el clima de l'alt camp

EL CLIMA DE L’ALT CAMP

20è ANIVERSARI DEL CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP

Valls, 12 de juny de 2010

Dr. Òscar Saladié Grup de Recerca d’Anàlisi Territorial i Estudis Turístics

Departament de Geografia


CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP 2



SUMARI

1. INTRODUCCIÓ 4

2. LA COMARCA DE L’ALT CAMP 7

3. EL CENTRE METEOROLÒGIG DE L’ALT CAMP I LA SEVA XARXA D’ESTACIONS 11

4. DADES I METODOLOGIA 30

5. EL CLIMA DELS POBLES DE L’ALT CAMP 33

6. EL CLIMA DE LA COMARCA DE L’ALT CAMP 78

7. CONCLUSIONS 88

8. BIBLIOGRAFIA I FONTS CONSULTADES 90


CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP

1. INTRODUCCIÓ



Un dels programes amb una major audiència a la televisió és l’espai dedicat a

la previsió meteorològica, la informació meteorològica o el temps. Aquest fet dóna

constància de la importància que la meteorologia té sobre un ampli ventall

d’activitats socioeconòmiques (agricultura, turisme, etc.), així com també sobre

el transport i les comunicacions tant de persones i mercaderies, com també de

telefonia i d’electricitat. En una societat tant depenent de l’electricitat com la

nostra (enllumenat, calefacció, neveres, televisors, rentadores, rentaplats, etc.)

que una nevada o una ventada talli temporalment el flux elèctric pot comportar

molts mals de cap. I no diguem si una nevada talla carreteres i no permet la

mobilitat de camions, cotxes particulars i el transport escolar. Quin temps farà

demà o el proper cap de setmana és una pregunta que molta gent es planteja i

que es respon des dels diferents espais d’informació meteorològica, sigui la

televisió, la ràdio, la premsa escrita o per Internet.

El clima d’una zona determinada ve definit per la combinació d’una sèrie de

factors que es poden agrupar en tres categories: astronòmics, geogràfics i

termodinàmics. La combinació d’aquests tres factors fan que la Península

Ibèrica, meteorològicament parlant, es trobi en una àrea molt complexa: a cavall

de dos continents (Àfrica i Europa), de dos importants masses d’aigua (la Mar

Mediterrània i l’Oceà Atlàntic), així com també es troba situada entre les latituds

mitjanes i la zona subtropical.

Catalunya, dins el conjunt peninsular, durant bona part de l’any es troba sota

la influència de la circulació temperada d’influència atlàntica: els westerlies i les

pertorbacions de l’oest. No obstant això, l’efecte barrera de la Península Ibèrica

fa que els fluxos de l’oest arribin modificats a casa nostra, amb una minva de les

precipitacions associades a aquests fronts. Per la seva banda, durant l’època

càlida de l’any puja del sud el cinturó d’altes pressions subtropical amb poca

aportació pluviomètrica. I a tot això s’ha d’afegir la presència d’un mar càlid que

provoca per un costat la formació de processos de ciclogènesi que porten gran

pluviometria, sobretot a la tardor (Martín Vide, 1987) i per altra banda suposa un

efecte suavitzador de les temperatures.

El clima mediterrani és el clima associat a Catalunya, no obstant existeixen

importants diferències espacials. Així, segons Gil Olcina i Gómez Mendoza (2001), a

Catalunya es poden diferenciar 5 climes:

a) El Pirineus: clima de predomini atlàntic, varietat de muntanya septentrional.

b) Els Prepirineus: clima de predomini atlàntic, varietat suboceànica de transició.

c) La Depressió de l’Ebre i zona central de Catalunya: clima d’interior, varietat de

precipitacions exigües i cerç (mestral).

d) Zona litoral i prelitoral més septentrional: clima de predomini mediterrani,

varietat d’hivern notori, precipitacions abundants i tramuntana freqüent.

e) Zona litoral i prelitoral central i meridional: clima de predomini mediterrani,

varietat d’hivern suau, estiu calorós i sec, i esporàdics diluvis.

La comarca d’Alt Camp es troba dins el clima mediterrani i d’acord amb l’anterior

classificació forma part de la zona litoral i prelitoral central i meridional (grup e), tot

i que la comarca es troba al límit amb la zona c, tenint com a frontera la serralada

Prelitoral.

Per aquesta raó, l’objectiu d’aquest treball és estudiar el clima de la comarca del

l’Alt Camp a partir de les dades de temperatura i precipitació de les estacions que

formen part del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Actualment en aquesta xarxa

d’estacions hi ha 24 observatoris. El Centre Meteorològic de l’Alt Camp va entrar en

funcionament ara fa 20 anys, no obstant aquest treball es circumscriu al període

1995-2009. Això es deu a que 1995 va ser el primer any amb un total de 23

observatoris operatius, tot i que va ser a partir de l’any 1993 que es va començar a

posar estacions en funcionament. La major part dels anàlisis d’aquest treball s’han

fet únicament amb 22 observatoris, doncs el de Picamoixons no va entrar en

funcionament fins l’any 2000 i el de Mont-ral ha estat alguns anys sense funcionar,

raó per la qual els resultats no podien ser comparables amb la resta d’estacions i

amb número d’anys disponibles molt reduït.



S’ha de dir que una sèrie de 15 anys tampoc és un període molt llarg, raó per

la qual aquest treball s’ha de considerar com un estudi preliminar sobre la

climatologia de l’Alt Camp. Esperem que d’aquí 15 anys més es pugui fer un

treball similar amb les dades de tots els observatoris del Centre Meteorològic de

l’Alt Camp i ja per un període de 30 anys.

Destacar que el fet que tots els municipis de l’Alt Camp disposin d’una estació

meteorològica coordinada des d’un centre meteorològic d’abast comarcal, situat

en aquest cas a Valls, és un fet extraordinari a nivell català. Un Centre

Meteorològic que s’ha de potenciar i mantenir. Sols amb registres continuats i de

qualitat, i amb una bona densitat de punts de mesura (observatoris), és possible

fer estudis sobre la climatologia d’una determinada zona, en el nostre cas la

comarca de l’Alt Camp.

Així doncs, un segon objectiu d’aquest treball és fer un reconeixement a totes

aquelles persones que d’una manera voluntària i desinteressada cada dia tenen

cura de la seva estació meteorològica i recullen sistemàticament, com a mínim,

les dades de temperatura i precipitació, dades que després faciliten al director

del Centre Meteorològic de l’Alt Camp i observador meteorològic de Valls, Joan

M. Boronat, qui centralitza i gestiona aquestes dades. Un reconeixement a:

- Xavier Torrell i Camps (observador d’Alcover)

- Guillem Boronat i Ferré (observador d’Alió)

- Joan Saperas i Gil (observador de Bràfim)

- Anton Casamitjana i Gondolbeu (observador de Cabra del Camp)

- Joan Sans i Giró (observador de Figuerola del Camp)

- personal de l’empresa de seguretat de les instal�lacions de REPSOL

(observadors dels Garidells)

- Pilar Senan i Banús (observadora del Milà)

- Andreu Padreny i Guasch (observador de la Masó)

- Jacint Canals i Sendra (observador de Montferri)

- Anton Batet i Mestres (observador de Mont-ral)

- Josep M. Duch i Pallarès (observador de Nulles)

- Marcel Estrada i Canela (observador del Pla de Santa Maria)

- Joan Marlés i Alemany (observador del Pont d’Armentera)

- Deogracias Suárez Martín (observadora de Picamoixons)

- Josep Fàbregas i Gallart (observador de Puigpelat)

- Josep Pérez i Palau (observador de Querol)

- Josep Lladó i Ribé (observador de la Riba)

- Josep Ferré i Ferré (observador de Rodonyà)

- Ramon Valero i Palau (observador del Rourell)

- Josep Fuguet i Monné (observador de Santes Creus - Aiguamúrcia)

- Josep Rosanes i Pujol (observador de Vallmoll)

- Joan M. Boronat i Dalmau / Pilar Queralt Romero (observadors de Valls)

- Anton Salvat i Serra (observador de Vilabella)

- Josep González Arenas (observador de Vila-rodona)

L’estructura del treball consta de 5 apartats principals que segueixen a aquest

apartat introductori. A l’apartat 2 es descriuen els aspectes bàsics de la comarca de

l’Alt Camp (medi físic i població). A continuació (apartat 3) es descriu el Centre

Meteorològic de l’Alt Camp amb la seva xarxa d’estacions, amb uns subapartats

previs sobre la tradició meteorològica a Catalunya i a l’Alt Camp. A l’apartat 4

s’exposa la metodologia emprada així com les característiques de les dades

meteorològiques utilitzades per desenvolupar aquest estudi. En els apartats 5 i 6 es

troba la descripció del clima dels diferents pobles de l’Alt Camp i del conjunt de la

comarca de l’Alt Camp, respectivament. Finalment, el treball s’acaba amb un

apartat dedicat a les conclusions i un altre amb la bibliografia i les fonts

consultades.



2. LA COMARCA DE L’ALT CAMP



La comarca de l’Alt Camp es troba situada a la part oriental de demarcació de

Tarragona i té una superfície de 538 km2. La serralada Prelitoral fa de divisòria

entre l’Alt Camp i la veïna comarca de la Conca de Barberà al nord, cosa que ha

dificultat històricament la comunicació cap a l’interior i que es fa per diferents

passos, com ara el coll de Lilla, el coll de Cabra o l’estret de la Riba. Les altituds

màximes es troben a l’extrem occidental de la comarca on es superen els 1000

metres a les muntanyes de Prades, zona de contacte amb la comarca del Baix

Camp (Figura 1). Les alçades disminueixen cap al sud en direcció a la comarca

del Tarragonès i el mar. L’Alt Camp forma part del sector meridional de la

depressió Prelitoral i que en aquesta zona pren el nom de Camp de Tarragona,

continuació de la depressió del Penedès que es troba a l’est.

Dos cursos fluvials travessen la comarca de nord a sud. A l’oest es troba el riu

Francolí al qual se li uneix el riu Brugent a l’alçada de la Riba. El riu Gaià

segueix una trajectòria paral�lela al Francolí però pel sector oriental de la

comarca. Es tracta de dos rius típicament mediterranis amb un règim molt

irregular que neixen a la serralada Prelitoral. S’ha de dir que diferents zones de

la part est de la comarca es troben dins les conques del Llobregat, del Foix i de

la Riera de la Bisbal.

L’any 2009 la comarca de l’Alt Camp tenia 45001 habitants mentre que l’any

2000 era de 35443, cosa que significa un augment superior al 25% en els

darrers 10 anys. Aquesta població es troba distribuïda en un total de 23

municipis (Figura 2). La distribució de la població per municipis es mostra a al

quadre 1 (any 2000) i al quadre 2 (any 2009). Valls, amb 25092 habitants,

concentra més de la meitat de la població comarcal. De la resta de municipis

únicament Alcover superava els 5000 habitants, mentre que en un total de 17 la

població no arribava als 1000 habitants. Si es compara la població de l’any 2000

amb la del 2009 es pot observar com tots els municipis de l’Alt Camp han

experimentat augments en el número d’habitants a excepció de la Riba que en

va perdre 10. En termes percentuals l’augment més important es va produir a

Montferri, municipi que ha doblat la població en aquests darrers 10 anys. En canvi

a Alió l’augment sols ha estat de 12 habitants, que representen un 3,2%.

Figura 1. L’Alt Camp: conques hidrogràfiques i zonació altitudinal

Font: MIRAMON

S’ha de dir que a més dels pobles que donen nom als 23 municipis de l’Alt Camp,

també existeixen altres nuclis de població, com ara Picamoixons (Entitat Municipal

Descentralitzada de Valls), Santes Creus, les Pobles i el Pla de Manlleu

ALT CAMP

Francolí

Gaià

Foix

Riera de la Bisbal

Llobregat



(Aiguamúrcia), Esblada i Montagut (Querol) o Vilardida (població que es troba

repartida entre els municipis de Montferri i de Vila-rodona).

La comarca es troba ben comunicada per carretera tant cap a Reus (C-14) per

Alcover com cap a Tarragona (N-240a) per Valls. Per la part nord de la comarca i

en sentit nordoest-sudest travessa l’autopista AP-2 que ve de Lleida en direcció

Barcelona.

Quadre 1. Població dels municipis de l’Alt Camp (2000)

Municipi Habitants Municipi Habitants

Aiguamúrcia 652 El Pla de Santa Maria 1651

Alcover 3787 El Pont d’Armentera 576

Alió 372 Puigpelat 597

Bràfim 573 Querol 305

Cabra del Camp 601 La Riba 732

Figuerola del Camp 280 Rodonyà 420

Els Garidells 162 El Rourell 262

La Masó 275 Vallmoll 1168

El Milà 162 Valls 20382

Mont-ral 160 Vila-rodona 1034

Montferri 157 Vilabella 788

Nulles 347 Alt Camp 35443

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT

Quadre 2. Població dels municipis de l’Alt Camp (2009)

Municipi Habitants Municipi Habitants

Aiguamúrcia 906 El Pla de Santa Maria 2309

Alcover 5100 El Pont d’Armentera 620

Alió 384 Puigpelat 977

Bràfim 666 Querol 539

Cabra del Camp 1116 La Riba 722

Figuerola del Camp 341 Rodonyà 508

Els Garidells 221 El Rourell 380

La Masó 298 Vallmoll 1630

El Milà 178 Valls 25092

Mont-ral 171 Vila-rodona 1260

Montferri 366 Vilabella 799

Nulles 418 Alt Camp 45001

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT



FIGURA 2. LA COMARCA DE L’ALT CAMP I ELS SEUS MUNICIPIS



3. EL CENTRE METEOROLÒGIC DE L’ALT CAMP I LA SEVA XARXA D’ESTACIONS



3.1. OBSERVAR EL TEMPS A CATALUNYA

Tot i que la recopilació sistemàtica de registres meteorològics a Catalunya es

remunta a finals del segle XVIII, no seria fins un segle més tard que al nostre país

es crea una xarxa d’estacions meteorològiques. Amb anterioritat, els registres

disponibles són dades recollides per particulars, entre les que s’ha de destacar les

que entre 1780 i 1824 va registrar el Dr. Francesc Salvà i Campillo a Barcelona i

posteriorment (1827-1854) el Dr. Pere Vieta (Prohom, 2006). Tal i com fan

referència Saladié i Garcia (2009), no s’ha d’oblidar la tasca duta a terme, també a

Barcelona, pel matemàtic Llorenç Presas amb una sèrie de registres pluviomètrics

que va des de 1849 a 1874.

La primera xarxa d’observatoris meteorològics catalans la va constituir

Hermenegildo Gorria, director de la Granja Experimental de la Diputació de

Barcelona, l’any 1895. Un any després ja hi havia adherides 41 estacions, tant de

Catalunya com de les Illes Balears (Fontserè, 1930). També de finals del segle XIX

és la creació de la Xarxa Pluviomètrica Catalana (XPC) impulsada per Rafael

Patxot des del seu Observatori Català de Sant Feliu de Guíxols, i que centrada en

la pluviometria va aglutinar diferents observatoris catalans.

L’any 1910 es va crear la Societat Astronòmica de Barcelona (SAB). És a partir

de 1911 amb el Dr. Eduard Fontserè com a director, que la meteorologia va agafar

el protagonisme a la SAB. José Galbis, director de l’Observatorio Central

Meteorológico, tenia el projecte de crear una xarxa pluviomètrica pel conjunt

d’Espanya i va encarregar a la SAB la tasca d’organitzar-la a Catalunya. Entre

observadors particulars, centres d’ensenyament (especialment religiosos) i

companyies d’electricitat, la xarxa va arribar a comptar amb prop de 200

pluviòmetres estesos arreu de la geografia catalana (Fontserè, 1930).

Degut principalment a problemes econòmics l’any 1921 la SAB va traspassar

tant la seva infraestructura d’estacions com el seu arxiu al Servei Meteorològic de

Catalunya (SMC). El Servei Meteorològic de Catalunya va ser creat per Decret de 31

de març d’aquell any per part de la Mancomunitat de Catalunya. El director del

SMC va ser el Dr. Eduard Fontserè. Durant 17 anys el Servei Meteorològic de

Catalunya va estar al capdavant d’una basta xarxa d’estacions, va editar un

important número de publicacions i el Dr. Fontserè va participar, primer com a

director de la SAB i després de l’SMC, a les conferències de directors de serveis

pertanyents a l’Organització Meteorològica Internacional (OMI), organisme en el

qual té l’origen l’actual Organització Meteorològica Mundial (OMM).

Amb la 2a República el Servei Meteorològic de Catalunya va passar a dependre

de la Generalitat de Catalunya. Però un cop acabada la Guerra Civil espanyola el

SMC va ser suprimit i els seus arxius confiscats. Les seves funcions van passar a

mans del Servicio Meteorológico Nacional, que des de 1969 va prendre el nom

d’Instituto Nacional de Meteorología (INM). Durant un temps els observatoris

catalans situats a la conca de l’Ebre van dependre del Centro Regional del Ebro,

amb seu a Saragossa, per, finalment, passar a ser gestionades pel Centro

Meteorológico Territorial en Cataluña de l’INM. Des de l’any 2008 l’INM s’ha

transformat en l’Agencia Estatal de Meteorología (AEMET).

L’any 1996 la Generalitat de Catalunya va crear de nou el Servei Meteorològic de

Catalunya (SMC) depenent del Departament de Medi Ambient, amb una sèrie

d’observatoris meteorològics que actualment, juntament amb els que depenien del

Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca (DARP), es troben integrats en la

Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) del SMC de la Generalitat

de Catalunya.

3.2. BREU HISTÒRIA DE LES ESTACIONS METEOROLÒGIQUES DE

L’ALT CAMP

Pel que fa a la comarca de l’Alt Camp, les primeres dades de que disposem són

de l’any 1896 (Febrer, 1930). Es tracta de dades de precipitació que entre 1896 i

1897 va registrar Joan Figuerola i Ballester en una estació que hi havia a Valls, tot

i que no hem pogut documentar l’emplaçament d’aquesta estació. No serà fins l’any



1907 que va entrar en funcionament una nova estació meteorològica a l’Alt Camp.

També es trobava a Valls i es va instal�lar en un terrat de l’edifici de la germandat

de Sant Gabriel. El pluviòmetre ja era un model Hellmann. La guerra civil

espanyola va provocar la desaparició d’aquest observatori l’any 1936. Joan

Figuerola torna a aparèixer com a observador meteorològic l’any 1915, però

aquest cop instal�la els aparells a la seva finca de Casafort, al terme municipal de

Nulles. En origen l’estació formava part de la xarxa de la Societat Astronòmica de

Barcelona. Altres poblacions de l’Alt Camp que van disposar d’observatori

meteorològic abans de l’any 1936 són Picamoixons, el Pont d’Armentera, Santes

Creus i Vila-rodona. En alguns casos els registres és circumscriuen a uns pocs

anys. Seria molt interessant fer un estudi exhaustiu sobre la història d’aquestes

estacions pioneres de l’Alt Camp.

No va ser fins a inicis dels anys 40 del segle XX que de nou va entrar en

funcionament una estació meteorològica a Valls. Llavors va quedar a cura del

mestre Perfecte Esteve. Malauradament no disposem de registres fins l’any 1943

quan l’observador passa a ser Àngel Vidal. Els aparells estaven instal�lats al carrer

de la Cort número 36. L’any 1970 l’Àngel Vidal va canviar de domicili i el nou

observador passa a ser Daniel Capdevila. Els aparells es van instal�lar al terrat de

la casa on vivia Daniel Capdevila, l’edifici de la Caixa de Pensions situat al Pati. La

darrera estació meteorològica oficial (antic INM) que va entrar en funcionament a

Valls va ser la que Joan Maria Boronat va instal�lar a la que llavors era la seva

casa al centre de Valls, concretament al carrer Sant Antoni número 92. Aquesta

estació va estar operativa entre 1978 i 1989 i és l’embrió del Centre Meteorològic

de l’Alt Camp.

Altres estacions meteorològiques de la xarxa d’observatoris de l’INM a la

comarca de l’Alt Camp, algunes d’elles actualment no operatives, són les de les

següents poblacions: Cabra del Camp (inici al 1959), Alcover (inici al 1973),

Montagut (inici al 1941), Querol (inici al 1992) i Montferri (inici al 1982).

El Servei Meteorològic de Catalunya disposa de 2 estacions automàtiques a la

comarca, concretament a Nulles (Figura 3) i a Vila-rodona (Figura 4). De la

recentment creada Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) que pertany al SMC,

a l’Alt Camp hi ha Joan López, del Rourell.

Figura�3. Estació meteorològica automàtica del SMC a Nulles

Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Figura�4. Estació meteorològica automàtica del SMC a Vila-rodona

Font: Servei Meteorològic de Catalunya



3.3. EL CENTRE METEOROLÒGIC DEL L’ALT CAMP

El Centre Meteorològic de l’Alt Camp es va crear l’any 1990 (aquest any en fa

20) i com hem dit el seu origen es troba en l’estació situada a Valls (termo-

pluviomètrica) que pertanyia a la xarxa INM i que estava a càrrec d’un molt jove

Joan M. Boronat.

Tal i com explica Joan M. Boronat a la pàgina web del Centre Meteorològic de

l’Alt Camp, durant els anys 1988 i 1989 es van mantenir els primers contactes

amb el Consell Comarcal de l’Alt Camp amb l’objectiu de potenciar l’estudi de la

meteorologia a la comarca. A partir d’aquells contactes inicials es va proposar

tirar endavant una iniciativa que esdevindria pionera a Catalunya. La idea era que

tots els municipis de la comarca disposessin d’una estació meteorològica on es

registressin dades de temperatura i precipitació i que fossin centralitzades a Valls.

La finalitat del Centre Meteorològic era oferir un servei d’informació

meteorològica que englobés a tots els municipis de l’Alt Camp, de manera que tots

els habitants de la comarca tinguessin al seu abast informació fiable sobre la

climatologia local i comarcal. Amb la concreció d’aquesta iniciativa es posa en

marxa tot l’engranatge perquè el projecte esdevingués una realitat, la qual cosa

fou possible gràcies al suport del Consell Comarcal, especialment pel que fa a

l’apartat de muntatge de les estacions dels diferents pobles de la comarca i dels

equips informàtics del centre. També van tenir un paper destacat el Centre

Meteorològic Territorial de Catalunya del llavors INM (actual AEMET) pel que fa a

la instal�lació d’aparells al pavelló meteorològic del Centre, així com també el

Departament de Medi Ambient, que va proporcionar un mesurador de

contaminació atmosfèrica. Les instal�lacions del Centre Meteorològic es van ubicar

al nord de la ciutat de Valls, en uns terrenys propietat de Joan M. Boronat. El 28

de setembre de 1990 es va inaugurar el que fou el Centre Meteorològic de l’Alt

Camp, primer centre meteorològic comarcal de Catalunya. I a partir de la seva

inauguració, es va començar a consolidar una xarxa d’estacions termo-

pluviomètriques als municipis de l’Alt Camp.

Informació addicional sobre el funcionament, els objectius i la finalitat del Centre

Meteorològic de l’Alt Camp es pot trobar a la pàgina web oficial del centre

(http://www.metacamp.net). Destacar que el Centre disposa d’un pavelló

meteorològic d’uns 2500 m2 de terreny on, entre altres coses, es troba una antena

de recepció en directe d’imatges de satèl�lits meteorològics.

El Centre Meteorològic de l’Alt Camp està format actualment per 24 observatoris

meteorològics. Alguns d’aquests ja existien amb anterioritat i formaven part de la

xarxa d’estacions de l’actual AEMET, com ara Alcover, Querol i Valls, mentre que a

Bràfim i a Rodonyà hi havia estacions meteorològiques de Sanitat Vegetal. La

majoria, però, són estacions de nova creació que es van anar incorporant al Centre

Meteorològic de l’Alt Camp des de l’any 1993. L’any 1995 estaven operatives un

total de 23, una per cada municipi de la comarca, a les que l’any 2000 s’hi afegiria

la de Picamoixons.

A més a més de la constància, treball i esforç de Joan M. Boronat, una part

important de l’èxit del Centre Meteorològic de l’Alt Camp es deu als observadors,

homes i dones anònims que d’una manera voluntària i desinteressada cada dia

tenen cura dels registres de temperatura i precipitació (bé, d’aquest darrer meteor

únicament quan plou), registres que són centralitzats per Joan M. Boronat. Dades

a partir dels quals ha estat possible realitzar aquest treball.

I) Alcover (figura 5)

L’actual observador d’Alcover és Xavier Torrell i Camps. L’estació es troba

situada a les afores d’aquesta població. La gàbia meteorològica amb el termòmetre

de màxima, el termòmetre de mínima i un termohigrògraf, està localitzada al jardí

de la casa on viu Xavier Torrell, mentre que el pluviòmetre i el pluviògraf (ambdós

model Hellmann) estan al terrat de la casa. Com ja s’ha comentat, aquesta estació

ja estava operativa abans de la creació del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Les

primeres dades meteorològiques es remunten a l’any 1973. Llavors l’estació es

trobava al centre d’Alcover, concretament al terrat de l’edifici del Museu Municipal

d’Alcover. El primer observador va ser Leandro Miquélez. Cap a l’any 1995 l’estació

es va traslladar al terrat d’un altre edifici (YBS) que es troba a uns 200 metres del



Museu. Finalment, l’estació es troba en la localització actual des del mes de juliol

de l’any 2001. Quan Leandro Miquélez va deixar de ser l’observador i abans de

que se n’encarregués en Xavier Torrell, durant un temps l’observador d’Alcover va

ser l’Anton Torrell i Cavallé, pare del Xavier.

II) Alió (figura 6)

L’estació meteorològica d’Alió està a cura de Guillem Boronat i Ferré. Els

instruments (gàbia meteorològica amb termòmetres i un pluviòmetre automàtic)

es troben situats al terrat de la seva casa en aquesta població. El pluviòmetre

automàtic va substituir un de convencional model Hellmann que es trobava al

costat de la gàbia meteorològica l’any 2007. L’estació va ser creada l’any 1994 en

el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp.

III) Bràfim (figura 7)

L’estació meteorològic de Bràfim va entrar a formar part del Centre Meteorològic

de l’Alt Camp l’any 1993. No obstant, aquest observatori ja existia amb

anterioritat i registrava dades de temperatura i precipitació per qüestions de

sanitat vegetal, concretament de la vinya, conreu principal a la zona. L’observador

meteorològic és Joan Saperas i Gil. Els aparells (gàbia meteorològica amb

termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) estan situat en unes vinyes properes

al nucli urbà.

IV) Cabra del Camp (figura 8)

Anton Casamitjana i Gondolbeu és l’observador meteorològic de Cabra del

Camp. Aquesta estació va entrar en funcionament l’any 1994 en el marc del

Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Els aparells (gàbia meteorològica amb

termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben a l’hort propietat de l’Anton

Casamitjana i que es troba annex a la seva casa, al costa de l’església de Cabra

del Camp.

V) Figuerola del Camp (figura 9)1

També es troba en un hort l’estació meteorològica de Figuerola del Camp. Els

primers registres de temperatura i precipitació són de l’any 1994, quan es va

crear l’estació en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. L’encarregat de les

observacions és Joan Sans i Miró. Els aparells (gàbia meteorològica amb

termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben en el mencionat hort al

costat de la casa de l’observador.

VI) Els Garidells (figura 10)

L’estació meteorològica dels Garidells es troba a les afores del nucli urbà

d’aquesta població, concretament a les instal�lacions propietat de l’empresa

REPSOL. Com en el cas anterior l’estació es va crear en el marc del Centre

Meteorològic de l’Alt Camp l’any 1994. Els aparells (gàbia meteorològica amb

termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben en una zona enjardinada. Els

registres estan a càrrec del personal de l’empresa de seguretat que vigila les

instal�lacions. Un d’aquests és Manuel González.

VII) La Masó (figura 11)

L’actual observador meteorològic de la Masó és Andreu Padreny i Guasch.

L’estació va entrar en funcionament l’any 1993 tot i que llavors l’observador era

Anton Figuerola. Llavors els instruments estaven localitzats en un petit hort a peu

de carrer. L’any 2003 els instruments (gàbia meteorològica amb termòmetres i

pluviòmetre model Hellmann) es van traslladar a la ubicació actual, un altre hort a

peu de carrer propietat de l’Andreu Padreny. La distància entre els dos

emplaçaments és d’uns 200 metres.

VIII) El Milà (figura 12)

Pilar Senan i Banús és l’observadora de l’estació meteorològica del Milà. Disposa

de dades des de l’any 1994 quan es va crear l’observatori en el marc del Centre

Meteorològic de l’Alt Camp. Els aparells meteorològics (gàbia amb termòmetres i

pluviòmetre automàtic) es troben situats al terrat de la casa on resideix la Pilar

Senan en aquesta població de l’Alt Camp.

IX) Montferri (figura 13)

També en un terrat es troben els aparells meteorològics de l’estació de Montferri.

La gàbia meteorològica amb els termòmetres i el pluviòmetre model Hellmann estan



al terrat de la casa propietat de Jacint Canals i Sendra, qui s’encarrega de la

recopilació diària de les dades de temperatura i precipitació. L’estació va entrar en

funcionament l’any 1994 en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. S’ha

de dir que des del mes de febrer de l’any 2010 s’ha instal�lat una estació

automàtica al terrat de l’Ajuntament de Montferri.

X) Mont-ral (figura 14)

L’estació meteorològica de Mont-ral es troba en un hort situat al costat del

refugi Musté-Recasens d’aquesta població. Des de fa un parell d’anys l’observador

és Anton Batet i Mestres. Els aparells meteorològics (gàbia amb termòmetres i

pluviòmetre model Hellmann) s’han relocalitzat a l’interior d’aquest hort. Aquest

observatori es va crear en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp i les

primeres dades són de l’any 1994.

XI) Nulles (figura 15)

Josep M. Duch i Pallarès és l’observador meteorològic de Nulles des l’any 1994,

data en que aquesta estació va entre en funcionament en el marc del Centre

Meteorològic de l’Alt Camp. La gàbia meteorològica amb els termòmetres i el

pluviòmetre model Hellmann estan situats en el terrat de la casa propietat de

Josep M. Duch en aquesta població de l’Alt Camp.

XII) El Pla de Santa Maria (figura 16)

L’estació meteorològica del Pla de Santa Maria va entrar en funcionament l’any

1994 en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. L’observador és Marcel

Estrada i Canela. No obstant, les dades de precipitació d’aquest observatori es

remunten a l’any 1962. En un primer moment, el pluviòmetre model Hellmann i

els termòmetres es trobaven al jardí situat al costat de la casa propietat de Marcel

Estrada. Des de fa l’any 2006 les dades de temperatura són les registrades a

l’estació meteorològica automàtica localitzada a l’edifici de l’Ajuntament d’aquesta

població.

XIII) Picamoixons (figura 17)

L’estació meteorològica de Picamoixons que pertany al Centre Meteorològic de

l’Alt Camp va entrar en funcionament l’any 2000. Els instruments (gàbia

meteorològica amb termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es van situar en un

terrat de col�legi d’educació infantil i primària d’aquesta població. L’encarregada de

l’estació és Deogracias Suárez Martín. Unes obres al col�legi van fer relocalitzar els

aparells en el mateix terrat. Actualment està previst el trasllat de l’estació a un

terrat de la casa on resideix l’observadora.

XIV) El Pont d’Armentera (figura 18)

Joan Marlés i Alemany és l’observador encarregat de l’estació meteorològica del

Pont d’Armentera. Aquesta estació va ser creada l’any 1993 en el marc del Centre


pluviòmetre model Hellmann es troben situats al terrat de la casa de Joan Marlés.

L’observatori també compta amb un pluviòmetre automàtic i una estació

meteorològica automàtica amb anemòmetre.

XV) Puigpelat (figura 19)

Josep Fàbregas i Gallart és l’observador encarregat de l’estació meteorològica de

Puigpelat. Aquesta estació va ser creada l’any 1994 en el marc del Centre


pluviòmetre model Hellmann es troben situats al terrat de la casa de Josep

Fàbregas a Puigpelat, situada al costat de la Cooperativa Agrícola.

XVI) Querol (figura 20)

L’estació meteorològica de Querol es troba en un hort situat a la zona d’horta que

hi ha entre el nucli de població i la carretera que va cap al Pont d’Armentera. Les

primeres dades de temperatura i de precipitació registrades en els termòmetres

situats a l’interior de la gàbia meteorològica i al pluviòmetre model Hellmann en el

marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp són de l’any 1993, tot i que des d’un

any abans aquesta estació formava part de la xarxa de l’actual AEMET.

L’observador de Querol és Josep Pérez i Palau.



XVII) La Riba (figura 21)

Josep Lladó i Ribé és l’observador meteorològic de la Riba. Els aparells (gàbia

meteorològica amb termòmetres i pluviòmetre model Hellmann) es troben situats

al terrat de la casa propietat de Josep Lladó situada a la part del nucli de població

que es troba al marge esquerre del riu Francolí. Actualment també disposa d’un

pluviòmetre automàtic i d’un anemòmetre. Les primeres dades de temperatura i

precipitació en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp són de l’any 1994.

XVIII) Rodonyà (figura 22)

Com en el cas de Bràfim, l’origen de l’estació meteorològica de Rodonyà es

remunta als anys 70 del segle XX quan des de Sanitat Vegetal es va crear una

xarxa d’estacions agrometeorològiques. En el cas de Rodonyà els aparells

meteorològics (gàbia meteorològica amb termòmetres de màxima i mínima i

pluviòmetre model Hellmann) es van instal�lar en unes vinyes propietat de Josep

Ferré i Ferré. L’estació va entrar a formar part del Centre Meteorològic de l’Alt

Camp l’any 1994. L’observador actual continua sent Josep Ferré, però des de

l’any 2003 s’ha instal�lat una estació automàtica al terrat de la seva casa al nucli

urbà de Rodonyà.

XIX) El Rourell (figura 23)

L’any 1994 es va crear l’estació meteorològica del Rourell en el marc del Centre

Meteorològic de l’Alt Camp. Des de llavors l’observador és Ramon Valero i Palau

qui va instal�lar la gàbia meteorològica amb els termòmetres i el pluviòmetre

Hellmann a la teulada de la casa on resideix. Actualment la temperatura és

mesura amb una estació automàtica.

XX) Santes Creus (figura 24)

L’actual estació meteorològica de Santes Creus (recordem que abans de la

Guerra Civil en va funcionar una de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya) es

troba situada en un jardí situat a l’interior del recinte del Monestir de Santes

Creus (municipi d’Aiguamúrcia). Va entrar en funcionament l’any 1993 en el marc

del Centre Meteorològic de l’Alt Camp i disposa d’una gàbia meteorològica amb els

termòmetres, un pluviòmetre convencional model Hellmann i un pluviòmetre

automàtic. El seu observador és Josep Fuguet i Monné.

XXI) Vallmoll (figura 25)

Josep Rosanes i Pujol és l’observador meteorològic de Vallmoll. Aquesta estació

es va crear l’any 1994 en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp. Els

aparells meteorològics (gàbia meteorològica amb els termòmetres i pluviòmetre

model Hellmann) es troben situats al terrat de la casa on resideix Josep Rosanes a

Vallmoll.

XXII) Valls (figura 26)

Com ja s’ha comentat amb anterioritat l’observador de l’estació meteorològica de

Valls i màxim responsable del Centre Meteorològic de l’Alt Camp és Joan M.

Boronat i Dalmau, tasca d’observador que comparteix amb Pilar Queralt i Romero.

Els aparells meteorològics es troben en un jardí meteorològic al costat de la seva

casa situada a Valls, concretament a la zona dels Fornàs. Des d’allí centralitza i

gestiona les dades de tots els observatoris del Centre, incloses les de Valls, gràcies

a les quals ha estat possible fer aquest treball.

XXIII) Vilabella (figura 27)

L’any 1994 es va crear l’estació meteorològica de Vilabella en el marc del Centre

Meteorològic de l’Alt Camp. Els aparells (una gàbia meteorològica amb termòmetres

i un pluviòmetre model Hellmann) es van situar al terrat de la casa propietat

d’Anton Salvat i Serra en aquesta població. Des de llavors Anton Salvat s’ha

encarregat de recopilar els registres de temperatura i precipitació.

XXIV) Vila-rodona (figura 28)

L’observador meteorològic de Vila-rodona és Josep González Arenas. L’estació va

entrar en funcionament, en el marc del Centre Meteorològic de l’Alt Camp, l’any

1993. En un primer moment els aparells (gàbia meteorològica amb termòmetres i

pluviòmetre model Hellmann) es van situar al terrat de l’edifici de l’Ajuntament, on

Josep González treballava. Des de l’any 2000 els aparells es troben situats al terrat

de la casa on resideix l’observador, situada a la part alta de Vila-rodona.



Figura 5. Estació meteorològica d’Alcover

Fotografies: Òscar Saladié

Figura 6. Estació meteorològica d’Alió




Figura 7. Estació meteorològica de Bràfim


Figura 8. Estació meteorològica de Cabra del Camp




Figura 9. Estació meteorològica de Figuerola del Camp


Figura 10. Estació meteorològica dels Garidells




Figura 11. Estació meteorològica de la Masó


Figura 12. Estació meteorològica del Milà

Fotografies: Pilar Senan



Figura 13. Estació meteorològica de Montferri


Figura 14. Estació meteorològica de Mont-ral




Figura 15. Estació meteorològica de Nulles


Figura 16. Estació meteorològica del Pla de Santa Maria

Fotografies: Òscar Saladié i Joan M. Boronat



Figura 17. Estació meteorològica de Picamoixons


Figura 18. Estació meteorològica del Pont d’Armentera




Figura 19. Estació meteorològica de Puigpelat


Figura 20. Estació meteorològica de Querol




Figura 21. Estació meteorològica de la Riba


Figura 22. Estació meteorològica de Rodonyà




Figura 23. Estació meteorològica del Rourell

Fotografies: Òscar Saladié i Anna Valero

Figura 24. Estació meteorològica de Santes Creus (Aiguamúrcia)




Figura 25. Estació meteorològica de Vallmoll


Figura 26. Estació meteorològica de Valls




Figura 27. Estació meteorològica de Vilabella


Figura 28. Estació meteorològica de Vila-rodona


el clima de l'alt camp

Documents