COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONA

INFORME ANUAL

2009

Amb el suport de:

INFORME ANUAL 2009SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Número extraordinari, maig de 2010

EditaCOL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

PASSEIG DE LA BONANOVA, 47. 08017 BARCELONA

TEL. 935 678 888. FAX 935 678 899

e-mail: col.metges@comb.cathttp://www.comb.cat

Consell editorialMIQUEL VILARDELL

JAUME PADRÓS

RICARD GUTIÉRREZ

PILAR ARRIZABALAGA

JAUME SELLARÈS

LURDES ALONSO

Director Gerent / CEOPresident executiu del Grup MEDJAUME AUBIA

Director A. d’Operacions / COOConseller – Director General del Grup MEDALBERT LLUCH

Director A. CorporatiuMARC SOLER

Director A. JurídicIGNASI PIDEVALL

Gabinet de Mitjans de Comunicació i Departament de PublicacionsJESÚS CALVO

Coordinador de l’edició de l’Informe AnualAITOR MORA

Secretaria de redacció i documentacióCLOTILDE HERNÁNDEZ

Coordinador del Servei d’Informació Col·legialJORDI PONS

Assessoria lingüística i correcció de textosESTHER ROIG

Fotografi aISABEL CALAF I ARXIU DEL GABINET DE MITJANS DE COMUNICACIÓ DEL COMB

Disseny gràfi cVILLUENDAS + GÓMEZ disseny

PublicitatÀREA ECONÒMICA

Preimpressió i impressióAmbient Gràfi c

Dipòsit legalB-28574-2010

NOTA D’AGRAÏMENT DE LA JUNTA DE GOVERNLa Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment als patrocinadors que han fet possible, un cop més, l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats

de Barcelona. L’Informe Anual 2009 ha comptat amb el suport publicitari de:COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

Passeig de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888Fax 935 678 899

e-mail: col.metges@comb.catwww.comb.cat

Informe Anual 2009

Col·legi Oficial de

Metges deBarcelona

Durant els mesos de desembre, gener i febrer passats, s’ha desenvolupat el procés electoral de renovació de la Junta de Govern i l’Assemblea de Compromissaris del Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona.

L’Informe Anual 2009 inclou un breu suplement per presentar el nou equip rector de la institució i donar a conèixer els eixos del programa de govern per als propers quatre anys de la Junta de Govern que encapçala el doctor Miquel Vilardell.

Maig de 2010

Eleccions col·legials i Informe Anual 2009

En primer lloc voldria donar les gràcies al president doctor Miquel Bruguera i a tots els membres de les seves juntes pels anys de dedicació al nostre Col·legi i felicitar-los per la

feina feta, que ha estat molta i de gran qualitat.Comença un nou període després d’unes eleccions democràtiques que han servit per analitzar

els punts forts i febles del nostre Col·legi. Vull expressar el meu agraïment a la candidatura encapçalada per la doctora Núria Fernández per la seva participació, tot esperant que junts treballem per la millora del nostre Col·legi.

En la primera Assemblea de Compromissaris vaig assenyalar les línies que crec que hauríem de seguir els pròxims anys. Cal enfortir la imatge del Col·legi com a garant de la bona pràctica mèdica i del bon professionalisme mèdic i fer-ho per tots els nostres col·legiats i col·legiades i pels ciutadans. Crec que és una de les maneres de millorar el nostre prestigi social i augmentar la relació de confi ança i respecte entre nosaltres i els ciutadans. Per aconseguir-ho, és necessari millorar la informació mitjançant alguns canvis en els mètodes, per arribar a tothom i amb una bona relació que enforteixi la confi ança.

Per garantir una bona pràctica mèdica, caldrà estar atents a tots els factors que la poden fer difícil, des de les polítiques de personal a la pressió assistencial, a la manca de professionals, etc., i defensar tots aquells que poden conduir a una millora de la qualitat assistencial. Haurem de vetllar per la nostra competència professional tot demostrant-la. El Col·legi ha de participar en l’acreditació de la Formació Continuada i en l’avaluació de la competència, no deixant que altres ho puguin fer.

Enfortirem el servei d’ajut a la praxi professional defensant aquell qui té problemes, fent-ne una valoració, emparant quan no hi ha mala praxi i actuant amb rigor davant la negligència. La Comissió de Deontologia del Col·legi ha estat capdavantera en molts temes difícils. Con-tinuarem donant-li suport, buscant els experts i tenint en compte totes les opinions per donar resposta a aquells problemes a vegades de difícil interpretació o de molta sensibilitat.

És necessari conèixer, i per tant demanar, l’opinió del major nombre de col·legiats. És per això que volem potenciar les seccions col·legials, obrint-les a la participació com a lloc on plantejar els problemes dels diferents col·lectius i intentar trobar-hi solucions, perquè els metges se les facin seves i així l’opinió del Col·legi sigui una veu de màxim consens possible i no sols la veu del president o de la Junta. Per aconseguir-ho caldrà treballar tots junts amb molta intensitat i amb dedicació.

A l’Assemblea de Compromissaris vaig fer referència a les empreses de servei que té el Col-legi. Aquestes empreses donen servei als col·legiats que voluntàriament ho demanen. Fins al dia d’avui han proporcionat recursos al Col·legi que contribueixen a reduir les quotes col·legials i ajuden a la bona marxa de la institució. Moltes vegades, aquestes empreses han estat objecte de crítiques, com si no fossin prou transparents, cosa que no ha estat així. Tenim auditories i consultories externes, a més del control dels òrgans reguladors (Banco de España i Dirección General de Seguros), però per augmentar la informació, anualment, en una assemblea de com-promissaris monogràfi ca, parlarem de les empreses amb tots els seus números. El nostre objec-tiu és que aquestes empreses donin serveis amb un valor afegit de confi ança, en què la qualitat de l’atenció es fonamenti en la personalització, i això es pot garantir amb els valors personals dels nostres treballadors i treballadores. El grup d’empreses és important per a mi, però ho és molt més i ho ha de ser molt més la part col·legial.

Un altre punt són les relacions amb els altres col·legis de Catalunya. Per a mi és un tema pri-oritari. Hem d’anar junts amb els problemes de la professió, buscant el millor per als nostres col·legiats i col·legiades i per al nostre país. El mateix passa amb l’OMC, que agrupa tots els col·legis d’Espanya; hi hem de mantenir bones relacions sempre que es respecti l’autonomia pròpia del nostre Col·legi.

He deixat per al fi nal un tema que voldria desenvolupar amb més intensitat: els programes d’ajut per a la conciliació de la vida familiar i laboral, l’ajut al metge necessitat per manca de sa-lut, per problemes econòmics, etc. Potenciarem al màxim els programes d’ajut al metge malalt i els programes de protecció social.

No sé si seré capaç de complir amb la responsabilitat del càrrec amb la confi ança que heu di-positat en mi, però sí que us asseguro que hi posaré tot el meu esforç de dedicació i entusiasme, i si alguna cosa no surt del tot bé, estic segur que tindré la vostra comprensió.

3Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Un programa de governper als pròxims anys

Cal enfortir la imatge del Col·legi com a garant de la bona pràctica mèdica i del bon professionalisme mèdic

i fer-ho per tots els nostres col·legiats i col·legiades i pels ciutadans. Crec que és una de les maneres de millorar el nostre prestigi

social i augmentar la relació de confiança i respecte entre

nosaltres i els ciutadans

Presentació

MIQUEL VILARDELL, president del Col·legi de Metges de Barcelona

Cristina AbadiaMercedes AbizandaNolasc AcarínFrancisco Carlos AgatónMaria Gimena AgostinoMaría Inmaculada AguadoFèlix AliagaLurdes AlonsoJordi AltirribaPablo AmatLeonor AncocheaAugusto AndrésAugust AnguitaJoan-Maria AranaldeAntoni ArévaloJosep ArimanyManuel ArmengolDolors ArnauPilar ArrizabalagaMiguel ArtajonaLluís AsmaratsJosefina AutonellManuel AyalaAgustín AytesRamon BacardiRamon Balius JuliRamon Balius MatasM. Mercè BalsellsAnselm BarbetaMontserrat BareMercè BarenysDomingo BargallóNúria BarriendosAdriana BatallerMontserrat BellverJaume BenaventJosep Maria BenetMontserrat BernabeuPau BernadoMiguel A. BerruezoCarme BertralElvira BisbeXavier BlancafortJosep Antoni BlancoCarles BlayJosep Maria BoadaLluís Enric BoadaJosep Antoni BombíPere BonetMaría Lourdes BonetFerran BoneuPascual BordonabaJoan BorràsFrancesc BorrellManuel BorrellLluís BoschJordi BosserMercè BotinasDolors BouRosa BoyéJordi BrugueraMiquel BrugueraM. del Carmen BrunetMagdalena BundóAnder BurgañaLlorenç CaballeriaPedro María CabreLluís CabréMagda CampinsCarlos CampmajóJoaquim CampsRamon CanalElisabet CanelaJaume CanetEsther Cano

Xavier CanteroMarta CapellaVicenç CararachFrancesc CardellachPere CasafontMaria Ángeles CasalsJosep Maria CasasaAlbert CasasaYamile CastiblancoÁngel CharteEulàlia CladellasMaria Inmaculada ClaraAndreu CodinaMiquel ColomerPere ComasDolors CometJacint CorbellaMarta CorominaJosep Maria CotsJordi Craven-BartleJoan CruellsJosep Manuel da PenaMikhail DahdouhIshar DalmauAnna DarnellAlejandro DarnellXavier de las CuevasAdolf DíezMaría Díez-CaballeroBettina DreierEsther DuarteM. del Carmen EscrigJosep EspinasaMontserrat EspuñaM. Isabel EsquerdoXavier EstevaLluís EstevePaula Valentina EstradaCarmen ExpósitoJosep Maria FandosMaria Núria FernándezGràcia FerrerFrancesc FerrerJaume FiguerasElisenda FlorensaBibiana FolchVicente FonollosaJosep Maria ForcadaMaria Dolors ForésXavier ForésJoan FortPedro FortunyJordi GagoFerran GaliSebastián GallardoAntoni GallegoVicente A. GancedoAntonio GarcíaFrancisco GarcíaJ. Victor GarcíaRoser GarcíaAlbert GarcíaGemma GarcíaMaria GassóAnna GatellM. Montserrat GayaJoan GenéFrancesc GibertGabriel GiliIsabel GiraltCarmen GomarM. Teresa GonzálezArcadi GualNeus GualDolors Güell

Lluís GuerreroJoan GuríRicard GutiérrezRaquel Hernández del ReyRaquel Hernández ResaFany HernándezMariona HervàsCarles HervàsMaría José HidalgoJordi HierroJuan Antonio HuetoMaria Dolores IbáñezArmand IzquierdoGuillem JordiAlba JoveF. Javier JuanolaGustavo Isaac JuradoJordi KlamburgMaria Antònia LlaugerM. del Carmen LlauradóM. Isabel LluchM. Pilar LoncanMaria Àngels LópezFlora LópezLaura LópezDolores LumbrerasMaria Luisa MadonarXavier ManzaneraFrancesc MañaJordi MañerAlbert MarcosImma MargaritMarta Marinel·loJosep Marinel·loAdela MartínCarmen MartinMeritxell Núria MartínezNúria MartínezJordi MartínezÀngels MartosEulàlia MasachsMiquel MaserasManel MatasDolors MateoEnric MauriJesús MayosMaria Victòria MazoJordi MedalloF. Xavier MestreVicenç Jaume MestreJosé Arturo MiguezAlfons ModolellMiguel MolinaJoan MonésEduard MontullM. Lluïsa MoratóCelonia MorianaGermà MorlansXavier MundetEva MuñozM. Isabel NietoManuel NoguerónFerran NonellElena O’CallaghanVíctor OliverasJoan OliverasLydia PadróJaume PadrósAlbert PahissaHerminia PalacínAmat PalouJaume PérezJosep Manuel PicasJosep Maria PonsMiquel Prats

Josep Antoni PujanteRamon PujolEusebi PuyaltóFrederic QuintanaJoaquim RamisEnric RenauJosep RibaJoaquim RieraMaria Cristina RieraEnric RipollRaimon RipollGuillermo RipollMontserrat RobustilloEnric RocheJoaquín Miguel RodríguezJaume RoigéMontserrat RomeraSílvia RouraJosep RoviraMaría Dolores RuizNeus SáizJoan SalaImmaculada SalgadoMontserrat SallerasStephanie Jeanne SammutAntoni San JoséJosep SánchezRocío SánchezLluís SánchezElisabet SánchezJordi SanglasMireia SansJosep Maria SansManuel SantiñaGonzalo SapisochinMaria Blanca SarasaErnest SàrriasRamon SàrriasJúlia SauraSimón SchwartzJaume SellarèsEduard SerratSalvador SierraPere J. SimonetMarc SolerMarcelo Horacio TegiacchiLluís TilGustavo A. TolchinskyPere ToranJoaquim TornéRamon TornéMaria Asunción TorrentsJesús TorresPere Joan TorresMiquel TorresDante TorresRamon TriasAntoni TrillaGaldina VallsAdaia VallsCésar VargasM. del Camino VerdurasFrancisco VidalAntonio VidallerMaria Antònia VilaMeritxell VilajuanaRamon VilallongaMiquel VilardellJuan VilasecaDámaso VillegasJoan VinyesDolors VoltasEudald XalabarderMaria Àngels XalabarderEmilio Zahonero

4Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Assemblea de Compromissarisper al període 2010-2014

Eleccions col·legials2010

1

2

3

4

5

6

7

1,3 i 5. Imatges de la constitució de l’Assemblea de Compromissaris per al

període 2010-2014, el 23 de març de 2010.

2. Pilar Arrizabalaga, secretària; Miquel Vilardell, president, i Jaume Sellarès,

tresorer, en la primera reunió de la nova Assemblea de Compromissaris.

4. Pilar Arrizabalaga.

6. Jaume Sellarès.

7. Núria Fernández Coca.

5Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Nova Junta de Govern delCol·legi Oficial de Metges de Barcelona

Àngels López i PolVocal suplent de Vocalies

53 anys. Col·legiada 15.263. Medicina del Treball. Tècnic

en Gestió i Administració Sanitària (TGAS). Inspecció Mèdica.

Maria Montserrat Gayai Catasús Vocal suplent de Vocalies

51 anys. Col·legiada 20.551. Oftalmologia i Homeopatia. Oftalmòloga a l’ABS Mataró.

Miquel Vilardell i Tarrés President

63 anys. Col·legiat 5.711. Me-dicina Interna. Cap del Servei

de Medicina Interna de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Catedràtic de Medicina de la UAB.

Jaume Padrós i SelmaVicepresident 1r.

51 anys. Col·legiat 19.450. Medi-cina Familiar i Comunitària i Me-

dicina del Treball. Màster en Gerontologia Clí-nica. Cap de la Unitat de Valoració Geriàtrica de Mutuam. President de la Fundació Galatea.

Ricard Gutiérrez i MartíVicepresident 2n.

60 anys. Col·legiat 7.430. Medi-cina Intensiva. Professor associat

i director de la càtedra de Gestió i Adminis-tració Sanitària de la UAB. Vicepresident de l’OMC.

Maria Pilar Arrizabalaga Clemente Secretària

56 anys. Col·legiada 15.959. Doctora en Medicina. Consultora

de Nefrologia a l’Hospital Clínic, investigado-ra a l’Institut Biomèdic August Pi i Sunyer des del 1997 i directora d’EFREN. Casada, tres fi lls.

Jaume Sellarès i SallasTresorer-comptador

52 anys. Col·legiat 22.002. Me-dicina Familiar i Comunitària.

Director de l’EAP Sardenya. Vocal president d’Atenció Primària de la Unió Catalana i pre-sident de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa.

Lurdes Alonso VallésVicesecretària

51 anys. Col·legiada 19.946. Medicina Familiar i Comuni-

tària. ABS 2D Universitat, CAP Manso. Se-cretària adjunta de relacions institucionals de Metges de Catalunya i cap del projecte “Fulls per a pacients” de la CAMFIC.

Jaume Roigé i SoléVocal 1r.

49 anys. Col·legiat 21.094. Anestesiologia i Reanimació.

Cap del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Professor associat de la Facultat de Medicina de la UAB.

Roser Garcia GuaschVocal 2n.

60 anys. Col·legiada 7.103. Anestesiologia i Reanimació.

Cap de Secció del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Professora associada del Departament de Cirurgia de la UAB i responsable d’Anestesiologia.

Ramon Torné i EscasanyVocal 3r.

56 anys. Col·legiat 15.607. Der-matòleg. Doctor en Medicina.

Ex-fellow de la Universitat de Graz. Ex-visiting clinician Mayo Clinic, Rochester. Expresident de la Societat Catalanobalear de Dermatologia. President de la Secció d’Assegurança Lliure.

Gustavo Andrés Tolchinsky Wiesen Vocal 4t.

34 anys. Col·legiat 36.448. Me-dicina Interna. Treballa com a

metge adjunt del servei de Medicina Interna de l’Hospital de Badalona. Expresident de la Secció de Metges Residents del COMB.

Mireia Sans CorralesVocal 5è.

39 anys. Col·legiada 32.423. Medicina Familiar i Comuni-

tària. Doctora en Medicina. Directora ABS El Castell, Castelldefels. Prof. associada de la UB i redactora de la revista JANO. Tutora de MFiC. Màster en AP de salut i diplomada en Gestió i Serveis Integrals de Salut (ESADE).

Jordi Craven-Bartle i Lamote de Grignon Vocal 6è.

60 anys. Col·legiat 9.021. On-cologia i Radioteràpia. Cap de

Servei de l’Hospital de Sant Pau. Expresi-dent del cos facultatiu i del Comitè d’Ètica Assistencial. Professor associat de la UAB i exmembre de la Comissió de Deontologia del COMB. Membre de l’Institut Borja.

Adriana Bataller Bassols Vocal 7è.

27 anys. Col·legiada 42.048. Anestesiologia i Reanimació

(R4). Hospital Vall d’Hebron. Representant dels MIR al Consell de la Professió Mèdica de Catalunya i presidenta de la Secció de Metges Residents del COMB.

Ramon Pujol i FarriolsVocal 8è.

61 anys. Col·legiat 7.344. Me-dicina Interna. Cap de Servei de

Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Bellvitge i professor titular de la Universitat de Barcelona. President electe de l’European Federation of Internal Medicine.

Elvira Bisbe VivesVocal 9è.

48 anys. Col·legiada 24.281. Anestesiologia i Reanimació.

Metge Consultor del Servei d’Anestesiologia de l’Hospital Universitari Mar-Esperança. Vicepresidenta de l’Associació Professional de Metges del Parc de Salut Mar i presidenta de l’Anemia Working Group España.

Joaquim Camps i Domènech Vocal suplent de la Junta

63 anys. Col·legiat 6.096. Nefro-logia. Cap de Secció del Servei de

Nefrologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron.

Josep Maria Benet i MartíVocal suplent de la Junta

49 anys. Col·legiat 23.327. Me-dicina Familiar i Comunitària.

CAP Roquetes de l’ABS Garraf Rural. Tutor de MFiC de la Unitat Docent Costa de Po-nent i exdirector de l’ABS Garraf Rural des del 1991 al 2000.

Enric Roche i Rebollo Vocal suplent de Vocalies

44 anys. Col·legiat 28.119. An-giologia i Cirurgia Vascular. Cap

del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular a l’Hospital Plató. Màster en Gestió Hospita-lària. Coordinador d’Assistència entre Aten-ció Primària i Especialitzada de l’Esquerra de l’Eixample.

Eleccions col·legials2010

8 Òrgans de govern 2009

11 Debat sobre la professió

El Consell de la Professió Mèdica obre un procés de debat sobre les propostes dels tres primers anys d’activitat. Miquel BrugueraLa Comissió d’Ordenació de la Professió del Consell de la Professió Mèdica fa balanç de la feina feta. Àngels MartosSistema sanitari i demografia mèdica. Marc SolerAssegurança Lliure impulsa l’organització per especialitats per aconseguir millores en els honoraris professionals. Ramon TornéEls reptes de futur i els canvis necessaris en l’Atenció Primària. Jaume SellarèsEls metges estrangers: una realitat canviant. Yamile CastiblancoEl debat sobre l’autorització de medicaments per part d’altres professionals sanitaris. Miquel Vilardell

18 Demografia mèdica

Informe sobre demografia col·legial 2009. Berenguer CampsLes implicacions de la salut reproductiva de les metgesses, parlem-ne. Pilar Arrizabalaga

21 Observatori de la Professió

L’Observatori elabora informes sobre l’estat d’opinió de la professió en temes d’actualitat sanitària. Mercè Botinas i Joaquim Camps

22 Normativa

El COMB impulsa la regulació del tractament ambulatori involuntari. Ignasi Pidevall

23 Institucions mèdiques

Validació periòdica de la col·legiació. Qualitat de l’acte mèdic. Ricard Gutiérrez

24 Àrea de praxi i responsabilitat professional

L’SRP confirma la tendència a la disminució de les reclamacions de responsabilitat professional mèdica. Josep ArimanyL’Àrea de Praxi resol per la via extrajudicial el 58% dels casos d’agressions contra metges. Gustavo Tolchinsky

26 Programa sobre la salut del metge

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt atén 139 casos nous a Catalunya durant l’any 2009. Antoni ArtemanLa Fundació Galatea inicia un programa sobre la salut de l’estudiant de medicina. Jaume Padrós

28 Programes de Protecció Social

El Programa de Protecció Social consolida la cartera de serveis, ajuts i prestacions per a la “població COMB”. Antoni CalvoL’estudi sobre la situació i les necessitats socials dels metges, eina de referència del Programa. Jaume Padrós

30 Deontologia mèdica

La llei de la interrupció de la gestació i la persona menor. Màrius Morlans

31 L’estat de la qüestió

El debat sobre la píndola de l’endemà. Jaume PadrósRepercussions del Pla de Bolonya en la professió mèdica. Ramon Pujol

33 Innovació i tecnologia

El creixement del projecte “El metge emprenedor”. Lluís G. ParerasEl programa de qualitat Web Mèdica Acreditada presenta els resultats de deu anys d’activitat. Miquel Àngel MayerEl nombre de visites al web col·legial augmenta d’un 16%.

37 Comptes col·legials

L’estat de la tresoreria col·legial: resultat i balanç de l’exercici 2009. Jaume Sellarès

38 Professió, cultura i societat

La Secció de Metges Jubilats desplega una àmplia activitat en ajuts de protecció social i actes culturals. Joaquim RamisL’“Any Dr. Pere Gabarró”, homenatge al pioner de la Cirurgia Plàstica i Reparadora a Catalunya. Miquel BrugueraEls Medijocs 2009 es clouen amb un simposi sobre l’experiència de metges del COMB als Jocs Olímpics de Pequín. Marc Soler i Albert Marcos

41 Agenda 2009

44 Revista de premsa

48 El model econòmic del COMB

El Grup MED, holding empresarial del COMB, satisfet dels resultats econòmics de l’any 2009. Jaume Aubia

49 Les empreses del COMB

Medicorasse optimitza les pòlisses d’assegurances de Salut, Jubilació i Automòbil per als metges. Javier Navarro i Albert LluchMutual Mèdica i el COMB amb la previsió social del metge. Nolasc AcarínL’Àrea Financera dóna suport al finançament dels projectes professionals i personals dels metges. Ricard Montes i Albert LluchFirmaprofesional, proveïdor tecnològic per als col·legis professionals i el món empresarial. Jordi Masias i Albert Lluch

GRUP MED

ACTIVITAT COL·LEGIAL

SUMARI

Informació col·legial

Miquel Bruguera i Cortada,

president.

Miquel Vilardell i Tarrés,

vicepresident 1r.

Ricard Gutiérrez i Martí,

vicepresident 2n.

Jaume Padrós i Selma,

secretari.

Jaume Roigé i Solé,

tresorer-comptador.

Jaume Sellarès i Sallas,

vicesecretari.

Ramon Pujol i Farriols,

vocal 1r.

Pilar Arrizabalaga Clemente,

vocal 2n.

Francesc Ferrer i Ruscalleda,

vocal 3r.

Leonor Ancochea i Serraïma,

vocal 4t.

Àngels Martos i Rodríguez,

vocal 5è.

Josep Manuel Picas i Vidal,

vocal 6è.

Rosa Boyé de la Presa,

vocal 7è.

Ramon Torné i Escasany,

vocal 8è.

Gustavo Tolchinsky Wiesen,

vocal 9è.

Joaquim Camps i Domènech,

vocal suplent de la Junta.

Xavier de las Cuevas i Bou,

vocal suplent de Vocalies.

Xavier Blancafort i Sansó,

vocal suplent de Vocalies.

Núria Martínez León,

vocal suplent de Vocalies. Mercè Botinas i Martí,

vocal suplent.

Josep M. AbellaMercedes Abizanda Pere Nolasc Acarín Margarita Admetlla Francisco Carlos ÀgatonJosep M. AlberolaFèlix Aliaga Mònica Almiñana Jordi AltésSalvador AltimirJosep M. AmorósLeonor AncocheaAugust AndrésEnrique AndrésAugust AnguitaJoan M. Aranalde Jordi ArdévolJosep M. Argilés Josep Arimany Josep ArmengolDavid ArribasM. Pilar Arrizabalaga Luis AsmaratsJaume Aubia Josefina AutonellJavier ÁvilaAgustín AytesRamon Bacardí Joan Carles Baeza Ramon Balius Juli Ramon Balius MatasCristian BallartAna BallesterLluís BallúsJosep M. BanúsManuel Barahona Anselmo BarbetaMiquel Barcons Domingo BargallóJosep M. Barrera M. Carmen BartoloméEduard Batiste-AlentornJosep M. Bausili Xavier Bayona Jaume Benavent Josep M. BenetJaume BergadàMiguel Ángel Berruezo M. del Carme BertralMàrius BiscarriFrancesc Xavier BlancafortJosé Luis Blanch Josep Antoni BlancoEugeni BlasiJosep Maria Boada Jaume Boadas Josep Antoni Bombí Mercè Botinas Dolors Bou Rosa M. BoyéJordi Bruguera Miquel Bruguera Enrique CaballeríaLorenzo CaballeríaCristina CabreraManuel CahisaMagda CampinsCarles Enric Campmajó Joaquim Camps Jaume CanetXavier CanteroJoan CaparrósJosep Anton Capdevila Mireia CaraltVicenç Cararach

Manuel Carreras Olga CarrerasM. Àngels CasalsJosep M. CasanovasAntoni CasinoLluís Castells Antoni CastellsErnesto CastroFerran Civil Albert Clapés Luis CoboMiquel Colomer Montserrat ComaJosep Maria Corominas Miguel Ángel CosmeIrmgard CostaJosep Maria Cots Jordi Craven-Bartle Gabriel CuatrecasasCarles CubellsXavier de las CuevasRamon Cugat Pere Culell Xavier CuscoJosé Manuel Da PenaAlexandre DarnellJordi DelàsFrancesc M. Domènech Joan de Dou Antonio DuesoFaraidon Ehsan Abdul-HamedJorge EscodaFrancesc Xavier Esteva Lluís EsteveJosep FabregóJoan FalcóJosep FandosJosep FarrésFrancesc Fatjó Enric Fernández Francesc de B. Ferrer Jaume FiguerasElisenda Florensa José Javier FoncillasVicent FonollosaJuli FontSílvia FontXavier ForésFrancesc Formiga Joan Fort Francesc Xavier FreixasMonserrat Freixas Jordi Gago Sebastián GallardoAntoni Gallego Vicente A. Gancedo Montserrat GarciaEduard Gaynés Gabriel Gili Isabel Giralt Domingo GironésM. Pilar GómezEugènia GonzálezAlberto J. GonzálezVicenç González Arcadi Gual Dolors GüellLluís A. Guerrero Joan Gurí Ricard GutiérrezCristina B. GutiérrezNaim Hannaoui HadiLluís de HaroCarles Hervàs Jordi Hierro

Ramon Antonio HirujoJuan Antonio HuetoJordi HuguetAhmad IbrahimJoan IlariArmand IzquierdoGuillem JordiJosep Maria Jou Albert JovellRosa LermaIskra LigüerreM. Antònia LlaugerAriadna LloverasManuel LlusaSílvia López José Luis López Flora López José Antonio MaestreAnna MainerAlfons Malet Josep M. Mallafré Francesc Mañà Blanca MañéJordi MañerFrancesc Xavier Manzanera José M. MarcosLluís Margarit Josep Lluís Marín Josep Marinel·loEnric A. MartíJosep Lluís MartíXavier MartínPatricio Martínez Núria MartínezJuan Carlos Martínez M. Àngels Martos Enric Mauri Jordi MedalloMagdalena Mercadal Assumpta Mestre Vicenç Jaume MestreJosé Arturo MíguezM. Montserrat MillanLluís Mir Jordi Manel Monés Joan MonésM. Lluïsa Morató Ramon Morera Germà MorlansMàrius MorlansJordi MuchartXavier MundetLeonor Noé Santiago Noguer Manuel NogueronFerran Nonell Juan Ignacio OchotecoJoan Oliveras Antoni OlmosJosep Ordi Jaume Padrós Hèlios Pardell †M. Ester ParraM. Mercè PascualJordi PedraCarme Pedró Jaume Pérez Francesc Pérez Josep Manel PicasJordi Pie Josep Maria Pons Carles PonsMaria Ignacia PratMiquel Prats Pere Puig

Lluís Puig Josep Antoni Pujante Ramon PujolEusebi PuyaltóFrederic Quintana Manel Ramírez de Arellano Joaquim Ramis Enric Renau Joan RibasJoaquim RieraEnric Ripoll Raimon Ripoll Guillem RipollGil RodasÀngel RodríguezJaume Roigé Salvador RosRosa M. SagristàJoan SalaAntonio N. Salgado Joan Manuel Salmerón Pere SalordAntoni San José Pau Sánchez Francisco M. SánchezLluís Sánchez Mireia SansJesús M. Santaliestra Manibal SarkisRamon Sàrrias Simon Schwartz Jaume SellarèsAlbert SelvaCándida Lynne SemeraroJavier Serrano Pere Josep Simonet José Ignacio Solano †Roser Solans Pau SortPere SubiranaLluís TilGustavo TolchinskyPedro Antonio ToranJesús Toril Ramon Torné M. Pilar TornosPablo de la TorreM. Assumpció TorrentsFrancisco J. TorresDante Constantino Torres Xavier TrenchsAlfons Trias †Ramon Trias Valentí VallsM. Carme VallsCarmen ValverdeJoaquim VàzquezM. Dolors VegaFrancesc Vidal-Barraquer Miquel A. Vila Jordi Viladoms Ramon Albert Vilalta Miquel VilardellJaume Vilaseca Joan Vilaseca Josep Maria Vinué Joan VinyesÀlvar Vives Dolors Voltas Eudald XalabarderM. Àngels Xalabarder Lluís Antoni YunAntonio YusteEmilio ZahoneroJosep Zambudio

Junta de Govern Assemblea de Compromissaris

8Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

El Col·legi. Òrgans de govern 2009

2009

Activitatcol·legial

2009

11Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Després de tres anys de funcionament del Consell arriba l’hora

de fer-ne difusió i intentar que els

metges i metgesses de Catalunya s’incorporin

a la refl exió que han fet abans els membres que

han format part fi ns ara del Consell de la

Professió

El proppassat mes de juliol es van complir tres anys de vida del Consell de la Professió Mè-

dica de Catalunya (CPMC), creat per la conselle-ra de Salut, Marina Geli, mitjançant l’Ordre SLT 349/2006. El Consell es va crear, en bona part, com una resposta a la vaga de metges que va tenir lloc la primavera de 2006, impulsada pel sindicat Metges de Catalunya. El Consell va néixer amb l’objectiu de constituir un fòrum de refl exió i debat entre metges i Administració sanitària. D’aquesta mane-ra, els metges podrien canalitzar propostes sorgides des de la professió i l’Administració podria copsar de primera mà l’opinió dels professionals davant de la política sanitària que desenvolupa.

La composició del Consell de la Professió Mè-dica hauria de permetre ambdós objectius, ja que hi estarien representats càrrecs de l’Administració sanitària, membres elegits pels sindicats, Metges de Catalunya, UGT i CCOO, membres electes de les juntes de les organitzacions professionals: col-legis de metges, Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, Reial Acadèmia de Medicina de Ca-talunya i representants de les patronals sanitàries, Unió Catalana d’Hospitals i Consorci Sanitari de Catalunya, així com de l’Associació de Clíniques Privades, i també algunes persones de lliure desig-nació per part de la consellera.

Per a un millor funcionament es van constituir al si del Consell dues comissions: una d’Ordenació de la Profes-sió, presidida pel president del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, i una altra sobre l’Exercici de la Professió, pre-sidida pel secretari general del sindicat Metges de Catalunya. En cada comissió es van inte-grar metges representants dels col·legis de metges, dels sindi-cats i de les patronals. L’objectiu de les comissions és elaborar in-formes que s’haurien d’exposar

davant del Plenari del Consell de la Professió per ser aprovats. Abans d’arribar al Plenari, els infor-mes han d’estar aprovats per consens en la comissió redactora.

Una particularitat interessant del funcionament del Consell de la Professió és que l’Administració no hi té una representació majoritària ni en el ple ni en cada una de les comissions, i que l’aprovació de qualsevol proposta ha de fer-se per consens dels assistents.

Fins al moment d’escriure aquesta nota, la Co-missió d’Ordenació de la Professió ha presentat els següents informes davant del Ple del Consell:

• La necessitat de metges en el sistema sanitari ca-talà. Causes i solucions (30-12-2006).

• La participació dels metges en la gestió dels cen-tres sanitaris (17-10-2007).

• La participació dels metges en els òrgans de go-vern (17-03-2008).

• Les relacions entre centres hospitalaris per afavo-rir el manteniment i la millora de la competència dels seus professionals (10-02-2009).

• Les relacions entre metges de primària i d’hospi-tal (22-06-2009).La Comissió de l’Exercici Professional ha estat

treballant en un projecte sobre la retribució dels metges en el sistema sanitari català.

Tots aquests informes han estat aprovats per una-nimitat en el Plenari del Consell.

L’hora de la reflexióCom a membre actiu del Consell de la Professió, puc afi rmar que s’han elaborat excel·lents docu-ments, però s’han explicat i debatut poc en el si de la col·legiació i no han arribat a tots els gestors de les institucions sanitàries. Això explica, almenys en part, que les seves recomanacions no s’hagin implantat amb la rapidesa que als membres del Consell els hauria agradat. Cal reconèixer que als centres d’atenció primària i als hospitals no han arribat encara moltes de les recomanacions pro-posades.

El Consell ha servit per fer una refl exió sobre problemes que afecten molt directament la pràc-tica de la professió, com la falta de metges, la ne-cessitat de canvis en el sistema de retribucions, la participació dels metges en la gestió i el govern de les institucions, les relacions entre metges de dife-rents hospitals i la dels metges d’Atenció Primària amb l’hospital.

Després de tres anys de funcionament del Con-sell arriba l’hora de fer-ne difusió i intentar que els metges i metgesses de Catalunya s’incorporin a la refl exió que han fet abans els membres que han format part fi ns ara del Consell de la Professió.

Aquest procés de difondre els documents ela-borats pel Consell ha començat. Hi ha un pla de comunicació en marxa liderat per l’IES, i tots els documents són accessibles als metges, perquè estan penjats a les pàgines web de totes les ins-titucions sanitàries. Hem començat també a dis-senyar un sistema de fòrum obert per debatre els documents i aportar suggeriments i propostes. Es-tic convençut que l’impacte dels documents del Consell transcendirà el govern que ha impulsat el projecte i serà un planter d’idees per introduir re-formes en un sistema sanitari que necessita canvis urgentment.

MIQUEL BRUGUERA, expresident del Col·legi

de Metges de Barcelona

El Consell de la Professió Mèdica obre un procés de debatsobre les propostes dels tres primers anys d’activitat

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

1. Imatge del web del Consellde la Professió, a

www.gencat.cat/salut/cpmc.

2. Membres del plenari del Consell de la Professió Mèdica

de Catalunya. Any 2006.Foto: Rafa M. Marín,

cedida per Diario Médico.

3. Fullet del CPMC.Activitats de difusió.

2

3

1

12Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Aquest ha estat també un any de balanç de

la feina feta per la Comissió d’Ordenació

de la Professió en el període 2006-2009. Els cinc documents treballats contenen

moltes recomanacions adreçades als diferents

actors del sistema sanitari, i sovint

prioritzades pel seu grau d’importànciao per la necessitat

de prendre mesures amb urgència

ÀNGELS MARTOS,exvocal de la Junta

de Govern del COMB.Membre del Consell

de la Professió Mèdicade Catalunya

Des de la seva posada en marxa al juliol del 2006, la Comissió d’Ordenació de

la Professió, del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, ha elaborat cinc documents que el Ple del Consell ha aprovat, i que es podrien concen-trar en tres grans temes:1. Identificació dels factors que determinen la ne-

cessitat de metges. Document La necessitat de metges en el sistema sanitari català. Causes i solu-cions (desembre de 2006).

2. La participació dels metges. Dos documents: La participació dels metges en la gestió dels centres sanitaris (octubre del 2007) i La participació dels metges en els òrgans de govern dels centres sanitaris (març del 2008).

3. Les relacions entre metges d’organitzacions di-verses. Dos documents: Les relacions entre centres hospitalaris. Una oportunitat d’afavorir el man-teniment i la millora de la competència, i la satis-facció dels professionals (febrer del 2009) i Relació entre metges de Primària i d’Hospital (juny del 2009).Durant el 2009 s’han treballat els dos darrers

documents. Respecte a les relacions entre metges d’hospitals diversos, es planteja la creació d’un model de relacions entre hospitals, amb una visió del sistema en xarxa. Es fan propostes de caràcter formatiu i per al manteniment de la competència, com ara estimular la realització de sessions clíni-ques, seminaris i reunions científi ques que pun-tuïn com a mèrits pel DPCI, o promoure estades periòdiques dels metges d’hospitals grans a hospi-tals més petits i a la inversa. També la realització d’estudis multicèntrics, el que permetria augmen-tar la casuística i escurçar el temps de reclutament dels casos, i ajudaria a millorar l’activitat clínica dels centres més petits. Entre les propostes de ca-

ràcter assistencial, es recomana promoure l’establiment d’ali-ances estratègiques entre hos-pitals per a una millor utilitza-ció dels recursos i per oferir un major atractiu professional. Per exemple, la creació de serveis d’especialitat de base territorial que donin atenció a dos o més hospitals.

En l’anàlisi de les relacions en-tre metges d’Atenció Primària i d’Hospital, el punt de partida va ser la necessitat de millorar les defi ciències de coordinació. S’assenyalen com a causes de la

descoordinació entre l’Atenció Primària i l’atenció especialitzada dels hospitals: la sobrecàrrega assis-tencial i l’excés de feines burocràtiques; el desco-neixement mutu; una comunicació defi cient; la insufi cient estandardització/protocol·lització dels processos; les barreres del sistema que limiten l’ac-cessibilitat entre els professionals, i les defi ciències

del sistema de treball, que no facilita l’organització del propi treball.

Any de balanç de la feina fetaAquest ha estat també un any de balanç de la feina feta per la Comissió d’Ordenació de la Professió en el període 2006-2009. Els cinc documents treballats contenen moltes recomanacions adreçades als dife-rents actors del sistema sanitari, i sovint prioritza-des pel seu grau d’importància o per la necessitat de prendre mesures amb urgència. La Comissió ha ela-borat (novembre 2009) un informe de situació: In-forme balanç qualitatiu i global dels tres anys de funci-onament de la Comissió d’Ordenació del Consell de la Professió Mèdica de Catalunya (octubre 2006-octubre 2009), en el qual fa una valoració global i de tipus qualitatiu de l’aplicació dels documents elaborats, així com de l’impacte aconseguit. A tall d’exemple, aquesta és l’anàlisi que es fa del darrer document sobre la relació de metges de primària i d’hospital i de les seves principals recomanacions.1. El Departament de Salut hauria d’accelerar la

implantació de la recepta electrònica i la història clínica compartida. Estat: previsió de finalització de la implantació a finals del 2009-començaments del 2010.

2. Establir les mesures necessàries per disposar de temps suficient per a activitats conjuntes entre metges d’AP i especialistes. Estat: pendent.

3. Realitzar i avaluar les experiències d’alguns plans pilot en unes poques àrees territorials, de mane-ra que es puguin identificar i resoldre els diversos problemes que afectin els professionals. Estat: disseny dels plans pilot i pendent la selecció dels territoris.

4. Instar a tots els hospitals amb programes MIR a incorporar als seus programes formatius un perí-ode de dos mesos per fer una estada en un centre d’AP.

5. Que els estudis de medicina formin els estudiants per ser metges a qualsevol nivell assistencial. Les fa-cultats de medicina haurien de tenir departaments potents de medicina de família i comunitària, ori-entats a ensenyar la promoció de la salut i la pato-logia aguda i crònica, destacant els aspectes de la pluripatologia. Estat: creació d’un grup de treball entre els degans de les facultats i representants dels centres assistencials, i existència d’un grup de tre-ball intermitent entre els degans i l’IES.

6. Proposar elements que afavoreixin la coordinació entre nivells sobre la base de sistemes de paga-ment i l’existència d’incentius a la coordinació en-tre nivells, per a metges especialistes i per a metges d’AP. Estat: nou sistema de contractació en base capitativa del CatSalut, en fase d’experimentació.Finalment, la Comissió va treballar un Pla de di-

fusió i comunicació, que es concretarà durant el 2010, i inclourà la publicació dels documents i les principals recomanacions i la realització de sessi-ons de difusió i debat amb els metges.

La Comissió d’Ordenació de la Professió del Consellde la Professió Mèdica fa balanç de la feina feta

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

1 i 2. Documents del Consellde la Professió Mèdica

de Catalunya, disponibles a www.gencat.cat/salut/cpmc.

1

2

Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 13

En relació amb els aspectes demogrà-fics, hem seguit amb la tònica dels darrers anys,

tot i les altes taxes de metges per habitant i any (3,9/1.000 hab.) respecte a la mitjana europea (3,4/1.000 hab.). Continuem sent un país on més del 50% dels metges que s’incorporen a treballar entre nosaltres són nascuts i formats a l’estranger, i dos de cada tres estudiants que volen matricular-se a la Facultat de Medicina es queden al carrer i han de reorientar les seves aspiracions i el seu futur. Entre les dades de l’any 2009 que recull el Gabinet d’Estudis Col·legials, n’hi ha una de rellevant: per primera vegada, el grup més nombrós de nous resi-dents han nascut a l’estranger.

Les incongruències demogràfiques són el reflex d’una situació de manca de definició clara de cap a on ha d’anar el nostre sistema sanitari públic i privat, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya.

L’any 2009, el COMB va comparèixer a la Comi-sión de Sanidad del Senado que estudia la necessi-tat de recursos humans en el Sistema Nacional de Salud. El COMB va fer explícit que els factors1 que incideixen en el nombre de metges d’un país són:

1. Demogràfics professionals: Metges formats a les universitats del país. Metges estrangers formats en universitats

estrangeres. El model de formació de metges especialistes. Autoregulació professional. Les jubilacions.

2. Organització i model sanitari: Demanda sanitària. Oferta sanitària i cartera de serveis. Organització dels equips professionals. Relacions entre nivells assistencials.

3. Organització dels recursos humans: Sistema de pagament i honoraris. Activitat dels metges. Productivitat dels professionals sanitaris.

Per altra banda, la Comissió Europea fa referèn-cia, en el seu green paper sobre El personal sanitari europeu (2008), a les necessitats que els països pro-moguin polítiques de promoció de la sostenibilitat del personal sanitari europeu relacionat amb fac-tors demogràfics, equiparació en les diferents fases de la formació, mobilitat professional, impacte de les noves tecnologies, política de cohesió i, a l’úl-tim, la promoció del paper de les empreses sanità-ries professionals seguint els principis de l’informe de la Comissió Europea Think Small First: Small Business Act.

Tal com es descriu al document de la Comissió Europea, cal que els diferents països actuïn per re-soldre els diferents problemes demogràfics de tot el personal sanitari. En la línia del document, quan parlem de demografia cal actuar sobre molts aspec-tes de l’organització. La solució als diferents desa-justos demogràfics dels metges està condicionada

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

Articles de Miquel Bruguera i Àngels Martos a la secció “Temas de debate”. La Vanguardia, 3 de maig de 2009.

MARC SOLER,director adjunt corporatiu

del COMB

Les incongruències demogràfi ques són el

refl ex d’una situació de manca de defi nició

clara de cap a on ha d’anar el nostre sistema

sanitari públic i privat, tant a l’Estat espanyol

com a Catalunya

Sistema sanitarii demografia mèdica

per la suma de propostes que permetin gestionar els recursos disponibles i facin participar els dife-rents actors: usuaris, metges, professionals sanita-ris, gestors i administracions.

Cal que els responsables sanitaris prenguin decisi-ons relacionades amb el finançament de la sanitat, sobre la incorporació o no de mesures de copaga-ment especialment enfocades a contenir, entre d’al-tres, la despesa farmacèutica i la hiperfreqüentació, mesures sobre la cartera de serveis (serveis sanitaris que presta el servei públic) i disminuir la precarie-tat de les condicions laborals i professionals.

Des de la perspectiva professional, és necessari que els metges avancem en procediments que permetin un sistema de formació d’especialitats adaptat a les necessitats actuals i incorporar la troncalitat de forma progressiva per tal que els residents i futurs especialistes tinguin la possibilitat de canviar d’es-pecialitat del mateix tronc si el seu progrés profes-sional i les necessitats assistencials ho afavoreixen. Hem d’apostar decididament per l’autoregulació i per la recertificació (mai vista com un examen, sinó com a element d’avaluació entre professionals, que permeti al pacient saber i identificar en cada mo-ment qui l’atén).

També, l’organització dels serveis sanitaris ha de ser més flexible i amb nous mitjans tecnològics. Ha de permetre avançar en la comunicació entre dife-rents nivells assistencials i entre els metges en gene-ral. Cal disminuir la burocràcia i copiar dels països a on s’ha avançat, com els general practitioners a An-glaterra. És necessari que el nostre sistema sanitari fomenti l’autonomia dels metges i de l’organització per tal que les decisions clíniques i de l’organització es puguin prendre des del lloc de treball.

En definitiva, cal promoure organitzacions més flexibles, més transversals, més enfocades al pacient i que permetin autonomia professional en el marc general de l’organització.

1. Publicat a Annals de Medicina.Marc Soler, vol. 92,

núm. 1, 2009

14Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

L’any 2009 va començar amb l’edició d’un mitjà de comunicació, en format de newsletter,

a fi que els esdeveniments més rellevants relacionats amb l’Assegurança Lliure que es produeixin siguin coneguts per tothom via correu electrònic. Aquest newsletter s’anomena “Novetats en Assegurança Lliure” i s’envia a tots els membres de la Secció dels quals tenim l’adreça de correu electrònic. Han estat un total de cinc i el seu seguiment ha anat creixent fi ns a arribar als 1.000 lectors. Creiem que aques-ta és una bona eina per difondre informacions re-llevants, alhora que permet rebre les opinions dels metges que treballen al sector.

A fi nals del 2008 i començaments del 2009, ens vam reunir a la seu col·legial amb les principals companyies. A totes se’ls hi va manifestar la neces-sitat que s’incrementessin els honoraris dels metges segons l’IPC, cosa que algunes han seguit fent, però d’altres no, eixamplant més l’escletxa entre els ho-noraris que es paguen i els recomanats pel COMB. El Col·legi considera que no refl ectir l’augment de l’IPC en els honoraris és una política retributiva injusta per al metge, que ja va practicar la patro-nal UCEAC quan va aturar la pujada d’honoraris durant uns anys. Si en el seu moment s’hagués mantingut l’augment de l’IPC, avui dia ja hi hauria companyies que estarien pagant els honoraris per visita que els metges consideren justos.

Tenint en compte aquesta situació, la Secció d’As-segurança Lliure està impulsant l’organització per especialitats, ja que aquesta fórmula és la que ha do-nat més bon resultat als grups que s’han organitzat a l’hora de resoldre els seus problemes i aconseguir millores en els seus honoraris.

A fi d’avançar en el nostre sector i aconseguir una justa retribució dels actes mèdics que permeti als metges seguir oferint els nivells de qualitat deman-dats pels pacients, cal que surtin persones i grups en cada especialitat amb capacitat de lideratge i dispo-sats a dedicar-hi una mica del seu temps.

Així mateix, s’ha manifestat a les companyies que la Medicina de Família i la Pediatria no poden con-siderar-se especialitats de segona a l’hora de retri-buir els actes mèdics, ja que són, a tots els efectes, especialitats mèdiques, com ho són altres especiali-tats que històricament es retribueixen amb honora-ris per visita inferiors a la resta.

La Junta de la Secció d’Assegurança Lliure es reu-neix periòdicament a fi que totes les decisions que es prenguin siguin conegudes i consensuades pels seus membres i aquests en facin difusió entre els seus col·lectius. Aquestes reunions de la Junta estan obertes a totes els membres de la Secció que hi vul-guin participar.

Cens de consultes mèdiquesDavant la difi cultat que comporta per a molts met-ges acreditar administrativament la seva consulta, l’any 2009 s’ha creat el Cens de Consultes Mèdi-ques amb la fi nalitat que el lloc d’exercici professi-

onal tingui un reconeixement institucional per part del COMB. Des del COMB es creu que hi hauria d’haver un “Registre abreujat”, menys complicat i costós econòmicament, que doni reconeixement a les consultes mèdiques.

Aquesta és la raó de ser del Cens de Consultes Mè-diques: una forma d’autoregulació on, mitjançant una declaració voluntària, els metges manifesten que les consultes acompleixen uns mínims impres-cindibles per a l’exercici professional.

Fins ara el Col·legi disposa d’unes 1.000 decla-racions signades, que rebran aviat el diploma del COMB. La Secció d’Assegurança Lliure encoratja els metges a donar el pas i omplir les declaracions, si encara no ho han fet, ja que tot això afavoreix tant el professional com el pacient.

Comissió Assessora d’Assegurança LliureUn altre fet important és la creació per part del De-partament de Salut de la Comissió Assessora d’As-segurança Lliure. Aquesta Comissió està formada per representants de l’Administració, a través de la Direcció General de Recursos Sanitaris, de les en-titats d’assegurances, de les clíniques i dels metges. El COMB vol aprofi tar l’oportunitat de pertànyer a aquesta Comissió per donar a conèixer de primera mà a l’Administració la problemàtica del sector i les legítimes aspiracions dels professionals de la medi-cina que hi treballen.

En aquesta decisió del Departament de Salut ha tingut molt a veure la petició expressa que van fer el doctor Miquel Bruguera, llavors president del COMB, i el doctor Ramon Torné, president de la Secció d’Assegurança Lliure, a Marina Geli, conse-llera de Salut, quan va visitar la seu del COMB al desembre de 2008. L’Informe Anual 2008 ja va pu-blicar informació sobre aquesta entrevista.

El COMB posa a disposició dels metges els Serveis Col·legials d’Assegurança Lliure. Es pot contactar amb el doctor Albert Marcos (de dilluns a diven-dres al matí i dimecres tarda) o amb el president de la Secció Col·legial, doctor Ramon Torné (dijous al matí), tant personalment, a la seu del COMB, com telefònicament, al 935 678 855.

El COMB considera que no refl ectir

l’augment de l’IPC en els honoraris és una

política retributiva injusta cap al metge, que ja va practicar la patronal UCEAC quan

va aturar la pujada d’honoraris durant uns

anys

RAMON TORNÉ,vocal. President de la Secció

Col·legial d’Assegurança Lliure

Assegurança Lliure impulsa l’organització per especialitats per aconseguir millores en els honoraris professionals

1 i 2. Newsletters de la Secció Col·legial d’Assegurança Lliure

del COMB. Any 2009.

3. Ramon Torné i Jaume Sellarès, en una reunió amb

Marina Geli a la seu col·legial.

1

2

3

15Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

L’accés a les places de Medicina Familiar i Co-munitària ha estat motiu de preocupació i debat els darrers anys. L’arribada massiva de metges for-mats a universitats de fora del país i amb poques perspectives de quedar-se, l’elevat índex d’aban-donament un cop triada l’especialitat i el fet de ser de les últimes especialistes en ser triades són motiu de preocupació entre els metges de família, especialment entre els que són tutors de formació del programa de l’especialitat. La presentació de la doctora Verónica Casado, presidenta de la Comi-sión Nacional de la Especialidad, va ser un revulsiu per mantenir el compromís amb la qualitat de la formació.

L’autonomia als centres de primàriaLa jornada plantejava obertament com millorar l’autonomia als centres d’atenció primària. Des del COMB, un cop més, volem contribuir a ampliar l’autonomia dels metges, tant a les EBA, com a l’ICS i a la resta de proveïdors. L’ICS està fent es-forços i prenent decisions valentes en aquesta línia i els professionals s’hi han apuntat de seguida. Els resultats preliminars són bons. Una vegada més, els metges han estat a l’alçada, han aprofi tat les oportunitats i han demostrat el seu potencial. Tant de bo que l’Administració també estigui a l’alça-da i acompanyi les seves intencions i declaracions amb fets.

Seguim tenint grups de professionals en disposi-ció d’autogestionar-se, les propostes van augmen-tant, i això que aquesta porta continua tancada amb clau i forrellat, i van sis anys sense que a Ca-talunya cap nou equip pugui optar a autogestio-nar-se.

Assistim amb preocupació a un estancament en els pressupostos de l’Atenció Primària. Seguim marginats en les decisions que tenen a veure amb la dependència o bé amb les baixes laborals, per posar dos exemples concrets en relació amb la descapitalització de les nostres competències. Les gerències úniques i les integracions de l’Atenció Primària en grans organitzacions continuen avan-çant. El Consell de la Professió ha fet recomana-cions sobre com millorar la relació entre nivells, però, a la fi , els sistemes de pagament als proveï-dors no modifi quen cap de les actuals limitacions i les possibilitats reals de creixement de l’Atenció Primària són cada vegada més petites.

En canvi, les enquestes de satisfacció dels ciuta-dans ens continuen valorant molt i molt bé. Tant a la sanitat en general com a l’Atenció Primària en particular, som el servei públic i la professió més ben valorada. Els resultats en salut són molt bons i compleixen raonablement els objectius, tant del Pla de Salut com del Cat Salut, o de prescripció. Ens hem de sentir orgullosos de la nostra feina, del treball en equip, hem avançat molt en la in-formatització i a l’hora de compartir informació clínica. La recepta electrònica i la història clínica compartida ens ajuden a desburocratitzar la nostra activitat i fer més suportable la pressió assistencial. Tenim, doncs, motius per a l’optimisme; aprofi -tem-ho, que la crisi encara seguirà.

Sembla que hi ha prou consens sobre que s’han de produir canvis en la nostra Aten-

ció Primària, tant per les actuals rigideses com per la mateixa sostenibilitat del nostre sistema sanitari. L’actual crisi econòmica ens ho ha fet més present que mai, per si quedaven dubtes. Les etapes de cri-si, i aquesta ho és i molt important, comporten canvis, ajustaments i sacrifi cis, però la crisi també és una bona oportunitat per ser innovadors i per avançar.

Fruit d’aquesta realitat, va començar fa tres anys la redacció del Pla d’Innovació de l’AP i Salut Co-munitària, una iniciativa de l’Administració sani-tària que va tenir el suport de tots els sectors, que va arrencar amb força, amb molta participació i moltes propostes veritablement innovadores, però que després de tres anys, en presentar les seves conclusions, no va satisfer les moltes expectatives que havia generat.

Un pla excessivament dirigit des de la mateixa Conselleria, que va anar deixant les propostes més innovadores i valentes arraconades, ha fet que els metges no el sentin com una veritable oportuni-tat de millora de l’AP. És possible que, fi nalment, quedi com un document sense pressupost i amb poc impacte en el camp de les millores i la innova-ció. Certament és una llàstima; no podem seguir deixant passar aquestes oportunitats.

Reptes de futur en l’APEl COMB va organitzar una jornada amb el títol de Reptes de futur de l’AP en la qual més de 200 metges de primària i també molts dels responsa-bles de la Conselleria i dels principals proveïdors varen poder discutir sobre el futur i els reptes que, des d’ara mateix, cal anar afrontant, des de l’accés a les places de Medicina Familiar i Comunitària a través del MIR a les difi cultats que l’especialitat està tenint per ser atractiva als nous especialistes, però sobretot com millorar l’autonomia dels pro-fessionals en les organitzacions, com un dels valors amb més possibilitat de futur, o com pot ser el nou model retributiu de l’AP.

Seguim tenint grups de professionals

en disposició d’autogestionar-se,

les propostes van augmentant, i això que aquesta porta continua

tancada amb clau i forrellat, i van sis anys

sense que a Catalunya cap nou equip pugui

optar a autogestionar-se

Els reptes de futur i els canvis necessarisen l’Atenció PrimàriaJAUME SELLARÈS,

tresorer

1. Jaume Padrósi Lluïsa de la Puente,

a la jornada col·legial sobre Atenció Primària, que va tenir

lloc a la seu del COMBl’abril de 2009.

2. Miquel Vilardell, Marina Geli i Jaume Sellarès,

a la sessió.

3. Assistents a la jornada Reptes de futur de l’Atenció

Primària. Canvis necessaris en l’Atenció Primària, a la Sala

d’Actes del COMB.

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

1

3

2

16Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

Diario Médico,23 de novembre de 2009.

La situació dels metges estrangers afec-ta de manera important aquest col·lectiu i el

conjunt del sistema sanitari. La normativa actu-al d’homologació de títols d’especialista és molt complicada per a tots els que s’endinsen en aquest llarg procediment, si bé, afortunadament, ara s’es-tà gestant una nova normativa per al reconeixe-ment professional d’aquests metges. Tot i així, la situació dels metges estrangers també té a veure amb aspectes de caire laboral, familiar i social, en els quals l’actuació del Col·legi pot ser molt im-portant.

Els metges extracomunitarisi el sistema sanitariEl sistema és conscient que, en un context de més demanda de metges, els metges estrangers som una alternativa per pal·liar el dèficit creixent de profes-sionals. Segons les dades del COMB, el percentat-ge de metges estrangers en les noves col·legiacionsha passat de representar el 9% el 1999 al 57,8%deu anys després. Això vol dir que, avui, un 15,6% del conjunt de col·legiats som d’origen estranger. Habitualment, la nostra preparació acadèmica mitjana supera els onze anys d’estudis universita-ris, distribuïts en vuit de pregrau i de tres a cinc anys de postgrau, i any rere any hem demostrat que no sols ens caracteritzem per fer bé la nostra feina, sinó que a més ho fem amb carisma i de-dicació. Es tracta d’una situació de simbiosi, atès que el metge que ve de fora fa una tasca necessària per a la societat que l’acull i, per la seva banda, intenta assolir les expectatives que es va fixar en el plànol personal i familiar quan va deixar enrere la seva terra.

Integració laboralLa integració del metge estranger no comporta únicament un procés d’adaptació de coneixements acadèmics i de maneres de fer. Es tracta de tot un

període d’aclimatació a un entorn laboral i social diferent que no és gens fàcil i que pot ser compli-cat i difícil si el metge no compta amb un equip o un sistema decidit a donar-li suport i integrar-lo en el seu nou entorn. De manera general, es pot dir que les relacions interpersonals del metge estranger es caracteritzen per ser cordials, aspecte que pot semblar secundari, però que té una gran importància en l’atenció integral al pacient.

Migració i famíliaLa “cultura migratòria” es caracteritza per un im-portant desig de treball i progrés professional, fet que converteix l’immigrant en un treballador mo-tivat. La dura experiència que suposa la migració va intrínsecament acompanyada d’un desig de su-peració professional. El fet d’arribar a un nou país, sovint amb certes dificultats econòmiques, i de no tenir familiars en els quals trobar suport, ens obli-ga a treballar amb esforç per complir les nostres expectatives i les de la nostra família. Els primers anys són els més difícils, perquè és quan hem de consolidar les nostres condicions de vida i això s’aconsegueix treballant. La major part de nosal-tres hem deixat enrere països amb certs problemes socials, i venim buscant un millor futur laboral per a nosaltres i per als nostres fills. No obstant això, l’intens ritme de treball fa que tinguem dificultats per conciliar la nostra vida familiar i professional. Tot sovint treballem moltes hores i ens trobem en situació de sobreocupació.

L’homologació del títolUn dels principals problemes que tenim actual-ment és l’homologació del títol d’especialista. El sistema sanitari n’és conscient i treballa per donar una solució definitiva. Desitgem que la nova nor-mativa canviï la situació actual, tot valorant ade-quadament les nostres competències i reconeixent els nostres títols acadèmics de postgrau obtinguts en universitats reconegudes oficialment als nostres països d’origen, i que això ens permeti integrar-nos plenament.

El Col·legi i els metges estrangersEl Col·legi de Metges de Barcelona, conscient de la importància del nostre col·lectiu, ha sabut escol-tar les nostres inquietuds i demandes i ens ha ofert el seu suport. Al llarg d’aquests darrers anys, s’han celebrat reunions periòdiques al COMB per defi-nir estratègies i aportar solucions per a la integra-ció professional, social, cultural i laboral d’aquests professionals a Catalunya. Van en aquest sentit iniciatives en l’àmbit de la formació, en àrees com l’accés a la professió o el millor coneixement de la llengua catalana, o en l’àmbit de l’orientació pro-fessional i social. Actualment s’està definint també la constitució d’una secció col·legial que ha de per-metre que el conjunt de companys que estem en situacions semblants puguem treballar per trobar camins que donin resposta a les nostres inquie-tuds. Així doncs, s’ha de prendre consciència de la importància del col·lectiu de metges estrangers dins del món col·legial i sanitari.

Els metges estrangers: una realitat canviant

YAMILE CASTIBLANCO,membre de l’Assemblea

de Compromissaris

El Col·legi de Metges de Barcelona, conscient

de la importància del nostre col·lectiu,

ha sabut escoltar les nostres inquietuds i

demandes i ens ha ofert el seu suport i, al llarg

d’aquests darrers anys, s’han celebrat reunions periòdiques per defi nir

estratègies i aportar solucions per a la

integració professional, social, cultural i laboral d’aquests professionals

a Catalunya

Font: Gabinet d’Estudis Col·legials. COMB.

UE15+EEE (9,7%)

Europa de l’Est (5,3%)

Orient Mitjà (4,7%)

Amèrica Llatina i el Carib (75,9%)

Àfrica (2,6%)

Altres (1,8%)

Conjunt de col·legiats estrangers distribuïts per origen. Any 2009

Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 17

MIQUEL VILARDELL,president del Col·legi de Metges

de Barcelona

El sentit comú dels professionals haurà de ser, una vegada més, l’element clau

per fer avançar el sistema sanitari i

les relacions entre metges i infermeres, que es fonamenten

en l’expertesa, el coneixement mutu, la professionalitat,

l’experiència i la voluntat de servei

El treball en equip és un dels fonaments del nostre sistema sanitari. Treball entre com-

panys i treball entre diferents professionals sani-taris. L’articulació del treball en equip es basa en la formació, els coneixements i l’expertesa de cadascun dels components de l’equip.

Amb aquest criteri, el Col·legi de Metges de Barcelona ha fet conèixer la seva opinió davant diferents estaments que han participat en l’ela-boració de la Llei 28/2009, publicada el 31 de desembre, que regula “la indicació, ús i autorit-zació de medicaments no subjectes a prescripció mèdica i els productes sanitaris i anuncia que re-gularà la indicació, ús i autorització de determi-nats medicaments subjectes a prescripció mèdica mitjançant l’aplicació de protocols acordats pels col·legis de metges i d’infermeria i la supervisió de l’administració”.

La modifi cació de la Llei ordena tres aspectes:1. La prescripció de medicaments no subjectes a prescripció mèdica per part d’infermeria. Cre-iem que és necessari, prèviament, incorporar en l’organització sanitària els mecanismes correctors que evitin més burocràcia i més despesa, i s’habi-litin els mecanismes necessaris per prevenir pos-sibles parers contradictoris entre professionals no obligats a un sol col·legi i les responsabilitats socials i professionals de tots els prescriptors.2. Pel que fa al material de cures creiem que la Llei és oportuna. Les infermeres han de poder indicar productes relacionats amb la cura del pacient. És necessari elaborar un catàleg de pro-ductes sanitaris per tal que puguin ser indicats, usats i autoritzats per infermeria.3. En relació amb la “indicació” de medicaments subjectes a prescripció mèdica resta pendent l’ela-boració d’un catàleg que preveu la Llei. Quan s’elabori el catàleg, el Col·legi de Metges de Bar-celona vol ser-hi present i aportar el seu parer.

En el context de recursos limitats, un dels pro-blemes fonamentals de l’organització del sistema sanitari és la manca de temps que tenen metges i infermeres per dedicar-lo als seus pacients, a causa de la burocratització del sistema sanitari.

Un dels aspectes més importants del futur im-mediat de les organitzacions sanitàries està rela-cionat amb el treball en equip i com cadascun dels diferents professionals, metges, infermeres, auxiliars i resta de professionals assumeixen les seves responsabilitats sobre la base dels seus co-neixements i formació per prestar el millor servei possible al ciutadà. En la pràctica clínica no exis-teixen compartiments estancs, però és molt im-portant que els professionals assumeixin el seu paper en el procés assistencial. Introduir factors de confusió per llei i al marge dels professionals sanitaris no és convenient i només pot portar incertesa i manca de coordinació entre profes-sionals.

En qualsevol cas, la Llei 44/2003, d’Ordenació de les Professions Sanitàries, fa menció, als arti-cles 9.3 i 9.4, de com han de ser les relacions dels diferents professionals que treballen en equip i les delegacions d’actuacions quan es donen les condicions necessàries. Aquest marc legal hauria de ser un bon instrument per avançar en la re-cerca de solucions en la prescripció mèdica i la col·laboració d’infermeria.

En defi nitiva, el sentit comú dels professionals haurà de ser, una vegada més, l’element clau per fer avançar el sistema sanitari i les relacions entre metges i infermeres, que es fonamenten en l’ex-pertesa, el coneixement mutu, la professionali-tat, l’experiència i la voluntat de servei.

El debat sobre l’autorització de medicamentsper part d’altres professionals sanitaris

Activitat col·legial. Debat sobre la professió

Seu del Col·legi de Metgesde Barcelona.

18Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

BERENGUER CAMPS,cap del Gabinet

d’Estudis Col·legials

És molt destacable l’augment del nombre de metges estrangers

entre els nous col·legiats MIR. Així,

i per primera vegada a la història del COMB,

el 44,9% dels nous col·legiats MIR del 2009 són d’origen estranger.

Cal recordar que, només quatre anys

abans, la proporció de nous metges MIR

estrangers era del 23%

Les dades del cens col·legial de l’any 2009 aporten novetats interessants respecte a la situació

de la professió. Hi ha, però, uns moviments de fons que no canvien: l’envelliment continua, i ho farà de manera sostinguda, atès que les cohort gegantines prèvies a la introducció del numerus clausus a les fa-cultats s’acosten a la jubilació, sense que la saba nova aturi l’envelliment conjunt. La feminització conti-nua, ja que, igual que els darrers anys, de cada 100 nous col·legiats, més de 60 són metgesses. Probable-ment no queda lluny el moment en què el nombre de dones col·legiades superi el d’homes. En ambdós casos (envelliment i feminització) estem parlant, a més, de fenòmens que previsiblement experimenta-ran poca variació en un futur pròxim.

Si analitzem ara el tercer gran fenomen que afecta la demografia col·legial, l’arribada de metges estran-gers, el 2009 cal remarcar dos aspectes principals.

En primer lloc, es referma el que ja va passar l’any 2008: els estrangers són el grup més nombrós en-tre les noves col·legiacions del 2009. Tot i batre un nou rècord històric –el 57,8% dels nous col·legiats el 2009 són d’origen estranger–, cal destacar que el creixement s’ha atenuat respecte a anys anteriors. Caldrà observar en el futur si aquest fenomen ha to-cat sostre, si es consolida en les proporcions actuals o si baixa.

En segon lloc, és molt destacable el creixement de metges estrangers entre els nous col·legiats MIR. Així, i per primera vegada a la història del COMB, el 44,9% dels nous col·legiats MIR del 2009 són d’origen estranger. Cal recordar que, només quatre anys abans, la proporció de nous metges MIR es-trangers era del 23%. Aquest és, doncs, sense cap mena de dubte, un salt qualitatiu de gran impor-tància, que planteja nous reptes a l’actual sistema formatiu en conjunt.

El COMB continua atent a aquestes circums-tàncies canviants en el nombre, la composició i les circumstàncies dels seus membres. En definitiva, es tracta, en clau interna, de dades necessàries per mi-llorar els programes i serveis d’atenció als col·legiats i les seves famílies. En clau externa, és una nova mos-tra de transparència en aquest àmbit i una prova que el futur del sistema de salut no es pot entendre sense tenir en compte les característiques dels professio-nals mèdics.

Les dades d’aquest informe es refereixen a les ca-racterístiques i l’evolució recent del conjunt de col-legiats, a 31 de desembre de 2009.

Edat i gènereL’estructura d’edat dels metges de Barcelona és un fi-del reflex de com els canvis en la regulació de l’accés a la universitat poden afectar la demografia mèdica: l’envelliment natural de les enormes cohorts que es van incorporar al Col·legi entre mitjan anys setanta i principis dels vuitanta del segle passat (els professi-onals que avui tenen entre 50 i 60 anys) fan envellir el conjunt de la col·legiació, ja que les cohorts sub-següents, a partir de la introducció i el manteniment del numerus clausus, són molt més reduïdes. Això fa que l’edat mitjana del total de col·legiats augmenti inexorablement: ha passat de 47,9 anys el 2007 a 48,4 anys el 2009.

Quant al gènere, s’aprecia que el col·lectiu conti-nua feminitzant-se: les metgesses ja constitueixen el 47% del conjunt de col·legiats i, durant el 2009, de cada 100 nous col·legiats, 61 han estat metgesses. El fet que entre les noves col·legiacions les metges-ses siguin majoria s’aprecia en la diferència en l’edat mitjana de col·legiats (52,8 anys) i col·legiades (43,5 anys).

Cal remarcar la relació entre gènere i origen: la fe-minització de la professió és més acusada entre els

Activitat col·legial. Demografi a mèdica

Piràmide d’edat del total de col·legiats

1.345

85 anys i més

80 a 84 anys

75 a 79 anys

70 a 74 anys

65 a 69 anys

60 a 64 anys

55 a 59 anys

50 a 54 anys

45 a 49 anys

40 a 44 anys

35 a 39 anys

30 a 34 anys

Homes (15.641 metges. 53%)Mitjana d’edat: 52,8 anys

Dones (13.898 metgesses. 47%)Mitjana d’edat: 43,5 anys

Total col·legiats: 29.539. Mitjana d’edat: 48,4 anys

405

410

523

607

935

1.566

2.256

2.981

1.502

1.237

1.254

620

25

21

53

71

233

591

1.387

2.372

1.555

1.792

2.019

2.305

1.474

3.000 2.000 1.000 0 1.000 2.000 3.000

Distribució per gènere i origen (%)

Homes Dones TotalTotal de col·legiats 53,0 47,0 100Nascuts a Catalunya 51,9 48,1 100Nascuts a la resta d’Espanya 53,4 46,6 100Nascuts a l’estranger 56,6 43,4 100Amèrica Llatina i Carib 56,5 43,5 100UE15+EEE1 50,8 49,2 100Orient Mitjà 92,7 7,3 100Àfrica 62,0 38,0 100Europa de l’Est 36,5 63,5 100Altres 51,3 48,8 100

1UE15+EEE: membres de la Unió Europea abans de l’ampliació a 25 membres el 2004; més els membres de l’Espai Econòmic Europeu (Noruega, Islàndia, Liechtenstein); més Suïssa i Andorra.

Distribució per origen. 2009

Zona naixement Absoluts %% sobre

estrangers2009

Catalunya 19.356 65,5Resta d’Espanya 5.567 18,8Conjunt d’estrangers 4.616 15,6Amèrica Llatina i Carib 3.502 11,9 75,9UE15+EEE 449 1,5 9,7Orient Mitjà 219 0,7 4,7Àfrica 123 0,4 2,6Europa de l’Est 242 0,8 5,2Altres 81 0,3 1,7Total 29.539 100,0 100,0

Informesobre demografia col·legial 2009

Menysde 30 anys

19Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Les metgesses ja constitueixen el 47% del conjunt de col·legiats, i durant el 2009, de cada 100 nous col·legiats, 61 han estat metgesses. El fet que entre les noves col·legiacions les metgesses siguin majoria s’aprecia en la diferència en l’edat mitjana de col·legiats (52,8 anys) i col·legiades (43,5 anys)

nascuts a Catalunya (48,1%) que entre els nascuts a l’estranger (43,4%).

OrigenDel total de 29.539 col·legiats, 19.356 (el 65,5%) són nascuts a Catalunya i un 18,8% (5.567 metges) són nascuts a la resta d’Espanya.

El pes dels metges estrangers continua creixent i el seu nombre supera ja els 4.500. Això suposa que el 15,6% del total de col·legiats sigui d’origen estran-ger. Entre aquests col·legiats cal destacar els nascuts a l’Amèrica Llatina (75,9% dels estrangers), tot i que també cal destacar els nascuts a la UE15 (9,7%) i l’Europa de l’Est (5,2%).

Col·legiacions de MIR i altresVal la pena distingir les diferències i les característi-ques dels nous col·legiats que s’incorporen al COMB per complir el seu període com a metges interns resi-dents en una unitat docent de la demarcació de Bar-celona d’aquells que es col·legien sense aquest propò-sit (i que anomenarem col·legiats “No MIR”).

Així, cal destacar que, entre els nous col·legiats del 2009, és més nombrós el grup de No MIR (717 metges) que el de MIR (637 metges). Si fem l’anàlisi per origen, el grup més nombrós en ambdós casos és el dels que han nascut a l’estranger: 44,9% en el cas dels MIR i 69,2% en el cas dels No MIR.

EvolucióEls darrers deu anys, la col·legiació ha crescut de manera molt important: un 35,1% entre el 2000 i el 2009. És molt significatiu, però, observar les di-ferències en aquest creixement depenent de l’origen dels col·legiats. Així, si considerem el creixement dels nascuts a Catalunya, aquest es limita al 20,6%, i al 29,1% entre els nascuts a la resta d’Espanya. Entre els estrangers, en canvi, la variació percentual a l’alça en aquest període és de 206,7%. Entre els metges

estrangers cal destacar el creixement dels nascuts a l’Amèrica Llatina (270,6%) i el ràpid creixement dels nascuts a l’Europa de l’Est (476%), tot i que es tracta d’un col·lectiu encara petit en termes absoluts (242 metges).

El 2009 s’ha tornat a assolir un nou rècord històric, atès que els metges nascuts a l’estranger van ser el col·lectiu més nombrós de nous col·legiats, concre-tament, el 57,8%. Els col·legiats nascuts a Catalu-nya varen representar el 28% dels nous col·legiats, i els nascuts a la resta d’Espanya, el 14,2%. Durant el 2009, doncs, s’aprecia un creixement més atenuat de les col·legiacions de metges estrangers, sobretot respecte als anys 2007 i 2008. En el futur, la qüestió principal serà observar si aquest creixement ha tocat sostre o bé continua.

En tot cas val la pena destacar també que quatre països d’origen (Colòmbia, Argentina, Perú i Vene-çuela) concentren més de la meitat de les noves in-corporacions de professionals estrangers el 2009.

Cal remarcar que, per primera vegada a la història del COMB, el grup més nombrós de residents de primer any (R1) –el 44,9%– ha nascut a l’estranger. El creixement en la col·legiació de MIR estrangers ha estat notable els darrers anys, com ho demostra que la seva presència entre els R4 sigui del 23%.

Activitat col·legial. Demografi a mèdica

Dades a 31 de desembre de 2009.Font: Gabinet d’Estudis Col·legials. COMB.

Distribució dels nous col·legiats 2009 per MIR (sí/no) i origen

MIR No MIR TotalAbsoluts % Absoluts % Absoluts %

Catalunya 241 37,8 139 19,4 380 28,1Resta d’Espanya 110 17,3 82 11,4 192 14,2Estranger 286 44,9 496 69,2 782 57,8Total general 637 100,0 717 100,0 1.354 100,0

Variació de la col·legiacióper lloc de naixement (2000-2009)

2000 2009 Variació %Total de col·legiats 21.868 29.539 35,1Catalunya 16.051 19.356 20,6Resta d’Espanya 4.312 5.567 29,1Conjunt d’estrangers 1.505 4.616 206,7Amèrica Llatina i Carib 945 3.502 270,6UE15+EEE 196 449 129,1Orient Mitjà 194 219 12,9Àfrica 86 123 43,0Europa de l’Est 42 242 476,2Altres 42 81 92,9

Rànquing dels 10 primers països d’origen dels nous col·legiats estrangers 2009

País de naixement Absoluts % sobre estrangersColòmbia 121 15,5Argentina 103 13,2Perú 93 11,9Veneçuela 82 10,5Mèxic 50 6,4Cuba 41 5,2Bolívia 38 4,9Rep. Dominicana 33 4,2Itàlia 32 4,1Paraguai 27 3,5

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Catalans Conjunt d’estrangersResta d’Espanya

38,7%

67,7% 61,5%

59,1% 51,8%

47,1%43,6%

46,9%

19,7%22,6% 22,4% 24,6%

23,8%

23,9%19%

14,6%12,6%

15,9% 18,5%23,5%

29,1%32,5% 34,1%

46,6%

13,4%

29,7%

56,9%

57,8%

28%

14,2%

Evolució de les noves col·legiacions (2000 - 2009)

Catalans

MIR - R5(inici el 2005)

MIR - R4(inici el 2006)

MIR - R3(inici el 2007)

MIR - R2(inici el 2008)

MIR - R1(inici el 2009)

Distribució de metges residents per any de residència i origen

63,8%

59,5%

54,9%

49,7%

37,8%

29,1%

17,5%

16,1%

15,9%

17,3%

7,1%

23,0%

29,0%

34,4%

44,9%

Resta d’Espanya

Estrangers

20Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

PILAR ARRIZABALAGA, secretària de la Junta de Govern

L’informe Salut, estils de vida i condicions

de treball dels metges i metgesses de

Catalunya confi rma que el risc obstètric

és superior en l’àmbit hospitalari,

en particular als serveis quirúrgics, on

altres autors també han informat de més

prevalença de nadons amb malformacions

congènites i metgesses amb esterilitat

Les implicacions dela salut reproductiva de les metgesses,parlem-ne

Una de les fi tes més rellevants de les societats del benestar democràtiques ha estat

la incorporació de les dones als estudis superiors, en particular a la llicenciatura de medicina. Tot i que la incorporació de metges d’origen estranger –la majoria dels quals són homes– hagi superat el 50% dels nous col·legiats durant els dos últims anys, les dones es mantenen en el 47% dels 29.539 col·legiats i són més del 70% dels professionals per sota dels 30 anys al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Les metgesses treballen fona-mentalment dins de l’àmbit de l’assistència clínica, menys en l’àmbit investigador, i no arriben al 20% del personal docent en l’àmbit acadèmic.

Les exigències per mantenir la competència, les diferències en el si de les organitzacions, la com-petitivitat característica del sistema i altres pressi-ons afavoreixen que les metgesses es plantegin el dilema d’haver d’escollir entre la legítima aspira-ció de creixement professional i la voluntat de la reproducció biològica. Les metgesses, però, a di-ferència d’altres dones de col·lectius professionals notòriament públics, exerceixen el rol biològic de la maternitat, segons es desprèn de l’informe Sa-lut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya fet entre 800 professionals de 30 a 45 anys amb un índex de resposta > 80%. El 70% de les 402 metgesses enquestades (52,9%) havien estat embarassades almenys en una ocasió, i més del 60% amb embarassos a terme van tenir dos o més fills. Davant l’equilibri imperfecte i di-nàmic entre la maternitat i les aspiracions profes-sionals no hi ha mai un temps ideal per tenir fills, però sí que hi ha un temps idoni, perquè la gran majoria de les metgesses en tenen.

L’índex de fertilitat d’1,2 fills/metgessa s’acosta a l’índex de fertilitat de la població catalana autòcto-

na (1,5, Idescat 2005). Per contra, el col·lectiu de metgesses pateix estrès i presenta riscos més elevats d’avortament i prematuritat que la població en general. El 10% i escaig de les metgesses emba-rassades ha tingut una criatura prematura, men-tre que l’índex de prematuritat recomanat pel Pla de Salut de Catalunya 2002-05 és < 7%. El 24% de les metgesses ha tingut un avortament i fins i tot més del 9% n’ha tingut més d’un, mentre que l’índex d’avortaments recomanat pel Ministeri de Sanitat i Consum és < 20%. El risc relatiu (RR) de complicacions obstètriques per a les metgesses és gairebé el doble que per a la població femenina general: RR de 4,0 (1,58-10,1) per a contraccions prematures i RR 2,33 (0,93-5,8) per al part d’un nadó prematur (Miller NH 1989) i sembla dife-rent segons l’àmbit de treball. L’informe esmen-tat confirma el risc obstètric superior en l’àmbit hospitalari, en particular als serveis quirúrgics (ve-geu gràfic), on altres autors també han informat de més prevalença de nadons amb malformacions congènites i metgesses amb esterilitat (Ortayli N 1996, Pinhas-Hamiel O 1999). Així doncs, el període maternal és un temps vulnerable per a la salut de les metgesses i cal pensar que l’entorn la-boral i professional exerceix una influència signifi-cativa en la seva vida.

La feminització de la medicina no respon tan sols a la relació històrica d’empatia de les dones amb el sector dels serveis, sinó també a l’assalariament de la professió mèdica. L’assalariament permet uns horaris fixos i limitats compatibles amb les respon-sabilitats familiars, que encara a dia d’avui recauen més, i de forma desigual, en les dones que en els homes. L’impacte i les conseqüències de la feminit-zació mèdica no han estat prou avaluats en el nos-tre entorn, però implicaran una reordenació con-tínua del sistema sanitari i polítiques de recursos humans amb mesures dirigides a la conciliació de la vida laboral i familiar. La complexitat de l’aten-ció sanitària suposa la implicació dels professionals en la gestió i l’organització de l’oferta, i que, a més a més, se sentin compromesos amb la detecció de problemes i amb les solucions. Des de l’entorn professional poden aplicar-se mesures d’avaluació curricular perquè homes i dones tinguin les ma-teixes oportunitats de desenvolupament personal

i social sense haver de renunciar a la materni-tat i empobrir el món de nens/nenes i de fu-tur. La riquesa que re-presenta la procreació concerneix tothom, però la implicació bi-ològica i social és més gran per a les dones que per als homes.

1. El Periódico,14 de juliol de 2009.

2. Coberta de l’estudiSalut, estils de vida i condicions de treball dels metgesi metgesses de Catalunya.

Activitat col·legial. Demografi a mèdica

%

Salut reproductiva de les metgesses

60

40

20

0

35

17,5

41,7

54,2

38,1

Centre Atenció Primària

Servei quirúrgic hospital

Servei mèdichospital

Clínica / consulta privada

Altres

Font: Estudi Salut, estils de vida i condicions de treball dels metges i metgesses de Catalunya.Fundació Galatea, novembre de 2007.

Prevalença de complicacions obstètriques en dones que han estat embarassadessegons centre de treball

1

2

21Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

El 80% dels professionals opinen

que la informació que va rebre la ciutadania

per part de les autoritats sanitàries

sobre la grip A fou regular o dolenta. El

COMB va merèixer la confi ança dels

col·legiats per informar-se: un 70% va rebre

la informació referent a la grip A a través

de la pàgina web del COMB i la majoria la consideren correcta,

mesurada, real i amb sentit comú

MERCÈ BOTINAS,exvocal de la Junta

de Govern del COMB

JOAQUIM CAMPS,vocal

L’Observatori elabora informes sobre l’estat d’opinióde la professió en temes d’actualitat sanitària

L’Observatori de la Professió ha elabo-rat, des de la seva creació l’any 2003, una sèrie

d’informes que han servit a la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona per conèixer l’opinió dels metges sobre temes d’actualitat i per valorar, així mateix, l’estat d’opinió dels professio-nals en el seu dia a dia. Aquests temes han estat tan diversos com la relació atenció primària-hospital, la feminització de la professió, la formació conti-nuada o el model retributiu.Durant l’any 2009, des de l’Observatori de la Pro-fessió s’han abordat els següents temes d’actualitat: discriminació femenina en medicina, lliure dis-pensació de la píndola de l’endemà i la vacunació de la grip A.

Discriminació femenina en medicinaMalgrat la progressiva feminització de la professió, la dona no està accedint als càrrecs de comanda-ment en la mateixa proporció, tal i com es va do-nar a conèixer al J. Med. Ethics 2009; 35; 104-106, on es va publicar un article que destacava que, en dos dels hospitals més grans de Barcelona, més del 85% dels càrrecs són ocupats per homes. Pregun-tats per l’Observatori, va sorprendre la diferència de percepció de discriminació entre homes i dones metges, especialment en l’àmbit hospitalari, on el 30% de metges admeten l’existència de discri-minació versus el 65% de metgesses. Diferències similars a les observades quan es preguntava si l’evolució demogràfi ca de la professió soluciona-ria naturalment aquesta discriminació o bé caldria actuar-hi. Tot i no estar a favor de la discriminació positiva, els col·legiats suggereixen que el COMB hauria de fer públics estudis per conèixer les raons reals per les quals poques dones accedeixen a càr-recs directius i clínics i publicar, periòdicament, quina és la presència en aquests càrrecs en les dife-rents entitats sanitàries del país.

Lliure dispensació de la píndolade l’endemà a les farmàciesEn un article del doctor Jaume Padrós, pu-blicat a La Vanguardia del 18 de maig del 2009, l’autor manifestava el seu desacord amb la mesura de la lliure dispensació de la píndola de l’endemà a les farmàcies sen-se recepta mèdica. La totalitat dels metges enquestats es mostra en consonància amb la notícia esmentada.

Tot i que els metges es mostren favora-bles a la lliure dispensació de la píndola de l’endemà, no estan d’acord que es pugui obtenir sense recepta ni visita mèdica a la farmàcia i creuen que aquest fet pot supo-sar una desinformació al ciutadà respecte al que és realment prioritari: l’educació se-xual i la prevenció de riscos. Els membres de l’Observatori assenyalen que aquest fet pot implicar una banalització del seu ús.

Aquesta mesura es correspondria més amb una mesura política basada en arguments ideològics mal entesos, passant per damunt de criteris cientí-fi cs i socials. A més, desincentiva l’ús del preserva-tiu, amb el conseqüent risc d’augment de malalties de transmissió sexual, i signifi ca la pèrdua d’una excel·lent oportunitat de contacte de la població amb el sistema sanitari i, per tant, de fer difusió d’una adequada educació sexual que, de ben segur, no es desenvolupa al taulell de la farmàcia. Per tot això, creuen que els metges en general, i el Col-legi com a representant seu, haurien de ser més bel·ligerants quan es prenen decisions d’aquesta índole, sense cap diàleg ni consens amb els pro-fessionals mèdics.

Vacunació de la grip ADurant l’any 2009 la grip A ha ocupat gran part de l’atenció dels professionals sanitaris. El mes d’octubre es va fer un sondeig sobre la informació rebuda de la malaltia i la seva vacunació.

La informació que van rebre els metges per part de la institució on treballen es va considerar sufi ci-ent o bona per la majoria. Per contra, el 80% dels professionals opinen que la informació que va re-bre la ciutadania per part de les autoritats sanitàri-es fou regular o dolenta. El COMB va merèixer la confi ança dels col·legiats per informar-se: un 70% va rebre la informació referent a la grip A a través de la pàgina web del COMB i la majoria la consi-deren correcta, mesurada, real i amb sentit comú.

El 65% dels professionals van avançar-nos que no tenien intenció de vacunar-se i la meitat que no te-nien prou arguments per recomanar la vacuna. Les raons: insufi cient evidència de la seva efectivitat, insufi cients dades de seguretat, innecessària per tal com es tracta d’una malaltia lleu i desconeixement de l’evolució de la malaltia o dels efectes de la va-cunació. Respecte a les declaracions contràries a la vacunació de la doctora Teresa Forcades, metgessa en Salut Pública, un 70% dels metges es mostra-ven d’acord amb el seu punt de vista.

Tots els consultats van coincidir en l’encert del COMB en el seu posicionament públic apel·lant a la prudència i proposaven que hauria d’endegar altres accions com ara: actes divulgatius, més pre-sència als mitjans de comunicació fent recomana-cions i demanant un bon ús dels recursos per part de la població i de les autoritats sanitàries.

Com sempre, la Junta de Govern vol agrair a tots els membres de l’Observatori la seva participació i els seus suggeriments, que fan possible aques-ta eina tan útil i enriquidora per conèixer l’estat d’opinió dels professionals en el seu dia a dia.

1 i 2 Imatges del web de l’Observatori de la Professió.

Any 2009.

Activitat col·legial. Observatori de la Professió

1

2

Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 22

El model de tractament ambulatori involuntari

defensat té com a objectiu, precisament, evitar la restricció de llibertat que implica

l’internament i, malgrat que el TAI suposa

una limitació de la llibertat de decidir el tractament, s’ha

d’entendre com una mesura favorable al pacient, atès que la

intervenció només es podrà efectuar

quan aquest no tingui capacitat per

comprendre i consentir en els supòsits indicats

i exclusivament en el seu benefi ci

El COMB va promoure la iniciativa legisla-tiva per introduir la fi gura específi ca del tracta-

ment ambulatori involuntari (TAI) al Projecte de Llei del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família, una regulació que considera necessària.

No desconeixem que determinats sectors socials i fi ns i tot professionals són contraris a l’aplicació del tractament ambulatori involuntari però, malgrat això i valorades les seves bondats, es va considerar oportú i necessari impulsar-ne la regulació, que a més va comptar amb el suport del Consell de Col-legis de Metges de Catalunya, de les societats cien-tífi ques i dels serveis de psiquiatria dels principals hospitals de la província de Barcelona.

L’autonomia del pacient i el necessari consen-timent informat que aquest ha de donar a les in-tervencions relatives a la seva salut constitueixen el fonament de la relació metge-pacient i, en aquest àmbit, per la seva confi guració, el TAI es converteix en una excepció al consentiment informat. Tanma-teix, com ara exposarem, els seus avantatges en jus-tifi quen l’aplicació.

El tractament ambulatori involuntari només seria aplicable a pacients afectats d’un trastorn mental greu i concret que pogués comportar un greu risc per a ells mateixos o per a terceres persones, que presentin una evolució desfavorable –per manca de tractament o de consciència de la malaltia–, i que siguin clarament incompetents per prendre deci-sions en temes de salut mental. Caldrà valorar la limitació del pacient per entendre la seva malaltia i les conseqüències d’aquesta.

Amb el tractament ambulatori involuntari, lluny d’intentar ignorar o vulnerar el dret del pacient a consentir el tractament mèdic, es pretén donar una solució preventiva i previsora, basada en l’experièn-cia en el tractament d’aquestes patologies.

El marc legal vigent no permet l’aplicació de tractaments mèdics sense obtenir el consentiment del pacient i, en supòsits com els exposats, l’única solució que ens dóna l’ordenament jurídic és la de l’internament involuntari, que implica la privació de llibertat del pacient durant el temps d’aplicació del tractament, en el qual òbviament no caldrà el seu consentiment, o bé la incapacitació legal del pacient, que comportaria l’atorgament del consen-timent per substitució, amb la corresponent pèrdua de drets.

El model de tractament ambulatori involuntari defensat té com a objectiu, precisament, evitar la

restricció de llibertat que implica l’internament i, malgrat que el TAI suposa una limitació de la lli-bertat de decidir el tractament, s’ha d’entendre com una mesura favorable al pacient, atès que la inter-venció només es podrà efectuar quan aquest no tingui capacitat per comprendre i consentir en els supòsits indicats i exclusivament en el seu benefi ci.

Per tant, el TAI, malgrat constituir una mesura li-mitadora de la llibertat del pacient, ho és menys del que implica l’internament involuntari o la incapa-citació de la persona, que comporten una limitació molt més important dels seus drets.

La voluntat del pacient sempre ha de ser respec-tada, i aquest és un principi indiscutible, però en situacions en què per raó d’un greu trastorn mental que li suposi un risc –per a ell o per a tercers–, es-tigui impossibilitat per prendre decisions relatives a la seva salut mental, seria molt més desitjable tractar involuntàriament el pacient en el seu propi benefi ci que esperar que hagi de ser ingressat i privat no sols de la seva capacitat per decidir, sinó també de la seva llibertat per deambular.

El procediment d’aplicació del TAI proposat im-plicaria que el tribunal hauria d’escoltar la persona afectada i caldria l’emissió d’un informe mèdic del qual es derivi la necessitat de la mesura, que s’hauria d’ajustar als requisits o requeriments bàsics que a aquest efecte aprovi conjuntament l’autoritat sani-tària amb la comunitat científi ca. En tot cas, l’au-torització judicial hauria de contenir un termini que no pot excedir de dos mesos, dins del qual el facultatiu ha d’informar de la situació de la persona afectada a fi de revisar la necessitat de la mesura.

Al mes de setembre de 2009, els doctors Jaume Padrós Selma (Consell de Col·legis de Metges de Catalunya), Josep Ramos Montes (Parc Sanitari de Sant Joan de Déu) i Diego J. Palao Vidal (So-cietat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental) van defensar aquesta proposta davant de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya, si bé, en tant que es troba en tràmit parlamentari d’aprovació, encara no sabem si la seva incorporació serà defi nitiva.

IGNASI PIDEVALL,director adjunt jurídic del COMB.

Cap de l’Assessoria Jurídica

El COMB impulsa la regulaciódel tractament ambulatori involuntari

Activitat col·legial. Normativa

Jaume Padrós, Consell de Col·legis de Metgesde Catalunya; Josep Ramos, Parc Sanitari de Sant Joan de Déu, i Diego J. Palao, Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, a la seva intervenció davant de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana.Parlament de Catalunya, setembre de 2009.

23Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

RICARD GUTIÉRREZ, vicepresident.

Vicepresident de l’OMC

Validació periòdica de la col·legiació.Qualitat del’acte mèdic

L’Organització Mèdica Col·legial (OMC) va aprovar a l’assemblea de desembre de 2009

un programa de Validació Periòdica de la Col-legiació amb una doble finalitat: per una part, garantir als pacients i a la societat la qualitat de l’acte mèdic i, per l’altra, establir des de les estruc-tures professionals un sistema de garanties per al metge.

En cap cas es va pensar a examinar els professio-nals ni qüestionar-ne la titulació. La seva finalitat és reconèixer l’esforç que fan els metges al llarg de la seva vida, millorar l’accessibilitat a la Formació Mèdica Continuada (FMC), promocionar-ne el finançament a través de les aliances necessàries i assumir la regulació professional des de la mateixa professió establint els circuits pertinents per man-tenir o reincorporar a tots els professionals al nivell d’excel·lència. Es tracta, en suma, de facilitar i aju-dar el col·legiat, al mateix temps que es garanteix a la societat la millor atenció mèdica possible.

El jurament hipocràtic, paradigma del contracte tàcit entre la professió de metge i la societat, s’ha anat transformant segons els canvis dels valors soci-als. La cultura anglosaxona ha escenificat amb més agilitat que la nostra el nou contracte social en el The Physicians’ Charter, 20021 de lectura obligada (versió castellana a Medicina Clínica, 20022). L’es-mentat estatut es basa en tres principis fonamentals, la Primacia del Benestar del Pacient, l’Autonomia del Pacient i la Justícia Social, i es concreta en deu responsabilitats professionals que han esdevingut la base de la regulació professional al segle xxi.

Si el principi de l’Autonomia del Pacient és, jun-tament amb el de Beneficència i Justícia, un dels pilars de la Bioètica, l’empowerment o apoderament

del ciutadà hauria de ser-ho igualment per a l’ètica social en les democràcies avançades. El ciutadà res-ponsable de les seves actuacions (“apoderat”) té el dret a exigir de l’Estat i dels agents socials, com els col·legis professionals, la màxima transparència en les seves actuacions, així com l’obligació de retre’n comptes o accountability. Per retre comptes s’han dissenyat instruments (credencials) que contenen informació amb valor simbòlic, com el carnet de conduir. Per complir la seva funció social aquestes credencials han de complir certs requisits, han de ser: fiables, comprensibles, acceptables, pràctiques i vigents.

L’àrea sobre la qual l’OMC s’ha posat a treballar és l’Àrea de Validació Periòdica de la Col·legiació. Atès que s’hauria de poder estar col·legiat amb exercici o sense exercici professional, no recoma-nem el nom de recol·legiació. Per altra banda, per analogia amb la nomenclatura anglosaxona, el nom de recertificació ha de restringir-se a les competències específiques pròpies de les societats científiques. Per això es pensa promoure el con-cepte de llicència per als col·legiats que sol·licitin el registre d’activitat assistencial. La llicència com-portaria el concepte de caducitat, a diferència de la col·legiació, que no seria caducable.

Instruments per a la valoracióde la llicència professionalEls col·legis són els interlocutors nats dels seus col·legiats, de manera que el procés de renovació de la llicència ha de començar i acabar al col·legi provincial. El període de valoració serà de sis anys, al final dels quals es procedirà a la valoració tenint en compte els instruments que es descriuen a con-tinuació. Certificació de bona praxi. Certificació expedi-

da pel col·legi corresponent, en la qual constarà la falta o l’existència de reclamació, queixa o denún-cia d’incompetència del metge col·legiat. Certificació de salut. Certificació expedida pel

col·legi corresponent o institució en la qual dele-gui, en què constarà la falta o l’indici d’incapacitat física o psíquica coneguda i la falta o l’existència de suport del programa d’assistència integral al metge malalt. Certificat de l’empresa. Certificació expedida

per l’empresa, en la qual constaran les dates treba-llades en el període sol·licitat (sexenni) i la falta o l’existència de reclamació, queixa o denúncia del metge col·legiat. No seria objecte d’aquesta cer-tificació la valoració del professional per part de l’empresa, encara que es pot fer constar el nivell assolit a la carrera professional.En una segona fase, s’inclourà la FMC realitzada pel metge i, en fases posteriors, es determinaran dos tipus de competències, les transversals i les es-pecífiques, per al qual se sol·licitarà la col·laboració de les societats científiques.

1. Medical professionalism in the new millennium:a physicians’ charter. Lancet. 2002; 359:520-2.2. La profesión médica en el nuevo milenio: estatutos para la regulación de la práctica médica. Med Clín (Barc);118(18):704-6.

La seva fi nalitat és reconèixer l’esforç

que fan els metges al llarg de la seva vida,

millorar l’accessibilitat a la Formació Mèdica

Continuada (FMC), promocionar-ne el

fi nançament a través de les aliances

necessàries i assumir la regulació professional

des de la mateixa professió establint els circuits pertinents per

mantenir o reincorporar a tots els professionals al nivell d’excel·lència

José María Rodríguez Vicente, tresorer; Jerónimo A. Fernández

Torrente, vicesecretari;Ricard Gutiérrez Martí,

vicepresident, i Juan José Rodríguez Sendín, president,

a l’Assemblea Generalde l’OMC, que va tenir lloc

al desembre de 2009.

Activitat col·legial. Institucions mèdiques

24Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Aquesta dada convida a l’optimisme

perquè, sens dubte, se suma a l’evidència

que la gestió dels riscos sanitaris,

les polítiques de formació medicolegal

i la seguretat clínica avancen en paral·lel a la dels països més

desenvolupats

L’SRP confirma la tendència a la disminucióde les reclamacions de responsabilitat professional mèdica

Un dels objectius que el Servei de Respon-sabilitat Professional (SRP) del Consell de

Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) es va proposar en les seves línies de gestió per al 2009 va ser aconseguir acreditar-se amb la certificació ISO 9001:2008 per la DEKRA Certification. Stutt-gart, per garantir un bon sistema de gestió de la qualitat a través d’eines específiques que permetin uns estàndards de control de temps de lliurament i nivells de servei que permetin l’increment de l’eficiència de l’SRP i la reducció de les incidènci-es. En aquesta mateixa línia, un altre objectiu del Servei que s’ha posat en funcionament ha estat el check list mensual de sinistres, de compliment de protocols de gestió i la informació continuada al metge afectat.

Per una altra banda, s’han engegat accions de re-cerca en l’àmbit de la Responsabilitat Professional Mèdica (RPM). D’entrada, s’ha creat una base de dades ad hoc per determinar quins són els proce-diments de risc i, així, poder informar els metges i les societats científiques dels procediments mèdics o quirúrgics amb més risc i prevenir-los de possi-bles efectes adversos en l’activitat sanitària.

Durant el 2009, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha advertit que s’han d’extremar les mesures de seguretat per prevenir lesions o morts per actes mèdics no segurs, aconsellant unes lí-nies de treball enfocades cap a la prevenció de l’error mèdic i la seguretat clínica. Aquesta ac-ció de recerca pretén fomentar la seguretat dels pacients a Catalunya mitjançant la detecció dels procediments mèdics o quirúrgics de risc, i infor-mar els metges i societats científiques de la seva prevenció.

Una pràctica clínica segura exigeix aconseguir tres grans objectius: identificar quins procediments clínics diagnòstics i terapèutics són els més segurs i eficaços, assegurar que s’apliquen a qui els necessi-ta i realitzar-los correctament i sense errors.

El 2009 les dades de l’SRP del CCMC confir-men la tendència a la disminució del nombre de reclamacions contra metges (vegeu gràfic). Encara que la diferència sigui reduïda, s’afegeix a la dismi-nució del 2008 i es valora com a molt positiva.

Aquesta dada convida a l’optimisme perquè, sens dubte, se suma a l’evidència que la gestió dels riscos sanitaris, les polítiques de formació medicolegal i la seguretat clínica avancen en paral·lel a la dels pa-ïsos més desenvolupats. En la mateixa línia, es de-mostra la responsabilitat i el compromís constants de la professió mèdica, els col·legis professionals, les societats científiques, les institucions sanitàries i l’Administració a l’hora d’implementar i adoptar mesures, guies i protocols que afecten la segure-tat clínica del pacient. L’SRP del CCMC analitza, gestiona i tramita els casos de reclamacions contra metges, utilitzant els instruments donats pel ma-teix contracte d’assegurances entre la Companyia, l’Administració i el CCMC, mitjançant unes co-missions (tècniques, de seguiment i tripartita) que determinen les estratègies de defensa i la gestió de l’anomenat “Model Català” de RPM.

Avui continua el debat mundial sobre l’estalvi de costos que comporta evitar una demanda judicial i es consolida aquest debat en les agendes dels go-verns. Com a principal exemple tenim el projecte de reforma sanitària de Barack Obama on s’inclou la Tort Reform, que aborda el tema de la reforma del model sanitari i que inclou mesures en la res-ponsabilitat professional per superar les dificultats de sostenibilitat del mercat de l’assegurança de Responsabilitat Civil.

Durant l’any 2009 es veu una marcada tendèn-cia a l’augment de la reclamació extrajudicial –on la tasca de mediació és clau, argumentant les >

JOSEP ARIMANY,director del Servei

de Responsabilitat Professional

Activitat col·legial. Àrea de praxi i responsabilitat professional

Comparativa dels sinistres oberts els últims cinc anys (2005-2009)

56

126 14

7

41

121 13

3

51

137 15

7

50

88

200

48

70

202

2005 2006 2007 2008 2009*

Font: Servei de Responsabilitat Professional. CCMC.

Civils Penals Extrajudicials

400

350

300

250

200

150

100

50

0

89

116

161

214 23

3

305

252 26

3

319

360

367

346 36

2 385

329

270

243

387

309 34

0

298

345

338

321

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Evolució del nombre de sinistres de 1986 a 2009

Nombre total d’expedients: 6.952. Winterthur i Zurich

Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Expedients de Zurich. *En el cas del 2009 es declara un sinistre contenciós administratiu.

200

150

100

50

0

25Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

No és una novetat parlar de metges que pateixen una agressió. Seguim veient com es produeixen fets indesitjables. Cal recordar que

l’11 de març del 2009 la doctora María Eugenia Moreno, resident de quart any, va morir a trets d’escopeta d’un pacient durant la guàrdia en un Cen-tre d’Atenció Primària de la província de Múrcia. Es tracta d’un fet lamen-table, però del tot imprevisible. El COMB insisteix que el més important són les mesures de prevenció, ja que en la realitat quotidiana continuem amb un degoteig continu d’agressions físiques, verbals i amenaces.Tot i que el gruix de les agressions són ateses als mateixos centres assis-tencials on es produeixen, seguint els seus propis protocols, el COMB ha continuat atenent casos a l’Àrea de Praxi. Així, tot i la tendència dels darrers anys a la disminució del nombre de casos que el Col·legi atén per violència en el lloc de treball contra els metges, durant el 2009 s’ha incrementat el nombre de companys i companyes que han confiat el seu

cas al COMB.S’han obert fins a 59 expedients, gairebé el doble que els darrers exercicis (vegeu gràfic). Cal destacar que la resolució d’expedients per la via extrajudicial, mitjançant la me-diació, és l’estratègia emprada més sovint, i que prop d’un 58% de casos s’han resolt per aquesta via. No és cap novetat tampoc,

perquè s’ha de tenir en compte que, en el període comprès entre els anys 2004 i 2007, el 56% dels casos atesos es van resoldre, amb lleugeres va-riacions anuals, per la via extrajudicial.En els expedients que han estat solucionats per la via judicial, s’ha produ-ït un increment important de les condemnes per la falta de l’article 634 del Codi Penal (falta de respecte i consideració deguda a funcionari públic), que implica el pagament d’una multa d’import més elevat que fins ara. La condemna amb penes de privació de llibertat no és una fórmula que els professionals mèdics persegueixin en els casos d’agressions verbals o físiques lleus. Tot i que considerem positiu l’enduriment de les condem-nes com a mesura dissuasòria, des del COMB creiem que la feina més important és la de prevenir les situacions on el risc de patir una agressió sigui elevat. En el fons, el que tots volem és exercir la nostra professió en el millor ambient possible i atendre els nostres pacients amb el cap posat a la feina i no en processos judicials.

GUSTAVO TOLCHINSKY,vocal

L’Àrea de Praxi resol per la via extrajudicial el 58% dels casos d’agressions contra els metges

Activitat col·legial. Àrea de praxi i responsabilitat professional

< situacions des de la perspectiva tècnica i resolent els casos en què no existeix cap tipus de defen-sa– en detriment dels litigis judicials. A més s’ha constatat una disminució important de les denún-cies penals, que en comparació amb els últims dos anys ha baixat d’un 50%. En el procediment civil, els litigis s’han mantingut.

El fet que el procediment penal s’hagi reduït a la meitat els últims dos anys ens fa ser optimistes, atès que aquesta via comporta una pressió per al metge pel risc que la sentència dictada comporti la inhabilitació professional (vegeu gràfics), malgrat que el nivell d’absolucions en els procediments penals sigui molt alt.

Finalment, volem remarcar que els últims anys s’ha imposat la importància clau de la informació al pacient en l’acte mèdic, mitjançant el consenti-ment informat, a més de la potenciació actual per part de les societats científiques i els col·legis pro-fessionals de la formació medicolegal en l’exercici de la professió i la utilització de les guies de pràc-tica mèdica com a eines de seguretat en l’exercici clínic, que permetran una pràctica mèdica ajusta-da a la lex artis i a la normopraxi assistencial.

Violència contra els metges en el lloc de treball

Font: Àrea de Praxi del COMB.

100

80

60

40

20

0

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Expedients comunicats des de l’any 2004 fins al 2009

202 (63%)

1 48 (15%)

70 (22%)

Civils Penals Extrajudicials Cont. Administratiu

Tipologia de sinistres oberts durant el 2009

Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya

Resolució dels sinistres declarats segons sentència. Any 2009

40

30

20

10

0

Absolució

Civil

Condemna

Penal

Font: Servei de Responsabilitat Professional. CCMC.

24

32

15

2

98

46 4134 30

59

Durant l’any 2008, el COMB ha obert

fi ns a 59 expedients, gairebé el doble que els darrers exercicis

26Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

La via d’accés al programa més

utilitzada ha continuat sent la demanda voluntària en un

99% dels casos i el motiu principal de la demanda han estat

els trastorns mentals (72%), seguits de

l’alcohol (20%) i de les altres drogues (8%)

D’acord amb les taules adjuntes, l’any 2009 el nombre de casos nous PAIMM va ser

de 139; d’aquests, 27 provenien de la resta d’Es-panya per ser atesos a la Unitat d’Internament de la Clínica Galatea, però el seu seguiment ambula-tori es va fer en el lloc de procedència.

La incidència de nous casos PAIMM a Cata-lunya l’any 2009 es va situar en un 0,37% de la població de metges en exercici. Aquests casos són tan sols els que s’han atès al PAIMM, però cal considerar que hi pot haver metges malalts atesos en altres serveis de salut mental, públics o privats.

La via d’accés al programa més utilitzada ha continuat sent la demanda voluntària en un 99% dels casos i el motiu principal de la demanda han estat els trastorns mentals (72%), seguits de l’al-cohol (20%) i de les altres drogues (8%).

Un 8,28% del total de metges malalts de Cata-lunya atesos al PAIMM durant l’any 2009 han signat un Contracte Terapèutic amb el seu Col-legi Ofi cial de Metges i el seu terapeuta, per asse-gurar millor el seu tractament i poder treballar en les condicions adequades.

Per especialitats, la Medicina Familiar i Comu-nitària representa el 23,7% de tots els casos nous de 2009, seguida de la Medicina General amb el 18%. Ara bé, sense conèixer el nombre de metges col·legiats a Catalunya de cada especialitat no es poden extreure les taxes d’incidència per especi-alitat. Tanmateix, crida l’atenció el percentatge de casos nous d’algunes especialitats, com ara les d’Anestesiologia i Reanimació amb un 6,47%, Obstetrícia i Ginecologia i Pediatria amb un 5,76% cadascuna i, fi nalment, la de Psiquiatria amb un 4,3% de tots els nous casos de 2009.

A la Clínica Galatea s’han continuat oferint els serveis especialitzats dels programes PAIMM i RETORN, dels quals presentem les dades d’acti-vitat assistencial de l’any 2009.

Els diagnòstics principals de les primeres visites efectuades l’any 2009 als casos nous dels progra-mes PAIMM i RETORN es refl ecteixen a la taula adjunta.

ANTONI ARTEMAN,gerent de la Fundació Galatea

El Programa d’Atenció Integral al Metge Malaltatén 139 casos nous a Catalunya durant l’any 2009

Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

Antoni Arteman, gerent de la Fundació Galatea;Serafín Romero, secretari general de l’OMC; Juan José Aliende, president del Col·legi de Metgesde Burgos, i Ander Larrazabal, vicepresident del Col·legide Metges de Biscaia, a la I Jornada sobre el Metge Malalt, celebrada a l’OMC.

Activitat assistencial PAIMM - RETORN. Clínica Galatea

98-0

8

2008

2009

Dif.

%

08-0

9

Tota

l 98

-09

Activitatambulatòria

Primeres visites 1.839 219 235 7,3 2.074Visites successives 23.316 3.305 3.600 8,9 26.916Relació 1es./successives 12,7 15,1 15,3 1,3 14Psicoteràpies individuals 9.345 851 888 4,3 10.233Sessions d’Hospital de Dia 9.038 1.301 1.589 22,1 10.627Psicoteràpies de grup 1.253 185 237 28,1 1.490Psicometries + Neuropsicològics 989 61 96 57,4 1.085

Activitat pericial Dictàmens 63 2 2 0 65

Activitathospitalària

Ingressos totals 889 106 91 -14 980Índex d’hospitalització 31,6 31,5 26,0 -18 31Índex d’hospital. amb reing. 48,3 48,4 38,7 -20 47Reingressos 308 37 30 -18,9 338Índex de reingressos 34,6 35 33 -5,6 34Estades 26.661 3.466 3.767 8,7 30.428Estada mitjana en dies 30 32,7 41,4 26,6 31Psicoteràpies individuals 7.742 838 832 -0,7 8.574Psicoteràpies de grup 1.521 169 182 7,7 1.703Psicometries + Neuropsicològics 2.117 114 132 15,8 2.249Psicoteràpies familiars 247 0 0 0 247

Activitat del Servei d’Acollida del PAIMM

98-0

8

2008

2009

2009

% Dif.

%

08-0

9

Tota

l 98

-09

Nombre de casos 1.358 154 139 100 -9,74 1.497Vies d’accés Demanda voluntària 1.285 154 138 99 -10 1.423 Comunicació confid. 59 0 1 1 60 Denúncia 14 0 0 0 14Tipus problema Problemes psíquics 915 113 100 71,9 -12 1.015 Cond. addictiva alcohol 288 25 28 20,1 12 316 Cond. addict. altres drog. 155 16 11 7,9 -31 166Procedència Barcelona 938 107 92 66,2 -14 1.030

Girona 50 4 6 4,3 50 56Lleida 53 10 3 2,2 -70 56Tarragona 65 5 11 7,9 120 76Subtotal Catalunya 1.106 126 112 80,6 -11,1 1.218

Resta Espanya 248 25 27 19,4 80 275 Europa 4 1 0 0 0 4 Total 1.358 152 139 100 -8,6 1.497Edat mitjana 41 - 50 41 - 50 46 - 55 41 - 50Gènere Homes 783 82 74 53 -10 857 Dones 575 72 65 47 -10 640Assist. psiquiàtrica particular 43 1 1 0 44Contr. terapèutics Nombre de contractes 115 8 9 12,5 124

Nombre de pacients 67 3 5 67 72Taxa de CT 8,47 5,19 6,47 25 8,28

Evolució dades generals PAIMM 1998-2009

Diagnòstic de primeres visitesPAIMM-RETORN 2009

Casos PAIMM 2009 per especialitats

Especialitat PAIMMNúm. %

Medicina Familiar i Comunitària 33 23,7Medicina General 25 18Anestesiologia i Reanimació 9 6,5Obstetrícia i Ginecologia 8 5,8Pediatria 8 5,8Psiquiatria 6 4,3

Diagnòstic %Trastorns relacionats amb alcoholi altres substàncies 17,30

Trastorns adaptatius 45,41Trastorns de l’estat d’ànim 21,74Trastorns d’ansietat 3,86Trastorns de la personalitat 0,97Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics 3,86Altres trastorns 5,31

Font: Fundació Galatea: Programa d’Atenció Integral al Metge Malalt.

27Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Es durà a terme un estudi transversal entre la població

d’estudiants de quart de carrera: UB (Clínic i Bellvitge), UAB (Vall

d’Hebron, Can Ruti, Sant Pau, Hospital del Mar, Parc Taulí), URV i

UdL, per conèixer l’estat de salut, els estils de

vida, els hàbits sanitaris i els condicionants

acadèmics dels estudiants de medicina

de Catalunya

Per a la Fundació Galatea el 2009 ha estat un any d’intensa activitat. D’una banda,

s’han reactivat els diferents grups assessors per tal de posar al dia els programes i dissenyar nous objec-tius, una tasca que ha aconseguit mobilitzar més de 80 professionals de la salut.

Aprofi tant aquesta circumstància, s’ha publicat un nou catàleg de presentació de la Fundació dirigit a totes les institucions i centres sanitaris del país, on es refl ecteixen els seus objectius, programes i acti-vitats. En la mateixa línia, s’ha actualitzat la pàgina web i s’ha obert un espai de biblioteca digital, on es poden trobar totes les publicacions de la Fundació, les comunicacions realitzades en diferents jornades, el recull de premsa i una selecció d’articles sobre la salut dels metges d’accés restringit per als professio-nals de la clínica i la Fundació.

Hem posat defi nitivament en marxa un nou pro-grama, La salut de l’estudiant de medicina, en una línia similar a la que s’ha desenvolupat en altres països líders en recerca sobre la salut dels profes-sionals sanitaris. Volem conèixer més a fons l’estat del tema i sensibilitzar els responsables docents i, sobretot, els estudiants respecte a la importància de tenir cura de la pròpia salut per a un exercici pro-fessional més saludable en el futur. Es durà a terme un estudi transversal entre la població d’estudiants de quart de carrera: UB (Clínic i Bellvitge), UAB (Vall d’Hebron, Can Ruti, Sant Pau, Hospital del Mar, Parc Taulí), URV i UdL, per conèixer l’estat de salut, els estils de vida, els hàbits sanitaris i els condicionants acadèmics dels estudiants de medi-cina de Catalunya.

D’altra banda, respecte al programa de salut dels MIR, s’ha creat la nova línia de tallers per a un exer-

cici professional més saludable. I, paral·lelament, s’han dut a terme intervencions de sensibilitza-ció de residents i tutors a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, al Consorci Sanitari de Terrassa i a l’Hospital Sant Joan de Reus.Igualment, s’ha fet al COMB una edició del

taller per als serveis de prevenció de riscos labo-rals, que oferia eines als professionals d’aquests

serveis per fer les revisions inicials dels residents que

s’incorporen i el seu seguiment. També, seguint la línia d’acció d’aquest programa, s’ha traduït al cas-tellà l’estudi sobre la salut dels residents a Catalu-nya. Alhora, s’ha publicat la guia per als serveis de prevenció de riscos laborals, en català i en castellà. Ambdues publicacions van ser presentades a la seu de l’OMC i al III Congreso Nacional de los SPRL en el ámbito sanitario.

Finalment, s’ha fet un devedé titulat MIR: de la teoria a la pràctica, que refl ecteix les inquietuds dels residents que s’incorporen als centres sanitaris, així com la visió d’un tutor. Se’n farà la tramesa el 2010 i té l’objectiu de ser una eina indispensable en les jornades d’acollida dels nous residents que organitzen els diferents centres, així com en les ses-sions de formació de tutors i residents de les unitats docents.

També hem continuat i ampliat l’oferta de tallers de prevenció i gestió del malestar laboral, que es-tan adreçats a professionals del sistema sanitari en situació de malestar laboral que manifestin el desig de comprendre millor alguns aspectes del funcio-nament dels equips i de les institucions. Aquests tallers tenen l’objectiu d’analitzar les actituds i les dinàmiques laborals que difi culten la realització de la feina i generen malestar, com també identifi car recursos individuals i grupals per fer-hi front.

També s’ha posat en funcionament el programa de promoció de la salut de les infermeres, amb l’objectiu de dur a terme un estudi sobre la salut, els estils de vida i les condicions laborals d’aquest col·lectiu a Catalunya. Per a això s’ha constituït un grup de treball que ha estat treballant en l’adaptació del qüestionari que es va utilitzar en el mateix estudi per als metges, amb l’objectiu de fer el treball de camp el 2010.

Una bona notícia per a l’extensió i la consolida-ció del PAIMM en el territori espanyol ha estat la creació de la Comisión Nacional PAIME al si de l’OMC, tal i com van explicitar les resolucions del darrer Congrés del PAIME, celebrat a Barcelona, el 2008. D’acord amb aquestes resolucions, calia disposar d’un instrument participatiu que ajudés a unifi car criteris d’abordatge i gestió dels diferents programes existents en el conjunt de l’Estat. Òbvia-ment, sota el lideratge del PAIMM.

I, fi nalment, el 2009 ens ha portat l’esperada crea-ció de l’Associació Europea per a la Salut del Metge (EAHP) i el passat mes d’octubre se’n va aprovar la constitució. La Fundació Galatea n’és membre fun-dador i forma part de la seva Junta de Govern. Una de les primeres decisions que es van prendre fou designar Barcelona com a seu de la propera reunió anual, que tindrà lloc a fi nals de 2010.

La Fundació Galatea inicia un programa sobre la salut de l’estudiant de medicina

JAUME PADRÓS, vicepresident. President de la

Fundació Galatea

Activitat col·legial. Programes sobre la salut del metge

D’MI

cis

tarals

serv

1. Devedé La salut del MIR, editat per la Fundació Galatea.

2. Fullet informatiu sobre la Fundació Galatea.

1

2 3 3. Sessió de treball de la Fundació Galatea sobre “Els problemes dels metges amb una pràctica professional inadequada”, al maig de 2009. D’esquerra a dreta: Miquel Casas, cap del servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Vall d’Hebron; Cristina Molina, directora del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut; Rosemary Field, directora del Servei Nacional d’Assessorament Clínic (NCAS) del Servei Nacional de Salut del Regne Unit; Elaine Stevenson, cap de Desenvolupament de Projectes del NCAS; Jaume Padrós, president de la Fundació Galatea; Xavier Baro, director de Recursos Humans de la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, i Nolasc Acarín, neuròleg i president de Mutual Mèdica.Foto: Rafa M. Marín, cedida per Diario Médico.

28Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Mil tretze persones de la “població COMB”

(metges i familiars propers) han estat

ateses el segon any del desplegament del

Programa de Protecció Social del COMB

El Programa de Protecció Social consolida la carterade serveis, ajuts i prestacions per a la “població COMB”

ANTONI CALVO, director del Programa

de Protecció SocialL’any 2009 ha estat per al Programa de Pro-

tecció Social (PPS) una etapa de desplegament i consolidació. És a dir, s’ha pogut assolir un nivell d’oferta de serveis, ajuts i prestacions ampli que permet adaptar amb més garanties les respostes a les demandes de la “població COMB”. A més, i per segon any, s’han pogut mantenir determinats ajuts i serveis molt necessaris per a l’atenció social i l’atenció a situacions de dependència. Més en-cara, quan es constaten difi cultats importants en les Administracions públiques competents a l’hora d’aplicar la Llei de la Dependència i també la nova Llei de Serveis Socials.

El resum de les dades sobre els usuaris del PPS aquest 2009 ha estat de:• 1.013 persones de la “població COMB” (metges

i familiars propers) han estat ateses pel Programa de Protecció Social.

• 824 han estat les persones que han fet sol·licituds d’ajuts socials o prestacions econòmiques.

• 314 han estat ateses per les treballadores socials del PPS.

A més, 271 persones disposen de prestacions peri-òdiques de la Fundación Patronato de Huérfanos de Médicos y de Protección Social “Príncipe de Asturias”. És a dir:• 176 orfes menors de 21 anys.• 50 orfes malalts.• 12 vídues.• 30 metges incapacitats/jubilats.• 3 orfes més grans de 60 anys.

Al gràfi c adjunt es pot observar el desenvolupa-ment de la cartera d’ajuts socials i prestacions eco-nòmiques del PPS, en una comparativa dels anys 2008 i 2009.

Ha estat cabdal l’obtenció d’“una fotografi a” de la situació i les necessitats socials dels metges, met-gesses i els seus familiars més propers. Aquesta in-formació ha permès ajustar de manera més precisa l’oferta de serveis, ajuts i prestacions i també posar en marxa de manera decidida tota una estratègia proactiva per connectar amb les persones més vulne-rables o amb més necessitats de la població COMB.

En aquest sentit, destaquem els resultats se-güents:

Situacions de vulnerabilitat social• 605 col·legiats pateixen una malaltia crònica,

584 tenen problemes sensorials (manca de visió, oïda, parla), 376 tenen problemes de memòria i 441 problemes de motricitat.

• 417 col·legiats tenen valorada oficialment alguna discapacitat o estan en tràmits.

• 437 col·legiats se senten decaiguts anímicament o amb impossibilitat d’afrontar el futur.

Situacions d’atenció a la dependència• 209 col·legiats són dependents en relació amb

les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), com ara la cura personal, moure’s per la llar o quedar-se sol/a a les nits.

• 121 col·legiats són grans dependents. És a dir, re-quereixen la presència indispensable d’una altra persona per fer les ABVD, diverses vegades al dia i de forma continuada.

• 54 col·legiats són dependents severs. Necessiten suport 3 o 4 vegades al dia per a les ABVD, de forma persistent.

• 34 col·legiats són dependents moderats. Reque-reixen suport puntual.

Activitat col·legial. Programa de Protecció Social

Descripció d’ajuts Nombred’ajuts 08

%Ajuts 08

Nombred’ajuts 09

%Ajuts 09

Atencióa la dependència

Suport Econòmic Puntual 147 38,79 181 21,97

Servei d’Atenció Domiciliària 19 5,01 14 1,7

Ajuts econòmics per a l’Adaptacióde la Llar o Ajudes Tècniques 39 10,29 20 2,43

Ajut al Cuidador / Respir al Cuidador 18 4,75 26 3,16

Llevar / Enllitar 1 0,12

Servei de Teleassistència 5 1,32 5 0,61

Servei de Transport Adaptat 3 0,36

Servei d’Assistència Personal 1 0,26 2 0,24

Conciliacióde la vida familiar i l’activitat professional

Benvingut Nadó 119 31,4 440 53,4

Ajuda per a la Llar d’Infantsa Famílies Especials 11 1,33

Servei de Suport Familiar(Servei Cangur / Servei Domèstic) 31 8,17 119 14,44

Servei de Protecció de Fills 1 0,12

Promociód’activitatsde protecció social

Curs de Català per a Col·legiatsNo Catalanoparlants 1 0,12

TOTALS 379 100 824 100

Ajuts i prestacions atorgats pel Programa de Protecció Social (2008-2009)

Font: Programa de Protecció Social. COMB.

Fullet del Programa de Protecció Social del COMB sobre els ajuts socials i econòmics exclusius per a col·legiats i familiars directes.

29Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

• En total són 412 col·legiats que requereixen aju-da per a les ABVD. D’aquests, 228 col·legiats depenen bàsicament del suport de la parella.

• 237 col·legiats són dependents en les activitats instrumentals, com la preparació del menjar, el manteniment de la llar, així com la realització de gestions i encàrrecs.

• 63 col·legiats majors de 65 anys i 473 col·legiats menors de 65 anys conviuen amb familiars de-pendents i viuen en habitatges que requereixen adaptacions.

• 79 col·legiats majors de 65 anys i 284 col·legiats menors de 65 anys conviuen amb familiars de-pendents que requereixen ajuts tècnics.

• 361 col·legiats majors de 65 anys i 6.405 col-legiats menors de 65 anys tenen algun familiar proper en situació de dependència.

• 285 col·legiats viuen completament sols o en companyia d’un/a cuidador/a.

• 382 col·legiats viuen amb uns ingressos màxims de 1.800 euros mensuals; d’aquests, 137 dispo-sen de menys de 600 euros; 678 col·legiats no disposen, en l’actualitat, de recursos econòmics per fer front a la dependència.

• 1.515 col·legiats no tenen contractat cap tipus de producte financer per fer-hi front.

Jubilació i envelliment actiudels majors de 65 anys• 2.259 col·legiats són autònoms en les activitats

bàsiques i instrumentals.• 893 col·legiats han allargat l’exercici professional

per sobre dels 65 anys.• 1.154 col·legiats tenen cura dels seu néts/nétes.

Situació d’estrangeria i acollimentals metges nouvinguts• 3.703 col·legiats han nascut a l’estranger.• 1.814 col·legiats tenen la nacionalitat estrangera i

menys de cinc anys de residència a Catalunya.• D’aquests, 659 han arribat a Espanya o a Catalu-

nya el darrer any.

La conciliació laboral i familiar• 4.348 col·legiats tenen fills/es menors de tres

anys; 2.420 són dones.• 13.366 col·legiats tenen fills/es adolescents.

Activitat col·legial. Programa de Protecció Social

A fi nals de l’any 2008, i per encàrrec de la Junta de Govern del COMB, es va fer un Estudi sobre la situació i les necessitats socials dels

metges i els seus familiars directes, amb la voluntat de dissenyar una resposta precisa en el conjunt de programes i actuacions socials que s’havien de dirigir als metges.

Després d’un disseny molt acurat, es va procedir a fer un treball de camp a dues mostres prèviament seleccionades: una primera de 644 metges més grans de 65 anys, i una altra de 799 metges menors de 65 anys. Ambdós estudis ens van permetre fer unes extrapolacions per a una aproximació en nombre real de la situació dels metges i metgesses en aquestes franges d’edat.

Les dades de l’estudi (es poden consultar al web col·legial) que ens inte-ressaven eren les relatives a: l’existència o no de situacions de dependència, com s’abordaven, si estaven causades per raons de salut o per discapacitat, si l’afectat era el metge, el cònjuge o un altre familiar directe, i si existien ajuts

externs i els ingressos sufi cients per fer-hi front.Com a conseqüència dels resultats de l’estudi,

el Programa de Protecció Social va dissenyar una sèrie d’actuacions sobre la població susceptible de necessitar ajut, tot contrastant les dades ob-tingudes amb les situacions reals. I, en aquests casos, oferir directament el suport, l’ajut i les orientacions del Programa.

Concretament, es va poder fer una acció se-lectiva sobre els grups de metges en situació de dependència, reconeguda ofi cialment o no, amb independència que l’afectat fos el metge o el seu cònjuge, o tots dos. I, en tot cas, buscant altres elements importants, com l’existència de recur-sos fi nancers en el nucli familiar, presència de cuidadors, etc.

L’àmbit relacionat amb les difi cultats per fer efectiva la conciliació laboral-familiar va tenir una resposta especialment signifi cativa. En canvi, alguns dels metges contactats van manifestar no voler o no necessitar en aquell mo-ment cap tipus d’ajut.

Amb tot, s’intueix l’existència d’una petita bossa de metges a la qual ens ha estat difícil arribar per diversos motius, malgrat els esforços emprats i la convicció de l’existència de necessitats reals. Tot i així, durant l’any 2009, el nombre de benefi ciaris atesos pel Programa va ser signifi catiu. Així, es van fer 1.013 consultes, es van atendre 824 ajuts i 271 casos van rebre prestacions econòmiques periòdiques. Cal signifi car, d’una manera especial, l’atenció di-recta de 314 casos realitzada per les nostres treballadores socials, per tal com refl ecteix fi ns a quin punt calia aplicar de manera integral i personalitzada les respostes dissenyades pel Programa de Protecció Social a partir de les enquestes.

Per tal de poder anar avançant en l’oferta d’ajuts específi cs per a aquells que més ho necessitin, cal continuar decididament amb aquesta metodologia de treball. El Programa ha de poder actuar d’una forma fl exible, adaptant les respostes als diferents canvis que es vagin plantejant per generació, i avalu-ar després l’impacte que cada intervenció ha produït. Sense deixar d’actuar sobre els casos de necessitat, és important insistir en l’acció preventiva i de suport a l’estructura familiar perquè aquesta pugui aixoplugar aquella ne-cessitat. Sempre amb criteris d’equitat i de necessitat. D’aquesta manera, aconseguirem que els instruments que anem dissenyant i aplicant siguin més acurats, útils i justos.

JAUME PADRÓS, vicepresident

L’estudi sobre la situaciói les necessitats socials dels metges, eina de referència del Programa

Cal signifi car, d’una manera especial,

l’atenció directa de 314 casos realitzada per les

nostres treballadores socials, per tal com refl ecteix fi ns a quin

punt calia aplicar de manera integral i personalitzada les

respostes dissenyades pel Programa de

Protecció Social a partir de les enquestes

Antoni Calvo, director del Programa de Protecció Social; Jaume Aubia, conseller delegat del COMB, i Josep de Martí, director d’Inforesidencias.com, a l’acte sobre “Noves tecnologies per a la promoció de l’autonomia personal i l’atenció a la dependència”, a la seu del COMB.

30Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

MÀRIUS MORLANS, president de la Comissió

de Deontologia

Els codis de deontologia són un

model d’autoregulació. En el nostre, per poder garantir l’assistència, vàrem donar prioritat al dret a decidir de la persona menor quan

és competent. En el cas de la interrupció

de la gestació, quan l’adolescent

capacitada per decidir es troba

sola, sense el suport familiar, i argumenta

les conseqüències negatives de fer-ho

saber als pares, té dret que es respecti la seva

intimitat

La llei dela interrupcióde la gestació i la persona menor

Abans de centrar-nos en els aspectes relatius a la persona menor, comencem per

fer una valoració global d’aquesta llei. Quins canvis introdueix respecte a la situació prèvia? El més important, de ben segur, és que aporta seguretat jurídica a les parts implicades, dones i professionals. I això al mateix temps que, en regular la interrupció voluntària dins d’uns ter-minis, ens homologa amb la legislació europea. A més, exigeix unes mesures de seguretat d’alt nivell per garantir la confidencialitat de les dades personals.

En definitiva, aquesta llei reconeix el dret de la dona a interrompre la gestació quan la materni-tat no és desitjada i allibera els professionals del compromís d’haver de decidir sobre la salut de la gestant, la causa més freqüent (96%) d’inter-rupció de la gestació inclosa en els supòsits pre-vistos en el context anterior de despenalització de l’avortament.

Quant a la persona menor, la llei estableix el dret de les noies de 16 i 17 anys a donar el seu consentiment, però havent-ne d’informar un dels pares o tutors legals, excepte si pot causar un conflicte greu o violència familiar. És un avenç en l’aplicació de la doctrina de la persona menor madura que ja recull la Llei 41/2002, de l’autonomia del pacient. Ara bé, legisladors i ju-ristes haurien de raonar el perquè de les excepci-ons específiques a la norma de la capacitat intel-lectual i emocional de la persona menor com a criteri per decidir en les intervencions sobre la seva salut.

Tant la llei catalana 29/2000, com la ja citada, garanteixen el dret del pacient major de 16 anys a decidir, amb el seu consentiment, en les inter-vencions mèdiques. En el cas de les persones me-nors, se’ls ha d’informar i consultar a partir dels 12 anys i, si són competents, han de donar el seu consentiment. Però la llei és imprecisa a l’hora de referir-se als menors que no siguin incapaços ni incapacitats però que estiguin emancipats, com si l’emancipació fos la condició per poder consentir. A més, no s’especifica si, a més del consentiment de la persona menor, cal també el dels pares quan aquest requisit pot ser rellevant en les intervencions en les quals és preceptiva la firma del document de consentiment.

Amb tot, el problema sorgeix quan no hi ha acord, quan la voluntat de la persona menor competent discrepa de la dels pares. Qui de no-saltres atendria la petició dels pares de practicar la interrupció de la gestació d’una noia de 15 anys que raona i argumenta, de forma convincent, la seva voluntat de ser mare? I per què l’excepció

al deure d’informar els pares, que contempla la nova llei quan pot causar conflicte greu o violèn-cia familiar, no protegeix les noies menors de 16 anys en les mateixes circumstàncies?

Una llei, per ser aprovada, necessita un ampli consens social i, per tant, representa un acord moral de mínims. No pot ni té per què preveure ni resoldre tota la conflictivitat moral. El con-flicte que no troba resposta en el marc legal cor-responent pot beneficiar-se de l’autoregulació, no entesa com que cadascú faci el que vulgui, sinó com la capacitat de dotar-se de regles prò-pies, però no d’una manera arbitrària, sinó en consonància amb l’interès comú. Els codis de deontologia són un model d’autoregulació. En el nostre, per poder garantir l’assistència, vàrem donar prioritat al dret a decidir de la persona menor quan és competent. En el cas de la in-terrupció de la gestació, quan l’adolescent capa-citada per decidir es troba sola, sense el suport familiar, i argumenta les conseqüències negatives de fer-ho saber als pares, té dret que es respecti la seva intimitat.

El conflicte no és entre la responsabilitat dels pares i la competència professional dels met-ges per decidir sobre la capacitat de la menor. Quan l’adolescent demana ajuda i ho fa sense la companyia dels pares, és per què ja no hi confia. Així doncs, el conflicte rau entre l’autonomia de la menor i l’autoritat parental. En aquestes cir-cumstàncies excepcionals, quan manca el suport familiar, s’ha de decidir si confiar en la prudent actuació benèfica dels professionals, orientada d’acord amb l’interès superior de la persona me-nor o a fer prevaler la potestat parental.

Activitat col·legial. Deontologia mèdica

Articles de Màrius Morlans i Núria Terribas a la secció

“Temas de debate”.La Vanguardia,

22 de novembre de 2009.

31Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

JAUME PADRÓS, vicepresident

El debat sobrela píndolade l’endemà

Francesc Cardellach, Mateu Huguet, Ramon Pujol i Àlex Ramos,a l’acte sobre “Repercussions de Pla de Bolonya en la professió mèdica”

que va tenir lloc al COMB el 28 de setembre de 2009.

A mitjan any passat el govern espanyol va decidir posar en marxa, mitjançant les ministres de Sanitat i d’Igualtat, una ini-

ciativa que pretenia facilitar l’accés a la “píndola del dia després” amb la lliure dispensació farmacèutica. Va ser una decisió que va generar un gran debat, no sols pel fons, sinó per l’oportunitat i la manera com es va promoure. No hi va haver cap mena de consens previ, social, ni amb els sectors professionals implicats, ni tan sols amb els responsables de les comunitats autònomes.

A Catalunya, l’accés a la píndola estava garantit amb les mesures que el mateix Departament de Salut ja ha-via instrumentat el 2004, de tal manera que tots els centres d’urgències del país podien prescriure aquest fàrmac.

Ja aleshores vàrem insistir que la píndola, en tant que mitjà anticonceptiu d’urgència, no podia situar-se en l’àmbit de la preven-ció dels embarassos no desitjats. Era un greu error perquè contribuïa a distorsionar els missatges sobre la població diana, des-plaçant el preservatiu com a primer mètode instrumental, igualment eficaç, innocu i, a diferència de la píndola, útil en la prevenció de les malalties de transmissió sexual. Un

segon error era que la píndola és un fàrmac i, per això, d’acord amb la llei, ha de ser dispensada amb recepta i correspon a un metge prescriure-la com a mètode de segona elecció.

En un país on els nivells d’autoprescripció són dels més alts del nostre entorn, la dispensació lliure de la píndola va aparèixer com una nova contradicció. La defensa que va fer el COMB perquè la prescrigués un metge també es fonamentava en la idea que és aquest mateix professional qui està en les condicions idònies per poder con-textualitzar-la amb cada pacient.

Les ministres van argumentar que la mesura pretenia, sobretot, su-perar una suposada barrera d’accessibilitat que existia en alguns llocs de l’Estat. Però aquest no era el cas de Catalunya, i amb l’aplicació d’aquesta mesura s’ha creat, sobretot per a la població jove, una bar-rera encara més gran: l’econòmica. A més, amb aquesta iniciativa s’envaïa la competència del Departament de Salut de la Generalitat, que ja havia desplegat d’una manera prou eficaç un sistema d’accés incardinat en el mateix sistema i sota premisses més racionals.

Coincideixo en la preocupació i en l’objectiu d’evitar embarassos no desitjats. Seria oportú que, com fan alguns països més avançats, aquestes mesures fossin avaluades des del primer moment. Ja hi ha estudis que posen en dubte l’eficàcia del conjunt d’aquestes mesures si s’aïllen de les altres mesures informatives en l’àmbit de l’educació sanitària, sexual i psicoafectiva, perquè l’índex d’embarassos no de-sitjats, lluny de disminuir, s’incrementa.

A l’últim, la mesura va ser precipitada en els termes que es va proposar per tal com es parlava de l’accés a la píndola sense límits d’edat. Més enllà de les correccions posteriors, fou un error i una frivolitat introduir per decret el tema del menor al marge dels pares, sense tenir en compte el debat social, ètic, legal i professional que s’estava produint des de feia temps. La valoració i el reconeixement dels drets del menor madur mereixen un abordatge més seriós.

Repercussionsdel Pla de Bolonyaen la professió mèdica

RAMON PUJOL,vocal

La professió de metge està immergida a tot arreu en un canvi profund. Aquest canvi és degut a diverses raons: d’una

banda, el món globalitzat comporta intensos moviments mi-gratoris entre ciutadans i també entre professionals, incloent-hi els metges; d’altra banda, assistim a fenòmens sociodemogràfics diferents segons l’àrea geogràfica analitzada. Així, si considerem el món desenvolupat, l’envelliment de la població és el fet més destacable, i si considerem el món en vies de desenvolupament ho segueixen sent, amb signes distints, les conseqüències de la pobre-

sa. L’accessibilitat a la informació de temes sanitaris ha donat lloc a una immediatesa que també té el seu impacte sobre els sis-temes sanitaris. Així doncs, en aquest nou mil·lenni, calia redefinir el paper del metge en aquest entorn.

El Pla de Bolonya aplicat a la Medicina neix en el marc de l’Espai Europeu d’Ense-nyament Superior (EEES), que pretén de-finir estàndards acadèmics i d’assegurança

de la qualitat més comparables i compatibles entre tots els països que conformen Europa. L’any 1999, 29 ministres d’Educació van signar la declaració a la ciutat que li dóna el nom.

La majoria d’objectius del Pla de Bolonya estan en línia amb els canvis més recents que s’han produït a l’educació mèdica. Si els repassem ens adonarem que realment és així:1. Adopció d’un sistema de graus fàcilment comparable.2. Establiment d’un sistema de crèdits (ECTS).3. Promoció de la mobilitat de professors i alumnes entre països.4. Promoció de la cooperació europea en assegurança de la qua-litat.5. Promoció d’una dimensió europea en educació superior.6. Educació durant tota la vida professional (lifelong learning).7. Compromís de les institucions i dels alumnes.8. Foment de l’atracció de l’EEES.9. Establiment de connexions entre l’EEES i l’Àrea de Recerca Europea.

Òbviament l’impacte formatiu no quedarà limitat a l’etapa del grau, atès que, en afavorir-se el continuum educatiu, els metges que estaran fent la seva formació postgraduada i els que estiguin en l’exercici professional hauran rebut un entrenament més pràctic i proper als principis del professionalisme mèdic. A més dels dis-positius responsables directes de la formació, institucions tan pres-tigioses com la World Federation of Medical Education (WFME) estan debatent intensament com definir el perill d’aquest nou metge en el món globalitzat que estem vivint.

Activitat col·legial. L’estat de la qüestió

L’accessibilitat a la informació de

temes sanitaris ha donat lloc a una

immediatesa que també té el seu

impacte sobre els sistemes sanitaris

La defensa que va fer el COMB perquè

la prescrigués un metge també es fonamentava en

la idea que és aquest mateix

professional qui està en les condicions idònies per poder contextualitzar-la

amb cada pacient

La Vanguardia,18 de maig de 2009.

L’atenció directa i personalitzada tant a les oficines col·legials (oficina 9900 Banco Mediolanum) com allà on el professional

desitgi (Consultors de Banca Personal).

Banco MediolanumEl Banc especialista en la gestió de

l’estalvi i els serveis bancarisal Col·legi de Metges de Barcelona

Fins i tot el millor doctor necessita algú que el cuidi. Per això, Banco Mediolanum, en el marc de l’ampliació del seu acord

amb el Col·legi de Metges de Barcelona, posa a la seva disposició tots els seus avantatges exclusius:

L’accés a un complet sistema de banca Multicanal: Servei de Banca Telefònica, Banca per Internet, Televisió, Alertes SMS gratuïtes. Servired, la major xarxa de caixers automàtics amb disposició d’efectiu a dèbit sense cap cost i les més de 8.000 oficines concertades.

Oficina al COMB

Pg. Bonanova, 47, 2a planta

08017 Barcelona

Tel. 93 567 88 42

oficina9900@bancomediolanum.es

Seu central

Av. Diagonal 668 - 670

08034 Barcelona

Tel. 93 253 54 00

www.bancomediolanum.es

33Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

LLUÍS G. PARERAS,gerent de l’Àrea d’Incubació

de Projectes Empresarials-MediTecnologia

El projecte col·legial “El metge emprenedor”

ha rebut, durant l’any 2009, més de 300

metges amb idees emprenedores, 114

dels quals han iniciat el procés d’innovació

El creixementdel projecte“El metge emprenedor”

El sector de ciències de la vida a Catalu-nya té un potencial extraordinari i està considerat

un dels sectors d’alta tecnologia més importants del futur. La ciència és un motor cada vegada més relle-vant de l’economia i no ser capaços de veure aquest potencial pot ser molt perjudicial per al nostre terri-tori. Entre tots hem de fer un esforç per escurçar la distància que hi ha entre les idees i la seva execució, entre els professionals sanitaris i els inversors, entre una concepció fonamentalment assistencial de la professió mèdica i una concepció del professional sanitari com a líder de la innovació del sector.

Per primera vegada, Catalunya gaudeix d’una po-sició interessant en l’entorn de la innovació sanitària i és tasca de tots no desaprofitar aquesta oportunitat i contribuir a situar el nostre país com un referent europeu. No és exagerat dir que Barcelona s’està po-sicionant com la capital europea de les ciències de la vida i els medical devices. En un esforç coordinat molt prometedor per part de l’Administració i de diverses institucions, s’està contribuint positivament a crear un clima molt adient per a la generació de nous productes i serveis en el sector. Durant els pro-pers anys sorgiran moltes oportunitats i convé que tots fem un esforç per donar suport als metges i in-vestigadors amb esperit emprenedor i, alhora, defen-sar els seus drets en tot aquest procés. Només així la roda començarà a girar. És important, doncs, per al nostre territori que discutim com potenciar el sector biotech i de les noves tecnologies mèdiques i que afa-vorim la innovació de manera coordinada i, alhora, despertem l’interès per emprendre en els diferents professionals sanitaris.

És per tot això que el COMB del segle xxi no pot restar aliè a la innovació i l’emprenedoria, i volem donar suport als metges amb esperit emprenedor. La responsabilitat dels metges no acaba amb l’exercici de la medicina davant dels pacients. La medicina pot i ha de promoure també una activitat no assistencial, innovadora i emprenedora, l’objectiu de la qual ha de ser impulsar millores i permetre el progrés. Tradi-

cionalment, els metges han estat al marge d’aquestes iniciatives. Han d’estar exclosos els metges d’aquest procés? Per què?

El projecte “El metge emprenedor”El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va posar en marxa ara fa quatre anys una iniciativa de suport a la innovació que intenta acompanyar les idees dels professionals sanitaris en el seu camí cap al mercat. Volem que la innovació no es quedi al cap dels met-ges, sinó que es materialitzi en productes i serveis nous que puguin beneficiar els malalts i permetin que els professionals sanitaris capturin el valor de les seves idees.

El nostre objectiu des de bon començament ha es-tat fer de brokers entre el món de les idees i el món del capital. Volem atraure al Col·legi aquelles idees innovadores que sorgeixen entre els professionals del nostre entorn i ajudar a definir millor cada projec-te. Comptem amb el suport d’escoles de negoci que ajuden l’emprenedor sanitari a redactar el seu pla de negocis quan cal. També tractem d’afegir valor a aquestes idees en la mesura del possible, aportant tot allò que pugui contribuir a fer créixer la idea. Finalment, intentem apropar aquelles idees que ho necessitin a l’entorn del capital, amb el qual també tenim diferents acords de col·laboració.

L’any 2009, hem rebut més de 300 metges amb idees emprenedores, 114 dels quals han iniciat el procés d’innovació. Els darrers tres anys, 18 projectes ja han completat el procés i han rebut finançament a través del nostre programa. A més, han començat alguns projectes més, tot i no tenir finançament, perquè l’emprenedor ha trobar la manera de fer-los realitat amb el seu propi esforç.

Dades d’activitat 2009 L’any 2009 ja comptem amb acords marcs de co-

operació amb 12 societats de capital risc que s’han apropat al COMB per tenir accés als projectes inno-vadors dels metges. Hem tancat un acord d’implantació de progra-

mes d’innovació amb l’Hospital Clínic i l’Hospital Sant Joan de Déu. Ja han arribat més de 50 idees d’aquests hospitals. Coordinem la innovació de sis hospitals més del nostre entorn. El ritme d’arribada d’idees és ara d’una al dia. L’any

2009, hem analitzat més de 300 idees. Hem treballat amb l’ACC10/CIDEM com a

“Punt d’Innovació CIDEM” donant suport direc-tament als metges amb fons públics. Hem treballat amb el 22@ per donar suport al

clúster de tecnologies mèdiques, on participem di-rectament des de la seva fundació. Hem arribat a un acord amb Biocat per estimular

la generació d’idees en ciències de la vida. Hem col·laborat específicament amb el fons In-

genia d’Alta Partners analitzant els projectes em-prenedors amb més potencial que es presenten al COMB. Durant aquest any s’han completat més de 60

plans de negocis. Hem organitzat diferents fòrums d’inversió do-

nant suport a projectes emprenedors sanitaris (amb Keiretsu, IESE i Barcelona Activa).

1. Imatge de la presentació del 1r. Fòrum d’Inversió

Healthcare Barcelona, al web www.combtv.cat.

2. Vista general de la sala d’Actes del COMB durant

la celebració del 1r. Fòrum d’Inversió Healthcare

Barcelona.

1

2

34Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Segons una enquesta del Health on the Net

Foundation, publicada l’any 2005, el programa

de qualitat WMA es troba entre els tres

sistemes d’acreditació de webs sanitaris més

coneguts mundialment

El programa de qualitat Web Mèdica Acreditada presenta els resultats de deu anys d’activitat

Al mes de juliol de 2009 va fer deu anys que el Col·legi Oficial de Metges de Bar-

celona posava en marxa el Programa de Quali-tat de Web Mèdica Acreditada (WMA). Aquest programa, pioner a l’Estat espanyol, va sorgir per la necessitat de crear un referent de qualitat i una comunitat web de confiança, per la incor-poració progressiva dels metges i del públic en general als nous serveis de salut oferts per les no-ves tecnologies de la informació i comunicació i, sobretot, per l’ús extensiu d’Internet. Durant aquests darrers deu anys, els usuaris d’Internet han utilitzat de forma creixent la xarxa com a font d’informació sanitària, tal i com demostren diversos estudis.

Entre un 50 i un 80% dels usuaris adults d’In-ternet fan cerques de forma habitual sobre te-mes de salut i sobre malalties pròpies i alienes. Aquest escenari ha creat noves i diferents neces-sitats i Web Mèdica Acreditada ha donat respos-ta a aquests reptes.

En primer lloc, és recomanable un major con-trol de la qualitat de les pàgines web de contin-guts sanitaris amb la creació de sistemes d’acre-ditació, que presentin estàndards i criteris de referència que avaluïn aquests webs, i que ga-ranteixin que aquesta informació tindrà un ús adequat per part del pacient i dels usuaris en ge-neral. Alhora, cal oferir suport als professionals que utilitzen aquest mitjà com a eina de treball i comunicació amb altres professionals i amb els seus pacients.

En segon lloc, cal facilitar un procés guiat per millorar l’educació sanitària de la població en general, obrint noves perspectives i serveis d’uti-litat per a tots els usuaris d’Internet.

Durant aquests anys, WMA s’ha consolidat com a referent de qualitat per a webs de parla espanyola i catalana, com va quedar reflectit en una enquesta publicada l’any 2005 pel Health on the Net Foundation (HON) que assenyalava que WMA es troba entre els tres sistemes d’acre-ditació de webs sanitaris més coneguts mundi-alment. En l’actualitat, més de 700 llocs web formen part de WMA, el que representa milers de pàgines web amb informació mèdica. Entre aquests llocs web podem trobar hospitals i clíni-ques, associacions de pacients, grups de recerca, de les Administracions sanitàries, de la indústria

farmacèutica, webs personals, etc. El programa de qualitat Web Mèdica Acreditada està adre-çat a tots aquells webs de Catalunya, Espanya i l’Amèrica Llatina que ofereixen informació i serveis sanitaris a través d’Internet i en els quals participen i col·laboren professionals metges, la majoria de vegades amb altres professionals sanitaris. El procés de certificació es basa en la revisió dels webs perquè compleixin un conjunt de criteris de qualitat específics per a llocs web mèdics i del codi de deontologia mèdica, que els sol·licitants han de satisfer per rebre el segell d’acreditació per formar part de la comunitat de confiança de WMA (http//wma.comb.cat).

Activitats de col·laboració i de recercaParal·lelament als processos d’acreditació que es porten a terme des de Web Mèdica Acredi-tada, s’ha desenvolupat un conjunt d’activitats de col·laboració i de recerca que han reforçat el reconeixement de WMA, tant nacionalment com internacionalment, i que han permès la incorporació de noves eines web en benefici dels professionals i dels usuaris en general. En l’àmbit europeu podem destacar la participació en diversos projectes finançats amb l’objectiu d’implementar el sistema d’acreditació, un con-junt d’avenços tecnològics basats en Web 2.0 i en Web Semàntica, que faciliten que els usuaris d’Internet puguin accedir d’una forma guiada i més segura a continguts de qualitat.

Aquests projectes han permès col·laborar amb diverses entitats de la Unió Europea, amb l’Or-ganització Mundial de la Salut i organitzacions de referència mundial a Internet com el World Web Consortium (W3C). Dintre del programa d’Acció per un Internet Segur s’han dut a ter-me els projectes MedCIRCLE (2002-2003), >

Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

1. Logotip de WebMèdica Acreditada.

2. Pàgina d’inici del web de WMA, a http://wma.comb.es.

3. Les col·laboracions de Web Mèdica Acreditada

amb diverses entitats, en una imatge del web de WMA.

4. Imatge del Decàlegper a l’ús de webs de salut,

al web www.guiasinfosalud.es.

1

2

3

4

MIQUEL ÀNGEL MAYER, director de Web Mèdica

Acreditada

35Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Innovació i tecnologia

< QUATRO (2004-2006) i QUATRO Plus (2007-2009) i dins del Directorat General de Sa-lut Pública i Protecció de Consumidors, els pro-jectes MedIEQ (2006-2008) i VACSATC (2006-2009).

En l’àmbit nacional també s’han desenvolupat diverses activitats de col·laboració amb univer-sitats, de les quals podem destacar les següents: l’organització de diferents edicions de les Jorna-des eHealth en col·laboració amb l’Observatori de Salut i Comunicació de la Universitat Au-tònoma de Barcelona (UAB), la participació en les jornades d’estiu “els Juliols” organitzades per la Universitat de Barcelona, el desenvolupament d’una guia de recomanacions per a un ús res-ponsable de la informació mèdica obtinguda a Internet com a projecte del Fons de Recerca Sanitària (FIS) del Ministeri de Sanitat durant l’any 2008 en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya i la UAB, i diversos estu-dis relacionats amb la utilització d’Internet com a font d’informació mèdica amb el suport del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra. També podem destacar la jornada en col·laboració amb Google España per a la presentació del cercador WMA-Google, així com la coordinació del grup de treball de l’Agència de Qualitat a Internet (IQUA) del Consell de l’Audiovisual de Catalu-nya, per a l’elaboració d’un codi de conducta de webs de professions sanitàries. Així mateix, cal destacar la intensa activitat científica realitzada durant aquests anys, amb múltiples publicacions i participacions en ponències i fòrums nacionals i internacionals sobre l’ús d’Internet amb fins sanitaris.

Finalment, cal assenyalar que, durant l’any 2009, hem pogut assistir a un renovat interès per la qualitat de la informació mèdica a Inter-net, amb un important increment en el nom-bre de sol·licituds i de l’activitat d’acreditació i reacreditació, que mostren la confiança en el programa de Web Mèdica Acreditada i abonen la utilitat d’un servei de referència, professional i prestigiós, que seguirà vetllant per un Internet més segur per a tots.

El nombre de visites al webcol·legial augmenta d’un 16%

El web comb.cat ha seguit de prop l’actualitat mèdica i científi ca durant el 2009, un any marcat per esdeveniments sanitaris de gran re-

percussió social, com el virus H1N1 de la grip. Aquest any s’ha caracteritzat per un augment de les visites al portal i per la fi delització dels usuaris.

El volum d’entrades a comb.cat ha augmentat d’un 16%, passant de 12.000 visites diàries a 16.700, el que signifi ca gairebé mig milió de visites al mes. Del total d’usuaris del web, un 13% eren nous visitants i l’altre 86% repre-senta a tots els usuaris fi dels que accedeixen assíduament al portal col·legial.

S’ha millorat l’actualització del web donant accés a eines de gestió de continguts als diferents departaments, empreses i seccions col·legials del COMB. Amb això s’ha guanyat instantaneïtat i independència per als res-ponsables dels diferents llocs web.

D’altra banda, s’ha canviat la manera de visualitzar els Quaderns de la Bona Praxi. S’ha facilitat la lectura en línia del document, que simula una revista de paper, i s’han ampliat les opcions de visualització.

L’any 2009 ha estat marcat per una actualitat mèdica i sanitària molt activa i controvertida. Des del comb.cat es va fer un seguiment diari de l’evolució del virus H1N1 amb un espai especial a la pàgina principal. En aquest espai s’oferia informació d’interès per als metges proporcionada pel Departament de Salut i altres entitats implicades. Durant aquest any, la redacció de comb.cat ha entre-vistat dos premis Nobel de Medicina 2008, el doctor Harald zur Hausen, per la relació del virus del papil·loma humà amb el càncer de cèrvix, i la doctora Françoise Barré-Sinoussi,

pel descobriment del virus VIH.Els vídeos dels actes celebrats al COMB han continuat sent un dels con-

tinguts amb més actualitzacions al web. Aquest any destaquen els Premis a l’Excel·lència Professional 2009: segon centenari del naixement de Charles Darwin, un acte que es va celebrar al Teatre Romea de Barcelona, i el 1r. Fò-rum Healthcare de Barcelona, que va servir per posar en contacte els metges emprenedors del COMB amb inversors de capital risc.

Ha estat un any de refl exió i d’incubació d’eines de comunicació més efi -caces que faran més partícips els col·legiats de l’activitat que desenvolupa el COMB. Al mateix temps, ha signifi cat la consolidació dels projectes iniciats el 2008.

S’ha millorat l’actualització del

web donant accés a eines de gestió de continguts als

diferents departaments, empreses i seccions

col·legials del COMB

1. Entrevista a Harald zur Hausen, premi Nobel de Medicina 2008, al web col·legial.

2. Entrevista a Françoise Barré-Sinoussi, premi Nobel de Medicina 2008, al web col·legial.

3. Imatge del nou format de visualització dels Quaderns de la Bona Praxi al web del COMB.

1 2

3

Sol·licituds d’acreditació rebudesen el període 2004-2009

280

240

200

160

120

80

40

02004 2005 2006 2007 2008 2009

134118

139

106

169

255

Font: Web Mèdica Acreditada.

36Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

37Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

L’Assemblea de Compromissaris del

23 de març va ser el primer acte de

presentació de resultats de la nova Junta. Tot i

que es presentaven els comptes de l’any 2009 i, per tant, havien estat

gestionats per l’anterior Junta, l’actual els fa seus, els aprova, els

presenta a l’Assemblea i obté un ampli suport

de la col·legiació representada pels seus compromissaris electes

El tancament de l’any 2009 s’ha fet amb un resultat positiu de 2.430 €; és un resultat

ajustat, però molt positiu tenint en compte l’entorn econòmic general. La severitat de la crisi econòmi-ca feia preveure que aquest seria un exercici difícil.

La gestió rigorosa dels professionals del COMB i de totes les empreses del Grup MED i un model or-ganitzatiu basat en la confi ança dels metges envers les empreses que els ofereixen serveis són algunes de les claus que expliquen que, malgrat l’impacte de l’aturada en l’activitat econòmica, el COMB pugui continuar presentant un balanç molt sanejat, sense endeutaments bancaris, mantenint els llocs de tre-ball i amb una posició molt sòlida que ha permès complir sense desviacions importants el pressupost per a l’any 2009.

Un any més, el COMB ha seguit encarregant l’estudi dels comptes a una empresa d’auditoria externa i en el seu informe fi nal els auditors cer-tifi quen que els comptes del COMB refl ecteixen de forma fi del la situació fi nancera i patrimonial del COMB a 31 de desembre del 2009, i conte-nen tota la informació necessària i sufi cient per ser interpretats de conformitat amb els principis i les normes comptables.

La nova Junta de Govern va proposar-se, com un dels seus objectius, millorar la informació a

tots els col·legiats, també en l’àmbit dels comptes, augmentant encara més la transparència en els resul-tats, tant del COMB com de les empreses del Col·legi agrupades entorn al Grup MED, que és el holding que les agrupa per obtenir la màxima efi ciència en la gestió i organització.

L’Assemblea de Compro-missaris del passat 23 de març va ser el primer acte de presentació de resultats de la nova Junta. Tot i que es presentaven els comptes de l’any 2009 i, per tant, havien estat gestionats per l’anterior Junta, l’actual els fa seus, els aprova, els presenta a l’Assemblea i obté un ampli suport de la col·legiació representada pels seus compromissaris electes.

El tancament de l’exercici s’ha fet amb una desviació dels ingressos del 6,10% i de les despeses del 6,08%, un exercici en el qual s’han mantingut tots els compro-misos de despesa en forma

de serveis als col·legiats, d’ajuts als diferents progra-mes i d’aportacions als projectes de cooperació.

IngressosUns ingressos totals de 13.052.694 € que s’agrupen en tres grans capítols: les quotes, que s’han mantin-gut amb els mateixos descomptes per als metges jo-ves, amb un import fi nal de 6.203.888 €; les quotes al fons social, amb 2.607.394 € i que es destinen al manteniment de les prestacions per compte de la Fundación Patronato de Huérfanos, i les noves pres-tacions que l’ambiciós Programa de Protecció Social del COMB va implementar, i el tercer apartat que són les aportacions del Grup MED, fi ns a 2.734.311 €,un 3,17% més del previst, una dada molt positiva perquè ens confi rma la bona marxa econòmica de les empreses del Grup MED, en una conjuntura molt complicada i que ens permet visualitzar aquest esforç de retorn cap al Col·legi en forma d’una aportació equivalent a uns 100 €/any per a cada col·legiat.

Aquest any, les activitats de formació del CEC han tingut un increment important en forma d’ingressos, especialment per activitats en forma de mestratges no presencials; és per aquest motiu que els ingressos en l’apartat serveis han estat un 70,5% per sobre del pressupost inicial.

També cal destacar que els ingressos per subvencions han superat les previsions i s’han situat un 52,34%; entre d’altres, el projecte de cooperació amb Nicara-gua i el projecte de metge emprenedor del CIDEM.

DespesesLes despeses totals de 13.050.264 € han superat les previsions d’un 6,08%. Les despeses de personal i de professionals representen en total 4.983.827 €, és a dir, el 39,81% de les despeses d’explotació. Les despeses per compte de la Fundación Patronato de Huérfanos representen 1.413.340 € i el Programa de Protecció Social del COMB 1.281.105 €. Cal desta-car els 206.849 € destinats a la Fundació Galatea que gestiona el programa PAIMM i que les aportacions per a programes de cooperació superen el 0,7% dels ingressos per quotes. Aquest any 2009, s’ha compta-bilitzat una despesa extraordinària de 187.774 € que correspon al traspàs de les participacions de MEDI-VALOR al Grup MED; aquesta operació ha estat autoritzada i tutelada per la CNMV (Comisión Na-cional del Mercado de Valores) i respon a una millor organització del grup.

ResultatEl resultat de 2.430 € s’aplicarà a reserves. El balanç presenta un net patrimonial de 4.398.287 € que ens mostra una molt bona solvència econòmica, amb una diferència entre l’actiu corrent i el passiu corrent, que es denomina fons de maniobra, de 888.585 €. També cal destacar que, entre els creditors, no hi ha cap entitat fi nancera.

JAUME SELLARÈS,tresorer

L’estat de la tresoreria col·legial:resultat i balanç de l’exercici 2009

Activitat col·legial. Comptes col·legials

Quotes COMB. Exercici 2010

Mes Trimestre AnyQuotes 19,66 € 59,00 € 236,00 €Metge jove 9,83 € 29,50 € 118,00 €Quota d’entrada 127,39 €Quota d’entrada jove 63,70 €

Ing. financersGrup MED

SubvencionsServeis

Quotes Fons SocialQuotesVendes

Ing. extraordinaris

104.4312.734.311

140.460832.694

2.607.3946.203.888

429.345 171

Exercici 2009 en euros

Total: 13.052.694

Ingressos 2009

AltresImpostos. Asseg. Amort.

Compres i mantenimentOMC

PersonalProjectes col·legials

Programa prot. social

444.773911.885

677.697540.556

4.983.8272.797.0812.694.445

Exercici 2009 en euros

Total: 13.050.264

Despeses 2009

Mili

ons

141210

86420

En euros

Ingressos Despeses Resultat

12.3

02.5

83

13.0

52.6

94

750.

110

12.3

02.2

46

13.0

50.2

64

748.

018

2.43

0

Pressupost Realitzat Diferència

Resultat de l’exercici 2009

38Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

El nombre d’usuaris que han demanat

ajuts socials dintre de la Secció de Metges

Jubilats ha augmentat d’una manera

exponencial: l’any 2008 foren 69 els companys

que necessitarenalgun dels ajuts

i el 2009 han estat 221 els que, d’una manera

o altra, s’han benefi ciat d’aquestes

prestacions socials

JOAQUIM RAMIS,president de la Secció

de Metges Jubilats

La Secció de Metges Jubilats desplega una àmpliaactivitat en ajuts de protecció social i actes culturals

La Secció de Metges Jubilats deu ser, se-gurament, una de les seccions que té un camp

més ampli d’activitats. Si bé el seu principal objec-tiu correspon a l’ajut del metge o dels seus familiars directes, també hi ha altres activitats lúdiques que entren de ple en el camp cultural i que estan ober-tes a tota la col·legiació i llurs famílies.

Durant l’any 2009, la Secció ha celebrat cinc concerts, dinou conferències, sis projeccions de pel-lícules i tres lectures teatrals. Els cinc concerts han estat coordinats per Jaume Torner i Selles i el darrer com a final del cicle d’òpera sobre Wagner, que de-senvolupà Roger Alier. Posteriorment, s’inicià un cicle d’òperes de Mozart. Les dinou conferències foren desenvolupades per Josep M. Carreras i Ma-cià, Sílvia Ferrando, Josep Termes, Hilari Raguer, Neus Real, Lluís Ortiz de Ceballos, Montserrat Abelló, Agustí Pons, Joan Pineda, Oriol Casassas, Joan Plaja i August Moragas.

El cicle de cinema –coordinat per Pere Martínez i López– sobre les Arts i el Cinema finalitzà amb dues projeccions i s’encetà el cicle de cinema cò-mic que continuarà durant l’any 2010. No podem oblidar les dramatitzacions de teatre, que coordina Jordi Mañer, amb la col·laboració d’un bon nom-bre de companys.

S’oferiren visites guiades al MNAC, al Centre de Recerca Biomèdica de Barcelona, al Palau de la Música, i a les exposicions de Joaquim Mir, el Mu-seu Marés i la Fundació Rocamora.

Es feren algunes excursions, com la de Ripoll, on fórem molt ben atesos per l’Eudald Maideu, pedia-tre de la mateixa comarca. Un bon grup de jubilats són viatgers i s’han desplaçat a Extremadura, Ber-lín, Romania i Còrdova, i alguns es van decidir per visitar els fiords noruecs durant el mes de juliol.

A més d’aquestes sessions setmanals, hi ha dues activitats convocades pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que delega la seva organit-zació a la nostra Secció: la presentació de llibres no científics escrits per metges o els seus cònjuges, i els concursos de poesia, narrativa breu, pintura i fotografia.

El 2009 s’ha fet la presentació de dotze llibres, dels quals són autors Quim Torra: Pau Casals-Josep Trueta; Lluís Barraquer i Bordas: Memòries i refle-xions d’un neuròleg; Joaquín Callabed: El rincón de Prometeo; Ricard Camprodon: Mar i cel i Viatge a la Xina; Josep M. Capdevila Miravet: Bellvitge, anatomia d’un hospital; Júlia Emperador: Viajes y sueños; Carme Miró Texidó: Ones de vida; Josep M. Muñoz i Pujol: El cant de les sirenes. Petita crò-nica; Francesc Salamero Raymundo: Diego Cera. Biographical impressions; Jordi Vila-Abadal: Cartes que no lliguen; Josep Vilar Bonet: Pàgines viscudes. L’acte fou clausurat amb un parlament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2009, Montserrat Abelló.

I en els concursos foren guardonats Esteve Amigó i Palés i Xavier Miquel i Padró, ambdós col·legiats a Barcelona, en els premis de poesia; Jordi Roca Comas, col·legiat a Girona, i M. Teresa Rué Ca-brelles, col·legiada a Tarragona, en els de narrativa breu; Pilar Segura Badia i Clara Gràcia Castellví, cònjuges de metges col·legiats a Barcelona, en els de pintura, i Frederic Sagués Gabarró, col·legiat a Barcelona, i Francesc Xavier Bonada Tarrés, col-legiat a Girona, pels premis de fotografia.

El Programa de Protecció SocialPerò la prioritat i veritable missió de la Secció és l’ajut a companys o llurs famílies que en tinguin necessitat. Per resoldre més eficaçment les diferents demandes que s’han rebut, hem tingut l’ajuda de dues treballadores socials. Òbviament moltes d’aquestes accions s’han pogut solucionar gràcies al Programa de Protecció Social que el Col·legi creà fa un parell d’anys.

Les demandes plantejades han estat molt variades i s’han resolt amb ajuts socials i econòmics, dirigits a aquells metges o familiars (fins a primer grau) que tinguin un grau de dependència reconegut per l’Administració pública, o bé la situació ha estat valorada per les treballadores del Programa de Pro-tecció Social.

També s’han donat ajuts puntuals per pal·liar les despeses que suposa ser dependent o tenir a càrrec una persona amb dependència, tant per pagar el cost d’uns serveis d’atenció a domicili, en un centre de dia, en una residència o altres serveis assistenci-als. Vegeu més informació sobre l’activitat del Pro-grama de Protecció Social del COMB a les pàgines 28 i 29 d’aquest informe anual.

El nombre d’usuaris que han demanat ajuts socials dintre de la Secció de Metges Jubilats ha augmen-tat d’una manera exponencial: l’any 2008 foren 69 els companys que necessitaren algun dels ajuts i el 2009 han estat 221 els que, d’una manera o altra, s’han beneficiat d’aquestes prestacions socials.

Estem segurs que hi ha més companys que po-drien gaudir d’aquests ajuts, però que no en són prou conscients, senzillament perquè no n’estan assabentats.

1

2

1 i 2. Joaquim Ramis, president de la Secció de Metges

Jubilats, i Monserrat Abelló, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes de l’any 2009, a

l’acte “El nostre dia del llibre”

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 39

L’any 1947 torna a Barcelona, on entra a l’Hospital de Sant

Pau gràcies al doctor Puig Sureda, que era el cap del Servei de

Cirurgia. Gabarró va muntar una unitat de

cirurgia plàstica on es va formar un gran

nombre de cirurgians de Catalunya, però

no va poder rebre el reconeixement

acadèmic que mereixia i va estar forçat a un

exili interior

L’any 2009 va ser per al Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) l’“Any Dr. Pere Gabarró”.

Aquest nom era totalment desconegut per a la majo-ria de metges de Barcelona fins que la Junta de Go-vern del COMB va acordar dedicar-li l’any 2009. El nom era únicament conegut entre els cirurgians plàstics, perquè el doctor Gabarró i Garcia (1899-1980) va ser l’iniciador de l’especialitat de Cirurgia Plàstica i Reparadora a Catalunya i a Espanya.

Va ésser aquest fet el motiu per dedicar-li l’any? En part sí, però també per més coses. Els mèrits de Gabarró no es van limitar a ser un pioner en l’espe-cialitat que va exercir amb encert, sinó que també inclouen un esperit patriòtic i d’amor al país molt considerables, que es van manifestar en el camp de la llengua i en el del muntanyisme, i també la capacitat de superació de moltes dificultats lligades a l’època que li va tocar viure, ja que Gabarró va ser un dels protagonistes de l’exili que van patir molts metges catalans a l’acabament de la guerra civil.

Gabarró es va formar a la Facultat de Medicina de Barcelona quan les càtedres de Cirurgia estaven ocu-pades pels germans Trias i Pujol, d’on van sortir tants grans cirurgians de Barcelona. Per la seva inquietud i esperit de servei ja va destacar de ben jove quan, essent secretari de la Junta de la Societat Catalana de Cirurgia, va aconseguir que la publicació oficial de la societat es fes en català, convencent els altres membres de la Junta de l’obligació moral que tenien en favor de l’ús científic de la nostra llengua.

En els anys previs a l’esclat de la guerra, Gabarró va dedicar el seu temps de lleure a l’excursionisme. Ho feia amb un esperit científic, preparant les seves as-censions als pics de Catalunya, marcant en el mapa els itineraris més recomanables i difonent les seves experiències al centre excursionista al qual perta-nyia. En aquest terreny del muntanyisme, Gabarró

va destacar per fer una ascensió en solitari l’any 1932 a la Pica d’Estats, el cim més alt del nos-tre país, per una via que no havia estat mai feta, i que va rebre el seu nom, via Gabarró. Per la seva dedicació al muntanyisme va vincular-se al moviment escolta, del qual va ser un dels grans dirigents.

Durant la guerra va exercir com a cirurgià amb l’exèrcit republicà i va tenir l’oportunitat de trac-

tar nombrosos ferits de guerra, amb el que se li va desvetllar un interès especial per la cirurgia plàstica.

Al final de la guerra, a causa de les seves conviccions catalanistes i per haver fet de cirurgià de l’exèrcit der-rotat, va exiliar-se a Anglaterra, després d’un primer pas per França. Josep Trueta, que s’hi havia instal-lat, i a qui Gabarró coneixia de Barcelona, va influir en el seu desplaçament a Anglaterra. Allà va tenir l’encert, i la fortuna, de ser acceptat a Manchester, a l’hospital on treballava el pare de la cirurgia plàstica, Sir Harold Gillies. Gabarró dibuixava molt bé i això li va facilitar l’acolliment a un servei on s’utilitza-va molt el dibuix per il·lustrar l’activitat quirúrgica. L’estada a Manchester li va permetre adquirir una experiència incalculable en la cirurgia reparadora, ja que al seu centre s’atenia un gran nombre de ferits de la guerra mundial. Al final de la guerra, Gabarró s’havia convertit en cap de secció del Baguley Emer-gency Hospital de Manchester.

L’any 1947 torna a Barcelona, on entra a l’Hospital de Sant Pau gràcies al doctor Puig Sureda, que era el cap del Servei de Cirurgia. Gabarró va muntar una unitat de cirurgia plàstica on es va formar un gran nombre de cirurgians de Catalunya, però no va po-der rebre el reconeixement acadèmic que mereixia i va estar forçat a un exili interior. Gabarró va fundar la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, de la qual va ser el primer president, i va mantenir contacte amb els cirurgians plàstics més destacats del món.

El COMB va organitzar durant l’any 2009 actes de presentació de la vida i l’obra del doctor Gabarró, va muntar una exposició sobre el personatge i va col-locar una placa de reconeixement a la façana de la casa on va viure a Barcelona.

Estic convençut que hem satisfet el deure moral dels metges de Barcelona amb Gabarró i que, amb el nostre reconeixement, ha rebut els honors que no se li van concedir en vida.

L’“Any Dr. Pere Gabarró”, homenatge al pionerde la Cirurgia Plàstica i Reparadora a Catalunya

MIQUEL BRUGUERA, expresident del Col·legi

de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

2

1

1. Acte de presentaciódels actes de l’“Any

Dr. Pere Gabarró”.Abril de 2009.

2. Miquel Bruguera i Monty Gabarró, a l’acte de

descoberta de la placade reconeixement al doctor

Gabarró a la casa on va viurea Barcelona.

Novembre de 2009.

Imatges de l’exposició sobre Pere Gabarró i Garcia (1899-1980) a l’espai Pedro i Pons de la seu col·legial. Juny de 2009.

40Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Els ponents van donar a conèixer les

seves experiències com a professionals

de la Medicina de l’Esport en una

competició olímpica. Van aportar la seva

visió professional i van exposar la tasca

desenvolupada en aquest tipus

d’esdeveniments

El Col·legi de Metges de Barcelona ha convocat cinc edicions consecutives dels Me-

dijocs, els Jocs Col·legials Esportius. Com totes les celebracions esportives, els Medijocs pretenen promoure els valors de l’esport: la capacitat de superació, la solidaritat, les relacions socials i la vida sana. Els participants dels Medijocs són, any rere any, l’exemple viu d’aquests valors essencials. L’edició 2009 dels Jocs Col·legials esportius ens corrobora que s’ha convertit en un fet social per a la comunitat mèdica.

Parlar d’èxit de participació i col·laboració per part dels metges, institucions i patrocinadors és, a criteri de l’Àrea Professional del COMB, una reiteració, però aquesta és la realitat. Cada any es consolida més l’entusiasme i l’esperit esportiu que va des dels més petits fi ns als més veterans.

S’ha convertit en una tradició obrir amb la Cursa Atlètica (infantil i d’adults), seguir amb el desenvo-lupament del calendari de les diferents modalitats esportives i, fi nalment, cloure amb un acte acadè-mic a la sala d’actes de la institució col·legial.

Les competicions de l’any 2009Les dues grans novetats d’aquesta edició són: la in-corporació del Golf i l’Ascensió a la Pica d’Estats, la muntanya més alta de Catalunya amb 3.143 metres.

La resta de competicions (Cursa Atlètica, BTT Interhospitalària, Futbol, Tennis i Pàdel) han aglutinat, com cada any, gran nombre de partici-pants amb un sentiment comú: l’esport i la salut. L’esperit festiu i competitiu ha quedat palès tant en les modalitats infantils de la cursa com en la resta d’esports desenvolupats. Els Medijocs no són només una pràctica esportiva sinó també un ins-trument que interactua en les relacions humanes, entre famílies, amics i companys de feina, en be-nefi ci de la nostra salut física i mental.

Els metges del COMB a Pequín 2008El Simposi sobre Salut, Medicina i Esport es va centrar en “Els metges del COMB a Pequín 2008”,

amb la participació de: Ramon Olivé, metge de l’equip del COE; Daniel Florit, metge de la RFE d’Hoquei; Asun Estruch, metgessa de l’equip de Natació Sincronitzada; Ángel Ruiz-Cotorro, met-ge de la RFE de Tennis; Andreu Arquer, metge de la RFE d’Atletisme, i Ramon Besa, redactor en cap d’esports d’El País.

Els ponents van donar a conèixer les seves experi-ències com a professionals de la Medicina de l’Es-port en una competició olímpica. Van aportar la seva visió professional i van exposar la tasca desen-volupada en aquest tipus d’esdeveniments. Amb una gran complicitat amb els assistents a l’acte col-legial, els experts invitats al simposi d’aquest any compartiren les seves anècdotes i vivències perso-nals amb els esportistes d’elit.

El simposi es va convertir en un petit homenatge a aquests metges que, des de l’anonimat per a la majoria de ciutadans, es converteixen, amb la seva professionalitat i responsabilitat ètica, en un refe-rent important per als esportistes a l’hora de tenir en compte els esforços especials, tant físics com mentals, exigits durant la seva participació en els Jocs Olímpics. Aquests representants de la medici-na es guanyen el reconeixement absolut de la seva autoritat en tot allò que es refereix a la salut, la seguretat i els interessos legítims dels atletes.

La sessió sobre l’experiència dels metges de l’Es-port a l’Olimpíada de Pequín, presidida per Mi-quel Bruguera, es va cloure amb l’acte de lliura-ment de guardons als guanyadors de les diferents modalitats esportives i el reconeixement públic als participants per poder compaginar la seva dedica-ció a la medicina i a la pràctica de l’esport.

Des del COMB es vol conscienciar els metges i la societat en general, amb aquest instrument de participació que són els Medijocs, sobre la impor-tant relació que existeix entre l’esport, la medicina i la salut, i sobretot recordar i sensibilitzar els col-legiats sobre la difusió de l’esport entre els nostres conciutadans.

L’Àrea Professional del COMB vol agrair la seva contribució als 913 participants a les diverses competicions, als ponents del simposi, als comitès d’honor, organitzador i assessor, a les diverses ins-titucions i instal·lacions esportives i, així mateix, als espònsors i col·laboradors, que han fet possible que els Medijocs 2009 s’hagin desenvolupat dins d’un veritable ambient marcat per l’esportivitat i la germanor.

MARC SOLER,director adjunt corporatiu

del COMB

ALBERT MARCOS,Àrea Professional del COMB

Els Medijocs 2009 es clouen amb un simposi sobre l’experiènciade metges del COMB als Jocs Olímpics de Pequín

Activitat col·legial. Professió, cultura i societat

1

2 3

4

1. Diario Médico, 31 de juliol de 2009.

2. Ponents al simposi “Els metges del COMB a Pequín 2008”, celebrat a la seu col·legial al maig de 2009.

3. Miquel Bruguera, en la seva intervenció a l’acte.

4. Participants a la Cursa Atlètica que es va dur a termea Sant Cugat del Vallès. Abril de 2009.

41Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Agenda 2009

Homenatge del COMB i l’OMC a la figura del doctor Hèlios PardellEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l’Organització Mèdica Col·legial convoquen un acte per retre homenatge a la memòria del doctor Hèlios Pardell i Alentà, mort sobtadament el proppassat 30 d’octubre, als 62 anys d’edat. Hèlios Pardell, expert de referència en temes d’acreditació de formació mèdica continuada, era director tècnic de la Fundació Andragos, secretari executiu del Consell Català de la Formació Continuada i director del Sistema Español de Acreditación de la Formación Médica Continuada.

La sessió d’homenatge, que té lloc a la sala d’actes del COMB, compta amb les intervencions de Mateu Huguet, director de l’Institut d’Estudis de la Salut; Juan José Rodríguez Sendín, secretari general del Consejo General de Colegios de Médicos (CGCOM), Isacio Siguero, president del CGCOM; Jaume Padrós, secretari del COMB; Josep M. Pardell, alcalde de Llardecans i germà del doctor Pardell; Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, i Arcadi Gual, catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Barcelona. 29 de gener

La Fundació Josep Laporte atorga un premi “Conocimiento y Pacientes”al Col·legi de Metges de BarcelonaLa Fundació Josep Laporte (FJL), institució global de gestió del coneixement en ciències de la salut i de la vida, concedeix un dels premis “Conocimiento y Pacientes” al Col·legi de Metges de Barcelona com a reconeixement a la seva labor “en la millora de la qualitat en l’atenció sanitària als pacients” i el seu “compromís en la democratització de la sanitat a través del suport i la difusió de projectes destinats a professionals sanitaris, pacients i ciutadans en general”.

Miquel Vilardell, vicepresident del COMB, recull el premi de mans d’Albert Jovell, director general de la FJL. A l’acte hi assisteixen també Jaume Roigé, tresorer del COMB; Francesc Ferrer, vocal de la Junta de Govern, i Màrius Morlans, president de la Comissió de Deontologia.

El lliurament del premi se celebra a la Casa de Convalescència de Barcelona, en el marc del desè aniver-sari de la FJL, el cinquè aniversari del Foro Español de Pacientes i el tercer aniversari del Fòrum Català de Pacients i la Universitat dels Pacients. 21 d’abril

El COMB presenta un QBP sobre “Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció”El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona i l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) presenten una guia sobre “Valoració de l’estat de salut de les persones sol·licitants d’adopció”. Aquesta publicació del Centre d’Estudis Col·legials del COMB, el número 26 de la col·lecció de Quaderns de la Bona Praxi (QBP), s’ha distribuït recentment entre els 34.000 metges que exerceixen a Catalunya. La publicació s’edita amb la col·laboració i el suport de l’ICAA.

A l’acte de presentació de la publicació, que té lloc a la sala d’actes del COMB, hi participen Miquel Bruguera, president del COMB; Sílvia Casellas, presidenta de l’ICAA, i Ramon Sàrrias, exvicesecretari del COMB i coordinador d’aquesta publicació del Centre d’Estudis Col·legials.

Bruguera destaca durant l’acte que els metges han de tenir present que “les directrius que marquen les diferents normatives per a l’adopció tenen com a principal criteri el de protegir la salut i l’entorn de l’infant”. 28 d’abril

Acte de benvinguda als nous col·legiats MIR al Col·legi de Metges de BarcelonaEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona celebra un acte de benvinguda als nous col·legiats que s’ini-cien en la seva etapa MIR. A la sessió s’explica als futurs metges residents l’organització i els serveis que presta el Col·legi.

Jaume Padrós, secretari del COMB; Miquel Vilardell, vicepresident; Gustavo Tolchinsky, president de la Secció Col·legial de Metges MIR, i Roser Garcia Guasch, cap d’estudis de l’Hospital Trias i Pujol, participen a l’acte.

Padrós informa els nous col·legiats MIR de l’organització del Col·legi, les normes de deontologia, el paper del COMB en la defensa del metge i la seva representació davant de tercers, entre d’altres funcions en la defensa del rol social i del prestigi del metge. El secretari del COMB exposa també els ajuts a facul-tatius amb problemes, les activitats de les empreses de l’àrea econòmica del COMB, el Grup MED, i la celebració dels Jocs Col·legials Esportius. Per la seva banda, Miquel Vilardell defensa el paper del COMB com a fòrum de discussió i trobada entre metges, i demana exigència de formació continuada i seguretat en l’acte mèdic als futurs residents.14 de maig

Informació col·legial 2009

Ricard Gutiérrez, Xavier Trias, Patricio Martínez i Josep Antoni Bombí.

Diario Médico, 2 de febrer de 2009.

Miquel Vilardell i altres guardonats amb el premi “Conocimiento y Pacientes”.

Sílvia Casellas, Miquel Bruguerai Ramon Sàrrias.

Roser Garcia Guasch, Miquel Vilardell, Jaume Padrósi Gustavo Tolchisnky, i assistents a l’acte de benviguda als MIR.

42Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Agenda 2009

El COMB edita un QBP sobre aspectes mèdics relacionats amb la conduccióde vehiclesEl Col·legi de Metges de Barcelona publica una guia sobre “Aspectes mèdics relacionats amb la conducció de vehicles”. Aquesta publicació és el número 27 de la col·lecció de Quaderns de la Bona Praxi (QBP), que edita el Centre d’Estudis Col·legials del COMB.

La guia ha estat coordinada per Josep Arimany, director del Servei de Responsabilitat Professional del COMB; Carlos Martín, metge especialista en medicina familiar i comunitària del CAP Passeig de Sant Joan de Barce-lona, i Alexandre Ramon, director del Centre de Revisions Mèdiques Sarrià-Bonanova, i ha comptat amb la col·laboració de deu experts per a la redacció del quadern. El QBP s’edita amb la col·laboració i el suport del Servei Català de Trànsit.

Aquest QBP respon a la iniciativa que va anunciar Miquel Bruguera, president del COMB, a la jornada “Proble-mes mèdics en relació amb la conducció de vehicles”, que va tenir lloc el 10 d’octubre de 2008. Bruguera declarà aleshores: “El Col·legi presentarà informació als metges, realitzarà un QBP amb recomanacions concretes, i obrirà una roda de contactes amb els responsables de les facultats de medicina perquè incloguin en els seus programes continguts sobre conducció segura.” 1 de juny

La Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica acull un debat sobre autonomia professionali lideratgeLa Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica, organitzada per l’Hospital de Puigcerdà i el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), acull un debat sobre autonomia professional i lideratge. La Jornada se celebra a Puigcerdà en el marc de la Universitat d’Estiu, que organitza l’Associació Universitària de la Cerdanya (AUCer) amb el su-port de la Universitat Ramon Llull i l’Escola La Salle, i que enguany ha arribat a la seva onzena edició.

Àngel Maurell, vicepresident d’AUCer; Enric Subirats, cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Puig-cerdà, i Ramon Pujol, vocal de la Junta del COMB, presenten la Jornada. D’entre les taules que hi tenen lloc, en destaca la dedicada a debatre El lideratge dels metges en el sistema sanitari, que modera Miquel Bruguera, president del COMB. A la taula hi participen Xavier Corbella, director gerent de l’Hospital de Bellvitge; Albert Ledesma, director del CAP El Remei, de Vic; Jordi Varela, director gerent de l’Hospital de Sant Pau, i Miquel Vilardell, vicepresident primer del COMB.

La Jornada d’Estiu de la Professió Mèdica es clausura amb la conferència de l’escriptor i periodista Francesc-Marc Àlvaro sobre “Falten nous lideratges pel canvi?”. 17 de juliol

42 metges de Barcelona reben un guardó als VI Premis a l’Excel·lència ProfessionalEl Col·legi de Metges de Barcelona atorga els Premis a l’Excel·lència Professional 2009 a quaranta-dos metges de Barce-lona que, a criteri dels jurats constituïts per metges de reconegut prestigi, han destacat per l’excel·lència i la qualitat en la seva activitat professional.

La sisena edició de l’acte de lliurament dels Premis, que té lloc al Teatre Romea de Barcelona, coincideix amb la celebra-ció del segon centenari del naixement de Charles Darwin. Amb aquest motiu, Andreu Segura, metge de salut pública i president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració sanitària, i Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia de la UB i vicepresident de l’Institut d’Estudis Catalans, pronuncien sengles conferències sobre la figura de Darwin.

Els Premis a l’Excel·lència Professional, que enguany celebren la seva sisena edició, guardonen metges i metgesses de di-versos àmbits professionals. Els metges premiats són: Joan Albanell, Gema Amorós, Rogeli Armengol, Amparo Arroyo, Juan-José Ballesteros, Feliu Bella, María José Bilbao, Manuel Borrell, Francesc Xavier Bosch, Magda Campins, Esther Castell, José Antonio Castillo, Jordi Delàs, Manuel M. Escudé, Miquel Esquius, M. Teresa Estrach, Matilde Ezquerra, Jordi Fontcuberta, Josep M. Forcada, Gemma Garcia, Xavier Gómez-Batiste, Núria Guañabens, Jaume Guàrdia, Fran-cesc Jané, Pedro Enrique López de Castro, Marian Lorente, Joan Martí, Josep Massons, Benet Nomdedeu, Jorge Juan Olsina, Josep Manuel da Pena, Núria Peñalver, Pere Plana, Enriqueta Pujades, Salvador Salcedo, Antoni Salvà, Antoni San José, Antoni Sisó, Mar Tintoré, Adolf Tobeña, Jaume Torner i Antoni Vidaller. 26 d’octubre

El COMB edita un Document de Posició sobre la pandèmia de grip pel nou virus A (H1N1)La Junta de Govern del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona edita un Document de Posició sobre La pandèmia de grip pel nou virus A (H1N1). El document es publica al número 127 del Servei d’Informació Col·legial i al web col·legial.

El COMB recomana als metges “fer confiança a l’autoritat científica”, i indica que “desacreditar la vacuna de la grip” davant els pacients “no únicament és incorrecte des del punt de vista científic, sinó que afavoreix una des-confiança genèrica envers les vacunes en general”.

Al document de la Junta de Govern del COMB s’afirma, així mateix: “La praxi mèdica s’ha caracteritzat per l’esperit crític, la prudència i el sentit comú en el seguiment dels protocols i les guies de pràctica mèdica i en les recomanacions de les autoritats sanitàries per tal de decidir el millor per a cada pacient. La grip nova no ha de ser una excepció”. Es pot accedir al text complet del Document de Posició al web col·legial www.comb.cat. 31 d’octubre

Informació col·legial 2009

Quaderns de la Bona Praxi, núm 27.

Guardonats i assistents al lliurament dels Premis a l’Excel·lència Professional, al Teatre Romea.

Document de Posició sobre “La pandèmia de grip pel nou virus A (H1N1)”.

Jordi Varela, Xavier Corbella, Miquel Bruguera, Albert Ledesmai Miquel Vilardell.

Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 43

Activitat col·legial. Agenda 2009

“Diario Médico” premia l’estudi del COMB sobre la situació dels mestosi els metges amb títol extracomunitari no homologatDiario Médico atorga un premi al Col·legi Oficial de Metges de Barcelona amb motiu de l’acte de lliurament dels Premis a les Millors Idees de l’Any 2009, que enguany compleixen la seva vuitena edició. El diari sanitari guardona la iniciativa col·legial de realitzar un estudi estadístic sobre els metges especialistes sense títol oficial (mestos) i els metges amb títol d’especialista extracomunitari no homologat.

A l’acte de lliurament dels Premis hi participen Marina Geli, consellera de Salut; Miquel Bruguera, presi-dent del COMB; Ricard Gutiérrez, vicepresident del COMB i de l’OMC; Consuelo Sánchez, subsecretària del Ministeri de Sanitat, i Javier Olave, director de Diario Médico, entre d’altres representants del món de les Administracions públiques, les institucions i les empreses del sector. L’acte té lloc al Teatre Nacional de Catalunya.

L’estudi de l’Àrea Professional del COMB té l’objectiu d’aportar dades reals sobre la situació professional, el nombre i el perfil dels metges sense títol d’especialista i els metges amb títol d’especialista extracomunitari no homologat, per tal d’efectuar propostes de solució consensuades amb les Administracions competents en matèria de concessió de títols d’especialista. 24 de novembre

El COMB lliura les beques “Dr. José Luis Bada” per a la formacióde metges cooperadorsEl Col·legi de Metges de Barcelona lliura les beques “Dr. José Luis Bada” 2009 per a la formació de set metges cooperadors. Els facultatius becats en aquesta edició son João Hugo Abdalla, Àngela Aramburo, Abel Dos Santos, Ángela Martínez, Oriol Mitjà, Ariana Vall i Ana Vall-Llosera.

Aquestes beques, que enguany celebren la seva setzena edició, tenen l’objectiu de promoure la formació de metges cooperadors i cobrir les necessitats sanitàries dels països en desenvolupament. Aquest any, per primera vegada, entre els set guardonats hi ha dos professionals estrangers, provinents de Moçambic i Brasil, becats per ampliar la seva formació acadèmica a Catalunya.

Les beques “Dr. José Luis Bada” es lliuren en el marc de l’acte Pandèmies de rics, epidèmies de pobres. Què té la grip A que no tinguin les malalties oblidades?, que presenta Jaume Roigé, tresorer del COMB. A la sessió hi participen Pere Albajar, del Control of Neglected Tropical Diseases de l’Organització Mundial de la Salut a Ginebra (Suïssa); Josep Maria Jansà, director del Màster de Salut Internacional i Medicina Tropical de la UAB i metge epidemiòleg de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i Xavier de las Cuevas, president de la Secció de Metges Cooperadors del COMB. 25 de novembre

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya s’adhereix a l’editorialen defensa de l’EstatutEl Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i altres sis col·legis professionals manifesten en un comunicat la seva “adhesió a l’editorial ‘La dignitat de Catalunya’, publicat avui per dotze mitjans de comunicació escrits del país, en defensa de l’Estatut d’Autonomia aprovat pel Parlament de Catalunya i les Corts Espanyoles i ratificat en referèndum pel poble català”.

Els col·legis signants són, a més del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Col·legi i Associa-ció d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i el Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya.

L’editorial “La dignitat de Catalunya” apareix reproduït als diaris La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Avui, El Punt, Segre, Diari de Tarragona, La Mañana, Diari de Girona, Regió 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. 26 de novembre

El COMB felicita el Nadal als col·legiats amb una publicació sobre premsa mèdica catalana dels segles XIX i XXEl Col·legi de Metges de Barcelona felicita les festes de Nadal als seus col·legiats amb un llibret, Premsa mèdica catalana, sobre revistes mèdiques editades a Catalunya des de principis del segle xix fins al primer terç del segle xx. La publicació s’emmarca dins la col·lecció de nadales del COMB, llibrets de caràcter històric i cultural que la corporació edita anualment per felicitar les festes, i que enguany arriben a la seva tretzena edició.

Miquel Bruguera, president del COMB, afirma a la presentació de la publicació que “la preocupació per augmentar i difondre el coneixement mèdic ja estava molt present en els nostres col·legues de finals del segle xix i del segle xx.”

Alfons Zarzoso, conservador del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i autor de Premsa mèdica catalana, escriu que “l’evolució del periodisme mèdic [...] esdevé un excel·lent àmbit on fixar el focus i recórrer la història de la medicina catalana contemporània”. 22 de desembre

Informació col·legial 2009

Guardonats i participants a l’acte del lliurament de les beques “José Luis Bada 2009”.

El Periódico i La Vanguardia,27 de novembre de 2009.

Nadala sobre Premsa mèdica catalana.

Diario Médico,25 de novembre de 2009.

44Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Revista de premsa

Pas a la medicina 3.0[...] Miguel Ángel Mayer, direc-tor de Web Médica Acreditada, una àrea del Col·legi de Metges de Barcelona que atorga el seu segell de qualitat a les pàgines digitals amb informació mèdica fiable, aclareix que aquest tercer salt no suposa, en realitat, cap novetat conceptual: “Internet començaria a ser realment el que es va pretendre des d’un primer moment, una immensa base de dades, però ara organitzada, útil, comprensible i de fàcil accés”. Al seu entendre, els avantatges en l’àmbit de la salut poden ser diversos, però el principal és que s’aconseguiria més accessibilitat i seguretat, evitant la informació “no rellevant o inútil, o aquella que conté recomanacions equí-voques, falses o perilloses”. [...]1. El Mundo. Salud, 3-1-09

El COMB radiografia mestos i estrangersno homologatsEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha iniciat un estudi estadístic sobre la si-tuació professional dels metges sense títol d’especialista (mesto) i dels que tenen un títol estranger no homologat a Espanya, que es basa en enquestes als facultatius dels dos col·lectius. [...]2. Diario Médico, 7-1-09

El model catalàde responsabilitat civil, opció per generalitzar els tribunals d’arbitratge mèdics[...] Josep Arimany és el director del Servei de Responsabilitat Ci-vil Professional del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), bressol i centre d’operacions d’aquest model català. “Tenim un model propi, singular, que té l’avantatge que el metge par-ticipa activament en la gestió del sinistre a través del seu col·legi professional. No és una compa-nyia asseguradora, un tercer, el que el gestiona d’una manera més freda”. [...]

A algun dels avantatges enu-merats per altres responsables

col·legials, Arimany ha sumat “que aquest model és una for-ma d’analitzar les tendències de litigi i sinistralitat, amb l’objec-tiu de detectar els procediments específics en els quals hi ha més risc i contribuir a la millora de la praxi mèdica, donant més segu-retat al ciutadà”. [...]3. Redacción Médica, 27-2-09

El metge de famíliaal divan[...] La falta de personal sanitari és un dels fronts oberts. Des del 2006 les places de metge d’aten-ció primària no es cobreixen a Catalunya –i en moltes altres Comunitats Autònomes–. En-guany s’han ofert a Catalunya 268 places, però només se’n van cobrir 235. El 2008, van quedar lliures 31 de les 269 places que es van convocar. [...] Miquel Bruguera, president del COMB, assenyala que la mitjana de met-ges per cada 1.000 habitants a

Catalunya està per sobre de la mitjana europea –3,8 respecte a 3,4–. “Tanmateix, els metges no estan ben distribuïts, en falten sobretot per cobrir les urgències o zones rurals, en aquest sentit hi ha una mala planificació. El problema potser se soluciona-ria si paguessin més als metges que fan les feines més dures –els metges que treballen en una zona rural cobren 4.000 euros més l’any–”, diu Bruguera. [...]4. La Vanguardia, 10-2-09

Dona metge:professió de risc[...] La nostra societat de mercat no distingeix entre preu i valor: “El que no té cost, no val”. En aquest sentit, els professionals de la medicina han intuït que algun tipus de copagament, si bé resul-taria insuficient per contenir la demanda, tindria, per altra ban-da, aplicació per a l’apreciació i la dignitat del professional. Però és que la realitat de les agressions com la que ens ocupa assenyala una altra utilitat no menor del copagament: el seu potencial protector per a la integritat físi-ca dels metges i de les metgesses, perquè “el que val, es cuida”. El copagament és, sens dubte, més senzill i beneficiós socialment que altres escuts humans com aquells que poguessin derivar-se de la reconsideració d’altres pro-fessionals sanitaris en la primera línia de l’atenció sanitària..., en la qual exerceixen la majoria de les metgesses.5. Pilar Arrizabalaga. La Vanguardia,

Opinió,16-3-09

Elles són més,però manen menys[...] Pilar Arrizabalaga, metgessa del servei de Nefrologia de l’hos-pital Clínic i vocal del Col·legi de Metges de Barcelona, insis-teix que es tracta d’una qüestió “cultural i de confiança basada en el pensament erroni que la dona es compromet menys en la seva feina”. Amb altres col·legues del seu hospital i de l’hospital de Sant Pau, també a Barcelona, Arrizabalaga ha signat un estudi publicat recentment al Journal of Medical Ethics que mostra que el percentatge de dones amb càrrecs de responsabilitat en aquests dos centres és tan sols

del 13%, xifra que s’ha mantin-gut constant entre 2002 i 2006, malgrat que la contractació de professionals d’aquest sexe es va incrementar d’un 10% du-rant aquest període. Però elles tenien gairebé el doble de con-tractes temporals que ells: 40 % enfront del 22 %. I no és una qüestió menor, perquè l’ascens està regulat per un sistema de reconeixement professional que requereix un contracte fix per a la promoció. [...]6. El País. Salud, 10-4-09

El Col·legi de Metgesde Barcelona comprèn la preocupació però no veu motiu d’alarmaEl president del Col·legi de Met-ges de Barcelona, Miquel Bru-guera, ha assegurat avui que la preocupació davant del brot de grip porcina, que ha començat a Mèxic, és “comprensible” però ha alertat que una situació d’alarma a Catalunya seria “excessiva”. [...]7. Europa Press, 28-4-09

Millorem l’eficiènciadel sistema sanitari[...] És paradoxal constatar que patim falta de metges, quan som un dels països amb una taxa més elevada de metges per mil habi-tants. A Espanya es calcula que està en 3.8 mentre que en la ma-joria de països de la Unió Euro-

Revistade premsa

1

2

3

4

5

6

7

45Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Revista de premsa

pea està entre 2.8 i 3.3. Aquesta paradoxa que faltin metges al país amb més metges es podria explicar considerant les següents hipòtesis: a) existeix al nostre sistema sanitari més freqüen-tació que als altres països, i per tant aquesta demanda superior requereix més professionals i b) l’eficiència del nostre sistema és deficient perquè exigeix un nombre de metges molt elevat per fer-lo funcionar. Ambdues hipòtesis són certes i si s’apli-qués un esforç decidit per cor-regir-les, la necessitat de metges disminuiria. [...]8. Miquel Bruguera. La Vanguardia,

Temas de Debate, 3-5-09

El COMB professionalitza les ajudes socials a col·legiatsLa corporació barcelonina ha professionalitzat la gestió de les ajudes socials als seus col·legiats creant una empresa específica i obrint també a joves i estrangers el catàleg de serveis. [...]El nou catàleg de serveis és ampli i compta amb la parti-cipació de Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i empreses que presten servei d’atenció a domicili, hospital de dia i re-sidència, entre d’altres. Per a la concessió d’ajudes es té en compte el nivell de renda i la possibilitat d’ajudes públiques (Llei de Dependència). Destaca especialment l’àrea per a joves i estrangers, que inclou ajudes a l’habitatge, i la de formació i ocupació per a jubilats.9. Diario Médico, 7-5-09

Protocol a Catalunyaper vendre la píndolade l’endemàEl departament de Salut i el Consell de Col·legis Farmacèu-tics de Catalunya establiran un protocol per poder dispensar (sense recepta però sí amb una mena de filtre) la píndola de l’endemà. [...]

El secretari del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Pa-drós, considera que en permetre que una dona se salti el metge per obtenir aquest medicament es perd una oportunitat per fer educació sexual, sobretot amb les menors, i va lamentar que es “banalitzi” aquest anticoncep-tiu, un fet que, segons ell, pot

potenciar l’aparició de malalties de transmissió sexual.10. Avui, 13-5-09

El 57% dels metges col·legiats a BCN el 2008 són estrangers[...] Un 57% dels metges que es van inscriure al Col·legi de Met-ges de Barcelona (CMB) l’any 2008 són estrangers, un 20% més que el 2006. [...]Dels 1.408 nous col·legiats a Barcelona l’any passat, 800 van ser estrangers. D’ells, 664 pro-cedien de Sud-amèrica i 136 de la resta d’Europa. A tot Catalu-nya es van col·legiar 1.872 met-ges, amb una proporció similar d’estrangers. Aquest fenomen, creixent i imparable en els dos sentits –cada vegada escassegen més els metges espanyols, però no deixen d’arribar facultatius estrangers– xoca amb un sistema d’homologació de títols anacrò-nic i inadaptat a la realitat, que demora fins a sis anys l’acredi-tació de l’especialitat d’aquests professionals. [...]11. El Periódico, 18-5-09

Geli rep 11 propostes d’autogestió de150 metgesJa no hi ha excusa per continuar paralitzant l’avanç de l’autogestió en atenció primària a Catalunya: 150 metges li han formulat a la consellera de Salut, Marina Geli, un total d’onze propostes amb

les quals es doblaria el nombre d’equips amb aquesta fórmula a la regió. [...]

Sellarés ha insistit que les dotze EBA existents són “una experi-ència d’èxit”, segons els dos es-tudis que s’han fet fins ara. “Són igual de resolutius en termes de salut, tenen millors indicadors de satisfacció dels professionals i d’eficiència, i no són més cars. A més a més, les auditories indi-quen que podem estar tranquils quant a l’afany de lucre, i que en aquesta qüestió s’ha posat abans la bena que la ferida”, ha expli-cat. També ha tornat a afirmar que el model no és generalitza-ble per a tota l’atenció primària. [...]12. Diario Médico, 28-5-09

El TSJC anul·la el decret sencer de teràpies naturals aprovat per la GeneralitatLa regulació de les teràpies natu-rals haurà d’esperar. El Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nya (TSJC) ha anul·lat tot el de-cret que la Generalitat va apro-var al gener de 2007 per regular les condicions per a l’exercici de determinades teràpies naturals, en considerar que vulnera la legislació estatal en matèria de salut.

[...] el portaveu del Col·legi de Metges de Barcelona, Fran-cesc Ferrer, va assegurar ahir que aquesta “és una oportunitat mag-nífica perduda. És clar que s’ha de regular el sector, però això no significa que es doni carta blanca a tothom”. En opinió de Ferrer, s’ha partit d’una terminologia “equivocada” i es pretenia crear una nova professió. [...]13. El País, 12-6-09

Metges i infermeres[...] Algú ha preguntat als ciuta-dans si estan d’acord que quan vagin al metge els visiti una infer-mera en lloc del metge? Si es creu que les coses no anaven prou bé en el treball que fan metges i in-fermeres als centres de salut, que es digui clarament i s’intentin resoldre els aspectes que no van bé, donant més autonomia als equips assistencials perquè s’or-ganitzin. Em costa de creure que es millorin els serveis sanitaris do-nant a les infermeres –o a algunes d’elles– funcions i competències pròpies dels metges.14. Miquel Bruguera. La Vanguardia,

Opinió, 7-8-09

Els metges demanen calma i tranquil·litat davant la grip novaEl Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) ha fet arri-bar un document informatiu als seus gairebé 25.000 col·legiats on es demana “calma i tranquil-litat” als professionals sanitaris i al conjunt de la societat davant la pandèmia de grip A(H1N1). De manera paral·lela, el document subscrit pel Col·legi de Metges s’ha començat a distribuir amb la col·laboració d’una trentena de blocs d’internet dedicats a la informació sanitària. [...]15. Avui, 5-9-09

8

9

10

11

12

13

14

46Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Activitat col·legial. Revista de premsa

Jaume Padrós: “Contra la grip A cal actuar igual que contra la grip convencional”El virus de la nova grip ha posat en alerta les autoritats sanitàries. Però aquesta alerta s’ha convertit en alarma per a moltes persones. Els metges van avisar aquesta setmana que el temor a la grip A(H1N1) és “injustificat”. Jau-me Padrós, metge i secretari del Col·legi de Metges de Barcelo-na, afirma que no s’ha d’abaixar la guàrdia davant del nou virus, però tampoc actuar de forma ex-traordinària, i menys espantar-se. [...]16. La Vanguardia. Entrevista, 6-9-09

El personal sanitari català ha patit 1.200 agressions des de 2008[...] És la resposta pràctica a una situació ja diagnosticada pel Col-legi fa cinc anys, quan va publicar un sondeig segons el qual gairebé un terç dels metges catalans ha experimentat un incident violent en algun moment de la seva car-rera professional. A més a més, una quarta part dels metges de-clara haver estat testimoni d’algu-na agressió envers un company.

Les característiques d’aquesta violència coincideixen amb les d’altres països en els quals s’ha estudiat el fenomen. Així, les agressions verbals són les més freqüents (44%), seguides per les agressions físiques (28%) i les amenaces (26%). L’estudi del COMB destaca a més a més que la meitat de les agressions són obra dels pacients, seguides d’un 30% dels casos en els quals l’au-tor és un familiar. El 20% restant són obra de malalts psiquiàtrics i toxicòmans.

Segons aquesta enquesta, una de les causes més freqüents dels incidents responen a la frustra-ció que genera en els pacients no veure satisfetes les seves expecta-tives. [...]17. ABC, 4-10-09

Queixes enfront de confiança, el còctel mèdic sobre Bolonya[...] Ramon Pujol, vocal de la Junta de Govern del COMB i cap del Servei de Medicina In-terna de l’Hospital de Bellvit-

ge, va celebrar que aquest pla defensi l’ensenyança basada en la pràctica i la tutorització, pel que permetrà fugir d’“un siste-ma de formació que avui en dia s’està quedant arcaic, basat en les classes magistrals i l’aprenen-tatge passiu”. Pujol considera positiva la seva aplicació només pel fet d’aproximar-se a un espai europeu en el qual es compar-teixin experiències. En aquest sentit, va recordar que els Estats Units és líder en educació mè-dica, perquè la seva estructura és més homogènia, que també estan adoptant altres països del sud-est asiàtic.

En el cas del desenvolupament professional continuat, l’ex-pert va assenyalar que Bolonya aposta per tot el que es basa en el professionalisme, és a dir, la manera de fer activitats basades en les necessitats reals de la po-blació i no una formació hetero-gènia basada en l’oferta que hi ha al mercat. [...]18. Gaceta Médica, 10-10-09

Pugen les reclamacions extrajudicials a metgesUn any més la memòria del Col·legi de Metges de Barcelo-na (COMB), en aquest cas la de 2008 que s’està començant a di-fondre, ha confirmat la conten-ció de reclamacions de responsa-bilitat professional mèdica: 287 expedients oberts (19 menys que en l’exercici anterior), i 353 facultatius afectats (un 14 per cent menys). [...]

Però hi ha una dada encara més destacable en aquesta memòria: les reclamacions extrajudicials (177) van superar per primera vegada les judicials (110: 67 per la via penal i 43 per la civil). Ari-many ha apuntat respecte d’això que en els casos de reclamació extrajudicial la tasca de media-ció és clau, així com argumentar les situacions des de la perspecti-va tècnica i resoldre els casos en els quals no hi hagi cap mena de defensa. [...]19. Diario Médico, 19-10-09

El col·legi de metges recorda als afiliatsque s’han de vacunar[...] “Els metges s’haurien de vacunar contra la grip A, per la seva pròpia salut i per la dels seus malalts –va afirmar ahir Brugue-ra–. No hi ha raons per sentir por davant aquesta vacuna. És una qüestió d’ètica professional: tenim un deure amb els nostres pacients”. En termes molt sem-blants es va pronunciar la docto-ra Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAM-FIC). “Un metge de família pot infectar la grip a les trenta o quaranta persones que visita durant una jornada laboral –va dir Forés–. El risc que la vacuna antigripal li causi problemes és molt inferior a les conseqüències que tindrien aquests contagis”. “Vacunar-se és una responsabili-tat professional”, va afegir. [...]20. El Periódico, 19-11-09

Mobilització cívica en defensa de l’EstatutA l’editorial se sumen polítics, patronals, sindicats, col·legis professionals, entitats...21. La Vanguardia.

Portada, 27-11-09

La societat civili econòmica catalana també reclamaun tracte digneL’editorial conjunt ha connectat amb les inquietuds i temors de la societat civil i econòmica ca-talana, que ahir va mostrar el seu suport gairebé unànime a aques-ta iniciativa. Sindicats, associaci-ons, religioses, entitats culturals, patronals, col·legis professionals es van sumar ahir al text per la dignitat de Catalunya. [...]

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, el Col-legi i Associació d’Enginyers Industrials, el d’Arquitectes de Catalunya, el d’Advocats de Barcelona, el de Farmacèutics de Barcelona, el d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Ca-talunya i el Consell de Col·legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya també es van adherir a l’editorial. [...]22. La Vanguardia, 27-11-09

15

16

17

18

19

20

21

22

Grup MED2009

Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona 48

La crisi econòmica es preveu llarga al

nostre país. El 2009, la sanitat encara no ha

rebut un gran impacte i, sortosament, les

fi nances del COMB han estat bones, molt

bones, en realitat. Esperem que els anys que vénen, que sens

dubte seran molt durs, puguem continuar dient

el mateix. Comptem que, amb l’esforç de

tots els que treballem al Col·legi, amb ganes

de fer-ho bé i amb la confi ança creixent dels

metges, ho podrem aconseguir

JAUME AUBIA,president executiu

del Grup MED S.A.U.A fi nals del 2009, el Grup MED comprèn

onze empreses amb activitat econòmica i, a més, compta amb sis empreses més participades o inactives (quadre 1). En conjunt tenen 51.908 clients. Si hagués de resumir en una sola frase la situació econòmica del COMB i de les seves em-preses, diria: Estem força satisfets dels resultats aconseguits durant l’any 2009. I aquesta afi rmació guanya signifi cació si tenim en compte que descriu una posició excepcional del Col·legi en el context econòmic general de crisi fi nancera i econòmica, la més greu des de la Gran Recessió del 29.

Vull recalcar que la majoria d’aquestes empreses –MED Secció Administrativa, MedOne, MedPa-trimonia, MediValor i les SICAV– treballen oferint serveis fi nancers o gestionant patrimonis i, per tant, les nostres empreses estan al bell mig del sector més afectat per la crisi.

Com ho hem fet i quins resultats hem obtingut? Primer, els resultats són prou bons (quadre 2) i ens permeten seguir apostant per créixer. Créixer perquè només serem útils als metges si som capa-ços d’oferir cada dia més productes, més adequats i amb una millor qualitat de servei. Durant l’any 2009 hem obert noves línies de fi nançament per als metges i hem aconseguit mantenir pràctica-ment el volum de crèdits concedits. Alhora hem pogut augmentar el volum gestionat tant dels re-cursos invertibles com dels fons d’inversió.

Quins resultats? Hem arribat a 12.866 clients de l’Àrea Bancària i constatem un creixement signifi -catiu de metges MIR i estrangers. El 59% de nous col·legiats han escollit obrir comptes a la nostra àrea bancària, el doble de fa quatre anys. Els resul-tats econòmics de l’any ens permeten assegurar que tot i la patacada de la borsa i, per tant, l’inevitable efecte negatiu sobre els resultats de MediValor, que va requerir la seva reconversió, el compte d’explo-tació de l’Àrea Bancària en el seu conjunt ens ha

permès obtenir uns resultats equilibrats i encarar el futur sense amenaces greus.

Vull destacar les activitats de Medicorasse que, aquest 2009, ha aconseguit una implantació sòlida i un creixement prometedor, tant a Madrid com a les Illes Balears, i que ha estat capaç de créixer fi ns als 40.607 clients, ha reforçat el servei d’atenció de sinistres i ha confi gurat productes específi cs molt atractius, com la pòlissa de salut, alhora que dóna suport tècnic i de direcció a Pyme Mediación, SL, la corredoria participada amb PIMEC.

Des de les empreses del Grup, alhora que donem aquests serveis bancaris i asseguradors a metges i al-tres clients, som conscients que en uns moments com aquests, en què la prudència i el rigor en la ges-tió econòmica són molt importants, cal tenir també una visió a llarg termini que faci que els metges i el Col·legi estiguem en condicions de crear oportuni-tats i generar ocupació, perquè els metges de Barce-lona puguem oferir els nostres serveis professionals i el nostre talent a un món ràpidament globalitzat i on les oportunitats són molt importants, com tam-bé ho són els riscos. Amb aquesta visió hem fet les primeres passes per impulsar la creació d’empreses innovadores mèdiques, participant a través de Me-ditecnologia i del programa “Metge emprenedor”, en més de 100 projectes empresarials, i posant en contacte els metges amb idees potencialment em-presarialitzables, amb les fonts de fi nançament i de gestió empresarial més solvents. També hem partici-pat en una societat de capital risc, Ingenia Capital.

El Grup MED és un holding empresarial, això sig-nifi ca que totes les empreses del COMB estan dins d’una sola estructura fi scal, el que permet compartir costos d’estructura, optimitzar recursos i, així ma-teix, una gestió de tresoreria global. L’any 2009, la gestió de la tresoreria, comptant-hi els rendiments dels actius (comptes corrents, ITF, dividends d’acci-ons, SICAV i fons) i restant-hi els passius (préstecs i pòlisses), ha donat un resultat positiu de més d’1,8 milions d’euros. Si comptem que el net invertible del Grup és d’uns 6,8 milions d’euros, no cal dir que el resultat, un rendiment de més del 27%, ens omple de satisfacció ja que ens ha permès mantenir les aportacions que el Grup MED fa al COMB, de gairebé 2,8 milions d’euros, inclosos els lloguers, i mantenir no només les baixes quotes col·legials de què gaudim els metges en comparació amb altres col·legis o col·lectius, sinó poder continuar l’ampli catàleg de serveis corporatius que ens fan ser col·legi de referència.

La crisi econòmica es preveu llarga al nostre país. El 2009, la sanitat encara no ha rebut un gran im-pacte i, sortosament, les fi nances del COMB han estat bones, molt bones, en realitat. Esperem que els anys que vénen, que sens dubte seran molt durs, puguem continuar dient el mateix. Comptem que, amb l’esforç de tots els que treballem al Col·legi, amb ganes de fer-ho bé i amb la confi ança creixent dels metges, ho podrem aconseguir.

El Grup MED, holding empresarial del COMB,satisfet dels resultats econòmics de l’any 2009

Grup MED. El model econòmic del COMBQ

ua

dre

2

COMB + Grup MED (100% participades) Exercici 2006 Exercici 2007 Exercici 2008 Exercici 2009

Ingressos explotació 21.268.741 € 21.764.552 € 25.324.561 € 24.728.888 €

Ingressos totals 24.372.288 € 24.747.898 € 26.590.397 € 25.602.738 €

Nombre de clients 42.969 45.956 46.233 47.068

Nombre d’empleats 265 284 282 273

Resultats 144.567 € 522.542 € 89.062 € 99.249 €

Retorn Grup MEDal COMB 2.410.395 € 2.398.998 € 2.428.813 € 2.104.282 €

Qu

ad

re 1

DETALL SOCIETARI Exercici 2009

Grup MED (Participació del 100%)

Participades(Participació < 100%)

Àrea Asseguradora Medicorasse Pyme Mediación

Àrea Financera MedSasa, MedOne i MediValor MediPatrimonia

Consultoria MediConsulting i Medinankeia

Negoci tecnològic MediTecnologia Firmaprofesional

Inversió patrimonial Grup MED Corporatiu MutualSasa SICAV Ingenia Capital SCR

Miscel·làniaMediviatges

MediServeis i ConsumMéndez Vigo

Serra Vilana

49Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Dins de les assegurances d’Automòbil s’han revisat i millorat les condicions d’un total de 2.741 pòlisses, el que ha permès, tot i la dura competència del mercat, mantenir la fi delització del client sense experimentar una caiguda de la cartera en el nombre de pòlisses, a diferència del que ha estat la tendència del sector

L’any 2009 ha estat especialment intens a Medicorasse, la corredoria d’assegurances del

COMB, en la recerca de productes i serveis que permetessin l’optimització dels recursos econòmics que els col·legiats i clients destinen a les cobertures asseguradores, mantenint tot i així la competitivitat, sobretot en les garanties i en el servei postvenda.

Aquesta recerca, que s’ha desenvolupat en el con-junt dels productes asseguradors de la corredoria del Col·legi, ha tingut especial repercussió en els rams de les pòlisses de Salut, Jubilació i Automòbil.

Actualment, la corredoria té un total de 7.201 pòlisses d’assegurances de Salut en cartera, les quals disposen d’un bon nivell de cobertura i pri-mes molt competitives. Aquesta xifra representa un 13% de pòlisses més que l’any 2008.

Pel que fa a les assegurances de Jubilació, durant l’any 2009 s’ha canalitzat un nou estalvi, xifrat en 5.544.048 euros en primes.

Dins de les assegurances d’Automòbil s’han re-visat i millorat les condicions d’un total de 2.741 pòlisses, el que ha permès, tot i la dura competèn-cia del mercat, mantenir la fi delització del client sense experimentar una caiguda de la cartera en el nombre de pòlisses, a diferència del que ha estat la tendència del sector.

Així mateix, les ràtios de gestió que ajuden a quantifi car i analitzar el servei al col·legiat i client indiquen aquesta marcada tendència a la revisió proactiva: s’han fet 8.405 visites d’assessorament i més de 6.800 trucades adreçades a clients d’auto-mòbil per a la revisió de les pòlisses.

Pel que fa a l’expansió territorial de la corredoria d’assegurances del COMB, cal destacar els nous acords assolits amb grans col·lectius en l’àmbit d’actuació de la Comunitat de Madrid, com és l’Ilustre Colegio de Odontólogos y Estomatólogos de la Primera Región i, així mateix, la formalització d’un important acord amb el Col·legi Ofi cial de Metges de les Illes Balears.

Nous productesDins de l’estratègia de mantenir la competitivitat dels productes i serveis i d’oferir solucions per a

tots els nous riscos o necessitats que es detectin en el col·lectiu mèdic, Medicorasse ha dissenyat per als seus clients nous productes exclusius d’Incapa-citat Temporal i de Responsabilitat per Protecció de Dades (LOPD), i ha ampliat el marc d’alterna-tives per a la cobertura dels Consultoris Mèdics i de la Responsabilitat Civil de Centres Sanitaris.

En paral·lel, i cercant la millor solució per cobrir els riscos dels col·legiats i clients, a part de més de 20 productes dissenyats especialment, s’han cercat solucions a mida en 1.085 casos que tenien unes característiques especials.

El Servei de SinistresAtesa la seva importància, millorar els temps de resposta i efectivitat del Servei de Sinistres ha con-tinuat sent objecte d’una especial atenció. S’han produït 13.390 sinistres, dels quals gairebé 8 de cada 10 s’han pogut resoldre totalment dins del mateix any d’ocurrència (de mitjana, es produei-xen cada mes 1.133 sinistres nous). Així mateix, s’han fet un total de 3.375 visites d’assessorament sobre sinistres.

Finalment, la corredoria d’assegurances del COMB ha reforçat les accions comunicatives amb l’objectiu d’afegir valor informatiu als col·legiats sobre les necessitats que poden ser cobertes amb solucions asseguradores i productes innovadors. L’any 2009, Medicorasse ha desenvolupat la seva activitat amb el clar objectiu d’ajudar al metge en les circumstàncies econòmiques actuals.

Medicorasse optimitza les pòlissesd’assegurances de Salut, Jubilació i Automòbil per als metges

JAVIER NAVARRO, director general de Medicorasse

ALBERT LLUCH, conseller delegat

Grup MED. Les empreses del COMB

Declaracions de sinistres. 2009

Autos 10.759

Llar i Comunitat Propietaris 1.249

Incapacitat Temporal (no inclou MMCB) 136

Salut 265

MediConsulta i comerços 129

RC Centres Sanitaris 22

Altres 830

Total de sinistres 13.390

Medicorasse. Pòlisses de nova producció 2004-2009

10.08610.193

8.3647.319 7.453

8.538

2004 2005 2006 2007 2008 2009Autos 3.493 2.516 2.318 3.514 3.747 3.473Resta 5.045 4.803 5.135 4.850 6.446 6.613

12.000

10.000

8.000

6.000

4.000

2.000

0

Fullets de Medicorasse sobre Protecció personal i familiar, Protecció Asseguradora Integral Professional i Assegurança de Salut.

Font: Medicorasse, SA.

50Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

NOLASC ACARÍN,president de Mutual Mèdica

Són ja prop de quinze anys els que han passat des que es va iniciar la col·laboració en-

tre Mutual Mèdica i Medicorasse, la Corredoria d’Assegurances del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, col·laboració que ha anat sempre enca-minada a oferir als metges col·legiats a Barcelona un seguit de productes asseguradors que els per-meti tenir una bona cobertura en previsió social. Però què s’entén per previsió social? La previsió social es defineix com el suport econòmic que s’atorga als treballadors, així com als seus familiars que, per motius naturals o involuntaris, derivats d’accidents, malalties, aturs forçosos, invalidesa, jubilació o defunció, no tinguin els mitjans sufi-cients per subsistir.

Aquesta ha estat des del 1920 la missió de Mu-tual Mèdica. Des de la creació de Medicorasse, poc després de l’aparició de la Llei d’Ordenació i Supervisió de les Assegurances Privades, s’ha aconseguit potenciar l’objectiu d’oferir mitjançant Mutual Mèdica tot un seguit d’assegurances que, any rere any, han millorat la previsió social dels metges, permetent-los no sols garantir-se el seu ni-vell de vida davant de qualsevol contingència deri-vada d’una malaltia o accident, sinó també gaudir d’una renda en el moment de la seva jubilació grà-cies a la bona feina duta a terme pels assessors de Medicorasse, respectant i transmetent els valors de Mutual Mèdica: la confiança, l’especialització i el compromís.

Al llarg del 2009 es va posar en relleu la possible crisi de les pensions i la necessitat de complemen-tar-les amb sistemes de previsió privats, com ara els productes de Jubilació de Mutual Mèdica, pensats perquè els metges obtinguin una renda addicional a la seva jubilació gràcies a la seva bona rendibilitat financerofiscal derivada dels avantatges fiscals i el tipus d’interès tècnic garantit durant tota la vigèn-cia del contracte. També es va posar de manifest que les eines que es fan servir per estalviar de cara a la jubilació no poden estar subjectes a la volatilitat i la incertesa del mercat.

És important prendre consciència de la impor-tància de comptar amb un bon sistema d’estalvi de cara a la jubilació i de començar a fer-ho de jove perquè, així, amb aportacions moderades s’acon-segueixen prestacions que permeten anivellar el nivell d’ingressos de la jubilació amb la retribució que es percebia com a treballador actiu.

En aquest sentit, es van dur a terme diferents ac-cions comercials, especialment durant els períodes de juny i juliol i durant l’últim trimestre de l’any. En el primer dels casos, Mutual Mèdica va millo-rar el seu producte de jubilació, amb la intenció de seguir garantint la previsió social del metge. Una de les principals novetats va ser la reducció del percentatge destinat a cobrir risc, de manera que s’incrementa la proporció destinada a estalvi per a la jubilació. En el segon període esmentat es va fer com cada any la campanya PJ105 en la qual els metges, amb l’assessorament conjunt dels assessors fiscals del Col·legi i dels comercials de Medicorasse, fan les aportacions necessàries per millorar la seva fiscalitat, sempre amb una rendi-bilitat garantida. Al llarg de tot l’any els assessors de Medicorasse van fer una gran feina.

Finalment, i com a punt que mereix especial menció, cal comentar que la col·laboració entre Mutual Mèdica i Medicorasse ha fet un pas més en el seu àmbit d’actuació, treballant conjuntament a la Comunitat de Madrid a través de l’Asociación de Médicos y Titulados Superiores (AMYTS) amb la intenció de transmetre la filosofia i els valors d’especialització, compromís i confiança propis de la nostra entitat.

Tot aquest conjunt d’accions han fet que Mutual Mèdica tanqués l’any 2009 amb unes xifres prou importants, com són més de 35.000 mutualistes i més de 34 milions d’euros en quotes, el que re-presenta un creixement del 16% respecte a l’any 2008.

Vull recordar que Mutual Mèdica és una entitat sense ànim de lucre, els beneficis de la qual rever-teixen únicament en els metges en forma de mi-llors cobertures i serveis.

Mutual Mèdicai el COMBamb la previsió social del metge

Cal comentar que la col·laboració

entre Mutual Mèdica i Medicorasse ha

fet un pas més en el seu àmbit

d’actuació, treballant conjuntament a la

Comunitat de Madrid a través de l’Asociación de Médicos y Titulados

Superiores (AMYTS) amb la intenció

de transmetre la fi losofi a i els valors

d’especialització, compromís i confi ança

propis de la nostra entitat

1 2

1. César Vizuete, responsable comercial de Mutual Mèdica, i Carles Jiménez, director comercial de Medicorasse, amb part de l’equip d’assessors de la Corredoria d’Assegurances del COMB.

2. Imatge del web www.med.es amb informació sobre l’assegurança d’Incapacitat Laboral de Mutual Mèdica.

Grup MED. Les empreses del COMB

51Informe Anual 2009

Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

RICARD MONTES,gerent de l’Àrea Bancària.Grup MED

ALBERT LLUCH,conseller delegat

L’Àrea Financera dóna suport al finançamentdels projectes professionals i personals dels metges

Hem pogut donar fi nançament a tots els projectes individuals o empresarials que se’ns han presentat, alguns dels quals no havien trobat aquest fi nançament en altres entitats a causa de la manca de liquiditat

El 2009 s’ha caracteritzat per ser un any amb un sector fi nancer afectat per una greu cri-

si i una economia mundial en recessió. Ens hem trobat davant d’un sistema fi nancer radicalment diferent, bancs públics, semipúblics i privats amb tensions greus, i que aviat es veurà sotmès a una regulació més exigent i una supervisió més accen-tuada. Per primera vegada s’han vist senyals ine-quívocs que el sector de bancs i, primordialment, les caixes d’estalvi, canviarà de forma signifi cativa, amb una reducció important d’entitats, a causa de les fusions que s’estan planifi cant amb l’ajuda del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).

És dins d’aquest escenari convuls i complex on els professionals de l’Àrea Financera han desenvo-lupat la seva tasca d’oferir serveis bancaris a tots els metges, des del metge jove al metge nouvingut, al metge gran, al metge empresari, etc. Per poder fer-ho, s’han incrementat els equips d’atenció al client i també l’equip de gestors comercials i la seva for-mació, tant fi nancera com de millora d’atenció al client. Igualment el treball constant realitzat amb els nostres proveïdors de serveis bancaris, BBVA i Fibanc-Mediolanum, ha donat com a resultat que puguem oferir més serveis i productes específi cs per al col·lectiu mèdic.

Productes d’estalviDurant l’any, la manca de liquiditat que ha patit el sector fi nancer ha estat un dels factors que han in-cidit de manera decisiva en la forma de remunerar els estalvis dels clients, amb una guerra pel passiu com feia temps que no es veia.

En el nostre cas, malgrat no entrar en aquest tipus de política imprudent, l’import que teníem entre comptes corrents i imposicions a termini fi x s’ha incrementat en 7,6 milions d’euros, el que signifi ca un increment percentual del 9,98%. Val a dir, com a referència, que segons dades del Banc d’Espanya, l’any 2009 els dipòsits en el total d’entitats fi nan-ceres es van incrementar d’un 2,6%.

Pel que fa als fons d’inversió específi cs de l’àrea bancària, s’ha incrementat el volum de 3,7 milions d’euros, amb un increment percentual del 18,28% (tot i que el patrimoni del total de fons a nivell nacional va patir una davallada del 3% i un descens de partícips del 7,5%, segons dades d’Inverco). Això ha estat possible perquè, per un costat, s’ha continuat apostant pels fons garantits i, per l’altre, pels fons de diner i de renda fi xa o mixta.

A l’últim, en plans de pensions s’han incrementat els saldos gestionats de 2,3 milions d’euros, el que representa un increment percentual del 7% sobre el total de les aportacions brutes en plans de pen-sions, que es va situar en l’àmbit nacional en un 6,6% segons dades d’Inverco.

Cal remarcar que la suma dels saldos de tots aquests productes és superior a les xifres que s’ad-ministraven abans de la crisi de setembre de 2008,

dada prou signifi cativa en les actuals circumstànci-es de mercat.

Productes de finançamentEn els productes de fi nançament caldria destacar dos punts prou importants. En primer terme, hem pogut donar fi nançament a tots els projectes in-dividuals o empresarials que se’ns han presentat, alguns dels quals no havien trobat aquest fi nança-ment en altres entitats a causa de la manca de li-quiditat. D’altra banda, s’han obert noves línies de fi nançament, com és el factoring i el confirming per empreses, i els préstecs de concessió immediata, tots ells amb un tipus d’interès inferior a la mitjana del mercat i adaptats al col·lectiu mèdic.

També hem estat molt actius en el que fa refe-rència als préstecs ICO, amb els quals, en casos concrets, s’han pogut fi nançar projectes sanitaris a tipus d’interès del 0%.

El total dels volums fi nançats entre particulars i empreses ha estat de 13,3 milions d’euros, enfront dels 13,8 milions del 2008, en consonància amb el descens generalitzat del mercat.

Serveis bancarisHem desenvolupat nous tipus de comptes corrents per a metges que tenen constituïdes empreses. En aquest apartat en concret, s’han obert 45 comptes nous.

Durant el 2009, s’han lliurat 2.229 targetes de crèdit i 369 de dèbit. Les targetes Affi nity del COMB tenen xip criptogràfi c i signatura digital incorporada, el que permet fer-ne un ús fi nancer i professional alhora.

S’ha incrementat el parc de TPV en consultoris i clíniques.

En conclusió, enmig d’un sector convuls i re-celós, els nostres serveis bancaris han continuat creixent, apostant pel rigor, la qualitat del servei i la capacitat de donar suport al fi nançament dels projectes, tant personals com professionals dels nostres col·legiats i clients.

Grup MED. Les empreses del COMB

Font: Àrea Financera. COMB.

85

80

75

702008 2009

Àrea BancàriaRecursos invertibles

Comptes Corrents + DipòsitsDades expressades en saldos mitjans

76,633

84,28314

13

12

11

102008 2009

Total volum formalitzaten noves operacions d’actiu

13,90013,288

Catàleg sobre els Serveis bancaris del Grup MED.

Valors en milions d’euros. Valors en milions d’euros.

52Informe Anual 2009Col·legi Ofi cial de Metges de Barcelona

Grup MED. Les empreses del COMB

Firmaprofesional ha obtingut aquest any,

enmig d’un entorn de crisi econòmica, els

millors resultats de la seva història, amb una facturació que supera

àmpliament el milió d’euros i uns benefi cis

propers al 10% de la facturació

JORDI MASIAS,conseller delegat

de Firmaprofesional

ALBERT LLUCH,conseller de Firmaprofesional

L’any 2009 ha suposat un pas endavant en la consolidació de Firmaprofesional, amb impor-

tants fites de renovació d’imatge, comercial i tec-nològica, i uns excel·lents resultats econòmics. En destaquem:1. La consolidació del lideratge als col·legis professi-onals durant l’any en què veu la llum la Llei Òmni-bus, gràcies a la participació de Firmaprofesional en projectes de diferents comunitats autònomes, com són els de Recepta Electrònica, d’Història Clínica Compartida o de Matriculació Telemàtica de ve-hicles. En l’àmbit sanitari, cal destacar l’innovador projecte que s’ha dut a terme amb el BBVA, tant amb metges com amb farmacèutics de Barcelona, que ha permès als seus col·legiats disposar en un mateix suport d’un carnet col·legial, una targeta de crèdit financera i un certificat digital. S’han emès ja més de 32.000 certificats digitals a col·lectius profes-sionals. Actualment aquests col·lectius signifiquen més d’un 73% dels ingressos de la companyia.2. L’augment significatiu d’empreses privades en la cartera de clients de Firmaprofesional, gràcies al desplegament de nous serveis i solucions dirigides a pimes i grans empreses (e-Factura, e-Vot, gestió documental). S’han emès ja més de 4.000 certificats digitals per a empreses, el que consolida Firmapro-fesional com un dels principals subministradors de signatura electrònica al món empresarial. L’acord amb PIMEC, que també és accionista de Firmapro-fesional, ha suposat un notable impuls tant per al coneixement de marca com per al desenvolupament del negoci del certificat en el món empresarial català i, per extensió, en la resta de l’Estat espanyol.

A més a més, continuem tenint un alt nivell de fidelització dels nostres clients, tant en l’àmbit pro-fessional com empresarial, amb un percentatge de renovació superior al 95%, únic al mercat.

S’ha continuat el procés de creixement d’entitats de registre en tot el territori de l’Estat, i en l’actuali-

tat existeix una àmplia xarxa de punts de distribució dels certificats digitals de Firmaprofesional.

En definitiva, podem dir que el creixement d’emis-sió de certificats digitals demostra la línia ascendent del projecte, amb l’aspiració de mantenir el lideratge en la prestació de serveis d’identitat digital, lideratge que es consolida gràcies a la contínua proposta de solucions innovadores en el mercat.

En l’aspecte de la innovació tecnològica, s’ha pro-cedit a la renovació de l’Autoritat de Certificació Arrel i a l’obtenció de la certificació WebTrust, de reconeixement internacional, i s’ha procedit a la mi-gració a un programari de codi obert més competi-tiu, flexible, dinàmic i també cost eficient.

Hem posat en marxa un nou web corporatiu, a través del qual s’estan oferint noves funcionalitats als internautes, alhora que presenta una imatge més moderna i adequada de l’entitat. S’ha fet també una enquesta a tots els clients per avaluar la qualitat del servei ofert, i s’han obtingut uns resultats altament positius, amb més d’un 90% de satisfacció o molta satisfacció.

Firmaprofesional ha participat en els fòrums de tecnologia i seguretat principals i més importants (JSE-CatCent, eFactura, Ziur, ENISE, eDNI...) i ha organitzat dues Jornades de Formació dirigides a col·legis professionals i una sessió enfocada a mi-llorar l’eficiència en les empreses a través de la mo-dernització.

Finalment, cal comentar que, financerament, en un entorn de crisi econòmica, la companyia ha obtingut aquest any els millors resultats de la seva història, amb una facturació que supera àmpliament el milió d’euros i uns beneficis propers al 10% de la facturació. La companyia no sols ha sabut superar aquesta crisi econòmica, sinó que, a més, en aquest entorn, malda per oferir eines tecnològiques efici-ents a les empreses i professionals que els ajudin a superar la crisi.

Firmaprofesional, proveïdor tecnològicper als col·legis professionals i el món empresarial

Certificats digitals (2003-2009)Distribució geogràfica dels clients amb Autoritats de Registre

40.000

35.000

30.000

25.000

20.000

15.000

10.000

5.000

02003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Emesos Vigents

Font: Firmaprofesional.

Astúries1 oferta

Múrcia3 AR

1 oferta

Andorra1 AR

1 oferta

Extremadura1 AR

1 oferta

Navarra4 ofertes

Andalusia3 AR

1 oferta

Illes Balears4 AR

1 oferta

Castella i Lleó1 AR

1 oferta

Cantàbria2 AR

Illes Canàries5 AR

Catalunya18 AR

6 ofertes

Madrid6 AR

1 oferta

Aragó i la Rioja

2AR3 ofertes

Castella-la Manxa2 AR

1 oferta

València1 AR

2 ofertes

Galícia5 AR

Seus de les Autoritats de Registre (cada AR pot tenir diverses seus).Autoritats de Registre ofertes.

INFORME ANUAL 2009SERVEI D’INFORMACIÓ COL·LEGIAL

Número extraordinari, maig de 2010

EditaCOL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

PASSEIG DE LA BONANOVA, 47. 08017 BARCELONA

TEL. 935 678 888. FAX 935 678 899

e-mail: col.metges@comb.cathttp://www.comb.cat

Consell editorialMIQUEL VILARDELL

JAUME PADRÓS

RICARD GUTIÉRREZ

PILAR ARRIZABALAGA

JAUME SELLARÈS

LURDES ALONSO

Director Gerent / CEOPresident executiu del Grup MEDJAUME AUBIA

Director A. d’Operacions / COOConseller – Director General del Grup MEDALBERT LLUCH

Director A. CorporatiuMARC SOLER

Director A. JurídicIGNASI PIDEVALL

Gabinet de Mitjans de Comunicació i Departament de PublicacionsJESÚS CALVO

Coordinador de l’edició de l’Informe AnualAITOR MORA

Secretaria de redacció i documentacióCLOTILDE HERNÁNDEZ

Coordinador del Servei d’Informació Col·legialJORDI PONS

Assessoria lingüística i correcció de textosESTHER ROIG

Fotografi aISABEL CALAF I ARXIU DEL GABINET DE MITJANS DE COMUNICACIÓ DEL COMB

Disseny gràfi cVILLUENDAS + GÓMEZ disseny

PublicitatÀREA ECONÒMICA

Preimpressió i impressióAmbient Gràfi c

Dipòsit legalB-28574-2010

NOTA D’AGRAÏMENT DE LA JUNTA DE GOVERNLa Junta de Govern vol manifestar el seu agraïment als patrocinadors que han fet possible, un cop més, l’edició d’aquesta publicació per a tots els col·legiats

de Barcelona. L’Informe Anual 2009 ha comptat amb el suport publicitari de:COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE BARCELONA

Passeig de la Bonanova, 47 08017 BarcelonaTel. 935 678 888Fax 935 678 899

e-mail: col.metges@comb.catwww.comb.cat

COL·LEGI OFICIAL DE METGESDE BARCELONA

INFORME ANUAL

2009

Amb el suport de: