diari de l’ametlla · 2019. 4. 30. · editorial en l’anterior edició del diari exposava com...

Diari de l’Ametllanúm.15

Butlletí municipal del poble de l’Ametlla

Any ll - febrer de 2005 Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (www.ametlla.org)

Breus

IncendisProtecció Civil de l’Ametlla del Vallès ha tingut molta feina, fins i tot més que a l’estiu, com ho demostren les nombroses actu-acions que han fet en diverses situacions de risc i de servei al poble.

El proper any 2006 es commemorarà el Mil Centenari de l’origen del poble. El Consell d’Honor serà presidit pel President de la Generalitat Molt Honorable Pasqual Maragall i Mira i composat per l’Il·lm. Sr. Jordi Pousa i Engroñat, Excm. Sr. Josep Montilla i Aguilera, Hble. Sra. Caterina Mieras i Barceló, Excm. Sr. Celestino Corbacho i Chaves, Excm. I Rvdm. Sr. Josep Àngel Sàiz Meneses,M. Hble. Sr. Ernest Benach i Pascua, M. Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley.

El President de la Generalitat, Molt Honorable Pasqual Maragalll.

Pasqual Maragall presidirà el Consell d’ Honor del Mil Centenari

Pàgina 7

Pàgina 19

Pàgina 18

Pàgina 8

Sugys

El pintor Antonio González, gran copsador d’atmosferes i espais, amb un sentit de la perspectiva i de la llum excel·lents, va exposar a la Sala Carles Sindreu..

El casal El Crit

Properament, l’Oficina Tècnica Jove, l’Associació de Casals i Grups de Catalunya i el Casal dels joves El Crit signaran un conveni de col·laboració a tres bandes.

4a Duatló

El dia 20 de febrer va celebrar-se la 4a Duatló de l’Ametlla, que va reunir més de 200 atletes federats i no federats, que es van atrevir a fer una prova de 33km.

El Dr. Josep Laporte i Salas, ex conseller de Sanitat de Catalunya va patir un infart de miocardi el dia 15 de febrer, a l’edat de 82 anys. Les seves restes descansen ara al panteó familiar del cementiri de Reus. Representants del món polític, empresarial, cultural, acadèmic i social acompanyaren la família de l’ex conseller en una emotiva cerimònia.

Entre el 5 i el 9 de febrer el poble va celebrar el Carnaval amb música i balls de gitanes, amb espectacles i animacions, omplint els carrers de carrosses i comparses, màscares i disfresses, fins i tot amb una bona escudellada que, com altres anys, no va faltar. Malgrat que el temps fes perillar algun dels actes en algun moment, tothom --grans i petits-- van poder gaudir de la festa.

Josep Laporte ha mort Carnaval 2005

Pàgina 3

Editorial

En l’anterior edició del Diari exposava com el Ple del nostre Ajuntament havia acordat distribuir el pressupost per a l’any 2005. Recordareu que el pressupost total de l’Ajuntament quedava establert en 8.624.564,48 €, dels quals 2.804.144,96 € els dedicàvem a noves inversions i reparacions del equipaments existents i la resta, 5.499.879, 37 €, per afrontar les despeses ordinàries. El darrer mes entràvem en detall a explicar quines eren les previsions de les inversions previstes i deixàvem per

aquesta edició l’explicació de com gestionarem els 5.499.879,37€. Aquestes despeses ordinàries es financen amb el que, per coherència, denominem recursos ordinaris, és a dir, els que provenen d’impostos municipals, les transferències etc. Avui ens centrarem, doncs, en les despeses corrents i en els objectius del pressupost ordinari. La despesa corrent està formada pels costos derivats del personal (capítol 1), compra de bens corrents i serveis (capítol 2), pagament d’interessos dels crèdits bancaris que té l’Ajuntament (capítol 3) i transferències o subvencions corrents a entitats del municipi (capítol 4). A continuació, en els paràgrafs següents, intentaré explicar de forma concisa i entenedora els diversos apartats que configuren la despesa corrent, així com les diferències en relació al pressupost anterior.Pel que fa a la despesa de personal, cal tenir en compte que la nostra plantilla de funcionaris i treballadors és de les més baixes dels Ajuntaments de Catalunya i gairebé la mateixa que fa 10 anys. Per això hem optat per un increment mesurat de la mateixa, que permeti donar respostes a les necessitats dels ametllats, compatibilitzant-lo amb les possibilitats econòmiques del municipi. Això es tradueix en la creació de dues places de tècnics (assistent social i tècnic medi ambient) i l’ampliació d’una plaça d’agent de policia. Sempre hem cregut més en la continuïtat de les polítiques estables i planificades a mig i llarg termini que en la realització d’actes aïllats sense cap mena de coordinació. La Regidoria de Medi Ambient és un clar exemple amb la redacció de l’Agenda 21, que apostava clarament per una Ametlla sostenible i que l’any 2004 suposà un notable esforç, però aquest esforç serviria de ben poc sense un seguiment posterior i la supervisió de les accions proposades.Tampoc podem oblidar el dia a dia, temes com la necessitat de reforçar la seguretat. De moment la successió de robatoris que afectaren el nostre municipi i tot Catalunya sembla superada, amb les recents detencions de bandes organitzades. Si en el seu moment vàrem arbitrar un pla de xoc, els nostres esforços no han de circumscriure’s únicament a aquests fets, sinó a planificar el futur i dotar la Policia local de més efectius personals i tècnics i, el moment adient per fer-ho és, sense cap mena de dubte, el nou pressupost.En relació a la despesa per l’adquisició de bens i serveis corrents, s’ha potenciat el paper a desenvolupar per les diferents regidories, amb creixements molt importants respecte al

pressupost anterior, com pot ser el cas de Cultura (13,89%), Joventut (52,84%), Promoció econòmica (533,33%) i Via Pública (100.000 €), així com l’externalització de la neteja del CEIP Bertí. Aquest important increment percentual es deu al reduït pressupost que tenien aquestes regidories, especialment la Regidoria de Joventut. El capítol 3 contempla el pagament d’interessos d’aquells préstecs que l’Ajuntament té concertats. Actualment el tipus d’interès mitjà es situa entorn al 2,30-2,40%.Pel que fa a les transferències corrents, es continua la política endegada anteriorment:- Creació d’una partida de cooperació diferenciada que representi el 0,7% dels recursos ordinaris (38.499,16 € per l’exercici 2.005).- Suport a les diferents entitats que radiquen en el nostre poble, tant esportives, com culturals, Associació de Defensa Forestal i Protecció Civil, per tal que puguin desenvolupar, amb els mitjans adequats, les importants tasques que tenen encomanades.Finalment, m’agradaria respondre, de forma senzilla, aquelles preguntes que tots en hem fet en més d’una ocasió. On van destinats els nostres impostos?, com es distribueix un euro entre les diferents activitats que realitza l’Ajuntament? Doncs el repartiment, de tot el pressupost, tant l’ordinari que ara explicàvem, com el d’inversions per l’any 2005 és el següent:

* 15,96 cts aniran destinats a despeses generals, al manteniment dels serveis centrals d’atenció al públic, secretaria, intervenció, etc * 9,36 cts a seguretat* 2,85 cts a cultura* 1,11 cts a benestar i cooperació* 3,53 cts a ensenyament* 0,33 cts a sanitat * 0,32 cts a promoció econòmica* 3,61 cts a esports* 6,41 cts a recollida de residus* 0,85 cts a joventut*13,73 cts a vialitat (manteniment de carrers, enllumenat, clavegueram, etc.)*29,29 cts a urbanisme (inclou les inversions previstes per aquest exercici 2.005 detallades en el número anterior)* 3,06 cts a llum* 2,72 cts a neteja d’edificis* 1,91 cts despeses derivades de la recaptació dels tributs municipals i* 4,95 cts al pagament dels interessos i amortització de préstecs.

Jordi Pousa

Diari de l’Ametlla, febrer 2005Pàg.2

Cartes a la Directora

Benvolguts socis de l’Agrupació de la Gent Gran:

Em dirigeixo a vosaltres perquè em sento dolguda i ofesa pels escrits que afecten tan directament dues de les senyores que formen part del grup que va ser elegit democràticament.Agrairia que tots els que no hi estan d’acord deixessin de desprestigiar, d’una vegada per totes, aquestes persones que han lluitat, des d’un bon principi, perquè l’Agrupació anés endavant i, per tant, que transformin les seves crítiques en idees i noves propostes

perquè es pugui continuar amb bona harmonia.

R. Batlles

Pel·lícula d’indis al futbol

A vegades un malson es fa realitat i, sense saber com, et trobes dins d’una “pel·lícula de l’oest” i tu fas d’indi.Estem acostumats a veure contínuament a la televisió en el món del futbol errors arbitrals, decisions injustes, àrbitres que no coneixen el reglament que, per cert, és el seu codi de circulació als

terrenys de joc, però el que va succeir el darrer 8 de gener al partit de juvenils Ponent - CF Ametlla, va ser de jutjat de guàrdia. El senyor col·legiat, per anomenar-lo d’alguna manera, “instruido en el arte de arbitrar” va tenir una actuació memorable, digna del millor clown de circ, o millor dit, del millor il·lusionista mai vist sobre l’escenari, traient sense parar “conills del barret”. La seva actuació va provocar el riure i la mofa en els jugadors i aficionats del CF Ponent i, per contra, ira i indignació entre tot el col·lectiu que integrem el Club de Futbol l’Ametlla

i que presenciàvem el cruel espectacle, protagonitzat pels meus jugadors, actors d’excepció de l’obra més tràgica de la història del futbol. Una obra a la qual es van succeir expulsions de jugadors per animar a un company, per dirigir-se al seu entrenador, penaltis inventats, repetits fins que marcaven, faltes a favor de l’infractor, en aquest cas sempre eren contra els interessos de l’Ametlla i, per rematar la feina, treure targetes a gent del públic perquè discutien la seva actuació. Però tot això no va tenir un final feliç. El show finalitzà quan

l’àrbitre va fer l’acta del partit, canviant el resultat final i inventant expulsions de jugadors que havien acabat el partit, així com les causes de les mateixes, incloent la complicitat dels que dirigien l’equip contrari, és a dir, d’ entrenador i del delegat del CF Ponent, que per guanyar un partit, estaven disposats a enganyar qui fos.Com a les “pelis de l’oest”, els pobres indis, després de fer-los fora de la seva terra, matar-los i aniquilar-los, a sobre són els dolents de la pel·lícula.

Julio del PinoEntrenador de futbol

Diari de l’Ametlla

Edi ta : A jun tament de l ’Amet l l a de l Va l l è s

President: Jordi PousaDirecció: Esther TàpiaConsell de redacció : Jordi Pousa, Julià Pérez, Pat Millet, Maria Garí, Rafel Sánchez, Montse Aparicio i Esther Tàpia.Assessorament Lingüístic: Carmina Moncau i Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental. Impressió: Imprinsa.Dipòsit legal: B-50749-2003El Diari de l’Ametlla es una publicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.El diari no es responsabilitza de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors.

Cartes a la DirectoraTothom té veu al Diari de l’Ametlla.

En aquesta secció es publicaran les cartes que s’acompanyin de nom, cognoms, adreça i còpia del document d’identitat. Cal que no superin les vint línies. Es tracta d’un espai respectuós, a l’abast dels nostres lectors, perquè expressin la seva opinió o qualsevol cosa que vulguin divulgar, d’interès públic o d’àmbit municipal.

Podeu enviar els vostres escrits per correu tradicional a Diari de l’Ametlla, Plaça de l’Ajuntament, núm. 1 o bé, per correu electrònic a: [email protected], indicant que va adreçat a la secció “Cartes a la Directora”.

El pressupost municipal per al 2005 (II)

Diari de l’Ametlla, febrer 2005 Pàg.3

Jordi PousaAlcalde de l’Ametlla

La primera notícia certa del nostre poble es troba en el sínode celebrat a Barcelona l’any 906 en el que l’Abadessa Emma, filla del Comte Guifré el Pilós, demana la confirmació a favor seu de l’església de Sant Genís a la vila anomenada Amindola, avui l’Ametlla del Vallès.El proper any 2006 commemorarem doncs el

mil centenari de l’origen del nostre poble.La preparació d’una efe-mèride tan singular requereix dos elements bàsics; un recolzament de les principals Institucions del País i una participació molt activa per part de tots els ametllatans.Durant aquest últims temps hem format el que denominem Consell d’Honor del Mil Centenari de l’Ametlla del Vallès que estarà presidit pel president de la Generalitat Molt Honorable Pasqual

Maragall i Mira i composat per: Il·lm. Sr. Jordi Pousa i Engroñat; Excm. Sr. Josep Montilla i Aguilera; Hble. Sra. Caterina Mie-ras i Barceló; Excm. Sr. Celestino Corbacho i Chaves; Excm. I Rvdm. Sr. Josep Àngel Sàiz Meneses; M. Hble. Sr. Ernest Benach i Pascual i M. Hble. Sr. Jordi Pujol i Soley.

Ben aviat convocarem a la participació activa de tots.

S’inicia el procés d’organització dels actes per a la celebració del Mil Centenari de l’Ametlla

Josep Laporte ens ha deixat...

L’Ajuntament al dia

Montserrat Ponsa

Se n’ha anat com volia, de sobte, sense temps per l’adéu. Des de la mort de la seva esposa Mª Jesús, així ho manifestava.El guardarem en el nostre cor tal com era, un home bo, entusiasmat per la feina ben feta, amoïnat pel seu país Catalunya que volia lliure i en pau, per la unitat de la llengua, per la Universitat, la Sanitat, l’Educació, la Cultu-ra. Pugnava pel desenvolupa-ment de les persones, per la concòrdia i la jus-tícia.Era un savi en tot l’abast de la pa-raula, de gran riquesa moral i espiritu-al. Saviesa acompanyada de ciència i sentit comú, la mescla dels quals configura un home fora de sèrie, senzill i planer, gens donat a les coses supèrflues. Ha treballat per Catalunya, la seva amant -rera la Mª Jesús-, sense escatimar temps ni esforços. La volia plena i no estava content de com es desenvolupaven les coses en el nostre país. Li produïa tristor.La seva dedicació a l’Institut d’Estudis Catalans ha estat, per a ell, clau aquests darrers temps. Sovint em

deia que no sabia com s’ho hauria manegat de no haver tingut aquesta “feina”. El va afectar molt la mort de la seva esposa, fa gairebé un any i mig. L’IEC era, per a ell, una assignatura pendent, que finalment va assolir. L’omplia de satisfacció perquè defensar la llengua havia estat sempre el seu nord des de tots els camps.Crec que Josep Laporte és i serà un referent a Catalunya, pel seu tarannà, per la seva dedicació, per les seves ide-es, pel seu comportament

a favor d’uns ideals. Ideals que intentarem tirar endavant els seus amics, els que hem tingut la sort de conèixer-lo, de conviure prop seu més de trenta cinc anys. Escoltar-lo era un plaer, fos en

animada tertúlia, fos en ses-sions clíniques o culturals. Sempre deia que havia viscut de propina, perquè abans de casar-se li van diagnosticar una tuberculosis i una pre-visió de vida de no més de 4 anys. Sort que els metges no són infal·libles i que, aquell error ens ha deixat estar prop d’ell durant molts anys. Fins aviat Josep. Sàpigues que el teu record ens acompanyarà sempre. No et fallarem.

Josep Laporte

Exemple de plànol d’evacuació

Durant els propers mesos i abans no arribi el període estival, l’Ajuntament de l’Ametlla en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, establirà la metodologia bàsica que ha de permetre fer front a una situació d’emergència per incendi forestal a les urbanitzacions del Serrat, la Miranda, Pinar i Portús, St. Genís, Sta. Creu i les Roquetes.

Els objectius que regiran aquests plans seran bàsicament els d’organitzar el desplaçament sense riscs

dels habitants a un lloc segur, redactar un protocol d’actuació d’evacuació per a l’Ajuntament i conscienciar els veïns de com prevenir els incendis forestals a les urbanització on resideixen i millorar la seva seguretat.Per assolir aquests objectius es confeccionaran dos documents, un dirigit a l’Ajuntament que ha de permetre seguir un protocol d’actuació útil i de fàcil aplicació que ajudi les autoritats municipals a gestionar i organitzar l’evacuació de les urbanitzacions amenaçades i un dirigit a la població afectada.

Aquest document destinat a la població tindrà un plànol d’evacuació així com un quadern d’autoprotecció on s’especificaran les normes bàsiques a seguir tant en cas d’evacuació com en la prevenció d’incendis.S’espera que al llarg dels propers mesos es farà la distribució d’aquests materials i s’informarà a la població al respecte. En paral·lel se seguirà amb el programa de neteges de zones verdes que executa cada any l’Ajuntament en col·laboració amb AFMA.

L’Ametlla inicia els Plans d’Evacuació de les urbanitzacions situades en zona forestal

Al llarg d’aquest primavera, l’Ajunta-ment de l’Ametlla en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, confeccionarà la planificació necessària per organitzar

i dirigir una evacuació en front a un possible risc d’incendi forestal a les urbanitzacions.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall i el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach



Regidoria de Via Pública

A finals de febrer s’acabarà l’asfaltat del camí de con-nexió de Can Reixac amb el barri dels Turons. Aquesta era una reivindicació his-tòrica d’aquest barri del sud de l’Ametlla que, per fi, veurem acomplerta. Tan-mateix també s’ha asfaltat de nou el camí que va dels Turons a la C17, que estava en molt mal estat des de feia uns quants anys.Aquestes actuacions es-tan emmarcades dins el pla de barris endegat per l’equip de

govern des del començament de la legislatura i la seva finalitat es acostar aquests barris que, per la seva ubi-cació geogràfica, es troben allunyats del nucli urbà.

Un altra zona que es troba en una situació similar és el barri de Pinar i Portús. En aquest moment, a part d’anar mantenint en bon estat el camí que l’uneix amb el centre urbà per Sant Genís, s’està estudiant la forma d’arranjar aquesta via definit ivament.

Nou camí asfaltat entre Can Reixac i el barri dels Turons

Camí entre Can Reixac i el barri dels Turons, i dels Turons a la C17

Lluís Fernández i VilaSotsinspector cap

El regidor Sr. Josep García i Martínez ha assumit la Regidoria de Governació i és per aquest motiu que s’ha estat realitzant una campanya de sensibilització dirigida especialment a tots aquells conductors que, per diverses raons, no respecten les normes de circulació. Malgrat això, s’ha pogut constatar que la indisciplina viària s’incrementa força en el moment en que la policia local redueix la vigilància i les denúncies, pel que fa a trànsit.En propers dies es donarà per acabada la campanya de sensibilització i haurem de denunciar totes aquelles conductes que vulnerin les normes de circulació. La policia ha d’aplicar la normativa per dues raons bàsiques: la seguretat de tots els usuaris de la via pública i el respecte de totes aquelles persones –que són moltes—i que s’esforcen en respectar les normes.

Darrerament rebem forces queixes per l’excés de velocitat dels vehicles a diversos punts del poble. És per a això que a partir del proper mes de març es realitzaran controls de velocitat en tot el municipi durant una setmana cada mes.Aprofitem per recordar-vos que el límit de velocitat en tot el poble és a 40 Km/h, trets dels llocs amb senyalització més restrictiva. En els controls de radar s’aplica una tolerància relativa.Des de la policia i, a petició de l’Alcalde i el Regidor, s’està du-ent a terme una enquesta aleatò-ria entre la població. Fins ara, se n’han realitzat cinquanta-una. Consisteix, fonamentalment, en que cada persona doni diver-ses opinions a cada pregunta. D’aquí que la suma dels ítems que facilitarem sigui superior a les enquestes realitzades. La nostra intenció és arribar al 5% de la població. Es realitza mitjançant el telèfon i es fa de forma totalment aleatòria. Les preguntes que fem són les se-güents:1.- Problemes de seguretat en el poble2.- Problemes de trànsit 3.- Opinió sobre els reductors de velocitat4.- Possibles millores del servei de policia.

Les 51 enquestes realitzades fins ara s’han distribuït geogrà-ficament de la següent manera:Zona centre 13, Zona Roquetes 3, Pinar i Portús 1, Can Camp 10, El Serrat 8, La Miranda 5, St. Genís 2, Turons 4, Can Diví 2, Can Reixach 1, Pinar de Rosanes 1i Santa Creu 1.Els resultats obtinguts han estat els següents:

Problemes de seguretat

Robatoris 32, Poca vigilància 9, Pinyataires 2, Perill de circulació 1, Manca de coordinació entre cossos 1, Boscos bruts 1, Augment d’immigrants 1,Problemàtica inherent a l’IES (bretolades, estupefaents) 2, Problemàtica a la via pública (enllumenat i asfaltat) 1, Bretolades en general 2 i Pocs efectius policials 1.

Problemes de trànsit

Excés de velocitat 9, Excés de trànsit a l’entrada del poble 16, Excés de trànsit al C/ Torregassa (principal entrada) 4, Excés de trànsit en general 11, Aglomeració de trànsit a l’IES 9, Massa ressalts 2, Indisciplina d’estacionaments 6, Senyalització deficient 1, Anomalies a la calçada 1, No respectar els passos de vianants

1, Soroll de ciclomotors 3 i Obres de Can Camp 1.

Opinió sobre els reductors de velocitat

Molt bé 7, Bé 24, Regular (massa nombrosos) 11, Malament 5, Molt malament 2, No sap 1,

S’ha de millorar el de la zona esportiva 4 i Prefereix els passos elevats 6.

Possibles millores del servei de policiaNo sap 4, Ja està bé 18, Augment de la plantilla 8, Incrementar la vigilància 18, Denunciar la indisciplina viària (estacionaments) 4, Dotar de vies alternatives per a entrar i sortir del poble 2, Augmentar les accions preventives 1, Augmentar la presència a les escoles 6, Augmentar la regulació a la carretera (St. Feliu) 6, Major control del soroll dels ciclomotors 1 Control de la velocitat 1.

En finalitzar-la facilitarem, d’una forma més complerta, el resultat final.

Nota important

Diversos comerciants i

empresaris del poble han rebut trucades per part d’algú que diu treballar per una revista policial i ofereix inserir-hi un anunci, previ pagament; com a referència diuen que estan autoritzats per la policia local. Aquesta Policia local no ha autoritzat res, ni té coneixement de cap publicació policial que busqui anunciants. En principi, pot no ser una estafa i que realment es publiqui l’anunci però, en cap cas, la Policia local de l’Ametlla del Vallès té cap tipus d’interès, ni ha autoritzat res.

Per altra banda recordar de la possible pseudoestafa de les ins-peccions del gas; de tant en tant, apareixen pel poble unes perso-nes que coaccionen i enganyen els usuaris de gas per a realitzar una inspecció. Habitualment són empreses homologades, però no pertanyen a Repsol. Fins i tot s’ha detectat que, de vegades, porten una gorra que posa Rep-sol. Heu de tenir ben clar que Repsol us trucarà abans de venir a casa i mai no us obligarà a fer la inspecció. Tots els operaris de Repsol van amb un cotxe degudament identificat.

Campanya de sensibilització perquè es respectin les normes de circulació al pobleLa policia informa....



Abans d’entrar a debatre els assumptes de l’Ordre del Dia, els presents, drets, guarden un minut de silenci en record dels milers de víctimes del Tsunami, ocorregut el passat desembre al sud est asiàtic. Un cop fet el minut de silenci, el Sr. alcalde, en nom de tots, felicita el regidor Sr. Josep Vila pel naixement de la seva primera néta, cosa que agraeix l’interessat.

Aprovació provisional mo-dificació puntual PGOU.: “Normes de parcel.lació i agrupació d’habitatges”

S’acorda per 10 vots a favor, emesos pels regidors dels grups municipals Socialista, L’AIA, GRA, GIA’v, C.i U. i la Sra. Montserat Marot i 3 absten-cions emeses pels regidors del grup municipal, aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d’Or-denació de l’Ametlla del Vallès, en l’àmbit de les urbanitzaci-ons El Serrat, La Miranda–La Fustera–Sant Nicolau, Les

Roquetes–St.Genís–Sta. Creu, Pinar i Portús i Can Reixach, d’acord amb el document ela-borat pels Serveis Tècnics mu-nicipals (anomenat text refós octubre 2004) que incorpora l’ordre parcel·lari actualitzat i normatiu.

Delegació de facultats exer-cici accions administratives i judicials en Junta de Govern Local

Per donar una major agilitat a la gestió municipal, s’acorda per unanimitat dels assistents, l’adopció del següent: delegar a favor de la Junta de Govern Local les atribucions plenàries, en matèria d’exercici d’accions administratives i judicials i de-fensa de la Corporació.

Prendre coneixement acord Junta Govern sobre decla-ració de sostenibilitat i Pla d’Acció Agenda 21

“Donades les conclusions resul-tants del procés d’elaboració de l’Agenda 21, per tal de desen-

volupar un creixement més just, equitatiu i responsable i que sigui respectuós amb la soste-nibilitat futura del municipi, es proposa l’adopció del següent acord: Primer: Aprovar la declaració de sostenibilitat elaborada per l’Agenda 21, concretant-se les línies estratègiques resultants en assolir una major ambi-entalització i coordinació de l’Administració, garantir una protecció efectiva del Patri-moni Natural, minimitzar els impactes ambientals, promoure una nova cultura de gestió del cicle de l’aigua, fomentar l’es-talvi energètic, fomentar la reu-tilització i reciclatge de residus, fomentar el desenvolupament econòmic endogen i incidir en una major cohesió social.

Donar compte del Decret de delegació competències en matèria de Governació

s’acorda per unanimitat dels as-sistents ratificar en el que sigui necessari el Decret d’Alcaldia, amb data 3 de gener de 2005

que en síntesi deia:

“Per al millor funcionament de les diferents àrees municipals, considero convenient delegar l’exercici de les atribucions de l’àrea de Governació en el regi-dor Sr. Josep Garcia i Martínez, membre de la Junta de Govern Local, amb efectes des del dia 1 de gener de 2005. Les atri-bucions delegades comprenen el comandament de la Policia Local, trànsit, senyalització vi-ària i seguretat ciutadana, llevat de la protecció civil i inclouen l’estudi, proposta i execució de delegacions, així com la facultat resolutòria, donant-ne compte a l’Alcaldia i no són susceptibles de delegació en un altre òrgan o regidor.Les resolucions que es dictin per delegació s’entendran dicta-des per l’Alcaldia com a titular de la competència originària, essent per tant executives, sens perjudici de mantenir informa-da l’alcaldia de l’exercici de la delegació”.

Precs, preguntes i control

d’òrgans de la corporació

El Sr. Vila comenta que va par-lar amb el Sr. Marieges per po-sar una barana a les escales del camp de futbol, doncs algunes persones tenen dificultats en pujar i ,sobretot, en baixar.El Sr. Garcia li respon que ja estan encarregades, tal com van quedar amb el regidor d’esports Sr. Guarch.El Sr. Guarch explica que ha previst posar una barana i, a més, arreglar alguns graons que dificulten el pas.El Sr. Vila s’interessa per la vigència del conveni per a la instal·lació d’anuncis al camp de futbol, doncs ara no estan posats.El Sr. Guarch li respon que el conveni es manté, però que quan es van fer les obres al camp de futbol es van haver de treure els cartells i no es va cal-cular com recol·locar-los amb les distàncies necessàries entre ells. Esta previst arreglar-ho i ja estan demanats a un ferrer uns cargols especials que permetin la seva fixació.

Ple de l’Ajuntament del dia 19 de gener 2005


El casal de El Crit: Una aposta per la democràcia participativa

Polítiques de Joventut

Oficina Tècnica Jove Redacció

El Pla Director de Joventut marca, com a eix estratègic prioritari, la democràcia par-ticipativa i el suport total a l’associacionisme juvenil. Tant es així que, properament, l’Oficina Tècnica Jove, l’As-sociació de Casals i Grups de Catalunya i el Casal de joves El Crit signaran un conve-ni de col·laboració a tres bandes, que pretén aportar recursos humans als joves as-

sociats a les entitats juvenils més importants de l’Ametlla del Vallés, tot respectant l’au-tonomia i l’autogestió en les coses que els són pròpies. Des del dia 1 de febrer, Pere Lara s’ha incorporat al Casal i la seva tasca consisteix fonamentalment, en “saber escoltar bé i en veure el potencial que té cadascú, animar-lo a que el desenvolupi, per tal que li sigui més fàcil executar-lo després”.Pere Lara és de Torelló i

va ser seleccionat entre un bon grapat de persones que van presentar-se per cobrir aquesta plaça. El cert és que, després d’haver parlat amb els joves i preguntar-los per en Pere, Xavi Díaz, president del casal El Crit, va assegurar que, “s’ha integrat totalment al grup i estem molt contents amb ell, tot i que encara no ens ha pagat cap sopar”, afe-geix abans que tots riguin amb ganes.


Impulsada per l’ Oficina Tècnica Jove i amb el suport de la Regidoria d’ Educació de l’Ametlla del Vallés , el 7 de març s’obrirà al públic l’exposició Homo Transitus, una proposta de la Secretaria General de Joventut i del Servei Català de Trànsit per ajudar a reflexionar sobre la importància del factor humà, les distraccions, les presses o l’agressivitat com a elements casuals de la majoria

d’accidents de trànsit. L’exposició està formada per dotze plafons grans i una guia amb propostes d’activitats complementàries per realitzar amb tots i totes les que passin a veure-la. Els seus objectius són: afavorir la presa de consciència sobre la importància de la conducta humana com a factor dels accidents de trànsit, propiciar l’adopció d’actituds que millorin la seguretat i que contribueixin a reduir el risc d’accidents; promoure el compliment de les normes

de circulació i millorar la informació sobre determinats factors implicats de provocar accidents de trànsit.

Homo transitus restarà oberta del 7 al 18 de març, a la sala polivalent de la Biblioteca (de dilluns a divendres) de 16:30 a 20 h. No us la perdeu!Al mati, els alumnes de l’IES de l’Ametlla , acompanyats dels totors, la podran gaudir amb cir-cuit prèviament concertat.

L’ exposició Homo transitus arriba al poble


Treballant dins un mateix eix d’actuació, les Regidories d’Educació i de Joventut recolzen aquests tallers destinats als alumnes de 3er d’ESO, que properament es duran a terme. Els tallers funcionaran de la següent manera: a partir d’una representació, s’introduirà el tema buscant la proximitat,

la provocació, el trencament, l’obertura i la identificació, per part del grup assistent. Posteriorment es crearà un marc de participació, atenent les formes d’expressió i comunicació més properes als alumnes, que facilitarà l’anàlisi de situacions i la resolució de conflictes i possibles reflexions al voltant de les drogues i el seu consum.Els objectius fonamentals que

es proposen els tallers són: facilitar la informació necessària sobre drogues i els seus efectes, propiciant la consciència de vulnerabilitat pròpia, valorant l’autoestima i la capacitat d’establir relacions personals satisfactòries, identificant les actituds que afavoreixen conductes de risc, comprenent situacions i problemàtiques properes i apuntant elements i estratègies per fer-los-hi front.

Tallers al voltant del consum de drogues a l’IES de l’Ametlla

Els joves del casal El Crit amb Pere Lara, a la dreta, de genolls


Degut al mal temps, augmenta considerablament el risc d’incendi forestal

Protecció civil

La manca de pluges, el vent, la sequedat ambiental

i les darreres glaçades han augmentat considerablement el risc d’incendi forestal, per la qual cosa recomanem extremar les precaucions a l’hora de fer foc. De fet, els voluntaris de Protecció Civil de l’Ametlla del Vallès hem tingut molta feina en les darreres setmanes, fins i tot més que a l’estiu! Una mostra són les nombroses actuacions que hem hagut de fer en diverses situacions de risc i de servei al nostre poble:

Dissabte, 29 de gener de 2005: incendi forestal a Riells, la zona de les Roques Blanques. Recolzament als bombers en les tasques d’extinció.

Dissabte, 29 de gener de 2005: just després de l’incendi de Riells, vam haver d’actuar ràpidament per sufocar un foc a la zona de Mas Fabrera.

Dimecres, dia 2 de febrer de 2005: incendi de marge

de carretera a la zona de Mas Fabrera. Al costat, al mateix moment d’aquest petit foc, es va produir un incendi de grans proporcions al paller d’una hípica. Intervenció de 4 unitats de bombers amb recolzament logístic, per part de Protecció Civil, ajudant a l’abastament d’aigua als camions de bombers, així com amb material de suport (enllumenat, avituallament, etc.). Vam comptar amb la valuosa col·laboració d’una màquina retroexcavadora de l’empresa Ferlovi. En l’extinció d’aquest foc vam haver de treballar unes 5 hores.

Dissabte, dia 5 de febrer de 2005: incendi en un camp d’oliveres a la zona de Can Busquets. Les difícils condicions d’accés a la zona van impedir la ràpida actuació dels bombers. Protecció Civil es va encarregar de la seva extinció, ja que degut a les seves dimensions, els bombers ens van autoritzar per a intervenir-hi. Vam fer servir dos vehicles amb aigua.

Diumenge, dia 6 de febrer de 2005: recolzament a la Policia Local en les tasques de regulació

de trànsit durant el Passacarrers de Carnestoltes.

Dimarts, dia 15 de febrer de 2005: la Policia Local ens avisa de l’existència d’un foc al torrent de sota de Can Panedes.

Una crema de rostolls es va descontrolar i va agafar en el marge del torrent. Per sufocar-lo, Protecció Civil de l’Ametlla va comptar amb la col·laboració d’una dotació del cos de Protecció Civil de Lliçà de Vall.

Diumenge, dia 20 de febrer de 2005: recolzament a la Policia Local en les tasques de regulació de trànsit durant la Cursa de la Duatló de l’Ametlla.

El Poble

Un voluntari de Protecció Civil apagant un dels focs que van produir-se al llarg del mes de gener.

Eva BenaventResponsable del grup d’ Educació Especial a l’ Associació Ciutadana d’Amistat amb Somotillo

Dayra Soriano és la persona que dirigeix i coordina el projecte d’educació especial a Somotillo (Nicaragua)...Recordeu? L’últim número de desembre en parlava: una escola amb 46 nens amb discapacitats i altres problemes a Somotillo, la zona més pobre i sacsejada per guerrilles i huracans, al nord de Nicaragua. L’Ajuntament de l’Ametlla ha donat una de les ajudes per soli-daritat a un projecte presentat per L’Associació Ciutadana d’Amistat amb Somotillo i, d’aquesta mane-ra, hem pogut tenir un mes amb nosaltres aquesta noia que porta quatre anys coordinant el grup d’educació especial : “Una sonri-sa con Barrilete” ( el seu símbol és un estel somrient, símbol de l’esperança) Els principals objectius han estat:

- Completar la seva formació amb un contracte de pràctiques d’un mes a l’Escola Montserrat Monte-

ro (FVO), una de les escoles més gran d’España d’educació especial on ha pogut veure molts tipus de nens i diferents activitats i mèto-des, per tal d’agafar el que més s’adapti a la realitat d’allà.- Comprar material, pedagògic i didàctic- Poder conèixer-la i comunicar-se a fons amb ella, per donar més unitat i coherència al treball

d’equip Espanya- Nicaragua.- Donar-li un espai de regeneració i ànims per continuar motivada com fins ara, sense que decaigui, davant de les nombroses dificultats que no podem ni imaginar-nosBé, doncs, no només s’han com-plert tots els objectius sinó que el projecte ha pres una altra dimen-sió: ens sentim tots més units, més motivats i segurs que val la pena

lluitar per aquest projecte, ja que la transformació que hi ha hagut en aquest poble entre els adults i els nens implicats en “la escuelita” ,de fa 4 anys ençà, és gai-rebé miraculosa!Tan motivada està Dayra que s’ha ins-crit a la Universitat “sabatina” i es treurà la titulació oficial de Mestra d’educació Especial a Managua ( a Somotillo no sabien ni que existia l’edu-cació especial i els nens estaven tancats a les cases abans que arribés l’any 2001).

Això li ha suposat una gran alegria per nosaltres perquè, la delegada d’educació ha garantit un sou del govern, si té la titulació oportuna. Amb aquest pas, las autoritats nicaragüenques estan admetent l’existència d’aquests nens i les seves necessitats. D’aquesta forma la seva protecció i la continuïtat del projecte, en un futur, estan assegurades .Gràcies Dayra,... hem d’aprendre

molt de vosaltres!Vull també comentar que estem molt contents amb Dayra, tant a nivell humà, com professional. És una persona molt competent i treballadora, amb intuïció i visió, practica i eficient però, a més, amb una filosofia de la vida sabia i alegre que fa que, allà on va, encomani el sol en el cor de tots i fins i tot les càrregues més grans es percebin com més lleugeres. Es tracta d’una persona molt adaptable i rebel alhora...I no pararia de dir meravelles. Ara que la conec una mica millor, me n’alegro molt d’ haver-la escollida per aquest projecte i sento com si fos una germana meva en versió nicaragüenca!.Gràcies als que han fet possible aquesta injecció d’il·lusió per a tots els que estem compromesos amb aquesta escola!

Si voleu alimentar aquesta història amb nosaltres (ho necessitem, especialment a nivell econòmic) podeu col·laborar fent una aportació voluntària mensual o esporàdica al número de compte: 2013 0282 61 0200814237 (Caixa Catalunya).

Dayra Soriano, a l’Escola Montserrat Montero

Voleu conèixer el “Sol” de Nicaragua? Dayra Soriano el porta al cor!


Opinió

Ets partidari o partidària de disfressar-te?

Per Carnaval, ballo gitanes, vaig a la fira amb els amics i algun any em disfresso. No sóc massa partidària de disfressar-me, crec que podríem divertir-nos d’una altra manera. La gent ja va disfressada tot l’any com per malgastar tants diners en carrosses i disfresses. La veritat és que no li trobo la gràcia.

Turruchel Garrigós Mercè Gallego Jordi Canudas Gus Saeta i Carles de la TorreRoger Peycasat

La mort que fa la vida

La mort fa constantment acte de presència a les nostres vides. Pren la forma de crues estadístiques de cap de setmana, d’esgarrifoses

xifres als reportatges sobre el tercer món o de sord degoteig radiofònic de víctimes de maltractaments domèstics. Aquest tractament tan banal ens fa cada vegada menys permeables, menys sensibles a la realitat que aquestes dades representen. Escoltem la reducció percentual de morts en accidents de carretera amb la mateixa esma que la variació de la taxa d’ocupació o l’increment del dèficit de la seguretat social catalana.

Però darrera de cada una d’aquestes dades hi ha una persona. I algun cop aquesta persona és algú que t’estimes molt, és algú que t’estima molt; i saps que ja no hi és, que ja no tornarà, que ja no podràs veure’l, ni parlar-li, ni discutir-hi, ni abraçar-lo... I et sents buit, et sents culpable de no haver-li dit més cops com l’estimaves, de no haver-li dit més sovint que sabies que t’estimava... I reconeixes que la mort ajuda a estimar, ajuda a reconèixer l’amor donat i l’amor rebut i fa apreciar més l’amor dels qui encara estan vius...Però aquest reconeixement és dolorós i feixuc. I ho és perquè estem poc preparats per a acceptar la mort, perquè no hem estat capaços d’educar-nos-hi d’una manera reflexiva i serena. I això que si d’alguna cosa en pot hom estar segur és que tard o d’hora acabarà morint-se! La mort és un imperatiu biològic integrat essencialment en la vida, com si d’un epíleg o d’un episodi final es tractés. Seria lògic que fóssim capaços de preveure-la i acceptar-la amb responsabilitat i, fins i tot, veure-la com la millor invenció de la vida! Com l’única alternativa filosòficament possible per a explicar la vida!De tremolosa i pobra qualificaria la nostra societat quan tanca els ulls a qualsevol element que l’acosti a la inexorabilitat de la mort, quan l’allunya dels nuclis urbans i foragita tot allò que la hi pugui recordar. Alguns coneixereu que l’Ajuntament de La Garriga tenia la intenció de traslladar íntegrament el vell cementiri per tal d’embellir i potenciar La Doma dins d’un recorregut històric-artístic local; o les protestes dels veïns de Granollers, que van finalment aconseguir que la funerària hagués d’anar a parar prop de la zona industrial d’El Nord, com si d’algun tipus d’indústria perillosa i nociva per a la salut es tractés! Aquestes penoses actituds són afavorides pel fet que ara la mort s’esdevingui gairebé sempre lluny de casa, en un fred hospital i la vetlla es faci en un asèptic i impersonal tanatori... Evitem el contacte amb la mort, la tornem més virtual, més fictícia. Amaguem als joves el nostre dolor, sense adonar-nos que tot fent-ho estem perdent la comprensió plena del cicle vital.Quin goig quan, en altres cultures aparentment tan properes com les d’Europa Central, veus els cementiris completament integrats en l’estructura urbana dels pobles, autèntics jardins on hom hi pot passejar, llegir-hi i fins i tot jugar-hi. La mort i el record són sovint germans i, la memòria dels pobles, que és la dels que hi han mort, romandria més ferma si, covards, no giréssim l’esquena i l’arronséssim a la manifestació més pregona i essencial de la vida dels homes i les dones.

El Matxo de la TorregassaHans Móller

Imatge de marca

Els habitants de L’Ametlla del Vallès saben perfectament que el seu poble és, des de fa unes quantes dècades, un

indret conegut per molta gent que només hi ha estat de passada. L’autovia, deguda a la insistència d’un President de la Diputació de Barcelona, el Marquès de Castellflorite, ha estat durant quaranta anys un eficaç nexe d’unió amb Barcelona. Abans en deien N-152 i ara C-17, però, per a la major part de la gent, és l’autovia de L’Ametlla, un invent del qual s’aprofiten les generacions d’aquest temps. Podríem dir que el Marquès de Castellflorite tenia visió de futur, aquest futur encara imperfecte que ara vivim. Deixem-ho així; el que ens interessa és treure’n el màxim suc possible, perquè l’Ametlla no té tren ni riu, si no és pel contacte físic d’un parell de finques amb el riu Tenes i la proximitat del Congost al seu pas per La Garriga. Però té autovia, senyors. I un nom històric que serveix de referent. Parlar de L’Ametlla és com parlar de la família, i duu associada una certa sensació de seguretat i de proximitat, envoltada de respecte. Un dia fins i tot en van a començar a dir Principat de L’Ametlla. Falta, però, una relació actualitzada de prínceps i princeses i, sobretot, de les seves gestes i de la seva presència continuada. Es pot parlar de modernisme, d’urbanitzacions caòtiques, del Carnaval o dels clubs que rivalitzen per tenir socis cèlebres. Es poden citar, una mica de memòria, la mongeta del ganxet o la formidable bodega de La Masia. Tothom ha sentit parlar dels estiuejants de L’Ametlla, cosa fina, o de prohoms de renom que hi han nascut o viscut. Fa uns mesos descobríem, amb ocasió de la mostra antològica del pintor Maragall i, a tall d’anècdota associada, que l’escultor Manolo el visitava sovint a L’Ametlla. Igualment, podríem fer córrer l’abecedari i fer una relació de noms il·lustres, famílies nombroses i cognoms avellutats relacionats amb una vila tranquil·la, allà dalt però no lluny, alternativa a les convulsions de la costa en els primers anys de l’eclosió turística, un lloc remot però proper que no es coneix a fons i que, per sort, encara no ha estat encasellat. El seu nom ha estat i continua estant la gran referència, un punt per situar-se i per confiar-se. A L’Ametlla hi ha una remor de fons força interessant, rica, carregada d’iniciatives, algunes de les quals són molt originals. Idees no en falten, ni gent diversa per deixar-les anar, de moment, en esporàdiques converses de cafè. Hi ha gent preparada i gent que es prepararà. Hi ha necessitat de fer feines que solidifiquin una empremta, que deixin petjada, que aglutinin esforços i que augmentin les dosis de felicitat ambiental. En fi, sembla tot molt misteriós, sembla una endevinalla, i és perquè encara no parlem de continguts. Ai, els continguts, això són figues d’un altre paner! N’haurem d’anar parlant a poc a poc, però sense perdre de vista que l’aprofitament de la marca L’Ametlla del Vallès és una qüestió d’oportunitat, un principi preexistent que facilita les coses sempre que es facin una mica bé, és a dir, amb constància i ganes, moltes ganes. No sigui cosa que al Matxo, mentre puja i baixa per la Torregassa, li sembli que no s´hi fa tot el que cal. Només faltaria!

Raimon Argemí

Enquesta popular

El celebro fins al final: des de preparar la comparsa i desfilar per la rua fins anar a veure ballar gitanes. Penso que és una bona oportunitat per divertir-nos. No sé si es podria fer més cops l’any perquè la gent està molt ocupada. Per això, l’hauríem d’aprofitar per deixar-nos anar i gaudir.

Celebro força aquesta festa perquè tinc família dins la Comissió del Carnaval i em toca molt de prop. Per Carnaval, em disfresso, ballo gitanes i aprofito els dies de festa per estar amb els meus amics. Hauríem de fer servir aquests dies per fer coses que no fem la resta de l’any: disfressar-nos, ballar i passar-nos-ho bé. En definitiva, fer una mica el boig!

Ho celebro sobretot ballant gitanes. Si em convencen també em disfresso però no ho faig a la primera de canvi. Del que sí que sóc partidari és que s’organitzés alguna activitat per als joves perquè si tinc ganes de sortir de festa, no em queda cap altre remei que marxar a algun altre lloc.

És una festa molt arrelada al poble que tota la gent s’hauria de sentir seva. Últimament, està molt mort. Potser s’hauria de renovar la co-missió o mentalitzar la gent a la participació. No només els joves, sinó tots els habitants de l’Ametlla s’hi haurien d’implicar. Amb inici-atives com les que han dut a terme les escoles i organitzant alguna cosa els dissabtes a la nit, la festa s’animaria una mica més.

Mercè Bou i Cristina Canudas


El PobleCròniques històriquesDolors i Maria Vila GravíPat Millet

Aquesta és una crònica dual, que te com a protagonistes a dues germanes nascudes amb pocs anys de diferència i que te-nen, certament, molts records en comú. Els seus progenitors Josep Vila Canaletas i Teresa Graví Valls, eren fills de Santa Eulàlia de Roçana. La Lola, va néixer a Can Xicota (Llisa d’Amunt) i el passat novembre va complir 92 anys. Maria , la segona germana sis anys mes jove (86 anys) va venir al món a l’Ametlla, al barri de Can Cacac, (situat darrera de Can Xacó) indret on residia la família que, anys més tard, es traslladaria al barri del Raval concretament a Can Suari “En aquesta llar van venir al mon dues germanes i un germà més (en total cinc, quatre noies i un noi) En aquest barri vam viure 50 anys ..sap? jo des de petita sempre habia tingut ganes de poder ajudar, de fer alguna cosa. Quan tenia 7 anys ja anava a Can Riera a collir avellanes o a donar un cop de mà a la botiga de la Lola Rie-ra, fent paperines.- Qui parla és la Maria que, en un principi ,és qui ha agafat la veu cantant “ Sempre he sigut molt activa, ma germana també, però com que era la gran, havia de que-dar-se a casa per ajudar a la mare en les feines de la llar” Les dues varen cursar els seus estudis a l’escola del poble. En complir 14 anys, Maria va anar a treballar a Barcelona, amb la fa-mília del Dr. Giralt (una família a la qual coneixia perque estiue-java al poble) per tenir cura de les tres nenes “ Quan ens varen proposar la feina, ben pagada puig que m’oferien vuit duros al mes, sense dubtar-ho vaig dir que si. En arribar a casa i explicar-l’hi a mon pare, aquest , seriosament, em va recriminar tot dient-me: “I tu, a qui li has demanat permís?” Jo vaig rondinar una estona al·legant que volia la feina per que m’agradaven molt els infants” La rondinada va ser positiva i la noieta, valenta, molt emancipada per aquella època, va marxar cap a Barcelona , ciutat que no coneixia de res. Mentre tant que és el que feia La Lola? “Jo m’ocupava dels germans petits i ajudava a la casa” respon amb veu més pausada i reservada, potser perque és menys expeditiva que sa germana. La Lola, segueix la conversa observant amb mirada dolça. “Tot això que explico succeïa l’any 32.- prossegueix La Maria fent gala d’una bona

memòria.- Quatre anys més tard, en esclatar la guerra ci-vil, el Dr. Giralt, conjuntament amb la seva família ,va tornar a instal·lar-se a l’Ametlla, con-cretament a les cases anomena-des “Grup Bañó,” però, avanç de tot això, a Barcelona, haví-en passat moltes aventures... Ah! Que les expliqui? Doncs bé. Molts clients del Doctor eren Jesuïtes, (recordem la pro-blemàtica de certs moments de la guerra civil ,que va donar lloc a la persecució de molts capellans per part de la CNT-FAI) Una vegada vaig haver d’acom-panyar a un d’ells a la seva pensió, en caminar pel carrer, havíem de comportar-nos com una parella de promesos... tot i així, no va servir de res... per-que l’endemà el varen matar.” Es veu que aquell mateix vespre a l’hora de sopar, a la pensió, mentre eren tots asseguts a taula, un dels presents va esternudar i el Jesuïta va respondre l’esternut dient: Jesús. No cal dir res més, està clar que algun “individu”

de l’entorn el deuria denunciar. Es fa un curt silenci. Els records en certs moments pesen . Un xic després, les germanes Vila continuen rememorant: “el dia

que va acabar la guerra, varen entrar els nacionals i s’enduien tots els animals que trobàven. Nosaltres teníem una mula que deien que era de nacionalitat anglesa perque sempre cami-nava, circulava per l’esquerra, i, perque no se l’emportessin vam tancar-la dins de casa... Quan van trucar tot dient “Venimos a buscar la mula... jo vaij respondre uy! si se la llevaron ayer! mentre pensava entre mi que no brami que no brami!” La Maria es posa ria-llera en recordar aquella escena, cal recalcar la subtil ironia de la mula “anglesa...”“Durant la guerra els homes i molts dels animals estaven tots amagats dins de l’ermi-ta de Sant Bartomeu i les do-nes cuinaven i els portavenel menjar” Afegeix La Lola.Dissortadament el germà (que en ser l’únic xicot fou l’ull dret del pare) va morir al front . En aquells moments difícils per la família, deuria ser molt positiu ,rebre el caliu de La

Lola i compartir amb La Maria el seu caràcter alegre i animós. Pensant en aquella època, les dues coincideixen en opinar que en aquells temps al po-ble hi havia molta solidaritat “Tota la gent funcionàvem com si fóssim una sola una família” Recorden coneguts com els de Can Pa-ret, Can Sastre, Can Tiano, Can Cirere, Can Paó...Anys més tard, La

Lola es va casar amb en Lluís Valls, el barber de Can Calixto (barberia que es trobava situada en front de l’església parro-

quial,). D’aquesta unió varen néixer dues filles: Maria i Teresa. La Lola s’anima a parlar sobre les seves vivències i expli-ca que, en aquells temps, tota la vida social es feia a la Plaça Vella (anti-gament Plaça de Can Bachs) “ era la plaça per tot: per batre, `per la Festa Major, per Carnaval, per ce-lebrar qualsevol commemoració. Tot es festejava allà... Vol saber

com era el meu marit? el meu home era molt treballador, molt amable, cooperava amb tots els actes, sempre sim-pàtic, divertit i dinàmic, era assajador de gitanes” La Maria ens apunta que no es pot deixar de dir que la seva germana era una gran modista (La Lola, va aprendre “Corte i confeccion” en una acadèmia) “ Feia uns vestits preciosos!

És una artista com a disse-nyadora i com a cosidora .També inventava disfres-ses.” Pregunto si recordant alguna disfressa especial. “ uy! Es que en feia moltíssimes!”.- exclama La Maria Garí, néta de La Lola, que també participa en la xerrada” recordo un carnestoltes en que jo anava de fada i la meva cosina ana-va de ventafocs maca, però si s’arremangava la faldilla, i se la passava per sobra, es convertia en la ventafocs fregadora” Això són paraules majors,! Dues disfresses en una! realment fou una gran creadora!Maria, es va casar l’any 1944 amb Martí Suriñach Farré (nascut a la Plana de Vic). Va-ren tenir tres fils: en Josep, que malauradament va morir ara fa tres anys, l’Immaculada , i en

Lluís “el meu marit va estar molt malament del pit , fins i tot ens varen dir que era una malaltia irreversible. Però, sortosament, s’en va sortir. Fa esment d’un medicament que li receptaren i que “també pre-nia en Kubala”(1) i recorda els metges que varen tractar en Martí durant la llarga malaltia, citant ,sobretot, el Dr. Guarch que no va deixar ni un sol dia de visitar-lo, encara que tan sols fos un moment per dir-li una de les seves. En aquest moment, la veu de La Maria es trenca tan sols un instant . Actualment, la vida de les dues germanes, que continuen residint a l’Ametlla, és la se-güent : A a la tia Lola li agrada fer ganxet. De tant en tant va a jugar al Bingo, a les cartes, o al dominó a les tardes al Casal de la Gent Gran. La Maria, ha estat tan dinàmica i tan llampec, que ara li sembla que surt poc: “ porto una vida , molt familiar, molt tranquil-la” Somriu, mentre ens ofereix unes delicioses pastes cuinades per ella (unes són de coco i les altres d’ametlles) Li demano la

recepta , que ens explica en un tres i no res, com si tot fos “bu-far i fer ampolles” Envejable!És hora de posar el punt i final. Ens acomiadem de les germa-nes. Dues persones que en certs moments de la vida, van viure moltes situacions difícils de pair, i això les va unir. No em refereixo tan sols a la guerra, fet que no crec cap persona recordi amb alegria, parlo d’al-tres qüestions més íntimes, com la que van patir ja fa una colla d’anys: La Lola amb 58 anys, i La Maria amb 52, varen envi-duar tan sols amb quinze dies de difèrencia... Persones senzi-lles. Paraules autentiques

(1) Ladislao Kubala. Un mite del futbol mundial que fou jugador del Barça: 10 temporades en el Club. 329 partits. 243 gols (la majoria espectaculars)

Lola i Maria Vila Graví, en un moment de l’entrevista

Tofonaires de l’Ametlla, l’any 1944. Foto de la col.lecció de Josep FeliubadalóDrets: Genís Corominas, Joan Pujadas, Josep Feliubadaló, Josep Vila, Francesc Solà i Ramón Bertomeu.Agenollats: Vicenç Castany, Jaume Pujadas, Daniel Arisa, Joan Coromines i Joan Arisa.

Lola Vila, de jove, a l’esquerra i , a la dreta, les dues germanes de petites.


El Poble

Josep Calbó i Barbany

Quan parlem de principis dels anys quaranta del nostre segle passat, no ens referirem a l’avui Carretera de Puiggraciós, sinó al Camí del Serrat.En aquell temps, la quasi totalitat de la muntanya de Puiggraciós pertanyia a les famílies Nualart, família garriguenca, i als Antoja, família ametllatana d’antiquíssims orígens.He escrit “quasi la totalitat” perquè hi ha algunes excepcions: els petits propietaris del Serrat de l’Ocata, petit nucli que potser no arribaven a la dotzena de petites cases de pagès, que eren propietaris d’unes mínimes quantitats de terra de cultiu. Aquests petits agricultors, mancats de treball, quan ja havien conreat el seu petit patrimoni, en estar allunyats del pobles veïns i amb una comunicació dolenta, no tenien altra sortida que treballar als boscos i a les terres de conreu dels dos terratinents abans esmentats, per tal de sobreviure.L’explotació o riquesa que donava la muntanya era el carbó, mitjançant la tala d’alzines i pins, els costals, (feix gros de llenya com el que cremaven en un forn de coure pa) la gavella, (en deien aquell temps, un feix gros i voluminós de llenya procedent de la neteja general del sotabosc i de complicat transport); un altre mitjà de treball era el de les dues pedreres: la de la finca de Puigllonell, dels Antoja, i la de gairebé sota el mateix Santuari de Puiggraciós, propietat dels Nualart.Vull recordar que la muntanya del Serrat i els seus vessants, pertanyen a quatre municipis diferents: la part nord-est i algun tram més, pertany als municipis de La Garriga i El Figaró-Montmany; bona part del nord-est i el petit nucli del Serrat de l’Ocata, són dels municipis de

l’Ametlla i Bigues i Riells, sempre mirant de cara a migdia.El camí del Serrat, l’any 1941, era un camí escabrós i difícil que impedia el seu pas, majoritàriament, al transport dels productes procedents del bosc i de les pedreres. En aquest tortuós camí existien dos punts estrets i fondos (avui en dirien punts negres) pràcticament el pas just d’un carro.Aquests dos sectors estaven situats l’un on avui hi ha la urbanització de “la Fustera” i la seva dimensió tenia un centenar de metres, l’altre era gairebé arran mateix de les parets de la masia de Can Sous i amb una llargada d’una cinquantena de metres i aquest amb una forta pendent.Després d’aquesta llarga situació geogràfica, passem a situar-nos al fet que fa referència el títol d’aquest escrit. Era el dia 19 d’oc-tubre de l’any 1941 quan baixaven pel Camí del Serrat tres carros cu-rulls de gavella, cosa que feia que el carreter hagués d’anar a peu al costat mateix del cavall. En passar justament pel tram del camí fondo del costat de Can Sous, un dels tres carreters que anava agafat a la brida del cavall, va tenir la mala fortuna que el cavall li trepitgés un peu i va caure a terra i, degut a l’es-tretor i forta pendent del camí, el carro li passà pel mig del cos. Els altres dos companys el socorreren i el traslladaren, mig moribund, a l’era de davant de Can Sous. Sor-tiren el matrimoni propietari de la masia, l’Esteve Campins i Pineda, la seva esposa Maria Vilasis i Serra i llurs fills, la Mercè, la Montserrat i el marit de la Mercè, en Josep Fontseca i Planell.Segons m’explica la Montserrat, (l’únic testimoni supervivent d’aquell fet) auxiliaren al moribund fent-li fregues “d’esperit de vi” (alcohol), que en deien llavors, als polsos per mirar de reanimar-lo, cosa que no s’aconseguí ja que

finalment morí.Una vegada mort el desgraciat jove, (més endavant n’aportaré les seves dades) s’havien de fer les corresponents diligències d’aquest fet.Continua explicant la Montserrat que el seu pare digué que Can Sous pertanyia al municipi de Figaró i que, essent aquest un poble petit, el secretari municipal hi acudia a setmanes alternes i que tant el podrien trobar com no. La solució fou traslladar el difunt a l’altre costat del camí que ja pertanyia al municipi de l’Ametlla; així ho acordaren i feren, advertint als companys del difunt i a tota la família Campins que ningú digués res d’aquell trasllat. L’Esteve Campins, amb tota la seva bona fe i per facilitar-ne els fets, va encolomar aquella popular frase de “carregar el mort” a l’ajuntament de l’Ametlla.La Montserrat diu que, després de fer aquest fúnebre trasllat, un dels companys carreters fou l’en-carregat d’anar a l’ajuntament de l’Ametlla per tal de notificar-los el fet. Era prop del migdia que hi acudí el secretari municipal, el se-nyor Targa Moncusí, vingut molt recentment a l’Ametlla per ocupar aquest càrrec. De moment només hi pujaren, a peu des de l’Ametlla, el secretari i el carreter notificador; encara que era a mitjans d’octubre, arribaren a Can Sous, cansats, aca-lorats i suats. La inmediata reacció del Sr. Targa (encara amb la suor a la cara) va ser: “No puc enten-dre que hàgiu consentit la mort d’aquesta persona, arran de camí i en un marge de maljeure quan po-dia haver estat auxiliat i morir a la vostra era d’aquí a Can Sous i així, pertanyent aquesta a l’ajuntament de Figaró, ens hauríem estalviat tot el trasbals que això comportarà”.Naturalment, degut a l’acord fet anteriorment, ningú va obrir boca.Segons certificat de defunció del finat, (abreviat per part meva) diu el següent:

“En La Ametlla del Vallés, provincia de Barcelona, a las diez y ocho horas del dia diez y nueve de Octubre de mil novecientos cuarenta y uno, ante D. José M. Partegas Suari, Juez Municipal y D. Juan Targa Moncusí, secretario, se procede a inscribir la defunción de D. Gabino Perez Sanchez de vinte y nueve años de edad, natural de Cabeza de Campo, provincia de León, hijo de D. José Perez Garcia y Doña Dolores Sanchez Causel, domiciliado de Moncada, calle S. Joaquín, nº 1, de profesión mozo jornalero y de estado soltero.Falleció de un accidente en el campo el dia diez y ocho del actual a las diez y seis horas y según certificado facultativo.”Signen el certificat de defunció: José Mª Partegás com a jutge, Francisco Serret Guinovart i José Arimón Pou com a testimonis i finalment Juan Targa com a secretari. És curiós però en Francisco Serret hi signa dues vegades.Després de l’aixecament del cadàver, (la Montserrat continua recordant i, aquesta vegada una mica confusa) el cos del difunt fou traslladat amb el cavall i el carro de trabuc d’en Sebastià Padrós al cementiri de l’Ametlla. Allí li feren l’autòpsia i posteriorment fou enterrat en un nínxol de la llavors Via de Ntra. Sra. de las Nieves, exactament al nínxol número 85.Dies després, (d’això jo en sóc testimoni) essent jo aprenent de pintor, es presentà el senyor Targa al taller de pintures del meu patró per tal de fer-li la comanda de pintar, com a placa, el nínxol del finat Gabino Pérez Sánchez.El senyor Targa va assabentar al meu patró, que va ser l’encarregat de recollir part de les despeses de l’enterrament que anaven a càrrec de l’Ajuntament de Montcada. Els últims dies d’aquell mes d’octu-bre, el meu patró i jo anàrem a

“decorar” el nínxol de l’infortunat Gabino. Hi passàrem tota una tarda acolorint i perfilant lletres amb negre. És una suposició que faig jo, però crec que el jove mort tenia una estreta relació (potser políticament) amb l’ajuntament de Montcada, doncs abans de pintar el nínxol, haguérem de despenjar una corona de flors força volumi-nosa i amb una gran llaçada de la bandera espanyola.Això no ho he aconseguit esbrinar.El dia que vaig tenir la xerrada amb la Montserrat Campins, fou exactament el dia 25 de novembre passat i, en acabar la nostra conversa, li vaig dir que tenia la intenció de fer-ne un escrit. Ella em va dir: si ho has de fer, fes-ho aviat doncs tinc 83 anys i “ves a saber...”Li vaig contestar que quan el tin-gués escrit, ella seria la primera persona en llegir-lo, cosa que no va poder fer. Doncs bé, aquell “ves a saber...” que em digué la Montserrat, se li convertí, el mes de desembre proppassat, en un mareig primer i una aparatosa caiguda després que li provocà un fort cop al pit. Com a conseqüèn-cia d’aquest accident, va haver de ser hospitalitzada en dues ocasions fins que, últimament s’agreujà i morí el dia 27 de gener. Fou enterrada el divendres 28 a dos quarts de cinc d’una freda tarda, despés d’una missa funeral i se-pultada després al cementiri d’aquí l’Ametlla.Des d’aquestes ratlles i com a elogi pòstum, vull donar-li les gràcies a la Montserrat per la seva col·laboració i testimoni d’aquest article sense el qual aquest article no hauria estat possible.Rebin doncs el meu sincer condol en Bartomeu, el seu espòs, la M. Assumpta la seva filla, els dos néts, Yolanda i Gerard i demés família. Montserrat descansa en pau.

Recordant un tràgic accident al Camí del Serrat, l’any 1941

L’Associació de La Miranda acorda en assemblea treballar per a la millora de les condicions de vida al barriLa nova Junta de l’Associació presenta el seu Pla d’Acció per al 2005 i crea comissions de treball temàtiques

Junta de l’Associació de La Miranda

El proppassat 13 de febrer, l’Associació de Propietaris de La Miranda va celebrar la seva assemblea anual, en la qual la Junta recentment constituïda va exposar el seu pla de treball per al 2005, que inclou els següents punts:- Vetllar perquè l’Ajuntament as-sumeixi les seves responsabilitats

quant al control de noves construc-cions, neteja i tala indiscriminada d’arbres.- Demanar als responsables la reparació dels nombrosos desperfectes que presenta el ferm dels vials de La Miranda.- Treballar en un pla de mobilitat específic per al barri.- Avançar en la redacció i implantació d’un pla de prevenció d’incendis.- Reclamar a l’Ajuntament la construcció d’un parc públic i la millora dels espais verds existents.

- De forma genèrica, col·laborar amb l’Ajuntament per tal de millorar les condicions de vida al barri.A l’acte es van fer públics els re-sultats d’una enquesta realitzada entre els veïns de La Miranda que ha servit de base per a l’ela-boració d’aquest pla d’actuació per al 2005. Entre els resultats de l’enquesta, destaca la queixa gene-ralitzada (un 64% de les respostes) respecte al tracte que La Miranda rep de l’Ajuntament, en el sentit que no és encara considerada com

una part del poble, sinó més aviat com a una urbanització. D’altra banda, l’Assemblea, a la que hi van assistir més d’una cinquantena de persones, va instar la Junta a crear comissions de treball per mirar d’avançar en la millora d’alguns dels aspectes que més preocupen als associats. En concret, la Junta ha constituït les següents comissions:- Seguiment urbanístic.- Cura de l’entorn natural.- Relacions institucionals.- Economia.

- Relacions veïnals.- Comunicació.

Si algú vol col·laborar amb alguna d’aquestes comissions ha d’enviar un correu amb el seu nom i telèfon a l’adreça [email protected] o comunicar-ho a la Junta a través de la bústia de l’Associació (a la rotonda de la caseta d’informació), i en breu rebrà una resposta indicant-li com participar-hi.


El PobleLa Residència Francesca Roig

Montserrat Aguilar Casacuberta Directora de la Residència Francesca Roig

En el bell paratge de la fin-ca del Casal de la Visitació , darrera l’església de Sant Genís, trobem el Casal i la Re-sidència , propietat de l’Ordre de la Visitació, dos edificis emblemàtics que han estat sempre al servei dels altres .Durant la guerra civil la capella del Casal va servir d’escola i, la resta de l’edifici, acollí noies malaltes que venien de Barcelona. Més tard es va fer servir per fer estades d’estiu per persones grans i, les estades permanents, es feien a l’edifici nou del costat, la Residèn-cia Francesca Roig . Fins fa poc temps, el Casal també feia de Casal de gent gran per a la gent del po-ble, que ara en disposa d’un de ben nou .El mes de juny d’enguany farà quatre anys que la Residència Francesca Roig és gestionada per la Fundació Antònia Roura , entitat sense ànim de lucre , que té la seva seu principal a Granollers. La Fundació Antònia Roura, ,aquest any complirà 25 anys des que la Sra. Antònia va iniciar aquest projecte. Ella ja no està entre

nosaltres, però el seu esperit de servei continua marcant el treball de l’entitat. Per aquest motiu, l’Ordre de la Visitació que no podia continuar gestionant la Residència, la va oferir a la Fundació , que va fer-se’n càrrec en qüestió d’un mes. . La Fundació Antònia Roura té per objecte aten-dre a persones grans, que

requereixin ajuda i, conjun-tament amb el servei de centre de dia, ofereix suport a les famílies cuidadores .Perquè això sigui possible, l’entitat ha estat preparant el projecte de remodelació de l’edifici, ja que presenta moltes mancances estructurals i de manteniment. Quan va construir-se, va ser pensant en persones autònomes i, ara, els nous residents requereixen que no hi hagi barreres arquitectòniques que

la dificultin .Fins fa poc, les residències acollien persones grans que, degut al procés d’envelliment, necessitaven ajuda per les activitats de la vida diària o bé, persones soles que havien sobreviscut a tot els seus familiars. Des de fa uns anys i, degut a la implantació del programa de la Generalitat, des del De-

partament de Benestar i Família, anomenat SAR (Servei d’Aco-lliment Residencial), les residències s’han reconvertit en cen-tres assistencials de primer ordre que ofereixen serveis per fomentar les relacions entre els residents, promocionen acti-vitats de lleure i de rehabilitació física i cognitiva, amb una important cobertu-

ra sanitària publica i privada, conjuntament

amb els serveis pròpiament hotelers. Tanmateix la tipo-logia de persones que acce-deixen als centres també ha canviat: són persones que, sobretot, requereixen unes atencions especialitzades , que necessiten molta ajuda i supervisió pel seu estat de deteriorament físic i cogni-tiu. .La malaltia d’ Alzheimer i altres demències ocupen el 80% dels llits i de les places de centre de dia en els dos centres, això ens ha permès te-

nir una gran experiència en el maneig d’aquestes malalties, que no són gens fàcils d’abor-dar ni per les famílies, ni pels professionals . Tot plegat fa que, en els darrers anys, la plaça residencial s’hagi encarit considerablement , que moltes persones, si poden, es mantinguin a casa seva i que d’altres optin per sol·licitar l’ajuda del Servei d’Acolliment Residencial . Aquestes ajudes es tramiten a través de la treballadora social del municipi; un cop aprovat l’ajut, el sol·licitant pot escollir el centre que desitgi, d’una llarga llista que li ofereix la Generalitat de centres acreditats per oferir aquest servei . Des del primer moment, la Residència Francesca Roig i el centre de Granollers, són col·laboradors de la Generalitat, per poder oferir els seus serveis a totes les persones que ho necessitin.La vida a l’entorn residencial, està caracteritzada per la vida

en convivència amb els altres i sobretot per l’aprenentatge de viure, dia rera dia, els canvis que generen en l’organisme, l’envelliment i la malaltia. Tot un equip de persones treballem perquè això sigui possible, si més no, intentem que es mantinguin les facultats conservades el màxim de temps ,que es rehabilitin certs hàbits si és possible i, si no ho és, acompanyar en el declivi . La nostra gran satisfacció, com a professionals, és aconseguir petites fites com que la Maria camini després de fracturar-se el fèmur , o que l’Eduard torni a menjar amb normalitat , o que l’Anna dormi a la nit ....Fites acompanyades de dolces anècdotes , d’històries de vida , d’alegries i tristeses que compartim tots els que bateguem entre les parets de la Residència Francesca Roig , en aquest bell paratge del Casal de la Visitació , darrera l’església de Sant Genís.

Residència Francesca Roig

La biblioteca de la Residència Francesca Roig

Sala d’estar on també poden veure la televisió

Activitas que es duen a terme al centre

Situada a la finca del Casal de la Visitació, la Residència inicia les obres de reforma del centre que, en un futur, disposarà de 58 llits i 20 places de centre de dia.

La

torr

e de

la p

unxa

(o V

illa

Lol

a)

La V

illa

Lola

, més

con

egud

a co

m la

Tor

re d

e la

Pun

xa, é

s un

a ca

sa d

’est

il ec

lèct

ic c

onst

ruïd

a l’a

ny 1

911

per

la fa

míli

a R

osse

lló, u

ns fa

bric

ants

de

Bar

celo

na. L

’arq

uite

cte

auto

r del

pr

ojec

te é

s de

scon

egut

. De

l’edi

fici,

per s

obre

de

la te

ulad

a pl

ana,

en

dest

aca

sobr

etot

la

torr

e de

pla

nta

octo

gona

l cu

lmin

ada

amb

una

cobe

rta d

e pa

velló

d’e

scat

es v

idra

des

d’un

col

or v

erm

elló

s, el

emen

t que

va

dona

r el s

obre

nom

a la

ca

sa. A

niv

ell d

ecor

atiu

cal

rem

arca

r sob

reto

t els

esg

rafia

ts,

mol

t sob

ris, q

ue r

epro

duei

xen

el n

om d

e la

cas

a i s

anef

es

de f

ulle

s de

llo

rer

i, pr

inci

palm

ent,

les

treba

llade

s re

ixes

de

fer

ro f

orja

t, qu

e co

mbi

nen

form

es s

inuo

ses

amb

mot

ius

flora

ls i

veg

etal

s. En

aqu

est

sent

it, v

al l

a pe

na fi

xar-s

e en

le

s fu

lles

repr

oduï

des

a le

s re

ixes

a m

ode

de b

alco

nada

de

la c

ober

ta.

E

nric

Cos

ta

Cal

enda

ri d

’act

ivita

ts

12

34

56

78

910

1112

13

31Mar

ç de

200

5 A 2

/4 d

e 8

de l

a ta

rda.

A l

a sa

la p

oliv

alen

t de

la

Bib

liote

ca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia. T

ertú

lia

liter

ària

, a

càrr

ec

de

Lola

Tr

esse

rras

.O

rg.

Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep

Bad

ia.

Div

endr

es A

les 6

de l

a tar

da. A

l’àr

ea

infa

ntil

de

la Bi

blio

teca

Mun

icipa

l Jo

sep

Badi

a. L’

hora

de

l co

nte

a cà

rrec

del

perso

nal

de l

a bi

blio

teca.

Acti

vitat

adr

eçad

a a

nens

/es a

par

tir d

e 5

anys

.Org

. Bib

liotec

a Mun

icipa

l Jos

ep

Badi

a.A

les 8

del

vesp

re. A

la sa

la po

livale

nt

de la

Bib

liotec

a Mun

icipa

l Jos

ep B

adia.

C

icle d

e con

ferè

ncies

“Pr

eser

vem

les

para

ules

, pr

eser

vem

la

iden

titat

”. A

mb

Joan

Sol

er A

mig

ó, lli

cenc

iat e

n

A le

s 7 d

e la

tard

a, a

la sa

la p

oliv

alen

t de

la

B

iblio

teca

M

unic

ipal

Jo

sep

Bad

ia. T

ertú

lia li

terà

ria,

a c

àrre

c de

Lo

la T

ress

erra

s.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al Jo

sep

Badi

a.

A le

s 7 d

e la t

arda

, a la

sala

poliv

alen

t de

la

Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep

Bad

ia, E

nglis

h C

onve

rsat

ion.

O

rg. B

iblio

teca M

unici

pal J

osep

Bad

ia.

Hom

o tr

ansi

tus,

ober

ta d

el 7

al 1

8 de

mar

ç, a

la

sala

pol

ival

ent

de l

a B

iblio

teca

, de

16:3

0 a

20 h

. No

us

la p

erde

u!O

rg. O

ficin

a Tè

cnic

a Jo

ve

Reg

idor

ia d

e Jo

vent

ut

A le

s 10

de la

nit.

A la

Sal

a Mun

icip

al.

Cin

e fò

rum

am

b “B

alas

so

bre

Bro

adw

ay”

de W

oody

Alle

n, a

mb

Joan

Sal

vany

, cro

nist

a de

cin

ema.

Org

. Reg

idor

ia d

e Cul

tura

i Fe

stes

A l

es 8

del

mat

í. A

la

para

da

d’au

tobu

s de

l Pa

rc.

Sort

ida

a M

onts

erra

t.O

rg.

Agr

upac

ió

de

done

s de

l’A

met

lla.

A le

s 6 d

e la

tard

a, R

oda

de p

rem

sa

de S

anti

Rib

ot i

, to

t se

guit,

una

co

nfer

ènci

a de

med

icin

a de

l D

r. O

livé,

cap

de

med

icin

a de

l C.A

.R.

a Sa

nt C

ugat

. Sal

a po

lival

ent d

e la

B

iblio

teca

Dill

uns

Dim

arts

Dim

ecre

sD

ijous

Div

endr

esD

issa

bte

Dim

enge

Filo

sofia

i ll

etres

, sec

ció P

edag

ogia

per

la U

B. E

studi

s de

Filo

sofia

i Te

olog

ia al

Sem

inar

i D

ioce

sà d

e Ba

rcelo

na.

Expo

sa:

“La

cultu

ra c

atal

ana,

una

cultu

ra

feta

de

m

olte

s cu

lture

s”.

De

quin

a m

aner

a es

gen

era

un p

oble.

Q

uine

s in

fluèn

cies

han

tingu

t les

cu

lture

s ju

eves

, àr

abs,

crist

ianes

etc

. A

mb

la pr

esen

tació

de

Ferra

n Y

coba

lzeta.

.Org

. Re

gido

ria d

e Cu

ltura

i F

estes

. Co

ordi

na F

erra

n Yco

balze

ta i J

ordi

Sed

ó.

A l

es 2

de

la t

arda

. A l

a pl

aça

de

l’Aju

ntam

ent.

Cal

çota

da

popu

lar

+ x

erra

da “

La

trad

ició

del

s cal

çots

” am

b Pe

p Sa

lset

es,

cuin

er

i Jo

an

Man

uel

Cab

ezas

, an

tropò

leg

+ B

alla

da d

e Sa

rdan

es a

mb

mús

ica

grav

ada.

Preu

10

€. V

enda

de

tique

ts

fins

el 9

de

mar

ç a

l’Aju

ntam

ent,

al b

ar E

l R

acó

i al

for

n de

pa

Can

M

onca

u. N

o es

ven

drà

tique

ts e

l m

atei

x di

a.O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.

A le

s 12

del

mig

dia.

A l’

àrea

infa

ntil

de

la

Bib

liote

ca

Mun

icip

al

Jose

p B

adia

. L’

hora

del

con

te e

n an

glès

a

càrr

ec d

e Je

anne

tte V

an D

iest

. Per

a

nens

/es

a pa

rtir

de 2

any

s.Org

. B

iblio

teca

Mun

icip

al Jo

sep

Bad

ia.

A le

s 9

de la

nit.

A l’

esgl

ésia

de

St.

Gen

ís.C

once

rt d

e ca

nt c

oral

am

b la

in

trodu

cció

de

la C

oral

Lo

Llir

i i la

pa

rtici

paci

ó co

m a

con

vida

ts d

el C

or

Can

tilen

a, d

e B

enis

sale

m.

Org

. Cor

al L

o Ll

iri.

A l

es 6

de

la t

arda

, a

l’àre

a in

fant

il de

la

Bib

liote

ca,

L’ho

ra

del c

onte

a c

àrre

c de

l per

sona

l de

la B

iblio

teca

. Act

ivita

t adr

eçad

a a

nens

/es a

par

tir d

e 5

anys

.O

rg.

Bibl

iotec

a M

unici

pal

Jose

p Ba

dia.

A l

es 2

/4 7

de

la t

arda

. A

la

sala

pol

ival

ent

de l

a Bi

blio

teca

, Te

rtúl

ia li

terà

ria

a cà

rrec

de L

ola

Tres

serra

s.O

rg. B

iblio

teca M

unici

pal J

osep

Ba

dia.

Org

. Bi

blio

teca

Mun

icipa

l Jo

sep

Badi

a.A

les

8 d

el v

espr

e. A

la

sala

po

lival

ent

de

la

Bib

liote

ca

Fins

el 1

3 de

mar

ç. A

la s

ala

d’ar

t C

arle

s Si

ndre

u.

Expo

sici

ó de

pi

ntur

es a

l’o

li de

Jos

é L

inar

es

Mol

ina.

Org

. Ass

ocia

ció

d’ar

tiste

s de

l’Am

etlla

..

1415

1617

18

1920

2122

2324

2526

27

29

21

A 2

/4 d

e 8

de l

a ta

rda.

A l

a sa

la p

oliv

alen

t de

la

Bib

liote

ca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia. T

ertú

lia

liter

ària

, a

càrr

ec

de

Lola

Tr

esse

rras

.O

rg.

Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep

Bad

ia.

A le

s 7 d

e la

tard

a, a

la sa

la p

oliv

alen

t de

la

B

iblio

teca

M

unic

ipal

Jo

sep

Bad

ia. T

ertú

lia li

terà

ria,

a c

àrre

c de

Lo

la T

ress

erra

s.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al Jo

sep

Badi

a.

A le

s 7 d

e la t

arda

, a la

sala

poliv

alen

t de

la

Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep

Bad

ia, E

nglis

h C

onve

rsat

ion.

O

rg. B

iblio

teca M

unici

pal J

osep

Bad

ia.

Hom

o tr

ansi

tus,

ober

ta d

el 7

al 1

8 de

mar

ç, a

la

sala

pol

ival

ent

de l

a B

iblio

teca

, de

16:3

0 a

20 h

. No

us

la p

erde

u!O

rg. O

ficin

a Tè

cnic

a Jo

ve

Reg

idor

ia d

e Jo

vent

ut

.A 2

/4 d

e 8

de l

a ta

rda.

a l

a sa

la

poliv

alen

t de

la

Bibi

liote

ca, T

ertú

lia

liter

ària

, a

càrre

c de

Lol

a Tre

sser

ras.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jose

p Ba

dia.

A l

es 8

del

mat

í. A

la

para

da

d’au

tobu

s de

l Pa

rc.

Sort

ida

a M

onts

erra

t.O

rg.

Agr

upac

ió

de

done

s de

l’A

met

lla.

A le

s 6 d

e la

tard

a, R

oda

de p

rem

sa

de S

anti

Rib

ot i

, to

t se

guit,

una

co

nfer

ènci

a de

med

icin

a de

l D

r. O

livé,

cap

de

med

icin

a de

l C.A

.R.

a Sa

nt C

ugat

. Sal

a po

lival

ent d

e la

B

iblio

teca

A 2

/4 d

e 6

de l

a ta

rda.

Als

ja

rdin

s de

Can

Mun

tany

ola.

B

alla

da d

e Sa

rdan

es a

mb

la

cobl

a G

enis

enca

.O

rg. A

grup

ació

Sar

dani

sta

de

l’Am

etlla

.

A le

s 10

de

la n

it. A

la

Sala

M

unic

ipal

. C

ine

fòru

m a

mb

“Del

icio

sa M

arta

” de

San

dra

Net

telb

eck

amb

Joan

Sal

vany

, cr

onis

ta

de

cine

ma

i Jo

an

Torn

er, c

uine

r.O

rg.

Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra i

Fe

stes

.

A le

s 7

de l

a ta

rda,

a

la s

ala

poliv

alen

t de l

a Bib

liote

ca M

unic

ipal

, En

glish

Con

vers

atio

n.O

rg. B

iblio

teca M

unici

pal J

osep

Bad

ia.

A le

s 10 d

e la n

it. A

la S

ala M

unic

ipal

. Se

tman

a de

l do

cum

enta

l.

Els

cam

ps d

e co

ncen

traci

ó na

zis

amb

“El c

ombo

i del

s 92

7” d

els

serv

eis

info

rmat

ius

de

TVC

. C

onvi

dats

: En

ric

Urr

aca

i A

ntòn

ia

Gar

cia,

m

embr

es

de

l’Ass

ocia

ció

Am

ical

de

Mau

thau

sen.

Org

. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.

Els

talle

rs d

el P

ICA

Car

acte

ritz

ació

i m

aqui

llatg

e: e

ls d

imec

res d

e 18

a19

:30h

. Apr

èn tè

cniq

ues d

e ca

ract

eritz

ació

i m

aqui

llatg

e,pe

r car

nest

olte

s o p

er q

uals

evol

oca

sió

que

vulg

uis

tran

sfor

mar

-te.

- Còm

ic: d

ijous

de

18 a

19h

. Dib

uix

de c

òmic

man

gao

trad

icio

nal,

tu tr

ies a

llò q

ue t’

agra

da d

ibui

xar,

amb

aque

st ta

llers

apr

endr

às tè

cniq

ues.

- Bat

ucad

a. E

ls d

iven

dres

de

19 a

20

h. (g

ratu

ït,vc

al

pres

crip

ció)

. Ten

s un

timba

l, un

yem

bé o

qua

lsev

olal

tre in

stru

men

t de

perc

ussi

ó, v

ine

els d

iven

dres

aap

rend

re ri

tmes

a la

bat

ucad

a.- A

nim

ació

en

plas

tilin

a de

ls d

imar

ts d

e 17

a 1

8:30

h;D

esco

brei

x i e

xper

imen

ta a

trav

és d

e di

fere

nts j

ocs

visu

als,

l’ani

mac

ió d

e le

s im

atge

s, am

b an

imac

ió e

npl

astil

ina.

Els t

alle

rs d

el P

ICA

:In

form

ació

i in

scrip

cion

s al P

ica

(Bai

xos d

e la

Bib

liote

ca) T

lf. 9

3 84

5 72

01

Rec

epta

de

cuin

a

Can

elon

s de

Can

Sou

sD

es d

’aqu

esta

edi

ció,

el D

iari

pre

sent

a pr

estig

iose

s re

cept

es,

tant

tra

dici

onal

s co

m i

nnov

ador

es,

que

anir

an o

feri

nt e

ls r

esta

uran

ts d

el p

oble

. L’e

stre

na

Can

Sou

s am

b el

s seu

s re

cone

guts

i ex

trao

rdin

aris

ca

nelo

ns, q

ue u

s rec

oman

em.

Ingr

edie

nts:

- 1/2

k. d

’esp

atlla

de

porc

sens

e os

- 1/2

k. d

e p

it de

ved

ella

- Pas

ta d

e ca

nelo

ns (m

illor

de

la m

arca

“El

Pav

o”)

- 1 c

eba

- 2 p

asta

nagu

es- 1

bra

nca

d’ap

i- 1

por

ro- 2

tom

àque

ts- U

n go

t de

vi b

lanc

o ro

sat

- Litr

e i m

ig d

e lle

t- M

ante

ga- F

arin

a de

bla

t- F

arin

a de

bla

t de

mor

o (“

Mai

zena

”)- F

orm

atge

ratll

at- O

li d’

oliv

a- S

al

Pose

m o

li a

la c

asso

la, s

ufici

ent p

er a

sof

regi

r les

ve

rdur

es i

la c

arn.

Qua

n és

cal

ent t

irem

la c

eba,

le

s pa

stan

ague

s, l’a

pi,

el p

orro

i e

l to

màq

uet

talla

ts. U

n co

p es

tan

una

mic

a fe

ts, e

ls e

nret

irem

de

l foc

i po

sem

a r

ostir

la c

arn

talla

da, a

la q

ual

afeg

irem

, al

cap

d’u

n qu

art

d’ho

ra o

20

min

uts

ap

roxi

mad

amen

t, el

got

de

vi i

les

verd

ures

. Ho

deix

em c

oure

una

hor

a. P

assa

t aq

uest

tem

ps,

afeg

irem

un

got d

e lle

t i h

o de

ixar

em a

foc

lent

un

qua

rt d’

hora

més

. Fi

nalm

ent,

al f

arci

t de

ls

cane

lons

hi

posa

rem

un

got

de b

eixa

mel

for

ça

espe

ssa,

per

don

ar-li

con

sist

ènci

a.La

bei

xam

el la

pre

pare

m e

scal

fant

el l

itre

llet,

de

la q

ue e

n re

tirar

em u

n go

t per

tal d

e di

ssol

dre

les

farin

es. A

la ll

et s’

afeg

eix

la m

ante

ga i,

qua

n ja

és

cale

nta

però

enc

ara

no b

ull,

s’in

corp

ora

el g

ot a

mb

25 g

r. de

farin

a de

bla

t i 2

5gr.

de fa

rina

de b

lat d

e m

oro.

Un

cop

s’es

pess

eix,

s’e

nret

ira d

el f

oc. L

a be

ixam

el q

ue s

’incl

ou e

n el

far

cit p

orta

mig

litre

de

lle

t, 20

gr.

de m

ante

ga i

75-

80gr

. de

far

ines

, m

eita

t de

cada

scun

a.B

ulliu

la p

asta

de

cane

lons

ent

re 1

0 i 1

2 m

inut

s (m

és n

o, p

erqu

è si

nó e

s tre

nque

n am

b fa

cilit

at)

amb

forç

a ai

gua,

un

raig

d’o

li i e

l suc

d’u

na ll

i-m

ona.

Un

cop

està

a p

unt,

es re

fred

en a

mb

aigu

a i s

’est

iren

dam

unt d

’un

pape

r sec

ant

per a

farc

ir-lo

s i a

nar-l

os p

osan

t, ja

sig

ui e

n un

a sa

fata

, bé

en

cass

oles

pet

ites

per

espo

lsar

-los

amb

el f

orm

atge

ra

tllat

fina

lmen

t i g

ratin

ar-lo

s al

for

n un

s m

inut

s. Ja

són

a pu

nt p

er a

serv

ir a

taul

a! B

on p

rofit

!

* C

an S

ous

agra

eix

sinc

eram

ent

a to

ts e

ls s

eus

clie

nts

l’aco

llida

que

han

ting

ut s

empr

e el

s se

us

cane

lons

t, d’

aquí

qu

e ha

gin

esco

llit

aque

sta

rece

pta

per a

tots

vos

altre

s.

A l

es 2

de

la t

arda

. A l

a pl

aça

de

l’Aju

ntam

ent.

Cal

çota

da

popu

lar

+ x

erra

da “

La

trad

ició

del

s cal

çots

” am

b Pe

p Sa

lset

es,

cuin

er

i Jo

an

Man

uel

Cab

ezas

, an

tropò

leg

+ B

alla

da d

e Sa

rdan

es a

mb

mús

ica

grav

ada.

Preu

10

€. V

enda

de

tique

ts

fins

el 9

de

mar

ç a

l’Aju

ntam

ent,

al b

ar E

l R

acó

i al

for

n de

pa

Can

M

onca

u. N

o es

ven

drà

tique

ts e

l m

atei

x di

a.O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.

Mun

icip

al

Jose

p B

adia

. Pr

esen

taci

ó de

Man

s U

nide

s i d

el

proj

ecte

sol

idar

i 20

05,

a cà

rrec

de

Jos

ep M

ª Pa

gès,

dele

gat

a G

rano

llers

de

M

ans

Uni

des

al

Vallè

s O

rient

al.O

rg. M

ans

Uni

des

de l’

Am

etlla

.

A le

s 12

del

mig

dia.

A l’

àrea

infa

ntil

de

la

Bib

liote

ca

Mun

icip

al

Jose

p B

adia

. L’

hora

del

con

te e

n an

glès

a

càrr

ec d

e Je

anne

tte V

an D

iest

. Per

a

nens

/es

a pa

rtir

de 2

any

s.Org

. B

iblio

teca

Mun

icip

al Jo

sep

Bad

ia.

A le

s 9

de la

nit.

A l’

esgl

ésia

de

St.

Gen

ís.C

once

rt d

e ca

nt c

oral

am

b la

in

trodu

cció

de

la C

oral

Lo

Llir

i i la

pa

rtici

paci

ó co

m a

con

vida

ts d

el C

or

Can

tilen

a, d

e B

enis

sale

m.

Org

. Cor

al L

o Ll

iri.

A l

es 9

de

la n

it, x

erra

da s

obre

la

cam

pany

a de

val

ors

“Com

pta

fins

a 3”

..O

rg. R

egid

oria

d’E

spor

ts

A

les

8 de

l ve

spre

. A

la

Sa

la

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Mun

icip

al

Jose

p B

adia

Cic

le d

e co

nfer

ènci

es

“Pre

serv

em le

s par

aule

s, pr

eser

vem

la

iden

titat

” am

b Jo

rdi S

edó,

filò

leg,

so

ciol

ingü

ista

i

mes

tre.

Expo

sa:

“Pre

sent

i

futu

r de

la

lle

ngua

ca

tala

na”

Pano

ràm

ica

gene

ral

de

la

situ

ació

so

cio-

lingü

ístic

a qu

e vi

u la

lle

ngua

cat

alan

a ac

tual

men

t: qu

ines

difi

culta

ts t

é, q

uine

s só

n le

s po

ssib

ilita

ts d

e fu

tur

i qu

ina

seria

la

fórm

ula

més

adi

ent

per

a as

segu

rar-

ne l

a co

ntin

uïta

t. O

rg.

Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra

i Fe

stes

. C

oord

ina

Ferr

an

Yco

balz

eta

i Jor

di S

edó.

A le

s 6

de la

tard

a. A

l’àr

ea in

fant

il de

la

B

iblio

teca

M

unic

ipal

Jo

sep

Bad

ia.

L’ho

ra d

el c

onte

: Q

uan

el

bosc

des

pert

a a

càrr

ec d

e Fe

rran

M

artín

. Act

ivita

t adr

eçad

a a

nens

/es

a pa

rtir d

e 5

anys

.O

rg. B

iblio

teca M

unici

pal J

osep

Bad

ia.

A 2

/4 d

e 8

de la

tard

a. A

l’es

glés

ia

de

St.

Gen

is.C

once

rt

d’an

tics

alum

nes d

e l’e

scol

a de

mús

ica.

Org

. Esc

ola

Mun

icip

al d

e M

úsic

a.

A le

s 10 d

e la n

it. A

la S

ala M

unic

ipal

. Se

tman

a de

l Doc

umen

tal .

El m

ón

imm

obili

ari a

mb

“En

cons

truc

ción

” de

Jos

é Lu

is G

uerin

. Con

vida

t: Jo

rdi

Puig

, tè

cnic

de

m

edi

ambi

ent

de

l’Aju

ntam

ent d

e l’A

met

lla.

Org

. Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra i

Fest

es.

A l

es 6

de

la t

arda

, a

l’àre

a in

fant

il de

la

Bib

liote

ca,

L’ho

ra

del c

onte

a c

àrre

c de

l per

sona

l de

la B

iblio

teca

. Act

ivita

t adr

eçad

a a

nens

/es a

par

tir d

e 5

anys

.O

rg.

Bibl

iotec

a M

unici

pal

Jose

p Ba

dia.

A l

es 2

/4 7

de

la t

arda

. A

la

sala

pol

ival

ent

de l

a Bi

blio

teca

, Te

rtúl

ia li

terà

ria

a cà

rrec

de L

ola

Tres

serra

s.O

rg. B

iblio

teca M

unici

pal J

osep

Ba

dia.

Org

. Bi

blio

teca

Mun

icipa

l Jo

sep

Badi

a.A

les

8 d

el v

espr

e. A

la

sala

po

lival

ent

de

la

Bib

liote

ca

31.A

les 1

0 de l

a nit.

A

la S

ala

Mun

icip

al.

Cin

e fò

rum

am

b “D

elic

iosa

M

arta

” de

San

dra

Net

telb

eck

amb

Joan

Sa

lvan

y,

cron

ista

de

cine

ma

i Jo

an

Torn

er,

cuin

er.

Org

. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.

Del

18

de m

arç

al 3

d’a

bril.

A la

sal

a d’

art C

arle

s Sin

dreu

.Ex

posi

ció

d’ol

is d

’Alb

ert P

oble

t.O

rg. A

ssoc

iaci

ó d’

artis

tes d

e l’A

met

lla.


El PobleAmetllatans al món: Mònica Moyano Prieto

L’afabilitat i la generositat del món orientalMònica Moyano Prieto Quan vaig arribar a l’Ametlla el 1995 em va sorprendre molt no trobar ningú pels carrers. Bé que hi devia haver gent a les cases! Cada vegada que pujava i baixava el carrer Major tenia la certesa que, el que llavors només eren edificis, més tard, amb el temps, serien la casa de la Rosi, del Ramon i la Maria, la casa de tants amics que, certament, he anat coneixent amb el temps. Ara ja fa quasi dos anys que estic a la Xina treballant com a pro-fessora d’universitat. Una amiga meva que era allà des del 1998, va convidar-me a fer de professora i després d’haver estat gaudint d’un magnífic mes de vacances l’agost del 2003, va agafar-me en calent i li vaig dir que sí. Són d’aquelles decisions que no vénen després de llarg temps de meditació, sinó que es prenen quasi sense ser-ne cons-cient. És que no m’hi trobava bé a l’Ametlla? Al contrari! Si no m’hi hagués sentit bé, de ben segur que no hagués tingut la força, ni els ànims per marxar tan lluny. De no comptar amb el recolzament de tants bons amics del poble, segura-ment no seria allà. I què hi faig jo a Xina? Encara que fins al gener de 2005 no he obtingut el títol de Llicenciada en Filologia Catalana, estic exercint com a professora de castellà des de setembre del 2003. Treballo en una universitat a Beijing i tinc alumnes de tots els nivells, tant econòmics com acadèmics. A diferència dels alumnes que corren per l’Ametlla i, en general per tot el país, aquells són estudiosos i respectuosos. Són conscients de l’esforç que els seus pares fan perquè ells estudiïn i obren en conseqüència. El seu objectiu a la vida és poder trobar una bona feina que els permeti augmentar la qualitat de vida dels

seus pares i poder formar la seva pròpia família. És cert que són una mica “pilotes”, però forma part de la seva cultura. Imagineu-vos si aquí seria possible que quan el professor tingués la grip, els seus alumnes el visitessin i, a més a més, li portessin fruites i dolços! Amb això vull dir que la meva tasca allà és molt agradable i quasi m’atreviria a recomanar-la com a teràpia per a aquells professors -especialment de secundària- que se sentin una mica “cremats” en la seva feina diària. Val la pena!Sembla estrany pensar que a Xina existeixi interès pel castellà. A la meva universitat hi ha uns 200 alumnes que l’han triat com a primera llengua. I a Beijing hi ha sis universitats més amb aquestes condicions. El seu interès no es redueix a Espanya, sinó que mira més enllà, cap a Amèrica

Llatina. Els meus estudiants tenen l’esperança de poder treballar a Xina en una companyia llatinoamericana o espanyola. És curiós: no volen viure a Espanya. El cert és que, amb diners, a la Xina, es viu molt bé, m’atreviria

a dir que amb més qualitat que a qualsevol país occidental. Abans d’acabar, potser us hauria de fer una petita introducció a la ciutat que més conec: la seva capital. Beijing (Pequín) és una ciutat d’uns quinze milions d’habitants.

De punta a punta fa 45 km de llargada. El centre, la plaça de Tian’anmen i la Ciutat Prohibida, van ser l’origen a partir del qual la ciutat va créixer i per això la seva forma actual és quadrada. La primera vegada que vaig explicar als meus alumnes que a Barcelona tenim la torre Mapfre i l’Hotel de les Arts com a grans edificis, quasi es moren de riure. Ara ja no ho explico. I és que a Beijing, qualsevol bloc de pisos té trenta plantes. Fer cabre quinze milions de persones en 45 km quadrats, no és fàcil. Afortunadament el poder adquisitiu del xinès mitjà encara no és suficient per a comprar un cotxe. Tot i així, si sortiu al carrer a les hores punta, més val que feu abans el testament: cotxes --la majoria són taxis-, motos, autobusos i bicicletes lluiten –i no és llenguatge figurat-- per fer-se un lloc al carrer i arribar amb vida a casa seva. La gent amb diners no compra cotxes: agafa taxis per no patir tant. Podeu deduir que és un lloc totalment oposat al nostre poble: els carrers plens de gent i de cotxes; la contaminació a l’ordre del dia; temperatures extremes, per

la seva proximitat al desert; soroll i pocs arbres… Però no voldria deixar-vos una sensació desagradable que us fes pensar que sóc masoquista vivint allà. Beijing i la Xina, en general, són plenes de gent acollidora i comunicativa, encara que

des d’Occident tinguem una imatge del xinès com a persona reservada. Els xinesos i els meus amics ametllatans tenen una característica comuna: la fidelitat en l’amistat. Un amic fet avui, és un amic per a tota la vida. És per

això que cada vegada que vinc –dos mesos de vacances, cada quatre de treball- trobo a faltar els amics xinesos i, quan estic allà, trobo a faltar els amics d’aquí. Em seria molt difícil restar en un únic lloc, ara per ara. Des que el 1997 vaig començar a estudiar xinès de manera informal, el meu amor per la Xina ha anat augmentant, a mida que podia expressar-me en aquesta llengua i entendre-la cada vegada més. Fins quan hi seré? No ho sé. No m’ho he plantejat. Ara tinc dues feines importants a fer allà: sobreviure i transmetre als meus alumnes la manera de ser del nostre país, perquè el seu futur sigui millor i col·laborin a fer del món un lloc de convivència i de benestar. Com diuen els xinesos, benvinguts a Beijing!

Mònica MoyanoBreu autobiografia

Vaig néixer a Barcelona fa 32 anys. Un cop acabada la carrera de Treball Social, vaig començar a entrar a la Residència Francesca Roig de l’Ametlla del Vallès, també coneguda amb el nom de “el Casal”. Quan finalitzà la meva feina a la Residència, vaig obrir el “Sol Solet” als locals que ocupava Can Canudas i que actualment són la seu del PSC. El meu interès per Xina em dugué a deixar la botiga abans de complir l’any de funcionament. Precisament, el 23 d’abril d’enguany es compliran deu anys des que vaig venir a viure a l’Ametlla, un poble que abans no coneixia i, ara, cada vegada se’m fa més di-fícil deixar.

Mònica Moyano al seu despatx, preparant classes

Mònica Moyano amb els seus alumnes a Beijing

Junta de la Gent Gran

El dia 22 de febrer, a les instal·lacions del Casal, s’inaugurà la tan esperada consulta de podologia. Cada dimarts de 4 a 7 de la tarda una professional pedicura té cura de les afeccions dels peus. Per accedir-hi cal prèvia petició de dia i hora, i... a un preu especial. Des d’aquí celebrem aquesta encertada iniciativa del nostre Ajuntament.Aquests dies una comissió de treball està estudiant la confecció del Reglament de Règim Intern de l’Agrupació i de com adaptar-lo a l’actual normativa de funcionament

dels Casals de la Gent Gran, de conformitat amb les últimes disposicions de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i de les indicacions proporcionades per l’autoritat municipal. Aquest document ha d’establir la normativa d’ús i funcionament del Casal.Recentment, es va distribuir entre els associats, un qüestionari amb el propòsit de conèixer les preferències d’activitats lúdiques i culturals del col·lectiu de la Gent Gran. S’ha rebut ja un bon nombre de respostes i això ens resulta molt valuós per poder programar amb èxit allò que ha de tenir una bona acceptació. Agraïm sincerament a tots els que ens ajuden amb els seus suggeriments i opinions.

D’acord amb aquest sondeig, a partir del mes vinent, s’iniciaran uns cursets per adquirir coneixements bàsics per navegar per Internet, fòrums, xats, correu electrònic... Com que disposem de dos ordinadors connectats a la xarxa, hem cregut oportú, per aconseguir una millor operativitat i rendiment, de programar les sessions teòrico-pràctiques per torns en grups reduïts. Inicialment, integraran els primers grups els socis que ja han manifestat, mitjançant el citat qüestionari, el seu interès per aquesta activitat. Consecutivament es farà públic un anunci, perquè s’hi puguin inscriure tots els socis que així ho desitgin.Ben aviat començaran també unes sessions d’aprenentatge de ballar

sardanes. Aquest és un primer pas que va lligat a un projecte de futur que vol organitzar, els dissabtes al migdia, una ballada de sardanes per tothom que s’hi vulgui enganxar.S’està també preparant un interessant curs: “La força del riure”. És un cicle de tres sessions de tres hores cadascuna en les que s’empraran diverses tècniques didàctiques: vídeos, jocs participatius, dinàmica de grup, música.... El propòsit és de descobrir els efectes de les emocions i del riure en la salut. La consciència del riure com a prevenció de l’agressivitat. Conèixer recursos per gestionar la vida enfront de qualsevol dificultat. Els dissenyadors d’aquest projecte l’han ideat per a grups de 10 a 15 persones. Com sigui que aquest

curs monogràfic només ens el poden impartir una vegada l’any, ens obliga a efectuar un sorteig, atès l’important nombre de socis que han manifestat la intenció de seguir aquesta enriquidora experiència.A finals del mes passat, una bona colla d’associats gaudiren d’una excursió a La Torre de Claramunt on és van visitar les instal·lacions de la famosa granja Aidina que recentment fou guardonada amb el premi Idea 2003. No hem de menystenir l’aspecte gastronòmic, després de la interessant visita, es dirigiren cap a L’Espluga de Francolí. A l’Hostal del Senglar on fruïren de les delícies d’una suculenta calçotada. I... com és ja costum en aquestes sortides, després del cafè, no hi faltà una ben

L’Agrupació de la Gent Gran


Carnaval

Redacció - Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes

El carnaval és una de les festes amb més tradició d’arrel popu-lar. Un cop passada la guerra civil, com la majoria de festes del poble, va deixar de celebrar-se recuperant-se lentament. Al llarg dels anys 60, la Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes començà a formar-se, tot i que trigarien molts anys encara, abans de constituir-se com a entitat i tenir els seus propis estatuts. Ac-tualment la formen onze persones i, encara que ha comptat des d’un principi amb la col·laboració de l’Ajuntament, no sempre s’ha sentit prou recolzada. Fa vuit o nou anys, la cosa no funcionava massa bé, tot i que darrerament ha anat canviant i s’han anat solven-tant els problemes.

Les Gitanes de l’AmetllaEl dissabte dia 5, amb música de la cobla Mediterrània, van ballar al pavelló cinc colles del poble: els plançons, els petits, els mitjans, els joves i els grans. Les colles varien segons els balladors, perquè no sempre són els matei-xos, en marxen alguns i n’entren de nous. Enguany, per exemple, grans i veterans han participat junts, en una única colla. Com a convidades hi havia les colles de Lliçà d’Aunt, que van presentar tres grups i la de Cerdanyola.

Hi ha més noies que nois ballant Gitanes. Sembla que, a certes edats, els nens s’estimem més anar rera d’una pilota que posar-se a ballar. A les colles es soluciona el problema optant perquè algunes noies facin de nois, a l’hora de ballar. Això, dins el grup dels més petits, resulta impossible de dur a terme, ja que totes les nenes volen portar el vestit de gitanes, les seves faldilles vermelles i els enagos blancs, amb les puntetes ben planxades i la cinta que posa color al vol quan rodolen a la pista. Cada poble que té colla o colles de Gitanes, dissenya els seus propis vestits. Els colors assignats des d’un principi als balladors del poble, són com els de l’equip de futbol, el blanc i el vermell. Sota la base d’aquests colors, al llarg dels anys, s’han anat variant les decoracions de la faldilla que, cal dir, demostren ser molt creatives i atractives

de veure. Els pantalons fins als genolls i l’armilla dels nois és de color blau i porten camisa blanca amb un llacet vermell i mitges. Les noies, al contrari: ballen amb les cames nues i les cintes vermelles de les espardenyes ben lligades.El ball de Gitanes es fonamenta en uns mateixos tipus de pas (jo-tes, xotis mut, masurques, etc..) i el que va canviant són les coreo-grafies, any rera any.Al poble, les Gitanes han comptat, des de sempre, amb una bona colla de balladors, potser perquè a partir d’un moment van decidir no sortir a ballar a altres pobles i fer-ho únicament a l’Ametlla. Això ha fet que no es perdés el grup per la dificultat de desplaçar-se els caps de setmana i que, d’aquesta manera, es preservi la tradició.Una de les principals preocupacions de la Comissió és que, tot i que aquest any han assajat al Club Can Camp, no tenen un lloc fix per a fer-ho amb unes mínimes condicions i compten amb 120 balladors. Tampoc disposen d’un espai on reunir-se, que no volen de manera exclusiva, sinó compartit, però els agradaria poder tenir un lloc on reunir-se i organitzar les ballades de Gitanes.

Dani Pérez, la nit del dissabte al pavelló amb Los unos y los otrosTot i que no va assistir-hi massa gent, l’espectacle de Dani Pérez va mantenir l’atenció i l’humor del públic, sinó tota l’estona, durant una bona part de la seva actuació. Potser més conegut fora de Catalunya que aquí, Dani Pérez, amb una llarga trajectòria dins del món del teatre i de la televisió, va començar amb imitacions i monòlegs a ràdio COPE del Maresme, fa onze anys. L’espectacle que va presentar, Los unos y los otros, reflecteix, tal com insinua en el títol, allò de “los unos por los otros y la casa sin barrer”. Tots podem sentir-nos identificats amb algunes de les pinzellades que fa al llarg de l’espectacle però, en definitiva, el que l’autor vol transmetre, tal com ell mateix diu, és que “Todos estamos en el mismo barco, vamos, que mi pretensión es básicamente que la gente que venga, se lo pase bien y punto”. Una resposta molt Rubianes, certament....

Grups d’animació per als més petits: Lluís Atchet i Noè RibasDiumenge dia 6, a les dotze del migdia, mentre alguns encara dormien la festa, va actuar Lluís Atcher, un bon animador per als més petits, que ja ha estat altres cops per Carnaval al poble. Anys

enrera s’havia provat de fer jocs i activitats, però l’assistència era escassa i els nens resulten un públic excel·lent de bon mati. L’actuació serveix, a més, perquè les famílies s’arribin fins al pave-lló i vagin veient com preparen l’escudellada. No tots es queden

a dinar, però sempre acaba per apuntar-s’hi força gent. L’animació de la desfilada de disfresses i comparses, amb xo-colatada inclosa, va ser a càrrec de Noè Ribas, el dilluns dia 7 de febrer. Aquest any ha estat el segon que ha animat la festa de Carnaval. Els nens el seguien contents, deixant-se engrescar, passant-s’ho molt bé. Abans es feia la xocolatada al final però,

com que acabava fent-se massa tard, es va canviar una mica el sentit i primer hi ha animació per a tots, després la xocolatada i, finalment la passarel·la .

L’escudelladaEl dia estava una mica dubtós i, fins i tot, van caure unes gotes d’aigua però l’escudellada va po-der dur-se a terme amb èxit. 179 persones disfrutaren del dinar i, un cop plens els plats, qui volia

anava repetint, fins que es va acabar l’olla. Cadascú havia de portar el plat, el got i els coberts. Fa uns quinze anys que es prepara l’escudellada per Carnaval i si bé abans es preparava al parc muni-cipal, més endavant va traslladar-se a la Font de la Mina.

El cercavila Va haver-hi sort i va mantenir-se el temps, sense que arribés a ploure la tarda del diumenge. Es presentaren 13 comparses en total (8 del CEIP Bertí, 3 del CEIP Els Cingles i 5 del poble, en general). El recorregut va ser complert, divertit i entretingut tant per als grans, com per als més petits.

Començà i finalitzà al pavelló. La sortida va endarrerir-se una mica, tot i que tot el recorregut funcionà bé i a bon ritme. A deferència d’altres vegades, aquest any els carrers estaven lliures de cotxes i totes les comparses pogueren passar perfectament per l’Antic

Camí de Caldes. Una vegada finalitzat el passacarrers, al que assistiren unes sis-centes persones, seguí la festa al pavelló, amb l’Orquestra Moonlight.

La cremada del CarnestoltesEnguany s’han incorporat dos di-ablots més a les festes de Carna-val, que van fer acte de presencia a la primera ballada de gitanes de dissabte i que continuaren diver-tint al públic amb les seves entre-maliadures el dimarts dia 8. En total són quatre ara i, cada festa, aniran en augment. La cremada del Carnestoltes va estar marcada per la pluja que començava a cau-re, cosa que va dificultar una mica

encendre la traca, però fi-nalment es va aconseguir i va poder cloure’s la festa amb il·lusió i ganes en es-pera del proper Carnaval.

Actes , disfresses, comparses, balls de gitanes i escudellada


Cultura

Pat Millet

Qui mes, qui menys, en certs moments del dia escolta la rà-dio. Ja sigui sentint programes musicals, tertúlies, debats o tan sols aquella coneguda melodia que ens acompanya, sense agredir, en la nostra tasca quo-tidiana. Catalunya és un país de radioafeccionats (persones que, per afició, i no professional-ment, es dediquen a la comu-nicació a distància per mitja de les ones electromagnètiques). Els radioafeccionats catalans començaren llurs activitats cap a l’any 1911, formant un dels districtes més actius i nom-brosos de l’URE (Unió dels Radioafeccionats Espanyols) que, alhora, és membre de la Unió Internacional de Radioa-feccionats (IARU). Les comu-nicacions entre els radioafecci-onats, sempre desinteressades, han estat molt útils en casos d’emergència (inundacions, terratrèmols etc.) .A l’Ametlla ,els orígens de la ràdio, tenen com a mestre en Lluís Verdaguer, qui obtingué el Diploma de l’Escola de Rà-dio de Barcelona, l’any 1937 (estudis teorico-pràctics fets per correspondència a través de l’escola Radio Maymó). En Lluís, sempre va col·laborar en tot i per tot, per fer possible l’arrancada del projecte: Aquí radio l’Ametlla! amb les veus en “off” de Joan Puig i Fargas (en Cullereta) Jordi Pou, Jordi Vilaró, Jordi Bo-ada, Maria Garí i Julià Pérez . Tot recordant en Maties Barres, el grup Gepa, Ramon

Solà, Ester Monteagudo, Joan Roca, Carles Pérez Martí, Guillem Puig Roca, Joan Anton Blancher, Hora-cio (un del primers tècnics de so) , Gemma Rosas (reconegu-da per tothom per la seva feina a la direcció de l’emissora) i Josep i Jordi Canudas (amb la seva programació “l’hora de la sardana”).

Rafel Oliver, Santi Trullenque, i els primers que he anomenat, ens reunim al bar del Racó, a Ca la Marta, com diu en Cullereta, i és ell mateix qui comença a parlar tot dient que, en un principi , fou una mica complex: “varem començar durant la Festa Major, ara fa 19 anys, fent una demostra-ció a Can Muntanyola entorn al que era el món del la radio afecció. Va tenir molt d’èxit i, l’any següent, en Joan Roca, proposà repetir l’experièn-cia. Llavors, conjuntament amb en Medi Verdaguer, fill de Lluís Verdaguer (un gran entès i excel·lent ràdio tècnic) i Miqui Puig, vàrem muntar una emissora en pla amateur. En Maties Barres ,conegut com “el peligroso”, ens deixà una taula de so i, així, en aquest pla domèstic, ens vam proposar fer quatre dies de ràdio amb una pro-gramació, ininterrompuda, de 9 del mati a 9 del vespre.El programa constava de di-verses seccions com: El Des-pertador; comentaris de text de llibres llegits prèviament amb participació i col·laboracions externes; un magazine al mig dia, que aportava entrevistes

amb personatges del poble; concursos i premis com la ta-ronja i la llimona (a la persona més simpàtica i a la més agra); retransmissions esportives...Tot dut a terme amb molta il·lusió i dedicació, obtenint un gran ressò i aconseguint una audi-ència màxima. Encara que, tècnicament, era un desastre perquè els mitjans eren molt precaris i fins al cap de qua-tre o cinc anys no es va poder comprar un bon equip emis-sor. Continua portant la veu cantant en Cullereta, bon coneixedor i apassionat del tema .El primer espai on va estar ubicada la ràdio, fou un local que els va cedir l’Ajuntament, just a les dependències de darrera de Can Muntanyola A partir dels tres anys, ja vam començar a emetre cada segon dilluns de mes, després la programació va ser setmanal i es va anant incorporant gent nova, amb altres col·laboracions, sempre interessant-nos més pels temes locals, que pels nacionals . Aconseguírem que el 90% de les entitats culturals i esportives que hi havia a l’Ametlla, passessin per l’emissora.De mica en mica, la ràdio es va tornant més critica, més punyent i augmenten els reptes. Fins i tot van aventurar-se a fer un seguiment electoral i assoliren ficar-se en els plens de l’Ajuntament (primera candidatura d’Albert Palay), però hi va haver un enfrontament entre l’Ajuntament i el Consistori , estires i arronses, grups polítics

pel mig i pressions, que varen anar minant i desanimant als que, sense cap dubte, havien engegat l’ emissora que, en aquell moment, ja estava situada en un altre indret, (de les dependències de Can Muntanyola, passà al carrer Poeta Maragall) on continuaren emetent, sota la direcció d’un grup de joves amb empenta , que es va iniciar fent programes musicals, ampliant-los fins arribar a una programació diària mes extensa, amb informatius, entrevistes, programes d’humor, tot això conduït, entre altres, per Jordi Boada, Jordi Vilaró, Maria Garí ,Roser Pratdasaba Roser Rossinyol, i, darrerament, amb la col·laboració setmanal del cronista de cinema Joan Salvany (Set de Cinema).Ràdio l’Ametlla va deixar d’emetre el mes de Març del 2004. Calia posar en ordre el papers i fer tota una reestructu-ració. Estem per la feina --co-menta Julià Pérez, responsable de Comunicació de l’Ajunta-ment—i esperem tornar-la a posar en marxa ben aviat. Les coses s’han de fer ben fetes i sense pressa, comen-çant amb una programació setmanal. Volem produir una radio pedagògica, educativa, interessant (recordem que Ju-lià junt a a Joan Peicasat varen conduir, de l’any 1992 al 1995, un magazine sobre la Natura, de la qual n’és un estudiós). Naturalment, comptaran amb la feina i la participació de :Jordi Boada: “Sóc mes aviat tècnic, no m’ agrada massa

parlar davant dels micròfons. El que m’interessa és el control del so, posar bona música ( m’estimo la música), fer bones barreges..) Important tema el del so, perquè sense un bon expert ...!. La ràdio no és imatge, és pur so. Jordi Vilaró “porto quatre anys ficat en aquest món. M’agrada el micro, parlar, dir la meva i ficar molta música, música i tabola”Maria Garí: “Estic estudiant comunicació audio-visual . En la radio vaig estar fent un noticiari. M’agrada la intimitat que tenen els locutoris. Crec que la paraula fa pensar i no condiciona tant”.Fanàtics de la ràdio, alguns d’ells anti-televisió, com en Culleretes que es defineix i, amb raó, com un bon xerraire .Tots pensen que la paraula és més emotiva que la imatge i que té la capacitat d’ arribar a la quantitat més diversa de persones . Estic convençuda que, contant amb aquestes persones i, amb la participació d’unes altres, arribarem a fer una bona programació de ràdio. Resulta una qüestió important creure en la força de la paraula (que no deixa de ser la facultat d’expressar el pensament mitjançant el llenguatge) i més, si davant tens un micròfon radiofònic! Ai! Això si que t’enganxa! Us ho ben asseguro que enganxa!!!

Aquí, la ràdio...

Joan Salvany

Jan Wermeer no es un cas únic a la pintura flamenca de l’època. Pintava per encàrrec de manera no gaire estimulant, mentre s’en-tretenia amb el servei de la casa, fent la transició cap a l’enamora-ment amb una jove i bellissima criada, a qui fins i tot li arriba a deixar una arracada de la seva dona per pintar-la donant títol a la primera sessió d’enguany del cineforum. “La jove de la perla” és el títol relacionat amb el club de lectura que dirigeix Lola Tresserras i que va conduir el debat interessantissim sobre pintura i literatura conjuntament amb Hans Moëller, entroncant així amb la darrera sessió sobre Buñuel i Dalí.

La societat holandesa, en mans de Peter Weber, esdevé ruda i tan sense miraments com la nostra, quan en mans de mecenes has de caure. Sospitosos i curiosos, s’escalfen la sang quan veuen el reflex de la perla i la seva ombra un preciosos llavis on la frase mes llarga és el sospir. Així es va convertir en estrella taquillera Scarlett Johansson, icona de be-llesa sensual des de “El hombre que susurraba a los caballos” a “Lost In traslation”. L’apàtic Wermer, lacònic i relativament sensible, quedaria horroritzat davant d’aquest cinema liberal, polític i profundament estètic i cultural. Una pel·lícula fora del seu temps, però incontestable i que inicia unes brillants carre-res a partir d’una novella també brillant.Woody Allen es un tipus dur. I

encara que no ho digui s’empipa quan encara es discuteix si és un artista i no es considera intel-lectual la seva obra. És capaç de transformar una simple història en un repàs al músic hall i al món dels gàngsters, com farà a Balas sobre Broadway el dia 3 de març, reservant als seus millors gags per els seus admiradors com feia John Ford. Film om sempre am-bivalent, fa a traves de John Cu-sak el que no podia fer a través seu. La seva triple condició de guionista, director i actor, li ser-veix per escometre amb la seva característica sorna, el mon del espectacle, clavant els ullals de la ficció en la seva pròpia carn. Lluny dels fantasmes de Interior o Setembre, menys individual que a Zelig o Manhattan. Desafi-ant el masclisme com a Melinda o Todos te dicen te quiero, sense

edat com a Poderosa Afrodita i des de Toma el dinero i corre fins a la Ultima noche de Boris Gru-vchenko, qüestiona a Balas...la violència com un estil. Potser Hanna y sus hemanas i també a Billy Wilder se li deuen remoure les tripes.I també farem una setmana de documentals, no molts, no tants, però per fer irrompre la presen-cia de la sang dels camps d’ex-termini entre nosaltres en blanc i negre. Per això veurem el “927”, aquell tren ple de republicans es-panyols que van viure un calvari que fa fredat i que sentirem en les veus dels que encara queden i ho poden explicar. Rotunda, dramàtica, desoladora, espiritu-al. Amb clima i amb anima, amb mala raça, és la història d’una musica on només bala l’ombra de la mort. L’olor del gas letal i

els cossos amuntegats. Del cop a la paret ens hi tornarà José Luis Guerin amb la seva excel·lent “En construcción”, ara que les cases ja s’ensorren soles i sense el procés de tres anys que va tardar en filmar dia a dia , ell i el seu equip al Raval de Barcelona. Veus en off, esdeveniments pre-sents i eterns, personatges irre-batibles i una ciutat residual que es nega a marxar en silenci pel clavegueram. Musica de corda, “artillo pilon” cordes de gimnàs i barreja incontrolada, amb un excés de cor sense cap mena d’escut, com aquells balcons que miraven passar la vida i ara son una runa dolorosa.

La segona etapa del cine-fòrum uneix els llibres i els somriures


Cultura

Rita Caminal i Joan JunqueraEscola Municipal de Música

El II Festival de Música de l’Ametlla del Vallès va albergar, en diumenges consecutius, a Percussions de Barcelona i el Quartet de Barcelona. Si bé el primer conjunt és una formació musical moderna del segle

XX; el quartet de corda neix ja amb Haydn el segle XVIII.Percussions de Barcelona és el grup percussionista més antic d’Espanya (1978) i està actualment integrat per Ramon Torramilans, Robert Armengol, Sebastià Beli i Ignasi Vila. Tots ells interpretaren un programa compost gairebé en la seva totalitat especialment pel grup i dominat per compositors catalans. Fent referència a aquest aspecte, Percussions de Barcelona explicava el

seu desig de donar a conèixer els músics d’aquí per tal de potenciar-ne la producció.

El concert començà amb la interpretació de Thiès, una obra amb connotacions africanes de Pere-Josep Puértolas fruit d’un viatge al Senegal, i va presentar les diverses vies que ha anat prenent la música contemporània. Des d’esferes

tan místiques com la mostrada amb Mantra, composició per a bols xinesos (set recipients que recorden els tons de l’escala occidental), fins a àmbits més teatrals com el creat en Music de Table o, fins i tot, jazzístics en un duo de marimbes del compositor de Mora d’Ebre Jordi Griso. La voluntat d’unir cultures es va reflectir en Nexus mitjançant quatre instruments base representants d’Àfrica (djembé), Marroc (darbuka), Perú i Andalusia (cajón) i Sud-Amèrica

(congues); acompanyats per tot un mosaic de sons creat per caixes xineses, pals de pluja,

esquellots... Davant l’èxit del programa, els músics realitzaren dos bisos de música corporal, és a dir, utilitzant com a instrument el propi cos.Per la seva part, el Quartet de Barcelona prengué la iniciativa de recórrer, amb tres quartets formats per moviments de diversos autors, els segles XVIII, XIX i XX. Marc

Armengol, Edurne Vila, Ulrike Janssen i

Segi Boadella acompanyaren la seva interpretació amb explicacions molt amenes de cadascun dels períodes i autors. De l’època del classicisme escolliren moviments de Mozart, Haydn, Arriaga (amb una obra que escrigué als 17 anys) i Beethoven. Aquest últim serví de pont conductor al romanticisme, replet d’autors que moriren joves i que buscaven l’expressió de les seves passions més íntimes: la pèrdua d’una germana en el Presto agitato de Mendelsohn; o la descripció d’un diàleg entre la mort i una donzella en el tema amb variacions de Franz Schubert. Ja en el segle XX, el quartet de corda es declinà per aquelles composicions que popularment es diu “encara sonen bé”. Tocaren moviments de l’impressionisme de Ravel, el post-romanticisme de Webern o el moderniste català, presentat en una obra d’Eduard Toldrà que evocava escenes mediterrànies inspirada en el poema La Ginesta de Joan Maragall. Destacà especialment el moviment Finale de Vladimir Blok, rescatat pel Quartet de Barcelona casualment després d’una conversa amb la viuda de l’autor. Així, amb un aire molt eslau i virtuós es va despedir aquest festival de música.

Percussions de Barcelona

II Festival de Música d’aquí i d’arreu

Percussions de Barcelona i el Quartet de Barcelona

El Quartet de Barcelona

M. Alós

En aquests darrers dies en que la salut del Papa Joan Pau II està força debilitada i és motiu de conversa i debat als mitjans de comunicació, us volem recomanar aquest llibre: El próximo Papa, on s’explica de manera clara i entenedora el procés de successió en el Vaticà, alhora que intenta donar resposta a preguntes com Qui serà el nou Papa quan mori Joan Pau II? Quines persones l’elegiran? Per quins motius? Com i quan ho faran? L’elecció del successor de Karol Wojtyla suposarà un dels principals esdeveniments de principis del s.XXI. L’autor aprofundeix, per aquest motiu, en els perfils dels candidats millor situats per ocupar el lloc del Pontífex i formar part dels esdeveniments que es desenvoluparan en el si del Vaticà entre la defunció del Papa actual i l’aparició del nou a la finestra de la basílica de Sant Pere.Lectura apassionant per aquelles

persones, creients o no, que vulguin conèixer la veritable situació d’una de les institucions més antigues d’Europa: els seus problemes, els seus secrets, els corrents enfrontats, les lluites internes de poder, el funcionament de la Cúria, etc.L’autor, José Catalán Deus, és periodista i ha viscut els últims anys a Roma. Ha estat coautor, amb Lola Galán, del llibre El Papa Borgia, un inédito Alejandro VI liberado al fin de la leyenda negra (2004). També ha publicat la novel·la Marzo de aquel año (1986) i el poema èpic Testimonium (2000

La biblioteca recomana...


Cultura

esther tàpia

Sempre Units González i Summers, d’aquí surt el sobrenom del pintor Antonio González González, més conegut per tots com Sugy i que ja, de bon principi, deixa entreveure la gran amistat que uneix pintor i director. “A través d’ell –recorda el pintor— vaig ingressar a l’estudi de Julio Moisés, dos anys abans d’entrar a l’Escuela de San Fernando a estudiar art. El director, en aquell temps, era Julio Moisés i, com que el meu pare no volia que em dediqués per complert a la pintura, em presentava als exàmens de lliure i estudiava paral·lelament Empresarials a Barcelona”. Guarda un gran i profund record del paisatge català des que arribà a Amer, de petit, amb les colònies de les escoles republicanes i a on va estar tota la guerra civil. “Un cop acabada, vaig anar a viure a casa del meu oncle, José López de Castro. Era gallec, fill de sabaters i als 24 anys era ja governador de Donosti. Molt recte, bon lector, culte i un gran entès d’art. A casa seva hi havia una important col·lecció, de la que vaig poder gaudir i aprendre. Anys després, va ser Cap Suprem de la Policia de Barcelona”.Sugys és nascut a Madrid l’any 1928, tot i que porta tota una vida treballant, a Barcelona a i, des de fa ja molts anys, vinculat directament al poble de l’Ametlla. Va casar-se amb Consuelo Ramírez fa 53 anys i té quatre fills: Antonio, José Maria, Mercedes, i Carolina. Alguns d’ells, actualment, treballen amb ell a Cosmos (empresa d’aromes i perfums).

Quina va ser la seva primera exposició? La que vaig fer a la Casa del Libro, a Barcelona, als 24 anys. La sala, molt reconeguda en aquell temps, es trobava al pis de sota de la llibreria i recordo que estava a punt de muntar-la, amb els quadres encara pel terra (la majoria figures, retrats i natures mortes) i ho vaig vendre tot, a excepció de dos o tres paisatges, els únics que no van atreure en aquell moment. Aleshores va entrar, a mig mati, un senyor gran. Tenia el cabell llarg i molt blanc. Duia un abric fins als peus i una carpeta enorme sota el braç. Mirava els quadres i anava remugant tot sol, fins que arribà davant d’un

que havia titulat “Josefina” (una senyora rossa, molsudeta, amb un vestit de vellut negre i un collaret de perles) i es quedà clavat mentre anava bufant....A la sala hi havia una tauleta rodona amb catàlegs de la meva exposició. Va seure, poc després, i n’agafà un. Anà dibuixant alguna cosa mentre jo me’l mirava, sense reconèixer-lo. Després, va marxar. Passats uns minuts, l’encarregat de la Sala va acostar-me el catàleg comentant-me que aquell senyor que acabava de sortit era el gran Opisso i que havia deixat el dibuix que m’ensenyava, traçat en el mateix catàleg: uns gossets que borden a un de gran i una dedicatòria: “Al gran pintor Sugys, con admiración a su obra”. .Al llarg de la seva trajectòria hi ha hagut diferents etapes i ha experimentat una mica amb tot....És cert, tot i que sempre m’he decantat per l’oli...he tocat alguna aquarel·la, un pastel i faig força dibuixos a grafit, això sí, però m’agrada especialment l’oli. Pinto únicament amb llum del dia, llum natural. A partir que es fa de nit, solament faig dibuixos. Els grocs es perden amb la llum artificial. És molt gran la diferència. El cert és que amb la mateixa paleta que va passar-me Julio Moisés als 16 anys --els mateixos colors, idèntics-- és amb la que segueixo pintant actualment.Mai s’ha dedicat a la pintura exclusivament?No, fins ara no. Sempre he pin-tat paral·lelament a la feina, tot i que aviat espero poder fer-ho.

Fa més de cinquanta anys, poc abans de casar-me i a través també del meu amic Summers, que sempre va fer-me costat en tot, vaig entrar en contacte amb el món de les aromes, començant com a formulista. Anys més tard, el meu germà va fundar la seva pròpia empre-sa –Cosmos, d’aromes, primer a Barcelona i, des de fa molt, situada a l’entrada del poble, a l’autovia— i necessitava ajuda, motiu pel qual vaig venir i vam posar-nos a treballar dur per a tirar el negoci endavant. Ara tinc fills i nebots que hi treballen. Tot i que encara em queden coses per fer dins l’em-presa, intento disposar de més temps lliure per a dedicar-lo a la pintura que, per a mi, és una necessitat vital: No sé que faria sinó pogués pintar.Quantes exposicions ha arribat a muntar?Ni ho sé....moltes, però sempre al nostre país, especialment a Sevilla, a Madrid, a Bilbao i a Barcelona, encara que hi ha obra meva per tot el món. Mai he estat partidari dels con-cursos i mai m’he presentat a cap: no els trobo necessaris, ni m’agraden en absolut.Del retrat i les natures mortes va decantant-se pel paisatge cada vegada més....Cada cop les cases són més petites i, si abans es buscaven figures per omplir les parets, actualment, degut a la manca d’espai, el quadre adquireix la funció de finestra, de pulmó obert a l’exterior i d’aquí la necessitat del paisatge, del contacte de l’home amb la natura, a més, sempre m’ha agradat el paisatge, especialment el català, tant de

l’interior com el de la Costa Brava, perquè em sembla que tenen una perspectiva al·lucinant. Què suposa per a vostè pintar?Pintar, per a mi, és la vida, juntament amb la meva família i els meus amics. El món de les aromes, tot i que és molt creatiu també, en el meu cas, el relaciono més amb la feina que amb l’art. Des de petit que pinto. A casa dels meus oncles, a Barcelona, amb els diners que em donaven, en comptes d’anar al cine o gastar-me’ls en caramels, comprava llapis de colors i tornava a aquella casa que tant em fascinava, amb quadres de Picasso i Dalí i els dibuixava. Així em passava les hores lliures. Des d’aleshores, si estic un parell de dies sense pintar, m’adono que em manca alguna cosa....El mar i els rius –el símbol de la vida per excel.lència-- és un motiu constant a la seva obra....M’agrada el mar, els seus colors, els infinits tons que és capaç d’assolir, m’agrada pintar-lo i el que no he aconseguit, per més que algunes persones diguin, davant dels meus quadres que és com si el tinguessin allà mateix és que, des d’un quadre, s’olori la mar...Quines exposicions té previstes fer, d’aquí en endavant?Estic preparant una exposició a Andorra per l’any proper (de paisatge autòcton fonamentalment), a Sevilla i també, tot i que amb una mica més de temps, al Japó (de figura i paisatge).

Antonio González a la sala Carles Sindreu

Entrevista amb Sugys

L’Escola de Música informa...

El pintor Antonio González, conegut dins el món de l’art com Sugys, gran copsador d’atmosferes i espais, amb un sentit de la perspectiva i de l’instant de la llum excel·lents, va exposar a la Sala Carles Sindreu del 4 al 20 de febrer.

Escola Municipal de Música

Durant el mes de març l’Escola Municipal de Música participarà i organitzarà alguns concerts.En primer lloc, un dels nostres grups de cambra participarà en el concert d’escoles de la Jove Orquestra i Cor del Vallés Oriental, que es farà el diumenge dia 6, a l’Ateneu de Sant Celoni (12:00h), on també participaran diferents formacions musicals d’altres escoles de música de la comarca.

El diumenge següent, dia 13 de març, li toca el torn al concert general de la JOCVO, on la nostra Escola també participa.El dijous, dia 17 de març, a les 19:30 hores, es durà a terme el concert d’antics alumnes, que forma part dels actes de commemoració del desè aniversari de la municipalització de l’Escola. En aquest esdeveniment hi participaran uns 10 ex-alumnes, que durant una hora, ens interpretaran obres musicals de conjunt i solista. Amb aquest acte, també es vol tenir present a tots els alumnes que han passat per l’Escola.A part d’aquest actes, en breu hi ha previst un altre concert de l’Orquestra de Corda i Cor de l’Escola de Música “Victòria dels Àngels” de Sant Cugat, del qual encara s’ha de confirmar dia i hora.

Finalment, només resta convidar tothom a passar una bona estona gaudint d’aquesta oferta musical.


Esports

Maria Garí

Ben d’hora al matí de diumenge 20 de febrer, sota un cel encara nocturn, diversos membres de Baliga Balaga muntaven els boxes i la meta al camp de futbol Josep costa. Poc a poc, arribaven els duatletes que, després de la inscripció, situaven les bicicletes (BTT) als seus boxes. Es van reunir més de 200 atletes federats i no federats, ametllatans que aprofitant l’avinentesa, es van atrevir a fer una prova de 33 quilòmetres de longitud, ni més ni menys. La Duatló de muntanya del nostre poble va transcórrer sobre el mateix circuit que en l’anterior edició, dividit en tres parts. El primer tram, de 6,5 km de longitud, es corre a peu sobre pistes i corriols de terra dins del terme municipal del nostre poble. El segon tram, que és de 23 km, es fa en bicicleta (BTT) sobre un seguit de camins amb forts desnivells sobre un terreny rocós entre ls termes de L’Ametlla i La Garriga. I el tercer tram, i menys decisiu que l’anterior, es corre a peu i finalitza a la meta del camp Josep Costa. A 9:30 hores del matí, amb puntualitat, els corredors es situaven a la sortida, entre el camp de futbol i el pavelló i,

després de la senyal, iniciaven la cursa a tota velocitat. En pocs minuts, arribaven, altre cop al camp de futbol els primers duatletes per canviar les bambes per la bicicleta i el casc. Segon els duatletes

federats, el tram en bicicleta de la Duatló de L’Ametlla és un dels més durs i alhora més tècnics del circuit català de duatló.

Tanmateix, tal com va destacar l’ametllatà Santi Ribot, aquest tram estava en molt més bones condicions que l’any passat, que en trobar-se enfangat, va retardar els temps dels corredors.Els primers classificats, Víctor del Corral, Albert Camps I Joan Freixa van completar el recorregut en menys de dues hores. Mentre que les tres primeres duatletes, Meritxell Giménez, Ángeles Juan i Gemma Arro van necessitar poc més de dues hores. La resta de participants va anar arribant en comptagotes fins al cap de tres hores de l’inici de la cursa. A l’arribada l’Agrupació de dones de L’Ametlla anava obsequiant als atletes amb un entrepà de botifarra, fruita i refrescos per reposar les forces. Però el que va tenir més èxit van ser els massatges gratuïts a càrrec d’Ultratone i Mondraker (amb aparells electrònics) i dels

estudiants de fisioteràpia de la Universitat de Vic.Ja al migdia, es van lliurar els trofeigs, tant de la Duatló com del Circuit català de Duatló que posava punt i final a la temporada amb la prova ametllatana. Es van premiar les categories júnior, sènior i veteranes, tant masculines

com femenines tot i que, malauradament, la

participació femenina fos gairebé testimonial.Entre les categories comuns, l’organització va crear la categoria local en què van imposar-se Xavi Arenas, Santi Ribot (ambdós de Baliga Balaga) i Jordi Castany. Santi Ribot es va mostrar molt satisfet de la seva participació en la Duatló d’enguany, ja que va necessitar 12 minuts menys que l’any anterior. A part, el duatleta ametllatà ha aconseguit un fet remarcable i poc usual: en tres edicions del Circuit Català de Duatló, quedar entre els 10 primers,

La 4a Duatló de muntanya, tot un èxitLa 4ª Duatló de L’Ametlla – Campionat Nacional de Catalunya, organitzada per Baliga Balaga i la Regidoria d’Esports, va ser tot un èxit de participació i va clausurar el circuit català de duatló del 2005

Moment abans de la sortida, Xavi Arenas i Santi Ribot a primera fila

Sessió de massatges a càrrec dels estudiants de Fisioteràpia de la UVJPremi Local de la 4a Duatló: 1. Xavi Arenas; 2. Santi Ribot i 3. Jordi Castany

Tres corredores, a punt d’agafar la bicicleta als boxers


EsportsCompta fins a 3...

Xerrada sobre la campanya de valors Compta fins a 3...

El 16 de març, a les 21h, a la sala polivalent de la Biblioteca.Us recordem que va especialment adreçada a monitors, tècnics, delegats d’equip i directius d’entitats.Esperem que hi pugueu assistir. El director tècnic del Club de Futbol l’Ametlla farà una xerrada molt interessant entorn a les bones relacions entre jugadors, entrenadors i pares.L’esperit competitiu no està renyit amb ser respectuós.

Maria Garí

El voleibol ametllatà no es conforma en fomentar aquest esport al nostre poble. Per aquest motiu, el C.V. L’Ametlla va organitzar, per segon any consecutiu, la II Trobada de Minivoleibol. Aquest palec, celebrat el 12 de febrer al pavelló municipal, va reunir ni més ni menys que 94 joves voleibolistes d’arreu de la província. Aquesta II Trobada va ser possible gràcies a l’organització de les mateixes jugadores i entrenadores del C.V. L’Ametlla: l’equip cadet i l’equip sènior femenins.Les escoles convidades van ser L’Escola de Voleibol de Bigues i Riells, l’Escola Pia de Granollers, el Col·legi Casp – Teresa de Jesús, els Sagrats Cors de Sarrià i El Vall d’Hebró (els tres últims, de Barcelona). Els jugadors van

formar equips de tres components i van disputar 170 partits que, extraordinàriament, vencien aquells equips que feien més punts de 10 minuts.

Després del torneig, es va celebrar el I Concurs de Serveis. Els sis representants de cada escola van haver de fer punteria als diferents objectes que l’organització havia situat al camp contrari. Cal destacar l’actuació de dues ametllatanes: l’Andrea Navarro,

d’11 anys, va vèncer en la seva categoria (aleví) i la Mar Saló, de 8 anys, va quedar segona en la seva (benjamí).El C.V. L’Ametlla valora molt

positivament tant l’assistència a l’acte com l’actitud amical de pares, entrenadors i jugadores, ja que el que es pretén amb aquesta trobada és fomentar el voleibol. Per aquest motiu, els vencedors no van rebre cap trofeu, sinó que es va premiar a tots els participants amb llaminadures. Finalment, abans d’acomiadar-se, l’organització va fer un sorteig d’obsequis

que havien proporcionat diversos establiments del municipi. Així mateix, el club vol agrair la col·laboració desinteressada de: Hosteleria Rovira, El Sidral, Printemps, Sant Jordi, Ceràmiques Morte, Vickybooks, Jocadi i Champion.

94 participants a la II Trobada de Mini-voleibol

Maria Garí

En poq ues ocasions passareu pel pavelló municipal i no veureu ningú patinant tant a dins com a fora. Faci fred o faci calor, les patinadores del Club de Patinatge de L’Ametlla no deixen d’entrenar un nombre incalculable d’hores a la setmana: incloent-hi els dissabtes. I és que aquesta dedicació no és sinònim de hobby o d’afició, sinó d’ambició i èxit esportius.En motiu dels excel·lents resultats que han aconseguit algunes d’elles en les seves categories, el passat diumenge 13 de Febrer, l’Ajuntament del nostre poble els va fer una recepció. Se’ls va retre un homenatge pel seu esforç i pels seus triomfs en àmbit estatal i europeu.

És dimarts i, durant tot l’entrenament la graderia no està buida. Són els pares de les patinadores que, afortunadament per ells, avui tenen pista coberta. Em sap greu fer-los esperar una mica més, ja que alguns d’ells vénen de lluny i per això s’esperen durant les tres hores que dura l’entrenament. Aquests pares són claus perquè les seves filles puguin practicar aquest esport que, de moment, els dóna molt bons resultats i autèntiques

satisfaccions.

Com han anat les últimes competicions?C.M:. Als campionats d’Espanya, jo vaig quedar tercera en figures obligatòries.C.N: I jo vaig quedar tercera d’Espanya en tot i també quarta d’Europa. Competim en diferents categories: jo sóc júnior, l’any passat era juvenil, i ella és cadet.I que has quedat tercera en tot, què vol dir?C.N: Hi ha figures obligatòries, lliures i, si has fet les dues coses, hi ha les figures combinades que són la suma dels dos resultats.Entreneu només a L’Ametlla?C.N: No. Entrenem aquí, a

Santa Eulàlia de Ronçana i a Molins de Rei.M.A:. Aquest és un esport que necessita hores i, com que no disposem de gaire temps de pista, sempre he de buscar altres recursos: aquí només ens donen tres hores de pista. Però som del Club de Patinatge de L’Ametlla, igualment. A Molins de Rei hi anem perquè fa molts anys que jo hi vaig.Havies patinat professional-ment?M.A: No. Jo vaig ser patinadora però professional, no. És que el patinatge és un esport totalment amateur.I llavors, vosaltres com us preneu aquest esport?C.N: Molt seriosament per-

què…directament, jo visc a Cerdanyola del Vallès i si no m’ho prengués així, no vindria des de tan lluny per venir només a practicar un hobby. Llavors, clar, també estic entrenant amb la sel·lecció espanyola i estem concentrades un cop al mes al C.A.R (Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat) i si no m’ho pren-gués tan seriosament, no vindria a L’Ametlla cada dia, ni aniria al C.A.R però, clar, tampoc tindria els resultats tan bons.Quines aspiracions teniu?C.N: Doncs, algun dia...Bé, jo aquest any podria anar al Mundial si quedo entre les cinc primeres d’Europa i, si es pot, quedar campiona del món.C.M: Doncs...millorar les classificacions a veure si puc entrar l’europeu, que es fa des de la categoria cadet.C.N: Aquest any es fa a l’agost per les categories cadet i juvenil. I per als més grans, júnior I sènior, al setembre.M.A: Ara, al març, comença la temporada, és quan fem els campionats de Barcelona. Entre l’abril i el maig, se celebren els campionats de Catalunya i després, entre juny i juliol, el d’Espanya. I a partir d’allà, es classifiquen per l’europeu que és el setembre i el mundial, que és al novembre.I per classificar-te per al mun-dial què has d’aconseguir?C.N: Doncs...Primer de tot,

fer-ho molt bé! Perquè aquest any tinc molta competència. I quedar entre les cinc primeres a l’europeu, es clar. Però, com que de les espanyoles només hi poden anar dos al Mundial i, a l’europeu n’hi anem tres...Llavors, dins de les espanyoles hauria de quedar de les dues primeres.Ho veus possible?C.N: Home…aquest any he quedat quarta d’Europa I de les dues primeres d’Espanya. Si milloro aquest any, sí. Però haig de millorar encara molt.Deveu portar molts anys patinant?C.N: Des dels quatre anys. La meva mare patinava, vaig veure fotos I, com que em va agradar, em van apuntar al meu poble, a Cerdanyola per començar. Després vaig canviar de club, a Barberà del Vallès perquè hi havia l’entrenadora de ma mare i ja vaig començar més seriosament. Però la meva entrenadora va plegar i llavors vaig venir amb la Mercedes. Ja porto cinc anys aquí. Aquest fa sis.C.M: Jo vaig començar als cinc anys, ho vaig deixar un any I hi vaig tornar. I ara en tinc catorze.M.A:. I jo porto 28 anys més 10 d’entrenadora, 38 anys!!

Riuen i s’acomiaden.

El patinatge ametllatà va sobre rodesEntrevista a Carla Muntanya (14 anys), Carla Nonell (16 anys) i Mercedes Sauquillo (entrenadora)

A la sortida de la recepció, l’alcalde, Jordi Pousa i el Regidor d’Esports, Joan Guarch, amb les patinadores i la seva entrenadora.

Tres benjamins veient un dels molts partits disputats en la trobada.

Dissabte 5 de marçPartits de l’Escola de Voleibol: Equip aleví a les 9h., Equip infantil femení a les 10h. i Equip infantil mixte a les 11:30h.Partit del Club Voleibol l’Ametlla del Vallès: Equip cadet femení a les 13h.Dissabte 12 de marçPartits del Club Voleibol l’Ametlla del Vallès: Equip sènior femení a les 17h.Partits del Club de Bàsquet l’Ametlla dels Vallès: Equip pre-mini a les 9h., Equip mini a les 10:30h. i Equip cadet masculí a les 12h.Diumenge 13 de marçPartits del Club de Bàsquet l’Ametlla del Vallès: Equip júnior masculí a les 9h., Equip sènior femení a les 10:30 i Equip sènior a les 12h.Diumenge 20 de marçQuadrangular de voleibolActivitats físiques i esportives 2005: Ep! Què tenim un equip de voleibol masculí. Vols provar-ho? És molt divertit!!! Pots venir a mirar el dilluns, a les 18:30 i el dijous, a les 17:30, al pavelló.Totes les activitats són d’accés gratuït.

Activitats


Una mica de tot...

Lucas Millet i ElizaldeResidència Millet Park

La Cecília té 96 anys i en fa 17 que està a la Residència amb nosaltres. El seu marit va ingressar força malalt. Ella el venia a veure gairebé cada dia des de Barcelona, fins que va portar roba per quedar-se a dormir una nit i així poder fer-li més companyia. Des d’aquell dia ja es va quedar amb nosaltres i, d’això, ja fa 17 anys. En Jaume –el seu home-- va morir l’any 1994.La Cecília va néixer a Concabella, prop de Tàrrega. Es va casar als vint anys i va anar a viure a Barcelona. Amb en Jaume van tenir un únic fill, el qual va exercir com a advocat de molt prestigi. Va morir fa anys d’una malaltia. Actualment la Cecília té quatre nets i vuit besnéts. Està molt i molt orgullosa de la seva família. Parla d’ells sense parar i explica on treballa l’un, on viu l’altre… Per sort té molt contacte amb tota la seva família, la vénen a visitar molt sovint. Té motius per estar tan orgullosa: els seus li fan costat.Dos dels grans records que explica amb gran il·lusió són

les festes que vàrem organitzar per celebrar els 60 anys i, més tard, per als 65 de matrimoni. Recorda perfectament cada detall, el dinar, la gent que hi havia, les fotos que té guardades. Ho recorda com si fos ahir mateix. S’emociona fins i tot quan segueix explicant que la Sra. Millet li va regalar un ram de núvia que li recordà el dia del seu casament i que aconseguí fer-la sentir com una núvia recent casada.La Cecília és una dóna molt vital i amb un caràcter excepcional.

Té una força interior que s’encomana. És un plaer i fa enveja veure una persona així. Li pregunto què fa per estar tan bé i em respon que la clau és no rendir-se mai, esforçar-se davant de les adversitats, no deixar-se guanyar pel dolor o el mal del cos. Resumint: És tota una senyora que es fa respectar, no només per la seva edat sinó per la seva honestedat, la serietat i l’estima que demostra en tot el que diu i , després, fa.

Tota una vida...

Cecília Canosa

La Sra. Antònia Juncà el dia del seu aniversari

Foto denúncia

Demografia

Els arbres i arbredes monumentals de

l’Ametlla

Els lledoners de Can PlantadaRegidoria de Medi Ambient

A banda i banda del camí de Can Plantada a Can Guineu i Can Gafa, se situen els 17 exemplars que formen aquest conjunt de gran valor natural i cultural.Es difícil datar l’edat d’aquests exemplars, ja que la majoria són rebrots de peus molt antics. Consultant a gent propera a la casa, es fa referència a la plantació d’un dels lledoners per celebrar unes reformes de la casa a principis del segle XVI. És a dir, algun dels rebrots poden ser d’una soca de més de 500 anys.L’actual morfologia dels arbres és fruit de la mà de l’home. Habitualment, els lledoners eren coronats per obtenir branques joves que permetien obtenir eines del camp ja que la seva fusta era fàcilment mal·leable i amb abundants bifurcacions.D’altra banda, els troncs d’aquests arbres són singulars i de gran bellesa ja que molts d’ells són buits o perforats per l’acció de l’aigua.Diu la llegenda que a l’interior d’un d’aquests troncs va amagar-s’hi l’hereu Plantada que no volia ser capturat per l’exèrcit Republicà en retirada en temps de la Guerra Civil.Us animem a que els visiteu i gaudiu del seu fullatge verd intens a la primavera i del platejat de la seva escorça tot l’any.

Des d’aquesta edició, el Diari de l’Ametlla vol obrir un espai personalitzat a totes les persones que viuen a les Residències del pobl, Els directors dels centres, de manera alternativa, aniran presentant individualment a cadascun dels residents per tal que coneguem qui són, les seves tasques, els seus coneixements i, en definitiva, la seva vida...

Des d’aquesta edició inaugurem la Foto Denúncia, que recull racons del poble que, entre tots, hem d’intentar millorar.

Can Reixac

Naixements

Eric Jornet Brugués, nascut el dia 1 de febrer.Martí Jiménez Criado,nascut el dia 4 de febrer.Guillem Barot Musquera,nascut el dia 4 de febrer..Marcos Arcos Lopezosa, nascut el dia 4 de febrer.

Defuncions

Avelino Rodríguez Fábregas, mort el dia 13 de gener (81 anys).Encarnación Pérez Pérez, morta el dia 4 de febrer (81 anys).Josep Argemí Blancher, mort el dia 21 de gener (81 anys).Ramón Riba Canyelles, mort el dia 21 de gener (86 anys).Elba Cela Fernández, morta el dia 27 de gener (84 anys).

Diari de l’Ametlla, febrer 2005Pàg. 22

Notes urgents i telèfons d’interès

TELÈFONS D’INTERÈSAjuntament..........93 843 25 01Bombers.............. 93 849 60 80Camp de Futbol Josep Costa....93 845 70 94Club Can Camp...93 843 26 75Club E. Vallès.......93 843 28 27Comissaria de Mossos d’Esquadra....93 860 85 00Consell Comarcal del Vallès...93 879 14 44Correus L’AmetlIa 93 843 26 04Creu Roja Granollers...93 879 30 32Escola Bertí,,,,,,,,,,93 843 27 78Escola Els Cingles..93 845 70 39Escola Mun. de Música 93 843 28 82Estabanell.............93 860 91 09Fecsa - Endesa (avaries)....902 50 77 50Funerària Tanatori Granollers...93 861 82 30Hisenda Granollers..93 870 76 00

IES L’AmetlIa......93 843 01 25Jutjat de Pau........93 843 28 08Llar d’infants Carrilet...93 843 02 50Llar d’infants L’AmetlIa...93 843 00 20Mossos de Trànsit..............088Mútua del Carme.93 870 80 99Parròquia.............93 843 00 23Pavelló d’Esports.93 843 28 65Policia Local.........93 843 29 92Policia Nacional Granollers...93 870 75 99Radio L’AmetlIa..93 843 29 61Recollida d’animals Can Moret....93 843 02 53Repsol Butano.....93 870 07 97Res. Can Millet....93 843 00 71Res. Fca. Roig......93 843 29 84Res.L’AmetlIa..938432486 Santuari Puiggra..93 744 50 30Sorea L’AmetlIa..93 843 22 56Veterinari Oficial...607 62 26 77

Guia sanitàriaUrgències mèdiques 24 hores 061

CAP L'Ametlla 938432267 de 8 20 h de dilluns a divendres

CAP La Garriga 938718081 de 8 20 h de dilluns a divendres

Hospital de Granollers 938425000

Policlínica del Vallès 938706100L’Ametlla: Farmàcia Puigdollers 938432546 Dilluns- divendres de 9 a13h – 16:30 a 20h. Dissabte de 9 a13h – 17 a 20h Diumenge de 9:30 a 13h Farmàcia Valls 938431907 Dilluns- diumenge de 9 a 22hGranollers: Farmàcia Viña Mata 938794018de guàrdia 24h tots els dies de la setmana

Sortida-Arribada05.05 05.3405.35 06.0406.05 06.3406.35 07.0406.46 07.1506.57 07.2407.05 07.3407.15 07.4407.22 07.5107.36 08.0407.45 08.1407.57 08.2708.05 08.3408.15 08.4508.23 08.5208.35 09.0408.46 09.1608.55 09.2309.05 09.3409.18 09.4709.31 09.5309.36 10.0410.05 10.3410.28 10.4910.36 11.0411.05 11.3411.35 12.0412.05 12.3412.28 12.4912.36 13.0413.05 13.3413.35 14.0414.05 14.3414.28 14.49

Sortida-Arribada14.36 15.0414.48 15.1515.05 15.3415.18 15.4515.35 16.0415.48 16.1516.05 16.3416.18 16.4516.28 16.4916.36 17.0416.48 17.1517.05 17.3417.18 17.4517.35 18.0417.48 18.1518.05 18.3418.18 18.4518.28 18.4918.36 19.0418.48 19.1519.05 19.3419.18 19.4519.35 20.0420.05 20.3420.16 20.4320.29 20.5020.36 21.0421.05 21.3421.32 21.5521.35 22.0422.05 22.3422.24 22.4522.45 23.14

Sortida-Arribada05.28 05.5705.55 06.1706.27 06.5606.42 07.0906.55 07.1606.58 07.2707.18 07.4707.28 07.5707.40 08.0907.58 08.2708.07 08.3708.25 08.4708.28 08.5708.40 09.0808.58 09.2709.28 09.5709.58 10.2710.28 10.5710.58 11.2711.25 11.4611.28 11.5711.58 12.2712.28 12.5712.58 13.2713.25 13.4613.28 13.5713.47 14.1613.58 14.2714.17 14.4614.28 14.5714.47 15.1614.58 15.2715.17 15.4615.25 15.49

Sortida-Arribada15.28 15.5715.47 16.1615.58 16.2716.17 16.4616.28 16.5716.47 17.1616.58 17.2717.17 17.4617.25 17.4917.28 17.5717.47 18.1617.58 18.2718.17 18.4618.28 18.5718.47 19.1518.58 19.2719.17 19.4519.25 19.4919.28 19.5719.47 20.1619.58 20.2720.17 20.4620.28 20.5520.47 21.1620.58 21.2721.28 21.5721.57 22.2522.23 22.5223.19 23.4700.00 00.31

Barcelona P. de Gracia Granollers Centre

HORARIS RENFE

Sortida-Arribada05.53 06.4406.16 07.0106.53 07.4307.12 08.0107.34 08.1307.50 08.4008.25 09.1308.48 09.3109.10 10.0109.38 10.3010.15 11.1010.41 11.2211.43 12.4012.33 13.2213.00 13.4013.34 14.22

Sortida-Arribada14.22 15.1314.52 15.4315.24 16.1315.48 16.3116.29 17.2217.20 18.1017.58 18.5218.35 19.3019.04 19.4319.23 20.1319.44 20.3020.13 21.1021.10 21.5221.43 22.3222.06 22.57

La Garriga - Pl. de Catalunya

Granollers- CentreBarcelona P. de Gracia

Sortida-Arribada04.55 05.4105.16 06.0506.23 07.1007.05 07.5007.20 08.1108.02 08.4508.32 09.2409.22 10.0209.35 10.2710.25 11.1711.11 11.5812.11 12.4912.41 13.3213.11 13.5813.41 14.3414.11 14.55

Sortida-Arribada14.41 15.3615.21 16.0015.51 16.4316.21 17.0817.11 17.5517.41 18.3318.11 18.5718.32 19.2119.02 19.4219.32 20.2620.02 20.5020.20 20.5920.50 21.4321.35 22.2622.31 23.18

Pl. de Catalunya - La Garriga

RECOLLIDA SELECTIVA

D’envasos: Dia 11 i 25 de març.

De vidre: Primer divendres de cada mes.

De paper i cartró: Dimecres i divendres de cada setmana.

De mobles vells: Primer i tercer dijous de cada mes.

D’herbes: Tamayo, 93.860.51.34 (La Garriga)

De runes: Gestió de runes, 93.879.20.69 (Granollers)

DEIXALLERIA: 937445068 Dilluns: tancat De dimarts a divendres Matí: de 10 a 13h. Tarda: de 16 a 19h. Dissabte: Matí: de 10 a 14h. Tarda: de 16 a 19h. Diumenge: Matí: de 10 a 14h.

Tele-taxi l’Ametlla 93.843.22.65 670.89.48.10

Taxi l’Ametlla 619.07.76.01

El passat mes de novembre, aprofitant la porta oberta de casa a la Miranda, la Neu, una gossa muntanya dels Pirineus de 8 anys i de color blanc, va sortir i no va tornar. La veritat és que encara que no era la primera vegada que s’escapa-va, aquesta vegada ha sigut diferent perquè ja han passat tres mesos i no hem tingut cap notícia d’ella. És una gossa molt carinyosa i és probable que algú, creient-la abandona-da, se l’hagi quedat. El registre del Col·legi de Veterinaris no

ha rebut notificació de la seva defunció. Porta xip i un tatu-atge blau a una de les orelles. La trobem moltíssim a faltar i demanaríem que, si algú l’ha vista ens ho faci saber. Podeu escriure al correu electrònic [email protected] o trucar al 646249017. Moltes gràcies!

Mònica

Heu vist la Neu? Va mar-xar i no ha tornat...

Fe d’errates del número 14 (gener)Pàg. 5: A l’article “Cap a un eix comú amb la col·laboració de tots”, cal aclarir que François Pedragosa és el tèc-nic de l’Oficina Tècnica jove i que l’Oficina d’ Informació Juvenil és a càrrec de Merche Toro.Passatemps: Mots encreuats: La primera definició del 6 ho-ritzontal i la segona definició del 5 vertical s’havien d’es-criure de l’inrevés i el text no ho indicava.Contraportada: A l’article sobre l’espectacle Los unos y los otros de Dani Pérez, que va escriure la Comissió de Carnaval i Ball de Gitanes, per equivocació va incloure’s abans de la signatura, una fe d’errates que feia referència a un error d’impremta en el programa de Carnaval.

Demanem disculpes.


Passatemps

RebotigaBotigues de l’Ametlla amb història:

Can Morte

Diari de l’Ametlla, febrer 2005Pàg. 24

Pat Millet

Potser en llegir el títol d’aquest article, alguns de vosaltres us preguntareu: però.. on es troba Can Morte? Si no anéssim per la vida sempre amb presses i corrents, sense fixar-nos en el que hi ha al nostre entorn, molts, no us faríeu aquesta interrogació. Segur que alguns desconeixeu que, dins del poble de l’Ametlla, hi ha una bonica botiga de ceràmica que es tro-ba situada al Carrer Major,19, tot just una mica més amunt de la “Vicky books” (bons llibres, bells regals),enfront de la pei-xateria de l’Andreu i la Montse (antiga carnisseria Datzira), al costat de “Ca la Lola de dalt” ( us queda clar? no té pèrdua!), allà es troba Can Morte, abans “Cal Xic “o “Can Moret”. Els que regenten el negoci, José Mª Morte Múgica i la seva dona Amparo Ibáñez Gómez, són

una parella entranyable. Ell és nascut a Bagneres de Bigore (França) i ella al País Basc, en un poble anomenat Ordizia (Guipúscoa ).Varen contraure matrimoni ara fa 47 anys i, sortosament, encara es miren amb aquesta complicitat tan tendra que tan sols existeix entre els que, en passar el temps, han sabut entendre la virtut d’ estimar. José Mari és un personatge disposat sempre a la broma, que en demanar-li el seu lloc de naixement, es va posar a cantar: - No soy de aauí, ni soy de allá...,per continuar explicant que, el dia que nos casamos (me casé con la muchacha mas guapa del pueblo) en la sacristía, cuando fuimos a firmar, mis cuñados me dijeron: Te acompañamos en el sentimiento: no sabes lo que te ha tocado!! Pero se equivocaron”. Interromp Amparo per afegir “es que yo, era muy marimandona”. “Sí --assenteix ell-- era y es, un poco

sargento”. De segur que foren la parella més extraordinària del poble!. L’Amparo és una dona xerraire, dinàmica, participativa. Ens explica que va ser a Ordizia on varen néixer els seus tres primers fills: Robert, Mª Asun i Maite . La més petita, Mª José, ho va fer a Bagneres de Bigore (França) just l’ indret on , temps més tard, feren coneixença i bona amistat amb una família d’emigrants catalans. Nos conocimos y nos entusiasmamos con la idea de empezar a hacer cerámica por allí --parla José-- por lo que nos instalamos en Orles, un pueblecito situado cerca de Tarbes (ens trobem sempre dins l’entorn dels Alts Pirineus) pero a mi socio le picaba la nostalgia y deseaba regresar a su tierra natal, Catalunya, por lo cual, transcurrido un tiempo, decidimos coger todos

los bártulos e instalarnos en Vielha (Vall d’Aran)”. Recor-den amb molt d’afecte les per-sones que els voltaren durant la seva permanència a tota la Vall: - Para nosotros la estancia en Viella fue muy agradable, re-almente como encontranos en un verdadero paraíso, afirmen els dos totalment d’acord. La seva memòria és d’agraïment envers molta gent: - Nos hos-pedó durante 15 días nuestra amiga Irene de Arties (un po-ble típic aranès on el Rei Joan Carles I, quan viatja per la Vall d’Aran, acostuma a anar a dinar...confirmo que no té pas mal gust), i nunca quiso co-brarnos ni una peseta. Desprès d’una estada de vuit mesos a la Vall d’Aran, per tot un seguit de qüestions i també perquè un amic els va engrescar, decidi-ren marxar de la Vall i... cap a Granollers falta gent!. Així va ser com el matrimoni, amb els seus quatre fills, arribaren al Vallès Oriental. Van parlar-los

del clima de l’Ametlla, molt aconsellable per als problemes bronquials que patia un de la “prole” i aquí venimos a parar y aquí nos quedamos. Éste es el lugar donde hemos vivido más años de nuestra vida --comen-ta Amparo-- nos sentimos bien en el pueblo y ,tambien, con su gente. Sí --confirma son ma-rit-- pero tendrían que crearse más peñas , más asociaciones , tendría que haber más movi-miento. Tot i que vivien a l’Ametlla, primer van tenir el taller de ceràmica a Granollers. . Quan varen plegar el comerç de Can Moret,(un establi-ment de queviures conegut, com hem dit al comença-ment, amb el nom de Can Xic) l’indret quedà buit, per llogar i el matrimoni Morte varen decidir traslladar aquí el seu negoci. Tot això suc-ceí cap a l’any 1977 (apro-ximadament). José Mari ens ensenya tot el taller de ceràmica, el pati amb l’as-secador d’aire calent i els sis forns de diferents grandàries que serveixen per coure els objectes . Els comento que tinc problemes de durada amb les típiques olles (cassoles de terracota) perquè de seguida se m’esquerden i, en José Mari em respon que el més important és no sotmetre els recipients a canvis bruscos de temperatura, que tot això que aconsellen de fregar la base, per dins i per fora, amb un all....Eso son pamplinas que no sirven para nada. Tú, hazme caso y ya verás como te duran. Actualment, els pares ja són jubilats, per tant, son dos dels

seus fills, en Robert i la Mai-te, els que segueixen amb la terrisseria. He de dir que els germans són més aviat intro-vertits, tímids, sembla que no volen destacar: Ja has parlat amb els pares --argumenta amb un somriure la Maite mentre, pinzell en mà, decora uns reci-pients--. En Robert modela un altra peça, i trenca el seu mutis-

me per explicar-nos que tots els objectes, des del seu l’inici fins al final, els treballen ells.Més o menys, sempre han se-guit el mateix estil de ceràmica catalana. Potser amb la nova tecnologia, les peces siguin més artístiques. En Robert crea i fa un gerros de ceràmica esmaltada, que són una precio-sitat . Veritables peces úniques. També fan comandes per en-càrrec, però, dissortadament, sembla ser que, ara per ara, el

món de la terrisseria passa per una època de crisi. Vols saber si tenim idees per un futur ? es miren entre ells i la pregunta , de moment, queda penjada a l’aire...Potser la Maite i en Robert són parcs de paraules però conside-ro que, en certa manera, no els calen, puig que les seves pro-duccions ja responen per ells.

Crec que val la pena que hi aneu a fer una ullada vosaltres mateixos....Procés de fabricació d’una peça de ceràmica: Pastament dels materials terrosos amb aigua, modelatge, assecat, cocció i decoració. La ceràmica, com a decoració arquitectònica, va tenir grans promotors com Gaudi, Picasso, Miró i Llorens Artigas, entre d’altres.

El matrimoni Morte, sempre amb un sonriure als llavis, en un moment de l’entrevista.

Un moment de la feina al taller familíar.

Robert i Maite Morte, a punt per a treure la ceràmica del forn.

diari de l’ametlla · 2019. 4. 30. · editorial en l’anterior edició del diari exposava com...

Documents