Diari de l’Ametllanúm.14

Butlletí municipal del poble de l’Ametlla

Any ll - gener de 2005 Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (www.ametlla.org)

Breus

Nova jutgessa de Pau

El 22 de desembre, Montserrat Ponsa va prendre possessió d’aquest càrrec que ocupava, anteriorment, Joan Codina.

L’Ajuntament porta un any intentant posar al dia els Serveis públics del poble que, segons Josep Garcia, s’havien abandonat per complet al llarg de l’anterior legislatura. Tot estava en situació molt precària: els carrers, l’enllumenat, l’estat dels espais públics. “Si finalment aconseguim deixar el poble tal com estava fa set anys, serà tot un èxit”, assegura el regidor de Serveis de la Via Pública i de Governació.

Josep Garcia a una de les obres que s’han dut a terme en l’últim any, una vorera que l’IES portava molt temps demanant, perquè nois i nois no haguessin de passar pel carrer directament, a l’hora d’anar a l’institut.

Costa tornar a posar al dia els Serveis Públics

Pàgina 3

Pàgina 18

Pàgina 15

Pàgina 11

Michel Ghougassian: Excel·lent dissenyador, un agut decorador i un artista del mosaic. Tot un còctel de tècniques diferents, sintetitzades màgicament, amb un estil personal i enriquidor.

La Residència Millet

Punt de la Ruta Raspall i situada en un indret idoni, gairebé idílic, la Residència Millet, ben pensada i condicionada, ofereix un tracte personalitzat a les persones grans.

Esport

Entrevista a Jordi Soler, l’ Ironman del poble. Des d’aquest número, aniran apareixent, successivament, tots els clubs del poble. El Voleibol és el primer.

La tarda del 5 de gener tots els nens i nenes del poble esperaven, impacients, veure passar els Reis de l’Orient. Les seves carrosses van lluir, com mai, pels carrers del poble, seguides amb il.lusió per grans i petits, amb els fanalets a la mà.

El 30 de desembre, Miqui Puig va oferir un concert a la Sala Municipal, acompanyat de El conjunto eléctrico i d’altres músics. Tot un èxit. Esperem que aquest sigui l’inici d’un seguit de concerts, amb noves creacions i noves aportacions musicals.

Els Reis d’Orient al poble Miqui Puig en concert

Pàgina 3

Editorial

Com cada any, més o menys per aquestes dates, toca parlar del pressupost municipal i també, com no, de les ordenances fiscals. El pressupost municipal, com sabem, és un document en el que es reflecteixen els ingressos i les despeses que es preveuen per a l’any corresponent. Tot i que es tracta d’una simple previsió, obliga a l’Ajuntament a dedicar els recursos recaptats, únicament i exclusivament, en allò que preveu el pressupost.Naturalment al llarg de l’any, de vegades, ens trobem en la

necessitat de canviar aquestes previsions, per més que, aleshores, resulta obligada una nova tramitació. Enguany el pressupost s’estableix en 8.624.564,48 €, dels quals 5.499.879,37 € es dediquen al que s’anomena despeses ordinàries, que són les pròpies del funcionament normal de l’Administració, 320.540,15 € a amortització de deutes d’exercicis anteriors i 2.804.144,96 € es dediquen a inversions, és a dir, a construir nous equipaments i noves infraestructures. En el proper número del Diari exposaré el pressupost ordinari i, tot seguit, us parlaré del pressupost d’inversions.Les inversions les financem bàsicament amb les aportacions o subvencions que, amb aquesta finalitat, hem obtingut d’altres administracions per aquests quatre anys: 611.032,00 € de la Generalitat (programa PUOSC) i 400.000 € de la Diputació (Programa Xarxa de Barcelona); també part amb crèdit propi i, part, que procedeix de la venda de patrimoni municipal. Estem francament satisfets de les subvencions obtingudes tant de la Generalitat com de la Diputació, ja que hem aconseguit més del doble de l’import que es va obtenir fa quatre anys (de 493.124,25 € hem passat a 1.011.032,00 €). La peculiaritat més important a ressaltar en aquest tema és que cap dels ingressos obtinguts amb aquesta finalitat, els podem dedicar a una altra cosa que no sigui invertir en equipament o infraestructura. Està clar que no podem, per exemple, finançar amb subvencions o venda de patrimoni, serveis ordinaris com poden ser la recollida de deixalles, el pagament de la

llum, el manteniment de les clavegueres, el pagament de les nòmines, etc. Les principals inversions incloses al pressupost 2005, dins el programa d’inversions 2005-2007 que iniciarem enguany finançades amb els recursos abans esmentats, són les següents: Adequació del col·legi Bertí 120.000,00 euros; Rehabilitació del Pavelló 175.378,26 euros; Millora de les piscines ca l’Arenys 130.000,00 euros; Fase 1 de la rehabilitació de la masia de Can Camp 792.000,00 euros; Casal de Joves 144.000,00 euros; Vestuaris Camp Futbol 50.000,00 euros; Urbanització exterior Can Muntanyola 60.000,00 euros; Adequació del parc La Masia 100.000,00 euros; Fase 1 Club Can Camp 150.000,00 euros; Instal·lació de nous sistemes de seguretat 100.000,00 euros; Millora de la senyalització viària 90.000,00 euros; Revisió del Pla General 155.000,00 euros i Encarregar projectes per futures inversions 91.000,00 euros. Pel que fa a les infraestructures viàries, una de les incomoditats que diàriament hem de suportar, és la intensa circulació de vehicles pesats i també la de turismes que passen per la carretera de Sant Feliu (més de 17.000 diaris), fruit d’un espectacular i mal previst increment demogràfic, de la proliferació de pobles veïns de polígons industrials mal comunicats i del creixement progressiu del parc motoritzat privat. Les seves contínues retencions provoquen una gran dificultat i cert perill per accedir-hi, així com també compliquen la circulació interior. Evidentment, per solucionar o minorar aquest problema, cal que l’Administració competent estableixi limitacions en el trànsit pesat i es disposi d’importants inversions. El nostre pressupost del 2005 no preveu cap partida al respecte, tot i que tenim fonamentades expectatives en què la Diputació i la Generalitat, en compliment de les seves competències, assumiran els projectes corresponents. En principi ja disposem d’una proposta d’ordenació i semaforització de la carretera. Una vegada que la proposta es confirmi, podrem elaborar el pla intern de circulació que, evidentment, ha de guardar una total coherència amb les solucions de la carretera.

Jordi Pousa

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.2

Cartes a la DirectoraBenvolguts socis:

Em permeto dirigir-me a vostès per agrair-los la seva assistència a les eleccions celebrades el pasta 28 de novembre per renovar la Junta de la Gent Gran. El nombre de socis que actualment té l’agrupació és de 317 i vam votar 276, la qual cosa consi-dero que és un gran èxit d’assistèn-cia. Aprofito l’avinentesa per agrair a la senyora regidora de Benestar Social, Sra. M. Àngels Cabello, la valuosa col·laboració que ha tingut en tot moment amb les dues juntes que ens presentàvem, escoltant les dues parts i fent el possible per fer d’intermediària per compensar la nostra ignorància en maneres de fer i respectant la neutralitat, en tot moment. Voldria destacar que, amb motiu de la presentació del nostre grup, em vaig comprometre a defensar els interessos de tots els socis i és per això que m’adreço a vostès. Degut al fet de que la Sra. Leonor Tejero porta des de l’any 1992 formant part de totes les juntes, opino que ja ha arribat el moment que aquesta senyora cessi del seu càrrec perquè, segons els estatuts, la permanència a la Junta queda limitada a dues legislatures. Pre-go a la nova Junta que, a partir d’aquesta data, permeti l’entrada a les dependències del nostre casal a totes les persones grans que en vul-

guin gaudir, tant si són socis com si no ho són, perquè és el casal de tota la gent gran de l’Ametlla del Vallès. Fins ara, tal com recull el cartell de darrere la barra del bar, només es permet jugar a billar, car-tes, dòmino, bingo, etc., als socis, però això suposa una discriminació per a la resta del poble. La gent s’ha de fer sòcia per convicció i no per pressions impròpies d’un estat de dret en democràcia.Totes les persones que s’han sentit ofeses per la intervenció dictatorial de les Sres. Leonor Tejero i Núria Miquel Tarrats i dues persones més, tindran l’oportunitat de dir-ho a l’Assemblea General que es cele-brarà dins d’un període de temps prudencial i podran demanar que aquestes senyores no tinguin cap càrrec a la Junta, primer perquè ho manen els estatuts i, segon, per les seves intervencions fora de lloc (abús de poder, manipulació en les darreres eleccions, lliurant papere-tes a la gent que entrava a les vota-cions; en el recompte final es va fer evident perquè els darrers 40 vots, exceptuant-ne un parell, van ser per la seva Junta) i pel seu tarannà dic-tatorial en tots els seus actes.També m’agradaria recordar que l’Ajuntament va manifestar la seva repulsa cap el Diari de l’Ametlla, per publicar una entrevista amb el Sr. Codina i oblidar l’altra Junta, vulnerant així els principis bàsics

de neutralitat de condicions en tot acte democràtic. La solució que ens va donar l’Ajuntament ens va sem-blar correcta. La redactora en cap de la publicació faria la mateixa entrevista al president de la nostra Junta i aquesta sortiria publicada el dia 26 de novembre, data que ens va semblar adient, tenint en compte que les eleccions eren el dia 28. Se’ns va garantir que aquesta entrevista arribaria a la ciutada-nia puntualment, però en la data acordada, només es va repartir en alguns punts del poble i a les cases particulars va arribar el dia 29, en període postelectoral. Correus va dir que la publicació havia arribat divendres a última hora i ja no hi havia hagut temps de repartir-la. Quina casualitat! Bona fe? Mala fe? Vostès mateixos treguin les se-ves pròpies conclusions.Amb tot això vull dir que, els de bona fe, vam sortir esquilats. No-saltres, però, lluitarem per les coses bones i engrescadores que volíem realitzar, tal com deia la carta que vam enviar a tots els socis. Final-ment, només em queda acomiadar-me de tots i agraïr l’atenció que ens han prestat i acabo amb un “Visca l’Ametlla i visca l’Agrupació de Gent Gran”. Una salutació molt cordial.

Eugeni Martínez Adams

No a la Constitució Europeaper l’Europa dels drets socials i dels pobles, no a l’Europa del

capital i la guerra!

Des de les JERC de l’Ametlla del Vallès, expressem el nostre ferm i clar “NO” a una constitució Europea que, si s’aprova, serà desastrosa, tant per als interessos socials dels catalans i les catalanes, com per als Països Catalans com a nació.Rebutgem el projecte de Constitució Europea perquè limita de forma important els drets civils, socials, nacionals i polítics i representa un retrocés en relació a les legislacions (ja prou limitades) vigents als estats que integren la unió. És una Consti-tució neolliberal, militarista i impe-rialista, que consagra l’Europa dels Estats, una Constitució patriarcal que reforça la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, que només parla de l’economia productiva i oblida la reproductiva i que manté un model de desen-volupament que destrueix el medi. Nosaltres que volem una altra Eu-ropa, l’Europa dels treballador(e)s i dels pobles, dels drets socials, de les llibertats, democràtica, solidària, pa-cífica, no xenòfoba i ecològicament sostenible, rebutgem aquest projecte pel que diu i per com s’ha fet, ja que la Convenció Europea ha presentat

un projecte de Constitució que:· No s’ha realitzat en col·laboració amb la societat civil, ni se li ha consultat ni tan sols informat: Tot el contrari d’un procés constituent ex-pressió de la sobirania dels pobles.Tot el secretisme que han mantin-gut respecte els ciutadan(e)s s’ha convertit en comunicació fluïda i coordinació amb els lobbys empre-sarials que tenen la seu a Brussel·les.· En alguns països se sotmetrà a referèndum i a la majoria d’aquests el resultat no serà vinculant. Aquest serà el cas de l’Estat espanyol i els Països Catalans, on només serà una ratificació (o no) simbòlica.· És pràcticament irreformable perquè un sol país tindrà dret a vetar la de-cisió dels altres vint-i-quatre. Aquest sistema no busca majories qualifi-cades sinó minories de bloqueig.Què diu i què no diu:Les declaracions d’intencions de la primera part del projecte queden desmentides a mesura que avança el text i es concreten en polítiques que reforcen l’Europa dels estats, el capital i la guerra.Aquesta, és només una petita part del manifest que les JERC hem redactat per expressar el “NO” a la constitució del capital i de la guerra.Independència i socialisme!

JERC l’Ametlla del Vallès

Diari de l’Ametlla

Edi ta : A jun tament de l ’Amet l l a de l Va l l è s

President: Jordi PousaDirecció: Esther TàpiaConsell de redacció : Jordi Pousa, Julià Pérez, Pat Millet, Maria Garí, Rafel Sánchez, Montse Aparicio i Esther Tàpia.Assessorament Lingüístic: Carmina Moncau i Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental. Impressió: Imprinsa.Dipòsit legal: B-50749-2003El Diari de l’Ametlla es una publicació de l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.El diari no es responsabilitza de les idees i opinions expressades pels seus col·laboradors.

Cartes a la DirectoraTothom té veu al Diari de l’Ametlla.

En aquesta secció es publicaran les cartes que s’acompanyin de nom, cognoms, adreça i còpia del document d’identitat. Cal que no superin les vint línies. Es tracta d’un espai respectuós, a l’abast dels nostres lectors, perquè expressin la seva opinió o qualsevol cosa que vulguin divulgar, d’interès públic o d’àmbit municipal.

Podeu enviar els vostres escrits per correu tradicional a Diari de l’Ametlla, Plaça de l’Ajuntament, núm. 1 o bé, per correu electrònic a: diariametlla@ametlla.org, indicant que va adreçat a la secció “Cartes a la Directora”.

El pressupost municipal per al 2005

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.3

Redacció

Josep Garcia que té actualment el càrrec de Regidor de Governació i de Serveis de la Via Pública de l’Ajuntament de l’Ametlla, és sense cap dubte una de les persones que

coneix millor el poble. Parlem amb ell per a saber l’estat en el que es trobava el poble quan va arribar a l’Ajuntament, per conèixer les obres que s’han dut a terme en aquest darrer any i les que pensen tirar endavant properament. “Pensa que la

situació, pel que fa a l’obra pública, era molt precària. Hi havia unes deficiències generalitzades, perquè no s’havia fet absolutament res des de feia set anys. Els carrers eren plens de sots, molts fanals no funcionaven, els bancs del Passeig estaven trencats i, tot, per haver-ho descuidat. Si les coses es mantenen, costa uns diners, cert, però molts menys que si permets que es deteriorin del tot. Estem mirant de deixar a zero el tema de Serveis, és a dir, deixar el poble tal com estava fa set anys i, només això, costarà mols diners, molt treball i molts esforços. Així és que no ens podem permetre fer coses noves, perquè queda molt per arreglar encarar. Quan vaig tornar a l’Ajuntament

–per posar-te un exemple-- vaig mesurar, forat per forat, tots els carrers de l’Ametlla i saps què demanaven per l’obra? un milió d’euros, diners que òbviament no teníem. No oblidis que comptem amb 60 km de carrers asfaltats i 20 sense asfaltar. Es tracta d’una gran extensió”.Pel que fa a l’ordre a seguir, Josep Garcia respon amb claredat i sense cap dubte:

“Totes les obres que fem, així com l’ordre que seguim, són per preservar la seguretat de les persones que viuen en el poble. Primer vàrem arreglar la

Baixada de Can Roca, al costat del camp de futbol, incloses les voreres perquè puguin passar bé i, de manera més segura, els vianants. Hem reesfaltat i pintat el tros del carrer Major i Francesc Macià, així com la carretera de Turons del Vallès fins al polígon Monguit. Ara s’està fent el tros de Can Reixac als Turons del Vallès d’obra nova, a càrrec de Pere Mariages, regidor d’Urbanisme.”.

El que han costat les obres públiques fins al moment...

- Reparació de desperfectes de la calçada a l’Urbanització les Roquetes 20.471,19

- Reparació de desperfectes de la calçada a la Carretera de Puiggraciós (Urb. La Miranda i Sant Nicolau) 12.125,80Reparació de desperfectes de la calçada a l’Urbanit-zació Les Roquetes (C/Soleià i C/Enric Morera)

7.292,78

- Moviment de ter-res, sanejaments, pavimentacions i obres públiques 1.186,29

- Reparació de pegats al Passeig i C/Sebastià Bassa 2.653,60

- Pavimentació del C/Torregassa C/Major 17.894,20

- Reparació desperfectes C/Francesc Macià, tram entre els carrersLes Verges i Sebastià Torres

13.959,44

- Pavimentació del C/Mas Fa-brera (DelsTurons fins a Mon-guit) 32.848,65

- Pavimentació del C/Mas Fabrera (Dels turons fins a Can Reixach) 21.670,93

Els Serveis Públics s’aniran recuperant, després d’haver estar descuidats al llarg d’anys“Queda molt per fer encara i si aconseguim deixar l’Ametlla com abans, ja serà molt”Entrevista al Regidor de Serveis de la Via Pública, Josep Garcia

Montserrat Ponsa: Nova Jutgessa de Pau del poble

L’Ajuntament al dia

Josep Garcia, Regidor de Serveis de la Via Pública i de Governació, de l’Ajuntament

Redacció

El 22 de desembre, a la sala polivalent de la biblioteca Municipal Josep Badia, va tenir lloc l’acte de presa de possessió de Montserrat Ponsa com a nova Jutgessa de Pau. Al llarg dels últims anys ho ha estat Joan Codina que, tal com assenyalà l’alcalde, Jordi Pousa, ha demostrat ser un bon Jutge de Pau en tot moment: “...dedicant moltes hores a arreglar problemes amb tota la dedicació del món. Seguint la tradició de Jutges de Pau, igual que recordem Ramon Moncau, Joan Codina, en aquests moments, és tota una referència per a l’Ametlla i és qui dona pas a Montserrat Ponsa, vinculada al món de la

cultura i a la vida social del poble des de sempre. Estic convençut que serà una molt bona substituta”.L’Ajuntament escull els jutges per majoria absoluta i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els nomena. Al contrari que a d’altres municipis al poble, l’Ajuntament manté una bona relació amb els Jutges de Pau.Comença una nova etapa per a la jutgessa. Serà necessari dedicar-hi temps, sacrifici i voluntat, però Montserrat Ponsa, pensa lliurar-s’hi de tot cor, com demostren les seves paraules :”És important per a mi intentar assolir i desenvolupar aquest càrrec. Va omplir-me d’il·lusió que aquestes persones, al front

de les quals hi ha Jordi Pousa, pensessin en mi com la persona capaç per a dur a terme aquesta labor. Gran satisfacció perquè els principis d’un jutge de pau són els que sempre he intentat defensar al llarg de la meva vida: justícia, pau, igualtat, conciliació, amor. M’agradaria que la gent del poble veiés en mi una col·laboradora en tot allò en que els pugui ajudar i voldria dir als que, quan es va portar al ple el meu nomenament, no ho van tenir clar, que no vegin en mi una persona imposada, que estic al seu costat, que els ajudaré amb tot el que estigui al meu abast. Vull ser realment la Jutgessa de Pau de l’Ametlla, la jutgessa de tots”.

Montserrat Ponsa, nova Jutgessa de Pau

La nova pavimentació del carrer Torregassa

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.4

L’Ajuntament al dia

Regidoria de Medi Ambient

És una pregunta que segurament molts de nosaltres ens hem fet. Per respondre-la utilitzarem una sèrie de dades de tipus territorial, econòmic i social perquè en pugueu extreure unes conclusions el màxim d’objectives i adequades a la realitat del nostre municipi.

% Sòl urbà present i futur

L’Ametlla té prop de 600 ha declarades com a sòl urbà o urbanitzable. Aquest valor és més propi d’un municipi de la primera corona metropolitana que no pas de les nostres rodalies. L’explicació d’aquest fet rau en el gran nombre d’urbanitzacions que tenim, que realitzen un consum de sòl molt important i concentren a poca població.

Consum d’aigua per habitant i dia

Malgrat una tendència al llarg del 2002 a la reducció del consum d’aigua, és evident que el nostre consum és excessiu. En bona part, aquest fet és conseqüència de l’important nombre de jardins que hi ha al municipi, així com també de l’estil de vida i del tipus d’habitatges predominants.

Reciclatge dels residus domèstics

Les nostres cotes de reciclatge de residus són destacables i molt superiors a la mitjana del país. Val a dir que el camí a recórrer encara és llarg ja que prop del 80% de la bossa de deixalles és fàcilment reciclable.

Població censada que treballa al mateix municipi

L’Ametlla, és un municipi amb poca oferta de llocs de treball, això és així per la manca d’un sector secundari i serveis ben consolidat. Aquest fet genera problemes associats com ara

l’alta mobilitat per treball i l’accés als serveis o una manca d’identificació amb el poble.

Creixement anual de població en el període 1998-2003

El creixement anual mig de la població municipal entre el 1998 i el 2003 ha estat del 6’5%. Aquest creixement, si manté la línia actual, ens portarà en els propers 10 anys a doblar la població i situar-la propera als 14.000 habitants. Aquesta tendència és també la pròpia del tots els municipis veïns i caldrà dotar d’insfrastructures i serveis aquests municipis, per tal de garantir una correcta cobertura a la població.En definitiva, les dades ens mostren que la situació de l’Ametlla és molt similar a la de les poblacions veïnes. Val a dir que les particularitats socials, del tipus d’assentament urbà, del mercat de treball i d’entorn natural configuren un escenari que no és el més òptim per a la sostenibilitat. De totes maneres, es detecta un punt d’inflexió a nivell social que fa ser esperançador, ja que moltes de les dinàmiques abans esmentades, comencen a patir un canvi de direcció que, a llarg termini, poden produir una millora substancial de la qualitat de vida dels nostres pobles. Un clar exemple d’aquests processos de millora progressiva de la consciència col·lectiva seria el gran pas del reciclatge de residus. Fa anys era impensable, avui és una realitat i, properament, en un futur no molt llunyà, serà tota una necessitat.

L’Ametlla és sostenible?Resum final dels debats de l’Agenda 21

Dr. Genís IglesiasRegidor de Promoció Econòmica i de Sanitat

Els municipis integrants de la Ruta Raspall van signar, el darrer més de novembre, un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i altres nou muni-cipis de Catalunya, juntament amb associacions, entitats i empreses que compten amb patrimoni modernista, per tal de col·laborar amb l’oferta, la difusió i l’accessibilitat del patrimoni modernista català, oferint, no sols informació sinó descomptes.El conveni es va signar a l’Hospital de Sant Pau i va assistir-hi, per part de l’Ajun-tament de Barcelona, el tinent d’alcalde i president de l’Ins-titut del Paisatge Urbà, Jordi

Portabella i, per part del nostre ajuntament, jo mateix, Genís Iglesias, regidor de Promoció

Econòmica.Cal recordar que la Ruta Rapall la formem els muni-

cipis de Cardedeu, la Garriga Granollers i L’Ametlla del Vallès. És una proposta de

descoberta de l’arquitectura per a l’estiueig, des de les cases i torres envoltades de jardí, fins a l’arquitectura civil amb parcs, fonts i dissenys ur-banístics. Aquest itinerari per-met una aproximació a l’obra de l’arquitecte vallesà Manuel Joaquim Raspall i Mayol (1877-1937), que va treballar com arquitecte públic i privat al nostre poble, a Cardedeu, a la Garriga i a Granollers, po-blacions que avui reuneixen el conjunt d’obra més interessant de Raspall.Per a més informació podeu consultar les webs: Info@turismevalles.net i m.cardedeu@diba.es o trucar a l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès.

La ruta Raspall amplia la seva difusió amb altres rutes modernistes

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.5

Cap a un eix comú amb la col·laboració de tots

L’Ajuntament al dia

Mª Àngels CabelloRegidora d’Ensenyament i de Benestar Social i Cooperació

El darrer curs, 2003-2004, des de l’Àrea d’ Educació, conjuntament amb L’Institut de Secundària del nostre poble, presentàrem l’oferta de dos cursos que s’impartiren a 3er i 4art d’ESO, al voltant del tema de les drogues de síntesi --les pastilles--. Per aquest motiu vam portar una exposició, “A tota pastilla”, amb el suport de professionals i especialistes. Tot això formava part del que, aleshores, ja anàvem treballant, amb la finalitat de poder oferir un catàleg d’activitats, però no amb la idea d’ampliar el llistat. El que realment ens preocupava era poder crear la necessitat de treballar tots plegats vers un únic objectiu: tutors, alumnes, famílies i l’administració, debatre i treballar per tenir un eix vertebrador comú, uns mateixos valors educatius.On han de ser aquests valors, on poden trobar-los els nostres joves o els infants?, doncs a les aules, als espais d’esbarjo, al carrer, dins la vida social del poble, així com la resta d’agents socials. Un altre dels objectius es fonamentava en posar a l’abast de nois i noies, l’espai social que ens envolta: el nostre poble. El coneixement, el posicionament, la lliure utilització dels nostres espais socials, és possible si hi ha informació. Per tal que això es solucionés, vam acordar amb L’IES, la necessitat que el punt d’informació juvenil fes de nexe d’unió, de pont, a través del tècnic

de l’Oficina d’Informació Juvenil, François Pedragosa. El Punt d’informació Juvenil està present un dia a la setmana a l’institut des del darrer octubre.Finalment, durant el mes de setembre, vam presentar el Catàleg d’activitats de tutoria per als cursos d’ESO i de Batxillerat, que són les següents: Els avis ens expliquen la història de l’Ametlla, Foment de les actituds tolerants, Educació Viària, Habilitats socials: sexualitat i afectivitat, Higiene corporal, Educació sexual, Anorèxia i Bulímia, Prevenció de la SIDA, Trastorns de la conducta alimentària, Habilitats socials: drogues i consum, Posa-te-la, Dia Mundial de la SIDA (1-12-04), Bossa Oberta, Projecte Ribera. L’objectiu és col·laborar amb la pràctica docent diària i contribuir a fomentar un seguit de coneixements, valors i actituds en els alumnes, que els serveixin per desenvolupar un criteri de creixement personal i de conducta envers tot allò que els envolta, des de la perspectiva integral del terme. És per això, que el seguit d’activitats que es treballaran al llarg del curs a l’espai de tutoria tindran, com a eix principal, la correcta relació de l’individu amb ell mateix i amb tot el què l’envolta, i per això haurà d’aprendre a respectar-se i tenir cura del seu propi cos, a adquirir uns hàbits saludables a tots els nivells, a conèixer per estimar el poble on viu, a relacionar-se correctament amb les diferents persones que l’envolten, a moure’s cívicament pels espais

d’ús públic...De segur que tots els agents socials que participem en l’educació dels nostres fills estem disposats a col·laborar, per tal que el seu desenvolupament sigui el més adient possible, ja que som conscients que ells són la base de la nostra comunitat, tant present com futura i que hauran de saber viure i transmetre aquests valors socials a les futures generacions. L’ajuntament, per tant, impulsa, dóna suport tècnic i pressupostari al projecte de L’Ametlla poble educatiu.La Metodologia que hem implantat ha estat la de renda-bilitzar les possibles actuacions que, des d’altres Àrees de l’Ajuntament (Esports, Medi Ambient, Sanitat, Joventut i Benestar Social) poden contribuir, de manera transversal, en el que creiem és el model de treball que seguim i seguirem per a millorar cada dia . D’Altra banda, des de la mateixa Àrea d’Educació, estem treballant actualment en el programa global de L’Ametlla, poble Educador, en el que regirà l’esperit de treballar conjuntament amb tots els agents socials i educadors de l’Ametlla: llar d’infants, escoles de primària, pares, Associacions de pares i mares, associacions de lleure, etc., potenciant espais de trobada, de treball , de formació, d’informació, en els quals se’ns permeti a tots, cadascú en el rol o paper que ens toca, bé sigui el de fill, company, pare, mare o educador, compaginar vida familiar i laboral. Tots volem una major qualitat de vida, els adults i els infants, especialment ells.

L’Àrea d’Ensenyament treballa, conjuntament amb les regidories de Benestar Social, Esports, Jo-ventut, Medi Ambient i Sanitat i

d’acord amb els centres d’ense-nyament del poble, per coordinar i fer possible uns mateixos objec-tius docents

Mª Àngels CabelloRegidora d’Ensenyament i de Benestar Social i Cooperació

Des de l’Àrea d’Educació de l’ajuntament de l’Ametlla del Vallès, conjuntament amb les escoles de primària i les AMiPA (Associacions de mares i pares dels centres), us volem informar d’un nou servei que s’oferirà en el marc d’aquestes dues escoles de primària del nostre poble a partir d’aquest any 2005.Es tracta d’un servei d’atenció logopèdica per a alumnes de primària escolaritzats al municipi.Doncs bé, amb la voluntat d’oferir el màxim d’atenció per cobrir les necessitats dels nostres ciutadans i, ja que s’ha anat observant al llarg de cursos precedents que cada cop hi ha més alumnes amb dificultats en l’adquisició del llenguatge i amb trastorns que dificulten, de manera important l’accés al currículum de cada etapa educativa, l’Àrea d’Educació d’aquest Ajuntament pretén promoure i facilitar, juntament amb les dues escoles de primària i les AMi PA, el que tots els nens i nenes de les dues escoles de primària del poble puguin rebre l’atenció logopèdica que precisin, de manera complementària a l’atenció que rebin per part del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.Aquest servei s’oferirà dins

del marc escolar i en la franja horària de 12h a 15h, per tal de facilitar a les famílies i als alumnes l’obtenció del servei en les millors condicions i a preus assequibles. El servei l’oferiran professionals qualificats que treballaran coordinadament amb els serveis especialitzats de cada centre escolar.Les famílies faran efectius els rebuts a través de l’AMi PA de la seva escola i l’ajuntament oferirà ajuts econòmics, per aquest concepte, a les famílies que ho sol·licitin i que compleixen els requisits prèviament establerts.El criteri de selecció dels alumnes serà d’acord amb els criteris definits pel Departament d’Educació en relació al marc d’actuació del CREDA (Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius) i amb el vist-i-plau de la CAD (Comissió d’Atenció a la Diversitat) de cada escola. Per tant, serà un criteri estrictament professional dins de l’escola, el que determinarà l’accés dels alumnes al servei. Les famílies hauran de consultar al tutor/a del seu fill sobre qualsevol qüestió individual i personal. És per això, que des de l’Àrea d’Educació d’aquest Ajuntament us volem fer coneixedors d’aquest nou servei que pretén contribuir, un cop més, al benestar de la població, en general, i dels alumnes que ho requereixin, en particular.

Nou servei d’atenció logopèdica a les escoles de primària del poble

Julià PérezResponsable de Comunicació de l’Ajuntament

El primer que hom pot pensar en veure el nou format del Diari en blanc i negre és que anem enrera, que suposa una pèrdua de qualitat, que el Diari serà més feixuc .... Sembla que l’única cosa a favor del canvi és el preu (menys de la meitat del que costa actualment), però parlant amb gent entesa en el tema, els dubtes es comencen a esvair.

Anem per parts: Quan ara fa un any es plantejà la creació del Diari, semblava important fer un continent vistós a fi i efecte que els lectors es “fidelitzesin” al nou Diari. Tanmateix el contingut no era cosa fàcil, ja que l’estructura i la cadència de les seccions variava mes a mes. Per tant semblava que, un document a tot color, podia mitigar l’efecte negatiu d’uns continguts desiguals a cada número. Si us hi fixeu, als darrers 5 números del Diari les coses s’han anat posant a lloc: sempre 24 pàgines, seccions fixes,

portada i contraportada amb la maqueta igual i uns continguts i uns col·laboradors constants que fan, de tot plegat, un butlletí més fàcil de fer i de llegir. Tenint en compte tot això es l’hora de donar prioritat als continguts en front del continent, per tant el nou repte del blanc i negre és més un avenç que no pas una passa enrere. És una millora a nivell econòmic, i ens obliga a superar-nos en l’elaboració dels continguts. Tanmateix i, aprofitant l’avinentesa, hem canviat alguna de les seccions com

l’agenda, que passa a les pàgines centrals en forma de calendari. Com podreu observar es tracte d’aprofitar la foto del mes, que ens fa el fotògraf Rafa Sánchez, en llocs emblemàtics del poble com a capçalera, i al peu un calendari corrent que ens permet veure d’una mirada el que es fa cada dia. Una altra de les novetats es la incorporació de dos nous col·laboradors: el periodista Hans Móller en l’apartat d’opinió i la Maria Garí en l’apartat d’esports. La resta serà pràcticament igual: Pat Millet continuarà amb les seves entranyables entrevistes

a la gent amb història de l’Ametlla i els reportatges dels comerços històrics del municipi, en Raimon Argemí seguirà oferint-nos el seu article d’opinió, Montse Aparicio tornarà al proper número amb el Petit Diari (el que fan dels nens i nenes del poble), l’enquesta que ens ofereixen Cristina Canudes i Mercè Bou i, com ja hem dit, en Rafa Sánchez amb les seves espectaculars fotografies.Es tracta, en definitiva, com ja vaig dir el mes passat, d’anar fent camí.

Nou format del Diari de l’AmetllaBlanc i negre

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.6

L’Ajuntament al dia

Aprovació plec de condicions alienació 3 parcel·les situades a Ametlla Park.

Havent estat aprovada la reparcel.lació del Pla Parcial industrial Ametlla Park, l’Ajuntament és titular dels terrenys corresponents a l’aprofitament mitjà. El pressupost municipal per a l’any 2005 preveu l’alienació de part d’aquest patrimoni per a finançar determinades inversions que són necessàries al municipi, en conseqüència s’ha tramitat un expedient per a l’alienació de tres parcel·les industrials, de propietat municipal, del sector Ametlla Park. Vistos els informes dels serveis tècnics municipals, d’intervenció i de secretaria, s’acorda per unanimitat dels 10 regidors assistents l’adopció del següent:Primer: Aprovar el plec de clàusules administratives per a l’alienació de tres parcel.les propietat de l’ajuntament de l’Ametlla del Vallès del sector Ametlla Park.Segon: De conformitat amb l’article 277 del D. Leg. 2/2003, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, exposar el plec al públic durant el termini de vint dies, mitjançant anunci al BOP i al DOGC perquè s’hi pugui presentar reclamacions.Tercer: Destinar el producte de l’alienació a les finalitats que disposa l’art. 153.4 de la Llei 2/2002 d’Urbanisme.Quart: Sol·licitar al Departament de Governació i Relacions Institucionals l’informe previst a l’article 209 del D. Leg. 2/2003.

Creació i actualització de fitxers de dades de caràcter personal.

Vista la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de caràcter Personal (BOE número 298 de 14 de desembre de 1999).Considerant que l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès detecta la necessitat de l’elaboració de fitxers automatitzats que contenen dades de caràcter personal i, tot això, d’acord amb el document de seguretat aprovat, en el qual es procedeix a crear, actualitzar i suprimir els següents fitxers:

Crear els fitxers- Gestió policial. - Serveis socials. - Contribuents i recaptació. - Gestió comptable i tercers. - Gestió “Escola Municipal de Música”. - Gestió de personal. - Ciutadans. - Arxiu històric municipal. Mantenir els fitxers- Padró municipal d’habitants. Eliminar- Personal. - Tercers.

Aprovació provisional PEMU 6 Granollers

S’acorda per unanimitat dels 10 regidors assistents, l’adopció del següent:Primer: Estimar parcialment una l’al·legació, en el sentit d’incorporar en el llistat de propietaris els que resulten de les notes obtingudes del registre de la propietat i desestimar la resta de l’al·legació pels motius que consten en l’informe tècnic. Segon.- Desestimar, per motius que consten a l’informe tècnic emès, altres al·legacions, tot i acceptant que la finca resultant del projecte

de reparcel.lació s’adossi a la de la seva propietat, per tal de mantenir una unitat en benefici de l’actual propietari.Tercer.- Aprovar provisionalment el nou document tècnic del Pla Especial de Millora Urbana 6 Granollers, promogut per l’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i redactat per l’arquitecte Ramon Roger i Casamada.

Ratificació nou preu connexió clavegueram vorera conveni ATLL

S’acorda, per unanimitat dels assistents, ratificar en el que sigui necessari l’acord de la Junta de Govern Local de 15 de desembre de 2004 que, en resum, establia incorporar al conveni signat el dia 17 de juny de 2004 amb el Consorci per a la Defensa de la Conca el riu Besós, relatiu a la infraestructura de clavegueram que se signà el dia 17 de juny de 2004, al següent preu:Escomesa diàmetre 200 de pvc. en vorera 458,66 Euros més 73,30 Euros d’IVA, total 532,04 Euros.

Subsanació estatuts Societat Promocions Municipals, L’Ametlla 2004 SLU

S’acorda, per unanimitat dels 10 regidors assistents, modificar els estatuts de la Societat Promocions Municipals L’Ametlla 2004, S.L.U. tal i com es diu a continuació:

Art. 8.- Se substitueix la redacció del paràgraf 3r. pel següent: “Seran aplicables les normes de la legislació de règim local en la resta de qüestions socials relatives a la

celebració de juntes generals extraordinàries, requisits de convocatòria i aprovació d’actes, podent no obstant, aprovar l’acta de la sessió al final de la mateixa.”

Art.14.- Se substitueix la redacció del 1r. paràgraf pel següent: “El Consell es reunirà, com a mínim, cada tres mesos prèvia convocatòria del President per escrit, amb una antelació mínima de dos dies hàbils, llevat de les extraordinàries amb caràcter urgent, la convocatòria de les quals haurà de ser ratificada per la majoria absoluta de membres del Consell.”

Art. 16.- Se substitueix la redacció del 1r. paràgraf pel següent: “La Gerència és designada per la Junta General.”

Interposició recurs I.A.E.

S’acorda, per unanimitat dels 10 regidors assistents, ratificar íntegrament el Decret d’Alcaldia de 21 de desembre de 2004, acordant la interposició de recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Dirección General de Financiación Territorial del Ministerio de Economia y Hacienda, esmentat en la part expositiva, així com la designació de lletrat i procuradors.

Designació representant en el Consorci de Gestió de Residus del Vallès Oriental

S’acorda, per unanimitat dels 10 regidors assistents, designar com a representant de l’ajuntament en el Consorci

de Gestió de Residus del Vallès Oriental, el regidor Sr. Josep Garcia i Martínez.

Plec de condicions i licitació obres projecte d’urbanització Pla Parcial Ametlla-Park i Peri Mas Dorca, exclusivament en l’àmbit del Peri Mas Dorca.

S’acorda, per unanimitat dels 10 regidors assistents, aprovar el Plec de Clàusules administratives particulars per a la contractació de les obres d’urbanització del Pla Parcial Ametlla-Park i Peri Mas Dorca, així com convocar concurs públic per a la seva contractació, exclusivament en l’àmbit del Peri Mas Dorca .

Projecte de construcció col·lector de l’Ametlla del Vallès (abans Sistema Granollers) Zona Mas Dorca. Sistema La Garriga

S’acorda, per unanimitat dels 10 regidors assistents, donar conformitat al projecte d’obres del col·lector elaborat pel Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, anomenat Col·lector de l’Ametlla del Vallès (abans sistema Granollers) Zona Mas Dorca. Sistema La Garriga i designar el Consorci com administració, actuant per a l’execució de les obres del col·lector esmentat. El finançament de dita obra serà amb càrrec a les quotes d’urbanització del PERI Mas Dorca, Junta Compensació Ametlla Park, Sector Pinar de Rosanes, Sant Jordi comercial i PLA Parcial St. Jordi, sens perjudici de les subvencions que puguin obtenir-se.

Lluís Fernández i VilaSotsinspector cap

Durant el mes de febrer es celebra el carnaval, motiu pel qual aprofitarem l’article d’aquest

mes per comunicar-vos el recorregut del passacarrers, així com per recomanar-vos vies alternatives a l’hora d’evitar el col·lapse circulatori, fita aquesta quasi impossible.Recomanacions genèriques durant els dies de festa (5, 6, 7 i 8)

- La fira d’atraccions s’ubicarà a la plaça de l’Ajuntament.- Estacionar a l’esplanada de davant del pavelló i a la zona triangular del lateral.- Circular amb la màxima precaució a la zona esportiva i al centre, penseu que tant a un lloc com a l’altre és de preveure una forta afluència d’infants.- Si respecteu tota la senyalització, tant fixa com provissional, estereu col·laborant amb tota la població.Passacarrers:Dia 06 (diumenge) a les 17:

00 h.Ruta: Sortida del pavelló per la part del centre urbà, C/ Mestre Millet, Francesc Macià, “farola”, Torregassa, Pompeu Fabra, Antic Camí de Caldes, Francesc Macià, Mestre Millet i Poliesportiu.En el moment de sortida desviarem tot el trànsit del C/ Mestre Millet, en tots dos sentits, per la baixada Roca. En el moment de la tornada al pavelló, tornarem a desviar el trànsit per la baixada Roca, el tram del C/ Mestre Millet, comprés entre el Francesc Macià i la mateixa baixada

Roca, restarà tancada al trànsit durant el desencotxament de les comparses.Restarà prohibit l’estacionament en tot el recorregut del passacarrers des de les 15:00 hores fins a la finalització de l’acte; de ser necessari es requerirà un servei de grua.Des de les 16:00 hores fins a les 20:00 és recomanable que no es circuli pel centre del poble. Com a vies alternative,s us recomanem el carrer Sant Sebastià per sortir del poble i per entrar per Torregassa i Josep Carrera,s en determinats moments.

Per les botigues repartirem esquemes, tal com vàrem fer per la cavalcada de reis, Com a anotació important comunicar-vos qu,e tots els cotxes que restin estacionats a l’aparcament municipal del centre del poble, no podran sortir a partir de les 17:00 h. fins que passi la rua.El dia 20 de febrer es celebrarà la competició de duatló. Aquesta prova esportiva afecta la circulació durant tot el matí. Prèviament comunicarem, a través de díptics, l’afectació i rutes alternatives.

Carnestoltes La policia informa....

Ple del dia 22 de desembre de 2004

Redacció

L’Ajuntament, des de la Regidoria de Cultura, a més d’oferir als nens i nenes diferents actes al llarg de les vacances de Nadal, va preparar-se a fons per l’arribada dels Reis d’Orient que, aquest any, va ser magnífica i no va endarrerir-se massa, con succeeix habitualment. La temperatura en caure la tarda, tot i ser freda, permetia passejar i anar darrera les carrosses bé. Els petits corrien plens d’il·lusió i contents amb els seus fanalets que havien fet al taller del Gepa, dos dies abans, Aquest any són molts els nens i nenes que es presentaren a l’esplai per a fer el seu fanalet i així, donar la benvinguda als Reis d’Orient. En acabar la desfilada, ses Majestats van seure al tron que l’Ajuntament els havia preparat a la plaça, des d’on tingueren paraules amables, ocurrents i divertides per a tothom i convidaren a pujar a l’Alcalde, Jordi Pousa. S’havien encès focs a la plaça perquè es poguessin escalfar els que tinguessin fred i acabà l’acte amb una xocolatada acompanyada de focs d’artifici per a tots els nens, joves i pares que hi eren presents.

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.7

Màgica i plena de llum, la Cavalcada al poble

Per Reis, carrosses i paneresProtecció civil

Per segon any consecutiu, els voluntaris de Protecció Civil ens hem encarregat de

preparar les carrosses dels Reis d’Orient, perquè Ses Majestats puguin ser rebuts com cal per tots els nens i les nenes (i, per suposat, pels seus pares) del nostre poble. Com la majoria de vosaltres vau poder comprovar el vespre del dia 5 de gener, les carrosses dels Reis d’aquest any han rebut moltes millores de disseny i d’il·luminació, per fer-les més espectaculars. Així mateix, cada carrossa incorporava un equip de so per fer més musical i divertida la desfilada de les comparses, els patges i els ballarins i ballarines que acompanyaven els reis Melcior, Gaspar i Baltasar.

Cal agrair a tots els que han fet possible que els Reis passessin pels carrers del poble, com és el cas d’en Pere Codina, de Can Quico, que ens ha tornat a deixar el seu magatzem per muntar les carrosses; a Jaume Iglesias de Can Panedas, a Pere Solà i a Pep Viaplana, per cedir-nos els seus

remolcs i els seus tractors; a Jaume Badia per deixar-nos un camió ple de regals per a tothom; a Cristian Caballé, per fer la carrossa del carbó… I a tota la gent que ens ha permès tornar a dur a terme un dels projectes més emotius i més plens d’il·lusió, dels que es poden fer a L’Ametlla.

D’altra banda, volem recordar a tots aquells que van comprar butlletes per la Gran Panera de Reis (exposada durant les festes al Restaurant El Racó) que el número premiat ha estat el 6.139. L’afortunat, Jordi Alemany, és qui s’ha endut la panera cap a Bigues i Riells. El noi encara es fa creus

de tot el que va guanyar: una inacabable llista de productes que els comerciants del nostre poble van oferir desinteressadament, per fer més espectacular la nostra panera de Reis. A tots ells els volem agrair la seva col·laboració.

La cavalcada dels Reis d’Orient

Les tres carrosses i els voluntaris de Protecció Civil, a punt per rebre els Reis d’Orient

.

El nostre tresorer, en Joan Hidalgo (esquerra), sosté la butlleta premiada, mentre el Jordi Alemany (centre) i el seu amic, encara no es creuen tot el que hi ha a la panera

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.8

Opinió

Què n’esperes del nou any?

Tinc una vida molt ocupada.

Només vull tanta feina com

ara, però alhora aconseguir més

temps per mi. Desitjo que aquest

any sigui igual que el passat o

millor..

Nadia Zambrano Jordi Guirado Eva Muñoz, Andrea Ace-do, Maria Rodríguez i Carles Puigagut

Anna Ferrer, Jordi Ferrer i Oisin Martíne

Francesc Boada

Les regles del joc

L’espècie humana ha desenvolupat, al llarg de la seva història evolutiva, tot un seguit de jocs diferents que han passat a formar

part inseparable de la cultura de cada civilització, que han arribat a esdevenir-ne un símbol i una referència diferenciadora. Són jocs basats en la força física, en l’agilitat, la resistència, en l’habilitat mental, en l’agudesa visual, en la memòria, o bé en combinacions d’algunes o totes les qualitats anteriors, que es poden practicar en privat o en públic, amb regles definides, on sempre hi cal honestedat i justícia, on cal veure la cara del contrari, el contacte intel·ligent,

comprendre-li l’alegria continguda de la victòria o l’acceptació honesta de la derrota merescuda. El joc ha estat una activitat social bàsica, una eina de relació i de formació permanent des de la infantesa fins a la vellesa.A poc a poc, els jocs basats en ordinadors (o “videoconsoles”, o com vulgueu dir-los-hi) s’han anat introduint dins l’espai lúdic. Allí hom es mou en un món virtual on representa, com si fos dins d’una pel·lícula, a un personatge amb qui pot identificar-se i “viure” el que ell viu. Aquests jocs avançats són capaços de satisfer, pràcticament, tots els requeriments necessaris esmentats abans: demanen agilitat mental i visual, intel·ligència, força física (virtual); permeten la competició amb altres personatges, permeten la “comunicació” amb aquests personatges... Definitivament no cal sortir de casa per a jugar i poder arribar a sentir les mateixes emocions, neguits i alegries que hom pot tenir en un partit de voleibol o en una cursa de bicicletes! A més, no cal ni tenir companys o amics amb qui competir, ja que ho pots fer contra “la màquina”! No és fantàstic?No ho és. Molts d’aquests jocs son extremadament violents, xenòfobs i masclistes. Fomenten la resolució de conflictes amb l’ús exclusiu de la força. Basen l’èxit en l’enriquiment material dels personatges o en l’aniquilació de l’adversari. El llenguatge emprat és limitat i barroer. Afavoreixen el sedentarisme i compliquen les relacions i la comunicació personal. Aïllen els jugadors i els allunyen dels problemes reals de la nostra societat. Els jocs destinats a majors de 18 anys estan a l’abast dels infants a la majoria de videoclubs. Molts pares i mares els acaben comprant als seus fills i fan els ulls grossos per tal que la canalla “s’estigui quieta i no emprenyi quan és a casa”. Molts nens i adolescents hi juguen al dormitori, on costa controlar el temps que hi dediquen... El que en pot resultar de tot això esgarrifa de valent.Creiem que així estem formant persones capaces d’enfrontar-se als reptes del nostre futur? Un planeta farcit de confrontacions globals violentes, d’explotació infantil al tercer món, de reconeixement social als més corruptes, de racisme, de fonamentalisme, de violència de gènere, de ressorgiment de bandes neonazis, de crispació política i d’absència de diàleg, podrà ésser redreçat? Hi haurà prou persones solidàries, preocupades pel futur de la humanitat i disposades a lluitar pels seus valors més essencials de llibertat, igualtat i justícia? Les regles del joc estan canviant...a pitjor.

Com trobar un títolEl Matxo de la Torregassa

És una feina ingrata la de trobar un títol convincent en aquests moments tan enutjosos, quan mig món se’n fum

de l’altre mig. Ja estan prenent forma els negocis que comporta la desgràcia asiàtica i encara no veiem clar el que se’ns ve al damunt en matèria de política interior, que no és precisament la que determina el Departament de la senyora Tura, sinó aquest batibull d’exabruptes, desqualificacions, fantasmes agitats des de les golfes de la desgràcia nacional i tronades de diversa intensitat adreçades a un públic inerme que assisteix bocabadat, obedient i disposat al sacrifici, com en les millors èpoques del general i els seus clergues enaltidors, bancs omnipotents i militars esclerotitzats. Només ha canviat el que semblava que no canviaria mai: ja no es veuen generals panxuts i inservibles pels carrrers, i no sembla pas que s’amaguin enlloc. La resta, amb lleugers retocs d’atrezzo i decorat, es conserva igual, amb un públic rejovenit, això sí, però aferrat als vells esquemes de la passivitat. Si volem, podem atribuir aquesta desídia a una facècia cultural endèmica o a la mandra; fins i tot podríem dubtar de la capacitat humana per crear i mantenir un caliu de quotidianitat cultural. Fóra fantàstic poder passar l’escombra i foragitar els bruixots del no-res, els prudents, els pobres d’esperit i els ganduls de mena. ¿I si, per aquelles coses, trobàvem un títol prou agressiu, càustic i rotund que espantés per sempre els porucs, els titelles i els castradors? Doncs segurament que seria inútil, perquè no s’adonarien que s’està parlant d’ells. Feu la prova: digueu-li a algú que la gent va poc al teatre, que ignora la música o que no va mai d’exposicions, i que, a més, es llegeix poc. Veureu com hi està d’acord. Després parlareu amb altres persones i comprovareu que us passa el mateix, perquè aquestes coses vénen de lluny, però, tot i que semblen inalterables, amb ganes i una mica de seguiment acabaríem vivint experiències interessants.Fa uns anys, uns presumptes joves que estiuejaven a L’Ametlla es trobaven a La Masia a primera hora de gairebé cada tarda, com una mena de tràmit. D’entrada hi havia un gran silenci, com si no fos gaire clar què hi feien i ningú no gosés parlar el primer. De sobte algú deia que aquest poble era mort, que quin avorriment i que s’havia de fer alguna cosa. Tothom ho trobava la mar de bé i acabaven ficats en un cotxe per traslladar-se a Sant Feliu, a La Garriga o a qualsevol llogaret improvisat. Allà bevien taronjada o gasosa i després d’uns quants xarrups algú feia notar que no hi havia ambient, que quin avorriment i que marxessin. I marxaven amb aquell gran avorriment penjat al coll. Un per un, eren nois i noies prou trempats; no sabien, però, per què s’avorrien. Potser encara passa. Potser no hi ha culpables i només hem de reclamar que algú, imprecís i nou, vestit de corbata o de llàstima, ens arrossegui i ens diverteixi d’ara endavant. El país necessita líderatge carismàtic, empenta, un animador, com si fóssim malalts tancats en un sanatori per a impossibles. Al Matxo, aquestes coses no li estranyen gens. Puja i baixa pel passeig de la Torregassa des que es va inventar -ves quin acudit!- l’avorriment, i sempre l’ha vist enganxat a les persones.

Hans MóllerRaimon Argemí

Enquesta popular

La veritat és que no

n’espero res del nou any,

simplement feina esta-

ble. En tinc prou amb

l’estabilitat.

Nosaltres demanaríem que,

igual que els avis, que tenen un

local, es dediqués un espai per

als joves, ja sigui una discoteca

o un cibercafè.

A nivell personal, poder sobre-viure, trobar feina o simplement mantenir-la, deixar de fumar...el de sempre!A nivell general, que baixin els interessos i el preu de la gaso-lina, que s’arribi a algun acord per a l’Estatut i demanar més autoeconomia.

Només demanar que l’Ajunta-

ment funcioni, que no diguin

que no hi ha diners i que facin

més coses, com per exemple un

semàfor a la sortida de l’Amet-

lla.

Mercè Bou i Cristina Canudas

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.9

El PobleCròniques històriquesJosep Argemí

Pat Millet

Escriptor, poeta, pintor, autor de teatre (dues de les seves obres són musicades)...Veritablement és un home de lletres, sense cap mena de dubte! Josep Argemí i Llobet, va néixer a l’Ametlla l’any 1919, just al mateix indret on viu ara i on ens rep aquesta tranquil·la tarda del mes de gener. “Vaig tenir una bona infantesa. Era fill únic i la meva família estava ben situada”. Pel que fa als estudis, ens explica: “Primer vaig anar a escola a l’Ametlla i, desprès, de més gran, a Barcelona. Volia fer la carrera d’advocat i també estudiar música, cosa que vaig començar, però va venir la guerra, i tot es va trencar.” .Els pares d’en Josep, Jaume i Carme --cosina germana del mestre Aymerich-- també eren fills de l’Ametlla. En Josep es va casar amb l’Isabel Pareras Pérez i, en morir el seu sogre, fou l’encarregat de conduir el negoci familiar, que portava conjuntament amb un soci, seguint, així, amb els afers de venda de material mèdic. “Tot anava molt bé –diu-- fins que es va descobrir que el meu soci m’havia fet un desfalc. Vam dissoldre la Societat, i vaig tornar a l’Ametlla. Va ser llavors quan, en el poble, succeïren uns esdeveniments molt desagradables. Tot es va capgirar i vaig haver de marxar del poble.”. És un home sincer, que parla clar, que té raons personals, molt respectables, i cal entendre que d’aquells fets no en volgui

fer més esment: “Vaig estudiar per aprovar unes oposicions i poder ingressar com a Secretari Sindical, a Parets; Aquesta ha estat la meva tasca fins a la jubilació”. Lluís, Jaume i Isabel són els seus tres fills. En Jaume, que viu a la part de baix de la casa pairal, casat amb la Madrona --una gran coneixedora de les ciències esotèriques-- ens escolta mentre el seu pare, sempre educat, afable, potser un xic cansat ,continua explicant part de la seva vida. Recorda l’Ametlla meravellosa d’aquells vells temps: “El mestre Joaquim Tramosa va ser un gran mestre....”. Quan li preguntem si

ha canviat molt aquest poble, diu: “I tant!”. Mentre, ens ensenya un quadre pintat per ell, on es veu la processó del Sagrat Cor, processó que es feia el segon diumenge del mes de setembre i que finalitzava amb un gran castell de focs artificials: “Era preciós! tot el poble s’engalanava i s’omplia de llums.. ai la Festa Major! En recordo una d’abans de la guerra. Va venir una companyia a cantar la sarsuela Don Gil de Alcalá. Era impressionant! també la Festa de comiat

de la colònia, i la Festa de la Camioneta...”(1) . Fa una petita pausa i continua recordant que, fins fa poc, els amics venien tots els dies a esmorzar (els dissabtes també a sopar) i fer tertúlia en una espècie de pub que es va muntar en el seu jardí. Cita cognoms com el d’en Fanés, en Maspons, en Permanyer ,el Dr. Fernández, en Mestres, en Padrós, en Draper... Ens parla també sobre el litigi que hi va haver per l’ermita de Sant Nicolau (2) i de la seva col·laboració, ja fa anys, en un programa de ràdio titulat “Catalunya en festes” (Radio España), que conduïa Odet Pinto...i

tantes coses més que ha dut a terme, com ho demostren les diferents carpetes, arxius , llibres i quadres.Ara per ara, la vida d’en Josep ha canviat i ens confessa: “M’avorreixo com una ostra perquè no puc llegir, ni pintar, ni escriure..” Ho diu resignat, però no pas amargat: Ha tingut una vida plena, amb moments personals molt durs, molt difícils, ell, però, sempre ben plantat, amb uns ulls blaus que segur han portat de cap a més d’una xicota.

Li va tocar viure la joventut en un moment en que les classes socials estaven molt diferenciades i, això, comporta més d’un problema....Quan marxo, li dic que penso tornar, simplement per a xerrar una estona .Sé que no es queda sol perquè compta amb la seva família i un món ple de records, d’escrits, de música i de poesia, un món de bonica presència.(1 i 2) En parlarem en el seu dia.

Poema

Sense un gemec ha mort el dia,dins el silenci de la soledat.Obert, al fons d’una malenconiael pensament, al front s’ha aturat,burlant del món la passió covarda.Virtut o culpa, febre o sentiment,oració al caient de la tardaamb un pàl·lid perfum de penitent.

Josep Argemí (Nadal, 1976)Josep Argemí, escriptor, poeta i pintor.

Josep Argemí i el seu fill, Jaume, en un moment de l’entrevistaAlguns dels escrits i dibuixos de Josep Argemí

Josep Argemí de jove i tal com és ara, ben plantat i amb els ulls molt blaus.

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.10

El Poble

esther tàpia

El Grup d’Esplai del Principat de l’Ametlla (GEPA) complirà properament 18 anys de vida,

el que suposa que ha vist créixer moltes generacions d’ametllatans. De fet, el primer grup d’Esplai, però, es va iniciar l’any 72, amb les dificultats que comportava

tirar endavant una entitat com aquesta, anys abans de la transició. Va funcionar cinc o sis anys; els primers monitors que, posteriorment, van continuar la gestió sortiren precisament d’aquest primer nucli:. Sense cap dubte és, doncs, l’entitat de joves més antiga del poble i una de les més entranyables. Treballa amb nens dels 6 als 18 anys. Dels mateixos nens i nenes que acudeixen a l’esplai en van sortint els monitors que el continuen, de manera voluntària i gratuïta. Fa un any van formar el UAJA (Uns Altres Joves de l’Ametlla), grup que forma als monitors que seguiran tirant endavant l’entitat, que fan excursions i un viatge a l’estiu, intentant plantejar noves activitats i idees per a seguir recaptant fons que permetin sufragar les despeses que presenta l’esplai. Intentaran donar el títol de monitor a les properes generacions dels UAJA, cosa important perquè és gairebé equivalent al d’educador social, el que suposa, d’entrada, una possibilitat de seguir treballant, d’estar motivats a seguir.Com us definiu?Som una entitat del poble activa. Volem que els nens s’ho passin bé, però que aprenguin coses. La col·laboració és de tots, perquè alhora necessitem que els pares portin els nens a l’esplai, tenint clar que, a més de divertir-se, vénen a treballar i a créixer com a persones. Intentem que adquireixin uns valors determinats, solidaris, com aprendre a compartir, a conviure amb les diferències, a ser autosuficients, a funcionar com a grup, a ser sensibles al món que els envolta, a aprendre que les coses no surten del no res, que s’ha de treballar per aconseguir-les.La franja d’edat que mou el GEPA és molt amplia i cal

recordar que d’aquí han pres empenta altres entitats com la ràdio de l’Ametlla . El que és molt interessant és que som un esplai que fa de nexe d’unió entre altres entitats. Intentem anar formant els nens i fer coses per al poble, encomanar-los aquesta il·lusió…Quines activitats feu?Excursions, colònies, tallers i d’altres de col·laboració amb el poble. Si un nen no ve els caps de setmana però vol apuntar-se a una excursió concreta o anar de colònies amb nosaltres, també ho pot fer. Estem oberts a tot. Actualment som pocs monitors. Sis o set anys enrera n’érem més de vint i teníem molts nens. Han anat apareixent altres opcions, a part que els nens cada cop tenen més activitats planejades i menys temps lliure per a jugar i passar-s’ho béAmb quants grups compteu actualment?Són quatre. Els petits, els mitjans, els grans i els UAJA. El més nombrós és el dels mitjans, que són més de vint nens. En canvi el grup dels petits és mínim, ja que sols comptem amb cinc, tot i que esperem que se n’apuntin més.Quants monitors sou per a grup?En teoria correspon un monitor

per cada quinze nens, però normalment a les excursions anem dos per cada grup de quinze, depèn de la sortida també. Si es tracta d’esquiar, necessitem ser encara més, per exemple. Prohibiu coses als nens?Aquest és un dels principis del Gepa precisament: no volem prohibir. Cal marcar uns límits i fer-los reflexionar respecte el que han fet incorrectament, però prohibir resulta una mala filosofia. Tampoc ens agrada castigar. Ja els castiguen suficient. Els fem conscienciar fonamentalment….Què us aporta personalment aquesta tasca?Ens fa més oberts, també ens eduquen els nens i aprenem molt d’ells. És una experiència que ens enriqueix molt, alhora que ens enforteixCom a entitat, creieu que l’Ajuntament us ha ajudat suficientment?Fins fa molt poc no. Ara, després de molt temps, la cosa està canviant. Nosaltres fem aquesta feina voluntàriament. Si t’ho agafes com un treball remunerat, sembla que vas a aguantar nens, més que a compartir activitats amb ells i per això no cobrem res.

GEPAAquest Nadal i, aprofitant que els nens i les nenes tenien vacances escolars, el GEPA ha realitzat diverses activitats. S’ha consolidat el taller de fer fanalets per rebre els Reis, amb més de 300 participants, tot un èxit enguany. També ha tingut lloc la segona edició de l’esquiada dels supergrans, on una trentena de joves d’entre 15 i 16 anys han gaudit de tres dies d’esquí a la Molina.Com a novetats, cal destacar les activitats que han dut a terme el grup de supergrans per mirar d’autogestionar-se econòmicament. Han recaptat diners amb el sorteig d’una panera, on hi van col·laborar molts establiments del poble i van organitzar la projecció de la trilogia de El Senyor dels Anells, el dissabte dia 9 de gener. Començà a les 10 del matí i, amb descansos, durà fins a les 12 de la nit!. Això va permetre guanyar alguns diners, gràcies al bar que es va muntar a fora de la sala, on es venien crispetes, begudes, pastissos i , fins i tot, entrepans calents, amb la intenció que les més de trenta persones que van seguir heròicament les dotze hores de pel·lícula, poguessin recuperar-se. En total, es van acostar a la Sala municipal unes cent persones durant tot el dia. Al llarg d’aquestes festes, El Gepa també ha participat en la penjada de cartells a la plaça de l’Ajuntament, fent tot tipus d’activitats per animar la mainada. Dins l’equip de monitors estem molt contents de com han anat les activitats i esperem que, els qui encara no us heu animat, vingueu i feu del Gepa el vostre esplai, l’esplai del poble.

Els gegants de l’Ametlla, una de les activitats queva dur a terme el primer grup d’esplai, durant la dècada dels 70

El grup de monitors del Grup d’Esplai del Principat de l’Ametlla

Descobrim tot el que podem fer amb el GEPAEntrevista al Grup d’Esplai del Principat de l’Ametlla

Assemblea del Poble

L’Assemblea del Poble de l’Ametlla és un espai on parlar i debatre sobre qualsevol tema d’interès general de l’Ametlla i aportar propostes o realitzar accions en relació aaquestes qüestions. Hi pot participar tothom. Ens reunim l’últim dimarts de cada mes, a les 20:00 h, a la sala polivalent de la

Biblioteca. Si no podeu assistir-hi, però teniu ganes d’estar informats sobre les activitats o del que s’està treballant a l’Assemblea, us podeu posar en contacte amb nosaltres:asspa@correucatala.comL’Assemblea segueix treballant. El dijous 10 de febrer, a les 20:00 h, a la Sala Polivalent de la Biblioteca, es realitzarà la xerrada sobre Colòmbia que ja us vam presentar i que, finalment, va quedar suspesa el mes de desembre. En César Jérez, un

colombià, lluitador pels drets humans al seu país, i l’Alèxia Guilera, una catalana cooperant a Colòmbia des de fa anys, ens explicaran quina és la situació actual del país, com s’hi ha arribat i quina és la importància de l’acompanyament internacional per a la seva feina. Podeu trobar-ne més informació a D’altra banda, estem a punt de començar a difondre un tríptic que proposa itineraris per a descobrir la zona de Can

Busquets, entre l’Ametlla i la Garriga, tan amenaçada per l’especulació. Seguidament, us presentem el text i el plànol d’itineraris.

Descobreix Can Busquets!Propostes de recorreguts per a conèixer el nostre entorn

Explicacions del recorregutEl planell adjunt indica els camins més recomanats de Can Busquets i rodalies, tot i que cal tenir en compte que no guarda

proporcions exactes. Tot i així, els recorreguts no són de llarga durada.Sortint de la part posterior del cementiri de l‛Ametlla, si anem amunt, de seguida arribarem a Can Mitjans. Si continuem amunt arribem a l‛ermita de Sant Nicolau, però si trenquem a la dreta per un petit camí, creuarem el torrent i enfilarem cap al bosc. Aquest camí acaba a les runes d‛un antic forn, on es feia el paper a les masies de la cont. pàgina 14)

Xerrada sobre Colòmbia i Can Busquets

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.11

El PobleLa Residència Millet Park Els tres germans Millet: Clara, Toni i Lucas comparteixen la direcció del Centre

Pat Millet

La Masia, actualment residència assistida per a la Tercera Edat, data del segle XIV i es troba situada a ponent de l’església parroquial, just a la petita cruïlla que a la dreta duu cap al Puiggraciós. Casa pairal dels Xammar, fou venuda a Joan Millet i Pagès a principis del segle XX, qui va encarregar a l’arquitecte Manel Joaquim Raspall la transformació de l’antic mas en una residència estiuenca. Raspall va conjugar l’estil modernista conservant la tipologia general de la masia, amb elements gòtics com el portal adovellat o les finestres germinades i d’arc conopial . La façana principal va ser modificada amb elements decoratius modernistes, de maó i de ceràmica blava. .L’element més destacat del conjunt és la torre-mirador i els vitralls emplomats de les finestres. Anys mes tard, la torre va tornar a ser venuda a Joaquim Sindreu, tot i que a principis dels anys 40, Felix Millet Maristany tornà a recuperar-la. Finalment, la finca se separà en dues parts; Joan Millet i Maristany es quedà amb la casa de camp i el seu germà,

Felix Millet i Maristany, amb la resta de la finca, on edificà el que després fou anomenat Can Millet de dalt. Tant en un com en l’altre indret, es varen dur a terme molts actes culturals, trobades, col·loquis entre

intel·lectuals --naturalment clandestins, durant la dictadura franquista-. Actualment, aquesta masia modernista pertany a un dels fills d’en Joan Millet i Maristany que, l’any 1982, va fundar l’actual Residència Geriàtrica, Millet Park.Hem fet un tomb per la masia i per la segona residència –l’edifici modern-- que es va construir per engrandir tots

els espais i dependències “.La residència primera (la masia) va romandre tancada durant un parell d’anys. Calia fer-li un rentat de cara general”. Parla Lucas Millet Erizalde que, conjuntament amb els seus

germans, Clara i Toni , duen actualment la direcció de l’empresa familiar: “No s’ha fet cap reforma, el terra és l’original i data de l’any 1907, com també els vitralls i la llar de foc (que duu les quatre barres amb la Verge de Montserrat i el drac de Sant Jordi)”. Pregunto si hi ha diferències entre la residència 1 i la 2 i em responen que cap ni una: “el menjar es el mateix i les habitacions també, individuals o dobles. Com pots percebre els residents posen les seves fotos i records, per tal que la seva estada sigui un lloc confortable. Totes tenen bany i televisió, si la volen.”.

La Residència ofereix un total de 90 places i hi treballen 40 persones. Compta amb diversos espais i salons perquè cadascú faci el que li vingui de gust: parlar, jugar a cartes, mirar la tele, pintar o endormiscar-se tranquil. El jardí és ampli, amb cadires i taules, diferents terrasses, gimnàs, perruqueria i altres prestacions relacionades amb la tasca que pertany a

una residència d’aquest tipus, cosa que fa que l’ ambient, conjuntament amb el tracte que reben, proporcioni una bona qualitat de vida. En la Residència es viu moviment i, a l’entrar a la

sala de recuperació (en Lucas afirma que és “una de les sales més importants de la casa, on

es fa rehabilitació, massatges, fisioteràpia, etc.”) ens trobem amb el Sr. Joaquim, que està fent els seus exercicis. Quan li demanem l’edat, respon seriosament: “Els anys són relatius, no són pas importants; el valuós és com els vius”. Ens comenta que ha fet una poesia titulada: Els anys i la vida. tot seguit ens recita el començament : “ Cada dia, és un dia igual per tothom però, diferent per cadascú./ La vida es viu moment a moment / moments d’alegria moments de tristor....la llum del dia és el símbol de l’alegria/ perquè la vida és un jorn a jorn, és un riu sense retorn....” El poema és mes extens i el Sr. Joaquim l’acaba de recitar, tot satisfet. És un home pulcre, amb una personal i profunda filosofia.

Activitats diàries: Cada dia, una de diferent

Des de el mes d’agost d’ enguany, Cristina Caro treballa a la Residència com activadora (directora d’activitats).“Totes les ocupacions que es realitzen amb els residents, estan enfocades a valorar la seva autoestima. No es fan perquè sí, cadascuna té a veure amb cada persona individualment. Hi ha un programa general on tothom hi por intervenir i, després, hi ha dies en què es fan coses per a grups petits, com el taller d’escriptura o el de pintura... Els dilluns, per exemple, toca el taller d’actualitat, on comentem les notícies de la setmana, llegim algun text i xerrem sobre els temes que els interessen (tot controlat, també, per la terapeuta). De tant en tant, fem intercanvis intergeneracionals amb l’escola Berti i els nens vénen aquí, expliquen un conte i un dels residents respon amb un altre. Per la castanyada vam fer un taller de panellets i la quitxalla se’ls va menjar, ens van cantar una cançó i nosaltres ens vam afegir”.

Hem arribat a la fi de la visita. Volem afegir únicament que sabem de molt bona tinta que, Motserrat Erizalde, casada amb Manel Millet Anet, ha estat el fonament ferm per a la realització de la Residència, tal com assenyala el seu fill Lucas: “És un treball que t’ha d’agradar, una feina on l’afecte, la comprensió i l’atenció personalitzada, són la base”. Tot un seguit d’idees noves, les que duen a terme, idees que, certament, cal potenciar i motivar perquè les persones que viuen al centre no es vagin endinsant en l’avorriment, l’abúlia i la soledat.Residència Millet Park

Cristina Caro amb algunes de les persones que viuen a la Residència, a la perruqueria del Centre

Toni i Lucas Millet

Llar de foc modernista, al menjador de la Residència Millet

L’Ajuntament de l’Ametlla

L’actual Ajuntament de l’Ametlla fou dissenyat per l’arquitecte modernista Manuel J. Raspall l’any 1910. Treballava, aleshores, com arquitecte municipal. Es tractava de fer un edifici destinat a l’ Ajuntament i a l’escola: la part central havia d’encabir les dependències municipals i, els cossos laterals, les escoles de nois i noies, a banda i banda respectivament. La primera pedra de l’edifici es col·locà el 24 de setembre del 1911 i les escoles entraren en funcionament el curs 1913-1914. En canvi, l’edifici central, restà encara molts anys buit, només amb la carcassa.El conjunt, que no es convertí tot ell en Ajuntament fins l’any 1990, presenta un llenguatge decoratiu clarament modernista, i culmina un dels eixos principals de l’eixample de l’Ametlla projectada per Raspall , que va allargar el nucli antic del poble cap al sud amb el llarg passeig i la gran plaça.Les obres de l’edifici foren finançades pel senyor Sebastià Torres, donat que la precària situació econòmica del consistori, no les hauria pogut afrontar.

Enric Costa

Calendari d’activitats

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 1213

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31 21

31

Febrer de 2005

A les 6 de la tarda. Al pavelló Municipal d’esports, Ballada de Gitanes amb les colles de l’Ametlla, a càrrec de la Cobla Mediterrànea, seguit de Ball per a tothom i Gran Cremada del Carnestoltes, a càrrec dels Diablots.Org. Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes de l’Ametlla i l’Ajuntament.

A les 6 de la tarda, a la sala infantil de la Biblioteca Municipal Josep Badia, L’Hora del Conte amb Animalario, a càrrec D’Ivan Cepeda. Activitat adreçada a nens i nenes a partir de 4 anys.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

Exposició

Del 4 al 20 de febrer, a la sala d’art Carles Sindreu, Exposició d’olis d’Antonio Gonzalez.Org. Associació d’artistes de l’Ametlla.

A les 7 de la tarda, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Tertúlia literària, a càrrec de Lola Tresserras.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

A les 8 del vespre, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Què passa a Colòmbia? Xerrada col·loqui per conèixer la situació actual de Colòmbia, amb César Jerez, Defensor dels drets humans a Colòmbia i Alexi Guilera, periodista i cooperant internacional.Org. Assemblea del Poble.

A les 6 de la tarda, al pavelló Municipal d’esports, Carnaval Infantil amb l’animació de Noè Ribas amb xocolatada per totes les disfresses.Org. Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes de l’Ametlla i l’Ajuntament.

A les 7 de la tarda, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia, English Conversation. Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

A les 6 de la tarda, a l’àrea infantil de la Biblioteca, L’hora del conte a càrrec del personal de la Biblioteca. Activitat adreçada a nens/es a partir de 5 anys.

A 2/4 de 7 de la tarda. A la sala polivalent de la Biblioteca, Tertúlia literària a càrrec de Lola Tresserras.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

.A 2/4 de 8 de la tarda. a la sala polivalent de la Bibilioteca, Tertúlia literària, a càrrec de Lola Tresserras.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

A les 12 del migdia, la sala infantil de la Biblioteca, L’hora del conte en anglès, a càrrec de Jeannette Van Diest. Activitat adreçada a nens/es a partir de 2 anys.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

A les 6 de la tarda, a la sala infantil de la Biblioteca, L’hora del conte, a càrrec del personal de la Biblioteca. Activitat adreçada a nens/es a partir de 5 anys.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

A les 12 del migdia, al pavelló M. d’esports, Animació Infantil a càrrec de Lluís Atcher. Org. Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes de l’Ametlla i l’Ajuntament.

A les 2 del migdia, al pavelló M. d’esports, Escudellada popular (cal portar plat, got i coberts).Org. Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes de l’Ametlla i l’Ajuntament.

A les 5 de la tarda. Sortida del pavelló, on acabarà. Cercavila de Carnestoltes amb carrosses, disfresses i ball, després, a càrrec de l’Orquestra Moon-Light.

A les 6 de la tarda, a la sala infantil de la Biblioteca Municipal, L’hora del conte a càrrec del personal de la Biblioteca. Activitat adreçada a nens/es a partir de 5 anys.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

Exposició

Del 25 de febrer al 13 de març, a la sala d’art Carles Sindreu, Exposició de pintures a l’oli de José Linares Molina.Org. Associació d’artistes de l’Ametlla.

A les 7 de la tarda, a la sala polivalent de la Biblioteca Municipal, English Conversation.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia.

A les 5 de la tarda. Al Pavelló Municipal d’esports, Ballada de Gitanes amb les colles de Cerdanyola, Lliçà d’Amunt i l’Ametlla, a càrrec de la Cobla Mediterrànea.Org. Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes de l’Ametlla i l’Ajuntament.

A 2/4 d’11 de la nit, al pavelló Municipal d’esports, Dani Pérez presenta “Los unos por los otros”. Tot seguit BALL amb el DJ Pipo. Org. Comissió de Carnaval i Colles de Gitanes de l’Ametlla i l’Ajuntament.

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Dimenge

A les 8 del matí. Sortida de la parada d’autobús del Parc Municipal. Visita a la població del Vendrell i al museu Deu.Org. ASVAT.

Carnaval Carnaval

CarnavalCarnaval

Els tallers del PICA

Caracterització i maquillatge: els dimecres de 18 a19:30h. Aprèn tècniques de caracterització i maquillatge,per carnestoltes o per qualsevol ocasió que vulguistransformar-te.- Còmic: dijous de 18 a 19h. Dibuix de còmic mangao tradicional, tu tries allò que t’agrada dibuixar, ambaquest tallers aprendràs tècniques.- Batucada. Els divendres de 19 a 20 h. (gratuït,cal prescripció). Tens un timbal, un yembé o qualsevolaltre instrument de percussió, vine els divendres aaprendre ritmes a la batucada.- Animació en plastilina dels dimarts de 17 a 18:30h;Descobreix i experimenta a través de diferents jocsvisuals, l’animació de les imatges, amb animació enplastilina.Els tallers del PICA:Informació i inscripcions al Pica (Baixos de laBiblioteca) Tlf. 93 845 72 01

Curs de massatge infantil

Vols aprendre els moviments del massatge infantil, els recursos per ajudar els infants a relaxar-se i les tècniques específiques del massatge per alleugerir

còlics, gasos, restrenyiment i congestions? O senzillament busques maneres d’enfortir els vincles afectius amb el teu nadó? Sigui quina sigui la resposta,

aquest és el teu curs!A càrrec de MònicaBosch, Educadora de massatge infantil.Adreçat a famílies amb nadons d’un mes i mig, fins als deu mesos.Horari:dijous al matí, de 10:30 a 12:00h.Dies: 17/02, 24/02, 3/03, 10/03 i 17/03.Preu (pels 5 dies): 120€ per família, 90€ si teniu el carnet de la biblioteca.Places limitades - Matrícula oberta fins al dia 11 de febrer.Informació i inscripcions a la biblioteca Municipal Josep Badia.telèfon: 93 843 19 66

Recepta de cuina

Pomes farcides de crema catalanaIngredients:12 pomes Golden mitjanes8 rovells d’ou400grs De sucre1 litre de llet2 bastons de canyella2 trossets de pell de llimona1 got de Maizena

Posar la llet al foc amb 200grs de sucre, una pell de llimona i la canyella. Deixar-ho bullir tot uns 2 o 3 minuts. Es barregen, a part, els rovells d’ou i la Maizena desfeta amb unes cullerades de llet freda. Abocar la llet calenta al recipient dels ous i passar-ho per un colador. Es torna a posar tot a la mateixa cassola i s’escalfa, sense deixar de remenar amb un batedor i sense que tampoc arribi a bullir. Quan està a punt d’arrencar el bull, retirar la crema del foc i deixar-ho refredar.Buidar les dotze pomes, traient el cor. Posar-les dins d’una safata de forn amb un cullerot d’aigua, un got de vi blanc, una pell de llimona i un bastonet de canyella. Espolsar per damunt de les pomes uns 100grs de sucre. Posar les pomes al forn perquè s’estovin. Un cop cuites, deixeu-les refredar. Es col·loquen en bols o en plats, de dues en dues i es rega el fons del plat amb una mica de xarop de poma. Amb una mànega de pastisseria ompliu les pomes amb la crema. Amb 100grs de sucre i una mica d’aigua feu un caramel daurat per posar damunt les pomes.

* Recepta de Rosita Ganduxé, que pertany al llibre Les receptes de les Dones de l’Ametlla.

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.14

El PobleAmetllatans al món

Noves partícules a Nova York: Ubaldo IrisoUbaldo Iriso En una televisió convencional, unes partícules elementals com els electrons, són creats i accelerats per mitjà de camps elèctrics i el seu moviment es controla de tal manera que, quan xoquen amb la pantalla, es creen unes imatges que després veiem tranquil·lament asseguts al sofà. Quan a finals del segle XIX els científics van descobrir l’electró, pocs van pensar que, unes dècades més tard, es podria crear tecnologia tan sofisticada com per controlar el seu moviment i generar imatges, telèfons mòbils i altres aparells que, avui dia, fem servir diàriament.

Tot i que la televisió és probablement l’exemple d’accelerador de partícules més proper, “acceleradors de partícules” és un nom genèric que inclou molts tipus d’aparells. N’hi ha als hospitals, per fer imatges dels nostres òrgans i per tractaments de càncer amb radioteràpia; també en trobem a la indústria electrònica, farmacològica, biològica, etc. Al laboratori de Brookhaven, prop de Nova York, treballo amb un “col·lisionador”, que accelera protons o ions fins al 99.9% de la velocitat de la llum, en dos anells de 4km i els fa xocar en 4 punts d’intersecció. D’aquests xocs surten moltes partícules estranyes i es creen nous estats de la matèria. Tot s’analitza amb detectors de tamany, comparables als d’un camió. Aquesta recerca és únicament per l’àmbit de la física nuclear i de les partícules i serveix per entendre millor allò que ens envolta. Com es controla el moviment d’aquestes partícules al llarg de 4km? Doncs amb imants, com a la televisió, on tots sabem que passa si posem l’imant de la

nevera prop de la pantalla...Actualment, es calcula que hi ha uns 1200 acceleradors de partícules per a la recerca arreu del món, de diferents tipus i mides, depenent de l’aplicació que se’n faci. D’aquests val la pena assenyalar l’anell de 27km que s’està construint a Ginebra, als laboratoris del Centre Europeu per la Recerca Nuclear (CERN). No només serà el més gran i costós del món (amb un pressupost de casi 6000 milions d’euros), sinò que exemplifica com desenvolupar una xarxa d’investigació punta,

quan els mitjans econòmics d’un sol país no donen abast. El CERN va néixer l’any 1954 per recomanació de la UNESCO, després que 12 països europeus es posessin d’acord en invertir conjuntament en recerca científica. Espanya va unir-s’hi, primer, el 1959, i va marxar-ne el 69, per tornar a unir-s’hi definitivament el 1983. Actualment, més de 20 països europeus en formen part, cadascú dels quals ha d’aportar-hi un mínim del seu PIB. A més inversió, més científics de la teva nacionalitat hi poden treballar.

L’altre accelerador que val la pena remarcar, per proximitat, es diu ALBA. Està en fase de construcció a Bellaterra. Serà l’únic que existirà a tota Espanya d’aquest tipus i costarà uns 600 milions d’euros. Es tracta d’un sincrotró de 280m, que accelerarà electrons per produir uns valuosos raigs X que biòlegs, químics i enginyers electrònics usaran en la seva recerca, de manera que tindrà aplicacions immediates, no només en la investigació, sinó també en la indústria. Val la pena treballar i invertir en

projectes, tenint present que els seus fruits no es podran veure de seguida? L’exemple anterior de la televisió serveix per ha deixar clar que, el que avui s’inverteix i s’investiga en determinats apartats de la física o la ciència, per més que no tingui una aplicació immediata, l’aconsegueix a mig o llarg termini. Al capdavall, quí li havia de dir al GAMPER, quan va fundar el Barça, que cent anys més tard podríem veure els partits sense anar al camp, gràcies a un accelerador de partícules?

Ubaldo IrisoBreu autobiografia

Tinc 29 anys i sóc fill de L’Ametlla del Vallés. Vaig estudiar Física a la Universitat de Barcelona i, després d’un any ocupat en diverses col·laboracions amb la Universitat, vaig obtenir una beca per treballar al Centre Europeu de Recerca Nuclear (CERN) a Ginebra, així que vaig marxar cap a Suissa l’any 2000. Des de fa 2 anys treballo a Nova York, en un accelerador de partícules. La meva tasca consisteix en el control dels detectors d’estabilitat del feix, on les partícules viatgen a velocitats properes a les de la llum. Des de fa 3 anys, compagino la feina amb els estudis de doctorat a la Universitat i, a l’abril, començo les tasques de disseny del futur sincrotró de Bellaterra, previst per al 2009.

Des de fa dos anys, treballo a Nova York en un laboratori d’investigació científica, on

es fa recerca mèdica, química, biològica i física. La meva tasca està relacionada amb la física

dels acceleradors de partícules, unes màquines que poden fer fins a 27 km de llarg, motiu

pel qual el seu funcionament necessita una col·laboració internacional de més de 3000

treballadors o poden fer només 27 cm, com la televisió que tots tenim a casa.

Aquest és un dels acceleradors de partícules amb el que treballa Ubaldo IrisoEn el requadre de l’esquerra, Ubaldo Iriso i un company de feina. A la dreta, una panoràmica del laboratori a Nova York

(cont. pàg. 11)zona i enllaça amb un altre camí que ve de Ca l‛Espargaró. Si anem amunt trobarem un dipòsit d‛aigua. El camí que puja, voltant el dipòsit, va fins a Sant Nicolau, i ofereix unes vistes excel·lents. Si sota el dipòsit seguim pel camí de la dreta, anirem en direcció al Cogul. Deixant el dipòsit enrere, en direcció al Cogul, trobarem un trencall a mà dreta que baixa força, fins al Torrent del Planell. Arribats a baix al torrent, seguint-lo en paral·lel pel camí que el voreja des de dalt, arribarem a un petit salt d‛aigua. Enfilant amunt per les pedres del salt d‛aigua, anem a parar sota la casa del Cogul (des d‛aquí, però, no es veu). A mà dreta s‛obre un camí que va en direcció a La Garriga, prop de l‛església de

La Doma.Si sobre el salt d‛aigua enfilem a l‛esquerra, per un corriol estret, sortim al camí del Cogul, sota la casa (ara se‛n veuen les runes). Si seguim amunt, deixant enrere el Cogul, passant per davant de Can Beia (costa de veure pel seu estat ruïnós), anirem a enllaçar amb els camins que surten de la plaça de sobre Can Sous, i el de més amunt, que arriba fins la Doma. Recorregut per valents, tot i que el desnivell es veu compensat per l‛atractiu de l‛entorn.

Si des de sota el Cogul girem a l‛esquerra, anirem de nou cap al dipòsit d‛aigua. Si us hi fixeu bé, a la part alta del camí, al llarg del recorregut, en alguns torrents que el creuen, es pot veure un antic aqüeducte, encara en ús: el rec de Can Beia. Des del forn en runes, baixant

per la pista arreglada, arribem a Ca l‛Espargaró. Continuant avall, arribem a la carretera de La Garriga. Abans però, hi ha un trencall a mà dreta, que passa enmig de camps d‛oliveres, que arriba a la casa de Can Busquets. És l‛antic camí romà i l‛antic camí de l‛Ametlla a la

Garriga.Arribats a Can Busquets podem vorejar pel camí del darrere, que passa sota uns coberts on hi ha un ramat d‛ovelles. El camí que puja, per davant les ovelles, va a sortir vora l‛antic forn.Si seguim el camí que voreja Can

Busquets, baixarem fins al torrent. A mà esquerra, seguint el torrent, arribarem a uns camps de conreu, sobre l‛estació de transformació elèctrica, desembocant a un camí, que avall acaba a l‛estació elèctrica i la carretera de La Garriga, i amunt va a enllaçar amb el camí que puja de Can Busquets. Continuant aquest camí amunt, arribem al carrer que puja cap al cementiri.Planell en mà, i amb aquestes explicacions, es poden traçar diversos recorreguts, al gust i forces de cadascú, per anar descobrint aquesta singular contrada.Que ho disfruteu ! Esperem que gaudiu dels recorreguts per Can Busquets. Conèixer i estimar el nostre entorn és la millor manera de protegir-lo! Salut!

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.15

Cultura

esther tàpia

Poques presentacions necessita Miqui Puig al poble. El cantant va oferir un concert el 30 de desembre del 2004 a la Sala Municipal, acompanyat no únicament dels músics amb els que actua ara --El conjunto eléctrico-- sinó amb d’altres que van col·laborar en aquesta trobada nadalenca, a la qual assistí gent de totes bandes perquè, Miqui Puig, té un club de fidels seguidors i seguidores que mai fallen. A més, després del concert va seguir la festa a la sala L’infinit, una post Miqui Puig Party ben pensada, perquè tothom s’ho passés tan bé com fos capaç. Miqui Puig va néixer a l’Ametlla l’any 1968 i tothom el coneix com el component més carismàtic de Los Sencillos, un dels grups més prometedors de la “movida” que va saltar a la llista d’èxits amb temes com Bonito es, a principis dels 90 . Vingué després Seres positivos i Los Sencillos, LP que porta el mateix nom que el grup. D’ells diuen que eleven els sentiments més quotidians, des de les sorpreses del calendari i els dies ennuvolats, a Sandie Shaw, passant per records i amics, amb un so arriscat, sensible i sempre actual. Després de Los Sencillos (1990-

2001), Miqui Puig ha trigat dos anys a treure el seu primer treball en solitari. Es titula Casualidades i sortí el març del 2004. Independentment i, des de fa anys, col·labora en diferents programes de ràdio i de televisió, escriu en diaris i revistes i ha tocat el món del cinema. Diàriament, també participa a la tertúlia del Club, programa que presenta Albert Oms a TV3 i té una secció, “La bona vida”, a

un dels programes de Catalunya Ràdio.Com et vénen les cançons, Miqui? Mai és igual . De vegades, d’una frase que et queda penjada i que repeteixes, va venint la cançó....composes les lletres i la música, oi?Composo les lletres i també les músiques habitualment, però acompanyat d’algun músic perquè em sento més segur,

en canvi reconec que tinc una bona capacitat de producció, d’arranjar i recrear temes....Actualment, amb quins músics treballes? La banda que m’acompanya és El conjunto eléctrico (Blanca Cereceda, Charlie Oliver, Marcel Cavallé, Raul Moya, Oriol Flores). La vaig muntar després de treure Casualidades i està funcionant molt bé. Tot i així, sempre compto amb

col·laboracions satèl·lits de músics segons el tema.Com ha anat amb Casusalidades, el teu darrer treball en solitari?Si parlem de si s’ha venut, no: no s’ha venut molt. A nivell mediàtic, en canvi, l’impacte ha estat molt bo, a més que resulta gratificant comprovar, personalment, que hi segueix havent gent motivada a sentir el que faig. La reacció del públic immillorable, la veritat....En què estàs treballant ara?Per l’octubre d’aquest any m’agradaria gravar un segon disc, que començo a embastar. Tinc algunes cançons ja i penso fer-ne de noves. Li estic donant voltes al format....potser serà un disc en directe, però no com els que habitualment es fan.D’on va sortir la idea de fer un Concert de Nadal aquí?Precisament del club de fans que tinc, molt actiu i molt enrotllat. En els moments durs, mai fallen i em donen molta vida, molta canya. Els vaig parlar de la possibilitat de fer un concert i, de seguida, embolicaren la troca. Feia il·lusió poder-ho fer a casa. Va caure en unes dates en que no donava més l’abast: estava amb l’especial de TV3 i amb el programa de Catalunya Ràdio, però no m’ho vaig pensar dues vegades....

Miqui Puig, El conjunto eléctrico i la resta de músics convidats al concert

En òrbita de nou: Miqui Puig en concert

Senzillesa, precisió i art Exposició de l’obra de Michel Ghougassian

esther tàpia

Michel Ghougassian va néixer a Créteil, a la Vall de Marne (França) el 12 d’agost de 1960. Aviat li va vridar l’atenció el disseny d’estampats i com que el seu oncle, a París, tenia un dels més importants estudis de creació de tota Europa --Rampelberg Dessins— hi va entrar com q aprenent. Al llarg de més de vuit anys va anar decorant corbates, per

les quals es necessita un traç molt àgil i encertat. Ho feia sense lupa, directament, combinant ratlles de colors amb pantalons i jerseis, fins al punt que, en sortir de l’estudi, Michel seguia veient i pintant les línies mentalment, se li quedaven gravades, impreses en la ment, com li passava amb els petits dibuixos de les corbates.Des d’aleshores, Michel Ghougassian no ha parat d’experimentar amb materials

diferents a l’hora de crear, ni ha deixat de viatjar pel món, donant classes i cursos arreu on va. Ha fet exposicions a França, Suïssa, Itàlia, Xile, Canadà, Estats Units, Bòsnia, Canàries i altres punts dels nostre territori. A part d’una persona compromesa, és un excel·lent dissenyador, un agut decorador i treballa el mosaic extraordinàriament bé, amb un còctel de tècniques diferents que sintetitza màgicament, aconseguint un estil personal, net i enriquidor. Els teus mosaics són trencaclosques màgics, calidoscopis quan es converteixen en marcs dels miralls....Diuen que en qüestió de tècniques, sóc molt eclèctic. Crec que em ve de la meva època d’estampats. S’ha d’aprendre molt bé les línies, les corbes. És cert que el mosaic suposa una feina física més gran que el miniaturisme, fins i tot mecànica fins a cert punt, perquè has de tallar trossos de pedra o gres, però el dibuix inicial, cal adaptar-lo a la tècnica del mosaic, tot i que això no ha de ser un motiu per a deixar d’aconseguir corbes i

línies pures. Un mosaicista pot ser l’artesà, l’hereter d’una tradició, però si abans t’has dedicat al disseny, el propòsit resulta molt més creatiu.Pel que fa als miralls, m’agradaria dir que una de les coses que va decidir-me a treballar amb ells és que, dins una casa, habitualment, ningú penja un mirall per a decorar una paret. Existeix aquest forat –diguem--. Els miralls, normalment, es col·loquen en els llocs de la casa on estrictament es necessiten. Un mirall genera un munt d’imatges en passar-hi pel davant en diferents moments o, bé, al reflectir-s’hi la llum, ,generant un joc de volums dins d’una mateixa estança, molt atractiu.Cada obra que fas, la vius de manera individualitzada?Sincerament: sóc incapaç de fer obres en sèrie, desvinculades de la meva pròpia persona. En més o menys grau, m’implico en tot el que faig i deixo una part de mi en cada una d’elles, d’alguna manera....Parlem de la restauració, t’has dedicat tant a interiors com a exteriors?

Sí i sempre donant cursos allà on anava, tot i que els exteriors requereixen més esforç físic, especialment en casos com els dels castells: portes, policromies, mosaics, marqueteria, vitralls plomats, etc... Has fet una mica de tot: estampats, decoració, murals, mosaic..... t’atreveixes amb tot, MichelEl que és essencial, per a mi, és la idea primera, el disseny inicial. Un cop el tens al cap, no veig perquè no puc experimentar en altres camps i amb altres materials. No s’ha de tenir por a provar coses noves, no hem de ser presoners de la por perquè no porta enlloc.

Actualment, Michel Ghougassian pertany a l’Associació d’Artistes de l’Ametlla i aquesta és la seva primera exposició individual al poble, tot i que abans havia participat en d’altres col·lectives. Aquesta mostra-resum de la seva obra va inaugurar-se el 14 de gener i ha estat oberta al públic fins al 30 d’aquest mateix mes, a la sala Carles Sindreu.

Michel Ghougassian,

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.16

Cultura

esther tàpia

Beti Español porta sis anys donant classes de teatre al poble, primer contractada per les AMiPA, a les escoles i, des de fa dos anys, com a professora de Nyoca (el Grup i Escola de teatre de l’Ametlla). Abans d’arribar a conèixer-la personalment, una de les coses que més em sorprenien quan parlava amb els nens i nenes que sortien de teatre, era que sempre explicaven coses bones d’ella. “La Beti es pot enfadar un dia, però és normal –afegien-perquè segurament no estavem fent res”. Ells mateixos ho reconeixien ja d’entrada. Un altre de les coses que va sorprendre’m i que continuo admirant d’ella és que, els seus alumnes, quan arriba el final del curs, volen seguir fent teatre amb ella. Si els preguntem el motiu diuen que aprenen, però també que s’ho passen molt bé i que a més els deixa aportar idees....Així que vaig tenir a Beti Español al davant, de seguida que vam coincidir i parlar, vaig entendre del tot els nens i, també va passar-me exactament el mateix que a ells...Elisabet Español Castells va néixer a Barcelona i el darrer 19 de gener va fer anys, exactament 36 . En acabar COU, va estudiar a l’Institut del Teatre (quatre anys d’Art dramàtic). Començà a donar classes després, tant a Barcelona, com a d’altres indrets. Des de fa cinc anys, forma part de Frec a frec, grup de teatre de l’educació. Treballen un espectacle per a cada grup d’ESO i creen, tant l’espectacle escènic com el guió, a partir d’entrevistes amb nens i debats en grup. Són cinc, les obres que fan: Volem volem, I ara què?, Compta amb mi, Jugo jo i Gàbia.

Ets nascuda a Barcelona, però sempre has mantingut una estreta relació amb el poble, oi?Els meus pares sempre han vingut a estiuejar a l’Ametlla i aquí era on tenia el meu grup d’amics, on van regalar-me la meva primera bici i altres coses també, tot i

que ara no és el moment de citar-les –i somriu—. Després vaig conèixer a qui va convertir-se en el meu marit i ens vam quedar a viure aquí. Fa setze mesos va néixer la nostra primera filla. Es diu Rita i ens té ben entretinguts als dos, però molt contents....Com aconsegueixes que els nens t’estimin tant? Intento parlar el seu llenguatge, parlar força amb el cor i ser sincera amb ells. Hi ha moments que sí que em poso seriosa, perquè sinò se’t pugen “a la parra”, però m’imagino que he sabut trobat el punt entre ni ser massa enrotllada, ni massa seria, un punt que ells saben que no poden traspassar perquè ens hem de respectar, hem de treballar i oferir una bon producte a final de curs.Alumne que s’apunta a fer teatre amb tu, alumne que continua l’any següent..... A mi m’agrada donar classes, m’ho passo molt bé, gaudeixo transmetent als nens aquest

amor pel teatre i quan veig que ho viuen, sento una satisfacció immensa i grandiosa.No perds la paciència mai?De vegades sí i haig de posar-me seriosa, però després fem qualsevol exercici per treure tensions, com tirar-nos tots al terra i jo faig el mateix i això –crec—també m’apropa a ells. A més, tots volen ser els protagonistes i fer-los entendre que tan important són els personatges centrals com el que està dret, aguantant la llança, que és un treball en equip, resulta més complicat del que sembla Intentes transmetre --pel que dius-- valors humans importants, com aprendre a compartir, el respecte, la solidaritat....Ho intento, però és molt difícil en la societat actual, on cadascú va al seu rotllo i solament pensa en ell. Intento ensenyar que el teatre és una labor de tots, que l’important és l’obra i no el que diu cadascú en concret.

L’encís natural i sincer de Beti EspañolEntrevista a la professora de l’Escola de Teatre de Nyoca

M. Alós

El Butlletí d’Escacs és la revista oficial de la Federació Catalana d’Escacs, una publicació de periodicitat trimestral que segur delectarà tots

els amants d’aquest joc ancestral. En les seves pàgines podeu trobar les activitats de la Federació, informació sobre els principals campionats que tenen lloc dintre i fora de Catalunya, adreces de clubs i d’altres d’interès, notícies de la federació, calendari de torneigs, escacs de base, problemes d’escacs, reglamentació nacional i internacional actualitzada, el llistat de l’E.L.O. Català i molt més. Aquesta revista és trimestral i la podeu consultar a la Biblioteca Municipal Josep Badia. Us recordem que la biblioteca està subscrita a 5 diaris i a 119 revistes, 38 de les quals són noves subscripcions.

Títols de les revistes 9 Nou. Vallès Oriental; Altaïr; Amíndola; Amnistía Internacional; Año cero; Audioclásica; Autopista; Avui; Babar; Bike a fondo; Bricolage & decoración; Bricomanía; Burda; Butlletí d’escacs; Butlletí de l’Associació Catalana de Puntaires; Casa y Campo; Casa y Jardín; Cavall foro; Caza y Pesca; Cinco Días; Cinemanía; Claves de la razón práctica; Clij; Clío; Cocina Fácil; Cocina sana y natural; Cocinas y baños; Comer bien; Crecer feliz; Cuadernos de jazz;Cuadernos de pedagogía; Cucafera; Cuerpomente; Descobrir Catalunya; Descobrir cuina; Descubrir el arte; Desnivel revista de montaña; Diari de l’Ametlla; Dietética y Salud; Digital Foto; Dinero y derecho; Don Balón; Dones;Elle; Emprendedores; Enderrock; Entreacto; Escribir y Publicar; Espai de Llibertat; Esport comarcal; La font del diàleg; Fotogramas; Geo; Gol esports;

Guitarra total; Guix; Historia National Geographic; Historia y vida; I love English; Junior; Idees; Integral; Investigación y ciencia; Item; Iuris; Jueves; Labores del hogar; Lauro; LLengua i Ús; Llengua Nacional; Men’s health; Món empresarial; Motociclismo; Mueble; Mundo de los Pirineos; Mundo del caballo; Muy interesante; Muy Saludable; National Geographic (castellano); Natura;Notícia de llibres infantil i juvenil; Okapi es más; País; PC actual; PC world; Periódico en català; Plantas en casa; Playmania; Portada del Vallès; Prevenir es salud; Psicología; Punt [Ed. Vallès]; Qué leer; Quo; Recull de premis literaris en llengua catalana; Reporter Doc; Reseña; Revista de arqueología; Revista de Catalunya; Revista del Vallés; Revista dels Súpers; Rock Sound; Rutas del mundo; Salud y Vida; Sàpiens; Ser Padres Hoy; Serra d’Or; Solo bici; Solo Nieve; Speak Up DVD; Sport Life; Súper foto práctica; Super juegos; Temps; Temps d’art; Time; Tiroliro; Todo Linux; Todo perros; Trafico; Tribuna de astronomia y universo; Turismo rural; Un sol món; Urza; Vanguardia; Woman; TOTAL.

Durant el 2004, la Biblioteca Municipal Josep Badia i Moret:

* Ha rebut 41.738 visites, el que significa una mitjana diària de 150 persones.* Ha controlat els préstecs de documents: heu utilitzat el servei de préstec 10.386 cops per emportar-vos 24.421 documents. * Ha gestionat el servei d’Internet i el d’ofimàtica: us heu connectat 7.446 i 633 cops respectivament. * Ha fet 647 nous carnets per a nous usuaris.* Ha organitzat 167 activitats (entre exposicions, hores del conte, xerrades, visites escolars, audicions, tallers, tertúlies i altres).I, a més, participa en el Diari de l’Ametlla, edita el seu propi Butlletí, munta el servei de Bibliopiscina, ha fet guies de lectures i concursos i moltes coses més...

Francesca HernándezArtistes de L’Ametlla

El dia vint-i-tres de desembre s’inaugurà l’exposició col.letiva dels Artistes de l’Ametlla amb el lema, Dalí i el surrealisme, com a commemoració del primer centenari del naixement de Salvador Dalí. L’acte començà amb unes paraules del president de l’Associació d’Artistes, Antonio Casares, donant les gràcies a tots els col·laboradors, especialment, a Marta

Alós, directora de la Biblioteca Josep Badia, pel préstec de llibres, així com als artistes que han fet que aquesta exposició fos possible i també al públic, en general, per la seva assistència. Seguidament el Regidor de Cultura, Joaquim Raga, va pronunciar unes afectuoses paraules de suport i ànim als artistes i, juntament amb l’alcalde del nostre poble, Jordi Pousa, van donar per inaugurada l’exposició. Finalment Joan Sala Vila va presentar el poeta Josep Serra Busquets, que va delectar els presents amb

la tendresa dels seus poemes, llegint un recull del seu libre, Mediterranis, recitats per Carme Giménez Avellana.Per tal que fos possible la participació de tots els artistes, es van crear dos ambients en aquesta exposició: un, a la sala petita d’art figuratiu i l’altre, a la sala gran, sota el lema d’aquesta col.lectiva. Més d’una trentena d’obres amb interpretacions espontànies i amb inspiració i coneixement de l’estil ens endinsaven al món de l’inconscient, la màgia i la irracionalitat, al món dels somnis,

al món del surrealisme. La mà dels artistes va actuar lliurement, plasmant a la seva obra el que la seva ment profunda els dictava, de forma irracional, aflorant éssers fantàstics, paisatges sobrenaturals i elements màgics, configurant un ambient de somniació. Dites i pensaments de pintors com Salvador Dalí, René Magritte, o poetes com Pierre Reverdy i André Breton, amb la seva definició del surrealisme que va fer en el “Primer manifest surrealista” el 1924, es podien llegir com a

símbols projectats. També llibres sobre la vida i obra de Dalí acompanyaven aquesta exposició, font d’ informació d’aquest corrent cultural, tota una innovadora simbiosi pictòrica-escultòrica-literària que va donar llum i vida, a l’esperit i a l’expressió artística.L’exposició col·lectiva Dalí i el surrealisme restà oberta fins al nou de gener, a la sala Carles Sindreu.

La biblioteca recomana...

El Surrealisme com a clau d’inspiració

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.17

Cultura

Rita Caminal i Joan JunqueraEscola Municipal de Música

El diumenge, 16 de gener, a l’església de Sant Genís, s’inaugurà el II Festival de Música de l’Ametlla amb el

concert “Cinc quarts de Música: d’aquí i d’arreu” a càrrec del Quintet Barcelona Vents, format per Beatriz Cambrils

(flauta travessera), José Juan Pardo (oboè), Francesc Navarro (clarinet), Noé Cantú (fagot) i David Rosell (trompa).

Després de dedicar un minut de silenci a Victòria dels Àngels (la soprano catalana reconeguda, a nivell internacional, que ha mort recentment), el concert començà amb una petita introducció amb obres de Ligeti i Hindemith (aquesta última amb l’objectiu de presentar cadascun dels instruments integrants en el quintet). El programa, pròpiament dit, va seguir l’ordre cronològic des del Renaixement fins a la música més contemporània. En primer lloc, interpretaren la “Sciarada Spagnuola”, una peça pensada per ser ballada, pertanyent al neobarroc espanyol. Per representar el classicisme escolliren el quart moviment d’un quintet de Franz Danzi, interpretat amb el toc lleuger i el rígid seguiment del tempo que caracteritza aquest període. El programa també va presentar obres del romanticisme i l’impressionisme, abordades

amb molta sensibilitat i un perfecte ús dels silencis. Finalment, Barcelona Vents s’acostà al segle XX amb dues àries de Puccini i un seguit de peces d’estil més jazzístic i contemporani. Cal destacar l’estrena de l’obra “Els Cinc Vents”, creada per Sebastian Huydts (present en el concert) i escrita especialment per aquest quintet, que dedica un moviment a cadascun dels intèrprets. En l’obra “Wapango” de Paquito de Rivera, fusió entre latin music i jazz, Iván Herranz (percussió) se sumà al quintet de vent, demostrant una gran habilitat en la creació d’efectes.Fora de programa s’afegí un bloc de música folklòrica, el qual constà d’una sardana i Sevilla d’Albéniz. En conclusió van ser cinc quarts d’hora de bona música, com va demostrar la gran assistència, amb el seu

aplaudiment final.

Escola Municipal de Música

L’Escola Municipal de Música comença a veure una millora en les seves instal·lacions. Si

recordem la seva història, diguem que el centre començà l’any 1988, quan es creà una Escola de Música,que, si subsistia, era gràcies a les quotes dels pares i a una subvenció de l’Ajuntament. Aleshores, tenia la seva seu a l’antiga casa de cultura de Can Muntanyola. Uns anys més tard, concretament el 1994, l’Ajuntament de l’Ametlla decideix crear una Escola Municipal de Música. Després del corresponent procés de selecció, passen a formar-ne part la majoria de professors de l’anterior Escola. En aquelles dates, l’Ajuntament signà un conveni amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, segons el qual l’Escola Municipal es finançava amb fons de l’Ajuntament, de la Generalitat i de les quotes dels pares. En aquell moment, la seu del Centre va passar, de manera provisional, a les instal·lacions del Club de Can Camp (on encara continua), mitjançant un conveni de lloguer amb aquest club esportiu. Al llarg d’aquests anys, s’han viscut etapes d’increment d’alumnat (motivat per una gran demanda), creant una deficiència, cada cop més gran, d’espais i de recursos. En aquest sentit cal dir, però, que actualment hi ha un projecte de construcció d’una nova seu de l’Escola a l’antiga Masia de Can Camp, adquirida recentment per l’Ajuntament. Es preveu que, en breu, començaran les obres de manera que, ben aviat, es podran cobrir totes les necessitats de l’alumnat del poble i, a més, oferir nous serveis educatius. Actualment, després de la seva munipalització, s’han dut a terme importants millores al Club de Can Camp. En aquest sentit, l’Escola Municipal de Música compta amb un lavabo propi i amb l’habilitació de més espais (una secretaria, l’acondicionament de serveis com una font d’aigua mineral potable dins el Centre, etc.). Amb aquestes actuacions estructurals es pretén garantir el servei amb un mínim de qualitat, fins al dia de la inauguració del nou edifici.

L’Escola Mu-nicipal de Música tira endavant, no s’atura...

Joan Bellavista

Hem d’agrair a la Gent Gran de L’Ametlla que, en retornar les Festes de Nadal, hagin reprès, coratjosament, la tradició que ells mateixos havien iniciat fa ben pocs anys. Un nodrit grup de persones s’han convertit en improvisats actors de la representació del Pastorets. D’entrada, per evitar mal entesos, vull aclarir que uso la paraula improvisar en sentit laudatori. De cap manera pretenc desmerèixer l’esforç i hores d’assaig que amaga cada representació. Ningú com els nostres actors saben fins on arriben els límits de dedicació, sostrets a feines importants o més atraients. El que més admiro, en el seu cas, és com tan fàcilment han esdevingut actors teatrals, amb un resultat tan reeixit, persones que potser no havien fet mai teatre o que, en el millor dels casos, segurament feia anys que ho havien deixat. Uns actors que no estan sols i compten amb l’ajut i experiència de l’equip de Nyoca.Posats a cercar tot el que més m’ha agradat, potser és la seva contribució a mantenir una tradició tan catalana i tan arrelada com aquest tipus de teatre popular. Els pastorets o la l’Adveniment de l’Infant Jesús --que de forma abreujada, ha representat el nostre grup d’actors-- es van estrenar en el Coliseum Pompeia el 24 de desembre de 1916 i les reestrenes van estar al Teatre

Català Romea, el 19 de desembre de 1918. Ja en aquell moment, com escriu l’autor en el pròleg de l’obra, Josep M. Folch i Torres, “ Els Pastorets” que jo he dut a l’escena catalana són encara aquella successió de quadres tradicionals que caracteritzen

l’antic espectacle”. Tradició catalana de remotes arrels, que prenen la forma més actual a fi del segle XVIII i principis de XIX, que escriví Ignasi Plana i altres i foren representats, anualment, per tot Catalunya a la primera meitat del segle XIX. Avançat els segles, Frederic Soler els incorporà al gènere culte, en que s’han mantingut i que va perfeccionar Josep M. Folch i Torres, entre d’altres autors.Cert que els espectadors hem respirat aquest caire popular que els actors ens han sabut

comunicar i tal vegada hem respirat millor fins i tot quan hem notat algun desafinament. Algun lletrat ens discutiria aquest possessivament que no vol pas consagrar l’infantilisme ni cap anacronisme, però que ens acosta les coses humils i un viure

sense malícia que, amb paraules del Poema de Nadal, Almenys aquesta nit procurem ser homes de bona voluntat.Tornant a la nostre representació, m’ha agradat els quadres on apareixen els pastors --tots els actors-- el moment de rebre la Bona Nova o a l’hora d’homenatjar al diví nadó, amb la gràcia que caracteritza a cada pastor, diguem a cada actor. Això no ho dic pas per desmerèixer el brillant paper dels actors principals, burlant el dimoni, foragitant-lo amb la cua

entre cames. Acabo reproduint un fragment previ a l’anunci de l’àngel que comunicarà el naixement de Jesús, una mostra de diàleg ben innocent:

Lluquet: Guaita. Jeremies. O jo somio, o diria que ve l’alba....Això si que és una cosa mai vista. Tot just comença la nit, i sembla com si volgués trencar el dia. Jeremies: Si que...que...que es co....co....cosa rara. Lluquet: I ara aquesta és encara més bona! No sens el ocells?

Jeremies: Sí, si que els sen...sento. Lluquet: Oh, i no fa gen de fred. Sembla una nit de primavera. I quin benestar que fa! Jeremies: Que...que.. . que és estrany! llucifer ( a part): Què deu ocórrer? De veritat que és una cosa ben estranya!Lluquet: Va, crideu els companys perquè vegin aquesta meravella. Llucifer: Als companys deixeu-los estar, que no crec que es despertí ningú fins demà.Lluquet: Isebeló! Guaita, Isebeló, quina nit es posa!Jeremies: Mu...mu...música. no...sens?Lluquet: Companys! Isebeló! Getsé! Desperteu-vos!Llucifer (a part): Això és obra del cel! Oh, i es desperten com si els polvos de Moltdormir no servissin per a res.

El Quintet Barcelona Vent, a l’església de Sant Genís

II Festival de Música d’aquí i d’arreu

El Quintet Barcelona Vents

Els pastorets de l’Ametlla

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.18

Esports

Compta fins a 3...

Drets dels esportistes joves

1. Dret a fer esport educatiu2. Dret a jugar i a divertir-se3. Dret a ser tractar amb dignitat4. Dret a ser entrenat per professionals

competents5. Dret a fer esport amb seguretat física i

psíquica6. Dret a disposar de temps lliure7. Dret a fer esport i a no ser campió

Els efectes educatius de l’esport depenen de la situació creada a l’entorn de la pràctica esportiva. Per tant, cal vetllar per la manera com els monitors i els tècnics esportius organitzen els entrenaments i dirigeixen els partits i per l’actuació dels pares en les competicions. Només quan tots aquests oferim uns models adequats, les competicions esportives, per a joves en edat escolar, es convertiran en una eina útil per aprendre destreses físiques i uns valors socialment desitjables. D’aquesta manera, com a models positius i amb cooperació per banda de tots, aconseguirem uns nens i unes nenes capaços de participar i competir amb esportivitat i joc net.

Maria Garí

Quan hi ha pilots que encara es treuen sorra de les orelles, l’Andreu González ja somia amb el Dakar de l’any vinent. Serà el primer Dakar que el pilot ametllatà farà sobre quatre rodes i acom-panyat d’una copilot d’excepció: la seva filla Janina.El pilot subratlla que aquest esport topa amb moltes dificultats. En primer lloc, “els dos mesos que vénen ara, abans de començar el campionat, són els més difícils. Costa molt trobar espòn-sors. Però, l’any passat ho vàrem aconseguir i, amb els resultats d’aquest any, crec que també ho aconsegui-

rem”. I, en segon lloc, també destaca les dificultats que té a l’hora de trobar espais pro-pers per entrenar. “Amb molt de compte anem al Moianès, al pla de la Calma però, no

hi anem gaire sovint perquè hi ha molt excursionista, molta gent en bicicleta i no podem entrenar com voldrí-

em.” Per aquest motiu, quan el seu cotxe estigui ultimat, aniran a posar-lo a prova per Fraga i els Monegros.En passades edicions d’aquest rally tan cèlebre, “l’Andreu

de les motos” va fer honor al seu nom i el va córrer en moto. El projecte que té entre mans, però, és ben diferent. Després de quedar campió de la Mitsubishi Evo-Cup (de tot terreny), aquest any, el cotxe de l’Andreu correrà 7 proves del Campi-onat d’Espanya a la categoria T.1, en la qual va aconseguir la segona plaça el 2004 però, també

rodarà per la sorra del Dakar.

Andreu González prepara el Dakar del 2006

Maria Garí

Els que us heu assegut a la zona que la biblioteca té reservada a la lectura de còmics i premsa, heu d’haver vist dues xarxes guarnides de fotografies, raquetes i volants (les “pilotes” del bàdminton). No és una nova tendència d’interiorisme: és l’exposició que el Club de Bàdminton ha elaborat amb motiu del seu 10è aniversari. Si hi passeu a donar un cop d’ull, veureu que és un homenatge als seus membres i ex-membres. És a dir, un homenatge a aquells que han fet possible que un club d’un esport minoritari, en un poble petit, faci deu anys. Perquè les fotos recorden victòries, persones, parelles esportives, medalles, trofeus, moments de felicitat, de reflexió, de satisfacció. Però, sobretot, recorden que és un grup humil i simpàtic que pretén passar-s’ho bé. Per molts anys més!

Regidoria d’ Esports

Per als propers caps de setmana, al Pavelló d’Esports podem anar a veure:

Dissabte 19 de febrer

Partits del Club Voleibol l’Ametlla del Vallès:Equip Sènior Femení a les 17.00 hores contra C.V. Vilobinenc

Dissabte 19 de febrer

Partits del Club de Bàsquet l’Ametlla del VallèsEquip Pre-mini a les 09.00 h. Equip Mini a les 10.30 h. Equip Cadet Masculí a les 12.00 h.

Diumenge 20 de febrer

Partits del Club de Bàsquet l’Ametlla del VallèsEquip Sènior Femení a les 10.30 h.Equip Sènior Masculí a es 12.30 h.

Diumenge 27 de febrer

Partits del Club de Bàsquet l’Ametlla del VallèsEquip Júnior Masculí a les 09.00 h.Equip Sènior Femení a les 10.30 h.Equip Sènior Masculí a les 12.00 h.

(Us recordem que també s’hi juguen els partits de l’Escola de Voleibol els dissabtes al matí , però a hores d’ara encara no tenim els seus calendaris de 2a volta)

Totes les competicions són d’accés gratuïtActivitats físiques i esportives 2004-2005: Us volem recordar que ja ha començat el 2n. trimestre i pot ser un bon moment per inscriure’s en alguna de les activitats que hi ha en marxa. Ens podeu consultar sobre la disponibilitat de places.

10 anys de bàdminton a l’AmetllaExposició a la biblioteca municipal Josep Badia

Esposició de bàdminton a la biblioteca municipal Josep Badia

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.19

Esports

August CasasPresident del Club de Futbol de l’Ametlla

A propòsit de l’estafa que va patir l’equip Juvenil del C.F. L’Ametlla, quan un àrbitre va cometre errors voluntaris en contra dels jugadors i de l’afició, fins al punt de canviar el resultat final de l’enfrontament, a favor de l’equip local, el PONENTSi un és afeccionat al futbol i cada cap de setmana dóna un vol per aquests camps de Déu, s’adonarà del nivell arbitral de futbol base que tenim en aquest país. És llastimós veure la tasca de la majoria d’àrbitres d’aquestes categories. Persones sense cap tipus de preparació, ni física ni tècnica, que apliquen criteris totalment oposats en un mateix partit, segons sigui l’equip infractor.El cost arbitral representa aproximadament el 10% del pressupost total dels equips modestos com el nostre. Són molts diners. Diners que haurien de servir per potenciar la figura arbitral, fer cursos de reciclatge, preparacions físiques per aconseguir una qualitat d’arbitratge digna. Malauradament, tot això no és així i es continua jugant amb la il.lusió dels nens i nenes de tot Catalunya. Nens i nenes de 9 a 18 anys que contemplen amb impotència persones sense escrúpols. Aquesta situació tira per terra tota la feina d’anys i anys ’entrenaments. Una veritable llàstima !!!.

Maria Garí

Com vas començar?Vaig començar a fer cursa a peu fa 5 o 6 anys i fent mitges maratons agafes molt de fons. La triatló sempre m’havia agradat i fa tres anys m’hi vaig posar i, clar, quan portes moltes triatlons, un dels reptes més importants és fer l’Ironman, que és la prova mítica, la distància mítica.On té lloc?És un circuit que es fa per tot el món durant tot l’any. Llavors, la millor època per fer l’Ironman a Espanya és entre el juny i setembre. El circuit, però, es composa de diverses proves, que es fan a àmbit europeu: a Alemanya, a Àustria, a França, a Suïssa, a Anglaterra, etc. i si participes i aconsegueixes un bon temps, et pots classificar per l’Ironman de Hawaii, que és el mític. Allà hi van els millors. I tu quina prova has fet?Jo vaig córrer a Alemanya, a un poblet petit que es troba al costat de Nuremberg. De moment només he fet aquesta. Abans, he recorregut distàncies no tan llargues com aquesta, per exemple, la triatló de mitjana distància (2,5 km. de natació, 80 de ciclisme i 20 de cursa a peu) i quatre triatlons de distància olímpica (1,5 km. de natació, 40 de ciclisme i 20 de cursa a peu) o sigui, que ja sabia de què anava la cosa...Però, bàsicament, en l’Ironman, necessites molta resistència sobre la bici i en la cursa. Això és el que s’ha de preparar més. I amb quin objectiu personal vas fer l’Ironman?

Anava a cobrir-lo, primer; segon, a acabar-lo en 11 o 12 hores i tercer, si em trobava bé durant la prova, volia intentar baixar d’onze hores. I ho vaig aconseguir: vaig fer 10 hores i 27 minuts, que està molt bé. Dins la classificació general, vaig aconseguir estar sobre la posició 200 de 3000 triatletes que hi havia. Per ser la primera, estic content. Com et prepares per una cursa d’aquesta magnitud? T’has d’estar preparant tot l’any i seguir un entrenament específic. Vaig començar a l’octubre del 2003 i, fins al març, vaig estar

treballant molt la musculatura (sobretot, la força de cames). També vaig anar acumulant quilòmetres de córrer, entre 70 i 80 la setmana, i llavors vaig fer la marató. A partir d’aquest moment, redueixes el treball de cursa a peu i introdueixes el ciclisme i la natació. Fer metres i metres. Vaig acabar acumulant, de bicicleta, cap a 400 quilòmetres cada setmana. Així, està comprovat que arribes amb bona forma!I d’on treus el temps? D’aquí, d’allà –diu, somrient--. I, ara, t’estàs tornant a preparar?

No. Ara estic en temporada de curses però aquest any no faré l’Ironman. M’agrada molt córrer i faré la Marató de Sevilla, el 28 de febrer, i triatlons de distàncies mitges durant l’estiu a Catalunya, a Biscaia. A finals de setembre, es fan triatlons de distàncies olímpiques a Banyoles i a Barcelona, a les que m’agradaria participar però, bàsicament, el meu objectiu hivernal és fer marca personal de marató. Tot i així, aquest any no puc fer gaire més, perquè estem esperant una nena i es clar, això és primer...

Maria Garí

L’èxit aconseguit en les dues edicions anteriors ha empès a organitzar de nou la Duatló de Muntanya - BTT - de l’Ametlla del Vallès. El proper 20 de febrer tindrà lloc aquesta prova que s’inclou en el circuit català de duatló de muntanya que organitza, any rera any, la Federació Catalana de Triatló. Però, a més, aquest any la prova del nostre municipi serà Campionat de Catalunya de Duatló 2005, prova única de la Federació i merescut premi a la trajectòria històrica d’aquesta cursa.Els components de Baliga

Balaga, organitzadors del certamen al nostre poble i atletes federats als Club Triatló Granollers, que competeixen en proves de duatló i de triatló, són: Xavi Arenas, Carles Ganduxer, Santi Ribot, Jordi Soler i Jordi Vilanova. Aquests aficionats a les proves combinatòries de resistència van pensar, ja fa tres anys, en la possibilitat d’organitzar una cursa al nostre municipi aprofitant l’excel·lent i privilegiat entorn natural que ens envolta. A més, com ens va dir en

exclusiva el Jordi Soler, també tenen el repte d’organitzar una cursa popular a L’Ametlla, a

part de la que ja coneixem, una “pujada i baixada” del Puiggraciós.

La Duatló de Muntanya que organitza Baliga Balaga, en col·laboració amb

l’Ajuntament del nostre poble, consta d’un circuit que transcorre, en la major part, per camins de terra de La Garriga i El Figaró i Montmany i l’Ametlla del Vallès. Aquesta circuit consta de més de 20 km de recorregut amb bicicleta i d’uns 10 km més, que cal superar corrent. La Duatló: què és?L’any 1978, un

comandant dels marines es va fixar un repte: unificar les

tres competicions amb més duresa de Hawaii. La “Waikiki Rough Water Swim” (3.800 m. de natació), la “Around the Island Bike Race” (180 km. de ciclisme) i la “Honolulu Marathon” (42,195 km. de cursa a peu). Es va anomenar l’Ironman de Hawaii, la prova combinada més important del món: la primera triatló. La triatló, però, queda limitada a la temporada de platja, per aquest motiu, els seus aficionats han trobat fórmules alternatives per no frenar l’activitat durant els mesos hivernals, com ara la duatló.

El 20 de febrer, la 4ª duatló de l’Ametlla

Esportistes del poble i d’arreu

Jordi Soler, un “home de ferro”l’àrbitre que ensenyava targetes al públic...

Jordi Soler en plena cursa, amb Albert Pujol.

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg.20

Esports

Maria Garí

El voleibol és un esport amb una tradició d’aproximadament deu anys a la nostra població. Durant aquest temps, ha estat present en el panorama esportiu del nostre poble encara que no s’hagi aconseguit una continuïtat: hi ha hagut equips de diferents categories en diferents temporades. No obstant, els últims tres anys s’ha produït un augment considerable de practicants en l’activitat de voleibol proposada pel Servei d’Esports, que ha permès assegurar una continuïtat dels practicants en totes les categories. Fa tres anys, l’Escola de Voleibol comptava, només, amb un aleví mixt i infantil femení; actualment, es compon de quatre equips. Benjamí mixt: Format per nens i nenes nascuts entre el 1995 i el 1997, l’equip benjamí encara no competeix en les lligues escolars perquè tot just s’inicien en l’esport. L’objectiu de l’Escola Esportiva és que aquests petits esportistes comencin a interessar-se, tant en el voleibol, com en tota l’activitat esportiva.Aleví femení: Les nenes que componen aquesta categoria cursen 5è i 6è de primària. Per la majoria d’elles, aquesta és la seva tercera i última temporada a la categoria Mini (amb 4 jugadores en un camp de 6 x 6 metres). Cal que destaquem que competeixen molt dignament en una lliga amb equips amb molta tradició en el voleibol, com el Col·legi Santa Teresa de Jesús-Ganduxer o els Sagrats Cors. L’aleví Femení té un planter que ens donarà moltes sorpreses.Aleví Masculí: Molts dels ametllatans se sorprenen quan descobreixen que, a L’Ametlla, hi tenim un equip masculí. Aquest és un fet que l’Escola de Voleibol i el Club volen combatre, cercant nens i convidant-los a formar part d’aquest esport que, normalment, considerem exclusivament “per a nenes”. Per aquest motiu, des d’aquestes entitats s’ha fet una aposta per els seus jugadors i, en la segona volta de les competicions, se’ls inscriurà a una lliga superior (infantil) juntament amb els components masculins de l’infantil mixt.Infantil mixt: L’equip que reflecteix que mai és tard per apuntar-se al volei. En aquest grup hi ha jugadores d’un alt nivell que porten tres anys jugant, així com altres jugadors que han volgut aventurar-se en el voleibol aquesta temporada. És una categoria difícil però entretinguda de veure, ja que és l’equip més jove que competeix en camp gran, la qual cosa requereix un esforç d’adaptació en situació tàctica.El darrer any es va constituir el Club de Voleibol l’Ametlla del Vallès que va néixer amb un sol equip sènior femení, amb la intenció

d’anar absorbint els equips que es consolidin a través de l’escola de Voleibol fins arribar, en un futur proper, a fer-se càrrec del voleibol en la seva totalitat. Aquest any, ja ha donat els seus fruits l’esmentada col·laboració amb l’absorció, per part del Club, d’un equip cadet femení sorgit de l’Escola de Voleibol. Cadet Femení: Noies de 3r i 4t de secundària formen aquest equip

que, ben aviat, competirà tant a nivell escolar com a nivell federat. Per al C.V. L’Ametlla, és un equip important i que cal potenciar en la competició, ja que la temporada vinent la meitat de les jugadores passaran a ser juvenils. Per aquesta raó, l’any que ve el Club ja comptarà amb tres equips en la seves files i L’Ametlla tindrà un equip en cada categoria.Sènior Femení: L’equip veterà

inclou noies d’entre 16 i 28 anys. Aquest any, C.V. L’Ametlla té esperances que el seu equip més antic disputi les fases de promoció per ascendir a la Territorial A. Sembla que això es possible degut als bons resultats que han obtingut en la primera fase de la Lliga Catalana, tot i les lesions que s’han anat presentant per sorpresa. Aquest grup de noies intenta ser un mirall per a les categories inferiors,

encomanant-los la passió per al seu esport, el voleibol.Des d’aquestes planes volem fer una crida a tots els pares i mares que vulguin fer esport aprenent voleibol, tal com ho fan el grup de lleure de veterans del Club de Bàsquet. L’horari proposat, en un principi, seria dijous, a les 22:30h. Per a més informació, truqueu a l’Ajuntament, al Servei d’Esports.

Benjamí: (Entrenadora: Maria Garí) Alison Andrade, Raquel Bueno, Mariona Codina, Sara Esteban, Max Esteban, Carlona Graells, Mireia Noble, Aleix Palacín, Paula Paredes, Mònica Raich, Tània Ramírez, Mar Saló, Carles Solà, Albert Thomas, Jesús Vargas

Aleví femení: (Entrenadores: Elena Barbero, Olga Forcada i Maria Garí) Sònia Barja, Laura Crespo, Andrea Marín, Xènia Menéndez, Kim Molano, Laura Molina, Andrea Navarro, Andrea Ramos, Irene Sànchez.

Aleví Masculí: (Entrenadores: Elena Barbero, Olga Forcada i Maria Garí) Miquel Baquero, Ferran Boya, Daniel Buko, Víctor Cortés

Infantil mixte: (Entrenadores: Elena Barbero, Olga Forcada) Adriel Acosta, Helena Allende, María Baquero, Elida Caro, Mabel Caro, Andrea Castellví, Mercè Marín, Alma Mateo, Itzíar Müller, Maria Muntanya, Gaya Pérsico, Carla Sitges, Saúl Vendrig.

Cadet Femení: (Bea Gil, Mireia Pou) Danae Alfonso, Anna Allende, Clàudia Martínez, Elena Vázquez, Clàudia Puyaltó, Alícia Edo, Patrícia Borràs, Isabel Rodríguez, Jill Symons, Cristina Cejudo, Clara Sagarra, Gisela Acosta, Natàlia Alonso, Júlia Gonzalo.

Sènior Femení: (Vanesa Gómez) Maria Garí, Elena Barbero, Olga Forcada, Anna Homs, Anna Rodríguez, Sílvia Pérez, Cristina Gómez, Belén Berneda, Txell Puig, Mercè Arisa, Sagrario Rico.

El voleibol creix a l’Ametlla

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.21

Una mica de tot...

Els arbres i arbredes monumentals de

l’AmetllaRegidoria de Medi AmbientA partir d’aquesta edició, el Diari de l’Ametlla farà un passeig pels arbres i arbredes de major interès i singularitat del municipi. En aquest conjunt de fitxes es podrà gaudir d’un patrimoni natural i, perquè no, històrico-cultural de primer ordre que, moltes vegades, ha quedat amagat en un torrent, dins d’un pati d’una casa o, fins i tot, està al centre del poble, tot i que ha restat aliè al nostre interès. Gaudim tots d’aquest espectacle que ens aporta la natura i que ens facilita el poder compartir les nostres vides amb arbres de més de dos cents anys d’edat.

El Pi de la Font de Can Draper

En un entorn idíl·lic on sembla que el temps no hagi canviat l’essència màgica d’aquest espai, prop de la font, lloc d’esbarjo dels antics pagesos del municipi, s’ha conservat un bosc que concentra el major nombre d’arbres monumentals del municipi. Sembla com si la majestuositat de la torre de Can Draper, hagués volgut ser imitada per aquests arbres.El Pi pinyer de la font és el més impressionant del municipi. És el gegant d’entre els gegants. La seva alçada supera els 35m i, perquè ens fem una idea, és tant alt com l’Ajuntament. El seu creixement ha estat afavorit per la gran quantitat d’aigua que hi ha al subsòl del torrent i, també, perquè la seva posició ensotada l’ha fet créixer amb més vigor, amb la intenció de buscar la llum del sòl. Malgrat que la seva capçada és relativament petita, ja que s’ha hagut de comprimir entre d’altres arbres, té una superfície de prop de 450 m2 , l’equivalent a quatre o cinc pisos. Tot i les seves dimensions, no és dels arbres més vells del municipi. A partir de les datacions fetes i, consultant els arxius de la casa, es podria dir que té una edat aproximada de cent cinquanta anys. Un dels avantpassats de Can Draper, en Josep Maria Draper, als voltants de l’any 1850, va fer moltes millores forestals a la finca i d’aquella època en poden ser molts d’aquests exemplars. Actualment, l’estat de salut d’aquest pi és bo tot i que, el pas del temps i la competència per la llum del sòl amb d’altres arbres, l’ha afeblit, produint un seguit de perforacions a l’escorça per part de paràsits.

Montserrat Aguilar Directora de la Residència Francesca Roig

Fer anys a tots ens fa gràcia, a alguns més que d’altres. Hi ha moments per amagar l’edat i d’altres per estar-ne ben cofois . I així està la Sra. Antònia, contenta d’haver arribat als 100 anys, amb aquesta fermesa de caràcter i esperit.En el seu rostre serè, un somriure tranquil ens acompanya durant la conversa. El temps no ha aconseguit esborrar aquesta expressió tan viva i alegre de les persones que viuen en plenitud i amb moltes inquietuds.Filla de Barcelona, nascuda el 16 de gener de 1905 al barri de Sants, Antònia és una dona de ciutat, que pertany a la família d’empresaris de la fabrica Juncà. Va estudiar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona amb la Sra. Verdaguer. Es va casar als 30 anys, va enviduar aviat i no va tenir cap fill. Sempre ha estat una persona

compromesa amb el seu temps i una dona que participa molt en les activitats de l’Ordre de la Visitació. Avui, als seus 100 anys, viu envoltada de persones que l’estimen a la Residència Francesca Roig.Podríem estar hores i hores escoltant-la perquè, entre d’altres coses, té el cap molt clar i una memòria envejable.

A més, ha tingut la constància d’anar escrivint tots els seus records i, potser, algun dia podrem gaudir llegint-los . Vivències, inquietuds i realitats d’una vida dedicada a la família i al treball. Gràcies Antònia per compartir els records d’aquest 100 anys amb nosaltres

La Junta del Casal

La nova Junta Directiva dimanada de les recents eleccions, no ha

cessat de treballar des que la voluntat popular va decidir posar a les nostres mans les regnes d’aquesta Agrupació.Abans d’acabar l’any es va obsequiar els socis amb un berenar- torronada, que va ser la delícia dels assistents. No hi van faltar els torrons ni el cava. Ah! i regals per a tothom amb el procediment de “l’amic invisible”. Fins i tot un grup local de cantants va animar la

vetllada.La secció de teatre va fer dues representacions de Els Pastorets d’en Folch i Torres i una altra d’especial, per als avis interns de la Residència Francesca Roig.S’ha programat, per a finals d’aquest mes, una interessant excursió a La Torre de Claramunt, amb calçotada inclosa a L’Espluga de Francolí. I una altra, per a principis de febrer, a diverses localitats del Maresme.És imminent la posada en marxa d’un consultori de podologia, a preu popular, en el mateix local social.Hem distribuït un enquesta

amb la finalitat de conèixer les preferències del col·lectiu i, d’aquesta manera, organitzar activitats de les que puguin gaudir-ne el major nombre de socis possible.S’ha establert una secretaria presencial cada dimecres de 6 a 7 de la tarda.Ens cal agrair a la direcció d’aquest Diari la gentilesa de proporcionar-nos l’oportunitat de poder informar de les activitats que fem al Casal de la Gent Gran. Justament aquest era un problema que teníem per resoldre: la comunicació amb el poble.

Moltes felicitats !!La Sra. Antònia Juncà, que viu a la Residència Francesca Roig, fa 100 anys

La Sra. Antònia Juncà i la directora del Centre, el dia del seu aniversari

El Casal de la Gent Gran

DemografiaNaixements

Carlota Navarro Soler, nascuda el dia 24 de novembre.Ángel Carrillo Fernández,nascut el dia 27 de novembre.Fernando Ibáñez Padín,nascut el dia 29 de novembre.Joana Soriano Akashi, nascuda el dia 11 de desembre.Marc Benítez Fernández, nascut el dia 11 de desembre.

Oriol Pérez Viadé, nascut el dia 18 de desembre.Bernat Vives Serra, nascut el dia 21 de desembre.Georgina Luján López, nascuda el 21 de desembre.

Defuncions

Vicente Cebriá Morella, mort el dia 4 de novembre (86 anys).Elena Bertolín Martín, morta

el dia 8 de desembre (100 anys).Ramón Palau Soler, mort el dia 11 de desembre (85 anys).Pere Camp Llimargas, mort el dia 12 de desembre (79 anys).Teresa Piera Arbiol, morta el dia 25 de desembre (84 anys).Carmen Carmona Belmonte, morta el dia 27 de desembre (72 anys).Joaquín Carreras Armangue, mort el dia 29 de desembre (83 anys).

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg. 22

Notes urgents i telèfons d’interès

Ajuntament..................................93 843 25 01

Bombers.............. ........................93 849 60 80

Camp de Futbol Josep Costa......93 845 70 94

Club Can Camp...........................93 843 26 75

Club E. Vallès...............................93 843 28 27

Mossos d’Esquadra.......................93 860 85 00

Consell Comarcal del Vallès........93 879 14 44

Correus L’AmetlIa .......................93 843 26 04

Creu Roja Granollers....................93 879 30 32

Escola Bertí,,,,,,,,,,........................93 843 27 78

Escola Els Cingles..........................93 845 70 39

Escola Mun. de Música..............93 843 28 82

Estabanell.....................................93 860 91 09

Fecsa - Endesa(avaries)................902 50 77 50

Funerària Tanatori ..Granollers...93 861 82 30

Hisenda Granollers.........................93 870 76 00

IES L’AmetlIa...............................93 843 01 25

Jutjat de Pau................................93 843 28 08

Llar d’infants El Carrilet...............93 843 02 50

Llar d’infants L’AmetlIa..................93 843 00 20

Mossos de Trànsit........................................088

Mútua del Carme..........................93 870 80 99

Parròquia.......................................93 843 00 23

Pavelló d’Esports.........................93 843 28 65

Policia Local..................................93 843 29 92

Policia Nacional Granollers.........93 870 75 99

Radio L’AmetlIa............................93 843 29 61

Recollida d’animals Can Moret....93 843 02 53

Repsol Butano..............................93 870 07 97

Res. Can Millet..............................93 843 00 71

Res. Fca. Roig................................93 843 29 84

Res.L’AmetlIa................................93 843 24 86

Santuari Puiggra............................93 744 50 30

Sorea L’AmetlIa............................93 843 22 56

Veterinari Oficial............................607 62 26 77

Guia sanitàriaUrgències mèdiques 24 hores 061

CAP L'Ametlla 938432267 de 8 20 h de dilluns a divendres

CAP La Garriga 938718081 de 8 20 h de dilluns a divendres

Hospital de Granollers 938425000

Policlínica del Vallès 938706100L’Ametlla: Farmàcia Puigdollers 938432546 Dilluns- divendres de 9 a13h – 16:30 a 20h. Dissabte de 9 a13h – 17 a 20h Diumenge de 9:30 a 13h Farmàcia Valls 938431907 Dilluns- diumenge de 9 a 22hGranollers: Farmàcia Viña Mata 938794018de guàrdia 24h tots els dies de la setmana

Sortida-Arribada05.05 05.3405.35 06.0406.05 06.3406.35 07.0406.46 07.1506.57 07.2407.05 07.3407.15 07.4407.22 07.5107.36 08.0407.45 08.1407.57 08.2708.05 08.3408.15 08.4508.23 08.5208.35 09.0408.46 09.1608.55 09.2309.05 09.3409.18 09.4709.31 09.5309.36 10.0410.05 10.3410.28 10.4910.36 11.0411.05 11.3411.35 12.0412.05 12.3412.28 12.4912.36 13.0413.05 13.3413.35 14.0414.05 14.3414.28 14.49

Sortida-Arribada14.36 15.0414.48 15.1515.05 15.3415.18 15.4515.35 16.0415.48 16.1516.05 16.3416.18 16.4516.28 16.4916.36 17.0416.48 17.1517.05 17.3417.18 17.4517.35 18.0417.48 18.1518.05 18.3418.18 18.4518.28 18.4918.36 19.0418.48 19.1519.05 19.3419.18 19.4519.35 20.0420.05 20.3420.16 20.4320.29 20.5020.36 21.0421.05 21.3421.32 21.5521.35 22.0422.05 22.3422.24 22.4522.45 23.14

Sortida-Arribada05.28 05.5705.55 06.1706.27 06.5606.42 07.0906.55 07.1606.58 07.2707.18 07.4707.28 07.5707.40 08.0907.58 08.2708.07 08.3708.25 08.4708.28 08.5708.40 09.0808.58 09.2709.28 09.5709.58 10.2710.28 10.5710.58 11.2711.25 11.4611.28 11.5711.58 12.2712.28 12.5712.58 13.2713.25 13.4613.28 13.5713.47 14.1613.58 14.2714.17 14.4614.28 14.5714.47 15.1614.58 15.2715.17 15.4615.25 15.49

Sortida-Arribada15.28 15.5715.47 16.1615.58 16.2716.17 16.4616.28 16.5716.47 17.1616.58 17.2717.17 17.4617.25 17.4917.28 17.5717.47 18.1617.58 18.2718.17 18.4618.28 18.5718.47 19.1518.58 19.2719.17 19.4519.25 19.4919.28 19.5719.47 20.1619.58 20.2720.17 20.4620.28 20.5520.47 21.1620.58 21.2721.28 21.5721.57 22.2522.23 22.5223.19 23.4700.00 00.31

Barcelona P. de Gracia Granollers Centre

HORARIS RENFE

Sortida-Arribada05.53 06.4406.16 07.0106.53 07.4307.12 08.0107.34 08.1307.50 08.4008.25 09.1308.48 09.3109.10 10.0109.38 10.3010.15 11.1010.41 11.2211.43 12.4012.33 13.2213.00 13.4013.34 14.22

Sortida-Arribada14.22 15.1314.52 15.4315.24 16.1315.48 16.3116.29 17.2217.20 18.1017.58 18.5218.35 19.3019.04 19.4319.23 20.1319.44 20.3020.13 21.1021.10 21.5221.43 22.3222.06 22.57

La Garriga - Pl. de Catalunya

Granollers- CentreBarcelona P. de Gracia

Sortida-Arribada04.55 05.4105.16 06.0506.23 07.1007.05 07.5007.20 08.1108.02 08.4508.32 09.2409.22 10.0209.35 10.2710.25 11.1711.11 11.5812.11 12.4912.41 13.3213.11 13.5813.41 14.3414.11 14.55

Sortida-Arribada14.41 15.3615.21 16.0015.51 16.4316.21 17.0817.11 17.5517.41 18.3318.11 18.5718.32 19.2119.02 19.4219.32 20.2620.02 20.5020.20 20.5920.50 21.4321.35 22.2622.31 23.18

Pl. de Catalunya - La Garriga

RECOLLIDA SELECTIVA

D’envasos: Dia 11 i 25 de febre

De vidre: Primer divendres de cada mes

De paper i cartró: Dimecres i divendres de cada setmana

De mobles vells: Primer i tercer dijous de cada mes

D’herbes: Tamayo, 93.860.51.34 (La Garriga)

De runes: Gestió de runes, 93.879.20.69 (Granollers)

DEIXALLERIA: 937445068 Dilluns: tancat De dimarts a divendres Matí: de 10 a 13h. Tarda: de 16 a 19h. Dissabte: Matí: de 10 a 14h. Tarda: de 16 a 19h. Diumenge: Matí: de 10 a 14h.

Tele-taxi l’Ametlla 93.843.22.65 670.89.48.10

Taxi l’Ametlla 619.07.76.01

L’ajuntament de l’Ametlla del Vallès fa una crida a la ciutadania perquè pugui col·laborar amb els projectes d’acció humanitària i de reconstrucció postemergència destinats a la població afectada pel ter-ratrèmol i els tsunamis derivats d’aquest, que van assolar el sud-est asiàtic el passat dia 26 de desembre.Proposem, igual que ha fet el mateix ajuntament amb una aportació de 4.000 € que representen 0’54 € per habitant del poble, que feu les vostres aportacions a través del compte obert a la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona número 2100-3200-96-2500029627 que el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament té obert per a tal efecte i que servirà per donar suport als projectes d’assistència i re-construcció més immediats, dins del marc que ha acordat el Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència.

Si voleu, també podeu fer les vostres aportacions a través de qual-sevol entitat bancària del poble: “La Caixa” al compte 2100-0765-81-0200111128; Caixa de Catalunya al compte 2013-0691-37-0200649122; Caixa de Manlleu al compte 2040-0020-13-8000958839 i el BBVA al compte 0182-5906-86-0010022227.

Suport a la campanya d’emergència al sud-est asiàtic

TELÈFONS D’INTERÈS

Diari de l’Ametlla, gener 2005 Pàg.23

Passatemps

RebotigaBotigues de l’Ametlla amb història:

Can Moncau

Diari de l’Ametlla, gener 2005Pàg. 24

Pat Millet

Els catalans tenim fama de llaminers i, si ho pensem una mica, trobarem que té una certa lògica: per Sant Josep hi ha la crema cremada, les coques per les revetlles de San Joan i de Sant Pere, les llaminadures el dia de Rams, les “mones” de Pasqua, el tortell dels Reis d’Orient, el pa de Sant Jordi, el pastís de Sant Antoni... és clar, que no sé pas si la causa de tanta “dolcesa” prové dels Sants o bé dels pastissers, que fan que la gent sigui cada cop mes aficionada a comprar postres. No cal que hi hagi cap celebració, doncs, perquè els diumenges al matí es formin

cues davant de la pastisseria de Can Moncau.El Forn de Can Moncau no ha estat sempre situat on es troba ara, al carrer Torregasa .A començaments de segle, quan només era forn de pa, “cal Forner” estava ubicat davant de l’església --tot just passat el revolt de la Plaça Vella-- i era un

petit local que va obrir Francesc Moncau i la seva dona, Carme Fontcuberta: “En aquells temps no hi havia forn en el poble; la gent es feia el pa a casa” explica Carmina Moncau, que pertany a la tercera generació de la família. En aquella casa van néixer els tres germans Moncau: en Ramon, el Ton i el Joan. Era un establiment molt peculiar, construït per l’arquitecte Raspall, aprofitant ben bé una raconada. Era una casa estreta i alta i, el forn pròpiament dit, es trobava al soterrani. Això els obligava a baixar pesats sacs de farina per unes escales particularment difícils.“El meu pare va marxar de

ben jove cap a Barcelona, a fer d’aprenent en una pastisseria i, quan va tornar, ell i el Ramon van decidir ampliar el negoci, comprant una “torreta” --on es troba l’actual Can Moncau-- situada en front del que fóu l’era de Can Cariteu (actualment és l’indret on estan situades les Caixa de

Pensions i la de Catalunya). El més important per a ells era guanyar espai.” La casa es va enderrocar i només es van aprofitar les parets. La nova botiga va ser dissenyada per l’arquitecte Sala, seguint l’estil mallorquí; en els taulells trobem boniques rajoles de Manises .Al negoci s’hi va incorporar de seguida l’esposa del Ton: la Teresina Basa (altre cognom conegut, si o no...?) que, sempre amb un somriure que ha heretat la seva filla, t’embolicava...ai!, les famoses coques, els gustossísims cremats o un tortell, un braç de gitano o unes lioneses ..El que recordava en Ramon era el Pastís de la Reina, una especialitat molt exquisida elaborada amb una rebosteria en miniatura, que es col·locava damunt la base dels pastís, “una cosa mai vista en aquell temps”, deia. Per repartir, en Ramon agafava la bicicleta i, més endavant, la vespa. Ell conduïa i darrera hi anava una noia portant, per exemple, un pastís de boda de diferents pisos...! Us ho podeu imaginar? Bons reflexos i grans equilibris també!!Antoni va posar tota la seva creativitat en el món de la pastisseria i el Ramon, al marge de treballar com a flequer, tocava l’harmònium a la Parròquia i a la capella del Casal de la Visitació, compaginant aquestes feines, amb la de Jutge de Pau del poble, sense cobrar, és clar.Arribem a Carmina Moncau que, amb tota aquesta herència viscuda des de molt petita, ha estat tirant endavant el negoci els darrers quinze anys. Recordo quan el 1997, Can Moncau va celebrar el 50è aniversari, es va repartir entre els clients un

petit llonguet de xocolata, amb un escrit que deia: “per recordar vells temps i com a símbol que té la torna en la història del forn - petita porció de pa, per ajustar el pes que demanava el comprador.” Des de l’any 2001, Can Moncau és regentat per Joan Plumé i la seva dona, Rosa Sala, que han mantingut els productes de més d’èxit, com la coca de brioix, la del forner, els cremats i molts altres pastissos més. Està clar que Joan Plumé va aprendre l’ofici treballant al costat d’Antoni Moncau. Endavant! Es força apassionant, que d’un

petit forn de pa --aliment fet de farina pastada amb aigua i llevat i cuit al forn-- hagi sortit tota aquesta història d’una altra botiga de l’Ametlla situada al bell mig de la nostra Vila.

Carmina Moncau i el seu oncle, Ramon Moncau, al forn

A sota, Can Moncau actualment

Carmina Moncau

Dani Pérez amb Los unos por los otrosEsperem que ja hagiu rebut el programa d’actes del Carnaval 2005 i, si més no, el podeu llegir a l’agenda del Diari de l’Ametlla.En agradaria destacar, però, l’espectacle de teatre que us presentem dissabte a la nit.Actuarà Dani Pérez amb Los unos por los otros. Aquest artista prové del món de la ràdio i ha treballat també a la televisió també, així al 2002 participà en El Club de la Comedia. Paral·lelament, ha fet teatre, primer en la companyia Urubú Teatro i després en solitari actuant al Café Teatre Llantiol, a la Sala Muntaner al Teatreneu i al City Hall de Barcelona. L’espectacle que ens porta a l’Ametlla el va estrenar a la Fira de teatre de carrer de Tàrrega el setembre del 2003 i ha fet dues temporades a Barcelona. Pretén, bàsicament, divertir l’espectador i ens parla de la religió, el món del cinema, la parella, la política i la societat de consum. Ell mateix, com a guionista i actor, el defineix com “un espectacle per a tots els públics, que vol mantenir viva una flama fonamental: ningú és perfecte”.Desitgem que us animeu a sortir el dissabte a la nit per veure un bon espectacle i quedar-vos després a ballar, fins que el cos us digui prou.bon carnaval a tothom!!

Fe d´errates: Per un error d’imprempta en el programa de Carnaval, en la salutació de regidor de Cultura Joaquim Raga, on diu 3763 habitants ha de dir 7363 habitants.Comissió de Carnaval i Ball de Gitanes