Curs Elemental Eulàlia Torras - Servei de Llengües – UAB

Unitat 8. Què celebreu? Hi anem?

1

A.1. VIATGES. Aquesta és una presentació diferent del parc natural de Montserrat.

Montserrat, un paisatge de Catalunya. Benedetta Tagliabue https://www.youtube.com/watch?v=e_RA6Th2PQ8, 00:05-00:20/00:50-2:25

1. “Des de ........................ a Itàlia es veu una muntanya semblant a la de Montserrat”. 2. “Les muntanyes representen moltes coses de l’esperit de les persones que viuen a

................” 3. “Montserrat és això: és com un drac adormit que ............... el paisatge de Catalunya,

quasi com una muntanya ................. del taller d’un escultor”. 4. “Aquesta vista quasi no ................. Montserrat, però és maquíssima”. 5. Montserrat era un ..................... fa milions d’anys. 6. Montserrat ................ la seva forma a haver estat un paisatge submarí. 7. El paisatge es va .................... i les forces de la terra el van elevar.

2. A Catalunya hi ha paisatges molt diferents. Pots resumir de manera misteriosa la informació d’un parc natural o un indret que coneixes o t’ha tocat?

3. Per parelles, decidiu on us agradaria anar aquestes vacances de Setmana Santa.

4. Què necessitem per viatjar? Ens emportem tot el que fa falta? (Veus 3, U1, ex. 11)

Curs Elemental Eulàlia Torras - Servei de Llengües – UAB

Unitat 8. Què celebreu? Hi anem?

2

5. Dur o portar – endur-se i emportar-se (Veus 3, U1, ex. 12)

6. Què us emportaríeu?

Curs Elemental Eulàlia Torras - Servei de Llengües – UAB

Unitat 8. Què celebreu? Hi anem?

3

B.1. PROPOSTES... I QUIN TEMPS FARÀ?

I. Quin temps fa normalment a la teva ciutat? I aquí? És semblant?

Aquí plou més / menys

Aquí neva

Aquí fa ...

II. Relaciona la previsió metereològica amb el mapa corresponent. Quin temps

farà?

a. b. c.

III. Completa. Veus 2. Llibre d’exercicis, U1, ex.33

Curs Elemental Eulàlia Torras - Servei de Llengües – UAB

Unitat 8. Què celebreu? Hi anem?

4

C. QUÈ CELEBREU?

1. EL DIA DELS MORTS A MÈXIC Mira un fragment del programa Katalonski i completa el següent text. https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/katalonski/una-katalonski-entre-morts/video/5761037/ (00:20-03:30)

Aquestes són les possibilitats: prenen, alegria, pregar, suport, sencer, camí, retrats, emporten, escales, disfresses, acomiadar, cel, graons, finestres, prové, altars, parents, asseuen, lleven.

El dia de Morts és una celebració que es fa a Mèxic. La festa se centra en la reunió de la família

i els amics per __________ i recordar els amics i la família que ja han mort i donar __________

al seu viatge espiritual.

Les famílies homenatgen els morts amb una festa. Colors, __________, menjar i música és la

millor manera d’__________ als que se n’han anat. És que és un dia d’__________ per als

mexicans!!! Arriben les famílies completes: avis, pares, fills (__________ nens de mesos) i

passen el dia __________ al cementiri. S’__________ el menjar de casa o el compren a fora, es

fiquen al recinte, visiten el seu mort i s’__________ a parlar (”platicar”) i es beuen un “seis de

modelo”: són sis llaunes de cervesa de la marca Coronita, de vegades es beuen uns quants

“seises” i surten una mica “contents”.

Els portals, balcons i __________ es decoren amb esquelets i calaveres. La calavera és

l’element essencial en aquesta festivitat. __________ de les cultures precolombines que

tenien la calavera (el crani) com a símbol essencial de la mort (en contrast amb l’esquelet a

Europa), i és un element que ha estat representat en murals, pedres i ceràmiques.

Les famílies construeixen uns _________ amb un gran significat que s'anomenen ofrendas. Així

creuen que ajuden els morts a fer un bon __________ durant la mort. Els altars consten de set

nivells o __________ que representen els set nivells pels quals ha de passar l’ànima del mort

per poder descansar. Cada nivelle té un significat específic i ha de contenir uns elements

concrets. S’hi fan ofrenes: menjars favorits del difunt, calaveres de sucre, es __________

begudes alcohòliques, joguines... També s’hi posen __________ del difunt, imatges religioses,

flors i ciris. El pa de mort són uns petits panets dolços amb diferents formes: rodons, cranis,

ossos...

Els avantpassats creien que, quan una persona es moria, la seva ànima anava a viure al

__________, on es quedaven a viure per sempre, però un dia a l’any baixaven a visitar els seus

__________ i amics: és el dia de morts.

Adaptat de http://blogs.ccma.cat/print.php?itemid=17470 https://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_Morts

Curs Elemental Eulàlia Torras - Servei de Llengües – UAB

Unitat 8. Què celebreu? Hi anem?

5

3. LA CASTANYADA

Una de les celebracions més importants de la tardor és la festa de Tots Sants i el Dia dels Morts, que tenen lloc entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre. Però uns quants dies abans aquesta fruita tardorenca ja omple festes escolars, fires, àpats familiars i, des de fa relativament poc, concorregudes celebracions de carrer.

1. Castanyades aquí i allà 2. Castanyades per a tothom 3. Castanyes i panellets a pobles i ciutats 4. Els panellets, més dolços que mai 5. La Castanyada d’avui, d’ahir i de demà 6. La Castanyada i la tardor, els vius i els morts 7. Les castanyes i els campaners

La Castanyada i Tots Sants marquen que l’estiu s’ha acabat definitivament. La terra, que ja ha donat fruit, espera la sembra que fructificarà l’any vinent; els arbres perden les fulles després de tenyir-les de tonalitats diverses; i el fred comença a fer-se notar, després del bon temps. Si hi pensem bé, no fa estrany que sigui per aquestes dates que, des de temps immemorials, la gent recordi els qui ja no hi són. La vitalitat de la primavera i l’estiu han donat pas a un paisatge dur i a un temps advers. Segons la tradició popular, durant aquests dies s'interrelacionen el món dels vius i el dels morts. Per Tots Sants es fa visible el record als avantpassats, amb pràctiques diverses, des de posar una senzilla espelma davant la fotografia dels familiars morts a les visites rituals al cementiri per honorar-los. També es fa real la creença segons la qual aquests dies els morts visiten els vius: és el moment de carbasses il·luminades i de tot tipus de peticions i cercaviles amb ànimes, bruixes, esperits, fantasmes i altres éssers més terrorífics.

La nit de Tots Sants, del 31 d'octubre a l'1 de novembre, s'organitzen innombrables castanyades col·lectives, uns àpats comunitaris a base de castanyes, panellets, moniatos i altres fruits de l'època que es celebren amb la família, els amics i fins i tot a les escoles. Sovint s'acompanya les castanyes i panellets amb vi dolç, del bo. La Castanyada és una reunió comunitària que sovint és organitzada per ajuntaments, ateneus, grups de joves, associacions de veïns, entitats culturals, centres excursionistes, penyes esportives, etc. A l'Illa d'Eivissa, on no hi ha castanyers, es celebren pinyonades

I el costum de menjar castanyes per Tots Sants, quin origen té? Doncs, no és gens clar. Una interpretació popular el relaciona amb l’antiga tradició de tocar les campanes la nit de Tots Sants per recordar als fidels la necessitat de pregar per les ànimes dels difunts. Segons sembla, els campaners, després de repicar les campanes amb força durant una bella estona, reposaven i es menjaven un grapat de castanyes o qualsevol altra fruita del temps, que feien passar avall amb un glop de vi. Ja us podeu imaginar que moltes vegades els campaners no estaven pas sols, sinó que els acompanyava molta gent disposada a compartir aquest ressopó tan senzill com saborós. És d’aquesta manera, prou curiosa, que potser va néixer una tradició que ja s’havia generalitzat a la fi del segle XVIII.

‘Per Tots Sants, castanyes i panellets.’ Aquesta dita recorda prou bé que els panellets són també un producte típic d’aquesta diada. Tradicionalment fets a base d’ametlla i sucre (és a dir, de massapà) darrerament s’hi han afegit ingredients diversos que els fan encara més dolços. El costum potser ve de l’antiga tradició de fer un àpat familiar molt ritual després del traspàs d’un ésser estimat; o potser de les ofrenes que els fidels feien a l’església o a la tomba del difunt perquè no li faltés aliment en el viatge al més enllà. Això lligaria amb el fet que el panellet és un dolç que es conserva molt, que no es fa malbé d’un dia per altre. En general, la gastronomia de la festa es basa en els productes de temporada: castanyes, pinyons, carbasses, moniatos... i els panellets. Abans, en pobles i ciutats, la fruita confitada a base de sucre se sortejava juntament amb els panellets. El codonyat, la confitura de codony, també és encara avui un producte molt típic d’aquestes dates.

A Amer (la Selva) se celebra la Fira de Sant Martí amb motiu de la fundació de la vila, l’any 949. Ara ha deixat de ser una convocatòria només ramadera per convertir-se, per una banda, en una mostra de productes artesans i, per l’altra, en una castanyada popular que té la peculiaritat d’incloure un Concurs de Torradors de Castanyes. A Esplugues de Llobegat es fa a la tarda "La castanya petita" un festival infantil amb castanyera, al vespre-nit un sopar i ball popular i a la nit, Castanya Rock, un concert de música jove. En canvi, a Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), és important la fira dedicada al castanyer, al seu fruit i als usos que es fan de la fusta i la gastronomia de la castanya. S’hi poden comprar castanyes i tota mena de productes relacionats amb la castanya i el castanyer, així com productes artesanals.

Curs Elemental Eulàlia Torras - Servei de Llengües – UAB

Unitat 8. Què celebreu? Hi anem?

6