masmallorca.es

# 24 - II / 2009 - 1,80€

masmallorca.es

más

allorcaSa Bassa Blanca

Castell de CapdeperaJoan Llaneras

Gambas con queso MahonésFiesta de Moros y Cristianos de SóllerPuig de Garrafa - Ganivetes Ordinas

Cicloruta: Llucmajor -> SantanyiCa de Conills - Camamil·la de la mar

masmasmallorcamallorcamallorcamallorcamallorcamallorcamallorcamasmallorca.es

www.festivalteresetesmallorca.com

34

8

Mercats, Fires i Festes / Märkte, Messen und Feste / Markets and Fairs

Sa Bassa Blanca, art en estat naturalLlocs amb Encant / Sitios con Encanto / Reizvolle orte / Places of special interest

Castell de CapdeperaCultura / Culture

Joan LlanerasLa Nostra Gent / Nuestra Gente / Unsere Menschen / Our People

Gambes amb formatge MaonésGastronomia / Gastronomía / Gastronomie / Gastronomy

Festa de Moros i Cristians de SóllerEl CIM recomana / El CIM recomienda / The CIM recommends/ Der CIM empfi ehlt

Ganivetes OrdinesProductes Típics / Productos Típicos / Typische Produkte / Local Produce

Puig de Garrafa Excursions / Excursiones / Ausfl uge

llucmajor a SantanyiCicloturisme / Cicloturismo / Fahrradtouren / Cycle tourism Routes

Ca de Conills i Camamil·la de la Mar Fauna i Flora / Fauna y Flora / Fauna und Pfl anzenwelt

6/10

8/11

12/15

16/19

20/23

24/29

30/33

34/35

36/40

42/45

2442

16 20 12Depòsit Legal: P.M. 3158/2006

_Edita: Revista Más Mallorca SLNE _CIF: B57547317 Carrer d’en Melià 44 - 07620 Llucmajor - Mallorca - Balears_Tel.: 971 669 551_Mòbil.: 658 030 133_Fax: 971 575 211

_Director creatiu: Jaume Estévez _info@masmallorca.es_Directora d’art: Maria Victoria Sintes _maria@masmallorca.es_Administració: Gestoria Antich

_Col·laboren: Marga Albertí - Sinto Sanz - Ben JakoberMaria Francisca Ambrós - Josef Kiffmeyer - Xisco Munar Isabel Cerdà - Franscisca Adrover - Toni Bosch

_Traduccions: Judith Kraus - Rachel Spencer

Sumari - Index

# 24 II / 2009

más

allorca®

masmallorca.es

Mercats, fires i festesMarkets and Fairs / Märkte und Messen

DILLUNS / LUNESCaimari, Calvià, Lloret de Vistalegre, Manacor, Mancor de la Vall, Montuïri. Palma: plaça Major (mercat d’artesans, excepte els mesos de gener i febrer).

DIMARTS / MARTESAlcúdia, s’Alqueria Blancas’Arenal, Artà, Campanet, Galatzó, Llubí, Pina (Algai-da), Porreres, Portocolom (Felanitx), Santa Margalida.Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

DIMECRES / MIÉRCOLESAndratx (els no festius), sa Cabana (Marratxí), Capdepera, Colònia de Sant Jordi, Llucmajor, Petra, Port de Pollença (Pollença), San-tanyí, Selva, Sencelles, Sineu, Vilafranca.Palma: s’Arenal, es Coll d’en Rabassa, Son Roca.

DIJOUS / JUEVESS’Arenal (Llucmajor), Ariany, Calonge (Santanyí), Campos, Consell, Inca, Pòrtol, Ses Sali-nes, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar.Palma: Can Pastilla, Pere Garau, Santa Catalina.

DIVENDRES / VIERNESAlgaida, Binissalem, Can Picafort, Inca, Llucma-jor, Maria de la Salut, es Pont d’Inca (Marratxí), Son Carrió, (Sant Llorenç des Cardas-sar), Son Ferrer (Calvià), Son Servera.Palma: plaça Major (mercat d’artesans), la Vileta.

DISSABTE / SÁBADOAlaró, Badia Gran(Llucmajor), Búger, Bunyola, Cala Rajada (Capdepera), Campos, Costitx, Esporles, s’Horta (Felanitx), Lloseta, Magaluf (Calvià), Manacor, Portocolom (Felanitx), Santa Eugènia, Santa Margalida, Santanyí, Sóller. Palma: Baratillo (avingudes), Pere Garau, Santa Catalina, Son Ferriol, plaça Major.

DIUMENGE /DOMINGOAlcúdia, Consell, Felanitx, Inca, Llucmajor, Muro, Sa Pobla, Pollença, Portocristo, Santa Maria, Valldemossa.

Abril5 - SANTA MARGALIDA:FIRA DE SANTA MARGALIDA

18 - 19 CALVIÀ:X FIRA OVINA I CAPRINA

19 - SANTA EUGÈNIA:XXIX FIRA AGRICOLA I RAMADERA IVIII CONCURS D’AVIRAN AUTÒCTON DE LES ILLES BALEARS

19 - MURO:FIRA DE SANT FRANCESC

23 AL 25 - PALMA:FIRA DE LA CIÈNCIA

25 ABRIL AL 03 DE MAIG -PALMA:XXVI SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE PALMA

25 I 26 - POLLENÇA:FIRA DEL VI

26 - SANTA MARIA:FIRA DE SANTA MARIA DEL CAMÍ

26 - SANT JOAN:XVIII FIRA AGRÍCOLA, RAMADERA, ARTESANAL I INDUSTRIAL

Mercats setmanals:

7

masmas .es.esmasmallorca.es

Agenda / Diary / Veranstaltungskalender

MaigFINS AL 3 - PALMA:XXVI SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL DE PALMA

1 - COSTITX:FIRA DE COSTITX

1 - ESTELLENCS:FIRA DEL VI I FORMATGE

1 - SES SALINES:XXIV FIRA ESPECTACLE DEL 1r DE MAIG

2 - BÚGER:FIRA DES JAI3 - SELVA:FIRA DE LA CREU

3 - SINEU:FIRA DE MAIG

7 AL 10 - PALMA:FIRA ECOLÒGICA

10 - CAMPOS:FIRA DE MAIG

10 - CAMPANET:FIRA DE MAIG

10 - FELANITX:FIRA DE MAIG

10 - LLORET DE VISTALEGRE: FIRA DE MAIG

10 - SÒLLER:FIRES I FESTES DE MAIG

10 - SON CARIÒ (SANT LLORENÇ): XVII FIRA RAMADERA DE SON CORRIÒ

15 AL 17 - CAPDEPERA:MERCAT MEDIEVAL

16 - SÒLLER:III DIADA I MOSTRA DE CUINA DE LA TARONJA

17 - PORRERES:FIRA MUSICAL

17 - SANT JORDI (PALMA):IX FIRA DEL CARAGOL

17 - SENCELLES:FIRA DE MAIG

23 I 24 - PUIGPUNYENT:FIRA ECOLÒGICA, PAGESA I ARTESANA

29 MAIG AL 07 DE JUNY - PALMA: XXVII FIRA DEL LLIBRE

30 I 31 - BINISSALEM:FIRA DE SA PEDRA I DE S’ARTESANIA

31 - MANACOR:XVIII FIRA AGRICOLA, RAMADERA, INDUSTRIAL I ARTESANAL DE PRIMAVERA

31 - S’HORTA (FELANITX):FIRA DE CINQUAGESMA

8

La fi nca mallorquina de Sa Bassa Blanca,

a Alcúdia, acull des de 1993 la Fundació Yannick i Ben Jakober, una de les col•leccions d’art privades més importants de l’Illa. Sa Bassa Blanca, de 16 hectàrees, està tocant al parc natural de la Victoria i és molt a prop de la mar, oferint al visitant un espectacle di-fícil d’oblidar.

Sobre una antiga casa de pagès, el matrimo-ni format per Ben Jakober i Yannick Vu, també artistes reconeguts, van concebre una funda-ció orientada a conservar el patrimoni històric espanyol i a exposar art contemporani en les seves més variades manifestacions. El famós arquitecte egipci Hassan Fathy va transformar l’antiga granja en una notable manifestació arquitectònica. Ho va fer a partir del model en fang que havien fet els seus propietaris, similar al de s’Estaca de Valldemossa, propietat de Michael Douglas. El resultat va ser un edifi ci de murs blancs emmerletats, amb un pati granadí i la joia de la corona: un antic aljub subterrani transformat en sala d’exposicions.

La fi nca mallorquina de Sa Bassa Blanca, SA BASSA BLANCA

LLOCS AMB ENCANT: SA BASSA BLANCA

Sa Bassa Blanca, Art en estat natural

Miquel Barceló

masmallorca.esmasmallorca.es

m ás

allorca ®

A la fi nca s’arriba després de conduir 4 qui-lòmetres al llarg d’un camí freqüentat per sen-deristes que ens dirigeix a la propera platja de Coll Baix. Però el recorregut val la pena: una vegada que es creuen les reixes de la Fundació, un es troba en un altre món. Cal creuar camps secs de garrofers fi ns arribar a un turó des d’on s’albiren la mar i la casa. A l’antic aljub s’exposa la col•lecció “Nins”, com-posta per 150 quadres datats entre els segles XVI i XIX. El primer i segon pis de l’edifi ci prin-cipal acullen obres contemporànies d’artistes com Domenico Gnoli, Rebecca Horn, Fabrizio

Plessi, Maret Oppenheim, Miralda i Alan Rath o Vu Cao Dam. Destaquen un espectacular teginat mudèjar del 1498, declarat Bé d’Interès Cultu-ral, l’espai “Sókrates” i un parc d’escultures a l’aire lliure. Durant els últims anys, la fundació ha aconseguit una important projecció internacio-nal gràcies a l’organització d’exposicions tem-porals de les seves col•leccions a altres museus d’Espanya i l’estranger.

Però el millor és visitar-la personalment i gaudir d’un dels espectacles naturals i artístics més interessants de Mallorca.

10

La fi nca mallorquina de Sa Bassa Blanca, en Alcúdia, acoge desde 1993 la Funda-ción Yannick y Ben Jakober, una de las colecciones de arte privadas más importan-tes de la Isla. Sa Bassa Blan-ca, de 16 hectáreas, linda con el parque natural de la Victoria y está muy cerca del mar, ofreciendo al visitan-te un espectáculo difícil de olvidar. Sobre una antigua casa de payés, el matrimonio formado por Ben Jakober y Yannick Vu, también artistas reconocidos, concibieron una fundación orientada a con-servar el patrimonio históri-co español y a exponer arte contemporáneo en sus más variadas manifestaciones.

El famoso arquitecto egip-cio Hassan Fathy transformó la antigua granja en una notable manifestación ar-quitectónica. Lo hizo a par-tir del modelo en arcilla que

SA BASSA BLANCA, ARTE EN ESTADO NATURAL

habían hecho sus propieta-rios, similar al de s’Estaca de Valldemossa, propiedad de Michael Douglas. El resulta-do fue un edifi cio de muros blancos almenados, con un patio granadino y la joya de la corona: un antiguo aljibe subterráneo transformado en sala de exposiciones.

A la fi nca se llega después de conducir 4 kilómetros a lo largo de un camino frecuen-tado por senderistas que se dirigen a la cercana playa de Coll Baix.

Pero el recorrido vale la pena: una vez que se cru-zan las verjas de la Funda-ción, uno se encuentra en otro mundo. Hay que cruzar cam-pos secos de algarrobos has-ta llegar a una colina desde donde se vislumbran el mar y la casa.

En el antiguo aljibe se ex-pone la colección “Nins”, com-puesta por 150 cuadros fe-

chados entre los siglos XVI y XIX. El primer y segundo piso del edifi cio principal aco-gen obras contemporáneas de artistas como Domenico Gnoli, Rebecca Horn, Fabri-zio Plessi, Maret Oppenhe-im, Miralda y Alan Rath o Vu Cao Dam. Destacan un espectacular artesonado mu-déjar de 1498, declarado Bien de Interés Cultural, el espacio “Sókrates” y un par-que de esculturas al aire li-bre. Durante los últimos años, la fundación ha conseguido una importante proyección internacional gracias a la or-ganización de exposiciones temporales de sus coleccio-nes en otros museos de Espa-ña y el extranjero.

Pero lo mejor es visitarla personalmente y disfrutar de uno de los espectáculos natu-rales y artísticos más intere-santes de Mallorca.

masmallorca.esmasmallorca.es 11

MUSEUM SA BASSA BLANCA - KUNST IN DER NATUR

In 1993 the Majorcan pro-perty known as Sa Bassa Blan-ca became the Fundacion Yan-nick y Ben Jakober now owning one of the most important pri-vate collections on the island. The land of about 16 Ha. bor-ders the Victoria Nature Park and is close to the sea. Star-ting with an old farmhouse the artist couple Ben Jakober and Yannick Vu created a founda-tion centered on the conser-vation of Spanish heritage, didactic activities and the exhi-bition of Art of different forms. The famous Egyptian architect Hassan Fathy was called in to plan the transformation of the

existing rustic building into an architectural gem in its own right guided by a clay model inspired by S’Estaca (now ow-ned by Michael Douglas) which the owners had made. The result is a spectacular crena-lated edifi ce with white walls, a grenadine courtyard. An un-derground water reservoir was transformed into an exhibition space where a selection from the collection of 150 portraits of Children from the 16 -19th centuries “NINS” is shown to the public. The Main building now hosts contemporary artwor-ks of artists such as Domenico Gnoli, Rebecca Horn, Fabrizio

SA BASSA BLANCA MUSEUM – ART AND NATURE

Plessi, Meret Oppenhaim, Mi-ralda, Alan Rath and Vu Cao Dam. An extraordinary coffe-red polychrome ceiling dated 1498 declared a Landmark object, the Sokrates space with a huge Crystal curtain given by Swarovski, works by Mi-quel Barceló and others and an open air sculpture park with giant granite animals complete the picture.

However it would be best for you to visit this Museum perso-nally to enjoy one of the most interesting natural and artistic sites in Mallorca and maybe if they are in the island you could meet the British couple.

Seit 1993 beherbergt das mallorquinische Landgut Sa Bassa Blanca in Alcudia die Stiftung Yannic y Ben Jakober, eine der wichtigsten privaten Kunstsammlungen der Insel. Sa Bassa Blanca liegt auf einem 16 ha großen Grundstück, einge-bettet im Naturpark von Victoria und nicht weit entfernt vom Meer. Das berühmte Künstlerpaar Ben Jakober und Yannick Vu grün-dete in diesem alten Landhaus eine Stiftung zur Erhaltung des spanischen Kulturerbes und zur Förderung von Lehrtätigkeiten. Zeitgenössische Kunst wird hier in all ihren Facetten ausgestellt.

Der renommierte ägyptische Architekt Hassan Fathy transfor-mierte die ehemalige “posses-

sio” in ein besonders wertvolles architektonisches Meisterwerk. Die Umbauarbeiten wurden nach einem Tonmodell vorge-nommen, das die Eigentümer selbst schufen. Inspiriert wurden sie dabei von dem herrlichen Landsitz Estaca de Valldemossa, den inzwischen Michael Douglas sein Eigen nennt. Das Ergebnis ist ein Gebäude mit weißen verzin-nten Mauern, ein Innenhof im Stil von Granada und als Tüpfel-chen auf dem i eine alte unte-rirdische Zisterne, die heute als Ausstellungsraum Verwendung fi ndet.

Die Besucher können hier eine Auswahl aus der Sammlung “Nins” bewundern, die sich aus 150 Kinderportraits aus dem

16.-19. Jahrhundert zusam-mensetzt. Im ersten und zweiten Stockwerk des Hauptgebäudes werden zeitgenössische Kunst-werke von Künstlern wie Dome-nico Gnoli, Rebecca Horn, Fa-brizio Plessi, Meret Oppenheim, Miralda und Alan Rath und Vu Cao Dam ausgestellt. Besonders hervorzuheben sind ein Mudejar-Tafelwerk aus dem Jahr 1498, das zum Kulturgut erklärt wurde sowie der Raum „Sokrates” und ein Skulpturenpark im Freien.

Wir empfehlen Ihnen, dieses Museum persönlich zu besuchen und sich von einem der ein-drucksvollsten Schauspiele aus Natur und Kunst bezaubern zu lassen, das Mallorca zu bieten hat.

12

Castell de Capdepera

apdepera

Castell

C

El castell de Capdepera és un recinte for-tifi cat que tancava l’àrea de la primitiva vila de Capdepera, situada sobre l’alqueria de Be-nifi lia. La construcció d’aquest començà pels murs i hagué d’iniciar-se el 1300 aproximada-ment. La seva posició estratègica pretenia el control dels accessos per Cala Rajada i Can-yamel, el control de la comarca i les comuni-cacions marítimes amb Menorca.

Entre 1311 i 1328 els veïns de les rodalies s’instal•laren a l’interior, però aviat protestaren per l’escassetat de l’espai útil i per la difi cul-tat de realitzar-hi activitats agrícoles i ramade-res, a causa de les reduïdes mides. Les obres no s’acabaren fi ns al 1386, moment en que hi havia una seixantena de petites cases i quasi 200 habi-tants, sota l’autoritat d’un castellà, i comptava amb una petita guarnició composta per efectius

de

locals. Els gabellins estaven obligats a defensar el castell i per això havien de pernoctar dins els seus murs. A fi nals del segle XVI, amb el perill dels desembarcaments turcs, tota la població de la contrada va passar a viure dins el castell, arri-bant a construir-se 150 cases.

Perdut el seu valor estratègic, el castell s’abandonà paulatinament a partir del segle XVII, creant-se el nou nucli de Capdepera, amb habitatges més amplis, còmodes i accessibles.

En el segle XVIII el recinte es convertí en un quarter baix l’autoritat d’un governador i s’aixecà l’actual casa del governador. Al 1854 els militars abandonen el castell i l’any 1862, fou subhastat per 4.252 pessetes; l’adquiriren les famílies Quint-Safortesa i Fuster. L’any 1983 l’Ajuntament i els propietaris signaren la donació del Castell al poble de Capdepera.

Castillo de CapdeperaEl castillo de Capdepera es un recinto forti-

fi cado que cerraba el área de la primitiva vi-lla de Capdepera, situada sobre la alquería de Benifi lia. La construcción de éste empezó por los muros y tuvo que iniciarse en el año 1300 aproximadamente. Su posición estratégica pretendía el control de los accesos a Cala Ra-jada y Canyamel, el control de la comarca y las comunicaciones marítimas con Menorca.

Entre 1311 y 1328 los vecinos de los alrede-dores se instalaron en el interior, pero pronto protestaron por la escasez del espacio útil y por la difi cultad de realizar actividades agrí-colas y ganaderas. Las obras no se acabaron hasta 1386, momento en que había unas se-senta pequeñas casas y casi 200 habitantes, bajo la autoridad de un castellano, que con-taba con un pequeño ejercito compuesto por efectivos locales. Los gabellins estaban obli-gados a defender el castillo y por eso tenían

CULTURA - CASTELL DE CAPDEPERA

que pernoctar dentro de sus muros. A fi nales del siglo XVI, con el peligro de los desembar-ques turcos, toda la población de la región pasó a vivir dentro del castillo, llegando a construirse 150 casas.

Perdido su valor estratégico, el castillo se abandonó paulatinamente a partir del siglo XVII, creándose el nuevo núcleo de Capde-pera, con viviendas más amplias, cómodas y accesibles.

En el siglo XVIII el recinto se convirtió en un cuartel bajo la autoridad de un gobernador y se levantó la actual casa del gobernador. En 1854 los militares abandonan el castillo y el año 1862, fue subastado por 4.252 pesetas; lo adquirieron las familias Quint-Safortesa y Fuster. El año 1983 el Ayuntamiento y los pro-pietarios fi rmaron la donación del Castillo al pueblo de Capdepera.

Capdepera Castle:

Capdepera Castle is a for-tifi ed structure that surroun-ded the primitive town of Capdepera, built on the Beni-fi lia settlement. Its construc-tion began with the walls and would have begun in around the year 1300. Its strategic position gave it control over access to Cala Rajada and Canyamel, control over the region as a whole and over maritime connections with Menorca. Between 1311 and 1328 the immediate neigh-bours moved inside its walls, but soon protested about the lack of useful space and the diffi culty of carrying out agri-cultural and animal-rearing activities. Works were com-pleted in 1386, when there were some seventy smallish houses inside and nearly 200 inhabitants.

CULTURE - CAPDEPERA CASTLE

“La cultura i el patrimoni a l’abast de tothom”

Towards the end of the sixteenth century, with the threat of the Turkish lan-dings, the region’s entire population moved to live wi-thin the castle, with a total of 150 houses being built.

In 1854 the military left the castle and in 1862 it was auctioned off for 4,252 pesetas; it was sold to the Quint-Safortesa and Fuster families. In 1983, the Town Council and the landowners signed the Castle over to the town of Capdepera.

15masmallorca.esmasmallorca.es

Die Burg von Capdepera:

KULTUR - DIE BURG VON CAPDEPERA

Die Burg von Capdepera ist von einer Stadtmauer umge-ben, die ursprünglich den klei-nen Marktfl ecken Capdepera oberhalb der Siedlung von Benifi lia begrenzte. Der Bau wurde wahrscheinlich um das Jahr 1300 mit den Mauern be-gonnen. Aufgrund seiner stra-tegisch günstigen Lage konn-ten der Zugang zu den Buchten Cala Rajada und Canyamel sowie das umliegende Gebiet und die Seewege nach Me-norca gut überwacht werden.Zwischen 1311 und 1328 sie-delten sich auch die Anwoh-ner der umliegenden Dörfer in der Stadt an. Bald jedoch kam es aufgrund von Platzmangel und der Schwierigkeiten bei der Arbeit in Landwirtschaft und Viehzucht zu Protesten. Die Bauarbeiten wurden 1386 abgeschlossen. Zu dieser Zeit bestand das Dorf aus sechzig kleinen Häusern und 200 Einwohnern.

Am Ende des 16. Jahrhun-derts zog die gesamte Be-völkerung der Region hinter die Stadtmauern, da sie sich durch die mit Schiffen ankom-menden Türken bedroht sa-hen. In dieser Periode wurden 150 weitere Häuser gebaut.1854 verließen die Soldaten die Burg und 1862 wurde sie für 4 252 Peseten an die Fa-

milien Quint-Safortesa und Fuster versteigert. 1983 un-terschrieben die Stadtverwal-

tung und die Burgbesitzer die Schenkung der Burg an das Dorf von Capdepera.

16

Joan Llaneras,

el mallorquí d’or

La Nostra Gent

El mallorquí Joan Lla-

neras, medalla d’or

de ciclisme en pista en

els Jocs Olímpics de

Pequín 2008 i Sydney 2000, és

un expert coneixedor dels millors

racons de Mallorca per muntar en

bicicleta. ‘Porrerenc’, de 39 anys,

quan era petit mai no va pensar

que la seva afició per la ‘dues ro-

des’ fora una mica més que un joc.

Però abans que pogués adonar-se

estava entrenant ja en els circuits

més durs d’Europa i pujava al

pòdium dels elegits. Després de

l’última olimpíada es va retirar i

ara és el director esportiu del ve-

lòdrom Palma-Arena, un dels mi-

llors del món en el seu gènere.

Llaneras és un dels tres espor-

tistes espanyols que més metalls

ha aconseguit en tota la història

d’aquesta competició, al costat

de la tenista Arantxa Sánchez

Vicario i el piragüista David Cal.

De tracte senzill i afable, assegura

que les medalles d’or les guarda

en un armari i no les mira mai.

Per adaptar-se al seu nou treball

administratiu l’han ajudat virtuts

pròpies de l’esport, com la discipli-

na i l’esperit de sacrifici. En la seva

nova ocupació, ha assumit el repte

de portar a l’illa les grans figures

del ciclisme mundial.

Fins ara ha viscut a cavall de

Girona i Porreres, però aquest es-

tiu la seva dona i els seus dos fills

-un nen de 10 anys i una nena de

7- es traslladaran definitivament

amb ell a Porreres. Llaneras opi-

na que l’illa és un lloc ideal per a

la pràctica de cicloturisme. “Lo bo

de Mallorca és que hi ha moltes

rutes diferents i no has de repetir

sempre la mateixa”, afirma. Quan

surt a muntar en bicicleta amb la

família recorre els voltants de Po-

rreres. Quan surt sol, un dels seus

trajectes preferits és la Serra de

Tramuntana. Proposa una excur-

sió “que cap turista no s’hauria de

perdre: Palma-Andratx, Vallde-

mossa-Sóller, que ell realitza en

tres o quatre hores.

La seva trajectòria professional

està omplerta de reconeixements

dins i fora de les Balears. L’últim,

la Medalla d’Or de la Comunitat

Autònoma. La gent el coneix i

l’aprecia. I li ocorre amb freqüèn-

cia que l’aborden al carrer per de-

manar-li autògrafs, a la qual cosa

ell accedeix de bon grau.

17masmallorca.esmasmallorca.es

Joan Llaneras, el mallorquín de oro

Nuestra Gente

El mallorquín Joan Llaneras, medalla de oro de

ciclismo en pista en los Juegos Olímpicos de Pekín

2008 y Sydney 2000, es un experto conocedor de

los mejores rincones de Mallorca para montar en bi-

cicleta. ‘Porrerenc’, de 39 años, cuando era pequeño

nunca pensó que su afición por la ‘dos ruedas’ fuera

algo más que un juego. Pero antes de que pudiera

darse cuenta estaba ya entrenando en los circuitos

más duros de Europa y subiendo al podio de los

elegidos. Después de la última olimpiada se retiró y

ahora es el director deportivo del velódromo Palma-

Arena, uno de los mejores del mundo en su género.

Llaneras es uno de los tres deportistas españoles que

más metales ha logrado en toda la historia de esta

competición, junto a la tenista Arantxa Sánchez Vi-

cario y el piragüista David Cal. De trato sencillo y

afable, asegura que las medallas de oro las guarda

en un armario y no las mira nunca. Para adaptarse a

su nuevo trabajo administrativo le

han ayudado virtudes propias del

deporte, como la disciplina y el

espíritu de sacrificio. En su nueva

ocupación, ha asumido el reto de

traer a la isla a las grandes figuras

del ciclismo mundial.

Hasta ahora ha vivido a caballo

entre Girona y Porreres, pero

este verano su mujer y sus dos hijos –un niño de 10

años y una niña de 7- se trasladarán definitivamente

con él a Porreres. Llaneras opina que la isla es un

lugar ideal para la práctica de cicloturismo. “Lo bue-

Nuestra gente - La nostra gent

no de Mallorca es que hay muchas rutas distintas

y no tienes que repetir siempre la misma”, afirma.

Cuando sale a montar en bicicleta con la familia

recorre los alrededores de Porreres. Cuando sale

solo, uno de sus trayectos preferidos es la Serra

de Tramuntana. Propone una

excursión “que ningún turista

debería perderse”: Palma-An-

dratx, Valldemossa-Sóller, que

él realiza en tres o cuatro horas.

Su trayectoria profesional está

plagada de reconocimientos

dentro y fuera de Baleares. El

último, la Medalla de Oro de la

Comunidad Autónoma, en marzo. La gente le co-

noce y le aprecia. Y le ocurre con frecuencia que

le abordan en la calle para pedirle autógrafos, a lo

que él accede de buen grado.

18

Our People

Mallorcan Joan Llaneras,

gold-medal winner for indoor

cycling at both the 2008 Olym-

pic Games in Peking and the

Sydney Olympics in 2000, is an

expert in the best areas to go cy-

cling in Mallorca. Now 39 years

of age, when he was younger,

‘Porrerenc’ never thought that

his passion for ‘two wheels’ was

anything more than a hobby. Af-

ter the recent Games, he retired

and is now working as sports di-

rector at the Palma-Arena velo-

drome, one of the best of its kind

in the world.

Llaneras is one of the three

Spanish athletes that have won

the most medals in the history of

this competition. In his new role,

he has taken on the challenge

of bringing big names from the

world of cycling to the island.

He believes that the island

is the ideal location for cyclo-

tourism. “The great thing is that

there are many different routes,

so you don’t always have to do

the same one”, he says. When he

goes out alone, one of his favouri-

te routes is the Serra de Tramun-

tana. It constitutes a route that is

“not to be missed by the tourist”:

Palma-Andratx, Valldemossa-

Sóller, which he completes in

three or four hours.

His professional career has

been much recognised both wi-

thin and without the Balearic

Islands. The latest being the Gold

Medal of the Autonomous Com-

munity, in March last year.

Joan Llaneras, Mallorca’s golden boy

19masmallorca.esmasmallorca.es

Unsere MenschenOur People - Unsere Menschen

Olympischen Spielen in Peking

2008 und 2000 in Sydney die

Goldmedaille im Radsport ver-

liehen. Somit kennt er die besten

Radtouren der Insel wie kein an-

derer. Der 39-jährige „Porrerenc”

hätte sich als Kind nie träumen

lassen, dass sein Hobby auf zwei

Rädern ihn einst auf das Sieger-

podest bringen sollte. Nach der

letzten Olympiade zog er sich aus

dem Radsport zurück und ist nun

als Direktor der Radrennbahn

Palma-Arena tätig, die weltweit

zu den besten ihrer Art zählt.

Llaneras ist einer von drei spa-

nischen Sportlern mit den meis-

ten Medaillen in der Geschichte

des spanischen Radsports. In

seinem neuen Aufgabenbereich

stellt er sich der Herausforde-

rung, internationale Größen des

Radsports auf die Insel zu locken.

In seinen Augen ist Mallorca der

ideale Ort für die Ausübung dieser

Sportart. „Glücklicherweise stehen

auf der Insel viele verschiedene

Routen zur Auswahl, das sorgt für

Abwechslung“, so Llaneras. Wenn

er alleine losradelt, fährt er am lie-

bsten in der Serra de Tramuntana.

Er schlägt eine Route vor, „die sich

kein Tourist entgehen lassen sollte“:

Palma-Andratx, Valldemossa-Só-

ller. Diese Tour lässt sich in drei

bis vier Stunden bewerkstelligen.

Während seiner beruflichen Lau-

fbahn wurden dem Profisportler

auf der Insel und auch über deren

Grenzen hinaus zahlreiche Preise

verliehen, zuletzt die Goldmedaille

der Autonomen Verwaltungsre-

gion im vergangenen März.

Ein mallorquinischer GoldjungeJoan Llaneras,

20

Gambes amb Formatge Maonés

Gastronomia

21masmallorca.esmasmallorca.es

GAMBES AMB FORMATGE MAONÉS

INGREDIENTS: • 32 gambes grans • 1 cullerada sopera de cebollí picat • 1/2 poma golden • 2 raïms • sal i oli

PER AL SÈRUM DE FORMATGE: • 150 grs. aigua • 75 grs. formatge maonés curat

PER AL BROU: • 1 l. aigua • 1/2 pastanaga • 1/2 ceba • unes fulles de julivert • uns fils de safrà • 250 grs. fons neutre de tapioca

Gambes amb formatge Maonés

ELABORACIÓ:

PER AL BROU DE GAMBES: llevar el cap i pelar les gambes ,confeccionar un brou amb un litre d’aigua mes els caps i les pells de les gambes. incorporar al brou la pastanaga trossejada, la ceba, el julivert i els fils de safrà .Deixar coure el brou a foc suau durant una hora; colar el brou i posar-lo altra vegada sobre el foc; quan el brou comenci a bullir, incorporar el fons neutre de tapioca. Coure a foc suau fins que el brou adquireixi una consistència més o menys densa. Reservar fins que estigui fred

PER AL SÈRUM DE FORMATGE MAONÉS: Ratllar els 75 grs. de formatge maonés. Posar a escalfar 150 grs. d’aigua, controlar la temperatura de l’aigua amb l’ajuda d’un termòmetre i escal-far fins a 60 ºC. Incorporar el formatge ratllat i retirar del foc.Triturar amb un turmix la barreja d’aigua i formatge. Deixar reposar 24 h. en el frigorífic.

PRESENTACIÓ: Condimentar les cues de les gam-bes amb un poc de sal, marcar les gambes en una planxa calenta amb un poc d’oli d’oliva disposar en el centre del plat les gambes marcades amb uns daus de poma golden i de raïm, posar sobre les gambes unes cullerades de brou de gamba lligat. és im-portant que la temperatura del brou sigui tèbia Acabar el plat disposant sobre les gambes un poc de brou de for-matge maonés.

Gastronomía Gambas con queso mahonés

GAMBAS CON QUESO MAHONÉS

INGREDIENTES: • 32 gambas grandes• 1 c/s cebollino picado• 1/2 manzana golden• 2 uvas• sal y aceite

PARA EL SUERO DE QUESO: • 75 grs. queso mahonés curado• 150 grs. agua

PARA EL CALDO: • 1 l. agua• 1/2 zanahoria• 1/2 cebolla• unas hojas de perejil• unas hebras de azafrán• 250 grs. fondo neutro de tapioca

ELABORACIÓN:

PARA EL CALDO DE GAMBAS: Quitar la cabeza y pelar las gambas, confeccionar un caldo con un litro de agua mas las cabezas y las pieles de las gambas. incorporar al caldo la zanahoria troceada, la cebolla, el perejil y las hebras de azafrán, dejar cocer el caldo a fuego suave durante una hora. Colar el caldo y ponerlo otra vez sobre el fuego, cuando el caldo arranque a hervir, incorporar el fondo neutro de tapioca. Cocer a fuego suave hasta que el caldo adquiera una consistencia mas o menos densa. Reservar hasta que se nos enfrie

PARA EL SUERO DE QUESO MAHONÉS: Rallar los 75 grs. de queso maohnés, poner a calentar 150 grs. de aguaControlar la temperatura del agua con la ayuda de un termómetro y ca-lentar hasta 60 ºC. Incorporar el queso rallado y retirar del fuego.Triturar con una turmix la mezcla de agua y queso. dejar reposar 24 h. en el frigorífico.

PRESENTACIÓN: Condimentar las colas de las gambas con un pococ de sal, marcar las gambas en una plancha caliente con un poco de aceite de oliva, disponer en el centro del plato las gambas marcadas con unos dados de manzana golden y de uva. Poner sobre las gambas unas cucharadas de caldo de gamba, es importante que la temperatura del caldo sea templada.Acabar el plato disponiendo sobre las gambas un poco de suero de queso mahonés.

23masmallorca.esmasmallorca.es

Gastronomy - Gastronomie

GARNELEN MIT QUESO DE MAHÓN (MAHÓNKÄSE)

ZUTATEN:• 32 große Garnelen• 1 EL gehackter Schnittlauch• Apfel (Golden Delicious)• 2 Weintrauben• Salz und Olivenöl

Käsesauce:7 • 5 g gereifter Mahónkäse (curado)• 150 g Wasser

Gemüsefond:• 1 l Wasser• Karotte • Zwiebel• Petersilie• Safran• 250 g Maniok

“PRAWNS WITH MAHÓN CHEESE”

INGREDIENTS:• 32 large prawns• 1 tablespoon chopped spring onion• golden apple• 2 grapes• salt and oilCheese sauce:• 75 g. cured Mahón cheese• 150 g. waterStock:• 1 l. water• carrot• onion• parsley• saffron• 250 g. tapioca

INSTRUCTIONSPrawn stock:

• Peel the prawns• Make the stock using the

heads and shells of the prawns, sliced carrots, onion, parsley and saffron, cook on a slow heat for one hour, strain and reheat.

• When the stock begins to boil, add the tapioca stock, cook on a slow heat until the liquid acquires a custard-like consistency, set asi-de until cold.For the Mahón cheese sauce:

• grate 75 g. Mahón cheese• heat 150 g. water• monitor the temperature of the

water and heat to 60 ºC• add the grated cheese and re-

move from the heat• Crush the mixture in a blen-

der, leave it to settle for 24h in the fridge.

Presentation:• Season the prawns with salt

and brown them in a hot pan with a small amount of olive oil.

• Put the browned prawns en the centre of the plate, with diced gol-den apples and grapes.

• Pour spoonfuls of warm stock over the prawns, and then add the Mahón cheese sauce.

ZUBEREITUNGGarnelenfond:

- Garnelen pulen- Aus den Garnelenköpfen und

–schalen, der gewürfelten Karot-te und der Zwiebel, dem Schnitt-lauch und dem Safran einen Fond kochen und bei niedriger Flamme eine Stunde lang köcheln lassen. Anschließend abgießen und no-chmals kochen.

- Wenn der Fond zu kochen beginnt, den Maniokfond hinzu-geben, bei niedriger Flamme kö-cheln lassen bis er dickflüssig wird und anschließend kalt stellen.Für die Mahonéskäsesauce:

- 75 g Mahónkäse- 150 g Wasser kochen- die Wassertemperatur mit ei-

nem Thermometer kontrollieren und es kochen lassen bis 60 ºC erreicht werden

- den geriebenen Käse beimen-gen und die Sauce vom Herd ne-hmen

- die Mischung in einen Mixer geben und 24 Stunden lang im Kühlschrank kalt stellen.Serviervorschlag:

- Die Garnelen salzen und in einer heißen Pfanne kurz mit ein wenig Olivenöl anbraten.

- Die gebratenen Garnelen in der Tellermitte mit Apfel- und Traubenwürfeln anrichten.

- Anschließend einige Esslöffel Garnelenfond auf die Garnelen gießen und die Mahónkäsesauce darüber geben.

24 masmallorcamallorca.esmasmallorca.es

LA FESTA DE

MOROS I CRISTIANS DE SÓLLER, UNA DE LES MÉS GENUÏNES DE MALLORCA

mallorca

La festa dels Moros i Cris-tians de Sóller, al nord-oest de l’illa, commemora la gesta esco-mesa el 1561, quan la població local es va enfrontar a un atac de pirates turcs i algerians. Co-neguda com Es Firó, se celebra el dilluns posterior al segon diu-menge de maig i és una de les més arrelades del calendari lo-cal. Té una base profundament religiosa i un component lúdic, però és el seu vessant teatral el que la converteix en única en el seu gènere. Els participants, majoritàriament joves del poble, es divideixen en dos bàndols -moros i cristians- es disfressen amb gran element ornamental i escenifiquen la batalla que aca-ba amb la victòria cristiana.

La representació rememora l’ocorregut a la vall de Sóller a la matinada de l’11 de maig de 1561, quan els guardes de la ba-rraca del Coll de s’Illa van veure

com arribaven a la zona por-tuària de Ses Puntes 23 vaixells amb 1.800 soldats turcs i alge-rians. A la refrega van jugar un important paper les dones de la localitat - “ses valentes dones” -, que van matar dos pirates amb el garrot d’una porta.

Les incursions sarraïnes van ser molt comunes durant els se-gles XV, XVI i XVII. L’atac de 1561 coincideix amb la restaura-ció del domini turc a la Medi-terrània. En aquesta època les costes de les Balears sofreixen repetides incursions, que a Ma-llorca es produeixen especial-ment a les poblacions d’Alcúdia, Andratx, Pollença i Sóller. Mut testimoni dels fets són les ata-laies de vigilància repartides per tota l’illa -en el cas de Sóller la de “Sa Torre Picada”, a la Cos-ta de l’Atalaia- que avui en dia poden visitar-se com a part del recorregut dels circuits culturals.

El Consell de Mallorca recomana:

25

LA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE SÓLLER, UNA DE LAS MÁS GENUINAS DE MALLORCALA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE SÓLLER, UNA DE LAS MÁS GENUINAS DE MALLORCALA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE SÓLLER, UNA DE LAS MÁS GENUINAS DE MALLORCALA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE SÓLLER, UNA DE LAS MÁS GENUINAS DE MALLORCALA FIESTA DE MOROS Y CRISTIANOS DE SÓLLER, UNA DE LAS MÁS GENUINAS DE MALLORCA

La fiesta de Moros y Cristianos de Só-ller, al noroeste de la isla, conmemora la hazaña acometida en 1561, cuando la po-blación local se enfrentó a un ataque de pi-ratas turcos y argelinos. Conocida como Es Firó, se celebra el lunes posterior al segun-do domingo de mayo y es una de las más enraizadas del calendario local. Tiene una base profundamente religiosa y un compo-nente lúdico, pero es su vertiente teatral lo que la convierte en única en su género. Los participantes, en su mayoría jóvenes del pueblo, se dividen en dos bandos -moros y cristianos- se disfrazan con gran elemento ornamental y escenifican la batalla que ter-mina con la victoria cristiana.

La representación rememora lo ocurri-do en el valle de Sóller en la madrugada del 11 de mayo de 1561, cuando los guardas de la barraca del Coll de s’Illa vieron cómo arribaban a la zona portuaria de Ses Puntes 23 barcos con 1.800 soldados tur-cos y argelinos. En la refriega jugaron un importante papel las mujeres de la locali-dad -”ses valentes dones”-, que mataron a dos piratas con la tranca de una puerta.

Las incursiones sarracenas fueron muy comunes durante los siglos XV, XVI y XVII. El ataque de 1561 coincide con la restaura-ción del dominio turco en el Mediterráneo. En esta época las costas de Baleares su-fren repetidas incursiones, que en Mallor-ca se producen especialmente en las po-blaciones de Alcúdia, Andratx, Pollença y Sóller. Mudo testigo de los hechos son las atalayas de vigilancia repartidas por toda la isla -en el caso de Sóller la de Sa Torre Picada, en la Costa de la Atalaya- que hoy en día pueden visitarse como parte del re-corrido de los circuitos culturales.

El Consell de Mallorca recomienda:

Camino Son Net, s/n - 07149 Puigpunyent - wwww.esratxohotel.com

Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07607 55 40 55

cofi b@wanadoo.es

THE SÓLLER MOORS AND CHRISTIANS FESTIVAL,ONE OF THE MOST AUTHENTIC IN MALLORCA

28

The Moors and Christians Festival in Sóller, to the north east of the island, commemora-tes the great feat of 1561, when the local population beat off an attack by Turkish and Alge-rian pirates. Known as Es Firó, the holiday is celebrated on the Monday following the second Sunday in May and is one of the most deeply-rooted of the local calendar. It is religious in origin and is a playful event, but it is its theatrical element that makes it unique. The participants, for the

large part, young people from the town itself, split into two sides – the Moors and the Christians –, dressing up and recreating the battle which ended with a Chris-tian victory.

The re-enactment commemo-rates the battle which took place on 11th May in the year 1561, when guards of the Coll de S’Illa ba-rracks looked out and saw 23 boats with 1800 Turkish and Algerian soldiers arriving. Women played an important role in the scuffle, ki-lling two pirates with the crossbar

of a door. Saracen raids were very common throughout the 15th, 16th and 17th centuries. During this time, there were repeated raids all along the Balearic coastline, with Mallorcan towns Alcúdia, Andra-tx, Pollença and Sóller suffering the most.

The watchtowers spread throughout the island remain as silent witnesses of past events – in Sóller, for example, the Sa Torre Picada, on the Costa de la Atala-ya – and can be visited today as part of the many cultural routes.

The Consell de Mallorca recommends:

masmallorca.esmasmallorca.es 29

Mit dem Fest der Mauren und Christen von Sóller im Nordosten der Insel gedenken die Einwohner einer Heldentat aus dem Jahre 1561, bei der die Bevölkerung sich gegen einen Angriff von türkischen und alge-rischen Piraten zur Wehr setz-te. Es ist unter dem Namen „Es Firó“ bekannt, wird am Montag nach dem zweiten Sonntag im Mai gefeiert und gilt als tra-ditionsträchtiges Ereignis im lokalen Veranstaltungskalender. Das Fest hat einen religiösen Charakter und auch eine spiele-rische Komponente. Jedoch ist es letztendlich ihre theatralische Seite, welche diese Feierlichkeit so einzigartig macht. Die Haup-takteure sind dabei vorwiegend die Jugendlichen des Dorfes. Sie teilen sich in zwei Gruppen, die Mauren und die Christen auf, verkleiden sich und geben eine Schlacht zum Besten, aus der die Christen als Sieger her-vorgehen.

DIE FIESTA DER MOROS Y CRISTIANOS VON SÓLLER IST EI-NES DER URTÜMLICHSTEN VOLKSFESTE VON MALLORCA.

Dieses Spektakel erinnert an den 11. Mai 1561, an dem die Wachmänner der Baracke von Coll de s’Illa die Ankunft von 23 Schiffen mit 1 800 türkischen und algerischen Soldaten an Bord erspähten. Während des Kampfes spielten die einheimis-chen Frauen eine wichtige Rolle zumal sie zwei Soldaten mit ei-ner Türklinke zu Fall brachten.

Im 15., 16. und 17. Jahrhundert kam es häufig zu Übergriffen durch die Sarazenen. Die Ba-learischen Inseln fielen während dieser Zeit häufig Beutezügen zum Opfer. Auf Mallorca wur-den vor allem Alcúdia, Andratx, Pollença und Sóller von den Piraten aufgesucht.

Als stumme Zeitzeugen dieser Ereignisse finden sich noch heu-te Wachtürme auf der ganzen Insel. In Sóller steht Sa Torre Picada an der Küste von Atala-ya, der auf der Strecke der kul-turellen Rundwanderwege liegt und besucht werden kann.

Der Consell de Mallorca empfiehlt:

30 3130

Productes Típics Productos Típicos

usos distintos, como pueden ser los cuchillos de matanza, matadora, peladora, deshuesadora, de golpe para huesos, etc.

Lluc Ordinas sigue en este oficio, donde la familia lleva cuatro generaciones. Poseemos la carta de maestro artesano y nuestro taller está declarado empresa artesana.

GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR, segueix avui en dia en el tradicional ofici de ganiveter.

El fort d’aquest taller artesà és la fabricació de les típiques navalles mallorquins amb el mànec d’asta de be i els ganivets de cuina mallor-

quins. També fabrica tot tipus d’eines de cort relacionades sempre amb el món rural de les illes com poden ser xerracs, tisores d’esquilar ovelles, tisores de podar, falçs, destrals, pales per arreglar palmeres, eines per empeltar ar-bres, etc.

Es pot destacar que exis-teixen set models de nava-lles mallorquines diferents: el Trinxet, el més popular per la seva forma de mitja lluna, utilitzat per tallar el pa pagès; el “d’empeltar”, utilit-zat per fer empelts; el de pescador, per tallar fil de pescar; el de pastor, utilitzat molt per a la cacera i esbotzar animals; l’Etxurat i el de Porquer, utilitzats ambdós en el camp; i final-ment la Gatzolla, també amb forma corba no tan pronunciada com el Trinxet, que s’utilitza per a la vinya.

Els mànecs els fabriquem en diferents materials, sent els més populars els d’asta de be. També es fabri-quen amb asta de cérvol, fusta de olivera, fusta premsada, etc.

L’acer utilitzat és de dos tipus: el més tradi-cional és l’acer carboni, conegut com a ferro en rovellar-se si es deixa moll. Després utilit-zem el acer inoxidable amb diferents aliatges

per a un millor tremp.Els ganivets de cuina mallor-

quins tenen una forma punte-guda amb el mànec tornejat de forma rodona fabriquem quatre mesures per pelar pa-tates, tallar formatge, carn i el mes gran per a verdures etc.

Existeixen varietats per a usos diferents, com poden ser els ganivets de matança, matadora, peladora, desossador, de cop per a ossos, etc.

Lluc Ordinas segueix en aquest ofici, on la família porta quatre generacions. Posseïm la carta de mestre artesà i el nostre taller està declarat empresa artesana.

GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR, sigue hoy en día en el tradicional oficio de cuchillero.

31masmallorca.esmasmallorca.es 3130

El fuerte de este taller artesano es la fabri-cación de las típicas navajas mallorquinas con el mango de asta de cordero y los cuchillos de cocina mallorquines. También fabrica todo tipo de herramientas de corte relacionadas siempre con el mundo rural de las islas como pueden ser serruchos, tijeras de esquilar ove-jas, tijeras de podar, hoces, hachas, palas para arreglar palmeras, herramientas para injertar árboles, etc.

Cabe destacar que existen siete modelos de navajas mallorquinas diferentes: el Trinxet, el más popular por su forma de media luna, utili-zado para cortar el pan payés; el “d’empeltar”, utilizado para hacer injertos; el de pescador, para cortar hilo de pescar; el de pastor, utiliza-do mucho para la caza y destripar animales; el Etxurat y el de Porquer, utilizados ambos en el campo; y por último la Gatzolla, también con forma curva no tan pronunciada como el Trinxet, que se utiliza para la viña.

Los mangos los fabricamos en diferentes materiales, siendo los más populares los de asta de cordero. También se fabrican con asta de ciervo, madera de olivo, madera pren-sada, etc.

El acero utilizado es de dos tipos: el más tra-dicional es el acero carbono, conocido como hierro al oxidarse si se deja mojado. Luego utilizamos el acero inoxidable con diferentes aleaciones para un mejor temple. Los cuchillos de cocina mallorquines tienen una forma pun-tiaguda con el mango torneado de forma re-donda fabricamos cuatro medidas para pelar patatas, cortar queso, carne y el mas grande para verduras etc. Existen variedades para

Productes Típics Productos Típicos

usos distintos, como pueden ser los cuchillos de matanza, matadora, peladora, deshuesadora, de golpe para huesos, etc.

Lluc Ordinas sigue en este oficio, donde la familia lleva cuatro generaciones. Poseemos la carta de maestro artesano y nuestro taller está declarado empresa artesana.

GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR, segueix avui en dia en el tradicional ofici de ganiveter.

El fort d’aquest taller artesà és la fabricació de les típiques navalles mallorquins amb el mànec d’asta de be i els ganivets de cuina mallor-

quins. També fabrica tot tipus d’eines de cort relacionades sempre amb el món rural de les illes com poden ser xerracs, tisores d’esquilar ovelles, tisores de podar, falçs, destrals, pales per arreglar palmeres, eines per empeltar ar-bres, etc.

Es pot destacar que exis-teixen set models de nava-lles mallorquines diferents: el Trinxet, el més popular per la seva forma de mitja lluna, utilitzat per tallar el pa pagès; el “d’empeltar”, utilit-zat per fer empelts; el de pescador, per tallar fil de pescar; el de pastor, utilitzat molt per a la cacera i esbotzar animals; l’Etxurat i el de Porquer, utilitzats ambdós en el camp; i final-ment la Gatzolla, també amb forma corba no tan pronunciada com el Trinxet, que s’utilitza per a la vinya.

Els mànecs els fabriquem en diferents materials, sent els més populars els d’asta de be. També es fabri-quen amb asta de cérvol, fusta de olivera, fusta premsada, etc.

L’acer utilitzat és de dos tipus: el més tradi-cional és l’acer carboni, conegut com a ferro en rovellar-se si es deixa moll. Després utilit-zem el acer inoxidable amb diferents aliatges

per a un millor tremp.Els ganivets de cuina mallor-

quins tenen una forma punte-guda amb el mànec tornejat de forma rodona fabriquem quatre mesures per pelar pa-tates, tallar formatge, carn i el mes gran per a verdures etc.

Existeixen varietats per a usos diferents, com poden ser els ganivets de matança, matadora, peladora, desossador, de cop per a ossos, etc.

Lluc Ordinas segueix en aquest ofici, on la família porta quatre generacions. Posseïm la carta de mestre artesà i el nostre taller està declarat empresa artesana.

GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR, sigue hoy en día en el tradicional oficio de cuchillero.

32

Typische Produkte Local Produce

Der kunsthandwerkli-che Betrieb widmet sich der Herstellung

typisch mallorquinischer Mes-ser mit Griffen aus Schafs-horn sowie mallorquinischer Küchenmesser. Auch alle Arten von Schneidewerkzeu-gen, die mit dem Landleben auf den Inseln in Verbindung stehen, wie z.B. Handsägen, Schermesser für die Scha-fschur, Gartenscheren, Si-cheln, Äxte, Geräte für die Palmenbeschneidung, Werk-zeuge zur Baumveredelung etc. werden hier fabriziert. Unter den mallorquinischen Messern findet sich eine beachtliche Anzahl von elf

In der GANIVETERIA ORDINAS-LUCMAJOR wird noch heute der traditionellen Beruf des Messerschmieds ausgeübt.

verschiedenen Modellen: das „Trinxet“ wird zum Aufschnei-den von Landbrot verwen-det, hat eine halbmondförmi-

ge Schneide und ist sicherlich das bekannteste. Das „d’empeltar“ wird zur Baumveredelung verwendet, das Fischermesser zum Dur-chtrennen der Angelschnur, das Schäfermesser bei der Jagd und dem Ausnehmen der Tiere und die Modelle „Etxurat“ und „Porquer” auf dem Feld. Das „Gatzolla“ wie-derum kommt bei der Weiner-nte zum Einsatz und besitzt wie das „Trinxet” eine runde Klinge, die jedoch weniger gebogen ist.

Die Griffe werden aus verschiedenen Materialien gefertigt, meist jedoch aus Schafshorn. Andere wer-den beispielsweise aus Hirs-chgeweih, Olivenholz oder Pressholz fabriziert.

Lluc Ordinas gilt als kuns-thandwerklicher Meister und ist nach wie vor in die-sem Beruf, in dem sich die Familie seit vier Generatio-nen übt, tätig.

masmallorca.esmasmallorca.es 33

ORDINAS-LLUCMAJOR CUTLER’S, ORDINAS-LLUCMAJOR CUTLER’S, continues to this day in the traditional cutler profession.continues to this day in the traditional cutler profession.

Local Produce

This craft workshop is dedicated to the manufacture of the typical Mallorcan penk-nives with ram’s horn handle and Mallorcan kitchen knives. Here, all manner of cutting tools related to the islands’ rural existence are manufactured, such as handsaws, sheep-shears, sickles, axes, blades for trimming palm trees, tree grafting tools, etc.

There are in fact seven different models of Mallorcan penknife: the Trinxet, the most popular due to its half-moon shape, for cut-ting farmhouse bread; the D’Empeltar, for grafting; the Fisherman’s penknife, for cut-ting fishing wire; the Shepherd’s knife, for game and skinning animals; the Etxurat and the Porquer, both used in the field; and fina-lly the Gatzolla, also curved, though not as much so the Trinxet, that is used for vines.

continues to this day in the traditional cutler profession.

m ás

allorca ®

The handles are manufactured using di-fferent materials, with ram’s horn being the most popular material. They also come made from stag’s horn, olivewood, laminated wood, etc.

Lluc Ordinas, considered a master of the trade, continues in this profession which has been passed down through his family for four generations.

34 35

PUIG DE GARRAFA

Zurückgelegte Entfernung: 5,59 km Höhe mind.: 89 m max.: 461 mHöhenunterschied bei der Aufstieg: 394 m, bei der Abstieg: 409 mSchwierigkeitsgrad: MittelDauer: 3 Std. 43 Min.

Wir starten unseren Aus-flug am Coll Andritxol, dire-kt neben den Wassertanks. Dort nehmen wir es mit einer ziemlich steil aufstei-genden Anhöhe auf, die uns in die Sierra del Puig de Ga-

PUIG DE GARRAFA

rrafa führt. Wir kommen nun an einen Wachturm, der sich auf der Warte von Puig de Garrafa befindet. Zum Abs-tieg schlagen wir nun einen anderen Weg ein, der uns direkt am Dorf Andratx vor-beiführt. Auch der Abstieg ist recht steil und vor allem bei feuchtem Boden ist hier Vorsicht geboten, da man lei-cht ausrutschen kann.

Wenn wir in Andratx ankommen, gehen wir in Ri-chtung Coll Andritxol auf ei-nem Weg neben der Lands-traße weiter.

Excursiones - Ausfluge

Puig de Garrafa

Length of route: 5.59km.Altitude: min 89 metres, max 461 metres.Total incline going up: 394 metres, going down: 409 metres.Level of difficulty: Moderate.Time: 3 hours and 43 minu-tes.

We begin the excursion at Coll Andritxol, right next to the water tanks. From here, we plot an uphill course with a very pronounced incline which takes us as far as the Puig de Garrafa sierra. We arrive at the watchtower in Puig de Garraga. From there, we take a route back down-hill, not the way we came up, but another route that takes us alongside the town of An-dratx. The descent is also steep, and must be appro-ached very carefully when wet, because it can be very slippy.

Upon arrival in the town of Andratx, we head once again in the direction of Coll Andri-txol along a path to the side of the main road.

PUIG DE GARRAFA

Distancia recorrida: 5,59 Km.Altitud mín: 89 metros, máx: 461 metros.Desnivel acumulado subiendo: 394 metros bajando: 409 metros.Grado de dificultad: Moderado.Tiempo: 3 horas y 43 minutos.

ExcursionsPUIG DE GARRAFA

Distància recorreguda: 5,59 quilòmetres. Altitud mín: 89 metres, màx: 461 metresDesnivell acum. pujant: 394 metres, baixant: 409 metresGrau de dificultat: Moderat.Temps: 3 hores 43 minuts

Descripció:L’excursió la començarem

al Coll Andritxol, just devo-ra dels dipòsits d’aigua. En aquest punt agafarem un camí ascendent amb una inclinació molt pronunciada que ens durà fins a dalt de la carena del Puig de Garrafa. Arribarem fins devora de la torre de vigilància que hi ha a la atalaia del Puig de Garrafa. Des d’allà agafarem una altre vegada camí de baixada però

no per on havíem pujat si no per un altre xaragall que ens portà just devora del poble d’Andratx. El camí de descens també té una forta pendent, i s’ha d’anar amb molta cura si està banyat, ja que pot provo-car més d’una patinada.

Al arribar al poble d’Andratx ens dirigim una altre vegada cap al Coll Andritxol, ara però per un caminoi ran ran de la carretera.

Descripción:La excursión la empezare-

mos en el Coll Andritxol, jus-to al lado de los depósitos de agua. En este punto cogere-mos un camino ascendente con una inclinación muy pro-nunciada que nos lleva hasta la sierra del Puig de Garrafa. Llegaremos hasta la torre de vigilancia que hay en la atalaya del Puig de Garrafa. Desde allí cogeremos otra vez camino de bajada pero no por donde hemos subido sino por otro camino que nos lleva justo al lado del pueblo de Andratx. El camino de descenso también tiene una fuerte pendiente, y se tiene que ir con mucho cui-dado si está mojado, ya que puede provocar más de un patinazo.

Al llegar al pueblo de Andratx nos dirigimos otra vez hacía el Coll Andritxol por un camino al lado de la carretera.

www.xaragall.es

masmallorca.esmasmallorca.es 35

PUIG DE GARRAFA

Zurückgelegte Entfernung: 5,59 km Höhe mind.: 89 m max.: 461 mHöhenunterschied bei der Aufstieg: 394 m, bei der Abstieg: 409 mSchwierigkeitsgrad: MittelDauer: 3 Std. 43 Min.

Wir starten unseren Aus-flug am Coll Andritxol, dire-kt neben den Wassertanks. Dort nehmen wir es mit einer ziemlich steil aufstei-genden Anhöhe auf, die uns in die Sierra del Puig de Ga-

PUIG DE GARRAFA

rrafa führt. Wir kommen nun an einen Wachturm, der sich auf der Warte von Puig de Garrafa befindet. Zum Abs-tieg schlagen wir nun einen anderen Weg ein, der uns direkt am Dorf Andratx vor-beiführt. Auch der Abstieg ist recht steil und vor allem bei feuchtem Boden ist hier Vorsicht geboten, da man lei-cht ausrutschen kann.

Wenn wir in Andratx ankommen, gehen wir in Ri-chtung Coll Andritxol auf ei-nem Weg neben der Lands-traße weiter.

Excursiones - Ausfluge

Puig de Garrafa

Length of route: 5.59km.Altitude: min 89 metres, max 461 metres.Total incline going up: 394 metres, going down: 409 metres.Level of difficulty: Moderate.Time: 3 hours and 43 minu-tes.

We begin the excursion at Coll Andritxol, right next to the water tanks. From here, we plot an uphill course with a very pronounced incline which takes us as far as the Puig de Garrafa sierra. We arrive at the watchtower in Puig de Garraga. From there, we take a route back down-hill, not the way we came up, but another route that takes us alongside the town of An-dratx. The descent is also steep, and must be appro-ached very carefully when wet, because it can be very slippy.

Upon arrival in the town of Andratx, we head once again in the direction of Coll Andri-txol along a path to the side of the main road.

PUIG DE GARRAFA

Distancia recorrida: 5,59 Km.Altitud mín: 89 metros, máx: 461 metros.Desnivel acumulado subiendo: 394 metros bajando: 409 metros.Grado de dificultad: Moderado.Tiempo: 3 horas y 43 minutos.

ExcursionsPUIG DE GARRAFA

Distància recorreguda: 5,59 quilòmetres. Altitud mín: 89 metres, màx: 461 metresDesnivell acum. pujant: 394 metres, baixant: 409 metresGrau de dificultat: Moderat.Temps: 3 hores 43 minuts

Descripció:L’excursió la començarem

al Coll Andritxol, just devo-ra dels dipòsits d’aigua. En aquest punt agafarem un camí ascendent amb una inclinació molt pronunciada que ens durà fins a dalt de la carena del Puig de Garrafa. Arribarem fins devora de la torre de vigilància que hi ha a la atalaia del Puig de Garrafa. Des d’allà agafarem una altre vegada camí de baixada però

no per on havíem pujat si no per un altre xaragall que ens portà just devora del poble d’Andratx. El camí de descens també té una forta pendent, i s’ha d’anar amb molta cura si està banyat, ja que pot provo-car més d’una patinada.

Al arribar al poble d’Andratx ens dirigim una altre vegada cap al Coll Andritxol, ara però per un caminoi ran ran de la carretera.

Descripción:La excursión la empezare-

mos en el Coll Andritxol, jus-to al lado de los depósitos de agua. En este punto cogere-mos un camino ascendente con una inclinación muy pro-nunciada que nos lleva hasta la sierra del Puig de Garrafa. Llegaremos hasta la torre de vigilancia que hay en la atalaya del Puig de Garrafa. Desde allí cogeremos otra vez camino de bajada pero no por donde hemos subido sino por otro camino que nos lleva justo al lado del pueblo de Andratx. El camino de descenso también tiene una fuerte pendiente, y se tiene que ir con mucho cui-dado si está mojado, ya que puede provocar más de un patinazo.

Al llegar al pueblo de Andratx nos dirigimos otra vez hacía el Coll Andritxol por un camino al lado de la carretera.

www.xaragall.es

36

Llucmajor - Santanyí

37masmallorca.esmasmallorca.es

Oci i EsportCICLORUTA: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi Santanyí – Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

Kms: 125,775 kms.Dificultad: Media

Puntos de interés.Sa Rapita ****Colonia Sant Jordi ***Cala Figuera ***Porto Colom *** Alqueria Blanca ***Calonge **S’Horta ** Faro Ses Salines ****

DESCRIPCIÓNEn esta ruta visitaremos varias de la playas y calas

situadas en el sureste insular, pertenecientes a los tér-minos municipales de Campos y Santanyí. En cual-quier de ellas, y otras muchas de la zona, podremos disfrutar de un baño en sus cristalinas aguas. En toda la zona existen restaurantes con una amplia oferta en pescados y especialidades marineras.

La segunda parte del recorrido transcurre por zo-nas rurales típicas de Mallorca y con un índice de urbanización muy bajo. Salimos de Llucmajor por el tranquilo Camí de Cala Pi, para luego girar a la izquierda en la MA-6014 y después a la derecha en la MA-6015, que nos conducirá a S’Estanyol y, pe-daleando a escasos metros del mar, con la vista de Cabrera a nuestra derecha, llegar a la maravillosa playa de Sa Rápita.

Seguimos por la MA-6030 y giramos de nuevo a la MA-6040 que no dejaremos hasta llegar a la Colonia de Sant Jordi. Desde allí, por la MA-6100 llegaremos a Ses Salines y a Es Llombards, donde tenemos la opción de llegar hasta el Faro de Ses Sa-lines, lo que supondría alargar la ruta en unos 19 kms.

Sin entrar en Santanyí, giraremos hacia Cala Fi-guera, otra de las playas que recomendamos en este

recorrido. Podemos regresar hacia Santanyí por la misma carretera o bien hacerlo por el camino de Sa Bassa Serra, muy cercano al parque natural de Mon-dragó (colindante con Cala Figuera).

Por la MA-16 pasaremos por S’Alqueria Blanca, Calonge y S’Horta, desde donde llegaremos a Porto Colom, donde recomendamos hacer el recorrido com-pleto y, a ser posible, llegar hasta el faro.

Regresamos a S’Horta, desde donde nos dirigimos a Es Carritxó y de allí, por la MA-14 a Felanitx.

Por la MA-5120, dirección Campos, giramos a la derecha al cabo de 1 km. por el camino de Son Mes-quida, que nos conduce a Porreres y, desde allí, una vez superada la dificultad de Sa Bastida, a Llucmajor por la MA-5020.

Ruta en formato pdf y tracks para GPS en:

Kms: 125,775 kms.Dificultat: Mitja

Punts d’interès: Sa Rapita ****Colonia Sant Jordi ***Cala Figuera ***Porto Colom *** Alqueria Blanca ***Calonge **S’Horta ** Faro Ses Salines ****

DESCRIPCIÓEn aquesta ruta visitarem algu-

nes de la platges i cales situades al sud-est insular, pertanyents als termes municipals de Campos i Santanyí. A qualsevol d’elles, i moltes d’altres de la zona, po-drem gaudir d’un bany en les se-ves cristal·lines aigües. A tota la zona existeixen restaurants amb una àmplia oferta d’especialitats marineres.

La segona part del recorregut transcorre per zones rurals típi-ques de Mallorca i amb un índex d’urbanització molt baix. Sortim de Llucmajor pel tranquil Camí de Cala Pi, per després girar a l’esquerra a la MA-6014 i després a la dreta a la MA-6015, que ens

conduirà a S’Estanyol i, pedale-jant a escassos metres del mar, amb la vista de Cabrera a la nostra dreta, arribar a la mera-vellosa platja de Sa Rápita. Con-tinuem per la MA-6030 i girem novament a la MA-6040 que no deixarem fins arribar a la Colo-nia de Sant Jordi. Des d’allà, per la MA-6100 arribarem a Ses Salines i a Es Llombards, on tenim l’opció d’arribar fins el Far de Ses Salines, el que suposaria allargar la ruta uns 19 kms.

Sense entrar a Santanyí, gi-rarem cap a Cala Figuera, una altra de les platges que recoma-nem en aquest recorregut. Po-dem regressar cap a Santanyí per la mateixa carretera o bé

CICLORUTA: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi Santanyí – Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

fer-lo pel camí de Sa Bassa Se-rra, molt proper al parc natural de Mondragó (confrontant amb Cala Figuera).

Per la MA-16 passarem per S’Alqueria Blanca, Calonge i S’Horta, des d’on arribarem a Porto Colom, on recomanem fer el recorregut complet i, si pot ser, arribar fins el far.

Tornem a S’Horta, des d’on ens dirigim a Es Carritxó i d’allà, per la MA-14 a Felanitx.

Per la MA-5120, direcció Cam-pos, girem a la dreta al cap d’un km. pel camí de Son Mesquida, que ens condueix a Porreres i, des d’allà, una vegada superada la dificultat de Sa Bastida, a Llucmajor per la MA-5020.

39masmallorca.esmasmallorca.es

ROUTE: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi – Santanyí Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

Gesamtstrecke: 125,775 kms. Schwierigkeitsgrad: Ein Halb

BESCHREIBUNG Von Llucmajor aus fahren

wir auf den verkehrsberuhigten Camí de Cala Pi, biegen ans-chließend links auf die MA-6014 ab und dann rechts auf die MA-

6015 ab. Diese Straße führt nach S’Estanyol, wo wir nur wenige Meter von der Küste entfernt und mit Blick auf Cabrera zu unserer Rechten in die Pedale treten, bis wir an einem traumhaf-ten Strand namens Sa Rápita ankommen.

Wir begeben uns nun auf die MA-6030, biegen dann erneut auf die MA-6040 ab und bleiben auf dieser Straße, bis wir in Colo-nia de Sant Jordi erreichen.

Dort fahren wir auf die MA-6100 in Richtung Ses Salines und Es Llombards, wo man alter-nativ bis zum Leuchtturm von Ses Salines weiterradeln kann, aller-dings jedoch einen 19 km langen Umweg auf sich nehmen muss.

Wir fahren an Santanyí vor-bei und biegen anschließend in Richtung Cala Figuera ab, ein weiterer Strand, der auf dieser Strecke einen Besuch lohnt.

Nun können wir auf demsel-ben Weg in Richtung Santanyí weiterfahren oder den Weg von Sa Bassa Serra einschlagen, der am Naturpark Mondragó vorbeiführt und an die Bucht

Fahrradtouren

Cala Figuera angrenzt.Die Landstraße MA-16 bringt

uns nach S’Alqueria Blanca, Ca-longe, S’Horta und weiter nach Porto Colom. Wir empfehlen dort den Weg bis zum Leucht-turm weiterzufahren.

Nun fahren wir zurück nach S’Horta, von dort aus nach Es Carritxó und anschließend wei-ter auf der MA-14 nach Felanitx.

Danach geht es weiter auf der MA-5120 in Richtung Campos, und nach einer Linkskurve zum 1 km entfernten Kap auf dem Weg von Son Mesquida. Dieser führt uns nach Porreres und nachdem wir die Anhöhe von Sa Bastida gemeistert haben, fahren wir auf der MA-5020 zurück nach Lluc-major.

40

Length: 125,775 kms.Difficulty: Moderate

Points of interest: Sa Rapita ****Colonia Sant Jordi ***Cala Figuera ***Porto Colom *** Alqueria Blanca ***Calonge **S’Horta ** Faro Ses Salines ****

Cycle tourism R outes

DESCRIPTIONWe depart from Llucmajor along the quiet Camí

de Cala Pi, then take a left turn onto the MA- 6014 and then right onto the MA-6015, which will take us to S’Estanyol and, pedalling just a few metres from the sea, with views of Cabrera to our right, we arrive at the wonderful Sa Rápita beach.

We continue along the MA-6030 and turn back onto the MA-6040 which we will not leave until arri-ving at Colonia de Sant Jordi.

From there, taking the MA-6100, we will arrive at Ses Salines and Es Llombards, where we have the option of continuing as far as the Ses Salines lighthouse, extending the route by some 19km.

Without going into Santanyí, we will turn towards Cala Figuera, another of the beaches recommen-ded on this route.

We can return to Santanyí along the same road-way or take the Sa Bassa Serra road, which runs very close to the Mondragó natural park (adjacent to Cala Figuera).

Following the MA-16 we will pass through S’Alqueria Blanca, Calonge and S’Horta, from where we will arrive at Porto Colom, where we re-commend the full route, including, where possible, getting as far as the lighthouse.

We return to S’Horta, from where we head towards Es Carritxó and from there, take the MA-14 to Felanitx.

Following the MA-5120, towards Campos, we turn to the right after 1km along the Son Mesquida road, which takes us to Porreres and, from there, once past the difficulty of Sa Bastidad, on to Llucmajor along the MA-5020.

ROUTE: Llucmajor – Sa Rápita – Colonia Sant Jordi – Santanyí Cala Figuera – Porto Colom – Felanitx – Porreres - Llucmajor.

masmasmallorcamallorca.es.esmasmallorca.es

42

els conills, ajudant-se de l’olfacte, la vista i l’oïda. El nom-bre d’animals tipificats com a d’aquesta població no està ben definit, degut a la seva variabilitat, però no és molt nombrós, per la qual cosa la pri-mera feina a fer, abans que el mestissatge que s’ha iniciat faci més mal, és elaborar el pro-totipus racial, al efec-tes de tenir un camí obert no sols a la selecció funcional, la caça de conills, que s’ha de seguir i potenciar, sinó també al de la normalització morfològica, necessària en tota raça.

Origen

És, de les races de cans de les nostres Illes, la més desconeguda pels amants d’aquests animals. De les dades existents, sembla que és una població local molt antiga, in-tegrada dins el grup de cans medi-terranis d’origen faraònic, seleccio-nada funcionalment per la caça del conill.

Característiques Degut principalment a la manca

d’un prototipus definit per aquesta agrupació, existeix molta variació morfològica, ja que la selecció s’ha fet fonamentalment segons les ne-cessitats del caçador. La majoria d’exemplars són de grandària mitja-na – petita, malgrat es troben també animals més grans i alts.

Disposen d’una bona dentadura i la seva mossegada és en tisora. Les orelles són mòbils, dretes i cap endavant en situació d’atenció i cap enrera o plegades en repòs.

El cos és més llarg que no alt, as-pecte aquest més notori en els ani-mals petits que, principalment per la curtesa de les cames, manifesten una clara desproporció d’altària.

La pell és gruixada i el pèl, varia de curt (2 cm) i fi a aspre i de mi-tja llargària. El color de capa més freqüent és el vermell-taronja clapat de blanc.

El Ca de conills és, en general, d’aspecte molt rústic, àgil i veloç i té un gran instint natural per cercar

Ca de conills

43masmallorca.esmasmallorca.es 43

CA DE CONILLS

OrigenEs, de las razas de perros de nuestras Is-

las, la más desconocida por los amantes de estos animales. De los datos existentes, pa-rece que es una población local muy antigua, integrada dentro del grupo de perros medi-terráneos de origen faraónico, selecciona-da funcionalmente para la caza del conejo.

CaracterísticasDebido principalmente a la falta de un

prototipo definido para esta agrupación, existe mucha variación morfológica, ya que la selección se ha hecho fundamentalmen-te según las necesidades del cazador. La mayoría de ejemplares son de tamaño me-dio - pequeño, a pesar de que se encuen-tran también animales más grandes y altos.Disponen de una buena dentadura, las orejas son móviles, derechas y ha-cia adelante en situación de atención

y hacía atrás o dobladas en reposo.El cuerpo es más largo que alto, aspecto éste más notorio en los animales pequeños que, principalmente por lo corto de las piernas, ma-nifiestan una clara desproporción de tamaño.La piel es gruesa y el pelo, varía de cor-to (2 cm) y fino a áspero y medio lar-go. El color del pelaje más frecuente es el rojo-naranja con manchas blancas. El Ca de Conills es, en general, de aspecto muy rústico, ágil y veloz y tiene un gran ins-tinto natural para buscar los conejos, ayudán-dose del olfato, la vista y el oído. El número de animales tipificados de esta población no está bien definido, debido a su variabilidad, pero no es muy numeroso, por lo cual el pri-mer trabajo a hacer, antes de que el mestiza-je que se ha iniciado duela más, es elaborar el prototipo racial, a efectos de tener un cami-no abierto no solo a la selección funcional, la caza de conejos, que se tiene que seguir y po-tenciar, sino también al de la normalización morfológica, necesaria en toda raza.

Ca

de c

onill

sFAUNA I FLORA: Ca de Conills

Ca

de c

onill

s

44

CA DE CONILLS

FAUNA UND PFLANZENWELT: Ca de Conills

THE MALLORCAN CA DE CONILLS

Origin

Of all of our islands’ dog breeds, this one is the least well-known by dog lovers. Ac-cording to the data available, it seems that it is a very old, local population, integrated with the group of Mediterra-nean dogs of Pharaonic origin, and selected for its aptitude for rabbit hunting.

Characteristics

Due primarily to the lack of

Herkunft Unter Hundelie-bhabern ist der Ca de Conills die bekannteste der auf den balearischen Inseln heimis-chen Rassen. Wie vorliegende Daten belegen, leben diese Tiere schon seit langer Zeit auf der Insel, gehören zu der Gruppe der mediterra-nen Hunde mit pharaonischer Abstammung und wurden für die Hasenjagd gezüchtet.

Ctra. de Sineu, Km. 15’400 (07142 - Santa Eugènia)

ÀREA DE PROTECCIÓ D’ESPÈCIES

Tel.- 971 17 68 00 971 14 41 07607 55 40 55

cofi b@wanadoo.es

MerkmaleDa es keinen bestimmten Pro-totyp für diese Rasse gibt, weisen die Tiere viele Unters-chiede in ihrem Aussehen auf. Die Selektion wurde nämlich vorrangig nach den Bedürfnis-sen der Jäger getroffen. Die meisten Exemplare sind von mittlerer oder kleiner Gestalt,

es gibt aber auch große Tiere.Der Ca de Conills sieht im All-gemeinen robust aus, ist lei-chtfüßig und schnell und ver-fügt dank seines guten Gehörs und seines ausgezeichneten Geruchs- sowie Sehsinns über einen starken natürlichen Instinkt bei der Hasenjagd.

a defi ned prototype for this group, there is much mor-phological variation, since the selection is generally made according to the needs of the hunter. The majority of specimens are medium-to-small in size, although there are large and taller examples as well.

The Mallorcan Ca de Coni-lls is, in general, very sturdy, agile and fast and has a great natural instinct for hunting out rabbits, using their sense of smell, sight and sound.

45

L’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Balears s’adhereix a la declaració de la Serra de Tramuntana com a Reserva de la Biosfera, que impulsa la Conselleria de Medi Ambient

El conseller de Medi Am-bient, Miquel Àngel Grimalt, acompanyat pel director ge-neral de Qualitat Ambiental, Josep Lliteres, ha mantingut una reunió amb l’Agrupació de Cadenes Hoteleres de Ba-lears, que presideix Aurelio Vázquez. Durant aquesta tro-bada, l’entitat d’empreses tu-rístiques, que aglutina les més importants cadenes hoteleres de Balears, ha manifestat la seva adhesió a la declaració

Planícia ja és una fi nca pública

Planícia compta amb un to-tal de 445 hectàrees (aproxi-madament una quarta part del municipi de Banyalbufar). El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí serà el titular de 427 hectàrees de Planícia (un 96 per cent), mentre que la Conselleria ho serà de les 18 restants, que inclouen les cases de la possessió, de 1.400 metres quadrats, i gestionarà la fi nca. La compra de Planícia suposarà la incorporació al patrimoni públic d’una de les fi nques més valuoses, des del punt de vista

ambiental, de la Serra de Tramuntana de Ma-llorca.

Planícia és una de les possessions més co-negudes de la Serra de Tramuntana, sobretot a la contrada d’Esporles, Banyal-bufar i Estellencs. Està situada al vessant de la Mola de Pla-nícia, entre les fi nques de Son Balaguer, Son Serralta, es Rafal de Planícia i s’Arboçar. Destaca tant pels seus valors naturals, especialment pels seus magní-fi cs boscos d’alzinar, com pels elements patrimonials que allà s’hi troben, precisament re-lacionats amb l’aprofi tament del bosc i l’antiga activitat dels carboners.

A més, la fi nca de Planícia guaita sobre la mar, amb unes

espectaculars panoràmiques des d’una costa retallada de penya-segats. Als voltants hi ha conegudes fonts, com la de sa Menta i la des Garbell. En conjunt, i des del punt de vista paisatgístic, és una de les fi n-ques més belles de la Serra de Tramuntana.

A més, Planícia es molt co-neguda per excursionistes i senderistes. La Mola de Planí-cia és un referent per als afec-cionats al muntanyisme de Ma-llorca, pel que fa a rutes de la Tramuntana Sud.

de la Serra de Tramun-tana com a Reserva de la Biosfera, que im-pulsa la Conselleria de Medi Ambient. Aurelio Vázquez ha explicat que els hotelers de Balears són pioners en la defensa del medi ambient i, per tant, conside-ren molt positiu que una part tan important de Mallorca com és la Serra de Tramuntana dis-posi d’aquesta marca de qua-litat, que atorga la UNESCO i que pot signifi car un reclam turístic molt important.

El conseller Grimalt, de la seva banda, ha explicat que una de les línies mestres de la política de la Conselleria de Medi Ambient és el binomi

turisme-medi ambient, ja que la conservació del medi natu-ral i la seva gestió sostenible són la millor garantia per a la viabilitat futura de l’activitat turística. En aquest sentit, Grimalt ha agraït l’adhesió de l’Agrupació de Cadenes Hotele-res a la declaració de la Serra de Tramuntana com a Reserva de la Biosfera, ja que aques-ta iniciativa pot ser una bona mostra de què el medi ambient és un dels principals atractius i reclams turístics de les Illes.

46 masmallorca.esmasmallorca.es

m ás

allorca

®

- Familia: COMPOSITAE (ASTERACEAE).

- Nombre científi co:

Senecio rodriguezii Willk. ex Rod. Fem.

- Género: Senecio.

- Distribución General: Mediterránea.

- Hábitat: Grietas de rocas y roquedos

litorales, con infl uencia directa del mar.

- Formas vitales: Terófi to.

- Nombre común en catalán: Camamil·la

de la mar. Margalideta de la mar.

Camamil·la de la mar

Característiques:

Aquesta petita herba viu sempre a prop del litoral, és fàcil de reconèixer quan està en fl or perquè són capí-tols de color morat. Les fulles també són fàcils d’identifi car, són amples, carnoses, amb dibuixos blancs per l’anvers i vermelloses pel revers.

Characteristics:

This small plant lives near the littoral zone, and it’s easy to identify when in fl ower by its violet capitula. Leaves are also easy to identify: wide and fl eshy with white diagrams on obverse side and reddish ones on the reverse.

4747

m ás

allorca

®

más

info.

Cam

amil·l

a de

la m

ar

Características:

Esta pequeña hierba vive siempre cerca del litoral, es fácil de reconocer cuando está en fl or porque son capí-tulos de color morado. Las hojas tam-bién son fáciles de identifi car, son an-chas, carnosas, con dibujos blancos por el haz y rojizas por el envés.

Fauna i fl ora

http://herbarivirtual.uib.es

Merkmale:

Dieses kleine Kraut wächst in Küs-tengegenden und ist während der Blütezeit leicht zu erkennen, da sei-ne violetten Köpfchen sofort ins Auge stechen. Auch die breiten, fl eischigen Blätter sind einfach zu bestimmen. Sie weisen eine weiße Musterung an der Oberseite und eine rote Färbung an der Unterseite auf.

masmallorca@gmail.com