diari de sessions - síndic de greuges de catalunyasant jordi que es diu els dimarts amb morrie, de...

Comissió del Síndic de Greuges

PRESIDÈNCIA DE LA I. SRA. ROSA BRUGUERA I BELLMUNT

Sessió núm. 8, primera reunió

Í N D E X

DIARI DE SESSIONSDEL PARLAMENT

V legislatura

Vuitè període

C - 446

Dimecres, 28 d'abril de 1999

DE CATALUNYA

Informedel Síndic de Greuges al Parlament de Catalunya corresponent a l’any 1998

(tram. 360-00004/05) (p. 3)

COMISSIÓ DEL SÍNDIC DE GREUGES - SESSIÓ NÚM. 8.1 28 d'abril de 1999

C - 446 3

SESSIÓ NÚM. 8.1

La sessió s’obre a dos quarts d’onze del matí i deuminuts. Presideix la Sra. Bruguera i Bellmunt, acompa-nyada del vicepresident, Sr. Bustos i Garrido, i del se-cretari en funcions, Sr. Ridao i Martín. Assisteix la Mesael lletrat Sr. Santaló i Burrull.

Hi són presents les diputades i els diputats Sr. Argilési Serres, Sra. Borràs i Solé, Sr. Carrera i Pedrol, Sr.Escudé i Pladellorens i Sr. Lladó i Isàbal, pel G. P. deConvergència i Unió; Sra. Baig i Torras i Sr. Sans iPairutó, pel G. Socialista; Sra. Montserrat Culleré, Sra.Nadal i Aymerich i Sr. Vilardaga González, pel G. P.Popular, i Sra. Tolosana i Cidón, pel G. P. d’Iniciativaper Catalunya - Els Verds.

Assisteix a aquesta sessió el síndic de Greuges, Sr.Anton Cañellas i Balcells, acompanyat de l’adjunt delSíndic, Sr. Enric Ricard Bartlett i Castellà; de l’adjuntper a la defensa dels drets dels infants, Sr. Jordi Cotsi Moner; de la secretària general, Sra. Elisabeth Abellai Roca, i del cap del Gabinet, Sr. Xavier Bover i Font.

ORDRE DEL DIA

Punt únic: Informe del Síndic de Greuges al Parlamentde Catalunya corresponent a l’any 1998. Tram. 360-00004/05. Síndic de Greuges, de la Institució del Sín-dic de Greuges. Presentació de l’Informe. (Informe:BOPC, 380, 31117.)

La presidenta

Comença la sessió.

Bon dia a tothom, vostès saben que si avui presideixoaquesta Comissió és perquè, malauradament, es vaproduir l’any passat el traspàs de la presidenta de laComissió, la diputada, companya i amiga Carme Vidal.

Jo, abans-d’ahir, estava fullejant un llibre comprat perSant Jordi que es diu Els dimarts amb Morrie, de MitchAlbom. Hi vaig trobar uns paràgrafs que, realment, mela van recordar. I permetin-me que els els llegeixi; deia:«Estic segur que no desitjava plors, ni testimonis per alseu últim alè, i que no volia que això pogués afectarningú. Se’n volia anar serenament i així és com se’n vaanar.»

El meu record de la Carme va lligat amb un record deserenor, és a dir, potser perquè ella havia acceptat lavida i la mort com un tot indissoluble, aquest fet, imolts altres, que la descrivien, fa que la Carme siguiuna d’aquelles persones que han deixat petjada.

Crec que he interpretat el sentir de tots els diputats idiputades d’aquesta cambra en adreçar les meves pri-meres paraules en record d’una gran persona, d’unagran diputada, la Carme Vidal, la qual tots nosaltressempre recordarem.

I abans de donar pas al primer punt de l’ordre del dia,permetin-me que doni la benvinguda al senyor síndic,als seus adjunts i a tot el seu equip.

Informe del Síndic de Greuges al Par-lament de Catalunya corresponent al’any 1998 (tram. 360-00004/05)

I, ara sí, passaríem al primer punt, l’Informe del Síndiccorresponent a l’any 1998.

Senyor síndic, té la paraula.

El síndic de Greuges (Sr. Anton Cañellas i Balcells)

Il·lustre senyora presidenta, il·lustres senyors membresde la Mesa, il·lustres senyores diputades, il·lustres se-nyors diputats, comparec davant de vostès per infor-mar-los de l’actuació del Síndic de Greuges durantl’exercici de 1998. Aquesta informació està recollida,essencialment, en l’Informe que he adreçat al Parla-ment i que vaig lliurar al seu molt honorable presidentel passat dia 8 de març. L’Informe ha estat publicat,com saben, en el Butlletí Oficial d’aquesta cambra el 19de març.

Voldria que les meves primeres paraules, també, enaquesta ocasió fossin de record de l’anterior presiden-ta d’aquesta Comissió, la il·lustre senyora Carme Vidali Xifre, que, lamentablement, tots vam perdre el passatagost. Tots els qui vam tenir el privilegi de conèixer-lala recordem per la seva extraordinària qualitat humanai professional. Com a síndic la recordo, a més, pel seuentusiasme per l’acció d’aquesta institució i per la sevavoluntat d’apropar-la als ciutadans, als quals ha de ser-vir, i al Parlament, del qual és comissionat. Iniciativescom ara el desplaçament de l’Oficina del Síndicperiòdicament fora de Barcelona són, en part, realitat,avui, gràcies a ella.

Fa uns quants dies, senyores diputades, senyors dipu-tats, comentava amb la il·lustre senyora presidenta lavaloració positiva que jo feia de l’experiència de dosanys de presentar l’Informe en dues reunions. Li deiaque em semblava que això que la Mesa del Parlamenthavia permès mitjançant l’acord de l’11 de març del 97permetia un coneixement més profund i intens de l’In-forme.

D’altra banda, com saben, li vaig demanar que valorésla possibilitat de plantejar a la Mesa del Parlament quees possibilités unes intervencions amb menys pressiódel rellotge i, alhora, una resposta més sistematitzada ales preguntes que vostès formulessin o als aclarimentsque demanessin. Vull agrair la receptivitat de la senyoraRosa Bruguera i de la Mesa del Parlament. De fet,aquest tarannà ben disposat, molt ben disposat a consi-derar les peticions del Síndic ha estat una constant dela presidència de la Comissió –així, per exemple, quanla va exercir en funcions el vicepresident, el senyorManel Bustos– i de la Mesa del Parlament, que tant ensva ajudar en la transformació de l’estatut del nostrepersonal.

Espero que aquest petit canvi en el desenvolupament dela sessió que avui iniciem sigui útil, i a mi em facilita-rà complir l’encàrrec d’informar-los, i desitjo que avostès també els faciliti la seva tasca.

La meva intervenció en el dia d’avui, en presentar l’In-forme, és naturalment tributària del seu contingut i, per

28 d'abril de 1999 COMISSIÓ DEL SÍNDIC DE GREUGES - SESSIÓ NÚM. 8.1

4 C - 446

tant, en bona mesura, dels epígrafs de presentació i depunts a destacar que l’encapçalen.

Des de l’any 1996, tant en l’Informe com en la sevapresentació oral davant d’aquesta Comissió, començorecordant que els nostres objectius són intentar donar laresposta més àgil i eficaç possible a les demandes queens formulen els ciutadans, fer-los més presents en lanostra societat i desenvolupar una tasca de prevenció,això és, evitar les causes que generen les queixes con-cretes.

Tot referint-me, primer, al darrer d’aquests objectius, latasca preventiva, ja els he dit altres anys que, en bonapart, depèn de la utilitat que l’Informe tingui per al’exercici de la seva tasca parlamentària, la funció d’im-puls i de control de l’acció de govern i de l’exercici dela potestat legislativa. Això és el que justifica que l’Ofi-cina del Síndic destini una part important dels recursosque té confiats a l’elaboració de l’Informe anual.

L’Informe té el Parlament com a destinatari preferent,però no únic. Aquesta funció preventiva s’aconsegueix,també, per l’ús que en puguin fer les administracionspúbliques i el conjunt de la societat. És per això queenviem l’Informe editat a un nombre considerable depersones que tenen influència directa o indirecta en elfuncionament de les administracions públiques delpaís. És per això que l’adrecem a vostès, a determinatscàrrecs d’administracions, a alguns operadors jurídicsqualificats, com ara els jutges, al mitjans de comunica-ció o els professors universitaris de les ciències socials.

El Síndic ha de procurar, per complir la missió que téconfiada, tenir una presència social. Aquesta presèncias’aconsegueix a través del treball quotidià de fer arri-bar directament notícia de la pròpia activitat a la ciuta-dania i a les organitzacions socials i, significadament,mitjançant l’aparició en els mitjans de comunicació.

El Servei d’Informació al Ciutadà, els desplaçamentsfora de la seu, el resum de l’Informe i el vídeodivulgatiu de la institució són algunes de les activitatso realitzacions desenvolupades durant l’any 1998 ambaquesta finalitat de major presència pública. Tot seguiten faré un breu comentari.

Les actuacions del Servei d’Informació al Ciutadà del’Oficina del Síndic han estat 3.291. En relació ambl’any anterior, 1997, s’aprecia un lleuger incrementtotal repartit amb una certa disminució de les visitespersonals i un augment de les gestions telefòniques–dades més concretes les tenen a la tercera part del lli-bre primer de l’Informe i als annexos 1, 2 i 4.

Considerem que aquest servei ha de permetre, si el seuús es generalitza per part dels reclamants davant delSíndic, disminuir les tramitacions escrites i, alhora, lesinadmissions.

Els desplaçaments fora de la seu. El trasllat del despatxdel Síndic per un dia fora de Barcelona, que es va ini-ciar a Girona a finals de 1996, va continuar durant l’any97 per Lleida i Tarragona. Els desplaçament ambaquest objecte han estat cinc durant l’any 1998 a lesciutats de Manresa, Vielha, Puigcerdà, Gandesa i Fi-gueres –a l’annex 2, abans citat, n’oferim un breu co-

mentari–, i durant el que va de l’any, de l’any 99, m’hetraslladat a Balaguer i a Falset.

He de dir-los un mot, si més no, sobre el resum de l’In-forme. És una publicació més lleugera que l’Informe,més lleugera en tots els sentits, no només en el gruixdel llom, també en el seu disseny. Com han pogut veu-re, es tracta d’una publicació que intenta fer una selec-ció d’assumptes i de casos de l’Informe oficial ambfinalitats més divulgatives. El 1998 s’ha editat per ter-cer any consecutiu, aquest cop en relació amb l’Infor-me del 97. Enguany el farem arribar a les organitzaci-ons socials que la tirada ens permeti, acompanyat d’unfulletó divulgatiu de la institució.

Una novetat de 1998 ha estat elaborar un vídeodivulgatiu de la institució. Amb la tramesa d’aquestInforme el vam fer arribar als portaveus d’aquesta Co-missió i, properament, els serà remès a tots vostès,senyores diputades i senyors diputats, a través de lasecretaria de la Comissió. Amb una tirada inicial mo-desta, està destinat, preferentment, als mitjans de comu-nicació, en especial a les televisions. Si en féssim méscòpies, podríem enviar-lo, també, a les escoles –a l’an-nex 11 del llibre primer de l’Informe se’n fa un comen-tari.

Encara que no ho haguem explicat en els punts a des-tacar, ja sabem que tenim subscrits diversos convenisper tal de possibilitar l’estada en pràctiques d’estudiantsuniversitaris. A l’explicació que en fem a l’annex 8, calafegir que l’any passat vam signar un conveni amb elConsell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalu-nya. Aquest conveni ha fet possible la incorporació,prèvia selecció entre 170 sol·licituds, al Servei d’Infor-mació al Ciutadà de dos exalumnes de les escoles depràctiques jurídiques dels col·legis d’advocats de Cata-lunya.

L’any passat fou el cinquantenari de la Declaració uni-versals dels drets humans. Val a dir que durant tot l’any1998, i també en allò que portem del 1999, hem parti-cipat en tots els actes commemoratius que se’ns hademanat. A l’annex 7 –activitats– de la tercera part delllibre primer de l’Informe n’oferim una relació.

Entre les activitats desenvolupades durant l’any, algu-nes en el marc del cinquantenari, m’he de referir a lacol·laboració amb altres institucions d’ombudsmen ar-reu del món. A l’annex número 9 de l’Informe tenenuna ressenya sobre les activitats en l’àmbit català, l’es-tatal i l’internacional.

A Catalunya la nostra relació més sovintejada és ambels síndics de greuges de les universitats i amb els sín-dics de greuges locals. La Universitat Rovira i Virgili,a la ciutat de Reus, acollia, el dia 14 de maig de l’anypassat, la Segona Trobada de Síndics de Greuges de lesUniversitats de l’Estat, i tercera dels síndics de les uni-versitats de parla catalana. Vaig ser convidat a partici-par en aquesta Trobada i a pronunciar la conferència decloenda.

Vam participar, amb els altres ombudsmen parlamenta-ris de l’Estat, en les jornades de coordinació anuals, onvam presentar una comunicació sobre la mediació fa-


C - 446 5

miliar, explicativa de la realitat i el desenvolupamentd’aquesta figura a Catalunya.

En el cercle internacional, col·laborem en el si dels ins-tituts Internacional i Europeu dels ombudsmen; d’a-quest darrer, de l’Institut Europeu, sóc membre del seucomitè directiu.

D’entre el conjunt de les relacions institucionals dins del’àmbit internacional efectuades durant l’any 1998,voldria destacar-ne dues de concretes. Primer, la nostraparticipació en el Curso de fortalecimiento institucio-nal del ombudsman Iberoamericano, organitzat per laFederació Iberoamericana d’Ombudsmen, de la JuntaDirectiva de la qual també formo part. En aquest curs,entre altres activitats, vam acollir una delegació demembres d’institucions homòlogues de l’Argentina,Colòmbia, Hondures i Mèxic.

En segon terme, voldria fer referència a la nostra inici-ativa de promoure un projecte de cooperació institu-cional amb les institucions dels ombudsmen de Bòsnia- Hercegovina. Alguns de vostès en tenen ja un conei-xement directe, arran de la visita que la setmana passa-da, el dia 20, van efectuar en aquest Parlament elsmembres d’aquelles institucions que estaven participanten el segon seminari d’enguany. La delegació estavacomposta per tres membres d’origen serbi, un decroat i un de musulmà. A l’annex 10 de l’Informe ex-pliquem amb detall la gestació d’aquest conveni decol·laboració i la seva finalitat de contribuir a la demo-cratització de Bòsnia - Hercegovina.

En l’annex 9, abans esmentat, fem referència a diversoscontactes bilaterals. En aquest sentit crec que els agra-darà saber que, en mèrit del conveni de col·laboracióque tenim subscrit amb el Defensor del Pueblo deCórdoba, a l’Argentina, a més de participar en diversessessions de treball, vaig efectuar una visita a la seu delParlament de la província, reunit en sessió plenàriadurant la qual la Mesa i els diputats d’aquella cambravan alterar l’ordre del dia previst per agrair la visita i,sobretot, per felicitar-se de la signatura del conveni decol·laboració interinstitucional. Òbviament, no es tractad’un honor que se’m fa a mi, personalment, sinó coma Síndic de Greuges de Catalunya. Penso que ambaquestes activitats contribuïm, ni que sigui modesta-ment, a la presència de Catalunya en el món.

El tercer dels nostres modestos grans objectius, junta-ment amb la tasca preventiva i la presència social, ésl’agilitat en la resposta. Un comentari d’aquesta qües-tió obliga a fer alguna referència estadística.

El nombre d’expedients iniciats l’any 1998 ha estat–com els deia– 3.921. 59 d’aquests expedients van seriniciativa de la institució, actuacions per pròpia inicia-tiva d’ofici; 1.638 han estat conseqüència d’haver rebutuna queixa per escrit, i, finalment, 2.224 es resolguerenen el moment de plantejar-se personalment o bé pertelèfon, mitjançant una orientació o una gestió imme-diata.

A més d’aquestes consultes, en el Servei d’Informacióal Ciutadà, se’n van atendre 1.067 més, que finalitzarenamb l’orientació que el ciutadà, si ho desitjava, podiapresentar una queixa per escrit, la qual cosa totalitza,

com deia, les 3.291 intervencions del Servei d’Informa-ció a què abans he al·ludit.

Atès que el nombre d’expedients inicials de l’any 1997va ser de 3.845, l’increment equival a poc menys del2%, i es reparteix de forma desigual, amb un incrementd’actuacions d’ofici i d’orientacions o gestions imme-diates i una disminució de queixes rebudes per escrit.

Els expedients de queixa i actuacions d’ofici finalitzatsdurant l’any han estat 2.030. Els assumptes en tràmit el31 de desembre són 1.021; han disminuït lleugeramenten relació amb la mateixa data de l’any anterior.

El percentatge d’acceptació de les nostres consideraci-ons es situava el 31 de desembre en el 76%, quan a lesadministracions restaven per respondre 89 consideraci-ons efectuades els darrers mesos de l’any. El 20 d’abril,quan quedaven pendents de resposta, encara, 69 consi-deracions, el percentatge d’acceptació se situava en el79%.

Després d’aquestes dades generals sobre la nostra ac-tuació durant l’any 1999, vaig a referir-me ja a les con-clusions que sobre l’activitat de les administracionspúbliques hem fet arribar en l’Informe que els presen-to.

Administració general. Les relacions entre els ciuta-dans i les administracions públiques referides no a undeterminat àmbit material d’actuació, com ara la sani-tat, l’ensenyament, etcètera, sinó al procediment quehan de seguir en el seu funcionament, susciten actuaci-ons del Síndic que englobem sota l’enunciat «Delsdrets dels ciutadans en el procediment». Aquest ésl’apartat més voluminós de les nostres actuacions.

La nostra intervenció té per objecte vetllar per tal quel’Administració respecti els drets que l’ordenamentjurídic reconeix en els ciutadans en la fase d’adopció dedecisions per part de la mateixa Administració. Sovintes tracta d’esbrinar si el determini administratiu ha es-tat pres correctament. Això no és fruit d’una pruïja for-malista, sinó que el procediment administratiu es justi-fica com a garantia de la legalitat i de l’encert de ladecisió que finalment s’adoptarà.

Any rere any insistim en la necessitat de complir ambexactitud les previsions de la legislació en els procedi-ments sancionadors. Es tracta de respectar el dret de lacol·lectivitat i el del ciutadà: del ciutadà que, fins que nos’acrediti el contrari, és presumpte infractor, noméspresumpte, i alhora de la col·lectivitat, en tant que ha degarantir que conductes il·lícites no quedin impunes perdescurança en la tramitació dels procediments.

Això sempre és important, però ho és especialment enrelació amb el que afecta el trànsit de vehicles. La se-guretat vial i les seves mancances han de ser un puntespecialment important de les agendes dels responsa-bles dels poders públics. Els costos econòmics i eldolor moral que s’irroguen com a conseqüència delsaccidents de trànsit suposen un dels més grans malba-rataments, si no el més gran, que efectuem com a socie-tat a punt de canviar el segle.

El Síndic de Greuges té la missió de defensar els dretsfonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. Eldret a la vida i el dret a la integritat física a Catalunya,


6 C - 446

l’any 1999, no són vulnerats pels agents públics ambcaràcter general, tot i que pot haver-hi alguna excepcióque cal afrontar, però que és això, solament, una excep-ció. A Catalunya, el capítol més nombrós, amb diferèn-cia, de vulneració dels drets a la vida i a la integritatfísica es dóna com a conseqüència d’actuacions relaci-onades amb la seguretat vial. Molt sovint, aquestes ac-tuacions tenen a veure amb conductes culpables o greu-ment negligents de ciutadans individuals.

Quan rebem una queixa per vulneració del procedimentsancionador en relació amb una denúncia per infraccióde trànsit, greu o molt greu, que un cop investigada ensporta a instar l’Administració competent que deixi sen-se efecte la sanció, hem de lamentar profundament laineficàcia administrativa. No compliríem la nostra mis-sió si ignoréssim la irregularitat administrativa per talque la sanció es fes efectiva. Hem d’instar l’Adminis-tració que tramiti acuradament els procediments. Si cal,li hem de suggerir que prioritzi l’ús dels seus escassosrecursos enfront de les infraccions de gravetat i elsinfractors reincidents. De res serveix aportar una esta-dística enorme de denúncies practicades, si no es tradu-eixen en sancions aquelles en què la infracció s’hacomprovat. De res serveix imposar sancions, si desprésno es fan efectives.

Una de les irregularitats més freqüents en molts proce-diments administratius és la de les notificacions incor-rectes. L’Administració només ha de recórrer a la via dela notificació edictal quan hagi fracassat en la notifica-ció personal i això hagi quedat acreditat en l’expedient.Els requisits exigibles per a aquesta acreditació estanfixats en la legislació, i han estat incorporats per la ju-risprudència del Tribunal Constitucional i del TribunalSuprem. Ho hem hagut de repetir moltes vegades; hohem hagut de tornar a dir en les consideracionssectorialment més rellevants de l’Informe que ara elspresento.

La notificació edictal, en definitiva, és un requisit ne-cessari per tal de presumir que una notificació ha arri-bat al seu destinatari, encara que tinguem la conviccióque no ha estat així. Tots sabem que els ciutadans no esdediquen a llegir les relacions de notificacions incorpo-rades en els butlletins oficials. Precisament perquè hosabem s’ha de procurar no utilitzar habitualment aquestsistema.

La realitat social ha canviat de manera que molts habi-tatges són buits fins al vespre, en moltes cases de veïnsno hi ha persones que es puguin fer càrrec durant lamajor part del dia de les notificacions. Davant d’aquestscanvis, caldrà adaptar la normativa i l’organització ad-ministrativa a la nova realitat; el que no es pot preten-dre és adaptar la realitat a la normativa o a l’organitza-ció de l’Administració.

Un altre problema que hem detectat, localitzat en l’Ad-ministració local municipal, és el relatiu a la informa-ció als ciutadans i als seus representants. Aquest no ésun problema generalitzat en la majoria dels ajunta-ments, però sí que es dóna prou vegades com per dirque es dóna massa vegades.

L’accés dels ciutadans i dels seus representants a la in-formació dels afers municipals porta causa del dret

constitucional de participació en els afers públics. Enalgunes ocasions, s’ha observat una actitud obstruc-cionista d’algun govern municipal que nega, sense co-bertura legal, l’accés a determinada informació que elsciutadans o els seus representants, en tasques d’oposi-ció, demanden legítimament.

La major part dels casos que se’ns han plantejat s’hau-rien pogut resoldre abans d’arribar al Síndic, amb untarannà de voler solucionar problemes, en comptes decrear-los. A vegades es diu que no es facilita aquesta oaquella informació perquè calen moltes fotocòpies,quan la informació s’hauria pogut lliurar permetent quees prenguessin algunes notes de documents originals.Com altres coses a la vida, és més qüestió d’actitudsque de formes jurídiques, però, quan arriba a nosaltres,hem d’aplicar les normes jurídiques.

Ja ens hem referit en altres ocasions, senyores diputa-des, senyors diputats, a les oportunitats i als riscos queels avenços tecnològics suposen. En aquest sentit, re-cordin l’actuació sobre la videovigilància, l’any 1996.El tractament automatitzat de dades personals, que per-met donar resposta a necessitats d’interès públic, avuija és tan assumit que no cal posar-ne exemples, peròcomporta uns riscos per a alguns drets fonamentals delsciutadans, en especial el dret a la intimitat. Aquests ris-cos obliguen a extremar les garanties; cal preservar elsdrets sense renunciar a les possibilitats que la informà-tica ofereix.

A finals de l’any passat, es va plantejar públicament enaquest Parlament –ho van tractar en sessió de la Comis-sió d’Organització i Administració de la Generalitat iGovern Local del 20 d’octubre– la preocupació d’al-guns ciutadans respecte a un eventual mal ús de dadespersonals, especialment sensibles, a disposició de lesadministracions. El motiu de la preocupació eral’externalització d’aquests serveis informàtics. La pri-vatització de la gestió d’aquests serveis, per ella matei-xa, no té per què comportar un minva de garanties perals ciutadans, sempre que s’adoptin les mesures esca-ients.

En aquest sentit, em plau recordar que el Govern de laGeneralitat va acceptar les consideracions que li vamformular en relació amb la privatització del Centre In-formàtic de la Generalitat, i les va incorporar en el con-tracte amb l’adjudicatària. Entre les consideracionscitades, el Govern va acceptar estudiar també la conve-niència de crear un organisme, amb caràcter d’adminis-tració independent, per desenvolupar les funcions queregula l’article 40.1 de la Llei orgànica de regulació deltractament automatitzat de les dades de caràcter perso-nal.

Com han pogut apreciar en la lectura de l’Informe, noens vam pronunciar sobre la decisió de privatitzar. Aixòno ens pertocava; ja ho havíem dit a l’Informe de 1995.Sobre aquesta decisió és aquest Parlament, en la sevamissió de control de l’acció del Govern, el que hi potopinar. El que sí que vam fer és vetllar per l’adopció degaranties per conjurar un hipotètic mal ús de les dades.Sabem que cap garantia ho és al cent per cent, però, allíon es poden prendre per preservar els drets dels ciuta-dans, demanarem que sempre es prevegin i s’articulin.


C - 446 7

L’apartat relatiu a la funció pública es caracteritza perles diversitats de qüestions plantejades en les queixes.Aquest any hem volgut destacar alguns assumptes re-latius a la policia local i a la policia autonòmica. Lacausa n’és que ha augmentat el nombre de queixes pre-sentades per persones que volen accedir als cossos iforces de seguretat en aquests àmbits de la policia au-tonòmica o local. També n’hem rebut de persones queja s’hi han integrat, les quals discrepen del règim dis-ciplinari que els és d’aplicació.

En relació amb el cos de policia local, com ha estathabitual els darrers anys, s’han rebut queixes relativesa les convocatòries d’accés a les places d’inspector. Lanormativa assenyala de forma clara que l’accés s’ha defer per concurs-oposició lliure. Malgrat això, un anydarrere l’altre, els municipis convoquen aquestes placesmitjançant un sistema de promoció interna, i incom-pleixen el que preveu la Llei de policies locals.

També es va presentar una queixa que afecta el règimdisciplinari aplicable als integrants del Cos de Mossosd’Esquadra. La Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la Po-licia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra, preveuquines conductes són qualificables d’infracció. En fer-ho, la Llei qualifica de molt greu qualsevol conductaconstitutiva d’infracció penal.

Vista la desproporció produïda per aquesta assimilacióde conductes molt diverses, des d’una falta a un delic-te, després d’analitzar com es regulava en altres cossos,ens vam adreçar al Departament de Governació, i l’es-mentat Departament ens va informar que s’havia iniciatun estudi jurídic per adaptar el règim disciplinari al nouCodi penal.

Com vostès saben prou bé, la Llei 21/1998, de 29 dedesembre, ha modificat els articles 68 i 69 de la Llei10/1994, de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Es-quadra, en relació amb el règim sancionador, modifica-ció que recull les consideracions que en el seu momentvam efectuar.

Prestacions de caràcter personal. Aquest darrer exercicihem destacat una disminució de les queixes plantejadesen relació amb el servei militar. Altrament, no han aug-mentat les relatives a la prestació social substitutòria.Pensem que el procés de supressió de lleva forçosa ésel que ha comportat una minva significativa en el nom-bre de queixes rebudes en aquest apartat.

En el darrer Informe fèiem una valoració positiva de lapresa en consideració pel Congrés de Diputats de laProposició de llei d’objecció de consciència i prestaciósocial substitutòria. Ara hem de posar de manifestl’aprovació de la Llei 22/1998, de 6 de juliol, que vaderogar la Llei 48/1984, del 26 de desembre, regulado-ra d’aquesta matèria. Així, doncs, amb l’aprovaciód’aquesta Llei, s’ha posat fi al tractament desigual de ladurada del període d’activitat de la prestació socialsubstitutòria respecte de la del servei militar.

Immigració. Una part considerable de les qüestions quees plantegen en l’àmbit de la política d’immigració,concretament del control de fluxos migratoris, sóncompetència de l’Administració de l’Estat. Els aspec-tes relatius a la integració social de la immigració i la

seva connexió amb les polítiques d’habitatge, sanitat iensenyament, etcètera, són competències de les admi-nistracions autonòmica i local.

La concurrència de competències citada fa que inter-vinguem directament en els assumptes relatius a la in-tegració social i que remetem els primers, els de controlde fluxos migratoris, al Defensor del Poble, i li adjun-tem algunes vegades reflexions i consideracions queestimem oportunes. Això darrer no obsta perquè enocasions, per raó del contingut de l’assumpte exposaten la queixa, procurem establir un contacte àgil entre elpromotor i l’Administració competent per raó de lamatèria. Hem d’assenyalar que, quan ens adrecem al’Administració de l’Estat a Catalunya, sempre hemtrobat una franca col·laboració i una disposició a solu-cionar les qüestions plantejades.

En l’Informe, arran de les actuacions en què hem inter-vingut, trobaran uns breus comentaris sobre el sistemad’informació de Schengen, el Tractat d’Amsterdam, laconcessió de visats, les oficines consulars i el contin-gent, el tràfic d’immigrants, la situació dels polissons,la intervenció directa i puntual de la nostra oficina –ala qual hem al·ludit–, els centres d’internament i, final-ment, l’accés dels estrangers en situació irregular en lesprestacions sanitàries.

Penso que la immigració és un dels reptes importantsque com a societat tenim plantejats, en la mesura queens fa evidents diferències racials, culturals i religioses,que ens obliguen a recuperar valors com el de la tole-rància davant la diferència. La tolerància, hom dirà queés preferible substituir-la per la fraternitat o per la so-lidaritat; però ja ens conformaríem que com a tal, coma tolerància, no hi manqués mai.

Però no només això; la immigració ens interroga sobrealtres qüestions essencials. Així, els límits admissiblesde la desigualtat de drets entre les persones que convi-uen en un espai polític.

Doncs bé, en la nostra opinió, sense una substancialequiparació dels drets nacionals i estrangers, no hi haintegració social possible.

Substanciar l’equiparació de drets no vol dir identitat,però tampoc vol dir un abisme de diferència entre el quité tots els drets i el qui no en té cap. Si, a més, les titu-laritats respectives de tenir drets o no tenir-los estanrepartides en funció del color de la pell, de tenir unanacionalitat o d’unes arrels culturals, el conflicte estàservit. Que no és fàcil trobar solucions, ho sabem, peròdir que no se’n van trobar perquè era complicat de ferno ens conhortarà gens ni mica, si fracassem en matè-ria de la cohesió social.

És per això que m’he permès la gosadia d’encoratjar lesadministracions competents a estudiar les propostesque, des de diferents plataformes socials i d’opinió, esformulen amb vista a aconseguir l’anhelada cohesió.Entre aquestes propostes, n’hi ha de més tècniques–com ara la no-segmentació del contingent, és a dir,que es determini el nombre màxim de persones a lesquals es permet entrar a l’Estat en un any per treballar,però sense vincular-les a unes activitats concretes–, i


8 C - 446

n’hi ha de més radicals –com ara la supressió del per-mís de treball.

Estudiar no vol dir necessàriament acceptar, però sí quesignifica no rebutjar de pla, amb el prejudici que estracta de propostes tan il·luminades com inviables. Calarticular un sistema que propiciï la immigració empa-rada per la llei, car l’actual procediment, malgrat elprogrés que ha representat el nou Reglament de la Lleiorgànica d’estrangeria, de l’any 96, s’ha demostratinoperatiu a aquest efecte.

En aquest sentit, no només seran necessàries modifica-cions normatives o de concepte, sinó que també en ca-len d’organitzatives. S’escau dotar les representacionsdiplomàtiques d’Espanya a l’estranger amb mitjanssuficients per donar resposta, en temps i en forma, a lesdemandes dels estrangers que s’hi presenten. Igual-ment, és necessària una adequada provisió de recursosde les oficines d’estrangers en les diferents sotsdele-gacions del Govern.

Junt amb aquestes mesures, també en calen de repres-sives, a fi d’evitar el tràfic il·legal d’immigrants. És peraixò que hem demanat la tipificació expressa d’aques-tes conductes mafioses, per sortir al pas de possiblesbuits legals.

Em congratula la sensibilitat que van manifestar elsgrups parlamentaris del Congrés amb diputats per lescircumscripcions de Catalunya, als quals vaig adreçarles meves consideracions. En aquest sentit, també emcomplau assenyalar la total coincidència amb el Defen-sor del Poble de l’Estat sobre aquesta qüestió.

Moltes vegades m’han sentit dir que he trobat forçasensibilitat en el Govern de Catalunya per tal d’afron-tar aquest envit de la immigració des d’una perspecti-va integradora. Això ha estat així, més enllà de diferèn-cies, més o menys profundes, sobre qüestions concre-tes que he pogut tenir amb algun responsable delGovern –en la sanitat, en l’ensenyament, en els serveissocials. Però em permetran que els digui que el que noens podem permetre és la improvisació.

Durant anys se’ns ha dit que els serveis d’urgènciesatendran sanitàriament els immigrants en situació irre-gular; se’ns ha dit que es farà per raons humanitàries,i sense previsió legal, perquè és molt difícil trobar unaaltra solució. El més important, és cert, és que no hihagi desatenció, i en principi no n’hi ha hagut, peròconvindran amb mi que no té gaire sentit que en qües-tió de dies es pugui dotar de targeta sanitària una partdel col·lectiu –els infants–, un cop, a una altra comuni-tat, l’assumpte ha arribat a la fiscalia: si era difícil do-tar de targeta sanitària, ho era amb la intervenció de lafiscalia o sense ella.

No vull criticar l’actuació del Departament de Sanitat,perquè, insisteixo, em consta l’interès dels seus respon-sables, i del seu conseller, per tal d’assegurar l’assistèn-cia als immigrants estrangers que ho necessiten, però ésuna demostració que, a vegades, a tots ens falta un xicd’audàcia. Potser a mi, com a síndic, també me’n vafaltar, i no vaig ser prou insistent altres vegades. És peraixò que en l’Informe d’enguany demanem que es pre-vegi normativament que es positivitzi el dret dels ciu-

tadans estrangers presents en el nostre territori nacionala una certa atenció sanitària, encara que no estiguin enregla amb les normes d’ingrés i residència. Demanemque tinguin assegurades en les estructures públiques iacreditades les cures ambulatòries i clíniques urgents oessencials, i incloem en aquesta demanda els progra-mes de medicina preventiva, com a salvaguarda de lasalut individual i col·lectiva.

Per acabar aquest apartat, he de dir que, certament, decoses positives, se’n fan. I així valoro com un progrésen la seguretat jurídica l’aprovació de la nova Instruc-ció 3/1998, de 17 de novembre, de la Secretaria d’Es-tat de Seguretat, sobre el tractament de polissons. En-tre les mesures ja previstes en aquesta disposició, caldestacar la comprovació de l’estat de salut i de les con-dicions d’habitabilitat i salubritat dels polissons, tantcom la verificació de la seva identitat, així com la regu-lació del procediment a seguir en el cas que un polissómanifesti la seva intenció de sol·licitar asil.

Seguretat ciutadana. Durant l’any passat hem anat se-guint el desplegament de la Policia de la Generalitat enels territoris de Girona i Lleida, amb la creació de lesregions policials de Ponent i Pirineu Occidental, quehan vingut a sumar-se a la regió policial de Girona, jaexistent; enguany visitarem algunes comissaries delsMossos d’Esquadra, per tal de conèixer més de prop elseu funcionament. Igualment, hem observat el desple-gament dels destacaments de trànsit, com a conseqüèn-cia de l’entrada en vigor de la Llei orgànica de transfe-rència de competències executives en matèria detrànsit i circulació de vehicles, sense que a hores d’arahàgim rebut cap queixa.

Això ho volia remarcar: no hem tingut cap queixa enaquest sentit. Però sí que hem rebut queixes, en canvi,en relació amb presumptes actuacions irregulars o des-proporcionades de la policia autonòmica o de la poli-cia local. Una vegada més hem constatat la dificultat enla resolució de queixes d’aquesta índole, davant la pre-sentació de versions contradictòries sobre els mateixosfets, per manca de proves de càrrec.

No només per aquestes dificultats, sinó per convicció,pensem que el millor remei és una bona formació delsagents en el respecte dels drets dels ciutadans. El paperde l’Escola de Policia de Catalunya ha de ser cabdal enaquesta finalitat. Però, a més de formació, que ensconsta que s’està donant des de l’Escola de Policia,també és possible adoptar altres mesures. Així, elreforçament de la cadena de comandament en els perí-odes en què s’ha constatat un augment de les denúnci-es de suposades irregularitats. O bé l’establiment derotació en els torns que eviti perpetuar les mateixespersones en els moments de major tensió, amb el con-següent desgast professional i personal que això supo-sa.

Penso que, per regla general, l’actuació de les policiesa Catalunya s’adequa a l’ordenament jurídic i que lesactuacions irregulars són marcadament excepcionals.És per això que he aprofitat l’Informe per instar elsgoverns responsables del seu comandament a actuaramb rigor. Cal esbrinar la veracitat de les denúncies i,si és el cas, sancionar els actes il·lícits que s’hagin po-


C - 446 9

gut cometre. Això, sens perjudici de recordar que elsmateixos governs han de prestar el suport i la proteccióadequats quan els membres de les forces de seguretatsiguin objecte de difamacions.

Ordenació del territori i habitatge. Atès que l’any 1998va finalitzar l’últim Pla d’habitatges, iniciat l’any 1995,ens va semblar que podíem fer alguna reflexió sobrel’aplicació que se n’havia fet. En primer lloc, n’hem desubratllar la seva utilitat, en la mesura que ha permèsl’accés al primer habitatge a un segment de la poblacióconstituït per joves amb rendes mitjanes.

També hi continua havent famílies amb rendes baixes,amb ingressos insuficients per acollir-se al règim espe-cial, però sí prou alts com per no poder gaudir de lesprimeres posicions en les llistes d’habitatges de promo-ció pública, amb la qual cosa passen a les llistes d’es-pera. És per això que, entre les conclusions que hemassenyalat, hi ha un sector de població de pocs recursosque resta al marge de mesures de foment per accedir al’habitatge.

Hem constatat una millora notable quant als serveisd’informació i atenció al ciutadà. Vam insistir molt enaquesta qüestió, en la millora de la informació als des-tinataris del Pla d’habitatges, any rere any –concreta-ment, l’any 1996–, i és per això que em complau moltmanifestar que, en aquest aspecte, apreciem un progrésimportant.

M’ha semblat que havíem de referir-nos, també, a lesfamílies afectades per les remodelacions de barris, quehan de viure durant anys en condicions indignes fins apoder ser reallotjades. La remodelació d’una zonad’una ciutat té per objecte millorar les condicions devida de les persones que hi viuen; per tant, no ho criti-quem pas. Més enllà dels desacords puntuals que elsciutadans puguin manifestar sobre les actuacions con-cretes que s’hi facin, des de la distribució dels usos–tant habitatge, equipaments, zona verda– com fins a laqualitat dels materials que s’utilitzin, la finalitat mereixuna valoració positiva.

Ara bé, la demora per raons diverses en l’execució delprojecte dóna lloc, a vegades, a un creixent deteriora-ment d’habitatges on viuen les persones pendents deser reallotjades. No es tracta de si estaven malament isegueixen estant-ho –en definitiva, per això mateix esfa la remodelació–; és que, si aquesta actuació de «pen-dent de reallotjament» es perllonga, les condicionsempitjoren, com es posa de manifest en algun cas quenosaltres exposem en l’Informe.

És per això que hem instat les administracions compe-tents, la que efectua la remodelació, a evitar-ho, béresponsabilitzant-se de la conservació dels habitatgesdesallotjats, bé intentant que els reallotjaments es pro-dueixin al més ràpidament possible.

Senyores diputades, senyors diputats, ara fa poc mésd’un any es va publicar la nova Llei estatal del sòl. Enconseqüència, pertoca a les comunitats autònomesadaptar la seva legislació en matèria d’urbanisme. ACatalunya, alguns dels preceptes del Decret legislatiu1/1990, de 12 de juliol, contraris a allò que disposa laLlei estatal, haurien de modificar-se necessàriament.

El Decret legislatiu esmentat ha estat una eina útil du-rant aquests anys, però, en tant que es va elaborar ambceleritat abans de la reforma de la Llei estatal de l’any1990, hi va prevaler més, que un ordre sistemàtic, latraducció literal de la Llei del sòl, de 1976; en conse-qüència, respon a un model a hores d’ara desfasat de larealitat urbanística.

És per això que, amb l’entrada en vigor de la nova Lleidel sòl, i l’adaptació que cal fer de la normativa vigenta Catalunya, s’ha d’aprofitar l’oportunitat per actualit-zar i regular els instituts urbanístics, com poden ser, atall d’exemple, les entitats urbanístiques de conserva-ció.

Medi ambient. Al llarg de l’exercici de 1998, en matè-ria de medi ambient, la causa principal de les reclama-cions rebudes dels ciutadans han estat, com altres anys,les molèsties per sorolls derivades del funcionamentd’activitats i, en ocasions, del comportament incívicd’altres ciutadans.

També hem posat en relleu altres queixes en què sesol·licita la nostra intervenció en relació amb el traçatd’obres amb possibles repercussions ambientals.

Aspectes relatius a l’àmbit dels residus, o en qüestionstan noves com les relacionades amb l’expansió de latelefonia mòbil, també se’ns han plantejat.

M’ha semblat que era convenient comentar-los quehem observat un important increment de les queixescol·lectives, formulades per associacions o conjunts depersones que, afectades pel soroll, han manifestat con-juntament el seu desacord. Es tracta de grups quepretenen expressar que aquesta afectació no és unaqüestió subjectiva, o d’índole individual, que només elsafecta a ells, sinó que està expressament recolzada peraltres ciutadans que es troben en la mateixa àrea d’in-fluència de l’activitat acústicament contaminant. Enl’Informe expliquem diferents casos concrets.

En ocasions hem constatat la manca de voluntat políticade fer complir la llei, la qual cosa vol dir que s’ha de-cidit sacrificar el dret al descans, com a concreció deldret constitucional al medi ambient adequat, en l’altardel dret a la llibertat d’empresa. En altres ocasions, encanvi, ens hem trobat amb actuacions diligents de lesadministracions per tal de conciliar ambdós drets.

Així, per exemple, que l’Ajuntament de Pineda de Mar,durant l’any 1998, autoritzés solament música senseamplificar a les terrasses dels establiments va fer que elnivell de queixes rebudes per música en període d’es-tiu fos sensiblement inferior al d’altres anys. És preci-sament amb l’arribada del bon temps que augmentaexponencialment la denúncia de molèsties per sorolls ialdarulls produïts en ocasió de l’activitat nocturna quees desplega en els nuclis urbans de determinades pobla-cions turístiques. Una de les causes principals n’és laconcentració de gent, entrant o sortint dels locals agru-pats en certs carrers, de vegades estrets i envoltats ma-jorment d’habitatges.

La característica comuna que s’obté analitzant aques-tes denúncies és que el planejament urbanístic vigentadmet la compatibilitat d’usos tan dispars com el resi-dencial i el d’activitats recreatives. També ens podem


10 C - 446

trobar amb zones sobresaturades per l’excés d’activitatssimilars en un mateix indret. Per aquest motiu, seriaconvenient que, per compatibilitzar el dret a la llibertatd’empresa amb el dret al descans i a la qualitat de vida,les ordenances municipals regulessin unes distànciesmínimes, amb l’objectiu d’evitar els efectes acumula-tius que ocasiona la concentració d’aquestes ins-tal·lacions.

L’esponjament d’activitats probablement contribuiria amantenir la tranquil·litat a les vies públiques.

Proveir-se d’una ordenança reguladora dels sorolls, dura terme campanyes de prevenció pot no ser, encara,suficient. És per això que ens hem permès suggerir finsa sis mesures legalment possibles enfront de les molès-ties derivades d’activitats musicals.

Quan la prevenció i la persuasió falla, és necessari,encara que no es vulgui, imposar sancions; aquestessancions a les infraccions a les quals s’anuen cal quetinguin cobertura legal. Per aquest motiu entenem queCatalunya s’ha de dotar d’una norma amb rang de lleique reguli de manera específica i substantiva la conta-minació acústica, salvaguardi el principi de legalitat itipicitat previst a l’article 25 de la Constitució i quepugui ser desenvolupada pels municipis a partir de lesordenances municipals.

Els avenços tecnològics, als quals m’he referit en co-mentar el tractament de dades recollides en fitxers in-formatitzats, des de la perspectiva del dret a la intimi-tat tenen altres implicacions de seguretat.

El creixement cada cop més important del sector de latelefonia mòbil és un dels motius pels quals, cada ve-gada més, s’observen, com formant part del conjuntarquitectònic urbà, les estacions base de telefonia mò-bil sobre algunes teulades d’edificis. L’increment d’in-formacions que alerten la població dels possibles riscosque pot arribar a generar per a la salut l’exposició alsdiferents camps electromagnètics de freqüència indus-trial és motiu de preocupació.

Si bé no s’ha arribat, en l’àmbit científic, a demostraruna relació directa de causa-efecte entre el fet de viu-re a prop d’estacions de base i els possibles efectes queaixò té per a la salut de les persones, el que és cert ésque hi ha diversos estudis de conclusions contradictò-ries, la qual cosa entenem que hauria de comportarl’aplicació de normes de prevenció.

Actualment no hi ha cap normativa a l’Estat que espugui aplicar per tal de determinar, per exemple, coms’han d’efectuar els emplaçaments de les estacions i lesdistàncies a respectar respecte a les vivendes. Noméstenim coneixement, a l’Europa comunitària, d’una pro-posta de recomanació presentada per la Comissió alConsell Europeu relativa a la limitació de l’exposiciódels ciutadans als camps electromagnètics.

Per tot això pensem que és summament important pres-tar la deguda atenció a aquest nou món de les telecomu-nicacions i fixar les normes de seguretat corresponentscom a mesura de prevenció per a la salut de tota la po-blació.

Tributària. Tot i que en preparar el discurs de presenta-ció d’una activitat que es repeteix any rere any com és

l’Informe del Síndic en el Parlament, s’ha de procurarno repetir-se, o no repetir-se en excés, em complaupoder tornar a dir novament que el grau d’acceptació deles nostres consideracions per part de les administra-cions, en l’àmbit tributari, es considerablement alt.

En l’Informe fem referència a alguna qüestió una micamés àrida, o si més no que a mi m’ho sembla, com arala relativa a les transmissions de béns que han estat gra-vats amb l’impost sobre el valor afegit i que després esgraven amb l’impost de transmissions patrimonials.Més enllà de la complexitat que això té i del dret legí-tim d’una administració, en aquest cas la de la Genera-litat de Catalunya, a exigir un tribut cedit quan es me-rita, cal articular mecanismes i clarificar el que faci faltaper evitar supòsits de doble imposició.

En l’Informe a aquest Parlament corresponent a l’any1994 ja vam exposar una actuació d’ofici en relacióamb els problemes patits per persones que venien el seuvehicle i que, malgrat haver deixat de ser, de fet, titu-lars del vehicle, davant la prefectura de trànsit corres-ponent continuaven essent-ne considerats titulars per-què el comprador no havia complert els requisits legalsque la norma l’imposa. Això ocasionava als afectats unseguit de repercussions d’ordre econòmic del tot injus-tificades, com ara l’obligació de pagament d’impostos,quan no se n’és subjecte passiu, o de multes, quand’aquell vehicle, en ocasions, fa anys que no se’n té lapossessió real. Hem de valorar positivament que a fi-nals del passat desembre s’hagi modificat el Reglamentgeneral de vehicles, que regula el canvi de titularitat enel registre de vehicles enfront de la inactivitat de l’ad-quirent.

Finalment, m’he permès cridar la seva atenció sobre elfet que en l’àmbit de la imposició de contribucions es-pecials cal complir la Llei, cosa que amb caràcter gene-ral ja fan les administracions locals; però, en ocasions,no n’hi ha prou de complir-la. A vegades ens hem tro-bat que l’Administració no ha tingut prou en compteque l’ordenació i dels tributs s’ha de fomentar no no-més en els principis de justícia, de generalitat, igualtati progressivitat, i equitativa distribució de la càrregatributària, sinó també en la capacitat econòmica delssubjectes passius.

La titularitat dels béns immobles utilitzats com a habi-tatge propi, amb un valor nominal d’alguns milions depessetes, no assegura per ella sola la capacitat d’aten-dre unes obligacions tributàries amb uns quants cente-nars de milers de pessetes. A vegades, fer-hi frontexigiria la realització –per venda– de l’immoble. Segu-rament a vostès, senyores diputades i senyors diputats,algun ciutadà també els ha vingut a trobar per exposar-los aquest problema.

Quan se’ns planteja un cas així no podem instar l’ajun-tament afectat que esmeni una actuació que s’ajusta ala llei. Malgrat això, sí que li suggerim que sotmeti laquota resultant a ingressar pel contribuent a un test deraonabilitat de la possibilitat de pagar-la i que, si de cas,adopti les mesures de fraccionament i ajornament quepermetin liquidar-la. A vegades, però, amb això no n’hiha prou i el contribuent ha d’optar per vendre l’immo-


C - 446 11

ble per realitzar-ne el valor i complir les seves obliga-cions.

Sanitat. En el capítol de sanitat recordem un fet que ésprou conegut per tots vostès. Això és que l’existènciade llistes d’espera considerables per intervencions qui-rúrgiques de determinades malalties afecta molt espe-cialment la gent d’edat avançada. Reconeixem tambéen l’Informe que hi ha explicacions raonables que jus-tifiquen aquestes demores; bàsicament el fet que, ambuns recursos limitats per definició, la prestació univer-sal d’un servei d’acord amb el principi d’igualtat com-porta llistes d’espera. Però, reconegut això, no podemnegligir que el dret del malalt, de terminats malalts, aser atès amb agilitat no és efectiu com caldria.

Per tal que ho sigui, probablement, el que calen sónmés recursos; la qüestió és si en podem disposar; però,en tot cas, pot ajudar a avançar en la integració dels sis-temes d’informació de demanda de serveis. També potser útil desenvolupar –com hem assenyalat en altresinformes– alternatives més eficients a l’hospitalització.Totes dues línies de treball se segueixen pel ServeiCatalà de la Salut; periòdicament caldrà verificar laseva efectivitat. Això és responsabilitat del Govern enprimera instància i de vostès en segona; les dades querecollim pretenen ser una col·laboració a la seva tasca aaquest efecte.

Cíclicament es pateix un col·lapse dels serveis d’urgèn-cia. Aquesta situació requereix una anàlisi objectiva queés difícil demanar als pacients. Pensem que en aques-ta qüestió s’hauria de valorar l’exactitud de la percep-ció de la urgència dels ciutadans afectats per un proble-ma de salut. No tota percepció d’urgència mèdicamentés una urgència. Caldria considerar també si és raona-ble l’experiència de la rapidesa en l’atenció que té elmalalt. Posant un exemple; això és com respondre a lasegüent pregunta: una primera visita per grip en un ser-vei d’urgències es pot considerar que és una demandasatisfactòriament atesa? Segons quin temps s’hagi es-merçat per atendre-la. Però: quins temps és aquest?Recordin la referència que altres anys hem fet a lanecessitat de fixar estàndards de qualitat en els serveispúblics.

Junt amb la percepció d’urgència i l’expectativa delpacient també cal tenir present que una major intensi-tat de demanda d’assistència en determinats momentscom a conseqüència d’una passa prou generalitzada dedeterminada malaltia impliqui un augment de tempsd’espera per ser atès.

Però al costat de tot això, que no s’ha d’ignorar,també cal considerar altres circumstàncies. Així, perexemple, l’adaptació de l’atenció primària encara noreformada a l’acció necessària de contenció de les ur-gències.

En general cal analitzar les causes estructurals del des-bordament dels serveis quan són imputables a les man-cances de la xarxa sanitària, com ara la limitació exis-tent dels centres d’atenció continuada, qüestió a la qualja ens referíem en el darrer Informe. Si els momentscrítics de les urgències es donen a l’hivern, fóra bo pre-parar-nos per a la propera gelada durant l’estiu, igualcom els focs de l’estiu, diuen els qui hi entenen, es co-

mencen a apagar amb la prevenció que es fa quan fafred.

Finalment, en aquest capítol de sanitat vull referir-mea l’article 255 del Codi de família, aprovat per aquestParlament el passat mes de juliol. Com recordaran,aquest precepte estableix que, cada dos mesos, l’òrganjudicial competent ha de revisar la situació de la perso-na internada amb autorització judicial. Si aquesta obli-gació es compleix, millorarà la protecció dels drets delsinternats; però hem de recordar que quan el termini le-gal era de sis mesos, segons el Codi civil, no pas sem-pre es complia.

En relació amb els malalts psiquiàtrics, també donemcompte de les visites efectuades en els recintes deTorribera, de Santa Coloma de Gramenet i de la Unitatd’Hospitalització Psiquiàtrica de Santa Maria, deLleida. Totes dues instal·lacions assistencials han meres-cut, en general, una valoració positiva.

Consum. Em referiré tot seguit al capítol de consum, enel qual continua augmentant el nombre de queixes querebem. Això demostra la conscienciació que avui té elciutadà com a consumidor i com a usuari. No obstantaixò, pensem que aquesta conscienciació és, si em per-meten l’expressió, imprecisa. És a dir, el ciutadà recla-ma intuint que té algun dret, però no sap ben bé quindret és, de quin dret es tracta, ni tampoc coneix comprotegir-lo i davant quin òrgan tutelar l’ha de postular.D’una banda, la dispersió normativa en matèria de con-sum i, de l’altra, el nombre d’instàncies amb funcionsde tutela i amb confluència de competències són la cau-sa d’aquest desconeixement. En aquest Informe tornema insistir sobre la necessitat que l’Administració precisidetalladament al ciutadà les seves competències i l’ori-enti en la via adequada per satisfer els seus interessos.

Altrament, en l’Informe recordem que l’any 1994 javam recomanar que el Govern de la Generalitat regulésles condicions objectives en què es pot exercir el dretd’admissió. Aquesta regulació, en desenvolupament dela Llei sobre policia de l’espectacles, activitats recrea-tives i establiments públics, de l’any 1990, no s’ha pu-blicat fins ara. Cada cop que una notícia en els mitjansde comunicació ens alerta d’un conflicte a l’entrada oa la sortida d’un local d’esbarjo ens ve a la memòriaque aquesta actuació està pendent.

Una de les dades que el Departament de Governacióens ha portat en la informació que teníem pendent d’es-tudiar en el moment de concloure la redacció del nos-tre Informe, relativa a l’actuació sobre el dret d’admis-sió i la seguretat privada, ha estat que el període degener a març d’enguany s’havien inspeccionat 186 lo-cals i s’han aixecat 178 actes. D’altra banda, en el Di-ari Oficial del 16 d’abril s’ha publicat finalment l’edic-te que sotmet a la informació pública, durant el termi-ni de vint dies hàbils, el projecte de decret. Totes duesactuacions, cal valorar-les positivament.

Som conscients que la mera aprovació d’una normati-va no fa desaparèixer els problemes com per art d’en-canteri, però sí que tenim una certa confiança quepoden reduir-se els problemes amb una regulació ade-


12 C - 446

quada i amb l’exercici sovintejat de les competènciesde control que l’Administració ostenta.

Altrament, en les queixes que hem tramitat en relacióamb les empreses subministradores de serveis públics,hem constatat que la diligència de les empreses submi-nistradores a atendre les reclamacions per facturacióserveix sovint per determinar l’origen d’una facturacióexcessiva. Per tant, centrem la nostra actuació a con-vèncer aquestes empreses que dotar-se d’aquests meca-nismes àgils i eficaços de reclamació és la millor i mésbarata de les propagandes.

Si parlem de serveis públics, hem de fer també una re-ferència a l’aigua potable. Com hauran observat, arrand’una queixa de finals de l’any 97, hem estudiat la te-màtica del canvi de sistema de subministrament peraforament al sistema de lectura per comptador. És unaactuació centrada a la ciutat de Barcelona, però les con-clusions de la qual són extrapolables a la resta del país.Els sistemes d’aforament han quedat ja obsolets; aquellsistema no planteja tan sols problemes en la potabilitatde l’aigua, sinó també altres de relatius a l’estalvi, es-pecialment important en temps de sequera com l’actual,i la impossibilitat de fer servir aparells electrodomèsticscom ara les rentadores, que necessiten un flux d’aiguadeterminat.

En l’Informe fem una relació detallada de les mesuresde foment que s’han articulat des de l’any 1986 perpromoure el canvi de sistema; mesures positives que haajudat a disminuir el nombre d’aquells antics contrac-tes. Segons ens indica la Societat General d’Aigües deBarcelona, el nombre d’habitatges subministrats peraforament durant els darrers vuit anys ha disminuït enmés de 35.000, però el 31 de desembre de 1997 enca-ra n’hi havia més de 65.000 de servits pel sistema an-tic. Nosaltres hem de reclamar que aquestes mesures esfacin extensives al màxim nombre d’usuaris. Per tant,atesos els resultats, encara insuficients, caldria plante-jar-se si s’han de modular d’una altra manera.

Treball i pensions. En el capítol de treball i de pensionsincloem les queixes i actuacions d’ofici tramitades du-rant l’any 1998 en relació amb el dret al treball, la pro-tecció contra l’atur i les incapacitats, com també sobreel règim públic de seguretat social.

Així, s’hi inclou la problemàtica relativa a les adminis-tracions de Treball i Seguretat Social.

Pel que fa a les entitats gestores d’àmbit estatal –coml’Institut Nacional d’Ocupació, l’Institut Nacional de laSeguretat Social–, la tramitació de les queixes la fem encol·laboració i coordinació amb el Defensor del Poblede l’Estat.

Quant a la gestió per part del Departament de Treball enl’exercici de les seves competències, actuem directa-ment.

En matèria de Seguretat Social, s’ha apreciat els darrersanys una notable millora en la gestió de les prestacionsper part de l’Institut Nacional de Seguretat Social. Hancontinuat, però, les queixes, sobre les pensions de morti supervivència, sobretot de persones excloses de lesprestacions de viduïtat.

Hem actuat d’ofici en relació amb el control del dret apercebre els complements per mínims, en coordinacióamb el Defensor del Poble, a instància d’un membred’aquesta cambra.

D’altra banda, em complau dir que s’ha resolt la pro-blemàtica, objecte de la nostra intervenció, de la pen-sió de jubilació dels sacerdots i religiosos i religiosessecularitzats.

En relació amb les consideracions més rellevants, diemque el sistema públic de pensions hauria de fixar unapensió mínima, ja sigui de jubilació, invalidesa o vidu-ïtat, que tendís progressivament al salari míniminterprofessional. No és una afirmació gratuïta, en lamesura que el treball dels serveis socials detecta perso-nes que són pensionistes i que no disposen d’altres in-gressos que la seva pensió i que viuen en situació depobresa. La pensió mínima de Seguretat Social de ju-bilació, sense cònjuge a càrrec, amb seixanta-cinc anys,és de 56.990 pessetes el mes; la pensió del SOVI és de40.750 pessetes el mes –ambdues per catorze mensua-litats. Penso que tampoc és una afirmació demagògica,en tant que reconeixem que és un determini gens fàcilde fer-lo realitat.

En aquesta línia de progrés social, valorem positiva-ment la modificació operada als articles 174 i 176 de laLlei general de la Seguretat Social, que ha rebaixat aquinze anys el període mínim de cotització en el cas queel causant de la pensió no estigués en situació d’alta.

En l’Informe anterior ens vam referir a la utilitat delsprojectes que combinaven la formació i el suport social,un paradigma del qual és la Llei de renda mínima d’in-serció. Però també vam recalcar la utilitat de les empre-ses d’inserció, amb experiències rellevants a França i aItàlia, sense cap reconeixement legal en el nostre país,les quals ja funcionen, en forma de cooperatives, for-mant i adaptant els treballadors al seu lloc de treball.

L’any passat ja reclamàvem aquesta normativa, i hi heminsistit perquè es defineixin i es reconeguin les esmen-tades empreses, com també la relació laboral especialque ha d’unir els treballadors amb aquestes. En aquestInforme trobaran també una modesta aproximació aaquesta qüestió. Com exposem en aquest Informe, elfet que les empreses d’inserció treballin, per definició,amb un segment de mercat de treball que no és ni elmés qualificat ni el més productiu i que, quan assoleixla qualificació o la productivitat, diríem, «normalitza-da», marxa, deixa l’empresa, perquè s’ha aconseguitl’objectiu d’inserció, també s’ha de tenir present.

Aquesta darrera circumstància justifica, en la nostraopinió, un tracte discriminatori en positiu a favord’aquestes empreses. En tot cas, el que no té justifica-ció és que el tracte sigui discriminatori en negatiu; és adir, el que no pot ser és que aquestes empreses es basinnomés en l’esforç dels seus gestors.

Per tant, cal buscar mesures que, adaptant el treball ales necessitats i capacitats de l’individu, facin viablel’empresa i el treball generat amb la corresponent inser-ció laboral de les persones excloses.

Avui celebrem la Diada de la Seguretat i la Salut en elTreball. L’any passat, a Catalunya, es varen enregistrar


C - 446 13

més de 151.000 accidents de treball amb baixa, i mésde 3.000 malalties professionals. No puc acabar la re-ferència a l’àmbit del treball sense insistir que cal des-plegar una política preventiva i fomentar el complimentde la normativa de prevenció de riscos laborals, norma-tiva, a hores d’ara, actualitzada.

Serveis socials. Fa una estona els parlava dels serveissocials, en dir que havíem detectat situacions de pobre-sa en persones que vivien de la seva pensió. El que aca-bo de comentar en relació amb les empreses d’insercióestà a cavall dels àmbits de treball, pensions i de serveissocials. En definitiva, un i altres són complementaris, ila seva eficàcia, en vista a procurar una societatcohesionada, depèn, pel que fa als poders públics, delmarc normatiu, de l’encert de les polítiques que es dis-senyin i dels recursos que s’hi destinin.

Malgrat que la Llei reconeix unes prestacions o serveissocials als ciutadans, en la majoria dels casos la sevapercepció efectiva continua subjecta a les disponibili-tats pressupostàries, ja que, en no configurar-se com adrets subjectius, depenen del desenvolupament econò-mic i de l’aprovació dels pressupostos anuals.

Es pot dir que la configuració d’un dret subjectiu decaràcter social per part d’una llei, com ara el dret a unapensió en arribar a determinada edat, també està con-dicionada a l’economia del país. Si un estat estigués enfallida econòmica, ni una previsió constitucional garan-tiria el pagament d’una prestació.

Que, si no es tenen recursos, de poc serveixen les lleis,dissortadament s’ha fet palès en les situacions de crisique han afectat durant l’any 1998 determinats estats delmón. No serveix de res dir que es destinarà un tant percent del pressupost a sanitat, si aquest pressupost no espot quadrar.

Tot amb tot, s’ha de manifestar que no és indiferent queuna prestació estigui reconeguda o no ho estigui, legal-ment, com a dret subjectiu.

Si reduïm a l’absurd l’afirmació que, en definitiva, totdepèn de la marxa de l’economia, no caldria que elsparlaments aprovessin lleis de Seguretat Social. Crecque tots convindrem que sí que cal que s’aprovin.Aquesta és, pràcticament, l’única consideració de con-cepte o més general que faig en el capítol de serveissocials.

En l’Informe que els presento no he tornat a repetirconsideracions ja efectuades en anys passats, com arales relatives a la necessitat de conjuminar la lluita con-tra l’exclusió i la reducció del dèficit públic, de l’Infor-me del 1996, o les que vaig plantejar-los en el Llibresegon de l’Informe de 1997, que vam dedicar a l’exclu-sió social. En definitiva, aquestes reflexions generals jaconsten en el Butlletí Oficial d’aquesta cambra, i a ellesem remeto, en tant que considero que encara tenen vi-gència.

En les qüestions més concretes, en els casos que hemrebut, observaran una certa repetició de situacions id’afirmacions ja exposades altres anys. D’això de larepetició no s’ha de deduir que les coses vagin pitjor,

però sí que els problemes persisteixen, encara que elssubjectes afectats puguin haver canviat.

Em referiré molt succintament a persones amb dis-capacitats, a gent gran i a malalts mentals.

Pel que fa als problemes que afecten els discapacitatsfísics, les administracions estan, sens dubte, més sensi-bilitzades que uns anys enrere. Però aquesta sensibili-tat, aquesta receptivitat, s’ha de traduir a adaptar a lespossibilitats d’aquestes persones tant la via pública comels edificis públics, i intentar facilitar-los també eltransport.

Quant a la gent gran, tenim oberta una actuació d’ofi-ci en relació amb els membres d’aquest col·lectiu queviuen sols. La preocupació que ens va exposar un dipu-tat d’aquest Parlament per aquestes persones grans queviuen soles i que estan en situació de necessitat, quetenen dret a rebre ajuts dels serveis socials i que no elsdemanen perquè desconeixen que existeixen i que hitenen dret, o bé perquè els fa vergonya demanar-los, lavàrem fer nostra, i vam iniciar aquesta actuació. Vaminiciar la present actuació per informar-nos sobreaquestes qüestions, i ens vam dirigir a persones i enti-tats privades i de les administracions públiques que tre-ballen en l’àmbit de la vellesa i dels serveis socials. Toti no estar conclosa l’actuació, en l’Informe tenen algu-nes conclusions provisionals.

Una d’aquestes conclusions provisionals és que el propidomicili és l’entorn més natural i el que proporcionamés elements d’identitat i intimitat, i impedeix que estrenquin les relacions amb la xarxa de suport, és a dir,la família, amics, veïns i comunitat. Per un altre costat,en principi, econòmicament aquest sistema de vida ésmés barat per a l’erari públic que altres opcions d’aten-ció.

Per tot això entenem que les administracions compe-tents han de fer esforços encaminats a potenciar elsrecursos en el servei d’ajut al domicili, no només pres-tant un servei personal, sinó millorant les condicionsd’habitabilitat d’aquests domicilis –recordin el que hecomentat fa un moment sobre els pisos sense aiguacorrent a la ciutat de Barcelona. L’atenció domiciliàriaha de ser el primer graó d’una sèrie articulada d’opci-ons de serveis integrats en una xarxa d’atenció. En con-seqüència, caldria esgotar al màxim les seves possibi-litats, davant d’altres opcions d’atenció.

Però tot això no ens pot fer caure en la utopia de negar-nos a les solucions institucionals, ja que hi ha necessi-tats –especialment les de greus incapacitats físiques opsíquiques, o l’absència d’autonomia– en què cal unaatenció personalitzada sociosanitària en institucionsespecialitzades.

Moltes de les qüestions tractades en l’Informe afectenla gent gran. Enguany, el 1999, celebrem l’Any Inter-nacional de la Gent Gran. Aquesta circumstància hau-ria de ser un estímul per tal d’incrementar les accionsper millorar el seu benestar.

En el capítol de sanitat m’he referit a les malalties men-tals. Doncs bé, en aquest de serveis socials he d’insis-tir en la necessària col·laboració, estreta col·laboració,


14 C - 446

que hi ha d’haver entre els recursos socials i els sanita-ris. No sóc original; ja ho hem dit altres vegades, ja hovaig dir els darrers anys, però repetiré que la psiquiatriahauria de ser un component més, i d’especial importàn-cia, en les estratègies d’inserció d’una part del col·lectiudels exclosos socials.

Com a conclusió podríem dir que els serveis socials iles seves prestacions han permès oferir un ventall mésampli d’alternatives personalitzades de reinserció. Elsprogressos són considerables, però, tot i això, l’esforçrealitzat, tant tècnic com de recursos, encara és insufi-cient.

Infants. Altrament, l’any 1998 ha estat el primer anynatural, sencer, de l’actuació de l’adjunt per a la defen-sa dels drets de l’infant. Amb el seu treball hem refor-çat l’atenció preferent que, com és sabut, i volem dir-ho, sempre ha mostrat la institució per als infants. Lesqueixes, no obstant això, ens vénen dels adults, i fins aun cert punt és natural, ja que l’adult és encara l’inter-mediari entre l’infant i la societat organitzada.

L’article 12 de la Llei que regula la institució del Sín-dic diu clarament que tothom s’hi pot adreçar, i que nohi és cap impediment, entre altres situacions, la mino-ria d’edat del subjecte. Però qui acut a nosaltres sónmajoritàriament els pares, de vegades algun professio-nal de la infància i, molt excepcionalment, en un solcas, aquest 1998, un grup d’adolescents.

Semblaria que la Convenció de les Nacions Unides,aprovada ja fa quasi deu anys, i prou recollida en leslleis internes, hauria d’haver canviat aquesta tendència.I no és així. Els drets dels infants continuen sent indi-rectes i condicionals. Semblen, més aviat, drets delspares, o, més exactament, drets dels infants que s’exer-ceixen a través d’ells.

Per això en els apartats sobre infants i ensenyamentinsistim en la necessitat de planificar i intensificar ladifusió del text de la Convenció, de cara als mateixosinfants i dels professionals que s’ocupen directament dela infància, especialment els mestres. Per aquest motiuens congratulem que aquest Parlament hagi publicat eltext íntegre de la Convenció. Aquest any, com hem dit,en farà deu que les Nacions Unides van aprovar aquesttext bàsic. Tenim coneixement d’algunes iniciatives perfer-lo conèixer millor. Nosaltres, el Síndic, hi volemcontribuir per recomanar que s’emprenguin accions perdifondre’l.

Es comprèn, d’altra banda, per tot el que deixem dit,que en l’àrea d’infants prenguin especial relleu les ac-tuacions d’ofici. Ens ajudaria molt en aquestes actuaci-ons disposar d’un estudi sobre l’estat de la infància aCatalunya; un estudi que no es referís tan sols a la in-fància en risc, sinó a la infància en general, a fi de te-nir una visió global d’aquest grup social. És una res-ponsabilitat, ens sembla, del Departament de Justícia,que té les competències de planificació en aquest camp.

Volem referir-nos a una actuació d’ofici que, iniciadal’any 1997, ha tingut la seva plena realització l’any1998, i que ha fet patent un singular interès que social-ment se sent per la infància. Ens referim a l’elaboració

d’un protocol que ha abordat el tractament judicial delsinfants abusats sexualment. Per a l’elaboració d’aquestprotocol hem comptat amb l’experiència i la col·labo-ració del Servei d’Assessorament Tècnic i d’Atenció dela Víctima.

A fi d’evitar la doble victimització d’aquests infants, elprotocol fa tota una sèrie de propostes, que poden lle-gir en l’Informe, i que només podran assegurar-se, a lallarga, mitjançant reformes legislatives. Tot amb tot, demoment, i donat l’ampli consens que reflecteix, potconstituir una bona eina de sensibilització i de promo-ció d’usos forenses favorables a l’interès de l’infant.

La situació dels que s’anomenen amb l’eufemisme «in-fants i adolescents magribins no acompanyats» és unaaltra actuació d’ofici encara en curs, però que volemtambé destacar, pel ressò que socialment ha produït.Semblava que nosaltres no havíem de tenir infants delcarrer. És un fet que, com lleialment reconeix l’acordinterinstitucional que enumera els propòsits formulatsper fer-hi front, posa a prova el nostre model d’atencióa la infància. La impressió és que no es tracta d’un pro-blema passatger, sinó que anirà en augment, no sols enel nostre país, sinó a tot Europa, i per al qual ens hemde preparar.

D’altra banda, de sempre ha estat una preocupació nos-tra conèixer els recursos actuals del nostre sistema deprotecció a la infància: des de la ràtio de situacions in-dividuals d’infants amb alt risc social que tenen assig-nats els equips d’atenció a la infància i a l’adolescèn-cia –els EAIA–, fins als recursos alternatius per aaquells infants i adolescents tutelats. També les llistesd’espera per accedir a un centre residencial d’accióeducativa, o el nombre reduït dels qui són acollits perfamílies alienes, recurs, aquest darrer, que encara sem-bla més teòric que pràctic.

I, finalment, per no estendre’m més en l’àmbit de pro-tecció de la infància, assenyalaré algunes queixes quefan referència a la sol·licitud de vista de l’expedientadministratiu, per exemple en casos de declaració deno-idoneïtat dels promotors d’una adopció internacio-nal o de demora en els tràmits per instar una tutela or-dinària. Aquestes queixes deixen entreveure la necessi-tat de potenciar hàbits de resposta a la satisfacció delque se n’ha dit «nous drets administratius», sobretotd’informació i publicitat, i que deriven de la progressi-va assumpció per part de l’administració de funcionsabans atribuïdes a altres autoritats.

Una situació com la descrita ha de portar a un nou con-cepte sobre la relació de l’Administració amb el ciuta-dà. Cal tenir en compte que molts dels usuaris perta-nyen a capes socials modestes, poc familiaritzats ambles normes i els usos del procediment administratiu.Tenen dret a conèixer l’estat del seu propi expedient,per bé que els costi desxifrar el contingut i les conse-qüències de les resolucions que els afecten, encara queformalment s’indiquin els recursos que tenen dret autilitzat.

Amb tot i constar-nos l’ingent treball que solen tenir elsfuncionaris en l’exercici de la seva tasca, i més enllàd’una obligació, ha de ser una prova d’atenció i de de-licadesa posar-se en el lloc de l’usuari i revestir els ex-


C - 446 15

pedients de les notes d’audiència i d’una transparènciacompatible amb la confidencialitat que algunes vegadespot ser aconsellable. En definitiva, la qualitat dels ex-pedients ha de redundar en benefici de la mateixa ad-ministració.

Ensenyament i cultura. Pel que fa a l’ensenyament nouniversitari, valorem molt positivament les escolesd’àmbit hospitalari per a la satisfacció dels drets delsinfants a l’educació. Es tracta d’un recurs organitzatconjuntament entre el Departament de Sanitat i el d’En-senyament, que reclama una tècnica pedagògica fetad’una gran capacitat d’adaptació a les diverses edats isituacions dels infants ingressats.

L’actuació d’ofici empresa per conèixer aquesta reali-tat ha permès visitar totes les existents en els hospitalscatalans, que són vuit. Caldria, però, que aquestes es-coles s’estenguessin a tots els hospitals que comptinamb una unitat pediàtrica. Els pares recolzen i mostrenla seva satisfacció per aquest servei.

Altrament, s’estima que aquest servei es podria millo-rar pel que es refereix als locals, la diferent dependèn-cia laboral i condicions contractuals dels mestres, laformació especialitzada d’aquest, el material que s’hidestina i la consideració que mereix la tasca dels pro-fessionals que s’hi dediquen.

Les visites efectuades en aquesta actuació d’ofici de-mostren l’evolució evidentment favorable que ha sofertel tractament mèdic dels infants malalts, que possibilitaque molts d’ells no necessitin un ingrés i, per tant, pu-guin estar en els seus respectius domicilis. Es tractasovint, però, de malalties de llarga durada i, aleshores,l’únic recurs de què disposen els pares consisteix en unajut, de fet graciable, ja que s’atorga en forma de sub-vencions, que depenen de les disponibilitats pressupos-tàries del Departament d’Ensenyament. Estimem queaquests ajuts s’haurien de regularitzar, i fins estendre’sa l’etapa preescolar, ja que socialment hi ha prou sen-sibilització per considerar-la un període elemental en laformació de la persona.

He de manifestar la meva preocupació per la manerad’aplicar el Decret de drets i deures dels alumnes, jaque, a partir d’expedients disciplinaris formalment cor-rectes, dóna lloc a moltes expulsions d’alumnes. Esti-mem que una formació especialitzada del professorat,per exemple, en tècniques de mediació podria pal·liarmolts d’aquests casos. Perquè no podem oblidar que lesexpulsions temporals poden atemptar contra el dret al’educació.

La reforma educativa, vàlida en els seus plantejaments,fa viure, en el moment de portar-la a la pràctica, uninevitable període d’incerteses, que afecta tant els pro-fessors com els alumnes. Les relacions entre aquestsdos col·lectius poden esdevenir innecessàriament tibantssi no es té la preparació i els recursos adequats. Famí-lies i nois es queixen de no ser escoltats. Sense que espugui parlar d’irregularitats en la tramitació dels expe-dients disciplinaris, preocupa l’aplicació i la interpre-tació del Decret sobre drets i deures del alumnes delscentres de nivell no universitari, sobretot si els nois inoies pertanyen a mitjans socials desfavorits, per als

quals l’escola pot ser un dels seus pocs espais norma-litzats.

Ensenyament universitari. Pel que fa a l’ensenyamentuniversitari, aquest any volem destacar la interpretacióen excés restrictiva que s’ha fet per atorgar l’exempcióde matrícula als integrants de famílies nombroses i lamanca d’exempció per als estudiants de formació pro-fessional que han obtingut resultats excel·lents en elsestudis previs a l’accés a la universitat. En aquest sen-tit, estem pendents de conèixer si en la normativa dematriculació per al curs 1999-2000 s’atendrà la nostrarecomanació de gratuïtat als alumnes de formació pro-fessional amb aquesta qualificació d’excel·lent.

Destaquem, igualment, les queixes relatives als estudisdel tercer cicle que fan palesa la necessitat d’una millorregulació d’aquests estudis per tal de garantir els dretsdels alumnes, qüestió a la qual ja ens havíem referitl’any passat.

Finalment, aprofito el comentari breu d’aquesta seccióen l’Informe per fer avinent la fluida relació que man-tinc amb els síndics de greuges de les universitats cata-lanes.

Normalització lingüística. Passo a continuació a l’apar-tat de normalització lingüística. La major part de lesqueixes rebudes són de denúncia per la manca de res-pecte de les administracions al dret d’opció lingüísticadel ciutadà que demana a l’Administració que usi unallengua que no és la d’ús habitual en aquesta Adminis-tració.

D’altra banda, hem volgut destacar la qüestió relativa al’ús del català en l’àmbit del Registre Civil, ateses lesdificultats que alguns ciutadans han exposat per fer-neús en aquest àmbit.

En l’anàlisi de les queixes que hem rebut en relacióamb els drets lingüístics, hem pogut observar comaquesta qüestió sovint ha tingut, tant per part dels ciu-tadans com per part de les administracions públiques,un tractament que no s’ajusta als paràmetres de norma-litat en què es basen les relacions entre el ciutadà il’Administració.

Si en relació amb altres drets del ciutadà, la simple al·le-gació del dret comporta o bé un canvi de criteri per partde l’Administració, o bé un intent de fonamentar lamanca de reconeixement del dret, en l’àmbit de la nor-malització lingüística les diferents administracions re-accionen sovint de forma menys raonable a les petici-ons de reconeixement d’aquests drets formulades pelsciutadans. En no pocs casos, es provoquen conflictessense cap base jurídica, i que es podrien haver estalvi-at perfectament.

Davant d’aquesta situació, he hagut de recordar que eldret del ciutadà a usar una determinada llengua en lesseves relacions amb les administracions és un més delsdrets del ciutadà i ha d’ésser objecte del mateix tracta-ment i respecte que la resta dels drets reconeguts. L’In-forme il·lustra amb exemples les dificultats que troba elciutadà per a l’exercici dels seus drets lingüístics o lamanca d’actuació diligent per part de l’Administració.


16 C - 446

Em complau indicar que la problemàtica relativa a lapossibilitat de complimentar la sol·licitud del DNI enllengua catalana sembla resolta, arran de la darrera in-formació que he rebut de la Delegació del Govern aCatalunya.

Pel que fa al Registre Civil, hem incorporat en l’Infor-me les nostres consideracions, a les quals em remeto.Com a conclusió, entenem que, vigent la Llei de polí-tica lingüística en matèria d’inscripcions i certificaci-ons, s’ha d’interpretar el bloc de legalitat –és a dir, lalegislació del Registre Civil i la Llei de política lingüís-tica– de conformitat amb allò que es deriva de la Cons-titució i l’Estatut d’autonomia de Catalunya, en el sentitque, si més no, el ciutadà que demana que li sigui eme-sa en català una certificació literal del contingut delRegistre Civil, hi té dret.

Cultura. Totes les queixes en matèria de cultura durantl’any 1998 s’han referit a qüestions relatives al patrimo-ni cultural, especialment per incompliment del deure deles administracions de protecció i difusió d’aquest pa-trimoni. Hem hagut d’insistir que aquestes obligacionsde protecció i de difusió són, òbviament, majors quanl’Administració és titular del bé. Ho hem intentat il·lus-trar amb un parell d’exemples.

Justícia. L’àmbit de justícia concentra un nombre con-siderable de les nostres actuacions, tot i les nostres li-mitades competències. Vull destacar, novament, lacol·laboració que hem trobat en els òrgans jurisdiccio-nals als quals ens hem adreçat, i molt especialment enel president del Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya.

La queixa més reiterada en relació amb la justícia és lalentitud. Les causes de la lentitud són diverses i hanestat diagnosticades pels mateixos òrgans del govern dela magistratura. Entre aquestes, no és la menor la insu-ficiència de mitjans materials en alguns òrgans jurisdic-cionals i les mancances de personal en l’oficina judici-al. Penso que la lectura de les memòries de la presidèn-cia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i delJutjat Degà de Barcelona de 1998, recentment presen-tades, són prou expressives i fan una aproximació a larealitat millor que la que jo els pugui fer.

Un parell de referències més. Primerament, vull insis-tir en la problemàtica viscuda per les persones que pa-teixen trastorns mentals –m’hi he referit en els capítols,ja, de sanitat i de serveis socials. En l’àmbit de justícia,són tres els aspectes que ens preocupen especialment:l’autorització judicial per a l’ingrés involuntari d’unapersona en un centre psiquiàtric, i el seguiment judici-al de la seva evolució; l’efectivitat de la defensa de l’in-capaç, en particular dels seus béns, que efectua elministeri fiscal, i, finalment, que la limitada xarxa desuport sociosanitari porti algunes d’aquestes persones,fruit de la seva malaltia, a cometre un acte il·lícit.

Com a darrera referència en aquest apartat, recordar lamagnitud del problema de les dones maltractades, i emremeto a allò que he dit en l’Informe.

Acabo la referència al gruix de l’Informe, en el seuvoluminós llibre primer, amb alguns comentaris en re-lació amb el sistema penitenciari català.

Com que fa molta estona que parlo, seré molt breu. Sivolen, demà, en el torn d’aclariments, m’hi estendrémés. Repeteixo ara, telegràficament, les conclusionsderivades de la tramitació de les queixes i de les visitesefectuades enguany a les presons de Girona, Ponent,Figueres i Brians.

El sistema penitenciari català presta, en general, unaadequada assistència sanitària als interns, els quals, noval a oblidar-ho, constitueixen un grup de població ambproblemes d’índole sanitària importants. Fem una va-loració positiva. Això no obstant, he de recordar la per-sistència d’algunes mancances d’infraestructura, comla necessària renovació de la infermeria de la presó deFigueres. Igualment, he recordat la problemàtica delsmalalts psiquiàtrics i la necessitat de crear un establi-ment psiquiàtric penitenciari.

Un altre actiu del sistema penitenciari català és, en ge-neral, el tractament que s’hi fa –també ho hem dit for-ça vegades. Però com a síndic em pertoca anar posantperòs: el treball productiu, que té una importància cab-dal en el sistema del tractament, no arriba a consolidarun percentatge d’ocupació, durant tot l’any i en tots elscentres de penats, d’un 50% aproximadament. Aquestobjectiu hauria de ser prioritari.

Finalment, dir que cal resoldre, definitivament, el tras-llat de les presons de Barcelona –Model, Wad-ras i Tri-nitat–; penso que les raons són clares. Entenc que hihagin dificultats, però no que vagin caient els mandats–municipals i parlamentaris– sense que això s’aconse-gueixi.

I, finalment, molt breument, comentar una mica el lli-bre segon de l’Informe. El 1998 ens va semblar opor-tú canviar l’enfocament dels darrers llibres segons del’Informe, sense renunciar a recuperar-los en futuresocasions. Com hem vist, hem fet un petit estudi sobrela problemàtica derivada de l’ús de les motos aquàti-ques, analitzant la normativa fins a la data, l’organitza-ció administrativa encarregada d’aplicar-la i les man-cances d’una i altra, per acabar amb un conjunt de vuitrecomanacions. Ens complau que alguna d’aquestesrecomanacions siguin expressament compartides peraquest Parlament, que, per acord de la seva Comissiód’Indústria, Energia i Comerç i Turisme del 18 de marçpassat, va instar el Govern a sol·licitar al Govern del’Estat que canviï la normativa per exigir una titulacióper conduir aquestes embarcacions.

Acabo ja, i ho faig amb les paraules que finalitzen l’In-forme en relació amb les motos aquàtiques: «El Síndicde Greuges no vol més que fer palesa la necessitat queels poders públics estiguin amatents als canvis en elscomportaments socials susceptibles de generar molès-ties, riscos i afectacions d’especial intensitat, en defini-tiva, sobre tercers, amb vista a prevenir-ne i regular-nea temps les conseqüències.»

Una contribució del Síndic, senyores diputades i se-nyors diputats, ha d’ésser facilitar-los a vostès dadesque facin possible aquesta previsió. Confio que l’Infor-me del 1998 els resulti útil a aquests efectes.

Moltes gràcies, i perdonin la durada de la meva inter-venció.


C - 446 17

La presidenta

Moltes gràcies, senyor síndic. Passarem ja directamenta la intervenció dels grups. Vostès saben que el tempsmàxim per grup parlamentari serà de vint minuts; po-den ser una sola persona o més d’un diputat.

Primerament, correspondria intervenir al senyor XavierBosch, del Grup Mixt, però, senyor síndic, li he de feravinent que el senyor Bosch, per un afer personal ine-ludible, s’ha excusat, i demà serà aquí entre nosaltres.Per tant, passaríem directament al Grup d’EsquerraRepublicana, al senyor Joan Ridao.

El Sr. Ridao i Martín

Gràcies, senyora presidenta. Senyores i senyors dipu-tats, en primer lloc agrair, com sempre, la compareixen-ça i les explicacions que ens ha facilitat l’excel·lentíssimsenyor Anton Cañellas, síndic de Greuges, així tambécom als adjunts senyor Bartlett i senyor Cots, i al con-junt de les persones que els acompanyen, assessors iassessores de la institució.

Un any més ens correspon als diferents grups parla-mentaris valorar el conjunt del contingut de l’Informede la Sindicatura de Greuges. I vull referir-me, en pri-mer lloc, a un aspecte com és l’estructura, la sistemà-tica de l’Informe, que, de fet, manté en essència l’es-tructura de l’any anterior, i que si té alguna virtualitat,aquesta estructura sistemàtica, és que ens permet evi-denciar allò que any rere any l’Informe diu, i és queexisteix una autèntica base empírica, a partir de lesqueixes dels ciutadans, que demostren la transcendència,la importància de les qüestions que en ella es tracten.

Pel que fa a l’estructura, s’organitza l’Informe enguanyen dos llibres, dividits en matèries, seccions i capítols,i tot plegat, una vegada més, ens ofereix una am-plíssima tipologia de les queixes plantejades pels ciu-tadans i una visió molt realista del funcionament delconjunt d’administracions públiques actuants a Catalu-nya.

Jo vull destacar enguany, en tot cas, la incorporaciód’un nou annex a la tercera part del llibre primer, sobrela consulta diària, on es dóna compte del conjunt d’ac-tuacions del Servei d’informació al ciutadà, així comels canvis que s’incorporen per millorar les explicaci-ons sobre el funcionament d’aquest Servei; una millo-ra que em sembla que contribueix a una exposicióformal més acurada i més aprofundida de la tasca delSíndic.

Potser, pel que fa a l’estructura –i és un suggerimentque els faig–, crec que hi ha una excessiva compar-timentació, sobretot perquè hi ha algunes polítiques quesón interdepartamentals, que afecten àmbits diferentsd’actuació –com el tema de la immigració, o el tema dela família, o el problema de la violència domèstica, o laviolència de gènere; hi ha qüestions que, òbviament,estan incorporades en l’àmbit dels serveis socials, enl’àmbit de la justícia, en l’àmbit del treball, en l’àmbitde la pobresa i de l’exclusió social...–, i jo crec que decara a anys vinents, vostès crec que farien bé, penso,d’intentar incorporar aquest tipus de qüestions en unàmbit, diguem, molt més ampli, més genèric, perquè de

vegades tots plegats caiem en un cert reduccionismequan, per exemple, incorporem un tema tan importantcom la violència domèstica en l’apartat de justícia, queés cert que és un tema important, però no afecta única-ment aquesta qüestió.

Pel que fa a l’estadística o als indicadors, que és moltimportant per valorar la feina que vostès fan, el Síndicens informa que va tramitar, durant l’any 98, un total de3.921 expedients o actuacions, la qual cosa representaun 76%..., un nombre de 76 actuacions més que l’anyanterior; és un nombre, en termes absoluts, modest,però positiu. I la majoria d’expedients, ens refereixl’Informe, han estat incoats o oberts a partir de les con-sultes fetes en el Servei d’informació. Només 59d’aquestes actuacions van ser a iniciativa de la matei-xa institució. El Síndic ja sap que cada any jo insistei-xo en la necessitat de posar l’accent en les actuacionsd’ofici.

En la seva intervenció ha acabat parlant de la problemà-tica de les presons a Barcelona. Jo li poso aquest exem-ple perquè, després de la situació, diguem, de mancad’entesa o d’acord o diàleg entre dues administracionscom l’Ajuntament de Barcelona i el Departament deJustícia de la Generalitat, potser hauria estat bo –sug-gereixo– que el Síndic s’hagués ofert com a mediadorentre les dues administracions. Segurament és una ac-tuació d’ofici que hauria estat o podria ser interessanti important que dugués a terme la institució.

Un any més, pel que fa al percentatge d’actuacions quehan estat considerades i acceptades pel conjunt d’ins-titucions afectades, que és d’un 76%, és un percentat-ge molt notable, molt destacable, i crec que és un valorfonamental de la mateixa institució.

Sap també que cada any, parlant de les mesuresorganitzatives i de divulgació de la institució, ens refe-rim al tema dels desplaçaments fora de la seu. El seuInforme ens explica que, seguint la dinàmica iniciada jal’any 96, l’oficina del Síndic s’ha traslladat a diversesciutats del país. I de fet valorem molt positivament l’es-forç fet per la institució, perquè aquesta experiència enssembla que és positiva. Tanmateix, ens sembla que, enla mesura de les possibilitats, i sempre que hi hagi elsrecursos necessaris, caldria fer un esforç per sortir, unamica, d’aquesta itinerància testimonial, que, per impor-tant que sigui, no comporta una autèntica descentralit-zació de la institució.

I, en aquest sentit, jo fa poques setmanes vaig veure unainformació publicada en un diari del País Valencià, enquè el seu homòleg de la Comunitat valenciana infor-mava que crearia la subseu a Castelló. Per tant, a la ciu-tat de València hi ha en aquests moments, òbviament,l’oficina o la seu central de la Sindicatura de Greuges,però se’n crearà una a Castelló.

Jo crec que, si hi ha una comunitat autònoma de l’Es-tat que en aquest sentit, doncs, ja s’ha avançat, crec quenosaltres, que som pioners, som avançats en aquest ter-reny, i tenim una institució, doncs, no només centenà-ria, sinó molt arrelada al país, crec que aquest esforçl’hauríem també d’intentar fer, en la mesura del possi-ble.


18 C - 446

Pel que fa al tema del vídeo divulgatiu, ens sembla queés una iniciativa molt positiva; ja hem tingut oportuni-tat de parlar-ne. Tanmateix, a banda de la possible di-fusió a través de les televisions públiques, privades,televisions locals... –em penso que també és un àmbitimportant perquè a nivell local, regional, comarcal,també arribem a un espectre amplíssim de gent; tin-guin-ho en compte–, crec que hi hauria d’haver un es-forç pel que fa a la seva divulgació, sobretot si tenim encompte l’esforç que fan el conjunt d’administracionspel que fa a la publicitat institucional. És una mica pe-nós que el nostre Govern, fins pràcticament l’horitzó dela convocatòria dels successius processos electorals queel nostre Govern i altres administracions –o governslocals, eh?, també–..., i que, per contra, malauradament,doncs, la institució del Síndic de Greuges, que té,doncs, els recursos de què disposa, no pugui fer tambéuna ofensiva, també, en aquesta matèria, no?

Per tant, més enllà dels recursos propis de la institució,jo crec que el Departament de la Presidència de la Ge-neralitat també hauria de ser coresponsable a difondreaquesta institució: és a dir, que és una institució vincula-da al Parlament, que té autonomia orgànica i funcional,que no depèn òbviament del Govern –faltaria més–, peròjo crec que aquí –i ho suggereixo– hi ha una certacoresponsabilitat també a l’hora de divulgar i difondrela institució, i això afecta molt especialment l’àmbit delDepartament de la Presidència.

Pel que fa a qüestions concretes del seu Informe, i en-trant ja en l’anomenada «Secció d’administració gene-ral», voldríem destacar, pel que fa al tema del procedi-ment informatiu, la nostra satisfacció i la coincidènciaen la necessitat d’informar millor el ciutadà sobre latramitació administrativa de les denúncies, que de fet ésun problema que afecta moltíssima gent. L’Informeparla de la necessària major participació municipal enla determinació dels criteris de fons comunitaris, peròtampoc no entra en el detall o en la concreció de quinshaurien de ser els mecanismes de coordinació o de par-ticipació en aquest sentit. Per tant, jo li formulo unapregunta sobre aquest tema, concretament.

I, finalment, parla també de l’accés dels ciutadans a lainformació en l’àmbit de l’Administració local. Per quèposa l’accent en l’àmbit de l’Administració local, quansegurament aquesta Administració, creiem nosaltres,és, per ser la més propera al ciutadà, la que pot dispen-sar o en la pràctica dispensa habitualment més informa-ció, i no en altres administracions d’abast més superi-or, com la mateixa Generalitat o les diputacions provin-cials?

Pel que fa al tema de la contractació administrativa,expropiació i responsabilitat patrimonial, coincidimtambé en la denúncia que fa de les demores, totalmentinjustificades, en la tramitació d’expedients d’expropi-ació, que són un autèntic càncer en el funcionament deles administracions públiques que tenen la facultat o lapotestat expropiatòria.

En el tema de la responsabilitat patrimonial, absoluta-ment d’acord que no és acceptable la impunitat ambquè actuen les diverses administracions per eludir laresponsabilitat d’indemnitzar els ciutadans i ciutadanes

pel que fa a un funcionament anòmal d’un servei pú-blic. Ho estem veient cada dia, ara, amb el tema de lesinfraestructures aeroportuàries.

I concretament, donada l’oportunitat i la vigènciad’aquest problema, vostès han... –ja sé que ens estarí-em referint a un exercici posterior al d’aquest Informe,però segurament l’any passat en devien rebre alguna–,vostès han rebut una certa allau de queixes i demandespel que fa al funcionament de les infraestructures deCatalunya, especialment el tema dels aeroports? Quintipus de mesures pensen vostès prendre al respecte?Sobretot perquè oficines d’atenció al consumidor i usu-ari ja han iniciat algun tipus d’acció al respecte, i cre-iem que la Sindicatura de Greuges també seria unàmbit molt pertinent per, també, adoptar aquest tipusd’iniciatives.

Jo vull també en aquest apartat agrair-li i aplaudir pú-blicament el coratge i el valor que vostè va tenir en totel procés d’externalització d’una empresa pública comel Centre informàtic de la Generalitat. Agrair tambél’interès que ha posat en l’Informe pel que fa a tot elproblema de la privacitat o la garantia de la intimitat enel tractament de dades informàtiques. I la necessitat quevostè planteja de crear un organisme amb caràcter d’ad-ministració independent per regular el tractament de lesdades informàtiques de la Generalitat de Catalunya ésuna necessitat compartida, que l’hem plantejat des delGrup Parlamentari d’Esquerra Republicana en aquestParlament. Tingui’s en compte que l’empresa públicaCigesa maneja des de les dades dels seropositius fins ales nòmines dels funcionaris, les dades sanitàries delsusuaris de la sanitat pública a Catalunya, o les dadespolicials dels detinguts dels Mossos d’Esquadra. Pertant, l’espectre o el ventall de possibles qüestions quecal mantenir, i cal mantenir amb una certa privacitat ireserva, és important, i, per tant, jo l’emplaço a conti-nuar en aquest terreny i, hi insisteixo, saludo molt es-pecialment el coratge que vostè va tenir en aquestprocés, donant suport al conjunt de treballadors del’empresa, però també, en definitiva, al conjunt d’admi-nistrats.

En el tema de la immigració, haig de continuar tambéaplaudint i reconeixent la tasca feta pel Síndic, sobre-tot el valor i el coratge que ha tingut –i, a més a més, noés que ho constati jo únicament, sinó que ho han fettambé els mitjans de comunicació– a l’hora de contra-dir la postura del Govern, que mantenia i sostenia quehi havia buits legals per intervenir amb voluntat de tro-bar una solució al problema dels nens immigrants quemalviuen en alguns carrers d’algunes ciutats de Cata-lunya. Vostè no ha tingut cap mena d’inconvenient nidificultat a l’hora de recriminar que es tracti també desde les administracions aquests nens immigrants com aautèntics delinqüents, i ens afegim i ens unim a les se-ves demandes pel que fa a la necessitat de consideraraquests menors desemparats com el que són: com apersones i com a menors que reclamen una atenció mésimportant de l’Administració.

Vostè reclama un pla per als menors sense sostre, queés una reivindicació que en aquest Parlament tambés’ha plantejat; fa alguns mesos, els diversos grups de la


C - 446 19

cambra vam plantejar un seguit d’interpel·lacions.Aquesta va ser una qüestió que es va incorporar a unaproposta de moció que finalment no es va podertransaccionar. Li demano quin nivell de receptivitat harebut per part del Departament de Justícia en aquestareivindicació concreta, en la necessitat d’adoptar aquestpla específic; de la mateixa manera que, quan vostèmostra les seves objeccions –que no són noves, quesón, de fet, recurrents de cada any– pel que fa a la ne-cessitat de regularitzar la situació dels estrangers resi-dents a l’Estat, i òbviament a Catalunya, i la necessitatde superar el marc legal o reglamentari derivat de laLlei d’estrangeria, quin nivell de receptivitat també hatrobat pel que fa a l’Administració de l’Estat, pel que faa la Generalitat de Catalunya, més enllà de les iniciati-ves legislatives que en aquests moments estan en dis-cussió a les Corts Generals pel que fa a la possible novallei d’integració.

En l’apartat de la seguretat ciutadana, el síndic ha fet unseguiment, ens informa, del desplegament de la Policiade la Generalitat, especialment pel que fa als destaca-ments de trànsit, que són una novetat des de fa algunsmesos a Catalunya. En aquest sentit, l’emplacem a con-tinuar-ho fent, sobretot perquè la implantació i el des-plegament seran progressius en el conjunt del territori.Però, sobretot, perquè en el seu Informe no ho hemsabut o pogut veure, pel que fa al tema de la coordina-ció amb altres cossos i forces de seguretat, pel que fa ala presència equilibrada o no en el conjunt del territori–sap que hi ha hagut queixes de molts municipis en eltema de la coordinació. No sé si ja ha intervingut o haactuat en aquest terreny. I sobretot, també, pel que fa ala presència desigual o no en el territori. Per tant, tam-bé, li demanaria alguna precisió en aquest apartat.

El síndic considera, també, en matèria de seguretat ciu-tadana, que les actuacions irregulars de les policies sónmolt excepcionals. Aquesta afirmació, amb la qual po-dem coincidir, perquè, evidentment, no són fets habitu-als i normals cada dia, coincideix, malauradament, ambun context i amb una conjuntura en què vostè sap ques’han produït amb una certa reiteració actuacions des-proporcionades que evidencien un cert excés de zel,una certa manca de professionalitat i, en definitiva,manca de formació –i poso l’exponent de les càrreguespolicials a la Universitat Autònoma, a Cornellà, etcè-tera, etcètera. Vostè posa l’accent en el tema de la for-mació, que és un tema molt important, però, en canvi,no posa l’accent en altres aspectes com la manca deprevisió. Vostè s’ha dirigit, o ho pensa fer o en algunmoment vostè s’ha interrogat sobre la necessitat que hihagués hagut una actuació més eficaç, des d’un punt devista tecnicopolicial? En aquest sentit, ha rebut algunaqueixa o ha adreçat alguna comunicació als òrgans rec-tors d’aquests cossos i forces de seguretat?

En el tema d’ordenació del territori i de l’habitatge, elsíndic destaca en el seu Informe –i crec que és fona-mental–, quelcom que el nostre Grup Parlamentari, enl’exercici de la seva activitat, en la seva tasca habitual,ja havia significat en alguna ocasió, i és la manca d’ha-bitatges públics per a famílies de renda baixa, en què esconstata que els beneficiaris preferents d’aquests ajuts,d’aquests plans d’habitatge periòdics, quadriennals, a

la pràctica són persones joves de rendes mitjanes. Enaquest sentit, sé que el Govern fa poc temps que ha in-sistit que la seva prioritat per al futur més immediat éspotenciar aquest tipus d’habitatges per a gent que té unnivell de renda més precari. Però, m’agradaria, en totcas, preguntar-li si vostès creuen, a banda de demanarque facin un seguiment i un control d’aquest compro-mís polític del Govern, si vostès creuen que caldriamodificar les condicions, pel que fa al nivell de renda,superfície; els paràmetres que en aquests moments es-tableixen els successius decrets de l’Estat, per tal depoder ofertar un nombre d’habitatges de promoció pú-blica perquè les rendes més baixes hi puguin accedir.

Pel que fa al tema de la rehabilitació –parlant d’habitat-ge–, el síndic insisteix en la necessitat de continuar fo-mentant la rehabilitació d’edificis, per evitar costosposteriors més alts –entenem pel que fa a vides, pel quefa no només a danys materials, òbviament. Sobretotcrec que és important, ara que ja ha passat una mica lapsicosi, la fal·lera, que hi va haver fa alguns mesos, finsi tot algun any, després que es van succeir algunesmorts molt desgraciades. I en aquest sentit, com elGovern va adoptar algun instrument concret, com eltema de les inspeccions periòdiques i la implementacióde l’obligació del llibre de l’edifici, li voldríem dema-nar si vostè creu que les inspeccions que s’estan fents’estan fent de forma correcta –no només les que fa laGeneralitat, sinó les que alguns ajuntaments, com el deBarcelona, també han fet. I si cal reformar –creu– laLlei de l’habitatge de l’any 91, per imprimir un certrigor a aquest tema del control de l’habitatge.

En el tema del medi ambient vostè destaca, un any més,el tema de la contaminació acústica. Jo crec que hi hauna novetat que altres anys no... –potser jo no estic benfixat–, i és la necessitat d’adoptar un marc legal espe-cífic pel que fa a la lluita o al combat d’aquest proble-ma tan greu i, fins i tot, la necessitat que alguns edifi-cis adoptin ordenances específiques en aquesta matèria.També voldria preguntar-li, en aquest apartat, si vostècreu que la receptivitat de les administracions sobre lanecessitat d’adoptar aquesta normativa és escassa. Quèés el que li han comunicat en aquest sentit?

No ho sé, senyor president, de quin temps disposo?

La presidenta

Només de dotze segons, senyor Ridao.

El Sr. Ridao i Martín

Molt bé, doncs, si em permet, acabo de seguida, plan-tejant un parell o tres de qüestions.

En el tema de la sanitat voldria, en tot cas, fer una únicareferència al tema de la finalització de la reforma del’atenció primària i el col·lapse dels serveis d’urgència,que s’ha posat molt en relleu aquest darrer hivern ambel tema de les grips. Vostè demana, em fa l’efecte, mésatenció i una anàlisi més aprofundida per part de laGeneralitat. No crec que es pugui culpabilitzar única-ment l’usuari o els seus mals costums de col·lapsar elsserveis d’urgència hospitalària. També li demanaríem


20 C - 446

en aquest cas quins compromisos ha adoptat, en aquestcas, el Departament de Sanitat, pel que fa a novesinfraestructures i pel que fa als terminis o a l’acompli-ment de la reforma de l’atenció primària.

Del tema de treball i pensions, només una..., no tinctemps, en tot cas dir-li el que li volia plantejar. Però, enl’horitzó de la reforma o modificació dels Pactes deToledo, hi ha temes que absolutament clamen al cel,com el tema de les pensions de viduïtat. Vostè parla dela necessitat de fixar una pensió mínima de jubilació,d’invalidesa o de viduïtat. En el tema de les pensions deviduïtat, vostè sap que, a més a més, és absolutamentlamentable i flagrant la situació que es produeix, sobre-tot pel que fa a la quantia de la pensió. Vostè pensa, enaquest sentit, traslladar a l’àmbit que correspongui, al’Estat o als diferents grups polítics que estan en el sidels Pactes de Toledo, algun suggeriment en aquestsentit?

En el tema dels serveis socials –i amb això sí que aca-bo, senyora presidenta– trobem a faltar aquest any unacerta insistència en el tema de la consideració dels ser-veis socials com un autèntic dret subjectiu. Nosaltresconstatem que hi ha una involució importantíssima perpart de la Generalitat en matèria de serveis socials. Hoés des que va entrar en vigor el règim de contrapresta-ció dels usuaris, el Decret de preus públics, que condi-ciona, previ el pagament per part de l’usuari, la dispen-sació d’alguns d’aquests serveis socials; sobretot teninten compte que un dels àmbits d’atenció dels serveissocials és la gent gran, la gent que disposa de menysrecursos i, per tant, és important que vostè s’ocupi i espreocupi de l’atenció a la gent gran, pel que fa a la ne-cessària autonomia d’aquests. Però també és importantque es defineixi aquell marc legal que altres anys laSindicatura ha reclamat, perquè es puguin establirquins drets té l’usuari i quines són, en tot cas, les obli-gacions de l’Administració. Deixi’m dir-li únicamentque, en el tema de la gent gran, vostè posa l’accent enel tema de l’autonomia i, per tant, en la necessitat quela gent gran pugui restar al seu domicili, però no –queencara no ho tenim solucionat– en el tema de la faseprèvia, que és el nombre insuficient de places públiquesresidencials i, també, en centres de dia –que crec que ésun problema molt greu.

I ho deixo estar aquí, encara que tenia altres qüestions,per no cansar les senyores i els senyors diputats.

La presidenta

Moltes gràcies, senyor Ridao. Ara passaríem al GrupParlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Els Verds: téla paraula la senyora Carme Tolosana.

La Sra. Tolosana i Cidón

Moltes gràcies, senyora presidenta. Voldria començar lameva intervenció agraint la presència del síndic, delsdos síndics adjunts i de la resta del seu equip, quel’acompanya. I també agrair l’Informe que ens hanfacilitat, perquè nosaltres compartim plenament allòque en l’inici de l’Informe es diu: que «l’objectiud’aquest és aportar informació per tal que el Parlamentde Catalunya pugui adoptar les iniciatives que consideri

necessàries per garantir millor els drets dels ciutadansi fer possible un funcionament més eficaç i eficient deles administracions públiques en l’exercici de la potes-tat legislativa i en l’impuls i control de govern». Nos-altres pensem que sí, que l’Informe realment facilita lanostra feina, perquè fa de pont entre la ciutadania inosaltres, i ens fa veure aquells temes de major sensi-bilitat social que no tenen resposta adequada o satisfac-tòria.

Pensem que aquest Informe dóna una radiografia delsproblemes de la societat. I pensem també que, fins i tot,fa aportacions; l’any passat, el llibre segon era realmentsubstancial, la seva visió que donava del possible, di-guem-ne, deteriorament de l’estat del benestar. En-guany ho fa des d’un tema molt sectorial, molt més li-mitat, però també ens introdueix que les noves realitatsi les noves formes de vida comporten nous problemes,als quals cal donar solucions que fins ara no ens havíemplantejat.

Jo voldria fer un comentari respecte a l’estadística.Veiem que es repeteixen les proporcions de la distribu-ció de les queixes i de les actuacions per la temàtica, ique, com sempre, l’Administració general és la queocupa el primer lloc –les queixes referides o les actu-acions referides a l’Administració general. El segonlloc l’ocupa la justícia i el tercer, la sanitat i el consum.Si llavors es fa només en qüestió de queixes i no detotes les actuacions en el seu conjunt, s’altera una micai ensenyament li pren lloc a la justícia... És a dir, pen-sem que el que ens fa veure aquesta distribució de lesqueixes és que està en perill la garantia de drets en lanostra societat. Perquè la utilització dels recursos pú-blics i el funcionament de l’Administració són temesfonamentals com a garantia de drets per a una societatdemocràtica i una societat que vol ser més justa.

Per tant, nosaltres pensem que la falta d’equitat en ladistribució dels recursos o dels drets dels ciutadans, lapoca participació i la manca d’informació, la transpa-rència o manca de transparència en allò que exerceix elpoder públic i la necessària cohesió social són partsinseparables d’aquestes garanties de drets. I, precisa-ment, en el seu Informe, el que es va assenyalant és queaixò no es dóna o que no es dóna amb suficiència, i quel’Administració és incomplidora en aquests aspectes.Hi ha queixes sobre informació; dificultat d’accedir ala informació al voltant de criteris de la selecció perpart de l’Administració, i això és manca de transparèn-cia.

També es delaten situacions d’indefensió dels més fe-bles. L’apartat d’immigració és impressionant. La jus-tícia, la lentitud i com, a més, afecta sempre els mésfebles, justament els immigrats, aquesta lentitud oaquesta manca d’informació, o deixa en indefensió elsmalalts mentals –vostè hi fa una reflexió molt interes-sant sobre aquest tema–, o en possible indefensió, vaja.

Nosaltres pensem que aquest marc legal, pel que fa a laimmigració –com vostè assenyala– és absolutamentnegatiu, i, per tant, el que caldria fer és canviar el marclegal de referència, en aquest cas, l’estatal. Però, enqualsevol cas, tampoc l’aplicació d’allò que fins ara és


C - 446 21

possible es dóna amb l’agilitat i, com vostè deia moltbé, de vegades fins i tot les actituds funcionen com aelements distorsionadors d’aquesta garantia de dret,d’aquesta atenció al ciutadà o d’aquesta atenció a l’im-migrant. Nosaltres pensem que això crea indefensió alsciutadans i que els retards en les tramitacions són tambéun tema d’indefensió.

Pensem que en tots aquests temes hi ha dues coses fo-namentals. Una, la minusvaloració del dret de les per-sones, que sobretot afecta els sectors més febles de lasocietat, com li deia, i una altra –i a nosaltres ens sem-bla molt important–, el desprestigi o la devaluació del’actuació de l’acció pública.

Això ens suggereix una pregunta. Vostè ens diu –i aixòes repeteix, més o menys, en els darrers informes– queal voltant d’un 71, un 76 –enguany un 76%– de les se-ves recomanacions són ateses. Aquest 76% té unadistribució equitativa entre els diversos àmbits de lesqueixes o no? Perquè, com que es repeteix sovint la ma-teixa proporció de moltes queixes del funcionament del’Administració, moltes queixes al voltant de la sanitato de la justícia, ens agradaria saber si aquest fer-li caso atendre les seves recomanacions està decantat cap auns àmbits o cap a uns altres. Si poguéssim saber-ho. Jono ho he sabut trobar, a l’Informe; crec que no ho re-cull.

En qualsevol cas, nosaltres volem valorar del seu Infor-me, com a molt positiu, que continuï vostè la política dedesplaçaments fora de la seu, perquè, ni que sigui tími-dament, és una primera..., un primer punt de descentra-lització, que això és important. També entenem quesegurament enfortir mitjans tècnics que el poguessinacostar als ciutadans també afavoririen aquesta sensa-ció de descentralització, tot i que, com dèiem l’anypassat, la presència física, la proximitat del ciutadà ambla institució tampoc és banal, i té un altre tipus de va-lor afegit que no sigui l’accés a través de mitjans tecno-lògics.

També valorem com a positiu els esforços de divulga-ció de l’activitat de la institució fets per la pròpia ins-titució, però ens sembla que continua sent poc generosal’actitud dels mitjans públics, sobretot de la CorporacióCatalana de Ràdio i Televisió, la seva col·laboració res-pecte a la difusió de l’actuació del Síndic, de la institu-ció del Síndic de Greuges.

També valorem molt positivament la col·laboració ambels altres síndics de greuges, siguin de l’àmbit de Cata-lunya –els de les universitats–, siguin de la resta del’Estat, o siguin fora de l’Estat espanyol. I aquí em per-meto fer-li una pregunta que fa temps que guardo, desde la visita de l’ombudsman d’Argentina, que vostè ensva convidar els membres de la Comissió a participar ia debatre amb ell una mica, i era perquè m’ho ha sug-gerit també, o m’ho ha recordat, la lectura de l’Informe.I era que ell tenia unes competències diferents: vostènomés pot atendre les queixes contra l’Administració,i ell tenia un àmbit diferent, podia atendre les queixesrespecte a l’actuació abusiva d’empreses privades, so-bretot de monopolis. És clar, vostè no rep..., o en reppoques, perquè el ciutadà generalment ja sap que no ésvostè qui li pot donar resposta, però en canvi sí que he

pogut comprovar que, malgrat aquesta no-competènciadel Síndic de Greuges per respondre a actituds o acci-ons abusives de les empreses que funcionen gairebécom a monopolis, en rep algunes. Vostè creu que serianecessari reflexionar o començar a pensar en la possi-bilitat de canviar l’àmbit de les seves competències,d’ampliar-lo cap a aquest tipus d’actuacions? És unapregunta no..., menor.

També voldria felicitar-lo per dues coses. Una, per laindependència de criteri amb què funciona la instituciódel Síndic de Greuges, i això es veu en les seves reco-manacions. I una altra, per la sensibilitat, que a la nos-tra manera d’entendre queda palesa en les actuacionsd’ofici, en la tipologia de les actuacions d’ofici –que,per cert, enguany s’han incrementat de més d’un 10%.

Jo mirava..., m’he destacat les que m’han semblat queil·lustren més aquesta idea que vull dir, de la sensibili-tat en l’actuació d’ofici del Síndic: el tràfic il·legald’emigrants; l’habitatge digne; les dones maltractades;els trastorns mentals i el procés penal; la visita exhaus-tiva als serveis penitenciaris. I, pel que fa a infància, lavisita a tots els centres..., a un gran nombre de centresd’acolliment; la visita al Telèfon de la Infància; la situa-ció dels nois menors magribins no acompanyats; elsequipaments d’infància; els videojocs que inciten a laviolència, o els centres residencials d’acció educativaper a infants i adolescents, o la manca de seguretat enels parcs públics. I una molt específica, que a mi m’hasemblat molt interessant i molt important, és el dret al’educació dels infants malalts i el seguit de visites a lesescoles hospitalàries.

En el conjunt, la valoració de l’Informe, com li deiaabans, és molt positiva, però també la preocupació peraquesta societat, d’una banda, de l’abundància i, d’al-tra banda, que genera tanta marginació, ens fa pensarque hauríem de fer una reflexió –parlamentaris, síndici segurament tota la societat– de com incidir encara mésper evitar aquesta possible fractura social.

En qualsevol cas, moltes gràcies.

La presidenta

Moltes gràcies, senyora Carme Tolosana. Ara, pel GrupParlamentari Popular, té la paraula el senyor JacintVilardaga.

El Sr. Vilardaga González

Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyor síndic, isenyors síndics adjunts, nosaltres, el que voldríem enprimer lloc és felicitar la Sindicatura per la radiografiaque ens ha presentat de la nostra societat, en la qualnosaltres, després de fer una lectura molt acurada, en-tenem que pràcticament ha posat el dit a la llaga delsprincipals problemes de la nostra societat.

No obstant, nosaltres, naturalment, estem aquí per exer-cir la nostra tasca parlamentària, i lògicament hauremde fer, o de plantejar, algunes qüestions al síndic sobreel tema del seu Informe. Naturalment que hi ha moltesqüestions en les quals nosaltres no podrem entrar, per-què, entre altres coses, considerem que la seva correc-ció i el seu encert, diguéssim, quant a la qualificació,


22 C - 446

doncs, impedeix que per part nostra es facin preguntesal respecte.

Però sí que hi ha algunes qüestions. Per exemple, en eltema de la manca d’informació als ajuntaments, nosal-tres, és clar, ens plantegem que, després de vint anysque celebrem ara, d’ajuntaments democràtics, és unallàstima que aquestes coses puguin encara passar. I, lla-vors, ens interessaria saber si, per part del síndic, s’hanfet algunes gestions prop dels principals líders dels di-ferents partits que integren aquestes corporacions, en elsentit d’evitar que això continuï passant. Vull dir... Per-què, evidentment, això, si no hi ha un gran acord polí-tic entre els diferents representants dels partits, un temacom aquest, per via legislativa, potser serà difícil, difícilde solucionar, perquè sempre hi haurà l’excusa de dir:«Bé, ara no ho tinc punt, ara no podem donar còpies,ara etcètera, etcètera», que segurament el senyor síndicdeu haver escoltat en més d’una ocasió. Per tant, la pre-gunta és aquesta.

En el tema de l’urbanisme, ens preocupa la inseguretatjurídica que s’està produint com a conseqüència, pot-ser, també, d’aquesta necessitat d’actualització de laseva legislació. I aquesta inseguretat jurídica es produ-eix com a conseqüència d’aquestes competències cre-uades entre, per exemple, la Generalitat –la Comissiód’Urbanisme–, els municipis i, també, carreteres: car-reteres que a vegades depenen de l’Estat, a vegadesdepenen de la Generalitat, a vegades de les diputacions.Doncs, en aquests casos, com que resulta que les llicèn-cies que sol·liciten els particulars, doncs, a vegades es-tan afectades per carreteres que a vegades depenen dela Generalitat, a vegades dels ajuntaments, doncs, elciutadà no sap ben bé on ha d’anar a espetegar. I el queés normal, aplicant la més pura lògica, és que vagi di-rectament als ajuntaments. Es troba que a vegades repuna llicència per part de l’ajuntament corresponent–allà on està ubicat, allà on viu, del seu poble–, i quedesprés aquesta llicència no és vàlida.

Doncs s’hauria de trobar la fórmula que aquestes llicèn-cies, en virtut de la seguretat jurídica i de les garantiesdels ciutadà, poguessin ser validades per les altres ad-ministracions en el moment en què es produeix unerror d’aquest tipus –quan aquest ajuntament, perexemple, no és del tot competent per atorgar aquestesllicències. Perquè el que és evident és que els errors iels problemes que pugui tenir una administració, siguila que sigui, no han de ser pagats pel ciutadà.

També en aquesta matèria ens preocupa el tema delssorolls, eh? Aquí, l’Informe del Síndic, ha parlat a bas-tament sobre el tema, però, és clar, nosaltres veiem queel tema és difícil de solucionar, la qüestió és molt difí-cil de solucionar. Els blocs, les poblacions, van creixenti es van acostant a les autopistes; a vegades es constru-eixen autopistes noves, i aquestes edificacions, aques-tes «vivendes» que es van construint a prop de les au-topistes, reben un soroll que realment, bé, que realmentés a vegades fins i tot insuportable; doncs, també ensinteressaria saber quines gestions s’han fet de cara asolucionar aquesta problemàtica, de cara, sobretot, a laseva previsió.

Tenim el tema de la seguretat ciutadana, que natural-ment és un tema que ens preocupa, ens preocupa bas-

tant. En aquest cas, el Síndic vigila..., exerceix el seucontrol del que són les policies..., la Policia de la Ge-neralitat - Mossos d’Esquadra, i també les policies lo-cals. Sembla que hi ha algunes actuacions quepresumptament no són del tot regulars, i en aquest sen-tit tots hem escoltat moltes versions al respecte. Però,en canvi, el Síndic només ha rebut dues queixes queafecten els Mossos d’Esquadra i altres dues que afec-ten la policia local, les policies locals. Però, en canvi,el conseller de Governació, contestant a una preguntadel nostre Grup, precisament, del Grup Popular al Par-lament, ens diu que en el període 97-98 hi van haversetanta-vuit denúncies, denúncies que ell ens explica-va que no havien acabat en cap condemna, donat que...,bé, que havien estat absoltes, aquelles persones denun-ciades, o bé els assumptes, els temes, havien estat arxi-vats.

Doncs, bé, el fet que es produeixin un nombre de de-núncies tan considerable i, en canvi, el Síndic no rebimés que dues denúncies per una banda i dues per unaaltra ens hauria, també, de preocupar. Perquè, efectiva-ment, no és igual el fet que una denúncia davant delstribunals sigui arxivada, la qual cosa vol dir que potserno es va provar –ja ho reconeix el mateix Informe delSíndic–, no es va provar, o bé que simplement, doncs,el tema no era constitutiu..., la qüestió no era constitu-tiva de delicte, de delicte penal, i una altra cosa és queaquelles actuacions deixin de ser per aquesta raó irre-gulars. Penso que ho són. Llavors, l’actuació, pensemnosaltres, hauria de ser directa, per part del Síndic, ientenem que potser valdria la pena de fer alguna ges-tió prop d’aquests cossos de seguretat respecte si éspossible, doncs, la previsió de totes aquestes actuacionssuposadament irregulars, i de quina manera s’actuadavant de les persones a les quals també, en principi,s’ha de controlar per part d’aquests cossos de segure-tat.

A més..., bé, penso que hi ha molts temes, no? Concre-tament, el tema de la justícia és un problema..., el pro-blema bàsic que es planteja és el problema de la lenti-tud, i l’Informe ja expressa un seguit de mesures queentenc que..., bé, que s’haurien de solucionar, de caraa intentar que el problema aquest tan greu, gravíssim ibàsic, quedi solucionat.

En tot cas, nosaltres entenem que hi ha un aspecte quepotser no s’ha tocat amb suficient profunditat, i és eltema de la dotació de nous jutjats, i també de la cober-tura d’aquests jutjats que estan vacants. Perquè, evi-dentment, la lentitud de la justícia pot venir donada perla manca de mitjans materials, i potser de personal,però sobretot, i de manera fonamental, per la manca dejutges: sense jutges no tindrem sentències ni tindremexecucions de sentències. Llavors, la pregunta també vaen aquest sentit, eh?

Quant al consum, doncs, bé, compartim nosaltres lanecessitat que quedessin establertes condicions objec-tives per exercir el dret d’admissió en determinats lo-cals, la qual cosa és una preocupació per part del sín-dic. Però també penso que hauria de tornar a insistirsobre una cosa de la qual vaig parlar ja fa potser unparell d’anys, i és el tema d’aquella manca de respec-


C - 446 23

te al principi constitucional que estableix el dret a l’ho-nor, a la intimitat i a la dignitat de les persones, i a lafama de les persones, donat que, en determinats establi-ments, tothom n’és conscient, s’estan produint, doncs,aquells escorcolls a la sortida, especialment de les se-nyores, a les quals se’ls busca..., se’ls demanen les bos-ses, per veure si se’n porten una cosa o altra.

És veritat que a l’entrada d’aquests establiments ja tro-bem a vegades el rètol que ens ho diu: «Aquí, exhibeixila seva bossa a la sortida.» Però, evidentment, això vacontra un principi constitucional, i evidentment això noés admissible. Nosaltres entenem que això requeririauna modificació de la llei, de l’Estatut del consumidor–òbviament podria venir per aquest camí–, però tambéentenem que, tractant-se d’un principi constitucionalque afecta la dignitat, la fama i l’honor de les persones,i a més a més discrimina la dona –perquè tinguin encompte que aquests escorcolls es fan precisament a lesdones, no als homes, perquè normalment no portembosses–, doncs, llavors, penso que hi hauria d’haveralguna actuació. La pregunta és, concretament, si elSíndic ha fet alguna actuació al respecte.

Bé, doncs, com que he de deixar espai de temps –no sécom vaig, si he passat el cinquanta per cent...

La presidenta

Estem al cinquanta per cent, ara.

El Sr. Vilardaga González

...estem al cinquanta per cent, doncs, dono la paraula ala meva companya, la senyora Nadal.

Moltes gràcies, senyor síndic.

La presidenta

Gràcies, senyor Vilardaga. Té la paraula la senyoraDolors Nadal.

La Sra. Nadal i Aymerich

Moltes gràcies, senyora presidenta. Ja ho ha fet l’il·lus-tre diputat senyor Jacint Vilardaga, però no vull deixard’agrair la presència del síndic, del síndic adjunt, delsíndic de menor i de tot l’equip de la Sindicatura deGreuges davant aquesta Comissió, perquè sap el senyorsíndic que aquesta diputada és una usuària dels magní-fics informes que es fan per part de la Sindicatura deGreuges. Agrair novament, no només la presència, sinóel treball realitzat en l’Informe de l’any 98 que avui enspresenta el senyor síndic.

Jo centraré la meva intervenció en tres qüestions: entemes d’infància, en matèria de presons i en una qües-tió que valorem molt positivament que hagi preocupatespecialment el senyor síndic, que és la lluita contra lavictimització que pateixen les dones, la lluita contra laviolència en l’àmbit de la llar. Centraré la meva inter-venció en aquestes tres qüestions.

Comprovem que reiteradament, any rere any, el senyorsíndic ha de denunciar que no s’ha produït el desenvo-lupament reglamentari de la Llei 8/1995, d’atenció iprotecció a la infància i a l’adolescència, i queda clara-

ment exposada, en la pàgina 31273 de l’Informe delsenyor síndic, la preocupació que genera, en el sentitque hi ha vulneracions de normativa de protecció delsinfants que no poden ser objecte de sanció, precisamentperquè no existeix el reglament. Un reglament..., clar,estem parlant d’una Llei de l’any 95, estem a l’any 99...En el seu Informe, el senyor síndic ens diu que, en elmoment de la seva elaboració, el projecte que s’haviaanunciat que s’estava fent des del Departament de Jus-tícia, que estava pendent del Gabinet Jurídic Central,etcètera, encara no havia estat redactat. Li trasllademaleshores la pregunta de si en aquest interval de tempsel senyor síndic té notícia, davant la seva insistència,que es reitera en l’Informe, que aquest reglament elpuguem tenir ben aviat en vigor, perquè, realment, téconseqüències d’una enorme gravetat. Tots sabem queles joguines, els videojocs, etcètera, són un elementmolt important de socialització dels infants, però veiemcom circulen amb molta quantitat, amb molta freqüèn-cia, videojocs que inciten a la violència, a comporta-ments absolutament reprovables socialment, existènci-es de joguines que consistien a torturar, o aquestvideojoc que esmenta el síndic... Per tant, és una qües-tió fonamental, i li preguem que insisteixi en la neces-sitat absoluta de comptar amb aquest reglament per talque es puguin sancionar determinades actuacions quesuposen la vulneració dels drets dels infants.

Recull també en l’Informe el senyor síndic la preocu-pació que s’ha generat a la Federació d’Entitats deDefensa de la Infància i de l’Adolescència pel funcio-nament del model. O sigui, ja no tan sols per carèn-cies..., carències que ens semblen extraordinàriamentpreocupants, perquè en els informes de la Fedaia esparla que, per exemple, en els EAIA, que tenen la fun-ció de la proposta que s’ha de fer, els equips tècnics quehan de fer la proposta per veure quin tipus de mesuraprotectora s’ha d’aplicar a aquells infants o adolescentsque es troben en una situació de risc, ens semblatremendament preocupant que hi hagi 1.418 casos pen-dents d’estudi.

També ens preocupa tremendament el fet que hi hagiinfants, que hi hagi adolescents que estiguin instituci-onalitzats, però en allò que els tècnics diuen, coneixencom a «places no idònies», la qual cosa porta que esprodueixi un veritable maltractament institucionald’aquell infant que està sota tutela de la Direcció Ge-neral d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència. S’ha dereconèixer que és un nombre petit; cal reconèixer queés un nombre petit d’infants i adolescents que es trobenen aquesta situació –són seixanta–, però és prou impor-tant com per tenir-ho en compte.

Agrair també la preocupació del Síndic respecte a lasituació dels menors magribins en situació d’extremamarginalitat que es troben a casa nostra. Tots sabemque són menors que vénen d’una cultura diferent de lanostra, són menors que no volen estar institucionalitats,que, realment, és una tasca molt difícil poder atendre’ls,però sí que voldria la reflexió –la hi demanaria, mésque «voldria», no?– del Síndic respecte a veure quinsinstruments serien els més idonis, ni que siguin els bà-sics, per tal de poder atendre aquests menors, que nopoques vegades es veuen abocats a allò que s’anome-


24 C - 446

na, en el llenguatge d’aquests menors del carrer, eltrapicheo de drogues o, fins i tot, a la prostitució.

També voldria o li demanaria al Síndic la seva opiniórespecte al Pla interdepartamental de majors de divuitanys; ens sembla una aposta política important feta perpart del Govern de la Generalitat, ens sembla un bonpla. Realment, aquells menors que han estat tutelats perl’Administració de la Generalitat, que arriben a la ma-joria d’edat, que ja deixen d’estar sota la tutela i que, encanvi, no tenen possibilitat de tornar a la seva família,no tenen una família de referència, i tampoc no tenensuficient autonomia com per viure de forma indepen-dent. De tota manera, creiem que aquest Pla s’had’aprofundir, que és un pla amb una vocació de futurimportant, però que, com si diguéssim, estem molt,molt en els seus inicis. Per tant, un aclariment, unaampliació, o potser una via d’aprofundiment queconsideri el senyor síndic que es podria utilitzar.

També agrairíem al senyor síndic, quan es fa esment dela seguretat, de la manca de seguretat en els parcs pú-blics pel que fa als espais de joc dels infants... –ara notrobo la pàgina on estava... Sí, en el sentit que lapreocupació del síndic el va portar, fins i tot, que es de-manés l’elaboració d’un estudi, amb participació d’uni-versitats, etcètera. Pregar al senyor síndic que, quancomptin amb aquest estudi, ens el pogués fer arribar através de la Presidència de la Comissió.

En matèria de presons, em centraré només en una qües-tió. En l’actuació d’ofici que va fer el senyor síndic a lapresó de Can Brians, va valorar positivament les acti-vitats, els programes que s’apliquen en el tractamentpenitenciari. De tota manera, va mostrar la seva preo-cupació pel fet que hi havia una oferta de treball difí-cil d’assumir per la mateixa presó, quan ens trobem quehi ha altres centres penitenciaris que no tenen la possi-bilitat d’utilitzar aquest recurs; recurs important peradquirir hàbits de treball i, per tant, recurs bàsic perquèes produeixi després la reinserció social dels interns.Això s’ha produït no només en aquest centre, sinó enalguns altres; se’ns informa que s’ha fet arribar al Cen-tre d’Iniciatives per a la Reinserció..., conèixer si hi hahagut algun tipus de resposta per part de la DireccióGeneral d’Institucions Penitenciàries, també, per veu-re..., tot i que ja conec que el responsable és el Cire, elCentre d’Iniciatives per a la Reinserció, però, com queés un element tan important per a l’adquisició d’hàbitsde treball i, per tant, per a la possibilitat que els internss’integrin a la societat en el moment de la seva... Sem’ha acabat el temps, senyora presidenta?

La presidenta

Senyora Nadal, només vagi acabant, si us plau.


Sí...

La presidenta

Gràcies.


Doncs, aquest és un motiu de preocupació.

Un altre motiu de preocupació és que, en la visita a lapresó... –em sembla recordar que també és la de CanBrians; no ho comprovaré, perquè se m’ha acabat eltemps i no vull abusar de la benevolència de la senyo-ra presidenta–, hi havia una valoració negativa per partdel Síndic respecte al tipus de treball ocupacional quees destinava a les recluses, eh? És a dir, sembla queaquesta discriminació que patim les dones, només perraó de gènere, a la societat no es produeix només en elmón exterior, sinó que es va reproduint també en elmón de les presons. Per tant, demanar al senyor síndicla resposta que s’ha produït, perquè em sembla recor-dar que es limitaven a tasques de perruqueria, o a tas-ques..., etcètera, vull dir, sense... Mostrar la nostra pre-ocupació, i també alguna resposta en aquest sentit.

I un tema que nosaltres considerem cabdal, que és laqüestió del maltractament de les dones. L’Informe delSíndic –per manca de temps no tinc ocasió de compro-var-ho– conclou, després de l’exposició, on manifestal’absoluta necessitat de prendre mesures, mesures allarg termini, mesures per canviar el que són modelssocials, però mesures també, immediates d’actuacióimmediata, el senyor síndic insisteix en la necessitatque hi hagi dotacions pressupostàries. Demanaríem,doncs, la valoració del senyor síndic respecte al proto-col interdepartamental que ha aprovat el Govern de laGeneralitat, que jo m’atreviria a dir –em sembla quesense exagerar– que no concreta cap dotació pressupos-tària per a cap mesura concreta. Per tant, voldríem tam-bé la valoració del senyor síndic respecte a aquest pro-tocol interdepartamental, o si s’haurien d’abordar unaltre tipus de mesures.

Reitero l’agraïment a la senyora presidenta per la sevabenevolència. Moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies, senyora Nadal. Ara, per a la intervenció delGrup Socialista, té la paraula el senyor Martí Sans.

El Sr. Sans i Pairutó

Moltes gràcies. En primer lloc, com han fet la resta deponents, agrair la presència del síndic, dels vicesíndicsi de tot el seu equip.

I començar amb una cosa purament d’ordre: excusar elsmeus companys, perquè tenen coincidències amb altrescomissions. Concretament, la Marina Geli –que hi te-nia molt d’interès– sembla que està a la Mesa d’unaaltra comissió i no ha pogut venir.

Dir, abans de res i abans d’entrar en el tema, o remar-car que, amb la intervenció del síndic, ha demostrat unavegada més la seva independència total en relació ambels altres poders públics, i ho dic perquè han sortit enaquest dossier que ens varen enviar, que, realment, ésmolt interessant, afirmacions que puc respectar des delpunt de vista de la llibertat d’expressió, però que nocomparteixo en absolut. Per tant, entenc que era neces-sari remarcar això.


C - 446 25

Ha dit una cosa que em sembla important. Diu: «Hemde tenir més presència social, hem de fer més tasca pre-ventiva i hem de millorar la capacitat informativa.» Emsembla perfecte, això, i em sembla que cap aquí es va,amb limitacions i –agafant un tema que algun altreponent ha expressat– la necessitat o la conveniènciaracional d’una descentralització, que nosaltres tambécompartiríem, però també hem de dir que una descen-tralització vol dir més recursos, i també ho assumeixocom a diputat que qui aprova el pressupost és del Par-lament de Catalunya; per tant, que cadascú prengui parten aquesta història, i no només en parlem aquí, sinó queprenguem decisions que siguin eficaces.

Jo els comunico que no faré una intervenció ni fàcil nidifícil, i potser poc ortodoxa, però m’hi veig una micaobligat, perquè és que les altres han estat molt bé, hanfet grans intervencions, i jo vull ser poc repetitiu, i, entot cas, si m’ho permeten, en la meva condició de dipu-tat i que he estat regidor d’un poble petit, a l’oposició,en una ciutat, a l’oposició, i ara al govern..., per tant,alguna de les reflexions que feien les podia interioritzati, fins i tot, fer reflexions personals, i podia estard’acord en tot o no en funció de les realitats, ja bastantextenses, que jo he viscut. I hi faré algunes referènci-es, sobretot en el tema d’informació als ajuntaments ipolicies, que són temes en què m’ha tocat a mi, última-ment, treballar amb una certa intensitat.

Hi ha una cosa que ha dit al començament que serà elmotiu de la pregunta. Jo només li faré una pregunta,una pregunta potser..., no sé si fàcil de contestar o no;en tot cas, complexa, i potser els donarà una mica defeina, i vostès la modulin, com ja sabran modular-les,si realment és massa àmplia.

Vostè..., el llibre 2, és veritat, diu: «respectar el dret delsciutadans d’acord amb el reglament jurídic», i despréss’ha fet incidència que l’ordenament jurídic a vegadesno era capaç de donar respostes a algunes de les situa-cions que es plantejaven i que feien falta modificacions,que és la cosa més natural d’aquest món, però que, sino es fan, continuem sempre entrebancant-nos en lamateixa pedra, no? I en aquest sentit i a partir d’aquestaidea serà la pregunta que li faré, si m’ho permeten, alfinal de la meva intervenció.

Molt interessant l’exposició sobre la seguretat vial, lesconductes negligents, les vides, els riscos, els proble-mes, les lesions, les situacions de pèrdua de capacitatautònoma degut als accidents..., i tot això lligat a veu-re com ho fem: millores d’infraestructures, repressiódes del punt de vista de les multes, procediments quefuncionin... I ha dit una cosa, que diu: «No s’hauriad’anar als edictes si no és totalment necessari.» Jo es-tic d’acord amb aquesta afirmació, però pensin que lacapacitat dels ajuntaments –fins i tot d’ajuntamentsmitjans, com en el que jo estic– per tramitar un proce-diment tan farragós com és el del procediment de tra-mitació de multes, realment, és una cosa complicada.

Llavors, s’arriba a un moment que els governants enstrobem amb la situació: o deixem de tramitar multes iprovoquem desànim en els policies i una certa hilaritat–per dir-ho suaument– entre la gent que no compleix elCodi de circulació, o bé agafem aquesta fórmula dels

edictes, que ens permet llavors tenir recursos per noperdre la capacitat de cobrament de les multes.

Segurament –i anant al principi–, potser el procedimentés excessivament farragós com per poder-lo portar aterme d’una manera prou eficaç. Perquè, és clar, els dicjo que diuen que hi ha notificacions que es fan a ho-res..., però també hi han moltes persones –siguem rea-listes– que, quan van a notificar, diuen que no es donenper assabentats i que no volen signar. I això és veritat.No estic anant a favor d’un ni de l’altre, però aquí hi haprocediments que tenen una certa dificultat per portar-los a terme.

Quant a l’accés dels ciutadans a la informació munici-pal, és cert –i ho ha dit algú– que la informació muni-cipal ha de ser total; total amb allò que es pugui donar–no tota la informació que hi ha en els ajuntaments espot fotocopiar i es pot donar, i això està regulat–, peròs’hi ha de tenir accés d’una manera fàcil. Jo diria queen els ajuntaments d’una certa entitat, en el sentit detenir un aparell burocràtic considerable, això és mésfàcil i potser és menys sovintejat que no es doni; encanvi, en ajuntaments petits es pot donar, per diversesraons. Una, perquè a vegades els governants es neguenrotundament a donar informació, no ho volen. I desprésperquè..., una altra situació, que seria que tenen moltpoc aparell administratiu: un secretari, una auxiliar..., isi realment, des d’una oposició, en un municipi de setregidors, de quatre a tres, i els tres són trempats i elsomplen de demandes d’informació, bloquegen l’ajun-tament. Aquesta és la veritat, aquesta és la realitat. Pertant, no és trencar una llança a favor de ningú; s’ha dedonar informació, s’ha de donar de la manera més rà-pida i eficaç possible, però hi han aspectes puramentd’infraestructura, purament de capacitat de gestió, queentorpeixen també, a vegades..., amb la voluntat quedes dels ajuntaments vulguin donar aquesta informació.

Sobre les queixes de la policia local, estic d’acord..., ipenso que són elements..., quan es convoquen places,que es convoquen a nivell intern, i que han d’estar ober-tes a tothom, aquests procediments s’han de desterrar.I també és veritat que les queixes en relació amb lespolicies locals no han estat –ja ho han dit– moltes, iquant als Mossos, tampoc. La veritat és que he de dirque quan els cossos policials, en un desplegamentmassiu, com ha estat el dels Mossos, i amb gent quesurt de l’acadèmia amb poca experiència, per més ques’hagi intentat fer una bona formació..., s’ha d’estarmolt atent –i no estic justificant...– perquè no passi al-gun dels casos que han passat. De tota manera, la reac-ció de la Conselleria, jo penso que ha estat correcta –is’ha de dir– quant a sancions i expedients; sobretot enel cas de Roses la reacció va ser molt ràpida. Però, so-bretot, desterrar-ho, perquè aquestes situacions de fal-ta de respecte als drets humans, és que, realment, fancaure la cara de vergonya, i després tenen un elementtremend de reacció, que és que debiliten l’autoritat delcos policial, i de vegades no s’atreveixen, durant unperíode de temps, a fer allò que tocaria fer, i això té unelement que l’aprofita també segons qui per continuarpodent fer allò que no hauria de fer mai.


26 C - 446

La seva sensibilitat sobre el tema de la immigració, nocal demostrar-la; està demostrada. És veritat que ha ditque hi havia problemes, sobretot amb l’equiparacióelemental dels drets, i a mi això m’ha semblat d’unacontundència total. No podem tenir aquí, per més d’allàon vinguin o en les situacions que vinguin, ciutadans desegon o tercer ordre, que no puguin gaudir dels mínimsdrets de què ha de gaudir una persona. Hi ha interrela-ció amb el que és la feina, amb el que és l’habitatge,amb el que és l’ensenyament; que tot això vol dir, endefinitiva, cohesió social o no cohesió social. I, quanaixò, per la raó que sigui, no es produeix, passen elscasos de què estàvem parlant ara, de temes de menors,d’aquesta gent que estaven totalment al carrer i en unasituació de precarietat i conflictivitat. És un tema en quès’ha d’anar modificant la normativa, que s’hi han deposar recursos, que no s’ha de ser fariseu, que s’had’acceptar que és una situació que no és fàcil, però ques’ha s’assumir, perquè, si no, és que les conseqüènciesseran pitjors. Per tant, posar-hi recursos, bona voluntati capacitat política és la postura més intel·ligent que espot tenir, i, sobretot, això implicaria un tractament ade-quat de totes aquestes persones. De totes aquestes per-sones que, la veritat és que, si s’integren bé, produiranmés riquesa per al país. Un país que té una tradició, perla història que té i pels complexos que pugui tenir, peròuna tradició d’acolliment d’immigrats quasi modèlica,com és Alemanya, doncs, estan, em sembla que és en-tre el 6 o el 7% del producte interior brut del país, elsimmigrats a Alemanya. Per tant, no estem gastant di-ners; en tot cas, fem inversions des del punt de vistahumanitari i des del punt de vista de desenvolupamenteconòmic. Per tant, en aquest sentit, tota l’aportació quees pugui fer, tota la proposta de modificació de norma-tiva, entenc que seria positiva.

En parlàvem aquí –i afecta també les persones, sobre-tot, gent jove de classe social mitjana-baixa, o treballa-dora, o treballadors amb problemes, amb atur–: l’accésa l’habitatge. És una situació que jo penso que s’han fetesforços des de les administracions, des dels ajunta-ments, des de la Generalitat, però està clar que no sónsuficients –està clar que no són suficients–, i el proble-ma que tenen la gent per accedir a l’habitatge si no se’lsdóna més facilitats –que això va lligat també amb lasituació de treball, la situació laboral, desenganyem-nos–, doncs, està creant un greuge i està produint quea zones que van degenerant des del punt de vista de laqualitat, etcètera, s’hi vagin integrant gent que acabenperdent una certa qualitat de vida en funció de la ma-teixa zona, de les mateixes «vivendes» en què estan. Iaquest és un tema... I d’això en tenim proves, a vega-des, en els centres de les ciutats, que, curiosament, sónedificis antics que no els han remodelat, que no s’hapressionat segurament prou des dels poders públics,que els lloguers són barats..., als lloguers barats hi vagent que pot pagar poc, i a més s’estan acumulant d’unamanera massiva més dels que els tocaria, i provoquensituacions que, realment, jo penso que no resistirien, enalguns casos, una inspecció elemental de Sanitat o delsinspectors de «Vivenda». Per tant, és un tema que calincidir-hi, cal fer propostes, des de la reflexió que elspermeten a vostès les queixes que arriben, per fer totallò que sigui possible perquè això es vagi accelerant.

Escolti’m, això dels sorolls, un tema complicadíssim–un tema complicadíssim. Jo l’he viscut amb una cer-ta intensitat, he viscut el senyor que diu que si no potposar música no es guanya la vida, perquè la gent limarxa, i la parella jove de vint-i-cinc i trenta anys ques’acaben de comprar un pis allà, que l’estan pagant, ique no comptaven amb això, i que no poden dormir. Iés un problema de planificació de les ciutats, de modi-ficació urbanística de les zones lúdiques, i entenc queés un tema que, des d’allà on..., ens toqui a nosaltres otoqui a tothom, s’hi ha de pressionar, perquè s’està fentbastant insostenible. Jo he vist situacions duríssimes, depersones que estaven al límit, per no poder dormir du-rant l’estiu en una zona lúdica, concretament de Figue-res, que, per altra banda, fa una feina, fa una funciótremenda, que és que evita que els joves agafin els cot-xes i agafin una carretera tan perillosa com la que va aRoses, i segurament que s’han evitat moltes morts. Osia, una zona que fa una bona funció, però no està en ellloc adequat segurament, que l’hauria de fer en un al-tre lloc.

Han parlat de la necessitat d’una nova llei del sòl, queem sembla correcte.

Sobre el medi ambient, totalment d’acord. L’incivismed’alguns està portant perjudicis innecessaris. Els resi-dus, el tractament de residus és un problema. Els traçatsde les obres..., els ecologistes, els partits polítics s’hiestan mirant molt. I la telefonia mòbil és un fenomenque és imparable, suposo, perquè..., i que s’haurà decontrolar i regular des de..., perquè, realment, és unacosa..., és un verdader fenomen.

Ha dit una cosa que li he de reconèixer que m’ha tretd’un dubte que tenia jo sempre en el tema de les con-tribucions especials. I és veritat que no sempre es té encompte la capacitat econòmica de la persona que ha depagar. I es fa servir segurament un subterfugi, en dir:«No, però l’immoble que té val diners»; el que passa ésque, si se l’ha de vendre per pagar, es queda sense im-moble, i, realment, és una situació realment complica-da. I entenc que si no està prou explícit, això –que aixòno ho sé–, doncs, hauria de quedar ben explícit a lanormativa.

Quant a sanitat, les llistes d’espera és un tema recurrent.I en els serveis d’urgències, col·lapses per situacionscícliques... Tanmateix hi ha una cosa que algú ha ditaquí –no..., em perdonaran, però no recordo qui ho hadit–, i és que hi ha hagut per part de l’Administració...,i mirin que jo, per ser de l’oposició, sóc prudent enaquesta intervenció, però per part de l’Administració hiha hagut una lentitud excessiva en el desplegament delmapa sanitari. El desplegament del mapa sanitari ha depossibilitar que en els centres d’atenció primària esdoni resposta a aquests casos que ara molts metges depoble els envien directament als hospitals, i aixòcol·lapsa –això col·lapsa. No és normal que, per més quesigui una epidèmia de grip, quedin col·lapsats els ser-veis d’urgència. No és normal –no és normal. Per tant,la lentitud en el desplegament del mapa sanitari ajuda,a mi em sembla, d’una manera important que passinaquestes situacions.


C - 446 27

Quant a les pensions, totalment d’acord que s’han degarantir pensions mínimes. I quant als serveis socials ésun treball que, realment, és la garantia del que és el queen diríem «l’estat de benestar» i d’un estat o d’un paísrealment democràtic. Podem parlar de sostenibilitat,podem parlar de desenvolupament econòmic, però si noparlem de l’atenció a les persones, i sobretot d’aquellesque per cinquanta mil raons queden excloses –per cin-quanta mil raons queden excloses–..., i que no sempreentenc jo que des de l’Administració s’és capaç de do-nar les respostes adequades. I en aquest sentit caldrà feresforços i posar totes les atencions i veus d’alarma quefacin falta.

Sobre la infància s’han dit coses totalment raonades,encertades; en tot cas, no les repetiria. Jo els voldria diruna cosa: tinc la sensació –i jo ho he patit una mica,perquè, a més de ser regidor de Seguretat, ho sóc deServeis Socials, la qual cosa em porta a una esquizofrè-nia controlada– que la coordinació entre les diferentsadministracions que intervenen per solucionar casos ésexcessivament lenta i no és l’adequada. M’hi he trobaten el tema de l’internament d’un nen problemàtic quetenia tots els informes i havia passat tot el treball soci-al que havia passat per a això: quan va venir l’hora deposar-nos d’acord, allò era el caos –allò era el caos–;havíem de..., no em facin dir el noms, però hi havíemd’anar dos o tres departaments, i un dia no hi érem, unens passava a l’altre... Això no pot ser. Aquestafarragositat, aquesta complicació per una cosa que enteoria hauria de ser fàcil, a més perquè és urgent i queno pot esperar massa, aquest és un tema que, realment,necessita una reordenació quant a funcionament, per-què, si no, no hi ha maneres que això acabi de funcio-nar mai i causa perjudicis totalment innecessaris.

Perquè la despesa econòmica ja es fa, però simplementés que si es fes d’una manera més fàcil... La despesaeconòmica hi és, el personal hi és; el que falla és el dis-seny. I, quan es tracta de canviar dissenys, això, en totcas, és problema de capacitat, no és problema de dinersni de pressupostos.

Quant a l’ensenyament, és cert que, els drets i deuresd’alumnes, potser l’aplicació..., i que fa falta una for-mació més especialitzada del professorat. No vull tren-car cap llança a favor de ningú: el que passa és que, elprofessorat, no el podem anar carregant sempre de tot.Vull dir, estan bastant aclaparats»: la reforma, els crè-dits, les situacions, la incorporació dels nens amb ne-cessitats educatives especials... Tot això crea una certacàrrega de feina, i d’«angoixa» –m’ho deixin dir, entrecometes–, als professors. Segur que això s’ha de millo-rar, però, en tot cas, s’ha de fer posant-hi els recursosque facin falta; el que vull dir és que no es pot carregarsempre en els mateixos per la multitud de coses que esvagin donant.

I no sé si he esgotat tot el temps, suposo que no.

La presidenta

Li falta només un minut... i trenta-sis segons.

El Sr. Sans i Pairutó

Doncs, no, senyora presidenta, no l’acabaré. Faig lapregunta, que ja me’n descuidava. I la pregunta que elsfaria és aquesta. És una pregunta que té un sentit glo-bal, i que implica una certa precisió a la resposta, quevostès modularan en la mesura que vostès creguin con-venient. No és una pregunta tancada ni exigent, és mésque res orientativa.

En funció de les queixes que reben, i de tot allò que desde la Sindicatura es detecta, quant a les mancancesexistents al nostre país, aquest Grup Parlamentari for-mula la següent pregunta: en quins àmbits de la vidaparlamentària creuen que urgeixen reformes legislati-ves per tal d’evitar greuges que requereixen aquestesreformes per tenir cobertura legal suficient per poder-les pal·liar.

L’he treta, en funció, senyor síndic, del que vostè haanat, d’una manera més compartimentada, dient total’estona. En tot cas, la pregunta que faig és aquesta. Séque és una pregunta..., tinc la sensació que és una pre-gunta útil, per als diferents grups parlamentaris i per aqui els parla, i vostès diran el que correspon en tot això.

De totes maneres, moltes gràcies.

La presidenta

Gràcies, senyor Martí Sans. Per la precisió en la utilit-zació del temps. Li agrairé de tota manera que, siaquesta pregunta la pot passar per escrit, li serà d’uti-litat al senyor síndic. I ara sí que, pel Grup de Conver-gència i Unió, té la paraula el senyor Pere Lladó.

El Sr. Lladó i Isàbal

Gràcies, senyora presidenta. Aquests primers motsd’aquesta intervenció, voldria que fossin dedicats a laCarme Vidal, una dona fràgil però amb un gran cor, quemalauradament em va tocar substituir en aquest Parla-ment. Diputada, companya i amiga. Una intel·lectuald’una gran qualitat humana i professional. Havent fetun camí conjuntament jo amb ella, o ella amb mi, moltllunyà d’aquest Parlament. Per tant, voldria que aques-tes meves primeres paraules fossin dedicades a laCarme.

En nom del Grup Parlamentari de Convergència i Unió,saludem –com han fet, doncs, la resta de portaveus–l’honorable síndic, els seus adjunts, així com la resta del’equip que l’acompanya. Permeteu-me, en encetaraquesta intervenció, que agraeixi l’exhaustiva explica-ció que ens heu fet i que, a la vegada, agraeixi tambél’Informe que ens vàreu fer arribar fa aproximadamentun mes i mig.

Quan hom per primera vegada, com és el meu cas, repels volums que conformen l’Informe del Síndic deGreuges, la veritat és que s’espanta una mica. Són unsvolums amb lloms molt gruixuts, i atapeïts d’informa-ció. Però a mida que els vas llegint et porten a tota unasèrie de reflexions que et fan meditar, i a la vegadat’adones de la importància i la servitud que han de te-nir per a aquest Parlament i els seus diputats i diputa-


28 C - 446

des, atès que es fan un munt d’observacions que afec-ten totes les administracions, però que tenen un punt encomú: la defensa dels ciutadans i, si em permeten dir-ho així, la defensa dels ciutadans més desvalguts,d’aquells ciutadans que a vegades tenen dificultats perpoder anar en primera velocitat.

És un informe molt complet, detallista, que va des del’exposició del fet, les gestions que heu desenvolupat al’entorn d’aquest fet, l’anàlisi acurada i, finalment, elresultat. Cal destacar –i permeteu-me que us feliciti perla vostra independència de criteri– el compromís quepreneu en totes les actuacions que porteu a terme. Caltenir-ho molt present, perquè les vostres consideracionsestan basades en l’experiència dels fets.

Del vostre Informe, honorable síndic, se’n desprèn que,poc a poc, la vostra tasca cada vegada es coneix més:heu tramitat gairebé 4.000 expedients, setanta-sis mésque l’any anterior. I hem de valorar –com també ha fetalgun portaveu que m’ha precedit– el servei d’informa-ció al ciutadà, que per via telefònica ha rebut el majornombre de queixes, la qual cosa indica que, com mésfacilitats tenen els ciutadans per arribar a vós, més us enfan, d’aquests mecanismes que ho possibiliten.

A 31 de desembre la vostra institució havia resolt 2.030expedients, la qual cosa diu molt en favor de la vostraeficàcia. Si tenim present que el percentatge d’accepta-ció de les consideracions del Síndic, a 31 de desembre,era del 76%, només us podem felicitar.

Valorem també les actuacions d’ofici que heu fet, per-què preferentment afectaven els grups més vulnerablesde la societat, ja siguin els infants, o gent gran, que notenen massa possibilitat d’adreçar-se a vós.

En aquesta tasca de divulgació de la figura del Síndic,pensem que són molt interessants les sortides que feuarreu de Catalunya. Podem adonar-nos que els vostresdesplaçaments a Manresa, Vielha, Puigcerdà, Figuereso Gandesa, han provocat que les demandes al Síndic esmultipliquessin. I enguany heu visitat, com molt bé heudit, ja, Balaguer i Falset, la qual cosa fa pensar quecontinueu disposat a apropar-vos cada vegada més alsciutadans. No hi ha dubte que és una bona iniciativa.Aquesta descentralització és molt positiva, i des de lescomarques –sobretot els que ho som– es valora molt imolt, i a la vegada serveix per prestigiar tant la vostrafigura com la de la vostra institució.

Possiblement caldria una reflexió profunda sobre elmarc on heu d’instal·lar a les ciutats, comarques o po-bles que visiteu la vostra presència física a l’hora derebre les visites, per tal d’adequar-la al màxim a la ins-titució que representeu. Ho ha dit el senyor Ridao–penso que era..., és un bon pensament, si els mitjanseconòmics ho permeten–, que penseu en la possibilitatde tenir subseus arreu de les capitals de la nostra cir-cumscripció.

Aquest coneixement del Síndic pot millorar encara mésamb l’edició del vídeo que heu fet recentment. Seria bofer-lo arribar al màxim nombre de col·lectius, i fins i tota les escoles. Les generacions del futur de casa nostrahan de conèixer aquest paper que feu, de vetllar pelsinteressos de tots els ciutadans del nostre país.

Ningú no es pot sentir ferit per les vostres observacions.I menys quan, des de la vostra independència, feu arri-bar queixes que afecten el món universitari, judicial,local, autonòmic o central. La vostra tasca, honorablesíndic, no és fàcil.

El proppassat dimarts, dia 20, quan escoltàvem les di-ficultats que tenen els ombudsmen de Bòsnia-Her-cegovina, vam valorar molt la presència internacionaldel nostre síndic. Formar part del Comitè Directiu Eu-ropeu, la Federació Iberoamericana o l’Institut interna-cional dels Ombudsmen, té una significació molt espe-cial, i més si tenim en compte que la vostra presènciaen aquests organismes ajuda a la difusió de Catalunyaarreu del món.

A continuació, en nom del nostre Grup Parlamentari,faré una anàlisi de diferents aspectes, i espero no serreiteratiu amb algunes dades, doncs, que ja han apun-tat els meus antecessors. I, a més a més, en vint minutstocar tots els punts seria gairebé impossible. Però sí queel nostre Grup vol fer unes reflexions en veu alta.

Fa un any la majoria de diputats d’aquesta Comissióreconeixien i valoraven molt positivament la rein-troducció del llibre segon, que tractava un tema tanpunyent com el de l’exclusió social. Enguany el llibresegon és un monogràfic sobre les motos aquàtiques i laseva perillositat. O, dit en altres paraules, dels perillsque suposen aquestes màquines si se’n fa un ús defici-ent. De ben segur que aquesta problemàtica no hauriasorgit temps enrere, però la millora del nivell de vidaens ha portat a canvis com el que ara ens ocupa, o d’al-tres com l’aparició de les motos de neu, per exemple,o la telefonia mòbil.

A Salou, la mort d’una nena anglesa víctima d’un ac-cident per una moto aquàtica va provocar un crit d’aler-ta semblant al que hem viscut recentment, per exemple,amb els atacs d’unes determinades races de gossos alsnens. L’aparició d’aquestes noves formes d’esbarjoprovoca riscos que, evidentment, abans no existien. Ésbo que el Síndic s’hi refereixi en el seu Informe, perquèles administracions competents redactin una normativai la facin complir. El balisament pel qual transcorrenaquests vehicles flotants s’ha d’estendre al màxim a lesplatges, i ha de ser respectat. I, si es produeixen acci-dents, com el de Salou no és per culpa de la moto aquà-tica, sinó del mal ús que algun imprudent en fa.

En la Comissió del Síndic de l’any passat la diputada iavui presidenta d’aquesta Comissió, la senyora RosaBruguera, es lamentava de la manca de respecte enversel català, i tenia esperances que l’Informe del Síndic del’any 97 fos el darrer en què es parlés del menyspreudel català per part d’alguna administració. Malaurada-ment, això no ha estat així. I el Síndic ens recorda queels ciutadans que ho demanen tenen tot el dret a rebreuna certificació literal del contingut del Registre Civilen català. Estem d’acord que les administracions nohan d’estar al servei de la defensa dels drets abstractesd’una llengua, sinó dels drets concrets dels ciutadans autilitzar-les: els mitjans tècnics de què avui disposa lanostra societat haurien d’afavorir que un assentament,per exemple, es pogués traduir simultàniament al cata-


C - 446 29

là. I més quan ens trobem a les mateixes portes del se-gle XXI.

Una part important de l’Informe la dediqueu a la immi-gració. És un tema complex, que necessita consenspolític, social i, evidentment, una societat cohesionada.És evident que l’Administració ha d’aprovar polítiquesque dificultin la proliferació de xarxes de tràfic il·legald’immigrants. Cal també una tramitació àgil i ràpida detots els processos de sol·licitud de visats.

Un dels grans reptes d’aquest final i inici de segle quetindrà el nostre país serà aquesta allau de gent que ensarriba del Magreb i del centre de l’Àfrica. Serà bo co-nèixer la vostra opinió, honorable síndic. Ens hi hau-rem d’adaptar i donar-hi resposta. En el cas del porta-veu que ara us parla, em passa una mica com al senyorMartí Sans, que també he estat regidor d’oposició i re-gidor de govern, i li vull explicar un exemple molt clar:la nostra ciutat, la meva ciutat, honorable síndic, amb15.000 habitants, té una població gambiana i senegale-sa de gairebé el 10% de la població, i no hi ha cap pro-blema de convivència, gràcies a la cohesió social.

És evident que el Govern central haurà de donar mésmitjans a les seves ambaixades i consolats, per tal quel’immigrant pugui tenir visat per tal de poder gaudir dela targeta de treball i poder legalitzar la seva presència.Hauran, certament, d’adaptar-se a la nova situació queels toca viure.

Feu referència també als nens magrebins que viuen alscarrers de Barcelona o de Santa Coloma de Gramenet.S’ha articulat ja una acció conjunta. I no és fàcil trobarmecanismes, fórmules o recursos per solucionar aques-ta situació de molts adolescents immigrants indocu-mentats. Però l’acció conjunta dels departaments deJustícia i Governació de la Generalitat, de la delegaciódel Govern central, dels ajuntaments de Barcelona, deSanta Coloma, la fiscalia, ens poden fer albirar el futuramb una mica més d’optimisme. Fa uns mesos, diputatsgironins de la Comissió de Política Social van visitar elcentre Misericòrdia de Girona. I els mateixos educa-dors ens plantejaven les dificultats que tenen en tractaraquests menors en els centres d’acolliment.

D’altra banda, el vostre Informe valora molt positiva-ment els plans d’habitatge de la Generalitat que hanservit perquè gent jove amb rendes mitjanes poguessinindependitzar-se dels pares. Però també és cert queencara no n’hi ha prou i que ara el problema se centraen la gent que té molt pocs recursos. Aquestes personesno poden restar excloses del progrés social. I malgratque és un tema molt complicat, cal fer esforços per in-tentar resoldre’l. Ens consta que el Govern de la Gene-ralitat ja treballa en aquest sentit.

En l’apartat de Medi Ambient feu una anàlisi molt in-teressant de la contaminació acústica, i sou partidarisque es reguli per llei. Demaneu també que els ajunta-ments es dotin d’una ordenança específica en matèriade sorolls i vibracions. Teniu raó. Però alguns ajunta-ments, mitjans bàsicament, ja la tenen aquesta ordenan-ça. Però llur problema se centra en com fer-lo complir.I aquesta és una qüestió preocupant. No us ho sembla,honorable síndic?

El dilluns, sense anar més lluny, en un programa mati-nal de ràdio, una senyora es queixava de la fressa d’al-gunes motos, i el programa debatia entorn de l’agres-sivitat. Aquella oïdora, no hi havia res que la posés mésagressiva com aquella fressa dels tubs d’escapamentd’algunes motos del seu poble.

De ben segur que els indrets turístics són els que mésproblemes tenen en aquest sentit, amb les terrasses delsbars, les discoteques... Cal conjugar els dos drets, evi-dentment: el de la llibertat d’empresa i el del ciutadàque demana poder descansar les nits d’estiu a dins decasa seva.

I en posaré un exemple: a començaments d’aquest hi-vern, estant jo d’alcalde en funcions, em va venir unaveïna gran, una persona de seixanta-sis anys, per de-nunciar-me que no podia dormir a casa seva per la fres-sa de la calefacció del seu veí. La veritat és que pensoque aquest és un problema a vegades difícil de resoldre,però que hi ha de col·laborar la civilitat de les persones.Estem en un país en què possiblement el més importantsiguin les persones; doncs, per tant, també hem de ferun esforç tots plegats en aquest sentit. El que sí que éscert és que ni l’Ajuntament ni el regidor ni el jutge depau hi ha trobat resposta, i aquella senyora no ha tingutcap més remei que sortir de casa seva i anar-se’n a viureen un altre lloc.

De problemes d’ordre públic, en algunes poblacionstambé n’hi ha. Com molt bé sabeu, l’Ajuntament deLloret de Mar prohibeix la venda d’alcohol al carrer,per tal d’evitar aldarulls. És una iniciativa que cal tenir-la present i valorar-la molt positivament.

La tasca de l’adjunt que s’encarrega de vetllar pels in-teressos de l’infant és molt interessant. Reconeix quel’ensenyament dels nens que es troben hospitalitzats hamillorat molt, i afirmeu que funciona prou bé, de laqual cosa ens podem sentit satisfets.

Feu referència també a la violència escolar, i això sí quede debò ens ha de preocupar, i més quan la setmanapassada vam veure a la televisió el que ha passat alsEstats Units. Molts sectors socials pretenen que l’escolaho solucioni tot, i això és impossible. Massa vegadessentim que una manca de respecte d’un adolescent, uncomportament incívic o un abús en la seguretat vial sónper culpa de l’escola o dels mestres, i això, com molt bésabeu, honorable síndic, no és just. En la majoria d’oca-sions, un comportament d’aquestes característiques tél’origen en el si de la mateixa família. Una societat delbenestar com la nostra no pot ser conformista, i hemd’aspirar al màxim; no ens podem conformar ambl’avaluació del problema, sense donar-li resposta. Es-tem d’acord amb vós quan demaneu que no s’abusi deles expulsions dels nens conflictius. Un nen conflictiu–i aquí hi ha alguns mestres...–, no hi ha dubte, és mésperillós al carrer que en una aula de qualsevol escola decasa nostra.

Malgrat que tracteu el tema de la vellesa amb aprofun-diment, pocs ciutadans s’han dirigit a vós; possible-ment sigui per desconeixement dels canals per arribaral Síndic. És molt important i interessant l’apreciació


30 C - 446

que feu: s’ha de fer un esforç per potenciar els recursosen el servei d’ajut a domicili per a la gent gran.

En la línia de l’Informe del 97, que va posar un espe-cial èmfasi en la lluita contra l’exclusió social, valoremmolt positivament que els serveis socials de les dife-rents administracions hagin fet un esforç per ampliar lesalternatives de reinserció. Malgrat tot, constata que hiha un camp en què s’ha de treballar molt més, que és elde les persones que pateixen malalties mentals. Ensagradaria que ens comentéssiu una mica més aquestpunt del vostre Informe.

Estem d’acord que la residència per a la gent gran ha deser el darrer recurs. Hem d’insistir en el servei d’aten-ció a domicili, en els habitatges tutelats, en els habitat-ges de promoció social. Compartim el seu criteri, i mésquan aquest any 99 és l’Any Internacional de la GentGran.

Atès que heu rebut 133 queixes i més d’un centenar deconsultes en matèria tributària, penso que cal fer-hiesment. Vós feu referència als tres nivells d’Adminis-tració: el Govern central, la Generalitat i els ajunta-ments. Demaneu la màxima coordinació entre lesadministracions que intervenen en el procediment degestió, recaptació i inspecció tributària. Teniu raó quanafirmeu que cada vegada és fan més convenis de col·la-boració o de delegació tributària; molts ajuntamentspetits, que no tenen capacitat per fer la pròpia recapta-ció, la deleguen als consells comarcals o a les diputacions.És bo que en tota aquesta gestió, que a vegades és com-plexa, no es lesionin els interessos dels contribuents.

La majoria de queixes a què es refereix l’Informe delSíndic són errades materials, com liquidacions equivo-cades, embargaments improcedents o retard en la devo-lució de quantitats recaptades indegudament. Caldriaunificar-ho i que no fossin diferents les administracionsque intervenen sobre un mateix tribut. De totes mane-res, el procés recaptador s’ha optimitzat aquests últimstemps gràcies a la informàtica, i gràcies també quemolts contribuents –la majoria– fan domiciliacionsbancàries.

Vós feu una recomanació que el nostre Grup, que dónasuport al Govern, valora molt positivament, en el sen-tit de reclamar el traspàs de l’Agència Tributària a Ca-talunya. Aquest podria ser un pas molt interessant i queafavoriria la proximitat del contribuent amb l’Adminis-tració, i seria l’aplicació lògica de les competències dela Generalitat en matèria fiscal i tributària.

En el vostre Informe, honorable síndic, feu una valora-ció positiva de l’assistència sanitària a les presons. Ésuna dada que cal tenir present, perquè el tema no ésfàcil. Encara hi ha alguna mancança, com la de la infer-meria de la presó de Figueres, que us hi heu referit fauna estona. De ben segur que el Govern, en un futurimmediat, ha de solucionar aquesta deficiència, com jaha fet recentment a la presó de Girona. Ens agradariaque ens expliquéssiu una mica més la creació d’aquestestabliment psiquiàtric penitenciari al qual us referiu enl’Informe.

En el tractament penitenciari s’ha millorat molt, i vósmateix el qualifiqueu de bo, però hi ha altres reptes. Ara

seria interessant aconseguir treball remunerat per alsinterns, i seria bo que un cinquanta per cent de la pobla-ció penada pogués estar ocupada al llarg de l’any.

Us heu referit també a una assignatura pendent, que ésel trasllat de les presons de Barcelona. Em consta queles administracions afectades hi estan treballant.

Voldria fer referència també potser a algun tema mésmenor, com el següent: l’Associació d’Ens Locals deMuntanya del Pirineu està molt preocupada pels seusboscos i camins rurals, perquè mantenir-los en condi-cions és car i tenen pocs recursos. En la seva assembleaanual van estudiar la possibilitat d’implantar una taxaper accedir als boscos de titularitat dels seus municipis.Ens agradaria saber el vostre parer en aquest afer quetant preocupa els municipis petits del Pirineu.

I també és veritat que aquesta queixa us va arribar pelSíndic de Greuges o pel Defensor del Poble de Ripoll.També ens agradaria saber quin paper els veieu, aaquests defensors del poble locals. Realment, tenen elsmitjans necessaris per poder fer la seva tasca? S’hi hareferit el senyor Martí Sans, en el tema de la seguretatvial. Jo penso que la seguretat vial –i més amb el quevostè ha dit, honorable síndic, que ha dit que és mésqüestió d’actituds que de normes jurídiques–, possible-ment els defensors dels pobles locals podrien fer unatasca molt important en aquest sentit. M’agradarà saber,ens agradarà saber la vostra opinió sobre el paper i lespossibilitats que tenen de desenvolupar les seves funci-ons els síndics locals.

Quant a l’Administració de justícia, les queixes es cen-tren en la lentitud a resoldre els plets i a executar-los.Aquesta és una realitat que des de la Sindicatura, desdel nostre Grup, que dóna suport al Govern, i desd’aquest mateix Parlament haurem de continuar insis-tint-hi.

Ja per acabar, esmentar la xifra escruixidora de 147dones mortes a Espanya en aquests darrers dos anys. Ésuna constant dels mitjans de comunicació: casos dedones maltractades, víctimes d’una societat encaramassa masclista –s’hi ha referit també la senyoraNadal. Donem suport a la proposta del Síndic per talque les administracions adoptin totes les mesures deprotecció possible per evitar aquestes situacions, quesovintegen massa sovint. Ens agradaria saber les esta-dístiques que teniu a Catalunya sobre aquesta qüestió iquines accions heu emprès.

Des del Grup Parlamentari de Convergència i Unióvolem expressar la satisfacció pel seu treball. Pensemque el seu Informe, honorable síndic, serà d’una granutilitat per a tots els diputats i diputades d’aquest Par-lament. Tant de bo que en el futur la institució puguiésser encara més coneguda i segueixi en aquesta defen-sa de tots aquells ciutadans que, per moltes i diversesraons, pateixen dificultats.

Moltes gràcies, senyora presidenta.

La presidenta

Moltes gràcies, senyor Lladó. Ha estat al límit, perquèha arribat a dos segons, només, dels vint minuts. Pertant, li agraeixo també que s’hagi ajustat tant al temps.


C - 446 31

Només em queda donar les gràcies per l’Informe i perla presència al senyor síndic, l’il·lustre senyor AntonCañellas; a l’adjunt, senyor Enric Bartlett; a l’adjunt pera la defensa dels drets dels infants, senyor Jordi Cots;lògicament, a la secretària general, senyora ElisabethAbella; al cap d’aquest Gabinet, senyor Xavier Bover,així com a les assessores senyores Montserrat Cusó,Neus París, Maria Josep Juan-Torres i Sílvia Vèrnia,així com també a l’assessor senyor Pere Garcés. A totsells, moltes gràcies.

I recordar-los a vostès que reprendrem la sessió demà,a dos quarts d’onze del matí.

I, per tant, se suspèn la sessió.

La sessió se suspèn a tres quarts de dues del migdiai dos minuts.

diari de sessions - síndic de greuges de catalunyasant jordi que es diu els dimarts amb morrie, de...

Documents