diari de l’ametlla, desembre de 2006 pàg. 1 diari de l’ametlla · 2019. 4. 30. · durant més...

Diari de l’Ametlla, desembre de 2006 Pàg. 1

Butlletí municipal del poble de l’AmetllaDiari de l’Ametlla

Any III - Desembre de 2006 núm. 35Ajuntament de l’Ametlla del Vallès (www.ametlla.org)

Butlletí Municipal de l’Ametlla

Nova xarxa wifi a l’Ametlla

Pàg. 7

Pàg. 3

Nova guia d’empreses i serveis

Pàg. 14

Una joranda am la policia local

Pàg. 24

Diari Ametlla

Lluís Llach actua a l’Ametlla

Diari de l’Ametlla, desembre de 2006Pàg. 2

Editorial

Cartes al DirectorTothom té veu al Diari de l’Ametlla.

En aquesta secció es publicaran les cartes que s’acompanyin de nom, cognoms, adreça i còpia

del document d’identitat. Cal que no superin les vint línies. Es tracta d’un espai respectuós, a

l’abast dels nostres lectors, perquè expressin la seva opinió o qualsevol cosa que vulguin divulgar,

d’interès públic o d’àmbit municipal.

Podeu enviar els vostres escrits per correu postal a: Diari de l’Ametlla, Plaça de l’Ajuntament

núm. 1 o bé, per correu electrònic a: [email protected], indicant que va adreçat a la secció

de “Cartes al Director”

President: Jordi Pousa.Direcció: Joan Cucurella.Consell de redacció: Jordi Pousa, Julià Pérez, Pat Millet, RafaelSánchez, Joaquim Raga i Gemma Bernal.Assessorament lingüístic: Joan Cucurella.Impressió: Imprinsa.Dipòsit Legal: B-50749-2003El Diari de l’Amtella és una publicació de l’Ajuntament del’Ametlla del Vallès.El diari no es responsabilitza de les idees i opinions expressadespels seus col·laboradors.

Edita: Ajuntament de L’Ametlla del Vallès

Diari de l’Ametlla

Fa tot just un any que acabàvem el 2005 i que dèiem com de ràpid haviapassat el temps... Doncs bé, ara ja hi tornem a ser i, un any més, aquestasensació que el temps passa volant un cop arriben aquestes dates prenadalenques torna a emergir al cap de moltes persones.Ara fa un any ens congratulàvem perquè estava a punt d’iniciar-se unperíode molt important per a l’Ametlla del Vallès; l’any de celebració delMilcentenari del poble. Tot just començava i molta gent havia posat mol-tes expectatives en aquesta celebració, una celebració l’èxit de la qual eratota una incògnita. En un any, doncs, hem passat de fer una exercici de futurologia pel què faal què esperàvem dels següents dotze mesos a fer un exercici retrospectiui de balanç d’aquests. No és a nosaltres a qui correspon la tasca de valo-rar l’èxit o no del Milcentenari, sinó a cadascun dels ametllans i ametlla-tanes, molts dels quals estan involucrats en el dia a dia del poble. El quesí que podem dir és que bona part dels èxits d’aquesta efemèride nohaguessin estat possibles sense la implicació desinteressada de molts imoltes ciutadans i ciutadanes i de la gran majoria d’entitats i associacions

del poble. Des d’aquestes pàgines i amb tota la humilitat del món, l’enho-rabona a tothom per aquest exemple d’implicació i d’estima enversl’Ametlla.A nivell més general, el 2006 ha estat un curs força convuls pel que fa a lapolítica catalana, ja que s’han hagut d’abordar temes complexos i d’unarellevància extrema pel que fa al futur de tots els catalans i catalanes. Unsimple exemple és el referèndum de l’Estatut o les noves eleccions alParlament de Catalunya. Si al tancar l’edició del diari anterior encara no sesabia del cert qui seria el proper President de la Generalitat, ara ja podemafirmar que aquest serà José Montilla amb el suport dERC i d’ICV-EuA.Aquest anomenat “govern d’entesa” té l’obligació de governar per atothom i de fer-ho el millor possible, amb el suport o no de l’oposició, laqual ha de vetllar, també, pel futur de tots els catalans i catalanes.Així les coses, des d’aquestes línies no ens resta res més que desitjar-los,de part de tots i de totes les persones que integrem l’equip del Diari de

l’Ametlla, que passin unes molt bones festes i que el 2007 sigui un anypròsper per a tothom.

BONES FESTES!

A resultes de les greus deficiències del servei de Correus i del serveitelefònic en general que pateixen molts ciutadans de l'Ametlla del Vallès,des de l'Ajuntament es vol impulsar una associació d'afectats per ambdósproblemes.És per aquest motiu, doncs, que tota persona agreujada pot dirigir-se al'Ajuntament a través de la pàgina web, via telefònica o personalment iadherir-se a aquesta associació que té com a objectiu prioritari ser un ins-trument vàlid per a solucionar aquests problemes.

ja que el públic es va entregar i vaquedar d’allò més satisfet ambl’espectacle.

Com ja és habitual en ell,entre cançó i cançó va anar inter-calant monòlegs, uns més llargs

que d’altres, on es va poder veurela versió més reivindicativa delcantautor de Verges. I és que,encara que passin els anys i queestigui a punt de retirar-se, LluísLlach es manté fidel a uns idealsels quals defensa amb sòlids argu-ments. En aquest sentit, va parlarde l’amor, de la humanitat (vadeclarar-se fascinat per l’ésserhumà), de la importància de l’e-

Redacció

Després de més de trenta anys deno ser-hi, finalment Lluís Llachva venir a actuar a l’Ametlla en unconcert que pren més importànciaja que serà una de les seves darre-res actuacions abans de retirar-se.

El concert va començar ambmolta puntualitat i les més de1.200 persones que van assistir-hino van haver d’esperar massa pera començar a gaudir de la millorversió de Llach al llarg d’un con-cert que es va allargar durant mésde dues hores i que va tenir mésd’una sorpresa.

Llach va aparèixer sol a l’es-cenari i va agrair a la concurrènciala seva presència amb un to irò-nic, que no va perdre al llarg de totel concert, tot afirmant que per ell“és un privilegi haver cantatdurant més de quaranta anys i queés un miracle hagueu vingut”.

Igual que va fer Joan ManuelSerrat en el seu concert a l’Amet-lla, Llach va advertir que no seriaun concert retrospectiu i que can-

taria el que en aquell moment livenia de gust cantar. En part va seraixí, però és ben cert que cançonsmítiques com “Ítaca” o d’altres novan faltar-hi. El que sí que és cert,i part del públic va comentar-hoentre bastidors, és que força genthavia trobat a faltar cançons com“Venim del nord, venim del sud”,“la Gallineta”... però, al cap i a lafi, això va quedar en una anècdota


L’Ajuntament al dia

La millor versió d’un reivindicatiu Lluís Llach actua a l’Ametlla

ducació i de la cultura, de lasexualitat i fins i tot va tenir tempsper dir-hi la seva sobre el nouEstatut.

Qui hagi seguit mínimamentla seva trajectòria sabrà que undels referents del cantautor em-pordanenc ha estat sempre el mar(heus ací l’espectacle “Un pont demar blava”) i, en aquest sentit, vadesgranar el que significava perell: “un pont positiu d’unió de cul-tures ancestrals però, alhora, unescarni perquè separa dos monsdiferents i perquè ha estat escenaride guerres”.

Llach també va mostrar-secrític amb els mitjans de comuni-cació, dels quals va dir que mani-pulen la veritat tot creant un mónvirtual. Aquesta afirmació va anaracompanyada de la cançó “Veri-tats i mentides”.

Malgrat la seva advertènciainicial, el concert va anar adqui-

rint un to inevitablement nostàlgicque, desenganyem-nos, era el queel públic demanava. Així les co-ses, Llach va tenir un sentit re-cord, com no podia ser de capaltra manera, per la figura del

poeta Miquel Martí i Pol i pelsmítics setze jutges, als quals vavoler retre un homenatge i delsquals es va definir alumne, ja que,segons va dir, va entrar-hi a for-mar part quan ja tot estava funci-nant. A mesura que el concertavançava el cantautor s’anavanotant més còmode fins al puntd’afirmar que és “d’esquerres inacionalista” alhora que evocava

el record a la seva infantesa, al seuVerges natal i a l’Empordà de laseva infantesa tot cantant el “Ver-ges 50”.

Mica en mica el concert anavaarribant a la seva fi. Òbviament lacançó “Ítaca” va ser una de lesprotagonistes del bisos així comd’altres de típiques. I va ser enaquest moment quan alguna cosa,quan un petit brogit i una mica demoviment es va anar apoderantdel públic. I és que l’organitzacióva començar a repartir, sense queho sabés el cantautor, 1.200 ence-nedors per a poder fer-li un home-natge de comiat. Així les coses,havent fet els bisos pertinents i lessalutacions de rigor, l’organitza-ció el va obsequiar amb un ram deflors. Però això no va ser tot.Llach, amb cara de perplexitat, vaveure com la vocal Eumèlia ocu-pava l’escenari i com, acompan-yada pel públic –que podia seguirla lletra a través d’una pantallagegant- cantava en honor seu lafamosa cançó “Si em dius adéu”envoltat de 1.200 flames. El can-

tautor, visiblement emocionat, vadonar les gràcies i encara va obse-quiar al públic amb un parell decançons més.

Finalitzat el concert, LluísLlach va tenir l’amabilitat de par-lar amb el Diari de l’Ametlla. Alser qüestionat sobre l’homenatgeque se li havia fet va afirmar ques’havia “sentit com en els primerconcerts”.

Llach va recordar que l’última vegada que

havia estat a l’Ametlla va ser fa 30 anys. Eren

els seus inicis. Ara que es retira, ha tornat

El públic va retre un homenatge al cantautor

dedicant-li, conjuntament amb la vocal Eumè-

lia, la seva pròpia cançó “Si em dius adéu”

La vocal Aumèlia cantant “Si em dius adéu” / Diari de l’Ametlla

Lluís Llach en un moment de la seva actuació / Diari de l’Ametlla

Lluís Llach rebent un record el Milcentenari del poble / Diari de l’Ametlla

El proper dijous 21 de Desembre, a les 9.00 h, es faràuna xerrada-presentació d'aquest projecte als alumnesde l'IES Eugeni Xammar al propi centre que comptaràamb la intervenció del responsable del projecte, el Sr.Joaquim Raga, Regidor de Cultura de l'Ametlla delVallès, de la Sra. Gemma Bernal, coordinadora, i del Sr.César Prieto, coordinador del projecte a l'IES EugèniXammar.Si estàs interessat/da en aquest projecte i vols assistir ala presentació, omple el full de dades entrega’l, junta-ment amb aquest full d'assistència, al coordinador de laRàdio a l'IES, César Prieto.



“Ràdio l’Ametlla” torna de nou al 104.5 FM”

Redacció

Engegar “Ràdio l’Ametlla” és,actualment, un dels projectes mésambiciosos de la Regidoria deCultura. Fins ara, aquest projectehavia estat en un calaix tot espe-rant que algú amb prou empenta imotivació pogués fer arribaraquesta iniciativa a bon port.

Així les coses, i entenent quetot projecte necessita tant recur-sos econòmics com humans, s’es-tà iniciant una recerca de mece-natge per tal d’aconseguir elsprimers i, pel que fa als segons,val a dir que ja s’ha configurat unequip format per gent amb em-penta i experiència i, alhora, pro-fessionals, que creuen en la vali-desa d’aquest projecte.

La ràdio, que depèn de l’àreade cultura, encpçala per en Joa-quim Raga compta amb elsegüent equip humà:

- Gemma Bernal - coordina-ció i locució.

- Anna Barderi - locució.- Joan Anton Blancher - Tèc-

nic de so. - Enric Corbera - Tècnic de

ràdio.- Josep Maria Terrats - Engin-

yer en telecomunicacions.- Ramon Solà - Tècnic.

Per què una ràdio? Al’hora de posar en marxa aquestprojecte s’han establert un seguitde premisses que justifiquen elseu el perquè:

- Perquè ja hi havia, anterior-

ment, una ràdio local amb unaaudiència consolidada.

- Perquè es té la voluntat decrear una ràdio independent, rigo-rosa i seriosa.

- Perquè, juntament amb elDiari de l’Ametlla, pot ser una deles referències del municipi.

- Perquè per les característi-ques geogràfiques del poble ésuna eina de comunicació impres-cindible.

- Perquè pot actuar com acatalitzadora de les diverses enti-tats del municipi.

- Perquè pot servir com a einad’integració d’altres comunitatsi/o organismes varis.

- Perquè pot tractar els temesque afecten de debò al nostrepoble i a la nostra gent.

- Perquè pot ajudar a donar aconèixer les activitats que es fanal municipi.

- Perquè pot aglutinar elscomerços.

- Perquè pot aglutinar a la gentgran.

- Perquè pot aglutinar i unir aljovent.

Precisament, pel que fa aljovent s’ha arribat a un acord decol·laboració amb l’IES EugeniXammar segons el qual es volpossibilitar i facilitar el contactedels joves amb aquest mitjà decomunicació. Així les coses, elprofessor de l’IES Cèsar Prietocoordinarà un equip de periodis-tes de l’esmentat centre educatiuper tal que els alumnes aprenguina formar part d’un equip seriós,

aprenguin a participar en un pro-jecte d’aquestes característiques ia liderar i a tirar endavant projec-tes i noves idees. Per altra banda,la implicació del jovent pot afavo-rir a l’aportació d’idees i de temesque relacionats amb ells i el trac-tament de problemàtiques pròpiesd’aquesta franja d’edat.

Tot plegat s’ha concretat en lacreació d’un crèdit variable deràdio per al proper curs com unaassignatura que puntuarà comqualsevol altra.

En un altre ordre de coses, itambé relacionat amb la novaràdio, cal dir que ja s’han realitzatcontactes amb la Diputació deBarcelona per tal d’adherir-se a laXarxa de Ràdios Municipals, queacutalment compta amb 125municipis adherits i que té com apresident el Sr. Jordi Lloch, direc-tor de COM Ràdio.

Cal saber que durant aquestesfestes de Nadal la ràdio emetrà enperiode de proves i que s’estàcontemplant la possibilitat de feruna programació de quatre o cinchores a la tarda, bàsicament ambmúsica ambiental i amb algunafalca promocional que es podràseguir a través dels altaveus ques’instal·laran al poble i que tambétindran els comerços.

Val dir que els estudis estanubicats al carrer Poeta Maragall,número 7, que el telèfon de con-tacte és el 93 843 29 61 i que l’a-dreça de correu electrònic provi-sional és:

[email protected]

Estic interessat/da en el Projecte “Ràdio l'A-metlla” i vull assistir a la presentació del dijous21 de desembre.

Nom i cognoms :

Curs actual:

Signatura:



LES ORDENANCES FISCALS

Com cada any per aquestes èpoques, quan ja s'ensumen les festes de Nadal, tots els ajuntaments s'afanyen a adequar o a actualitzar el que anomenem Ordenan-ces Fiscals.

Com sabeu, aquestes Ordenances regulen part dels conceptes i quanties que es preveuen ingressar el proper exercici, en concret aquelles que es recaptaranper fets imposables que succeeixen en el nostre territori i que, de forma molt abreujada, els podem classificar en impostos i taxes (deixant a part les contribu-cions especials).

Els primers, és a dir, els impostos municipals, són diversos i corresponen a diferents conceptes; impostos de béns immobles (IBI), sobre plusvàlua, sobrevehicles i sobre construccions i obres. Serveixen per a finançar el funcionament de l'administració en general.

La quantia de cada un d'aquests impostos ve marcada per llei de l’Estat. Aquesta Llei estableix uns mínims i permet que cada ajuntament pugui establir uns reduïts increments.Per això és habitual trobar-se amb certes diferències a cada municipi.

Per tenir una idea del la repercussió que els impostos signifiquen pel normal funcionament del nostre ajuntament, direm que l'any 2005 va representar aproximadament un 50%dels ingressos totals (sense comptar tampoc les contribucions especials).

Les taxes, en canvi, es paguen per a finançar un servei determinat. La més coneguda és, sens dubte, és la taxa sobre la recollida de deixalles. La peculiaritat més destacable d'a-quests ingressos municipals és que en cap cas es poden recaptar més diners que el cost del servei que presta.

El motiu de que tots els ajuntaments actualitzin les seves Ordenances Fiscals per aquestes èpoques és senzilla; la mateixa llei ens diu que a 31 de desembre les modificacions quees pretenen han d'estar publicades als diaris oficials i que, en cas contrari, no es podrien liquidar en el següent exercici.

El Ple del nostre ajuntament, com segurament han fet la immensa majoria dels municipis restants, va aprovar la modificació de la nostra Ordenança Fiscal per l'exercici del 2007incrementant tan sols dos impostos que graven a les persones físiques; l'impost de béns immobles i l'impost sobre vehicles de tracció mecànica de la forma que tot seguit exposaré:

L'increment de la pressió fiscal amb l'aplicació de aquesta nova ordenança es situa en 1,6 % per sota de l’increment del cost de la vida (IPC) a Catalunya. És a dir, l’increment dela càrrega financera municipal als veïns de l'Ametlla serà inferior a l’increment del que ha pujat oficialment el cost de la vida, la qual cosa no deixa de ser una notícia no gaire habituali crec que, és just reconèixer-ho, això ha estat possible gràcies a una prudent i encertada política financera en la qual l’obsessió per a buscar recursos econòmics que no gravessin labutxaca dels ametllatans ha estat un dels eixos principals.

La situació econòmica del nostre ajuntament és, en aquests moments, més que acceptable. D’un deute viu (és a dir la suma de deutes a curt, mitjà i llarg termini) que teníem a l'e-xercici del 2002 de 2.700.000 €, i que generaven un pagament anual de 690.000 €, a l'any 2005 havíem aconseguit rebaixar aquesta xifra fins a 2.100.000 € de deute amb un paga-ment anual de 427.000 €. En tres anys, doncs, hem rebaixat 600.000 € l’endeutament total i, per tant, paguem 263.000 € menys cada any.

Entrant en cada un dels impostos esmentats i començant pel més important, l'impost sobre béns immobles (IBI), podem dir que dels trenta-sis municipis del Vallès Oriental, n’hiha dinou amb un impost més alt. D’onze no en tenim les dades i tan sols cinc d'ells tenen un IBI més baix. Per un municipi com el nostre, sense gairebé empreses industrials i amb unade les ràtios mes elevada de quilòmetres de xarxa viària en relació al nombre de contribuents, aquestes dades comparatives representen un referent positiu.

Pel que fa a l'increment de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica, l’augment ha estat de 0,60 € pels vehicles de menys de 8 cavalls, de 1,61 € pels de menys de 11,99 cavalls,i de 3,37 € per els de fins a 16 cavalls. La resta de turismes no han tingut increment.

Una altra vessant imprescindible per tal de valorar adequadament la gestió econòmica d'un ajuntament, potser més subjectiva però tant o més important que aquesta capacitat derecaptació que abans exposàvem, és com es gestionen i com es distribueixen tots els ingressos, o més senzill, com i en què es gasta tot el que es recapta.

Ben aviat proposarem al Ple municipal l'aprovació del Pressupost Municipal per l'exercici del 2007 i, mitjançant aquest document, podrem analitzar amb detall la previsió de lesdespeses i, per tant, tenir una opinió fonamentada de la gestió econòmica del nostre ajuntament durant aquests quatre anys de govern.

Si el Ple té a bé aprovar el pressupost municipal en el que ja fa dies estem treballant, procuraré, de la mateixa manera que he fet ambles Ordenances municipals, exposar-vos lameva opinió.

I canviant de tema, ara que estem esgotant els últims dies de l'any del Milcentenari, voldria agrair la implicació del Sr. Fèlix Millet, ja que, gràcies a la seva aportació, hem pogutgaudir d'espectacles tan importants com el concert de l'Orfeó Català o la visita de les categories inferiors del Barça.

No vull acabar aquest escrit sense desitjar-vos unes bones festes i un pròsper any 2007.

Jordi Pousa i EngroñatAlcalde de l’Ametlla del Vallès


NNoouu sseerrvveeii ddeellss sseerrvveeiiss ssoocciiaallss aaddrreeççaatt aa lleessppeerrssoonneess ggrraannss ii aa ll''aatteenncciióó ddoommiicciilliiààrriiaa..

LL''ÀÀrreeaa ddee BBeenneessttaarr SSoocciiaall ddee ll''AAjjuunnttaammeenntt ddee ll''AAmmeettllllaa ddeell VVaallllèèss comp-ta a partir d'aquest mes de desembre i fins el mes de maig de l'any 2007, amb un nou servei. Es tractad'una professional que durant 14 hores a la setmana i durant aquests sis mesos de l'any, contribuirà alservei d'atenció domiciliària del municipi. La seva feina consisteix en ddoonnaarr aatteenncciióó ddoommiiccii--lliiààrriiaa eenn eellss aassppeecctteess ddee nneetteejjaa ii mmaanntteenniimmeenntt ggeenneerraall ddee llaa llllaarr aa ppeerrssoo--nneess ggrraannss oo aammbb ddeeppeennddèènncciiaa qquuee pprreesseenntteenn ddiiffiiccuullttaattss ppeerr aa ddeesseennvvoo--lluuppaarr aammbb nnoorrmmaalliittaatt lleess aaccttiivviittaattss ddee llaa vviiddaa ddiiààrriiaa..Amb aquest servei volem contribuir a que les persones grans puguin viure a casa seva en les millors con-dicions possibles. Aquest serveis és el tercer any que el tenim al municipi gràcies a un conveni amb laDiputació de Barcelona i per sol·licitar-lo cal adreçar-se als serveis socials del'ajuntament. Caldrà que les persones que ho necessitin visquin soles o amb persones d'edats i cir-cumstàncies similars.



L’Ajuntament de l’Ametlla impulsa la instal·lació d’una xarxa d’internet sense cable per a gairebé tot el municipi

Finalitzades les franges de protecció de les urbanitzacions

Redació

Per tothom és conegut que lesnoves teconologies han esdevin-gut, en els darrers anys, uneseines que, mica en mica, s’hanconvertit en imprescindibles al'hora de treballar, ja sigui a lafeina o des de casa. I aquest és elcas de l’internet que, a l'Ametlla,malauradament, no tothom hi potaccedir ja sigui per les deficièn-cies de la línia telefònica (que nocobreix tot el municipi) o pel fetde no poder assumir la quotamensual que suposa poder acce-dir a internet des de casa.

Per tal de posar solució aaquestes deficiències l'Ajuntamentde l'Ametlla del Vallès ha impulsatla creació d'una xarxa d'internet debanda ampla sense fils (wifi) queentorn el mes de febrer ha de donarcobertura a un 95% del territori delpoble de l'Ametlla.

Amb aquesta actuació, l'A-metlla es converteix amb l'únicmunicipi del Vallès Oriental, jun-tament amb Montmeló, en crearuna xarxa d'internet de bandaampla d'aquestes característiques.

A hores d'ara aquesta xarxaestà funcionant en període de pro-ves cobrint un radi total de 2,5km. Així doncs, sempre que hihagi una visió directa, ja es potrebre el senyal. Veïns del centredel poble ja l'han pogut detectar.

Per tal de poder arribar acobrir el 95% del territori del po-ble, com ja hem comentat ante-riorment, resta rebre l'autoritzaciópertinent per part de l'Estat espan-yol per, així, poder procedir a lainstal·lació de les cinc antenesmés restants.

Amb la instal·lació ja comple-tada i rendint al màxim, els seus

usuaris, doncs, podran gaudird'internet d’alta velocitat les vint-i-quatre hores del dia pel mòdicpreu de sis euros al mes, un costsubstancialment més econòmicque contracant el servei a unaempresa convencional.

Pel que fa a les limitacionsd'aquesta xarxa, i per tal d'evitarla seva saturació, es limitarà lapossibilitat de poder descarregararxius de vídeo i de música. Tan-mateix, es podrà navegar i con-sultar el correu electrònic amb

tota normalitat, seguretat i efi-ciència.

La gestió d'aquest servei aniràa càrrec del consistori. No obstant,no es descarta fer-ne la concessió aalguna empresa d'àmbit privat.

Un cop funcioni a ple rendi-ment la xarxa wifi és molt proba-ble que augmenti la demandad'instal·lació de mòdems inha-làmbrics. És per aquest motiu quedes de l'ajuntament s'han posat encontacte amb les empreses ins-

tal·ladores tant de l'Ametlla comde la Garriga perquè estiguin pre-vinguts del possible augment dela demanda.

Tothom que vulgui benefi-ciar-se d'aquest servei, a banda detenir la instal·lació corresponentnecessària, caldrà que al seu habi-tatge hi tingui una antena exteriorencarada a alguna de les anteneso, si és el cas, captar la senyal di-rectament amb ordinadors que hopuguin fer.

Per altra banda, l'ajuntaments'està plantejant, a la llarga, lapossibilitat d'aprofitar aquestesnoves instal·lacions per desvincu-lar-se de Telefònica i gestionar elservei de trucades al poble direc-tament a través del repetidor deCollserola.

Finalment, també es contem-plarà la possibilitat d'instal·laralguna càmera de seguretat alpoble aprofitant aquesta estructu-ra.

El nou servei wifi cobrirà gairebé el 95% del

territori de l’Ametlla i oferirà internet de

banda ampla per només sis euros al mes

L’antena està situada damunt de l’edifici de la biblioteca / Diari de l’Ametlla

Regidoria de Medi Ambient

El passat dia 21 de novembre,l'empresa CIRE, adscrita alDepartament de Justícia, va fina-litzar els treballs d'execució de lafranja de protecció contra incen-dis forestals a les urbanitzacionsde major risc.

Aquesta franja, dissenyadaper tècnics municipals i que hacomptat amb el vist-i-plau delDepartament de Medi Ambientde la Generalitat, ha suposat uncanvi en la manera d'aplicaraquesta legislació.

S'ha intentat defugir del con-cepte de seguir rigorosament elslímits perimetrals de les urbanit-zacions per passar a un modelmés racional amb la matriu terri-

torial. Aquest nou concepte defranja ha aprofitat espais agríco-les, zones de fàcil accessibilitatpels mitjans d'extinció i, el mésdestacat, ha establert diferentsàmbits d'actuació on la vegetacióha estat tractada de manera espe-cífica. Les zones de major sensi-bilitat, com ara torrents o alzinars,s'han netejat d'una manera moltselectiva i, fins i tot, en alguneszones únicament s'ha procedit atreure l'estrat arbustiu.

D'altra banda, a les zones ambboscos mixtos de pins i alziness'ha procedit a eliminar bona partdels pins de la franja de 25 m a fiefecte de poder aconseguir enpocs anys un bosc d'alzinar maduri amb sota bosc aclarit. Finalment,a les zones de pineda s´ha realitzat

una selecció dels millors exem-plars a l'espera que l'alzinar guan-yi terreny i que amb un període nomassa llarg d'anys es pugui fer unaselecció d'aquests pins per donarpas al bosc emergent d'alzines.

Els treballs de realització d'a-questes franges han suposat unadespesa per les arques municipalsde prop de 64.000 € dels que37.000 € han estat coberts per unasubvenció del Departament deMedi Ambient. En paral·lel, esprocedirà a realitzar una indem-nització als propietaris forestalsinclosos a la franja en concepted'ocupació temporal i de llenyaretirada per un valor global supe-rior a 12.000 €.

Està previst que el manteni-ment d'aquestes franges es realitzi

amb un sistema innovador a partirde la pastura d'un ramat d'oví icabrum de 500 caps. A les zones

on l'accés sigui difícil pel ramates procedirà a actuar amb mitjansmanuals.

Franges de protecció / Diari de l’Ametlla



www.ametlla.org


MENGEM BÉ?

Vivim en una societat en la qual tenim al nostre abast tot tipusd'aliments. Actualment podem escollir més del que mai hanpogut escollir els nostres avantpassats en varietats i en qualitatsd'aliments. Tot i això augmenten els problemes d'obesitat entreels nostres infants i els problemes cardiovasculars i d'altresmalalties entre els adults. Problemes relacionats, tots ells, ambel tipus d'alimentació i la manca d'exercici físic.

Intentem respondre a un parell de preguntes en relació aaquest tema. Tenim clar el què hem de menjar? Sabemquins aliments són adequats ingerir i en quines quantitats ifreqüència? Partim de la hipòtesi que les respostes a aquestespreguntes són negatives. Ni tenim clar què hem de menjar, nisabem la quantitat ni la freqüència adequada dels aliments, iaixò és un dels motius pels quals la famosa dieta mediterràniaestà perdent seguidors. I tots nosaltres, però especialment elsinfants, estem sotmesos a una alimentació cada vegada mésinadequada per a la salut.

Arribem a aquesta conclusió des de la pròpia experiència.Alguns dels que participem en les reunions de la xarxa de debateducatiu ens hem adonat de la importància de l'alimentació idels dèficits que tenim en aquest tema (ara una mica menys)tant a nivell de coneixements com de pràctica quotidiana.

I per això hem confeccionat un qüestionari molt senzill pertal que tots vosaltres pugueu fer una autoavaluació sobre elsconeixements que teniu de la ingesta dels aliments. Us sol·lici-tem que contesteu el qüestionari amb total franquesa i que des-prés llegiu amb atenció les respostes per tal de confirmar lavostra informació i, si és el cas, conèixer millor alguns aspectesimportants d'una alimentació saludable o poder millorar elsvostre estil de vida en l'aspecte alimentari.

1. Quants àpats consideres adequat fer al dia?

a) Dos àpats al dia. b) Tres àpats al dia.c) Cinc àpats al dia.d) Set àpats al dia.

2. Quantes fruites consideres adequat menjar?

a) Una o dues a la setmana.b) Quatre o cinc a la setmana.c) Una fruita al dia.d) Tres fruites diàries.

3. Quantes racios de verdura consideres ade-quat menar? (una ració = 100 g d’ amanida overdura cuita)

a) Tres o quatre racions al mes.b) Dues o tres a la setmana.c) Dues racions diàries.d) Quatre racions diàries.

4. quantes racions de llet, iogurt o formatge con-sideres adequat menjar? ( una ració = 200 mlde llet, 2 iogurts o 30 g de formatge)

a) Quatre racions a la setmana.b) Una ració diària.c) Tres racions diàries.d) Cinc racions diàries.

5. Quantes racions de peix consideres adequatmenjar com a mínim? (una ració = 100 g de peix)

a) Quatre racions a la setmana.b) Quatre racions al mes. c) Dues racions a la setmana.c) Una ració diària.

6. Quantes racions de carn creus que és adequatmenjar?

a) Cinc racions a la setmana.b) Set racions per setmana.c) Dues o tres racions setmanals.d) Una ració diària.

7. Amb quina freqüència consideres adequatmenjar dolços?

a) Un o dos cops cada 15 dies.b) Dos cops a la setmana.c) Quatre cops a la setmana.d) Un o dos cops al dia.

8. Quantes racions de llegums consideres adequatmenjar? (Una ració = 70 g )

a) Un cop al mes.b) Dos o tres cops al mes.c) Un cop per setmana.d) Tres cops per setmana.

QÜESTIONARI: Sabem menjar saludablement?

Les respostes correctes les trobareu a la pàgina del darrere.


RESPOSTES AL QÜESTIONARI

Pregunta 1: C El més adequat és repartir el menjar de tot un dia en 5 àpats i no picar entre hores. Lesquantitats estan en funció de l’energia que es gasta (si és infant o adult, constitució,edat, treball, si fa esport, etc.). Pregunta 2: DFruites n'hem de menjar tots els dies, 3 peces com a mínim en suc, al forn, en amanida,liquades... Dos peces de fruita, un àpat de melmelada, una amanida i una verdura seriaun exemple de les 5 pautes DIÀRIES recomanades de fruites i verdures que el nostrecos necessita. Pregunta 3: CCorrespon a la mateixa reflexió de la resposta anterior: es recomana una pauta de 5fruites i verdures diàries. Sens falta ha d'haver-hi un mínim de verdura dos cops a lasetmana. Mai repetir la mateixa verdura durant la mateixa setmana. I tots els dies ama-nides (enciam, escarola, col llombarda, pebrot, ceba, tomàquet, julivert, cogombre...).Pregunta 4: CEls làctics són imprescindibles pels infants, però existeix molta intolerància a la lacto-sa, per tant s'ha de buscar el calci en altres llocs: amb llets d'arròs, d'ametlla, d'avella-na. Serveixen també formatges tendres, d'ovella, de cabra o kèfirs.Pregunta 5: AEl peix de 3 a 4 vegades a la setmana, millor tots els dies (lluç, sardines, tonyina, baca-llà..). És imprescindible el fòsfor que ens aporta, i fonamental per als estudiants entotes les edats.Pregunta 6: CDe carn s'ha de prendre no més de 3 racions a la setmana.Pregunta 7: ANomés els dies de festa, o aniversaris. Procurar que no es mengin entre àpats ni llami-nadures, ni "txutxes" (moltes no són saludables). Els pastissos, si són casolans no hiha cap problema.

Mercè Estevez Giner

Nutricionista

Si has contestat bé de 5 a 8 respostes, ENHORABONA! CONTINUA AIXÍ!; Sin’has contestat menys de 4, NO LLENCIS ELQÜESTIONARI, torna-te’l a pas-sar d’aquí a un mes, a veure què has estat capaç de canviar: tot un repte! ànims ino abandonis! val la pena!

US AFEGIM MÉS RECOMANACIONS I OBSERVA-CIONS A TENIR EN COMPTE

1. En primer lloc: LES RACIONS SÓN PERSONALS, en funció de l’individu i de lesseves característiques. Per tant, tingueu en compte que totes aquestes recomanacions sónnomés de tipus general, sense tenir en compte les particularitats de cadascú. Apliqueu elsentit comú.2. Cada persona té uns hàbits alimentaris diferents, però el criteri de selecció ha de sercomú en el contingut alimentari.3. LAVARIETAT: S'HA DE MENJAR DE TOT I POC. És important la varietat, sobre-tot amb els infants, que la verdura, la pasta... siguin diferents; cada dia un aliment nou.4. PATATES: dos dies a la setmana com a plat principal, siguin bullides, fregides, al forn.5. ARRÒS: 1 dia com a plat principal (alternar amb els cereals) i per acompanyar 2 o 3per setmana.6. PASTA: 2 dies a la setmana com a primer plat, no més. En aquests moments s'està fentun abús de la pasta.7. OUS: 3 a la setmana, de manera variada: amb truita, dur, arrebossats (no 3 ous fregits ala setmana).8. PA: 3 racions petites al dia (no "bolleria" industrial).9. AIGUA: Natural i sense gas, de 4 a 8 racions al dia (200 ml).10.OLI D'OLIVA: Sense cap dubte per a tot, per a cuinar i en cru.11. La xocolata com a berenar pels nens és correctament acceptable: és un cereal.12. Els infants que fan esport han d'incorporar a la seva dieta més fruits secs.13. MENJAR APOC APOC, SENTATATAULAI SENSE INTERRUPCIONS. L'acti-tud cap al menjar té tanta importància com la dieta.

Us animem a que, mica en mica, aneu incorporant aquests hàbits alimentaris saluda-

bles a les vostres rutines de cada dia. I us convidem, de nou, a que assistiu a la propera

sessió de la Xarxa de Debat Educatiu que es farà proper dijous dia 14 de desembre al

CEIP Bertí, a les 17'30h.



BUTLLETÍ DELGRA

Aquest mes de desembre sortirà el número 0 del butlletí que el nostre grup ha decidit publicar. Li hem donat el nom de "ANEM AL GRA", que ésel joc de paraules amb les nostres sigles i la idea d'anar per feina, que és un dels valors que nosaltres volem impulsar.Volem que sigui una publicació periòdica i una forma de fer arribar, als veïns de tot el poble, les nostres opinions, inquietuds, projectes, etc...Tanmateix, segurament pel gener, publicarem la nostra pàgina WEB que estarà en relació amb el butlletí.En els propers mesos convocarem reunions públiques per tal d'anar definint els programes de cada àrea d'actuació de l'Ajuntament. En aquestes

reunions donarem la possibilitat a la ciutadania d'expressar-se i nosaltres aportarem la nostra visió i recollirem tots els suggeriments per tal d'elaborar el nostre pro-grama de cara a les properes eleccions municipalsAmb els butlletins repartirem uns díptics convocant les reunions i proposant temes de debat per la reunió. Als butlletins s'hi publicaran articles relacionats amb elstemes de debat.Esperem que la ciutadania del nostre poble estigui interessada en donar la seva opinió i participar. El nostre grup vol defugir de qualsevol "politiqueig" i palpar lanostra realitat i el què ens interessa a tots. En definitiva, del que es tracta és de que ANEM AL GRA.

Com que aquest article surt al Diari de l’Ametlla del mes desembre, i aviat seran les festes de Nadal i Any Nou, us volem desitjar BONES FESTES I BON ANY2007.

ELGOVERN D’ENTESA, UN GOVERN DE PROGRÉS I CATALANISTA

Amb el suport de tres grups parlamentaris (Socialistes-Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unidai Alternativa) formats per 70 diputats i diputades, legítims representants del poble de Catalunya, s'ha nomenat en José Montilla com el proper President de la Gene-ralitat de Catalunya.Comença, doncs, un camí que ha de portar Catalunya al lloc que sempre ha merescut: a la primera línia que ocupen les democràcies més avançades d'Europa, camí,però, que hem d'afrontar amb voluntat de diàleg, amb voluntat d'acord, amb la idea que el pacte fa avançar més que la confrontació, convençuts que la crispació no

és l'element que ha d'identificar el nostre país.Podem fer entre tots un país de primera, on les institucions es caracteritzin per la seva serietat, solidesa, empenta i fermesa en la defensa dels interessos de Catalunya i de la seva gent.Catalunya s'ha de consolidar com a referent de la justícia social i de l'estat del benestar.La vida política catalana ha estat sotmesa a més de dos anys de debat sobre la reforma de l'Estatut d'Autonomia. Un debat que ha pogut generar tensions i incomprensions però, final-ment, tenim nou Estatut. El millor de la història de Catalunya.Tenim més i millor autogovern, tenim més i millor finançament, tenim més i millor reconeixement de la nostra identitat nacional i ara cal utilitzar aquest nou instrument per a posarCatalunya al capdavant dels països més avançats, essent referent a Espanya, a Europa i al món i perquè es faci realitat el somni català d'un país d'homes i dones lliures que dóna lesmateixes oportunitats a tothom, unes magnífiques oportunitats.Volem fer un reconeixement explícit a la figura del President Maragall. A la trajectòria vital i política d'una persona que està plenament lligada a la història recent del nostre poble.Pasqual Maragall ha estat una persona diferent, especial, única, que sempre ha obert camins per avançar cap a un futur col·lectiu millor; una persona que ha sabut mirar lluny i dirigir-nos amb força i entossudiment cap a aquest horitzó somniat.

ELS PARTITS OPINENEspai destinat als grups polítics amb representació al consistori que, abans del dia 20 de cada mes, hagin fet arribar al

Diari de l’Ametlla el seu escrit.

Ajuntament de l’Ametlla del Vallès

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC

De dilluns a dijous:ddee 88 hhoorreess aa 1188 hhoorreess

Divendresddee 88 hhoorreess aa 1155 hhoorreess

(excepte període de vacances i festius)

Tel. 93 843 25 01



IMAGINACIÓN Y DISEÑO EN JARDINERÍA* Creando diferentes espacios en su jardín con la combinación de materialesnobles, toda clase de piedras naturales, rocalla, piedra flambe, etc.* Colocación de césped, tepes o semilla, toda clase de árboles y olivos.* Riegos automáticos, gota a gota.

SERVICIOS DIVERSOS* Podas, mantillos, jardineras, Brezo, setos artificiales.

MANTENIMIENTO DE JARDINES

Gran variedad en carpintería “RÚSTICA EXTERIOR”

MADERA: Pérgolas, porches, tarimas, vallas, jardinaras y cubiertas.

Gran variedad en carpinteria “RÚSTICA INTERIOR”

Vigas rústicas para techos, techos de madera para guardillas, paredes y todo tipo de suelos de parquets.

OTROS SERVICIOS

Obra: barbacoas de obra rústicas construidas a su medida y gusto.Toldos: toldos, persianas, mosquiteras manuales y con motor.Forja: barandillas, rejas, vallas a su medida.Acero inox.: varandillas, vallas a medida

Teléfono: 679.802.305 / www.puntvalles.com (directorio llar i servei)

S’inaugura el nou “Punt de trobada”

Cristina Visiers

El passat 27 de novembre es vainaugurar el Punt de Trobada del'Ametlla, una iniciativa endega-da per l'Ajuntament de l'Ametllaen col·laboració amb la FundacióUniversitària Martí l'Humà.Aquest punt de trobada és unespai per a tots els veïns i totes lesveïnes del nostre poble al qualpoden adreçar-s'hi tots els dillunsde 17'30 a 18'30 de la tarda.:

- Un punt de trobada per apersones que busquen feina, ambuna borsa de treball (recollidad'ofertes i demandes) per a lesactivitats que queden fora delscircuits habituals de recerca d'o-cupació (servei domèstic, atencióa la dependència, cura de nens...).

- Un punt de trobada per a lespersones que busquen parelleslingüístiques.

- Un punt de trobada per a per-sones que tenen necessitats de for-mació, per buscar-ne resposta indi-vidual o, si s'escau, per a grups.

- Un punt de trobada entre elshabitants del poble i les entitats, itambé entre les entitats, percol·laborar i coordinar esforços,difondre activitats, i proposar-ne.

- Un punt de trobada per a lespersones que vulguin conèixermillor el nostre entorn, o el vul-guin donar a conèixer.

- Aquestes festes, el Punt detrobada ho serà també per a lespersones que volen portar jogui-nes als nens i nenes que no entenen. Les cartes d'aquests nensarribaran al Punt, i allà es podràorientar a les persones que vul-guin col·laborar per trobar lajoguina més adient.

Dilluns de 17.30 a 20.30Passeig Torregassa 2, baixos (l'antic local delJutjat de Pau)Telèfon: 93 845 72 49

El punt de trobada va quedar petit el dia de la seva inauguració / Diari de l’Ametlla



Redacció

La regidoria de Promoció Econò-mica ha desenvolupat una guiad'empreses i serveis on line del'Ametlla del Vallès.

Aquesta guia, que es pot con-sultar a la pàgina web de l'Ajunta-ment (www.ametlla.org/promo-cio), s'ha creat amb la intenció deser una eina de difusió i de serveiper als comerços, empreses i pro-fessionals liberals de l'Ametlladel Vallès i per a tots els ciutadansi ciutadanes del poble que neces-sitin trobar qualsevol tipus de ser-vei. Una de les característiquesmés destacables d'aquesta inicia-tiva, i que la diferencia de lesanteriors guies de serveis conven-cionals en format paper, és el fetque es tracta d'una guia dinàmicai interactiva on el seu contingutestà en permanent renovació, jaque els comerços, empreses, etc.poden donar-se d'alta, de baixa ofer qualsevol modificació perma-nentment. Aquesta guia, doncs,permetrà als comerciants, empre-

saris, etc. difondre les sevesdades (adreça, telèfons, correuelectrònic, link a la pròpia pàginaweb...) i que els usuaris puguintrobar.

Val a dir que aquest servei éstotalment gratuït i que tota aque-lla empresa, comerç o professio-nal liberal interessat en constar-hi, pot fer-ho a través de l'àreaprivada que hi ha a la pàgina. Uncop omplerts els paràmetres per-tinents, al cap de pocs dies jaconstarà a la web.

Actualment ja són a la vora de300 les empreses les que es bene-ficien d'aquest servei gratuït, elqual, properament, oferirà la pos-sibilitat d'inserir anuncis i inclou-rà una borsa de treball.

Novetats durant el Nadal

Ara que ja tenim les festesnadalenques ben a la vora, laRegidoria de Promoció Econòmi-ca de l'Ajuntament va reunir-seamb els comerciants del poble per

a explicar-los, al marge de lescaracterístiques de la nova guiad'empreses i serveis, les novetatsde cara a les festes. I és que, comcada any, els carrers del pobles'engalanaran amb les típiquesllums de Nadal però adaptant-se ala nova normativa pel que fa a laobtenció de l'electricitat. Per altrabanda, enguany s'instal·laran adiferents punts del centre delpoble uns altaveus amb músicaambiental nadalenca que sonaràdurant unes hores concretes alllarg de les tardes. En aquest sen-tit, tots els comerços que vulguin,així com persones particulars,podran sintonitzar el fil musicalesmentat a través de la ràdio del'Ametlla que estarà emetent enperíode de proves (104.5 FM).

Finalment, una de les nove-tats serà la creació del primerconcurs d'aparadors, al qualpoden participar-hi tots elscomerços del poble i que tindràcom a premi mitja pàgina depublicitat al Diari de l'Ametlla

durant sis mesos.

Nova guia d’empreses i serveis on line L’Ajuntament signa la compra definitiva del Parcde Maria Lluïsa

Els nous semàfors

HHii ttrroobbaarrààss ttoott eell qquuee bbuussqquueess!!

iinnffoorrmmaa’’tt aa:: wwwwww..aammeettllllaa..oorrgg//pprroommoocciioo

Mostra de la pàgina web

Redacció

El passat dimarts dia 31 d’octubre l’Ajuntament va signar la compradefinitiva del Parc de Maria Lluïsa, per un import que ascendeix a258.039,68 €. Alhora, també va signar per la compra de la zona verda dela Tarrera per un import de 27.972,82 €. Així doncs, el cos total de l’ope-ració, amb els interessos inclosos suma 286.639,68 €

El Parc de Maria Lluïsa a finals de novembre / Diari de l’Ametlla

Redacció

Com ja s’ha anat informant en altres edicions del Diari de l’Ametlla, lainstal·lació dels semàfors a la carretera de Sant Feliu ja està gairebéfinalitzada. Tots els semàfors instal·lats funcionen normalment excepteels de la cruïlla de Can Quico i els del carrer Pompeu Fabra que funcio-naran breument.

El semàfor del C/ Pompeu Fabra / Diari de l’Ametlla

NNoovvaa gguuiiaa dd’’eemmpprreesseess ii sseerrvveeiiss oonn lliinnee ddee ll’’AAmmeettllllaa ddeell VVaallllèèss



Ple municipal del mes d’octubre

L’Ajuntament signa un con-veni de col·laboració amb laCobla Els Lluïsos

La Marató de TV3

Plec de Clàusules administrati-ves pel contracte de concessiódel servei de recollida de resi-dus.

S'acorda per 6 vots a favoremesos pels regidors dels grupsmunicipals PSC, L'AIA i Giav, 2vots en contra emesos pels regi-dors dels grups municipals C.iU. iGRA i 1 abstenció del regidor delgrup municipal VIL'A:

Primer.- Aprovar l'expedientde contractació de la concessiódel servei de recollida i transportde residus, mobles i tastos, i nete-ja viària i adoptar el compromísde dotar la corresponent partidapressupostària l'exercici 2007 isegüents.

Segon.- Aprovar el plec declàusules administratives i el deprescripcions tècniques que han deregir la contractació de la conces-sió del servei de recollida i trans-port de residus, mobles i tastos pelprocediment obert mitjançant con-curs, sotmetent l'adjudicació a lacondició suspensiva d'existènciade crèdit adequat i suficient perfinançar les obligacions derivadesdel contracte en l'exercici 2007.

Verificació text refós modifica-ció PGO "normes parcel·lació iagrupació habitatges" amb lesprescripcions determinades perla CTUB.

S'acorda per unanimitat dels 9regidors assistents verificar el textrefós de la modificació puntual dePGO en l' l'àmbit de les urbanitza-cions el Serrat, la Miranda-la Fus-tera-Sant Nicolau, les Roquetes-Sant Genís-Santa Creu, Pinar iPortús i Can Reixach, de l'Amet-lla del Vallès elaborat pels serveistècnics municipals

Aprovació provisional modifi-cació puntual PGO PEMU 7 LaGarriga

S'acorda per 7 vots a favoremesos pels regidors dels grupsmunicipals PSC, L'AIA, i Giav iGRA, i 2 vots en contra emesospels regidors dels grups munici-pals VIL'A i C. i U., aprovar pro-visionalment la modificació pun-tual del Pla General d'Ordenacióde l'Ametlla del Vallès relativa ala modificació de les condicionsd'edificació que el Pla General

determina per al PEMU 7 LaGarriga. I ratificar íntegrament elconveni signat el 2 d'octubre de2006 amb la societat Construser,SL, que quedarà incorporat al pre-sent expedient.

Aprovació provisional PEMU 7La Garriga

S'acorda per 7 vots a favoremesos pels regidors dels grupsmunicipals PSC, L'AIA, i Giav iGRA, i 2 vots en contra emesospels regidors dels grups munici-pals VIL'Ai C. i U. aprovar provi-sionalment Pla Especial de Millo-ra Urbana núm. 7 Ctra. LaGarriga, condicionat a l'aprovaciódefinitiva de la modificació pun-tual del PGO en aquest àmbit ique es tramita simultàniament.

Estudi per a la ubicació de ser-veis al sectorAmetlla Park.

L'Ajuntament de l'Ametlla delVallès disposa d'un terreny de7.838,75 m2 situat al polígonAmetlla Park qualificat urbanísti-cament d'equipament que pot ubi-car edificis o instal·lacions de

caràcter públic o privat, col·lectiuo d'interès social, en el seu cas, através del corresponent procedi-ment de concessió, d'acord amb lanormativa vigent.

Tanmateix, tenint en compteque és possible l’ubicació d’unaampla diversitat de serveis i con-siderant convenient obrir un perí-ode d'estudi de les diferents alter-natives, s'acorda per unanimitatdels 9 regidors assistents, iniciarun estudi per a determinar la con-veniència d'obrir una licitaciópública per a la implantació, a tra-vés de concessió, d'un servei pri-vat d'interès públic o social compoden ser sanitari, esportiu, recre-atiu, educatiu i els altres admesosper la normativa urbanística delsector Ametlla Park.

Presa de coneixement de trà-mits sobre gestió d'un bar alpavelló esportiu municipal.

El Sr. Alcalde posa en coneixe-ment del Ple que la Junta deGovern va adjudicar als arquitec-tes R. Roqué i A. Mundó l'encà-rrec de redacció d'un projecte d'o-bres d'un bar al pavelló esportiu

municipal, que inclou l'ampliacióde la planta baixa per a magatzemi zona de reunions i un bar a laplanta primera, quins trets princi-pals es detallen en el projectebàsic existent a l'expedient.

Per tal de valorar les diferentspossibilitats per al finançament igestió de l'obra, el Sr. Alcalde téprevist iniciar els tràmits sobre laforma més convenient de gestiódel bar.

En conseqüència, es pren co-neixement que el Sr. Alcalde ini-ciarà els tràmits per valorar laforma més convenient de gestiódel bar que es preveu construir alpavelló esportiu municipal.

Sorteig membres Meses Elec-cions al Parlament 2006.

S’ha d'efectuar mitjançant unsorteig públic entre les personesincloses en el cens electoralmajors de 18 anys i menors de 65,tenint en compte la titulació ialtres requisits que determina lalegislació vigent, a través del pro-grama informàtic facilitat per laDiputació de Barcelona.

Redacció

L’Ajuntament de l’Ametlla del Vallès i la Cobla Els Lluïsos vàren sig-nar el passat mes de juliol un conveni de col·laboració segons el quall’Ajuntament cedeix gratuïtament a la Cobla les instal·lacions de la Salaels dimarts alterns de 21 hores a 23:30 hores entre els mesos d’octubre ide juny i, aquesta, es compromet a actuar a l’Ametlla el dia 23 de des-embre d’enguany i el 17 i 20 de febrer de 2007 per carnaval.

RedaccióEl proper dia 17 de desembre TV3 celebrarà la quinzena edició de laMarató que cada any organitza per aquestes dates. Enguany, el temaentorn el qual girarà el programa serà el dolor crònic d'origen divers:neurològic, osteoarticluar, vascular, digestiu o neoplàstic. És per aixòque el programa parlarà de l'artrosi, de l'artrities, de la fibromiàlgia, dela migranya, de les arteriopaties, de les neuràlgies o del dolor postreu-màtic. L'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès ja va col·laborar en passa-des edicions amb la penjada de pancartes per donar suport a aquesta ini-ciativa tot promocionant-la i participant en la campanya desensibilització. Aquest any tornarà a col·laborar-hi.

CONCURS D’APARADORS

Si ets un comerç i vols participar al concurs d’apa-

radors d’aquest Nadal, omple aquesta butlleta i

entrega-la a l’Ajuntament

Sí, vull participar en el concurs d’aparadors de la campanyade Nadal 2006

Nom comerç:..................................................................................

Nom propietari / representant:.........................................................

Adreça:..........................................................................................

Tel.contacte:..................................................................................

Signatura:......................................................................................


El poble

Veïns de la Miranda

El pròxim 24 de desembre, a les 11'30 hores del matí, els veïns de LaMiranda celebrarem un petit acte per inaugurar el nou parc del carrer delVerder. Aprofitant la coincidència amb les dates nadalenques, farem pri-mer una 'cagada' del Tió per als més petits, que també podran lliurar lesseves cartes adreçades a Ses Majestats Els Reis d'Orient a un patge moltespecial que ens honrarà amb la seva presència. Ho arrodonirem tot ple-gat amb un aperitiu de germanor on aprofitarem per parlar de quin nomvoleu que posem al nou parc (aneu-hi pensant!). Tots els veïns de LaMiranda, especialment els més petits, hi esteu convidats.

Inauguració del nou parc de la Miranda

Veïns del barri del Serrat

“Netejada popular” del camí de la Font del Gat

Fundació d’Ajuda Ancològica Oncovallès

Veïns de la Miranda

Un grup de veïns de La Miranda va reunir-se fa unes setmanes per fer una "netejada" del camí de la Font delGat. És sabut que els marges de molts camins i carrers de l'Ametlla pateixen sovint l'incivisme de personesque, per alguna estranya i incomprensible raó, els fan servir com a paperera o abocador. Prova d'això són lesdivuit de bosses industrials de brossa que va recollir aquest grup en les tres hores que van dedicar a netejar elcamí.

Imatge de la “netejada popular”

Llancem aquest segon comunicat que us arribarà a mitjans de desembrequan s'hagi acabat l'any i, per tant, us desitgem unes bones festes.

Vàrem celebrar l'assemblea General el passat 5 de novembre i hivan assistir 40 veïns, la majoria dels quals encara no estaven afiliats al'associació, però que van fer palès de la seva consciència sobre els pro-blemes del nostre barri.

Es van aprovar els nous estatuts sense cap esmena i cap vot en con-tra ni cap abstenció. S'ha donat un pas definitiu per la legalització del'associació. Tenim el compromís de celebrar la propera assemblea elproper quatre de juny de l'any vinent per nomenar la junta que ens repre-senti els quatre anys vinents .

A l'assemblea es va aprofitar per explicar las activitats que està de-senvolupant la junta gestora en seguretat, urbanisme, incendis, telefo-nia, etc.

Un membre de l'associació ens va fer la presentació de la pàginaweb i a tots els assistents ens va impressionar l'excel·lent disseny ivàrem coincidir en que serà una eina imprescindible per a la intercomu-nicació entre els veïns.

Tres membres del govern de l'Ajuntament, un d'ells l'alcalde, ensvan donar la benvinguda com associació i ens van presentar el nou pro-jecte wi-fi que pot ser realitat al Serrat a principis d'any. El regidor d'ur-banisme ens va resumir la filosofia bàsica de la seva política i, si no ensva satisfer del tot, creiem que podem aconseguir un diàleg per lluitarcontra les noves agressions urbanístiques al Serrat.

Per acabar, la junta va prendre el compromís de treballar fins l'as-semblea de juny en aquets punts que em agrupat en tres blocs.

HISTÒRICS: Telefònica, correus, seguretat, incendis, aigua i asfal-tat del camí del Puiggraciós .

ACTUALS: Recorregut i periodicitat del bus, projecte wi-fi, norma-tiva urbanística i control d'obres

FUTURS: Manteniment de la xarxa viària, neteja, voreres, aparca-ments, velocitat, direccions úniques i parcs infantils.

Tots aquests problemes no s'arreglaran d'immediat. La seva solucióno depèn de la junta gestora, la solució la tenen els administradors idepèn de la capacitat que tinguem de raonar, pressionar i negociar.

Aprofitem un cop més per a cridar als veïns del Serrat a participaractivament a defensar la seva qualitat de vida .

ADREÇAWEB: www.veinsdelserrat.org

PROPERES REUNIONS:

26-11-06 11H. BIBLIOTECAPRESENTACIO PAG. WEB16-12-06 16 H.BIBLIOTECATELEFONICA17-12-06 11 H.AJUNTAMENT REUNIO DE JUNTA22-01-07 11 H, AJUNTAMENT REUNIO DE JUNTA

Amb gran joia per nosaltres us volem fer una petita i cordial notificació. El fet és que després de treballar ja famés de quatre anys conjuntament amb diferents àmbits socials dedicats al servei del malat oncològic, el passatmes de febrer d'enguany es va prendre la decisió de fundar, amb seu central a Granollers, una Fundació d'Aju-da Oncològica pròpia per a tot el Vallès. L'hem anomenat amb tota la nostra estima: Oncovallès.

Un dels principals objectius que sempre hem tingut és el de que Granollers i Comarca en surtin beneficia-des. Des de la nostra seu donem suport i ajuda als malalts i a les seves famílies que més ho necessiten tambéalguns/nes ametllatans/nes. Molt properament començarem a treballar també directament per al nostre poble.

La nostra principal finalitat, en aquests moments, és arribar a qualsevol indret de les nostres rodalies perpoder oferir els nostres serveis i el nostre suport a tota la comarca, com també totes les activitats de prevencióque realitzem. Nosaltres, amb el dia a dia, lluitem per fer de la vida de cadascú una mica més intensa, positiva illuitadora.

Per això, creiem que és tan important que n'estigueu assabentats!En nom de la Fundació Oncovallès i en el meu propi, ens posem a la vostra disposició per tot el que neces-

siteu i us voldria donar per avançat les gràcies per permetre'ns comptar, de ben segur, amb la vostra col·labora-ció vallesana.

Olga Salavedra CortsVicepresidenta

Fundació Oncovallès. Av. del Parc, 9, 6è Pis. Tel/Fax: 938 700 167. 08402-Granollers

[email protected]

www.ametlla.org


Cartes al DirectorGràcies

Voldria donar les gràcies per tots els bons moments que ens heu fet passar aquest any decelebració del Milcentenari amb les moltes activitats que s'han dut a terme. I en particularus vull felicitar pel concert de la Polifònica de Puig-Reig que, segons el meu parer, va serextraordinari. Crec que és la millor Coral de Catalunya.

També m'ha sorprès molt favorablement la imposició del nom d'Eugeni Xammar alnou Institut d'Ensenyament que s'acaba d'inaugurar. Llàstima que no hi vaig poder assis-tir per manca de coneixement, però estic contenta que s'hagi pensat en ell perquè era unhome que estimava infinitament l'Ametlla.

Jo vaig tenir la sort de poder conviure força amb ell els seus darrers anys de vida que,com sabeu, va transcórrer sempre a l'Ametlla fins a la mort. A can Josep Badia, el meuoncle-pare, el teníem com un avi. Tots els caps de setmana, la Festa Major, els sants i ani-versaris i sobretot les tertúlies extraordinàries que s'organitzaven tot sovint amb gentintel·lectual se celebraven a casa.

Jo llavors era molt jove, però recordo com si fos ara les converses entre ambdóssavis, l'Eugeni i el Pep Badia. Arrel d'això va sorgir la possibilitat, per part del meu oncle,d'escriure les seves memòries, que si no les heu llegit us aconsello que no us les perdeu:"Seixanta anys d'anar pel món" per Josep Badia Moret, de l'Editorial Pòrtic.

L'Eugeni era un pou de saviesa. Amb 80 anys encara treballava a Ginebra, a la Socie-tat de les Nacions com a traductor de primera categoria. Recordo les seves asseveracionstremendes: "En Paderewski només va fer una obra bona: el seu Minuet. El pianistaRubinstein té molta tècnica però de sensibilitat, res de res. Ami doneu-me en Richter". Eldia que li va fer l'entrevista a la Montserrat Roig, que llavors era molt jove, quan van aca-bar, va dir: "Aquesta noia és extraordinària. Arribarà lluny....!". Un dia que jo l'acompa-nyava a casa seva amb el cotxe, portàvem un amic seu, el Sr. Pi i Sunyer, i em va dir:"Nena, recorda que avui tens l'honor d'acompanyar a l'home més savi de Catalunya".

Totes aquestes anècdotes m'omplen de goig per haver pogut conèixer un home tanintel·ligent, simpàtic, savi i amant, per sobre de tot, del seu poble, l'Ametlla del Vallès.

Gràcies per haver pensat en ell. De veritat que s'ho mereixia.Marta Bayo Badia

Els nous semàfors prescindibles de l'Ametlla

L'anterior govern municipal va tenir èxit reconegut en una cosa: solucionar les cuesdavant Can Quico sense posar cap semàfor. La solució va ser inapel·lable i simple: elgir obligatori cap a Barcelona. Una solució deu.

Ara, amb una senzilla senyal els que venen de Bigues podrien voltar per Can Campper pujar per Francesc Macià. O potser s'hauria d'haver pensat en una rotonda carreterade St. Feliu / Carrer Can Camp.

Perquè, tal i com s'ha plantejat ara, amb els nous semàfors, no solucionem res deres.

Crec que calia estudiar amb més atenció totes les possibilitats abans d'haver perdutl'apreciada categoria de Vil·la - Sense - Semàfors.

Josep Rosselló

El solar amb abres o Parc María Lluisa

Crec que, havent passat més d'un any sense que ningú hi posi mai els peus, ja podemcomençar a pensar si el nou "Parc" al costat de La Masia, el solar sempre il·luminat deMaria Lluïsa, és un luxe que ens podem permetre de cara al proper hivern de llarguesnits, o és un problema que cal adreçar.

Obrir el debat seria el més adient.

Josep Rosselló

SI VOLS POSAR UN ANUNCI, TRUCA ALTELÈFON:

680 55 16 24

Agen

da d

’acti

vit

ats

CE

IPE

ls C

ingl

es

Des

emb

re d

e 20

06 /

Gen

erd

e 20

07

Raf

ael S

ánch

ez

Dil

lun

s 11

A2/

4 d

e 8

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.C

urs

d'L

SC

a c

àrre

c d

e la

Mer

itxe

ll R

edon

do.

O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Dim

arts

12

Ale

s6

de

lata

rda.

Ala

sala

poliv

alen

tde

laB

iblio

teca

Jose

pB

adia

.Ter

túli

ali

terà

ria

acà

rrec

de

laL

ola

Tre

sser

ras.

Div

end

res

22A

les

6 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a in

fant

il de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

. L

'hor

a d

el c

onte

: C

onte

s d

e N

adal

a c

àrre

c d

e V

ick

yA

mad

or. O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Ale

s 8

del

ves

pre

. Ala

sal

a d'

art C

arle

s Si

ndre

u.In

augu

raci

ó d

e l'

exp

osic

ió c

ol·le

ctiv

a d

els

arti

stes

de

l'A

met

lla,

tem

a ll

iure

. Org

. Ass

ocia

ció

d'ar

tiste

s de

l'A

met

lla.

pp

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

i M

oret

Dim

ecre

s 13

Ale

s 4

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia. P

rota

gon

ista

Jov

e! A

càrr

ec d

e la

Mar

ta.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Div

end

res

15A

les

6 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a in

fant

il de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.L'h

ora

del

con

te:

Con

tes

de

tard

ora

càrr

ec d

e la

Sòn

ia.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

A2/

4 d

e 7

de

la t

ard

a. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

.Ter

túli

a li

terà

ria

a cà

rrec

de

Lol

a T

ress

erra

s.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Ale

s 10

de

la n

it. A

l cas

al d

e jo

ves

El C

rit.

Cin

ema

al C

rit,

cic

le "

Jaja

raja

" a

mb

Tap

as o

La

vid

a d

e B

rian

(es

tri

arà

un

a d

e le

s p

el·lí

cule

s) O

rg. C

asal

de

jove

s E

l Cri

t am

b el

sup

ort d

'OT

Jove

-Reg

idor

ia d

e Jo

vent

ut.

Dis

sab

te 1

6A

les

10 d

el m

atí.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.P

c-P

arty

. Cal

por

tar

l'ord

inad

or. M

és in

form

ació

elcr

it@ca

sald

ejov

es.o

rg i

93 8

43 1

4 50

Org

. Cas

al d

e jo

ves

El C

rit a

mb

el s

upor

t d'O

TJo

ve-R

egid

oria

de

Jove

ntut

.

Ale

s 10

de

la n

it.A

la S

ala

Mun

icip

al. T

ard

oral

'06

: L

a co

mp

anyi

a d

e T

eatr

e N

yoca

de

l'A

met

lla

pre

sen

ta "

L'A

met

lla

Mil

cen

ten

ari"

, del

s P

rist

ins

Fiv

alle

rs.O

rg. G

rup

de te

atre

Nyo

ca.

Dil

lun

s 18

A

les

7 d

e la

tar

da.

Al C

au d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia. E

ngl

ish

Con

vers

atio

n. O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

A2/

4 d

e 8

de

la t

ard

a. A

la s

ala

infa

ntil

de la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.C

urs

d'L

SC

a c

àrre

c d

e M

erit

xell

Red

ond

o.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Diu

men

ge 1

7A

2/4

d'1

1 d

el m

atí.

Ala

pla

ça d

e l'A

junt

amen

t. P

enja

da

de

cart

ells

nad

alen

cs. O

rg. A

mpe

s de

les

esco

les

Ber

tí i

Cin

gles

, i R

egid

orie

s de

Cul

tura

i E

duca

ció.

A2/

4 d

e 7

de

la t

ard

a. A

la S

ala

Mun

icip

al. T

ard

oral

'06

: L

a co

mp

anyi

a d

e T

eatr

e N

yoca

de

l'A

met

lla

pre

sen

ta

"L

'Am

etll

a M

ilce

nte

nar

i", d

els

Pri

stin

s F

ival

lers

. Org

. Gru

p de

teat

re N

yoca

.

Ale

s 7

de

la t

ard

a. A

l'esg

lési

a de

St.

Gen

ís. C

once

rt d

e N

adal

d

e la

cor

al L

o L

liri

. Org

. Cor

al L

o L

liri.

Dim

arts

20

A2/

4 de

8 d

e la

tar

da. A

la s

ala

poliv

alen

t de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

. La

Bib

liote

ca i

el M

il ce

nten

ari:

els

nos

tres

esc

rip-

tors

, am

b la

fam

ília

de M

ario

Lac

ruz

per

com

enta

rl'o

bra

Gau

dí, u

na n

ovel

·la.O

rg. B

iblio

teca

Mun

icip

al J

osep

Bad

ia.

Ale

s 10

de

la n

it. A

l cas

al d

e jo

ves

El C

rit.

Cin

ema

al C

rit,

"P

orta

el t

eu c

urt

" a

mb

La

vid

a am

b C

-17

min

uts

. Org

. Cas

alde

jove

s E

l Cri

t am

b el

sup

ort d

'OT

Jove

-Reg

idor

ia d

e Jo

vent

ut i

la c

o-ge

stió

del

Pla

C-1

7.

Del

dil

lun

s 25

fin

s d

illu

ns

dia

1 (

amb

dós

in

clos

os)

la B

ibli

otec

a M

un

icip

al J

osep

Bad

ia e

star

à ta

nca

da.

Div

end

res

29

A2/

4 d

e 6

de

la t

ard

a. A

l pav

elló

Mun

icip

al d

'esp

orts

.Fes

ta d

el p

atge

am

b b

eren

aram

b x

ocol

atad

a, b

alla

ruca

nad

alen

caa

càrr

ec "

d'A

i C

arai

" i

en

treg

a d

e ca

rtes

als

pat

ges

reia

ls. O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

Ale

s 10

de

la n

it. A

l cas

al d

e jo

ves

El C

rit.

Cin

ema

al C

rit,

cic

le "

Em

pty

you

rm

ind

" a

mb

Tra

nsp

oitt

ing

o M

emen

to(e

s tr

iarà

un

a d

e le

s p

el·lí

cule

s). O

rg. C

asal

de

jove

s E

l Cri

t am

b el

sup

ort d

'OT

Jove

-Reg

idor

ia d

e Jo

vent

ut.

Diu

men

ge 3

1 A

2/4

de

10 d

e la

nit

. Al

pave

lló M

unic

ipal

d'e

spor

ts.R

evet

lla

de

Cap

d'a

ny:

Sop

ar. A

càrr

ec d

e F

ran

cesc

Rog

er. C

omp

rael

teu

tiq

uet

fin

s el

22

de

des

emb

re. P

reu

: 45

€ V

enta

a l'

Aju

nta

men

t, b

arE

l Rac

ó i C

an M

onca

u. A

par

tir

de

2/4

d'1

, Bal

lam

b l'

orq

ues

tra

Pac

ífic

, ver

sion

s d

els

anys

60

i 70.

En

trad

a gr

atu

ïta.

Aco

nti

nu

ació

bal

l am

b D

j. O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fes

tes.

Dij

ous

4A

les

4 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca M

unic

ipal

.Tal

ler

de

fan

alet

s p

erre

bre

els

Rei

s d

'Ori

ent.

O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.

Dil

lun

s 8

Ale

s 7

de

la t

ard

a. A

l C

au d

e la

Bib

liot

eca

Mu

nic

ipal

Jos

ep B

adia

. E

ngl

ish

Con

vers

atio

n.

Org

. B

ibli

otec

a M

un

icip

alJo

sep

Bad

ia.

Dim

arts

2A

2/4

de

6 d

e la

tar

da.

Ala

Sal

a M

unic

ipal

."E

l m

illo

rre

gal

de

reis

de

la P

isp

as"

, esp

ecta

cle

de

con

tes

infa

nti

ls a

càr

rec

d'

"A

i C

arai

". O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

Dim

arts

19

Ale

s 6

de

la t

ard

a.A

l cau

de

la B

iblio

teca

Jos

ep B

adia

. Atr

apal

libre

s! T

ertú

lia

a cà

rrec

de

la M

arta

.Org

. Bib

liote

caM

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

Dij

ous

21

Ale

s 8

del

ves

pre

. Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.C

icle

de

con

ferè

nci

es s

obre

el

nos

tre

pob

le:

"L

'Am

etll

a fe

ud

al (

segl

es I

X-X

VI)

" a

càr

rec

de

Jau

me

Oli

ver.

Org

. Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra i

Fest

es a

mb

la F

unda

ció

Uni

vers

itàri

a M

artí

l'Hum

à.

Dis

sab

te 2

3 A

les

10 d

el m

atí.

Al c

asal

de

jove

s E

l Cri

t..Jo

rnad

a X

-Box

am

b P

ro E

volu

tion

soc

cer

6. M

és in

form

ació

elc

rit@

casa

lde-

jove

s.or

g i 9

3 84

3 14

50

Org

. Cas

al d

e jo

ves

El C

rit a

mb

el s

upor

t d'O

TJo

ve-R

egid

oria

de

Jove

ntut

.

A2/

4 d

e 6

de

la t

ard

a. A

l cas

al d

'avi

s (c

osta

t de

la b

iblio

teca

)R

epre

sen

taci

ó N

adal

enca

pel

s m

és m

enu

ts a

càr

rec

de

lage

nt

gran

. Org

. Cas

al d

'avi

s de

l'A

met

lla.

Dij

ous

28

A2/

4 d

e 6

de

la t

ard

a. A

la S

ala

Mun

icip

alO

per

ació

Tit

elle

s, e

spec

tacl

e d

idàc

tic

edu

cati

u. A

càrr

ec d

e la

Cía

. Ida

&

Vue

lta. O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.

Dis

sab

te 3

0 A

2/4

d'1

1 d

e la

nit

. Ala

Sal

a M

unic

ipal

.Con

cert

de

Nad

al d

e M

iqu

i P

uig

+ a

rtis

ta c

onvi

dat

Raú

l M

oya.

Des

pré

s af

ter

par

ty a

la

Gra

n J

eta

amb

Dj

Txa

ff!!

! P

reu

de

les

entr

ades

: 10

€ V

enta

a l

'Aju

nta

men

t i

a ta

qu

illa

. Afo

ram

ent

lim

itat

.

Dim

ecre

s 3

A2/

4 d

e 6

de

la t

ard

a. A

la S

ala

Mun

icip

al.T

eatr

eMob

il p

rese

nta

"C

olos

sal"

un

a ob

ra d

e te

atre

am

b à

nim

a d

e ci

rc.

Org

. Reg

idor

ia d

e C

ultu

ra i

Fest

es.

Div

end

res

5 A

par

tir

de

les

6 d

e la

tar

da.

Pel

s ca

rrer

s d

el p

oble

. Gra

n C

aval

cad

a d

els

Rei

s d

'Ori

ent.

Org

. Bib

liot

eca

Mu

nic

ipal

Jose

p B

adia

.

HO

RA

RI

ES

PE

CIA

Ld

e la

Bib

liot

eca

Mu

nic

ipal

Jos

ep B

adia

. Ob

ert

inin

terr

omp

ud

amen

t d

e 10

a 1

8h.

Dij

ous

14A

les

7 d

e la

tar

da.

Ala

sal

a po

lival

ent d

e la

Bib

liote

ca J

osep

Bad

ia.T

ertú

lia

lite

ràri

a a

càrr

ec d

e L

ola

Tre

sser

ras.

Org

. Bib

liote

ca M

unic

ipal

Jos

ep B

adia

.

A¼

de

9 d

el v

esp

re.A

l cas

al d

'avi

s (c

osta

t de

la B

iblio

teca

) C

afè

Fil

osòf

ic, "

Com

en

s ar

rib

a la

in

form

ació

, rad

iogr

afia

del

s m

ass

med

ia"

am

b J

oan

Mén

dez

. O

rg. R

egid

oria

de

Cul

tura

i Fe

stes

.


www.ametlla.org

Raimon Argemí

Els temps estan canviant

Els temps estan canviant, cantava fa anys un jove rebel americà. I tantque ho estan fent! constatem a diari els soferts ciutadans i contri-buents, però no pas de la manera que en Bob Dylan es pensava: el

que per a ell havia de ser un moviment cap a la llibertat i la pau universalse'ns ha girat de cop i volta cap un renaixement del pensament conservadormés ranci i feixuc. D'exemples n'hi ha per tot arreu, alguns d'ells amagats

sota espesses capes de modernitat i avançada tecnologia: (a) esclavitud de la pobresa: o noho són els habitants del tercer món? que malden per atansar-nos tot creient que fugint de lafam i la misèria seran lliures... és cert que ho seran si se'n surten, però no saben que desprésels tocarà compartir amb nosaltres (b) l'esclavatge del consum: estranya malaltia que ens faeternament infeliços car, quan assolim allò que tant desitgem, immediatament estem pen-dents de veure quina altra artefacte ens cal per assolir, ara sí, l'autèntica felicitat de la posses-sió... i, està clar, tanta riquesa acumulada al primer món és vista com un tresor pels veïnsmés pobres, que volen un petit mos del nostre suculent pastís, dret que els neguem sensecontemplacions tot adoptant de vegades actituds tremendament (c) racistes. No acluquemels ulls, de racisme n'hi ha arreu. Al nostre país només ens hem lliurat d'aquest mot mentrehem tingut efectivament una sola raça (amb permís dels gitanos, que també han patit d'allòmés durant molts anys), ara que convivim amb orientals, nord-africans, sub-saharians i sud-americans ens surten recels i aprensions que desconeixíem i que no reflecteixen res més quetemors atàvics i irracionals que pensàvem superats quan miràvem amb un cert somriuresorneguer les pel·lícules americanes que ens ensenyaven el racisme del país més avançatdel planeta, país que, per cert, viu avui completament anorreat i obsessionat pel temor alsatemptats suïcides i que ha decidit exportar les seves pors a tot el món, obligant-lo ainstal·lar exagerats (i sovint inútils) (d) controls policials, que els estats occidentals accep-ten satisfets per la capacitat que els atorga per a controlar les nostres vides, desigs i vicis mésocults (capacitat que nosaltres generosament els concedim sense protestar tot fent ús de tar-getes de crèdit, mòbils i internet). Un dels punts de control més evident per al ciutadà el tro-bem als aeroports. Un servidor, dissortadament expert en els trajectes de pont aeri a Madrid,n'ha sofert darrerament alguns de clarament abusius, fet que, afegit a les innombrables iignominioses diferències entres les instal·lacions aeroportuàries de les dues ciutats mésimportants de l'Estat, no ajuda pas gaire a millorar la percepció de la capacitat gestora delsnostres governants i contribueix a la mala llet generalitzada en permetre constatar l'absolutavigència del (e) centralisme més descarat. Centralisme que alguns il·lusos desitjaríem per-dre de vista amb maneres més contundents que amb el trist Estatut que avui (si és que ensacaben deixant) ens toca gaudir. Amb tot aquest bagatge de progrés no m'estranyaria pasgens que ben aviat toquessin a les nostres portes fins i tot els (f) neoconservadors, defensorsdel creacionisme amb una barra prou ampla com per demanar una revisió de la teoria de l'e-volució de Darwin basada en els designis divins... Tot veient la colla de personatges quedominen els poders fàctics del nostre país no m'estranyaria pas gens...

Perdoneu-me que no us hagi deixat respirar, però era millor vomitar-ho tot d'una solavegada.

[email protected] http://raimonargemi.blogspot.com

Opinió


LA BIBLIOTECA RECOMANA:ELS NOSTRES AUTORS

Badia i Moret, Josep. L'Ametlla del Vallès : memòria gràfica d'un temps, d'un poble, d'una gent / JosepBadia i Moret. L'Ametlla del Vallès : Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, 1990.

Acabat l'any de la celebració del Milcentenari i, des d'aquestes pàgines, volem tancar les recomana-cions dels nostres autors amb aquest llibre de Josep Badia i Moret, historiador local que dóna nom ala biblioteca municipal.Memòria gràfica recull unes 170 fotografies relacionades amb el paisatge, l'urbanisme, l'arquitectu-ra, la pagesia, les festes tradicionals i la vida social, cultural, religiosa i esportiva de l'Ametlla en els,aproximadament, darrers 100 anys.Endinsar-se en les seves pàgines és com un viatge al passat... Podem veure quines van ser les primerescases d'estiueig, com es conreaven els camps, elements urbanístics ja desapareguts com les voltes deca l'Apotecari, personatges populars com l'agutzil, celebracions del grup de teatre i de la Coral "loLliri", la inauguració de l'autovia … fotografies que, tal i com diu el títol del llibre, són testimonis d'untemps i d'un poble. Josep Badia és autor d'altres llibres com ara: L'Ametlla del Vallès: 50 anys de futbol 1924-1974;L'Ametlla del Vallès: el retaule de la vida social: 1862-1990; L'Ametlla del Vallès: notes històriques;Una Crònica del nostre temps: l'Ametlla del Vallès (1936-1953): notes històriques, etc..També volem fer esment del gran nombre d'escriptors relacionats amb el poble i que no ens ha donattemps de recomanar aquest any. Per això us convidem a venir a la biblioteca a descobrir els altresautors locals com ara: Carles Badia, Antoni Bassolas, Joan Bellavista, Baldomero Cuenca, MercèEscardó, Jordi Ibañez, Jaume Llacuna, Montserrat Ponsa, Rosa Vila, Jordi Sedó, Agrupació Culturalde dones, Eugeni Xammar, etc..

La Biblioteca


Reportatge

Una jornada amb la policia localPat Millet

Creiem que és d’interès per a totsconèixer com transcorre un dia defeina en el cos de la nostra Poli-cia Local.

Amb aquesta intenció ensapropem a les seves noves depen-dències situades just en l’entradadel poble. Saludem a en LluísFernández Vila que és, des de fa11 anys, Inspector en Cap de laPolicia Local de l’Ametlla delVallès. “Jo he nascut aquí. Vaigestar bastant temps vivint i treba-llant a León sempre en temes deseguretat. Quan vaig tornar al’Ametlla, i havent establert con-tactes amb l’Ajuntament, em vasortir l’oportunitat d’entrar deguàrdia l’ any 1990. Des de lla-vors he anat ascendint, passant acaporal, a sergent i a sots inspec-tor fins ara, que sóc inspector encap”, comenta en Lluís.

Les coses canvien i, d’unapoblació de 2.500 habitants s’hapassat a una de quasi 8.000 enpocs anys. Ja que la fesomia delpoble ha canviat, la tasca de lapolicia local també ho ha fet per-què, a l’haver-hi molts més habi-tants, vol dir que aquests tenen unmajor desconeixement del poble:“la percepció que té la gent queve d’altres indrets més grans dela policia és molt diferent. Aquí ésde més proximitat, hi ha unaassistència de tot tipus, més con-nexió...”. Policia de proximitat ipolicia integral, que implica ambaltres serveis, totes les presta-cions: “Som un servei per donarsolució als problemes de la gent”,afirma l’inspector.

Ara mateix són 15 les perso-

nes que formen part del cos de lapolicia “entre elles dues noiesagents i una tercera que és l’ad-ministrativa”. Encara és una deles feines en les que es fa difícil laintegració femenina.

Com transcorren les 24 horesdel dia pel que fa a la seva tasca?li preguntem. I respon que “fun-ciona per tres torns que són rota-tius setmanalment, de matí, detarda, i de nit, de 8 hores de dura-da cadascun, els 365 dies del’any. Sempre hi ha dos agentspatrullant pel poble”.

Són les sis de la matinada i lapatrulla surt a fer un tomb per una

sèrie de punts, d’indrets establertsde vigilància, i es fan tasques decomprovació dels informes quehan deixat els seus companys. Ales 8 h, reunió per parlar sobre latasca del dia. Cap a les 9 h., quancomencen les entrades de lesescoles, de l’institut, etc. “és unservei prioritari a no ser que nohi hagi hagut cap emergència”.Un cop han fet el seu esmorzar, fanun tomb pel centre del poble per acomplir amb els requeriments quehi hagi; possibles desplaçaments

dins de tot el municipi que té unasuperfície de 14 km2. Com a puntconflictiu? El centre, ja que hi hamés moviment de gent.

A les 12 del migdia es pro-dueix la primera sortida dels nensi nenes de primària de les escoles,després la resta. A les l4 horescanvi de torn.

La tarda, és més o menysigual. A les l8 h tornem a la sorti-da de les escoles. I en caure elvespre toca la vigilància dels cen-tres comercials fins a l’hora tan-car (hora conflictiva). De 20 a 22h. s’arreglen les coses que hanquedat en segon terme.

A les 22h arribem a la comis-saria i hi ha un nou canvi de torn.Es fa un control en general icomença el dispositiu de patrullanocturna on fan una exhaustivavigilància i molts controls a lacruïlla d’entrada al poble. Però nopas es queda tot aquí, perquè enaquest poble hi ha altres entrades.Per això cal tenir el telèfon de lapolicia local sempre a mà. Ellsestaran a l’aguait per acudir aqualsevol mena d’emergència.

Ramon Martínez és des de fa3 anys el sergent de la PoliciaLocal. “Anteriorment havia tre-ballat l5 anys a Parets. L’Ametllaés un indret tranquil. Potser hi hamés trucades al vespre, per exem-ple, per localitzar un metge o per-què algú està intranquil perquèha sentit un soroll”.

Quins estudis calen per entraren aquest cos? El batxillerat,superar una oposició que constad’un temari a desenvolupar ambcasos pràctics i proves físiques,psicotècniques i mèdiques. Uncop superat, es passa per la for-mació de l’Escola de Policia deCatalunya, situada a Mollet, quees fa conjuntament amb els mos-sos d’esquadra i que imparteix uncurs de nou mesos de durada. L’e-dat mínima són 18 anys.“Tant elcurs bàsic com els de graduacióes realitzen conjuntament amb elsmossos de esquadra.” Puntualitza

en Lluis. En Ramon continuaexplicant: “jo he fet uns curs decomandament, cursos d’especia-lització pel tema d’accidents,d’investigació de delictes, etc.”L’aspecte i les condicions físiquessón també temes importants. Hand’estar en forma. Com en JosepBarrera, fill de l’Ametlla i mem-bre de Protecció Civil que vaentrar a la seva feina el dia deReis d’enguany. “Em demanesque com va anar la primera sorti-da... home! comptant amb que no

tenia experiència estava unamica nerviós, però molt bé. Ésuna feina que s’aprèn dia a dia”.

En Jaume Vulard, que tambéve del cos de forces de l’ordrepúblic de Parets, ens comenta que“porto 2 anys a l’Ametlla i esticmolt content, m’agrada la tasca.És un poble que, encara que hi haestones de tot, és bastant calmat”.L’Òscar Cases Herrera és l’aca-bat d’arribar, tan sols fa 4 mesosque pertany al cos. “Fa molt detemps que volia ser agent. És unafeina maca, pots ajudar a la gent,fer coses positives” Ho diu ambmolt convenciment. Tots, han

parlat així.Entre els presents, toquem el

tema del trànsit “que és el mésdesagraït” i de l’estacionament:comenten que la gent està acostu-mada anar a peu de porta i aixòque fins fa un temps possible, aracomença a ser poc viable. És unaqüestió de caminar una mica, queés molt sa.

Tots els policies que han fet elcurs bàsic porten pistola, ja que ésobligatori. La policia local és l’ú-nic cos que, ara per ara, està obli-

gat a passar uns psicotècnics cadados anys. Una darrera i a l’Ins-pector Cap: reben moltes trucadessense sentit? Respon que “ensestimem més i preferim anar deuvegades a un no res, que..” Espe-rem i desitgem que tots els parà-sits que roben, violen, agredei-xen, assalten, intimiden,maltracten i no es respecten ni ase mateixos oblidin el nostreMunicipi. Pot ser caldria méscol·laboració ciutadana. Seria untema per parlar.

Policia Local:93 843 29 92

Ara mateix són 15 les persones que integren el

cos de policia local a l’Ametlla, entre elles dues

noies agents i una administrativa

Els integrants del cos de Policia local coincidei-

xen en que l’Ametlla és un poble tranquil i que

un dels problemes és el trànsit dels vehicles

Part dels integrants del cos de Policia Local de l’Ametlla del Vallès / Rafael Sánchez


Associacions

Rafael Sánchez, president de l’Agrupació Fotogràfica de l’Ametlla

Pat Millet

El passat dia 10 de Novembre, iamb el suport de la Regidoriade Cultura, es va inaugurarl'exposició de fotografia quetenia com a tema el poble del'Ametlla. Un total de vint-i-tresfotografies, acompanyades d'untext d'en Jordi Puig i que vanser molt lloades per la gent queomplia la Sala Carles Sindreu.Després de les presentacionsfetes pel Regidor de CulturaJoaquim Raga i pel presidentde l'Associació d'Artistes, l'An-tonio Casares, va prendre laparaula el president de l'AFA,Rafel Sánchez, amb qui vàremparlar un cop finalitzat l'acte.

- Com és que vas venir a l'A-

metlla del Vallès?

- Va ser un amic qui m'hi vaportar com estiuejant fa més detrenta anys. Primer vàrem llogaruna casa d'en Moret i, temps méstard, com que el poble ens agrada-va i ens hi trobàvem molt a gust,vàrem fixar la residència definitiva.

- Ja treballaves dedicant-te a

la fotografia?

- No. Era intermediari finan-cer. Ja era molt aficionat a la fotoi, a partir dels 19 anys, tenia moltclar que era el meu autèntic ho-bby. Realment, com a professió,no m'hi he dedicat fins que lesfilles han estat crescudes. Llavorsva ser la meva!

- Recordes la primera foto-

grafia de la que vas sentir-te

satisfet?

- Jo crec que un fotògraf maise sent satisfet. Sempre espera elquè farà demà. Pot pensar, "oi quemaca!" però la de demà seràmillor.

- A on vas fer els estudis i els

cursets per millorar la tècnica i

l'art de la imatge?

- Ja havia estudiat pel meu

compte. Un cop instal·lat aquí,vaig fer uns cursets sobre diversestècniques de laboratori i de foto-grafia a Granollers.

- La fotografia és un art que,

naturalment, ha anat canviant,

progressant ...

- Efectivament, sobretot eltipus de càmera. Ara amb les digi-tals és una passada! És una altramanera de fer. Té l'avantatge deque, un cop feta la foto, pots com-provar si la imatge és correcta ocal repetir-la. És clar que si allaboratori era a base de líquids,ara és a base d'ordinador. I de totse n'ha d'aprendre.

- Parlem sobre l'associació.

Es va crear el Juny del 2005.

- A en Joaquim Raga se li vaocórrer que impartís uns cursetsde fotografia. Val a dir de que jo

tenia una certa basarda de que lacosa no quallés i quan s'estavaacabant el primer curset, amb 21persones que s'hi varen apuntar,vaig insistir en fer una Associacióde Fotografia. La gent es va ani-mar a dur-ho a terme. En RamonOriol, que és secretari de l'asso-ciació, va muntar tot el paperam...els estatuts, etc.

- En certa manera els cursets

són els "culpables" del naixe-

ment de AFA. En què consistei-

xen?

- Són d'iniciació. Un cursetdura 30 hores, en total 15 diesrepartits en dues hores (de 19 a 2lh) a la setmana. Primer ensenyemquè és i com funciona una càmerade fotos, conèixer la màquina i lesseves possibilitats. El segon pasés aprendre a fer fotografia sotales regles dels gran mestres, i les

darreres lliçons són un programad'edició d'ordinador per fer lescomposicions

- Totes les classes es fan a un

estudi?

- Fem dos sortides per ferfotos, que després són les ques'exposen. Puc dir-te que han vin-gut persones que no tenien idea decom era una càmera i que estanfent fotos ben bones.

- Això vol dir que ets bon pro-

fessor i que els alumnes capten

la descripció. Hi ha una edat

específica per apuntar-te?

- No hi edat. Homes o dones?et diré que meitat-meitat.

- L'associació es reuneix dos

cops al mes. Aon?

- Ala seva seu, que està situadaa la part de d'alt de la sala d'exposi-

cions Carles Sindreu. Hem antcomprant molt de material amb laidea de muntar el nostre propi labo-ratori. Els diners surten de les quo-tes dels socis. Ara ja en som trenta-quatre. Cal separar el que són elscursets de l'associació per se.

- Les exposicions la Sala

Polivalent són permanents?

- Sí. Les anem canviant. En Rafa respira fotografia

pels quatre costats. El seu anhelés aconseguir tenir el seu propiespai per instal·lar l'estudi defotografia de l'AFA. Quan parlasobre el seus alumnes, que percert en té dos que vénen de forade l'Ametlla, se li dibuixa ungran somriure al rostre. Es sentsatisfet dels cursets i de ser Pre-sident d'aquesta associació que,pel que tinc entès, és la més jovede les moltes que hi ha al poble.

Rafael Sánchez amb la seva inseparable càmera de fotografiar / Rafael Sánchez


L’Entrevista

Mossèn Santiago Collel

Pat Millet

Ens apropem a les festes de Nadali no tot són regals, àpats sucu-lents, caves i xerinola. Tot aixòestà molt bé, però també cal veurel'altra cara d'aquestes festes que,en certa manera, serveixen per aunir a les famílies i que duen unmissatge d'amor i de pau del qualmolts se n'obliden durant la restade l'any.

Aquestes festes tenen un mar-cat caràcter religiós i, per això,ens apropem a l'actual responsa-ble de la nostra parròquia. Filld'una família de treballadors (parecatalà i mare de la Rioja), Santia-go Collel Aguirre va néixer fa 43anys a Mollet del Vallès i és elmitjà de tres germans. "Els meuspares eren gent creient. La mevafe l'he après i l'he viscuda a casa.De petit m'agradava disfressar-me i jugar a ser capellà. Jo sem-pre deia que volia ser Bisbe, senseser capellà, directament Bisbe.Sortosament no ha estat així. Lameva vocació va néixer com unail·lusió d'infant (altres companysvolien ser pirates o bombers etc).Bé, aquesta il·lusió va anar ma-durant amb una fe cada cop mésconsolidada i amb un desig derespondre a Crist, una crida quejo sempre he sentit d'una maneramolt personal i íntima, i a la vega-da de servei a la societat i a l'Es-glésia des del ministeri sacerdo-tal. A la meva adolescència vaigtenir els meus alts i baixos, comtambé els meus enamoraments.Mai he estat un estudiant exem-plar i això va fer que, estant en elseminari menor, a l'arribar a setècurs, m'expulsessin per malesnotes. Encara que jo compreniaque ho mereixia per mal estu-

diant, pensava que n'hi haviad'altres que també ho eren i queper tenir un altre estatus social noels feien fora. Aquesta qüestió vaprovocar-me una certa crisi i unenuig amb la institució de l'Esglé-sia. Realment, fins acabar elCOU no vaig tornar a pensarsobre la possibilitat d'una vocaciói, per tant, vaig fer la vida normald'un noi que estudia en un insti-tut".

En Santiago va viure totes lesetapes, tan positives com negati-ves, de l'adolescència fins que vatornar a fer-se el seu plantejamentvocacional. Dialoguem sobreaquest tema i sobre els estudis queduen a terme els seminaristes."Els coneixements no sé ben bé sia vegades ajuden o no ho fan. Vasaprofundint en les Sagrades Es-criptures i vas entenent que cosesen les que has cregut des de sem-pre no són ben bé així, perquè sóninterpretacions. Aquestes petiteso grans crisis t'ajuden a refermarla fe. Mai m'he considerat unapersona carca, sinó més aviattolerant".

El fet de que moltes cosess'hagin modificat en el món ensporta a parlar sobre si aquests can-vis han arribat a influir en elsplantejaments dels capellans."Com sempre, hi ha de tot. Nodiria que l'Església i els capellanshagin tingut una evolució, mésaviat tenim por d’una certa invo-lució, sobretot en les noves voca-cions. El capellà de poble està envies d'extinció. Jo estic a la Garri-ga i sóc l'administrador parro-quial de l'Ametlla. Mossèn Valentíés el rector emèrit. A nivell de fun-cions i de responsabilitat tot re-cau sobre mi".

És important el tracte amb els

feligresos i així ho entén i ho sent.Considera que part de la sevafeina és saber escoltar, acollir a lespersones i ajudar-los en les sevesnecessitats. És un home moltentusiasta, que s'expressa ambmolta vehemència. És agradabledialogar amb ell.

Parlem sobre el jovent actual."He estat Consiliari Diocesà delsesplais abans de que es dividís laDiòcesi de Barcelona. Actual-ment encara ho sóc del Bisbat deTerrassa, per tant, he estat molten contacte amb els joves. Elsxicots es mouen sobretot en elterreny de la indiferència. No ésque siguin contraris a l'Esglésiani a les idees dels evangelis, sim-plement es mostren indiferents,però no solsament en el tema reli-giós, també respecte altres qües-tions". Aquesta és la tendènciageneral: "No involucrar-me nicomprometre'm massa".

Li sembla correcte que la as-signatura de religió sigui optativatot afirmant que "no podem fercombregar la gent amb rodes demolí", però no pas en que la tre-guin com assignatura escolar. "Defet, l'assignatura de religió estàconcebuda perquè sigui entesacom a cultura religiosa. A la nos-tra societat el pes del fet religióscristià ha estat definitiu. Ha con-dicionat la política, l'art, les tra-dicions i la vida del poble durantmolts segles. Aleshores, no teniruna àrea d'estudi on el nen puguicomprendre tot això i pugui tenirun judici de valors... és en aquestsentit el perquè no hem semblapositiu que aquesta assignaturaes perdi. Nosaltres som hereusdels nostres avantpassats i, du-rant molts anys, va haver-hi unpes social i moral de l'Església

enorme. Després, evidentment,qui hi estigui interessat pot seguiramb la catequesi. Una cosa no téres a veure amb l'altre. El primerés cultura religiosa i la catequesiés la formació de la fe, de la per-sona com a cristià".

La conversa deriva a parlarsobre com es viu, actualment, lareligió dins de la família. Majori-tàriament no existeix. Tot ha can-viat molt. Els nens fan la primeracomunió a l'edat pertinent i, enmolts casos, són bategats uns diesabans. El tema de la fe, a nivellsocial, queda molt arraconat."Pràcticament ha desaparegut elsentit de la família cristiana queresava junta. Moltes parelles pre-

guen, però cadascuna sola, per laseva banda i individualment".

Hem començat esmentant lesFestes de Nadal i així acabarem.Regala als pares, als familiars i alsamics tot el que vulguis. Reserva'tun temps per jugar amb els fills,per passejar i per parlar amb ells.En resum, i tal com diu el mossèn:"El regal més important que no-saltres podem fer per Nadal ésdonar part de la nostra pròpiavida, del nostre temps, als queestimem. Nadal és això. És Déuque ens fa el regal de Jesús pertota la humanitat". Heu entès elmissatge? Que la nostra vidaesdevingui un regal per als altres.Fem-ho factible. Bon Nadal!

El mossèn Santiago Collel davant la parròquia de Sant Genís / Rafael Sánchez

ÚLTIM CONCERT DELMILCENTENARI

Com a cloenda del MILCENTENARI DE LÁMETLLA i a la vegada per a cel·lebrar els 250

ANYS DEL NEIXEMENT DE W.A.MOZART, presentem un conjunt excepcional de músics

que interpretaran obres de Mozart, una d'elles la "Gran Serenata" o "Gran Partitta" (partitura),

considerada una de les obres culminants del gran compositor de Salzburg.

En la pelicula "Amadeus", Salieri, compositor coetani de Mozart, diu al escoltar lÁdagio de

la Gran Partitta : "era una musica que jo mai havia sentit, tenyida d'un tal anhel, un anhel irrealit-

zable, que m'estremí. Em semblava estar escoltant la veu de Déu".

La Gran Partitta la composà per a 12 instruments de vent i 1 contrabaix ; tota l'obra no té des-

perdici, però destaquen 4 moviments, lÁllegro inicial, lÁdagio, l'impressionant Tema amb

Variacions i lÁllegro final. Es una composició peculiar, molt ambiciosa i que no pot ser qualifi-

cada de música d'entreteniment com la majoria dels seus divertiments per a vent de l'època salz-

burguesa.

Wolfgang Amadeus era el segon de 7 germans. El seu pare Leopold va ser un gran músic i

aviat descobrí les potencialitats del seu fill, a qui formà i el mostrà a tot Europa donant concerts,

contribuint així als escassos ingressos familiars. Estaran anys sota la protecció del arquebisbe de

Salzburg fins que un dia Wolfgang Amadeus trencà amb ell i marxà a Viena, sent el primer músic

que visqué independent de la seva professió des de el punt de vista dels ingressos econòmics.

Un dia rebé un obscur encàrrec de composar un Rèquiem, que Wolfgang Amadeus interpretà

com una premonició de la seva mort. Sembla que el Rèquiem volia signar-lo el qui li encarregà.

El cas és que no el va poder acabar i Mozart moria als 35 anys. El Rèquiem l'acabà un deixeble seu.

Mozart composava durant el dia i al vespre, un cop a casa, escrivia el que el seu cervell guar-

dava. L'extensissima obra, l'originalitat i la seva gran qualitat, sols un geni podia fer-la.

Mozart estimava i respectava enormement la musica de Johan Sebastián Bach. Nogens-

menys Bach no va ser valorat mentre vivia i tardà més de 50 anys en ser descobert com a gran

geni de la musica. Mozart, en canvi, va ser valorat des dels 4 anys.

El concert del diumenge 10 de Desembre a les 7 h del vespre, a l'Església de l'Ametlla, l'han

tocat a diferents llocs i a tot arreu ha fet esclatar l'entusiasme del públic assistent.

Animeu-vos a venir ! El concert s'ho val !!!

Joan Mª Pujadas

PROGRAMA:

1ª Part: ADAGIO i RONDÓ en Do Menor, Kv 617, per a flauta, trio de cordes i piano

W.A.MOZART / QUINTET en Mi b Major, Kv 452 W.A.MOZART Largo, Allegro moderato,

Larghetto, Allegretto

2ª part: GRAND SERENADE en Si b Major, Kv 361 W.A.MOZART Largo-Allegro molto,

Menuetto. Trio I-II, Adagio, Menuetto : Allegro. Trio I-II-III, Romanze : Adagio, Allegretto-

Adagio, Thema con variazioni : Andantino i Allegro molto



Cultura

En Jordi Puig i en Jaume Oliverens parlen sobre els pous de glaç

Pat Millet

En Jordi Puig, Tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de l’Ametlla, ens parla de les jor-nades de pous de glaç i salines de muntanya sobre les quals el Diari de l’Ametlla n’està fentun seguiment. “Ha estat una iniciativa de l’Ajuntament del Tagamanent i d’Odèn (Solso-nès) i, nosaltres, com a Ajuntament que tenim un pou de glaç, situat a Can Draper, ens hivàrem adherir tot i que les nostres connotacions demogràfiques, territorials, etc. ens allun-yen de la filosofia de l’associació, que es basa en pobles petits i de muntanya. A partir deaquí s’ha constituït aquesta xarxa de municipis i s’estan fent actuacions per revaloraraquest patrimoni”.

També comptem amb la presència d’en Jaume Oliver, Tècnic de DesenvolupamentLocal de l’Ajuntament de Tagamanent i de l’Ajuntament de Figaró, que ens acompanya ala xerrada i que intervé tot dient que “els contactes van començar ara farà aproximadamentun any. Van ser uns contactes tècnics per intercanviar informacions sobre processos de res-tauració i fons d’ocupació, o sigui, polítiques actives. Llavors, per casualitat, els primerscontactes varen ser amb Odèn i també amb Masoc, que és un poble situat al nord de Mar-sella i que també vincula la recuperació del patrimoni, en aquest cas pous de glaç, ambprojectes de desenvolupament local”.

Demanem a en Jordi Puig que ens ampliï la informació sobre el pou de glaç de CanDraper, i ens comenta que “un pou de glaç és un magatzem de gel i que el més important éstota la infraestructura hidràulica prèvia al propi pou de glaç. Hi ha casos que es conservabé i d’altres que no. Pel que fa al de l’Ametlla es conserva més o menys bé. De què constala seva infraestructura? Doncs en primer lloc d’una riera, d’una resclosa, d’un rec i d’u-nes bases d’acumulació de l’aigua on aquesta es congela durant l’hivern. Aquest glaç, des-prés, és tallat a unes mesures concretes i és emmagatzemat en uns pous que són com unsmagatzems subterranis”. El que es creu, després de la reconstrucció de tot el procés, i sem-pre fent referència a l’Ametlla, és que començava a la font del Racó, a una resclosa querecollia l’aigua del torrent del Verder. Aquest rec travessava tot el poble pel centre cap alTrull (carretera de Bigues) i anava cap a Can Draper, travessava tota la Quintana fins el sotd’en Torres on hi havia l’estructura que han esmentat, que es calcula que és del segle XVII ique té uns 9 metres de diàmetre per 9 de profunditat. “El glaç el portaven a vendre a Barce-lona, sempre al vespre, amb carruatges i amb unes pèrdues que oscil·laven entre el 20 i el30%”. Estem parlant del segle XVII i de començaments del XVIII. A principis del segleXX aquesta producció s’extinguí. L’objectiu dels pous de glaç era crear un guany econòmicde l’aprofitament d’un recurs natural, en aquest cas, l’aigua gelada.

És clar que, tal com apunten, la inversió era forta. “Va ser una activitat preindustrialque va desaparèixer. Actualment, l’objectiu és crear un producte patrimonial, educatiu,turístic dins de projectes de desenvolupament local. Com que l’explotació del gel ja no fun-ciona, el que fem és donar-li una altre sentit sempre buscant la màxima eficiència del terri-tori. Això és el que tenim en comú tots els ajuntaments que estem associats. En el cas del’Ametlla és, bàsicament, una actuació paisatgística que està lligada al que seria el projec-te del museu del paisatge, o sigui, que el pou de glaç és una peça més del conjunt del patri-moni que hi ha en el sòl urbanitzable de l’Ametlla que permetrà atraure visitants per podergaudir d’aquest paisatge a més de protegir-lo”.

Afinals de novembre, i durant tot desembre, podreu gaudir d’una exposició fotogràficaa la biblioteca del poble. El tema? Els pous de glaç i salines de muntanya. La foto guanya-dora del concurs és el pou de glaç de Can Draper. El seu autor és Joan Pericas, membre del’Associació Fotogràfica de l’Ametlla (vuere Diari nº 34). Enhorabona!

En Jordi Puig i en Jaume Oliver en un moment de l’entrevista / Rafael Sánchez

L’historiador Joan Garriga parlasobre la II República al Vallès

Redacció

El divendres 10 de novembre quaranta persones es van reunir per a presenciar la conferèn-cia que el Doctor en història i advocat garriguenc, Joan Garriga, va oferir a la Sala Poliva-lent de la Biblioteca Municipal de l'Ametlla sota el títol "La Segona República a la comarca(1931-1939) i certs aspectes sobre l'època a l'Ametlla".

Amb una primera intervenció del regidor de cultura, Joaquim Raga, i del moderador del'acte, Jordi Sedó, l'historiador va iniciar el seu discurs tot dient que "com a garriguenc,estimo a la comarca i a tots els pobles del voltant" i que per aquest motiu s'alegrava depoder parlar a l'Ametlla.

El seu parlament es va centrar en el període de la II República i va iniciar-lo tot posantèmfasi en la importància de la història local en relació a la història més generalista i d'òpticabarcelonina que ha dominat durant molt de temps.

Va definir la II República com un període de temps marcat, en els seus inicis, per unaeufòria a tots els nivells. Va destacar la proclamació de la II República a Granollers, lareforma agrària, la confecció de l'estatut de Núria i el marcat caràcter anticlerical predomi-nant en aquells moments. Va donar dades de les esglésies que es cremaren i, va destacarque, curiosament, la de l'Ametlla no va ser calcinada.

Segons Garriga, aquesta eufòria es va manifestar a nivell polític amb l'eclosió d'ERC ales eleccions del 1931en detriment de la Lliga i, sobretot, pel trencament amb els darrersanys de dictadura de Primo de Rivera i de Dámaso Berenguer.

Al marge de la política, segons l'historiador, aquest context d'eufòria i de dinamisme esva plasmar amb la gran activitat cultural (nova premsa, teatre...) i educativa, tot citant aalguns dels ametllatans més il·lustres de l'època com poden ser Carles Sindreu, Joan Plumé(veure diari de novembre 2005) o Eugeni Xammar.

Aquest ambient d'eufòria va durar fins el 1933 i Joan Garriga va destacar que "no totvaren ser flors i violes" ja que l'activitat política va patir trencaments i pugnes internes dinsde les esquerres que es varen agreujar amb l'incipient creixement del moviment obrer,sobretot a les ciutats.

Va parlar dels fets d'octubre de 1934 com un dels punts àlgids del període i que el Frontd'Esquerres va resultar ser un estímul per l'alçament feixista del 1936. En aquest sentit,Garriga va afirmar que la Guerra Civil va ser a causa de la dreta per bé que va reconèixer elsexcessos que varen cometre els comitès de milícies antifeixistes a la zona republicana,sense oblidar, tampoc, els excessos a la zona “nacional”.

Sobre la Guerra va seguir dient que a la comarca estan documentades 130 morts a lareraguarda i va parlar de les incautacions i de les col·lectivitzacions i es va lamentar que elcontext europeu d'aleshores no ajudés en absolut a la República.

Ja per acabar, i abans de començar un interessant torn de preguntes, Garriga va dir quela columna del Vallès Oriental va ser la que va permetre a l'exèrcit republicà defensar elfront d'Aragó i que l'Ametlla va acollir, el setembre de 1937, a noranta-nou refugiats.

Joan Garriga i Jordi Sedó / Diari de l’Ametlla

PPoottss ccoonnssuullttaarr qquuaallsseevvooll nnúúmmeerroo ddeell DDiiaarriiddee ll’’AAmmeettllllaa aa ll’’hheemmeerrootteeccaa ddee llaa ppààggiinnaa

wweebb:: wwwwww..aammeettllllaa..oorrgg


Cultura

Cafè filosòfic de desembre:Com ens arriba la informació?Radiografia del mass media

Cafè filosòfic de novembre:Filosofant entorn Màtrix

Joan Méndez Filòsof assessor

En el proper cafè filosòfic volem dirigir la nostra mirada cap als grans mitjans de comuni-cació de masses: televisió, ràdio, diaris, revistes, internet, cinema...

Ens agradaria analitzar en aquesta sessió tota una sèrie de qüestions relacionades ambaquest mitjans com:- Quins són els criteris que permeten decidir què és notícia i què no?- Com es passa dels fets a les notícies? Com es construeixen les notícies?- Quina objectivitat informativa podem apreciar en els actuals mitjans de comunicació?- Fins a quin punt tenen els periodistes veritablement llibertat d'expressió?- Com es decideix què és d'interès general i què no ho és?- Quina relació hi ha entre els diferents poders fàctics i els mitjans de comunicació?- Sempre una imatge val més que mil paraules? - Quin tipus de model axiològic transmeten els mitjans de comunicació?- Com és la quantitat i la qualitat de la informació que rebem?- És la informació un producte de consum?- Quina imatge del món i de nosaltres mateixos ens transmeten els mitjans de comunica-ció?

Tothom és convidat a participar. Només cal portar-hi ganes de raonar i d'enraonar. Elnostre objectiu és que, sempre des del respecte per les persones, les opinions d'uns i altresentrin en discussió per tal d'enriquir-nos mútuament en la comprensió de la nostra realitat.

Us hi esperem!

Pat Millet

En la primera sessió del Cafè Filosòfic d'aquesta temporada, el filòsof assessor JoanMéndez ens va endinsar dins del món de Màtrix, una trilogia dissenyada pels germansWachowsky i guanyadora de 4 òscars . D'aquesta trilogia cal destacar la primera que datadel 1999. Tanmateix, cal seguir les altres dues entregues per entendre tot el seu sentit.

En aquest cafè filosòfic es van intentar desxifrar les connexions existents entre Màtrixi la filosofia, i es van emetre unes escenes de les pel·lícules per tal d'aconseguir, amb lesimatges un millor, entreniment. Es va fer un paral·lelisme entre Màtrix i el mite de laCaverna de Plató, a on es presenta la possibilitat de viure en un món d'aparences i també escità a Descartes, que dedueix que es dubte de tot. Igualment, es parlà del Quixot de Miguelde Cervantes, fent referència a les seves quimeres i visions. I "La Vida es Sueño" de Cal-derón de la Barca.

Com podem saber que no estem dins de un somni? Una xerrada molt ben portada en laque sorgien preguntes com aquestes: La veritat- veritat és agradable? El món real ens agra-da a tots?

El món virtual de Màtrix


Alumnes del CEIP El Bertí

P3

P4 P5

1r 2n

3r 4t


5è 6è

Alumnes del CEIP El Bertí

La cuina de... FrancescRogerMongetes del ganxet amb bacallà i gambes

Pat Millet

Les mongetes han estat en remullunes hores, millor tota la nit, res deposar-hi bicarbonat, sí un xic desal. Les posarem a bullir a foc lentdurant, més o menys, hora i mitja.

Si cal afegir més aigua, sem-

pre que sigui freda i la sal no li

posarem fins al final de la coc-

ció. A part, passem les gambes

per la paella, les reservem en un

plat i en el mateix recipient fem

un bon sofregit de ceba, all, to-

màquet i el deixem que faci xup

xup. Recomano que, abans de

posar-hi el tomàquet, quan la ce-

ba sigui ben rosseta, que hi afe-

giu una mica de vi blanc.

Tastem el sofregit i és bengustós, clau bàsica per una bonacuina que requereixi aquest pre-sent. Hem comprat el bacallà i,

la part del morro, ja remullat, cal

assecar-la amb un drap o paper

de cuina perquè deixi anar tota

l'aigua. Un cop fet això, l'enfari-

nem i el fregim amb força oli, a

uns 180ºC començant sempre

pel cantó de la pell just perquè

no s'esmicoli. Un cop fet el sofre-

git li afegirem el bacallà, les

Ingredients per a 4 persones:

- 2 cebes- 2 grans d'all- 1/2 quilo de tomàquet- 3 gambes per persona - 50 gr. de mongetes delganxet per persona- dos talls d’uns 200 gr.de bacallà per cap - oli d'oliva -Sal

mongetes amb una mica d'aigua

del seu bull i, finalment, les gam-

bes. Cal mantenir-ho durant uns

15 minuts a foc lent i anar-ho

controlant. Tastar-ho i, si cal,

rectificar de sal.

En Francesc ho ha cuinat en

una cassola de ferro i ens comen-ta: Sóc un enamorat de les casso-

les de terra, però necessita més

atenció. El punt de cocció és

diferent. Com també el cuinar

amb gas natural, butà, vitrocerà-

mica...

Ho acompanyem amb un viblanc fresquet, en aquest cas semidolç, una bona amanida d'api,anxoves, formatge fresc, ensiam,canoní i finalitzem amb un pastísde poma ben llaminer! Un Granàpat. Gràcies Francesc.

Francesc Roger / Rafael Sánchez

Raf

ael S

ánch

ez


Els Joves

El Crit enganxa!

És una droga sana, un joc d'il·lusions i debats on l'espurna decadascú serveix per encendre el foc de l'associació juvenil que for-mem part. Quan us acosteu a Can Muntanyola veureu canvis: unespai compartit entre els usuaris de la biblioteca, el PICA, el casalde la gent gran, el grup de dones i el casal de joves. Què en pot sor-tir d'aquest còctel? Creativitat i activitats pel poble, debats i apre-nentatges de com conviure i moltes altres coses.

Us oferim un espai de trobada i una sala d'assaig per grups demúsica, un buc en diuen. Un espai per fer activitats i per recollir lesvostres propostes. I a partir d'ara tindrem un nou local, més ampli iespaiós, reformat i apunt per fer-hi coses. Es tracta de l'edifici queva acollir el Gepa, el "llegendari" esplai de l'Ametlla.

Volem recuperar aquell esperit, jugar i aprendre els uns delsaltres, compartir una etapa molt potent de la nostra vida i aportar lanostra visió de les coses. I transformar el poble, mica en mica, perquè no? Trencar amb el tòpic que diu amargament "les coses sónaixí i no es poden canviar", de veritat us ho creieu? Nosaltres no.

Aquestes idees i objectius les aterrarem amb diferents accions,entre les quals n'hi ha una que és fer una programació estable d'acti-vitats. Comencem amb els divendres a la nit, amb cinema, i els dis-sabtes a la tarda amb jocs de taula i campionats de videoconsola. Iuna PC-Party per les i els amants dels jocs i els intercanvis en xarxacibernètica. Un desembre d'activitats que comença el dissabte 2amb "Cria't, muda't de pell!" la festa d'inauguració del nou local, onus presentem un sopar popular, un concert i una "multifesta" ambperformances i improvitzacions.

Tens feina i encara vius amb els pares?Et ve de gust viure amb la teva parella o amb algun amic o amiga?

La borsa d'habitatge municipal t'ho posa més fàcil.No tens excusa!!

Entrant a formar de la borsa d'habitatge municipal pots tenir accés a:- Habitatges a preus NO BOJOS !! en diferents pobles de la zona.

- Vivendes per entrar-hi a viure en condicions!! - Fiança raonable i sense avals!!

- Assessorament per part d'un àrbitre i no d'un intermediari!!- Ni un duro de comissió per la gestió!!

NO t'ho pensis més. Ara independitzar-se és una mica més fàcilAh! I si tens un pis o casa per llogar, també tindràs condicions mot

bones per llogar-lo!Acosta't al PICA i informa't

www.ametlla.org


VENUDA

TEL. 93 843 28 96TEL. 93 845 70 52

TEL. 93 871 88 29TEL. 93 871 56 03


Esports

Arnau Abarca, una jove promesa del motociclisme

L’Ajuntament i el ClubVoleibol l’Ametlla signenun conveni de col·laboració

Redacció

Que a l'Ametlla del Vallès hi hagrans esportistes a tots els nivells,des del més amateur fins el mésprofessional, ja és sabut pertothom. Noms com “ChichiCreus”, Andreu González, SantiRibot, etc. de ben segur que sónben familiars per la majoria d’a-metllatans i amtellatanes. Ara bé,el que potser no té tant clar la gentés que ha l'Ametlla hi ha gent benmenuda que practica un esportdeterminat ja a un nivell d'allò méselevat. Aquest és el cas del joveArnau Abarca, un noi de l'Ametllaque, amb només nou anys, ja com-peteix al damunt d'una moto.

Abarca, que es declara admi-rador del pilot Daniel Pedrosa,campió una vegada de 125 cc. idues de 250 cc., ja s'ha confirmatcom una jove promesa del moto-ciclisme i, actualment, es trobadins del programa del RACCAutomòbil Club pel desenvolu-pament personal i professional.

Justament aquesta temporada2006-2007 ha debutat a la cate-goria d'iniciació a la velocitatdins de la Copa Catalana de Pro-movelocitat i, anteriorment, jahavia competit amb l'equip infan-til de KTM MotoCross.

La Copa Catalana de Promo-velocitat és un campionat orga-nitzat per la Federació Catalana

de Motociclisme i promogut perFEMOCAT que consta de setcurses i de dos entrenaments.

En aquesta competició no esvalora únicament el resultat de lescurses, sinó que valora, al marged'això, la formació del caràcterdel pilot, de la seva iniciativa i laseva disposició a aprendre aixícom la humilitat, un valor, malau-radament, que sovint escassejaentre els esportistes d’elit. Corre-dors com en Toni Elías provenend'aquesta categoria.

Esperem que l'Arnau seguei-xi una bona evolució i que d'aquía uns anys el puguem veure cór-rer entre els millors pilots del mo-ment. Molta sort!

L’Arnau Abarca en acció

Servei d’Esports

L'Alcalde, Sr. Jordi Pousa i la presidenta del Club Voleibol l'Ametlla,Sra. Asun Morte, van signar a finals d'octubre el Conveni per a l'Escolade Voleibol.

Aquest és un conveni que es reedita per tercer any consecutiu ambels objectius següents: la promoció del voleibol en edat escolar, garantirla continuïtat per als practicants d'aquest esport en tota la trajectòriavital de l'esportista i la col·laboració d'ambdues parts en la coordinaciótècnica de tots els equips.

El Club de Voleibol, fundat l'any 2003, té l'objectiu d'anar assumintels grups i equips que vagin sorgint de l'Escola de Voleibol del municipiper donar continuïtat als nens i nenes que volen practicar aquest esport.

Així doncs, avui dia a l'Ametlla hom pot començar a iniciar-se en elmón del voleibol des dels 6 anys amb l'activitat "Divervoley" i conti-nuar de forma ininterrompuda fins que el cos digui prou.

Primer a l'Escola de Voleibol i després al Club de Voleibol l'Ametllapots anar jugant fins a la categoria veterans, un grup de lleure que entre-nen pel plaer de jugar amb un grup i divertir-se.

Equips de l'Escola de Voleibol: Divervoley-benjamí, pre-aleví,aleví, pre-infantil.

Equips del Club de Voleibol l'Ametlla: infantil, cadet, juvenil, sèniormasculí, sènior femení i veterans.

Jordi Pousa i Asun Morte signant el conveni / Servei d’Esports

Pat Millet

Ens vrem apropar al Circuit deMontmeló per assistir als entre-naments del Campionat d’Espa-nya de motos (CEV) que va tenirlloc el passat dia 8 d’octubre. Elnostre objectiu és interessar-nosper l’escuderia que dirigeix l’E-duard Blanch, Edu com l’anome-nen, que fa més de 10 anys viu ala urbanització de Can Camp del’Ametlla i que, com podreu com-provar, des de ben petit ha estatrelacionat amb aquest món. Sen-tim la seva història “vaig néixera França per un fet meramentcircumstancial,ja que el meupare era engin-yer de la fàbricaMichelin i estavadestinat allà.Quan jo tenia 23anys vàrem tornar a Barcelona i,als 12 anys, vaig començar vin-cular-me al món de la moto per-què a prop de casa hi havia untaller de mecànica en el que hianaven pilots històrics com Víc-tor Paloma i Benjamí Grau.”

L’Eduard fou una mica comel nen mascota del seu equip. Als16 anys va fer la seva primeracursa a València amb una motoOsa. “Va sortir força bé. El fet ésque després em van donar l’opor-tunitat de participar en vàriesfórmules de promoció per, així,arribar a dedicar-m’hi com aprofessional. Amb 18 anys era, enaquells moments, dels pocs pilotsprofessionals espanyols que po-

dien viure de això. L’any 1986 tenia 26 anys i

vaig deixar-ho. Per què? Doncsper un problema de fractures itemes econòmics d’aquella època.Fa 25 anys era difícil i complicatpoder mantenir tot el cost querepresentava. No era un esporttant mediàtic com ho és ara.

Que quin era el cubicatge dela meva moto? una Yamaha 250cc i JJCobas. També vaig córreren curses de resistència ambDucati i Honda”

Durant uns anys es va descon-nectar totalment del món delmotor fins que l’any 2000 el va

trucar en Benjamí Grau per dir-lique al 2001 es feia un campionatd’Espanya de resistència. I, comés natural, el “cuquet” de la motova tornar a sorgir i “vàrem tenirla fortuna de participar i de guan-yar el campionat. Llavors vaigestar del 2002 fins el 2004 correntel campionat de Catalunya extremamb l.500 cc i el campionat d’Es-panya. És clar que l’edat no per-dona i les fractures tampoc” .

Amb més de 50 fractures pertot el cos l’any passat va decidirmuntar una escuderia per promo-cionar nous pilots. “Si em pregun-tes si és un tema difícil et diré quehas de fer-ho molt bé perquè elspatrocinadors et responguin He

de dir que som l’equip revelacióde l’any perquè, normalment, estriguen uns 3 o 4 anys en poderestar en primera línea”.

Amb el nom de l’equip TeamMerson, l’escuderia té la seu ofi-cial a casa seva (Can Camp). Haanat envoltant-se del millor.“Formem un bon equip, queconsta d’un enginyer, un cap demecànics, quatre mecànics, unmànager i tres pilots. Tenim pre-paradors físics i psicològics, totsbons professionals. Vols sabersota quina base s’escullen elspilots? Doncs et contesto que esnecessita una certa màgia per

saber detectarles possibilitatsde cadascú, jaque l’oferta ésmolt gran. S’had’intuir quel-com de la per-

sona que no es detecta a la pri-mera. Actualment, tot l’esport engeneral s’està professionalitzantcada cop més jove. El món de lamoto és complex. Si triomfes, elsmitjans econòmics en quan anivell de premis, són importants.De vegades el pares pressionenmolt els nanos que comencen... ésclar que una cosa és el que esvisualitza per la televisió i l’altrala realitat. Ser pilot és molt dur.Abans del triomf hi ha molt depatiment, moltes hores de gim-nàs, d’escola... és dur física i psi-cològicament”.

Dins dels seus nous projectesestà el de fer un circuit dins delterme municipal de l’Ametlla, ho


Esports

Eduard Blanch, un apassionat del món del motor

explica amb molt de entusiasme:“Estem amb tractes amb l’alcal-de per fer un circuit dins del polí-gon industrial nou (AmetllaPark). Això seria fantàstic! Per-què la meva idea és muntar unaescola de pilotatge” .

I,certament, en molts sentitsés una bona iniciativa. Així licomentem tot mirant els plànolscorresponents.

Eduard Blanch és una perso-

na directa, molt participativa.Després d’aquesta perfecta postaa punt, deixem el circuit de Cata-lunya, a Montmeló. El nostreesperit marxa del circuit, ple delso dels motors en plena ebullició.

L’Edutard Blanch vol impulsar la creaciód’una escola de pilotatge a l’Ametlla i crearun circuit de curses al polígon Ametlla Park

L’Eduard Blanch viu les motos de molt a prop / Rafael Sánchez


Esports

Club BB Triatló de l’Ametlla

L’Andreu González, laJanina González i en JordiVilalta fan una bona tempo-rada en els campionats TT

Servei d’Esports

El Club BB Triatló l'Ametlla, queja es va presentar en societat aprincipis d'any, presenta ara el seuequip de triatló de competició.

De fet, ja es va començar amuntar el gener del 2006 impul-sat per dos membres fundadors

del BB Triatló: en Xavi Arenas ien Dani Vilanova.

La majoria dels componentsde l'equip són triatletes des de faanys i alguns vénen del món de lamountain-bike o del waterpolo, id'altres comencen en la triatló através d'aquest nou club. Com aanècdota: quatre dels compo-

nents són bombers i un és mossod'esquadra. Ja veieu com n'ésd'important la forma física enaquestes dues ocupacions!

L'equip no és gaire gran peròsabem de bones fonts que té unmagnífic nivell, amb gent moltcompetitiva i que hi regna unmagnífic ambient, doncs el nexe

d'unió ha estat no només l'esport,sinó també les relacions d'amistatque els unien. De fet, és l'objectiudel club: bon rotlle i el bon am-bient per damunt de tot.

El debut en competició com aclub va tenir lloc, com havia deser, a la competició de casa queorganitza el grup del BB Triatlól'Ametlla des de fa 5 anys, quanencara no estava constituït com aentitat: el DUATLÓ DE L'A-METLLA DEL VALLÈS . L'e-quip local va ser novè i van acon-seguir un quart lloc per a un delsseus corredors de la categoriaVeterà 1.

El treball del BB Triatló l'amet-lla ja ha començat a donar els seusfruits i com a resultats més destaca-bles d'aquest primer any tenim:

Gabi Rodríguez en triatlóolímpic (1.500 natació + 40 bici +10 córrer) i esprint (750+20+5)amb un 4t lloc al classificatori pergrups d'edat del Campionat d'Es-panya celebrat a Cullera (Valen-cia) i un 5è lloc al campionat d'Es-panya celebrat a Pulpí (Almeria).També va fer un 9è lloc absolut ala triatló de Carcassona (França)en el seu debut en mitja distància(2.500 + 80 + 20). També ha fet

molt bons resultats en els campio-nats de Catalunya.

Jordi Riera, en duatló, catego-ria Veterans 1 (40 anys), ha acon-seguit:

4rt campionat Catalunya dua-tló muntanya a L’Ametlla V., 4rtcampionat de Catalunya duatlócarretera Castellfollit de la Roca,4rt circuit català de duatló demuntanya i 2n al duatló de carre-tera de Manresa

En Jordi Miró, també va fer un5é al duatló de St. Joan de les Aba-deses en V1.

En distàncies més llargues tambévan participar al maig als Ironman(3.800 natació + 180 bici + 42km.córrer) de Lanzarote (Xavi Arenes) ial juliol al de Roth, Alemanya, DaniVilanova i Xavi Arenes.

De cara al any 2007, el ClubTriatló l'Ametlla té com a objectiubàsic el duatló de muntanya (con-cretament a la categoria per clubs)en la temporada hivernal i de caraa l'estiu en triatló, esprint, olímpici mitja distància.

També serà important la sevaparticipació amb 5 corredors aljuliol en l'Ironman d'Àustria i pos-siblement 2 per l'Ironman de Niça,al juny.

La foto, de dalt a baix i d'esquerra a dreta : Dani Vilanova, Albert Capeta, Quim Magán, Ferrán Ros, Carles Ganduxer(President), Francesc Moreno "Xute", Raül Serrano, Jordi Miró, Jordi Riera, Xavi Serrano, Gabi Rodriguez, CarlesAndujar, Xavi Arenes / Servei d’Esports

El pilot ametllatà Andreu González, juntament amb la seva fillaJanina de copilot, han acabat subcampions de l’EVO Cup 2006, sub-campions de la categoria T2 i tercers del Campionat d’Espanya Absolut.Pare i filla, campions de l’EVO Cup els anys 2004 i 2005 i que han lluitl’escut del Milcentenari del poble aquest any en el seu cotxe, la tempo-rada que ve veuran premiada la seva trajectòria fent el salt a la categoriaT1 amb un cotxe prototip.

Per altra banda, el també ametllatà Jordi Vilalta, copilot de FrancescTermens, s’ha proclamat campió, d’Europa i d’Espanya de la categoriaT2 i subcampió d’Espanya absolut de raids de terra 2006.

Val a dir que els tres pilots i copilots obtindran el proper dia 15 dedesembre a Madrid els premis corresponts a aquesta bona temporadaque han realitzat.


Arbres i arbredes monumentals

Guia sanitàriaUrgències mèdiques 24 hores 061

CAP L’Ametlla 93 843 22 67de 8 a 20 h de dilluns a divendres

CAP La Garriga 93 871 80 81de 8 a 20 h de dilluns a divendres

Hospital de Granollers 93 842 50 00

Policlínica del Vallès 93 870 61 00

L’Ametlla:Farmàcia Puigdollers: 93 843 25 46Dilluns-divendres: de 9 a 13h. - de 16’30 a 220h.Dissabte: de 9 a 13h. - de 17 a 20 h.Diumenge: de 9’30 a 13h.Farmàcia Vallas: 93 843 19 07Dilluns-diumenge de 9 a 22h.

Granollers:Farmàcia Viña Mata: 93 879 40 18de guàrdia 24 h. cada dia de la setmana

RECOLLIDASELECTIVA

De vidre:Primer divendres de

cada mes.

De paper i cartró:Dimecres i devendres

de cada setmana.

De mobles vells:Primer i tercer dijous de

cada mes.

D’herbes:Tamayo, 93 860 51 34

(La Garriga)

De runes:Gestió de runes,

93 879 20 69

Tele-taxi l’Ametlla93.843.22.65670.89.48.10

Taxi l’Ametlla619.07.76.0193.843.02.49

Deixalleria: 937445068

Dilluns: tancatDe dimarts a divendres:

Matí de 10 a 13h.Tarda de 16 a 19h.

Dissabte: Matí de 10 a 14h. Tarda de 16 a 19h.

Diumenge: Matí de 10 a 14h.

Sortida Arribada05.05 05.3406.35 07.0407.05 07.3407.36 08.0408.05 08.3408.35 09.0409.05 09.3409.36 10.0410.05 10.3410.28 10.4910.36 11.0411.05 11.3411.35 12.0412.05 12.3412.28 12.4912.36 13.0413.05 13.3413.35 14.0414.05 14.3414.28 14.49

Sortida Arribada06.16 07.0107.12 08.0107.50 08.4008.25 09.1308.48 09.3109.38 10.3010.41 11.2211.43 12.4013.00 13.4013.34 14.2213.05 13.3413.35 14.0414.05 14.34

Sortida Arribada14.28 14.4914.22 15.1314.52 15.4315.48 16.3116.29 17.2217.20 18.1017.58 18.5218.35 19.3019.04 19.4319.44 20.3020.13 21.1021.10 21.5221.43 22.32

Sortida Arribada14.41 15.3615.21 16.0015.51 16.4316.21 17.0817.11 17.5517.41 18.3318.32 19.2119.02 19.4219.32 20.2620.20 20.5920.50 21.4322.11 22.59

Sortida Arribada06.23 07.1007.05 07.5008.02 08.4508.32 09.2409.22 10.0209.35 10.2710.25 11.1711.11 11.5812.11 12.4912.41 13.3213.11 13.5814.11 14.55

Sortida Arribada14.36 15.0415.05 15.3415.35 16.0416.05 16.3416.28 16.4916.36 17.0417.05 17.3417.35 18.0418.05 18.3418.28 18.4918.36 19.0419.05 19.3419.35 20.0420.05 20.3420.29 20.5020.36 21.0421.05 21.3421.32 21.5522.05 22.3422.24 22.4522.45 23.14

Sortida Arribada06.27 06.5607.28 07.5707.58 08.2708.25 08.4708.28 08.5708.58 09.2709.28 09.5709.58 10.2710.28 10.5710.58 11.2711.25 11.4611.28 11.5711.58 12.2712.28 12.5712.58 13.2713.25 13.4613.28 13.5713.58 14.2714.28 14.57

Sortida Arribada14.58 15.2715.25 15.4915.28 15.5715.58 16.2716.28 16.5716.58 17.2717.25 17.4917.28 17.5717.58 18.2718.28 18.5718.58 19.2719.25 19.4919.28 19.5719.58 20.2720.28 20.5520.58 21.2721.28 21.5722.23 22.5223.19 23.4700.00 00.31

Granollers-CentreBcn-Psg.Gràcia

La GarrigaBcn- Plaça Catalunya

Bcn- Plaça CatalunyaLa Garriga

Bcn-Psg.GràciaGranollers-Centre

Horaris Renfe

Ajuntament 938432501Biblioteca 938431966Bombers 938496080Camp de Futbol

Josep Costa 938457094Club Can Camp

938432675Club E. Vallès 938432827Comissaria de Mossos

d’esquadra 938608500Consell Comarcal

del Vallès 938791444Correus Ametlla

938432604Creu Roja

Granollers 938793032Escola Bertí 938432778Escola Cingles 938457039Escola Municipal

de música 938432882Estabanell 938609109Fecsa-Endesa

(Avaries) 902507750Funerària Tanatori

Granollers 938618230Hisenda

Granollers 938707600

IES AMETLLA938430125Jutjat de Pau 938432808Llar d’infants

Carrilet 938430250Lar d’infants

L’Ametlla 938430020Mossos Trànsit 088Mútua

del Carme 938708099Parròquia 938430023Pavelló Esports938432865Policia Local 938432992Policia Nacional

Granollers 938707599Radio l’Ametlla938432961Can Moret 938430253Repsol Butano 938700797Res Can Millet 938430071Res. Fca. Roig 938432984Res. L’Ametlla 938432486Santuari Puigg. 937445030Sorea l’Ametlla938432256Veterinari 607622677

Estació meteorològica NOVEMBRE

Regidoria de Medi Ambient

Tot i no ser un arbre, aquesta planta enfiladissa pot arribar amides realment destacables pròpies d'un arbre. Al nostrepoble hi ha diversos exemplars monumentals d'aquesta plan-ta que s'associen a una època molt determinada. La renova-ció modernista del poble va generar entre d'altres canvis unaidolatració de les formes vegetals i si podien ser exòtiques,encara millor.

En aquest sentit, la glicinia de floració rosada espectacu-lar i extremadament aromàtica va ser una candidata perfecta.Tot i que d'origen asiàtic, l'adaptació al nostre clima és per-fecta i així ho demostren els destacats exemplars de CanSarral, Can Martí o de la villa Eulàlia.

Principalment, s'aconduïa per formar pèrgoles o umbra-cles a les façanes de les cases ja que a l'hivern perd la fulla.Val a dir que avui en dia algunes d'elles, com la de Can Sarral,han estat podades i presenten una formació més arbustiva.

És molt destacable el seu tronc ja que s'entortolliga i esreplega sobre si mateix donant una configuració molt espec-tacular.

Feu una passejada pel centre del poble i gaudiu d'aqueststresors vegetals que formen part del nostre paisatge urbà.

La Glacínia de Can Sarral

Temperatura màxima22,1ºC

Temperatura mínima5,7ºC

Humitat màxima93%

Humitat mínima37%

Ràfaga de vent més forta54,7 km/h

Pluja total3,2 mm


Passatemps

Pat Millet

No tots els humans som iguals. Iaixí com la roba li escau molt bé auna persona, a una altra li potquedar com si fos una disfressa.En els tractaments de la cara i delcos succeeix exactament igual. Ésper això que la Mariona Puig Co-dina, filla de l’Ametlla, té moltacura amb els tractaments que esduen a terme al seu local, situat alcarrer Francesc Macià, número 3.Els seus pares eren els masoversde Can Sauri.

Ella, un cop finalitzats elsseus estudis a l’Ametlla, va conti-nuar a Barcelona especialitzant-se en tot el que fa referència al’estètica, un món que coneixforça bé ja que porta més de vintanys dedicant-s’hi i continua per-feccionat-se dia a dia. “No entencl’estètica sense la salut. Per aixòel meu establiment s’anomenaanixí. Penso que físicament noestàs bé si per dintre no estàstambé bé. Sempre he tingut la in-quietud d’ocupar-me de les duescoses”. La part interna i l’externade les persones tenen, per la Ma-riona, un concepte global. “Ésclar que la salut, en sí mateixa, ésun tema de metge, però en totesles teràpies i tractaments que faigintento esbrinar la causa i el per-què del problema. Així vaig co-mençar a endinsar-me en aquestmón i, en la mesura que vaig anarconeixent el tema, cada cop vaiganar interessant-m’hi més i més”.

Va iniciar-se solsament enestètica, passant al quiromassat-ge, al massatge limfàtic, a la refle-

xologia, etc. i va realitzar els seusestudis en diferents escoles. “Totaquest ventall de teràpies alter-natives no estan contemplades ala universitat, sí en escoles priva-des. Jo fa uns anys que estudioKinesiologia, que és una teràpiaque engloba totes aquestes al-tres”. És un tema força amplid’explicar, ja que totes aquestesteràpies alternatives vénen dediferents indrets.

Creiem que fora interessantsaber, encara que tan sols siguifent una pinzellada, si n’hi hamoltes i quines són les més avan-çades. “Sí, vàries, seria llarg enu-merar-les. Hi ha l’escola aleman-ya, la xinesa... A Europa hi hapaïsos com Alemanya i Françaque estan molt més avançats quenosaltres perquè estan funcio-nant, paral·lelament, amb lamedecina aromàtica o homeopà-tica. Aquí encara tenim molt camía fer. La gent s’interessa per totesaquestes noves teràpies i demanaaquests tractaments perquè nosón agressius i donen benestar”.Per lògica, tot el que ens fa sentircomplaença és positiu, tant perl’esperit com pel cos.

Continuem parlant sobre latrajectòria laboral de la Marionaque, com comprovareu, és d’allòmés intensa. Va començar l’any1982 aquí al poble. Ella sola s’homanegava tot. “Era agotador!”,comenta somrient. Després vacontinuar en un centre de Carde-deu. Més tard, conjuntament ambla Núria Martí, van muntar el cen-tre situat a la carretera de SantFeliu (actualment Mar Nua). La

Mariona conduïa la part d’estèticai la Núria la part de gimnàs (sinte-titzem). Després de 12 anys, ellocal, amb molt d’èxit, els va que-dar petit i cadascuna va seguir elseu camí.

La Mariona gaudeix de laseva tasca. Seriosa, sense perdrel’amabilitat, es concentra molt enla persona i se sent contenta quanpercep que el tractament amb elclient ha fet el seu fruit. “La gent,tan se val si és jove o gran, agreixque t’hi dediquis plenament i,això, aquesta gratitud, és el que etfa créixer”.

Massatge, reflexologia, fan-goterapia, algote-rapia, acupunturai un llarg etcètera.Ja hem apuntatque no tothomnecessita el ma-teix i, per aquetsmotiu, segonsquin tractaments’ha de fer, es dua terme un testprevi a la teràpia.“Tinc molt clarquan és qüestiónostre o quan jas’ha de derivarcap al metge.Sempre es fa undiagnòstic en ba-se a una sèrie deproves que s’han

dut a terme. És com preguntar-li alcos què és el què li passa”. És cui-rós com es va descobrir aquest sis-tema: una fisioterapeuta alemanyaanomenada Anne Macuar tenia ungos que estava molt malat, pràcti-cament moribund, i va començar afer-li massatges i a tocar-li lespotes i els dits. Poc a poc, l’animalva anar-se recuperant.

També existeix la reflexologiadels ulls (observant l’iris), i de lesorelles. A la gent li costa entendreque tocant un peu pot curar-se unestrenyiment, una ansietat, pro-blemes de cervicals... Potser al-guns d’aquestes tractaments re-sulten una mica cars. És clar quetot té el seu perquè. “Vull quequedi molt clar que hi ha unagran diferència entre un cosmèticque es pot comprar a una gransuperfície, i que a mi em mereixtot el respecte, i un altre quedarrera seu té una investigació,tota una tecnologia i que desprésd’un estudi es recepta el mésadient per a cada pell. Exacta-ment igual en tots els tractaments,totalment personalitzats”. Natu-ralment els preus varien. Hem detenir en compte els principis ac-tius que porten les cremes. “Devegades algunes els duen en moltspocs percentatges”.

Són moltes les opcions queoferta Bellesa Salut. Al seu capda-vant la Mariona que, sempre posi-

tiva, afirma que “jo no puc vendreun producte o dur a terme tracta-ments en els que no hi crec. Sem-pre estic buscant el millor per acada persona. Si ho venc és quejo estic creient en ell i en el quefaig”.

Els homes també hi van al seucentre, i per què no? Relaxament,neteges de cutis i tot el demés. Lafilosofia d’un centre d’estètica ide salut rau al marge dels benefi-cis dels tractaments i en la tran-quil·litat, realment necessària dinsd’aquest món tan esbojarrat.

Tres persones fixes i tres col-laboradores completen el seuequip. És hora de deixar el centrei, abans de fer-ho, ens ensenya unaparell enorme: el Huber, que ser-veix per activar la musculatura,tonificar i al mateix temps reafir-mar tot el cos, naturalment sota elcontrol d’un terapeuta. “És comuna espècie de “Mazinguer” pera reeducar la postura i treballaralhora la percepció i la coordina-ció per problemes de memòria.Una màquina anti envelliment”.

Envellir ho fem i ho faremtots. Sempre és positiu mantenir-se en forma física i psicològica.

Recordem que l’astuta Cleò-patra, amb la seva meravellosapell gràcies als seus banys fetsamb llet d’ase, amb els perfums id’altres estratègies va seduir a totun imperi.


Rebotiga

Bellesa Salut

La Mariona i les seves col·laboradores / Fotografia: Rafael Sánchez

La Mariona impartint un tractament Fotografia: Rafael Sánchez

diari de l’ametlla, desembre de 2006 pàg. 1 diari de l’ametlla · 2019. 4. 30. · durant més...

Documents