 1 Co 3,6-7).

Nuestro camino ecuménico crece de manera misteriosa y sin duda actual, gracias a un verdadero y propio ecumenismo de la sangre. San Juan escribe que Jesús vino «con agua y sangre» (1 Jn 5,6); quien cree en él, «vence al mundo» (1 Jn 5,5). Con agua y sangre: viviendo una vida nueva en nuestro mismo Bautismo, una vida de amor, siempre y por todos, también a costa de derramar la sangre. Cuántos mártires en esta tierra, desde los primeros siglos del Cristianismo, han vivido la fe de manera heroica y hasta el final, prefiriendo derramar su sangre antes que renegar del Señor y ceder a las lisonjas del mal o a la tentación de responder al mal con el mal. Así lo testimonia el venerable Martirologio de la Iglesia Copta. Aun recientemente, por desgracia, la sangre inocente de fieles indefensos ha sido derramada cruelmente: su sangre inocente nos une. Querido Hermano, igual que la Jerusalén celeste es una, así también nuestro martirologio es uno, y vuestros sufrimientos son también nuestros sufrimientos. Fortalecidos por vuestro testimonio, esforcémonos en oponernos a la violencia predicando y sembrando el bien, haciendo crecer la concordia y manteniendo la unidad, rezando para que los muchos sacrificios abran el camino a un futuro de comunión plena entre nosotros y de paz para todos.

La maravillosa historia de santidad de esta tierra no se debe sólo al sacrificio de los mártires. Apenas terminadas las antiguas persecuciones, surgió una nueva forma de vida que, ofrecida al Señor, nada retenía para sí: en el

228

desierto inició el monaquismo. Así, a los grandes signos que Dios obró en el pasado en Egipto y en el Mar Rojo (cf. Sal 106,21-22), siguió el prodigio de una vida nueva, que hizo florecer de santidad el desierto. Con veneración por este patrimonio común, he venido como peregrino a esta tierra, donde el Señor mismo ama venir: aquí, glorioso, bajó al monte Sinaí (cf. Ex 24,16); aquí, humilde, encontró refugio cuando era niño (cf. Mt 2,14).

Santidad, querido Hermano: que el mismo Señor nos conceda hoy seguir caminando juntos, como peregrinos de comunión y anunciadores de paz. Que en este camino nos lleve de la mano Aquella que acompañó aquí a Jesús y que la gran tradición teológica egipcia ha aclamado desde la antigüedad como Theotokos, Madre de Dios. En este título se unen admirablemente la humanidad y la divinidad, porque, en la Madre, Dios se hizo hombre para siempre. Que la Virgen Santa, que siempre nos conduce a Jesús, sinfonía perfecta de lo divino con lo humano, siga trayendo un poco de Cielo a nuestra tierra.

DECLARACIÓN CONJUNTA DE SU SANTIDAD FRANCISCO Y SU SANTIDAD TAWADROS II

1. Nosotros, Francisco, Obispo de Roma y Papa de la Iglesia Católica, y Tawadros II, Papa de Alejandría y Patriarca de la Sede de San Marcos, damos gracias a Dios en el Espíritu Santo porque nos ha concedido la gozosa oportunidad de encontrarnos una vez más para intercambiar nuestro abrazo fraternal y unirnos de nuevo en una misma oración. Damos gloria al Todopoderoso por los vínculos de fraternidad y amistad que unen la Sede de San Pedro y la Sede de San Marcos. El privilegio de estar juntos aquí en Egipto es una señal de que nuestra

229

relación es cada año más sólida, y de que seguimos creciendo en cercanía, fe y amor en Cristo nuestro Señor. Damos gracias a Dios por este amado Egipto, «patria que vive dentro de nosotros», como solía decir Su Santidad el Papa Shenouda III, «el pueblo bendecido por Dios» (cf. Is 19,25), con su antigua civilización faraónica, su herencia griega y romana, su tradición copta y su presencia islámica. Egipto es el lugar donde la Sagrada Familia encontró refugio, tierra de mártires y santos.

2. Nuestro profundo vínculo de amistad y fraternidad tiene su origen en la plena comunión que existía entre nuestras Iglesias en los primeros siglos y que se fue expresando de muchas maneras a través de los primeros Concilios Ecuménicos, remontándose al Concilio de Nicea en el año 325 y a la contribución del valeroso Padre de la Iglesia san Atanasio, que se ganó el título de «Defensor de la Fe». Nuestra comunión se manifestaba a través de la oración y de prácticas litúrgicas similares, de la veneración de los mismos mártires y santos, y a través del crecimiento y difusión del monaquismo, siguiendo el ejemplo del gran san Antonio, conocido como el Padre de todos los monjes.

Esta experiencia común de comunión antes de la separación reviste un significado especial para nuestros esfuerzos actuales, encaminados a restaurar la plena comunión. La mayor parte de las relaciones que existieron en los primeros siglos entre la Iglesia Católica y la Iglesia Copta Ortodoxa han continuado hasta nuestros días, a pesar de las divisiones, y han sido recientemente revitalizadas. Suponen un desafío para que intensifiquemos nuestros esfuerzos comunes y perseveremos en la búsqueda de la unidad visible en la diversidad, bajo la guía del Espíritu Santo.

230

3. Recordamos con gratitud el histórico encuentro que tuvo lugar hace cuarenta y cuatro años entre nuestros predecesores, el Papa Pablo VI y el Papa Shenouda III, en un abrazo de paz y fraternidad, después de muchos siglos, cuando nuestros mutuos vínculos de amor no fueron capaces de expresarse a causa de la distancia que había surgido entre nosotros. La Declaración Común que firmaron el 10 de mayo de 1973 representó un hito en el camino del ecumenismo y sirvió como punto de partida para la Comisión para el Diálogo Teológico entre nuestras Iglesias, que ha dado muchos frutos y ha abierto el camino para un diálogo más amplio entre la Iglesia Católica y la entera familia de las Iglesias Ortodoxas Orientales. En esa Declaración, nuestras Iglesias reconocieron que, de acuerdo con la tradición apostólica, profesan «una misma fe en un solo Dios Uno y Trino» y «la divinidad del Unigénito Hijo Encarnado de Dios... Dios perfecto con respecto a su divinidad, y perfecto hombre con respecto a su humanidad». También se reconoció que «la vida divina nos es dada y alimentada a través de los siete sacramentos» y que «veneramos a la Virgen María, Madre de la Luz Verdadera», la «Theotokos».

4. Con profunda gratitud recordamos nuestro encuentro fraterno en Roma, el 10 de mayo de 2013, y el establecimiento del 10 de mayo como el día en el que cada año profundizamos la amistad y la fraternidad entre nuestras Iglesias. Este renovado espíritu de cercanía nos ha permitido discernir una vez más que el vínculo que nos mantiene unidos lo recibimos de nuestro único Señor el día de nuestro Bautismo. Porque es a través del Bautismo que nos convertimos en miembros del único Cuerpo de Cristo que es la Iglesia (cf.1Co 12,13). Esta herencia común es la base de nuestra peregrinación hacia la plena comunión, a medida que crecemos en el amor

231

y la reconciliación.

5. Somos conscientes de que en esta peregrinación aún nos queda mucho camino por recorrer, sin embargo, no podemos ignorar lo mucho que ya hemos avanzado. Recordamos, en particular, el encuentro entre el Papa Shenouda III y san Juan Pablo II que, durante el Gran Jubileo del año 2000, vino a Egipto como peregrino. Estamos decididos a seguir sus pasos, movidos por el amor a Cristo, Buen Pastor, con la profunda convicción de que caminando juntos crecemos en la unidad. Que sepamos encontrar nuestra fuerza en Dios, fuente perfecta de comunión y amor.

6. Este amor encuentra su expresión más profunda en la oración común. Cuando los cristianos oran juntos, se dan cuenta de que lo que los une es mucho más de lo que los divide. Nuestro anhelo de unidad se inspira en la oración de Cristo «que todos sean uno» (Jn 17,21). Profundicemos nuestras raíces comunes en la única fe apostólica, rezando juntos y buscando traducciones comunes de la Oración del Señor y también una fecha común para la celebración de la Pascua.

7. Mientras caminamos hacia el día bendito en que finalmente podamos reunirnos en torno a la misma mesa Eucarística, podemos cooperar en muchas áreas y demostrar de manera tangible lo mucho que ya nos une. Podemos dar juntos un testimonio de los valores fundamentales como la santidad y la dignidad de la vida humana, la santidad del matrimonio y de la familia, y el respeto por toda la creación, que Dios nos ha confiado. Frente a muchos desafíos actuales como la secularización y la globalización de la indiferencia, estamos llamados a ofrecer una respuesta común cimentada en los valores del Evangelio y en los tesoros de nuestras respectivas

232

tradiciones. A este respecto, nos sentimos animados a profundizar en el estudio de los Padres Orientales y Latinos, y a promover un fecundo intercambio en la vida pastoral, principalmente en la catequesis y en el mutuo enriquecimiento espiritual entre comunidades monásticas y religiosas.

8. Nuestro testimonio cristiano compartido es una señal, llena de gracia, de reconciliación y esperanza para la sociedad egipcia y sus instituciones, una semilla plantada para que produzca frutos de justicia y de paz. Puesto que creemos que todos los seres humanos son creados a imagen de Dios, nos afanamos para que la tranquilidad y la concordia sean una realidad de la coexistencia pacífica entre cristianos y musulmanes, dando así testimonio de lo mucho que Dios desea la unidad y armonía de toda la familia humana y la igual dignidad de todo ser humano. Compartimos también la misma preocupación por el bienestar y el futuro de Egipto. Todos los miembros de la sociedad tienen el derecho y el deber de participar plenamente en la vida de la nación, pudiendo disfrutar de una ciudadanía plena y equitativa, y colaborar en la construcción de su país. La libertad religiosa, incluida la libertad de conciencia, arraigada en la dignidad de la persona, es la piedra angular de todas las demás libertades. Es un derecho sagrado e inalienable.

9. Intensifiquemos nuestra incesante oración por todos los cristianos de Egipto y de todo el mundo y, especialmente, por los de Oriente Medio. Las trágicas experiencias y la sangre derramada por nuestros fieles, que han sido perseguidos y asesinados por la única razón de ser cristianos, nos recuerdan aún más que el ecumenismo del martirio es el que nos une y nos anima en el camino hacia la paz y la reconciliación. Porque como

233

escribe san Pablo: «Si un miembro sufre, todos sufren con él» (1Co 12, 26).

10. El misterio de Jesús, que murió y resucitó por amor, está en el corazón de nuestro camino hacia la plena unidad. Una vez más, los mártires son quienes nos guían. En la Iglesia primitiva, la sangre de los mártires fue semilla de nuevos cristianos. Así también en nuestros días, la sangre de tantos mártires será semilla de unidad entre todos los discípulos de Cristo, signo e instrumento de comunión y paz para el mundo.

11. En obediencia a la acción del Espíritu Santo que santifica a la Iglesia, la custodia a lo largo de los siglos y la conduce hacia la unidad plena, aquella unidad por la que oró Jesucristo:

Hoy, nosotros, Papa Francisco y Papa Tawadros II, para complacer al corazón del Señor Jesús, así como también al de nuestros hijos e hijas en la fe, declaramos mutuamente que, con una misma mente y un mismo corazón, procuraremos sinceramente no repetir el bautismo a ninguna persona que haya sido bautizada en algunas de nuestras Iglesias y quiera unirse a la otra. Esto lo confesamos en obediencia a las Sagradas Escrituras y a la fe de los tres Concilios Ecuménicos reunidos en Nicea, Constantinopla y Éfeso.

Pedimos a Dios nuestro Padre que nos guíe, con los tiempos y los medios que el Espíritu Santo elija, a la plena unidad en el Cuerpo místico de Cristo.

12. Sigamos pues las enseñanzas y el ejemplo del apóstol Pablo, que escribe: «[Esforzaos] en mantener la unidad del Espíritu con el vínculo de la paz. Un solo cuerpo y un solo Espíritu, como una sola es la esperanza de la vocación

234

a la que habéis sido convocados. Un Señor, una fe, un bautismo. Un Dios, Padre de todos, que está sobre todos, actúa por medio de todos y está en todos» (Ef 4, 3-6).

Oración ecuménica espontánea

Señor Jesús, te pido que nos bendigas. Que bendigas a mi hermano el Papa Tawadros II. Que bendigas a todos mis hermanos Obispos que estamos aquí. Que bendigas a todos mis hermanos cristianos, y que nos lleves por el camino de la caridad y del trabajar juntos hacia la mesa de la Eucaristía. Amén.


235

VIAJE APOSTÓLICO DEL PAPA FRANCISCO A EGIPTO (28-29 DE ABRIL DE 2017)

DISCURSO DEL SANTO PADRE A LOS PARTICIPANTES EN LA CONFERENCIA

INTERNACIONAL PARA LA PAZ

Al-Azhar Conference Centre, El Cairo Viernes 28 de abril de 2017

Al Salamò Alaikum!

Es para mí un gran regalo estar aquí, en este lugar, y comenzar mi visita a Egipto encontrándome con vosotros en el ámbito de esta Conferencia Internacional para la Paz. Agradezco a mi hermano, al Gran Imán, por haberla proyectado y organizado, y por su amabilidad al invitarme. Quisiera compartir algunas reflexiones, tomándolas de la gloriosa historia de esta tierra, que a lo largo de los siglos se ha manifestado al mundo como tierra de civilización y tierra de alianzas.

Tierra de civilización. Desde la antigüedad, la civilización que surgió en las orillas del Nilo ha sido sinónimo de cultura. En Egipto ha brillado la luz del conocimiento, que ha hecho germinar un patrimonio cultural de valor inestimable, hecho de sabiduría e ingenio, de adquisiciones matemáticas y astronómicas, de admirables figuras arquitectónicas y artísticas. La búsqueda del conocimiento y la importancia de la educación han sido iniciativas que los antiguos habitantes de esta tierra han llevado a cabo produciendo un gran progreso. Se trata de iniciativas necesarias también para el futuro, iniciativas de paz y por la paz, porque no habrá paz sin una adecuada educación de las jóvenes generaciones. Y

236

no habrá una adecuada educación para los jóvenes de hoy si la formación que se les ofrece no es conforme a la naturaleza del hombre, que es un ser abierto y relacional.

La educación se convierte de hecho en sabiduría de vida cuando consigue que el hombre, en contacto con Aquel que lo trasciende y con cuanto lo rodea, saque lo mejor de sí mismo, adquiriendo una identidad no replegada sobre sí misma. La sabiduría busca al otro, superando la tentación de endurecerse y encerrarse; abierta y en movimiento, humilde y escudriñadora al mismo tiempo, sabe valorizar el pasado y hacerlo dialogar con el presente, sin renunciar a una adecuada hermenéutica. Esta sabiduría favorece un futuro en el que no se busca la prevalencia de la propia parte, sino que se mira al otro como parte integral de sí mismo; no deja, en el presente, de identificar oportunidades de encuentro y de intercambio; del pasado, aprende que del mal sólo viene el mal y de la violencia sólo la violencia, en una espiral que termina aislando. Esta sabiduría, rechazando toda ansia de injusticia, se centra en la dignidad del hombre, valioso a los ojos de Dios, y en una ética que sea digna del hombre, rechazando el miedo al otro y el temor de conocer a través de los medios con los que el Creador lo ha dotado[1].

Precisamente en el campo del diálogo, especialmente interreligioso, estamos llamados a caminar juntos con la convicción de que el futuro de todos depende también del encuentro entre religiones y culturas. En este sentido, el trabajo del Comité mixto para el Diálogo entre el Pontificio Consejo para el Diálogo Interreligioso y el Comité de Al-Azhar para el Diálogo representa un ejemplo concreto y alentador. El diálogo puede ser favorecido si se conjugan bien tres indicaciones fundamentales: el deber de la

237

identidad, la valentía de la alteridad y la sinceridad de las intenciones. El deber de la identidad, porque no se puede entablar un diálogo real sobre la base de la ambigüedad o de sacrificar el bien para complacer al otro. La valentía de la alteridad, porque al que es diferente, cultural o religiosamente, no se le ve ni se le trata como a un enemigo, sino que se le acoge como a un compañero de ruta, con la genuina convicción de que el bien de cada uno se encuentra en el bien de todos. La sinceridad de las intenciones, porque el diálogo, en cuanto expresión auténtica de lo humano, no es una estrategia para lograr segundas intenciones, sino el camino de la verdad, que merece ser recorrido pacientemente para transformar la competición en cooperación.

Educar, para abrirse con respeto y dialogar sinceramente con el otro, reconociendo sus derechos y libertades fundamentales, especialmente la religiosa, es la mejor manera de construir juntos el futuro, de ser constructores de civilización. Porque la única alternativa a la barbarie del conflicto es la cultura del encuentro, no hay otra manera. Y con el fin de contrarrestar realmente la barbarie de quien instiga al odio e incita a la violencia, es necesario acompañar y ayudar a madurar a las nuevas generaciones para que, ante la lógica incendiaria del mal, respondan con el paciente crecimiento del bien: jóvenes que, como árboles plantados, estén enraizados en el terreno de la historia y, creciendo hacia lo Alto y junto a los demás, transformen cada día el aire contaminado de odio en oxígeno de fraternidad.

En este desafío de civilización tan urgente y emocionante, cristianos y musulmanes, y todos los creyentes, estamos llamados a ofrecer nuestra aportación: «Vivimos bajo el sol de un único Dios misericordioso. [...] Así, en el

238

verdadero sentido podemos llamarnos, los unos a los otros, hermanos y hermanas [...], porque sin Dios la vida del hombre sería como el cielo sin el sol»[2]. Salga pues el sol de una renovada hermandad en el nombre de Dios; y de esta tierra, acariciada por el sol, despunte el alba de una civilización de la paz y del encuentro. Que san Francisco de Asís, que hace ocho siglos vino a Egipto y se encontró con el Sultán Malik al Kamil, interceda por esta intención.

Tierra de alianzas. Egipto no sólo ha visto amanecer el sol de la sabiduría, sino que su tierra ha sido también iluminada por la luz multicolor de las religiones. Aquí, a lo largo de los siglos, las diferencias de religión han constituido «una forma de enriquecimiento mutuo del servicio a la única comunidad nacional»[3]. Creencias religiosas diferentes se han encontrado y culturas diversas se han mezclado sin confundirse, reconociendo la importancia de aliarse para el bien común. Alianzas de este tipo son cada vez más urgentes en la actualidad. Para hablar de ello, me gustaría utilizar como símbolo el «Monte de la Alianza» que se yergue en esta tierra. El Sinaí nos recuerda, en primer lugar, que una verdadera alianza en la tierra no puede prescindir del Cielo, que la humanidad no puede pretender encontrar la paz excluyendo a Dios de su horizonte, ni tampoco puede tratar de subir la montaña para apoderarse de Dios (cf. Ex 19,12).

Se trata de un mensaje muy actual, frente a esa peligrosa paradoja que persiste en nuestros días, según la cual por un lado se tiende a reducir la religión a la esfera privada, sin reconocerla como una dimensión constitutiva del ser humano y de la sociedad y, por el otro, se confunden la esfera religiosa y la política sin

239

distinguirlas adecuadamente. Existe el riesgo de que la religión acabe siendo absorbida por la gestión de los asuntos temporales y se deje seducir por el atractivo de los poderes mundanos que en realidad sólo quieren instrumentalizarla. En un mundo en el que se han globalizado muchos instrumentos técnicos útiles, pero también la indiferencia y la negligencia, y que corre a una velocidad frenética, difícil de sostener, se percibe la nostalgia de las grandes cuestiones sobre el sentido de la vida, que las religiones saben promover y que suscitan la evocación de los propios orígenes: la vocación del hombre, que no ha sido creado para consumirse en la precariedad de los asuntos terrenales sino para encaminarse hacia el Absoluto al que tiende. Por estas razones, sobre todo hoy, la religión no es un problema sino parte de la solución: contra la tentación de acomodarse en una vida sin relieve, donde todo comienza y termina en esta tierra, nos recuerda que es necesario elevar el ánimo hacia lo Alto para aprender a construir la ciudad de los hombres.

En este sentido, volviendo con la mente al Monte Sinaí, quisiera referirme a los mandamientos que se promulgaron allí antes de ser escritos en la piedra[4]. En el corazón de las «diez palabras» resuena, dirigido a los hombres y a los pueblos de todos los tiempos, el mandato «no matarás» (Ex 20,13). Dios, que ama la vida, no deja de amar al hombre y por ello lo insta a contrastar el camino de la violencia como requisito previo fundamental de toda alianza en la tierra. Siempre, pero sobre todo ahora, todas las religiones están llamadas a poner en práctica este imperativo, ya que mientras sentimos la urgente necesidad de lo Absoluto, es indispensable excluir cualquier absolutización que justifique cualquier forma de violencia. La violencia, de hecho, es la negación de toda auténtica religiosidad.

240

Como líderes religiosos estamos llamados a desenmascarar la violencia que se disfraza de supuesta sacralidad, apoyándose en la absolutización de los egoísmos antes que en una verdadera apertura al Absoluto. Estamos obligados a denunciar las violaciones que atentan contra la dignidad humana y contra los derechos humanos, a poner al descubierto los intentos de justificar todas las formas de odio en nombre de las religiones y a condenarlos como una falsificación idolátrica de Dios: su nombre es santo, él es el Dios de la paz, Dios salam[5]. Por tanto, sólo la paz es santa y ninguna violencia puede ser perpetrada en nombre de Dios porque profanaría su nombre.

Juntos, desde esta tierra de encuentro entre el cielo y la tierra, de alianzas entre los pueblos y entre los creyentes, repetimos un «no» alto y claro a toda forma de violencia, de venganza y de odio cometidos en nombre de la religión o en nombre de Dios. Juntos afirmamos la incompatibilidad entre la fe y la violencia, entre creer y odiar. Juntos declaramos el carácter sagrado de toda vida humana frente a cualquier forma de violencia física, social, educativa o psicológica. La fe que no nace de un corazón sincero y de un amor auténtico a Dios misericordioso es una forma de pertenencia convencional o social que no libera al hombre, sino que lo aplasta. Digamos juntos: Cuanto más se crece en la fe en Dios, más se crece en el amor al prójimo.

Sin embargo, la religión no sólo está llamada a desenmascarar el mal sino que lleva en sí misma la vocación a promover la paz, probablemente hoy más que nunca[6]. Sin caer en sincretismos conciliadores[7], nuestra tarea es la de rezar los unos por los otros, pidiendo a Dios el don de la paz, encontrarnos, dialogar y promover la armonía

241

con un espíritu de cooperación y amistad. Nosotros, omo cristianos —y yo soy cristiano— «no podemos invocar a Dios, Padre de todos los hombres, si nos negamos a conducirnos fraternalmente con algunos hombres, creados a imagen de Dios»[8]. Hermanos de todos. Más aún, reconocemos que inmersos en una lucha constante contra el mal, que amenaza al mundo para que «no sea ya ámbito de una auténtica fraternidad», «a los que creen en la caridad divina les da la certeza de que abrir a todos los hombres los caminos del amor y esforzarse por instaurar la fraternidad universal no son cosas inútiles»[9]. Por el contrario, son esenciales: En realidad, no sirve de mucho levantar la voz y correr a rearmarse para protegerse: hoy se necesitan constructores de paz, no de armas; hoy se necesitan constructores de paz, no provocadores de conflictos; bomberos y no incendiarios; predicadores de reconciliación y no vendedores de destrucción.

Asistimos perplejos al hecho de que, mientras por un lado nos alejamos de la realidad de los pueblos, en nombre de objetivos que no tienen en cuenta a nadie, por el otro, como reacción, surgen populismos demagógicos que ciertamente no ayudan a consolidar la paz y la estabilidad. Ninguna incitación a la violencia garantizará la paz, y cualquier acción unilateral que no ponga en marcha procesos constructivos y compartidos, en realidad, sólo beneficia a los partidarios del radicalismo y de la violencia.

Para prevenir los conflictos y construir la paz es esencial trabajar para eliminar las situaciones de pobreza y de explotación, donde los extremismos arraigan fácilmente, así como evitar que el flujo de dinero y armas llegue a los que fomentan la violencia. Para ir más a la raíz, es necesario detener la proliferación de armas que, si se

242

siguen produciendo y comercializando, tarde o temprano llegarán a utilizarse. Sólo sacando a la luz las turbias maniobras que alimentan el cáncer de la guerra se pueden prevenir sus causas reales. A este compromiso urgente y grave están obligados los responsables de las naciones, de las instituciones y de la información, así como también nosotros responsables de cultura, llamados por Dios, por la historia y por el futuro a poner en marcha —cada uno en su propio campo— procesos de paz, sin sustraerse a la tarea de establecer bases para una alianza entre pueblos y estados. Espero que, con la ayuda de Dios, esta tierra noble y querida de Egipto pueda responder aún a su vocación de civilización y de alianza, contribuyendo a promover procesos de paz para este amado pueblo y para toda la región de Oriente Medio.

Al Salamò Alaikum!

[1]«Por otra parte, una ética de fraternidad y de coexistencia pacífica entre las personas y entre los pueblos no puede basarse sobre la lógica del miedo, de la violencia y de la cerrazón, sino sobre la responsabilidad, el respeto y el diálogo sincero»: Mensaje para la Jornada Mundial de la Paz 2017. La no violencia: un estilo de una política para la paz, 5.[2] Juan Pablo II, Discurso a las autoridades musulmanas, Kaduna–Nigeria (14 febrero 1982).[3] Id., Discurso durante la ceremonia de bienvenida, El Cairo (24 febrero 2000).[4] «Fueron escritos en el corazón del hombre como ley moral universal, válida en todo tiempo y en todo lugar». Estos ofrecen la «base auténtica para la vida de las personas, de las sociedades y de las naciones. Hoy, como siempre,son el único futuro de la familia humana. Salvan

243

al hombre de la fuerza destructora del egoísmo, del odio y de la mentira. Señalan todos los falsos dioses que lo esclavizan: el amor a sí mismo que excluye a Dios, el afán de poder y placer que altera el orden de la justicia y degrada nuestra dignidad humana y la de nuestro prójimo»: Id., Homilía en la celebración de la Palabra en el Monte Sinaí, Monasterio de Santa Catalina (26 febrero 2000).[5] Cf. Discurso en la Mezquita Central de Koudoukou, Bangui-República Centroafricana (30 noviembre 2015).[6] «Probablemente más que nunca en la historia ha sido puesto en evidencia ante todos el vínculo intrínseco que existe entre una actitud religiosa auténtica y el gran bien de la paz» (Juan Pablo II, Discurso a los Representantes de las Iglesias y de Comunidades eclesiales cristianas y de las religiones mundiales, Asís (27 octubre 1986).[7] Cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 251.[8] Conc. Ecum. Vat. II, Declaración Nostra aetate, 5.[9] Id., Const. past. Gaudium et spes, 37-38.


244

PEREGRINACIÓN DEL PAPA FRANCISCO AL SANTUARIO DE NUESTRA SEÑORA DE FÁTIMA con ocasión del centenario de las apariciones de la

Virgen María en la Cova da Iria (12-13 de mayo de 2017)

SANTA MISA CON EL RITO DE CANONIZACIÓN DE LOS BEATOS FRANCISCO MARTO Y JACINTA

MARTO

HOMILÍA DEL SANTO PADRE

Atrio del Santuario de Fátima Sábado 13 de mayo de 2017

«Un gran signo apareció en el cielo: una mujer vestida del sol», dice el vidente de Patmos en el Apocalipsis (12,1), señalando además que ella estaba a punto de dar a luz a un hijo. Después, en el Evangelio, hemos escuchado cómo Jesús le dice al discípulo: «Ahí tienes a tu madre» (Jn 19,27). Tenemos una Madre, una «Señora muy bella», comentaban entre ellos los videntes de Fátima mientras regresaban a casa, en aquel bendito 13 de mayo de hace cien años. Y, por la noche, Jacinta no pudo contenerse y reveló el secreto a su madre: «Hoy he visto a la Virgen». Habían visto a la Madre del cielo. En la estela de luz que seguían con sus ojos, se posaron los ojos de muchos, pero…estos no la vieron. La Virgen Madre no vino aquí para que nosotros la viéramos: para esto tendremos toda la eternidad, a condición de que vayamos al cielo, por supuesto.

Pero ella, previendo y advirtiéndonos sobre el peligro del infierno al que nos lleva una vida “a menudo propuesta e impuesta” sin Dios y que profana a Dios en sus criaturas,

245

vino a recordarnos la Luz de Dios que mora en nosotros y nos cubre, porque, como hemos escuchado en la primera lectura, «fue arrebatado su hijo junto a Dios» (Ap 12,5). Y, según las palabras de Lucía, los tres privilegiados se encontraban dentro de la Luz de Dios que la Virgen irradiaba. Ella los rodeaba con el manto de Luz que Dios le había dado. Según el creer y el sentir de muchos peregrinos —por no decir de todos—, Fátima es sobre todo este manto de Luz que nos cubre, tanto aquí como en cualquier otra parte de la tierra, cuando nos refugiamos bajo la protección de la Virgen Madre para pedirle, como enseña la Salve Regina, «muéstranos a Jesús».

Queridos Peregrinos, tenemos una Madre, tenemos una Madre! Aferrándonos a ella como hijos, vivamos de la esperanza que se apoya en Jesús, porque, como hemos escuchado en la segunda lectura, «los que reciben a raudales el don gratuito de la justificación reinarán en la vida gracias a uno solo, Jesucristo» (Rm 5,17). Cuando Jesús subió al cielo, llevó junto al Padre celeste a la humanidad “nuestra humanidad” que había asumido en el seno de la Virgen Madre, y que nunca dejará. Como un ancla, fijemos nuestra esperanza en esa humanidad colocada en el cielo a la derecha del Padre (cf. Ef 2,6). Que esta esperanza sea el impulso de nuestra vida. Una esperanza que nos sostenga siempre, hasta el último suspiro.

Con esta esperanza, nos hemos reunido aquí para dar gracias por las innumerables bendiciones que el Cielo ha derramado en estos cien años, y que han transcurrido bajo el manto de Luz que la Virgen, desde este Portugal rico en esperanza, ha extendido hasta los cuatro ángulos de la tierra. Como un ejemplo para nosotros, tenemos ante los ojos a san Francisco Marto y a santa Jacinta,

246

a quienes la Virgen María introdujo en el mar inmenso de la Luz de Dios, para que lo adoraran. De ahí recibían ellos la fuerza para superar las contrariedades y los sufrimientos. La presencia divina se fue haciendo cada vez más constante en sus vidas, como se manifiesta claramente en la insistente oración por los pecadores y en el deseo permanente de estar junto a «Jesús oculto» en el Sagrario.

En sus Memorias (III, n.6), sor Lucía da la palabra a Jacinta, que había recibido una visión: «¿No ves muchas carreteras, muchos caminos y campos llenos de gente que lloran de hambre por no tener nada para comer? ¿Y el Santo Padre en una iglesia, rezando delante del Inmaculado Corazón de María? ¿Y tanta gente rezando con él?». Gracias por haberme acompañado. No podía dejar de venir aquí para venerar a la Virgen Madre, y para confiarle a sus hijos e hijas. Bajo su manto, no se pierden; de sus brazos vendrá la esperanza y la paz que necesitan y que yo suplico para todos mis hermanos en el bautismo y en la humanidad, en particular para los enfermos y los discapacitados, los encarcelados y los desocupados, los pobres y los abandonados. Queridos hermanos: pidamos a Dios, con la esperanza de que nos escuchen los hombres, y dirijámonos a los hombres, con la certeza de que Dios nos ayuda.

En efecto, él nos ha creado como una esperanza para los demás, una esperanza real y realizable en el estado de vida de cada uno. Al «pedir» y «exigir» de cada uno de nosotros el cumplimiento de los compromisos del propio estado (Carta de sor Lucía, 28 de febrero de 1943), el cielo activa aquí una auténtica y precisa movilización general contra esa indiferencia que nos enfría el corazón y agrava nuestra miopía. No queremos ser una esperanza

247

abortada. La vida sólo puede sobrevivir gracias a la generosidad de otra vida. «Si el grano de trigo no cae en tierra y muere, queda infecundo; pero si muere, da mucho fruto» (Jn 12,24): lo ha dicho y lo ha hecho el Señor, que siempre nos precede. Cuando pasamos por alguna cruz, él ya ha pasado antes. De este modo, no subimos a la cruz para encontrar a Jesús, sino que ha sido él el que se ha humillado y ha bajado hasta la cruz para encontrarnos a nosotros y, en nosotros, vencer las tinieblas del mal y llevarnos a la luz.

Que, con la protección de María, seamos en el mundo centinelas que sepan contemplar el verdadero rostro de Jesús Salvador, que brilla en la Pascua, y descubramos de nuevo el rostro joven y hermoso de la Iglesia, que resplandece cuando es misionera, acogedora, libre, fiel, pobre de medios y rica de amor.


248

Crònica de l’Església de MallorcaMaig 2017


01. Les vuit parròquies de la Unitat Pastoral de la Mare de Déu (Inca) han canalitzat l’almoina peni-tencial d’aquesta Quares-ma per ajudar els refugiats de Síria, mitjançant unes paperetes que compor-taven prendre part en la rifa d’un xot. Han recollit 7.012’00 € sumant-hi les aportacions que han fet els Rotary d’Inca i l’Ajun-tament de Selva.Comença, a la Basílica de Sant Francesc de Palma, la X Setmana Interna-cional d’Orgue P. Antoni Martorell. Avui ha tocat la mestra anglesa Katherine Dienes-Williams.

02. “Es Rebost” de Càritas Inca va fent passes per convertir-se en un centre de distribució d’aliments per punts, al qual podran anar les famílies de la Uni-tat Pastoral per recollir,

segons els punts que els seran assignats, aquells aliments que necessiten. Ha informat que durant l’any 2016 es repartiren 963 bosses d’aliments i que ha arribat a 182 famí-lies.Al Casal de la Verge de l’Esperança ha mort la Re-ligiosa Franciscana Sor Maciana Seguí i Cerdó (Muro 24.06.1920).El músic italià Alessandro Bianchi ha fet les delíci-es dels participants en la X Setmana Internacional d’Orgue.

03. La Comissió Diocesana de Centres d’Església ha organitzat, a Lluc, la vui-tena edició de “Junts per l’esport”, en la qual han participat 500 alumnes dels 9 col·legis que admi-nistra. A més de fomentar la convivència i l’amistat entre els alumnes, s’inci-

249

deix a fomentar els valors positius per a la nostra so-cietat.Han acabat, a Burgos, les XLII Jornades de Vicaris de Pastoral, en les quals han participat Mons. Tal-tavull, com a President sortint de la Comissió Episcopal de Pastoral de la CEE, i els Delegats Mn. Vadell i Mn. Gual.Ha començat, en el temple dels PP. Mercedaris, el tri-du a Sant Pere Nolasc.El Sr. Bartomeu Manresa i la Banda Municipal de Pal-ma han estat els convidats en la X Setmana Internaci-onal d’Orgue.De forma sobtada ha mort, al Convent de Sant Fran-cesc de Palma, el P. Barto-meu Pont TOR.

04. Han començat, en la parròquia de Santa Creu, les celebracions que es fa-ran enguany en l’avinente-sa del tercer centenari del naixement del Tinent Ge-neral de l’Armada Antoni Barceló i Pont de la Terra (1717-1797), devot feligrès i gran benefactor d’aquella

parròquia.Cada primer dijous de mes una vintena d’adoradors de Lloret de Vistalegre es reuneixen a l’església, fan una celebració de la Paraula, combreguen i fan una hora de vetlla davant el Santíssim, d’aquesta manera perdura, en mans laiques, l’Adoració Noctur-na que allà es fundà l’any 1963, en l’avinentesa dels 50 anys de l’erecció de la parròquia (1913).Al Casal de Son Bono s’ha projectat el film Las horas d’Stephen Daldry (2003), seguit d’un sucós cinefò-rum.Després de la guerra, el prestigiós llatinista i an-tic Cronista de la nostra Església, Mn. Bartomeu Bosch i Samsó (1893-1968), fundava, al Terreno, el Col·legi de la Immacu-lada i el posava en mans del naixent Institut Secu-lar Aliança en Jesús per Maria, al qual pertanyien les seves nebodes Catali-na i Concepció Fernández i Bosch, que, ajudades pel seu germà Miquel, tan be-

250

llament hi han treballat; ara l’han posat en mans de l’Església de Mallorca, per aquesta raó avui el Delegat General per a l’Ensenya-ment l’ha acceptat, en un simpàtic acte, que ha co-mençat en el temple parro-quial del Terreno, on Mn. Miquel Gual ha presidit una celebració eucarística, on han participat més de tres-centes persones en-tre professorat, alumnes i antics alumnes. S’han recordat els inicis i el fe-cund aprenentatge que es feia de: francès, alemany, anglès, música, ballet, gimnàstica, mecanografia, taquigrafia. Hi han passat alumnes de més de 42 na-cionalitats, que han gaudit de la retrobada i del nou camí que emprèn l’estima-da institució docent.El Mestre alemany Hans Leitner ha ofert el concert d’aquest vespre a la Basíli-ca de Sant Francesc.

05. El Dr. Xabier Pikaza Ibarrondo, convidat per la Delegació Diocesana d’En-senyament, ha començat,

al Seminari Nou, un curs sobre “Viure i ensenyar la Religió”.La parròquia de Corpus Christi, per ajudar la par-ròquia de Pachacámac, ha organitzat el I Festival de Primavera, en el qual, entre activitats musicals i gastronòmiques, han re-captat 600 € per aquella parròquia peruana.Ha retornat de Barcelona l’Administrador Apostò-lic i s’ha pogut reunir amb els membres de la Delega-ció de Catequesi i amb el Col·legi de Consultors i ha administrat el sagrament de la Confirmació a la par-ròquia de la Colònia de Sant Jordi.L’organista francès Sr. Jean Pierre Lecaudey, amb l’Orquestra del Conserva-tori de les Illes Balears, ha ofert el concert de la X Setmana Internacional d’Orgue P. Martorell a la Basílica de Sant Francesc.

06. Mons. Taltavull ha presidit la Missa conven-tual de la Seu, que ha es-tat oferta en sufragi del

251

recentment finat P. Barto-meu Pont TOR, i ha tingut l’avinentesa de reunir-se amb el Capítol.La vila de Petra ha acollit una jornada per a cate-quistes, organitzada per la Delegació de Catequesi i pel Seminari, tenint per lema el de la Jornada Mun-dial de Pregària per a les Vocacions: “Valents amb l’Esperit: Envia’m”. En el teatre Es Quarter Mn. Bruno Bérchez ha parlat “com ajudar a plantejar-se i acompanyar la vocació dels infants i joves”. L’Ad-ministrador Apostòlic ha fet una conferència als catequistes. Hi ha hagut un taller vocacional. Ho-rabaixa Mons. Taltavull ha presidit la celebració euca-rística en el temple parro-quial, en la qual ha confe-rit els ministeris de Lector i Acòlit al candidat al Di-aconat permanent Sr. Ro-ger Fernández i Balaguer. Aquesta venturosa diada ha acabat amb un sopar a la fresca davant la Recto-ria del poble.Ha seguit, al Seminari

Nou, el curs que dicta el Dr. Pikaza.La Fundació Concòrdia ha dut a terme, a la Real, un dinar solidari i el XIII Concert d’Havaneres.

07. Diumenge del Bon Pastor i Jornada de pre-gàries per a les Vocacions amb el lema “Valents amb l’Esperit. Envia’m”.Quaranta famílies han participat, aquest cap de setmana, a la trobada que ha organitzat la parròquia de Llucmajor a la Colònia de Sant Jordi, per anar creixent en el procés de fe que han iniciat.Els PP. Caputxins han ce-lebrat també avui la festa de la Divina Pastora, tot reflexionant en la jornada litúrgica del Bon Pastor. Llurs terciaris han celebrat avui també el seu pancari-tat pasqual pujant al San-tuari de la Bonanova.L’organista francès David Cassan ha participat en el III Festival d’Orgue, que se celebra en el temple conventual de Sant Fran-cesc d’Inca.

252

De matinet l’Administra-dor Apostòlic ha sortit cap a Barcelona.

08. Uns cinquanta profes-sors de Religió de les esco-les públiques han visitat la vila de Valldemossa, i guiats pel Rector del poble, han pogut conèixer la Car-toixa, el temple parroqui-al i la casa natal de Santa Catalina Tomàs.Ha mort la Religiosa Fran-ciscana Sor Agnès Man-resa i Taberner (s’Horta 08.03.1918).

09. Els Blauets de Lluc són pel món i avui han donat un concert a la Ca-tedral de Reims (França). Els cantadorets d’allà han cantat 20 minuts per do-nar pas als Blauets que n’han cantat 40. la Sibil·la i l’Anunci de l’Àngel han captivat els oients fran-cesos, que han demostrat una fina sensibilitat per a l’Escolania més antiga d’Europa.

10. Les Associacions de la tercera edat comencen a

pujar a Lluc per fer el Mes de Maria davant la Patro-na de Mallorca.És a Mallorca, convidat per la plataforma “Enlla-ça’t per la Justícia”, l’Ar-quebisbe de Huancayo (Perú), Mons. Pedro R. Barreto Jimeno SJ I va explicant el tema “Ecologia Integral des de la Laudato Si’”. Avui ha parlat a Ca na Vallespina (Manacor)

11. 1.091 alumnes de les sis escoles que tenen les Religioses Franciscanes han pujat a Lluc per resar a la Mare de Déu i fer la cloenda de la reflexió que, durant aquest curs, els ha d’anar guiant. “La Terra: ca teva, ca meva, ca nos-tra”.La Institució Teresiana, al centre de Cultura Sa Nos-tra, ha fet la presentació de “la proposta educati-va de Pedro Poveda”. La Dra. Margarita Bartolomé Pina ha fet la conferència introductòria.El P. Jordi Llompart TOR, a la parròquia de Sant Ferran, ha seguit les se-

253

ves catequesis: “Conocer y vivir los valores: Valores para construir el futuro”.L’Arquebisbe de Huan-cayo ha parlat, al centre parroquial de Santa Maria la Major, davant un nom-brós públic que omplia tota la sala.

12. Ha acabat, a la parrò-quia de Sant Francesc de Paula, el Curset Prema-trimonial que s’hi ha fet aquesta setmana.L’Arquebisbe de Huan-cayo ha desenvolupat el tema en el Seminari Nou.Ha mort Mn. Miquel Sas-tre i Nigorra. Sant Joan 31.01.1932.

13. Arriba de Barcelona Mons. Taltavull.Tot recordant els cent anys de les aparicions de Fàti-ma hi ha hagut diferents celebracions i pregàries, com les que s’han fet en el Monestir de Santa Cla-ra, resant el Rosari, expo-sant el Santíssim i deixant unes estones de pregària personal.La Pastoral Universitària,

a l’edifici Sa Riera, ha dut a terme una Jornada sobre la Ciència i l’Espiritualitat. Hi han intervingut Fausto García Hegardt, Francisca Garcés Gomila i Mn. Fran-cesc Ramis Darder.La parròquia de Sence-lles, en l’avinentesa de la restauració del retaule de Sant Antoni, pagada per la Fundació Mn. Bartomeu Oliver i el micromecenatge dels feligresos, ha fet una jornada antoniana a Pal-ma. S’ha visitat el taller de restauració on es res-taura el retaule, l’església de Sant Antoniet i els as-sistents, molts dels quals participen en la restaura-ció a causa del microme-cenatge, han rebut el nú-mero 3 de la Col·lecció “Els Goigs de Sencelles”.Organitzada per Confer, Mans Unides, Càritas i Ma-llorca Missionera, s’ha dut a terme la jornada “Enlla-ça’t per la Justícia”.A l’Aula de l’Hospital Son Llàtzer, enfortint la for-mació dels voluntaris de Pastoral de la Salut, s’ha visionat i el film Hacia el

254

final de la vida i se n’ha parlat.Mons. Taltavull ha visitat la parròquia d’Alaró.

14. Jornada de Mallorca Missionera, que enguany ha hagut de fer front a la gran emergència que hi ha hagut al Nord del Perú per la “corriente del Niño”. Ens ha informat que fins ara ja havia recollit 34.114’78 €, que han arribat sobretot a Trujillo, on hi ha les Reli-gioses mallorquines, Fran-ciscanes, Agustines, Cari-tats i Trinitàries.Mons. Taltavull ha cele-brat la Santa Missa a la parròquia de Sant Llàtzer (Pla de na Tesa) i ha pogut conèixer aquella feligresia de la perifèria ciutadana, encara que marratxinera.El Club Esplai Xiroi de Son Ferriol, que enguany celebra el 25è aniversa-ri, ha estat l’amfitrió de la Trobada d’esplais d’en-guany. S’han reunit uns 600 infants entre 4 i 17 anys i han gaudit d’una diada ben preparada i vis-cuda intensament pels in-

fants i els monitors.Gràcies a un nombrós equip de voluntaris s’ha pogut tornar a obrir l’er-mita de Manacor.S’ha celebrat la XXXI ro-meria de sa Casa Blanca a la Beata Francinaina de Sencelles. Uns a peu i altres a cavall han partit, de matinet, per poder par-ticipar en la Missa que ha presidit Mn. Antoni Bauzà, Rector d’aquell tros rural de Palma. Una descomu-nal paella, elaborada en el poliesportiu senceller, ha tancat la devota diada.Un “Plegamans a la Mare de Déu dels Desemparats” ha estat organitzat per la Germandat de la Santa Caritat que treballa en el temple dels PP. Merceda-ris.

15. Mn. Jaume Mercant i Simó ha defensat la tesi, a la Universitat Abat Oli-va CEU de Barcelona, “La Metafísica del conocimien-to de Karl Rahner: análisis de Espíritu en el mundo”, d’aquesta manera la nos-tra Església té un Doctor

255

en Estudis Tomístics.De dia 15 de maig a dia 23 de juliol, es podrà vi-sitar a Roma, l’exposició “Menorà, culte, història i mite”. Allà hi haurà els dos canelobres de plata de la Seu, dissenyats per l’orfebre mallorquí Joan Roig el 1702 i fabricats per l’argenter barceloní Joan Matons durant més d’onze anys.Mons. Taltavull avui s’ha pogut reunir amb els pro-fessors de Religió i amb els membres del Consell Epis-copal. Posteriorment s’ha reunit amb la Presidenta de la Comunitat Autòno-ma, podent compartir el dinar a la seu del Govern Balear. Ha compartit l’Eu-caristia amb els feligresos de la missa vespertina de la Sang.

16. Mons. Taltavull surt de bon matí cap a Barce-lona.

17. Organitzat per la Pas-toral Universitària, a l’edi-fici Sa Riera, hi ha hagut un col·loqui sobre el V

Centenari de la Reforma Protestant, en el qual han intervingut els doctors Mi-quel Josep Deyà i Josep Amengual MSSCC.Al Casal de Son Bono el P. Pedro Miguel Lamet SJ ha fet una conferència par-lant sobre “Pedro Arrupe, modelo de espiritualidad ignaciana”.

18. Arriba l’Administra-dor Apostòlic a Mallorca i a migdia visita les instal-lacions del Diario de Ma-llorca.Els membres del Consell Episcopal i del Col·legi de Consultors s’han reunit al Palau per dinar amb el Cardenal emèrit de Bar-celona, Dr. Martínez Sis-tach, qui a la tarda, al Caixa Fòrum, acompa-nyat per Mons. Taltavull, ha dictat una conferència parlant sobre “La societat plurireligiosa en un estat laic”. Ha remarcat admira-blement com va creixent el grup de persones que cer-quen sentit i transcendèn-cia a la vida.Uns 400 alumnes de cin-

256

què de Primària dels 10 Col·legis Diocesans, s’han reunit a Cura per celebrar llur XVII Troba-da. Enguany han tingut el lema “T’apuntes a aquest viatge”.Alejandro Mario Diéguez, assistent de l’Arxiu Se-cret Vaticà, convidat per l’Arxiu Capitular, ha donat una conferència als alum-nes del curs d’arxivística.Avui s’han complert 14 anys de la mort del Bisbe Teodor Úbeda.

19. La parròquia de Lluc-major ha començat un programa catequètic, molt estès als EUA: “Life teen”, que acompanya els joves de segon d’ESO fins al pri-mer de la carrera universi-tària. Enguany un grup de joves l’experimenten.Tot celebrant la festa de la Mare de Déu de Fàti-ma, les Monges del TOR i els terciaris caputxins, al Monestir de la Puríssima Concepció, han fet una Vi-gília Mariana.L’Arxiprestat del Pla, se-guint amb el pla de for-

mació dels agents de pas-toral, ha pogut reflexionar a Pina, sobre “punts es-capats i qüestions pen-dents”.Les parròquies d’In-ca volen celebrar aquell 28.05.1967, quan el Car-denal Arcadi Mª Larrao-na, coronà pontificalment la imatge de Santa Maria la Major, per aquesta raó avui s’ha inaugurat una exposició commemorativa, en la qual s’han recollit di-ferents fotografies i altres documents escrits, que re-corden la immensa quan-titat de gent que el Rec-tor Mn. Gabriel Martorell i Reus va arribar a moure per arribar a la recordada diada.

20. Amb goig avui ha cele-brat l’Església el 25è ani-versari de l’ordenació epis-copal del Papa Francesc.La CONFER, a Lluc, ha fet la clausura del curs. Mons. Taltavull ha fet una ponència sobre la vida re-ligiosa, i després de la Mis-sa, s’ha acabat la jornada amb un dinar de germanor

257

a l’Acolliment.L’Arxiprestat Palma 4ha fet un Curset Prematrimo-nial intensiu a les instal-lacions de la Porciúncula.Amb una evocació de la història de la devoció dels inquers a Santa Maria la Major, feta pel Cronista Diocesà, i un deliciós con-cert marià ofert per l’anti-ga Harpa d’Inca, la feligre-sia inquera s’ha disposat per entrar en aquesta set-mana commemorativa de la Coronació Pontifícia.L’Administrador Apostòlic s’ha fet present a la parrò-quia de Biniali per confir-mar quatre batiats que les Religioses Franciscanes de Santa Eugènia havien pre-parat. Tots els vilatans han gaudit d’aquesta memora-ble diada, que ha acabat amb un refresc popular a la plaça del llogaret.

21. Mons. Taltavull ha vi-sitat el Casal de les Ger-manetes dels Pobres. Ha celebrat la Santa Mis-sa i ha pogut conèixer les instal·lacions que agombo-len tota l’activitat religiosa

i social de les venerables religioses.Les cinc parròquies de la unitat pastoral de Portals s’han reunit avui per tenir una Jornada d’espirituali-tat solidària i ecològica. 40 infants han fet la seva Pri-mera Comunió, 10 pare-lles han estat beneïdes per l’Administrador Apostòlic, en vistes al proper matri-moni que volen celebrar, i els catequistes s’han sen-tit encoratjats per les pa-raules que Mons. Taltavull els ha dirigit durant la su-cosa diada.S’ha celebrat, a Lluc, la III Trobada de Corals de Col·legis d’Església, orga-nitzada per la Comissió de Centres d’Església i l’Es-colania de Lluc. Enguany s’han reunit 250 cantaires que integren set Corals.El Sr. Roger Fernández i Balaguer, a la parròquia de Sant Domingo d’In-ca, ha rebut, per mans de Mons. Taltavull, els ritus d’admissió com a candidat al Diaconat Permanent de la nostra Església.

258

22. Festa de Santa Rita. No ha cessat el regueró de gent que tot el dia ha anat al temple dels PP. Agus-tins. Els membres del ta-ller de Santa Rita, que pe-riòdicament es reuneix al Convent de les Germanes de la Caritat d’Inca, tam-bé ho han celebrat amb Missa i festa, i les antigues alumnes de les Religioses Agustines de la vila de Bú-ger s’han reunit, a la ca-pella de l’antic Convent, i després de la Missa i dels exercicis pietosos que hi han fet, han recordat els preuats conillets que els donaven les monges.Els Amics del Seminari han celebrat llur VI diada cultural. S’han reunit a la vila de Campanet i han re-cordat la figura del prevere i literat Mn. Llorenç Ríber i Campins. Mons. Talta-vull ha presidit la celebra-ció eucarística, Mn. Joan Bauzà ha fet la conferèn-cia: “Trobar Riber, biogra-fia d’un encís” i el Sr. Da-mià Pons i Pons ha dirigit una visita guiada pels es-pais que Riber recorda en

la Minyonia. No hi ha man-cat una part musical en la qual Mestre Arnau Reynés ha ofert un concert, Ga-briel Vilanova Bisquerra ha cantat uns poemes de Riber que ha musicat i al-tres actuacions que han ajudat a enfortir l’amistat crescuda sota la teulada del casal de Son Gibert.Organitzada per la Dele-gació d’Ensenyament, s’ha fet, al CEP d’Inca, la tro-bada per ajudar el profes-sorat en la seva formació, en la qual Mn. Francesc Vicens ha parlat sobre “El joc a la classe de Reli-gió”.

23. De bona hora Mons. Taltavull surt cap a Barce-lona.Aquesta setmana es com-pleixen trenta anys del començament del Projec-te Home a Mallorca, per aquesta raó la nostra illa ha estat el lloc escollit per fer-hi la XXX Assem-blea Nacional del Projec-te Home, en què, a més d’analitzar el moment que es viu, s’han compartit ex-

259

periències i s’han pogut coordinar diferents actua-cions que es faran en l’àm-bit nacional.

24. Les parròquies inque-res, tot celebrant el cin-quantenari de la Corona-ció Pontifícia, han tingut una ofrena floral a la Imat-ge Coronada, la qual di-ferents col·legis de la ciu-tat han presentat avui de matí. El capvespre Mn. Te-odor Suau ha parlat sobre “La corona de la Mare de Déu, sentit espiritual i ac-tual”.Mn. Francesc Vicens, al CEP de Manacor, ha par-lat al professorat sobre “El joc a la classe de Reli-gió”.

25. Amb la presència del Delegat Territorial de l’ON-CE, Sr. José Vilaseca, i de la presidenta del Consell Territorial de les Balears, s’ha inaugurat avui a la Seu, un sistema tecnològic “bucles magnètics”, que ajudarà molt les persones que empren audífons per la sordera, d’aquesta ma-

nera s’eliminaran renous impertinents i es podrà sentir més clarament la veu durant les celebraci-ons litúrgiques o els con-certs que s’hi facin.Eroski Balear, el mes de març, va començar una campanya a favor de Ca-ritas, els clients donaven un euro i rebien una pol-sera serigrafiada amb les paraules “Compromís per la dignitat”. S’han recollit 30.000 € que avui han es-tat entregats a Càritas.Antigament les escoles, cada dia, feien el Mes de Maria. Avui els alumnes de Primària del Col·legi Bisbe Verger de Santa-nyí, ho han volgut fer, re-cordant l’agombol que una Mare té per als seus fills. Han rebut unes llavors per sembrar i recordar d’aquesta manera que cal tenir-ne cura per gaudir del fruit.El col·lectiu de preveres de la Part Forana ha tin-gut la seva reunió a Monti-sion de Porreres, seguint la reflexió sobre la ponència del P. Rambla SJ “Qui ten-

260

gui orelles...”, que fou co-mençada en la reunió del proppassat mes d’abril.La Confraria del Sant Crist d’Inca sempre va celebrar la seva diada en la festa de l’Ascensió del Senyor, que antigament era aquest dijous. Malgrat els canvis litúrgics, ha se-guit celebrant la seva festa tal dia com avui, que en-guany, per circumstàncies de la vida, ha coincidit en aquesta gran setmana que les parròquies celebren re-cordant el cinquantenari de la Coronació Pontifícia. Per aquesta raó, després de cantar-ne els Goigs i venerar la sagrada imat-ge, hi ha hagut un deliciós concert ofert pels Blauets de Lluc.Al CaixaFòrum de Palma hi ha hagut una taula rodona amb el lema “Bategant al costat dels pobres” pro-moguda pels Missioners dels Sagrats Cors, en la qual han intervingut Mi-quel Ensenyat, Catalina Albertí. Antoni Cano, Hip-polite Voka i Miquel Mas-caró.

Mn. Teodor Suau, a la par-ròquia de Sant Miquel, se-guint el cicle de conferèn-cies iniciat, ha parlat sobre “La felicitat possible i la contaminació cognosci-tiva”.

26. Aquest matí ha arribat l’Administrador Apostòlic i s’ha reunit amb els mem-bres del FOREC.Noranta-sis batiats provi-nents de les parròquies de Sant Miquel, Sant Jaume, Sant Nicolau, Sagrada Fa-mília, Santa Eulàlia, San-tíssima Trinitat, Calvià, del Col·legi de Santa Mò-nica i de la feligresia dels PP. Caputxins, han estat confirmats per Mons. Tal-tavull a la Seu.El temple parroquial de Santa Maria la Major s’ha omplert per celebrar una Vigília de pregària en aquesta setmana que re-viu la Coronació Pontifí-cia de 1967.

27. De matinet Mons. Tal-tavull deixa Mallorca per anar a Barcelona.Tot caminant cap a l’Ora-

261

tori de Sant Blai (Cam-pos), s’ha fet la XXXIV peregrinació ecumènica, tot reflexionant sobre els fruits de l’Esperit Sant que l’Apòstol Pau ens mostra en la carta als cristians de Galàcia i gaudint-ne.La família Mercedària ha pujat a lluc per fer el Mes de Maria.La Pastoral Universitària s’ha reunit al temple de Sant Antoniet per “pregar amb l’Evangeli”.La Capella Mallorquina ha pujat a Sant Salvador de Felanitx per oferir-hi el tradicional concert.La Seu ha aixoplugat una “Pregària per Veneçuela” que un grup de cristians ha volgut fer per aquella nació que fa massa temps que pateix.Mons. Valentí Misera-chs i Grau, Canonge de la Basílica de Santa Ma-ria la Major de Roma, ha presidit la processó que, encapçalada per la imatge coronada pontificalment, ha visitat els temples de la ciutat. La Unió Musical In-quera, l’Agrupació Musical

Joventut d’Inca i la Banda de cornetes i tambors de la Confraria de Jesucrist Rei, l’han acompanyada. A cada església, anunciat el misteri i feta una senzi-lla reflexió, s’ha resat una desena del Rosari. Ja era mitjanit quan la venerada imatge, portada pels pre-veres de l’equip parroqui-al, ha entrat a son temple, amb l’aplaudiment entusi-asta dels nombrosíssims acompanyants.

28. Aquest diumenge que l’Església celebra l’Ascen-sió del Senyor, ha estat també el dia escollit per la Delegació de Família i Vida per celebrar la dia-da: “Tots a Lluc. Família, l’alegria de l’Evangeli”. Enguany han estat 35 les parelles que celebraven els 50 anys i 16 les de 25 anys de Matrimoni. Mons. Taltavull ha presidit la jo-iosa celebració litúrgica, i recordant les paraules del Papa Francesc, els ha en-coratjats: anau per tot el món, anunciau l’Evangeli. No espereu que vinguin,

262

trepitjau la terra de la in-diferència religiosa. S’ha obert un concurs dema-nant que s’enviïn fotografi-es del dia de les noces. La celebració s’ha vist segui-da de la bulla i pertinent dinar, celebrat al mateix Acolliment.La nostra església també ha celebrat la 51a Jorna-da Mundial de les Comu-nicacions Socials, que en-guany ha tingut per lema: “Comunicar esperança i confiança en els nostres temps”.Aquest cap de setmana el grup de voluntaris/es que a l’estiu aniran al Perú o Bolívia amb les Religioses Franciscanes per treballar en diferents projectes MI-SOL, s’han reunit a Randa, per preparar els projectes, ajudats per l’experiència que ofereix Mallorca Mis-sionera.Tot celebrant la XXXV Fira del llibre, al passeig del Born, hi ha hagut la pre-sentació del número 15 de la Col·lecció Publicacions de la Catedral de Mallor-ca, del qual és autor Fran-

cesc Josep García Pérez: La cruzada antilulista del Obispo Díaz de la Guerra, que és un tast de la seva tesi doctoral.La UNER (Maries i Joans del Sagrari) ha fet la clo-enda del curs al Monestir de Sant Bartomeu (Inca). Hi han participat adora-dors de Palma, Inca, sa Pobla, Muro, Son Serra, Búger, Costitx i Sencelles. Ha esdevingut una verta-dera tarda de recés.Avui s’han complit 50 anys de la Coronació Pontifí-cia de la imatge de Santa Maria la Major, Mons. Mi-serachs ha presidit l’Ofi-ci celebrat a la parròquia que la té per titular i s’ha fet l’agermanament entre aquesta antiga església i la Basílica Pontifícia de San-ta Maria la Major de Roma. El temple era ple a vessar i l’alegria dels assistents es palesava en cada un dels ritus que s’han anat fent davant la venerada imatge. Mons. Taltavull ha conferit el sagrament de la Confir-mació a 9 joves de la par-ròquia del Port d’Alcúdia,

263

que adientment s’hi havi-en preparat.

29. Comença, a l’esglé-sia dels PP. Caputxins, un mercadet per mirar d’ali-mentar millor el “Pa de Sant Antoni”.Mn. Francesc Vicens, al CEP de Palma, ha parlat al professorat sobre el joc a la classe de Religió.Mons. Taltavull s’ha reunit amb el Conseller d’Edu-cació, Sr. Martí March, a la seu de la Conselleria, i el capvespre ha sortit cap

a Madrid.

30. L’Associació Vida Creixent ha celebrat la fi de curs al Santuari de Lluc.A causa de la mort sob-tada del Delegat diocesà de Vida Consagrada, l’Ad-ministrador Apostòlic ha disposat que Mn. Antoni Vera, Delegat General, as-sumeixi, per ara, aquesta tasca.


264

In memoriam

Mn. Miquel Sastre i Nigorra 1923-2017

Ben complits els 94 anys ha mort Mn. Miquel Sastre i Nigorra. Havia nascut a la vila de Sant Joan un fred 31 de gener de 1923. Acomplerts els estudis eclesiàstics al nostre Seminari, fou ordenat prevere per l’arquebisbe Miralles, dia 15 de juny de 1946.

Estrenà el ministeri sacerdotal a la vila de Binissalem com a Vicari d’aquella parròquia, fins que el mes de de-sembre de 1948 Mons. Joan Hervàs l’enviava com a Vi-cari a la parròquia de Santa Eulàlia (Palma). De 1954 a 1957 fou el Director de la Casa del Sacerdot i aquell any fou nomenat Rector de la populosa parròquia dels Hos-talets, parròquia dedicada al Sagrat Cor de Jesús. Anà a substituir mossèn Francesc Antoni Ferrari i Mas (1878-1962) antic Vicari in Capite dels Hostalets i primer Rec-tor, quan la Vicaria fou erigida parròquia el 14.02.1927. Mn. Francesc Antoni havia aixecat el bell temple i era una institució en aquella barriada, per aquesta raó l’Ajuntament de Palma, l’any 1960, li dedicà un carrer. Mn. Miquel fou son successor i hagué de dur endavant la tasca començada per tan benemèrit sacerdot.

La seva dedicació a la construcció i l’embelliment del temple i bastir els locals parroquials feren que, dia pri-mer d’agost de 1967, fos nomenat Delegat Episcopal d’Obres, càrrec que desenvolupà fins el 1975, any que rebé l’encàrrec de Responsable de Pastoral Sanitària.

Dia 31 de gener de 1977 fou nomenat Prior de l’església

265

de l’Anunciació (la Sang) i aquí va poder donar assis-tència als malalts de l’Hospital General i als nombro-sos feligresos que cada dia s’acosten al venerat santuari mallorquí. Dia 29.06.1990 cessà d’aquest càrrec i co-mençà la darrera etapa de la seva vida com a prevere ju-bilat, ajudant els germans preveres quan era sol·licitat per a les diferents celebracions que cal dur endavant en les tasques pastorals, sobretot en la parròquia del Pont d’Inca, on vivia, a l’església dels PP. Caputxins i en l’estimat Santuari de la Sang.

Quan celebrà les noces d’or sacerdotals, la família i els amics li prepararen un sentit homenatge i ell, carre-gat d’experiència, va saber dir: “Gràcies Senyor de bon de veres. M’heu estimat molt, m’heu ajudat a fer lo fet i m’heu arreglat lo mal fet també.”

Morí el divendres dia 12 de maig i el dilluns dia 15, l’Administrador Apostòlic celebrà la Missa exequial en sufragi seu, en el Santuari de la Sang, que tant serví i estimà.


266

Sor Maciana Seguí Cerdó FFM

Extremadament acollidora i atenta a les necessitats de les Germanes i de les persones que les visitaven o amb ella s’encontraven. Servicial, disposada a prestar una ajuda, a qualsevol hora i a qui fos, més encara si era a una persona pobra. Comprensiva i oberta al futur, mal-grat que no acabàs d’entendre certs canvis o novetats de la vida fraterna. Estimadora, molt, de la Congregació, del nostre carisma, de les Germanes joves, preocupada per la manca de vocacions i de tot el que pogués signi-ficar un creixement en nombre i en els valors específics que ens han de caracteritzar; intensament Franciscana Filla de la Misericòrdia, fidel a la pregària, a la lectura, a la participació en l’Eucaristia diària. Immancable a les trobades de formació o de recés.

Sor Maciana va néixer a Muro el dia 24 de juny, festa del patró Sant Joan, del 1920, filla de Joan i de Ma-ciana. Fou batejada el dia 26 i certament, la gràcia del sagrament no fou en ella estèril: jove fervorosa, activa, treballadora en bé de la comunitat parroquial, va deixar explicitar la força sacramental relacionant-se freqüent-ment amb Jesús del sagrari, a qui visitava en llargues estones de companyia i pregària. El contacte amb les Germanes de la Comunitat del poble la va moure a se-guir el Bon Jesús al seu estil i el dia 16 d’abril, aniver-sari de la professió de nostre pare Sant Francesc, l’any 1946, ja en la maduresa humana, va emetre els tres vots.

Va rebre preparació en infermeria, en puericultura, en geriatria i més tard va aconseguir el carnet de conduir. Els destins on dedicà la vida foren: el Palau episcopal a Palma, Santanyí i Inca amb les feines que es presentas-

267

sin. Com a superiora a les Comunitats de Llubí, Cap-depera, Son Espanyolet (Palma), Calvià i sa Cabaneta. Com a infermera a casa i als domicilis dels malalts o en els soterranis dels hotels de Calvià i Peguera per aten-dre els immigrants que arribaven cercant feina. Passà després a Selva. I tornant a l’exercici de l’autoritat al Capdellà, a Pòrtol, i a Lluc... (bé la recordam, ja d’edat avançada pujant i baixant les muntanyes llucanes amb el cotxe com si fos una jove). En quasi tots els destins treballà de sagristana amb la pulcritud que la missió requereix. Ella mateixa era pulcre en vestir l’hàbit, que no va deixar mai.

Tornà a Son Espanyolet quan tenia més de 80 anys i en-cara donava una mà en el que podia. L’any 2001 vingué a Verge de l’Esperança, amatent com sempre, atenta als altres, disposada a oferir un tassó d’aigua o el que fos a qui les visitava. A poc a poc va anar fent el seu caminet acompanyada sempre de la Mare de Déu, la Moreneta, per a qui tenia un afecte molt tendre. L’oració ha estat la seva força. L’hem vista apagar-se lentament. Una cai-guda ha accelerat el seu traspàs en el “mes de Maria” i en ple temps pasqual per a ressuscitar amb el Crist, el 2 de maig del 2017.

Des del cel, ben segur, agraeix les cures rebudes amb tanta misericòrdia. Descansi en un Al·leluia etern.

268

Sor Agnès Manresa Taberner FFM

La monja que coneixia totes les famílies del poble o ba-rriada on visqués, pel seu servei d’infermera en els do-micilis on hi havia un malalt, una malalta, una perso-na anciana, una injecció a posar, una senalla a recollir, recompensa pagesa de la bona gent que rebia l’ajuda. I a Ciutat, la senalla seguia fent camí de cap a la casa dels més pobres per suavitzar la seva misèria. Sor Agnès trescava tot el dia –i a vegades la nit– per correspon-dre als “avisos” que d’una manera o l’altra arribaven al convent. Disponible, creia ben bé en el consell del Pare Fundador: “Volaran...”. El creia i el practicava. Després li quedava la tasca a casa en el dispensari i en els tre-balls domèstics. No parava. Quan anava a la capella, li deia al Bon Déu que li oferia el cansament; i el Senyor estava complagut d’haver rebut en els necessitats tanta dedicació i, a vegades l’hi recompensava amb un bon son, expressió de l’acceptació de la divina Voluntat. Es-timada i valorada per la Comunitat, la seva diligència era de bon exemple per a totes i la bona gent a qui servia encara la recorda amb gran afecte. En la vellesa a Ca-longe, com al darrer any a Ciutat, s’ha mostrat conten-ta, agraïda, de bon tarannà, devota de la Mare de Déu, a qui saludava en cada despertar seu amb l’Avemaria, convidant a resar-la amb ella la Germana que la servia.

Veié la claror mediterrània a s’Horta el dia 8 de març del 1918; difícil per la gran mortalitat d’infants i adults que aquell any hi va haver a Mallorca. Però se’n va sortir per a començar una llarga vida. Just l’endemà de néi-xer rebé el Baptisme. Els pares, Joan i Catalina, no van voler arriscar una mort prematura sense el sagrament. I només tenia un mes quan ja la confirmaren. Devota i fervent cristiana va voler dur a plenitud la seva perti-

269

nença a Déu i el dia 17 d’abril del 1939 va entrar en el postulantat, a Pina, amb el propòsit ferm de consagrar-se al Déu de la Misericòrdia acomplint-se el seu desig el dia 23 d’octubre del 1940. La missió d’infermera la va realitzar a Inca, a Palma (Clínica Valdés, Creu Roja i Santa Creu), a Manacor, a Selva, a sa Pobla i a San-tanyí i Colònia de Sant Jordi. L’any 1997 fou destinada a Calonge per descansar, que ben merescut s’ho tenia, atesa amb tota dedicació per la Comunitat. Quan s’obrí la nova residència Verge de l’Esperança, es trobà con-venient traslladar-la-hi; ella s’hi adaptà bé malgrat el grapat d’anys que ja tenia, que començaven a pesar i molt. La caiguda ens feu pensar que s’aproximava la seva hora i, després de tantes atencions i afecte, va en-tregar la seva ànima al Pare qui l’havia creada el 8 de maig del 2017. Que Maria la porti al Si Trinitari i que ella pregui per nosaltres. Amén.

271


deMallorca

Any CLVII / 6 Juny - 2017

272

Sumari


Any CLVII / 6Juny, 2017Redacció i







274

278

282

289294298


-Homilia en el diumenge de Pentecosta. Acció de gràcies per la beatificació de Lluís Belda i Soriano de Montoya........................................

-Homilia en l’Eucaristia de fi de curs del Seminari, CETEM i ISUCIR.............................

-Homilia als preveres i diaques de Mallorca en la festa de Jesucrist Gran Sacerdot per sempre.....

-Homilia en la celebració del 50è aniversari de l’ordenació sacerdotal.............................

-Homilia en la Vetla del Corpus.........................-Homilia en la solemnitat del Cos i la Sang de Crist.

273

ELECCIÓ DE MONS. ANTONI VADELL FERRER COM A BISBE AUXILIAR DE BARCELONA

-Comunicat.....................................................-Notificació del Sr. Bisbe Administrador Apostòlic.


-Erecció de fundacions i aprovació del estatuts respectius..................................................

-Decret...............................................................

DELEGATS GENERALS

-Circular a tots els responsables de llocs de culte sobre la repicada amb motiu del nomenament de Mons. Antoni Vadell....................................


-Notificación del Consistorio ordinario público para la creación de nuevos cardenales...........

-Consistorio Ordinario Público para la creación de cinco nuevos cardenales. Homilía del Santo Padre Francisco...................................

-Santa Misa y bendición de los palios para los nuevos arzobispos metropolitanos en la solemnidad de San Pedro y San Pablo. Homilía del Santo Padre Francisco..............................



303305

307307

308

309

312

314

319330

274


Diumenge de Pentecosta 2017Acció de gràcies beatificació Lluís Belda

Catedral de Mallorca

Com en la primera Pentecosta de la història, avui tot pot tornar a començar de nou. És la força de renovació que l’Esperit de Déu infon constantment a l’Església i al món amb el seu alè. A l’Església i al món, perquè l’acció de Déu no coneix fronteres ni està lligada a monopolis. Després de gairebé dos mil anys d’història, durant la qual l’acció missionera de l’Església ha incidit en bona part dels cinc continents, en tants i tants de pobles on ha ressonat i ressona la paraula alliberadora de l’Evangeli i el testimoni viu dels cristians.

Quin misteri d’amor amaga aquesta font de la qual brolla unitat, enteniment, saviesa, ciència, consell, fortalesa, alegria, valentia, pau, respecte…? És l’Esperit del Senyor, que és Amor i que es fa particularment do i comunica els seus fruits a un grup de persones que han conviscut amb Jesús, l’han vist ressuscitat, i ara gaudeixen ator-dits per una cosa completament inèdita: per damunt de tota diferència de raça, poble i nació, procedència, classe social i situació en la vida, comuniquen amb valentia i claredat un missatge que arriba al cor de tots, a partir del qual experimenten un canvi interior inesperat: passen de la por a la confiança, del recel a l’entusiasme, i són portadors d’un anunci que conté tots els elements de la globalització del bé, ben nou perquè va dirigit a la humanitat sencera.

275

Gràcies a l’experiència de Pentecosta, avui revivim la comunicació del Déu Amor a la primera generació de cristians, i fins a nosaltres. Ells són conscients que els passa alguna cosa insòlita i no tarden gaire a descobrir que es tracta d’Algú que els obre al misteri de les altres persones i de Déu. És l’acció de l’Esperit Sant que supera tots els obstacles i irromp per a fer de tots una humanitat nova des de l’amor, des de l’autèntica comunicació entre les persones i els pobles, l’esclat d’aquella bona entesa que crea comunió i unitat entre tots.

La festa de Pentecosta ens descobreix el valor de la inte-rioritat i, amb ella, el misteri amagat de Déu, que és Es-perit, en cada persona humana. Pau hi veu la possibilitat d’una identificació amb Ell quan diu amb tanta fermesa: «l’Esperit personalment s’uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu» (Rm 8,16). En una societat com la nostra, qualificada de líquida per la seva falta de consistència interna, per tancar-se només a valors materials i a l’abús de consum, l’acció de l’Esperit en nosaltres se’ns revela i irromp com a do i com a fruit. És l’alternativa a la frustració humana, al buit interior, a la soledat radical, a la incomunicació, al ressentiment que bloqueja tota relació autèntica… Ens trobam davant de quelcom realment genial per a l’anunci de la fe i per a la proposta esperançada de felicitat: comptam amb una força interior, divina, que ens dinamitza.

Avui, de manera especial, agraïm el testimoni del ma-llorquí Lluís Belda i Soriano de Montoya, beatificat a Almeria el passat 25 de març, qui, als seus 35 anys i junt amb 115 màrtirs, 95 sacerdots i 20 laics, va donar la vida per Crist durant la persecució religiosa de la guerra civil espanyola. Un cristià de primera fila, pare de família nombrosa, cofundador i secretari de l’Associació

276

Catòlica de Propagandistes, des d’on va organitzar una Escola Social Obrera, autèntic apòstol de l’Evangeli i de la Doctrina Social de l’Església, home de Dret i Advocat de l’Estat. Com l’Esperit del Senyor actuava a través d’ell en ser un autèntic deixeble missioner per tot on passava! Des de la presó, havia manifestat a la seva esposa que “perdonava de tot cor a tots els qui havia pogut ofendre i als qui anaven a fer-li mal”. La nostra Església de Ma-llorca ja l’ha inscrit a l’arbre frondós dels sants i beats d’aquesta terra.

Els cristians hem de comunicar avui aquest missatge d’amor amb un nou ardor, tot i les resistències que trobem fora i dins de nosaltres mateixos. Rebem de Jesús una missió concreta que ens impulsa vers la transformació personal i social segons l’Evangeli. Ho hem escoltat amb les seves mateixes paraules: «Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres». El marc i l’estil d’aquest enviament són impregnats per un dels fruits de la presència de l’Esperit: la pau com a do. Això tan difícil d’aconseguir quan en l’onada d’atemptats (ahir vespre mateix a Londres) és sembrat de forma totalment irra-cional el terror, l’odi i la venjança. Sempre ens trobam davant l’alternativa: comptar amb l’Esperit o prescin-dir-ne, servir l’Esperit del bé o l’esperit del mal. La nostra resposta de fe haurà de ser ferma, ja que, sense Ell, «ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor».

Per això, professar la fe en l’Esperit Sant ens submer-geix en la confiança plena de la seva acció salvadora. Li demanam avui que sigui sempre amb nosaltres, que il·lumini els nostres cors, que suggereixi i dugui a terme les nostres decisions, i ens dugui a la veritat completa; li demanam que mai no siguem un obstacle a la seva justícia i santedat, i que sapiguem tractar-ho tot en la fe,

277

l’amor i la justícia. En la pregària, en la celebració dels sagraments, especialment ara en l’Eucaristia, en tota acció impregnada d’amor solidari i de predilecció pels més pobres, en tot esforç de comunicació autènticament humana, Jesús ens promet el seu Esperit Defensor que ens acompanyarà i estarà sempre en nosaltres.

278

Eucaristia fi de curs Seminari, CETEM i ISUCIR7 de juny de 2017

Són paraules de Jesús, la constatació és seva: “La collita és abundant, però hi ha pocs segadors.” No ho diu per posar-nos pessimistes ni convidar-nos a tirar la tovallola. Tot el contrari. Ho diu mentre “recorre totes les viles i els pobles, mentre ensenya a les sinagogues, mentre predica la Bona Nova del Regne i mentre cura tota malaltia”. Un programa pastoral en acció, la veritable acció d’una Església “en sortida”, que no es deixa guanyar pel desànim ni es considera en retirada, sinó urgida a la pregària i a no defallir en l’anunci del Regne: recórrer ciutat i pobles, ensenyar, predicar i curar. Tota la rea-litat humana d’una illa que espera de la nostra entrega generosa i dedicació complerta.

Això suposa el lògic patiment del qui s’ha d’encarnar en una realitat humana i social que no sempre està com solem dir– per la labor. Dificultats en el camp de l’ensenyament quan no se’ns reconeixen els drets consti-tucionals i humans de llibertat religiosa i d’ensenyament religiós, i no es fomenta de cap manera una laïcitat posi-tiva, ben entesa, on el mateix fet religiós i les institucions religioses han de poder trobar el seu legítim camp d’acció. Però, hem de poder dir com sant Pau als cristians de Colosses: “Ara estic content de patir per vosaltres.”

Sovint la duresa en què es presenta el treball evangelit-zador és una ocasió per entendre més i millor les condi-cions en què ho va fer Jesús i amb quines circumstàncies adverses es va trobar la primera comunitat cristiana en el seu camí d’expansió. Una ocasió per entendre que el nostre esforç va unit al de Jesús i, al mateix temps, al

279

de tants i tants que, arreu del món, s’han decidir a ser deixebles missioners. Pau està convençut que “és servidor d’aquesta Església i que Déu li ha confiat la missió de revelar al poble sant aquell misteri secret que durant segles i generacions guardava amagat”. Això duu pro-blemes i demana esforç, necessita temps de preparació personal i pregària, molta pedagogia i transparència personal.

Estam a punt de finalitzar una etapa en les activitats acadèmiques del nostre Seminari i dels altres centres d’estudis. És un moment de fer repàs i encarar aque-lla avaluació que ens permeti discernir com ha estat el nostre treball i, sobretot, la manera com ens ha fet més madurs interiorment, més savis intel·lectualment, més forts espiritualment, més lúcids i entregats pastoral-ment. El creixement és per a tots, l’observació sobre el camí que hem fet, ens engloba i afecta a tots, docents i alumnes, ensenyants i aprenents, i en la mesura en què tots, començant per mi, som una cosa i altra a l’escola del Senyor. És gran la seva intenció: “Déu ha volgut fer-nos conèixer la riquesa i la grandesa d’aquest misteri que ell es proposava a favor nostre (els qui no som jueus)”.

És en el cor del nostre treball acadèmic i formatiu obert a les dimensions humana, intel·lectual, espiritual i pas-toral, que hi feim present el “propòsit de Déu”: “que Crist, esperança de la glòria que ha de venir, estigui en nosaltres”. Per això, hi afegirà sant Pau: “Nosaltres l’anunciam i, sense fer distincions, amonestam i instruïm tots els homes en tots els aspectes de la saviesa per conduir-los al terme del seu desplega-ment en Crist.”

280

El treball acadèmic realitzat al llarg d’un curs no és una peça separada del que un ha de viure tot l’any, més aviat forma part integrant d’aquest conjunt de vida. La nova Ratio fundamentalis institutionis sacerdotalis sobre el DO DE LA VOCACIÓ ens exigeix proposar un seriós camí de formació. En paraules del papa Francesc, “es tracta de custodiar i cultivar les vocacions, perquè donin fruits madurs. Elles són un «diamant en brut», que cal treballar amb atenció, paciència i respecte a la consciència de les persones, perquè brillin enmig del Poble de Déu” (p. 3).

En aquest pla formatiu que comprèn a tots, “es tracta que els Seminaris puguin formar deixebles i missioners «enamorats» del Mestre, pastors «amb olor d’ovella», que visquin enmig del ramat per a servir-lo i portar-li la mise-ricòrdia de Déu. Per això és necessari que cada sacerdot se senti sempre un deixeble en camí, necessitat constant-ment d’una formació integral, entesa com una contínua configuració amb Crist (p. 9). Ha de quedar clar l’objectiu del treball de les nostres institucions acadèmiques i tot el que s’ha oferir com a formació permanent, avui tant o més important que la d’uns anys sols dedicats a l’estudi: “El discipulat i la configuració amb Crist es desenvolupen, òbviament, durant tota la vida. No obstant això, en les denominacions «etapa discipular» i «etapa configuradora», es desitja transmetre la importància de subratllar, en un primer moment de la formació inicial, la vivència de ser deixeble i, en els últims anys, la necessitat d’entendre la vocació al ministeri i a la vida sacerdotal com una contí-nua configuració a la persona de Crist” (p. 10).

El nostre “desplegament en Crist”, del qual ens ha par-lat avui sant Pau, ens porta avui, en aquest fi de curs, a donar gràcies per l’acompanyament que Déu mateix ens ha fet per la presència operant de l’Esperit en cadascú, i

281

també per l’ajuda que tots junts hem rebut els uns dels altres. Aquesta és una feina preciosa a favor de les vo-cacions, és “aquest treball constant que es realitza amb l’energia poderosa que Crist ens comunica” i que omple de sentit i de goig la nostra vida. Com ho faríem perquè molts se’n beneficiessin i poguessin venir a beure a aquesta font? Com ho comunicam i ho feim saber a la gent que acut a les nostres parròquies i als grups? Com fer-ho per omplir el nostre Seminari de joves valents que volen viure el discipulat i la configuració amb Crist? Com convidar a tants cristians i cristianes a fer una formació permanent per a ser més fidels a la vocació baptismal? Com tornar tots més deixebles missioners?

L’estiu pot ésser un bon moment per a fer cadascú un disseny d’actuació. Jesús no es cansa, i ens ha dit una vegada més “demanau a l’amo dels sembrats que hi faci anar més segadors“. La pregària ens ha de dur a l’acció, i l’acció a la pregària. Viure aquest equilibri ens ajudarà ben segur a fer un treball ben fet al servei del Regne i de les persones a qui l’hem de comunicar.

282

Festa de Jesucrist Gran Sacerdot per sempreSantuari de Lluc, trobada preveres i diaques

de Mallorca 8 de juny de 2017

Entranyable, aquesta trobada nostra d’avui als peus de la nostra Mare, la Mare de Déu de Lluc, en ocasió d’una festa sacerdotal que tant ens uneix a Jesucrist i ens identifica davant el poble cristià. Som preveres no per a gaudir d’una perenne autoreferencialitat, sinó per fer de pont entre Déu i els homes i dones del nostre temps. La temptació d’aïllament que sovint ens ataca és molt subtil i, potser sense adonar-nos, ens demana que justifiquem aquella comoditat que ens anestesia per dedins i ens va separant a poc a poc de la missió d’intercessors, tan pròpia i quasi exclusiva del prevere. Ni l’edat, ni la fatiga pastoral, ni certs moments de desànim o de indefinició en el nostre ministeri pastoral són un motiu prou vàlid per a dir que la tasca apostòlica ja no ens pertany o l’hem de reduir. Només l’ardor del deixeble missioner que ha decidit donar la vida per Crist i pels germans pot ajudar-nos a superar aquella accídia que contamina no sols el nostre esperit, sinó que també deteriora el nostre cos i afecta negativament la salut.

Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, aquest és el referent de la nostra identitat per a tota la vida. Tant l’experiència de llargs anys de sacerdoci com la dels qui el viuen des de fa poc temps, són sempre una oportuni-tat per a mantenir-se fidel a una promesa que el Senyor va consagrar en cadascú de nosaltres per a tota la vida, siguin molts o pocs els anys d’entrega en la salut i en la malaltia, tant en els moments més durs de la vida pastoral com en aquells que ens han omplert el cor d’agraïment i de goig.

283

50 o 25 anys d’ordenació, noces d’or o d’argent, o qualsevol altra xifra d’aniversari, ens fan veure com el Senyor ha entrat dins la nostra vida, ens sosté i ens acompanya, a pesar de les nostres reculades i infidelitats. També Jesús, en primer lloc, està exercint per l’acció de l’Esperit que ens ha donat, aquella mediació sacerdotal perquè la relació amb el Pare ens faci experimentar l’es-calfor del seu cor misericordiós. Qui de nosaltres no ha quedat reconfortat quan en moments de defalliment i de crisi patits en soledat ha experimentat la seva proximitat de Pare i Déu de tot consol! Jesús, sacerdot, ens apropa a Ell i ens dona la seva gràcia perquè siguem nosaltres, sacerdots, trets del poble per a servir-lo especialment en els més pobres, algú que faci costat a tantes germanes i tants germans nostres que pateixen soledat, desànim, decepció, cansament o, fins i tot, disgust, rebuig insti-tucional o indiferència.

Hem estat “ungits” com el Crist, l’Ungit. Aquesta “unció sacerdotal” no és per a perfumar-nos a nosal-tres mateixos, com li agrada dir al papa Francesc. Seria molt trist que el nostre egoisme o l’orgull de sentir-nos una casta diferent ens allunyés d’allò que constitueix la raó del nostre sacerdoci a l’estil de Jesús, el bon Pastor: servir fins a donar la vida, oblació feta des de la voca-ció a l’amor incondicional i universal al qual hem estat cridats i que constitueix l’orientació fonamental de la nostra vida. Ho deia, si ho recordau, el dia de la Missa Crismal: el prevere, alter Christus, és cridat a reproduir els sentiments i les actituds de Crist en relació amb l’Es-glésia, estimada amb tendresa i total entrega mitjançant l’exercici del ministeri, i amb el món, que és allà on ens col·loca l’Esperit per a fer-ne espai de salvació. Per això, el papa Francesc ens exhorta “que l’experiència de Jesús ens empenyi a sortir a l’encontre de tants germans que

284

tenen set de Déu i ningú no els hi anuncia”.

El ministeri sacerdotal comporta en nosaltres el minis-teri profètic, tot ell fet d’anunci i denúncia alhora. Un anunci i una denúncia que no serveixen interessos personals ni estan sotmesos als estereotips ideològics de torn que anul·len la fidelitat a l’Evangeli i fan de la pre-dicació o un míting avorrit o una rebaixa que no atreu ningú. El profeta, quan parla, sap que ho fa en nom de Déu i, per fidelitat a Ell, és capaç de renunciar al propi discurs per cedir la veu a una Paraula que sap que no és seva, però amb què s’identifica plenament perquè Déu l’ha seduït i ell s’ha deixat seduir. El llarg relat d’Isaïes que hem escoltat ens posa totalment en sintonia amb la vocació profètica i a nosaltres ens col·loca en l’eventual possibilitat de viure l’experiència del Servent de Déu que, tot i que diu que “prosperarà, s’elevarà i serà posat molt amunt”, també descriu la duresa del mal glop pel qual haurà de passar. Per això, la reacció molt humana del profeta és com la de Jesús a l’hort de Getsemaní: “feis que passi de mi aquest calze, no el vull beure!”. Però tant Jesús com el profeta coneixen la seva missió i s’hi entre-guen amb la màxima fidelitat i amor, perquè saben que “mentre morien malferits, fets pols per les nostres culpes, complien la pena que ens torna la pau, i les seves ferides ens curaven”.

M’estic demanant moltes vegades, estimats germans preveres i diaques, fins a quin punt som conscient d’aquesta vocació profètica que he acceptat inherent al ministeri sacerdotal i que demana, potser, la major part de la dedicació del meu temps, del meu horari quotidià? Aquest ministeri profètic ens obliga a estar enmig del carrer, entre la gent, caminant amb el poble, acompa-nyant-lo amb els seus desitjos i ajudant-lo a aixecar-se

285

dels seus fracassos. La nostra és una presència testimoni-al, de mediació i d’intercessió sacerdotal, que necessita ser-hi i, en el moment oportú, dir una paraula que faci arribar a la gent la veu de Déu, la seva proximitat, el seu somriure, i, també, quan és necessari, la seva correcció, ja que, sigui d’una forma o d’altra, haurà de ser sempre “bona notícia”. Per això, la nostra presència sacerdotal ha de ser discreta i humil, plena de veritat però també de tendresa, sabent quan hem de parlar de Déu i quan hem de callar sobre Ell, però tenint clar que, tant si parlam com si callam, que parli sempre l’amor.

La festa de Jesucrist, Gran Sacerdot per sempre, ens situa, idò, en la vivència i la contemplació d’aquell misteri que ens ha obtingut la salvació i en el qual tots tenim la nostra part de cooperació. També ens afecta a nosaltres el pensament d’Isaïes quan diu que “el Senyor va voler que el sofriment el triturés, i que gràcies a aquest sofriment ara veu la llum; el just amb les penes que ha sofert, ha fet justs els altres, després de carregar-se les culpes d’ells...”. A aquest sofriment redemptor, avui s’hi ajunta el de tants germans nostres que darrerament –com també al llarg de tota la història del cristianisme– estan vivint la mateixa dolorosa expe-riència, “ells que no obraven amb violència ni tenien mai als llavis la perfídia”.

Però tots han fet seva la decisió insubornable i ho han demostrat una i mil vegades fins al punt de dir “Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat” (salm responsorial), o com sant Alonso Rodríguez “Ja venc, Senyor!”. Com ells, fem-la també nosaltres, identifi-cant-nos amb la pregària del salm: “Anuncio amb goig la salvació davant del poble en dia de gran festa. No puc deixar d’anunciar-la; ho sabeu prou, Senyor. No m’he callat

286

la vostra salvació dins el meu cor; he fet conèixer el vostre ajut fidel, la lleialtat del vostre amor, davant del poble en dia de gran festa” (salm 39).

El sacerdoci no és sols obra de culte, és sobretot, junt amb el ministeri profètic, exercici de la caritat. Què és sinó en Jesús oblació d’amor, el fet de donar la vida per aquells a qui estima, com ell mateix ho diu als seus amics els deixebles? No tindria cap sentit “veure’s segat d’entre els qui viuen en pena de la infidelitat del poble”, com hem llegit també a Isaïes. La mort de Jesús hauria estat sense sentit, un absurd. Però és Jesús el qui ho capgira tot, fins a matar la mateixa mort i obrir-nos a una vida incomparable. És tan gran la nostra missió de preveres i diaques, com ho és la de qualsevol batiat i de tota persona de bona voluntat, quan de tot això en feim la màxima aspiració de la nostra vida i deixam que il·lumini tot el nostre camí i el faci un vertader pelegrinatge.

Ara Jesús, perquè ho assumim del tot, ens convida a taula i ens manifesta –com en una exquisida convi-dada– el seu desig de menjar amb nosaltres. Ha estat entranyable sentir-ho dels seus llavis: “Com desitjava menjar amb vosaltres aquest sopar pasqual!”. Ac-ceptem la invitació, posem-nos a taula i acceptem també les conseqüències de seure tots amb Ell. Ben segur que qualque cosa de nou pot succeir en el nostre presbiteri i fer d’aquesta invitació l’ocasió d’una major amistat entre nosaltres per tal de fer-la extensiva entre la nostra gent, signes de comunió enmig del nostre poble.

Si en realitat ens sentim deixebles missioners, hem de sobresortir per la dedicació a la pregària. Ens diu el papa Francesc que “hi ha una forma de pregària que ens estimula particularment al lliurament evangelitzador

287

i ens motiva a cercar el bé dels altres: és la intercessió. És una pregària plena d’éssers humans (diria jo “plena d’humanitat”). És la pregària del qui porta la gent dins el cor” (EG 281) i nosaltres, ho sabeu molt bé, en portam molta de gent dins el cor! Els grans homes i dones de Déu han estat grans intercessors. Pensem avui en el nostre sant Alonso Rodríguez. Quanta intercessió humil des de la porteria del col·legi de Monti-sion! Pensem en els nostres sants i beats mallorquins, des de Ramon Llull fins a Lluís Belda. “La intercessió és com «llevat» en el si de la Trinitat –diu el papa Francesc. És un endinsar-nos en el Pare i descobrir noves dimensions que il·luminen les situacions concretes i les canvien. Podem dir que el cor de Deu es commou per la intercessió” (EG 283). Afegim, ger-mans meus, aquest nou ingredient a la pregària perquè sigui més i més sacerdotal, ja que és la pregària del qui porta la gent dins el cor.

De darrera hora

La denúncia que ha fet aquests dies el papa Francesc, exercint el seu ministeri profètic:

“Es una absurda contradicción hablar de paz, negociar la paz, y al mismo tiempo promover o permitir el comercio de armas. Esta guerra de allá, esta otra de allí, ¿es de verdad una guerra por problemas o es una guerra comercial para vender estas armas en el comercio ilegal y para que se enriquezcan los mercaderes de la muerte? Acabemos con esta situación. Pidamos todos juntos por los responsables de las naciones, para que se comprometan con decisión a poner fin al comercio de las armas que causa tantas víctimas inocentes.”

288

Per a avui, 8 de juny, el papa Francesc demana a tot-hom que a les 13:00 facem un minut de pregària per la pau. Fem-lo, aquí, als peus de la nostra Mare, la Verge de Lluc. Ho feim com a presbiteri reunit en ocasió de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot per sempre, i ho feim també com a pastors en nom de les nostres comunitats i de tot el poble, en plena comunió i solidaritat per la construcció de la pau.

289

En la celebració del 50è aniversari d’ordenació sacerdotal

Monti-sion de Porreres 16 de juny de 2017

La unció sacerdotal és la garantia d’un do rebut i la identi-ficació del tresor que se’ns ha confiat. La unció del Senyor és la seva fidelitat i el seu amor que ens acompanyen al llarg de tota la nostra vida sacerdotal. La unció roman en nosaltres i ens marca personalment assenyalant la nostra identitat i acompanyant la missió que se’ns ha encomanat en el moment de rebre el sagrament de l’Orde. D’això fa 50 anys, anys plens de vida sacerdotal, d’amor madur, de fidelitat. És el que avui agraïm junts al Senyor amb el goig de la comunió eclesial que vivim com a grup i de la tasca pastoral que ens ha fet amics.

A aquest agraïment, hi afegim la convicció que la unció, tot i que ens dignifica personalment, està orientada al servei que el nostre ministeri sacerdotal ha realitzat i con-tinua realitzant enmig i a favor del poble. Sant Joan, en el que diu a la seva primera carta, és potser el qui millor expressa el caràcter permanent de la unció: “Quant a vosaltres, sé que manteniu la unció de l’Esperit que heu rebut del Fill i no necessitau que ningú us ins-truesqui. La unció que ve del Fill us ensenya totes les coses, diu la veritat i no menteix. Per tant, d’acord amb l’ensenyament que heu rebut, manteniu-vos en el Fill” (1Jn 2,27).

Mantenir-se en la unció és mantenir-se en el Fill, és viure unit a Jesús, gaudir de la seva amistat. És el que ens manté al llarg dels anys d’entrega sacerdotal, viscuts com a font personal d’espiritualitat i com a projecció

290

missionera de tota l’acció pastoral que ens ha tocat fer realitat. Per això, no sols les opcions personals, sinó les estructures eclesials “poden ajudar a condicionar un di-namisme evangelitzador; igualment les bones estructures serveixen quan hi ha una vida que les anima, les sosté i les jutja”. Diu el papa Francesc, en aquest aspecte, que “les bones estructures serveixen quan hi ha una vida que les anima, les sosté i les jutja. Sense vida nova i autèntic esperit evangèlic, sense fidelitat de l’Església a la pròpia vocació, qualsevol estructura nova es corromp en poc temps” (EG 26). Per això, dirà que “la reforma d’estructu-res que exigeix la conversió pastoral només pot entendre’s en aquest sentit: procurar que totes elles esdevinguin més missioneres, que la pastoral ordinària en totes les seves instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals en constant actitud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells que Jesús convoca a la seva amistat” (EG 27).

Al llarg d’aquests 50 anys de sacerdoci heu viscut segu-rament moments d’entusiasme i moments de desànim, moments de fortalesa i heu patit moments de feblesa i desànim. I, ben segur també que heu experimentat aque-lla pobresa interior de sentir-se poca cosa al costat de la imminència de la crida, i heu conegut el que és sortir-ne, d’una situació angoixosa o d’una crisi no prevista. Aquest és un moment de pensar i agrair el que el Senyor ha fet i segueix fent en nosaltres, gerres de fang que som, tren-cadissos, confiant-nos el tresor de la seva Paraula i la seva Presència fets ministeri, servei, en bé dels nostres germans. El do que vam rebre a l’ordenació sacerdotal és el mateix Crist que ens va fer seus en el seu propi minis-teri, subjectes agents del seu misteri redemptor, el seu misteri pasqual. Ens va capacitar per a representar-lo com a Cap i Pastor del Poble de Déu, que és l’Església.

291

El sacerdoci cristià és Crist. Sant Pau viu aquesta plena identificació quan contempla que ha arribat a ser una sola cosa amb Ell. Fixem-nos que diu “ja no som jo qui visc, sinó que és Crist qui viu en mi”. Aquesta és la identitat i la projecció del nostre ministeri fet servei incondicional com Jesucrist l’ha viscut i s’ha entregat per nosaltres. Una projecció de vida plena, esperada amb ànsia i ins-pirada per la presència de l’Esperit que no ens deixa. Avui és enterrat el nostre amic i germà prevere Jaume Bennàssar. L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’estar una bona estona amb ell i abraçar-lo. Les primeres paraules que em va dir amb immensa alegria van ser “me’n vaig cap a la Vida” i “que gran que és haver viscut tots aquests anys el sacerdoci, a prop de Jesús i al servei de la gent”. Tot seguit em deia “és el do que Déu m’ha fet”. Veia que el tresor era més important que la fragilitat de la gerra quan comentava la malaltia que li havien detectat i veia la proximitat de la fi.

En el fons és l’amor el qui parla, el qui s’expressa. Un amor que es fa servei i, precisament per això, relativitza tots els intents de transformar-lo en actitud egoista i pre-potent, cedint a la temptació de poder o de caure en el que el papa Francesc anomena “mundanitat espiritual” que “s’amaga rere aparences de religiositat i fins i tot d’amor a l’Església”, i el que fa en realitat és “buscar, en lloc de la glòria del Senyor, la glòria humana i el benestar personal” (EG 93). Lluny de nosaltres aquesta intencionalitat. El camí que avui el Senyor ens assenyala és el del servei, l’estil que ens caracteritza com a deixebles missioners, que saben que el Mestre no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida. De nou, sant Joan ens ho diu ben clar: “El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia” (1Jn 2,6). La vida de Jesús és, idò, el referent.

292

Mantenir-se en la unció vol dir caminar, la qual cosa demana “sortir” de moltes situacions de comoditat i ca-minar com Crist ho va fer. És el caminar dels paralítics curats de l’Evangeli, que s’aixecaven d’un bot i seguien el Senyor; és el caminar de Pere sobre les aigües, símbol de l’home que camina en la fe, que abandona tota seguretat i s’avança a l’encontre d’allò que només s’aconsegueix per la gràcia. És el caminar de Jesús que va passar fent el bé i comunicant l’amor misericordiós del Pare a tothom sense diferències. El perill apareix quan la intangibilitat de la unció de l’Esperit és reemplaçada per la tangibilitat cantant i sonant dels béns materials, de l’èxit, del prestigi, de les ànsies de poder, de l’obsessió per l’autoreferencia-litat. És un mal que també patim a l’Església quan, com va passar en el poble d’Israel en el desert, es va cansar de la unció, llavors és fàcil construir-se un vedell d’or (Ex 32,1-6).

Deixem que la unció rebuda fa 50 anys perduri i ens acompanyi tota la vida, fent que el nostre caminar sigui fet en la seva companyia, com els deixebles d’Emmaús. Ells parlen i Jesús els escolta pacientment mentre els fa sentir i assaborir que bo que és estar amb Ell fins que els obre els ulls i el reconeixen en la fracció del pa. Mantenir-se en la unció és perseverar en l’escolta de la Paraula com qui comparteix el pa. Necessitam sempre la gràcia de viure de la Paraula i de l’Eucaristia, que és allà d’on han de sortir paraules ungides que arribin al cor i abrusin els qui ens veuen i escolten. Paraules dites amb unció que són un signe de novetat per a tot el que feim i deim al llarg del dia.

Quan arribam a una determinada edat des d’on con-templam el camí recorregut i en donam gràcies a Déu, és quan la nostra paraula s’ha de fer saviesa i el nostre

293

viure estímul d’entrega honrada i humil, posant en mans del Senyor tot el que som perquè ho transformi i ho posi en mans del Pare.

294

VETLA DEL CORPUS“Sense mi no podeu fer res” (Jn 15,5)La Porciúncula, 17 de juny de 2017

Ahir, en una celebració a la qual vaig assistir, un va fer aquesta pregària: “Senyor, augmenta la meva fe”. És la pregària que feien els apòstols quan veien dificultat d’acceptar el missatge de Jesús, sobretot les conseqüèn-cies que hi veien darrere. Sant Pau ens acaba de parlar de la “fortalesa de la fe” (“nosaltres els forts en la fe”, com ho defineix sant Pau). Fins quin punt ho pot dir de nosaltres? La veritat és que gràcies a aquesta fortalesa podem tenir la gosadia d’ajudar els altres i fer també més forta la comunitat cristiana.

En aquesta Vetla de pregària estam contemplant i adorant el Senyor per tal d’enfortir la nostra fe. La seva mirada creuada amb la nostra fa possible una relació inusual, ben nova, que dona un nou horitzó a la nostra vida i una orientació decisiva. La trobada amb Jesús opera aquest miracle. Tota la nostra vida queda il·luminada per una Presència. En nosaltres és una set que demana ser assaciada i que és com hem cantat “font de llibertat”. I hem dit amb el salm 110: “Venerar el Senyor és primícia de saviesa”. La saviesa, com a do de l’Esperit, és el gust per les coses de Déu.

La fortalesa de la nostra fe és per “ajudar els qui no són forts a portar les seves febleses sense buscar allò que ens plau”. Per a fer-ho necessitam aquell aliment que ens fa forts. Avui, vigília del Corpus Christi, festa del Cos i la Sang de Crist, ho hem d’escoltar d’ell mateix: “El qui menja la meva carn i beu la meva sang, té vida per sempre!” Acudir a l’Eucaristia és ja viure d’una nova

295

Presència, és rebre una força encara que un se senti fe-ble. El papa Francesc, citant unes paraules dels Sants Pares, ho diu així per encoratjar-nos, si bé constitueix la plenitud de la vida sacramental, no és un premi per als perfectes, sinó un generós remei i aliment per als febles” (EG 47). Amb el salm 147, cantant la misericòrdia del Senyor, el seu amor immens per a tots nosaltres, hem de dir que ens assacia amb la flor del blat, que s’entrega ell mateix com a aliment, que per això ens dona la seva paraula i ens fa conèixer les seves decisions.

En el text de la carta als Romans, sant Pau concreta enca-ra més el que significa rebre aquest aliment que enforteix la nostra fe i ens anima així a ajudar els més febles. La festa del Corpus és la festa de la Caritat: “Acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist us ha acollit, per a glòria de Déu”. Aquí sí que demanam al Senyor que ens faci entendre la llei de l’amor. Diu el papa Francesc: “Que bonic és tenir aquesta llei de l’amor!” I afegeix: “Tots tenim simpaties i antipaties, i potser ara mateix estam enutjats amb algú. Almenys diguem al Senyor: «Senyor, jo estic enutjat amb aquest o amb aquella. Jo us demano per ell i per ella». Resar per aquell amb qui estam irritats és un bell pas en l’amor, és un acte evangelitzador. Fem-lo avui! No ens deixem robar l’ideal de l’amor fratern! (EG 101).

Laics i laiques, joves i majors dels nostres Moviments d’Església de Mallorca, necessitam encarnar la nostra responsabilitat de ciutadans d’aquest món en la proxi-mitat i la implicació amb els exclosos. Sense aquesta encarnació, les dues tasques anteriors corren el perill de convertir-nos en pensadors socials aliens al sofriment i a l’esperança dels pobres.

296

Finalment, necessitam arrelar el nostre servei en l’amor. Posar al servei del canvi social la nostra principal força: la de la història de Jesús, el Crist, recordada i celebra-da en la nostra comunitat creient. Per tant, actuar amb justícia, estimar amb tendresa, i caminar humilment al costat del nostre Déu.

Voldria que compartíssim el goig d’escoltar sempre la res-posta de Jesús a la nostra resposta a la seva pregunta: “Ara que heu entès tot això, feliços vosaltres si ho posau en pràctica” (Jn 13,17). Deman cada dia el do de ser conseqüent i poder experimentar aquesta felicitat que, al cap i a la fi, és la que pot donar sentit a la vida si és que la pensam i la vivim per als altres, com ho ha fet Jesús i tants qui l’han seguit.

Jesús, fes-nos entendre i viure el teu gest

De petits ens van acostumar a agenollar-nos.Gest d’adoració i respecte a la teva persona.Avui costa molt posar els genolls a terrai ens demanam, per què?Ignorància?, poca austeritat?, orgull personal?Segurament un poc de tot, ens coneixes bé!

També a molta gent l’han acostumada a una altra genuflexió: humiliant, despectiva...Pobles sencers, drets no reconeguts, genocidis,gent obligada a adorar el dictador, obligats a agenollar-se als peus de l’explotador.Els grans i petits explotadors, els declarats iels més subtils que es presenten amb pell d’ovella.

Als més de cinquanta anys dels Drets Humans,què hem fet?, què hem aconseguit?

297

Jesús, ens demanes si t’hem entès:Per què ets tu el qui t’agenolles davant l’altre?Per què agafes la condició d’esclau i ets lliure?Per què rentes els peus i els beses?Per què vols que facem igual?, per a quin profit?

Fes que entenguem que és un acte de llibertat,fes que entenguem que és un acte d’amor,fes que entenguem la teva solidaritat...

Tu no t’has aferrat gelosament a la teva igualtat amb Déu,has pres la condició d’esclau,t’has abaixat i fet obedient fins a la mort,i -quina mort!- la injusta i repel·lent mort de creu.Havies d’arribar a aquest punt per a dir-nos que havíem de tenir els mateixos sentiments que tu?

Però, aquesta ha estat la clau d’un nou estil, el teu,el que explica què significa «Regne de Déu»,l’estil que es fa servei, entrega, donació total,el que ens fa descobrir que ets present en tot germà,per petit que sigui, per desfigurat que estigui.

Agenollat als seus peus ens dones a entendrequina és l’única forma de ser humil i sincer,l’única visió del que és un germà per estimar-lo.

Ens dones a entendre que els peus, només els peus,arrosseguen tot el que és, viu i pateix la persona,la millor perspectiva de la seva dignitat humana,feta a imatge i semblança de Déu, bellesa infinita.

298

Solemnitat del Cos i la Sang de CristCatedral de Mallorca, 18 de juny de 2017

Partir, repartir, compartir

Com en tota Eucaristia, i avui més que mai per ser el Cor-pus, la solemnitat del Cos i la Sang de Crist, és Jesús ma-teix qui se’ns dona totalment a nosaltres. Alimentar-nos d’aquest Pa de Vida –com Ell mateix es defineix– significa entrar en sintonia amb el cor de Crist, assimilar les seves eleccions, els seus pensaments, el seu comportament. Significa entrar en un dinamisme d’amor i convertir-nos en persones de pau, persones de perdó, de reconciliació, de compartir solidari. Fer allò mateix que Jesús ha fet. Creim en un Déu que, en la persona de Jesús, s’ha fet assequible i proper, que ens estima fins a l’extrem i que ha volgut quedar sempre entre nosaltres en l’Eucaristia sota els signes de pa i de vi, elements bàsics de la nostra vida quotidiana, signes de la seva presència real entre nosaltres.

D’aquí a poc, en el moment de la consagració, direm i escoltarem aquestes paraules que són del mateix Jesús, convidant a compartir el pa que ha partit i ha repartit: “Preniu i menjau-ne tots, que això és el meu cos”. I sant Pau –ho hem escoltat a la segona lectura– es feia aquesta pregunta: “El pa que nosaltres partim, no és, potser, comunió amb el cos de Crist?” Participar d’un mateix pa ens compromet a viure aquesta identificació amb Crist, que ens porta a tenir consciència que formam un sol cos, ja que tot i essent molts, participam del mateix pa. Quina força d’unitat!

Què és aquest pa? o més ben dit, Qui és aquest pa? La resposta la tenim ben clara a l’Evangeli que ha estat

299

proclamat: Aquest pa és Jesús! Ell mateix ho diu i convé que assaborim bé i fem nostres les seves paraules: “Jo som el pa viu baixat del cel. Qui menja aquest pa (és a dir: qui em menja a mi), viurà per sempre!” L’Eucaristia ens posa en comunió plena amb Jesús, totalment identi-ficats amb ell, alimentats del que Ell és, empeltats a Ell com les sarments al cep. Tot, perquè corri dins la nostra persona la seva vida fins a dir “per Ell, amb Ell i en Ell”.

Havent escoltat Jesús, no crec que sigui massa difícil entendre la importància de l’Eucaristia per a la nostra vida de cristians. Creis que podríem ser cristians sense Crist, sense Ell com a aliment que ens dona vida i ens en-forteix? Creis que podríem ser cristians sense l’Eucaristia? El poble d’Israel va experimentar la presència i l’ajuda de Déu enmig de la penúria del desert, sempre temptat a renegar de la seva fe, i el mannà va ser l’aliment que els va mantenir vius i forts per a fer front a totes les di-ficultats que anaven trobant pel camí cap a la llibertat.

També nosaltres estam de camí. És en aquesta peregri-nació, també plena de dificultats, que Jesús ens demana que seguim fent el seu gest. Les seves paraules també són molt clares: “Feis això, que és el meu memorial”. Per això, l’Església, des de Jesús ha fet l’Eucaristia i la realitat ha estat que l’Eucaristia ha fet l’Església. Viure aquesta memòria i fer aquest gest de Jesús: “partir el pa i repartir-lo” ens posa en situació de fer el mateix sacramentalment i no deixar de fer-ho, sinó també fer-ho existencialment, és a dir, portar-ho a la vida, a fer-ho gest de cada dia en el cor de la nostra convivència humana, on l’acaparament individualista està a l’orde del dia i és una temptació constant. Posar aquest gest allà on ningú no parteix res ni vol repartir res, allà on cadascú mira només per ell i pels seus propis interessos. No podem

300

deixar les coses com estan!

Com a cada una de les nostres cases quan partim el pa a taula i ens repartim els aliments perquè tots puguem menjar, així també l’Església, que som la família de Déu en el món, no podem permetre que hi hagi algú que so-fresqui per manca del necessari. D’aquí neix el nostre compromís de solidaritat. Només podrem compartir si hem repartit perquè abans hem partit. Per què a aquells dos deixebles que se n’anaven decebuts cap a Emmaús se’ls van obrir els ulls de la fe quan van dir a Jesús que es quedés amb ells perquè ja es feia tard? Senzillament l’havien reconegut en el moment en què havia partit el pa! El gest era inconfusible com també ho ha de ser ara entre nosaltres.

Ho he escrit aquesta setmana a la portada i contra-portada del Full dominical: En un món que «acapara» i s’obsessiona «acaparant», no és significatiu i enormement subversiu que els cristians reunits facem el gest de partir el pa eucarístic per a repartir-lo? Què canvia en la comu-nitat que celebra l’Eucaristia? Quin canvi provoca en les nostres relacions socials i en el cor de cadascú? Què feim perquè l’obsessió per «acaparar» doni pas a l’obsessió per «compartir»?

Em deia un agnòstic després de la missa a la qual havia assistit amb uns amics per primera vegada: «M’ha sor-près el gest que he vist que feies: has partit el pa i has dit que ho feies com ho va fer Jesús en el darrer sopar: per repartir-lo i compartir-lo. Ho he entès bé, però sou cons-cients del que feis quan partiu el pa i del que significa?». Per això, jo em deman moltes vegades què ha de canviar en cadascú, en l’Església, en la societat, amb la quantitat

301

d’eucaristies que celebram i feim el gest de Jesús? A què ens compromet?

Us convid que llegiu detingudament l’informe de Càritas mirant el que es fa d’acció social a Mallorca. Sota el lema “Sempre al costat de les persones”, és un esforç immens per a respondre a aquella expressió de Jesús quan da-vant d’una multitud abandonada i malmesa diu als seus deixebles: “Donau-los menjar vosaltres mateixos!”. A la vegada que veis el compromís de la nostra Església i la humil aportació que feim, us podreu adonar de les moltes necessitats que hi ha per cobrir. Hem de partir el nostre pa, com ho fa Jesús, hem de partir el nostre sou, el nostre temps, les nostres qualitats, els nostres conei-xements..., i repartir-ho allà on hi ha més necessitat. El cor del cristià és un cor que veu on hi ha necessitat i actua en conseqüència. No tindria cap sentit que ho féssim amb el Pa de l’Eucaristia i llavors no ho féssim amb els nostres germans que passen més necessitat. Per això, aquesta taula de l’Eucaristia s’allarga a totes les taules, moltes de buides d’aliment, d’afecte, d’acolliment, de companyia, de tendresa, de diàleg, de justícia...

Arribar a viure el goig de compartir i veure’ns asseguts tots a la mateixa taula ens demana haver desfet els nostres egoismes, els nostres acaparaments, les nostres aparences i hipocresies, les nostres actuacions corruptes, les nostres temptatives de divisió, de posar murs en les relacions humanes i pals a les rodes dels qui s’esforcen per acollir i acompanyar, sigui qui sigui. No podem com-partir amb tranquil·litat de consciència si abans no hem repartit oportunitats per a recuperar la dignitat humana de tots i si abans d’això no ens hem partit el cor fent-lo capaç d’estimar.

302

Després de l’Eucaristia sortirem al carrer en processó. No és una desfilada. Vol ser tot un signe de la presència que els cristians hem de fer realitat cada dia. És una peregrinació per alguns carrers de ciutat, signe i realitat de la presència de Jesucrist entre la gent, enmig de les cases. Una manifestació com tantes altres que, sortint del temple i les esglésies, vol oferir a tothom la vida de Jesu-crist, tal com ens ho demana el papa Francesc quan diu: “M’estim més una Església accidentada per haver sortit al carrer, que no una Església malalta pel tancament i la comoditat d’aferrar-se a les pròpies seguretats... Si una cosa ha d’inquietar-nos santament i preocupar la nostra consciència, és que tants germans nostres visquin sense la força, la llum i el consol de l’amistat amb Jesucrist, sense una comunitat de fe que els contingui, sense un horitzó de sentit i de vida” (EG 49).

Hem d’anar a la font que alimenta aquest compromís, que és la trobada i la comunió amb Jesús, aliment que se’ns dona a l’Eucaristia, i la trobada amb els altres ger-mans en una taula on hi cabem tots perquè tots hi som convidats. Cada diumenge Jesús hi té un plat preparat i una cadira adossada a la taula. No tan sols mirem que no quedin buits, sinó que convidem-ne d’altres que hi participin. Serà un goig trobar-nos-hi junts i gaudir de la presència de Jesús i de la companyia de tots.

303

ALEGRIA PER A LA DIÒCESI DE MALLORCA: MONS. ANTONI VADELL, BISBE AUXILIAR DE

BARCELONA

La Santa Seu ho feia públic dilluns 19 de juny: el papa Francesc nomenava els sacerdots Antoni Vadell Ferrer i Sergi Gordo Rodríguez bisbes auxiliars de Barcelona. L’actual delegat general per a l’Evangelització de la Diòcesi de Mallorca es convertia així en el bisbe més jove de l’Estat espanyol. Li ha estat assignada la seu titular d’Urci (Torre de Villaricos, Urcitan (us) —Espanya— que tenia com a metropolitana Toledo).

Davant la joiosa notícia del nomenament, l’administrador apostòlic de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, ha manat que les campanes de totes les parròquies, esglésies i llocs de culte sonassin de festa durant 15 minuts el mateix dilluns a partir de les 12:30 h.

Antoni Vadell és vicari episcopal per a l’Evangelització des de 2013

Antoni Vadell Ferrer va néixer a Llucmajor (Mallorca) el 17 de maig de 1972. Als 17 anys va ingressar al Seminari menor de Mallorca, passant després, el 1992, a cursar la filosofia i teologia al Seminari major. Va ser ordenat sacerdot el 31 de maig de 1998. Va obtenir la llicenciatura en Teologia, especialitat en Pastoral de la Joventut i Catequètica al Pontifici Ateneu Salesià (2006-2009).

El seu ministeri sacerdotal l’ha desenvolupat a la Diòcesi de Mallorca, on ha exercit els càrrecs següents: vicari parroquial de la parròquia Beat Ramon Llull (1998-2006); rector del Seminari menor (1999-2006) i delegat per a la Pastoral de les Vocacions i formador del Seminari major

304

(2002-2006); vicari parroquial de les parròquies de Sant Josep Obrer i del Corpus Christi i responsable pastoral en els respectius col·legis parroquials (2009-2014); i delegat diocesà de Pastoral Catequètica i Litúrgica (2009-2013). En l’actualitat és vicari episcopal per a l’Evangelització, des de 2013 (delegat general de la seu vacant ençà); rector de la unitat de Pastoral de la Mare de Déu (Inca, Mancor de la Vall, Lloseta, Biniamar, Caimari i Selva) i membre del Col·legi de Consultors i del Consell Presbiteral des de 2014; i professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Mallorca (ISUCIR) i del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca (CETEM).

305

Antoni Vadell Ferrer, nomenat bisbe auxiliar de Barcelona

Tenc el goig de comunicar a l’Església de Mallorca la notícia del nomenament com a Bisbe Auxiliar de l’Arxidiòcesi de Barcelona del prevere de la nostra Església Diocesana, Delegat General per a l’Evangelització i Rector coordinador de la Unitat Pastoral d’Inca, Mons. Antoni Vadell Ferrer. Una notícia que a tots ens omple d’immensa alegria i agraïment al Senyor i al Sant Pare, el Papa Francesc, per haver estat escollit per a l’Orde de l’Episcopat i al servei de l’Església germana de Barcelona. Amb ell, també ha estat nomenat Bisbe Auxiliar de la mateixa Arxidiòcesi catalana, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, on ha exercit fins ara com a Canceller - Secretari.

Us convid que des d’aquest moment, i manifestant-los la nostra estima fraternal, preguem el Senyor que acompanyi el seu ministeri episcopal i es faci present en ells per la força del seu Esperit, els ompli dels seus dons i puguin realitzar segons el cor de Déu la seva tasca de Pastors al servei de l’Església que els ha estat encomanada, participant com a primers col·laboradors de Mons. Joan Josep Omella i Omella, Arquebisbe de Barcelona i Cardenal electe.

Rebin la nostra més cordial felicitació per aquesta nova missió que el Sant Pare, el Papa Francesc, els encomana en bé de tot el Poble de Déu, per ajudar a fer realitat en qualsevol lloc i en comunió d’Església amb els preveres, membres de Vida Consagrada i laicat cristià, la necessària conversió pastoral, amb la qual el Senyor demana que ens impliquem amb un autèntic esperit evangèlic.

306

Tengo el placer de comunicar a la Iglesia de Mallorca la noticia del nombramiento como Obispo Auxiliar de la Archidiócesis de Barcelona del sacerdote de nuestra Iglesia Diocesana, Delegado General para la Evangelización y Párroco coordinador de la Unidad Pastoral de Inca, Mons. Antoni Vadell Ferrer. Una noticia que a todos nos llena de inmensa alegría y agradecimiento al Señor y al Santo Padre, el Papa Francisco, por haber sido escogido para el Orden del Episcopado y al servicio de la Iglesia hermana de Barcelona. Con él, también ha sido nombrado Obispo Auxiliar de la misma Archidiócesis catalana, Mons. Sergi Gordo Rodríguez, donde ha ejercido hasta ahora como Canciller - Secretario.

Os invito a que desde ese momento, y manifestándoles nuestra estima fraternal, oremos al Señor para que acompañe su ministerio episcopal y se haga presente en ellos por la fuerza de su Espíritu, los llene de sus dones y puedan realizar según el corazón de Dios su tarea de Pastores al servicio de la Iglesia que les ha sido encomendada, participando como primeros colaboradores de Mons. Joan Josep Omella y Omella, Cardenal electo y Arzobispo de Barcelona.

Reciban nuestra más cordial felicitación por esta nueva misión que el Santo Padre, el papa Francisco, les encomienda en bien de todo el Pueblo de Dios, para ayudar a hacer realidad en cualquier lugar y en comunión de Iglesia con los sacerdotes, miembros de vida Consagrada y laicado cristiano, la necesaria conversión pastoral, con la que el Señor pide que nos impliquemos con un auténtico espíritu evangélico.

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe, Administrador Apostòlic

de Mallorca

307


Erecció de Fundacions i aprovació dels estatuts respectius

Dia 30. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic erigeix la Fundació Pia Autònoma Obreria del Corpus de Pollença, amb personalitat jurídica pròpia, segons els cànons 114§1 i 1303§1. En la mateixa data n’aprova els estatuts presentats.

Dia 30. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic erigeix la Fundació Pia Autònoma Obreria de Sant Sebastià de Pollença, amb personalitat jurídica pròpia, segons els cànons 114§1 i 1303§1. En la mateixa data n’aprova els estatuts presentats.

Decret

Dia 30. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic decreta que el Sr. Francisco José Cardona Vidal, per causa gravíssima, d’acord amb el cànon 1425§5 i l’article 49 de la instrucció Dignitas connubii, sigui substituït com a jutge ponent en les causes per a les quals havia estat nomenat per l’Il·lm. Mn. Gerard Villalonga Hellín, vicari judicial de Menorca. Una còpia d’aquest decret s’haurà d’incorporar a cada expedient iniciat en què el Sr. Francisco José Cardona Vidal hagués estat designat com a jutge ponent.

308

deleGatS GeneralS

309

Después del Regina Coeli (21-05-17):

Queridos hermanos y hermanas:

Llegan lamentablemente noticias dolorosas de la República Centroafricana, que llevo en el corazón, especialmente después de mi visita de noviembre de 2015. Enfrentamientos armados han provocado numerosas víctimas y desplazados, y amenazan el proceso de paz. Estoy cercano a la población y a los obispos y a todos aquellos que trabajan por la paz y por la convivencia pacífica. Rezo por los difuntos y los heridos y renuevo mi llamamiento: silencien las armas y prevalezca la buena voluntad de dialogar para dar al país paz y desarrollo.

El próximo 24 de mayo nos uniremos todos espiritualmente a los fieles católicos en China, en la celebración de la Beata Virgen María “Ayuda de los Cristianos”, venerada en el santuario de Sheshan en Shanghai. A los católicos chinos digo: levantemos la mirada a María nuestra Madre, para que nos ayude a discernir la voluntad de Dios sobre el camino concreto de la Iglesia en China y nos sostenga en el acoger con generosidad su proyecto de amor. María nos anima a ofrecer nuestra contribución personal para la comunión entre creyentes y para la armonía de toda la sociedad. No olvidemos testimoniar la fe con la oración y con el amor, manteniéndonos abiertos al encuentro y al diálogo, siempre.

Dirijo mi saludo cordial a vosotros, fieles de Roma y peregrinos. En particular a la Capilla de Música de la Catedral de Pamplona; al grupo del Colegio São Tomás, de


310

Lisboa; a los fieles de la Capilla Saint-Charles del hospital de la Croix Saint-Simon, de París; a los de Torrent (Valencia, España), de Canadá y de Estados Unidos de América, entre los cuales algunos de la isla de Guam.

Un saludo especial a los chicos de confirmación de la diócesis de Génova: con la ayuda de Dios iré a visitaros a vuestra ciudad el próximo sábado. Como también a las “Coccinelle” de Frosinone y a los fieles de la parroquia Santa María Goretti en Roma.

Queridos hermanos y hermanas, deseo anunciar que el miércoles 28 de junio haré un consistorio para el nombramiento de cinco nuevos cardenales. Su procedencia de distintas partes del mundo manifiesta la catolicidad de la Iglesia difundida por toda la Tierra y la asignación de un título o de una diaconía en la urbe expresa la pertenencia de los cardenales a la diócesis de Roma que, según la conocida expresión de san Ignacio [de Antioquía], preside en la caridad a todas las Iglesias. Y el jueves 29 de junio, Solemnidad de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo, concelebraré la Santa Misa con los nuevos cardenales, con el colegio cardenalicio, con los nuevos obispos, los metropolitanos, los obispos y algunos presbíteros.

Estos son los nombres de los nuevos cardenales: monseñor Jean Zerbo, arzobispo de Bamako, en Mali; monseñor Juan José Omella, arzobispo de Barcelona, España; monseñor Anders Arborelius, obispo de Estocolmo, Suecia; monseñor Luis Marie-Ling Mangkhanekhoun, obispo titular de Acque Nuove de Proconsolare, vicario apostólico de Paksé, en Laos; monseñor Gregorio Rosa Chávez, obispo titular de Mulli, auxiliar de la archidiócesis de San Salvador, El Salvador.

311

Encomendamos a los nuevos cardenales a la protección de los santos Pedro y Pablo, para que con la intercesión del Príncipe de los Apóstoles, sean auténticos servidores de la comunión eclesial y con la del Apóstol de las gentes, sean anunciadores del Evangelio en todo el mundo y, con su testimonio y su consejo, me apoyen más intensamente en mi servicio de Obispo de Roma, Pastor universal de la Iglesia. A todos os deseo un buen domingo. Por favor, no os olvidéis de rezar por mí. ¡Buen almuerzo y hasta pronto!


312

CONSISTORIO ORDINARIO PÚBLICO PARA LA CREACIÓN DE 5 NUEVOS CARDENALES

HOMILÍA DEL SANTO PADRE FRANCISCOBasílica Vaticana

Miércoles 28 de junio de 2017

«Jesús caminaba delante de ellos». Esta es la imagen que nos ofrece el Evangelio que hemos escuchado (Mc 10,32-45), y que hace de escenario también para el acto que estamos realizando: un Consistorio para la creación de nuevos Cardenales.

Jesús camina con decisión hacia Jerusalén. Sabe bien lo que allí le aguarda y ha hablado ya de ello muchas veces a sus discípulos. Pero entre el corazón de Jesús y el corazón de los discípulos hay una distancia, que sólo el Espíritu Santo podrá colmar. Jesús lo sabe; por esto tiene paciencia con ellos, habla con sinceridad y sobre todo les precede, camina delante de ellos.

A lo largo del camino, los discípulos están distraídos por intereses que no son coherentes con la «dirección» de Jesús, con su voluntad, que es una con la voluntad del Padre. Así como —hemos escuchado— los dos hermanos Santiago y Juan piensan en lo hermoso que sería sentarse uno a la derecha y el otro a la izquierda del rey de Israel (cf. v. 37). No miran la realidad. Creen que ven pero no ven, que saben pero no saben, que entienden mejor que los otros pero no entienden…

La realidad en cambio es otra muy distinta, es la que Jesús tiene presente y la que guía sus pasos. La realidad es la cruz, es el pecado del mundo que él ha venido a tomar consigo y arrancar de la tierra de los hombres y de las mujeres. La realidad son los inocentes que sufren y mueren a causa de las guerras y el terrorismo; es la

313

esclavitud que no cesa de pisar la dignidad también en la época de los derechos humanos; la realidad es la de los campos de prófugos que a veces se asemejan más a un infierno que a un purgatorio; la realidad es el descarte sistemático de todo lo que ya no sirve, incluidas las personas.

Esto es lo que Jesús ve mientras camina hacia Jerusalén. Durante su vida pública él ha manifestado la ternura del Padre, sanando a todos los que estaban bajo el poder del maligno (cf. Hch 10,38). Ahora sabe que ha llegado el momento de ir a lo más profundo, de arrancar la raíz del mal y por esto camina decididamente hacia la cruz.

También nosotros, hermanos y hermanos, estamos en camino con Jesús en esta vía. De modo particular me dirijo a vosotros, queridos nuevos cardenales. Jesús «camina delante de vosotros» y os pide de seguirlo con decisión en su camino. Os llama a mirar la realidad, a no distraeros por otros intereses, por otras perspectivas. Él no os ha llamado para que os convirtáis en «príncipes» en la Iglesia, para que os «sentéis a su derecha o a su izquierda». Os llama a servir como él y con él. A servir al Padre y a los hermanos. Os llama a afrontar con su misma actitud el pecado del mundo y sus consecuencias en la humanidad de hoy. Siguiéndolo, también vosotros camináis delante del pueblo santo de Dios, teniendo fija la mirada en la Cruz y en la Resurrección del Señor.

Y así, a través de la intercesión de la Virgen María, invocamos con fe el Espíritu Santo, para que reduzca toda distancia entre nuestro corazón y el corazón de Cristo, y toda nuestra vida sea un servicio a Dios y a los hermanos.


314

SANTA MISA Y BENDICIÓN DE LOS PALIOS PARA LOS NUEVOS ARZOBISPOS METROPOLITANOS EN LA SOLEMNIDAD DE SAN PEDRO Y SAN PABLO


Plaza de San Pedro Jueves 29 de junio de 2017

La liturgia de hoy nos ofrece tres palabras fundamentales para la vida del apóstol: confesión, persecución, oración.

La confesión es la de Pedro en el Evangelio, cuando el Señor pregunta, ya no de manera general, sino particular. Jesús, en efecto, pregunta primero: «¿Quién dice la gente que es el Hijo del Hombre?» (Mt 16,13). Y de esta «encuesta» se revela de distintas maneras que la gente considera a Jesús un profeta. Es entonces cuando el Maestro dirige a sus discípulos la pregunta realmente decisiva: «Y vosotros, ¿quién decís que soy yo?» (v. 15). A este punto, responde sólo Pedro: «Tú eres el Mesías, el Hijo del Dios vivo» (v. 16). Esta es la confesión: reconocer que Jesús es el Mesías esperado, el Dios vivo, el Señor de nuestra vida.

Jesús nos hace también hoy a nosotros esta pregunta esencial, la dirige a todos, pero especialmente a nosotros pastores. Es la pregunta decisiva, ante la que no valen respuestas circunstanciales porque se trata de la vida: y la pregunta sobre la vida exige una respuesta de vida. Pues de poco sirve conocer los artículos de la fe si no se confiesa a Jesús como Señor de la propia vida. Él nos mira hoy a los ojos y nos pregunta: «¿Quién soy yo para ti?». Es como si dijera: «¿Soy yo todavía el Señor de tu vida, la orientación de tu corazón, la razón de tu esperanza, tu confianza inquebrantable?». Como san Pedro, también

315

nosotros renovamos hoy nuestra opción de vida como discípulos y apóstoles; pasamos nuevamente de la primera a la segunda pregunta de Jesús para ser «suyos», no sólo de palabra, sino con las obras y con nuestra vida.

Preguntémonos si somos cristianos de salón, de esos que comentan cómo van las cosas en la Iglesia y en el mundo, o si somos apóstoles en camino, que confiesan a Jesús con la vida porque lo llevan en el corazón. Quien confiesa a Jesús sabe que no ha de dar sólo opiniones, sino la vida; sabe que no puede creer con tibieza, sino que está llamado a «arder» por amor; sabe que en la vida no puede conformarse con «vivir al día» o acomodarse en el bienestar, sino que tiene que correr el riesgo de ir mar adentro, renovando cada día el don de sí mismo. Quien confiesa a Jesús se comporta como Pedro y Pablo: lo sigue hasta el final; no hasta un cierto punto sino hasta el final, y lo sigue en su camino, no en nuestros caminos. Su camino es el camino de la vida nueva, de la alegría y de la resurrección, el camino que pasa también por la cruz y la persecución.

Y esta es la segunda palabra, persecución. No fueron sólo Pedro y Pablo los que derramaron su sangre por Cristo, sino que desde los comienzos toda la comunidad fue perseguida, como nos lo ha recordado el libro de los Hechos de los Apóstoles (cf. 12,1). Incluso hoy en día, en varias partes del mundo, a veces en un clima de silencio —un silencio con frecuencia cómplice—, muchos cristianos son marginados, calumniados, discriminados, víctimas de una violencia incluso mortal, a menudo sin que los que podrían hacer que se respetaran sus sacrosantos derechos hagan nada para impedirlo.

Por otra parte, me gustaría hacer hincapié especialmente en lo que el Apóstol Pablo afirma antes de «ser —como

316

escribe— derramado en libación» (2 Tm 4,6). Para él la vida es Cristo (cf. Flp 1,21), y Cristo crucificado (cf. 1 Co 2,2), que dio su vida por él (cf. Ga 2,20). De este modo, como fiel discípulo, Pablo siguió al Maestro ofreciendo también su propia vida. Sin la cruz no hay Cristo, pero sin la cruz no puede haber tampoco un cristiano. En efecto, «es propio de la virtud cristiana no sólo hacer el bien, sino también saber soportar los males» (Agustín, Disc. 46.13), como Jesús. Soportar el mal no es sólo tener paciencia y continuar con resignación; soportar es imitar a Jesús: es cargar el peso, cargarlo sobre los hombros por él y por los demás. Es aceptar la cruz, avanzando con confianza porque no estamos solos: el Señor crucificado y resucitado está con nosotros. Así, como Pablo, también nosotros podemos decir que estamos «atribulados en todo, mas no aplastados; apurados, mas no desesperados; perseguidos, pero no abandonados» (2 Co 4,8-9).

Soportar es saber vencer con Jesús, a la manera de Jesús, no a la manera del mundo. Por eso Pablo —lo hemos oído— se considera un triunfador que está a punto de recibir la corona (cf. 2 Tm 4,8) y escribe: «He combatido el noble combate, he acabado la carrera, he conservado la fe» (v. 7). Su comportamiento en la noble batalla fue únicamente no vivir para sí mismo, sino para Jesús y para los demás. Vivió «corriendo», es decir, sin escatimar esfuerzos, más bien consumándose. Una cosa dice que conservó: no la salud, sino la fe, es decir la confesión de Cristo. Por amor a Jesús experimentó las pruebas, las humillaciones y los sufrimientos, que no se deben nunca buscar, sino aceptarse. Y así, en el misterio del sufrimiento ofrecido por amor, en este misterio que muchos hermanos perseguidos, pobres y enfermos encarnan también hoy, brilla el poder salvador de la cruz de Jesús.

317

La tercera palabra es oración. La vida del apóstol, que brota de la confesión y desemboca en el ofrecimiento, transcurre cada día en la oración. La oración es el agua indispensable que alimenta la esperanza y hace crecer la confianza. La oración nos hace sentir amados y nos permite amar. Nos hace ir adelante en los momentos más oscuros, porque enciende la luz de Dios. En la Iglesia, la oración es la que nos sostiene a todos y nos ayuda a superar las pruebas. Nos lo recuerda la primera lectura: «Mientras Pedro estaba en la cárcel bien custodiado, la Iglesia oraba insistentemente a Dios por él» (Hch 12,5). Una Iglesia que reza está protegida por el Señor y camina acompañada por él. Orar es encomendarle el camino, para que nos proteja. La oración es la fuerza que nos une y nos sostiene, es el remedio contra el aislamiento y la autosuficiencia que llevan a la muerte espiritual. Porque el Espíritu de vida no sopla si no se ora y sin oración no se abrirán las cárceles interiores que nos mantienen prisioneros.

Que los santos Apóstoles nos obtengan un corazón como el suyo, cansado y pacificado por la oración: cansado porque pide, toca e intercede, lleno de muchas personas y situaciones para encomendar; pero al mismo tiempo pacificado, porque el Espíritu trae consuelo y fortaleza cuando se ora. Qué urgente es que en la Iglesia haya maestros de oración, pero que sean ante todo hombres y mujeres de oración, que viven la oración.

El Señor interviene cuando oramos, él, que es fiel al amor que le hemos confesado y que nunca nos abandona en las pruebas. Él acompañó el camino de los Apóstoles y os acompañará también a vosotros, queridos hermanos Cardenales, aquí reunidos en la caridad de los Apóstoles que confesaron la fe con su sangre. Estará también

318

cerca de vosotros, queridos hermanos Arzobispos que, recibiendo el palio, seréis confirmados en vuestro vivir para el rebaño, imitando al Buen Pastor, que os sostiene llevándoos sobre sus hombros. El mismo Señor, que desea ardientemente ver a todo su rebaño reunido, bendiga y custodie también a la Delegación del Patriarcado Ecuménico, y al querido hermano Bartolomé, que la ha enviado como señal de comunión apostólica.


319

Crònica de l’Església de MallorcaJuny 2017


02. Els catequistes de Migjorn han celebrat la cloenda de l’any catequè-tic. S’han reunit a l’orato-ri de Sant Blai (Campos), han allargat els ulls sobre la catequesi de cada una de les parròquies, han participat de l’Eucaristia, que ha presidit Mn. Anto-ni Garau, i han compartit una agradosa vetllada, so-pant als espaiosos jardins del Santuari.Els col·legis Sant Josep Obrer han celebrat, a l’Au-ditòrium, la fi d’aquest curs, que s’ha convertit en un “Memorial Sebastià Arrom”. El cor, els instru-mentistes, el grup de dan-sa, el de teatre..., han anat omplint de màgia l’espaiós escenari, fent néixer ca-ramulls de delícies en la nombrosa assistència.Mons. Taltavull ha retor-nat de Barcelona i ha ad-

ministrat, a la Seu, el sa-grament de la Confirmació a diferents batiats, provi-nents de col·legis i de par-ròquies palmesanes.

03. Aquest primer dissab-te del mes de juny s’ha celebrat la “Pujada dels Malalts a Lluc”. Ancians i persones dependents, acompanyades dels seus assistents i de personal sa-nitari, s’han reunit per re-sar als peus de la Morene-ta i compartir moltes coses vora ella. L’Administrador Apostòlic hi ha presidit l’Eucaristia i ha compartit l’àpat fratern que han pre-parat els MMSSCC.És la Vetlla de Pasqua Granada i no han estat poques les reunions de pregària, tot demanant la vinguda de l’Esperit. La Pastoral Universitària s’ha reunit, al temple de Sant

320

Antoniet, i al Seminari Nou Mons. Taltavull l’ha celebrada amb els cursillis-tes, i ha administrat el sa-grament de la Confirmació a un grup de 28 cristians adults.

04. Avui ha estat el dia escollit per celebrar la me-mòria agraïda de l’home de Dret i advocat de l’Estat Lluís Belda i Soriano de Montoya, màrtir de la per-secució religiosa del 36, que recentment ha estat beatificat a Almeria, junta-ment amb 95 preveres i 20 laics. Va néixer i fou batiat a Mallorca, a la Parròquia de Santa Eulàlia. A posta, a la Seu, Mons. Taltavull ha celebrat la Missa d’Ac-ció de gràcies.L’Església d’Espanya ha celebrat avui el dia de l’Ac-ció Catòlica amb el lema: “Sortir, caminar i sempre sembrar de bell nou”.L’Orde Franciscà Seglar s’ha reunit al santuari de Sant Salvador d’Artà. Ha rebut la salutació del Mi-nistre Provincial, de l’As-sistent espiritual i del Su-

perior del Convent dels PP. TOR. Han pogut resar Laudes junts, participar en la santa Missa i com-partir l’àpat de fraternitat que entre tots han aportat.Les Religioses Oblates del Casal Petit han orga-nitzat la vuitena paella so-lidària, que s’ha dut a ter-me al Parc de la Mar, amb una bona participació dels nombrosos amics que te-nen a l’Illa.El Seminari Nou ha aixo-plugat la celebració de la Pentecosta multiètnica, que cada any se celebra a la Diòcesi, amb el lema “Una sola Església. Dife-rents cultures”. S’hi han reunit nigerians, ucraïne-sos, mexicans, argentins, bolivians, filipins, xinesos, romanesos, polonesos, brasilers, equatorians, co-lombians... Tots han apor-tat la seva música i els seus cants, per pregar Déu amb un sol cor i presen-tar-li llurs ofrenes, en la celebració que ha presidit Mons. Taltavull, pregària que s’ha convertit en una festa, on no hi ha mancat

321

l’àpat compartit i assabo-rit. L’Administrador Apostòlic ha presidit la celebració eucarística de la parròquia de la Mare de Déu dels Do-lors (Manacor) en una dia-da que celebra la festa del Sant Crist.

06. Mons. Taltavull ha visitat la parròquia de Valldemossa i ha passat el dia amb la comunitat d’ermitans.

07. Avui s’han complit 80 anys de l’assassinat del prevere llubiner Mn. Je-roni Alomar i Poquet. La premsa n’ha fet àmplia re-cordança i en el cementiri de la seva vila, on descan-sen les seves despulles, se li ha retut un sentit home-natge.Càritas espanyola respon a la crida que ha fet Càri-tas Veneçuela i ha obert una campanya d’ajuda per aquell país, pel fet que ja són 10 els estats que no poden fer front a les neces-sitats urgents de la seva gent.

Comença el temps de fer les celebracions pel final de curs. Els GOA han ce-lebrat una missa al temple dels PP. Mercedaris, que ha acabat amb un refresc. I el CETEM i l’ISUCIR tam-bé han fet llur cloenda, al Seminari Major, on Mons. Taltavull ha presidit l’Eu-caristia.A l’església dels PP. Caput-xins ha començat el tridu preparatori per a la festa de la Santíssima Trinitat.Ja han començat, a Artà, les festes de Sant Anto-ni de Pàdua. Ha sortit el Sant, acompanyat dels Cavallets, per fer la capta per la barriada.Ha mort la religiosa fran-ciscana Sor Maria Coll i Pou. Lloseta 28.08.1921.

08. A Roma, tot recordant la diada en què el Papa, el President de l’Autoritat Pa-lestina i el President d’Is-rael es trobaren als jardins vaticans, el Papa Fran-cesc ha demanat al poble cristià que, a les 13 hores, fes un minut de pregària demanant la pau.

322

Festa de Jesucrist Gran sacerdot per sempre. Com es tradició en aques-ta diada, els preveres han estat convocats per cele-brar-la junts a Lluc. El P. Norbert Alcover ha ofert unes pinzellades de la vida de Sant Alonso Rodríguez i ha fet conèixer el pro-grama dels diferents actes que s’han programat per celebrar el 400è aniversa-ri de la seva mort. Passats a la basílica, Mons. Talta-vull ha presidit l’Eucaris-tia en la qual s’ha pregat pels 12 preveres que han mort durant aquest any: Sebastià Arrom Coll, Fran-cesc Betti Martorell, Fran-cesc Cobo Serrano, Blai Darder Caldentei, Gaspar Montserrat Noguera, Bru Morei Fiol, Miquel Parets Serra, Bartomeu Ramis Palou, Miquel Sastre Ni-gorra, Francesc Suárez Yúfera, Pere Sunyer Bo-net, P. Bartomeu Pont Parera TOR. I s’han unit a l’alegria dels preveres que celebren llurs noces d’argent sacerdotals: Mn. Joan Manel Cózar Mar-

tínez i Mn. Guillem Feliu Ramis; i dels que celebren les noces d’or: Llorenç Al-cina Rosselló, Joan Bauzà Bauzà, Mateu Buades Cla-dera, Bartomeu Català Barceló, Joan Darder Bro-tat, Antoni Mateu Brunet, Sebastià Mesquida Sure-da, Bartomeu Moll Ribas, Joan Parets Serra, Joan Emili Pasqual Bennàssar, Gabriel Rosselló Rigo, Se-bastià Salom Mas, Joan Sunyer Ramos, Bartomeu Tauler Valens, Rafel Um-bert Sureda, i els PP. TOR Pau Lluís Cañas Hernán-dez, Miquel Forners Pere-lló i Josep Gelabert Ferrer.La Capella Mallorquina compleix enguany cin-quanta anys i val la pena celebrar-ho, per aquesta raó han ofert un concert a l’església de Sant Antoniet.L’equip de Pastoral dels Col·legis Diocesans s’ha reunit en el Col·legi Sant Pere.El Patronat del Santuari de Lluc, horabaixa, s’ha reunit al Palau.

09. Dia Internacional

323

dels Arxius. Per aquesta raó la Seu ha organitzat una visita guiada a l’Arxiu Capitular.El comandaments de l’Ar-mada i de l’Exèrcit han vol-gut fer llur celebració del 300è aniversari del naixe-ment del Capità Toni, Ti-nent General de l’Armada Antoni Barceló i Pont de la Terra, enterrat en el tem-ple parroquial de Santa Creu. Allà s’ha fet present Mons. Taltavull i ha presi-dit l’Eucaristia.Amb una pujada a l’er-mita de Sant Salvador de Felanitx, l’Arxiprestat del Raiguer ha tancat el curs pastoral d’enguany.El Cor de Son Dameto i el Cor del CEIP Son Pisà han fet un concert, al temple dels PP. Caputxins, per re-collir donatius que seran destinats al Pa de Sant Antoni.La Fundació Concòrdia Solidària, en vistes a re-collir diners pel projec-te “Alimentando víncu-los”, ha organitzat, al pati del Convent de Sóller, un “asado argentino” on no

hi ha mancat la música i el ball, que han animat el grup “Expresión”.Mons. Taltavull, després de fer l’entrevista radiofò-nica que li havia preparat la COPE, ha sortit cap a Barcelona.

10. Aprofitant que és dis-sabte, l’Arxiu Capitular ha organitzat una activi-tat familiar per a infants a partir dels sis anys. Han vist i tocat documents i han participat en un taller d’escriptura gòtica.Els voluntaris de Balears que treballen a Ràdio Ma-ria s’han reunit, al Mones-tir de Santa Magdalena, acompanyats de Lorena del Rey, responsable naci-onal, i del P. Luis Fernan-do de Prada, Director de Ràdio Maria d’Espanya.La Delegació Diocesana d’Ensenyament ha cele-brat la fi de curs al san-tuari de Consolació de Santanyí. Els mestres de Religió i llurs famílies han participat en la Missa que ha celebrat el Delegat Ge-neral per a l’Educació. Mn.

324

Miquel Gual, han compar-tit un dinar de germanor i els infants han pogut gau-dir d’un dia d’esbarjo i de jocs al Santuari.

11. Festa de la Santíssi-ma Trinitat i Jornada pro orantibus. Totes les cele-bracions d’aquest cap de setmana han tingut aquest objectiu i s’ha ajudat els monestirs, per poder con-servar uns edificis prou mancats de manteniment.Ha mort Sor Magdalena Far i Canyelles, Germana de la Caritat.

12. Ha mort, als 85 anys, a Tegucigalpa (Hondures), el missioner paül P. Anto-ni Quetgles i Darder, Fill Il·lustre de Santa Eugènia.

13. Festa de Sant Antoni de Pàdua. Té un fort arre-lament aquest sant fran-ciscà entre la nostra gent, que per diferenciar-lo de Sant Antoni Abat, li dona el nom del sant dels alber-cocs. Al Convent franciscà d’Inca s’ha celebrat amb tota solemnitat i s’han be-

neït els pans i els panets d’aquesta festa, mentre que els Blauets han parti-cipat en la joiosa celebra-ció eucarística.Els PP. Caputxins han obert de bona hora el tem-ple conventual, que si tot l’any és visitat per innom-brables pobres, avui ho és encara més. De bon matí s’han beneït els “pans de Sant Antoni” i se n’han repartit 2.500. Els PP. Ca-putxins han informat que en el que duim d’any s’han repartit 127.750 entre-pans i 16.800 bosses de menjar, que cada dilluns són entregades als majors de 65 anys. Poden dur en-davant aquesta tasca grà-cies a més de cent volun-taris que ajuden en aquest apostolat.14. S’ha mort Mn. Jaume Bennàssar i Bisquerra. Campanet 03.06.1937.

15. Acostant-se la celebra-ció del Dia del Corpus i de la Jornada de Càritas, la Delegació de Càritas Ma-llorca ens ha ofert la me-mòria de l’exercici del

325

2016. Han estat ateses 7.885 persones, 61% do-nes, 39% homes. Si es mira la nacionalitat, el 44% són espanyols, i el 51% són ciutadans extracomuni-taris. Va augmentant la procedència dels fons de finançament mitjançant activitats pròpies, mentre minva l’aportació de l’ad-ministració pública. Du-rant l’any 2016 es recap-taren 3.467.883,16 € i se’n gastaren 3.368.470,36 en ajudes directes a persones i famílies i en beques per a formació i ocupació.Han començat, a Mancor de la Vall, les festes del titular de la parròquia i patró de la vila, Sant Joan Baptista, amb el pregó i el Concert que ha ofert la Co-ral de la vila.Tot recordant que aquest dijous era el dia del Cor-pus, l’Adoració Nocturna ha celebrat la seva vigília de pregària eucarística a Lloret de Vistalegre.Els feligresos d’Inca s’han reunit per sopar junts i col·laborar en les obres que s’han de fer a la

paret del temple de Santa Maria la Major que dona al carrer de la Sirena.Mons. Taltavull ha retor-nat de Barcelona. S’ha unit a la festa dels 50 anys d’ordenació que els preve-res jubilars d’enguany han tingut al santuari de Mon-ti-Sion de Porreres.

16. Les Monges Carmeli-tes celebren enguany els 400 anys de llur fundació. Sor Elionor Ortiz (1577-1650) convertí son casal en monestir. Mons. Talta-vull s’hi ha fet present i ha presidit la celebració euca-rística.Càritas Mallorca ha ce-lebrat la trobada de fi de curs al Casal de Can Ge-labert (Binissalem), en la qual s’ha presentat la me-mòria de l’any passat i hi ha intervingut el Sr. Edu-ard Sala, de Càritas Bar-celona.Avui ha estat la vila de Muro que ha donat inici a les festes de Sant Joan amb el pregó que ha fet el Sr. Jordi Cloquell i el con-cert de la Coral Miquel

326

Tortell.Al Centre de Cultura sa Nostra s’ha fet la presen-tació del llibre, escrit per Gabriel Pérez Alzina: Bar-tomeu Català: un projec-te d’home de fe. A més de Pérez i Català, Mons. Tal-tavull s’hi ha fet present i ha presidit l’acte.

17. A la reunió mensual que els Diaques Perma-nents tenen a Pina, avui s’hi ha sumat la celebra-ció de les Noces d’Argent Diaconals de Mn. Joan Carpi i Mn. Andreu Car-rió, qui acompanyats dels Germans Diaques i de Mn. Antoni Vera i Mn. Antoni Riutort, han donat gràcies a Déu pel ministeri que els ha estat confiat.Mons. Taltavull s’ha reu-nit, al Casal de Son Bono, amb els preveres ordenats aquests darrers 15 anys. Han pogut resar junts, es-coltar-se i escoltar el Se-nyor. El dinar de germanor ha estat la cloenda, per després reintegrar-se a les tasques del cap de setma-na.

La parròquia del Coll d’En Rabassa ha viscut, en fa-mília, una jornada entra-nyable, ja que ha tornat al Presbiteri la imatge de la Mare de Déu del Carme, patrona de la barriada i titular de la parròquia, en la joiosa celebració euca-rística que ha presidit el Rector del Seminari, i en la bulla que s’ha armat a la plaça, després de l’acte religiós.S’ha seguit el costum que aquests darrers anys hi ha hagut tot celebrant la Vetlla del Corpus. Tots els moviments d’Església s’han reunit a la Porciún-cula, presidits per l’Admi-nistrador Apostòlic, amb el lema “Sense mi no podeu fer res”.

18. Diumenge del Cor-pus. Enguany els mitjans de comunicació social han posat els ulls en l’anyellet que du Sant Joan Pelós. Ha parlat molta gent i de molt diferent manera. És un costum de segles, que molts potser mai no han vist, però sí, hi volen dir la

327

seva i que els altres facin el que ells volen. El Rector de Pollença ha presentat la documentació que l’Ajun-tament li demanava i el ball s’ha fet amb la gràcia i l’art amb què fa segles es fa en l’antiga parròquia pollencina.Els Rectors ho van distri-buint així com poden, en unes parròquies al matí i d’altres a la tarda, després de la Missa, hi ha hagut la solemne processó amb el Santíssim. També una es-tona d’exposició del San-tíssim i oració personal ha pogut arrodonir una di-ada, que és ben amarada del record de l’entrega que Jesús feu per nosaltres. Les col·lectes són destina-des a Càritas.La feligresia de Manacor fou convidada a participar en un sopar, al restaurant “Es Cruce”, en vistes a re-captar algun diner per fer front als 11.000 € que han costat les obres de les teu-lades del temple parroqui-al de Jesucrist Rei. Mons. Taltavull ha presidit el rés de Vespres i la Mis-

sa estacional que hi hagut a la Seu, que després s’ha perllongat en la solemne processó que ha recorre-gut els carrers de Palma.

19. De bona hora Mons. Taltavull ha sortit cap a Barcelona.Aquest dia resultarà una fita històrica per a l’Esglé-sia mallorquina. A migdia s’ha fet públic el nomena-mentt com a bisbe titular d’Urci i auxiliar de Barce-lona del prevere mallor-quí Mn. Antoni Vadell i Ferrer, juntament amb Mn. Sergi Gordo i Rodrí-guez, Canceller - Secretari d’aquell Arquebisbat. A les 12,30 totes les campanes de la Diòcesi han repicat manifestant l’alegria del nomenament d’un bisbe mallorquí. A Mallorca no hi havia hagut una ale-gria com aquesta des de dia 14.12.1968, quan es feu públic el nomenament de Mn. Miquel Moncadas i Noguera com a bisbe de Menorca, ja que els altres bisbes posteriorment no-menats eren religiosos al

328

servei de les Missions res-pectives o a la Cúria Roma-na. Mn. Vadell en aquest moment és el Rector de la Unitat pastoral d’Inca, in-tegrada per vuit parròqui-es i Delegat General per a l’Evangelització.

20. Arriba Mons. Talta-vull de Barcelona. Celebra una reunió amb el Col·legi de Consultors i una roda de premsa al Palau, jun-tament amb Mons. Vadell i Ferrer, donant a conèixer el nou nomenament epis-copal.Ha mort el P. Luis Francis-co Jiménez Martínez, de la Mercè.

21. Mons. Taltavull surt cap a Barcelona.

22. El Col·lectiu de preve-res de la Part Forana s’ha reunit a la Rectoria de la Colònia de Sant Jordi, per tenir la darrera troba-da d’aquest curs gaudint d’una estona d’esbarjo i del dinar junts.

23. Festa del Sagrat Cor

de Jesús. La parròquia dels Hostalets l’ha cele-brada com pertoca i no ha mancat la processó pels carrers de la barriada.De cada any pren més for-ça la celebració de la re-vetlla de Sant Joan. Es veu que la gent té ganes de festa i aquesta vesprada s’omple de bulla, sobretot vora la mar, on ja no hi ha tant de perill per encendre foc.

24. Festa de Sant Joan Baptista. Festa major a les parròquies que el te-nen per titular i a les vi-les que el tenen per patró, dies que van molt bé per entrar al temps vacacional de l’estiu.La Pastoral Universitària ha seguit amb l’Escola de pregària, que celebra al temple de Sant Antoniet “Pregar amb l’Evangeli”.Avui, a l’església de Sant Felip Neri i enfora, dirí-em, del seu hàbitat na-tural, s’ha fet un concert interpretant els diferents modes com és cantada la Sibil·la. S’han cantat les

329

sibil·les de Campos, Fela-nitx, Lluc i Valldemossa. La Coral Sant Jaume hi ha posat els interludis.

25. Comença, a Santa Llu-cia, una tanda d’exercicis espirituals predicada per Mn. Eugeni Rodríguez.La feligresia de la parrò-quia de Santa Anna de Moscari ha pujat al puig d’en Guardiola, on dia 31.10.1948 s’hi beneí un monument dedicat al Sa-grat Cor de Jesús. Arriba-da la processó, el Sr. Rec-tor ha oficiat Missa Major i el poble ha gaudit d’un dinar de germanor.Ha mort, a Loeches (Ma-drid), Mn. Jaume Bonet i Bonet. S’Alqueria Blanca 21.05.1926, fundador de la Fraternitat Missionera del Verbum Dei.

28. Mons. Taltavull viat-ja a Roma, acompanyant l’Arquebisbe de Barce-lona, Mons. Joan Josep Omella, que ha estat cre-at Cardenal. Ha aprofitat l’avinentesa per regalar al Sant Pare una biografia i

un quadre de Sant Alonso Rodríguez (1532-1617), fent-li conèixer el seguit d’actes que se celebraran a Mallorca en l’avinentesa dels 400 anys del traspàs del sant porter de Monti-sion. Encara recordam quan l’any 1983 el P. Jorge Mario Bergoglio, Provincial dels Jesuïtes a Argentina, visità els seus germans jesuïtes mallorquins, cer-cant una imatge del nostre sant, perquè presidís una de les capelles que s’havia d’aixecar en el vast domini de la seva parròquia.

29. Festa dels Sants Apòstols Pere i Pau.Ha retornat la peregrina-ció diocesana que havia sortit de Palma dia 26 cap a Lourdes. Han estat 171 els participants en aquest esdeveniment pietós, entre ells, diversos malalts.


330

In memoriam

Mn. Jaume Bennàssar Bisquerra 1937-2017

Res no feia pensar que aquest germà prevere ens deixàs tan aviat. Conèixer la seva malaltia cancerosa i rebre l’anunci de la seva mort ha estat gairebé simultani per a molts de germans. Havia nascut a Campanet dia tres de juny de 1937, i ben petit, després d’uns anys d’escolà i cantadoret a la parròquia, passà a fer els estudis eclesiàstics al nostre Seminari, d’on sortí prevere després de l’ordenació sacerdotal que li conferí el Bisbe Enciso dia 22 de desembre de 1962.

Dia 11 de gener de 1963 rebia el nomenament de Vicari per a la veïna parròquia de Sant Llorenç de Selva. Hi treballà fins que el mes de juny de 1968 fou nomenat Rector de la parròquia de Lloret de Vistalegre. Atenent aquella comunitat, fou elegit pels germans preveres com a Arxipreste de la contrada, càrrec que exercí fins que l’any 1972 (juny) fou nomenat Rector de Santa Margalida, on exercí el ministeri durant cinc anys. Havia aprofitat aquests anys per treure la llicenciatura en Filosofia i Lletres, secció Filosofia, i trobava temps per exercir la docència en el Col·legi del Beat Ramon Llull, que els PP. Franciscans del TOR tenen a la ciutat d’Inca.

L’any 1977 fou nomenat Rector de la parròquia de Sant Feliu de Llubí i professor de Religió de l’Institut Berenguer d’Anoia de la veïna ciutat inquera. L’any 1988 passà a Palma com a Vicari de la parròquia de Sant Josep Obrer i col·laborador en les tasques pastorals que allà s’anaven fent, en els diferents centres educatius que té la

331

parròquia. Hi restà fins que dia 14 de novembre de 1995 li demanaren per passar com a Vicari a l’antiga parròquia de Sant Jaume, càrrec que el 2006 es canvià per assumir la tasca de Rector d’aquella parròquia, càrrec que ha anat omplint la seva vida tota dedicada al servei d’aquella feligresia, que sempre el podia trobar acompanyant al Sagrari i a punt per donar els serveis religiosos, tant a la parròquia com per les cases, encoratjant uns cristians que, amb les condicions sociosanitàries actuals, arriben a prolongada senectut.

Malgrat que l’any 2012 li arribàs la jubilació canònica, seguí Mn. Jaume atenent els feligresos ciutadans fins que el Sr. Bisbe, l’any 2015, li demanà que deixàs la parròquia per posar-la en altres mans i així ho féu el fidel prevere, passant a viure amb la família a l’eixample de Palma i donant una mà en la parròquia del Sagrat Cor de Jesús als Hostalets, fins que aquesta ràpida malaltia ha acabat amb la seva vida la vesprada del dimecres dia 14 de juny.


332

Mn. Jaume Bonet i Bonet21.05.1926 - 25.06.2017

S’Alqueria Blanca és la parròquia que va obrir a la Fe aquell fill de la pagesia mallorquina que ha esdevingut el fundador de la Fraternitat Missionera Verbum Dei. Escolanet vivaretxo d’aquella parròquia anà a l’escolasticat que els Germans de la Salle tenien al Pont d’Inca, i d’allà passà al Seminari per fer els estudis eclesiàstics. Es presentà l’avinentesa i l’any 1943 entrava a la Sapiència per alleugerir l’economia familiar i poder seguir els estudis. Fou ordenat prevere amb els 820 seminaristes d’Espanya que aquells anys s’havien d’ordenar al Congrés Eucarístic de Barcelona, dia 31.05.1952.

Al Seminari presentà cinc treballs al Certamen Anual, i caldria destacar el treball de 1951 “L’ascètica de l’Acció Catòlica” i el de 1952 “Els exercicis espirituals de Sant Ignasi i l’Acció Catòlica: els exercicis ignasians com mètode de formació apostòlica”. La seva personalitat ja s’anava perfilant.

Ordenat prevere, fou nomenat Rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall, on restarà fins a les acaballes del curs 1962-63, que fou nomenat Viceconsiliari Diocesà de l’Acció Catòlica, mentre que la parròquia de Mancor seguirà en mans de Mn. Bartomeu Mateu i Coll (1933-2000), un sacerdot de l’equip de preveres que bé l’ajudaven en la tasca de les “Convivències” que es feien a l’ermita de Santa Llucia de Mancor.

“Les Convivències”, “L’Apostolat de la predicació”, “Els exercicis espirituals” foren la tasca i el carisma d’aquest sacerdot mallorquí. El delit de conèixer Jesús i fer-lo

333

conèixer i estimar, primer pels seus feligresos i després per tota la societat mallorquina, que anava perdent les seves arrels cristianes davant l’onada turística que ho anava canviant tot. L’Apostolat amb les joves fou el començament d’una gran família, que tira-tira anirà tenint tres branques: Religioses; Religiosos i Matrimonis. S’haurà de mirar com aquesta nova família religiosa s’anirà integrant en la legislació canònica.

Dia 25.03.1963 el Bisbe Jesús Enciso i Viana (1955-1964) aprova les Missioneres. Dia 24.10.1968 el Bisbe Rafael Àlvarez Lara (1965-1972) aprova el grup de sacerdots que, seguint els consells evangèlics, es dedicaran, amb gran despreniment, a l’oració, a l’estudi i a l’Apostolat de la Paraula i de l’Exemple. Dia 17.09.1969 quedaran constituïdes, a Mallorca, les tres branques, amb el títol “Institut Apostòlic de Sacerdots i Seglars Verbum Dei”, segons el CIC de 1917. La legislació eclesiàstica, després del Concili, canvia, l’apostolat de la Fraternitat es va ampliant, les necessitats pastorals viscudes en els cinc continents van mostrant nous camins que Mn. Jaume veu i es deixa guiar per l’Esperit i d’aquesta manera serà centrat en la nova legislació eclesiàstica que posa l’Església. L’any 1987 l’Institut Teològic del Verbum Dei està afiliat a la Pontifícia Universitat Urbanista de Roma i dia 15.04.2000 va rebre l’Aprovació Pontifícia.

En l’avinentesa de la celebració dels 50 anys de la fundació, se celebrà una “Convención. Año Jubilar 2012/2013” al Casal que té la Fraternitat a Set Aigües (València), del 30.07 al 04.08 i foren presentades 19 “Meditaciones” predicades per Mn. Jaume entre 1984 a 2003; com també la recol·lecció de 52 poemes Quisiera Señor. Poemas. Els darrers anys de Mn. Bonet, viscuts en les instal·lacions que la Fraternitat té a Loeches

334

(Madrid), han estat feixucs a causa d’una progressiva demència senil, però la Fraternitat ha seguit el seu camí. La bona llavor sembrada per Mn. Jaume ha anat creixent i fruitant, perquè és sempre el Senyor qui dona la maina.


335


deMallorca

Any CLVII / 7-8 Juliol-agost - 2017

336

Sumari


Any CLVII / 7-8Juliol-agost, 2017

Redacció i Administració:

Apartat 26.07080

Palma de Mallorca.





338

344

344

344345352353353


-Homilia en l’ordenació sacerdotal de Joan Femenia Àvila i Francesc Joan Bernabeu Bonet......................................................


-Ordenacions sagrades................................-Decret sobre inscripcions sacramentals d’una

Església oriental sui iuris.....................-Decret de supressió de la Parròquia Verge del

Carme, de Palma............................................-Nomenaments i cessaments.........................-Nihil obstat................................................-Autorització.......................................-Acceptació ad experimentum d’un prevere.......

337

DELEGATS GENERALS

-Sobre el nomenament i ordenació episcopals de Mons. Antoni Vadell.................................


-Carta Apostòlica en forma de motu proprio Maiorem hanc dilectionem..........................


-Carta circular a los Obispos sobre el pan y el vino para la Eucaristía.................................



354

356

368

373384

338


Homilia en l’ordenació sacerdotal deJoan Femenia Àvila i Francesc Joan

Bernabeu BonetCatedral de Mallorca, 9 de juliol de 2017

Ahir de matí, a la pregària de Laudes, llegíem de la 1ª carta de sant Pere aquestes paraules: “Procurau que la vostra elecció i la vostra crida es refermin i així mai no caureu. I Déu us obrirà generosament l’entrada al reialme etern del nostre Senyor i salvador Jesucrist” (1Pe 1,10-11). Avui, estimats germans Joan i Francesc Joan, se us obre generosament aquesta entrada a una nova situació en la qual és Déu mateix qui us hi col·loca, però d’una manera ben peculiar, perquè heu estat “elegits” i “cridats” a exercir públicament en l’Església i en el nom de Jesucrist l’ofici sacerdotal a favor de tots, continuant la seva missió personal de mestre, sacerdot i pastor.

Si ho contemplam des de la fe i ens introduïm en aquest espai espiritual del Regne, entendrem millor a què estam realment vocacionats. Sant Pau, en la seva carta als Efesis ho diu ben clar: “Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants” (Ef 1,3-4). Això ens diu que estau en el cor de Déu i que Déu vol pastors segons el seu cor.

“Elegits abans de crear el món”. Fixau-vos en les paraules de Jeremies que hem escoltat a la primera lectura: “Abans que et modelàs a les entranyes de ta mare, ja et vaig conèixer, ja et vaig consagrar i

339

et vaig fer profeta, destinat a les nacions”. Un nou element s’hi afegeix: a l’elecció i a la crida hi correspon una missió. D’acord amb vosaltres i per al bé de tot el poble cristià, hem pensat on millor haureu de realitzar-la, sempre pensant que formau part d’un mateix presbiteri i serviu en comunió una mateixa Església particular, en el nostre cas, l’Església de Mallorca.

En aquest sentit, pel ministeri que se’ns confia, no som propietaris d’unes demarcacions parroquials ni amos d’uns territoris, sinó pastors d’un poble al qual l’Església ens envia i, en paraules de Jesús, hem de servir fins estar disposats a donar-hi la vida. També el poble ho ha d’entendre i ha d’ajudar el pastor a exercir la seva missió, compartint-la amb tot allò que li correspon. Tampoc el poble no és amo del seu pastor per a retenir-lo egoísticament només en benefici propi. Si fos així “no irradiaríem el coneixement de la glòria reflectida en Crist”, com ens ha insinuat sant Pau en el fragment de la segona carta als cristians de Corint que avui hem escoltat.

Ha de quedar clar quin és “el tresor del ministeri que Déu ens ha confiat”, que avui acceptau com a vida de la vostra vida i que compartireu també des d’avui amb tots nosaltres, germans de presbiteri. És tan gran aquest do sacramental que ara rebreu que la reacció moltes vegades és com la del profeta Jeremies en el moment en el qual Déu li comunica la seva paraula: “Senyor, Déu meu, no sé parlar: encara som un infant”. Sant Pau també ho experimenta en la seva pròpia carn quan diu que “portam aquest tresor del ministeri com en gerres de fang”, manifestant amb aquestes expressions no sols la feblesa, sinó també la pròpia immaduresa.

340

Però Déu és més gran, sap el que fa i ens porta per camins insospitats si ens deixam acompanyar per ell. “No diguis que ets un infant –li diu a Jeremies–, tu aniràs a trobar tothom a qui jo t’enviaré (una Església evangelitzadora declaradament en sortida) i els diràs allò que et manaré. No els tenguis por! Jo et faré costat”. De la mateixa manera, quan Pau té la convicció de sentir-se feble i trencadís com una gerra de fang, és capaç de dir que “això és perquè quedi ben clar que aquest poder altíssim ve de Déu, i no de nosaltres”.

Em dèieu l’altre dia que us sentiu identificats amb la vocació de Jeremies i voleu identificar-vos de cada dia més amb Jesús, el Bon Pastor. En certa manera, com a expropiats d’allò que un és per a ser totalment com Ell. Això que deis és fort! És pertànyer a Ell, que és el Cap, i pertànyer a l’Església, que és el seu Cos. Per voluntat seva, de Jesús, no es pot ésser d’un i no ésser de l’altre. Aquest és el fet que ens configura i que ha de moure tota l’acció apostòlica que donarà forma i sentit al vostre treball pastoral de cada dia, treball que porta l’exigència de tot el que és la fraternitat sacerdotal, la voluntat de feina en equip, la presència en el cor del poble, el goig de comptar amb els altres i compartir amb alegria la diversitat de dons que el Senyor reparteix per al bé de tots.

Pot aparèixer, també perquè som febles i humans, el problema de la soledat, i que pot ésser font d’altres problemes, especialment aquells que deriven en actituds individualistes, d’aïllament personal o d’autoreferencialitat. Vegem-ne la solució. Diu el papa Francesc, referint-se a l’encontre personal amb Crist, que “gràcies a aquest trobament –o retrobament– amb l’amor de Déu, que es converteix en feliç amistat, som rescatats de la nostra consciència aïllada i de l’autoreferencialitat” (EG 7). És

341

l’amistat amb Crist i l’amor apassionat al poble el que ens dona l’equilibri d’una vida feliç i plena de sentit. Experiència que va unida sempre a la participació en el misteri de la mort i la resurrecció del Senyor. Prou vegades, la soledat no volguda ha de trobar el consol d’aquella amistat amb el Senyor que ningú no por suplir, perquè només Ell és el qui obrirà el cor a un amor renovat dia a dia. També el papa Francesc deia no fa gaire en una ordenació sacerdotal: “Imitau allò que celebrau perquè participant en el misteri de la mort i la resurrecció del Senyor, duis la mort de Crist en els vostres membres i caminau amb novetat de vida. Un prevere que ha estudiat molta teologia i ha fet una, dues o tres llicenciatures però no ha après a portar la Creu de Crist, no serveix. Serà un bon acadèmic, un bon professor, però no un bon capellà”.

Des d’aquesta perspectiva, la gràcia del sagrament de l’Orde que ara us unirà més estretament a Crist i al poble cristià també us dona capacitat per dir a la gent allò que el Senyor us inspira i l’Església us confia. Que la vostra paraula, senzilla, com parlava el Senyor, arribi al cor dels qui us escolten. Parlau de forma senzilla, parlau als cors. Aquesta predicació, que deixa passar la Paraula per la pròpia vida per fer-ne aliment amb l’estudi i la pregària, serà vertader aliment que nodreix, enforteix i allibera de tota anèmia espiritual. Que el perfum espiritual de la unció que rebreu no sigui per perfumar-vos a vosaltres mateixos, sinó per a omplir amb el vostre testimoni de bona olor de Crist tot el que heu de dur a terme en l’immens camp de la missió que se us encomana.

Tot i la sequera espiritual que ens inunda i la forma líquida d’existir de molts conciutadans, fins i tot batiats, experimentareu el goig d’acollir els nous feels cristians en el Baptisme i us sentireu urgits a no deixar-los, sinó

342

acompanyar-los en el seu creixement cristià. Això duu molta feina i hores. Heu de pensar més en ells que no en vosaltres mateixos. El mateix, en l’exercici de la misericòrdia quan administrareu el sagrament del Perdó en nom de Cist i de l’Església. Ho dic amb paraules recents del papa Francesc: “No carregueu sobre les espatlles dels altres aquells pesos que no poden suportar, i tampoc vosaltres. Jesús mai va estar d’acord amb els qui ho feien i els va anomenar hipòcrites”.

Us vull dir que hi ha una cosa a l’Evangeli que és molt clara: les preferències que té Jesús i les prioritats que aquestes assenyalen en la seva acció pastoral. La primera preferència són els malalts. És una tasca fonamental que dona identitat al sacerdoci. Una missió que identifica. Una Església en sortida que va a visitar els malalts i els impedits a casa seva. Són moltes les hores del dia que els podem dedicar. Això sí que consola, això desfà la soledat pròpia i la dels altres i ens posa en total sintonia amb l’Evangeli. I allò més gran, la manera com els malalts –autèntics pobres de l’evangeli– ho agraeixen i ho recorden sempre. El mateix diria a l’atenció en el moment de les exèquies, el comiat d’un difunt i l’acompanyament de la família. Són situacions que necesiten la nostra presència, la nostra proximitat i el nostre afecte de pastors. Tocar la carn de Crist en els qui sofreixen ens ajuda a entendre molt més el moment més important del nostre ministeri sacerdotal que és l’Eucaristia, quan reunim la comunitat cristiana i, junts, ens trobam amb el Senyor viu, ressuscitat, d’on brolla tota vida.

I, a partir d’aquí, tota l’entrega als diferents camps de la vida pastoral, amb especial atenció als qui pateixen marginació social i pobresa espiritual. Una entrega viscuda des d’una gran senzillesa de vida, amb l’alegria

343

que brolla de l’Evangeli i que és impuls missioner que ho dinamitza tot i es manté ferm amb l’alè reconfortant de la pregària. Teniu sempre davant dels ulls el Bon Pastor, Jesús, a qui heu escollit com a model de vida, Ell que “no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida”.

344


Ordenacions sagrades

El diumenge 9 de juliol, a la Santa Església Catedral Basílica, el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic conferí l’orde del presbiterat als diaques incardinats en aquesta Diòcesi i alumnes del Seminari de Mallorca, Mn. Joan Francesc Bernabeu Bonet i Mn. Joan Femenia Àvila.

Decret sobre inscripcions sacramentals d’una Església oriental sui iuris

Per decret del 17 de juliol, el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic disposa que els batejos realitzats per l’Església Grecocatòlica Romanesa i l’adscripció, per tant, a aquesta església oriental sui iuris, que celebra habitualment l’Eucaristia a l’església del Monestir de la Puríssima Concepció de Palma, s’inscriguin al llibre de baptismes custodiat a les oficines de la Cúria Diocesana. També s’hi han d’inscriure tots els altres sagraments administrats als membres de l’Església Grecocatòlica Romanesa residents a la Diòcesi de Mallorca, segons el que estableixen el cànon 535 del Codi de Dret Canònic i els cànons 37 i 296 del Codi de Cànons de les Esglésies Orientals.

Decret de supressió de la Parròquia Verge del Carme, de Palma

Per decret del 10 d’agost, el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic suprimeix la Parròquia Verge del Carme, de Palma, erigida canònicament l’any 1974. Resta annexat el seu territori a la veïna Parròquia de l’Assumpció de la Mare de Déu (arxiprestat Palma), on passen els llibres

345

parroquials i els arxius i tot el patrimoni que no sigui propietat de l’Orde del Carme Descalç, tot respectant sempre la voluntat dels donants i benefactors. La cura pastoral queda a càrrec del rector de la parròquia a la qual ha estat annexada, deixant de celebrar-s’hi els baptismes i altres sagraments. Entra en vigor el diumenge 3 de setembre, després de ser llegit públicament a la missa de comiat a la Parròquia Verge del Carme i pel mateix acte cessen el rector i els vicaris actuals.

Nomenaments i cessaments

Dia 4 de juliol. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el Sr. Bartomeu Martínez Oliver representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca als col·legis i centres diocesans següents:

• Col·legi Santa Maria, de Palma.• Col·legi La Immaculada, de Palma.• Col·legi Monti-sion, de Pollença.• Guarderia Sant Vicenç de Paül, de Pollença.

Amb cessament del Sr. Antoni Ribot Rosselló com a representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca als col·legis de Santa Maria i La Immaculada, de Palma; i del Sr. Andreu Mir Gual com a representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca al col·legi de Monti-sion i la guarderia de Sant Vicenç de Paül, de Pollença.

Dia 4. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el Sr. Andrés Pérez Fernández representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca als col·legis i centres diocesans següents:

• Col·legi Sant Antoni Abat, de Palma.

346

• Col·legi Bisbe Verger, de Santanyí.• Guarderia Sant Francesc d’Assís, de Santanyí.

Amb cessament del Sr. Antoni Ribot Rosselló com a representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca al col·legi de Sant Antoni Abat, de Palma; i del Sr. Antoni J. Salvà Andreu com a representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca al col·legi Bisbe Verger i la guarderia de Sant Francesc d’Assís, de Santanyí.

Dia 4. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic renova el Sr. Andreu Mir Gual com a representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca als col·legis i centres diocesans següents:

• Col·legi Santa Magdalena Sofia, de Palma.• Col·legi Fra Joan Ballester, de Campos.

I el nomena representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca al col·legi de Sant Pere, de Palma, amb cessament del Sr. Antoni Ribot Rosselló com a representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca al col·legi de Sant Pere, de Palma.

Dia 4. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic renova el Sr. Antoni J. Salvà Andreu com a representant de la titularitat del Bisbat de Mallorca als col·legis i centres diocesans següents:

• Col·legi Sant Josep Obrer I, de Palma.• Col·legi Sant Josep Obrer II, de Palma.• Col·legi Corpus Christi, de Palma.

347

Dia 5. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Diego León Fioravanti president de la Comissió Diocesana d’Orgues Històrics del Bisbat de Mallorca.

Dia 10. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena e l M . I .Mn . Jaume Es te l a Cor tés formador del Seminari Major, d’acord amb els cànons 157 i 239§1 del CIC, amb continuïtat dels altres càrrecs diocesans i parroquials. En cessa Mn. Josep Adrover Vallbona, que continua igualment amb tots els altres càrrecs. Dia 10. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Francesc Joan Bernabeu Bonet vicari de les parròquies de l’Horta, Fornalutx, Sóller, Port de Sóller i quasiparròquia de Biniaraix, totes a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església (cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis dins les esmentades parròquies d’acord amb el cànon 1111§1 del CIC. Dia 10. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Joan Femenia Àvila vicari de les parròquies de Santa Maria de Robines, de Binissalem, i de la Visitació de la Verge Maria, de Consell, ambdues a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església (cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis dins les esmentades parròquies d’acord amb el cànon 1111§1 del CIC. Dia 10. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic, segons l’acord signat amb la Prelatura de l’Opus Dei conforme al cànon 297 del CIC, i a proposta del seu Vicari Regional, nomena vicari parroquial de Sant Nicolau de Palma, a

348

l’arxiprestat Palma 1, Mn. Joan Magraner Rullan, de la mateixa Prelatura, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església (cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis dins l’esmentada parròquia d’acord amb el cànon 1111§1 del CIC. En cessa Mn. Alejandro Espinós Bonmatí, Prelatura de l’Opus Dei.

Dia 17. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Diego León Fioravanti rector de les parròquies de Ntra. Sra. de la Lactància, de s’Arenal, de Sta. Maria Assumpta, de Badies, de St. Ferran (les Meravelles), Platja de Palma, de Ntra. Sra. del Carme, des Coll d’en Rabassa, de Sant Antoni de la Platja, de Can Pastilla, i Ntra. Sra. del Remei, des Molinar, totes a l’arxiprestat de Palma 4. Ha d’iniciar l’ofici el dia primer d’agost. En cessa Mn. Jaume August Estela Cortés.

Dia 17. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el M.I.Mn. Jaume August Estela Cortés adscrit a les parròquies de Ntra. Sra. de la Lactància, de s’Arenal, de Sta. Maria Assumpta, de Badies, de St. Ferran (les Meravelles), Platja de Palma, de Ntra. Sra. del Carme, des Coll d’en Rabassa, de Sant Antoni de la Platja, de Can Pastilla, i Ntra. Sra. del Remei, des Molinar, totes a l’arxiprestat de Palma 4. Ha d’iniciar l’ofici el dia primer d’agost. Se li concedeix delegació general per assistir als matrimonis dins les esmentades parròquies d’acord amb el cànon 1111§1 del CIC.

Dia 10 d’agost. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el P. Gaspar Alemany Ramis MSSCC, comptant amb l’assentiment del seu superior d’acord amb els cànons 547 i 682§1, vicari parroquial de Nostra Senyora de Lluc i Sant Pere d’Escorca, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, amb totes les facultats que li atorga el dret de

349

l’Església (cf. cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis d’acord amb el cànon 1111§1.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el P. Miquel Darder Albertí MSSCC, comptant amb l’assentiment del seu superior d’acord amb el cànon 682§1, rector de la Parròquia de Nostra Senyora de la Font de Déu i Sant Bernat de la Real, a l’arxiprestat de Palma 3. Cessa per aquest nomenament el P. Gabriel Seguí Trobat MSSCC, traslladat.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el P. Hippolyte Voka Ndomanueno MSSCC, comptant amb l’assentiment del seu superior d’acord amb els cànons 547 i 682§1, vicari parroquial de Nostra Senyora de la Font de Déu i Sant Bernat de la Real, a l’arxiprestat de Palma 3, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església (cf. cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis d’acord amb el cànon 1111§1. Cessa com a vicari parroquial de Sant Pere i Sant Pau d’Algaida, Sant Bartomeu de Montuïri i Sant Cosme i Sant Damià de Pina, totes elles a l’arxiprestat des Pla.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Ricardo Ramos Carrique, vicari parroquial de les parròquies de Ntra. Sra. de la Lactància, de s’Arenal, de Santa Maria Assumpta, de Badies, de Sant Ferran, de la Platja de Palma, de Ntra. Sra. del Carme, des Coll d’en Rabassa, de Sant Antoni de la Platja, de Can Pastilla, i de Ntra. Sra. del Remei, des Molinar, totes elles de l’arxiprestat de Palma 4, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església (cf. cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis d’acord amb el cànon 1111§1. Cessa com a rector de la Parròquia de Santa Maria Mare de l’Església de Palmanyola, a

350

l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Jaume Ripoll Janer vicari parroquial de Santa Catalina Thomàs, a l’arxiprestat de Palma 2, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església (cf. cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis d’acord amb el cànon 1111§1. Cessa com a vicari parroquial de les parròquies de Ntra. Sra. de la Lactància, de s’Arenal, de Santa Maria Assumpta, de Badies, de Sant Ferran, de la Platja de Palma, de Ntra. Sra. del Carme, des Coll d’en Rabassa, de Sant Antoni de la Platja, de Can Pastilla, i de Ntra. Sra. del Remei, des Molinar, totes elles de l’arxiprestat de Palma 4.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Antoni Moreno Bernat diaca al servei de les parròquies de Sant Bartomeu, de Sóller, Sant Ramon de Penyafort, del Port de Sóller, la Mare de Déu de la Victòria, de l’Horta, la Nativitat de la Verge Maria, de Fornalutx, la quasiparròquia de Biniaraix, de Sant Mateu, de Bunyola i Santa Maria Mare de l’Església, de Palmanyola, totes elles de l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller, amb delegació general per assistir als matrimonis d’acord amb el cànon 1111§1. Cessa com a diaca al servei de la Parròquia de Sta. Catalina Thomàs, a l’arxiprestat de Palma 2.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Francesc Joan Bernabeu Bonet vicari parroquial de les parròquies de Sant Mateu, de Bunyola, i Santa Maria Mare de l’Església, de Palmanyola, a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església (cf. cànons 545-552) i amb delegació general per assistir als matrimonis d’acord amb el cànon 1111§1. Continua com a vicari parroquial

351

de Sant Bartomeu, de Sóller, Sant Ramon de Penyafort, del Port de Sóller, la Mare de Déu de la Victòria, de l’Horta, la Nativitat de la Verge Maria, de Fornalutx i la quasiparròquia de Biniaraix, també a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Miquel Mulet Bujosa rector solidari de les parròquies de Sant Mateu, de Bunyola, i Santa Maria Mare de l’Església, de Palmanyola, a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller d’acord amb els cànons 523 i 526§1 del CIC. Continua com a rector solidari de Sant Bartomeu, de Sóller, Sant Ramon de Penyafort, del Port de Sóller, la Mare de Déu de la Victòria, de l’Horta, la Nativitat de la Verge Maria, de Fornalutx i la quasiparròquia de Biniaraix, també a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Marià Gastalver Martín rector solidari i moderador de les parròquies de Sant Mateu, de Bunyola, i Santa Maria Mare de l’Església, de Palmanyola, a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller, d’acord amb els cànons 523 i 526§1 del CIC. Continua com a rector solidari i moderador de Sant Bartomeu, de Sóller, Sant Ramon de Penyafort, del Port de Sóller, la Mare de Déu de la Victòria, de l’Horta, la Nativitat de la Verge Maria, de Fornalutx i la quasiparròquia de Biniaraix, també a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el P. Antoni Cañellas Borràs CO rector de les parròquies de Sant Pere, d’Esporles, Sant Joan Baptista d’Estellencs, i la Nativitat de Maria, de Banyalbufar, a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller, d’acord amb els cànons 523 i 526§1 del CIC. Cessa com a rector de Sant Mateu,

352

de Bunyola, a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller, i de Santa Maria del Camí, a la vila del mateix nom i arxiprestat de Lluc-Raiguer.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Llorenç Lladó Calafat adscrit a les parròquies de Sant Bartomeu, de Sóller, Sant Ramon de Penyafort, del Port de Sóller, la Mare de Déu de la Victòria, de l’Horta, la Nativitat de la Verge Maria, de Fornalutx, la quasiparròquia de Biniaraix, Sant Mateu, de Bunyola, Santa Maria Mare de l’Església, de Palmanyola, i Sant Joan Baptista, de Deià, amb delegació general per assistir als matrimonis d’acord amb el cànon 1111§1 en totes elles. Cessa com a administrador parroquial de les parròquies de Sant Pere, d’Esporles, Sant Joan Baptista, d’Estellencs, la Nativitat de Maria, de Banyalbufar, i la Immaculada Concepció, de s’Esgleieta.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Carles Seguí Pou rector de les parròquies de Santa Maria la Major, Crist Rei i Sant Domingo, d’Inca, Sant Llorenç, de Selva, la Immaculada Concepció, de Caimari, Sant Joan Baptista, de Mancor de la Vall, la Nativitat de la Verge Maria, de Lloseta, i Santa Tecla, de Biniamar, a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, d’acord amb els cànons 523 i 526§1 del CIC. Les dites parròquies eren vacants per renúncia de Mons. Antoni Vadell Ferrer amb motiu de la seva promoció a l’episcopat com a auxiliar de Barcelona d’acord amb el cànon 538§1.

Nihil obstat

Dia 30 de juny. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic el concedeix per al nomenament del Sr. Francisco Polo Cañavate com a administrador de la Causa de

353

Beatificació del Servent de Déu Eduardo Bonnín Aguiló, natural de la Diòcesi de Mallorca, d’acord amb l’article I.3 de les Normes sobre l’Administració dels Béns de les Causes de Beatificació i Canonització donades per la Congregació de les Causes dels Sants el passat 10 de març de 2016.

Autorització

Dia 10 de juliol. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic autoritza el prevere d’aquesta Diòcesi Mn. Francesc Vicens Gomila per residir a Barcelona els dies que tengui classes presencials mentre durin els seus estudis del Grau i Postgrau d’Història, Arquelogia i Arts Cristianes a la Facultat Antoni Gaudí de l’Ateneu Universitari Sant Pacià de la dita Arxidiòcesi. Ha de començar el proper curs 2017-18.

Acceptació ad experimentum d’un prevere

Dia 9 d’agost. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic accepta ad experimentum a la Diòcesi de Mallorca per cinc anys el prevere Mn. Omar Cárdenas Suárez, actualment incardinat a la Diòcesi de Tunja (Colòmbia).

354

deleGatS GeneralS

Palma, 3 de juliol de 2017

Rg. S.núm. 000/17

A TOTHOM EN GENERAL

Benvolguts tots,

Com bé sabeu, el nostre germà prevere Antoni Vadell Ferrer ha estat nomenat Bisbe Titular d’Urci i Auxiliar de Barcelona pel Sant Pare Francesc. L’Església de Ma-llorca l’afegeix amb goig a la llarga llista dels seus fills pel Baptisme i l’avior “que han estat posats per l’Esperit Sant per a ser Pastors en l’Església de Déu”, segons la interpretació tradicional de la frase del famós discurs de Sant Pau en els Fets dels Apòstols.

Coneguda ja la data en què el nostre germà i bon amic Mons. Vadell ha de rebre la plenitud del sacerdoci, se susciten en molts de vosaltres les preguntes sobre les qüestions pràctiques i organitzatives amb el lògic desig d’acompanyar-lo en els primers moments del seu nou ministeri. Amb la present comunicació volem respondre a totes aquestes qüestions.

L’ordenació episcopal de Mons. Antoni Vadell i Mons. Sergi Gordo, bisbes auxiliars de Barcelona, tindrà lloc, si Déu ho vol, el vinent dia 9 de setembre, dissabte, a les 11 h, a la Basílica de la Sagrada Família de la mateixa ciutat. Cal tenir present que es necessitarà acredita-ció per a accedir al recinte, acreditació que serà molt

355

difícil d’aconseguir i que no està en mans del Bisbat de Mallorca poder facilitar a tothom. A més, els preveres interessats a acudir-hi i concelebrar en la cerimònia també necessitaran acreditació, per això s’hauran d’inscriure a la nostra Secretaria General abans del dia 28 de juliol. Ho podran fer per correu electrònic <[email protected]> o telefo-nant al 971 21 31 00 (extensió 133).

Ja que serà molt difícil que la majoria de persones inte-ressades puguin assistir a l’ordenació, el vinent dia 16 de setembre, també dissabte, vuit dies després de l’orde-nació, el novell Bisbe celebrarà missa nova pontifical d’acció de gràcies a la Seu de Mallorca a les 11 h. Hi convidam especialment tothom de la nostra comunitat cristiana. Serà el moment oportú de trobar-nos amb el nou Bisbe, manifestar-li la nostra amistat, juntament amb el goig de la nostra Església i el desig i la pregària pel bon encert del ministeri tot just encetat. Aquí hi cabem tots, inclosos els que, per diversos motius, no hauran pogut viatjar a Barcelona.

Cordialment en el Senyor,

Antoni Vera Díaz, pvre.Delegat General

356


LITTERAE APOSTOLICAE MOTU PROPRIO DATAE“MAIOREM HAC DILECTIONEM”

DE OBLATIONE VITAEFRANCISCUS

«Maiorem hac dilectionem nemo habet, ut animam suam quis ponat pro amicis suis» (Io 15,13).

Singulari existimatione et honore digni sunt illi christifideles, qui Iesu Christi vestigia ac placita proxime sequentes, vitam suam pro aliis voluntarie ac libere praebuerunt et hoc in proposito usque ad mortem perseveraverunt.

Omnibus compertum habetur heroicam vitae oblationem, caritate monitam ac fultam, Christi veram, plenam ac praestantissimam imitationem exprimere, quapropter ea digna est illa admiratione, quae fidelium communitas reservare illis solet, qui voluntarie vitam immolaverunt sanguinis martyrio occumbentes vel heroico in gradu christianas virtutes exercuerunt.

Faventi consilio a Congregatione de Causis Sanctorum edito, quae Plenaria in Sessione diei 27 mensis Septembris anno 2016 diligenter perscrutata est an huiusmodi christifideles beatificationis sint digni, has quae sequuntur statuimus normas servandas:

ARTICULUS I

Vitae oblatio nova facti species est itineris ad beatificationem

357

et canonizationem, quae a specie super martyrio et super heroicitatem virtutum differt.

ARTICULUS II

Vitae oblatio, ut sit apta atque efficax ad Servi Dei beatificationem haec requirit:

a) libera ac voluntaria sui vitae oblatio et heroica propter caritatem certae ac tempore proximae mortis acceptio; b) nexus inter vitae oblationem et praematuram mortem; c) exercitium, saltem ordinario gradu, christianarum virtutum ante vitae oblationem et, deinceps, usque ad mortem; d) exsistentia famae sanctitatis et signorum saltem post mortem; e) necessitas miraculi, beatificationis intuitu, quod post Servi Dei mortem et per eiusdem intercessionem eveniat.

ARTICULUS III

Dioecesanae vel Eparchialis Inquisitionis celebratio una cum pertinenti Positione ad normam Apostolicae Constitutionis Divinus perfectionis Magister diei 25 mensis Ianuarii anno 1983 in Actis Apostolicae Sedis, volumine 75 (1983), 349-355 editae, et secundum Normas Servandas in inquisitionibus ab Episcopis faciendis in Causis Sanctorum diei 7 mensis Februarii eiusdem anni promulgatas in Actis Apostolicae Sedis, volumine 75 (1983), 396-403 editas, praeter sequentia, temperata est.

358

ARTICULUS IV

Positio super oblatione vitae ad dubium respondeat “An constet de heroica oblatione vitae usque ad mortem propter caritatem necnon de virtutibus christianis, saltem in gradu ordinario, in casu et ad effectum de quo agitur”.

ARTICULUS V

In articulis subscriptae Apostolicae Constitutionis haec sequentia innoventur:

Ad art. 1:

«Episcopis dioecesanis vel Hierarchis ceterisque in iure aequiparatis, intra fines suae iurisdictionis, sive ex officio, sive ad instantiam singulorum fidelium vel legitimorum coetuum eorumque procuratorum, ius competit inquirendi circa vitam, virtutes, vitae oblationem vel martyrium ac famam sanctitatis vel vitae oblationis vel martyrii, asserta miracula, necnon, si casus ferat, antiquum cultum Servi Dei, cuius canonizatio petitur».

Ad art. 2,5:

«Inquisitio de assertis miraculis ab inquisitione de virtutibus vel de vitae oblatione vel de martyrio separatim fiat».

Ad art. 7,1:

«Una cum externis cooperatoribus causis sibi commissis studere atque Positiones super virtutibus vel super vitae oblatione vel super martyrio parare».

359

Ad art. 13,2:

«Si Congressus iudicaverit causam instructam fuisse ad legis normas, statuet cuinam ex Relatoribus committenda sit; Relator vero una cum cooperatore externo Positionem super virtutibus vel super vitae oblatione vel super martyrio conficiet iuxta regulas artis criticae in hagiographia servandas».

ARTICULUS VI

In articulis supradictarum Normarum servandarum in inquisitionibus ab Episcopis faciendis in Causis Sanctorum haec innoventur:

Ad art. 7:

«Causa potest esse recentior aut antiqua; recentior dicitur, si martyrium vel virtutes vel vitae oblatio Servi Dei per orales depositiones testium de visu probari possunt; antiqua vero, cum probationes de martyrio vel de virtutibus vel de vitae oblatione dumtaxat ex fontibus scriptis erui possunt».

Ad art. 10,1°:

«In causis tam recentioribus quam antiquis, biographiam alicuius historici momenti de Servo Dei, si extat, vel, ea deficiente, accuratam relationem chronologice digestam de vita et gestis ipsius Servi Dei, de eius virtutibus vel vitae oblatione vel martyrio, de sanctitatis et signorum fama, non omissis iis quae ipsi causae contraria vel minus favorabilia videntur».

360

Ad art. 10,3°:

«In causis recentioribus tantum, elenchum personarum quae ad eruendam veritatem circa virtutes vel vitae oblationem vel martyrium Servi Dei, necnon circa sanctitatis vel signorum famam conferre possunt vel adversari».

Ad art. 15,a:

«Relatione accepta, Episcopus omnia usque ad illud tempus acquisita promotori iustitiae vel alii viro perito tradat, ut interrogatoria conficiat quae apta sint ad verum indagandum et inveniendum de Servi Dei vita, virtutibus vel vitae oblatione vel martyrio, fama sanctitatis vel vitae oblationis vel martyrii».

Ad art. 15,b:

«In causis antiquis vero interrogatoria dumtaxat famam sanctitatis vel vitae oblationis vel martyrii adhuc vigentem necnon, si casus ferat, cultum recentioribus temporibus Servo Dei praestitum respiciant».

Ad art. 19:

«Ad probandum martyrium vel virtutum exercitium vel vitae oblationem et signorum famam Servi Dei qui pertinuerit ad aliquod Institutum vitae consecratae, notabilis pars testium inductorum debent esse extranei, nisi, ob peculiarem Servi Dei vitam, id impossibile evadat».

Ad art. 32:

«Inquisitio super miraculis separatim instruenda est ab

361

inquisitione super virtutibus vel vitae oblatione vel martyrio et fiat iuxta normas quae sequuntur».

Ad art. 36:

«De Servis Dei, quorum sanctitas vitae adhuc legitimo examini subiecta est, quaelibet sollemnia vel panegyricae orationes in ecclesiis prohibentur. Sed etiam extra ecclesiam abstinendum est ab iis actis quibus fideles induci possint ad falso putandum inquisitionem ab Episcopo factam de Servi Dei vita et virtutibus vel vitae oblatione vel martyrio certitudinem secum ferre futurae eiusdem Servi Dei canonizationis»

Haec omnia, quae his Apostolicis Litteris motu proprio statuimus, mandamus ut rite funditusque serventur, contrariis quibuscumque etiam speciali mentione dignis minime obstantibus et publici iuris fiant per editionem super actis diurnis scilicet “L’Osservatore Romano” et ab hoc ipso die vigere incipiant et deinceps in Actis Apostolicae Sedis referri mandamus.

Datum apud Sanctum Petrum, die XI mensis Iulii, anno Domini MMXVII, Pontificatus Nostri quinto.

FRANCISCUS PP.


362

CARTA APOSTÒLICA DONADA EN FORMA DE MOTU PROPRIO

“MAIOREM HAC DILECTIONEM”SOBRE L’OBLACIÓ DE LA VIDA

FRANCESC

«Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics» (Jo 15,13).

Són dignes de singular estimació i honor aquells fidels cristians que, seguint ben de prop les passes de Jesucrist i allò que li és plaent, donaren la seva vida voluntàriament i lliure pels altres i en aquest propòsit perseveraren fins a la mort.

A tots sembla que aquesta heroica oblació de vida, moguda i realitzada per la caritat, expressa una vera, plena i generosíssima imitació de Crist, per la qual és digna d’aquella admiració que la comunitat dels fidels sol reservar a aquells que voluntàriament immolaren la vida en el martiri de sang o que exerciren les virtuts cristianes en grau heroic.

Obtingut el consell favorable de la Congregació de les Causes dels Sants, que, a la Sessió Plenària del dia 27 de setembre de l’any 2016, estudià diligentment de quina manera aquells siguin dignes de la beatificació, establim les normes següents que han de ser observades:

ARTICLE I

L’oblació de la vida és una nova forma de camí a la beatificació i canonització que difereix de les causes sobre martiri i sobre l’heroïcitat de les virtuts.

363

ARTICLE II

L’oblació de vida, perquè sigui apta i eficaç per a la beatificació del Servent de Déu requereix:

a) lliure i voluntària oblació de la pròpia vida i heroica acceptació per causa de la caritat d’una mort certa i propera en el temps; b) nexe entre l’oblació de vida i una mort prematura; c) exercici, almenys en grau ordinari, de les virtuts cristianes abans de l’oblació de vida i després, fins a la mort; d) existència de fama de santedat i signes almenys després de la mort; e) necessitat d’un miracle, en vista a la beatificació, que s’esdevingui després de la mort del Servent de Déu i per la seva intercessió.

ARTICLE III

La investigació Diocesana o Eparquial s’ha de realitzar, amb la pertinent Positio, d’acord amb la norma de la Constitució Apostòlica Divinus perfectionis Magister del 25 de gener de 1983 a les Actis Apostolicae Sedis, volum 75 (1983), 349-355 editada, i segons les Normas Servandas in inquisitionibus ab Episcopis faciendis in Causis Sanctorum del 7 de febrer del mateix any promulgades, a les Actis Apostolicae Sedis, volum 75 (1983), 396-403 editades, llevat del que segueix.

ARTICLE IV

La Positio sobre l’oblació de vida ha de respondre al dubium “Si consta de l’heroica oblació de vida fins a la mort per caritat i també de les virtuts cristianes, almenys

364

en grau ordinari, en el cas i a l’efecte de què es tracta”.

ARTICLE V

En els articles de l’esmentada Constitució Apostòlica s’introdueixen les innovacions següents:

A l’art. 1:

«És competència dels bisbes diocesans i dels jerarques que hi són equiparats en dret, dins els límits de la seva jurisdicció, ja sia d’ofici, ja sia a instància de fidels particulars o de grups legítims i dels seus procuradors, el dret d’investigar sobre la vida, les virtuts, l’oblació de vida, o el martiri, pretesos miracles, i també, si fos el cas, l’antic culte d’un Servent de Dei, del qual es demani la canonització».

A l’art. 2,5:

«La investigació sobre pretesos miracles s’ha de fer separada de la investigació sobre virtuts o de la d’oblació de vida o la de martiri».

A l’art. 7,1:

«Les Positio sobre virtuts o sobre oblació de vida o sobre el martiri poden preparar-se amb cooperadors externs comissionats per estudiar aquestes causes».

A l’art. 13,2:

«Si el Congrés judicàs que la causa instruïda fos conforme a les normes de la llei, decidirà a quin dels relators ha de ser comanada; el Relator amb un cooperador extern confeccionarà la Positio sobre les virtuts o sobre l’oblació de vida o sobre el martiri segons les regles de la crítica que en hagiografia han de ser servades».

365

ARTICULUS VI

Als articles de les sobredites Normarum servandarum in inquisitionibus ab Episcopis faciendis in Causis Sanctorum s’innovin aqueixes coses:

A l’art. 7:

«La Causa pot ésser més recent o antiga; més recent es diu si el martiri o les virtuts o l’oblació de vida del Servent de Déu poden provar-se per deposicions de testimonis a la vista; l’antiga, en canvi, amb proves de martiri o de virtuts o d’oblació de vida solament des de les fonts escrites».

A l’art. 10,1r:

«En les causes, tant recents com antigues, hi hagi una biografia de cada moment històric del Servent de Déu, o, si falta aquesta, una acurada relació cronològica ordenada sobre la vida i les obres del mateix Servent de Déu, de les seves virtuts o de l’oblació de vida o del martiri, de la fama de santedat i miracles, sense ometre aquelles coses que semblin contràries o menys favorables a la mateixa causa».

A l’art. 10,3r:

«Només en les causes recents, l’elenc de les persones per il·lustrar la veritat sobre les virtuts o l’oblació de vida o el martiri del Servent de Déu, també sobre la fama de santedat o de miracles poden concordar o ésser contràries».

A l’art. 15,a:

«Acceptada la Relatio, el Bisbe, amb totes les coses reunides fins en aquell moment, la lliurarà al promotor de justícia o a un altre perit, perquè confegeixi els interrogatoris que

366

siguin convenients per indagar i descobrir la veritat sobre la vida, les virtuts, o l’oblació de vida, o el martiri del Servent de Déu».

A l’art. 15,b:

«En les causes antigues els interrogatoris només indagaran si la fama de santedat o d’oblació de vida o de martiri és encara vigent, o també, si fos el cas, el culte prestat al Servent de Déu en temps més recents».

A l’art. 19:

«Per a provar el martiri o l’exercici de les virtuts o l’oblació de vida i la fama dels miracles d’un Servent de Déu que hagi pertangut a qualque Institut de vida consagrada, una notable part dels testimonis presentats han de ser estranys a aquell, llevat del cas que, per la peculiar vida del Servent de Déu, això resultàs impossible».

A l’art. 32:

«La investigació sobre els miracles s’ha d’instruir separadament de la investigació sobre virtuts o sobre oblació de vida o sobre martiri, i s’ha de fer segons les normes que segueixen».

A l’art. 36:

«Són prohibits qualssevulla discursos o panegírics solemnes a les esglésies sobre els Servents de Déu, la santedat de vida dels quals és encara subjecta a un legítim examen. Emperò també fora de l’església cal abstenir-se dels actes que puguin induir els fidels a pensar falsament que la investigació feta pel Bisbe sobre el Servent de Déu i les seves virtuts o la seva oblació de vida o el seu martiri comporta la certitud de la futura canonització del mateix

367

Servent de Déu».

Totes aquestes coses, que instituïm per aquestes Lletres Apostòliques en forma de motu proprio, manam que es guardin fidelment i estable, sense que consti res en contra digne de menció, i esdevinguin de dret públic per l’edició al diari, és a dir, L’Osservatore Romano, i des d’aquell mateix dia comencin a ésser vigents i manam que llavors es publiquin a les Actis Apostolicae Sedis.

Donat vora Sant Pere, dia 11 de juliol, de l’any del Senyor 2017, cinquè del nostre Pontificat.

FRANCESC PP.

368

CONGREGACIÓN PARA EL CULTO DIVINO Y LA DISCIPLINA DE LOS SACRAMENTOS

Prot. N. 320/17

Carta circular a los Obispos sobre el pan y el vino para la Eucaristía

1. La Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos, por encargo del Santo Padre Francisco, se dirige a los Obispos diocesanos (y a quienes se les equiparan en el derecho) para recordar que les compete, sobre todo, a ellos proveer dignamente lo necesario para la celebración de la Cena del Señor (cf. Lc 22,8.13). Compete al Obispo, primer dispensador de los misterios de Dios, moderador, promotor y custodio de la vida litúrgica en la Iglesia a él confiada (cf. CIC can. 835 §1), vigilar la calidad del pan y del vino destinados a la Eucaristía y, por tanto, a aquellos que los preparan. Con el fin de ayudar, se recuerdan las disposiciones vigentes y se sugieren algunas indicaciones prácticas.

2. Mientras que hasta ahora, por lo general, algunas comunidades religiosas se ocupaban de preparar el pan y el vino para la celebración de la Eucaristía, hoy se venden también en los supermercados, en otros negocios y a través de internet. Este Dicasterio, para no dejar dudas acerca de la validez de la materia eucarística, sugiere a los Ordinarios dar indicaciones al respecto, por ejemplo, garantizando la materia eucarística mediante certificados apropiados.

Es el Ordinario el que debe recordar a los presbíteros, en particular a los párrocos y a los rectores de las iglesias,

369

su responsabilidad para comprobar quién es la persona encargada de proveer el pan y el vino para la celebración, así como la idoneidad de la materia.

Además, corresponde al Ordinario informar y recordar a los productores del vino y del pan para la Eucaristía el respeto absoluto de las normas.

3. Las normas acerca de la materia eucarística, indicadas en el can. 924 del CIC y en los números 319 - 323 de la Institutio generalis Missalis Romani, han sido ya explicadas en la Instrucción Redemptionis Sacramentum de esta Congregación (25 de marzo de 2004):

a) “El pan que se emplea en el santo Sacrificio de la Eucaristía debe ser ázimo, de sólo trigo y hecho recientemente, para que no haya ningún peligro de que se corrompa. Por consiguiente, no puede constituir la materia válida, para la realización del Sacrificio y del Sacramento eucarístico, el pan elaborado con otras sustancias, aunque sean cereales, ni aquel que lleva mezcla de una sustancia diversa del trigo, en tal cantidad que, según la valoración común, no se puede llamar pan de trigo. Es un abuso grave introducir, en la fabricación del pan para la Eucaristía, otras sustancias como frutas, azúcar o miel. Es claro que las hostias deben ser preparadas por personas que no sólo se distingan por su honestidad, sino que además sean expertas en la elaboración y dispongan de los instrumentos adecuados” (n. 48).

b) “El vino que se utiliza en la celebración del santo Sacrificio eucarístico debe ser natural, del fruto de la vid, puro y sin corromper, sin mezcla de sustancias extrañas. [...] Téngase diligente cuidado de que el vino destinado a la Eucaristía se conserve en perfecto estado

370

y no se avinagre. Está totalmente prohibido utilizar un vino del que se tiene duda en cuanto a su carácter genuino o a su procedencia, pues la Iglesia exige certeza sobre las condiciones necesarias para la validez de los sacramentos. No se debe admitir bajo ningún pretexto otras bebidas de cualquier género, que no constituyen una materia válida” (n. 50).

4. La Congregación para la Doctrina de la Fe, en la Carta circular a los Presidentes de las Conferencias Episcopales acerca del uso del pan con poca cantidad de gluten y del mosto como materia eucarística (24 de julio de 2003, Prot. N. 89/78 – 17498), ha indicado las normas respecto a las personas que, por diversos y graves motivos, no pueden tomar pan preparado normalmente o vino normalmente fermentado:

a) “Las hostias sin nada de gluten son materia inválida para la Eucaristía. Son materia válida las hostias con la mínima cantidad de gluten necesaria para obtener la panificación sin añadir sustancias extrañas ni recurrir a procedimientos que desnaturalicen el pan” (A. 1-2).

b) “Es materia válida para la Eucaristía el mosto, esto es, el zumo de uva fresco o conservado, cuya fermentación haya sido suspendida por medio de procedimientos que no alteren su naturaleza (por ejemplo el congelamiento)” (A. 3).

c) “Es competencia del Ordinario conceder a los fieles y a los sacerdotes la licencia para usar pan con una mínima cantidad de gluten o mosto como materia para la Eucaristía. La licencia puede ser concedida habitualmente, mientras dure la situación que la ha motivado” (C. 1).

371

5. Además, dicha Congregación ha decidido que la materia eucarística preparada con organismos genéticamente modificados puede ser considerada materia válida (cf. Carta al Prefecto de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos acerca de la materia eucarística preparada con organismos genéticamente modificados, 9 de diciembre de 2013, Prot. N. 89/78 – 44897).

6. Los que preparan el pan y producen el vino para la celebración deben ser conscientes que su obra está orientada al Sacrificio Eucarístico y esto pide su honestidad, responsabilidad y competencia.

7. Para que se cumplan estas normas generales, los Ordinarios, si lo estiman oportuno, pueden ponerse de acuerdo como Conferencia Episcopal, dando indicaciones concretas. Vista la complejidad de situaciones y circunstancias, así como la falta de respeto en el ámbito sagrado, se advierte la necesidad práctica que, por encargo de la Autoridad competente, haya quien garantice efectivamente la genuinidad de la materia eucarística por parte de los fabricantes como de su conveniente distribución y venta.

Se sugiere, por ejemplo, que una Conferencia Episcopal pueda encargar a una o más Congregaciones religiosas u otra Entidad capaz de verificar las garantías necesarias sobre la producción, conservación y venta del pan y del vino para la Eucaristía en un determinado país y en los países en los que se exportan. Se recomienda también que el pan y el vino destinados a la Eucaristía sean convenientemente tratados en los lugares de venta.

372

En la sede de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos, a 15 de junio de 2017, solemnidad del Santísimo Cuerpo y Sangre de Cristo.

Robert Card. Sarah Prefecto

+ Arthur Roche Arzobispo Secretario

373

Crònica de l’Església de MallorcaJuliol 2017


01. Mons. Lluís Francesc Ladària i Ferrer SJ. ha estat nomenat Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe. Aquesta notícia ha omplert de goig els cors no sols dels manacorins, sinó de tota l’Església de Mallorca.

L’Adoració Nocturna de Mallorca s’ha reunit a l’església de Fartàritx (Manacor), per celebrar-hi la Vigília de les Espigues. Ha presidit la Missa solemne Mons. Andreu Genovart, rector de les parròquies de la ciutat, i la vetlla d’adoració eucarística i la processó amb el Santíssim, Mn. Joan Perelló, director espiritual de la secció de Manacor, el qual ha donat la benedicció amb el Santíssim des de la gruta de la Mare de Déu de Lourdes al pati del Convent i Col·legi de les Religioses de la Puresa de Maria.

02. Aquest primer diumenge del mes de juliol, inici social del temps vacacional, l ’Església espanyola el destina a reflexionar sobre la responsabilitat en el trànsit, ja que augmenta de bona manera la circulació per les carreteres. Essent també el diumenge proper a la festa de Sant Pere, es fa la col·lecta per a l’òbol de Sant Pere, destinada al Sant Pare.

La presència de l’Apòstol Pere no sols es manifesta en la pregària i en l’òbol pel Sant Pare, també els mariners i pescadors treuen el seu patró, el posen a la barca i amb ell solquen les aigües dels nostres ports, perquè la seva presència sigui benefactora durant tot l’any.

La comunitat cristiana d’Alcúdia, tal dia com avui,

374

no deixa de recordar la presència de la Mare de Déu de la Victòria, per aquesta raó ha pujat a l’ermita, hi ha hagut Ofici solemne, que ha presidit el Sr. Rector, i tot el seguit d’actes religiosos i lúdics que en tal dia tenen i celebren vora la venerada imatge, que surt del cambril i es mescla amb els seus fills, a l’esplanada que hi ha davant l’oratori.

03. La ciutat de Manacor ce l ebra merca t cada dilluns, per aquest motiu s’han organitzat tot un seguit de concerts d’orgue a l’església del Convent, que es faran durant el juliol i l’agost i que avui han començat.

04. Arriba, provinent de Barcelona, l’Administrador Apostòlic.

S’ha inaugurat, a la Seu, l ’exposic ió de quatre tapissos flamencs que han estat restaurats a l’Estudi de Conservació i Restauració Pepa Garrido de Madrid. La nostra Seu

té 12 tapissos que fan 4,5 metres d’ample per 3,5 d’altura, que foren teixits a Brusel·les al segle XVI. Foren comprats a Roma entre 1556 i 1576 pel canonge Jeroni Garau, qui, a la seva mort (1607), els deixà a la Seu.

Mons. Taltavull s’ha reunit amb el Consell Episcopal, amb el Consell Directiu Diocesà de Càritas i, al vespre, ha tingut una entrevista amb els dos diaques, acompanyats pel Sr. Rector del Seminari, que properament seran ordenats preveres.

05. El temple parroquial de Sant Sebastià ha aixoplugat la missa funeral, presidida per Mons. Taltavull, que s’ha celebrat en sufragi de Mn. Jaume Bonet, fundador de la Fraternitat Missionera del Verbum Dei.

06. Tots els dijous és dia de mercat a la ciutat d’Inca i durant els mesos de juliol i agost es dona un concert d’orgue en el temple parroquial de Santa

375

Maria la Major.

Ha començat, al temple dels PP. Mercedaris, el Tridu a Crist Redemptor.

Mons. Taltavull ha sortit cap a Barcelona.

07. Com cada any, acabant e l curs, la Fundació Natzaret, ha fet, als jardins de la Institució, l’anual sopar benèfic.

08. Ha mort, al Monestir de Sant Bartomeu (Inca), Sor Maria dels Dolors Frau i Bergas OSH.

09. Dia d’alegria per a l ’Església mallorquina a causa de l’ordenació p r esb i t e ra l de l s dos diaques seminaristes Joan Femenia Àvila i Francesc J. Bernabeu i Bonet, que Mons. Taltavull ha celebrat a la Seu.

L’església de la Mercè ha aixoplugat la festa del Santíssim Redemptor.

10. Mons. Taltavull ha sortit cap a Barcelona.

14. Festa litúrgica del Beat Gaspar de Bono, celebrada en la nostra Església, tot recordant els anys que va viure a Mallorca enfortint i regint els Convents dels PP. Mínims, i sobretot a Muro, d’on fou Corrector i en es guarda una preuada relíquia d’aquest eximi religiós.

16. Malgrat que hagi estat diumenge, la festa de la Mare de Déu del Carme té la seva importància en no poques comunitats cristianes que la tenen per patrona o que tenen pescadors i mariners. Mons. Taltavull ha arribat provinent de Barcelona, ha presidit la Missa a la parròquia des Capdellà i el capvespre la de Porto Cristo, participant en la processó marinera que es fa en aquella localitat.

17. Ha començat, a l’ermita de Santa Llucia, el Capítol General de les Missioneres dels Sagrats Cors.

Mons. Taltavull s’ha reunit a Sant Honorat,

376

amb els MSSCC. A migdia ha presidit la reunió del Patronat de la Sapiència i al Capvespre ha presidit la reunió del Consel l Episcopal.

19. Ha acabat, a Elx, la reunió que aquests dos dies hi han tingut tots els bisbes de la Província Eclesiàstica Valentina, amb la qual han acabat els treballs d’aquest curs pastoral. Mons. Jesús Murgui els ha atesos i han parlat sobre la problemàtica de la Pastoral Juvenil i dels itineraris de la iniciació cristiana. Els prelats han visitat la Casa de la Festa, on es prepara la tradicional representació del Misteri assumpcionista, Patrimoni Immaterial de la Humanintat. Mons. Taltavull hi ha participat i ha retornat a Barcelona.

20. Amb joves i al·lotes, membres del moviment R e g n u m C h r i s t i d e diferents nacionalitats, s’ha realitzat, a la parròquia de Santa Catalina Tomàs, de Palma, una nova edició

de “Sol Nitgh”, restant la parròquia oberta per acollir feligresos i adorar el Senyor en l’Eucaristia.

21. La nostra Església ha celebrat la festa dels Beats Màrtirs del Coll.

Tot celebrant les festes p a t r o n a l s d ’ I n c a , l’Ajuntament de la ciutat ha proclamat Fill Il·lustre Mn. Sebastià Garcias i Palou (1908-1993). L’acte s’ha celebrat en el claustre de l’antic Convent de Sant Domingo, els preveres inquers Mn. Pere Fiol i Tornila i Mn. Santiago Cortès i Fortesa han presentat la biografia que han elaborat, i que ha estat publicada en la col·lecció de l’Ajuntament Galeria de Fills Il·lustres, amb el número 5. Les sentides paraules que ha dit un nebot del canonge i les notes alegres que hi ha posat l’Harpa d’Inca han estat un digne colofó del reconeixement que s’ha fet a l’eximi lul·lista del segle XX.

377

La parròquia ciutadana de Santa Catalina Tomàs ha començat les festes de la seva titular, tot obrint una exposició, al temple parroquial, sobre Art Religiós Escolar , que els alumnes del CEIP Rei Jaume I, dirigits pel professor Josep L. Pons, han anat fent.

22 . T o t s e gu in t l e s c e l e b r a c i o n s q u e l a parròquia de Santa Catalina Tomàs ha organitzat per a la seva titular, avui, als locals parroquials, hi ha hagut una mostra de coques dolces, salades i altres llaminadures, per ajudar a les despeses de les obres que s’estan fent en aquella parròquia, com també han estat posades a la venda unes gerretes, amb la silueta de la Santa Pagesa Mallorquina, que han estat molt ben acollides per la feligresia.

23. El poble de Moscari, tot celebrant la festa de Santa Anna, titular de la parròquia, ha celebrat la

Festa del Fadrí, recuperada l’any 1982, en temps del Rector Bernat Morell i gràcies a la bona memòria de Madò Margalida Quela.

La parròquia de Pòrtol i l’Orde de Diaques de l ’Església de Mallorca han retut un homenatge al Diaca Andreu Carrió i Català, ara que celebra els 25 anys de Diaconat i 10 de servei ministerial en aquella parròquia. Mn. Antoni Vera, ha presidit la celebració Eucarística.

Han acabat, a Son Bono, els exercicis espirituals que el P. Antoni Judes Moreno SJ hi ha predicat.

24. La Fundació Pere Tarrés, amb la col·laboració de Càr i tas Mal lo rca , ha desenvolupat, a la Colònia de Sant Jordi, un campament per a 50 infants que passen un període de vulnerabilitat social.

Aquest dilluns les ins-tal·lacions de la parròquia de Santa Catalina Tomàs

378

han estat ben plenes, pel torneig de futbolet i de truc que s’hi està fent, tot celebrant les festes parroquials.

25. Festa de Sant Jaume. Mons. Taltavull, de bona hora, arriba de Barcelona.

La vila de Santanyí, que aquests d ies ce lebra les festes patronals, ha celebrat, a l’Ofici major, els 50 anys de ministeri sacerdotal de Mn. Joan Sunyer i Ramos, fill del poble, que aquests anys exerceix el ministeri a l’Arxidiòcesi de l’Havana (Cuba); per aquesta raó s’hi ha fet present i ha presidit la celebració, el bisbe auxiliar d’aquella Arxidiòcesi, Mons. Juan de Dios Hernández Ruiz SJ.

Mons. Taltavull ha presidit la celebració de l’Eucaristia a la ciutat d’Alcúdia, que també aquests dies celebra la festa patronal. Horbaixando ha sortit cap a Barcelona.

Les Germanes de la Caritat

s’han acomiadat de la vila de Binissalem, després d’una presència de 167 anys. Continuarà el col·legi de l’Assumpció, gestionat ja per Escola Catòlica.

Segueixen els torneigs de futbolet i de truc en la parròquia de Santa Catalina Tomàs, als quals avui s’hi ha afegit un ventall de Jocs Infantils que l’Agrupació escolta Reina Constança ha organitzat per als més petits de la casa, i el concert que la Banda de Música del Camp Redó ha donat a la plaça de la Santa Pagesa.

26. Festa de Santa Anna. Han estat estrenats, a la vila de Muro i pel Convent d’aquella feligresia, uns Goigs a Santa Anna amb lletra de Mn. Joan Roig i música del P. Francesc Batle TOR.

Seguint les festes en la parròquia de Santa Catalina Tomàs, hi ha hagut un Homenatge als Majors de la barriada; Tallers Infantils a càrrec dels monitors de “Moguda amb Jesús” i la

379

plaça ha tornat ser el lloc per a un Gran Concert CAUOM (Coral Universitat Oberta de Majors).

27. Festa litúrgica del Beat Jesús Eduard Massanet, màrtir.

Mons. Taltavull retorna de Barcelona. Pel trànsit aeri no ha pogut presidir l’Eucaristia, però sí que ha pogut presidir la processó de la Relíquia, que tot joiosa ha fet la feligresia valldemossina a Santa Catalina Tomàs.

Segueixen, en la parròquia c i u t a d a n a d e S a n t a Catalina Tomàs, les festes parroquials. Avancen els torneigs de Futbolet i Truc i la plaça de la Santa Pagesa s’ha omplert de bulla, amb el que hi han organitzat els joves de la parròquia i amb la ballada popular que hi ha fet S’Estol Porrerenc.

28. Festa de Santa Catalina Tomàs. L’Administrador Apostòlic ha presidit la Missa major que el matí hi ha hagut a Valldemossa i

el capvespre a la parròquia ciutadana que la té per titular, on hi ha hagut la cloenda de totes aquestes diades de festa popular. A les 13 s’ha fet una repicada de campanes i amollada de coets. Els xeremiers, abans de començar la Missa, han fet una cer-cavila, acompanyant la Beateta, ben arreglada per participar a l’Ofici i, com a cloenda, després de l’Ofici, un refresc popular i entrega de premis i trofeus.

Ha acabat, a Santa Llucia, el Capítol de les Missioneres dels Sagrats Cors i la Superiora General ha estat reelegida per sis anys mes.

29. La Confraria del Sant Sudari (Sóller), que cada dijous reparteix bosses d’aliments a l’edifici de les Religioses Escolàpies, avui ha encetat una nova acció solidària mirant de recollir elements ortopèdics, que seran repartits entre les persones que en tenguin necessitat.

S’ha reunit, al Palau, el

380

Col·legi de Consultors, presidit per Mons. Taltavull.

Agost 2017

01. Ha mort, al Monestir de Sant Bartomeu (Inca), Sor Mercè Consenau i Domènech (1932).

02. Al Palau, la Delegació de Patrimoni ha tingut una reunió amb l’Administrador Apostòlic, qui, a la tarda, s’ha desplaçat a la vila de Porreres.

04. El Rei Felip VI és a Mallorca amb la seva família i avui capvespre, al Palau de l’Almudaina, ha celebrat la recepció oficial que cada any hi acostuma tenir, a la qual ha acudit el Sr. Bisbe Administrador, acompanyat de Mn. Antoni Vera, Delegat General.

05. La vila de Bunyola ha celebrat la seva festa patronal, Santa Maria de les Neus, i el P. Salvador Cabot TOR, fill de la vila, ha presidit la joiosa celebració Eucarística.

Ha sortit de Mallorca Mons. Sebastià Taltavull.

06. Aquest diumenge hem celebrat la festa de la Transfiguració del Senyor.

El P. Norbert Alcover SJ, a Son Bono, ha començat una tanda d’exercicis c i n e m a t o g r à f i c s ignasians.

12. Malgrat que aquest dia hagi caigut en dissabte, calia disposar el llit de la Mare de Déu al bell mig de les esglésies, i així s’ha fet a 13 centres de culte de Palma i a 43 parròquies de la Part Forana. El Consell de Mallorca, que de fa un grapat d’anys mostra interès per aquesta devoció ben mallorquina, ha anunciat que per a l ’any 2018 destinarà un pressupost de 130.000 € per fer un estudi historicoartístic de cada imatge, determinant el seu estat de conservació i actuar on sigui més necessari.

381

1 3 . E l s M S S C C , a l Convent de Sóller, han celebrat, durant tres dies, la festa del Santcristet, d ’arrelada devoció en aquella feligresia. El P. Josep Domezain ha presidit la celebració Eucarística, la Sra. Margalida Arbona, a l’orgue, ha acompanyat la música que dirigia la Sra. Maribel Pons. Acabada la celebració hi ha hagut la tradicional processó i la veneració de la devota imatge.

La Delegació del Laicat ha començat avui un viatge fins a Taizé.

14. Avui ha començat la Novena de l’Assumpta, que es perllongarà fins el dia de Santa Maria Reina.

15. Festa de Santa Maria de l’Assumpció. La Seu, que la té per titular, ho ha celebrat amb l’esplendor que pertoca, i la parròquia del Molinar ha tret en processó marinera la seva venerada imatge de la Mare de Déu del Remei.

19. Ha sortit el número 5 de la col·lecció Mirador que publica la nostra Seu. És el seu Degà qui demanant-se A qui canta la Catedral? Els deu homenatges de la Catedral de Mallorca, els va personalitzant: Déu, Església, Eucaristia, Maria, Sants, Bisbe, Dinamisme, Llum, Poble, Capítol.

23. Ha arribat a Mallorca, provinent de Barcelona, Mons. Sebastià Taltavull.

2 4 . F e s t a d e S a n t Bartomeu. Mons. Taltavull ha presidit la celebració patronal de la ciutat de Sóller i a la tarda ha sortit cap a Barcelona.

25. Les vuit parròquies que conformen la Unitat Pastoral de la Mare de Déu: Santa Maria la Major, Jesucrist Rei, Sant Domingo, la Nativitat de Maria, Santa Tecla, Sant Joan Baptista, Sant Llorenç i la Immaculada, s’han reunit, en el temple de Santa Maria la Major, per celebrar una Missa d’acció de gràcies per aquests

382

tres anys que han viscut i celebrat la fe junts. Mons. Antoni Vadell ha presidit la celebració, acompanyat dels mossens Antoni Vera, Nadal Bernat, Jaume Mas, Carles Seguí, Pere Fiol i el P. Vicenç Miró. S’ha anunciat que la Unitat de Pastoral seguirà endavant, encapçalada ara per Mn. Carles Seguí, que ha rebut el càrrec de Rector de la Unitat, acompanyat del P. Vicenç Miró i del grapat de laics i laiques que col·laboren en les tasques parroquials. Acabada la celebració s’ha passat un pen drive on diferents membres de les comunitats s’han acomiadat del Bisbe electe, al qual li ha estat entregat un quadre on hi ha la silueta de les vuit parròquies.

27. Ha acabat, a s’Hort de Son Serra, el vuitè C a m p a m e n t C r i s t i à Familiar organitzat per la Delegació de Catequesi.

30. La nostra Església ha celebrat la festa de la màrtir

Beata Maria dels Àngels Ginard i Martí.

A la Seu, els Blauets i la Coral de Munic Singkreis Forsten han fet un Concert on s’ha llegit un manifest per a la Concòrdia, tot rebutjant l’atemptat que hi hagué a Barcelona dia 17, i s’ha interpretat, amb violoncel, el popular Cant dels Aucells, escampat per tot el món pel català Pau Casals.

31. Els PP. Mercedaris han celebrat la festa de Sant Ramon Nonat.

La Diòcesi ha regalat a Mons. Antoni Vadell, bisbe electe auxiliar de Barcelona, una creu pectoral, dissenyada per Jaume Falconer, sobre una creu de pedra trobada a la basílica paleocristiana de Son Peretó.

Al casal de la Mare de Déu de l’Esperança ha mort Sor Isabel Samsó i Pasqual R.F. (Manacor 18.06.1930)

Aquest dijous s’ha fet el darrer concert d’orgue,

383

que a l’estiu se celebra al temple parroquial de Santa Maria la Major. Hi han intervingut nou organistes mallorquins: Pere Aguiló, M i q u e l B e n n à s s a r ,

Bartomeu Manresa, Antoni Mulet, Bartomeu Mut, Arnau Reynés, Bartomeu Seguí i Sebastiana Siquier.


384

In memoriam

Sor Maria Dolors. Maria Frau i Bergas (1934-2017)

Sor Maria va néixer a la vila de Sineu, en el si d’una família nombrosa dedicada al conró de la terra, dia 21.03.1934. A Ca ses Monges va aprendre a conviure amb les altres nines del poble, a llegir i escriure i a estimar i sentir-se estimada. Amb els germans i els pares tenien cura de la terra i veia com en treien tot el que necessitaven per viure, però també va comprendre que calia esforç i treballar per aconseguir-ho.

Els anys anaven passant i l’assistència a les celebracions religioses de la parròquia, la participació en els actes de culte del Monestir sineuer, feren germinar en ella el desig d’entregar-se al Senyor. La vida monacal l’estirava i li semblà que anar al Monestir d’Inca, on s’hi guardava el sepulcre d’una monja que deien que era Santa, i allunyar-se de la casa pairal, li semblava una millor ofrena de la seva vida, per això, havent complit vint anys, dia 29.10 de 1954, entrà al Monestir de Sant Bartomeu a la veïna ciutat d’Inca.

Els primers anys foren de formació, però la bona terra que portava en el cor, bé li ajudaren a acollir amb docilitat la formació de la Mare Mestra. El gust per les coses de Déu anava entrant al seu cor i bé ho manifestava cantant les lloances al Senyor, car la bona veu que tenia anava acompanyada d’un fi sentit musical que ennoblia les celebracions del Monestir i la pregària sortia ben arrodonida.

Dia 28.06.1959 va fer els vots solemnes i com a filla de la casa es posà a les ordres de la Mare Priora, que

385

sempre tingué en ella una bona col·laboradora per a les necessitats que hi havia a la casa. La Comunitat era nombrosa, la casa necessitava forts treballs. Cap no li feia por a aquesta filla de la pagesia mallorquina. L’hort monacal produïa, però demanava esforç i dedicació. Sor Dolors estava a punt. Els animals de ploma i de pèl necessitaven aliment i neteja. Mai no els mancà quan Sor Dolors en fou l’encarregada, com tampoc la llenya per l’elaboració dels congrets, molt preuats per tota la rodalia inquera, que havien de mester un bon forn i a punt. Sor Dolors ho sabia fer i sortien com pertocava.

La Comunitat anava envellint i les feines de la casa hagueren de prendre unes altres direccions, per això també trobaren Sor Dolors a punt per atendre les necessitats de les germanes. Havia perdut un ull en els treballs de la terra i del forn, però no va ser mai excusa per no atendre les germanes ni per dedicar el temps que podia a la lectura i meditació de la Paraula de Déu, escrivint aquells mots que més li agradaven, que més la feien estar atenta per anar avançant pel camí de la perfecció, perquè tenia clar que volia ser bona, però encara li mancava.

Els anys anaven passant, la jove alta i robusta que havia entrat al Monestir s’anà doblegant, ja no era tan alta, i el cor s’anava cansant i tenia dificultats per anar respirant. Amb l’ajuda d’un gaiato ha passat els darrers anys. Baixar al temple monacal arribà a ser impossible. Periòdicament necessitava l’ajuda de la medicina, fins que dia 08.07.2017, a l’Hospital d’Inca, el seu cor acabà els dies. Fou traslladada al Monestir, on dia 10 tingué la missa exequial i ses despulles foren guardades al cementiri monacal, sota l’altar major del nostre Monestir.

Ses Germanes Jerònimes

386

Sor Mercè Consenau i Domènech O.S.H. 1932-2017

La vila tarragonina de Llorenç del Penedès li aportà les primeres llums del sol en la casa de Josep Maria i Maria, augmentant el goig d’aquella família nombrosa.

Els primers anys de la vida foren aprofitats per formar-se en la cultura que es podia aconseguir en els durs anys de després de la guerra i participant en les activitats que es feien al poble, sobretot entorn de la parròquia: actes pietosos, cercles d’estudi, obres de teatre, excursions..., on sempre el seu caràcter alegre creava llaços d’unió i concòrdia entre el jovent de la vila. Les activitats laborals dedicades a l’agricultura i a la naixent artesania local feren que aportara l’ajuda adient a la família per anar superant aquells difícils anys.

L’ideal de la vida religiosa contemplativa era molt present en la seva vida, però les dificultats que anaren sorgint l’impossibilitaren, fins que dia 25 de setembre de 1982 tocà a les portes del Monestir de Sant Bartomeu d’Inca, on feu els primers vots dia primer de gener de l’any 1985.

Els trenta-dos anys de vida religiosa que ha tingut en el Monestir inquer els ha esmerçats en els treballs que la Priora li ha anat encomanant, sobretot el servei a la porteria del Monestir, rebent els hostes amb el consolador “Deo gratias”, posant-se al servei de qui s’havia arrambat al Monestir.

Fa uns quinze anys, per mor d’una caiguda, va haver de ser operada implantant-li un maluc, que tira-tira feu que quedàs invàlida i necessitàs el servei de les germanes per les coses més senzilles de la vida.

387

Després de trenta-dos anys de vida consagrada, dia primer d’agost, creim que passà a la Casa del Pare, per reunir-se en l’assemblea joiosa dels fills de Déu.

Les Germanes del Monestir inquer

389


deMallorca

Any CLVII / 9 setembre - 2017

390

Sumari


Any CLVII / 9setembre, 2017


Apartat 26.07080

Palma de Mallorca.





392

398400

403404


-Salutació de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, en ocasió del seu nomenament com a Bisbe de Mallorca..................................................

NOMENAMENT

-Comunicat......................................................-Biografia........................................................


-Circular a tots els rectors i responsables de llocs de culte sobre l’anunci del nomenament del nou Bisbe de Mallorca............................

-Nomenaments i cessaments............................

391

-Aprovació d’estatuts........................................-Fe d’errades....................................................

ADMINISTRACIÓ DIOCESANA

-Balanç consolidat de l’exercici 2016.................


-Carta Apostòlica en forma de motu proprio Maiorem hanc dilectionem..........................



405405

406

433

443455

392


Salutació de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, en ocasió del seu nomenament com a Bisbe de Mallorca

A l’Església que peregrina a Mallorca i a Barcelona

Germanes i germans estimats,

Fa poc més d’un any, era dia 8 de setembre de 2016, que el papa Francesc em feia l’encàrrec de servir com a bisbe administrador apostòlic l’Església que peregrina a Mallorca, mantenint el servei episcopal també a Barcelona. Ha estat un temps de pregària i de feina, d’anar i venir, en el qual hem experimentat l’ajuda del Senyor i la solidaritat mútua, feta d’acolliment, d’escolta, de comprensió i d’estimació. Us en don gràcies de tot cor i no he parat cada dia de donar-ne gràcies a Déu.

Des d’aquell moment –recordareu que ho vaig dir així– em vaig posar a disposició del Senyor i de tots vosaltres «per acompanyar-vos amb humilitat i fidelitat en el camí que estau recorrent com a comunitat creient en bé de la societat mallorquina, per tal de fer-hi present Jesús i el seu Evangeli. La veritat és que ho faig amb tot l’amor de què som capaç, però també amb la temor d’haver de respondre a tants reptes que en aquests moments se’ns presenten i fer-ho bé, tant si aquests reptes són propis de la institució eclesial com si provenen de la complexitat humana i social que vivim». Som conscient, i vosaltres també, del camí que durant aquest període ens ha tocat fer i de les respostes que hem hagut de donar per tantes circumstàncies viscudes, comptant amb les

393

limitacions pròpies per haver de compaginar el càrrec d’administrador apostòlic de Mallorca amb el de bisbe auxiliar de Barcelona.

Us deia, també fa un any, que el moment que vivim «és fascinant i entusiasmador per a fer que la nostra vida de creients en Crist sigui paraula i gest que atreguin, interpel·lin i animin qualsevol persona, sigui creient o no. No som una entitat privada que es reclou en ella mateixa, sinó que volem ser llevat de transformació evangèlica». Ara us puc dir que ho he experimentat en tants moments viscuts a prop vostre, en converses personals i familiars, reunions de grup, trobades a parròquies, celebracions de l’Eucaristia, dels altres sagraments i de pregària, encontres institucionals i amb els mitjans de comunicació, festes populars, i tants altres moments en els quals hem hagut de respondre al ritme que se’ns demanava, davant esdeveniments diversos i suggeriments puntuals on era necessari dir una paraula o realitzar un gest en nom de l’Església. Vull que valorem sobretot el diàleg, la trobada personal, la informació transparent, la necessitat de netedat de cor a l’hora d’escoltar-nos i d’interpretar-nos. En tota ocasió, he intentat ser fidel en allò que se m´havia encomanat, fent-me proper a les persones, escoltant-les i amb la voluntat de discernir allò que Déu ens demanava per a respondre-hi amb tota honestedat. No tot ha estat fàcil, però amb l’ajuda de Déu, amb l’esperit de comunió que he trobat al meu voltant i l’esforç de cooperació que hem compartit, molts assumptes s’han anat resolent. Vull posar especialment de relleu l’acolliment i l’afecte fraternal que sempre he rebut per part del clergat, preveres i diaques, la vostra entrega a la tasca pastoral i la sol·licitud per una Església que volem de cada dia més semblant a Jesús. Això m’anima a pensar que aquest és el camí que hem de seguir fent, reforçant encara més els

394

lligams de comunió i amistat entre nosaltres i amb els membres de la vida consagrada, base necessària per a una acció pastoral evangèlicament fecunda i compartida amb els qui sou majoria en el Poble de Déu, els laics i laiques de les nostres comunitats. És amb vosaltres amb els qui hem de comptar més i més cada dia.

Al llarg d’aquest temps m’he demanat moltes vegades i n’he fet objecte de pregària, de quina manera millor hem de servir el nostre poble, i he vist que el que se’ns demana avui –a l’Església que viu entre les cases, en el cor del poble– és proximitat, esperit de servei, llenguatge senzill, presència significativa, oferiment d’allò que és essencial, propostes valentes i a l’abast de la gent, una especial sensibilitat envers els més pobres i les seves necessitats més urgents, una exquisida capacitat d’atenta escolta i de diàleg sincer i franc, molta humilitat, esperit de reconciliació i perdó, conviccions fermes i identitat cristiana ben definida. Tot això serà molt important tenir-ho molt present, especialment per al diàleg interreligiós i multicultural del moment que vivim i és bàsic per una convivència en pau tan necessària avui. He entès, també, que no podem rebaixar l’entusiasme de la nostra fe ni l’ardor de la nostra caritat, que és el que fa que siguem persones que contagien esperança. He experimentat, també entre vosaltres, que quan l’Evangeli és presentat a partir de la realitat que viu la gent, quan –com diu el papa Francesc– som contemplatius de la Paraula i també del poble, compartint les seves alegries i angoixes, els seus desigs i patiments, també és font d’esperança i es recupera l’interès pel coneixement i el seguiment de Jesús. Com més el presentam a Ell i no a nosaltres, la gent més ho accepta i entén perquè, de forma normal i també misteriosa, arriba al cor, i des del

395

cor sabem que tot té una perspectiva atractiva i nova.

Estam compromesos a seguir fent camí junts i us convid a fer-ne a bon pas i amb alegria. Som cristians, seguidors de Jesús, formam part d’aquesta Església que estimam, però, a més de refer constantment els nostres vincles de comunió interna, sabem que ens devem a tothom, sense distincions ni exclusió. Volem ser com l’ànima en el cos, que li comunica allò que Jesús ens ha dit que donem junt amb la seva persona. Cep i sarments plens de vida, brots de resurrecció. És un encàrrec a què no podem renunciar ni aigualir amb ofertes febles i indefinides, moltes vegades buides de vida i que no ofereixen res i viuen d’aparences. Ara ve un temps d’anar solidificant aquests principis i fer de la nostra comunitat diocesana un espai perquè donin el seu fruit entre nosaltres. Hem de fer, especialment de la celebració de l’Eucaristia –diària i dominical– aquell moment en el qual junt amb la pregària assídua enfortim la nostra fe i ens preparam per a dur a la pràctica dels fets els nostres compromisos eclesials, familiars, professionals, educatius, ecològics i de tots els àmbits de la vida ciutadana.

Si dic tot això, és perquè durant aquest temps que he estat entre vosaltres he pogut percebre el desig vehement d’una Església transparent, humil i propera a les persones, una Església que viu la gratuïtat i no exigeix res a canvi, testimoni de servei incondicional fet per amor, com ho fa Jesús. Encara que no es digui directament, és aquesta l’Església que se’ns demana també des de les crítiques o el rebuig manifest, o fins i tot des de la indiferència dels qui en altre temps n’eren fervents entusiastes. Què els ha passat? Què hem de fer? Segurament que, entre altres causes, tots tenim part de responsabilitat en el fet del seu allunyament, però crec sincerament que val la pena

396

l’esforç d’apropar- nos-hi i d’encoratjar-los amb el gest de l’acolliment fraternal i l’estimació sincera. Germanes i germans estimats, havent acceptat el nomenament de Bisbe d’aquesta Església diocesana, reiter una vegada més la meva disponibilitat de servei entre vosaltres en aquesta nova etapa que començam i que el sant pare, el papa Francesc, m’encomana fer-la junts, essent entre vosaltres un ciutadà més d’aquesta terra mallorquina. Durant aquest any ens hem conegut més i per això podem dir que ens estimam més. Hem de seguir caminant amb pas ferm i sense cap por, fent de cada dia més forta la comunió entre nosaltres, que és l’edificació del Cos de Crist. El Senyor ens ho demana i l’entorn humà i social on vivim ens ho està exigint cada dia de moltes maneres. Estiguem-hi atents, captem-les, escoltem-les, acollim-les, portem-les a la pregària i al diàleg constructiu, i posem-les en acció. Tenim molts deures per fer en nom de Jesús i del seu Evangeli. No anam sols, Ell ens ha promès que ens acompanya i podeu estar ben segurs que no ens deixa. Fer-li confiança i acceptar-ho d’Ell, de Jesús, és ser creient. Implicar-s’hi és haver entès «ser Església» i viure la corresponsabilitat de la comunió entre nosaltres «perquè el món cregui» (Jo 17,21), com demana Jesús. Per això, vull seguir fent aquest camí junts en bé d’aquesta Església que estimam i que, en comunió amb tota l’Església, peregrina a Mallorca, això sí, sempre pensant i actuant en bé de la societat en la qual hi viu encarnada, com Jesús, amb totes les seves conseqüències.

Aquest nou nomenament suposa haver de deixar la missió que fins ara he exercit a l’estimada arxidiòcesi de Barcelona. Han estat més de vuit anys de servei episcopal com a bisbe auxiliar. No tenc paraules per agrair tot

397

el bé que he rebut i tot el que he après, vivint el goig de l’amistat i del servei pastoral, tal com Jesús ens ho demana quan ens diu que som els seus amics. Durant el temps que encara compaginaré el servei episcopal d’ambdues diòcesis fins a la presa de possessió de la seu de Mallorca, que serà el dissabte dia 25 de novembre, vigília de la festa de Crist Rei i cloenda de l’Any litúrgic, em permetrà poder-nos trobar per l’agraïment que sempre ens devem, sobretot al Senyor que ens acompanya. Havent llegit o escoltat aquestes paraules, us convid que pregueu pel sant pare, el papa Francesc, tal com ell sempre ens demana que ho facem, per les dues Esglésies que encara em toca servir, per mi i per tot el poble, que preguem personalment i en xarxa, cadascú des de la seva condició de creient que confia en el Senyor i que se sent cridat i cridada a fer-lo present en tots els àmbits eclesials i seculars de la vida, demanant-li que l’Esperit Sant ens ompli amb els seus dons. Ho feim units i confiant en la intercessió de la nostra mare, Maria, la mare de Jesús i de l’Església, a qui a Mallorca invocam sota l’advocació de la Mare de Déu de Lluc, i a Barcelona sota la de Mare de Déu de la Mercè. Que, tal com ella va acompanyar sempre el seu fill Jesús en els moments favorables i adversos, nosaltres també la sentim ben a prop al costat nostre amb la seva tendresa maternal.

Amb tot el meu afecte i benedicció,

+ Sebastià Taltavull Anglada Bisbe auxiliar de Barcelona, administrador

apostòlic i bisbe electe de Mallorca

Mallorca, 19 de setembre de 2017

398

Mons. Sebastià Taltavull ha sido nombrado obispo de Mallorca

La Santa Sede ha hecho público a las 12.00 h. de hoy, martes 19 de septiembre, que el papa Francisco ha nombrado a Mons. Sebastià Taltavull Anglada obispo de Mallorca. Así ha sido comunicado por la Nunciatura Apostólica en España a la Conferencia Episcopal Española (CEE). Mons. Taltavull es en la actualidad obispo auxiliar de Barcelona y está al frente de la diócesis de Mallorca, como administrador apostólico, desde el 8 de septiembre de 2016.

Obispo auxiliar de Barcelona desde 2009

Mons. Taltavull nació en Ciutadella de Menorca (Baleares) el 28 de enero de 1948. Ingresó en el seminario diocesano de Menorca en 1959. Recibió la ordenación sacerdotal el 23 de septiembre de 1972, después de cursar estudios en la Facultad de Teología de Cataluña y obtener la Licenciatura en Teología dogmática.

Su ministerio sacerdotal lo desarrolló en la diócesis de Menorca, donde desempeñó, entre otros, los siguientes cargos: director de la casa diocesana de Espiritualidad de Monte-Toro (1972-1984); delegado diocesano de Juventud (1972-1989); rector del santuario diocesano de la Virgen de Monte-Toro, Patrona de Menorca (1975-1984); formador (1977-1984) y profesor de Teología dogmática (1977-1994) del seminario y del instituto diocesano de Teología; párroco de San Rafael de Ciutadella (1984-1992); delegado diocesano de Catequesis (1989-1995); vicario general y moderador de la curia (1989-2002); rector del seminario diocesano (1995-2002); párroco de Ntra. Sra. del Rosario de la catedral y de San Francisco

399

de Asís de Ciutadella, deán-presidente del cabildo y penitenciario de la catedral y delegado diocesano de Medios de Comunicación Social y para las Relaciones Institucionales (2002-2005). En la CEE fue director del secretariado de la Comisión Episcopal de Pastoral (2005-2009). También fue miembro del consejo asesor de la Subcomisión Episcopal de Catequesis.

El 28 de enero de 2009 se hizo público su nombramiento como obispo auxiliar de Barcelona. Recibió la ordenación episcopal el 21 de marzo del mismo año. Ha sido administrador apostólico de Mallorca desde el 8 de septiembre de 2016.

En la CEE es miembro de la Comisión Episcopal de Medios de Comunicación Social y de Pastoral Social. Fue miembro de la Comisión Episcopal de Pastoral (2009-2011) y Presidente (2011-2017).

400

Biografia de Mons. Sebastià Taltavull AngladaBisbe electe de Mallorca

Neix a Ciutadella de Menorca (Illes Balears) el 28 de gener de 1948. Després dels primers estudis a la Companyia de Maria i al Col·legi Salesià, l’any 1959 ingressa al Seminari Diocesà de Menorca i cursa els estudis d’Humanitats, Filosofia i Teologia.

El 23 de setembre de 1972 rep l’ordenació sacerdotal a la Catedral de Menorca, després de cursar estudis a la Facultat de Teologia de Catalunya i obtenir la Llicenciatura en Teologia dogmàtica.

Càrrecs pastoralsEl mateix dia de l’ordenació sacerdotal és nomenat Director de la Casa diocesana d’Espiritualitat del Toro (1972-1984) i Delegat diocesà de Joventut (1972-1989); i, dos anys després, Rector del Santuari diocesà de la Mare de Déu del Toro, Patrona de Menorca (1975-1984).

És elegit Secretari del primer Consell Diocesà de Pastoral (1973-1977) i Secretari del Consell del Presbiteri i del Col·legi de Consultors (1983-1989). Desenvolupa els càrrecs d’Assessor religiós i professor de religió del Col·legi de Nostra Senyora de la Consolació (1973-1978), de Professor de religió de l’Institut de batxillerat Josep M. Quadrado, de Ciutadella (1977-1989), i de Consiliari del Moviment de Joves Cristians, de grups de Revisió de vida del MUEC, de l’Escoltisme i grups d’Esplai.

Rep l’encàrrec de Formador (1977-1984) i Professor de Teologia dogmàtica (1977-1994) del Seminari i de l’Institut Diocesà de Teologia. És nomenat Rector del Seminari Diocesà (1995-2002); i l’any 1984 Rector de

401

la parròquia de Sant Rafael de Ciutadella, càrrec que exerceix fins l’any 1992, any en què és nomenat Consiliari del Centre Catequístic de Sant Miquel (1992-2005).

El 23 de setembre de 1989 és nomenat Vicari general de la Diòcesi de Menorca i Moderador de la Cúria, càrrecs que exerceix fins l’any 2002, en què és nomenat Rector de la parròquia de la Mare de Déu del Roser de la Catedral i de Sant Francesc d’Assís de Ciutadella i elegit Degà President del Capítol i Penitencier de la Catedral (2002-2005). Li és assignada la tasca de Moderador de l’Assemblea diocesana de Menorca, celebrada entre els anys 1996 i 1998.

Així mateix, a més de treballar en el Secretariat Diocesà de Catequesi en els Departaments de Catequesi d’Adolescents i Joves (1973-1995), és nomenat Delegat diocesà de Catequesi (1989-1995) i forma part del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya i Balears (SIC), dedicant-se especialment a la catequesi d’adolescents, de joves i a la catequesi familiar.

Com a Consiliari ha treballat en els Equips de Matrimonis de Nostra Senyora (1988-2005) i s’ha dedicat a la preparació i formació de catequistes (1973-1998) i dels matrimonis catequistes de grups de catequesi familiar (1998-2005). Durant els anys 2002-2005 fou nomenat Delegat diocesà de Mitjans de Comunicació Social i Delegat per a les Relacions Institucionals.

A la Conferència Episcopal Espanyola, ha estat membre del Consell Assessor de la Subcomissió de Catequesi de la CEE des de l’any 2002 fins el mes de juny de 2005. En aquesta data és nomenat Director de la Comissió Episcopal de Pastoral de la Conferència Episcopal

402

Espanyola, càrrec que exerceix fins el gener de 2009. Des del 2009 fins el 2011 és membre d’aquesta Comissió de Pastoral i de la Comissió de Mitjans de Comunicació Social. L’any 2011 és elegit President de la Comissió episcopal de Pastoral, càrrec que exerceix al llarg de dos triennis fins el 2017. Actualment és membre de la Comissió episcopal de Mitjans de Comunicació social i de la Comissió episcopal de Pastoral Social, amb l’encàrrec de Justícia i Pau.

El dia 28 de gener de 2009 és nomenat Bisbe auxiliar de Barcelona pel Sant Pare Benet XVI, i rep l’ordenació episcopal de mans del Sr. Cardenal Arquebisbe, Dr. Lluís Martínez Sistach, a la S. E. Catedral Metropolitana de Barcelona, el dia 21 de març del mateix any. El dia 8 de setembre de 2016 és nomenat Bisbe Administrador apostòlic de Mallorca.

En la Conferència Episcopal Tarraconense, des del 2009 fins el 2013 ha exercit com a President del Secretariat Interdiocesà de Mitjans de Comunicació Social (SIMCOS) i de la Pastoral obrera. A partir del 2013 fins a l’actualitat, és el Bisbe President del Secretariat Interdiocesà de Catequesi (SIC), i també de la Pastoral obrera.

És autor de diversos llibres i de publicacions i articles sobre qüestions de pastoral, catequesi, família, joventut, espiritualitat i doctrina social de l’Església.

403

Palma, 19 de setembre de 2017

A TOTS ELS RECTORS I RESPONSABLES DE LLOCS DE CULTE

Benvolguts,

Avui, a les 12 h, es farà públic el nomenament de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, actual Administrador Apostòlic, com a Bisbe de Mallorca, posant fi així a la situació provisional que començà el 8 de setembre de l’any passat quan, amb el trasllat a València com a auxiliar de Mons. Xavier Salinas Viñals, quedà vacant la seu.

És un gran goig per a l’Església de Mallorca tornar a tenir Pastor propi. Per aquest motiu vos convidam que ho anuncieu públicament a la vostra feligresia amb una festiva repicada de campanes a migdia d’avui (12 h).

Més endavant s’anunciarà la data de presa de possessió del nou Bisbe i tot allò que hi té relació, especialment en els aspectes organitzatius.

Compartint la joia de tota la Diòcesi, rebeu una salutació ben cordial.

Jaume A, Estela CortésCanceller - Secretari General


404


Dia 5. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Carles Seguí Pou representant del Bisbat en matèria de patrimoni al Consell Municipal de Cultura de l’Ajuntament d’Inca, a petició del mateix Ajuntament.

Dia 6. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Joan Femenia Àvila rector solidari i moderador de les parròquies de Sant Bartomeu, d’Alaró, de Santa Maria de Robines, de Binissalem, de la Visitació de la Verge Maria, de Consell, i de Santa Maria del Camí, de Santa Maria del Camí, totes elles a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, d’acord amb els cànons 523 i 526 del CIC.

Dia 6. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Bartomeu Lluís Barceló Nadal rector solidari de les parròquies de Sant Bartomeu, d’Alaró, de Santa Maria de Robines, de Binissalem, de la Visitació de la Verge Maria, de Consell, i de Santa Maria del Camí, de Santa Maria del Camí, totes elles a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, d’acord amb els cànons 523 i 526 del CIC.

Dia 6. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Joan Carles Cànovas Miranda adscrit a les parròquies de Sant Bartomeu, d’Alaró, i de Santa Maria del Camí, a Santa Maria del Camí, tot continuant d’adscrit a les parròquies de Santa Maria de Robines, de Binissalem, i de la Visitació de la Verge Maria, de Consell, amb delegació general per assistir als matrimonis dins les parròquies esmentades d’acord amb el cànon 1111§1.

Dia 6. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Andreu Carrió Català diaca al servei de les parròquies de Sant Bartomeu, d’Alaró, de Santa Maria de Robines, de

405

Binissalem, de la Visitació de la Verge Maria, de Consell, i de Santa Maria del Camí, de Santa Maria del Camí, totes elles a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, amb especial dedicació a la Parròquia de Santa Maria del Camí, i amb delegació general per assistir als matrimonis en totes les parròquies esmentades d’acord amb el cànon 1111§1. Cessa com a diaca al servei de les parròquies de Sant Marçal, de sa Cabaneta, i de Nostra Senyora del Carme, de Pòrtol, a l’arxiprestat de Palma 4.

Aprovació d’Estatuts

El proppasat 27 de juliol de 2017, el Sr. Bisbe Administrador Apostòlic aprovà els Estatuts presentats per la Confraria de Penitents del Sant Crist de l’Agonia de Llucmajor, que resta així constituïda com a Associació Privada de Fidels amb personalitat jurídica, d’acord amb el cànon 322 del CIC.

Fe d’errades

Al nomenament del P. Antoni Cañellas Borràs CO com a rector de les parròquies de Sant Pere, d’Esporles, Sant Joan Baptista d’Estellencs, i la Nativitat de Maria, de Banyalbufar, a l’arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller, publicat al BOBM del passat número de juliol-agost (pàg. 351-352), s’ometé que també havia estat nomenat pel Sr. Bisbe Administrador Apostòlic, en el mateix acte i data, rector de la Parròquia de la Immaculada Concepció de s’Esgleieta, al mateix arxiprestat de Miramar - Vall de Sóller.

406

DIÒCESI DE MALLORCA - BALANÇ CONSOLIDATEXERCICI 2016

ACTIU I PASSIUDESCRIPCIÓ

Fons social Capital Reserves voluntàries Reserva per capital amortitzat Aportacions de socis o propietaris Romanent Resultats negatius d’exercicis anteriors Subvencions oficials de capital Donacions i llegats de capital Provisió per retribucions a llarg termini al personalProvisió per reestructuracionsDeutes a llarg termini amb entitats de crèdit, empAltres deutes a llarg termini, amb altres parts vincuAltres deutes a llarg termini, empreses del grup Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit Fiances rebudes a l/tDepòsits rebuts a l/t Propietat industrial Aplicacions informàtiques Terrenys i Béns naturalsConstruccions Instal·lacions tècniques Maquinària Utillatge Altres instal·lacions Mobiliari Equips per a processos d’informació Elements de transport Altre material immobilitzat Inversions en construccionsConstruccions en curs Instal·lacions en cursParticipacions d’empreses del grupCrèdits a llarg termini a empreses del grup

18.283.505,63

1.284,7586.169,32

2.589.382,7123.809.128,333.503.019,791.142.042,63

136.566,97318.340,85

1.453.269,34597.889,68101.721,40155.161,50

10.960.892,771.158.020,29

15.346,87155.541,93

13.024.129,14

SALDO DEURE SALDO HAVER

adminiStració dioceSana

37.731.399,241.033.401,833.463.659,77

536.109,097.014.921,16

13.174.166,98

287.085,852.362.712,91

423.572,991.424.317,833.028.742,89

75.000,008.642.602,73

10.433.973,0616.552,00

14.087.312,88

407

DESCRIPCIÓ SALDO DEURE SALDO HAVER

Inversions financeres a llarg termini en instrumentsValors de renda fixaCrèdits a llarg terminiImposicions a llarg terminiFiances constituïdes a llarg termini Amortització intangiblesAmortització acumulada d’investigació Amortització acumulada d’aplicacions d’informàticaAmortització acumulada de construccions Amortització acumulada de construccions Amortització acumulada instal·lacionsAmortització acumulada restaAmortització acumulada inv. ImmoblesMercaderies A ProveïdorsProveïdors efectes a pagarAcreedors per prestacions de serveisAcreedors efectes comercials a pagarClients Anticipacions de clientsDeutors Deutors de dubtós cobramentAnticipació de remuneracionsRemuneracions pendents de pagament Subvencions a rebreHisenda Pública IVA suportatHisenda Pública retencions i pagaments a compteHisenda Pública acreedora per conceptes fiscalsOrganismes de la Seguretat Social, acreedorsHisenda Pública, IVA repercutitDespeses anticipadesIngressos anticipatsDeteriorament del valor del crèdit per op. comercialsDeutes a curt termini amb grupDeutes a curt termini amb bancsProveïdors d’immobilitzat a c/tEfectes a pagar a curt terminiInversions financeres a curt terminiImposicions a curt termini

5.490.762,943.263.871,04

302.194,46100.062,9513.862,13

313.330,06

1.577,93978.273,31143.673,77397.579,96

4.027.432,79132.871,6628.556,55

8.422.217,95140,40

1.628,35

28.008,134.969,12

649.500,543.729.467,47

8.301,1333.188,7218.124,02

10.995.771,90475.970,97167.143,38

4.052,951.397.124,67

650.133,663.689,51

906.953,20

347.247,31233.423,82

4.866,95

222.936,0416.000,006.145,963.036,683.700,86

408


Titular de l’explotacióCompte corrent amb socis i administradorsComptes corrents amb parts vinculadesComptes corrents amb empreses del grupComptes corrents grupPartides pendents d’aplicacióFiances rebudes a curt terminiDepòsits rebuts a curt terminiCaixa, eurosBancs i institucions de crèditBancs i institucions de crèdit

Subtotals

ResultatsCompres de mercaderiesCompres de matèries primesCompres d’altres estructuresTreballs realitzats per altres empresesDevolucions de compres de mercaderies“Rappels” per compres de mercaderies “Rappels” per compres d’altres provisions Variació d’existències de mercaderies Despeses de desenvolupament de l’exerciciArrendaments i cànons Reparacions i conservació Serveis de professionals independents Transports Primes d’assegurances Serveis bancaris i similars Publicitat, propaganda i relacions públiques Subministres Altres serveis Altres tributsSous i salaris Indemnitzacions Seguretat social a càrrec de l’empresaAltres despeses socials Pèrdues de crèdits comercials incobrables

812.599,94

673.688,1214.374.768,93

160.653,02

121.543.105,42

2.580.373,7543.341,65

115.756,14120.558,18

385,89508.010,27168.874,33

4.692.417,592.071.412,73

211.982,44115.162,0563.512,54

456.173,371.539.207,424.775.995,24

152.746,2224.713.236,35

130.424,646.567.340,66

770.740,52641.617,06

54.108,70

1.935.538,62108.996,37

64.219,357.266,458.606,35

121.412.078,78

76.809,63251,88

3.623,11

131.026,64

409


Resultats d’operacions en comúAltres depeses en gestió ordinàriaDespeses financeres per provisionsInteressos de deutes, empreses del grupInteressos de deutes amb entitats de crèditPèrdues de cartera de negociacióPèrdues de designats per l’empresaDiferencies de canviAltres despeses financeresPèrdues procedents de l’immobilitzat materialDespeses excepcionalsAmortització de l’immobilitzat intangibleAmortització de l’immobilitzat materialAmortització inversions immobliàriesPèrdues Deteriorament part. Instr.Vendes de mercaderiesVendes de productes acabatsVendes de subproductes i residusVendes d’envasos i embalatgesPrestacions de serveisDevolucions de vendes“Rappels” sobre vendes de mercaderiesVariació d’existències de productes en cursSubvencions, donacions i llegatsSubv. donacions i llegats de capitalAltres subvencions, donacions i llegatsResultats d’operacions en comúIngressos per arrendamentsIngressos per comissionsIngressos per serveis diversosIngressos per participacions en instruments de pat.Ingressos per participacions en instruments grupIngresos per participacions en instruments asso.Interessos bancaris a n/favorInteressos no bancaris a n/favorIngressos de crèdits a llarg termini, altres vinculatsIngressos de crèdits a llarg termini, altres Beneficis cartera de negociacióAltres ingressos financers

597.354,86872.524,20

5.404,43324.654,98

1.516,67

725,62219.064,00

6.686,15269.166,6762.077,229.886,97

901.195,52377.848,6713.470,50

10.124,68

2.697.932,1323.748,86

123.990,0035.257,48

11.739.737,46

41.136,675.965,48

25.400.489,67136.996,72

4.897.754,466.136.743,441.624.680,57

7.117,55100.447,3597.753,6817.707,25

202.051,9732.354,03

117.430,214.115,45

679,6741.150,0239.674,46

410


Beneficis provinents de l’immobilitzatIngressos excepcionalsResultat/dèficit 54.110.970,18

566.451,5469.946,08

54.241.996,82 -131.026,64

411

ENTITATS CONSOLIDADES

Administració Diocesana, incloses DelegacionsCol·legis diocesans, 11Fundació FORECBiblioteca DiocesanaResidència de PorreresLa SeuConfraria Sant Pere i Sant BernatSantuari de LlucCasa de Santa Llucia Mancor de la VallSantuari de Sant SalvadorFundació BarceloErmitans de MallorcaTotes les parròquies

412

BALANÇ DE L’EXERCICI 2016

ADMINISTRACIÓ DIOCESANA I CAIXA

DESPESES

60000060000000006000000001600000001060000100006000012000600003000060000400006000060000600007000060000800006000090000

6010160100000006010100000

621006210000000

62200622000000062200100006220030000622003810162200400006220080000

62300623000000062300100006230013000623002000062300300006230040000

Compra de MercaderiesMaterial Llibreria DiocesanaMaterial per al culteMaterial netejaMaterial restauracionsMaquinàriaDidacticMobiliariMaterial InformàticMaterial AudiovisualMaterial divers

Compra alimentsCompra Llibres

Arrendaments i cànons

Reparacions ordinàriesReparacions majorsRestauracionsRepar. Propietats arrendadesReparacions informàticaReparació vehicles

FotocopiadoresServeis de seguretatServ. Extr. DiversosGestoriaManteniment ascensorsServeis exteriors de menjador

2.581,8469.950,405.607,213.808,05

13.014,37

24.278,006.421,448.854,04

15.481,2837.741,38

14.496,057.524,62

13.800,00

70.109,06361.800,87

8.968,20157,34

3.334,141.525,09

9.692,4114.416,89

312.920,485.696,697.918,886.707,26

187.738,01

22.020,67

13.800,00

445.894,70

538.039,58

413

6230050000623007000062300800006230090000

6240062400000006240010000624002000062400300006240040000

625006250000000

62600626000000062600000016260000002

6270062700000006270010000627003000062700500006270060000

62701627011000062701200006270130000

627096270990000

62800628001000062800110006280020000628003000062800400006280050000

Serveis extr. netejaServeis extr. informàticaMantenimients prg. InformaticArquitectes

TransportsViatges mitjans publicsQuilometratgeDietes i estadesReunions i juntes

Primes assegurances

Serveis bancaris i similarsCadastreRegistre Propietat

Publicitat, propaganda i relac. públiquesPremsaSubscripcions diversesInvitacionsDespeses representació

Full DominicalBolletí BisbatConfecció revistes

Altres publicacions

Aigua i clavegueramMaterial farmaciolaEletricitatTelefoniaInternet i dadesCorrespondència

86.503,583.369,155.566,38

85.247,86

21.920,7659.528,804.321,825.970,44

29.691,05

32.387,04

-62,85

845,60

90.523,839.015,061.917,398.652,79

23.414,21

77.473,4636.177,75

4.103,73

3.398,12

45.525,2141.436,046.315,57

27.330,90

121.432,87

32.387,04

782,75

133.523,28

113.651,21

4.103,73

164.245,77

414

628006000062800700006280080000

62900629000000162900000036290000005629000000862900000106290000011629000001262900000136290000014629002240162900227016290090000

629906299000000

631006310000000

64000640000000064000000056400030000

641006410000000

642006420000000

64900649000009964900110006490020000

649106491000000

GasCarburant vehiclesMaterial oficina

Aport. ordinàries a parròquiesDespeses diverses PastoralAportació al FORECDespeses de PastoralDespeses Pastoral PerúCondonació Interessos anticips.Despeses Pastoral BurundiProjectes MissionsApadrinamentsExpedients i Causes, TribunalDonatiu a Fundació BibliotecaDonatius

Despeses diverses

Tributs

Sous i salarisGratificació emissió Misses TVGratificacions

IndemnitzacionsIndemnitzacions

Seguretat SocialSeguretat Social

Seguretat laboralAltres despeses socialsInvitacions al personalSeguretat Laboral

Formació del personal

18.568,652.017,46

19.653,82

11.952,821.687.831,00

7.951,2021.443,79

227.241,1122.276,8598.344,262.020,00

81.097,0050.795,29

192.288,86

8.631,51

12.954,03

652.322,016.170,00

66.963,03

209.039,01

29.171,399.707,643.061,13

18.242,45

2.403.242,18

8.631,51

12.954,03

725.455,04

0,00

209.039,01

41.940,16

18.242,45

415

650016500100000

6620166201100006620120000

66200662021000066202200006620230000

681006810000000

682006820000000

ENTRADES

700007000000000700000000170000000027000000003700000000470000000107000000011700000001270000000137000000015

7001070010000007001000001

705007050000000

709007090030000

Pèrdua Crèdits Comercials Incobrables

Interessos bancarisInteressos Cts. Cts. BancarisPréstecs bancaris

Interessos no bancarispréstecs grupfundacionsaltres préstecs

Amortitizacions immob. materialAmort.Immob. material

Amortitzacions Inv. immobili.Amort. Inv. immobiliàries

VendesVendes Full DominicalVendes Bolletí BisbatVendes Material DidàcticVendes Llibreria DiocesanaVenda material audiovisualVenda publicacionsVenda impresosVenda lletres matrimonialsMatrícules i títols

Taller restauracióRestauracionsRecup. despeses restauració

QuotesQuotes

RecuperacionsRecp. Telefònica

15.638,85

33.478,00893,64

4.079,28

1.609,29

11.380,68

3.630,2049.330,0010.550,00

45.267,10961,00271,00532,00

1.266,2012.001,36

15.907,71

31.087,76

8.150,06

0,00

15.638,85

38.450,92

1.609,29

11.380,68

123.808,86

15.907,71

31.087,76

30.324,26

5.264.203,73

416

70900397017090099901

740007400010000740001400074000400007400050000740006000074000620007400060000740007000074000800007400090000

75100751001000075100200007510030000

75110751100000075110000017511000002

752007520000000

754007540000000

755007550000000

762007620010000

76201762010000076201100007620130000

Recp. despeses Casa EsglésiaRecp. diverses

Subvencions Subvencions CAIBLlegatsSubv. Consell de MallorcaDonacionsCol·lecta Mallorca MisioneraApadrinamentsProjectesSubscripcions autofinançamentCol·lecta SeminariCol·lecta Esglesia Diocesana

Operacions en comúComunicació béns parròquiesComunicació de béns la SeuAport. Extr. parròquies

Conferència EpiscopalFons comú InterdiocesàFons comú Interdiocesà CúriaFons comú Interdiocesà Insular

LloguersLloguers

Comissions AssegurancesComissions Assegurances

Ingresos per servicis al personalIngressos per servicis al personal

Crèdits a llarg terminiInter. Anticips

Interessos bancarisIPF C/TInter. Bancaris vistaInter. L/T

22.027,20147,00

87.396,04981,71

56.847,32336.695,0553.181,351.779,00

47.432,4440.707,5647.639,5544.748,79

32.554,92215.352,39

2.430.494,78334.555,0481.181,86

150.353,78

3.387,55

960,00

191.454,10

11.680,3829,37

9.281,78

717.408,81

247.907,31

2.846.231,68

150.353,78

3.387,55

960,00

191.454,10

20.991,53

417

762027620210000

762037620300000

7630176301000007630120000

769007690000000

778007780000000

Crèdits a llarg termini grupinter. Anticips grup

Altres InteressosAltres

Cartera de ValorsRenda fixaRenda variable

Altres Ingressos financersAltres Ingressos financers

Ingressos ExcepcionalsIngressos Excepcionals

Superàvit

117.430,21

4.115,45

9.610,87679,67

8,29

117.430,21

4.115,45

10.290,54

8,29

0,00

4.511.667,84

-752.535,89

418

EXERCICI 2016FOREC

SORTIDES

622006220000000

6240062400000006240000001624000000262400000036240000004

626006260000000

6286280030000

64000640000000064000000036400030000

641006410000000

642006420000000

6490064900000036490000005649000000664900000076491000000

669006690000000

Despeses propietats arrendades

TransportsViatges mitjans públicsQuilometratgeDietesReunions i juntes

Servicis bancaris i similars

Telefonia

SubsistènciaGratificació CETEMGratificacions

IndemnitzacionsIndemnitzacions

Seguretat socialSeguretat social

Familiars assegurancesComplementsVivendaDesplaçamentsFormació del personal

Varis

2.295,72

1.026,954.636,925.017,30

876,75239,76

2.257.506,3455.104,179.812,02

11.099,82

43.462,08350.596,64150.227,0521.567,6916.918,28

6.480,45

2.295,72

11.797,68

0,00

0,00

2.322.422,53

0,00

11.099,82

582.771,74

6.480,45

419

ENTRADES

705007050000000

709007090000000

740007400014000

75110751100000175110000027511000003

7620076200000007620100000

Convenis Assistència Religiosa

Recuperacions diverses

Llegats

Aportació Diòcesi Aportació la Seu Aportació Parròquies

Interessos Capital Fundacional Interessos préstecs a l/t

2.936.867,94

270.559,41

-1.187,65

16.006,15

1.687.831,00656.756,46698.016,99

4.238,2611.362,50

3.343.583,12

-270.559,41

-1.187,65

-16.006,15

-3.042.604,45

-15.600,76

-409.090,48

EXERCICI 2016FUNDACIÓ BIBLIOTECA DIOCESANA

SORTIDES

600006000000001600000000560000000076000000009

601016010100000

601026010200000

602016020100000

Material InformàticMaterial oficinaMaterial netejaMaterial divers

Compra Llibres

Quotes compra llibres

Compra revistes

297,15

889,74

5.422,82

3.999,42

297,15

889,74

5.422,82

3.999,42

420

622006220000004

6230062300000006230000008

624006240000000

626006260000000

627006270000003

6280062800000036280000005

640006400000000

642006420000000

ENTRADES

74000740000000174000000047400000011

Reparacions informàtica

FotocòpiesPrograma informàtic

TransportsTransports

Serveis bancarisServeis bancaris

Subscripcions

TelefoniaCorrespondència

Sous i salaris

Seguretat Social

CAIBConsell de MallorcaBisbat de Mallorca

Superàvit

60,50

888,85994,62

1.175,89

237,39

1.562,1488,80

44.158,32

12.885,49

72.661,13

25.000,0038.016,28

63.016,28

60,50

1.883,47

1.175,89

0,00

237,39

1.650,94

44.158,32

12.885,49

-63.016,28

9.644,85

421

ALTRES ADMINISTRACIONS

COL·LEGIS

Corpus ChristiLa ImmaculadaSant Antoni AbatSant Josep Obrer ISant Josep Obrer IISant PereSanta Mag. SofiaSanta MariaFra Joan BallesterBisbe VergerMonti-sion

SANTUARIS

Sant Salvador (Felanitx)LlucCongr. ErmitansCasa d’Exercicis Santa LluciaConfraria St. Pere i St. BernatResidència Porreres

La Seu

Fundació Joana Barceló

Entrades Sortides DeutesAport. al FOREC

876.478,061.303.910,963.867.423,653.575.649,426.961.556,564.133.262,132.708.055,45

470.196,671.685.625,511.377.807,841.319.260,98

294.336,892.763.052,95

49.569,8591.741,8836.488,22

481.715,01

6.124.132,37

56.616,17

869.051,571.503.883,463.812.888,023.543.428,536.953.421,454.249.838,952.806.709,89

553.705,131.790.260,921.399.905,871.316.931,02

216.048,282.775.297,64

20.812,2296.081,9133.346,78

402.722,89

5.594.925,11

25.259,44

10.653,341.159.355,19

370.990,8329.351,71

377.314,75308.343,80235.938,63181.032,57126.150,60

1.716.536,09970.890,55

300.000,001.597.251,47

20.000,00

3.821,67

613.910,79

88.388,51

21.946,32

656.756,46

422

AD

MIN

IST

RA

CIO

NS P

AR

RO

QU

IALS

PARR

ÒQUI

ES D

E PA

LMA

CAIX

A PA

RROQ

UIAL

Entra

des

Sortid

esAp

ortac

ióFO

REC

Admi

nistra

ció D

ioces

ana

R

ebut

Apor

tació

COMP

TES

ESPE

CIAL

S

Entra

des

Sortid

esCo

l.lecte

sEx

traor

d.

29.32

2,59

24.65

4,13

25.92

2,06

6.777

,4616

.936,0

050

.440,0

827

.425,3

05.0

07,62

6.399

,6323

.438,9

826

.837,8

59.8

80,60

17.63

7,38

5.105

,7712

.112,8

17.2

44,00

25.50

9,34

31.59

2,19

19.12

7,24

33.60

5,88

6.894

,0018

.026,0

123

.547,6

99.9

35,68

3.626

,4423

.196,6

6

Beat

Ramo

n Llull

Can P

astilla

Coll d

’en Ra

bassa

Corpu

s Chri

stiCr

ist Re

i (es V

iver)

El Te

rreno

Es M

olinar

Es Pi

l.larí

Estab

limen

tsGè

nova

Imma

culad

a Con

cepc

ió (Sa

nt Ma

gí)Im

macu

lat Co

r de M

aria

La Re

alLa

Resu

rrecci

ó (C

as Ca

pisco

l)La

Sagra

da Fa

mília

(Son O

liva)

La So

ledat

La Vi

leta

Les M

erave

llesL’A

ssump

ció (S

on Es

pany

olet)

L’Enc

arnac

ióNtr

a. Sra

. de L

lucPla

de na

Tesa

Pont

d’Inc

aPo

rtopí

Pòrto

lSa

grat C

or de

Jesú

s (H

ostal

ets)

23.71

1,05

36.50

1,82

17.99

9,65

11.05

2,76

20.13

6,50

45.29

2,97

25.57

8,85

5.569

,336.3

38,52

25.36

7,41

26.66

9,92

9.180

,8624

.578,9

26.8

40,50

22.92

7,39

14.79

9,99

25.10

4,28

29.69

1,59

18.05

9,90

36.01

7,29

6.237

,8316

.352,4

923

.481,6

46.2

30,84

5.947

,3631

.437,7

0

5.728

,565.3

76,99

4.914

,5760

6,27

3.323

,917.8

24,18

5.420

,581.2

21,21

1.642

,564.3

80,15

5.786

,762.0

66,16

3.293

,461.0

77,15

3.579

,541.5

38,94

5.252

,555.0

77,26

3.009

,726.8

75,70 0,0

03.6

43,17

4.147

,472.1

66,51

740,1

04.5

12,54

817,6

4

5.250

,982.6

02,64

421,2

21.9

68,82

2.990

,27

6.189

,196.4

40,57

427,6

63.0

87,38

3.239

,365.1

45,69

2.450

,00

3.016

,64 0,00

5.250

,985.2

29,36

21.42

5,22

5.968

,82 0,00

1.000

,00 0,00

2.234

,0041

.112,7

15.8

24,26 0,0

00,0

00,0

06.9

32,09

13.30

5,66

6.440

,57 0,00

2.552

,08 0,00

40.42

4,92

9.087

,383.2

72,00

18.28

5,41

7.952

,50

20.47

7,30

0,00

16.25

0,98

5.402

,6431

.425,8

47.9

68,82 0,0

00,0

010

3,91

0,00

8.117

,824.9

90,27 0,0

025

2,77

0,00

2.161

,5718

.622,6

46.4

40,57 0,0

02.2

28,66 0,0

012

.452,7

89.0

87,38

7.565

,5417

.934,5

80,0

0

28.00

0,00

202.7

74,94

101.7

00,00

75.00

0,00

4.110

,92

118.2

96,55

10.00

0,00

5.342

,3624

4.846

,8725

4.791

,61

27.96

0,66

122.1

38,30

126.0

22,95

193.0

49,31

3.438

,002.8

02,04

2.861

,7565

4,00

2.131

,001.3

21,50

2.358

,2871

6,95

0,00

2.138

,145.6

25,00

1.746

,001.3

98,21

810,0

01.3

68,00

1.735

,002.0

92,23

3.564

,5059

5,00

7.482

,00 0,00

1.860

,152.0

10,00

1.188

,002.9

87,25

1.385

,00

Deute

sCa

ixa D

ioces

ana

423

40.91

3,21

26.61

6,52

57.48

9,96

4.543

,5736

.162,4

272

.537,9

427

.819,0

591

.206,3

155

.517,8

814

.979,9

514

.815,5

555

.234,5

367

.178,7

257

.343,2

249

.160,7

595

.499,1

635

.273,3

01.5

91,36

32.26

1,50

16.71

2,45

13.41

1,91

22.53

4,09

41.32

8,52

10.33

2,54

7.829

,6821

.745,2

67.4

69,63

9.405

,124.1

53,20

9.273

,8190

8,16

8.274

,187.8

88,08

5.467

,569.4

81,89

11.82

0,18

2.554

,804.2

55,74

10.88

8,62

21.77

6,61

15.31

3,32

11.56

7,76

13.78

3,11

11.25

1,44

540,9

36.5

75,70

2.918

,432.3

32,80

3.831

,695.5

03,98

2.576

,701.8

50,49

3.609

,002.7

63,99

Sant

Alons

oSa

nt Fra

nces

c de P

aula

Sant

Jaum

eSa

nt Jo

an d’

Àvila

Sant

Jordi

Sant

Jose

p Obre

rSa

nt Ma

rçal

Sant

Miqu

elSa

nt Nic

olau

Sant

Pau

(Son D

ameto

)Sa

nt Piu

s XSa

nt Se

bastià

Santa

Catal

ina Th

omàs

Santa

Creu

Santa

Eulàli

aSa

nta Te

reseta

Santí

ssima

Trinit

atS’A

ranjas

saS’A

renal

Sa In

dioter

iaSo

n Clad

eraSo

n Ferr

iolSo

n Rap

inya

Son R

oca

Son S

ardina

Verge

de M

ontse

rrat (

es Ra

fal)

Verge

del C

arme (

Sta. C

atalina

)

37.60

6,07

21.82

8,00

53.73

6,53

4.410

,0835

.453,3

725

.331,4

220

.560,5

610

8.400

,7956

.662,3

412

.885,1

718

.047,1

559

.006,8

210

7.781

,9677

.791,1

759

.294,3

855

.496,6

851

.027,0

61.0

61,19

32.66

4,36

15.72

7,39

13.05

0,01

19.23

9,25

45.67

7,05

6.173

,118.3

17,42

17.16

4,08

6.042

,05

1.260

,5313

.365,7

8

3.795

,29

3.715

,62

364,0

0

2.842

,056.4

60,26

413,0

3

5.444

,163.8

28,33

851,9

13.4

45,83

96.02

4,89

13.36

5,78

13.07

2,97

0,00

0,00

46.01

9,35

6.920

,0011

9.720

,1260

.087,1

748

.129,8

90,0

010

.743,1

020

.133,0

865

.061,3

257

.740,4

40,0

010

0.000

,00 0,00

0,00

33.00

0,00

2.842

,0518

.985,2

60,0

08.4

00,00

413,0

32.8

00,00 0,0

0

13.88

0,79

19.39

9,10

20.60

2,54

0,00

0,00

945,6

34.1

39,19

170.0

10,30

34.37

2,38

3.715

,6218

4,08

12.88

7,50

172.4

95,50

74.61

3,61

364,0

00,0

00,0

00,0

00,0

032

.322,8

42.8

42,05

23.73

0,89

0,00

7.183

,6741

3,03

0,00

0,00

76.86

5,40

526.8

72,58

45.50

5,76

214.6

52,10

156.8

04,25

234.2

50,21

14.79

0,39

80.55

9,65

112.4

32,91

255.5

70,66

16.34

0,01

7.623

,002.4

78,00

11.46

3,00

1.196

,007.3

92,00

3.321

,884.6

52,56

20.58

4,70

7.628

,004.8

27,40

4.062

,8513

.302,0

037

.538,9

911

.008,5

37.4

50,00

14.79

6,00

17.48

8,50

378,0

06.1

10,00

1.870

,00 0,00

2.425

,006.8

31,07

505,0

00,0

01.0

90,00

900,0

0

PARR

ÒQUI

ES D

E PA

LMA

CAIX

A PA

RROQ

UIAL

Entra

des

Sortid

esAp

ortac

ióFO

REC

Admi

nistra

ció D

ioces

ana

R

ebut

Apor

tació

COMP

TES

ESPE

CIAL

S

Entra

des

Sortid

esCo

l.lecte

sEx

traor

d.De

utes

Caixa

Dioc

esan

a

424

51.08

8,38

41.53

4,15

14.86

4,25

17.67

9,54

34.66

2,70

8.979

,0051

.629,1

88.9

39,83

6.149

,009.0

94,88

3.542

,7118

.360,5

112

.376,1

129

.867,2

710

.332,5

911

.389,9

75.6

55,40

13.39

5,05

18.03

0,79

4.652

,4257

.414,7

214

.573,9

333

.905,3

59.5

68,35

7.052

,0511

.213,2

53.0

87,29

6.998

,11

Alaró

Alcúd

iaAlg

aida

Alque

ria B

lanca

Andra

txAr

iany

Artà

Badia

Gran

(Mª A

ssum

pta)

Bany

albufa

rBin

iali

Biniam

arBin

issale

mBú

ger

Buny

olaCa

imari

Cala

d’Or

Cala

Major

Cala

Millo

rCa

la Ra

jada

Calon

geCa

lvià

Camp

anet

Camp

osCa

n Pica

fort

Capd

ellà

Capd

epera

Cas C

onco

sCo

lònia

de S

ant J

ordi

43.84

5,94

45.07

3,09

17.40

9,74

25.91

4,72

22.42

1,97

9.683

,3136

.381,7

615

.411,4

113

.032,3

63.5

46,58

2.757

,0519

.489,4

535

.008,4

916

.348,4

17.5

99,90

5.716

,8610

.715,5

115

.660,4

815

.385,6

15.8

02,65

33.19

2,36

11.89

8,81

36.69

7,97

11.31

5,10

5.952

,767.0

75,48

2.382

,547.7

99,61

10.26

0,78

9.612

,423.0

63,69

3.808

,506.0

84,33

1.487

,7610

.787,9

71.4

60,88

1.295

,911.8

07,65

910,6

83.9

09,18

5.123

,853.8

23,62

2.099

,162.2

43,55

1.423

,293.1

13,04

3.574

,741.1

20,62

8.282

,704.2

97,95

7.934

,731.7

02,32

392,1

61.6

65,30

310,3

21.7

19,72

14.71

1,67

320,8

5

1.805

,04

364,6

3

545,4

2

14.47

6,48

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

4.228

,1947

.162,9

63.5

77,54

6.857

,784.3

47,56 0,0

015

.659,5

533

.040,6

40,0

04.8

20,85 0,0

022

.018,4

414

.574,9

420

.543,3

847

0,00

5.275

,00 0,00

5.569

,633.0

21,75

10.87

1,48

0,00

0,00

56.93

3,35

27.39

0,70

0,00

3.750

,502.1

20,91

11.88

9,59

0,00

48.02

4,58

0,00

8.750

,7531

.535,9

10,0

015

6.702

,5114

.711,6

70,0

010

.320,8

50,0

010

.643,0

313

.805,0

426

.296,4

20,0

03.8

25,00 0,0

05.5

69,63

2.791

,134.7

25,42

18.22

6,53

5.546

,5668

.583,8

318

.088,2

10,0

00,0

021

.346,0

03.3

19,71

582.0

00,00

3.348

,07

22.03

2,29

65.75

4,27

245.6

38,40

14.11

0,06

19.52

2,39

571.6

95,57

4.512

,763.1

37,50

2.479

,793.8

16,25

1.575

,002.4

48,50

2.166

,6692

6,50

277,0

02.2

41,00

686,0

01.9

18,13

1.515

,833.5

01,00

1.350

,801.2

01,01

742,6

063

5,00

3.642

,974.2

98,43

3.021

,201.0

90,00

8.242

,952.2

25,53

213,5

01.5

37,38

1.376

,372.6

78,70

PARR

OQUI

ES F

ORAN

ESCA

IXA

PARR

OQUI

ALEn

trade

sSo

rtides

Apor

tació

FORE

CAd

minis

tració

Dioc

esan

a

Reb

ut Ap

ortac

ióCO

MPTE

S ES

PECI

ALS

En

trade

sSo

rtides

Col.le

ctes

Extra

ord.

Deute

sCa

ixa D

ioces

ana

425

Colòn

ia de

San

t Pere

Cons

ellCo

stitx

Deià

El To

ro (C

alvià)

Els Ll

omba

rdsEs

porle

sEs

tellen

csFe

lanitx

Forna

lutx

Galile

aInc

a- Cr

ist R

eiInc

a- Sa

nt Do

ming

oInc

a- St

a. Ma

ria la

Majo

rL’H

orta

Lloret

de V

ista A

legre

Llose

taLlu

bíLlu

cmajo

rMa

galuf

Mana

cor-

Crist

Rei

Mana

cor-

Ntra

Sra d

els D

olors

Mana

cor-

Sant

Pau

Manc

or de

la Va

llMa

ria de

la S

alut

Montu

ïriMo

scari

Muro

12.17

0,49

26.20

8,40

6.035

,7434

.859,6

27.4

08,99

4.655

,1028

.033,0

19.5

13,74

20.95

3,79

5.346

,285.7

99,89

22.66

3,23

22.87

8,26

105.9

13,28

5.465

,1712

.280,3

027

.614,9

78.4

41,18

25.07

6,44

13.61

9,11

18.03

1,84

101.6

56,42

9.048

,174.8

31,43

9.120

,0013

.901,5

014

.470,7

034

.863,1

4

8.040

,2725

.187,9

86.7

04,39

19.36

5,41

7.508

,103.7

19,74

24.69

7,73

5.404

,2524

.216,7

311

.341,4

410

.704,2

919

.595,4

120

.699,1

912

3.053

,173.3

39,70

11.17

8,33

29.74

5,67

13.37

2,40

31.17

3,89

17.37

8,97

12.82

7,58

75.48

1,04

21.85

0,57

1.861

,817.8

59,89

10.25

1,50

5.833

,6438

.638,5

4

2.630

,794.5

69,00

649,1

78.1

81,63

1.063

,231.0

19,49

5.369

,702.5

25,16

5.651

,822.4

91,17

1.841

,584.9

92,09

4.785

,6622

.742,4

01.2

39,00

2.962

,654.6

62,18

3.614

,344.4

02,62

2.876

,6492

2,47

5.895

,3364

5,24

840,3

32.5

58,34

2.986

,441.4

38,05

6.371

,70

297,6

0

476,3

94.6

02,15

606,6

71.9

11,25

641,2

3

5.685

,60

1.473

,84

5.416

,322.7

76,60

5.189

,60 0,00

6.721

,003.1

42,35 0,0

047

6,39

44.35

8,02

0,00

0,00

21.93

3,08

190,0

021

.436,1

70,0

00,0

010

.030,2

411

.118,5

631

.512,5

164

4,00

0,00

0,00

57.25

9,75

6.367

,02 0,00

8.630

,90 0,00

20.68

8,89

0,00

0,00

2.297

,60 0,00

4.344

,72 0,00

0,00

4.476

,3956

.567,8

40,0

00,0

013

.789,1

923

.500,0

04.9

39,56 0,0

00,0

03.8

41,02

1.915

,7314

.817,9

664

4,00

0,00

0,00

50.72

6,87

10.37

5,55

0,00

6.312

,32 0,00

24.21

4,71

9.410

,29

10.00

0,00

16.74

7,23

143.5

94,53

40.36

8,92

24.00

0,00

74.37

9,73

25.36

7,36

837,6

23.0

55,30

2.139

,7527

3,34

753,0

01.0

86,00

5.504

,20 0,00

3.908

,7164

0,87

441,4

81.0

37,50

1.097

,005.7

62,75

627,4

61.4

90,00

2.363

,191.3

05,51

3.806

,2555

9,90

4.717

,9213

.085,1

24.8

59,33

318,7

089

5,00

1.517

,0036

5,40

3.662

,69

PARR

OQUI

ES F

ORAN

ESCA

IXA

PARR

OQUI

ALEn

trade

sSo

rtides

Apor

tació

FORE

CAd

minis

tració

Dioc

esan

a

Reb

ut Ap

ortac

ióCO

MPTE

S ES

PECI

ALS

En

trade

sSo

rtides

Col.le

ctes

Extra

ord.

Deute

sCa

ixa D

ioces

ana

426

Orien

tPa

lman

ova

Palm

anyo

laPe

guera

Petra

i Bon

any

Pina

Platja

de M

uroPo

llenç

aPo

rreres

Port d

’Alcú

diaPo

rt d’An

dratx

Port d

e Poll

ença

Port d

e Sóll

erPo

rtals

Nous

Porto

colom

(Fela

nitx)

Porto

Cris

to (M

anac

or)Pu

igpun

yent

Rand

aSa

Pob

laSa

nt Ag

ustí

Sant

Joan

Sant

Lloren

ç des

Card

assa

rSa

nta E

ugèn

iaSa

nta M

argali

daSa

nta M

aria d

el Ca

míSa

nta P

onça

Santa

nyí

S’Arra

có

12.03

9,99

28.63

3,45

5.140

,8732

.166,5

519

.493,4

23.0

06,46

13.29

6,47

49.44

6,92

61.18

3,22

29.74

7,36

25.04

7,96

21.06

2,73

18.31

6,62

60.65

8,62

11.89

2,61

17.96

7,30

10.93

3,03

2.895

,0041

.997,4

413

.357,0

123

.021,4

414

.698,9

57.3

54,76

12.69

6,71

21.61

4,10

21.75

5,47

29.92

9,77

10.38

5,78

1.224

,0928

.296,6

711

.856,1

249

.933,7

313

.876,2

25.0

42,78

5.430

,9457

.687,9

927

.067,6

323

.943,1

118

.883,5

923

.969,1

514

.774,4

683

.487,1

88.7

57,02

16.60

2,13

8.363

,652.8

12,88

54.78

8,16

28.58

7,40

15.03

2,16

16.11

2,85

5.383

,5323

.297,5

423

.268,4

516

.527,7

522

.448,8

99.9

45,33

948,9

06.2

79,51

1.171

,266.3

52,29

3.850

,861.0

09,62

1.700

,5210

.299,2

410

.246,7

76.1

63,11

2.873

,283.6

66,54

3.838

,564.7

66,82

1.703

,434.0

59,57

1.952

,101.7

04,39

8.672

,884.2

52,65

4.324

,142.7

03,39

1.420

,445.0

18,88

3.991

,204.4

51,61

3.995

,282.1

12,18

5.152

,00

1.846

,55

1.061

,67

6.151

,75

200,4

6

5.117

,34

673,6

4

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

5.152

,00 0,00

8.459

,21 0,00

3.634

,942.0

36,00

9.153

,9948

.295,6

476

.867,1

10,0

00,0

07.8

43,24 0,0

00,0

07.0

11,30 0,0

011

.500,0

020

0,46

43.68

6,42

0,00

1.600

,619.9

27,70 0,0

027

.355,0

11.3

14,36

7.580

,2717

.811,8

599

7,00

8.623

,09 0,00

1.225

,57 0,00

5.040

,44 0,00

1.061

,6714

6.942

,6523

4.355

,33 0,00

182.2

48,59

18.10

0,00

0,00

3.894

,411.1

23,22 0,0

00,0

01.8

50,46

19.71

5,82

0,00

608,0

427

.567,3

10,0

026

.268,1

80,0

011

.153,9

53.8

52,20 0,0

0

202.2

51,37

48.48

4,11

73.05

0,44

42.00

0,00

141.5

45,15

7.666

,77 0,00

202.4

44,15

37.89

4,05

24.46

1,92

0,00

1.250

,303.5

67,69

2.334

,513.3

22,55

490,1

249

2,95

3.768

,882.6

00,16

2.575

,502.3

20,00

2.663

,562.2

13,66

1.968

,433.6

77,85

3.132

,1923

5,00

0,00

4.539

,645.6

55,65

6.481

,322.7

05,50

2.105

,003.3

32,91

3.890

,002.8

20,00

2.836

,0558

5,00

PARR

OQUI

ES F

ORAN

ESCA

IXA

PARR

OQUI

ALEn

trade

sSo

rtides

Apor

tació

FORE

CAd

minis

tració

Dioc

esan

a

Reb

ut Ap

ortac

ióCO

MPTE

S ES

PECI

ALS

En

trade

sSo

rtides

Deute

sCa

ixa D

ioces

ana

Col.le

ctes

Extra

ord.

427

Selva

Senc

elles

Ses S

aline

sS’E

sglei

etaS’E

stany

olS’H

orta (

Felan

itx)

S’Illo

tSin

euSó

ller

Son C

arrió

Son F

errer

(Calv

ià)So

n Mac

iàSo

n Serr

a de M

arina

Son S

ervera

Valld

emos

saVil

afran

ca de

Bon

any

9.951

,0514

.479,0

83.2

44,50

5.167

,052.7

13,73

13.25

0,52

7.719

,4746

.114,7

762

.104,2

44.4

30,08

12.99

9,42

2.520

,723.7

60,50

26.68

7,80

41.11

5,08

7.802

,32

5.431

,4021

.625,6

14.9

40,09

717,9

193

7,17

16.52

6,42

5.211

,1748

.110,3

287

.717,6

94.3

56,50

12.24

5,76

2.564

,631.9

75,77

21.46

6,61

25.47

6,33

8.537

,60

1.271

,311.0

18,50

1.073

,1330

3,60

531,0

93.2

43,60

549,2

43.5

62,47

8.880

,481.3

22,70

1.856

,6448

3,54

783,4

24.9

15,95

6.680

,251.1

96,64

3.997

,4464

2,36

5.876

,57

6.982

,6685

5,96

6.850

,39

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

0,00

13.11

0,26

3.950

,065.9

72,00 0,0

00,0

04.1

42,80

6.876

,5736

.890,9

174

.098,9

00,0

00,0

00,0

020

.385,8

430

.530,4

626

.472,3

01.5

63,00

9.041

,5173

.250,3

82.4

17,58 0,0

00,0

00,0

06.8

76,57 0,0

019

.353,0

70,0

00,0

00,0

06.9

82,66

54.30

0,61

26.85

0,39

0,00

158.1

40,56

86.41

3,60

276.2

37,01

32.89

7,84

266.0

04,22

2.103

,811.5

02,90

2.656

,50 0,00

581,6

12.6

98,13

283,0

01.7

68,92

4.404

,471.7

79,50

1.158

,1557

9,47

272,2

04.7

31,64 0,0

02.1

74,48

PARR

OQUI

ES F

ORAN

ESCA

IXA

PARR

OQUI

ALEn

trade

sSo

rtides

Apor

tació

FORE

CAd

minis

tració

Dioc

esan

a

Reb

ut Ap

ortac

ióCO

MPTE

S ES

PECI

ALS

En

trade

sSo

rtides

Col.le

ctes

Extra

ord.

Deute

sCa

ixa D

ioces

ana

428

L’ Anu

nciac

io- la

San

gLa

Bon

anov

aBin

iaraix

La S

oleda

t S

ta. M

aria

Es ca

rritxo

- Fela

nitx

Verge

Gala

tzó- C

alvia

Puig

de M

aria

Rube

rtsSo

n Mes

quida

C.A.

P. Sa

nt Pe

reSa

Com

aOb

reria

Amics

de la

Victò

riaSt

a. Ma

rgalid

a de C

restai

x

Total

92.68

7,05

8.942

,507.9

30,07

9.427

,3839

1,36

0,00

0,00

1.218

,9924

5,00

0,00

4.605

,3023

.433,0

00,0

0

3.596

.783,8

1

86.25

7,66

11.52

4,88

6.728

,308.4

38,48

271,3

134

,26 0,00

2.894

,0452

9,35

0,00

4.888

,953.5

80,00

548,0

7

3.579

.977,5

0

20.57

3,73

2.208

,121.6

08,81

3.205

,5374

,3134

,26 0,00

205,5

914

7,15

498,0

3

548,0

7

677.3

23,92

5.836

,23

162.8

02,38

5.143

,44

28.32

3,11

0,00

9.359

,58 0,00

0,00

404,0

90,0

00,0

00,0

00,0

00,0

06.8

36,23 0,0

00,0

0

2.015

.809,3

0

0,00

9.359

,58 0,00

0,00

44,00 0,0

00,0

00,0

00,0

00,0

06.8

36,23 0,0

00,0

0

2.370

.106,5

4

1.344

,93

376.8

28,90

7.094

.312,5

2

12.84

0,48

11.06

4,50

134,6

892

0,00

193,7

90,0

00,0

044

,00 0,00

0,00

304,0

00,0

00,0

0

504.5

20,48

ESGL

ESIE

S I V

ICAR

IES

CAIX

A PA

RROQ

UIAL

Entra

des

Sortid

esAp

ortac

ióFO

REC

Admi

nistra

ció D

ioces

ana

R

ebut

Apor

tació

COMP

TES

ESPE

CIAL

S

Entra

des

Sortid

esCo

l.lecte

sEx

traor

d.De

utes

Caixa

Dioc

esan

a

429

CÀRITASINGRESSOS 2016

ACTIVITAT PRÒPIA

DonatiusDonatius en espècieSubscriptorsHerències i llegatsAportacions parroquialsCampanyes Nadal i CorpusCampanyes internacionalsAportacions participants dels serveisVendes articles tallers i comerç justConferència EpiscopalCaritas EspanyolaCapítol de la SeuLloguers i altres rendiments de localsAltres ingressosTotal Ingressos activitat pròpia

1.182.326,20 € 93.322,53 €

128.014,08 € 32.794,67 €

3.636,22 € 120.974,36 €

54.801,62 € 16.222,55 €

406.384,91 € 85.570,79 € 97.223,33 € 60.000,00 € 12.452,24 € 30.302,47 €

2.324.025,97 €

ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. IRPFGovern Balear-Dir.Gral Família, Benestar Social i At. Pers sit.esp.Govern Balear - Conselleria de Treball, Comerç i IndústriaFons Social Europeu -projecte operatiuAjuntament d’IncaConsell de Mallorca- Institut Mallorquí d’Afers SocialsAjuntament de PalmaAjuntament de PollençaTotal Ingressos Administració Pública

294.049,07 € 199.000,00 €

3.907,00 € 92.700,00 € 80.967,30 € 65.500,01 € 54.720,00 €

1.500,00 € 792.343,38 €

ALTRES INSTITUCIONS

Fundación Amancio OrtegaFundació La Caixa -Proinfància Fundació La Caixa -IncorporaFundación EndesaFundación PórticusInditexFundació “Sa Nostra” Total Ingressos Altres Institucions

TOTAL

148.060,46 € 80.633,75 € 44.575,00 € 43.260,00 € 21.000,00 € 10.000,00 €

3.984,60 € 351.513,81 €

3.467.883,16 €

430

DESPESES DE L’ACTIVITAT 2016

ACCIÓ SOCIAL PER LA INCLUSIÓACCIÓ BASE

Acció base treball individual, familiar, grupal i comunitariAjudes a persones i famíliesMenjador social d’IncaGestió ajudes aliments

842.986,63 € 432.535,14 € 292.870,01 € 136.628,41 €

ACCIÓ D’INSERCIÓ SOCIOLABORAL

Projectes ocupacionals, tallers i comercialitzacióProjectes formatius, cursos i accions formatives. IntermediacióTaller tèxtil/ economia social. Botigues i comercialització comerc just.Beques tallers i cursos

269.725,55 € 346.064,58 € 346.967,16 € 157.005,75 €

SENSIBILITZACIÓ

Comunicació, publicacions, estudis i animació 70.114,02 € Campanyes Internacionals i Cooperació 124.121,06 €

SERVEIS TRANSVERSALS

Coordinació, seguiment i justificació de projectes 98.666,22 € Gestió i desenvolupament de persones contractades i voluntàries 17.151,24 € Administració 176.941,42 € Logistica: mobilitat i suport informàtic 28.289,24 € Manteniment edificis i obres 22.352,30 € TOTAL 3.368.470,36 €

COL·LABORACIÓ PASTORAL PENITENCIÀRIA 6.051,63 €

431

AJUDES DIRECTES I BEQUES 2016

AJUDES DIRECTES A PERSONES I FAMÍLIES

Ajuda per habitatge 166.202,36 € Ajuda per necessitats bàsiques 185.683,62 € Ajuda per educació 31.109,94 € Ajuda per transport 5.953,30 € Ajuda per salut 18.894,90 € Ajudes diverses 6.055,81 € Ajudes material formació 33.138,22 € 447.038,15 €

BEQUES DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ

Beques Tallers Inserció 119.849,00 € Beques Cursos 24.749,90 € Beques Procés i diverses 46.687,50 € 191.286,40 €

TOTAL AJUDES I BEQUES 638.324,55 €

432

RESUM I RESULTAT ACTIVITAT 2016

INGRESSOS TOTALS 3.467.883,16 €

DESPESES DE L’ACTIVITAT 3.368.470,36 €

RESULTAT DE L’EXERCICI 99.412,80 €

INVERSIONS EXERCICI 49.581,48 €

433


LITTERAE APOSTOLICAE MOTU PROPRIO DATAE

MAGNUM PRINCIPIUM

Quibus nonnulla in can. 838 Codicis Iuris Canonici immutantur

Magnum principium a Concilio Oecumenico Vaticano II confirmatum, ex quo precatio liturgica, ad populi captum accommodata, intellegi queat, grave postulavit mandatum Episcopis concreditum linguam vernaculam in liturgiam inducendi et versiones librorum liturgicorum parandi et approbandi.

Etsi Ecclesia Latina instantis sacrificii conscia erat amittendae ex parte propriae linguae liturgicae, per totum orbem terrarum per saecula adhibitae, nihilominus portam libenter patefecit ut translationes, utpote partes ipsorum rituum, una cum Latina lingua Ecclesiae divina mysteria celebrantis vox fierent.

Eodem tempore, praesertim ob varias opiniones de usu linguae vernaculae in liturgia a Patribus Concilii diserte expressas, Ecclesia conscia erat difficultatum quae hoc in negotio oriri possent. Ex altera parte bonum fidelium cuiusque aetatis ac culturae eorumque ius ad consciam actuosamque participationem in celebrationibus liturgicis componenda erant cum unitate substantiali ritus Romani; ex altera vero ipsae linguae vernaculae, saepe tantum gradatim fieri poterant linguae liturgicae, quae fulgerent non dissimili modo ac lingua Latina liturgica

434

nitore sermonis et sententiarum gravitate ad fidem alendam.

Ad quod contenderunt nonnullae Leges liturgicae, Instructiones, Litterae circulares, lineamenta ac confirmationes librorum liturgicorum in vernaculis linguis a Sede Apostolica iam inde a tempore Concilii edicta sive ante sive post leges in Codice Iuris Canonici latas. Principia indicata utilia fuerunt et plerumque talia manent atque, quantum fieri potest, a Commissionibus liturgicis adhibenda erunt tamquam instrumenta apta, ut, in amplissima varietate sermonum, communitas liturgica adipisci possit vestem elocutionis idoneam singulisque partibus congruentem, servatis integritate et accurata fidelitate praesertim in vertendis aliquibus textibus, qui maioris sunt momenti in unoquoque libro liturgico.

Textus liturgicus, ut signum rituale, medium est communicationis oralis. Credentibus autem qui sacros ritus celebrant, etiam verbum mysterium est: verbis enim prolatis, praesertim cum legitur Sacra Scriptura, Deus homines alloquitur, Christus ipse in Evangelio loquitur populo suo qui, per seipsum vel per celebrantem, Domino in Spiritu Sancto oratione respondet.

Translationum vero textuum sive liturgicorum sive biblicorum, pro liturgia verbi, finis est salutis verbum fidelibus annuntiare in oboedientia fidei atque precem Ecclesiae ad Dominum exprimere. Ad hunc finem fideliter communicandum est certo populo per eiusdem linguam id, quod Ecclesia alii populo per Latinam linguam communicare voluit. Quamquam fidelitas non semper iudicari potest ex singulis verbis, immo vero in contextu ex toto communicationis actu et secundum genus dicendi proprium, quaedam tamen peculiaria verba

435

perpendenda sunt etiam ex integra fide catholica, quia quaevis translatio textuum liturgicorum congruere debet cum sana doctrina.

Mirandum non est quod quaedam difficultates exortae sunt in hoc longo itinere laboris inter Conferentias Episcoporum et hanc Apostolicam Sedem. Ut autem Concilii praescripta circa usum linguarum vernacularum in liturgia futuris quoque temporibus valeant, maxime necessaria est constans collaboratio, mutua fiducia referta, vigil et creativa, inter Conferentias Episcoporum et Apostolicae Sedis Dicasterium quod sacrae Liturgiae fovendae munus exercet, nempe Congregationem de Cultu Divino et Disciplina Sacramentorum. Quamobrem, ut instauratio totius vitae liturgicae recte pergat, visum est aliqua principia inde a Concilio tradita clarius iterum affirmari et in usu adhiberi.

Attendendum sane est ad fidelium utilitatem ac bonum, nec obliviscenda sunt ius et munus Conferentiarum Episcoporum, quae, una cum Conferentiis Episcoporum regionum eandem linguam adhibentium et Apostolica Sede, efficere debent et decernere, ut, servata indole cuiusque linguae, sensus textus primigenii plene et fideliter reddatur ac libri liturgici translati, etiam post aptationes, semper refulgeant unitate ritus Romani.

Ad faciliorem uberioremque collaborationem reddendam inter Apostolicam Sedem et Conferentias Episcoporum eamque augendam hoc in munere fidelibus praestando, audito Coetu Episcoporum atque Peritorum a Nobis instituto, ex auctoritate Nobis commissa, decernimus quod disciplina canonica nunc vigens in can. 838 C.I.C. clarificetur, ut, ad mentem Constitutionis Sacrosanctum Concilium, praesertim in nn. 36, §§ 3-4, 40 et 63 expressam, necnon Litterarum Apostolicarum Motu Proprio datarum

436

Sacram Liturgiam, n. IX, evidentior appareat competentia Apostolicae Sedis quoad translationes librorum liturgicorum et profundiores aptationes, inter quas annumerari possunt etiam novi quidam textus in illis inserendi, a Conferentiis Episcoporum statutas atque approbatas.

Hoc in sensu in posterum can. 838 ita habendus erit:

Can. 838 - § 1. Sacrae liturgiae moderatio ab Ecclesiae auctoritate unice pendet: quae quidem est penes Apostolicam Sedem et, ad normam iuris, penes Episcopum dioecesanum.

§ 2. Apostolicae Sedis est sacram liturgiam Ecclesiae universae ordinare, libros liturgicos edere, aptationes, ad normam iuris a Conferentia Episcoporum approbatas, recognoscere, necnon advigilare ut ordinationes liturgicae ubique fideliter observentur.

§ 3. Ad Episcoporum Conferentias spectat versiones librorum liturgicorum in linguas vernaculas fideliter et convenienter intra limites definitos accommodatas parare et approbare atque libros liturgicos, pro regionibus ad quas pertinent, post confirmationem Apostolicae Sedis, edere.

§ 4. Ad Episcopum dioecesanum in Ecclesia sibi commissa pertinet, intra limites suae competentiae, normas de re liturgica dare, quibus omnes tenentur.

Consequenter interpretari oportet sive art. 64 § 3 Constitutionis Apostolicae Pastor bonus sive alias leges, praesertim in libris liturgicis contentas, circa eorum translationes. Eodem modo disponimus quod Congregatio de Cultu Divino et Disciplina Sacramentorum Regolamento suum ad mentem novae disciplinae modificet

437

et Conferentias Episcoporum adiuvet ad eorum munus complendum atque in vitam liturgicam Ecclesiae Latinae fovendam magis ac magis in dies incumbat.

Quaecumque vero hisce Litteris Apostolicis Motu Proprio datis decreta sunt, firma ac rata esse iubemus, contrariis quibuslibet non obstantibus, peculiari etiam mentione dignis, atque decernimus ut promulgentur per editionem in actis diurnis L’Osservatore Romano, vim suam exserant a die I mensis Octobris anni MMXVII ac deinde in Actis Apostolicae Sedis edantur.

Datum Romae, apud Sanctum Petrum, die III mensis Septembris, anno Domini MMXVII, Pontificatus Nostri quinto.

FRANCISCUS PP.

[01279-LA.01] [Testo originale: Latino]

Traducción en español

Carta Apostólica en forma de “Motu proprio” del Sumo Pontífice Francisco “Magnum Principium” con la que se modifica el can. 838 del Código de Derecho Canónico El principio importante, confirmado por el Concilio Ecuménico Vaticano II, según el cual la oración litúrgica, adaptada a la comprensión del pueblo, pueda ser entendida, ha requerido la seria tarea encomendada a los obispos, de introducir la lengua vernácula en la liturgia y de preparar y aprobar las versiones de los libros litúrgicos.

La Iglesia Latina era consciente del inminente sacrificio

438

de la pérdida parcial de su lengua litúrgica, utilizada en todo el mundo a través de los siglos, sin embargo abrió de buen grado la puerta a que las versiones, como parte de los mismos ritos, se convirtieran en la voz de la Iglesia que celebra los misterios divinos, junto con la lengua latina.Al mismo tiempo, especialmente después de las diversas opiniones expresadas claramente por los Padres Conciliares respecto al uso de la lengua vernácula en la liturgia, la Iglesia era consciente de las dificultades que podían surgir en esta materia. Por un lado, era necesario unir el bien de los fieles de cualquier edad y cultura y su derecho a una participación consciente y activa en las celebraciones litúrgicas con la unidad sustancial del Rito Romano; por otro, las mismas lenguas vernáculas, a menudo sólo de manera progresiva, podrían haberse convertido en lenguas litúrgicas, resplandecientes no diversamente del latín litúrgico por la elegancia del estilo y la seriedad de los conceptos con el fin de alimentar la fe. A eso apuntaron algunas Leyes litúrgicas, Instrucciones, Circulares, indicaciones y confirmaciones de los libros litúrgicos en las lenguas vernáculas emitidas por la Sede Apostólica ya desde los tiempos del Concilio, y eso tanto antes como después de las leyes establecidas en el Código de Derecho Canónico. Los criterios establecidos han sido y siguen siendo útiles en líneas generales y, en la medida de lo posible, tendrán que ser seguidos por las Comisiones litúrgicas como herramientas adecuadas para que, en la gran variedad de lenguas, la comunidad litúrgica pueda alcanzar un estilo expresivo adecuado y congruente con las partes individuales , manteniendo la integridad y la esmerada fidelidad, especialmente en la traducción de algunos de los textos más importantes en cada libro litúrgico.

439

El texto litúrgico, como signo ritual, es un medio de comunicación oral. Pero para los creyentes que celebran los ritos sagrados, incluso la palabra es un misterio: cuando, de hecho, se pronuncian las palabras, en particular cuando se lee la Sagrada Escritura, Dios habla a los hombres, Cristo mismo en el Evangelio habla a su pueblo, que, por sí mismo o por medio del celebrante, responde con la oración, al Señor en el Espíritu Santo. El fin de las traducciones de los textos litúrgicos y de los textos bíblicos, para la liturgia de la palabra, es anunciar a los fieles la palabra de salvación en obediencia a la fe y expresar la oración de la Iglesia al Señor. Para ello, es necesario comunicar fielmente a un pueblo determinado, con su propio lenguaje, lo que la Iglesia ha querido comunicar a otro por medio de la lengua latina. No obstante la fidelidad no pueda juzgarse por las palabras individuales, sino en el contexto de todo el acto de la comunicación y de acuerdo a su propio género literario, sin embargo, algunos términos específicos también deben ser considerados en el contexto de la fe católica íntegra, porque cada traducción de los textos litúrgicos debe ser congruente con la sana doctrina. No debe sorprender que durante este largo camino de trabajo haya habido dificultades entre las Conferencias Episcopales y la Sede Apostólica. A fin de que las decisiones del Concilio sobre el uso de las lenguas vernáculas en la liturgia sean también válidas en tiempos futuros, es extremadamente necesaria la colaboración constante llena de confianza mutua, atenta y creativa, entre las Conferencias Episcopales y el Dicasterio de la Sede Apostólica que ejerce la tarea de promover la sagrada Liturgia, es decir, la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos. Por lo tanto, para

440

que continúe la renovación de toda la vida litúrgica, ha parecido oportuno que algunos principios transmitidos desde la época del Concilio sean más claramente reafirmados y puestos en práctica. Sin duda se debe prestar atención a la utilidad y al bien de los fieles, tampoco hay que olvidar el derecho y el deber de las Conferencias Episcopales que, junto con las Conferencias Episcopales de las regiones que tienen el mismo idioma y con la Sede Apostólica, deben garantizar y establecer que salvaguardado el carácter de cada idioma, se manifieste plena y fielmente el sentido del texto original y que los libros litúrgicos traducidos, incluso después de las adaptaciones, refuljan siempre con la unidad del rito romano. Para hacer más fácil y fructífera la colaboración entre la Sede Apostólica y las Conferencias Episcopales en este servicio que debe prestarse a los fieles, escuchado el parecer de la Comisión de Obispos y Peritos, por mí instituida, dispongo, con la autoridad que me ha sido confiada, que la disciplina canónica vigente actualmente en el can. 838 de C.I.C. se haga más clara, de manera que, tal como se expresa en la Constitución Sacrosanctum Concilium, en particular en los artículos 36 §§ 3. 4, 40 y 63, y en la Carta Apostólica Motu Proprio Sacram Liturgiam, n. IX, aparezca mejor la competencia de la Sede Apostólica respecto a la traducción de los libros litúrgicos y las adaptaciones más profundas, entre las que se pueden incluir también posibles nuevos textos que se incorporarán a ellos, establecidos y aprobados por las Conferencias Episcopales. En este sentido, en el futuro el canon. 838 se leerá como sigue:

441

Can. 838 - § 1. Regular la sagrada liturgia depende únicamente de la autoridad de la Iglesia: esto compite a la Sede Apostólica y, según el derecho, al obispo diocesano. § 2. Es competencia de la Sede Apostólica ordenar la sagrada liturgia de la Iglesia universal, publicar los libros litúrgicos, revisar[1] las adaptaciones aprobadas según la norma del derecho por la Conferencia Episcopal, así como vigilar para que en todos los lugares se respeten fielmente las normas litúrgicas. § 3. Corresponde a las Conferencias Episcopales preparar fielmente las versiones de los libros litúrgicos en las lenguas vernáculas, adaptadas convenientemente dentro de los límites definidos, aprobarlas y publicar los libros litúrgicos, para las regiones de su pertinencia, después de la confirmación de la Sede Apostólica. §4. Al obispo diocesano en la Iglesia a él confiada corresponde, dentro de los límites de su competencia, dar normas en materia litúrgica, a las cuales todos están obligados. De manera consecuente se han de interpretar sea el artículo 64 § 3 de la Constitución Apostólica Pastor Bonus sean las otras leyes, en particular las contenidas en los libros litúrgicos, acerca de sus versiones. De la misma manera dispongo que la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos modifique su “Reglamento” basándose en la nueva disciplina y ayude a las Conferencias Episcopales a llevar a cabo su tarea y trabaje para promover cada vez más la vida litúrgica de la Iglesia Latina. Ordeno que todo lo deliberado con esta Carta apostólica

442

en forma de “motu proprio” tenga firme y estable vigor, a pesar de cualquier disposición en contrario, aunque digna de mención especial, y que sea promulgado por la publicación en L’Osservatore Romano, entrando en vigor el 1 de octubre de 2017, y publicado a continuación en los Acta Apostolicae Sede. Dado en Roma, junto a San Pedro, el 3 de septiembre de 2017, quinto de mi pontificado. Francisco (Traducción agencia ZENIT)

443

Crònica de l’Església de MallorcaSetembre 2017


01. Tot encarrilant les fes-tes de la Diada, a la Basíli-ca de Lluc, hi ha hagut un concert ofert pels Blauets i per la Coral Sinkreis Fors-tern.

Començada la nit, arriba de Barcelona l’Administra-dor Apostòlic.

02. L’Església de Manacor ha vist augmentat el seu patrimoni gràcies a la do-nació que ha fet el matri-moni Olesa Catrena d’un quadre de 2 × 1,66 de San-ta Maria de l’Assumpció, que ha estat dipositat a la parròquia de Sant Pau. Ja de ple en les festes de Santa Maria de Lluc i des-prés del pregó, que en-guany ha fet Maria Marga-lida Riutort, directora de Càritas Mallorca, han estat posades les sotanes blaves

a quatre nous “Blauets”, dues nines i dos nins.

03. La vila de Santa Mar-galida ha celebrat la festa de la Beata, en la qual ha participat l’Administra-dor Apostòlic, acompanyat del bisbe auxiliar electe de Barcelona Mons. Sergi Gordo. El matí han presi-dit l’Eucaristia i, horabai-xa, han contemplat la pro-cessó. Avui ha entrat en vigor la supressió de la parròquia de la Verge del Carme, erigida l’any 1974 i que pertany a l’Arxiprestat Pal-ma 1. A partir d’ara ha es-tat assumida per la parrò-quia de l’Assumpció de la Mare de Déu de l’Arxipres-tat Palma 3.

04. Més d’un centenar de professors dels centres

444

escolars regentats per les Religioses Francisca-nes (Palma, Manacor, Son Servera, Muro i sa Pobla) s’han reunit a Pina per preparar el curs escolar. Ja han retornat a Mallorca els devuit voluntaris que, mitjançant Mallorca Mis-sionera, han passat l’estiu ajudant en els diferents projectes que duu enda-vant MISOL, entitat de les Religioses Franciscanes que treballen a Bolívia i al Perú. Tots han vingut joiosos per l’experiència viscuda i per l’enriquiment personal que per a ells ha significat. Mons. Taltavull ha passat el dia reunit amb els res-ponsables de les parròqui-es de l’Arxiprestat de Só-ller.

06. Els coordinadors de les diferents associacions diocesanes dedicades a l’esplai i els directius de l’Institut de Formació Ra-mon Serra s’han reunit avui amb l’Administrador

Apostòlic, per anar coor-dinant les diferents activi-tats que es volen anar fent durant el proper curs. Els professors dels Col-legis de les Germanes Agustines s’han reunit, a l’auditori del Col·legi San-ta Mònica, amb el lema “junts gaudim del camí”, per celebrar la jornada de formació, guiats pels PP. Iván Pérez i Alejandro Vi-cente OSA i la Sra. Carme Pellicer.

07. Tot preparant les fes-tes de la Nativitat de Maria, aquests dies, la parròquia de la Mare de Déu de la Salut del Terreno, ha fet la presentació, que l’empresa Xicaranda Conservació i Restauració de béns cultu-rals ha fet a l’antiga imat-ge de la Mare de Déu que guarden. Aquesta imatge fou trobada l’any 1928 a l’antic oratori de Sant Nico-lau de Portopí; l’any 1944 fou entronitzada a l’esglé-sia del Terreno. Mancant informació històrica sobre la imatge, han anat sorgint

445

moltes teories, però el cert és que és una imatge ben garrida i ben estimada per aquella feligresia. Una vintena d’entitats pal-mesanes, presentant ali-ments i flors, han partici-pat en l’ofrena floral a la Mare de Déu de la Salut, que avui s’ha fet a la par-ròquia de Sant Miquel. Uns cinc-cents docents dels onze centres edu-catius diocesans s’han reunit, amb l’Adminis-trador Apostòlic, a les instal·lacions de Sant Jo-sep Obrer, per començar d’aquesta manera el curs escolar. Ha començat, a la Basíli-ca de la Mare de Déu de Lluc, el tridu que menarà a la festa. Mons. Sebastià Taltavull surt cap a Barcelona.

08. Festa de la Nativitat de la Mare de Déu. No han mancat bulla i solemnitat a les esglésies que tenen

aquesta solemnitat com a titular o patrona. A Lluc hi ha hagut jocs pels infants, a la plaça del Lledoner, acompanyats de caparrots i xeremies. Ja entrada la fosca, s’ha resat el tridu a la basílica, seguit d’un concert d’orgue que ha fet mestre Joan Paradell, organista de la Capella Sixtina. Avui es compleix un any que Mons. Sebastià Talta-vull fou nomenat Adminis-trador Apostòlic de Mallor-ca.

09. Gairebé sis-cents ma-llorquins han viatjat a Barcelona, acompanyats pels Batles d’Inca, Lloseta, Selva, Mancor, Biniamar i Llucmajor, de la Delega-da del Govern, la inquera Maria Salom, i el Presi-dent del Consell de Mallor-ca, Miquel Ensenyat, per participar en l’ordenació episcopal de Mons. Anto-ni Vadell i Ferrer, qui jun-tament amb Mons. Sergi Gordo Rodríguez, a la Ba-sílica de la Sagrada Fa-

446

mília, han estat ordenats bisbe pel Cardenal Joan Josep Omella i Omella, Arquebisbe de Barcelona, assistit pel Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arque-bisbe emèrit, i l’Arquebis-be Primat de Tarragona, Jaume Pujol Balcells. Han concelebrat amb ells 19 bisbes més, 320 preveres i els Abats de Montserrat i Poblet. A causa de la climatologia s’ha suspès la trenta-vui-tena pujada a Lluc a peu de la Part Forana de Ma-llorca.

10. Un llamp ha tomat una torreta de la façana de la parròquia d’Artà. Malgrat la climatologia ad-versa, la Basílica de Lluc ha aixoplugat tota la litúr-gia d’aquesta festa, i en l’Ofici solemne que s’ha cantat, s’ha lliurat una pla-ca a les germanes francis-canes, agraint els 83 anys de servei al Santuari i als Blauets, des de 1934, cin-quantè aniversari de la co-

ronació de la Mare de Déu, fins enguany, que han ha-gut de tancar el convent per manca de personal.

11. Els PP. Mercedaris ja viuen i preparen la festa de la Mare de Déu de la Mercè. Avui han projectat l’audiovisual “Pedro Nolas-co, clamor de libertad” que s’ha vit seguit d’un sucós col·loqui.

13. Aquesta setmana és a Mallorca el Superior Ge-neral dels Germans de La Salle, Robert Schieler, amb el Consell General de l’Orde. Ha confortat els germans lassalians i ha vi-sitat la vila de Sineu, per retre homenatge al Ger-mà Joan (Josep Marto-rell i Morell), Fill Il·lustre d’aquella vila.

14. Avui s’han complert 161 anys que els germans Gabriel i Josepa Ribes de Pina començaren l’aventu-ra que han fet viva milers de Germanes Francisca-nes arreu del món. Avui s’han reunit a Pina per re-

447

cordar-ho i celebrar-ho El Dr. Jaume Vázquez, a l’església de la Mercè, ha fet una conferència tot parlant de “Maria Mare de Mercè i Misericòrdia. Mari-ologia Mercedària”. Mn. Manuel Redondo, rector de la parròquia cas-trense de Mallorca, ha fet la presentació, al claustre del conegut com Hospital Militar, antic Monestir de Santa Margalida, del llibre Jesús de Nazaret: presen-cia de la Misericordia.

15. Festa de la Mare de Déu dels Dolors. La Con-fraria de Búger que la té per patrona ha celebrat avui les seves Noces d’Ar-gent. En aquesta avinente-sa s’ha estrenat un himne, al qual el professor Antelm Ferretjans i Llompart hi ha posat la lletra i l’organista local Tiana Siquier i Ben-nàssar, la música, que ha esta molt ben acollida per la feligresia. El pujol dels Misteris de

Lluc va complint anys i l’erosió de la natura no perdona. Ara s’ha vist com l’edificació que recorda el Quart misteri té seri-osos problemes i el Con-sell de Mallorca ha estat a punt per posar-hi remei, d’aquesta manera s’anirà conservant el llegat que ens ha deixat la nostra tradició religiosa. Ha començat a la Mercè, la novena a la seva Pa-trona. Fra Joaquín Millán Rubio O de M n’és el pre-dicador.

16. Més de dues mil per-sones i més de cent cape-llans s’han reunit a la Seu per participar en la Missa d’Acció de gràcies que hi ha celebrat Mons. Anto-ni Vadell acompanyat de Mons. Sergi Gordo i Mons. Sebastià Taltavull, en la primera ocasió en què Mn. Antoni presidia l’Eucaris-tia com a bisbe. Els PP. Missioners dels Sa-grats Cors han fet a Randa un sopar solidari, en vistes

448

a poder edificar un espai plural per a la gent de Villa Verde (República Domini-cana). La doctora Magdalena Cer-dà, a l’església de la Mercè, ha fet una conferència par-lant de “Les escultures de Crist Crucificat a la Ma-llorca baix medieval”. A Campos, amb la pregà-ria de Completes, han co-mençat les celebracions de la CXLIV festa de l’Obra, i el XXIII aniversari de la consagració del temple, que enguany s’han vist se-guides d’un sopar a bene-fici de les obres que s’han hagut de fer a l’antic Con-vent de Mínims, a posta el lema d’enguany ha estat “Mou-te pel Convent”.

17. Mons. Antoni Vadell ha pujat a Lluc per cele-brar la Santa Missa vora la Mare de Mallorca. La Parròquia de Santa Creu ha celebrat la festa de l’Exaltació de la Santa Creu i ha retut un Home-

natge al Capità Toni en el 300è aniversari de son nai-xement i baptisme. Abans de la Missa, presidida per l’Administrador Apostòlic, s’ha fet una ofrena floral, per part de l’Autoritat Por-tuària i el Consell de Ma-llorca, al monument que hi ha vora el portal major. Després de la Missa s’ha descobert una làpida com-memorativa i a mitjan cap-vespre s’ha inaugurat una exposició que recorda la figura d’aquest Tinent Ge-neral de l’Armada i la seva vinculació a aquesta par-ròquia palmesana. Després de trenta-dos anys de treball pastoral a la Parròquia de la Mare de Déu de la Lactància (s’Are-nal) i ben passats els 75 anys d’edat, el P. Jordi Perelló i Frontera TOR s’ha retirat com a Rector d’aquesta parròquia i ha rebut un càlid homenatge d’una feligresia que li ha volgut mostrar el seu amor i agraïment. Tot celebrant els quatre-

449

cents anys de la fundació de la Congregació dels PP. Paüls, els nostres mis-sioners ho han volgut cele-brar reunint-se a la parrò-quia de la Sagrada Família i concelebrant amb l’Admi-nistrador Apostòlic. Joiosa ha estat la diada a Campos, car la celebra-ció de la CXLIV festa de l’obra, ha omplert de sa-tisfacció una feligresia que gaudeix tant de la Par-ròquia com del Convent, a posta enguany tots els esforços s’han enfocat a anar pagant les obres que s’han fet a l’emblemàtic Convent dels PP. Mínims, ja que s’ha fet nova i s’ha consolidat la teulada i s’ha començat la neteja i conservació dels retaules. L’alegria és grossa i la tas-ca imposada s’anirà acom-plint entre tots. 18. El Col·legi de Consul-tors s’ha reunit aquest matí al Palau.

19. Una repicada general de campanes ha anunci-

at als cristians de Mallor-ca que ja tenim Bisbe, car Mons. Sebastià Taltavull i Anglada, després de més d’un any de ser l’Adminis-trador Apostòlic, ha estat nomenat Bisbe residen-cial de la nostra Església. Per aquesta raó havien es-tat convocats, a les 11.45, pel Col·legi de Consultors, els Arxiprestes, els Dele-gats Diocesans, el Consell d’Economia, el personal de la Cúria, les Institucions, la Confer i els Directors dels Col·legis Diocesans. A les 12 h, el Sr. Bisbe elec-te s’ha presentat a tots ells a la sala de Bisbes del Pa-lau, on ha anunciat el seu nomenament, llegit pel Canceller. L’han rebut els Delegats Generals i una representació dels Consul-tors. Mons. Taltavull, des-prés de resar l’àngelus, ha dirigit un comunicat a tota la nostra Església i ha atès els mitjans de comunica-ció presents.

20. Quatre missioners mallorquins que treba-llen al tercer món, acom-

450

panyats de la Delegada de Missions: una francis-cana, una trinitària, una germana de la Caritat i un prevere diocesà, s’han reu-nit amb el Sr. Bisbe electe, al Palau, i li han exposat els treballs pastorals que actualment duen entre mans. El Consell d’Economia s’ha reunit, al Palau, amb el Sr. Bisbe.

21. El professor Miquel Deyà, a la cripta de Santa Creu, ha fet una conferèn-cia tot recordant el Tercer Centenari del naixement del Capità Toni. “Línies per a una nova pastoral amb joves” ha estat el tema desenvolupat per José Alberto Montes Rajoy, Delegat de Pastoral Juvenil de Tui-Vigo, al Se-minari Nou, en vistes a la XV Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes que se celebrarà l’octubre del 2018.

22. Ha començat una tan-

da d’exercicis espirituals a Son Fe, predicada pel P. Ramiro Gallo FMVD. El temple parroquial de Petra ha aixoplugat l’inici del curs pastoral de l’Arxi-prestat des Pla. Els dos darrers divendres de cada mes hi haurà, a l’església de Sant Antoni-et, una estona de pregària, estil Taizé, davant la Creu de l’Amor sense límits. Mn. Carles Seguí i Pou ha estat presentat, per l’Ad-ministrador Apostòlic, com a nou Rector de les vuit parròquies que formen la unitat pastoral d’Inca. Abans de començar la ce-lebració, a la sagristia, ha fet la Professió de Fe. Des-prés de l’homilia ha reno-vat les promeses sacerdo-tals i la d’obediència al Sr. Bisbe. Se li ha fet entrega de l’Evangeliari, s’ha asse-gut a la seu i després de la Comunió, havent rebut la clau del Sagrari, hi ha por-tat les formes consagrades acompanyat del Sr. Bisbe i

451

escolans.

23. Festa de Santa Te-cla, ben celebrada a Bini-amar, ja que és la patrona i la titular de la parròquia. Aquesta setmana s’ha fet la presentació de la publica-ció Biniamar canta la fe al Sant Crist i a Santa Tecla, obra realitzada i coordina-da per Mn. Vicenç Juan i Rubí. Hi ha uns Goigs al Sant Crist, uns a Santa Tecla a més d’un himne i una cançó a la Patrona. Avui hi ha hagut l’Ofici so-lemne, que ha presidit Mn. Bartomeu Fons i Pasqual, qui tot celebrant enguany les Noces d’Or sacerdotals, ho ha volgut fer en aques-ta parròquia, on ha residit durant 22 anys, a posta ho ha volgut celebrar amb els nombrosos amics que té en aquest lloc. Tot assaborint la festa de la Mercè, ha sortit una processó d’aquella esglé-sia, en la qual han partici-pat nombrosos fidels i les tres Confraries que tenen allà la residència i que han

estat acompanyades per l’Agrupació Musical Re-dempció - Mare de Déu del Mar. Mons. Taltavull ha partit cap a Barcelona.

24. La vila de Petra ha celebrat la festa de Sant Juníper Serra. El matí hi ha hagut Ofici solemne i el capvespre desfilada de diferents carrosses, que recorden la tasca evan-gelitzadora del seu Sant. Acabada la desfilada, s’ha anat al monument que hi ha a la plaça i s’ha inau-gurat la remodelació que enguany s’hi ha fet. Mn. Antoni Vera, Dele-gat General, ha presidit la Santa Missa que s’ha fet a la parròquia de Corpus Christi, per celebrar els 50 anys de la creació de la parròquia i de les activitats del Col·legi parroquial. Els PP. Mercedaris han celebrat la solemnitat de llur titular amb una festa ben vitenca, com també

452

Pastoral Penitenciària ha celebrat la diada amb una Missa a la presó.

25. Obres Missionals Pon-tifícies i el Secretariat de Missions han organitzat el V Concurs d’Infància Missionera, convidant a confeccionar un còmic d’almanco quatre vinyetes, per a infants de 6 a 9 anys i de 10 a 12 amb el lema: “Atreveix-te a ser missio-ner”, d’aquesta manera es vol potenciar la Jornada de la Infància Missionera del 2018.

27. Festa de Sant Vicenç de Paül, ben celebrada per les Germanes de la Caritat d’arreu de Mallorca. A Só-ller, l’antic professor Josep Morell i González ha fet la presentació del llibre Segle i mig de Caritat, ampliació del que va publicar fa uns mesos. Més d’un centenar de persones s’han reunit a un antic Convent de la Vall, ara escola concertada gestionada per la Fundació Escola Catòlica, han visi-tat les instal·lacions i el Sr.

Morell ha anat explicant les diferents ampliacions i adaptacions que hi ha ha-gut d’haver per seguir la normativa educativa. Aquesta setmana els se-minaristes han tingut els exercicis espirituals que han fet a Santa Llucia, predicats per Mn. Fran-cesc Ferrer Tàpia, forma-dor del Seminari de Valèn-cia. Mons. Taltavull s’hi ha fet present, ha celebrat la Missa i ha sopat amb ells. Enguany tenim 8 semina-ristes, dos dels quals es-tan en l’etapa pastoral, i hi ha hagut una nova incor-poració.

28. La Parròquia de Lluc-major ha preparat tres quaderns guies perquè els infants de 8 a 10 anys, que participen en la catequesi, puguin despertar llur ca-pacitat espiritual. L’Audiència Provincial ha confirmat la sentència del Jutjat de Primera Instància del mes de gener de 2017, referent a la inscripció de

453

la propietat del Monestir Jeroni de Santa Elisabet. Per altra part el Bisbat ha manifestat el desig que el dit monestir s’empri per a la vida contemplativa, com així ha estat durant segles. El Col·lectiu de Preveres de la Part Forana s’ha reunit, a Monti-sion de Porreres, per començar el curs pastoral, intercan-viant diferents propostes per anar-les il·luminant i estudiant.

29. Tot preparant la festa de la Dedicació avui ha es-tat una jornada de portes obertes a la Seu. La gent ha pogut pujar a les ter-rasses i Mons. hi Taltavull ha presidit la Missa esta-cional. La ciutat de Llucmajor ce-lebra la festa del titular de la seva parròquia, per aquest motiu, Mons. An-toni Vadell, fill del poble, hi ha presidit la celebració Eucarística. La parròquia palmesana

de Sant Miquel ha cele-brat la seva festa i Mons. Taltavull hi ha presidit la Missa. La vila de Campanet tam-bé té la parròquia dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel i el Consistori ha volgut re-tre un homenatge als ma-jors de vuitanta anys. En aquesta celebració, tam-bé han volgut fer festa al Rector, Mn. Joan Parets i Serra, que enguany ce-lebra les Noces d’Or sa-cerdotals i que per afegitó avui complia els 77 anys. Mons. Taltavull ha anat al Consolat de la Mar i ha tingut una entrevista amb la Molt Honorable Franci-na Armengol, Presidenta de la Comunitat Autòno-ma de les Illes Balears.

La Parròquia de Llucma-jor ha preparat materi-al en vistes a enfortir els oratoris pel procés de Fe. El primer llibre és per a infants de 7 a 8 anys; el segon per als de 8 a 9: i el tercer per als de 9 a

454

10. Tot aquest material va acompanyat de la Guia del Catequista, seguint el Ca-tecisme Jesús és el Senyor.

30. Aquest dissabte han recomençat, a Pina, les trobades per a Diaques

Permanents. Avui Mn. Se-bastià Salom els ha parlat sobre “El Diaconat perma-nent, una porta oberta en l’Església del futur”.


455

Sor MAGDALENA FAR CAÑELLASGermana de la Caritat

El dia 10 de juny Sor Magdalena Far Cañellas ens va deixar per anar definitivament a la Casa del Pare.

Sor Magdalena havia nascut a Santa Maria del Camí, en el carrer Llarg, el dia 8 de gener de l’any 1932; dos dies després fou batiada a la Parròquia de la mateixa titular i vila. Va ingressar a la Congregació de Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül el dia 7 d’octubre de 1954, dos anys desprès feu la professió religiosa, concretament el 13 d’octubre de 1956. La professió perpètua la va fer l’any 1959 i en aquells moments estava destinada a la Comunitat de Montuïri.

Va estudiar de Mestre de Maternals i Pàrvuls i els seus primers anys de vida religiosa va fer escola a les diferents comunitats on la destinaren. L’any 1967 fou nomenada superiora de la primera casa bressol (Palma), el 1969 superiora de la Comunitat del seminari fins a 1974, nomenada superiora de Llucmajor; i l’any 1976 la destinaren al Centre Assistencial de Manacor de Superiora de la Comunitat i responsable del Centre Assistencial.

Va esser una germana amb molt d’interès per la formació per poder servir millor en els treballs que la Congregació li encomanava i que sempre va acceptar amb molta entrega i dedicació.

In memoriam

456

L’any 1999 va passar a la Comunitat de Porto Cristo de superiora fins l’any 2012 que començà a mancar-li la salut.

Va esser una dona profunda i espiritual. En un dels seus escrits posava: “Para mí la Caridad es esta donación, este darme constantemente a las necesidades que se presentan y hacerlo con alegría, sencillez, con respecto a la persona, con humanidad, con prontitud.”

Que Déu misericordiós l’hagi acollida en els seus braços. Al cel sia.

Comunitat de Porto Cristo

457


deMallorca

Any CLVII / 10 octubre - 2017

458

Sumari


Any CLVII / 10octubre, 2017


Apartat 26.07080

Palma de Mallorca.





460

463

465

468469470470


-Carta als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església de Mallorca..............................

-Carta als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església de Menorca.............................

-Carta als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església de Barcelona................


-Nomenaments i cessaments...........................-Vistiplau a reglaments...................................-Confirmació d’eleccions.................................-Renúncies.....................................................

459


-Carta apostólica en forma de motu proprio del sumo pontífice Francisco con la que se instituye el Pontificio Instituto Teológico Juan Pablo II para las ciencias del matrimonio y de la familia.....

-Carta del santo padre Francisco con ocasión del centenario de la promulgación de la carta apostólica Maximum illud sobre la actividad desarrollada por los misioneros en el mundo...

-Videomensaje del santo padre Francisco a los participantes en la 48 Semana Social de los Católicos Italianos: “El trabajo que queremos. Libre, creativo, participativo y solidario”..........



471

477

483

488499

460


28 d’octubre de 2017

Rg.S.núm. 558/17

Als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada,i laics i laiques de l’Església de Mallorca

Molt estimats germans i germanes en Crist,

Em plau fer-vos arribar aquestes lletres que, tot i que les escric en plural, vull que us arribin per l’afecte que us tinc a cadascú en particular a les vostres persones, a les vostres comunitats i a les vostres famílies. El mo-tiu és informar-vos i alhora convidar-vos a l’Eucaristia que tindrà lloc el dissabte dia 25 de novembre de 2017 i a les 11 del matí, a la Catedral de Mallorca, en el marc de la qual tindrà lloc l’inici del meu ministeri pastoral com a bisbe al servei de l’Església mallorquina.El meu desig en fer-vos arribar aquest comunicat és, sobretot, perquè m’acompanyeu en la pregària i, en la mesura que us sigui possible, pugueu participar amb l’assistència aquest dia a la Seu, a Palma. També, el meu desig és que aquesta sigui una celebració feta

461

amb la senzillesa d’una litúrgia viscuda i participada, on puguem gaudir de la Paraula que Déu ens dirigeix i compartir l’Eucaristia, que és el signe visible d’una co-munitat aplegada entorn de Crist Ressuscitat i que és enviada, amb la força de la Paraula i dels Sagraments, a anunciar la joia de l’Evangeli entre la nostra gent, ben al cor del nostre poble.

Fa més d’un any, el mes de setembre de 2016 i de 2017, us he dirigit una carta en aquestes ambdues ocasions per a mantenir des del començament amb vosaltres una comunicació fluïda que ens apropés i fes possible el co-neixement mutu i més ferm el nostre caminar junts. L’escrit de cada setmana al Full dominical i totes les oportunitats de trobada que hi ha hagut, han tingut el mateix objectiu.

Així i tot, us he de demanar disculpes per si durant aquest període que ja he estat entre vosaltres no us he pogut atendre del tot a causa d’uns horaris molt limitats per haver d’estar present a les dues diòcesis. Esper que a partir del dia 25 de novembre pugui estar plenament a la vostra disposició i dedicat a temps complert. Aju-deu-me a aconseguir-ho, com tan bé ho heu fet fins ara amb la vostra acollida plena d’afecte, comprensió, i que agrairé sempre.

A més d’aquesta invitació que rebeu a nivell personal, us deman que la faceu arribar a les vostres comunitats parroquials i familiars, grups i moviments. Pens, sobre-tot, en els malalts i impedits, en les persones més grans que no poden sortir de casa, però amb les quals ens sentim molt a prop per l’afecte, la pregària i la proximi-tat que també fan possible els mitjans de comunicació.Vull acabar dient-vos que «us porto al cor», com deia

462

Pau a la comunitat de Corint, que duim a les mans i al cor el tresor més gran que és Jesús i, com ens diu el papa Francesc, en la seva encarnació ens convida a la revolució de la tendresa, tot fent-nos veure que «la joia de l’Evangeli és aquesta que res ni ningú ens la podrà prendre». Vull que aquest sigui el nord que sempre ens orienti i ens agermani.


† Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe electe de Mallorca

463

Rg.S.núm. 559/1728 d’octubre de 2017

Als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església

de Menorca

Molt estimats germans i germanes en Crist, Em plau fer-vos arribar aquestes lletres que, tot i que les escric en plural, vull que us arribin per l’afecte que us tinc a cadascú en particular a les vostres persones, a les vostres comunitats i a les vostres famílies, després dels anys que vaig servir com a prevere aquesta sempre estimada diòcesi de Menorca i dels que he viscut a Bar-celona com a bisbe auxiliar. El motiu és informar-vos i alhora convidar-vos a l’Eucaristia que tindrà lloc el dissabte dia 25 de novembre de 2017 i a les 11 del matí, a la Catedral de Mallorca, en el marc de la qual tindrà lloc l’inici del meu ministeri pastoral com a bisbe al servei de l’Església mallorquina.

El meu desig en fer-vos arribar aquest comunicat és, sobretot, perquè m’acompanyeu en la pregària i, en la mesura que us sigui possible, pugueu participar amb l’assistència aquest dia a la Seu, a Palma. També, el meu desig és que aquesta sigui una celebració feta amb la senzillesa d’una litúrgia viscuda i participada, on pu-guem gaudir de la Paraula que Déu ens dirigeix i com-

464

partir l’Eucaristia, que és el signe visible d’una comunitat aplegada entorn de Crist Ressuscitat i que és enviada, amb la força de la Paraula i dels Sagraments, a anunciar la joia de l’Evangeli entre la nostra gent, ben al cor del nostre poble.

Us deman que no deixeu de pregar per mi i per la nova comunitat diocesana que el Senyor m’envia a servir, com també us vull agrair de tot cor la vostra acollida i estima-ció que sempre m’heu demostrat, tots els anys viscuts a la nostra illa i tot el temps que m’ha tocat viure fora.

A més d’aquesta invitació que rebeu a nivell personal, us preg que la feu arribar a les vostres comunitats par-roquials i familiars, grups i moviments. Pens, sobretot, en els malalts i impedits, en les persones més grans que no poden sortir de casa, però amb les quals ens sentim molt a prop per l’afecte, la pregària i la proximitat que els mitjans de comunicació fan possible.

Vull acabar dient-vos que «us porto al cor», com deia Pau a la comunitat de Corint, que duim a les mans i al cor el tresor més gran que és Jesús i, com ens diu el papa Francesc, en la seva encarnació ens convida a la revolució de la tendresa, tot fent-nos veure que «la joia de l’Evangeli és aquesta que res ni ningú ens la podrà prendre». Vull que aquest sigui el nord que sempre ens orienti i ens agermani.

Amb tot el meu afecte i benedicció,† Sebastià Taltavull Anglada,

Bisbe electe de Mallorca

465

Rg.S.núm. 560/1728 d’octubre de 2017

Als capellans i diaques, germanes i germans de vida consagrada, i laics i laiques de l’Església

de Barcelona

Molt estimats germans i germanes en Crist,

Em plau fer-vos arribar aquestes lletres que, tot i que les escric en plural, vull que us arribin per l’afecte que us tinc a cadascú en particular a les vostres persones, a les vostres comunitats i a les vostres famílies, des-prés del que hem compartit al llarg d’aquesta darrers vuit anys i mig. El motiu és informar-vos i alhora con-vidar-vos a l’Eucaristia que tindrà lloc el dissabte dia 25 de novembre de 2017 i a les 11 del matí, a la Catedral de Mallorca, en el marc de la qual tindrà lloc l’inici del meu ministeri pastoral com a bisbe al servei de l’Església mallorquina.

El meu desig en fer-vos arribar aquest comunicat és, sobretot, perquè m’acompanyeu en la pregària i, en la mesura que us sigui possible, pugueu participar amb l’assistència aquest dia a la Seu, a Palma. També, el meu desig és que aquesta sigui una celebració feta

466

amb la senzillesa d’una litúrgia viscuda i participada, on puguem gaudir de la Paraula que Déu ens dirigeix i compartir l’Eucaristia, que és el signe visible d’una co-munitat aplegada entorn de Crist Ressuscitat i que és enviada, amb la força de la Paraula i dels Sagraments, a anunciar la joia de l’Evangeli entre la nostra gent, ben al cor del nostre poble.

Us he de demanar disculpes per si durant aquest perí-ode en què he hagut de compaginar el servei a les dues diòcesis no us he pogut atendre del tot a causa d’uns horaris més limitats. Així i tot, no s’ha afeblit la nostra relació, sinó que l’hem intensificada més amb la pregà-ria. A partir del dia 25 de novembre, aquesta pregària us arribarà ben fresca des de l’illa de Mallorca, al bell mig del Mediterrani. Us demano que no deixeu de pregar per mi i per la nova comunitat diocesana que el Senyor m’envia a servir, com també us vull agrair de tot cor la vostra acollida i estimació, que sempre m’heu demos-trat.

A més d’aquesta invitació que rebeu a nivell personal, us prego que la feu arribar a les vostres comunitats par-roquials i familiars, grups i moviments. Penso, sobretot, en els malalts i impedits, en les persones més grans que no poden sortir de casa, però amb les quals ens sentim molt a prop per l’afecte, la pregària i la proximitat que també fan possible els mitjans de comunicació.

Vull acabar dient-vos que «us porto al cor», com deia Pau a la comunitat de Corint, que portem a les mans i al cor el tresor més gran que és Jesús i, com ens diu el papa Francesc, en la seva encarnació ens convida a la revolució de la tendresa, tot fent-nos veure que «la joia

467

de l’Evangeli és aquesta que res ni ningú ens la podrà prendre». Vull que aquest sigui el nord que sempre ens orienti i ens agermani.


† Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe electe de Mallorca

468


Dia 5. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic renova el nomenament de Mn. Bartomeu Villalonga Moyà, rector del Seminari de Mallorca, com a director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca pel curs acadèmic 2017-18, atesos els Estatuts vigents del dit Centre (art. 12§1).

Dia 11. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena el llicenciat Mn. Jaume A. Estela Cortés professor extraordinari del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca per tres anys, a proposta del Consell Permanent del CETEM i d’acord amb l’article 17§4 dels seus Estatuts.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic renova el nomenament de Mn. Guillem Vaquer Homar com a delegat episcopal a Càritas Diocesana per un termini de vuit mesos.

Dia 16. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic renova el Consell Directiu Diocesà de Càritas Mallorca, que també seguirà formant part de la Comissió Permanent, d’acord amb els seus Estatuts. El Consell queda constituït de la manera següent:

— Directora: Sra. Margalida Maria Riutort Cloquell.— Administradora general: Sra. Sebastiana Sanmartí

Garau.

A proposta de la Sra. Margalida Maria Riutort Cloquell, renova el nomenament com a secretària general de la


469

Sra. Catalina Mateu Vicens.

Tots aquests càrrecs queden renovats per un termini de vuit mesos a partir de la data esmentada.

Dia 17. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena com a capellà del Centre Penitenciari de Palma, d’acord amb el c. 565 del CIC, el P. Fr. Ángel Jiménez Martínez O de M, prèvia presentació del seu superior provincial, d’acord amb el c. 682§1. El dit càrrec era vacant per defunció del seu titular anterior, P. Fr. Luis Francisco Jiménez Martínez-Polo O de M.

Dia 30. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic nomena Mn. Joan Carles Thomàs Sedano, diaca permanent, diaca al servei de les parròquies de Sant Bartomeu, de Montuïri; de Sant Cosme i Sant Damià, de Pina; i de Sant Pere i Sant Pau, d’Algaida, amb especial dedicació a aquesta; totes elles de l’arxiprestat des Pla, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església i amb delegació general per assistir-hi al matrimoni, d’acord amb el cànon 1111§1 del CIC. Cessa com a diaca al servei de les parròquies de Sant Josep Obrer i Corpus Christi, a l’arxiprestat de Palma 2.

Vistiplau a reglaments

Dia 4. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic dona el vistiplau al Reglament de Règim Intern de la Residència Sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat, obra pia de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat i de l’Il·lustríssim Capítol de la Santa Església Catedral Basílica de Mallorca, que l’havia elaborat i aprovat en reunió capitular del proppassat 18 de març.

470

Dia 4. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic dona el vistiplau al Reglament de Règim Interior del Capítol de la Seu de Mallorca, que l’ l’Il·lustríssim Capítol de la Santa Església Catedral Basílica de Mallorca havia aprovat en reunió capitular del proppassat 18 de març.

Confirmació d’eleccions

Dia 26. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic confirma l’elecció del M.I.Mn. Joan Bauzà i Bauzà, canonge, feta per l’Il·lustríssim Capítol de la Santa Església Catedral Basílica, com a director de la Residència Sacerdotal de Sant Pere, per quatre anys.

Dia 30. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic confirma en els càrrecs per als quals han estat elegits per l’Il·lustríssim Capítol de la Santa Església Catedral Basílica els canonges següents, que formaran el Consell de Govern de la Confraria de Sant Pere i Sant Bernat:

— Procurador major: M.I.Mn. Lluc Riera Coll.— Tresorer: M.I.Mn. Pere Torres Siquier.— Secretari: M.I.Mn. Bartomeu Moll Ribas.— Vocal: M.I.Mn. Miquel Pons Melià.

Renúncies

Dia 28 de febrer. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic acceptà la renúncia de la Sra. Catalina Fiol Ripoll com a delegada diocesana de Mans Unides, acte pel qual cessa i el dit càrrec resta vacant.

471

CARTA APOSTÓLICA EN FORMA DE MOTU PROPRIO

DEL SUMO PONTÍFICE FRANCISCO

SUMMA FAMILIAE CURAcon la que se instituye el

Pontificio Instituto Teológico Juan Pablo II para las ciencias del matrimonio y de la familia

Animado por la mayor atención a la familia, San Juan Pablo II, como seguimiento del Sínodo de los Obispos de 1980 sobre la familia y de la exhortación apostólica postsinodal Familiaris Consortio de 1981, con la Cons-titución apostólica Magnum Matrimonii sacramentum confirió una forma jurídica estable al Pontificio Instituto Juan Pablo ii para estudios sobre el Matrimonio y la Familia, que opera en la Universidad Pontificia Latera-nense. Desde entonces, éste ha desarrollado un trabajo provechoso de profundización teológica y de formación pastoral tanto en su sede central de Roma, como en las secciones extraurbanas, presentes ya en todos los con-tinentes.

Más recientemente, la Iglesia ha dado un paso sucesivo en el camino sinodal poniendo nuevamente en el centro de la atención la realidad del matrimonio y la familia, en primer lugar en la Asamblea extraordinaria de 2014, de-dicada a «Los desafíos pastorales de la familia en el con-texto de la evangelización» y, después, en la ordinaria de 2015 sobre «La vocación y la misión de la familia en la


472

Iglesia y en el mundo». La culminación de este intenso recorrido ha sido la Exhortación apostólica post-sinodal Amoris Laetitia, publicada el 19 de marzo de 2016.

Esta estación sinodal ha llevado a la Iglesia a una re-novada conciencia del Evangelio de la familia y de los nuevos desafíos pastorales a los que la comunidad cristiana está llamada a responder. La centralidad de la familia en los caminos de «conversión pastoral»[1] de nuestras comunidades y de «transformación misionera de la Iglesia»[2] requiere que —incluso en el ámbito de la formación académica— en la reflexión sobre el matrimo-nio y la familia no falten nunca la perspectiva pastoral y la atención a las heridas de la humanidad. Si no se puede llevar a cabo una profundización fructuosa de la teología pastoral sin tener en cuenta el peculiar perfil eclesial de la familia[3], por otro lado, no escapa a la misma solicitud pastoral de la Iglesia el valioso aporte del pensamiento y de la reflexión que indagan, del modo más profundo y riguroso, la verdad de la revelación y la sabiduría de la tradición de la fe, con el fin de su mayor inteligencia en el tiempo presente. «El bien de la familia es decisivo para el futuro del mundo y de la Iglesia. [...] Es sano prestar atención a la realidad concreta, porque las exigencias y llamadas del Espíritu Santo resuenan también en los acontecimientos mismos de la historia, a través de los cuales la Iglesia puede ser guiada a una comprensión más profunda del inagotable misterio del matrimonio y de la familia»[4].

El cambio antropológico y cultural, que influye hoy en todos los aspectos de la vida y requiere un enfoque ana-lítico y diversificado, no nos permite limitarnos a prác-ticas de la pastoral y de la misión que reflejan formas y modelos del pasado. Debemos ser intérpretes conscien-

473

tes y apasionados de la sabiduría de la fe en un contexto en el que los individuos están menos sostenidos que en el pasado por las estructuras sociales, en su vida afec-tiva y familiar. Con el límpido propósito de permanecer fieles a las enseñanzas de Cristo debemos, por lo tanto, mirar con intelecto de amor y con sabio realismo, la rea-lidad de la familia, hoy, en toda su complejidad, en sus luces y sombras[5].

Por estas razones he considerado oportuno ofrecer un nuevo marco jurídico al Instituto Juan Pablo ii, para que «la intuición clarividente de San Juan Pablo ii, que quiso firmemente esta institución académica, hoy [pue-da] ser todavía mejor reconocida y apreciada en su fe-cundidad y actualidad»[6].

Por lo tanto, he tomado la decisión de instituir un Insti-tuto Teológico para Ciencias del Matrimonio y la Fami-lia, ampliando su campo de interés, sea por las nuevas dimensiones de la tarea pastoral y de la misión eclesial, sea en referencia al desarrollo de las ciencias humanas y de la cultura antropológica en un campo tan funda-mental para la cultura de la vida.

art. 1 Con el presente Motu Proprio instituyo el Pontificio Insti-tuto Teológico Juan Pablo II para Ciencias del Matrimonio y la Familia, que, vinculada a la Pontificia Universidad Lateranense, suceda, sustituyéndolo al Pontificio Insti-tuto Juan Pablo ii para estudios sobre el Matrimonio y la Familia, establecido por la Constitución apostólica Magnum Matrimonii sacramentum, que por lo tanto cesa. Será deber, sin embargo, que la inspiración original que dio origen al cesado Instituto para Estudios sobre el Matrimonio y la Familia siga fecundando el campo más

474

amplio de compromiso del nuevo Instituto Teológico, contribuyendo eficazmente a que sea plenamente com-patible con las exigencias actuales de la misión pastoral de la Iglesia.

art. 2El nuevo Instituto será, en el contexto de las institucio-nes pontificias, un centro académico de referencia, al servicio de la misión de la Iglesia universal, en el cam-po de las ciencias relacionadas con el matrimonio y la familia y respecto a los temas asociados con la alianza fundamental del hombre y de la mujer para el cuidado y la generación de la creación.

art. 3La relación especial del nuevo Instituto Teológico con el ministerio y el magisterio de la Santa Sede se verá respaldada además por la relación privilegiada que es-tablecerá, en las formas que serán mutuamente concor-dadas, con la Congregación para la Educación Católica, el Pontificio Consejo para los Laicos, la Familia y la Vida y con la Pontificia Academia para la Vida.

art. 4§ 1. El Pontificio Instituto Teológico, así renovado, adap-tará sus estructuras y dispondrá de las herramientas necesarias - cátedras, profesores, programas, personal administrativo - para realizar la misión científica y ecle-sial que se le asigna.

§ 2. Las autoridades académicas del Instituto Teológico son el Gran Canciller, el Presidente y cl Consejo del Ins-tituto.

§ 3. El Instituto Teológico tiene la facultad de conferir

475

iure proprio a sus alumnos los siguientes títulos acadé-micos: Doctorado en Ciencias sobre el Matrimonio y la Familia; la Licencia en Ciencias sobre el Matrimonio y la Familia; el Diploma en Ciencias sobre el Matrimonio y la Familia.

art. 5Lo que establece el presente Motu proprio será profun-dizado y definido en sus propios estatutos aprobados por la Santa Sede. En particular, se identificarán las formas más adecuadas para promover la cooperación y la confrontación, en los ámbitos de la enseñanza y la in-vestigación, entre las autoridades del Instituto Teológico y las de la Pontificia Universidad Lateranense.

art. 6Hasta la aprobación de los nuevos Estatutos, el Insti-tuto Teológico se regirá temporalmente por las normas estatutarias hasta ahora vigentes en el Instituto Juan Pablo II para Estudios sobre el Matrimonio y la Familia, comprendidas la estructuración en secciones y las res-pectivas normas, en la medida en que no se opongan al presente Motu proprio.

Todo lo deliberado con esta Carta apostólica en forma de Motu proprio, ordeno que se observe en todas sus partes, a pesar de cualquier disposición en contrario, aunque digna de mención especial, y establezco que sea promulgado mediante la publicación en el diario L’Osservatore Romano, entrando en vigor el día de la promulgación, y que se inserte sucesivamente en Acta Apostolicae Sedis.

476

Datado en Roma, en San Pedro, el 8 de septiembre, fiesta de la Natividad de la Virgen María del año 2017,

quinto de nuestro PontificadoFrancisco

[1] Cf. Exhort. ap. Evangelii gaudium, 26-32.[2] Cf. Ibd, cap. I.[3] Cf. Conc. Ecum. Vat. II, Cost. dogm. Lumen gentium, 11.[4] Exhort. ap. postsin. Amoris laetitia, 31; cfr Juan Pa-blo II, Exhort. apo. postsin. Familiaris Consortio, 4.[5] Cfr, Exhort. ap. postsin. Amoris laetitia, 32.[6] Discurso a la comunidad académica del Pontificio Instituto Juan Pablo II de Estudios sobre Matrimonio y Familia, 27 octubre 2016 L’Osservatore Romano, 28 de octubre 2016 p.8.


477

CARTA DEL SANTO PADRE FRANCISCO CON OCASIÓN DEL CENTENARIO

DE LA PROMULGACIÓN DE LA CARTA APOSTÓLICA “MAXIMUM ILLUD” SOBRE LA ACTIVIDAD DESARROLLADA POR

LOS MISIONEROS EN EL MUNDO

Al venerable Hermano Cardenal Fernando FILONI

Prefecto de la Congregación para la Evangelización de los Pueblos

El 30 de noviembre de 2019 se cumplirá el centenario de la promulgación de la Carta apostólica Maximum illud, con la que Benedicto XV quiso dar un nuevo impulso al compromiso misionero de anunciar el Evangelio. Corría el año 1919 cuando el Papa, tras un tremendo conflicto mundial que él mismo definió como una «matanza inútil»[1], comprendió la necesidad de dar una impronta evangélica a la misión en el mundo, para purificarla de cualquier adherencia colonial y apartarla de aquellas miras nacionalistas y expansionistas que causaron tantos desastres. «La Iglesia de Dios es católica y propia de todos los pueblos y naciones»[2], escribió, exhortando también a rechazar cualquier forma de búsqueda de un interés, ya que sólo el anuncio y la caridad del Señor Jesús, que se difunden con la santidad de vida y las buenas obras, son la única razón de la misión. Así, haciendo uso de las herramientas conceptuales y comunicativas de la época, Benedicto XV dio un gran impulso a la missio ad gentes, proponiéndose despertar la conciencia del deber misionero, especialmente entre los sacerdotes.

Esto responde a la perenne invitación de Jesús: «Id al

478

mundo entero y proclamad el Evangelio a toda criatura» (Mc 16,15). Cumplir con este mandato del Señor no es algo secundario para la Iglesia; es una «tarea ineludible», como recordó el Concilio Vaticano II[3], ya que la Iglesia es «misionera por su propia naturaleza»[4]. «Evangelizar constituye, en efecto, la dicha y la vocación propia de la Iglesia, su identidad más profunda. Ella existe para evangelizar»[5]. Para responder a esa identidad y proclamar que Jesús murió en la cruz y resucitó por todos, que es el Salvador viviente y la Misericordia que salva, «la Iglesia —afirma el Concilio— debe caminar, por moción del Espíritu Santo, por el mismo camino que Cristo siguió, es decir, por el camino de la pobreza, de la obediencia, del servicio y de la inmolación de sí mismo»[6], para que pueda transmitir realmente al Señor, «modelo de esta humanidad renovada, llena de amor fraterno, de sinceridad y de espíritu pacífico, a la que todos aspiran»[7].

Este empeño de Benedicto XV, de hace casi cien años, así como todo lo que el Documento conciliar nos enseña desde hace más de cincuenta años, siguen siendo de gran actualidad. Hoy, como entonces, «la Iglesia, enviada por Cristo para manifestar y comunicar la caridad de Dios a todos los hombres y pueblos, sabe que tiene que llevar a cabo todavía una ingente labor misionera»[8]. A este respecto, san Juan Pablo II observó que «la misión de Cristo Redentor, confiada a la Iglesia, está aún lejos de cumplirse», y que «una mirada global a la humanidad demuestra que esta misión se halla todavía en los comienzos y que debemos comprometernos con todas nuestras energías en su servicio»[9]. Por eso él, usando unas palabras que deseo ahora proponer de nuevo a todos, exhortó a la Iglesia a un «renovado compromiso misionero», convencido de que la misión «renueva la

479

Iglesia, refuerza la fe y la identidad cristiana, da nuevo entusiasmo y nuevas motivaciones. ¡La fe se fortalece dándola! La nueva evangelización de los pueblos cristianos hallará inspiración y apoyo en el compromiso por la misión universal»[10].

En la Exhortación apostólica Evangelii gaudium, que recoge los frutos de la XIII Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos, convocada para reflexionar sobre la nueva evangelización para la transmisión de la fe cristiana, quise presentar de nuevo a la Iglesia esta urgente vocación: «Juan Pablo II nos invitó a reconocer que “es necesario mantener viva la solicitud por el anuncio” a los que están alejados de Cristo, “porque esta es la tarea primordial de la Iglesia”. La actividad misionera “representa aún hoy día el mayor desafío para la Iglesia” y “la causa misionera debe ser la primera”. ¿Qué sucedería si nos tomáramos realmente en serio esas palabras? Simplemente reconoceríamos que la salida misionera es el paradigma de toda obra de la Iglesia»[11].

Lo que quería decir entonces me parece que sigue siendo absolutamente urgente: «Tiene un sentido programático y consecuencias importantes. Espero que todas las comunidades procuren poner los medios necesarios para avanzar en el camino de una conversión pastoral y misionera, que no puede dejar las cosas como están. Ya no nos sirve una “simple administración”. Constituyámonos en todas las regiones de la tierra en un “estado permanente de misión”»[12]. Con la confianza en Dios y con mucho ánimo, no tengamos miedo de realizar «una opción misionera capaz de transformarlo todo, para que las costumbres, los estilos, los horarios, el lenguaje y toda estructura eclesial se conviertan en un cauce adecuado para la evangelización del mundo actual más que para la

480

autopreservación. La reforma de estructuras que exige la conversión pastoral solo puede entenderse en este sentido: procurar que todas ellas se vuelvan más misioneras, que la pastoral ordinaria en todas sus instancias sea más expansiva y abierta, que coloque a los agentes pastorales en constante actitud de salida y favorezca así la respuesta positiva de todos aquellos a quienes Jesús convoca a su amistad. Como decía Juan Pablo II a los Obispos de Oceanía, “toda renovación en el seno de la Iglesia debe tender a la misión como objetivo para no caer presa de una especie de introversión eclesial”»[13].

La Carta apostólica Maximum illud exhortó, con espíritu profético y franqueza evangélica, a salir de los confines de las naciones para testimoniar la voluntad salvífica de Dios a través de la misión universal de la Iglesia. Que la fecha ya cercana del centenario de esta carta sea un estímulo para superar la tentación recurrente que se esconde en toda clase de introversión eclesial, en la clausura autorreferencial en la seguridad de los propios confines, en toda forma de pesimismo pastoral, en cualquier nostalgia estéril del pasado, para abrirnos en cambio a la gozosa novedad del Evangelio. También en nuestro tiempo, desgarrado por la tragedia de las guerras y acechado por una triste voluntad de acentuar las diferencias y fomentar los conflictos, la Buena Noticia de que en Jesús el perdón vence al pecado, la vida derrota a la muerte y el amor gana al temor, llegue también con ardor renovado a todos y les infunda confianza y esperanza.

Con estos sentimientos, y acogiendo la propuesta de la Congregación para la Evangelización de los Pueblos, convoco un mes misionero extraordinario en octubre de 2019, con el fin de despertar aún más la conciencia

481

misionera de la missio ad gentes y de retomar con un nuevo impulso la transformación misionera de la vida y de la pastoral. Nos podremos disponer para ello, también durante el mes misionero de octubre del próximo año, para que todos los fieles lleven en su corazón el anuncio del Evangelio y la conversión misionera y evangelizadora de las propias comunidades; para que crezca el amor por la misión, que «es una pasión por Jesús, pero, al mismo tiempo, una pasión por su pueblo»[14].

A usted, venerado Hermano, al Dicasterio que preside y a las Pontificias Obras Misioneras confío la tarea de preparar este evento, especialmente a través de una amplia sensibilización de las Iglesias particulares, de los Institutos de vida consagrada y las Sociedades de vida apostólica, así como de las asociaciones, los movimientos, las comunidades y otras realidades eclesiales. Que el mes misionero extraordinario sea un tiempo de gracia intensa y fecunda para promover iniciativas e intensificar de manera especial la oración —alma de toda misión—, el anuncio del Evangelio, la reflexión bíblica y teológica sobre la misión, las obras de caridad cristiana y las acciones concretas de colaboración y de solidaridad entre las Iglesias, de modo que se avive el entusiasmo misionero y nunca nos lo roben[15].

Vaticano, 22 de octubre de 2017Domingo XXIX del tiempo ordinario

Memoria de san Juan Pablo II Jornada Misionera Mundial

Francisco

[1] Carta a los jefes de los pueblos beligerantes, 1 agosto 1917: AAS IX (1917), 421-423.

482

[2] Benedicto XV, Carta ap. Maximum illud, 30 noviembre 1919: AAS 11 (1919), 445.[3] Decreto Ad gentes, sobre la actividad misionera de la Iglesia, 7 diciembre 1965, 7: AAS 58 (1966), 955.[4] Ibíd., 2: AAS 58 (1966), 948.[5] Pablo VI, Exh. ap. Evangelii nuntiandi, 8 diciembre 1975, 14: AAS 68 (1976), 13.[6] Decreto Ad gentes, 5: AAS 58 (1966), 952.[7] Ibíd., 8: AAS 58 (1966), 956-957.[8] Ibíd., 10: AAS 58 (1966), 959.[9] Carta enc. Redemptoris missio, 7 diciembre 1990, 1: AAS 83 (1991), 249.[10] Ibíd., 2: AAS 83 (1991), 250-251.[11] Francisco, Exh. ap. Evangelii gaudium, N.15: AAS 105 (2013), 1026.[12] Ibíd., 25: AAS 105 (2013), 1030.[13] Ibíd., 27: AAS 105 (2013), 1031.[14] Ibíd., 268: AAS 105 (2013), 1128.[15] Ibíd., 80: AAS 105 (2013), 1053.


483

VIDEOMENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO A LOS PARTICIPANTES EN LA 48 SEMANA SOCIAL DE LOS CATÓLICOS ITALIANOS “EL TRABAJO QUE QUEREMOS. LIBRE,

CREATIVO, PARTICIPATIVO Y SOLIDARIO”[Cagliari, 26-29 de octubre de 2017]


Os saludo cordialmente a todos vosotros que participáis en la 48ª Semana Social de los católicos italianos, convocada en Cagliari. Saludo fraternalmente al cardenal Gualtiero Bassetti, presidente de la Conferencia Episcopal Italiana, a los obispos presentes, al arzobispo Filippo Santoro, a los miembros del Comité Científico y Organizador, a los delegados de las diócesis italianas, a los representantes de movimientos y asociaciones relacionados con el trabajo y a todos los invitados.

Os reunís bajo la protección y con el ejemplo del beato Giuseppe Toniolo, que en 1907 promovió las Semanas Sociales en Italia. Vivió su testimonio de laico en todas las dimensiones de la vida: espiritual, familiar, profesional, social y política. Para inspirar vuestros trabajos, os propongo una enseñanza suya. «Nosotros, los creyentes —escribía— sentimos, en el fondo del alma [...] que el que salve definitivamente la sociedad actual no será un diplomático, un erudito, un héroe, sino un santo, más bien una sociedad de santos» (Del ensayo Indirizzi e concetti sociali). Haced vuestra esta «memoria de la fundación»: Nos santificamos trabajando para los demás, prolongando así en la historia el acto creador de Dios. En las Escrituras encontramos muchos personajes definidos por su trabajo: el sembrador, el segador, los

484

viñadores, los administradores, los pescadores, los pastores, los carpinteros, como san José. De la Palabra de Dios emerge un mundo en el que se trabaja. El Verbo mismo de Dios, Jesús, no se encarnó en un emperador o en un rey, sino que «se despojó a sí mismo, asumiendo la condición de siervo» (Filipenses 2, 7) para compartir nuestra historia humana, incluyendo los sacrificios que el trabajo requiere, hasta el punto de ser conocido como carpintero o hijo de un carpintero (cf. Marcos 6, 3; Mateo 13, 55). Pero hay más. El Señor llama mientras se trabaja, como fue el caso de los pescadores a los que invita a ser pescadores de hombres (Marcos 1, 16-18; Mateo 4, 18-20). También los talentos recibidos podemos leerlos como dones y habilidades para dedicarlos al mundo laboral para construir comunidades, comunidades solidarias y para ayudar a quien no puede. El tema de esta Semana Social es «El trabajo que queremos: libre, creativo, participativo y solidario». Así quise definir el trabajo humano en la Exhortación Apostólica Evangelii gaudium (n. 192). Gracias por elegir el tema del trabajo. «Sin trabajo no hay dignidad»: lo repito a menudo, me acuerdo precisamente en Cagliari en 2013, y en mayo pasado en Génova. Pero no todos los trabajos son «trabajos dignos». Hay trabajos que humillan la dignidad de las personas, los que alimentan las guerras con la construcción de armas, los que rebajan el valor del cuerpo con el tráfico de la prostitución y la explotación de los menores. También ofenden la dignidad del trabajador, el trabajo en negro, el gestionado por la contratación ilegal, los trabajos que discriminan a las mujeres y no incluyen a aquellos que tienen una discapacidad. Asimismo el trabajo precario es una herida abierta para muchos trabajadores, que viven con el temor de perder sus trabajos. He escuchado esta angustia muchas veces: la angustia de perder el propio trabajo; la angustia de la persona que tiene un trabajo

485

de septiembre a junio y no sabe si lo tendrá el próximo septiembre. La precariedad total. Esto es inmoral. Esto mata: mata la dignidad, mata la salud, mata a la familia, mata a la sociedad. El trabajo negro y el trabajo precario matan. A esto hay que añadir la preocupación por los trabajos peligrosos e insalubres que cada año causan cientos de muertes e inválidos en Italia. La dignidad del trabajo es una condición para crear buen trabajo: por lo tanto, es necesario defenderla y promoverla. Con la encíclica Rerum Novarum (1891) del Papa León XIII, nacía la Doctrina Social de la Iglesia para defender a los trabajadores de la explotación, para combatir el trabajo infantil, las jornadas de trabajo de 12 horas, las condiciones higiénicas insuficientes de las fábricas. Pienso también en los parados que buscan trabajo y no lo encuentran, en los desanimados que ya no tienen fuerzas para buscarlo, en los subempleados, que trabajan sólo unas pocas horas al mes sin llegar a superar el umbral de la pobreza. A ellos les digo: No perdáis la confianza. Se lo digo también a los que viven en las áreas del sur de Italia con más dificultades. La Iglesia trabaja por una economía al servicio de la persona, que reduce las desigualdades y tiene como fin el trabajo para todos.

La crisis económica mundial comenzó como una crisis financiera y luego se convirtió en una crisis económica y laboral. La crisis laboral es una crisis ambiental y social al mismo tiempo (véase Enc. Laudato si’ 13). El sistema económico está dirigido al consumo, sin preocuparse por la dignidad del trabajo y la protección del medio ambiente. Pero esto es algo así como ir en bicicleta con las ruedas desinfladas: ¡es peligroso! La dignidad y la protección se mortifican cuando se considera al trabajador como una línea del presupuesto, cuando se ignora el grito de los descartados. No escapan de esta lógica las

486

administraciones públicas, cuando firman contratos con el criterio del descuento más grande sin tener en cuenta la dignidad del trabajo ni la responsabilidad ambiental y fiscal de las empresas. Creyendo lograr ahorro y eficiencia, terminan traicionando su propia misión social al servicio de la comunidad.

Entre tantas dificultades no faltan, sin embargo, signos de esperanza. Las muchas buenas prácticas que habéis recopilado son como el bosque que crece sin ruido, y nos enseñan dos virtudes: servir a las personas que lo necesitan y formar comunidades donde la comunión prevalezca sobre la competición. Competición: esta es la enfermedad de la meritocracia... Es hermoso ver que la innovación social también surge del encuentro y de las relaciones, y que no todos los bienes son mercancías: por ejemplo, la confianza, la autoestima, la amistad, el amor.Que nada se anteponga al bien de la persona y al cuidado de la casa común, a menudo desfigurada por un modelo de desarrollo que ha producido una deuda ecológica grave. La innovación tecnológica debe estar guiada por la conciencia y los principios de subsidiariedad y solidaridad. El robot debe seguir siendo un medio y no convertirse en el ídolo de una economía en las manos de los poderosos; tendrá que estar al servicio de la persona y de sus necesidades humanas.

El Evangelio nos enseña que el Señor es también justo con los trabajadores de la última hora, sin perjuicio de lo que es «lo justo» para los trabajadores de la primera hora (cf. Mateo 20, 1-16). La diferencia entre el primer y el último trabajador no merma la remuneración que todos necesitan para vivir. Este es el «principio de bondad» gracias al cual, también hoy en día, se consigue que no le falta nada a nadie y que fertilicen los procesos de trabajo,

487

la vida de las empresas, las comunidades de trabajadores. La tarea del empresario es entregar los talentos a sus colaboradores, llamados a su vez, a no enterrar lo que han recibido, sino a sacarle partido al servicio de los demás. ¡En el mundo del trabajo, la comunión debe ganar a la competición! Quiero desearos que seáis una «levadura social» para la sociedad italiana y que viváis una fuerte experiencia sinodal. Veo con interés que vais a tocar problemas muy importantes, tales como la superación de la distancia entre sistema escolar y mundo del trabajo, la cuestión del trabajo femenino, el llamado trabajo de cuidados, el trabajo de las personas con discapacidad y el trabajo de los migrantes, que serán acogidos realmente cuando puedan integrarse en actividades laborales. Ojalá vuestras reflexiones y debates se traduzcan en hechos y en un compromiso renovado al servicio de la sociedad italiana.

Aseguro a la gran asamblea de la Semana Social de Cagliari mi recuerdo en la oración y, mientras os pido que recéis por mí y por mi servicio a Iglesia, os envío de todo corazón la bendición apostólica.


488

Crònica de l’Església de MallorcaOctubre 2017


01. Tot recordant aquell primer d’octubre de 1346 que el Bisbe Beren-guer Bal·le consagrava l’al-tar major de la Seu, Mons. Taltavull hi ha presidit la celebració de l’Eucaristia en aquesta data en què tota l’Església de Mallorca celebra la Dedicació de la Seu.

02. Ha començat, a la par-ròquia de la Sagrada Fa-mília, gestionada pels PP. Paüls, que enguany cele-bren el 400è aniversari del carisma vicencià, una Mis-sió Parroquial que aques-ta setmana ha tingut una primera etapa. Cada matí, a les 6.30, s’ha resat l’Ofi-ci de Laudes i el vespre hi ha hagut Missa i sermó. S’ha format l’equip coordi-nador, els PP. Missioners s’han reunit amb tots els equips parroquials i s’han

visitat els malalts de la parròquia.Mons. Taltavull surt cap a Barcelona.

04. Festa de Sant Fran-cesc d’Assís. Diada joio-sament celebrada en els convents i col·legis que les Religioses Franciscanes i els PP. Franciscans tenen entre nosaltres.Mons. Taltavull, retornat de Barcelona, s’ha reunit amb el Col·legi de Consul-tors i el vespre ha presidit la celebració litúrgica que s’ha fet a la capella del Se-minari Major, per donar inici al curs del CETEM i de l’ISUCIR. Després de l’acte litúrgic, el Dr. Heiner Süselbeck ha fet la lliçó in-augural, que enguany ha tingut com a tema “Postu-lados para una compren-sión de la Reforma”.

489

05. El convent de les RR. Franciscanes de Pina ha donat aixopluc a la jorna-da de formació que aque-lles havien organitzat per a tots els novells professors que enguany s’han incor-porat als seus centres edu-catius. S’ha fet un recorre-gut històric i pedagògic del camí fressat per la Congre-gació i s’han explicat els principals criteris pedagò-gics i d’identitat que volen complir i s’ha pogut conèi-xer l’ONG MISOL.Els membres dels Grups d’Esplai s’han reunit amb l’Administrador Apostòlic, al Palau.Els preveres de la nova Unitat de Pastoral que ha sortit entre Santa Maria del Camí, Consell, Binis-salem i Alaró s’han trobat amb Mons. Taltavull a Bi-nissalem.Mons. Taltavull, junta-ment amb la Dra. Maria Payeras, ha presentat, a l’edifici Sa Riera de la UIB, el llibre del professor Die-go Sabiote Alcanzar la Costa.Ha mort el P. Gabriel

Llompart i Moragues CR, als 90 anys.

06. Els professors de Re-ligió s’han reunit al Se-minari Nou per rebre la Missió que l’Església de Mallorca els encomana per aquest curs.Mons. Taltavull surt cap a Barcelona.

07. Més de 200 catequistes han participat a la Jorna-da per a Catequistes que s’havia preparat al Semi-nari Nou. S’ha començat amb una conferència que ha fet el matrimoni bilbaí Francisco Albola i Antonia Caro: Què ens diu l’Amo-ris Laetitia als catequistes avui? S’han fet dos Tallers: 1r “Amoris Laetitia i Cate-quesi. Propostes pràcti-ques per a acompanyants de pares i catequesi pre-matrimonial i baptismal”; 2n Taller “La importància de l’acollida als pares i ma-res en la catequesis d’in-fants”. Han acompanyat aquest taller Maria Feliu i Malén Rigo, mentre que el primer era dirigit pel ma-

490

trimoni bilbaí.Aquest dissabte del mes d’octubre s’ha fet un Rosa-ri de l’Aurora sortint del Convent de les Religioses Agustines per anar a l’es-glésia dels Missioners dels Sagrats Cors.Pertocava al Capítol de la Seu fer eleccions avui i Mn. Teodor Suau Puig n’ha resultat elegit Presi-dent i Mn. Francesc Ramis Darder, Vicepresident.El P. Antoni Canyelles CO, acompanyat de Mn. Marià Gastalver, Arxipres-te de la zona, ha fet l’en-trada a les parròquies de la Unitat de Pastoral d’Es-porles, Banyalbufar i Este-llencs. S’hi ha fet present una bona representació dels Consells Parroquials de Bunyola i Santa Maria, acompanyats de nombro-sos fidels que fins ara ha-via servit.La parròquia ciutadana de Sant Alonso Rodríguez, tot preparat la festa del ti-tular en el IV Centenari de la seva mort, ha inaugurat una exposició fotogràfica sobre el Servent de Déu i

eximi poeta Miquel Costa i Llobera.Les Monges Carmelites Descalces han començat la Novena a Santa Tere-sa, que enguany predica el P. Francisco Víctor OCD, conventual de San Fer-nando (Cadis).

08. El P. Norbert Alcover SJ ha presidit la celebra-ció de l’Eucaristia que hi ha hagut a la capelleta de Bellver, tot acollint els pelegrins que de diferents maneres s’hi han reunit.Ha començat a la Seu el XVII Festival Internacio-nal d’Orgue, que enguany ha encetat l’organista ma-llorquí mestre Arnau Rey-nés.

09. Els professors de Re-ligió han pogut participar del seminari de formació que la Delegació d’Ense-nyament va preparant. Avui, al CEP de Palma, el P. Pere Ribot TOR ha par-lat sobre les “Actituds i habilitats per millorar les relacions dins l’àmbit edu-catiu”.

491

Ha mort, al Casal de la Mare de Déu de l’Espe-rança, Sor Esperança Perelló i Capó R.F. Inca 01.06.1918.

10. Un grup de 103 perso-nes, encapçalades per l’an-tic Rector d’Inca i ara Bis-be Auxiliar de Barcelona, Mons. Antoni Vadell i Fer-rer, han sortit de l’aeroport de Palma cap a Roma, per cloure les celebracions del 50è aniversari de la Coro-nació Pontifícia de Santa Maria la Major (Inca).

11. Seguint el pla de for-mació que l’Arxiprestat des Pla va duent a terme per als seus agents de pas-toral, s’han reunit avui, al Convent de Vilafranca, per anar fent una lectura con-templativa de l’Evangeli de Sant Marc.El grup d’inquers que és a Roma ha participat a l’audiència que el Papa Francesc ha tingut avui a la plaça de la basílica de Sant Pere.

12. Festa de la Mare de

Déu del Pilar. Cada any la Guàrdia Civil celebra la seva festa en aquesta dia-da. Enguany aquesta cele-bració s’ha vist enfosquida per la poca alegria que hi ha davant les actuacions que les forces de seguretat mostraren a Barcelona dia primer i que han colpit fort ferm la sensibilitat dels ciutadans.El grup de pelegrins a Roma ha celebrat la seva fe a la basílica Santa Maria la Major, deixant com a pe-nyora del joiós aniversari, una bella casulla blanca brodada en punt mallor-quí i que recordarà aquest 50è aniversari de la Coro-nació Pontifícia feta a Inca el 28.05.1967.

14. En el recinte dels jar-dins de les Germanetes dels Pobres s’ha resat un Rosari de l’Aurora i des-prés s’ha pogut participar de la santa Missa.Ha començat, a l’església de sant Antoniet, una es-cola de pregària que es farà cada segon dissabte de mes, organitzada per la

492

Pastoral Universitària.La parròquia de Pollença ha començat la celebració de la 84a Diada de Cala Murta, tot recordant la figura de Mn. Costa i Llo-bera. Després de la Missa, celebrada pel Sr. Rector, s’ha llegit l’epitafi, vora la tomba del Servent de Déu.

15. Aquest diumenge de capvespre hi ha hagut a la Seu una celebració ecu-mènica tot recordant els 500 anys de la reforma lu-terana. A més de represen-tants del clergat capitular, hi han participat repre-sentants de les comuntats luteranes sueca, noruega i alemanya, presents a Ma-llorca, així com la Parrò-quia personal per als ca-tòlics de parla alemanya i l’ambaixador alemany a Espanya, Peter Tempel. Han presidit la celebra-ció la bisbessa luterana Margot Kässmann, el bis-be anglicà David Hamid i el canonge Joan Bestard. S’ha llegit l’evangeli en ale-many, anglès i castellà.La parròquia de Porreres

ha començat el curs de visites als feligresos ma-jors, celebrant una missa al Santuari de Monti-sion i encoratjant la visita als malalts cada primer diven-dres.Ha seguit la celebració de la 84a Diada de Cala Murta. Mn. Gabriel Ramis hi ha presidit la celebra-ció de l’Eucaristia, on no han mancat els elements joiosos i populars que re-memoren l’eximi poeta i exemplar prevere.El mestre rus Sergej Tcherepanov ha ofert el concert d’orgue del XVII Festival Internacional de la Seu.

16. Aquests dies hi ha un equip de restauradors que estudien el sepulcre del Beat Ramon Llull, que es conserva a la ba-sílica de Sant Francesc. La inspecció acurada que hi van fent demostra di-ferents aspectes que fins ara ens eren desconeguts. S’ha constatat que hi ha alabastre, marbre blanc i pedra de Santanyí. Hi van

493

apareixent policromies en vermell i daurat, anteriors a 1619, que eren comple-tament desconegudes.A l’església de les Carme-lites Descalces s’ha re-cordat el fet de la mort de Mn. Miquel Costa i Llobera quan predicava el panegí-ric de Santa Teresa l’any 1922. No ha deixat de de-manar-se la prompta bea-tificació de tan benemèrit i exemplar prevere.Al CEP d’Inca, seguint el programa formatiu elabo-rat per la Delegació d’En-senyament, el P. Pere Ri-bot TOR ha desenvolupat el tema “Actituds i habili-tats per millorar les relaci-ons dins l’àmbit educatiu”.D’orabaixa arriba l’Admi-nistrador Apostòlic provi-nent de Barcelona.

17. Vida Creixent ha co-mençat el curs pastoral re-unint-se a la Porciúncula. Mons. Taltavull s’hi ha fet present i els ha encoratjats a créixer en amistat, en es-piritualitat i en apostolat.El CaixaFòrum ha aixo-plugat la conferència que

Mons. Taltavull hi ha dictat tot parlant sobre “L’ànima com a component espiri-tual dels éssers humans. Visió Cristiana”.

18. La Delegació Diocesa-na de Pastoral de la Salut ha fet son inici de curs al Seminari Nou. El lema escollit per enguany és “Acompanyar la família en la malaltia”. Hi han intervingut Sor Maria Lui-sa Díaz-Arias RP, la Sra. Margarita Cuevas, Mons. Antoni Burguera i Mons. Sebastià Taltavull.El P. Pere Ribot TOR, al CEP de Manacor, ha expli-cat el tema d’aquest mes per anar enfortint la for-mació religiosa i humana del professorat.

19. Els capellans d’hospi-tal de les Balears han tin-gut als Cubells (Eivissa), la segona trobada, organitza-da per Pastoral de la Sa-lut. La Dra. Natàlia Costa, que treballa en medicina interna a l’hospital de Can Misses, ha fet una confe-rència. Hi han participat

494

el Delegat de Pastoral de la Salut de la Conferència Episcopal Espanyola, el Bisbe d’Eivissa i l’Admi-nistrador Apostòlic de Ma-llorca.Els equips de pastoral dels Col·legis diocesans s’han reunit al Col·legi Santa Maria, per anar perfilant llurs tasques.Mn. Teodor Suau, a la par-ròquia de Sant Miquel, ha fet la conferència “Ma-ria, la plenitud de l’Amor sense límits en la vida de cada dia”.Mons. Taltavull i el P. Nor-bert Alcover SJ han fet la presentació del curs pas-toral al casal d’espirituali-tat de Son Bono.L’Administrador Apostòlic ha sortit cap a Barcelona.

20. Les Religioses Fran-ciscanes, al Convent ciu-tadà del carrer d’Antillón, han celebrat una estona de pregària tot recordant “l’esperit d’Assís” amb el lema “Germans de l’Is-lam. Germans tots”.Els representants de les tres Càritas insulars s’han

reunit a la nostra Casa de l’Església per anar coordi-nant els diferents serveis que fan i per revisar els projectes d’acompanya-ment que es fan a les per-sones.Amb una actuació musical de la Junge Camerata al Col·legi de Monti-sion, s’ha realitzat una col·laboració econòmica per ajudar l’ONG Solidarios Monte-sión.La parròquia de Moscari ha volgut retre un home-natge al Rector, Mn. Joan Parets, que enguany ha complit els 50 anys d’or-denació presbiteral. En el mateix acte també s’ha fet la presentació del llibre de Miquel Oliver i Bauçà Temps de crepuscle.

21. Aquest dissabte del mes d’octubre, Mes del Ro-sari, s’ha resat un “Rosari de l’Aurora” sortint de la Residència Sacerdotal pel carrer del Palau fins a la parròquia de Sant Nicolau.Al saló de la parròquia de Sant Alonso Rodríguez s’ha fet un recital poètic.

495

22. Jornada del DO-MUND. Ens assabentam que les Obres Missionals Pontifícies sostenen 1.113 territoris de Missió, que hi ha 13.000 missioners espanyols espargits pel món, dels quals 96 són mallorquins. Que l’Es-glésia, l’any 2016, repar-tí 87.040.388,09 € dels quals 12.256.618,25 fo-ren recollits a Espanya i 115.730,23 a Mallorca. Espanya ha duit endavant 658 projectes i Son Servera Solidària ha aportat 7.100 € als damnificats per les inundacions del Perú.Les parròquies palmesa-nes de la Mare de Déu de Lluc i Mare de Déu del Ro-ser han pujat en peregri-nació a Lluc.Tot celebrant els 400 anys de la mort de Sant Alonso Rodríguez, el P. Provincial d’Espanya dels PP. Jesuï-tes s’ha fet present a Ma-llorca, ha celebrat la Mis-sa a Monti-sion, on s’han instal·lat les relíquies del Sant en el presbiteri. Ha mort Sor Socorro Ca-beza Rodríguez R.P. (Te-

tuán 1946).L’organista italià Lorenzo Ghielmi ha ofert la seva participació en el XVII Festival Internacional d’Orgue a la Seu.

23. S’ha mort Sor Maria Dolors Gelabert i Andreu R. Agustina. Manacor 12.08.1924.

24. Càritas Mallorca té més de 980 voluntaris que fan present l’acció caritati-va de l’Església en la nos-tra illa i cada any va afe-gint diferents cursos per anar capacitant els qui s’apunten a aquesta tasca. Avui n’ha començat un, en el qual participen 12 aspi-rants a voluntaris.

25. S’ha començat a re-partir aquests dies l’edició especial, i sembla que és la darrera, del Butlletí Após-tol y Civilizador. Era un butlletí mensual que es va començar a repar-tir el mes d’abril de l’any 1974, per anar divulgant la figura i l’obra de Juní-per Serra. Venia a ser el

496

continuador de la revista Fray Junípero Serra, que l’any 1956 havia fundat el benemèrit mestre petrer Miquel Ramis i Moragues (1900-1979). Aquest és el número 303-304. Porta la data de Maig 2017 “edició especial” i porta el títol “El Pare Serra, un Sant de Pe-tra per al món”. Comença amb una editorial escri-ta per l’antic Guardià del Convent petrer, P. Joan Martí OFM, un resum grà-fic, els escrits que van anar sorgint al voltant de la ce-lebració de la canonització del P. Serra a Washington el 23.09.2015 i les festes celebrades a Petra en l’avi-nentesa del 300è aniversa-ri de son naixement (1713-2013).

26. El col·lectiu de Preve-res de la Part Forana s’ha reunit a Monti-sion de Por-reres i ha compartit les si-tuacions que es van vivint tant a nivell pastoral: bap-tismes, primeres comuni-ons, acollida..., com a ni-vell social aquests dies.Pedro de Montaner, en el

Caixa Fòrum, ha fet una conferència tot parlant de “San Alonso Rodríguez en la Mallorca de su ti-empo”Ha mort Mn. Gabriel Seguí i Mas (Marratxí 13.08.1926).

27. A l’esglesieta de Sant Antoniet s’ha fet una pre-gària estil Taizè, amb la presència de la Creu de l’Amor sense límits. Una hora abans, com sempre, s’ha començat l’assaig dels cants i pregàries.

28. Ha acabat, al Seminari Nou, el curs que, organit-zat per la Delegació d’En-senyament, hi ha fet la Sra. Carmen Pellicer Ibor-ra sobre “Competència espiritual a l’aula”.Els MSSCC, tot celebrant el 50è aniversari de la Pro-cura de Missions, han fet un reconeixement al P. Agustí Martí per la seva profitosa i llarga tasca per les Missions.Els Diaques Permanents de la nostra Església s’han reunit a Pina. Mn. Antoni

497

Dols els ha mostrat la ma-nera com entenien el Dia-conat els Pares de l’Esglé-sia, i Mn. Antoni Vera, amb els qui es preparen pel Di-aconat, ha anat seguint la reflexió començada tot llegint el llibre Diaconado Permanente: signos de una iglesia servidora, escrit pel diaca de l’Església de Ma-drid Mn. Javier Villalba Nogales.La parròquia de Sant Alonso Rodríguez, tot preparant la festa de son Titular, ha peregrinat cap a Monti-sion. Ha fet una Vigília de pregària i s’ha acabat amb la celebració de la santa Missa.Com a dissabte d’aquest mes d’octubre hi ha hagut un Rosari de l’Aurora, que ha sortit del Monestir de Santa Magdalena, ca-minant fins a la Parròquia castrense de Santa Marga-lida.Ha estat ordenat diaca per a l’Església de Getafe (Ma-drid) el jove Josuè Mulet i Jaume (Inca 06.06.1991).29. L’Ajuntament de Muro ha fet restaurar la imatge

del Sant Crist que es ve-nera en la capella del ce-menteri. Avui l’hi han por-tat en processó i d’aquesta manera podrà ser contem-plat per la gentada que en dies com aquests s’acosta a aquell recinte religiós.L’Adoració Nocturna de Mallorca ha celebrat l’obertura d’aquest curs, reunint-se en el Monestir de Sant Bartomeu (Inca). Després del rés de Vespres davant el Santíssim expo-sat, ha tingut la correspo-nent assemblea diocesana a l’antic refetor del Mones-tir.El Col·legi Sant Gaietà ha volgut celebrat també els 500 anys de la reforma luterana, oferint un delici-ós concert d’obres de J. S. Bach interpretades per la Camerata.

30. El P. Miquel Garau SJ, tot celebrant els 400 anys de la mort de Sant Alon-so Rodríguez, ha celebrat la santa Missa en la par-ròquia ciutadana que el té per titular.El P. Pere Ribot TOR, el

498

CEP d’Inca, ha fet la con-ferència “Bellesa, espiri-tualitat i pedagogia dels sentits” seguint el pla de formació que enguany va desenvolupant la Delega-ció Diocesana d’Ensenya-ment.

31. La nostra Seu ha ai-xoplugat la cloenda de les celebracions del IV Cen-tenari de la mort de Sant Alonso Rodríguez (1522-

1617). Mons. Taltavull hi ha presidit la concelebra-ció solemne de l’Eucaristia amb el Capítol Catedral i nombrosos sacerdots. Hi han exercit els ministeris els diversos grups que vi-uen l’espiritualitat ignasi-ana a Mallorca.


499

In memoriam

Mn. Gabriel Seguí Mas 1926-2017

Feia calor aquell 13 d’agost de 1926 quan naixia, a Marratxí, Gabriel Seguí i Mas, però aquella casa s’omplí d’alegria amb la presència d’aquell infantó. Pujà vivaretxo i amic dels jocs. Per això era cercat pels amiguets de la contrada, els quals deixà aviat perquè volia ser capellà i entrar al Seminari. Li agradava estudiar i recollia bones notes. A l’estiu sabia mesclar bé el temps d’estudi i el temps d’esbarjo, a posta la seva participació, en el Certamen anual del Seminari, va ser diversa i freqüent. Vuit són els treballs que hi presentà, els quals van des de l’estudi de la natura als estudis històrics i de filologia bíblica, per anar encarrilant-se, a mesura que s’apropaven els Ordes Majors, a la novella pastoral de l’Acció Catòlica, que es presentava com una bona eina del treball pastoral que s’acostava.

Dia 26 de juny de 1949 rebia l’ordenació sacerdotal de mans del Bisbe Hervàs i era enviat com a Vicari a la parròquia de Sant Andreu de Santanyí, tenint especial cura dels Aspirants de l’AC. L’any 1952 el Regent de la parròquia de Sant Bartomeu de ses Salines, Mn. Guillem Fiol i Colom, hagué de passar al Seminari com a Superior i professor, i a ses Salines passà Mn. Gabriel amb el càrrec de Regent, fins que havent-se mort el Rector, Mn. Jordi Ferrando i Vidal (1877-1955), en fou nomenat Ecònom, ocupant aquella Rectoria fins l’any 1972. Aquest llarg Rectorat es va veure omplert pels treballs pastorals a l’AC en la catequesi, però també hagué d’aixecar el campanar, fer un nou presbiteri...

De 1972 a 1986 fou el Rector de la parròquia de l’Immaculat Cor de Maria a l’eixample d’una Ciutat que

500

no deixa de créixer i que Mn. Gabriel sabrà atendre, tenint cura de la feligresia i vetllar per un nou temple, que anava aixecant-se a mesura que la família parroquial anava augmentant. L’avinentesa de viure a Palma feu possible que pogués dedicar un temps a l’estudi i es llicencià en Dret Canònic a la Universitat Pontifícia de Salamanca i en Dret Civil a la Universitat de les Illes Balears. Coneixements adquirits pel diligent sacerdot que aprofità l’Església de Mallorca nomenant-lo, dia 19.11.1977 Jutge Prosinodal del Tribunal Eclesiàstic de la Diòcesi. El 1983 fou nomenat Defensor del Vincle i Fiscal substitut del nostre Tribunal. Aquests anys també hagué d’actuar com a Promotor de la Fe en els processos de Canonització de Miquel Costa i Llobera, Miquel Maura i Muntaner i de Margalida Amengual i Campaner, de Costitx.

Dia 23.06.1986 fou nomenat Rector de la parròquia de Sant Nicolau i el 1988 fou elegit Arxipreste de la zona. Atenent la parròquia, haurà de seguir treballant tant en el Tribunal Eclesiàstic com en les diferents Causes dels Sants que li seran encomanades, fins que el mes d’abril de 1999 fou nomenat Canonge de la Seu, càrrec que possibilitarà exercir més i millor les feines que tenia encomanades afegint-hi el confessionari de diferents Monestirs, com també la de Consiliari de l’Associació de Vídues, de la qual cessà dia 15.12.2015.

Dia 13.08.2001 començà a gaudir de la situació de Canonge emèrit, però va poder seguir treballant en la pastoral de la nostra Església fins que el proppassat dijous 26 d’octubre tancà els ulls a les coses d’aquest món, per passar a viure plenament el que havia cregut i celebrat aquí a la terra.


501

HNA. PEDRONA DE NTRA. DE LOS DOLORES GELABERT ANDREU AGUSTINA HERMANA

DEL AMPARO

Nació en Manacor (Mallorca) el 12 de agosto de 1924. Con-taba 18 años cuando respondió generosamente al Señor ingresando en nuestra Congregación el 11 de septiembre de 1942.

En abril del año siguiente comenzó el noviciado en la casa del Pont d’Inca. Profesó el 20 de abril de 1944 y tres años después emitió la profesión perpetua, empezando su larga vida religiosa, dedicada toda ella a atender a los enfermos, de casa en casa, por los diferentes pueblos donde estuvo destinada. Bajita de estatura, pero seguramente gigante a los ojos de Dios y de temperamento comunicativo, quizá esto fue la causa de su popularidad en los distintos pue-blos, su imagen era graciosa, ágil y vivaracha y siempre con una palabra cariñosa en sus labios.

Corría en coche o a pie, sin pereza, de día o de noche, para atender a todos aquellos que requerían de sus ser-vicios como enfermera. Galilea, Banyalbufar, s’Arracó, Port d’Alcúdia, dos años en el Seminario de Ibiza, de regreso a Mallorca, Mancor de la Vall, Pla de na Tesa, Algaida, Puigpunyent, este pueblo la despidió con un gran homenaje, Son Sardina, Son Fe, Can Picafort y Santa Margalida.

Sor Mª Dolores vivió plenamente dejando tras de sí la paz, serenidad y alegría, características de una Agustina Hermana del Amparo, de una vida cuyo objeto fue siempre el cumplimiento de la voluntad del Padre. Como decía el P. Fundador, con razón podía felicitarse de que Dios la hubiera escogido entre millones de personas para elevarla

502

a destino tan alto.

En 2016 llegó a la comunidad de la Concepción en Pal-ma. Poco a poco, en el silencio de la enfermedad, oyó la voz que le decía: «Que llega el esposo, sal a recibirlo», y allí fue donde se cerraron las páginas de su historia en la madrugada del 23 de octubre de 2017, cuando se dur-mió en los brazos del Padre, para gozar con Él por toda la eternidad, después de recibir los santos sacramentos y la bendición apostólica de Su Santidad.

503


deMallorca

Any CLVII / 11 novembre - 2017

504

Sumari


Any CLVII / 11novembre, 2017


Apartat 26.07080

Palma de Mallorca.





508509

511

517


-Lletres apostòliques de Sa Santedat el Papa Francesc per les quals nomena Bisbe de Mallorca l’Excm. i Rvdm. Mons. Sebastià Taltavull i Anglada......................................

-Traducció...........................................-Acta de la presa de possessió de l’Excm. i

Rvdm. Mons. Sebastià Taltavull i Anglada com a Bisbe de Mallorca................................

-Paraules de salutació del Degà-President del Capítol Catedral, M.I.Mn. Teodor Suau i Puig, al nou Bisbe de Mallorca..........

505

SR. BISBE

-Homilia en l’inici del ministeri episcopal.....-Nomenament del Consell Episcopal................-Altres nomenaments i confirmacions..............-Nova organització diocesana.......................-Paraules en la professió de fe, jurament i presa

de possessió del Consell Episcopal..........


-Confirmació d’eleccions.................................-Cessament..................................................

DELEGACIONS DIOCESANESDelegació de Pastoral Caritativa i Social

-Calendari laboral a les Illes Balears per a l’any 2018......................................................


-Mensaje del Papa Francisco para la I Jornada Mundial de los Pobres.............................

-Mensaje del Papa Francisco al Presidente de la Academia Pontificia para la Vida..................

-Mensaje del Papa Francisco a la asamblea internacional de la Unión Apostólica del Clero....

-Discurso del Santo Padre Francisco a los participantes en el curso promovido por e l T r ibunal de la Rota Romana sobre el nuevo proceso matrimonial y el procedimiento Super Rato..............................


- Crònica de l’Església de Mallorca....................

519527531536

539

544544

545

546

556

561

565

570

507


509

FRANCESCBISBE

SERVENT DELS SERVENTS DE DÉU

Al venerable germà Sebastià Taltavull Anglada, fins ara Bisbe titular de Gabo i Auxiliar de Barcelona, com també Administrador Apostòlic seu vacant de Mallorca, Bisbe electe d’aquesta Església, salut i benedicció apostòlica.

Constituïts en la càtedra del benaurat Pere, mentre te-nim cura amb els nostres oficis de la preocupació per l’Església universal, invocam incessantment la miseri-còrdia del perdó del Senyor sobre el poble, perquè, per l’exemple de l’honestedat de vida i el coneixement dels manaments de Crist, aconsegueixi la ciència de la sal-vació per dirigir els seus passos pel camí de la pau (cf. Lc 1, 77-79).

Desitjant amb aquesta singular cura proveir la diòcesi de Mallorca, vacant pel trasllat del venerable germà Xa-vier Salinas Viñals a l’ofici de Bisbe Auxiliar de València, ornat amb el títol de la seu de Forum Clodii, a tu, vene-rable germà, que ja exerceixes el ministeri d’Administra-dor Apostòlic d’aquella seu vacant, et consideram amb les degudes qualitats per al dit ministeri i bon conei-xedor de les realitats eclesials del lloc i et jutjam digne perquè regeixis de ple dret aquella mateixa Església.

Oït, doncs, el consell de la Congregació pels Bisbes, amb la plenitud de la nostra autoritat apostòlica, a tu, dis-solts els vincles amb la dita Església titular i amb el dit ofici d’Auxiliar, et constituïm Bisbe de Mallorca amb tots els drets i obligacions.

510

Volem que facis conèixer aquestes lletres al ramat d’aquesta diòcesi a tu encomanat, al qual exhortam que et tengui per pare que ha d’estimar, mestre que ha d’es-coltar i custodi que ha de respectar.

Que el Senyor et concedeixi, per la intercessió de la Benaurada Verge Maria Mare de Déu, aconseguir els premis de la salvació eterna per al poble, a fi que, ser-vint-lo i governant-lo tu, pugui arribar a rebre Crist, l’autor de la vida.

Donat a Roma, vora sant Pere, dia denou del mes de setembre de l’any dos mil desset, cinquè del nostre Pon-tificat.

Francesc, Papa

Mons. Leonardo SapienzaProtonotari Apostòlic

511

Rg. S. núm. 000/17

ACTA DE LA PRESA DE POSSESSIÓ DE L’EXCM. I RVDM. MONS. SEBASTIÀ

TALTAVULL ANGLADA COM A BISBE DE MALLORCA

A la Santa Església Catedral Basílica de Mallorca, quan són les onze hores del dissabte dia vint-i-cinc de novem-bre de l’any del Senyor de dos mil desset, s’han reunit, per celebrar la missa estacional amb motiu de la presa de possessió i recepció en la Catedral de Mallorca de l’Excm. i Rvdm. Mons. Sebastià Taltavull Anglada, com a Bisbe de Mallorca, l’Excm. i Rvdm. Mons. Renzo Fra-tini, Arquebisbe titular de Botriana i Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya; l’Emm. i Rvdm. Mons. Antonio Cardenal Cañizares Llovera, Arquebisbe metropolità de València; l’Emm. i Rvdm. Mons. Joan Josep Cardenal Omella i Omella, Arquebisbe metropolità de Barcelona; l’Emm. i Rvdm. Mons. Cardenal Lluís Martínez Sistach, Arquebisbe emèrit de Barcelona; l’Emm. i Rvdm. Mons. Ricardo Cardenal Blázquez Pérez, Arquebisbe metropo-lità de Valladolid i president de la Conferència Episcopal Espanyola; i altres Arquebisbes, Bisbes, el Pare Abat de Montserrat, preveres, diaques, membres dels instituts de vida consagrada, instituts seculars i societats de vida apostòlica, i nombrosa representació del Poble de Déu, provinents, tant els clergues com els laics, de Mallorca, de Menorca, de Barcelona, i d’altres diòcesis catalanes, valencianes, balears i d’altres indrets, amb representa-ció, al més alt nivell, de les autoritats autonòmiques, in-sulars i locals, tant de Palma com d’altres ciutats i viles de l’illa; així com també altres autoritats civils, militars i acadèmiques, tant de les Illes Balears com de Catalu-nya.

512

D’acord amb el cànon 382 §3 del Codi de Dret Canò-nic, després de la salutació del poble per part del Sr. Nunci Apostòlic, ell mateix manà que fossin llegides les Lletres Apostòliques, signades per Sa Santedat el Papa Francesc, per les quals en data del denou de setembre de l’any del Senyor de dos mil desset el Sant Pare no-menà com a Bisbe de Mallorca, vacant per trasllat de l’Excm. i Rvdm. Mons. Javier Salinas Viñals al Bisbat titular de Forum Clodii i a l’ofici de Bisbe auxiliar de Va-lència, el Rvdm. Mons. Sebastià Taltavull Anglada, fins aleshores Bisbe titular de Gabo i auxiliar de Barcelo-na. Recollides pel Sr. Canceller - Secretari General del Bisbat de Mallorca foren mostrades al Col·legi de Con-sultors, i entregades al mateix Mons. Sebastià Taltavull Anglada, fins a la data d’avui Administrador Apostòlic de Mallorca, el qual les feu llegir públicament al clergat i poble assistent a l’acte i a la solemne Eucaristia per part del dit Sr. Canceller - Secretari General del Bisbat de Mallorca. Després de la lectura de les dites Lletres, el Sr. Nunci convidà a seure a la càtedra episcopal el nou Bisbe i li entregà el bàcul. Seguidament fou saludat pel Degà-President del Capítol de la Seu, el Molt Il·lustre Mossèn Teodor Suau Puig. A continuació rebé un signe d’acolliment i d’obediència per part del Capítol Catedral, dels membres del Col·legi de Consultors, d’un diaca i de representants dels religiosos, religioses i laics de la Diòcesi. Seguí després la litúrgia de la Missa Estacional amb el cant del Glòria.

De la presa de possessió canònica de l’Excm. i Rvdm. Mons. Sebastià Taltavull com a Bisbe de Mallorca, el Canceller - Secretari General del Bisbat en dona fe i n’aixeca Acta, que firma i segella amb el segell propi del Bisbat i del nou Bisbe i que signen també, com a testi-monis, el Sr. Nunci Apostòlic, l’Arquebisbe metropolità,

513

els Cardenals, Arquebisbes, Bisbes, Pare Abat, el Degà de la Seu i el Col·legi de Consultors en el lloc i en la data indicats en l’encapçalament.

+ Renzo FratiniArquebisbe titular de BotrianaNunci Apostòlic de Sa Santedat

+ Sebastià Taltavull AngladaBisbe de Mallorca

+ Antonio Cardenal Cañizares LloveraArquebisbe metropolità de València

+ Joan Josep Cardenal Omella i OmellaArquebisbe metropolità de Barcelona

+ Lluís Cardenal Martínez SistachArquebisbe emèrit de Barcelona

+ Ricardo Cardenal Blázquez PérezArquebisbe metropolità de Valladolid

President de la Conferència Episcopal Espanyola

M.I.Mn. Jaume A. Estela CortésCanceller - Secretari General

+ Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

+ Joan Enric Vives SicíliaArquebisbe i Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra

514

+ Salvador Giménez VallsBisbe de Lleida

+ Joan Piris FrígolaBisbe emèrit de Lleida

+ Romà Casanova i CasanovaBisbe de Vic

+ Josep Àngel Sáiz MenesesBisbe de Terrassa

+ Enric Benavent VidalBisbe de Tortosa

+ Francesc Simó Conesa FerrerBisbe de Menorca

+ Vicent Juan SeguraBisbe d’Eivissa

+ Jesús Murgui SorianoBisbe d’Oriola-Alacant

+ Antoni Vadell FerrerBisbe auxiliar de Barcelona

+ Sergi Gordo RodríguezBisbe auxiliar de Barcelona

+ Eusebio Ignacio Hernández Sola OARBisbe de Tarassona

515

+ Abilio Martínez VareaBisbe d’Osma-Sòria

+ Ginés Ramón García BeltranBisbe de Guadix

+ José Mazuelos PérezBisbe d’Asidonia-Jerez

+ Bernardo Álvarez AfonsoBisbe de Tenerife

+ Jesús Fernández GonzálezBisbe auxiliar de Santiago de Compostel·la

Rvdm. Pare Josep Maria Soler Canals OSBAbat de Montserrat

M.I.Mn. Teodor Suau PuigDegà-President del Capítol de la Seu

Mn. Sebastià Salom MasCol·legi de Consultors

Mons. Lluc Riera CollCol·legi de Consultors

M.I.Mn. Joan Bauzà i BauzàCol·legi de Consultors

Mn. Nadal Bernat SalasCol·legi de Consultors

516

Mn. Marià Gastalver MartínCol·legi de Consultors

Mn. Ramon Lladó RotgerCol·legi de Consultors

Mn. Francesc Munar ServeraCol·legi de Consultors

Mn. Antoni Vera DíazCol·legi de Consultors

M.I.Mn. Bartomeu Villalonga MoyàCol·legi de Consultors

517

PARAULES DE SALUTACIÓ DEL DEGÀ-PRESIDENT DEL CAPÍTOL CATEDRAL,

M.I.MN. TEODOR SUAU I PUIG, AL NOU BISBE DE MALLORCA

Reverendíssim Pare: Siau benvingut. En nom de l’Esglé-sia Catòlica de Mallorca, siau benvingut a ca vostra. No ens sou gens aliè: veniu d’una terra que estimam, ben a prop de ca nostra i amb la qual ens uneixen tants de motius. En aquest mesos llargs ens heu servit amb tot el vostre cor i aprofit per agrair-vos-ho. Per tant, ens coneixeu prou. No vos he d’explicar com és la pleta que la bondat de l’Amat vos convida a conrar. Coneixeu prou les nostres complexitats, els nostres límits, els reptes que a partir d’ara compartirem. Sobretot, però, sabeu de la nostra esperança i de la nostra voluntat de ser al bell mig de la nostra societat testimonis de l’evange-li. Segons la bella imatge de Sant Ignasi d’Antioquia, el bisbe és com la icona de Déu Pare en el cor del món. I

518

és refiats en la veritat d’aquesta imatge que vos rebem. Heu triat com a lema vostre les paraules del Senyor: “Vosaltres sou els meus amics”. Bon programa del mi-nisteri que avui encetau. Paraules que s’allarguen en aquelles altres: “Ningú no té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics”. El do del vostre amor és la penyora que esperam de vós. Rebeu vós avui la certesa que nosaltres volem ser els vostres amics, tots, col·laboradors i responsables tant de la vostra felicitat com de la tasca que compartim, per voluntat del nostre únic Senyor. I no tingueu por. No tingueu por del món, perquè Déu l’estima; ni de nosaltres, perquè som la fa-mília del Ressuscitat i, a partir d’ara, la vostra; ni del mal, perquè hi ha un amor més fort que el mal i que la mort, que ens ha estat vessat cor endins per la gràcia del baptisme. No tingueu por. L’esperança és el nostre present i el nostre futur reposa en les bones mans de l’Esperit, fins que Déu serà tot en tots.

Heu volgut que tinguéssim avui a les mans una preciosa imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Els qui la posaren a la Seu desitjaren que fos memòria d’un mo-ment cru de la nostra història, quan una crescuda de la Riera envià a la mort centenars de ciutadans. Volgueren que els qui plegats havien mort, plegats romanguessin a la terra sagrada de la Catedral. I els pintaren sota el mantell d’aquella Mare que, impotent, contemplà la mort cruel del primer dels seus fills. Volgueren que fóra signe de l’amor lúcid que venç la mort amb la tendresa. A aquesta tendresa vos encomanam, reverendíssim Pare, avui, en un altre dia solemne, el de la vostra entrada a la nostra terra. Que Maria sigui sempre el vostre ajut i la vostra gràcia. Siau benvingut.

519

HOMILIA EN L’INICI DEL MINISTERI EPISCOPAL

Mallorca, 25 de novembre de 2017

Is 42,1-9. No trenca la canya esquerdada, ni apaga el ble que vacil·la. Ens demana ser enormement positius, creure que sempre hi ha possibilitat de refer, de rehabi-litar, de curar.Salm: Serviu el Senyor amb alegria! És el to que ens dóna l’Evangeli, bon gust que hem de donar a tothom, veient que l’alegria és l’expressió del bon tracte i del ser-vei humil. Rm 12, 5,16a. Nosaltres, que som tants, units en Crist formam un sol cos. És la convicció que dona cohesió a tot i a tots: Jesucrist és la font i la raó de ser de la nostra fraternitat.Jn 21, 15-19. Pastura les meves ovelles, pastura els meus anyells. Vine amb mí! El pastor no treballa a llo-guer ni per la força, treballa perquè estima fins a do-nar-hi la vida.

No és aquest un moment d’exposició de programes pas-torals ni d’iniciatives que podrien ser molt lloables i en-grescadores. Encara que ja ho tinguem pensat i en les converses hagi rebut molts suggeriments, això haurà de venir amb el respir de cada dia i comptant amb la bona voluntat, la disponibilitat de cadascú, amb l’estimació i l’aportació corresponsable de tots des del seu pro-pi carisma, sempre “units en Crist i formant un sol cos i sentint-nos membres els uns dels altres”, com ens acaba de dir Pau dirigint-se als cristians de Roma.

Sr. BiSBe

520

Aquest desig de comunió plena que ens apropa, anar a l’encontre de Jesús i a l’essencial de l’Evangeli, ha de ser un distintiu que ens identifiqui enmig del nostre poble i l’animi a creure. Ho dic després de més d’un any d’Administració Apostòlica, temps en el qual hem treba-llat plegats i ens hem conegut més, afrontant els reptes que se’ns han presentat i fent l’esforç de viure la comu-nió, crear proximitat i diàleg entre uns i altres, tant entre les persones i entre els organismes eclesials com en la societat en general amb les seves institucions ciutadanes i mediàtiques. En don gràcies a Déu i també a vosaltres per la vostra cooperació i la feina ben feta en bé de l’Es-glésia.

Tot i la diversitat de procedència, de manera de ser i de pensament que ens identifica a cadascú, som per damunt de tot una comunitat creient i orant, som l’Església de Jesús. Per això hem vingut i estam reu-nits aquí, en aquesta bella Seu de Mallorca. Vagi per a tots vosaltres la meva salutació plena d’afecte a tots vosaltres, els diocesans presents i als qui seguiu per ràdio, televisió, Internet i altres vies de comunicació. Sa-lud molt especialment els qui per raó de malaltia, edat o qualsevol altre impediment heu quedat a casa vostra, a hospitals, residències, a la presó, o als qui, encara que no us sentiu de l’Església catòlica, us interessau per tot el que feim i que amb tantes coses treballam junts en bé de les persones i del nostre poble, vetllant sempre per la seva dignitat. Vull acollir a tothom amb tot l’amor de qué som capaç i posar-me al vostre servei, tal com Je-sús ens ho demana.

I, a tots vosaltres, presents a la Seu, Església Mare de les esglésies de Mallorca, on hem estat convocats per a donar gràcies a Déu i posar sota el seu guiatge i la

521

intercessió de la Mare de Déu de Lluc l’inici del meu ministeri pastoral entre vosaltres, pel do de la fe i pels vincles de caritat i de solidaritat que ens uneixen, i que són tants, i ens animen a tenir moltes raons per a col·laborar junts, amb les institucions públiques –a qui agraesc de tot cor la vostra presència– la qual és un signe que vull destacar per la valoració que feis de la presència cristiana enmig de la societat i de la voluntat d’un treball edificant en bé dels nostres conciutadans, sempre amb especial atenció pels més pobres i necessi-tats de tot, pels quals hem de tenir una especial sensi-bilitat i predilecció.

I a tots vosaltres, els meus germans Bisbes, entre ells els Cardenals i el Nunci Apostòlic, qui junt amb tots els preveres i diaques de Mallorca, Barcelona, Menor-ca, Eivissa i Formentera, i altres indrets d’Espanya, junts amb tots els germans i germanes de Vida consa-grada, i els laics i laiques, fidels d’aquests llocs, heu fet l’esforç de desplaçar-vos a aquesta illa, junt amb la meva mare, els meus germans i familiars, per estar junts, escoltar el que Déu avui ens diu i celebrar junts l’Eucaristia. Pos l’inici al meu ministeri episcopal entre vosaltres i al servei de la nostra societat. És a ella a qui hem d’anunciar i oferir la persona de Jesús, els valors de l’Evangeli i la humil experiència de fraternitat, des d’una Església que vol ser col·laboradora amb tots, i entre ells, els germans d’altres confessions cristianes i de les altres religions, als representants de les quals també els salud i agraesa avui especialment la seva presència. Permeteu-me, idò, per fidelitat, que em fixi en la Parau-la que el Senyor ens ha dirigit i que tots hem escoltat. Perdonau, si avui primer m’ho aplic a mi, en primera persona. «És indispensable –diu el papa Francesc– que

522

el predicador tingui la seguretat que Déu l’estima, que Je-sucrist l’ha salvat, que el seu amor té sempre la darrera paraula» (EG 151). Més encara, afegeix que «qui vulgui predicar, primer ha d’estar disposat a deixar-se commou-re per la Paraula i fer-la carn en la seva existència con-creta» (EG 150).

Vull que sigui així i ho sigui per a tots els qui tenim la missió de predicar la Paraula de Déu i ser coherents amb allò que predicam, que és allò que, amb una orella a la Paraula i una altra a la vida del poble, humilment hem de comunicar. Així, a poc a poc, la feblesa es torna fortalesa, fins a viure-la i agrair-la com a do de l’Esperit Sant. Per això, avui, ben a l’inici d’aquesta nova etapa del meu servei pastoral entre vosaltres, vull escoltar Jesús, ell que avui em fa una pregunta molt directa i personal. M’ha dit «m’estimes?». Respondre em fa res-pecte quan sé molt bé, d’una part, la distància que hi ha entre l’exigència radical i oblativa de la seva pregunta, que demana un amor total i incondicional, i, de l’altra, la feblesa de la meva resposta.

Però a Jesús no l’he escoltat jo sol, l’he escoltat amb vosaltres i per a vosaltres. Intuesc que vol transformar aquesta feblesa en confiança ferma i convertir la respos-ta en una correspondència en l’amor. I a partir d’aquí, com a Pere i els altres apòstols, sentir com encomana la missió de pastor: “Pastura les meves ovelles, pas-tura els meus anyells”, és a dir “Fes de pastor”. El pastor és el qui està atent a la pregunta i ha de ser humilment fidel en la resposta. Tanmateix, amigues i amics estimats, permeteu-me que us digui que avui no vull ni puc respondre sol i que, per això, em veig amb l’obligació d’haver de respondre comptant amb tot

523

el ramat, que sou vosaltres, ja que la pregunta l’hem escoltada junts i va dirigida a tots. No tindria sentit una resposta limitada al pastor i que el ramat se n’inhibís i no s’hi sentís implicat. Per això, per respondre us neces-sit a tots vosaltres i m’atrevesc a dir-vos que hem de respondre junts, a cor, a l’uníson, perquè serà junts que haurem de fer el mateix camí en aquesta Església de Mallorca preparant i organitzant tot el que l’Esperit ens demani portar a terme.

Com en el moment de l’ordenació sacerdotal, quan el bisbe estreny dins les seves les mans de l’ordenand, jo ara, fent-me present davant cadascú de vosaltres, us vull agafar les mans i estrènyer les vostres dins les me-ves que, pel fet que sou aquí, veig que estau ben dispo-sats a respondre com a comunitat i comprometent-hi la vida. Per això, us deman: voleu respondre amb mi a la pregunta de Jesús que ens diu a cadascú «m’estimes?». Us ho repetesa, voleu respondre amb mi a aquesta pre-gunta de Jesús? Si ho faig amb vosaltres, us ho dic de cor, em veig amb coratge de respondre afirmati-vament, sol em costaria molt i com ho fa Pere, encara que ho faci des de la feblesa d’una forma d’estimar que no arriba a l’alçada de la de Jesús. Us deman de forma amical i entranyable, que, moguts per la fe i l’amor, respongueu amb mi dins el vostre interior, fent uns moments de silenci, allà on Déu segueix parlant, pre-guntant, animant i proposant deures. Serà el deure d’estimar Jesús i d’estimar-nos els uns als altres, i fent-ho de la mateixa manera com Ell ens estima. La resposta ens implica a tots i m’implica a mi per-sonalment en la relació entre pastor i ramat. Ja ho hem fet en algunes ocasions, però crec que val la pena re-petir el que el papa Francesc diu al respecte, tot refor-

524

çant l’estreta comunió que sempre hi ha d’haver entre el bisbe i l’Església que se li encomana servir: «el bisbe sempre ha de fomentar la comunió missionera en la seva Església diocesana, seguint l’ideal de les primeres comu-nitats cristianes, on els creients tenien un sol cor i una sola ànima (cf. Ac 4,32). Per això, de vegades estarà al davant per indicar el camí i cuidar l’esperança del poble, altres vegades estarà simplement enmig de tots amb la seva proximitat senzilla i misericordiosa, i en ocasions haurà de caminar al darrere del poble per ajudar als res-sagats i, sobretot, perquè el ramat mateix té el seu olfacte per trobar nous camins» (EG 31).

En això estam, cercar i trobar nous camins, els que avui hem de recórrer a la nostra terra perquè Jesús i l’Evan-geli siguin coneguts, viscuts, celebrats i testimoniats per nosaltres, els cristians, sempre en bé de tot el poble, que tant ho necessita, encara que molts no ho esperin ni ho manifestin. El nostre servei pastoral va dirigit a tots i a totes sense exclusió de cap mena, i això ens ha de mantenir sempre en peu de feina. Per això, creis que hi pot haver comunió més consistent que la que prové de respondre junts a la pregunta de Je-sús «m’estimes?» i dir-li com Pere «Senyor, tu ho saps tot, tu ho saps que t’estim!»? Fora d’això, què hi ha en el cristianisme que ens obligui més? Sabem però, sobre-tot, que l’amor a Jesús, no es pot separar de l’amor als germans, de l’amor a l’altre, sigui qui sigui. Ho sabem des de sempre, dos manaments fosos en un de sol i que no és possible un sense l’altre. Seriem uns mentiders, diu sant Joan, si ho separéssim. Per això no volem viure de la mentida, de l’engany, ni dir una cosa davant per quedar bé i dir-ne una altra darrere, i seguir mantenint la façana de la hipocresia, cedint a la temp-

525

tació de la mundanitat espiritual o deixar-se infectar per la postveritat. La pregunta de Jesús ens provoca i espera la nostra complicitat positiva, perquè vol que amb la resposta afirmativa arribem a desfer aquest mur que tant fa patir la gent senzilla, aquells qui parlen el llenguatge del Regne i amb els quals Jesús se n’alegra i en dona gràcies al Pare, perquè són, com he dit, els qui l’entenen i el segueixen.

La resposta afirmativa a la pregunta de Jesús, mani-festant-li amor a ell i als altres, veig que només és pos-sible si tenim un cor senzill i net, ple de l’esperit de les benaventurances, amarat d’aquella humilitat que creu en la veritat, la de Déu i la de l’home, ple d’aquella vo-luntat d’entrega que entén que en la pregunta de Jesús hi ha molt més que una simple amistat o l’acord d’una bona entesa que no vol problemes i no passa d’aquí. La pregunta de Jesús –la pregunta per l’amor– con-té la radicalitat d’un amor oblatiu, conseqüència del servei «fins a donar la vida com a preu de rescat de molts», com diu Jesús d’Ell mateix, acceptant en Ell aquesta forma original d’estimar fins a l’extrem. Parlar de l’amor en general és perillós i ambigu, pot quedar en pura demagògia o frases per a les revistes del cor, però parlar de l’amor de Jesús, tal com ell el viu, ens obliga i ens compromet perquè no té edulcorants que el facin fingir o, el que seria pitjor, rebaixar o anul·lar.

D’altra part, Jesús sap bé que la resposta de Pere, com la nostra, no és del tot completa, ni correspon a l’amor incondicional i total que li demana. Sap que en-cara haurà de recórrer un camí que no s’imagina. Per això Jesús li diu que arribarà un dia en què donarà glòria a Déu perquè serà testimoni, és a dir, màrtir, perquè haurà aprés a estimar com Jesús. Avui hem

526

d’aprendre la lliçó revisant com és el nostre amor. No ens ha de fer gens de por fer aquest recorregut, que és el de la maduresa cristiana i que avui és tan absent, però al mateix temps tan urgent i necessari. Per això, en tot el que ens espera de deures per fer, no ens ha de preocupar tant el que farem (això és bo d’organitzar), sinó l’amor de donació amb què ho farem, que en això coneixeran que som deixebles de Jesús, si ens estimam els uns als altres tal com ell ens ha estimat.

Encara que en certs moments se’ns negui l’actuació pú-blica, se’ns relegui al silenci o ens afecti la indiferència, sabem que existim per evangelitzar i, això no ho po-dem fer si no sortim al carrer i si no deim una paraula clara i coratjosa en el cor de les de les comunitats par-roquials, de les famílies i les institucions ciutadanes, especialment les educatives i les que atenen les capes més pobres. No estam fets per callar, si ho féssim ani-ríem contra la nostra identitat marcada per l’encàrrec de Jesús que ens diu: «Anau i parlau!». Perquè ens encomana aquesta missió, fer-ho és dir-li a Jesús, com ho va fer Pere en el moment en el qual li encomanava la primera missió de l’Església : «Tu ho saps bé, tu saps que t’estim!». És l’amor el qui ens fa sortir i parlar, és l’amor el qui els fa valents, és l’amor el qui ens fa feliços. És l’amor que no passa mai!

527

Rg. S. núm. 592/17

SEBASTIÀ TALTAVULL I ANGLADAPER LA GRÀCIA DE DÉU I DE LA SANTA

SEU APOSTÒLICABISBE DE MALLORCA

Després de més d’un any d’administrador apostòlic en el qual he pogut conèixer de prop la realitat de la nostra Diòcesi i un cop haver pres possessió com a Bisbe de Mallorca, he decidit reorganitzat l’estructura del govern de la Diòcesi. A fi de fomentar millor l’activitat pastoral i ajudar-me en el govern de la Diòcesi, he decidit renovar i nomenar un nou Consell Episcopal, d’acord amb el càn. 473 §4 del CIC, que quedarà constituït de la mane-ra següent:

Mn. ANTONI VERA DÍAZ, Vicari General, amb la po-testat ordinària i vicària universal que li concedeix el dret, d’acord amb els càn. 475-481. Tindrà especial de-dicació als afers d’economia amb l’ajuda de l’Ecònom, a les delegacions de Pastoral Caritativa i Social, al Di-aconat Permanent i a les Vicaries Territorials, amb les quals s’encarregarà de coordinar i animar els arxipres-tats i les Unitats Pastorals, donar atenció espiritual i tenir cura de la formació dels preveres i diaques, amb especial atenció al clergat;

528

Mn. NADAL BERNAT SALAS, Vicari Episcopal per a les relacions institucionals i patrimoni històric i cul-tural, amb la potestat per a representar el Bisbe davant les administracions públiques; per a promoure i coordi-nar les accions per a la preservació i divulgació del pa-trimoni històric i cultural de l’Església de Mallorca, per un termini de 3 anys, d’acord amb el càn. 477§1;

Mn. MIQUEL GUAL TORTELLA, Vicari Episcopal per a l’educació i la formació, amb potestat per a repre-sentar el Bisbe en els centres diocesans; per a promoure i coordinar les accions pastorals en el camp de l’educa-ció de la fe en els nostres col·legis diocesans; així com per a representar el Bisbe en la relació amb els altres col·legis religiosos presents a la Diòcesi de Mallorca, per un termini de 3 anys, d’acord amb el càn. 477§1;

Mn. MARIÀ GASTALVER MARTÍN, Vicari Episcopal per al territori de Palma, arxiprestat de Ponent i ar-xiprestat de Miramar - Vall de Sóller, amb potestat per a representar el Bisbe en els territoris assignats, a ell li encoman la coordinació i animació dels arxipres-tats i les Unitats Pastorals, donar atenció espiritual i tenir cura de la formació dels preveres i diaques, amb especial atenció al clergat, per un termini de 3 anys, d’acord amb el càn. 477§1;

P. ANTONI CAÑELLAS BORRÀS, CO, Vicari Episcopal per a la Vida Consagrada i la Pietat Popular, amb la potestat per a representar el Bisbe davant els monestirs i fomentar la comunió amb les Congregacions religio-ses, per l’acompanyament a les confraries, la coordina-ció, juntament amb el delegat, de les Causes dels Sants,

529

tenir cura dels Santuaris i els llocs de culte i especial atenció a les peregrinacions que es duguin a terme des del Bisbat de Mallorca, per un termini de 3 anys, d’acord amb el càn. 477§1;

Mn. EUGENI RODRÍGUEZ ADROVER, Vicari Episco-pal per a l’atenció a les delegacions i als moviments, amb la potestat per a representar el Bisbe davant les delegacions diocesanes i els moviments laïcals presents a la Diòcesi de Mallorca, a ell li encoman la coordinació i animació de les Delegacions Diocesanes al servei de l’ac-ció pastoral i dels moviments eclesials per un termini de 3 anys, d’acord amb el càn. 477§1;

Mn. FRANCESC VICENS GOMILA, Vicari Episcopal per al territori de l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, Nord, Llevant, Migjorn i es Pla, amb potestat per a represen-tar el Bisbe en els territoris assignats, a ell li encoman la coordinació i animació dels arxiprestats i les Unitats Pastorals, donar atenció espiritual i tenir cura de la for-mació dels preveres i diaques, amb especial atenció al clergat, per un termini de 3 anys, d’acord amb el càn. 477§1;

Mn. JAUME A. ESTELA CORTÉS, Secretari del Con-sell Episcopal.

Tots ells continuen amb els càrrecs anteriors, excepte Mn. Marià Gastalver Martín que cessa del càrrec d’arxi-preste de Miramar – Vall de Sóller. Els membres del nou Consell Episcopal prendran pos-sessió dels seus càrrecs el dimecres dia 29 de novembre

530

de 2017, en un acte públic. Fins llavors, els fins ara Delegats Generals, continuaran amb les seves funcions i potestats.

Palma, 27 de novembre de 2017

+ Sebastià Taltavull i AngladaBisbe de Mallorca

Jaume A. Estela CortésCanceller-Secretari General

536

Rg. S. núm. 593/17

SEBASTIÀ TALTAVULL I ANGLADAPER LA GRÀCIA DE DÉU I DE LA SANTA

SEU APOSTÒLICABISBE DE MALLORCA

Després de més d’un any d’administrador apostòlic en el qual he pogut conèixer de prop la realitat de la nos-tra Diòcesi i un cop haver pres possessió com a Bisbe de Mallorca, el proppassat dissabte 25 de novembre, he decidit reorganitzat l’estructura del govern de la Diòcesi a fi de fomentar millor l’activitat pastoral i ajudar-me en el govern de la Diòcesi. Serà la que figura a l’organigra-ma representat a l’annex d’aquest mateix Decret.


+ Sebastià Taltavull i AngladaBisbe de Mallorca

Jaume A. Estela CortésCanceller- Secretari General

539

PRESENTACIÓ DEL NOU CONSELL EPISCOPAL 29 de novembre de 2017

Com diu la nota publicada dilluns de matí, el Consell episcopal és per ajudar el govem (servei) diari de la Diocesi i per a fomentar millor l’activitat pastoral. Per tant assumeix col·legialment la missió del bisbe de “pasturar” aquest Poble de Déu que peregrina a Mallor-ca. L’estil ens el marca Jesús a l’Evangeli quan presen-ta la figura del “pastor” i quan ell mateix es posa com a model de Bon pastor: “conèixer les ovelles, dur-les a bons pasturatges, cuidar les malaltes...”. Un pastor no fa feina pel sou, per una retribució econòmica o per un reconeixement social, sinó per la vocació de servei i amb unes caracteristiques molt especials. Les marca Jesús, “jo no he vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la vida...”. És l’ amor la mesura del nostre treball i de la nostra entrega. Si no és així, el nostre treball és estèril, infecund pastoraIment i, sobretot, donam un mal exem-ple. Ja ho va dir el profeta Ezequiel: “Ai d’aquells pas-tors que es pasturen ells mateixos i tenen abandonat el ramat!”. El nostre treball pastoral és “officium amoris”.

Heu vist que cada un deIs consellers té una missió específica, com escoltàvem dissabte a la segona lectura de la celebració, de la carta de sant Pau als cristians de Roma: “tots som membres d’un sol cos, en el qual Crist és el Cap”. Aquesta cohesió, aquesta unitat que crea els vincles de la nostra comunió és fonamental. 1 ho feim no per dir “que bé que esta aixi”, sinó -com diu Jesús- “perqué el món cregui” Un 17). La finalitat del nostre tre-ball no és l’Església, és el món, és la nostra societat, els nostres conciutadans siguin qui siguin, creients o no, o d’altres confessions i religions. No podem tancar ni les portes ni el cor a ningú. Som ciutadans de pas uni-

540

versal. D’aquí la crida a la unitat del nostre presbiteri, de les nostres comunitats parroquials i tot organisme eclesial. Aquesta missió especifica de cada un dels consellers, sempre en funció de la unitat, vol servir tota la realitat del nostre poble, ampla i diversa, rica en valors i plena d’Evangeli. Hem de viure el que deia Isaíes a la prime-ra lectura de dissabte: “no trenca la canya esquerdada ni apaga el ble que just esta encés”, Haurem de detec-tar alló que esta esquerdat i no ofegar allò que just viu ... Això vol dir molta presència (és la manifestació que creim realment que Crist s ‘ha encarnat). Aixó demana “esglésies obertes i persones presents en el lloc que ens correspon per acollir, servir i acompanyar tothom qui toca a la nostra porta i demana ser atès i escoltat”. 1, per l’altra, demana que siguem una “església en sortida”, la qual cosa vol dir “missioners”, és a dir, sortir dels nos-tres tancaments i comoditats i anar allá on és la gent a qui, de paraula i de fets, els hem d’anunciar l’Evangeli. Pens especialment en els joves, els ancians, els malalts i impedits, els qui són a la presó, i els més pobres, els exclosos. S’ha d’anar alla on són i no esperar que ven-guin, perqué molts d’ ells no podran venir fisicament. L’Església no és propietat d’uns quants, sinó casa de tots, presència de Crist en qualsevol lloc, allá on hi ha un cristià.

Cada una de les missions assignades té un camp espe-cífic, en què hi ha una part del Poble de Déu a treballar amb dedicació plena i actitud de servei, amb creativi-tat i, jo hi afegiria, una actitud pastoral que em sem-bla important aplicar-la a tot, que és la d’una pasto-ral preventiva, és a dir, avancar-se als esdeveniments, preveure els possibles resultats, posar les condicions

541

necessàries perqué allò es realitzi bé i arribi a bon port. Ben igual que hi ha una sanitat preventiva, una educa-ció preventiva... Que la realitat no ens agafi desprevin-guts... És allò d’aquelles deu al·lotes que conta Jesús a la paràbola, cinc van ser previsores esperant el nuvi, pero n hi va haver altres cinc que no estaven preparades ni havien previst res! En el treball pastoral no podem badar ni viure a la babol·là.

Un doble aspecte. 1. Voldria que totes aquestes missions assignades

tinguessin un comú denominador: que per totes passàs l’eix transversal de l’evangelització. Que tot fes olor d’Evangeli. No hi ha una Vica-ria només dedicada a això o un grup especialit-zat. Tots “som comunitat missionera, perqué la intimitat de l‘Església amb Jesús és una intimi-tat itinerant, una comunió que essencialment és configurada com a comunió missionera” (EG 23). Pensem, com diu el papa Francesc, que “la joia de l’Evangeli és per a tot el poble, no pot excloure ningú” (EG 23). Per tant, tot el que feim, deim i som ha d’anar impregnat d’aquest esperit evan-gelitzador, d’aquesta passió per anunciar Jesús i l‘Evangeli. d’aquest ardor apostòlic que tots hem de viure i compartir coresponsablement. L’altre dia, dissabte, a Jesús tots li vam dir sí, jo el primer, quan a cadascú ens feia la pregunta “m’estimes”?

2. Un aspecte clau en tot aquest treball és la co-municació. Aquesta és l’altre eix transversal de totes les Vicaries i organismes de la Diò-cesi. Vol ser una col·laboració directa amb tots e/s mitjans de comunicació i una tasca especi-fica d’un gabinet o oficina de premsa amb què

542

haurá de comptar el Bisbat i posar-se a la vostra disposició. Ho deia l’altre dia a l’homilia d’inici del meu ministeri pastoral i aquesta setmana he agraït la feina feta i la que feis a tots els mitjans. Ajudau-nos a una informació transparent, que estimi la veritat i 1’objectivitat responsable, sem-pre pensant amb el bé que això fa a una societat que també necessita ser educada en la forma de pensar, de dir, de parlar, de ser positivament crí-tics, en la tasca de ser bons comunicadors. Déu ens ha donar el llenguatge perqué ens ajudem, no per fer-nos mal els uns als altres. És la missió d’enderrocar murs i construir ponts.

Faig una crida a anar a l’essencial de l’Evangeli, tor-nar a la font i recuperar la seva frescor original (cf. EG 1.1).

El papa Francesc ens ho diu molt clar: “Cada vega-da que intentam anar a la font i recuperar la frescor de l’Evangeli. broten nous camins, mètodes creatius, altres formes d’expressio, signes més eloqüents, paraules car-regades de renovat significat per al món actual. En reali-tat, tota autèntica acció evangelitzadora és sempre nova” (EG 11).

Per això dirà que “no podem quedar-nos tranquils en es-pera passiva en els nostre temples i que fa falta passar d‘una pastoral de mera conservació a una pastoral deci-didament missionera” (EG 15).

I, conseqüentment, això demana que siguem una “Es-glésia en sortida” que viu “un desig inesgotable de brin-dar misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva forca difusiva” (EG 24).

543

I també, quan amb aquest to entranyable de Pastor de tota l’Església ens diu: “Espero que totes les comunitats procurin posar els mitjans necessaris per avancar en el camí d’una conversió pastoral i missionera, que no pot deixar les coses com estan. Ja no ens serveix ser una simple administració. Constituïm-nos en totes les regions de la terra en un estat permanent de missió” (EG 25). 1 l’illa de Mallorca ho és!

I el seu somni: “Somio una opció missionera capaç; de transformar-ho tot, per tal que els costums, els estils, els horaris, el llenguatge i tota estructura eclesial es conver-teixi en una via adequada per a l’evangelització del món actual rnés que per a l’autopreservació. La reforma de les estructures que exigeix la conversió pastoral només pot entendrés en aquest sentit: procurar que totes elles es tornin missioneres, que la pastoral ordinària en totes les instàncies sigui més expansiva i oberta, que col·loqui els agents pastorals (aquí hi entram tots!) en constant acti-tud de sortida i afavoreixi així la resposta positiva de tots aquells a qui Jesús convoca a la seva amistat” (EG 27).

Aquest és el terme va on volem caminar decidits, com ho va fer Jesús i com ho fa ver Maria, la seva Mare, quan va partir decididament a ajudar a qui en aqueUs moments més la necessitava. Que sigui aquest el nostre camí a emprendre i la nostra decisió en fer-lo.

+ Sebastiá Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca

544


Dia 3. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic confirma l’elecció del M.I.Mn. Teodor Suau Puig, feta per l’Il·lus-tríssim Capítol de la Santa Església Catedral Basílica en sessió capitular del 7 d’octubre proppassat i d’acord amb l’article 6.4 dels seus estatuts vigents, com a de-gà-president del mateix Capítol, per quatre anys.

Dia 3. El Sr. Bisbe Administrador Apostòlic confirma l’elecció del M.I.Mn. Francesc Ramis Darder, feta per l’Il·lustríssim Capítol de la Santa Església Catedral Ba-sílica en sessió capitular del 7 d’octubre proppassat i d’acord amb l’article 6.4 dels seus estatuts vigents, com a vicepresident del mateix Capítol, per quatre anys.

Cessament

Dia 27. El Sr. Bisbe cessa Mn. José Luis Romero Gon-zález, diaca permanent, com a diaca al servei de les parròquies de la Puríssima Concepció, de sa Vileta, i de Sant Roc, de Son Roca, ambdues a l’arxiprestat de Pal-ma 3, continuant com a diaca al servei de la parròquia de Sant Bartomeu, de Son Rapinya, també a l’arxipres-tat de Palma 3, amb totes les facultats que li atorga el Dret de l’Església, i amb delegació general per assistir als matrimonis dins la parròquia esmentada, d’acord amb el cànon 1111§1, i continuant amb els altres càr-recs pastorals.


545

Delegació de Pastoral Caritativa i SocialdeleGacionS dioceSaneS

DELEGACIÓ DE PASTORAL CARITATIVA I SOCIAL

1 de gener 6 de gener

Cap d’Any Epifania del Senyor

Dilluns Dissabte

1 de març Dia de les Illes Balears Dijous

29 de març Dijous Sant Dijous

30 de març Divendres Sant Divendres

2 d’abril Dilluns de Pasqua Dilluns

1 de maig Festa del Treball Dimarts

15 d’agost Assumpció de Maria Dimecres

12 d’octubre Festa Nacional Divendres

1 de novembre Tots Sants Dijous

6 de desembre Dia de la Constitució Dijous

8 de desembre Immaculada Concepció Dissabte

25 de desembre Dia de Nadal Dimarts

De les tretze festes indicades en l’apart anterior, el dia 6 de gener serà de caràcter recuperable. Les altre dotze seran de caràcter retribuït i no recuperable Resolució del conseller de Treball, Comerç i Indústria de 10 d’coubre de 2017 per la qual es fa públic el calendari laboral general i local per a l’any 2018 en l’àmbit de les Illes Balears (BOIB núm. 126 de 14-10-2017)

20 de gener Sant Sebastià Dissabte

26 de desembre Segona festa de Nadal Dimecres

546


“NO AMEMOS DE PALABRA SINO CON OBRAS” –

JORNADA MUNDIAL DE LOS POBRES(ZENIT – 14 Nov. 2017). Mensaje del Papa Francisco

para la I Jornada Mundial de losPobres, que se celebrará el próximo 19 de noviembre

de 2017, Domingo XXXIII delTiempo Ordinario

No amemos de palabra sino con obras1. «Hijos míos, no amemos de palabra y de boca, sino de verdad y con obras» (1 Jn 3,18). Estas palabras del após-tol Juan expresan un imperativo que ningún cristiano puede ignorar. La seriedad con la que el «discípulo ama-do» ha transmitido hasta nuestros días el mandamiento de Jesús se hace más intensa debido al contraste que percibe entre las palabras vacías presentes a menudo en nuestros labios y los hechos concretos con los que tenemos que enfrentarnos. El amor no admite excusas: el que quiere amar como Jesús amó, ha de hacer suyo su ejemplo; especialmente cuando se trata de amar a los pobres. Por otro lado, el modo de amar del Hijo de Dios lo conocemos bien, y Juan lo recuerda con clari-dad. Se basa en dos pilares: Dios nos amó primero (cf. 1 Jn 4,10.19); y nos amó dando todo, incluso su propia vida (cf. 1 Jn 3,16).

Un amor así no puede quedar sin respuesta. Aunque se dio de manera unilateral, es decir, sin pedir nada a cam-bio, sin embargo inflama de tal manera el corazón que

547

cualquier persona se siente impulsada a corresponder, a pesar de sus limitaciones y pecados. Y esto es posible en la medida en que acogemos en nuestro corazón la gracia de Dios, su caridad misericordiosa, de tal manera que mueva nuestra voluntad e incluso nuestros afectos a amar a Dios mismo y al prójimo. Así, la misericordia que, por así decirlo, brota del corazón de la Trinidad puede llegar a mover nuestras vidas y generar compa-sión y obras de misericordia en favor de nuestros her-manos y hermanas que se encuentran necesitados.

2. «Si el afligido invoca al Señor, él lo escucha» (Sal 34,7). La Iglesia desde siempre ha comprendido la importan-cia de esa invocación. Está muy atestiguada ya desde las primeras páginas de los Hechos de los Apóstoles, donde Pedro pide que se elijan a siete hombres «llenos de espíritu y de sabiduría» (6,3) para que se encarguen de la asistencia a los pobres. Este es sin duda uno de los primeros signos con los que la comunidad cristiana se presentó en la escena del mundo: el servicio a los más pobres. Esto fue posible porque comprendió que la vida de los discípulos de Jesús se tenía que manifestar en una fraternidad y solidaridad que correspondiese a la enseñanza principal del Maestro, que proclamó a los pobres como bienaventurados y herederos del Reino de los cielos (cf. Mt 5,3).

«Vendían posesiones y bienes y los repartían entre to-dos, según la necesidad de cada uno» (Hch 2,45). Estas palabras muestran claramente la profunda preocupa-ción de los primeros cristianos. El evangelista Lucas, el autor sagrado que más espacio ha dedicado a la mise-ricordia, describe sin retórica la comunión de bienes en la primera comunidad. Con ello desea dirigirse a los cre-yentes de cualquier generación, y por lo tanto también

548

a nosotros, para sostenernos en el testimonio y animar-nos a actuar en favor de los más necesitados. El apóstol Santiago manifiesta esta misma enseñanza en su carta con igual convicción, utilizando palabras fuertes e in-cisivas: «Queridos hermanos, escuchad: ¿Acaso no ha elegido Dios a los pobres del mundo para hacerlos ricos en la fe y herederos del reino, que prometió a los que le aman? Vosotros, en cambio, habéis afrentado al pobre. Y sin embargo, ¿no son los ricos los que os tratan con despotismo y los que os arrastran a los tribunales? […] ¿De qué le sirve a uno, hermanos míos, decir que tiene fe, si no tiene obras? ¿Es que esa fe lo podrá salvar? Su-pongamos que un hermano o una hermana andan sin ropa y faltos del alimento diario, y que uno de vosotros les dice: “Dios os ampare; abrigaos y llenaos el estóma-go”, y no les dais lo necesario para el cuerpo; ¿de qué sirve? Esto pasa con la fe: si no tiene obras, por sí sola está muerta» (2,5-6.14-17).

3. Ha habido ocasiones, sin embargo, en que los cristia-nos no han escuchado completamente este llamamien-to, dejándose contaminar por la mentalidad mundana.Pero el Espíritu Santo no ha dejado de exhortarlos a fijar la mirada en lo esencial. Ha suscitado, en efecto, hombres y mujeres que de muchas maneras han dado su vida en servicio de los pobres. Cuántas páginas de la historia, en estos dos mil años, han sido escritas por cristianos que con toda sencillez y humildad, y con el generoso ingenio de la caridad, han servido a sus her-manos más pobres.

Entre ellos destaca el ejemplo de Francisco de Asís, al que han seguido muchos santos a lo largo de los siglos. Él no se conformó con abrazar y dar limosna a los lepro-sos, sino que decidió ir a Gubbio para estar con ellos.

549

Él mismo vio en ese encuentro el punto de inflexión de su conversión: «Cuando vivía en el pecado me parecía algo muy amargo ver a los leprosos, y el mismo Señor me condujo entre ellos, y los traté con misericordia. Y alejándome de ellos, lo que me parecía amargo se me convirtió en dulzura del alma y del cuerpo» (Test 1-3; FF 110). Este testimonio muestra el poder transformador de la caridad y el estilo de vida de los cristianos.

No pensemos sólo en los pobres como los destinatarios de una buena obra de voluntariado para hacer una vez a la semana, y menos aún de gestos improvisados de bue-na voluntad para tranquilizar la conciencia. Estas expe-riencias, aunque son válidas y útiles para sensibilizar-nos acerca de las necesidades de muchos hermanos y de las injusticias que a menudo las provocan, deberían introducirnos a un verdadero encuentro con los pobres y dar lugar a un compartir que se convierta en un estilo de vida. En efecto, la oración, el camino del discipulado y la conversión encuentran en la caridad, que se transforma en compartir, la prueba de su autenticidad evangélica. Y esta forma de vida produce alegría y serenidad espi-ritual, porque se toca con la mano la carne de Cristo. Si realmente queremos encontrar a Cristo, es necesario que toquemos su cuerpo en el cuerpo llagado de los po-bres, como confirmación de la comunión sacramental recibida en la Eucaristía. El Cuerpo de Cristo, partido en la sagrada liturgia, se deja encontrar por la caridad compartida en los rostros y en las personas de los her-manos y hermanas más débiles. Son siempre actuales las palabras del santo Obispo Crisóstomo:

«Si queréis honrar el cuerpo de Cristo, no lo despreciéis cuando está desnudo; no honréis al Cristo eucarístico con ornamentos de seda, mientras que fuera del templo

550

descuidáis a ese otro Cristo que sufre por frío y desnu-dez» (Hom. in Matthaeum, 50,3: PG 58).

Estamos llamados, por lo tanto, a tender la mano a los pobres, a encontrarlos, a mirarlos a los ojos, a abrazar-los, para hacerles sentir el calor del amor que rompe el círculo de soledad. Su mano extendida hacia nosotros es también una llamada a salir de nuestras certezas y comodidades, y a reconocer el valor que tiene la pobreza en sí misma.

4. No olvidemos que para los discípulos de Cristo, la po-breza es ante todo vocación para seguir a Jesús pobre. Es un caminar detrás de él y con él, un camino que lleva a la felicidad del reino de los cielos (cf. Mt 5,3; Lc 6,20). La pobreza significa un corazón humilde que sabe acep-tar la propia condición de criatura limitada y pecadora para superar la tentación de omnipotencia, que nos en-gaña haciendo que nos creamos inmortales. La pobreza es una actitud del corazón que nos impide considerar el dinero, la carrera, el lujo como objetivo de vida y con-dición para la felicidad. Es la pobreza, más bien, la que crea las condiciones para que nos hagamos cargo libre-mente de nuestras responsabilidades personales y so-ciales, a pesar de nuestras limitaciones, confiando en la cercanía de Dios y sostenidos por su gracia. La pobreza, así entendida, es la medida que permite valorar el uso adecuado de los bienes materiales, y también vivir los vínculos y los afectos de modo generoso y desprendido (cf. Catecismo de la Iglesia Católica, nn. 25-45).

Sigamos, pues, el ejemplo de san Francisco, testigo de la auténtica pobreza. Él, precisamente porque mantuvo los ojos fijos en Cristo, fue capaz de reconocerlo y ser-virlo en los pobres. Si deseamos ofrecer nuestra apor-

551

tación efectiva al cambio de la historia, generando un desarrollo real, es necesario que escuchemos el grito de los pobres y nos comprometamos a sacarlos de su situa-ción de marginación. Al mismo tiempo, a los pobres que viven en nuestras ciudades y en nuestras comunidades les recuerdo que no pierdan el sentido de la pobreza evangélica que llevan impresa en su vida.

5. Conocemos la gran dificultad que surge en el mun-do contemporáneo para identificar de forma clara la po-breza. Sin embargo, nos desafía todos los días con sus muchas caras marcadas por el dolor, la marginación, la opresión, la violencia, la tortura y el encarcelamiento, la guerra, la privación de la libertad y de la dignidad, por la ignorancia y el analfabetismo, por la emergencia sanita-ria y la falta de trabajo, el tráfico de personas y la escla-vitud, el exilio y la miseria, y por la migración forzada. La pobreza tiene el rostro de mujeres, hombres y niños explotados por viles intereses, pisoteados por la lógica perversa del poder y el dinero. Qué lista inacabable y cruel nos resulta cuando consideramos la pobreza como fruto de la injusticia social, la miseria moral, la codicia de unos pocos y la indiferencia generalizada.

Hoy en día, desafortunadamente, mientras emerge cada vez más la riqueza descarada que se acumula en las ma-nos de unos pocos privilegiados, con frecuencia acom-pañada de la ilegalidad y la explotación ofensiva de la dignidad humana, escandaliza la propagación de la po-breza en grandes sectores de la sociedad entera. Ante este escenario, no se puede permanecer inactivos, ni tampoco resignados. A la pobreza que inhibe el espíritu de iniciativa de muchos jóvenes, impidiéndoles encon-trar un trabajo; a la pobreza que adormece el sentido de responsabilidad e induce a preferir la delegación y la

552

búsqueda de favoritismos; a la pobreza que envenena las fuentes de la participación y reduce los espacios de la profesionalidad, humillando de este modo el mérito de quien trabaja y produce; a todo esto se debe respon-der con una nueva visión de la vida y de la sociedad.

Todos estos pobres —como solía decir el beato Pablo VI— pertenecen a la Iglesia por «derecho evangélico» (Discurso en la apertura de la segunda sesión del Conci-lio Ecuménico Vaticano II, 29 septiembre 1963) y obligan a la opción fundamental por ellos.

Benditas las manos que se abren para acoger a los po-bres y ayudarlos: son manos que traen esperanza. Ben-ditas las manos que vencen las barreras de la cultura, la religión y la nacionalidad derramando el aceite del consuelo en las llagas de la humanidad.

Benditas las manos que se abren sin pedir nada a cam-bio, sin «peros» ni «condiciones»: son manos que hacen descender sobre los hermanos la bendición de Dios.

6. Al final del Jubileo de la Misericordia quise ofrecer a la Iglesia la Jornada Mundial de los Pobres, para que en todo el mundo las comunidades cristianas se convier-tan cada vez más y mejor en signo concreto del amor de Cristo por los últimos y los más necesitados. Quisiera que, a las demás Jornadas mundiales establecidas por mis predecesores, que son ya una tradición en la vida de nuestras comunidades, se añada esta, que aporta un elemento delicadamente evangélico y que completa a todas en su conjunto, es decir, la predilección de Jesús por los pobres.Invito a toda la Iglesia y a los hombres y mujeres de buena voluntad a mantener, en esta jornada, la mirada

553

fija en quienes tienden sus manos clamando ayuda y pidiendo nuestra solidaridad. Son nuestros hermanos y hermanas, creados y amados por el Padre celestial. Esta Jornada tiene como objetivo, en primer lugar, estimular a los creyentes para que reaccionen ante la cultura del descarte y del derroche, haciendo suya la cultura del encuentro. Al mismo tiempo, la invitación está dirigida a todos, independientemente de su confesión religiosa, para que se dispongan a compartir con los pobres a tra-vés de cualquier acción de solidaridad, como signo con-creto de fraternidad. Dios creó el cielo y la tierra para todos; son los hombres, por desgracia, quienes han le-vantado fronteras, muros y vallas, traicionando el don original destinado a la humanidad sin exclusión alguna.

7. Es mi deseo que las comunidades cristianas, en la semana anterior a la Jornada Mundial de los Pobres, que este año será el 19 de noviembre, Domingo XXXIII del Tiempo Ordinario, se comprometan a organizar diversos momentos de encuentro y de amistad, de solidaridad y de ayuda concreta. Podrán invitar a los pobres y a los voluntarios a participar juntos en la Eucaristía de ese domingo, de tal modo que se manifieste con más auten-ticidad la celebración de la Solemnidad de Cristo Rey deluniverso, el domingo siguiente. De hecho, la realeza de Cristo emerge con todo su significado más genuino en el Gólgota, cuando el Inocente clavado en la cruz, pobre, desnudo y privado de todo, encarna y revela la pleni-tud del amor de Dios. Su completo abandono al Padre expresa su pobreza total, a la vez que hace evidente el poder de este Amor, que lo resucita a nueva vida el día de Pascua.En ese domingo, si en nuestro vecindario viven pobres que solicitan protección y ayuda, acerquémonos a ellos:

554

será el momento propicio para encontrar al Dios que buscamos.

De acuerdo con la enseñanza de la Escritura (cf. Gn 18, 3-5; Hb 13,2), sentémoslos a nuestra mesa como invi-tados de honor; podrán ser maestros que nos ayuden a vivir la fe de manera más coherente. Con su confianza y disposición a dejarse ayudar, nos muestran de modo sobrio, y con frecuencia alegre, lo importante que es vi-vir con lo esencial y abandonarse a la providencia del Padre.

8. El fundamento de las diversas iniciativas concretas que se llevarán a cabo durante esta Jornada será siem-pre la oración. No hay que olvidar que el Padre nuestro es la oración de los pobres. La petición del pan expresa la confianza en Dios sobre las necesidades básicas de nuestra vida. Todo lo que Jesús nos enseñó con esta oración manifiesta y recoge el grito de quien sufre a cau-sa de la precariedad de la existencia y de la falta de lo necesario. A los discípulos que pedían a Jesús que les enseñara a orar, él les respondió con las palabras de los pobres que recurren al único Padre en el que todos se reconocen como hermanos. El Padre nuestro es una ora-ción que se dice en plural: el pan que se pide es «nues-tro», y esto implica comunión, preocupación y respon-sabilidad común. En esta oración todos reconocemos la necesidad de superar cualquier forma de egoísmo para entrar en la alegría de la mutua aceptación.

9. Pido a los hermanos obispos, a los sacerdotes, a los diáconos —que tienen por vocación la misión de ayudar a los pobres—, a las personas consagradas, a las asocia-ciones, a los movimientos y al amplio mundo del volun-tariado que se comprometan para que con esta Jornada

555

Mundial de los Pobres se establezca una tradición que sea una contribución concreta a la evangelización en el mundo contemporáneo.

Que esta nueva Jornada Mundial se convierta para nuestra conciencia creyente en un fuerte llamamiento, de modo que estemos cada vez más convencidos de que compartir con los pobres nos permite entender el Evan-gelio en su verdad más profunda. Los pobres no son un problema, sino un recurso al cual acudir para acoger y vivir la esencia del Evangelio.

Vaticano, 13 de junio de 2017Memoria de san Antonio de Padua

556

MENSAJE DEL PAPA FRANCISCOAL VENERADO HERMANOMONS. VINCENZO PAGLIA

PRESIDENTE DE LA ACADEMIA PONTIFICIA PARA LA VIDA

Le envío mi cordial saludo así como a todos los partici-pantes en el Encuentro Regional Europeo de la Asocia-ción Médica Mundial sobre los temas del llamado “final de la vida”, organizado en el Vaticano junto con la Aca-demia para la Vida.

Vuestro encuentro se centrará sobre los interrogantes que se refieren al final de la vida terrenal. Son interro-gantes que siempre han interpelado a la humanidad, pero que hoy asumen nuevas formas debido a la evo-lución del conocimiento y de las herramientas técnicas puestas a disposición por el ingenio humano. De hecho, la medicina ha desarrollado una capacidad terapéutica creciente, que ha permitido superar muchas enferme-dades, mejorar la salud y prolongar el tiempo de vida. Por lo tanto, ha desempeñado un papel muy positivo. Por otro lado, hoy también es posible prolongar la vida en condiciones que en el pasado uno ni siquiera podía imaginar. Las intervenciones sobre el cuerpo humano son cada vez más eficaces, pero no siempre son decisi-vas: pueden mantener funciones biológicas que se han vuelto insuficientes, o incluso reemplazarlas, pero esto no equivale a promover la salud. Se requiere, pues, unsuplemento de sabiduría, porque hoy en día es más in-sidiosa la tentación de insistir en tratamientos que pro-ducen efectos poderosos en el cuerpo, pero a veces no ayudan al bien integral de la persona.

El Papa Pío XII, en un discurso memorable dirigido hace

557

60 años a los anestesistas y especialistas en reanima-ción, afirmó que no es obligatorio utilizar siempre todos los recursos potencialmente disponibles y que, en casos bien determinados, es lícito abstenerse . (cf. Acta Apos-tolica Sedis XLIX [1957], 1027 – 1033). Por tanto, es mo-ralmente lícito renunciar a la aplicación de los medios terapéuticos, o suspenderlos, cuando su uso no corres-ponde a ese criterio de ética y humanidad que se de-nominará en lo sucesivo “proporcionalidad de la cura” (Cf. Congregación para la Doctrina de la Fe, Declaración sobre la eutanasia, 5 de mayo de 1980, IV: Acta Apostoli-cae Sedis LXXII [1980], 542-552). El aspecto peculiar de este criterio es que toma en consideración “el resultado que puede esperarse, dadas las condiciones del enfermo y de sus fuerzas físicas y morales” (ibid.). Luego, permite llegar a una decisión que se califica moralmente como renuncia al “ensañamiento terapéutico”.

Es una decisión que asume de manera responsable el límite mortal de la condición humana, en el momento en que se da cuenta de que no se puede contrarrestar. “Conesto no se pretende provocar la muerte; se acepta no po-der impedirla”, como especifica el Catecismo de la Igle-sia Católica (n.° 2278). Esta diferencia de perspectiva restituye humanidad al acompañamiento del morir sin abrir justificaciones a la supresión de la vida. Notamos, de hecho, que no activar o suspender el uso de mediosdesproporcionados, equivale a evitar el ensañamien-to terapéutico, es decir, a llevar a cabo una acción que tiene un significado ético completamente distinto de la eutanasia, que sigue siendo siempre ilícita, ya que se propone interrumpir la vida dando la muerte.

Ciertamente, cuando nos sumergimos en la concreción de las coyunturas dramáticas y en la práctica clínica,

558

los factores que entran en juego a menudo son difíciles de evaluar.

Para determinar si una intervención médica clínica-mente apropiada sea efectivamente proporcionada, no es suficiente aplicar mecánicamente una regla general. Es necesario un cuidadoso discernimiento, que consi-dere el objeto moral, las circunstancias y las intencio-nes de los sujetos involucrados. La dimensión personal y relacional de la vida –y de la muerte misma, que sigue siendo un momento extremo de la vida – debe dar, en el cuidado y el acompañamiento del enfermo, un espa-cio adecuada a la dignidad humana. En este camino, la persona enferma tiene el papel principal. Lo dice clara-mente el Catecismo de la Iglesia Católica: “Las decisio-nes deben ser tomadas por el paciente, si para ello tiene competencia y capacidad” (ibíd.). Es él, en primer lugar,quien tiene el derecho, obviamente en diálogo con los médicos, de evaluar los tratamientos que le ofrecen y de juzgar su proporcionalidad efectiva en la situación concreta, y de renunciar necesariamente si dicha pro-porcionalidad faltase. No es una evaluación fácil en la actividad médica actual, donde la relación terapéutica sefragmenta cada vez más y el acto médico debe asumir múltiples mediaciones, requeridas por el contexto tec-nológico y organizativo.

También cabe señalar que estos procesos de evaluación están sujetos al condicionamiento de la creciente bre-cha de oportunidades, favorecida por la acción combi-nada de la potencia técnicocientífica y de los intereses económicos. Los tratamientos progresivamente más so-fisticados y costosos son asequibles a grupos de perso-nas y poblaciones cada vez más restringidos y privilegia-dos, lo que plantea serias dudas sobre la sostenibilidad

559

de los servicios sanitarios. Una tendencia, por decirlo así, sistémica, al aumento de la desigualdad terapéuti-ca es bien visible a nivel mundial, especialmente si se comparan los diferentes continentes. Pero también está presente en los países más ricos, donde es probable que el acceso a las curas obedezca más a la disponibilidad económica de las personas que a las necesidades efecti-vas de las mismas.

En la complejidad determinada por la incidencia de es-tos factores en la práctica clínica, pero también en la cultura de la medicina en general, es necesario poner absolutamente en evidencia el mandamiento supremo de la proximidad responsable como aparece claramente en la página evangélica del Samaritano (cf. Lucas 10:25 -37). Se podría decir que el imperativo categórico es no abandonar nunca a la persona enferma. La angustia de la condición que nos lleva al umbral del límite huma-no supremo y las decisiones difíciles que tenemos que tomar nos exponen a la tentación de abandonar la re-lación. Pero este es el lugar donde se nos pide amor y cercanía, más que cualquier otra cosa, reconociendo el límite que a todos nos acomuna y allí, precisamente, haciéndonos solidarios. ¡Que cada uno dé amor de la manera que le corresponde: como padre o madre, hijo o hija, hermano o hermana, médico o enfermero! ¡Pero que lo den! Y si sabemos que no siempre se puede ga-rantizar la curación de la enfermedad, a la persona que vive debemos y podemos cuidarla siempre: sin acortar su vida nosotros mismos, pero también sin ensañarnos inútilmente contra su muerte. En esta línea se mueve la medicina paliativa, que reviste también una gran im-portancia en ámbito cultural, esforzándose por comba-tir todo lo que hace la muerte más angustiosa y llena de sufrimiento, es decir, el dolor y la soledad.

560

En las sociedades democráticas, los temas delicados como estos deben tratarse con moderación: de una ma-nera seria y reflexiva, y estando dispuestos a encontrarsoluciones, incluso normativas, lo más compartidas po-sible. Por un lado, debemos tener en cuenta la diversi-dad de las concepciones del mundo, de las convicciones éticas y de las afiliaciones religiosas, en un clima de escucha y aceptación mutuas. Por otro lado, el Estado no puede dejar de proteger a todos los sujetos involucra-dos, defendiendo la igualdad fundamental por la cual el derecho reconoce a cada uno como ser humano que con-vive con otros en la sociedad. Hay que prestar una aten-ción especial a los más débiles, que no pueden defender por sí mismos sus intereses. Si merma este núcleo de valores que son esenciales para la convivencia, merma también la posibilidad de comprendernos basándonos en el reconocimiento del otro que es el presupuesto de cada diálogo y de la misma vida asociativa. También la legislación en ámbito médico y sanitario requiere esta visión amplia y un enfoque integral de lo que más pro-mueve el bien común en las situaciones concretas.

Con la esperanza de que estas reflexiones puedan ser de ayuda, os deseo de todo corazón que vuestra reunión tenga lugar en un clima sereno y constructivo; que po-dáis identificar las formas más adecuadas para abordar estos asuntos delicados, en vista del bien de todos los que encontráis y con los que colaboráis en vuestra exi-gente profesión.

El Señor os bendiga y Nuestra Señora os proteja.Del Vaticano, 7 de noviembre de 2017

Zenit

561

MENSAJE DEL PAPA FRANCISCO A LA ASAMBLEA INTERNACIONAL DE LA UNIÓN

APOSTÓLICA DEL CLEROROMA, 16 DE NOVIEMBRE DE 2017

¡Queridos sacerdotes, queridos hermanos y hermanas!“¡Oh, qué bueno, qué dulce habitar los hermanos todos juntos” (Sal 133, 1). Estos versículos del salmo van muy bien después de las palabras de Mons. Magrin, presi-dente apasionado de la Confederación Internacional de la Unión Apostólica del Clero. Es verdaderamente un placer conocer y sentir la fraternidad que nace entre no-sotros, llamados a servir al Evangelio según el ejemplo de Cristo, el Buen Pastor. Mi saludo cordial a cada uno de vosotros, haciéndolo extensivo a los representantes de la Unión Apostólica de los Laicos.

En esta asamblea estáis reflexionando sobre el ministe-rio ordenado “en, para y con la comunidad diocesana”. En continuidad con los encuentros anteriores, tenéis la intención de enfocar el papel de los pastores en la Iglesia particular; y en esta relectura la clave hermenéutica es la espiritualidad diocesana que es espiritualidad de co-munión a la manera de la comunión trinitaria. Mons. Ma-grin ha subrayado esa palabra, “diocesanidad”: es una palabra clave. Efectivamente, el misterio de la comunión trinitaria es el alto modelo de referencia de la comunión eclesial. San Juan Pablo II, en la carta apostólica Novo millennio ineunte, ha recordado que “el gran desafío que tenemos ante nosotros en el milenio que comienza” es el siguiente: “Hacer de la Iglesia la casa y la escuela de la comunión” (n 43). Esto implica, antes que nada, “promo-ver una espiritualidad de la comunión“, que se convierte en un “principio educativo en todos los lugares donde se forma el hombre y el cristiano,” (ibíd.). Y hoy necesita-

562

mos tanta comunión, en la Iglesia y en el mundo.

Nos convertimos en expertos de espiritualidad de comu-nión ante todo a través de la conversión a Cristo, de la apertura dócil a la acción de su Espíritu y de la acogida de los hermanos. Como todos sabemos, la fecundidad del apostolado depende no solo de la actividad y de los esfuerzos organizativos, aunque sean necesarios, sino en primer lugar de la acción divina. Hoy, como en el pa-sado, los santos son los evangelizadores más eficaces, y todos los bautizados están llamados a aspirar a la me-dida más grande de la vida cristiana, es decir, a la san-tidad. Con mayor motivo, esto concierne a los ministrosordenados. Pienso en la mundanidad, en la tentación de la mundanidad espiritual, muchas veces oculta en la rigidez: una llama a la otra, son “hermanastras”, una llama a la otra. El Día Mundial de Oración por la Santi-ficación del Clero, que se celebra cada año en la fiesta del Sagrado Corazón de Jesús, es una ocasión propicia para implorar del Señor el don de ministros fervorosos y santos para su Iglesia. Para alcanzar este ideal de santi-dad, cada ministro ordenado debe seguir el ejemplo del Buen Pastor que da la vida por sus ovejas. ¿Y dónde ir a buscar esta caridad pastoral, si no en el corazón de Cris-to? En él, el Padre celestial nos ha colmado de infinitos tesoros de misericordia, ternura y amor: aquí siempre podemos encontrar la energía espiritual indispensable para irradiar en el mundo su amor y su alegría. Y a Cristo también nos guía todos los días la relación filial con nuestra Madre, María Santísima, especialmente en la contemplación de los misterios del Rosario.

Estrechamente unido con el camino de la espiritualidad está el compromiso en la acción pastoral al servicio del pueblo de Dios, hoy visible en la realidad de la Iglesia

563

local. Los pastores están llamados a ser “servidores fie-les y sabios” que imitan al Señor, se ciñen el cíngulo del servicio y se inclinan sobre las vivencias de sus comu-nidades, para comprender la historia y vivir las alegrías y las tristezas, las expectativas y las esperanzas del re-baño que les ha sido confiado. El Concilio Vaticano II ha enseñado la manera en que los ministros ordenados alcanzan la santidad “ejerciendo sincera e infatigable-mente en el Espíritu de Cristo su triple función.”; “De hecho, se ordenan a la perfección de la vida por las mis-mas acciones sagradas que realizan cada día, como portodo su ministerio” (Decreto Presbyterorum Ordinis, 12).Con razón subrayáis que los ministros ordenados ad-quieren un estilo pastoral adecuado también cultivando las mutuas relaciones fraternas y participando en el ca-mino pastoral de su Iglesia diocesana, en sus citas, en sus proyectos e iniciativas que traducen operativamente las líneas programáticas. Una Iglesia particular tiene un rostro, ritmos y decisiones concretas; hay que servirla con dedicación día tras día diariamente, atestiguando la sintonía y la unidad que se vive y se desarrolla con el obispo. El camino pastoral de la comunidad local tiene como punto de referencia imprescindible el plan pasto-ral de la diócesis, que se debe anteponer a los programas de asociaciones, movimientos y de cualquier grupo en particular. Y esta unidad pastoral, alrededor del obispo, hará la unidad en la Iglesia. Y es muy triste cuando en un presbiterio encontramos que esta unidad no existe, que es aparente. Y allí dominan los chismes, los chis-mes destruyen la diócesis, destruyen la unidad de los sacerdotes, entre ellos y con el obispo. Hermanos y her-manas, os pido por favor: siempre vemos cosas malas en los demás, siempre, -porque las cataratas no vienen a ese ojo, no, los ojos están listos para ver las cosas feas, pero os pido por favor que no escuchéis los chismes. Si

564

veo cosas malas, rezo o, como hermano, hablo. No hago el “terrorista” porque los chismes son terrorismo. Chis-morrear es como tirar una bomba: destruyo al otro y me voy tranquilo. Por favor, nada de chismes, son la polilla que se come el tejido de la Iglesia, de la Iglesia diocesa-na, de la unidad de todos nosotros.

La dedicación a la Iglesia particular se expresa siempre con un horizonte más grande que nos hace conscientes de la vida de toda la Iglesia. La comunión y la misión son dinámicas correlativas. Nos convertimos en minis-tros para servir a la propia Iglesia particular, en docili-dad al Espíritu Santo y al propio obispo y en colabora-ción con otros sacerdotes, pero con la conciencia de ser parte de la Iglesia universal, que cruza las fronteras de la propia diócesis y del propio país. Si la misionalidad es una propiedad esencial de la Iglesia, lo es sobre todo para quien, ordenado, está llamado a ejercer el ministe-rio en una comunidad por su naturaleza misionera, y a ser educador para mundializar ¡no de mundanidad, de mundializar! La misión, de hecho, no es una elección individual, debida a la generosidad individual o quizás a desilusiones pastorales, sino una elección de la Iglesia particular la que se convierte en protagonista en la co-municación del Evangelio a todas las gentes. Queridos hermanos sacerdotes, rezo por cada uno de vosotros, y por vuestro ministerio y por el servicio de la Unión Apos-tólica del Clero. Y también rezo por vosotros, queridos hermanos y hermanas. Quemi bendición os acompañe. Y os pido por favor que no os olvidéis de rezar por mí, porque yo también necesito oraciones.

w © Librería Editorial Vaticano

Zenit

565

DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCISCO a los participantes en el curso promovido por el Tribunal de la Rota Romana sobre el tema

“El nuevo proceso matrimonial y el procedimiento Super Rato”

25 de noviembre de 2017


Tengo el placer de encontrarme con vosotros al final del curso de formación para el clero y los laicos promovido por el Tribunal Apostólico de la Rota Romana sobre el tema: El nuevo proceso matrimonial y el procedimiento Super Rato”. Doy las gracias al decano Mons. Pinto por las palabras que me ha dirigido. El curso, que ha tenido lugar aquí en Roma, así como los de otras diócesis, son iniciativas encomiables a las que aliento, porque contri-buyen a ofrecer un conocimiento adecuado y un inter-cambio de experiencias en los diversos niveles eclesiales acerca de procedimientos canónicos muy importantes.

Es necesario, en particular, reservar una gran atención y un análisis adecuado a los dos recientes Motu proprio: Mitis Iudex Dominus Jesus y Mitis et Misericors Iesus, con el fin de aplicar los nuevos procedimientos en ellos establecidos. Estos dos documentos han surgido de un contexto sinodal, son la expresión de un método sino-dal, son el punto de llegada de un serio camino sinodal. Frente a las cuestiones más espinosas, que afectan a la misión de evangelización y a la salvación de las almas, es importante que la Iglesia recupere cada vez más la praxis sinodal de la primera comunidad de Jerusalén, donde Pedro junto con los demás Apóstoles y con toda la comunidad bajo la acción del Espíritu Santo trataba de actuar de acuerdo con el mandamiento del Señor Je-

566

sús. Es lo que se ha hecho también en las asambleas sinodales sobre la familia, en las cuales, en un espí-ritu de comunión y fraternidad, los representantes del episcopado de todo el mundo se reunieron en asamblea para escuchar la voz de las comunidades, para discutir, reflexionar y hacer obra de discernimiento. El Sínodo tenía el propósito de promover y defender la familia y el matrimonio cristianos para el mayor bien de los cónyu-ges fieles al pacto celebrado en Cristo. También debía estudiar la situación y el desarrollo de la familia en el mundo de hoy, la preparación para el matrimonio, las formas de ayudar a quienes sufren a causa del fracaso de su matrimonio, la educación de los hijos y otros te-mas.

Cuando regreséis a vuestras comunidades, esforzaos por ser misioneros y testigos del espíritu sinodal que está en el origen de las mismas, así como del consuelo pastoral, que es el fin de esta nueva normativa matrimo-nial, para corroborar la fe del pueblo santo de Dios me-diante la caridad. ¡Que el espíritu sinodal y el consuelo pastoral sean vuestra forma de actuar en la Iglesia, es-pecialmente en un campo tan delicado como el de la fa-milia en busca de la verdad sobre el estado conyugal de la pareja! Con esta actitud, cada uno de vosotros sea un colaborador leal del obispo, al que las nuevas normas reconocen un papel clave, especialmente en el proceso breve, ya que es el “juez nato” de la Iglesia particular.

En vuestro servicio, estáis llamados a estar cerca de la soledad y el sufrimiento de los fieles que esperan de la justicia eclesial la ayuda competente y fáctica para re-cuperar la paz de sus conciencias y la voluntad de Dios sobre la readmisión en la Eucaristía. De ahí la necesi-dad y el valor del curso al que habéis participado -y es-

567

pero que se organicen otros- para favorecer un enfoque justo de la cuestión y un estudio cada vez más amplio y serio del nuevo proceso matrimonial. Es expresión de la Iglesia que es capaz de acoger y cuidar a los que han sido heridos, de diversas formas, por la vida, y al mismo tiempo es una llamada al compromiso por la defensa de la sacralidad del vínculo matrimonial.

Con el fin de hacer que la aplicación de la nueva ley del proceso matrimonial, dos años después de su promul-gación, sea causa y motivo de salvación y de paz para el gran número de fieles heridos en su situación matrimo-nial, he decidido, en razón del oficio de Obispo de Roma y Sucesor de Pedro aclarar definitivamente algunos de los aspectos fundamentales de los dos Motu proprio, en particular la figura del obispo diocesano como juez per-sonal y único en el Proceso breviore.

El obispo diocesano siempre ha sido el Iudex unum et idem cum Vicario iudiciali; pero dado que este principio se interpreta, de hecho, excluyendo el ejercicio personal del obispo diocesano, delegando casi todo a los tribuna-les, establezco a continuación lo que considero deter-minante y exclusivo en el ejercicio personal del obispo diocesano juez:

1. El obispo diocesano en razón de su oficio pastoral es juez personal y único en el proceso de breviore.2. Por lo tanto, la figura del obispo diocesano-juez es el arquitrabe, el principio constitutivo y el elemento discriminatorio de todo el proceso breviore, instituido por los dos Motu proprio.3. En el proceso breviore, se requieren ad validitatem, dos condiciones inseparables:el episcopado y el ser jefe de una comunidad diocesana de fieles (véase 381 § 2). Si falta una de las dos con-

568

diciones, el proceso breviore no puede tener lugar. La instancia debe ser juzgada con el proceso ordinario.4. La competencia exclusiva y personal del obispo dio-cesano, puesta en los criterios fundamentales del pro-ceso breviore, hace referencia directa a la eclesiología del Vaticano II, que nos recuerda que solo el obispo ya tiene, en la consagración, la plenitud de toda la po-testad que es ad actum expedita, a través de la missio canonica.5. El proceso breviore no es una opción que el obis-po diocesano pueda elegir, sino una obligación que le viene de su consagración y de la missio recibida. Él es competente exclusivo en las tres fases del proceso breviore:

– La instancia se dirige siempre al obispo diocesa-no.– La instrucción, como afirmé en el discurso del 12 de marzo del año pasado al curso de la Rota Ro-mana debe ser llevada a cabo por el obispo “siem-pre asistido por el vicario judicial u otro instructor, incluso laico, por el asesor, y siempre debe estar presente el defensor del vínculo”. Si el obispo ca-reciera de clérigos o laicos canonistas, la caridad, que distingue el oficio episcopal, de un obispo vi-ciniore, podrá socorrerlo por el tiempo que sea ne-cesario. También recuerdo que el proceso breviore debe normalmente cerrarse en una única sesión, requiriendo como condición imprescindible la evi-dencia absoluta de los hechos comprobantes de la supuesta nulidad matrimonial, además del con-sentimiento de los dos cónyuges. – La decisión de pronunciar coram Domino, es siem-pre y solo del obispo diocesano.

6. Confiar todo el proceso breviore al tribunal interdio-cesano (sea del viciniore como de más diócesis) lleva-

569

ría a distorsionar y reducir la figura del obispo padre, cabeza y juez de sus fieles, a mero firmante de la sen-tencia.7. La misericordia, uno de los criterios fundamentales que aseguran la salus, requiere que el obispo diocesa-no actúe cuanto antes el proceso breviore; en caso de que no se sintiera preparado en el momento presente para actuarlo, debe remitir la causa al proceso ordina-rio, que de todas formas debe ser llevado a cabo con la debida diligencia.8. La proximidad y la gratuidad, como he destacado repetidamente, son las dos perlas que necesitan, los pobres, que la Iglesia debe amar por encima de todo.9. En cuanto a la competencia, al recibir la apelación contra la sentencia afirmativo en el proceso breviore del metropolitano o del obispo indicado en el nuevo can. 1687, se precisa que la nueva ley confiere al De-cano de la Rota una potestas decidendi nueva y, por lo tanto, constitutiva sobre el rechazo o la admisión de la apelación.

En conclusión, me gustaría reafirmar con claridad que todo esto sucede sin pedir permiso o autorización a otra institución o a la Signatura Apostólica.

Queridos hermanos y hermanas, os deseo todo lo bueno para este estudio y para el servicio eclesial de cada uno de vosotros. El Señor os bendiga y la Virgen os proteja. Ypor favor no os olvidéis de rezar por mí. Gracias.

© Librería Editorial Vaticano

570

Crònica de l’Església de Mallorcanovembre 2017


01. Diada de Tots Sants. La climatologia esplèndida que fa aquests dies ha afa-vorit la presència de mol-tíssims fidels als cemen-teris i que les misses, que s’hi han celebrat, hagin estat amb molta gent.S’ha fet la presentació, a la parròquia de Sant Nico-lau, de la restauració de la Mare de Déu del Bon Suc-cés, talla de pedra policro-mada, ben normal en la Mallorca medieval. Ha es-tat restaurada en el taller Xicaranda i encara resta la restauració de les corones, que es fa al taller del joier Forteza-Rey.A la parròquia de Búger, acabat l’Ofici, s’ha inau-gurat un mural ceràmic, a un lateral de l’església, on hi ha el nom de les set persones que, batiades en aquest temple, foren afu-sellades durant la guerra

del 1936-1939.Mons. Taltavull ha sortit cap a Barcelona.

03. Jornada d’interacció entre alumnes de Sant Josep Obrer i de Mater Misericordiae, treballant conjuntament les emoci-ons entre alumnes que te-nen unes necessitats edu-catives especials i d’altres que participen en les ac-tivitats acadèmiques nor-mals d’un centre educatiu.Ha tingut gran accepta-ció de públic la projecció del film Converso. Si ha aconseguit diferents pre-mis al festival de Màlaga, al de Navarra i al de Cadis, el públic mallorquí també s’ha interessat per aquesta projecció que, de manera ben agradosa, descriu la transformació que ha tin-gut la família del director, David Arratibel (agnòstic),

571

gràcies a l’obertura de cor que han fet diferents mem-bres d’aquesta família.

04. S’ha celebrat, tot pu-jant a l’ermita de la Tri-nitat (Valldemossa), una peregrinació ecumènica, tot mirant de viure la uni-tat dels cristians seguint el capítol 13 de l’evangeli de Sant Joan. Hi han parti-cipat les comunitats lute-ranes d’Alemanya, Suècia i Noruega, les esglésies ortodoxes de Rússia i Ro-mania, les esglésies catò-liques orientals d’Ucraïna i Romania, les comunitats anglicanes i l’Església Ca-tòlica de Mallorca. Al Casal de Son Bono, el P. Norbert Alcover SJ ha pre-dicat un recés espiritual, parlant de “Retornar es el verbo de nuestro tiem-po”.La parròquia de sa Pobla ha celebrat un curset pre-matrimonial a l’oratori de Crestatx.Un mercadet solidari és el que s’ha viscut avui a la parròquia de Can Pastilla.Una trentena de profes-

sors de La Salle s’han re-unit en el Col·legi d’Inca, per seguir el Projecte Tres Tendes, iniciat el curs passat. El Germà Anto-nio Temprado, partint del poema de León Felipe El sembrador, ha anat apro-fundint la reflexió, seguida d’una hora de silenci i de la pregària final. Una joio-sa dinada de germanor ha tancat la jornada.Els exalumnes del Col·le-gi La Missió s’han reunit a Vilafranca per participar en l’Eucaristia que Mn. Bartomeu Català hi ha ofi-ciat i dinar junts en el res-taurant Es Cruce.Mons. Antoni Vadell, Bis-be Auxiliar de Barcelona, s’ha fet present a la par-ròquia de Lloseta per cele-brar l’ofici funeral del Sr. Sebastià Seguí, pare del Rector de la Unitat Pasto-ral de la Mare de Déu, Mn. Carles Seguí.Vint-i-vuit adolescents i joves de Campos han po-gut rebre la Confirmació de mans de Mons. Talta-vull, que avui ha retornat de Barcelona.

572

05. L’Administrador Apos-tòlic s’ha fet present a la parròquia de Sant Andreu de Santanyí, per confir-mar 17 batiats que s’hi ha-vien preparat.

06. Aquest dilluns ha co-mençat, a la parròquia de Son Oliva, la segona fase de la Missió que s’hi està duent a terme.En el CEP de Palma, or-ganitzat per la Delegació d’Ensenyament, el P. Pere Ribot TOR, ha explicat el tema “Bellesa, espiritu-alitat i pedagogia dels sentits”.Mons. Taltavull ha sortit de Mallorca.

07. El Telèfon de l’Espe-rança, en el saló d’actes de la Fundació ONCE, hi ha dut a terme una taula rodona, on s’ha reflexionat sobre les persones que te-nen alguna discapacitat.Ha mort Sor Isabel Veny i Llodrà, Germana de la Ca-ritat.

08. Els animadors de Vida Creixent s’han reunit a

Binissalem.L’Arxiprestat des Pla se-gueix fent una lectura con-templativa de l’evangeli de Sant Marc. Avui hi ha hagut una trobada a Vila-franca i una altra a Petra.En el CEP de Manacor, el P. Pere Ribot TOR, ha de-senvolupat el tema sobre “Bellesa, espiritualitat i pedagogia dels sentits” als professors de la contrada.

09. Els Responsables dels Santuaris s’han reunit a Lluc per tenir-hi la VIII Trobada. Hi han participat una vintena d’encarregats. Després de la pregària ini-cial i de la benvinguda que ha fet el P. Prior del San-tuari, hi ha hagut la po-nència, pronunciada per Dom Joan Maria Mayol, Director del Secretariat In-terdiocesà de Catalunya i Balears, a partir del motu proprio del Papa Francesc Sanctorum in Ecclesia. El P. Manel Soler MSSCC ha fet també una comunica-ció, tot reflexionant sobre el turisme religiós.A l’Hospital Sant Joan de

573

Déu s’hi ha celebrat la II Jornada “Viure la mort”. El Dr. Joan Carulla ha fet la presentació i ha inaugu-rat la jornada. El Dr. José Luis Bimbela ha desenvo-lupat el tema “Convertint l’escolta en una eina tera-pèutica”, seguit d’una tau-la rodona: “L’escolta com a teràpia en diferents àm-bits”. Hi ha hagut un taller debat sobre l’escolta apli-cada al dolor, que ha coor-dinat el Sr. Valentín Rodil. La Sra. Consuelo Santa-maría ha parlat sobre “El dol dels infants”.A la parròquia de Sant Ferran el P. Jordi Llom-part TOR, seguint el cicle sobre els valors humans, avui ha parlat sobre “Lec-tura cristiana de l’alegria”.

10. Inca ha començat la festa de Santa Maria la Major i el Dijous Bo. En el temple parroquial hi ha hagut el pregó, un concert ofert per l’Harpa d’Inca i s’ha començat a posar a l’abast del públic la pu-blicació, que ha preparat la parròquia, tot evocant i

celebrant el 50è aniversari de la Coronació Pontifícia de la imatge de Santa Ma-ria la Major.En el teatre principal de Búger s’ha fet la presenta-ció del llibre Jaume Capó Amengual de ca s’Homo de Búger (1897-1937) De-senterrat de la fossa de Porreres. La història d’un dels vuit bugerrons que afusellaren durant la guer-ra civil, escrit pel prevere bugerró Mn. Joan Pons i Payeras. A l’acte, orga-nitzat per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, s’hi ha afegit el Cor parro-quial Sant Pere, dirigit per mestre Bernat Fortesa, in-terpretant diferents peces del seu repertori.

11. Cada dia onze de no-vembre i dia dos de febrer, les dues rosasses de la Seu fan el conegut com “8” i cada vegada, a les 8 del matí, el nostre temple ma-jor veu una multitud que bé demostra com la seva curiositat no es veu mai assaciada.La Delegació d’Ensenya-

574

ment, al Seminari Nou, ha organitzat el curs “Experi-ència de Déu mitjançant l’art II. La Sibil·la, una mostra emblemàtica de la litúrgia mallorquina i l’es-cola de Déu”. Els alumnes, el capvespre, s’han traslla-dat a la Seu per fer-hi una visita, on han pogut es-coltar diferents professors interpretant la construcció de l’edifici.La Pastoral Università-ria, a Sant Antoniet, ha desenvolupat una escola d’oració sobre les Benau-rances.

12. Dia de l’Església Dio-cesana, que enguany s’ha celebrat amb el lema “Amb tu, som una gran família”. Tot preparant aquesta jor-nada, el Full Dominical ens assabenta que, en l’exer-cici econòmic del 2016, la nostra Església adminis-trà 41.566.257,97 €; que hi ha hagut 3.015 batejos; 3.574 primeres comuni-ons; 529 confirmacions; 626 matrimonis canònics. Celebracions fetes a 154 parròquies per 294 sacer-

dots i religiosos, ajudats per 826 catequistes.La ciutat d’Inca ha celebrat la festa de Santa Maria la Major, amb la qual s’ha fet la cloenda de les cele-bracions que hi ha hagut durant aquest 50è aniver-sari de la Coronació Ponti-fícia. Mons. Antoni Vadell, que començà els actes es-sent el Rector de la Unitat de pastoral, ha vingut de Barcelona per celebrar el solemne pontifical.

13. La Gna. Maria L. Dí-az-Arias RP, al Seminari Major, en l’acte organitzat per la Delegació Diocesana de Pastoral de la Salut, tot ajudant a la formació del fornit grup de voluntaris, ha parlat sobre “Acompa-nyar la família en la ma-laltia”.Ha arribat l’Administrador Apostòlic.

14. El Seminari Nou ha ai-xoplugat, amb la presència de Mons. Taltavull, l’inici de curs pels voluntaris de Càritas, en el qual també ha participat el Secretari

575

general de Caritas Nacio-nal, Sr. Sebastián Mora.

15. De bona hora Mons. Taltavull ha sortit cap a València per a la reunió de la Província Eclesiàstica.

16. Mn. Teodor Suau, a la parròquia de Sant Miquel, ha fet una conferència tot parlant d’un realisme in-tel·ligent, que enforteix la capacitat de respondre a l’Amor sense límits.

17. Avui, tercer diven-dres de mes, s’ha reunit, al Convent de les Religio-ses Franciscanes del car-rer d’Antillón, un grup de persones per pregar i anar aprofundint en l’esperit d’Assís i d’aquesta ma-nera enfortir la convicció d’una germanor que serà capaç de superar totes les barreres del fonamentalis-me.

18. Organitzat per la Dele-gació de Pastoral de la Sa-lut, en vistes a enfortir la formació del voluntariat, s’ha fet, a l’Hospital Son

Llàtzer, la conferència “El dol i el sofriment per la pèrdua”, que ha exposat la Sra. Margalida Covas Bosch.El Telefon de l’Esperan-ça, tot celebrant son 30è aniversari, ha dut a terme, en el Teatre Principal, una “Nit de dansa”, que ha exe-cutat l’Escola de dansa de Sant Jaume.La parròquia de Jesucrist Rei de Manacor ja ha co-mençat la celebració de les seves festes, celebrant avui una missa per a les persones majors de la bar-riada.Els Diaques Permanents s’han reunit a Pina, i Sor Margalida Oliver i Colom els ha parlat sobre la Mi-sericòrdia que va omplir els cors dels Germans Ri-bas de Pina, per fundar la Congregació de les Fran-ciscanes Filles de la Mi-sericòrdia.

19. Tota l’Església ha ce-lebrat avui la “I Jornada Mundial dels Pobres”. Aquesta iniciativa del Papa Francesc fou anunci-

576

ada dia 13.11.2016, en la clausura del Jubileu de la Misericòrdia i el lema pro-posat per enguany ha es-tat. “No estimem només de paraula, sinó amb obres”.Ha acabat el Cap de Set-mana que “Encuentros Matrimoniales” ha dut a terme.Ha començat, a l’església de la Missió, la novena en honor de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, que enguany predica el P. Óscar Muñoz Ruiz CM.Una vintena de mallor-quins ha participat en la Jornada de formació per a catequistes, que el Se-cretariat Interdiocesà de Catequesi havia organitzat a Lleida, per aquest cap de setmana.Mons. Taltavull, que fins ara ha estat Bisbe auxiliar de Barcelona, s’ha acomia-dat d’aquella feligresia, ce-lebrant solemne pontifical a la basílica de la Sagrada Família.

20. Mn. Joan Bauzà, al CEP de Palma, enfortint la formació del professorat

de Religió, ha parlat sobre “El llenguatge de la be-llesa aplicat a la Seu”.Mons. Taltavull ha viatjat a Madrid per participar en l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Es-panyola.

21. Ha començat, en la parròquia de Santa Cata-lina Tomàs, un curs bàsic de formació bíblica que anirà fent Mn. Francesc Ramis Darder i a la Sala Rwanda dels Missioners dels Sagrats Cors, s’ha fet un taller sobre la lectu-ra bíblica que feia el seu fundador. Avui s’ha tre-ballat “Una vocació com la d’Abraham: Deixau fer Déu” i “Una experiència com la de Moisès: El nom i el foc”.

22. Festa de Santa Cecília. Amb un concert d’orgue, ofert pel mestre Arnau Reynés, han començat, a la Basílica de Sant Fran-cesc, els actes per a les fes-tes del Beat Ramon Llull.Mn. Joan Bauzà, al CEP de Manacor, ha parlat, als

577

professors de Religió, so-bre “El llenguatge de la be-llesa aplicat a la Seu”.Aprofitant el vaixell d’a-questa nit, Mons. Taltavull ha embarcat cap a Mallor-ca.

23. El Consell de Mallorca, en acte celebrat al Teatre Principal, ha concedit el Premi d’Innovació Social a Pastoral Penitenciària.S’ha reunit, al Santuari de Monti-sion de Porreres, el Col·lectiu de Preveres de la Part Forana. Hi ha ha-gut diferents propostes per marcar algunes accions, que consideren prioritàri-es, per a la nova etapa pas-toral que comença, com formar equips de seglars en cada parròquia, millo-rar la relació prevere-bis-be mitjançant una vicaria episcopal pel clergat, uni-ficar criteris pastorals... S’ha donat a conèixer una proposta concreta del Bis-be de Solsona, per no aca-bar només celebrant exè-quies.Aquest vespre, al Caixa-Fòrum, s’ha fet la presen-

tació del catàleg Ramon Llull, 700 anys de mis-sió, en la qual han inter-vingut Mons. Taltavull, el Sr. Francesc Miralles i Mons. Jordi Gayà, prelat de S.S.

24. Ha començat, a la Ba-sílica de Sant Francesc, un tridu, predicat per Mn. Antoni Dols, per preparar la festa del Beat Ramon.A la llibreria Quart Crei-xent s’ha fet la presenta-ció del llibre del Dr. Joan Andreu i Alcina: Ramon Llull: intèrpret de Déu, publicat per Edicions de la Seu.Al Casal de Son Bono hi ha hagut una sessió de cinefòrum Dos días, una noche, film dirigit per Jean Pierre i Luc Dardenne.

25. Entrada del nou Bis-be, Mons. Sebastià Talta-vull i Anglada a la Seu de Mallorca. Tota la setma-na s’havia anat dient que serien unes tres mil per-sones les que omplirien la Seu per aquesta presa de possessió. Els càlculs

578

no anaven gaire errats. La sagristia de la Seu s’ha fet present al Palau per anar a cercar el Sr. Bisbe i s’ha format l’acompanyada. Hi havia Mons. Renzo Fratini, Nunci del Papa, els Car-denals Ricardo Blázquez Pérez, president de la CEE, Antonio Cañizares Llovera, metropolità de València, Joan Josep Omella i Ome-lla de Barcelona, acom-panyat dels dos auxiliars: Antoni Vadell Ferrer i Ser-gi Gordo Rodríguez, l’emè-rit també barceloní Lluís Martínez Sistach i Dom. Josep M. Soler Canals (Abat de Montserrat); els arquebisbes Jaume Pujol Balcells (Tarragona), Joan Enric Vives Sicília (Urgell); els Bisbes Romà Casanova (Vic), Enric Benavent Vidal (Tortosa), Josep Àngel Sáiz Meneses (Terrassa), Salva-dor Giménez Valls i Joan Piris Frígola (Titular i emè-rit de Lleida), Vicent Juan Segura (Eivissa), Francesc Simó Conesa Ferrer (Me-norca), Jesús Murgui Sori-ano (Oriola-Alacant), José Mazuelos Pérez (Jerez de

la Frontera), Ginés Ramón García Beltran (Guadix), Abilio Martínez Varea (Os-ma-Sòria), Eusebio Ignacio Hernández Sola (Taras-sona), Bernardo Álvarez Afonso (Tenerife), Jesús Fernández González (auxi-liar Santiago), José Mª Gil Tamayo, Secretari de la CEE. Entrant a la Seu el Degà li ha ofert el Lignum Crucis i després de vene-rar-lo, el salpasser amb el qual ha beneït la multitud allà reunida. L’orgue ha començat la Marxa Ponti-fical del Mestre Capllonch, que secularment solem-nitza l’entrada del Bisbe. Després de la pregària da-vant el Sagrari, la comitiva ha entrat a la sagristia dels Vermells per revestir-se i anar cap a l’altar. En els primers bancs de la part de l’Epístola hi havia la fa-mília: sa mare, la Sra. An-tònia Anglada de 95 anys, els germans Clara i Santi-ago, acompanyats de Síl-via, la vídua del germà En-ric. A la part de l’Evangeli, les primeres autoritats: M.H. Francina Armengol

579

(Presidenta del Govern de les Balears), Excma. Maria Salom (Delegada del Go-vern de l’Estat) M.H. Anto-ni Noguera (Batlle de Pal-ma) H. Miquel Ensenyat (President del Consell) H. Joana Mª Gomila (Batllesa de Ciutadella), H. Susanna Mora (Presidenta del Con-sell de Menorca) acompa-nyats d’altres 69 membres de les diferents Institu-cions Balears. Uns 260 preveres i un bon estol de diaques obrien la comitiva que s’ha anat col·locant al voltant de l’altar major i de la Càtedra Episcopal. Els Bisbes, asseguts en cadi-res vermelles amb braços, flanquejaven el caminal que va de l’altar Major a la Càtedra. Han trobat un fulletó de 50 pàgines, be-llament editat: Recepció i Missa Estacional en l’inici del Ministeri Episcopal de Mons. Sebastià Taltavull Anglada, Bisbe de Mallor-ca. La Seu, 25 de novem-bre de 2017. D’aquesta manera la participació ha pogut ser més directa i sentida. Besat l’altar, el

Sr. Nunci arriba a la Cà-tedra i, havent saludat el poble, ha donat les lletres apostòliques al Canceller Secretari, qui les mostra al Col·legi de Consultors i les llegeix al poble fidel, que, tot donant gràcies, ha cantat l’aclamació Laudate Dominum onmes gentes, el Sr. Nunci ha posat el nou Bisbe a la Càtedra i li ha donat el bàcul i el poble de Déu ha esclafit en un fort aplaudiment. Mn. Teodor Suau, Degà del Capítol, li ha donat la benvinguda, agraint-li els mesos que ha acompanyat la nostra Església com a Adminis-trador Apostòlic i oferint-li amistat i col·laboració en la tasca a emprendre. En aquest moment s’han fet present els diferents esta-ments per besar l’anell al nou bisbe en senyal d’ac-ceptació i de fidelitat, reli-giosos: Superiora General de les Agustines de l’Em-para i un mmebre de la comunitat dels PP. Agus-tins, laics: Delegat diocesà d’Ensenyament i família). Ha seguit la Missa en la

580

qual la Capella de la Seu, els Vermells i els Blauets han ajudat fort ferm a la bellesa i a la interiorització de tota la celebració. Les lectures proclamades han estat: Is.42,1-7, per la de-legada de Missions; Salm 88 amb la resposta “Ser-viu el Senyor amb alegria”; Rm. 12, 5-16; Jo 21, 15-19, per un diaca perma-nent. En l’homilia, el Sr. Bisbe, en un estil personal i directe, amb nombroses paràfrasis, i alternant el català amb el castellà, ha encoratjat els presents a respondre junts a la pre-gunta que Jesús fa a Pere sobre el seu amor. El joiós cant del Crec en un Déu de Romeu, que ha resso-nat per tots els racons de la Seu, ha estat l’afirmació de seguir i anunciar Jesús al nostre món. L’homilia ha trobat el seu ressò en el bellíssim Canticum amo-ris que el compositor Mas i Serracant dedicà a la Schola del nostre Semina-ri, durant l’ofertori, en què han presentat les ofrenes els familiars del novell Bis-

be i el Vicedelegat dioce-sà de Catequesi i família. Després de la Comunió, Mons. Taltavull ha llegit unes paraules de l’oració, que ell mateix havia com-post, que clou el fulletó i ha exhortat els fidels a resar-la com a acció de gràcies. Rebuda la Benedicció i en-cetat el Comiat, cantors i fidels han aclamat la Mare de Déu amb l’himne Dins el cor de la muntanya, del Servent de Déu i Canonge Costa i Llobera, que s’ha vist seguit de l’afectuosa salutació que el Sr. Bisbe ha pogut fer als assistents que s’han volgut acostar a l’altar, després de fer-ho un per un amb tots els concelebrants.

26. Mons. Taltavull, acom-panyat de Mons. Vadell i de llurs familiars, ha pujat a Lluc per encetar el nou pontificat sota la mirada benvolent i acollidora de la Reina del poble mallorquí.A la parròquia de Sence-lles s’ha fet la presenta-ció de la restauració de la imatge de tela encolada del

581

Beat Ramon Llull que es venera a la capella de Sant Joan. Restauració que s’ha obrat en el taller de Mont-serrat Dezcallar i Sitjar i que ha estat possible grà-cies al finançament rebut de la Fundació Mn. Barto-meu Oliver, la Parròquia i el Consell de Mallorca, que s’ha vist representat per la Sra. Francisca Coll, Direc-tora Insular de Patrimoni.Mn. Bartomeu Veny, a l’orgue de la parròquia de Santa Eulàlia, ha ofert un deliciós concert en aquests dies que Santa Cecília con-vida a la bona música.

27. Festa del Beat Ra-mon Llull que s’ha cele-brat a la Basílica de Sant Francesc, que guarda les despulles del Fill Major de nostra Raça. Mons. Tal-tavull ha presidit la cele-bració per primera vegada com a Bisbe de Mallorca, exhortant-nos a la devo-ció al Beat, imitant-lo en el seu amor apassionat a Déu.IB3 Ràdio ha difós una entrevista a Mons. Talta-

vull, en el començament d’aquesta nova etapa de son ministeri episcopal en-tre nosaltres.Ràdio Cope ha celebrat avui la 38a edició dels Premis Populares repar-tint els guardons d’aquest 2017. Entre els guardo-nats hi ha la nostra Pasto-ral Penitenciària.La parròquia de Sóller, després d’haver fet les obres a l’interior del tem-ple, a causa de la destros-sa que hi feren les pluges quan s’anaven arreglant les teulades, segueix tre-ballant per consolidar l’edifici i recuperar tot l’es-plendor que els anys van apagant. Ara s’ha fet la neteja, la reparació de tots els vitralls i la neteja de la façana neogòtica que l’any 1904 hi aixecava l’arqui-tecte Joan Rubió i Bellver.Mn. Joan Bauzà, al CEP d’Inca, ha parlat al profes-sorat sobre “El llenguatge de la bellesa aplicat a la Seu”.

28. El Patronat de La Sa-piència s’ha reunit amb

582

Mons. Taltavull al Palau.La Pastoral de Santuaris, tot preparant les properes festes de Nadal, ha enviat a les parròquies un tríp-tic amb 9 pregàries i re-flexions ben escaients per aquests dies.

29. Els membres del nou Consell Episcopal han fet la professió de fe i jurat el seu càrrec i pres possessió de la tasca que els ha estat confiada, després d’una breu pregària, en un acte al Palau Episcopal davant els mitjans de comuni-cació, treballadors de la Casa de l’Església i altres preveres, diaques, religi-osos i laics de la Diòcesi. El Sr. Bisbe ha explicat els canvis introduïts i el Vicari General, Mn. Antoni Vera, en nom de tots, ha agraït

la confiança i manifestat la disposició a la tasca enco-manada. A la fi han brin-dat tots plegats amb el Sr. Bisbe.

30. Mons. Taltavull s’ha re-unit, al Santuari de Lluc, amb un bon estol de pre-veres que han resat i dinat junts en aquest comença-ment del nou pontificat. El capvespre ha visitat la presó de Palma. Ha pogut conèixer la Directora del centre, la Sra. María Jesús de Dios, ha escoltat els vo-luntaris que hi treballen, la feina que hi fan, com també ha pogut conèixer els diferents mòduls que hi ha, alguns funcionaris i alguns interns.


583


deMallorca

Any CLVII / 12 desembre - 2017

584

Sumari


Any CLVII / 12desembre, 2017


Apartat 26.07080

Palma de Mallorca.





586592600

604606

608

610

SR. BISBE

- Homilia en la nit de Nadal................................- Homilia en la Diada de Mallorca.......................- Felicitació de Nadal.......................................- Carta als preveres i diaques sobre recessos

i exercicis.................................................- Carta d’agraïment a SSMM els reis...................- Carta al cardenal prefecte de la Congregació

pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments amb la sol·licitud de basílica menor per a la parròquia de Sant Miquel de Palma................

- Carta al cardenal president de la Conferència Episcopal Espanyola per informar de la mateixa sol·licitud.......................................

585


-Ordenació sagrada................................-Nomenaments.....................................-Confirmació d’eleccions............................-Renovacions i cessaments en el càrrec d’arxipreste.-Erecció d’associacions i aprovació d’estatuts....-Cessaments............................................-Convidada als preveres per a una trobada amb

el Sr. Bisbe.............................................-Convidada als religiosos i religioses per a una

trobada amb el Sr. Bisbe........................-Convidada als laics responsables d’àrees

pastorals per a una trobada amb el Sr. Bisbe..


-Discurso del Santo Padre Francisco con motivo del XXV aniversario del Catecismo de la Iglesia Católica.............................................

-Carta del Santo Padre Francisco con ocasión del VIII centenario de la Custodia de Tierra Santa...

-Carta del Santo Padre Francisco al cardenal Peter A. Turkson con motivo de la conferencia internacional “De Populorum Progressio a Laudato si’”..................................................

-Felicitaciones navideñas de la Curia Romana. Discurso del Santo Padre Francisco...............

-Mensaje del Santo Padre Francisco para la celebración de la LI Jornada Mundial de la Paz..


-Crònica de l’Església de Mallorca....................-In memoriam....................................................

ÍNDEXS GENERALS........................................

612612614614615615

617

619

620

622

629

632

641

659

668680

683

586

Sr. BiSBe

HOMILIA DE LA NIT DE NADAL 2017CATEDRAL DE MALLORCA

Jesús, pont entre Déu i la humanitat,i el toc d’atenció que ens fa la Sibil·la

Si hi ha un esdeveniment que ha canviat el curs de la historia, l’ha orientada definitivament i s’ha fet nova i bona notícia, ha estat que «la Paraula es va fer home i va plantar entre nosaltres el seu tabernacle». Això vol dir que Déu ha volgut fer-se historia en el nostre temps i lloc, i ha assumit humilment la nostra humanitat, en encarnar-se en el seu Fill Jesús, nascut a Betlem de la Verge Maria. Una única historia, cridats a viure-la fent camí junts. Podem dir ara com sant Joan en el pròleg del seu evangeli: «Déu, ningú no l’ha vist mai; Deu, Fill únic, que està en el si del Pare, es qui l’ha revelat». Enmig de tants murs, divisions i desencontres, la gran notícia del Nadal és que ja hi ha comunicació visible, diàleg i tracte d’amistat entre Déu i la humanitat, Jesús és el pont que ho fa possible. Per això –com diu el papa Francesc– «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per ell, són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria» (EG 1).

S’ha desvetllat així el misteri més gran: Déu ens es-tima i ens salva. Un «misteri» tan gran i tan senzill a la vegada que el representam en el betlem que hi ha a cada casa i a tants altres llocs. Un signe bo d’entendre perquè

587

és la posada en escena d’una família que s’estima, Maria, Josep i Jesús, la família de Natzaret. Ara, el que semblava impossible s’ha fet realitat de la manera mes inaudita. No som nosaltres els qui hem cercat Déu, ha estat Ell que ens ha cercat i ha trobat la manera de fer-se trobadís i establir amb nosaltres un diàleg perenne.

Aquest «misteri» que nosaltres estam admirant bocaba-dats i plens d’alegria com els pastors a Betlem, ens mostra la manera inaudita com Déu s’ha fet present en la nostra vida i en la nostra història. Per això Nadal –la celebració del naixement de Jesús– és un misteri de salvació que hem de contemplar amb agraïment des de la nostra fe. Un naixement que és anunciat, celebrat i viscut de moltes maneres i de les quals la tradició cristiana se n’ha fet ressò al llarg dels segles.

Què ens ha aportat el naixement d’aquest infant? En pri-mer lloc, la certesa que Déu ens estima i estima el seu poble. En segon lloc, una renovació personal interior en la manera en què deixam que entri dins la nostra vida fins al punt de comptar sempre amb ell. En tercer lloc, una transformació familiar i social, en tant que és possible assumir les virtuts que rodegen aquest misteri d’amor a la humanitat i a cada ésser humà en particular, com són la tendresa, la confiança, la senzillesa, la proximitat, l’estimació, la pau, l’alegria.

Per tot això, hem de dir que Nadal porta un missatge de conversió, és a dir, de redreçar la nostra vida segons Déu, amb actitud decidida per vèncer el mal, sigui quin sigui i vengui d’on vengui, i adherir-nos al bé que Ell ha vingut a anunciar sobre la seva persona. Ja ens ho ha advertit el cant de la Sibil·la, tan profundament arrelat i valorat en tots els ambients de la nostra Diòcesi i que,

588

per a molts ja s’ha convertit en un símbol necessari per les festes de Nadal. Aquest «patrimoni immaterial de la humanitat reconegut per la UNESCO» l’any 2010, i ja abans –l’any 2004– declarat pel Consell de Mallorca «bé d’interès cultural (BIC)”, tot això, què té d’especial per-què se li doni tanta importància? Només un valor cultu-ral de llarga tradició històrica, que aquests dies fa omplir pàgines dels mitjans de comunicació? El cant de la Sibil·la posat dins la celebració de la Missa del Gall, com altres textos que es proclamen, ens remet a la importància del naixement de Jesús i des d’ell ens projecta cap al Judici final, on quedarà dirimit si hem estat fidels a aquest Messies que neix en el cor de la humanitat i ens ha duit un missatge de salvació. Fixem-nos com comen-ça: «Lo jorn del judici parrà (apareixerà) qui haurà fet servici». És més que un text literari, molt més que un punt d’atracció o interès cultural. És una interpel·lació a la consciència sobre la coherència en la fe cristiana i el comportament que els cristians, els seguidors de Jesús, hem de tenir.

El Judici que canta aquesta profetessa Sibil·la enmig d’un escenari litúrgic d’ambientació medieval ple d’imatges de terror, on la por del Judici de Déu s’imposa per damunt de tot, té el ressò de la paràbola sobre el Judici final que pronuncia Jesús i que és exposada en el capítol 25 de l’Evangeli de sant Mateu. Diu el cant de la Sibil·la: «Je-sucrist, Rei Universal, home i ver Deu eternal, del cel vendrà per a jutjar i a cada un lo just darà». Vet aquí l’anunci de la nova presència de Déu en la persona de Jesús, que durà la salvació.

Mai no podia quedar tan clara la relació entre aquest Je-sús infant que neix pobre en un racó oblidat del món i la seva missió, la del Jesús adult que és constituït Senyor

589

universal, de donar-nos la felicitat d’una vida viscuda per sempre. Per això, avui hem de contemplar el Jesús total, en la humilitat del seu naixement, encercat per la pobresa que li dona la seva experiència de migrant, pel rebuig de no haver estat acollit en cap casa, per la incomoditat de néixer en una cova refugi d’animals, a la intempèrie dels sense sostre i només ser reconegut pels més pobres.

Jesús s’identifica amb aquestes situacions extremes, com avui les viuen tants homes i dones, infants i ancians en els camps de refugiats del Líban, o en els indrets de més persecució a Centreafrica, a Egipte, a l’Iraq, i a la mateixa Palestina, on els cristians han quedat reduïts a un ínfim tant per cent. A Betlem, concretament, han emigrat més de 250.000 cristians, patint una reducció d’un 20% que eren abans a un 2% en l’actualitat. I no-saltres, hem desplaçat Jesús de la nostra vida? Feim fàcil el seu naixement dins les nostres famílies i ambients on ens movem?

Quan la Sibil·la –referint-se al Judici final– canta «als bons dirà: fills meus veniu, benaventurats posseïu el regne que us tenc aparellat des que el món va ser creat» estam davant les mateixes paraules de l’Evangeli quan Jesús diu: «Veniu, beneïts del meu Pare i posse-ïu el regne que havia preparat des de la creació del món» (Mt 25, 34). I ara venen els arguments del «judici»: «perquè tenia fam i em donàreu menjar; tenia set, i em donàreu beure; era foraster i em vau acollir; anava des-pullat i em vau vestir; estava malalt, i em vau visitar; era a la presó, i vinguéreu a veure’m» (Mt 25, 35-36).

Potser el to apocalíptic que pren el cant de la Sibil·la s’accentua més quan es dirigeix als qui s’han comportat

590

malament i diu: «Als mals dirà molt agrament: anau maleïts en el turment, anau, anau al foc etern, amb vòstron príncep de lo infern». També estam davant les paraules de Jesús a la paràbola del Judici final i amb tot el to tenebrós de possibilitat de condemnació que té: «Apartau-vos de mi, maleïts: anau al foc etern, pre-parat per als seus àngels i el diable» (Mt 25, 41). I, per què això? «Perquè tenia fam, i no em donàreu men-jar; tenia set i no em donàreu beure; era foraster i no em vau acollir; anava despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar» (Mt 25,42-43). I afegirà Jesús: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mí m’ho fèieu» (v.40). I, «tot allò que deixàveu de fer a un d’aquests més petits, m’ho negàveu a mi» (v.45). Aquest és el veredicte final del judici i –no hi ha dubte– que ens és un avís avui a tots nosaltres que demana una vida cristiana més autèntica, abocada a fer el bé als altres, amb preferència als més pobres i exclosos.

En aquests dies de les festes, quan les expressions de felicitació, els gestos i les paraules que pronunciam, mos-tren una sensibilitat especial per tot allò que és bondat, senzillesa, humilitat, tendresa i estimació, la celebració del naixement de Jesús ens convida a fer-ho realitat. Però, serà bo no quedar reduïts només a unes dates de final i de principi d’any o entusiasmar-nos pel cant de la Sibil-la pel seu atractiu de tradició cultural (com a patrimoni immaterial de la humanitat o bé d’interès cultural per a la nostra comunitat illenca), que està molt bé que sigui així. Hem de voler anar a les arrels, i viure el Nadal cristià com aquell referent que fa de la nostra vida un Evangeli viu i del nostre testimoni una llum que il·lu-mina més que tot el que aquests dies hi ha encès a les nostres cases, als comerços, esglésies, carrers, pobles i ciutats. És la llum de l’amor encesa en el cor de cadascú,

591

és el triomf del bé sobre el mal que la Sibil·la canta al final demanant la intercessió de la Mare de Déu quan li diu: «Oh, humil Verge, Vós qui heu parit Jesús infant aquesta nit, vulgueu al vostre Fill pregar que dels inferns vulgui’ns guardar». Que així sia!

592

HOMILIA EN LA FESTA DE L’ESTENDARDDIADA DE MALLORCA

Catedral de Mallorca, 31-XII-2017

Celebrant la Diada del poble de Mallorca, vull pensar que la nostra identitat es mesura per la capacitat que tenim de donar resposta als reptes actuals que afecten el bé comú. Una Diada que es presenta com un signe identitari d’unitat per a fer de la mallorquinitat un símbol de cohesió social, de treball en favor dels drets de les persones, de defensa de tot allò que constitueix el nostre tarannà més específic, els costums, les tradicions, la llengua, el patrimoni cultural, artístic i el medi natu-ral que fan tan bella la nostra illa i, els seus habitants, gojosos de viure-hi.

Escoltant els parlaments d’aquests dies, perceb que és un desig generalitzat que tots aportam a aquesta festa –i al conjunt de la nostra societat illenca– el millor que som, sabem i tenim, és a dir, la nostra voluntat de reconèixer la importància d’un passat en allò que ens va constituir com a poble i la projecció de futur que ha de posar la seves arrels en un present que estam fent i que depèn totalment de nosaltres. La «tradició» és allò que s’entrega i és valuós per a tot el poble, i per això el qui ho rep no ho accepta com una peça de museu sense vida, sinó que la fa viva amb la seva creativitat, el seu enginy i situació en el temps.

Diu el Concili Vaticà II que «cada vegada és major el nombre d’homes i de dones de totes les classes i de to-tes les nacions, conscients de ser artífexs i autors de la cultura de la pròpia comunitat. En tot el món creix cada vegada més el sentit de l’autonomia i alhora el de la res-

593

ponsabilitat, cosa que és de la màxima importància per a la maduresa espiritual i moral del llinatge humà. Això resulta més clar, si tenim present la unificació del món, i el nostre deure de construir un món millor en veritat i en justícia» (GS 55).

Amb tot, el mateix Concili ja plantejava aquesta pregun-ta: «Com s’ha de fomentar el dinamisme i l’expansió de la nova cultura, sense que mori la fidelitat viva envers l’herència de les tradicions?» (GS 56). Tots hi tenim una paraula a dir i molt per a construir.

Heu volgut –i és tradició viva– que la presència cristiana i especialment la celebració de l’Eucaristia que ho inclou tot, tingués un espai dins aquesta Diada. És l’aportació que fa l’Església de Mallorca, que vol ser feel a les seves arrels vives, les que al llarg dels segles i fins avui, en una cadena ininterrompuda, comuniquen aquella saba que configura la vida d’un poble que ha rebut l’Evangeli i en el seu nom acull i acompanya.

La solidesa de la nostra identitat no preveu fer fora nin-gú, com havia succeït en altre temps, sinó tot el contrari. Avui som una comunitat acollidora o no som, i ho hem de ser encara més quan es tracta d’acollir els qui passen per serioses dificultats. El papa Francesc ens diu que «a vegades sentim la temptació de ser cristians mantenint una prudent distància de les llagues del Senyor. Però Jesús vol que toquem la misèria humana, que toquem la carn sofrent dels altres. Espera que renunciem a cercar aquestes cabanes personals o comunitàries que ens permeten mantenir-nos a distància del nus de la tempesta humana, perquè acceptem de debò entrar en contacte amb l’existència dels altres i coneguem la força de la seva tendresa. Quan ho feim, la vida se’ns compli-

594

ca meravellosament i vivim la intensa experiència de ser poble, l’experiència de pertànyer a un poble» (EG 270).

Això demana de tots i de cadascú de nosaltres un tarannà positiu, constructiu i dialogant, una capacitat per escoltar i una actitud que promogui no l’enfrontament persistent, sinó –com ens demana el papa Francesc– la «cultura de l’encontre», ja que és el que més ens defineix com a comunitat cristiana que promou, enmig d’una legítima diversitat d’opcions i estils de vida, la fraternitat, el diàleg, la comprensió i la bona entesa entre uns i altres.

La nit de Nadal, abans del cant de la Sibil·la, aquí a la Seu, enmig d’una gran expectació, un nin ens dirigia la paraula a tots en el seu tradicional «sermó» i ens dema-nava als adults que els deixéssim una societat millor de la que tenim, construïda sobre valors orientats al bé. També així ens ho demanava aquella nit la Paraula de Déu: ser un poble apassionat per fer el bé.

També els joves ens estan demanant amb molts llenguat-ges que se’ls escolti; que tinguem una actitud de proximi-tat i obertura al món que viuen; que ens comprometem a proposar amb més claredat els valors de l’Evangeli; ens estan demanant una Església transparent i valenta, que sigui feel a Jesucrist, compromesa amb la justícia, amb la solidaritat, amb la protecció i la defensa del medi natural. Mai l’Església no oferirà res que vagi en contra del poble, ja que en forma part i alhora s’hi sent enviada a treballar colze amb colze amb tota persona de bona voluntat, amb els deures propis de bons veïns i conciutadans.

Aquests dies també parlam molt de cultura. Ara bé, la cultura que ens identifica com a poble es va teixint cada dia, fent nostres les tradicions que hem rebut de les ge-

595

neracions anteriors i fent el possible perquè responguin al moment que vivim. No podem quedar en una mera re-presentació escènica de formes externes del passat cada vegada més caduques i buides de sentit i de contingut, com moltes vegades per desgràcia passa. Hem de recrear cultura i fer que les seves manifestacions siguin expressió d’aquella veritat que el poble viu i defensa.

En el nostre cas, el de l’Eucaristia que estam celebrant, és una tradició viva que prové del mateix Jesucrist i de l’Església dels primers segles, és la memòria viva d’un gest d’unitat, de plena comunió, d’estimació, de servei, de solidaritat amb els més pobres i de compromís per asseure a tots en una mateixa taula, on no hi hagi dife-rències ni cap tipus de divisió ni exclusió. Els cristians sabem que aquest és el manament rebut de Jesús quan diu: «feis això en memòria meva». No tindria sentit fer aquest gest tan eloqüent de partir el pa i repartir-lo si en la vida de cada dia la nostra forma de fer fos totalment contrària, tancada en l’egoisme i servint només els propis interessos. Aquesta és la dimensió religiosa que per a nosaltres omple de sentit la festa que celebram. Els cristians no ho creim només, sinó que ens hi veim enormement implicats, en-cara que com Jesús siguem una «senyera» combatuda, discutida i fins i tot amb l’intent de l’exclusió i el descart. Per això, ja he dit en diverses ocasions que no podem callar. Jesús ho va viure en la seva pròpia carn i al llarg de més de vint segles els cristians ho seguim vivint així quan ens proposam viure amb radicalitat l’Evangeli. Ho volem fer, en primer lloc i tal com ens ho proposa la festa de Sagrada Família que avui l’Església celebra, posant la institució familiar com a element que posa al

596

nostre abast el valor de la confiança com a base sòlida d’estimació i bon tracte. A la proclamació de la Paraula de Déu hem escoltat uns consells molt pràctics que cal fer-nos propis, com tenir sentiments de compassió, de bondat, d’humilitat, de serenor, de paciència, d’estimació i de perdó. I, el coronament de tot, que és l’agraïment, com a actitud que ens defineix i ens obre a tot allò que reconeixem de bo i de positiu present en la pròpia vida i en la dels altres, i que haurem de viure en els diferents àmbits de la vida social, política, econòmica, laboral, reli-giosa, ecològica, i en l’exercici dels deures i drets humans fonamentals, lluitant a la vegada contra aquest crim que desfà famílies, com és la violència de gènere i tot atemptat contra la vida, especialment la dels més febles. Afegim-hi la persecució persistent, diària, als cristians a tants pa-ïsos arreu del món.

És per això que el camí de la pau és tan costerut i difícil de transitar pels molts obstacles que no deixen avançar. A diferència de l’any 1229, avui es tracta d’una convivència basada no a fer fora sinó a acollir l’altre, el diferent, el qui fuig dels horrors de la guerra, de la fam, de la misè-ria i de la injustícia. Per això, el papa Francesc proposa quatre pedres angulars per a respondre al drama dels migrants i refugiats, drama que segueix sempre viu i actual, ens és tan proper que fa de la nostra mar Me-diterrània un risc per als qui cerquen refugi i l’han de travessar amb males condicions o patint la mort que farà del Mare Nostrum un cementiri.

Els mils de refugiats que havien d’arribar no han ar-ribat, i l’acollida generosa que des d’aquí una infinitat de persones, famílies i institucions volien fer, ha resultat frustrada. S’ha evidenciat que els responsables dels Es-tats no se’n surten i la necessitat d’acollida supera en

597

molt la voluntat de fer-la efectiva. Com queda la nostra consciència si a algú li negam l’ajuda imprescindible que necessita?

Sabem que no és suficient sentir en el nostre cor el so-friment dels altres i que s’haurà de treballar molt abans que tantes germanes i tants germans nostres puguin co-mençar a viure en pau i dignitat. Acollir l’altre exigeix un compromís concret, un despreniment d’interessos propis, una cadena d’ajuda i de generositat, una atenció vigilant i comprensiva, una gestió responsable de noves i comple-xes situacions que s’afegeixen als nombrosos problemes ja existents i en els quals tenim part de responsabilitat com, entre d’altres, la despesa escandalosa d’armament enviat a aquests països pobres que no aconsegueixen aixecar el cap i feim que es matin entre ells. És la cara oposada a l’acolliment que posa al descobert les nostres incoherències.

Crec que forma part de la vivència de la Diada que ens deixem interpel·lar per aquest fenomen que afecta tantes persones i fa que ens demanem per què hi ha tants re-fugiats i migrants? El nombre creixent de desplaçats –ho sabem– obeeix a guerres, conflictes, genocidis, és el resultat de la tràgica situació de desesperació dels qui fugen de la misèria empitjorada per la degradació ambi-ental, dels qui pateixen la falta de seguretat ciutadana i d’oportunitats per a refer una vida desfeta per la violència, la discriminació racial i la xenofòbia. El papa Francesc demana «que les migracions globals no siguin consi-derades com una amenaça, sinó, des d’una mirada plena de confiança, veure-les com una oportunitat per a construir un futur de pau».

S’ha d’actuar! Hem d’actuar des de l’educació i des de

598

l’acció, amb programes concrets i reivindicacions justes. Per això, el papa Francesc, en el Missatge en ocasió de la Jornada Mundial de la Pau que celebram demà, primer dia d’any, proposa l’estratègia que conjugui –diu ell– «quatre pedres angulars per a l’acció», des de la saviesa de la fe i des d’una mirada contemplativa que descobreix com Déu habita en les persones i els llocs, promovent la solidaritat, el desig del bé, de la veritat i la justícia, és a dir, realitzant una promesa de pau.

La primera, «acollir», tracta d’equilibrar la preocupació per la seguretat amb la protecció dels drets humans fonamentals. Recorda l’exigència d’ampliar les possibili-tats d’entrada legal, no expulsar els desplaçats i immi-grants a llocs on els espera la persecució i la violència.La segona, «protegir», contempla el deure de reconèixer i garantir la dignitat inviolable dels qui fugen d’un perill real d’explotació i cerquen asil i seguretat. En particu-lar, les dones i els infants exposats a situacions de risc i d’abusos que acaben per convertir-los en esclaus.

La tercera, «promoure», s’orienta a recolzar el desenvolupament humà integral dels migrants i refugiats sobretot en relació amb l’educació. Se subratlla la im-portància de garantir als infants i als joves l’accés a tots els nivells de l’educació. Cultivant les pròpies capacitats estaran més preparats per a sortir a l’encontre de l’altre, exercint un esperit de diàleg i no d’enfrontament. I, la quarta, «integrar», per tal que migrants i refugiats participin plenament en la vida de la societat que els acull, en una dinàmica d’enriquiment mutu i de col·laboració fecunda, promovent el desenvolupament humà integral de les comunitats locals. Tot això ens afecta!

Ho hem de voler fer bé, usant l’art del diàleg i de l’escol-

599

ta, sense enfrontar-nos, complementant-nos i valorant la part positiva que cadascú pot aportar al conjunt de la societat. Formam un cos social i tenim capacitat de fer-ho! Una Diada com la d’avui reclama l’esforç d’un compromís col·lectiu que exigeix també certes renúncies a interessos personals i a favor de tots. Podem fer tant de bé! Tanta solidaritat en marxa! Tants béns a repartir! No ens ofeguem amb discussions estèrils sobre qüesti-ons secundàries que incomoden, fan disgust i arriben a marejar. Anem a l’essencial, que és servir el poble a través de cada persona, de la seva dignitat i de tots els drets humans fonamentals i que, en la seva realitat més fonda, és invisible als ulls, un misteri d’amor que ho pot renovar tot.

600

Molts d’anys!

És un gest entranyable que per les festes nadalenques ens felicitem i fins i tot ho facem gent ben diversa. Això vol dir que ens uneixen molts motius que fan que ens desitgem felicitat, tot el bé possible i el treball per un any nou ple de pau i concòrdia. Ens empeny a fer-ho el goig de compartir la bona notícia de l’Encarnació de Déu en la història, la vinguda de Jesús, el seu Fill, nascut de la Verge Maria en un racó oblidat de món entre els més pobres. Les «preferències» de Jesús pels més pobres troben en Ell el seu millor testimoni.

Des de la nostra estimada terra de Mallorca, vagi la meva felicitació nadalenca, el meu desig de pau i feli-citat per a tu i per a tots en aquestes festes de Nadal, d’Any nou i Epifania, units al Senyor en la pregària i en l’esforç d’arribar amb humil actitud de servei als qui més ens necessiten. Això és així perquè el cor de Déu té un lloc preferencial per als pobres, tant que fins Ell mateix «es va fer pobre» (2Co 8,9) en la persona de Jesús de Natzaret.

Som l’Església que vol viure el Nadal i no podem oblidar aquesta trajectòria de Jesús, fins arribar a la Creu i a la Resurrecció. «Som cridats –diu el papa Francesc– a descobrir Crist en els pobres, a prestar-los la nostra veu en les seves causes, però també a ser els seus amics,

601

a escoltar-los, a interpretar-los i a recollir la misteriosa saviesa que Déu vol comunicar-nos a través d’ells» (EG 198). De fet, és «pobre» segons l’Evangeli qualsevol per-sona que pateix una necessitat humana o espiritual, ex-clusió social o malaltia, penúria econòmica o ignorància cultural, soledat o manca d’estimació.

Per tot això, és Nadal si en tota relació humana som un exemple de proximitat real i cordial, si som capaços d’empatia i tendresa, si en l’altre hi descobrim Jesús realment present per acollir-lo i estimar-lo, tal com Ell mateix ens ho assegura: «Tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus més petits, a mi m’ho fèieu!» (Mt 25,40), és Nadal si ens apropam a la taula de l’Eucaristia per acollir-lo a Ell que ve i vol habitar entre nosaltres.

Amb tot el meu afecte, rebeu una abraçada fraternal,

+ Sebastià Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca

602

¡Felicidades!

Es un gesto entrañable que por las fiestas navideñas nos felicitemos, e incluso lo hagamos gente muy diver-sa. Esto quiere decir que nos unen muchos motivos que hacen que nos deseemos felicidad, todo el bien posible y el trabajo por un año nuevo lleno de paz y concordia. Nos impulsa a hacerlo el gozo de compartir la buena noticia de la Encarnación de Dios en la historia, la ve-nida de Jesús, su Hijo, nacido de la Virgen María en un rincón olvidado del mundo entre los más pobres. Las «preferencias» de Jesús por los pobres encuentran en ello su mejor testimonio.

Vaya, desde nuestra querida tierra de Mallorca, mi fe-licitación navideña, mi deseo de paz y felicidad para ti i para todos en estas fiestas de Navidad, Año nuevo y Epifanía, unidos al Señor en la oración y en el esfuerzo de llegar con humilde actitud de servicio a los que más nos necesitan. La razón es que el corazón de Dios tiene un lugar preferencial para los pobres, tanto que Él mis-mo «se hizo pobre» (2Co 8,9) en la persona de Jesús de Nazaret.

La Iglesia que vive la Navidad no puede olvidar esta tra-yectoria de Jesús, hasta llegar a la Cruz y la Resurrec-ción. «Estamos llamados –dice el papa Francisco– a des-cubrir a Cristo en los pobres, a prestarles nuestra voz en

603

sus causas, pero también a ser sus amigos, a escuchar-los, a interpretarlos y a recoger la misteriosa sabiduría que Dios quiere comunicarnos a través de ellos» (EG 198). De hecho, es «pobre» según el Evangelio cualquier per-sona que padece una necesidad humana o espiritual, exclusión social o enfermedad, penuria económica o ig-norancia cultural, soledad o falta de amor.

Por todo ello, es Navidad si en toda relación humana so-mos ejemplo de cercanía real y cordial, si somos capaces de empatía y ternura, si en el otro descubrimos a Jesús presente para acogerlo y amarlo, tal y como Él nos lo asegura: «Todo lo que hicisteis a uno de estos hermanos míos más pequeños, a mí me lo hicisteis» (Mt 25,40), es Navidad si nos acercamos a la mesa de la Eucaristía para acogerle a Él «que viene» y quiere habitar entre no-sotros.

Con todo mi afecto, recibid un abrazo fraterna

+ Sebastià Taltavull Anglada Obispo de Mallorca

604

Palma, 3 de desembre de 2017


Amb el desig d’haver començat bé amb les respectives comunitats i en comunió amb tota l’Església el temps de l’Advent, em plau comunicar-me amb cadascun de vosaltres, estimats germans en Crist, preveres i diaques, mitjançant aquesta carta que dirigesc a tots, primer de tot per agrair-vos una vegada més la vostra acollida i afecte, ja manifestat el dia de la presa de possessió a la Seu, per telèfon o escrivint-me, com també a la trobada que vam fer dijous passat al Santuari de Lluc, tot pregant junts la nostra Mare, la Verge Maria. Vagi, idò, el meu agraïment més sincer.

Avui, el motiu d’aquestes lletres és fer-vos ben personal-ment la invitació al RECÉS D’ADVENT que tindrem, si Déu ho vol, a Pina, el proper dijous, dia 14 de desem-bre de 2017, des de les 10:30 del matí fins després de dinar. Serà, com en altres ocasions, un matí de pregària en la segona setmana d’Advent, temps per a reforçar la nostra esperança i viure junts, com a comunitat presbi-teral i diaconal, la joia de l’Evangeli que estam cridats a anunciar de paraula, amb gestos i actituds, personalment i com a col·lectiu de clergat, “perquè el món cregui”.

605

I avançar-vos, com ja ho vaig fer dijous passat a Lluc, i perquè ja ho tingueu en compte i amb prou temps, la invitació als EXERCICIS ESPIRITUALS que compartirem a la Casa d’Espiritualitat de la Puresa a Valldemossa, des del diumenge a vespre 4 de febrer al divendres 9 de febrer de 2018. Seran dirigits pel jesuïta P. Josep Ma-ria Rambla. Continuant amb la bona resposta de l’any passat, us deman l’esforç de ser-hi, tenim dret a dedicar cinc dies sencers a la pregària i en fraternitat presbiteral i diaconal i, si és necessari ajudar als fidels que aquesta setmana entenguin la vostra absència i el dret que tenim a fer uns dies d’Exercicis. És per al bé de tots, un bon estaló a la nostra espiritualitat diocesana, necessitada de moments més intensos de pregària i celebració comuni-tària fets en ambient de recolliment i descans.

I perquè ho pugueu ja reservar, també us comunic les dates del RECÉS DE QUARESMA: dijous, 8 de març de 2018 a Pina i del RECÉS DE PROJECCIÓ DEL TEMPS PASQUAL i PENTECOSTÈS: dijous, 24 de maig de 2018, al Santuari de Lluc, coincidint amb la festa de Jesucrist Sacerdot.

Una abraçada fraternal en Crist

+ Sebastià Taltavull Anglada Bisbe de Mallorca

606

Reg. s. núm 637/l7

Palma, 12 de diciembre de 2017

A SUS MAJESTADES DON FELIPE VI Y DOÑA LETlZIA REYES DE ESPAÑA

SEÑORES,

Habiendo Iniciado mi ministerio pastoral como ‘Obispo de Mallorca él 25 de noviembre próximo pasado, es para mí un honor responder a las felicitaciones que VV.MM. tuvieron a bien remitirme por mi nombramiento como tal, que se dignó fumar en atentas letras apostólicas di-rigidas a mi persona s.s. el Papa Francisco el pasado 19 de septiembre.

Después de más de un año como Administrador Apos-tólico en esta Diócesis y de la emotiva ceremonia de125 de noviembre en que el Clero y el pueblo fiel de Mallorca, llenando el’ gran coro en la capilla Real y las inmensas naves de la Catedral, me recibieron oficialmente, co-mienza el pontificado en el que debo servir a esta Iglesia particular que la divina Providencia, a través del Santo Padre, ha querido confiar a mis cuidados pastorales.

Como es tradición, espero y deseo contar a VV.MM. en-tre esos fieles de Cristo en el día más solemne e im-

607

portante del año, la Pascua de ‘Resurrección del Señor, como cuantas veces se acerquen en sus diversas estan-cias entre nosotros.

Dios guarde a VV.MM. Así se lo pido en oración cons-tante.

Con mi bendición y todo mi afecto,

608

Reg. S. núm. 600/17

Emmo. y Rvdmo. Sr. D. Robert Cardenal Sarah Prefecto de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos

Asunto: Solicitud del Título de Basílica Menor para la Iglesia Parroquial de San Miguel, Santuario Maria-no de la Virgen de la Salud, en la cindad de Palma.

Eminencia Reverendísima;

Los fieles -de Mallinca-, ·especialmente!-os de Palma:, sienten’ gran veneración pe!” la imagen de Nuestra Se-ñora de la Salud que, desde el año 1229, según la tta-dición fue depositada por el Rey Jaime 1 al conquistar Mallorca, en la Iglesia Parroquial de San Miguel.

Asimismo, la Parroquia de San Miguel es, al tiempo, Saütuario Mariano de la Virgen de la Salud, cumplién-dose ya el 85° aniversario de su Coronación Pontificia.

Por todo ello, pensando en los frutos espirituales que puedan producir y por cumplirse además con todos los requisitos establecidos en el Decreto “De Basilicae Mi-noris”, de 9 de noviembre de 1989, la Iglesia de Mallorca desea que sea declarada Basílica Menor por la Santa

609

Madre Iglesia, a través de la ‘Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos.

Palma, 27 de noviembre de 2017.

610

Reg, S. núm. 599/17

Emmo. y Rvdmo. Sr. D. Ricardo Cardenal Blázquez Arzobispo de Valladolid Presidente de la Conferencia Episcopal Española Asunto: Solicitud del Título de Basílica Menor para Iglesia Parroquial de San Miguel, Santuario Mariano de la Virgen de la Salud, en la ciudad de Palma.

Eminencia;

Sirva la presente, ahora como Obispo de Mallorca, para reiterar la solicitud que en su día con fecha de ll de oc-túbre de 2016 elevé como Administrador Apostólico 'de la Diócesis de Mallorca, y con posterior registro en la Secretaría General de esta Conferencia Episcopal con fecha del 20 de octubre de 2016; sobre el Título de Ba-sílica Menor para la Iglesia Parroquial de San Miguel, Santuario Mariano de la Virgen de la Salud, en la ciudad de Palma.

Ya, en su momento, y siguiendo instrucciones del Rvdo. D. Luís García Gutíérrez, Director de!' Secretariado de Liturgia, se nevó a cabo el" expediente necesario, el cual éste informó favorablemente para su posterior tramita-ción a la Secretaria General.

Por todo ello, pensando en los frutos espirituales y pas-

611

torales que pueda producir a los fieles de Mallorca, es-pecialmente a los de Palma; mediante la intercesión de la Virgen de la Salud, habiéndose cumplido ya el 85° Aniversario de su Coronación Pontificia, y por cumplirse además con todos 'los requisitos establecidos en el De-creto "De Título Basilicae Minoris'' del 9 de noviembre de 1989; la Iglesia de Mallorca solicita que la Iglesia Parro-quial de San Miguel, Santuario Mariano de la Virgen de la Salud, en la ciudad de Palma, sea declarada Basílica Menor a través de la Congregación para el Culto Divino y la Disciplina de los Sacramentos,

Palma, 27 de noviembre de 2017.

612

Ordenació sagrada

Dia 10. El Sr. Bisbe conferí l’orde del diaconat al lector i acòlit Sr. Roger Fernández Balaguer a l’església parro-quial de Santa Maria de Costitx. Mn. Roger Fernández resta incardinat a la Diòcesi de Mallorca com a diaca permanent.

Nomenaments

Dia 4. El Sr. Bisbe, a proposta del director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, amb el beneplàcit del seu Consell Permanent, i un cop escoltat el seu claustre de professors, nomena professor ordinari del CETEM el llic. P. Gaspar Eugeni Alemany Ramis MSSCC, d’acord amb els articles 11.6 i 17.2 dels seus Estatuts.

Dia 4. Dia 4. El Sr. Bisbe, a proposta del director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca i amb el bene-plàcit del seu Consell Permanent, nomena professor extraordinari del CETEM pel curs 2017-18 el llic. Sr. Santiago Amer Pol, d’acord amb els articles 11.6 i 17.4 dels seus Estatuts.

Dia 4. El Sr. Bisbe, a proposta del director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, amb el beneplàcit del seu Consell Permanent, i un cop escoltat el seu claus-tre de professors, renova el nomenament del llic. Mn. Josep Adrover Vallbona com a professor contractat del CETEM, d’acord amb els articles 11.6 i 17.3 dels seus Estatuts.


613

Dia 4. El Sr. Bisbe, a proposta del director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, amb el beneplàcit del seu Consell Permanent, i un cop escoltat el seu claustre de professors, renova el nomenament del llic. Mn. Nadal Bernat Salas com a professor contractat del CETEM, d’acord amb els articles 11.6 i 17.3 dels seus Estatuts.

Dia 4. El Sr. Bisbe, a proposta del director del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, amb el beneplàcit del seu Consell Permanent, i un cop escoltat el seu claustre de professors, nomena el llic. Mn. Diego León Fiora-vanti professor contractat del CETEM, d’acord amb els articles 11.6 i 17.3 dels seus Estatuts.

Dia 4. El Sr. Bisbe nomena Mn. Joan Femenia Àvila rector del lloc de culte i església de Nostra Senyora de la Soledat, a la vila de Santa Maria del Camí i dins el seu terme parroquial. El càrrec era vacant per trasllat del seu titular anterior, d’acord amb els cànons 556-563 del CIC.

Dia 12. El Sr. Bisbe nomena el diaca permanent Mn. Roger Fernández Balaguer diaca al servei de les par-ròquies de Santa Maria la Major, de Crist Rei i de Sant Domingo, a la ciutat d’Inca; de Sant Llorenç de Selva i de la Immaculada Concepció de Caimari i de Santa Te-cla de Biniamar, dins el terme municipal de Selva; de Sant Joan Baptista de Mancor de la Vall i de la Nativitat de la Verge Maria de Lloseta, totes elles a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer, amb totes les facultats que li atorga el dret de l’Església i amb delegació general per assistir als matrimonis dins les esmentades parròquies, d’acord amb el cànon 1111§1 del CIC.

614


Dia 4. El Sr. Bisbe confirma l’elecció de la nova Junta Rectora de l’Associació de Confraries de Setmana San-ta de Manacor, realitzada segons els seus estatuts (art. 29.19, 29.21, 29.22), i que resta així:

Presidenta: Maria Sansó Villalonga.Vicepresident: Joan Lluís Sansó Riera.Tresorer: Miquel Quetglas Riera.Secretari: Jaume Rigo Matheu.Vocal i suplent: Margalida Maria Melis Vadell.

Renovacions i cessaments en el càrrec d’arxipreste

Dia 27 de novembre. El Sr. Bisbe, a tenor del cànon 553§2, renova el càrrec de:

Mn. Antoni Guillem Gómez Serra com a arxipreste de Palma 1.Mn. Pere Nicolau Oliver Vives com a arxipreste de Pal-ma 2.Mn. Miquel Serra Llodrà com a arxipreste de Palma 3.Mn. Guillem Rosselló Quetglas com a arxipreste de Palma 4.Mn. Antoni Riutort Fullana com a arxipreste des Pla.Mn. Pere Gerard Bestard Muntaner com a arxipreste de Nord.Mn. Joan Servera Terrassa com a arxipreste de Lle-vant.Mn. Francesc Munar Servera com a arxipreste de Mi-gjorn.Mn. Joan Bordoy Gibert com a arxipreste de Ponent.

615

En el mateix acte cessa Mn. Jaume Mas Julià com a arxipreste de Lluc-Raiguer. Mn. Maria Gastalver Mar-tín cessà com a arxipreste de Miramar -Vall de Sóller en l’acte del seu nomenament com a vicari episcopal per al territori de Palma, l’arxiprestat referit i el de Ponent (BOBM XI/CLVII, pàg. 528).

Erecció d’associacions i aprovació d’estatuts

Dia 11. El Sr. Bisbe erigeix l’Obreria de Sant Antoni Abat de sa Pobla com a Associació Privada de Feels amb personalitat jurídica, d’acord amb el cànon 322 del CIC, alhora que n’aprova els estatuts corresponents.

Dia 11. El Sr. Bisbe erigeix l’Obreria de Sant Antoni Abat de Sant Llorenç des Cardassar com a Associació Privada de Feels amb personalitat jurídica, d’acord amb el cànon 322 del CIC, alhora que n’aprova els estatuts corresponents.

Cessaments

Dia 28. Mn. Joan Femenia Àvila cessa com a rector so-lidari i moderador de les parròquies de Santa Maria del Camí, a la vila del mateix nom, i Sant Bartomeu d’Alaró, i de l’església de Ntra. Sra. de la Soledat a Santa Maria del Camí, continuant com a rector solidari i moderador de les parròquies de la Mare de Déu de Robines, de Bi-nissalem, i la Visitació de Santa Maria, de Consell, totes elles a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer.

Dia 28. Mn. Bartomeu Lluís Barceló Nadal cessa com a rector solidari i moderador de les parròquies de Santa Maria del Camí, a la vila del mateix nom, de la Mare de Déu de Robines, de Binissalem, i la Visitació de San-

616

ta Maria, de Consell, continuant com a rector de Sant Bartomeu d’Alaró i administrador de la quasiparròquia de Sant Jordi, a Orient, totes elles a l’arxiprestat de Lluc-Raiguer.

617

Secretaria GeneralNúm.Sortida: 197 Data: 24/11/2017Procedència/Emissor: Cúria Destinatari: Preveres i DiaquesArxiu: 197_20171124_Convidada_Bisbe_LlucPreveres


A TOTS ELS PREVERES I DIAQUES

Benvolguts,

Mons. Sebastià Taltavull, una vegada constituït Bisbe de Mallorca, desitja posar el seu ministeri sota la pro-tecció de la Mare de Déu i confiar a Maria l’acció pasto-ral que ha de dur a terme en la nostra Església.

Per fer-ho representativament i conjunta convida tots els estaments eclesials al Santuari marià per excel·lèn-cia de la Diòcesi, on saludarem plegats la nostra Mare i li confiarem aquesta intenció.

Per als preveres i diaques serà, si Déu ho vol, dijous, dia 30 de novembre, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc, on es trobarà amb tots vosaltres per la pre-gària de l’antífona mariana Salve Regina, que es fa al Santuari a les 13.15 h, i que compartireu amb els blavets.

Després, per continuar amb la trobada fraternal, com-partireu el dinar a la Fonda del mateix Santuari.

618

Esperant la vostra assistència, us saludam cordialment en el Senyor.

Secretaria GeneralBisbat de Mallorca

619

Secretaria GeneralNúm.Sortida: 198Data: 27/11/2017Procedència/Emissor: Cúria Destinatari:Comunitats religiosos i religiosesArxiu: 198_20171127_Convidada_Bisbe_LlucReligiosos


A TOTS ELS RELIGIOSOS I RELIGIOSES

Benvolguts,

Mons. Sebastià Taltavull, una vegada constituït Bisbe de Mallorca, desitja posar el seu ministeri sota la protecció de la Mare de Déu i confiar a Maria l’acció pastoral que ha de dur a terme en la nostra Església.

Per fer-ho representativament i conjunta convida tots els estaments eclesials al Santuari marià per excel·lència de la Diòcesi, on saludarem plegats la nostra Mare i li confiarem aquesta intenció.

Per als religiosos i religioses, serà, si Déu ho vol, el dissabte dia 16 de desembre, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc, on es trobarà amb tots vosaltres per la pregària de l’antífona mariana que es fa al Santuari a les 13.15 h, i que compartireu amb els blavets.

Després, per continuar amb la trobada fraternal, compar-tireu el dinar a la Fonda del mateix Santuari.



620

Secretaria GeneralNúm.Sortida: 204 Data: 01/12/2017Procedència/Emissor: Cúria Destinatari: LaicsArxiu: 204_20171201_Convidada_Bisbe_LlucLaics

Palma, 1 de desembre de 2017

A TOTS ELS LAICS RESPONSABLES D’ÀREES PASTORALS

Benvolguts i benvolguts,

Mons. Sebastià Taltavull, una vegada constituït Bisbe de Mallorca, desitja posar el seu ministeri sota la pro-tecció de la Mare de Déu i confiar a Maria l’acció pasto-ral que ha de dur a terme en la nostra Església.

Per fer-ho representativament i conjunta convida tots els estaments eclesials al Santuari marià per excel·lèn-cia de la Diòcesi, on saludarem plegats la nostra Mare i li confiarem aquesta intenció.

Per als laics responsables de distintes arees pasto-rals serà, si Déu ho vol, dissabte, dia 9 de desembre, al Santuari de la Mare de Déu de Lluc, on es trobarà amb tots vosaltres per la pregària de l’antífona ma-riana Salve Regina, que es fa al Santuari a les 13:15 h, i que compartireu amb els blavets.

Després, per continuar amb la trobada fraternal, com-partireu el dinar a la Fonda del mateix Santuari.

Teniu en compte que aquesta convidada és personal

621

manco pels equips de les delegacions i secretariats i els equips directius de les institucions del Bisbat.

Pregam que confirmeu l’assistència a [email protected] o al 971 21 31 00 abans del 7 de de-sembre.



622

DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCISCO CON MOTIVO DEL XXV ANIVERSARIO DEL

CATECISMO DE LA IGLESIA CATÓLICAAula del Sínodo

Miércoles, 11 de octubre de 2017

Señores Cardenales, Queridos Hermanos en el Episcopado y en el Sacerdocio, Señores Embajadores, Ilustrísimos Profesores, hermanos y hermanas:

Los saludo cordialmente y le agradezco a Mons. Fisiche-lla sus amables palabras.

La celebración del vigésimo quinto aniversario de la Constitución apostólica Fidei depositum, con la que san Juan Pablo II, a los treinta años de la apertura del Concilio Ecuménico Vaticano II, promulgó el Catecismo de la Iglesia Católica, es una oportunidad significativa para verificar el camino recorrido desde entonces. San Juan XXIII quiso y deseó el Concilio, no para condenar errores, sino sobre todo para hacer que la Iglesia lo-grara presentar con un lenguaje renovado la belleza de su fe en Jesucristo. «Es necesario –afirmaba el papa en su Discurso de apertura– que la Iglesia no se aparte del sacro patrimonio de la verdad, recibido de los padres; pero, al mismo tiempo, debe mirar a lo presente, a las


623

nuevas condiciones y formas de vida introducidas en el mundo actual, que han abierto nuevos caminos para el apostolado católico» (11 octubre 1962). «Deber nuestro –continuaba el Pontífice– no es sólo custodiar ese pre-cioso tesoro, como si únicamente nos preocupara su an-tigüedad, sino dedicarnos también, con diligencia y sin temor, a la labor que exige nuestro tiempo, prosiguiendo el camino que desde hace veinte siglos recorre la Iglesia» (ibíd.).

«Custodiar» y «proseguir» es la tarea que le compete a la Iglesia, en razón de su misma naturaleza, para lograr que la verdad impresa en el anuncio del Evangelio por parte de Jesús alcance su plenitud hasta el fin de los tiempos. Se trata de una gracia concedida al Pueblo de Dios, pero también de una tarea y una misión de la que nos sentimos responsables, para anunciar de una ma-nera nueva y más íntegra el Evangelio de siempre a los hombres de hoy. Con la alegría que brota de la esperan-za cristiana, y provistos de la «medicina de la misericor-dia» (ibíd.), nos acercamos pues a los hombres y mujeres de nuestro tiempo para que descubran la riqueza inago-table de la persona de Jesucristo.

Al presentar el Catecismo de la Iglesia Católica, san Juan Pablo II afirmaba que un catecismo «debe tener en cuenta las declaraciones doctrinales que en el decurso de los tiempos el Espíritu Santo ha inspirado a la Igle-sia. Y es preciso que ayude también a iluminar con la luz de la fe las situaciones nuevas y los problemas que en otras épocas no se habían planteado aún» (Const. ap. Fidei depositum, 3). Este Catecismo, por tanto, constitu-ye un instrumento importante, no sólo porque presenta a los creyentes las enseñanzas de siempre, para crecer en la comprensión de la fe, sino también y sobre todo

624

porque pretende que los hombres de nuestro tiempo, con sus nuevas y diversas problemáticas, se acerquen a la Iglesia, que se esfuerza por presentar la fe como la respuesta verdaderamente significativa para la existen-cia humana en este momento histórico particular. No basta, por tanto, con encontrar un lenguaje nuevo para proclamar la fe de siempre; es necesario y urgente que, ante los nuevos retos y perspectivas que se abren para la humanidad, la Iglesia pueda expresar esas novedades del Evangelio de Cristo que se encuentran contenidas en la Palabra de Dios pero aún no han visto la luz. Este es el tesoro de las «cosas nuevas y antiguas» del que ha-blaba Jesús cuando invitaba a sus discípulos a que en-señaran lo nuevo que él había instaurado sin descuidar lo antiguo (cf. Mt 13,52).

El evangelista Juan escribió una de las páginas más be-llas de su Evangelio al transmitirnos la llamada «oración sacerdotal» de Jesús. Antes de afrontar su pasión y su muerte, Jesús se dirige al Padre manifestando su obe-diencia mediante el cumplimiento de la misión que se le había confiado. Sus palabras son un himno al amor, y contienen también la súplica para que los discípulos sean custodiados y protegidos (cf. Jn 17,12-15). De la misma forma, Jesús ora por los que más adelante cree-rán en él gracias a la predicación de sus discípulos, para que también ellos sean congregados y permanezcan uni-dos (cf. Jn 17,20-23). Con la expresión: «Esta es la vida eterna: que te conozcan a ti, único Dios verdadero, y a tu enviado, Jesucristo» (Jn 17,3), tocamos el culmen de la misión de Jesús.

Como se sabe, conocer a Dios no consiste en primer lugar en un ejercicio teórico de la razón humana sino en un deseo inextinguible inscrito en el corazón de cada

625

persona. Es un conocimiento que procede del amor, porque hemos encontrado al Hijo de Dios en nuestro ca-mino (cf. Carta enc. Lumen fidei, 28). Jesús de Nazaret camina con nosotros para introducirnos con su palabra y con sus signos en el misterio profundo del amor del Padre. Este conocimiento se afianza, día tras día, con la certeza de la fe de sentirse amados y, por eso, formando parte de un designio lleno de sentido. Quien ama busca conocer aún más a la persona amada para descubrir la riqueza que lleva en sí y que cada día se presenta como una realidad totalmente nueva.

Por este motivo, nuestro Catecismo se entiende a la luz del amor como experiencia de conocimiento, de confian-za y de abandono en el misterio. El Catecismo de la Igle-sia Católica, al delinear los puntos estructurales que lo componen, retoma un texto del Catecismo Romano, lo hace suyo, proponiéndolo como clave de lectura y de aplicación: «Toda la finalidad de la doctrina y de la ense-ñanza debe ser puesta en el amor que no acaba. Porque se puede muy bien exponer lo que es preciso creer, espe-rar o hacer; pero sobre todo debe resaltarse que el amor de Nuestro Señor siempre prevalece, a fin de que cada uno comprenda que todo acto de virtud perfectamente cristiano no tiene otro origen que el amor, ni otro térmi-no que el amor» (Catecismo de la Iglesia Católica, n. 25).En esta perspectiva, me gustaría referirme a un tema que debería ser tratado en el Catecismo de la Iglesia Ca-tólica de una manera más adecuada y coherente con estas finalidades mencionadas. Me refiero de hecho a la pena de muerte. Esta cuestión no se puede reducir al mero recuerdo de un principio histórico, sin tener en cuenta no sólo el progreso de la doctrina llevado a cabo por los últimos Pontífices, sino también el cambio en la conciencia del pueblo cristiano, que rechaza una actitud

626

complaciente con respecto a una pena que menoscaba gravemente la dignidad humana. Hay que afirmar de manera rotunda que la condena a muerte, en cualquier circunstancia, es una medida inhumana que humilla la dignidad de la persona. Es en sí misma contraria al Evangelio porque con ella se decide suprimir voluntaria-mente una vida humana, que es siempre sagrada a los ojos del Creador y de la que sólo Dios puede ser, en úl-tima instancia, su único juez y garante. Jamás ningún hombre, «ni siquiera el homicida, pierde su dignidad personal» (Carta al Presidente de la Comisión Internacio-nal contra la pena de muerte, 20 marzo 2015), porque Dios es un Padre que siempre espera el regreso del hijo que, consciente de haberse equivocado, pide perdón y empieza una nueva vida. Por tanto, a nadie se le puede quitar la vida ni la posibilidad de una redención moral y existencial que redunde en favor de la comunidad.

En los siglos pasados, cuando no se tenían muchos ins-trumentos de defensa y la madurez social todavía no se había desarrollado de manera positiva, el recurso a la pena de muerte se presentaba como una consecuencia lógica de la necesaria aplicación de la justicia. Lamen-tablemente, también en el Estado Pontificio se acudió a este medio extremo e inhumano, descuidando el pri-mado de la misericordia sobre la justicia. Asumimos la responsabilidad por el pasado, y reconocemos que es-tos medios fueron impuestos por una mentalidad más legalista que cristiana. La preocupación por conservar íntegros el poder y las riquezas materiales condujo a sobrestimar el valor de la ley, impidiendo una compren-sión más profunda del Evangelio. Sin embargo, perma-necer hoy neutrales ante las nuevas exigencias de una reafirmación de la dignidad de la persona nos haría aún más culpables.

627

Aquí no estamos en presencia de ninguna contradicción con la enseñanza del pasado, porque la Iglesia siempre ha enseñado de manera coherente y autorizada la de-fensa de la dignidad de la vida humana, desde el primer instante de su concepción hasta su muerte natural. El desarrollo armónico de la doctrina, sin embargo, requie-re que se deje de sostener afirmaciones en favor de argu-mentos que ahora son vistos como definitivamente con-trarios a la nueva comprensión de la verdad cristiana. Además, como ya mencionaba san Vicente de Lerins: «Quizá alguien diga: ¿Ningún progreso de la religión es entonces posible en la Iglesia de Cristo? Ciertamente que debe haber progreso, y muy grande. ¿Quién podría ser tan hostil a los hombres y tan contrario a Dios que intentara impedirlo?» (Conmonitorium, 23.1: PL 50). Es necesario, por tanto, reafirmar que por grave que haya sido el delito cometido la pena de muerte es inadmisible, porque atenta contra la inviolabilidad y la dignidad de la persona.

«La Iglesia, en su doctrina, en su vida y en su culto per-petúa y transmite a todas las generaciones todo lo que ella es, todo lo que cree» (Conc. Ecum. Vat. II, Const. dogm. Dei Verbum, 8). Durante el Concilio, los Padres no pudieron encontrar una expresión más afortunada para explicar de manera sintética la naturaleza y la misión de la Iglesia. No sólo con la «doctrina», sino también con la «vida» y con el «culto» se le ofrece a los creyentes la capacidad de ser Pueblo de Dios. Con una sucesión de verbos, la Constitución dogmática sobre la divina Reve-lación expresa la dinámica progresiva del proceso: «Esta Tradición progresa […] crece […] tiende constantemente a la plenitud de la verdad divina, hasta que en ella se cumplan las palabras de Dios» (ibíd.).

628

La Tradición es una realidad viva y sólo una mirada su-perficial puede ver el «depósito de la fe» como algo está-tico. La Palabra de Dios no puede ser conservada con naftalina, como si se tratara de una manta vieja que hay que proteger de la polilla. ¡No! La Palabra de Dios es una realidad dinámica, siempre viva, que progresa y crece porque tiende hacia un cumplimiento que los hombres no pueden detener. Esta ley del progreso, según la fe-liz formulación de san Vicente de Lerins: «Annis consoli-detur, dilatetur tempore, sublimetur aetate» (Conmonito-rium, 23.9: PL 50), pertenece a la peculiar condición de la verdad revelada en cuanto que es transmitida por la Iglesia, y no comporta de manera alguna un cambio de doctrina.

No se puede conservar la doctrina sin hacerla progresar, ni se la puede atar a una lectura rígida e inmutable sin humillar la acción del Espíritu Santo. «Dios, que mu-chas veces y en diversos modos habló en otros tiem-pos a los padres» (Hb 1,1), «habla sin intermisión con la Esposa de su amado Hijo» (Dei Verbum, 8). Estamos llamados a hacer nuestra esta «voz», mediante una ac-titud de «escucha religiosa» (ibíd., 1), para que nuestra vida eclesial progrese con el mismo entusiasmo de los comienzos, hacia esos horizontes nuevos a los que el Señor nos quiere llevar.

Gracias por este encuentro y por su trabajo; les pido que recen por mí y los bendigo de corazón. Gracias.


629

CARTA DEL SANTO PADRE FRANCISCO CON OCASIÓN DEL VIII CENTENARIO DE LA

CUSTODIA DE TIERRA SANTAPara el Reverendísimo Padre

Francisco Patton, O.F.M. Custodio de Tierra Santa

He sabido con alegría que esta Custodia, con motivo de los 800 años de la presencia franciscana en Tierra Santa, ha querido celebrar ese aniversario importante y feliz con numerosas iniciativas religiosas, pastorales y culturales, todas ellas orientadas al redescubrimiento de la encomiable contribución de los «hermanos de la cuerda» —como se les llamaba— en los lugares donde el Hijo de Dios se hizo carne, y habitó entre nosotros (cf. Juan 1, 14). En esta ocasión, me complace dirigirle un saludo especial al igual que a todos los hermanos, que así mantienen vivo el testimonio cristiano, estudian las Escrituras y acogen a los peregrinos.

El seráfico padre Francisco, en el capítulo de Pentecos-tés en mayo de 1217, abrió la Orden a la dimensión «misionera y universal», enviando a sus hermanos a to-das las naciones como testigos de fe, de fraternidad y de paz; y así se creó la Provincia de Tierra Santa, en un principio llamada de Ultramar o de Siria. Este ampliar-se del horizonte de la evangelización fue el comienzo de una aventura extraordinaria, que llevó hace ocho siglos a los primeros frailes menores a desembarcar en Acre, donde el pasado 11 de junio, empezasteis las celebra-ciones del centenario, renovando vuestra adhesión a la llamada de Jesús, en fidelidad al Evangelio y a la Iglesia.Asiduos en la contemplación y la oración, sencillos y pobres, obedientes al Obispo de Roma, también estáis comprometidos en el presente a vivir en Tierra Santa

630

junto a los hermanos de diferentes culturas, etnias y religiones, sembrando la paz, la hermandad y el respeto. Es bien sabida vuestra disponibilidad para acompañar los pasos de los peregrinos procedentes de todo el mun-do a través de la acogida y la guía. Os habéis dedicado a la búsqueda de los testimonios arqueológicos y al estu-dio atento de las Sagradas Escrituras, atesorando la fa-mosa frase de san Jerónimo, que durante muchos años vivió retirado en Belén: «La ignorancia de las Escrituras es ignorancia de Cristo» (Comm. in Is., Prol.: PL 24,17).

No quiero olvidar, además de la custodia y de la anima-ción de los santuarios, vuestro compromiso al servicio de la comunidad eclesial local. Os animo a perseverar alegres en el apoyo a nuestros hermanos, especialmente los más pobres y los más débiles; en la educación de la juventud —que a menudo corre el riesgo de perder la es-peranza en un contexto todavía sin paz—; en la acogida de los ancianos y el cuidado de los enfermos, viviendo concretamente en la cotidianidad las obras de miseri-cordia.

Uniéndome a mis venerados predecesores, comenzan-do con Clemente VI que, con la bula Gratias agimus os confío la custodia de los Santos Lugares, quiero renovar ese mandato, alentándoos a ser testigos alegres del Re-sucitado en Tierra Santa.

Sois embajadores de todo el Pueblo de Dios que con ge-nerosidad siempre os ha sostenido, en particular, a tra-vés de la «Colecta para Tierra Santa», que contribuye a garantizar que en la Tierra de Jesús la fe se haga visible mediante las obras. De manera especial os sostiene, en nombre del Sucesor de Pedro, la Congregación para las Iglesias Orientales, que en estos días celebra su cente-

631

nario.

Por último, deseo recordaos las palabras de vuestro fun-dador, «Aconsejo de veras, amonesto y exhorto a mis hermanos en el Señor Jesucristo que, cuando van por el mundo, no litiguen ni contiendan con palabras (cf. 2 Ti-moteo 2,14), ni juzguen a los otros; sino sean apacibles, pacíficos y moderados, mansos y humildes, hablando a todos honestamente, como conviene» (Regla bulada , 3, 10-11: ff 85).

Confío la Custodia de Tierra Santa, cada una de sus co-munidades y todos los frailes a la protección maternal de la Virgen María y, mientras invoco la intercesión de vuestro santo patrón Antonio de Padua, os imparto de corazón la bendición apostólica.

Desde el Vaticano, 17 de octubre, 2017Francisco


632

CARTA DEL SANTO PADRE FRANCISCO AL CARDENAL PETER K. A. TURKSON

CON MOTIVO DE LA CONFERENCIA INTERNACIONAL

«DE POPULORUM PROGRESSIO A LAUDATO SI’»Venerable Hermano

Señor Cardenal Peter K. A. Turkson Prefecto del Dicasterio para el Desarrollo

Humano Integral

En estos días, los representantes de diversas organiza-ciones sindicales y movimientos de trabajadores se han reunido en Roma, convocados por el Dicasterio para el Servicio Humano Integral, para reflexionar y debatir so-bre el tema «De Populorum Progressio a Laudato Si’. El trabajo y el movimiento de los trabajadores en el centro del desarrollo humano integral, sostenible y solidario». Doy las gracias a Vuestra Eminencia y a los colaborado-res, asimismo saludo con afecto a todos ustedes.

El Beato Pablo VI en su encíclica Populorum Progressio decía que «el desarrollo [humano] no se reduce al simple crecimiento económico. Para ser auténtico, debe ser in-tegral», es decir, promover toda la integridad de la perso-na, y también a todas las personas y pueblos[1]. Y dado que «la persona florece en el trabajo»[2], la Doctrina So-cial de la Iglesia ha enfatizado, en repetidas ocasiones, que ésta no es una cuestión entre tantas, sino más bien la «clave esencial» de toda la cuestión social[3]. En efec-to, el trabajo «condiciona no sólo el desarrollo económi-co, sino también el cultural y moral de las personas, de la familia, de la sociedad»[4].

Como base del florecimiento humano, el trabajo es clave para el desarrollo espiritual. Según la tradición cristia-

633

na, éste es más que una simple labor; es, sobre todo, una misión. Colaboramos con la obra creadora de Dios, cuando por medio de nuestro obrar cultivamos y cus-todiamos la creación (cf. Gn 2,15)[5]; participamos, en el Espíritu de Jesús, de su misión redentora, cuando mediante nuestra actividad alimentamos a nuestras fa-milias y atendemos las necesidades de nuestro prójimo. Jesús, quien «dedicó la mayor parte de su vida terrena a la actividad manual junto al banco del carpintero»[6] y consagró su ministerio público a liberar a personas de enfermedades, sufrimientos y de la muerte misma[7], nos invita a seguir sus pasos a través del trabajo. De este modo, «cada trabajador es la mano de Cristo que continúa creando y haciendo el bien»[8].

El trabajo, además de ser esencial para el florecimiento de la persona, es también la clave para el desarrollo so-cial. «Trabajar con otros y para otros» [9], y el fruto de este hacer «es ocasión de intercambio, de relaciones, y de encuentro»[10]. Cada día, millones de personas coo-peran al desarrollo a través de sus actividades manua-les o intelectuales, en grandes urbes o en zonas rurales, con tareas sofisticadas o sencillas. Todas son expresión de un amor concreto para la promoción del bien común, de un amor civil[11].

El trabajo no puede considerarse como una mercancía ni un mero instrumento en la cadena productiva de bie-nes y servicios[12], sino que, al ser primordial para el desarrollo, tiene preferencia sobre cualquier otro factor de producción, incluyendo al capital[13]. De allí el im-perativo ético de «preservar las fuentes de trabajo»[14], de crear otras nuevas a medida que aumenta la rentabi-lidad económica[15], como también se necesita garanti-zar la dignidad del mismo[16].

634

Sin embargo, tal como lo advirtió Pablo VI, no hay que exagerar la mística del trabajo. La persona «no es sólo trabajo»; hay otras necesidades humanas que necesita-mos cultivar y atender, como la familia, los amigos y el descanso[17]. Es importante, pues, recordar que cual-quier tarea debe estar al servicio de la persona, y no la persona al servicio de esta[18], lo cual implica que debe-mos cuestionar las estructuras que dañan o explotan a personas, familias, sociedades o a nuestra madre tierra.Cuando el modelo de desarrollo económico se basa so-lamente en el aspecto material de la persona, o cuando beneficia sólo a algunos, o cuando daña el medio am-biente, genera un clamor, tanto de los pobres como de la tierra, que «nos reclama otro rumbo»[19]. Este rum-bo, para ser sostenible, necesita colocar en el centro del desarrollo a la persona y al trabajo, pero integrando la problemática laboral con la ambiental. Todo está inter-conectado, y debemos responder de modo integral[20].

Una contribución válida a dicha respuesta integral por parte de los trabajadores, es mostrar al mundo lo que ustedes bien conocen: la conexión entre las tres «T»: tie-rra, techo y trabajo[21]. No queremos un sistema de desarrollo económico que fomente gente desempleada, ni sin techo, ni desterrada. Los frutos de la tierra y del trabajo son para todos[22], y «deben llegar a todos de forma justa»[23]. Este tema adquiere relevancia especial en relación con la propiedad de la tierra, tanto en zonas rurales como urbanas, y con las normas jurídicas que garantizan el acceso a la misma[24]. Y en este asunto el criterio de justicia por excelencia, es el destino univer-sal de los bienes, cuyo «derecho universal a su uso» es «principio fundamental de todo el ordenamiento ético-social»[25].

635

Es pertinente recordar esto hoy, cuando celebraremos dentro de poco el septuagésimo aniversario de la De-claración Universal de Derechos Humanos, y también cuando los derechos económicos, sociales y culturales deben percibirse con mayor fuerza. Pero la promoción y defensa de tales derechos no puede realizarse a costa de la tierra y de las generaciones futuras. La interdepen-dencia entre lo laboral y lo ambiental nos obliga a replan-tearnos la clase de tareas que queremos promover en el futuro y las que necesitan reemplazarse o relocalizarse, como pueden ser a modo de ejemplo, las actividades de la industria de combustibles fósiles contaminantes. Es imperioso una transferencia de la industria energética actual a una más renovable para cuidar nuestra ma-dre tierra. Pero es injusto que dicha transferencia sea pagada con el trabajo y el techo de los más necesitados. Es decir, el costo de extraer energía de la tierra, bien co-mún universal, no puede recaer sobre los trabajadores y sus familias. Los sindicatos y movimientos, que saben de la conexión entre trabajo, techo y tierra, tienen la obligación de aportar al respecto.

Otra contribución importante de los trabajadores para el desarrollo sustentable, es la de resaltar otra triple conexión, un segundo juego de tres «T»: esta vez entre trabajo, tiempo y tecnología. En cuanto al tiempo, sa-bemos que la «continua aceleración de los cambios» y la «intensificación de ritmos de vida y de trabajo», que al-gunos llaman «rapidación», no colaboran con el desarro-llo sostenible ni con la calidad del mismo[26]. También sabemos que la tecnología, de la cual recibimos tantos beneficios y oportunidades, puede obstaculizar el desa-rrollo sustentable cuando está asociada a un paradigma de poder, dominio y manipulación[27].

636

En el contexto actual, conocido como la cuarta revolu-ción industrial, caracterizado por esta rapidación y la refinada tecnología digital, la robótica, y la inteligencia artificial[28], el mundo necesita de voces como la de us-tedes. Son los trabajadores quienes, en su lucha por la jornada laboral justa, han aprendido a enfrentarse con una mentalidad utilitarista, cortoplacista, y manipula-dora. Para esta mentalidad, no interesa si hay degrada-ción social o ambiental; no interesa qué se usa y qué se descarta; no interesa si hay trabajo forzado de niños o si se contamina el río de una ciudad. Sólo importa la ga-nancia inmediata. Todo se justifica en función del dios dinero[29]. Dado que muchos de ustedes han contribui-do a combatir esta patología en el pasado, se encuen-tran hoy muy bien posicionados para corregirla en el futuro. Les ruego que aborden esta difícil temática y que nos muestren, desde su misión profética y creativa[30], que es posible una cultura del encuentro y del cuidado. Hoy ya no es sólo la dignidad del empleado la que está en juego, sino la dignidad del trabajo de todos, y de la casa de todos, nuestra madre tierra.

Por ello, y tal como lo afirmé en la encíclica Laudato Si’, necesitamos de un diálogo sincero y profundo para re-definir la idea del trabajo y el rumbo del desarrollo[31]. Pero no podemos ser ingenuos y pensar que el diálogo se dará naturalmente y sin conflictos. Hacen falta agentes que trabajen sin cesar para generar procesos de diálogo en todos los niveles: a nivel de la empresa, del sindicato, del movimiento; a nivel barrial, de ciudad, regional, na-cional, y global. En este diálogo sobre el desarrollo, to-das las voces y visiones son necesarias, pero en especial aquellas voces menos escuchadas, las de las periferias. Conozco el afán de mucha gente por traer dichas voces a la luz en los foros donde se toman decisiones sobre el

637

trabajo. A ustedes les pido que se sumen a esta noble labor.

La experiencia nos dice que para que un diálogo sea fructífero, es preciso partir de lo que tenemos en común. Para dialogar sobre desarrollo, es conveniente recordar lo que nos aúna: nuestro origen, pertenencia y desti-no[32]. Sobre esta base, podremos renovar la solidari-dad universal de todos los pueblos[33], incluyendo la solidaridad con los pueblos del mañana. Además, po-dremos encontrar el modo de salir de una economía de mercado y de finanzas, que no da al trabajo el valor que corresponde, y orientarla hacia aquella en la que la ac-tividad humana es el centro[34].

Los sindicatos y movimientos de trabajadores por voca-ción deben ser expertos en solidaridad. Pero para apor-tar al desarrollo solidario, les ruego se cuiden de tres tentaciones. La primera, la del individualismo colectivis-ta, es decir, de proteger sólo los intereses de sus repre-sentados, ignorando al resto de los pobres, marginados y excluidos del sistema. Se necesita invertir en una so-lidaridad que trascienda las murallas de sus asociacio-nes, que proteja los derechos de los trabajadores, pero sobre todo de aquellos cuyos derechos ni siquiera son reconocidos. Sindicato es una palabra bella que provie-ne del griego dikein (hacer justicia), y syn (juntos)[35]. Por favor, hagan justicia juntos, pero en solidaridad con todos los marginados.

Mi segundo pedido es que se cuiden del cáncer social de la corrupción[36]. Así como, en ocasiones, «la política es responsable de su propio descrédito por la corrup-ción»[37], lo mismo ocurre con los sindicatos. Es terrible esa corrupción de los que se dicen «sindicalistas», que se

638

ponen de acuerdo con los emprendedores y no se intere-san de los trabajadores dejando a miles de compañeros sin trabajo; esto es una lacra, que mina las relaciones y destruye tantas vidas y familias. No dejen que los inte-reses espurios arruinen su misión, tan necesaria en los tiempos en que vivimos. El mundo y la creación entera aguardan con esperanza a ser liberados de la corrup-ción (cf. Rm 8,18-22). Sean factores de solidaridad y es-peranza para todos. ¡No se dejen corromper!

El tercer pedido es que no se olviden de su rol de educar conciencias en solidaridad, respeto y cuidado. La con-ciencia de la crisis del trabajo y de la ecología necesita traducirse en nuevos hábitos y políticas públicas. Para generar tales hábitos y leyes, necesitamos que institu-ciones como las de ustedes cultiven virtudes sociales que faciliten el florecimiento de una nueva solidaridad global, que nos permita escapar del individualismo y del consumismo, y que nos motiven a cuestionar los mitos de un progreso material indefinido y de un mercado sin reglas justas[38].

Espero que este Congreso produzca una sinergia sufi-ciente como para proponer líneas de acción concretas desde la mirada de los trabajadores, caminos que nos conduzcan a un desarrollo humano integral, sostenible y solidario.

Le doy las gracias nuevamente a usted, Señor Cardenal, como también a los que han participado y contribuido, y a todos les doy mi bendición.

Vaticano, 23 de noviembre de 2017Francisco

639

[1] Beato Pablo VI, 1967, Populorum Progressio, 14.[2] Papa Francisco, 2017, Discurso a la Confederación Italiana de Sindicatos de Trabajadores (CISL), 28 junio 2017[3] San Juan Pablo II, 1981, Laborem Excercens, 3.[4] Pontificio Consejo Justicia y Paz, 2005, Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, 269.[5] Cf. Conc. Ecum. Vat. II, 1966, Const. past. sobre la Iglesia en el mundo actual Gaudium et Spes, 34; san Juan Pablo II, 1981, Laborem Excercens, 25.[6] Laborem Excercens, 6.[7] Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, 261.[8] Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, 265. [San Ambrosio, De obitu Valentiniani consolatio, 62].[9] San Juan Pablo II, 1991, Centesimus Annus, 31.[10] Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, 273; cf. Papa Francisco, 2015, Laudato Si’, 125.[11] Cf. Discurso a la Confederación Italiana de Sindica-tos de Trabajadores (CISL); y Laudato Si’, 231.[12] Cf. Laborem Excercens, 7.[13] Cf. Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, 276.[14] Papa Francisco, 2013, Exhortación Apostólica Evan-gelii Gaudium, 203.[15] Cf. Evangelii Gaudium, 204.[16] Cf. Evangelii Gaudium, 205.[17] Cf Discurso a la Confederación Italiana de Sindica-tos de Trabajadores (CISL).[18] Cf. Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, 272.[19] Laudato Si’, 53.[20] Cf. Laudato Si’, 16, 91, 117, 138, 240.[21] Cf. Papa Francisco, 2016, Discurso a los participan-tes en el encuentro mundial de movimientos populares, Aula Pablo VI, Sábado 5 noviembre 2016.

640

[22] Cf. Laudato Si’, 93.[23] Conc. Ecum. Vat. II, 1966, Const. Past. sobre la Iglesia en el mundo actual Gaudium et Spes, 69.[24] Cf. Compendio de la Doctrina Social de la Iglesia, 283.[25] Laudato Si’, 93.[26] Laudato Si’, 18.[27] Cf. Laudato Si’, 102-206.[28] Cf. Manyika, J., 2016, «Technology, jobs, and the future of work». McKinsey Global Institute. Nota infor-mativa preparada para el Foro Mundial Fortune-Time en el Vaticano, diciembre 2016 (actualizada en febrero 2017).[29] Se trata de un peligroso «relativismo práctico» (Papa Francisco, 2015, Laudato Si’, 122).[30] Cf. Discurso a la Confederación Italiana de Sindica-tos de Trabajadores (CISL).[31] Cf. Laudato Si’, 3, 14.[32] Cf. Laudato Si’, 202.[33] Cf. Laudato Si’, 14, 58, 159, 172, 227.[34] Cf. Discurso a la Confederación Italiana de Sindica-tos de Trabajadores (CISL).[35] Cf. Discurso a la Confederación Italiana de Sindica-tos de Trabajadores (CISL).[36] Cf. Evangelii Gaudium, 60.[37] Laudato Si’, 197.[38] Laudato Si’, 209-215.


641

FELICITACIONES NAVIDEÑAS DE LA CURIA ROMANA

DISCURSO DEL SANTO PADRE FRANCESCOSala Clementina

Jueves, 21 de diciembre de 2017


La Navidad es la fiesta de la fe en el Hijo de Dios que se hizo hombre para devolverle al hombre la dignidad filial que había perdido por culpa del pecado y la desobedien-cia. La Navidad es la fiesta de la fe en los corazones que se convierten en un pesebre para recibirlo, en las almas que dejan que del tronco de su pobreza Dios haga ger-minar el brote de la esperanza, de la caridad y de la fe.

Hoy tenemos una nueva ocasión para intercambiarnos nuestra felicitación navideña y también para desearos a todos, a vuestros colaboradores, a los Representantes pontificios, a todas las personas que prestan servicio en la Curia y a vuestros seres queridos una santa y alegre Navidad y un feliz Año Nuevo. Que esta Navidad nos haga abrir los ojos y abandonar lo que es superfluo, lo falso, la malicia y lo engañoso, para ver lo que es esen-cial, lo verdadero, lo bueno y auténtico. Muchas felici-dades, de verdad.

Queridos hermanos:

Después de haber hablado en otras ocasiones sobre la Curia romana ad intra, este año quiero compartir con vosotros algunas reflexiones sobre la realidad de la Cu-ria ad extra, es decir, sobre la relación de la Curia con las naciones, con las Iglesias particulares, con las Igle-sias orientales, con el diálogo ecuménico, con el Judaís-

642

mo, con el Islam y las demás religiones, es decir, con el mundo exterior.

Mis reflexiones se apoyan ciertamente sobre los prin-cipios básicos y canónicos de la Curia, sobre la misma historia de la Curia, pero también sobre la visión perso-nal que he procurado compartir con vosotros en los dis-cursos de los últimos años, en el contexto de la reforma que se está realizando.

Con respecto a la reforma me viene a la mente la sim-pática y significativa expresión de Mons. Frédéric-François-Xavier De Mérode: «Hacer la reforma en Roma es como limpiar la Esfinge de Egipto con un cepillo de dientes»[1]. Se pone de manifiesto cuánta paciencia, dedicación y delicadeza se necesitan para alcanzar ese objetivo, ya que la Curia es una institución antigua, compleja, venerable, compuesta de hombres que provie-nen de muy distintas culturas, lenguas y construccio-nes mentales y que, de una manera estructural y desde siempre, está ligada a la función primacial del Obispo de Roma en la Iglesia, esto es, al oficio «sacro» querido por el mismo Cristo Señor en bien del cuerpo de la Iglesia en su conjunto (ad bonum totius corporis)[2].

Así pues, la universalidad del servicio de la Curia pro-viene y brota de la catolicidad del Ministerio petrino. Una Curia encerrada en sí misma traicionaría el objeti-vo de su existencia y caería en la autorreferencialidad, que la condenaría a la autodestrucción. La Curia, ex natura, está proyectada ad extra en cuanto y mientras está ligada al Ministerio petrino, al servicio de la Palabra y del anuncio de la Buena Noticia: el Dios Enmanuel, que nace entre los hombres, que se hace hombre para mostrar a todos los hombres su entrañable cercanía,

643

su amor sin límites y su deseo divino de que todos los hombres se salven y lleguen a gozar de la bienaventu-ranza celestial (cf. 1 Tm 2,4); el Dios que hace salir su sol sobre buenos y malos (cf. Mt 5,45); el Dios que no ha venido para que le sirvan sino para servir (cf. Mt 20,28); el Dios que ha constituido a la Iglesia para que esté en el mundo, pero no del mundo, y para ser instrumento de salvación y de servicio.

Cuando saludé recientemente a los Padres y Jefes de las Iglesias Católicas orientales[3], y pensando precisa-mente sobre esta finalidad ministerial, petrina y curial, es decir, de servicio, utilicé la expresión de un «primado diaconal», remitiendo inmediatamente a la amada ima-gen de san Gregorio Magno del Servus servorum Dei. Esta definición, en su dimensión cristológica, es sobre todo expresión de la firme voluntad de imitar a Cristo, quien asumió la forma de siervo (cf. Flp 2,7). Benedic-to XVI, cuando habló de ello, dijo que esta frase en los labios de Gregorio no era «una fórmula piadosa, sino la verdadera manifestación de su modo de vivir y actuar. Estaba profundamente impresionado por la humildad de Dios, que en Cristo se hizo nuestro servidor, nos lavó y nos lava los pies sucios»[4].

Esa misma actitud diaconal ha de caracterizar también a todos los que, de varias maneras, trabajan en el ámbi-to de la Curia romana, que, como recuerda el Código de Derecho Canónico, actuando en nombre y con la auto-ridad del Sumo Pontífice, «realiza su función […] para el bien y servicio de las Iglesias» (can. 360; cf. CCEO can. 46).

Primado diaconal «con relación al Papa»[5] e igualmente diaconal, por consiguiente, es el trabajo que se realiza

644

dentro de la Curia romana ad intra y hacia el exterior ad extra. Este tema de la diaconía ministerial y curial, me lleva a un antiguo texto presente en la Didascalia Apos-tolorum donde se afirma: el «diácono sea el oído y la boca del Obispo, su corazón y alma»[6], puesto que la comu-nión, la armonía y la paz en la Iglesia está unida a esta concordia, ya que el diácono es el custodio del servicio en la Iglesia.[7] Pienso que no es casualidad que el oído sea el órgano para oír sino también para el equilibrio; y la boca el órgano para saborear y para hablar.

Otro texto antiguo añade que los diáconos están llama-dos a ser como los ojos del Obispo[8]. El ojo mira para transmitir las imágenes a la mente, ayudándola a tomar las decisiones y a dirigir bien a todo el cuerpo.

De estas imágenes se puede sacar la relación de comu-nión de filial obediencia para el servicio al pueblo santo de Dios. No hay duda, pues, que esta es la que existe también entre todos los que trabajan en la Curia ro-mana, desde los Jefes de Dicasterio y Superiores, a los oficiales y a todos. La comunión con Pedro refuerza y da nuevo vigor a la comunión entre todos los miembros.

Desde este punto de vista, el recurso a la imagen de los sentidos del organismo humano nos ayuda a tener el sentido de la extroversión, de la atención hacia lo que está fuera. En el organismo humano, de hecho, los sen-tidos son nuestro primer contacto con el mundo ad ex-tra, son como un puente hacia él; son nuestra posibili-dad de relacionarnos. Los sentidos nos ayudan a captar la realidad e igualmente a colocarnos en la realidad. Por eso san Ignacio de Loyola recurría a los sentidos para contemplar los Misterios de Cristo y de la verdad[9].

645

Esto es muy importante si se quiere superar la desequi-librada y degenerada lógica de las intrigas o de los pe-queños grupos que en realidad representan —a pesar de sus justificaciones y buenas intenciones— un cán-cer que lleva a la autorreferencialidad, que se infiltra también en los organismos eclesiásticos en cuanto tales y, en particular, en las personas que trabajan en ellos. Cuando sucede esto, entonces se pierde la alegría del Evangelio, la alegría de comunicar a Cristo y de estar en comunión con él; se pierde la generosidad de nuestra consagración (cf. Hch 20,35 y 2 Co 9,7).

Permitidme que diga dos palabras sobre otro peligro, que es el de los traidores de la confianza o los que se aprovechan de la maternidad de la Iglesia, es decir de las personas que han sido seleccionadas con cuidado para dar mayor vigor al cuerpo y a la reforma, pero —al no comprender la importancia de sus responsabilida-des— se dejan corromper por la ambición o la vanaglo-ria, y cuando son delicadamente apartadas se autode-claran equivocadamente mártires del sistema, del «Papa desinformado», de la «vieja guardia»…, en vez de entonar el «mea culpa». Junto a estas personas hay otras que si-guen trabajando en la Curia, a las que se les da el tiem-po para retomar el justo camino, con la esperanza de que encuentren en la paciencia de la Iglesia una ocasión para convertirse y no para aprovecharse. Esto cierta-mente sin olvidar la inmensa mayoría de personas fieles que allí trabajan con admirable compromiso, fidelidad, competencia, dedicación y también con tanta santidad.Parece oportuno, entonces, volviendo a la imagen del cuerpo, poner de relieve que estos «sentidos institucio-nales», a los que podemos comparar en cierto modo los Dicasterios de la Curia romana, deben trabajar de ma-nera conforme a su naturaleza y finalidad: en el nombre

646

y con la autoridad del Sumo Pontífice y siempre por el bien y al servicio de las Iglesias[10]. Ellos están llama-dos a ser en la Iglesia como unas fieles antenas sensi-bles: emisoras y receptoras.

Antenas emisoras en cuanto habilitadas para transmitir fielmente la voluntad del Papa y de los Superiores. La palabra «fidelidad»[11], para todos los que trabajan en la Santa Sede, «adquiere un carácter particular, desde el momento que ellos ponen al servicio del Sucesor de Pedro buena parte de sus propias energías, su tiempo y su ministerio cotidiano. Se trata de una grave respon-sabilidad, pero también de un don especial, que con el tiempo va desarrollando un vínculo afectivo con el Papa, de confianza interior, un idem sentire natural, que se expresa justamente con la palabra “fidelidad”»[12].

La imagen de la antena remite también a otro movi-miento, este contrario, es decir el del receptor. Se trata de percibir las instancias, las cuestiones, las pregun-tas, los gritos, las alegrías y las lágrimas de las Iglesias y del mundo para transmitirlas al Obispo de Roma y permitirle que pueda llevar a cabo con más eficacia su tarea y su misión de «principio y fundamento, perpetuo y visible, de la unidad de fe y de comunión»[13]. Con semejante receptividad, que es más importante que el aspecto preceptivo, los Dicasterios de la Curia romana entran generosamente en ese proceso de escucha y de sinodalidad del que ya he hablado[14].


He recurrido a la expresión «primado diaconal», a la imagen del cuerpo, de los sentidos y de la antena para explicar la necesidad más bien indispensable, de practi-

647

car el discernimiento de los signos de los tiempos[15], la comunión en el servicio, la caridad en la verdad, la do-cilidad al Espíritu y la obediencia confiada a los supe-riores, precisamente para alcanzar los espacios donde el Espíritu habla a las Iglesias (es decir, la historia) y para conseguir el objetivo de trabajar (por la salus ani-marum). Quizá sea útil recordar aquí que los mismos nombres de los diversos Dicasterios y de las Oficinas de la Curia romana dan a entender cuáles son las realidades a favor de las cuales deben trabajar. Es decir, se trata de accio-nes fundamentales e importantes para toda la Iglesia y diría que para todo el mundo.

Al tener la Curia una tarea realmente muy amplia, me limitaré en esta ocasión a hablar genéricamente de la Curia ad extra, es decir, de algunos aspectos fundamen-tales, seleccionados, a partir de los cuales será fácil, en un futuro próximo, enumerar y profundizar los otros campos de actuación de la Curia.

La Curia y la relación con las Naciones

En este sector juega un papel fundamental la Diploma-cia Vaticana que busca sincera y constantemente el que la Santa Sede sea un constructor de puentes, de paz y de diálogo entre las naciones. Y siendo una Diplomacia al servicio de la humanidad y del hombre, de mano ten-dida y de puerta abierta, se compromete a escuchar, a comprender, a ayudar, a plantear y a intervenir rápida y respetuosamente en cualquier situación para acortar distancias y para entablar confianza. El único interés de la Diplomacia Vaticana es estar libre de cualquier inte-rés mundano o material.

648

La Santa Sede está presente en la escena mundial para colaborar con todas las personas y las naciones de bue-na voluntad y para repetir constantemente la importan-cia de proteger nuestra casa común frente a cualquier egoísmo destructivo; para afirmar que las guerras traen sólo muerte y destrucción; para sacar del pasado las lecciones necesarias que nos ayudan a vivir mejor el presente, a construir sólidamente el futuro y salvaguar-darlo para las nuevas generaciones.

Los encuentros con los Jefes de las naciones y con las diversas delegaciones, junto a los Viajes apostólicos tie-nen el mismo sentido y objetivo.

Por eso se creó la Tercera Sección de la Secretaría de Estado, con la finalidad de manifestar la atención y la cercanía del Papa y de los superiores de la Secretaría de Estado al personal diplomático y también a los reli-giosos y a las religiosas, a los laicos y a las laicas que prestan trabajo en las Representaciones Pontificias. Una Sección que se ocupa de las cuestiones relativas a las personas que trabajan en el servicio diplomático de la Santa Sede, o que se preparan para ello, en estrecha colaboración con la Sección de Asuntos Generales y con la Sección para las Relaciones con los Estados[16].

Esta particular atención se basa en la doble dimensión del servicio del personal diplomático: pastores y diplo-máticos, al servicio de las Iglesias particulares y de las naciones donde trabajan.

La Curia y las Iglesias particulares

La relación que une la Curia a las diócesis y a las epar-quías es de máxima importancia. Estas encuentran en

649

la Curia romana el apoyo y el soporte necesario. Es una relación que se basa en la colaboración, la confianza y nunca en la superioridad o el contraste. La fuente de esta relación está en el Decreto conciliar sobre el minis-terio pastoral de los Obispos, en el que se explica más ampliamente que el trabajo de la Curia es «para bien de las Iglesias y al servicio de los sagrados Pastores»[17].

El punto de referencia de la Curia romana, de hecho, no es sólo el Obispo de Roma, del que le viene la autoridad, sino también las Iglesias particulares y sus Pastores en todo el mundo, para cuyo bien obra y actúa.

A esta característica de «servicio al Papa y a los obispos, a la Iglesia universal y a las Iglesias particulares» y al mundo entero, hice referencia en el primero de nuestros encuentros anuales, cuando subrayé que «en la Curia romana se aprende, “se respira” de un modo especial esta doble dimensión de la Iglesia, esta compenetración entre lo universal y lo particular; y me parece que ésta es una de las más bellas experiencias de quien vive y trabaja en Roma»[18].

Las visitas ad limina Apostolorum, en este sentido, re-presentan una gran oportunidad de encuentro, diálogo y enriquecimiento mutuo. Por eso, en el encuentro con los obispos, he preferido tener un diálogo de escucha mutua, libre, reservado, sincero que va más allá de los esquemas protocolarios y el habitual intercambio de discursos y recomendaciones. También es importante el diálogo entre los Obispos y los distintos Dicasterios. Al retomar este año las visitas ad limina, después del año jubilar, los obispos me han confiado que han sido bien acogidos y escuchados por todos los Dicasterios. Esto me alegra mucho, y agradezco a los Jefes de los Dicas-

650

terios que están aquí presentes.

Permítanme también aquí, en este momento singular de la vida de la Iglesia, llamar vuestra atención sobre la próxima XV Asamblea General Ordinaria del Sínodo de los Obispos, convocada bajo el tema: «Los jóvenes, la fe y el discernimiento vocacional». Llamar a la Curia, a los Obispos y a toda la Iglesia a que presten una especial atención a los jóvenes, no quiere decir mirar sólo a ellos, sino también dirigir la mirada a un tema crucial para un gran número de relaciones y de urgencias: las rela-ciones intergeneracionales, la familia, los ámbitos de la pastoral, la vida social... Lo anuncia claramente el Do-cumento preparatorio en su introducción: «La Iglesia ha decidido interrogarse sobre cómo acompañar a los jó-venes para que reconozcan y acojan la llamada al amor y a la vida en plenitud, y también pedir a los mismos jóvenes que la ayuden a identificar las modalidades más eficaces de hoy para anunciar la Buena Noticia. A través de los jóvenes, la Iglesia podrá percibir la voz del Señor que resuena también hoy. Como en otro tiempo Samuel (cf. 1 S 3,1-21) y Jeremías (cf. Jr 1,4-10), hay jóvenes que saben distinguir los signos de nuestro tiempo que el Espíritu señala. Escuchando sus aspiraciones podemos entrever el mundo del mañana que se aproxima y las vías que la Iglesia está llamada a recorrer»[19].

La Curia y las Iglesias orientales

La unidad y la comunión que existe en la relación entre la Iglesia de Roma y las Iglesias orientales representa un ejemplo concreto de riqueza en la diversidad para toda la Iglesia. Ellas, en la fidelidad a sus propias tradiciones de dos mil años y en la comunión eclesial experimentan y realizan la oración sacerdotal de Cristo (cf. Jn 17)[20].

651

En este sentido, en el último encuentro con los Patriar-cas y Arzobispos Mayores de las Iglesias orientales, ha-blando del «primado diaconal», señalé también la impor-tancia de profundizar y revisar la delicada cuestión de la elección de los nuevos obispos y eparcas que debe corresponder, por una parte, a la autonomía de las Igle-sias orientales y, al mismo tiempo, al espíritu de res-ponsabilidad evangélica y al deseo de reforzar cada vez más la unidad con la Iglesia Católica. «El todo, en la más convencida aplicación de la auténtica praxis sino-dal, que es característica de las Iglesias de Oriente»[21]. La elección de cada obispo debe reflejar y reforzar la unidad y la comunión entre el Sucesor de Pedro y todo el colegio episcopal[22].

La relación entre Roma y Oriente es de mutuo enrique-cimiento espiritual y litúrgico. En realidad, la Iglesia de Roma no sería realmente católica sin las inestimables riquezas de las Iglesias orientales y sin el testimonio he-roico de tantos hermanos y hermanas nuestros orienta-les que purifican la Iglesia aceptando el martirio y ofre-ciendo su vida para no negar a Cristo[23].

La Curia y el diálogo ecuménico

Nos quedan todavía los ámbitos en los que la Iglesia Católica está particularmente comprometida, especial-mente después del Concilio Vaticano II. Entre estos, la unidad entre los cristianos que «es una exigencia esen-cial de nuestra fe, una exigencia que brota desde lo ínti-mo de nuestro ser creyentes en Jesucristo»[24]. Se tra-ta de un verdadero «camino», pero, como muchas veces han repetido también mis Predecesores, es un camino irreversible y sin vuelta atrás. «La unidad se hace cami-nando, para recordar que cuando caminamos juntos, es

652

decir, cuando nos encontramos como hermanos, reza-mos juntos, trabajamos juntos en el anuncio del Evan-gelio y en el servicio a los últimos, ya estamos unidos. Todas las diferencias teológicas y eclesiológicas que to-davía dividen a los cristianos serán superadas sólo por esta vía, sin que nosotros sepamos cómo y cuándo, pero esto sucederá según lo que el Espíritu Santo quiera su-gerir para el bien de la Iglesia»[25].

La Curia trabaja en este campo para favorecer el en-cuentro con el hermano, para deshacer los nudos de las incomprensiones y las hostilidades, y para combatir los prejuicios y el miedo del otro, que han impedido ver la riqueza de y en la diversidad y la profundidad del miste-rio de Cristo y de la Iglesia que permanece siempre más grande que cualquier expresión humana.

Los encuentros mantenidos con los Papas, los Patriar-cas y los Jefes de las diversas Iglesias y Comunidades siempre me han llenado de alegría y gratitud.

La Curia y el Judaísmo, el Islam y las otras religiones

La relación de la Curia Romana con las otras religiones se basa en la enseñanza del Concilio Vaticano II y en la necesidad del diálogo. «Porque la única alternativa a la barbarie del conflicto es la cultura del encuentro»[26]. El diálogo está construido sobre tres orientaciones funda-mentales: «El deber de la identidad, porque no se puede entablar un diálogo real sobre la base de la ambigüedad o de sacrificar el bien para complacer al otro. La valentía de la alteridad, porque al que es diferente, cultural o re-ligiosamente, no se le ve ni se le trata como a un enemi-go, sino que se le acoge como a un compañero de ruta, con la genuina convicción de que el bien de cada uno

653

se encuentra en el bien de todos. La sinceridad de las intenciones, porque el diálogo, en cuanto expresión au-téntica de lo humano, no es una estrategia para lograr segundas intenciones, sino el camino de la verdad, que merece ser recorrido pacientemente para transformar la competición en cooperación»[27].

Los encuentros con las autoridades religiosas en varios viajes apostólicos y los encuentros en el Vaticano, son verdadera prueba de ello.

Estos son sólo algunos aspectos, importantes pero no exclusivos, del trabajo de la Curia ad extra. Hoy he ele-gido estos aspectos, vinculados al tema del «primado diaconal», los «sentidos institucionales» y «fieles antenas emisoras y receptoras».

Queridos hermanos:

Comencé este nuestro encuentro hablando de la Navi-dad como la fiesta de la fe, ahora quisiera concluirlo evi-denciando que la Navidad nos recuerda que una fe que no nos pone en crisis es una fe en crisis; una fe que no nos hace crecer es una fe que debe crecer; una fe que no nos interroga es una fe sobre la cual debemos pregun-tarnos; una fe que no nos anima es una fe que debe es-tar animada; una fe que no nos conmueve es una fe que debe ser sacudida. En realidad, una fe solamente inte-lectual o tibia es sólo una propuesta de fe que para lle-gar a realizarse tendría que implicar al corazón, al alma, al espíritu y a todo nuestro ser, cuando se deje que Dios nazca y renazca en el pesebre del corazón, cuando per-mitimos que la estrella de Belén nos guíe hacia el lugar donde yace el Hijo de Dios, no entre los reyes y el lujo, sino entre los pobres y los humildes.

654

Ángel Silesio, en su Peregrino querúbico, escribió: «De-pende sólo de ti: Ah si pudiera tu corazón ser un pesebre, Dios nacería niño de nuevo en la tierra»[28].

Con estas reflexiones renuevo mis más fervientes deseos de Feliz Navidad para vosotros y vuestros seres queri-dos. Gracias.

Quisiera, como regalo de Navidad, dejaros esta versión italiana de la obra del beato Padre María Eugenio del Niño Jesús, Je veux voir Dieu: Quiero ver a Dios. Es una obra de teología espiritual; nos hará bien a todos. Qui-zás se puede leer no de seguido, sino buscando en el índice el punto que más interesa o que más necesito. Espero que nos aproveche a todos.

Y, además, el Cardenal Piacenza ha sido tan genero-so que, con el trabajo de la Penitenciaría, y junto con Mons. Nykiel, ha realizado este libro: La fiesta del per-dón, como fruto del Jubileo de la Misericordia; y ha que-rido también regalarlo. Damos las gracias al Cardenal Piacenza y a la Penitenciaría Apostólica. Os lo entrega-rán a todos a la salida.¡Gracias!

[Bendición]Y, por favor, rezad por mí. [1] Cf. Giuseppe Dalla Torre, Sopra una storia della Gen-darmeria Pontificia (19 octubre 2017).[2] «Para apacentar el Pueblo de Dios y acrecentar-lo siempre, Cristo Señor instituyó en su Iglesia diver-sos ministerios, ordenados al bien de todo el Cuerpo» » (Conc. Ecum. Vat. II, Const. dogm. Lumen Gentium, 18).

655

[3] Cf. Saludo a los Padres y Arzobispos Mayores (9 oc-tubre 2017).[4] Catequesis en la Audiencia general (4 junio 2008).[5] Cf. Juan Pablo II, Discurso en la reunión plenaria del Sacro Colegio de Cardenales (21 noviembre 1985), 4.[6] 2,44: Funk, 138-166; cf. W. Rordorf, Liturgie et es-chatologie, en Augustinianum 18 (1978), 153-161; Id., Que savons-nous des lieux de culte chrétiens de l’époque préconstantinienne?, en L’Orient Syrien 9 (1964), 39-60.[7] Cf. Encuentro con los sacerdotes y los consagrados, Catedral de Milán (25 marzo 2017).[8] «En cuanto a los diáconos de la Iglesia, que sean como los ojos del obispo, que saben ver todo lo que hay a su alrededor, escrutando las acciones de cada uno en la Iglesia, por si alguno se encuentra en peligro de pe-car: de este modo, advertido por la amonestación del que preside, tal vez no llevará a cabo su pecado» (Car-ta de Clemente a Santiago, 12: Rehm 14-15, en Enrico Cattaneo, I Ministeri nella Chiesa Antica, Testi patristici dei primi tre secoli, ed. Paulinas, 1997, p. 696). [9] Cf. Ejercicios Espirituales, n. 121: «La quinta contem-plación será traer los cinco sentidos sobre la primera y la segunda contemplación».[10] En el comentario de san Jerónimo al Evangelio de san Mateo se encuentra una curiosa comparación entre los cinco sentidos del organismo humano y las vírgenes de la parábola evangélica, las cuales se convierten en necias cuando no obran ya según el fin que se les ha asignado (cf. Comm. in Mt XXV: PL 26, 184).[11] El concepto de fidelidad es fuerte y elocuente por-que subraya también la duración en el tiempo del com-promiso asumido, remite a una virtud que, como dijo Benedicto XVI, «expresa muy bien el vínculo especial entre el Papa y sus directos colaboradores, tanto en la Curia Romana como en las Representaciones Pontifi-

656

cias» (Discurso a la Pontificia Academia Eclesiástica, 11 junio 2012).[12] Ibíd. [13] Conc. Ecum. Vat. II, Const. dogm. Lumen Gen-tium, 18.[14] «Una Iglesia sinodal es una Iglesia de la escucha, con la conciencia de que escuchar “es más que oír”. Es una escucha recíproca en la cual cada uno tiene algo que aprender. Pueblo fiel, colegio episcopal, Obispo de Roma: uno en escucha de los otros; y todos en escucha del Espíritu Santo, el “Espíritu de verdad” (Jn 14,17), para conocer lo que él “dice a las Iglesias” (Ap 2,7)» (Dis-curso en el 50 aniversario del Sínodo de los Obispos, 17 octubre 2015).[15] Cf. Lc 12,54-59; Mt 16,1-4; Conc. Ecum. Vat. II, Const. past. Gaudium et spes, 11: «El Pueblo de Dios, movido por la fe, por la cual cree que es guiado por el Espíritu del Señor, que llena el orbe de la tierra, procu-ra discernir en los acontecimientos, exigencias y deseos que comparte con sus contemporáneos, cuáles son los signos verdaderos de la presencia o del designio de Dios. Pues la fe ilumina todo con una luz nueva y manifies-ta el plan divino sobre la vocación integral del hombre, y por ello dirige la mente hacia soluciones plenamente humanas».[16] Cf. Carta Pontificia (18 octubre 2017); Comunicación de la Secretaría de Estado (21 noviembre 2017).[17] Christus Dominus, 9.[18] Discurso a la Curia romana (21 diciembre 2013); Cf. Pablo VI, Homilía por el 80 cumpleaños (16 octubre 1977): «Sí, Roma he amado, en continua inquietud de meditar y comprender el trascendente secreto, incapaz ciertamente de penetrarlo y vivirlo, pero apasionado siempre, como todavía lo son, de descubrir cómo y por-qué “Cristo es Romano” (Cf. Dante, La Divina Comedia,

657

Purgatorio, XXXII, 102) […] vuestra “conciencia romana”, haya de ella, al origen, la nativa ciudadanía de esta Urbe llena de presagios, o la permanencia de domicilio o la hospitalidad allí gozada; “conciencia romana” que aquí tiene virtud de infundir a quien sepa respirarte el senti-do del humanismo universal» (Insegnamenti di Paolo VI, XV [1977], 1957).[19] Sínodo de Obispos, Asamblea General Ordinaria XV, Los jóvenes, la fe y el discernimiento vocacional, In-troducción.[20] Por una parte, la unidad que responde al don del Espíritu, encuentra su expresión natural y cargada de significado en la «unión indefectible con el Obispo de Roma» (Benedicto XVI, Exhort. ap. postsin. Ecclesia in Medio Oriente, 40). Y por otra parte, estar incorporados en la comunión de todo el Cuerpo de Cristo, nos hace conscientes de tener que reforzar la unión y la solidari-dad dentro de los varios Sínodos patriarcales, «privile-giando en ellos el acuerdo en cuestiones de gran impor-tancia para la Iglesia, con vistas a una acción colegial y unitaria» (ibíd.).[21] Discurso en el encuentro con los Patriarcas de las Iglesias Orientales y los Arzobispos Mayores (21 noviem-bre 2013). [22] Junto a los Jefes y Padres, los Arzobispos y los Obis-pos orientales, en comunión con el Papa, con la Curia y entre ellos, todos estamos llamados «a buscar siempre la justicia, la piedad, la fe, la caridad, la paciencia y la mansedumbre» (cf. 1 Tm 6,11); [a adquirir] un estilo de vida sobrio a imagen de Cristo, que se despojó para enri-quecernos con su pobreza (cf. 2 Co 8,9); … [a la] trans-parencia en la gestión de los bienes y atención por cada debilidad y necesidad» (Discurso en el encuentro con los Patriarcas de las Iglesias orientales católicas y los Ar-zobispos Mayores, Sala del Consistorio, 21 noviembre

658

2013). [23] Nosotros «vemos a tantos de nuestros hermanos y hermanas cristianos de las Iglesias orientales experi-mentar persecuciones dramáticas y una diáspora cada vez más inquietante» (Homilía con ocasión del centenario de la Congregación para las Iglesias orientales y del Pon-tificio Instituto Oriental, Basílica de Santa María Mayor, 12 octubre 2017). «En estas situaciones nadie puede ce-rrar los ojos» (Mensaje en el centenario de fundación del Pontificio Instituto Oriental, 12 octubre 2017).[24] Discurso a la Plenaria del Pontificio Consejo para la Promoción de la Unidad de los Cristianos (10 noviembre 2016).[25] Ibíd.[26] Discurso a los participantes en la Conferencia Inter-nacional para la paz, Al-Azhar Conference Centre, El Cairo (28 abril 2017). [27] Ibíd.[28]«Es mangelt nur an dir: Ach, könnte nur dein Herz zu einer Krippe werden, Gott würde noch einmal ein Kind auf dieser Erden» (Ed. Paulinas, 1989, p. 170 [234-235])


659

MENSAJE DEL SANTO PADRE FRANCISCO

PARA LA CELEBRACIÓN DE LA 51 JORNADA MUNDIAL DE LA PAZ

1 DE ENERO DE 2018

Migrantes y refugiados: hombres y mujeres que buscan la paz

1. Un deseo de paz

Paz a todas las personas y a todas las naciones de la tierra. La paz, que los ángeles anunciaron a los pastores en la noche de Navidad[1], es una aspiración profunda de todas las personas y de todos los pueblos, especial-mente de aquellos que más sufren por su ausencia, y a los que tengo presentes en mi recuerdo y en mi oración. De entre ellos quisiera recordar a los más de 250 mi-llones de migrantes en el mundo, de los que 22 millo-nes y medio son refugiados. Estos últimos, como afirmó mi querido predecesor Benedicto XVI, «son hombres y mujeres, niños, jóvenes y ancianos que buscan un lu-gar donde vivir en paz»[2]. Para encontrarlo, muchos de ellos están dispuestos a arriesgar sus vidas a través de un viaje que, en la mayoría de los casos, es largo y pe-ligroso; están dispuestos a soportar el cansancio y el sufrimiento, a afrontar las alambradas y los muros que se alzan para alejarlos de su destino.

Con espíritu de misericordia, abrazamos a todos los que huyen de la guerra y del hambre, o que se ven obligados a abandonar su tierra a causa de la discriminación, la persecución, la pobreza y la degradación ambiental.

660

Somos conscientes de que no es suficiente sentir en nuestro corazón el sufrimiento de los demás. Habrá que trabajar mucho antes de que nuestros hermanos y hermanas puedan empezar de nuevo a vivir en paz, en un hogar seguro. Acoger al otro exige un compromiso concreto, una cadena de ayuda y de generosidad, una atención vigilante y comprensiva, la gestión responsable de nuevas y complejas situaciones que, en ocasiones, se añaden a los numerosos problemas ya existentes, así como a unos recursos que siempre son limitados. El ejercicio de la virtud de la prudencia es necesaria para que los gobernantes sepan acoger, promover, proteger e integrar, estableciendo medidas prácticas que, «respe-tando el recto orden de los valores, ofrezcan al ciudada-no la prosperidad material y al mismo tiempo los bienes del espíritu»[3]. Tienen una responsabilidad concreta con respecto a sus comunidades, a las que deben ga-rantizar los derechos que les corresponden en justicia y un desarrollo armónico, para no ser como el constructor necio que hizo mal sus cálculos y no consiguió terminar la torre que había comenzado a construir[4].

2. ¿Por qué hay tantos refugiados y migrantes?

Ante el Gran Jubileo por los 2000 años del anuncio de paz de los ángeles en Belén, san Juan Pablo II inclu-yó el número creciente de desplazados entre las con-secuencias de «una interminable y horrenda serie de guerras, conflictos, genocidios, “limpiezas étnicas”»[5], que habían marcado el siglo XX. En el nuevo siglo no se ha producido aún un cambio profundo de sentido: los conflictos armados y otras formas de violencia organiza-da siguen provocando el desplazamiento de la población dentro y fuera de las fronteras nacionales.

661

Pero las personas también migran por otras razones, ante todo por «el anhelo de una vida mejor, a lo que se une en muchas ocasiones el deseo de querer dejar atrás la “desesperación” de un futuro imposible de cons-truir»[6]. Se ponen en camino para reunirse con sus fa-milias, para encontrar mejores oportunidades de trabajo o de educación: quien no puede disfrutar de estos dere-chos, no puede vivir en paz. Además, como he subraya-do en la Encíclica Laudato si’, «es trágico el aumento de los migrantes huyendo de la miseria empeorada por la degradación ambiental»[7].

La mayoría emigra siguiendo un procedimiento regula-do, mientras que otros se ven forzados a tomar otras vías, sobre todo a causa de la desesperación, cuando su patria no les ofrece seguridad y oportunidades, y toda vía legal parece imposible, bloqueada o demasiado lenta.En muchos países de destino se ha difundido amplia-mente una retórica que enfatiza los riesgos para la segu-ridad nacional o el coste de la acogida de los que llegan, despreciando así la dignidad humana que se les ha de reconocer a todos, en cuanto que son hijos e hijas de Dios. Los que fomentan el miedo hacia los migrantes, en ocasiones con fines políticos, en lugar de construir la paz siembran violencia, discriminación racial y xeno-fobia, que son fuente de gran preocupación para todos aquellos que se toman en serio la protección de cada ser humano[8].

Todos los datos de que dispone la comunidad interna-cional indican que las migraciones globales seguirán marcando nuestro futuro. Algunos las consideran una amenaza. Os invito, al contrario, a contemplarlas con una mirada llena de confianza, como una oportunidad para construir un futuro de paz.

662

3. Una mirada contemplativa

La sabiduría de la fe alimenta esta mirada, capaz de reconocer que todos, «tanto emigrantes como poblacio-nes locales que los acogen, forman parte de una sola familia, y todos tienen el mismo derecho a gozar de los bienes de la tierra, cuya destinación es universal, como enseña la doctrina social de la Iglesia. Aquí encuentran fundamento la solidaridad y el compartir»[9]. Estas pa-labras nos remiten a la imagen de la nueva Jerusalén. El libro del profeta Isaías (cap. 60) y el Apocalipsis (cap. 21) la describen como una ciudad con las puertas siem-pre abiertas, para dejar entrar a personas de todas las naciones, que la admiran y la colman de riquezas. La paz es el gobernante que la guía y la justicia el principio que rige la convivencia entre todos dentro de ella.

Necesitamos ver también la ciudad donde vivimos con esta mirada contemplativa, «esto es, una mirada de fe que descubra al Dios que habita en sus hogares, en sus calles, en sus plazas [promoviendo] la solidaridad, la fraternidad, el deseo de bien, de verdad, de justicia»[10]; en otras palabras, realizando la promesa de la paz.

Observando a los migrantes y a los refugiados, esta mi-rada sabe descubrir que no llegan con las manos vacías: traen consigo la riqueza de su valentía, su capacidad, sus energías y sus aspiraciones, y por supuesto los te-soros de su propia cultura, enriqueciendo así la vida de las naciones que los acogen. Esta mirada sabe también descubrir la creatividad, la tenacidad y el espíritu de sacrificio de incontables personas, familias y comuni-dades que, en todos los rincones del mundo, abren sus puertas y sus corazones a los migrantes y refugiados, incluso cuando los recursos no son abundantes.

663

Por último, esta mirada contemplativa sabe guiar el dis-cernimiento de los responsables del bien público, con el fin de impulsar las políticas de acogida al máximo de lo que «permita el verdadero bien de su comunidad»[11], es decir, teniendo en cuenta las exigencias de todos los miembros de la única familia humana y del bien de cada uno de ellos.

Quienes se dejan guiar por esta mirada serán capaces de reconocer los renuevos de paz que están ya brotando y de favorecer su crecimiento. Transformarán en talle-res de paz nuestras ciudades, a menudo divididas y po-larizadas por conflictos que están relacionados precisa-mente con la presencia de migrantes y refugiados.

4. Cuatro piedras angulares para la acción

Para ofrecer a los solicitantes de asilo, a los refugiados, a los inmigrantes y a las víctimas de la trata de seres humanos una posibilidad de encontrar la paz que bus-can, se requiere una estrategia que conjugue cuatro ac-ciones: acoger, proteger, promover e integrar[12].

«Acoger» recuerda la exigencia de ampliar las posibili-dades de entrada legal, no expulsar a los desplazados y a los inmigrantes a lugares donde les espera la perse-cución y la violencia, y equilibrar la preocupación por la seguridad nacional con la protección de los derechos humanos fundamentales. La Escritura nos recuerda: «No olvidéis la hospitalidad; por ella algunos, sin saber-lo, hospedaron a ángeles»[13].

«Proteger» nos recuerda el deber de reconocer y de ga-rantizar la dignidad inviolable de los que huyen de un peligro real en busca de asilo y seguridad, evitando su

664

explotación. En particular, pienso en las mujeres y en los niños expuestos a situaciones de riesgo y de abusos que llegan a convertirles en esclavos. Dios no hace dis-criminación: «El Señor guarda a los peregrinos, susten-ta al huérfano y a la viuda»[14].

«Promover» tiene que ver con apoyar el desarrollo hu-mano integral de los migrantes y refugiados. Entre los muchos instrumentos que pueden ayudar a esta tarea, deseo subrayar la importancia que tiene el garantizar a los niños y a los jóvenes el acceso a todos los niveles de educación: de esta manera, no sólo podrán cultivar y sacar el máximo provecho de sus capacidades, sino que también estarán más preparados para salir al encuen-tro del otro, cultivando un espíritu de diálogo en vez de clausura y enfrentamiento. La Biblia nos enseña que Dios «ama al emigrante, dándole pan y vestido»; por eso nos exhorta: «Amaréis al emigrante, porque emigrantes fuisteis en Egipto»[15].

Por último, «integrar» significa trabajar para que los re-fugiados y los migrantes participen plenamente en la vida de la sociedad que les acoge, en una dinámica de enriquecimiento mutuo y de colaboración fecunda, pro-moviendo el desarrollo humano integral de las comuni-dades locales. Como escribe san Pablo: «Así pues, ya no sois extraños ni forasteros, sino conciudadanos de los santos y familiares de Dios»[16].

5. Una propuesta para dos Pactos internacionales

Deseo de todo corazón que este espíritu anime el proce-so que, durante todo el año 2018, llevará a la definición y aprobación por parte de las Naciones Unidas de dos pactos mundiales: uno, para una migración segura, or-

665

denada y regulada, y otro, sobre refugiados. En cuanto acuerdos adoptados a nivel mundial, estos pactos cons-tituirán un marco de referencia para desarrollar pro-puestas políticas y poner en práctica medidas concre-tas. Por esta razón, es importante que estén inspirados por la compasión, la visión de futuro y la valentía, con el fin de aprovechar cualquier ocasión que permita avan-zar en la construcción de la paz: sólo así el necesario realismo de la política internacional no se verá derro-tado por el cinismo y la globalización de la indiferencia.El diálogo y la coordinación constituyen, en efecto, una necesidad y un deber específicos de la comunidad inter-nacional. Más allá de las fronteras nacionales, es posi-ble que países menos ricos puedan acoger a un mayor número de refugiados, o acogerles mejor, si la coopera-ción internacional les garantiza la disponibilidad de los fondos necesarios.

La Sección para los Migrantes y Refugiados del Dicas-terio para la Promoción del Desarrollo Humano Integral sugiere 20 puntos de acción[17] como pistas concretas para la aplicación de estos cuatro verbos en las políticas públicas, además de la actitud y la acción de las comu-nidades cristianas. Estas y otras aportaciones preten-den manifestar el interés de la Iglesia católica al proceso que llevará a la adopción de los pactos mundiales de las Naciones Unidas. Este interés confirma una solicitud pastoral más general, que nace con la Iglesia y continúa hasta nuestros días a través de sus múltiples activida-des.

6. Por nuestra casa común

Las palabras de san Juan Pablo II nos alientan: «Si son muchos los que comparten el “sueño” de un mundo en

666

paz, y si se valora la aportación de los migrantes y los refugiados, la humanidad puede transformarse cada vez más en familia de todos, y nuestra tierra verdade-ramente en “casa común”»[18]. A lo largo de la historia, muchos han creído en este «sueño» y los que lo han rea-lizado dan testimonio de que no se trata de una utopía irrealizable.

Entre ellos, hay que mencionar a santa Francisca Javier Cabrini, cuyo centenario de nacimiento para el cielo ce-lebramos este año 2017. Hoy, 13 de noviembre, numero-sas comunidades eclesiales celebran su memoria. Esta pequeña gran mujer, que consagró su vida al servicio de los migrantes, convirtiéndose más tarde en su patro-na celeste, nos enseña cómo debemos acoger, proteger, promover e integrar a nuestros hermanos y hermanas. Que por su intercesión, el Señor nos conceda a todos experimentar que los «frutos de justicia se siembran en la paz para quienes trabajan por la paz»[19].

Vaticano, 13 de noviembre de 2017. Memoria de Santa Francisca Javier Cabrini,

Patrona de los migrantes.Francisco

[1] Cf. Lc 2,14.[2] Ángelus, 15 enero 2012.[3] Juan XXIII, Carta. enc. Pacem in terris, 57.[4] Cf. Lc 14,28-30.[5] Juan Pablo II, Mensaje para la Jornada Mundial de la Paz 2000, 3.[6] Benedicto XVI, Mensaje para la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado 2013.[7] Laudato si’, n. 25.[8] Cf. Discurso a los Participantes en el Encuentro de

667

Responsables nacionales de la pastoral de migraciones organizado por el Consejo de Conferencias Episcopales de Europa (CCEE), 22 septiembre 2017.[9] Benedicto XVI, Mensaje para la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado 2011.[10] Exhort. ap. Evangelii gaudium, 71.[11] Juan XXIII, Carta enc. Pacem in terris, 57 [en espa-ñol, n. 106].[12] Cf. Mensaje para la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado 2018, 15 agosto 2017.[13] Hb 13,2.[14] Sal 146,9.[15] Dt 10,18-19.[16] Ef 2,19.[17] «20 Puntos de Acción Pastoral» y «20 Puntos de Ac-ción para los Pactos Globales» (2017). Cf. Documento ONU A/72/528.[18] Juan Pablo II, Mensaje para la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado 2004, 6.[19] St 3,18.


668

Crònica de l’Església de Mallorcadesembre 2017


01. A la capella del Semi-nari Nou s’ha fet la cele-bració de l’enviament del professorat de Religió als centres educatius de la Di-òcesi. Hi han participat 147 professors, 144 d’Educació Infantil i Primària i 33 de Secundària i Batxillerat. S’hi han afegit una se-tantena de professors que imparteixen altres assigna-tures en una trentena d’es-coles concertades. Abans de la cerimònia religiosa, el salesià P. Francesc Riu, ha fet una conferència tot par-lant del passat, present i futur de la classe de Religió.A s’Aljub des Baluard s’ha celebrat una gala solidària, organitzada per la Funda-ció Bona Llum Oftalmèdic, en la qual han participat el Sr. Bisbe i el Vicari Ge-neral. S’hi han recaptat 4.500 € que seran destinats a l’escola “El Milagro” de

Trujillo, dirigida per les Re-ligioses Franciscanes Filles de la Misericòrdia.

02. Si ahir eren els profes-sor de Religió els qui rebien l’encàrrec diocesà, avui han estat els catequistes. Tam-bé s’han reunit al Seminari Nou i el Sr. Bisbe els ha donat el mandat diocesà, perquè l’Esperit els guiï i els acompanyi durant el curs que hem començat.Mn. Francesc Ramis Dar-der, al casal de Son Bono, ha predicat un recés tot reflexionant sobre “Retor-namos al Dios de la Encar-nación. Sin encarnación no hay Pascua. Sentido actual de la inculturación”.

03. Primer Diumenge de l’Advent. No són po-ques les parròquies que els capvespres d’aquests diumenges reuneixen la

669

feligresia, fan l’exposició del Santíssim i resen o canten Vespres.Entre el mes d’octubre de 1816 i el novembre de 1817 es bastí l’església de Son Negre (Felanitx). Fou beneïda dia 06.11.1817, erigida Vicaria in Capite el 1938 i suprimida com a tal el 27.07.2016. Els descen-dents dels antics feligresos han volgut celebrar els 200 anys d’aquella efemèride que tant de goig i consol donà a llurs avis. Hi ha ha-gut una Missa solemne i no ha mancat la festa cívica, que els ha reunits al voltant d’un temple que els mostra molts bells records.Tot aquest primer cap de setmana del mes de De-sembre s’ha vist ben replè de diferents actes, amb els quals els PP. Agustins han volgut celebrar els 125 anys de la fundació del Col·legi de Sant Agustí. El Sr. Bis-be ha presidit la celebració de l’Eucaristia i ha encorat-jat la comunitat agustina, els pares i els alumnes a se-guir les petjades marcades durant tots aquests anys.

La comunitat ortodoxa romanesa ha celebrat el Dia Nacional. El seu Rec-tor, Mn. Nicolae Cobos, ha presidit la celebració tinguda en l’església de la Concepció, que ha estat el començament d’una fes-ta que s’ha vist seguida d’interpretacions de cants tradicionals i del gaudi dels pastissos casolans romane-sos fets en la nostra terra.04. Seguint la celebració dels 125 anys del Col·legi de Sant Agustí, el P. Jesús Miguel Benítez OSA, a la sala d’actes del Col·legi, ha fet una conferència històrica: “Ells ho feren possible”.

05. El Sr. Bisbe, ara que co-mença son episcopat a Ma-llorca, s’ha fet present en la parròquia de Sant Miquel, ha celebrat la Santa Missa i ha cantat una Salve a la Mare de Déu de la Salut, imatge ben venerada per la feligresia palmesana.Amb el lema “Tu ets l’ar-tista”, la Seu ha convocat els infants perquè facin un dibuix sobre temes na-

670

dalencs o facin un betlem, que posteriorment serà ex-posat, allà mateix, a partir de dia 23 de desembre i podrà ser visitat fins dia 15 de gener.

06. Diada de la Constitu-ció i festa de Sant Nicolau. La parròquia que el té per titular a Palma, joiosa-ment n’ha celebrat la festa litúrgica. El Sr. Bisbe ha presidit l’Eucaristia i els fidels han pogut venerat la relíquia del Sant que allà es venera. Mons. Taltavull ha participat, al Palau de l’Almudaina, en els actes institucionals del 39è ani-versari de la Constitució espanyola.La parròquia de sa Vileta, que té la Puríssima per titular del temple, ja ha començat la festa, obrint un mercadet solidari a la Plaça, que ha reunit molta gent al voltant de l’església.

07. Aprofitant aquestes festes, l’Hospitalitat de Lourdes ha organitzat una peregrinació a Terra Santa, que ha reunit 180 feligresos

que bé han gaudit d’aques-ta experiència religiosa i cívica.El Santuari de Consola-ció ha aixoplugat la Vetlla d’Advent que havia orga-nitzat l’Arxiprestat des Pla.El Sr. Bisbe ha visitat les parròquies d’Artà i Cala Ratjada en l’Arxiprestat de LlevantOrganitzada per la Delega-ció Diocesana i pel Semina-ri, s’ha fet, a la parròquia de Lloseta, una pregària vo-cacional per aquesta vigília de la Immaculada. El grup Musical Hakuna ha animat la celebració, en la qual han intervingut Mn. Francesc Xavier Riutort, Delegat Di-ocesà i Mn. Bartomeu Villa-longa, Rector del Seminari. S’han llegit uns testimonis vocacionals de Sant Joan Pau II i de Santa Teresa de Calcuta i Mons. Taltavull ha encoratjat els reunits a pregar i a seguir el camí del Senyor.També ha tingut vigília de la Immaculada l’Adoració Nocturna a l’església de Santa Fe, a la barriada ciutadana de la Calatrava.

671

08. Solemnitat de la Im-maculada, Patrona del Bis-bat. El Sr. Bisbe ha presidit la Missa estacional que s’ha celebrat a la Seu.Les parròquies de sa Vi-leta i de Son Roca han viscut joiosament aquesta diada. El Vicari Episcopal ha presidit la processó i l’Eucaristia, s’han beneït i repartit diferents medalles, els xeremiers han acompa-nyat el ball de l’oferta que hi ha hagut en la Missa i el Rector, Mn. Juli Barcudi, ha unit en una celebració les dues feligresies que té encomanades.Els PP. Mercedaris, en aquesta diada mariana, han realitzat la Consagra-ció al Cor Immaculat de Maria, consagració que ha acabat en festa lúdica i bona xocolatada.

09. La Casa d’espirituali-tat de Son Bono aixopluga una jornada de formació, dirigida per Maria Teresa S. Lacis, i destinada als religiosos/es organitzada per la CONFER. El matí s’ha reflexionat sobre “Para

una intercomunicación eficaz: ¡Cuanto nos cuesta entendernos!. A la tarda, “Comunidades sanamente integradas: cuando el con-flicto nos supera”.El Sr. Bisbe ha convocat els laics que treballen en els organismes diocesans per compartir una estona de pregària al santuari de Lluc i saludar la Mare de Déu amb el cant de l’antífo-na mariana. Després de les salutacions han compartit plegats el dinar a la Fonda del mateix santuari.El Sr. Bisbe, a la parròquia de Sant Agustí, acompa-nyat pel Rector de la par-ròquia, P. Francisco Gallo Aeteaga i del P. José Mª López Sevillano, ha celebrat el XIII aniversari de la mort del Sr. Fernando Rielo, fun-dador dels Missioners/es Identes.

10. Ha estat ordenat diaca, a la parròquia de Santa Maria de Costitx, Mn. Ro-ger Fernàndez i Balaguer. Amb aquesta ordenació Mons. Taltavull ha integrat en la nostra Església el nú-

672

mero 17 dels Diaques Per-manents, ministeri reins-taurat pel Concili Vaticà II.La vila de Campanet ha tornat a viure, en el temple parroquial, una jornada ben estimada. El Sr. Mi-quel Oliver i Bauçà ha fet la presentació del poemari que ha dedicat a Mn. Joan Parets i Serra en les Noces d’Or de son ministeri pres-biteral. La batlessa, Sra. Magdalena Solivelles, ha agraït la bona disponibilitat que sempre ha trobat en el Sr. Rector per fer poble, i la Coral Sant Miquel ha fet la cloenda de l’acte interpre-tant diferents cançons del seu repertori.

11. Acompanyat de dos capellans del centre, Mons. Taltavull ha visitat Son Es-pases. Ha pogut conèixer el Regent i la Responsable del centre, ha conegut els nous departaments que s’han fet per acollir els familiars dels malalts que arriben pro-vinents de les altres illes, ha pogut visitar diferents malalts i ha presidit l’Eu-caristia.

Organitzada per la Delega-ció Diocesana d’Ensenya-ment, Mn. Joan Bauzà, al CEP de Palma, ha fet la conferència “El llenguatge de la bellesa aplicat a la figura de Maria”.“Acompanyar la família en la malaltia” ha estat el tema desenvolupat per la Germa-na Maria Lluïsa Díaz-Arias als voluntaris que treballen en la Pastoral de la Salut.

12. Els PP. Mercedaris han obert el Jubileu Mercedari amb el concert que la Ban-da Municipal de Palma avui en llur ha fet temple.El Sr. Bisbe, al Palau, ha estat entrevistat pel periò-dic local alemany Mallorca Zeitung i per IB3 TV.

13. Durant la reforma de la Seu que feu Antoni Gaudí, ara ha fet cent anys, es rescataren 6 àngels gòtics, dels quals 4 estan al voltant de l’altar Major i dos vora la Càtedra. Els de l’altar Ma-jor són de pedra policroma-da i els de la Càtedra són de fusta policromada. Un porta l’encenser i l’altre la

673

barqueta. S’hi poden veure, a les seves túniques, les ar-mes del llinatge Olesa. Són atribuïts a Huguet Barxa, que és del cercle artístic de Guillem Sagrera, i es calcula que s’obraren entre 1427 i 1453. Avui, els dos de fusta han estat portats a la clínica Rotger, perquè els fessin una radiografia i d’aquesta manera poder conèixer l’estat de conser-vació de la policromia.Mn. Joan Bauzà, al CEP de Manacor, ha parlat sobre “El llenguatge de la bellesa aplicat a la figura de Maria”.“Ensalades de Mateu Flet-xa el Vell” ha estat el títol del concert que el grup Art Vocal Ensemble ha donat al temple de la Mercè.El P. Darío Mollà SJ, al Ca-sal de Son Bono, ha fet la conferència “Orientaciones ignacianas actuales tras la última Asamblea General de la Compañía de Jesús y la elección del P. Antonio España como Provincial”.El Sr. Bisbe s’ha reunit amb els seminaristes i els formadors del Seminari.

Han celebrat la santa Missa i dinat junts tot gaudint de les festes que s’acosten.Els periodistes de la COPE s’han reunit amb el Sr. Bisbe.

14. Festa de Sant Joan de la Creu, que en l’església de les Monges Carmelites Descalces s’ha vist prece-dida d’un tridu que hi ha predicat el P. Juli González OCD.Mn. Teodor Suau, a la par-ròquia de Sant Miquel, ha fet una conferència parlant sobre “Som l’esclava del Se-nyor, es faci en mi segons que vós m’heu dit”.“La tendresa a la llum de la fe” ha estat el títol de la conferència que el P. Jordi Llompart TOR ha fet a la parròquia de Sant Ferran.Un centenar de preveres i diaques s’ha reunit a la casa de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia a Pina, amb el Sr. Bisbe, per tenir-hi son dia de recés d’aquest temps d’Advent.

15. Ha acabat, a Palma, el mercadet d’objectes de se-

674

gona mà que les Germanes de la Caritat han organitzat en vistes a poder aixecar una nova aula d’educació inicial, en el convent de Manchay (Perú).L’esglesieta de Sant An-toniet ha aixoplugat una pregària estil Taizé.El Sr. Bisbe ha pogut conèi-xer de prop les Delegaci-ons de Càritas d’Inca i de Lloseta.

16. Des de fa anys, quan s’acosta Nadal, els Escol-tes d’Àustria van a Terra Santa i a Betlem i encenen un fanalet que, quan arriba a Viena, escampa la seva llum als grups escoltes de tot el món. Enguany, que l’Agrupament Escolta Reina Constança de la parròquia de Santa Catalina Tomàs, celebra son 60è aniversari, hi ha arribat aquesta llum a les 9.30. El Sr. Rector li ha donat la benvinguda acompanyat de més de 500 joves. El Sr. Bisbe ha presidit la celebració, ani-mant els presents a ser, com Jesús, llum de pau pel nostre món. Acabada

la celebració, tots els assis-tents han estat convidats a una deliciosa xocolatada amb ensaïmades.La Delegació de Missions ha començat aquest cap de setmana, a espargir per tota l’illa els “Sembradors d’estrelles”, felicitant, en nom dels Missioners, la gent que trobaven pels carrers.El Col·legi de La Salle de Manacor ha aixoplugat una nova jornada del Projecte Tres Tendes.La Sra. Margalida Covas Bosch, a l’aula de formació de l’Hospital Son Llàtzer, ha parlat, als voluntaris que treballen en la Pastoral de la Salut, sobre “El dol i el patiment en la mort”.L’organització ONCE ha ce-lebrat, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, la fes-ta de Santa Llúcia. Mons. Taltavull ha presidit la celebració de l’Eucaristia. Més de 190 Religiosos/es, convocats pel Sr. Bis-be, s’han reunit amb ell al santuari de Lluc, en la trobada organitzada. El P. Janer, Prior del Santuari,

675

ha donat la benvinguda als participants. Mons. Taltavull, acompanyat pel P. Antoni Canyelles CO, Vicari Episcopal per a la Vida Consagrada, ha con-vidat els religiosos a una estona de pregària personal davant el Senyor i a saludar la Mare de Déu amb el cant de l’antífona mariana. La Presidenta de la CONFER ha donat la benvinguda al nou titular de la nostra Diòcesi. Finalment, han compartit el dinar a la Fon-da del santuari.

17. El santuari de Crestatx ha aixoplugat el Recés d’Advent que l’Arxiprestat de Nord havia organitzat.Han acabat, al santuari de Santa Llucia, els exercicis espirituals que els Diaques Permanents de la nostra Església han fet durant aquests dies, predicats per Mn. Eugeni Rodríguez. També els alumnes del nos-tre Seminari Menor i Major hi han passat aquests dies i avui hi han pujat llurs fa-mílies i han pogut celebrar Nadal amb el Sr. Bisbe, que

ha presidit l’Eucaristia i ha pogut felicitar totes les famílies.Amb unes bones Comple-tes, la parròquia de Capde-pera ha començat la cele-bració de la festa de la Mare de Déu de l’Esperança.

18. Vida Creixent ha pre-parat Nadal reunint-se en l’agraït poble de Costitx.Mn. Joan Bauzà, al CEP d’Inca, ha parlat al profes-sorat sobre “El llenguatge de la bellesa aplicat a la figura de Maria”.La Junta de la Fundació Projecte Home s’ha reunit amb el Sr. Bisbe en la seva seu social.

19. “Atreveix-te a ser missioner” era el lema pro-posat per Obres Missionals Pontifícies i la Delegació Diocesana de Missions per crear un còmic explicant la idea. Mar Salas, Nerea Villalba, Cándido Pozuelo i Xavier Cuadros han estat els guanyadors a qui el Sr. Bisbe, al Palau, avui els ha donat els Premis.La RNE Balears ha fet una

676

entrevista radiofònica al Sr. Bisbe.Els preveres majors de 80 anys s’han reunit, al Se-minari Major per celebrar Nadal amb el Sr. Bisbe.Horabaixa, Mons. Taltavull surt cap a Barcelona.

20. Avui ha sortit l’ermità Benet (Pere Matamalas i Sbert. Manacor 1943) de l’ermita de la Trinitat (Vall-demossa), per anar a cer-car barbeta per acabar el betlem i els seus germans s’han preocupat en veure que no tornava. Han sortit a cercar-lo, començant una recerca que ha resultat to-talment infructuosa.Mitjançant unes “neules” de coure s’ha muntat, a la Seu, una exposició amb el títol “La veu de la Sibil-la”. D’aquesta manera ens anam apropant al Nadal.Els Missioners dels Sa-grats Cors han celebrat el 108è aniversari de la mort del fundador, fent un “Ta-ller sobre la lectura bíblica que feia el P. Joaquim Ros-selló: El model dels profe-tes. Oient i predicador de la

paraula” (2a part). “Textos importants del N.T.”.

21. El Col·lectiu de Pre-veres de la Part Forana s’ha reunit al santuari de Monti-sion (Porreres). S’ha parlat sobre la jubilació dels preveres, ja que el Sr. Bisbe ha anat parlant que els preveres no es jubilen mai. Hi ha hagut diferents propostes mirant que el prevere pugui prendre la decisió pertinent i que la permanència d’un prevere en una parròquia no sigui mai l’excusa per no donar pas al treball dels seglars en la pastoral parroquial i diocesana. Posteriorment s’ha ajuntat al grup Mn. Eugeni Rodríguez i s’ha parlat sobre el nou organi-grama de la Diòcesi.L’Obra Social Sa Nostra ha patrocinat el concert benè-fic de Nadal que la Cape-lla Mallorquina ha fet a la parròquia de Santa Eulàlia.Mons. Taltavull ha retornat de Barcelona.

22. Festa de celebració de Nadal a la Casa de l’Es-

677

glésia i inauguració de les obres de l’entrada i primiti-va capella del Seminari Vell. Mons. Taltavull ha presidit l’hora de Sexta amb tot el personal de la Cúria i Casa de l’Església, després de la capítula els ha dirigit unes paraules i ha procedit a be-neir la renovellada recepció i el recuperat oratori. Les obres començaren dia 22 de març d’aquest any que acabam.Aquests dies hi ha a bal-quena Concerts de Nadal, organitzats per moltes as-sociacions i entitats que demanen, com a entrada, l’aportació de queviures que són destinats als po-bres.Un bon grup de joves i al·lotes de les parròquies de Sant Josep Obrer i de Santa Catalina Tomàs han visitat la residència de les Germanetes dels Pobres per oferir, als residents, una bona estona de conver-sa amigable i un grapat de cançons de Nadal. Poste-riorment han passat a la sala gran de la parròquia de Santa Catalina Tomàs per

reflexionar junts sobre la manera d’acollir Jesús en aquest Nadal que s’acosta, coincidint que calia netejar, ordenar i adornar el cor perquè el Senyor s’hi trobi bé. Unes descomunals piz-zes han arrodonit la bulla que els joves han muntat i de la qual han gaudit.

23. Inauguració, a la Seu, de l’exposició infantil “Tu ets l’artista”, en la qual han participat més de 400 infants entre 3 i 14 anys. Romandrà oberta durant totes les vacances de Nadal.

24. Mirant els horaris de les Matines que avui es fan a les parròquies i als llocs de culte, un s’adona que el “Sopar de la Nit de Nadal” s’ha imposat entre el poble mallorquí. El Sr. Bisbe ha presidit la Missa de Nadal que avui s’ha celebrat en el nostre Centre Penitenciari.

25. Nadal. El bon temps ens engana. No sembla Nadal.El Sr. Bisbe ha sortit cap a

678

Menorca.26. Mitjana festa de Na-dal. Enguany hi ha hagut una situació gairebé caòti-ca a Mallorca, ja que a uns pobles era festa i en altres era dia laborable. De totes maneres la parròquia de Santa Eulàlia ha seguit celebrant, com pertocava, la Festa de la Sibil·la.

27. Els Vermells de la Seu han ofert llur concert de Nadal.A l’església de l’Hospitalet de Porreres s’ha celebrat la festa de Sant Joan Evange-lista, com és costum. Allà s’ha tornat a fer el Sermó de la Calenda, i els cants de l’Àngel i de la Sibil·la.Avui s’ha trobat el cadàver de l’ermità Benet. Sembla que va morir entre el 24 i el 25 i no gaire lluny del lloc on trobaren la cistella amb la barbeta.Mons. Taltavull retorna de Menorca.

28. Avui ha estat la par-ròquia de Sant Pau, a Son Dameto, que ha ofert el concert de Nadal i el cant

de la Sibil·la.Els voluntaris de Càritas s’han reunit, al Seminari Major, amb el Sr. Bisbe.

29. El temple parroquial del Sagrat Cor de Jesús, dels Hostalets, ben conegut pels alumnes del Col·legi de Santa Mònica, ha aixoplu-gat la Professió Solemne de Sor Antònia Alomar i Real (Palma 1979) com a Religiosa Agustina de l’Em-para.El Sr. Bisbe ha presidit les exèquies i l’enterrament de l’ermità Benet a l’Er-mita valldemossina de la Trinitat.Aquest divendres, de cap-vespre, el Túnel de Sóller ha començat a ser gratuït.

30. Gairebé després de deu anys d’estar tancada, s’ha tornat a obrir al culte l’es-glésia de l’antic Convent de Mínims de Campos. S’hi han gastat 150.000 €. Es tancà el 2009 i s’hi ha ha-gut de fer una teulada nova i s’ha hagut de tenir cura dels retaules, molt mal-mesos pel pas dels anys,

679

treball que ha dut endavant el Taller de Restauració del Bisbat. Convent fundat el 25.11.1607 i que després de l’exclaustració de 1835, ha patit de tot i molt, abri-gat per l’amor d’uns feligre-sos que l’estimen i el senten com a propi.Tot començant la Festa de l’Estendard hi ha hagut la celebració de la Missa a la parròquia de Sant Miquel, presidida pel Sr. Bisbe, i el cant de la Salve a la Mare de Déu de la Salut.

31. A la tradicional Festa de l’Estendard s’hi ha afegit la celebració de la Diada de

Mallorca per primera vega-da. A més de l’Ajuntament de Palma, declarat hereu de l’antiga Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca després del Decret de Nova Planta, enguany s’hi han sumat el Consell de Mallor-ca i diferents Batles de la Part Forana. El Sr. Bisbe ha presidit la Missa estacional a la Seu i hi ha pronunciat l’homilia.L’Adoració Nocturna de Palma ha celebrat, a l’es-glésia de Santa Fe, la tradi-cional vigília de Cap d’Any.


680

RELIGIOSAS TEATINAS, HIJAS DE LA PROVIDENCIA,

FALLECIDAS DURANTE EL AÑO 2017

SOR ASCENSIÓN MESTRE VAQUER (1922-2017) Nació en Felanitx y falleció en Felanitx el 1 de abril 2017. La caracterizaba una gran disponibilidad y se mostraba muy servicial para realizar cualquier trabajo que se ne-cesitase. Su sociabilidad le granjeó muchas amistades que conservó durante mucho tiempo y que todavía hoy la recuerdan con cariño. Era “la tía de todos”; a todos estaba dispuesta a ayudar. Fue Superiora de la Comunidad de Son Ferriol, donde aún la recuerdan.

La enfermedad, sobre todo cuando es grave, nos lleva a la cercanía con Jesús y ella eso lo experimentó y vivió hasta el último día.

In memoriam

681

SOR MARGARITA TORELLÓ MULET (1922-2017)

Nació en Sineu el año 1922 y falleció en Son Ferriol el 31 de agosto 2017. Era una religiosa abierta y afable, con mucha alegría de vivir y muy dada a los demás. Precisa-mente esta dimensión de una persona bondadosa y senci-lla es la que siempre ha cautivado a quienes la rodeaban y ha hecho que fuera estimada y apreciada por muchos. Su dedicación a los más pequeños en una guardería y en menor medida la asistencia a los enfermos, le hicieron establecer muchos vínculos. Antes de que se deteriorara tanto su salud, valoraba su vida consagrada como medio para encontrar el sentido a su vida y la plenitud de su ser como mujer y como cristiana. Mujer humilde que pasaba haciendo el bien con gran temple y serenidad, buscando siempre la buena convivencia.

682

SOR APOLONIA PROHENS MONSERRAT (1933-2017)

Nació en Felanitx el año 1933 y falleció en Felanitx el 10 de octubre 2017. Estaba llena de bondad. Su carácter dulce y afable la hacía muy cercana. Fue Madre Maestra de Novicias y de ella dicen que era buena, comprensiva, nunca discutía ni tenía roce con nadie. Era detallista al máximo; incluso cuando estaba ya enferma, no se le es-capaba un detalle de atención a las hermanas en la mesa. Y como seguir a Jesús y cargar con la cruz son insepara-bles, cuando llegó la enfermedad, la pérdida de memoria, la dificultad para comunicarse, la falta de estabilidad, comprendió que era el momento de contribuir con su sufrimiento al misterio de Cristo sufriente y redentor; y entonces nunca perdió su cara sonriente y cuando le preguntaban como estaba, después decía: “¿y tú?”. Toda su vida se dedicó a la enseñanza y desempeñó los cargos de Superiora y de Consultora Provincial. Siempre fue una persona que transmitía paz, y así fue acabando.

683

índexS GeneralS

Adrover Vallbona, Josep 347, 532, 612Àgueda, santa 73Alemany Ramis, Gaspar Eugeni 348, 612Álvarez Afonso, Bernardo 515Alzamora Salom, Antoni 13Amengual Campaner, Margalida, Venerable 33Amer Pol, Santiago 612Arrom Coll, Sebastià 195Barceló Company, Joan 210Barceló Nadal, Bartomeu Lluís 404, 615Barceló Nicolau, Sebastià 72Bauzà i Bauzà, Joan 33, 36, 76, 78, 79, 470, 515 Benavent Vidal, Enric 514Benito, Enrique 36Bennàssar Bisquerra, Jaume 330Bennàssar, Sion 36Bernabeu Bonet, Francesc Joan 13, 347, 349, 350Bernat Salas, Nadal 515, 613, 528, 534

Bestard Muntaner, Pere Gerard 614Blai, sant 72Blázquez Pérez, Ricardo 28, 513 Bonet i Bonet, Jaume 332Bordoy Gibert, Joan 614Burguera Cabrer, Antoni 533Cañellas Borràs, Antoni 351, 405, 528Cañizares Llovera, Antonio28, 513 Cànovas Miranda, Joan Carles 404Capó Mestre, Marc 55, 77Cárdenas Suárez, Omar 353 Cardona Vidal, Francisco José 307Carpi Cases, Joan Manuel 167, 210Carrió Català, Andreu 404Casanova i Casanova, Romà 514Cerdà Sastre, Miquela 34Coll Bucher, Francesc E. 72Colom, Miquel TOR 33Conesa Ferrer, Francesc

ÌNDEX ONOMÀSTIC

684

Simó 29, 514Consenau Domènech, Mercè 386Covas, Margarita 29 Cuña Ramos, Luis Manuel 14D’Arquer, Rosa 36Darder Albertí, Miquel 349De Juan Orlandis, José 56De Urzeda Pereira, Danilo 55, 77Dezcallar, Maria Montse-rrat 31Dobos, Nicolae 14Escalas, Jaume 78Espinós Bonmatí, Alejan-dro 348Estela Cortés, Jaume A. 209, 347, 348, 468, 513, 528, 531Estelrich Costa, Josep 27Far Cañellas, Magdalena 455Femenia Àvila, Joan 13, 347, 404, 613, 615Fernández Balaguer, Ro-ger 209, 612, 613Fernández González, Je-sús 525Fiol Ripoll, Catalina 470Fluixà Caldentey, Francis-ca 32Francinaina de la Mare de Déu dels Dolors, beata 79, 80

Fratini, Renzo 513Frau Betgas, Maria (M. Dolors) 384Galera Pozo, Cristina 56García Beltrán, Ginés Ra-món 515Gastalver Martín, Marià 14, 515, 351, 528, 615Gelabert Andreu, Pedrona 501Gelabert Bauzá, Margarita 199Genovart Orell, Andreu 27Giménez Valls, Salvador 514Gómez Serra, Antoni Gui-llem 614Gómez Villalba, Isabel 34Gordo Rodríguez, Sergi 305, 514Gralla Morell, Enrique 55, 77Gual Tortella, Miquel 528Gual, Jaume 78Hernández Sola, Eusebio Ignacio 514Horno Goicoechea, Pepa 56Jalics, Franz, SJ 72Jiménez Martínez, Ángel 469Jiménez Matínez-Polo, Luis Francisco 469Jover Torregrossa, Daniel 75

685

Juan Segura, Vicent 514León Fioravanti, Diego 77, 347, 348, 613Lladó Calafat, Llorenç 352Lladó Rotger, Ramon 516Lladó Sala, Maria Rafela, Venerable 35, 73Llompart Frontera, Jordi TOR 29Llull, Ramon, Beat 31, 32, 35,Magraner Rullan, Joan 348Manresa Taberner, Agnès 268Martínez Oliver, Bartomeu 345Martínez Sistach, Lluís 513Martínez Varea, Abilio 515Mas Julià, Jaume 615Mas Tous, Rafel 14Mateu Vicens, Catalina 469Mazuelos Pérez, José 515Medina Ruj, Berta 56Mejía Fernández, Ricardo 56Melis Vadell, Margalida Maria 614Mir Gual, Andreu 345, 346Miró Morey, Vicenç 72Moll Ribas, Bartomeu 470Mollà, Darío, SJ, 79

Montserrat Caldés, Jaume 167Morell Fuster, Baltasar R. 55, 77Moreno Bernat, Antoni 350Mulet Bujosa, Miquel 351Munar Servera, Francesc 515, 614 Murgui Soriano, Jesús 28, 514Nguema Obiang, Andrés 55, 77Olarán González, Patxi 56Oleza i Gual de Torrella, serventa de Déu Maria Concepció 73Oliver Vives, Pere Nicolau 614Oliver, Maria 81Omella i Omella, Joan Jo-sep 513Palmer Morey, Antònia de l’Encarnació 37Palmer, Àlex 29Pérez Fernández, Andrés 345Piris Frígola, Joan 514Planas i Llabrés de Jor-nets, Sebastià 28Planisi, Isabel, MSSCC 36Polo Cañavate, Francisco 359Pons Fiol, Bàrbara 30

686

Pons Melià, Miquel 470Pujol Balcells, Jaume 513Quetglas Riera, Miquel 614Ramis Darder, Francesc 544Ramis Palou, Bartomeu 322Ramos Carrique, Ricardo 349Reynés Matas, Jaume, MSSCC 75Ribot Rosselló, Antoni 345, 346Riera Coll, Lluc 470, 515Rigo Barceló, Bartomeu 56Ripoll Janer, Jaume 350Ripoll Perelló, Maribel 35Riu, Albert 73Riutort Cloquell, Margali-da Maria 468Riutort Fullana, Antoni 614 Rodríguez Adrover, Eugeni 528Roig Pallicer, Joan 168Romero González, José Luis 544Rosselló Quetglas, Guillem 614Sáiz Meneses, Josep Àngel 514Salom Mas, Sebastià 515Salvà Andreu, Antoni J. 346

Sanmartí Garau, Sebas-tiana 468Sansó Riera, Joan Lluís 614Sansó Villalonga, Maria614Sastre Nigorra, Miquel 264Sebastià, sant 4, 7, 8, 9, 20, 32Seguí Cerdó, Maciana 266Seguí Mas, Gabriel 209, 499 Seguí Pou, Carles 352, 359, 404Seguí Trobat, Gabriel 349Serra Llodrà, Miquel 614Servera Terrassa, Joan 614Soler Canals, Josep Maria 515Suau Puig, Teodor 77, 544, 577, 579, 512, 515, 517, 544 Sunyer Bonet, Pere 73, 77, 82Thomàs Sedano, Joan Carles 469Timoner Rullan, Guitín 56Torres Siquier, Pere 470Torres, Emília 81Tous Massanet, Llorenç 72Vadell Ferrer, Antoni 306, 327, 328, 27, 305, 249, 182, 52, 64, 65, 79, 514

687

Vaquer Homar, Guillem 468Vera Díaz, Antoni20, 29, 30, 31, 79, 515, 527, Vicens Gomila, Francesc353. 528Villalonga Hellín, Gerard 307

Villalonga Moyà, Barto-meu 515, 468Vives Sicília, Joan Enric 513Voka Ndomanueno, Hip-polyte 349

butlletí oficial - bisbat de mallorca · 2019-09-30 · bisbat de mallorca any clvii / 1 gener,...

Documents