1

EL LXIC DEL RAM I DEL VI AL COMTAT Alberri, nm. 21, Ed. Centre dEstudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, 2011, p. 157-223.

JOSEP-VICET CASCAT I JORD

Avis, bon vent i barca nova!

2

ITRODUCCI La manera com percebem el mn condiciona, i molt, la forma com designem les

coses. En principi, aquesta percepci de la realitat la percebem a travs dels sentits, i aquests sentits es concreten en la capacitat que t lsser hum de descriure la realitat, lentorn, descriure emocions, sentiments, afers, etc., mitjanant el llenguatge o en la capacitat innata que t lsser hum de comunicar-se.

Aquesta comunicaci es realitza, a banda daltres formes, mitjanant la paraula o el mot. La paraula o mot sn estudiats per la lexicologia, disciplina de la lingstica que socupa de la competncia lxica del parlant, entesa com una habilitat dins de la competncia del parlant. Aquesta competncia lxica del parlant s el resultat daprendre, de fer servir la llengua en actes comunicatius concrets, de desplegar el material lxic dipositat al seu lexic o el seu bagatge lxic amb el corresponent vincle sintctic.

Segons Maria Teresa Cabr 1 , la competncia lingstica parteix de la base que qualsevol parlant t una srie de coneixement intutius sobre la seua llengua, coneixements que fan palesos en el moment que la parla. Si no conegus ls especfic dels mots o b com es pronuncia cadascuna de les unitats i com sajusten quan es combinen, no podria interpretar fonticament les frases ni fer-se entendre pels altres parlants de la comunitat. Aquests coneixements previs intutius, aquestes habilitats del parlant s all que anomenem competncia lingstica.

La paraula s el primer element de referncia que el lliga a la realitat, per no lnic. El mot s element identificador, diferenciador de lindividu, en el sentit social, cultural, generacional, etc. Les paraules sn elements bsics amb una crrega fonolgica, morfolgica, semntica i sintctica prpia i precisa que condiciona la correcta formaci dels termes i que asseguren la comunicaci entre els diversos interlocutors2.

En canvi, en un gra superior, el sintagma (conjunt de mots o paraules), en tant que unitat lingstica, permet identificar la manera de referir-nos a la realitat i no noms de designar-la. Per els sintagmes no permeten expressar encara tot all que connecta els individus parlants amb la realitat prxima i remota. Seran les oracions, en un estadi superior, les que poden matisar i definir el sentit referencial del sintagma. Per tant, amb les estructures oracionals, hom pot interpretar la realitat, la manera dentendre el mn; en definitiva de desxifrar lentorn que lenvolta3.

La terminologia, per, s la disciplina que socupa de lestudi i de la recopilaci dels termes especialitzats4 i noms t sentit amb els llenguatges despecialitat i la comunicaci.

Per als lingistes, la terminologia s una part del lxic especialitzada per criteris

temtics i pragmtics, per per als planificadors lingstics, aquesta disciplina s un mbit del llenguatge en qu sha dintervenir per reafirmar lexistncia, la utilitat i la 1 CABR, Maria Teresa (1985), La competncia lxica, Com ensenyar catal als adults. Nm. 7, Butllet

del Gabinet de Didctica i Coordinaci, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, Barcelona, p 30.

2 CABR, Maria Teresa (1994), A lentorn de la paraula (I): Lexicologia general, Publicacions de la Universitat de Valncia, Valncia, p 33.

3 CABR, Maria Teresa (1994: 36-37). 4 CABR, Maria Teresa (1992), La terminologia: La teoria, els mtodes, les aplicacions, Ed. Empries,

Barcelona, p 17-76.

3

pervivncia duna llengua i per garantir, a travs de la modernitzaci, la seua continutat com a mitj dexpressi. El seu objectiu s, doncs, la denominaci dels conceptes, mentre que la lexicologia designa.

La terminologia sol practicar sovint lordenaci sistemtica de les entrades, enfront de lalfabtica de la lexicografia del lxic com. Presenta duna manera ordenada el sistema conceptual duna matria especialitzada; s a dir, mitjanant els camps semntics.

Per tant, si la lexicologia socupa de tot el conjunt de paraules que coneix el parlant duna llengua, la terminologia noms se centra en les paraules prpies, en els termes, o b dun camp despecialitat temtica (com la fsica, la qumica, etc.). Una paraula que forme part dun camp despecialitat es converteix en terme i ac s on rau el nostre inters per lestudi que volem presentar tot seguit: lestudi del lxic del ram i de vi des del punt de vista lexicolgic i terminolgic, ats que descriu la realitat dun procs molt concret, levoluci duna planta en vinya i la transformaci del seu suc en vi. Es descriu el procs i s, potser, sinonmic daltres mbits, per s terminolgic quan denomina conceptes especfics dun terme i presenta una realitat unvoca (sarment, cup, etc.).

Pretenem estudiar els mots daquests camps semntics perqu volem estudiar un poble, una manera dentendre el mn, una tradici cultural que hi ha al darrere. Pretenem que aquests lxics i termes no desapareguen, ja que, si ho fan, deixen dexistir o, si sn substituts pel castell, es converteixen en una altra manera dentendre el mn. Dir !ochevieja o !it de cap dany no s dir el mateix: manifesten maneres dentendre el mn totalment diferent: s eixa nit lltima de lany o la primera de lany? No sentn el mn igual parlant castell, catal, francs, angls, etc.

Tenint en compte aquests arguments sobre lestudi del lxic que planteja Maria

Teresa Cabr, el nostre treball vol centrar-se en lestudi daquests dos camps semntics especfics des del punt de vista lingstic, per volem extraurel mitjanant la descripci etnolgica i histrica de tot el procs.

Val a dir, per, que a lactualitat, hi ha gent particular que any rere any t cura de les

seues vinyes i produeixen vi per al consum propi per s una tasca que va perdent-se amb el pas del temps per la logstica que comporta (cups, btes, mldiu, etc.), i aquesta manera tradicional de produir vi tendeix a desaparixer i amb ella el seu lxic especfic5. Sortosament, hi ha una revifalla en el conreu del ram i de producci de vi a la nostra comarca a travs dempreses privades que promouen aquesta activitat econmica, com ara Vins del Comtat, de Cocentaina o Celler de la Muntanya, de Muro, sense obviar les que han funcionat tradicionalment a Beniarrs o Gaianes.

Nosaltres, per, volem descriure tot aquest procs sempre des del punt de vista

tradicional; s a dir, seguint el cicle vital de la planta fins la verema i la transformaci del most en vi, tal i com sha fet al llarg dels segles. A banda de linters etnolgic, s molt interessant el vessant lingstic, ja que el lxic emprat, com els termes que fan referncia als conceptes, donen compte duna llengua molt rica, i compartida amb la resta del

5 Altres treballs tradicionals en dess sn, com ara la matana del porc. Si voleu ampliar el lxic en dess

daquest afer, vegeu CASCANT JORD, JOSEP-VICENT (2009), La porquejada, o mort i procs que segueix la matana del porc, Alberri. Nm. 19, Centre dEstudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, p 193-223.

4

domini lingstic del catal, que malauradament va perdent-se a causa de les interferncies del castell.

Aquest estudi, doncs, es divideix en sis parts: en primer lloc, ens centrarem en el

cicle vital del cep; s a dir, desenvoluparem tot el procs de la vinya des que comena a brotar a la primavera fins que perd el pmpol a la tardor. Aix mateix, descriurem les classes de ram que shan produt tradicionalment a la nostra comarca, tant pel que fa al ram de menjar, o de taula, com tamb al de fer vi. Seguidament, descriurem tot el procs de la verema; s a dir, des que es cull el ram madur, la premsada del ram, el suc i el procs de fermentaci dins el cup fins que s abocat a les btes o tonells per a obtenir el vi. A continuaci, buidarem tot el lxic especfic daquests camps despecialitat; o s els termes de la planta (cep, vinya, etc.), les classes de ram de la nostra comarca, (valenc, moscatell, arcos, etc.), i els termes tcnics en el procs de la formaci del vi (xafar, xafigar, trastombar, cup, etc.). Posteriorment, farem referncia al mn del ram i del vi mitjanant refranys, frases fetes, locucions, etc., que continuen vives a la nostra comarca o als territoris de parla catalana. Finalment, en presentarem les conclusions i la bibliografia consultada. I. EL CICLE VITAL DE LA PLATA

Segons lEnciclopdia Catalana6, la vinya s una planta de la famlia de les vitcies, amb circells opositifolis, de fulles palmatilobulades i irregularment dentades, flors petites en pancula i fruits en baia arrodonida, en pancula, que constitueixen una fruita excellent i dels quals s fet el vi.

La gent del camp sol dir que la vinya, per se, s borda (com tamb els arbres

fruiters); s a dir, no produeix un ram mengvol o de premsar. Produeix un ram molt petit i de color negre que, una vegada florit, desapareix. Per tant, si hom volia aconseguir un ram mengvol o per produir vi, lhavia dempeltar; s a dir, havia dencastar-li un sarment ver (productiu duna classe determinada) al cep bord. Els camperols podien, i poden, obtenir un cep ver mitjanant tres maneres: per empelt dagulla, pel colgament del sarment ver directament a terra i per aproximaci.

Lempelt dagulla: lempelt dagulla sol practicar-se pel mes de mar, tot just abans

que comencen a florir els arbres o a brotar o moure la vinya o qualsevol altra planta7. El procediment era el segent: el camperol feia un clot profund a terra, tot rodejant el cep de peu bord, i el tallava en rod, ja que tot era soca, a lalada dun pam de terra del clot fondo. El cep era partit per la meitat; s a dir, se li practicava un tall fondo de tot el dimetre i se li encastava lagulla; seguidament, es nugava amb un cordell i es tapava de fang, de terra, etc., i als quinze dies o al mes sen veia el resultat: el sarment movia o brotava pels ulls, borrons o mugrons de qu disposava.

Lagulla, bviament, era un sarment ver; s a dir, de varietat de ram bo. Aquest

sarment era repelat per la punta, per la vora, amb una navalla dempeltar, de fulla semirodona, que anava en disminuci fins la punta, per tal que entrs b al tall que shavia fet al peu bord.

6 [Consulta: 15 de juliol de 2010]. 7 Hi ha per, una altra forma dempeltar: la descut; aquesta per, sol practicar-se pel mes dagost, encara

que sol haver camperols que la practiquen per sant Joan (24 de juny), si ms no a la zona del Comtat.

5

A Muro, com tamb a Setla de Nunyes i al Comtat en general, no es diu el sarment; hom diu la serment; s a dir, en femen i ha hagut una assimilaci voclica de la vocal pretnica a la tnica [a>e], [la sermn].

Colgar el sarment ver directament a terra: aquesta opci era la ms fcil per

donava poc resultat, comparat amb lempelt del peu bord, ja que el cep no solia produir molt de ram, no carregava tant, i a ms solia rebordonir-se ms aviat (al cap dels anys). Consistia a estacar o colgar directament a terra el sarment que li interesss al camperol. Al clot que shavia fet a terra, es collocava el sarment en forma inclinat, per tal que ascends millor la saba, svia al Comtat, i es colgava o tapava de terra. Sembla que es practicava molt poc i sempre amb la finalitat de no gastar-se diners amb ceps empeltats. Al mes o als quinze dies dhaver realitzat aquesta operaci es comprovava si havia brotat o no.

Per aproximaci: Aquesta manera daconseguir un cep ver es realitzava tot tenint prop un cep al qual se li deixava un sarment llarg i es colgava a terra, sense tallar, per on es volia que estigus el futur cep. Noms es colgava un pam de terra; s a dir, no es colgava en un clot fondo. El sarment arrelava o enralava pels borrons per on solia brotar i per a veuren el resultat es necessitava un any o dos. Passat aquest temps, es tallava el sarment del cep mare.

Tenint en compte aquestes formes daconseguir ceps vers, els camperols preparaven el terreny que, passats tres o quatre anys, la vinya comenava a produir ram. Al llarg de dos o tres anys, els ceps shavien de criar; s a dir, sels havia de donar forma. La forma que solien tenir era de diversos braos, don brotaven sarments, com si fossen arbres baixets8, els quals, no tots, produen ram. El cep, el primer any, no donava ram; podia produir algun cabrerot (bagot, ram petit).

Els ceps es podaven a finals de lhivern, tot deixant quatre dits per dalt del tronc amb borr, pel febrer9, quan la planta era morta, ja que pel mar el cep comenava a plorar; s a dir, la saba de la planta comenava a pujar, a crrer pel sarment i gotejava per on se li havia practicat el tall10. Normalment, es deixaven dos borrons per cada sarment (un pam de sarment), amb quatre braos per cep. La vinya s una planta que no necessita gaire aigua; es rega el primer any de vida, quan s mallol o joveneta. En ser gran, no en necessita. Hom li posa adob i s treballada.

8 Tradicionalment, la vinya tenia forma darbres baixets i seguia lnies rectes pel bancal; anomenades

colloquialment, camaes. Actualment, sol tenir un parell de braos i semparren (emparralen a Muro) a un fil daram amb puntals, tot adequant-se a la maquinria que cull el ram quan es fa la verema.

9 La vinya es podava abans de rompre; s a dir, abans de fer el primer rall o la primera llaurada desprs de lhivern. Es deia daquesta manera perqu la terra estava molt dura. Era la primera llaurada de lany. Posteriorment, es desfonava o es cavava la soca del cep per fer bla el seu voltant i poder, aix, absorbir millor laigua de pluja.

10 La cura de la vinya que feien els nostres avis s idntica a la que sha practicat al llarg dels segles; ha roms inalterable des de lEdat Mitjana: des de la poda fins al vi, els mensaris medievals de monestirs i catedrals en presenten tot el procs. Per a ms informaci, vegeu RUEDA I ROIG, FRANCESC-JOSEP DE (1993), Representacions sobre lelaboraci i utilitzaci del vi a lart medieval catal, Vinyes i vins, mil anys dhistria: actes i comunicacions del III Colloqui dHistria Agrria sobre mil anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos Catalans, febrer de 1990, GIRALT, EMILI (coord.), vol. 2, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, p 9-26.

6

El tipus de terreny que li va b a la vinya s un terreny tap; s a dir, s un tipus de terreny de color ms blanc, patit, el qual s molt pedregs amb poca terra; per la qual cosa no ret laigua, no labsorbeix i lescampa. s un tipus de terreny molt bo per a fer vi, ja que el gra restar amb poca aigua per ser molt dol. En canvi, el terreny gros no s ladequat per a la vinya de fer vi, per s per al ram de menjar, ja que s un tipus de terreny que presenta molta terra, amb poca pedra i trascola cap al seu interior laigua i, per tant, sempre hi ha humitat; per la qual cosa el gra tindr molta aigua per en perdr la dolor. La producci dels ceps

Una vegada que el cep comenava a produir ram, el camperol procedia a tallar, pel maig, aquells sarments que no en tenien, eren els xupladors; noms es conservaven aquells que tenien rams, perqu aix aprofitaven tota la fora del cep i milloraven la fruita. Aquest afer rebia el nom daclarir el ram, de desmuntar-lo.

En tant que el mes de maig sol ser un mes en qu es produeixen tronades i comena a fer calor, els camperols arruixen (ruixen) o sulfaten els arbres en general (ametlers, albercoquers, etc.) i la vinya en particular contra les diverses malalties que els pot causar la pluja, la calor, etc. En el cas de la vinya, la pluja i la humitat causa la malaltia del mldiu11 ([mildw] a Muro) i, per tant, ha de ser sulfatada.

Tradicionalment, els camperols sulfataven la vinya amb sulfat de coure, un producte

qumic de color blau, que protegia el pmpol daquest fong. Se sulfatava amb motxiles o mquines, les quals els llauradors es posaven a lesquena i manxaven amb una palanca, tot projectant el lquid contra el cep. Aquest lquid blavs solia incrustar-se dins els dits de les mans i costava molt de traure-sel. La vinya es desenvolupa millor en un terreny sec; no necessita molta aigua ni humitat; per tant, aquesta operaci es repetia cada vegada que plogus.

A finals de maig i principis de juny, el sarment que tenia ram floria i escombrava; s

a dir, perdia la corfa que envoltava el futur gra i deixava veure el futur ram.

Posteriorment, entre finals de juny i principis de juliol, els sarments que presentaven ram eren tallats per les puntes, despuntar-los era el seu terme, perqu tota la fora del cep ans al ram i aquest es desenvolups millor. No era convenient despampolar massa els sarments amb ram perqu podia escaldar-los i podia assecar tot el ram.

11 Segons lEnciclopdia Catalana, nom donat a diverses malalties de les plantes, produdes per fongs

ficomicets oomicetals de la famlia de les peronosporcies. Aquests fongs ataquen els rgans verds (fulles, tiges i, de vegades, fruits) i produeixen una clorosi amb l'aparici d'uns micelis blancs, grisos o violacis al revers de les fulles lesionades. [] El mldiu de la vinya s produt per Plasmopara viticola, que ataca tant els pmpols com els rams. Les fulles malaltes presenten unes taques groguenques que consumeixen la fulla fins que cau. En els grans de ram joves apareix una pelussa de color vermell grisenc, que es converteix en vermell terrs a mesura que avana la malaltia. El miceli del fong s intercellular i emet a travs dels estomes uns conidifors, que contenen els conidis, on hi ha els rgans reproductors que propaguen la malaltia. La disseminaci de la malaltia depn de les condicions climtiques i de la sensibilitat de les espcies de vinya. Per a atacar la malaltia hom empra el coure i, actualment, molts anticriptogmics. [Consulta: 17 de juliol de 2010].

7

La vinya necessita airejar-se per no que li done directament el sol, ja que el ram es fa malb. No s bo si el cep presenta molta fulla o pmpols; per aix sha daclarir i sels ha de traure lacumulaci de pmpols, per no massa per tal que no sescalde. Amb la calor, el ram madura; com ms calor far, ms madurar el ram.

El ram presenta diverses denominacions en funci de la seua mida o grandria: ram, el qual apareix en la primera florada, denominaci que designa el conjunt del fruit quan floreix pel maig; cabrerot o cabrerotet: s un ram ms petit i en forma rod que apareix a la segona florada; s a dir, a finals de juny; finalment, el xanglot s un tros de ram.

El fruit que dna la vinya pot ser primerenc, savana, madura ms prompte, tard o normal; s a dir, madura quan li s lhora, a lagost. Cap al 20 dagost, el ram pren color. Quan comena a prendre el color, per no s madur, els llauradors ho expressaven amb el terme ja pinta el ram: el ram s verd per hi ha algun gra que canvia de color cap a negre, si el ram s negre i, si s blanc, el color s de madur, de canella.

Cap a finals de setembre, el ram ja s bo per fer la verema; s a dir, collir-lo. Amb la tardor, el pmpol de la planta comena a agafar un color rogenc, si s de varietat negra, i groc, si s de varietat blanca, fins que cau a finals de loctubre-desembre. I els ceps queden amb els sarments penjant fins al febrer en qu hom torna a podar la vinya i torna un altre cop el cicle anual de la planta... II. VARIETATS DE RAM

Seguidament, presentarem les varietats ampelonmiques12, que shan conreat tradicionalment a Muro, i per extensi, a la comarca del Comtat, tant el blanc com el negre i el de menjar o de taula i el de fer vi, blanc o negre13. Abans per, volem presentar un breu resum de la histria de la vinya a la nostra comarca, ja que s la histria dramtica dun conreu majoritriament daquesta terra que prcticament ha desaparegut en els ltims 50 anys.

La comarca del Comtat ha estat tradicionalment vinatera i ho demostra lespectacular

treball dinvestigaci de Francesc Jover i Domnguez14, en el qual ja al segle XIII, Jaume I, al Llibre de Repartiment, atorga donacions de vinyes a cavallers cristians a la partida de la Plana15. Jover realitza un estudi molt complet de tota la histria vinatera des dels orgens fins lactualitat i ho fa mitjanant el reps histric i laportaci de grfics

12 Terme compost culte del grec AMPELOS vinya i ONOMA nom. Literalment, nom duna classe de

cep i del seu ram. 13 Encara que estem presentant aquelles varietats que shan conreat tradicionalment a la comarca del

Comtat, volem presentar, com a curiositat, les varietats autctones dIbi, lAlcoi, mitjanant una pgina dInternet que ja no es troba operativa: [Consulta: 1 de novembre de 2007]. Bonicaire (verds i negre), Carda (verds i negre), Del pmpol lluent (verds), Forcallat (negre i roig), Montalv (negre) i tinto dArag (negre). Hem posat, noms, aquelles que no serien conreades al Comtat. Xavier Fav i Agud (2001 i 2003) interpreta que Bonicaire s la varietat Embolicaire; Carda, la identifica amb la varietat Cardador; Del pmpol lluent, no la identifica; Forcallat la identifica amb la varietat Forcallada; Montalv, no la identifica; s que ho fa, per, Joan Veny (1993: 108) i correspon a la varietat Martorelles, Martorella segons Fav. Finalment, tinto dArag, no la identifica ni lun ni laltre.

14 JOVER I DOMNGUEZ, Francesc (1988), La tradici vinatera del Comtat, Alberri. Nm. 1, Centre dEstudis Contestans (CEC), Ajuntament de Cocentaina, Cocentaina, p 123-163.

15 JOVER I DOMNGUEZ, Francesc (1988: 128).

8

productius i demogrfics al llarg dels segles. bviament, Cocentaina, ser la poblaci del Comtat que ms vi produir de tota la comarca. Lpoca daurada de la producci del vi abraar des de la segona meitat del segle XIX fins laparici de la filloxera16, el 1906, a la nostra comarca, i ho demostra el fet que el 1911 es va construir una estaci enolgica a Cocentaina17 per a combatre aquesta malaltia, la qual cosa demostra la importncia daquest conreu al Comtat.

El mal, per, ja estava fet. Amb la filloxera desapareix prcticament tota la vinya de

la comarca. Aix i tot, hom va continuar fent vi fins les dcades de 1960-1970 a nivell industrial, en qu sesdevindr el remat final.

Els camperols del Comtat, si ms no a Muro, van arrencar els ceps que tenien als

seus bancals per oliveres i ametlers perqu donava millors rendes (als anys 60, 1 arrova doli, 12 litres, es pagava a 1.000 pessetes!), i aix va provocar que sarranqus prcticament tota la vinya del terme de Muro. A ms, va comenar una puixant indstria txtil que va provocar laband absolut del camp. La gent del camp volia treballar a les fbriques (al Bamb de lAlqueria dAsnar, etc.), perqu segons se solia dir, qui t renta al carrer, ni t renta ni t res. I pel que fa a la logstica de tot el procs; s a dir, tota la indstria auxiliar que girava entorn del vi (cups, boters, cellers, etc.), va caure en dess o va desaparixer i un camperol que volgus continuar aquesta activitat econmica en aquells anys ho tenia molt malament.

A nivell particular, hom va continuar fent vi prcticament fins els anys 60-70 nhi

ha excepcions, s clar, i a lactualitat hi ha gent que sel fa a la manera tradicional, quan ja prcticament no hi havia una logstica que dons suport a lactivitat daquest afer, ja que les btes eren comprades de segona m; els cuiros recipient per al transport del vi eren llogats o van desaparixer; els cups sutilitzaven per fer favors fins que van desaparixer, etc. I els ceps van quedar marginats als marges dels bancals i sempre amb la finalitat de ser menjat, no de ser trepitjat...

Per exemple, els casos de Muro, Setla o Alcosser sn exemples de com aquesta

activitat va desaparixer per complet: noms hem localitzat un cup a Muro, al carrer Josep Bono, nm. 15; un lloc on s feien cuiros per al transport de vi i doli, lantic bar Bta (actual restaurant Dandys, a lAv. de Valncia, nm. 3); tres llocs on es venia vi a lengrs: vi dEmilieta, a lavinguda de Valncia, nm. 12 (a lactualitat hi venen but), vi

16 Filloxera (Phylloxera vastatrix). Insecte de l'ordre dels hompters que parasita en massa els ceps,

dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort. Presenta un cicle biolgic complex, tal com s propi dels afdids, que comporta fases radiccoles i gallcoles, de femelles pteres que es reprodueixen partenogenticament, i d'individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment. Els efectes de la filloxera sn diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus. Els primers no en sn gaire afectats, per en els segons els ous de l'hivern donen lloc a un pug, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l'ltim mor. L'atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig del color verd de la vinya; la mort dels ceps comena pel centre del rodal. Per a lluitar contra la filloxera hom empra portaempelts americans, resistents a l'atac. Originria de l'Amrica del Nord, la filloxera fou transportada a Europa, d'una manera accidental (el 1863 a Anglaterra i el 1865 al continent), i constitu una arrasadora plaga de les vinyes europees [...].

[Consulta: 20 de juliol de 2010].

17 JOVER I DOMNGUEZ, Francesc (1988: 156, 158). Com a conseqncia daquesta malaltia, els llauradors del Comtat plantaran oliveres i ametlers perqu tenien millors rendes.

9

de Col (a la plaa de lEsglsia) i vi dels Cabeces (al carreret de la plaa de la Vila); referncies a una persona que feia btes, el boter, i Vinos Such, segons Francesc Jover (1988: 155). Aquest autor tamb comenta que podia haver-hi 1.250 cups en funcionament, a tota la comarca, a principis del segle XX sense tenir en compte el masos (1988: 159-160).

A Setla, hi havia un cup particular, el dels Poueros, a lAv. de la 2a Germania, avui

desaparegut; un altre al carrer Serra, a la placeta que dna al carrer Nou, avui tamb desaparegut, i el particular del marqus de Setla al rac de la plaa de lEsglsia, el qual va ser transformat posteriorment en el club del poble i als anys vuitanta en el bar Aixeta.

I pel que fa a Alcosser, hi havia cinc cups segons ens va comentar el cronista oficial

daquesta poblaci, Sergi Silvestre Prez. I tot aix don pas a lactualitat en qu sha perdut el referent; s a dir, la gent que t

menys de 70 anys ja no sap distingir el ram de taula del de vi, i menys encara les classes de ram. La gent diu, aix s ram. Tot s ram; sha quedat el concepte genric i sha perdut lespecificitat del concepte. De fet, encara avui dia hi ha gent que es menja el ram tot pensant que s de taula per en realitat s de fer vi. En un perode de 50 anys, shan perdut els paisatges de vinya escampada per arreu del Comtat; sha oblidat el perode daurat daquesta comarca en la producci de vi, i a ms i, el que s ms greu, shan perdut el nom de les plantes, i les plantes mateixes. Sha perdut una manera dentendre el mn...

Qui viu del camp encara pot anomenar alguna classe de ram, sobretot, de menjar; de

vi, ja no ho tenen tan clar... La varietat ms coneguda s el valenc, el moscatell i, tot apurant, laledo.

Lexcepci ho confirma Beniarrs. Aquesta poblaci ha sigut lnica que ha aguantat

estoicament el pas del temps i la tradici vinatera encara hi perdura (la cooperativa Verge de la Cova Santa), ja que tot just el 2006 es va commemorar el 50 aniversari de producci de vi. Les varietats que premsen sn quant al blanc, macabeu i, pel que fa al negre, gir, primerenc, monastrell i roget. Com tot, i segons ens va comentar Vicent Jord, treballador de la cooperativa, la gent jove est arrancant els ceps per plantar oliveres i ametlers: no porten tanta faena com el vi.... Probablement els ceps ms vells de la nostra comarca potser que es conserven a aquesta localitat, de varietat Monastrell (veieu els annexos fotogrfics).

Amb tots aquests precedents, hem intentat recollir totes les classes de ram que

coneix la gent gran, tant si nhan menjat, treballat al seu bancal, etc., com si lhan sentit nomenar per no el coneixen, tot partint de Xavier Fav i Agud (2003). Poden aparixer duplicats; s a dir, nhi ha que apareixen tant per menjar com per fer vi i una mateixa varietat pot ser tant blanc com negre i tamb roig. Pel que fa als rams rojos, els hem catalogat dins els negres.

Paga la pena comentar, tamb, que a Setla, per exemple, la varietat planta nova o verdiell (verdil, verdilet) 18, tot i ser de fer vi, es menjava i no es xafigava o xafava. Al 18 Aquesta varietat, per, s que era premsada a Benimarfull, segons JOVER I DOMNGUEZ, FRANCESC

(1988: 147) i segons ens van dir a Beniarrs.

10

remat, de fer vi, sutilitzaven les varietats garnatxa, monastrell, malvesia, gir (gironet), roget, boval, etc. De tota manera, hem volgut especificar per a que serveix cada varietat de ram, independentment si era transformat en vi o no:

De taula, o de menjar: Blancs o verdosos: aledo ([ardo]), cardenal ([cardenli]), gateta, grumet

blanc [brumt], mamella de vaca, moscatell, moscatell itali, moscatell rom, planta nova, valenc, verdiell (verdil, verdilet);

egres o rojos: alfonso lavalle ([lavll], [lavra]), arcos, coll de gall

([bto, bta] de gall), gateta, gir (gironet), mamella de vaca, ram de clotet, roget, rosseti ([rosti[k]], a Beniarrs), valenc negre, vermell.

De fer vi: Blancs: blanquet de [vrma], malvesia [malvasa], messeguera, moscatell,

planta nova, valenc blanc, verdiell (verdil, verdilet); egres: arcos, boval, cardenal ([cardenli]), garnatxa, gir (gironet),

monastrell, roget, valenc negre, veremeta ([vermta]), vermell. Finalment, el ram de pansa sempre sha identificat amb el moscatell. No tenim

constncia que a Muro, o la resta de la comarca, sassecassen panses. Aquestes provenien del marquesat de Dnia.

Per qu reben aquestes denominacions les diverses varietats de ram? Doncs perqu la seua motivaci semntica obeeix a la percepci de la realitat. Segons Joan Veny (1993: 105-113)19, hi ha tres formes que en motiven la formaci semntica:

1r, la procedncia geogrfica del cep; s a dir, designa un topnim (malvesia, valenc, garnatxa, carinyena, etc.);

2n, lantropnim o el nom de la persona que introdueix el cep (massanet,

trobat, gir, subir, etc.) i,

3r, les caracterstiques del cep, del ram o del vi, tamb poden ser la base del seu nom:

- el color: blanquet, ram blanc, ram negre, etc., - lalada del cep, com de parra: parell, parralet, - la fulla: la forma (pampe-red, pmpol girat) i la qualitat (garnatxa

peluda, lledoner pelut), - el ram: la forma ovoide, allargada (queixal de llop, mamella de

vaca), la dimensi (gra-gros, picapoll), lolor, la flaire (moscatell); la maduraci relacionada: amb la seua precocitat (verdiell, tendral), i amb una festivitat (de sant Joan, de sant Jaume, de santa Magdalena, de sant Mart); el dest segons qui siga: ram per fer

19 VENY, JOAN (1993), Aproximaci a la histria lingstica dels vins catalans, Vinyes i vins, mil anys

dhistria: actes i comunicacions del III Colloqui dHistria Agrria sobre mil anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos Catalans, febrer de 1990, GIRALT, EMILI (coord.), vol. 1, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, p 103-115.

11

panses (ram de pansa), destinat a fer vi (vinater), i destinat a ser consumit com a fruita (ram de balana); la producci abundosa (carrega-rucs), la qualitat baixa (afartapobres), i que esquitxa (esquitxags); i

- el vi: vi de peu, vi premsat, vi negre (ant. vermell), vi blanc (claret), el modern vi rosat, vi nou o novell, vi vell, vi dagulla, etc.

I, finalment, pel que fa a les parts de la planta, tenim:

Del cep: cep (bord o ver, xacela, patr), arrels (arrals), soca, tronc i braos, sarment (serment), borr o mugr (ull), pmpol o fulla. En el seu conjunt conformen la parra, el parral o la parreta, si semparra (semparrala) alta; s a dir, si es deixava alta per fer ombra als portals dels masos, als patis, etc., o vinya, si es troba al bancal.

Del ram: cabrerot, xanglot, ram, penjoll, gra, i raspa: brisa i rapa no es fan servir a la zona del Comtat.

Del gra: gra, pell, carn, pinyol i llavoretes.

Com a curiositat, volem comentar el cas del ram de pastor, crespinell, ram de llop, etc. bviament, aquesta planta no t res a veure amb la planta que produeix vi, per rep aquesta denominaci popular, justament, pels rams que produeix. Sha creat per afinitat, per imatge semntica del ram del cep. Aquesta planta tamb formava part de la cuina tradicional del Comtat, ja que es bullia tendra, no granada, i samerava amb vinagre uns quants dies i ja era bona de menjar. Servia per a acompanyar les amanides i formava part de laigua-sal o salmorra. Tamb podia curar diverses dolences.

III. LA VEREMA

Aquest procs, que no s ms que la collita del ram, comenava cap a finals de lagost. Normalment, comenava unes dues setmanes desprs que el ram estigus madur: un color com de canella, el blanc i, quasi un negre, el ram negre; per tant, la verema ([vrma] al Comtat) o collita comenava a mitjan o finals de setembre.

Per collir el ram, hom utilitzava unes tisores de veremar (o de [vrmar]) o un estri

anomenat fal o falonet perqu tenien la forma duna fal petita; de grandria per a una m.

Mentre els collidors20 feien la verema, hi havia qui es dedicava a transportar el ram amb el matxo cap al cup on hi havia una altra persona que estava xafant o xafigant el

20 Volem descriure el procs tradicional que realitzava una persona, Jos Vicente Cascant Cascant, el nostre

avi, que en produa a Setla de Nunyes per al seu consum particular. El nostre avi va viure a Terrats, al Rossell, a la Catalunya francesa, entre el 1930-1936. Hi va estar 6 anys i en va aprendre el procs. Quan en torn, decid de fer-se el vi ell mateix perqu considerava que el que comprava estava massa aiguat: de tots s sabut que per augmentar la producci del vi, shi afegia aigua... Jos Vicente Cascant Cascant, Carrasca, demanava perms tots els anys a una famlia adinerada de Setla de Nunyes, els Poueros, per fer servir el seu cup i la seua premsa particular i, en tant que era lnic del poble que en feia, tamb en proporcionava al rector del poble; s a dir, tamb feia vi de consagrar per a abastir lesglsia. Va estar fent-se el vi fins la dcada dels seixanta (1966). La forma de fer del nostre avi canviava una mica de la manera de fer general, ja que ell no tenia un cup particular on trepitjar el ram. Per aix, en lloc destar el vi fermentant al cup uns quants dies, labocava a les seues btes un dia o dos desprs dhaver-lo trepitjat. Una vegada a les btes, remenava tots els dies el suc amb una vara per all de cremar el sucre i trobar-li un punt de gust que volia el seu paladar; s a dir, sec. A ms, cremava unes canales de sofre, per cremar laire, perqu el vi no es picara o se nanara i li posava un component qumic de la farmcia, metamisulfit, perqu el mosquit del vi no ans a la bta i piqus el vi. Finalment, hi posava cal al tap perqu no hi entrs laire i no el manipulava ms.

12

ram. El trepitjador solia portar unes espardenyes despart de sola basta21, de dos dits de gros.

Un cup, el taulat, solia ser ms llarg que ample i solia tenir unes proporcions d1,50

m de dalt per 1,50 m de costat. Estava conformat per una mena de bassa tapada amb uns taulons de fusta, disposats lun al costat de laltre, per on corria el suc del ram, tot vessant-se dins el cup. A sobre del nivell de terra, ms alt que el cup, es dipositava el ram. A sota del cup hi havia una aixeta fonda per on eixia el most. Es trobava dins dun soterrani que saccedia a travs duna rampa; ac tamb es trobava la premsa de biga o de gbia22.

I pel que fa a les btes que havien de contenir el nou vi, normalment es deixaven cap

per a avall, una vegada buides del vi vell, per tal que sescorreguessen i estiguessen ben eixutes per a quan saboqus el nou vi. Aquestes btes solien contenir mare; s a dir, estaven amerades duna classe de vi determinat, el que li agrads al propietari, de tal manera que quan hom abocava el vi novell, aquest agafava el gust de la mare; o s, del vi que havia amerat la bta. La mare era el solatge sec, polsim, daquell vi determinat.

El lloc on es xafava el ram solia disposar de cup i de premsa de biga o de gbia. En

altres llocs tamb hi podia contenir uns trulls per dipositar el vi, una bomba manual per a trastombar vi del cup al trull o als cuiros, btes, etc., una destrossadora de ram, la qual trepitjava el gra duna manera mecnica i, ms modernament, de gronsa (cf. el glossari del ram i del vi) on sabocava el ram desprs de la verema i separava el gra de la rapa.

Una vegada trepitjat el ram, el most es deixava reposar amb la raspa, dins el cup uns

quants dies, generalment 2-3 dies, fermentava un poc i, passat aquest temps, hom abocava, trastombava23 el vi als cuiros, recipients fets de la pell del porc cosida, i dels cuiros a les btes. Per realitzar aquest afer, hom podia utilitzar bombes de succi, tot apartant la rapa del suc. Als llocs on no disposaven de bombes, hom feia servir recipients i es transvasaven de manera manual. Els llocs que disposaven de trulls, els propietaris anaven barrejant el suc als diversos trulls per veure si estava baix de sucre i el remenaven amb vares per cremar-lo, li afegien alcohol, etc., tot aix per fer-lo al seu gust. El ram negre era aixafat en un cup i el blanc en un altre.

El vi de consagrar era pur: no el manipulava; era abocat a un barril petit (10-15 litres) i el deixava reposar fins que sobria cap a finals dany.

21 Les soles bastes despart feien que el gra shi enganxs i es desfs millor. Nhi havia qui xafava descal (AMADES, JOAN. (2005: 13, 33-35) per aquesta opci no era recomanable, ja que hi podia haver vespes que podien picar els peus. Abans dentrar al taulat, hom es rentava b els peus fins els genolls, arromangats, es calaven les espardenyes i procedien a xafigar.

22 Hom tamb premsava el ram amb les premses de fer oli (de ferro), tot utilitzant els esportins. Segons JOAN AMADES (2005: 13, 8-9, 32-41), el cup solia ser repassat abans que es torns a utilitzar: semblanquinava amb cal i sarrebossava de ciment per tapar-ne les esquerdes. Els cups solien estar a lentrada de les cases per un doble motiu: duna banda per eficcia (transportar el ram al taulat) i de laltra perqu en el procs de fermentaci laire es feia irrespirable i el cup, com els trulls, havien destar ben ventilats, ja que podia ser molt perills per a les persones i causar fins i tot la mort.

23 La terminologia emprada canvia en funci de la procedncia geogrfica. Aix, en llengua estndard, hom descriu aquest procs com abocar o transvasar; en canvi a Monver feien servir el terme trascolar. Si voleu saber ms del lxic del vi a Monver, vegeu LIMORTI I PAYA, Esther (1993), El lxic del vi a Monver, Vinyes i vins, mil anys dhistria: actes i comunicacions del III Colloqui dHistria Agrria sobre mil anys de producci, comer i consum de vins i begudes alcohliques als Pasos Catalans, febrer de 1990, GIRALT, Emili (coord.),vol. 1, Publicacions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, p 285-293.

13

Posteriorment, la rapa era premsada, rodada a bra, i el suc que donava corria per

una canal al cuiro i del cuiro a les btes. Aquest suc premsat era barrejat amb el trepitjat, ja que hom entenia que era igual de bo.

El procs canvia si era un vi per ser venut24 o per al consum propi; per tant, la rapa

era premsada unes quantes vegades en lafer industrial mentre que noms era premsada una vegada en el procs casol i el suc resultant es barrejava o no amb la resta del ram aixafat; en depenia de cada cas.

Acabat tot el procs, el premsat, les sobres, la brisa es llanava o sescampava pel

bancal o no, a manera dadob, i es rentava tot el cup amb aigua perqu queds tot ben nt. Per fer el manteniment del vi a les btes, el vinater solia posar cal al tap i ensofrava

les btes: consistia a cremar unes caneles de sofre dins la bta per tal que laire es crems i no llancs a perdre el vi. Si es donava aquest extrem, el vi esdevenia vinagre i, per aquest motiu, hom disposava dunes btes especfiques per guardar-lo. Normalment cada casa solia tenir un bta on hi havia vinagre.

Passats un parell de mesos, per la Purssima (8 de desembre)25, el vi ja era bo de

beure. Era aleshores quan als cups hom penjava una branca de pi, tot indicant que hi havia vi novell per vendre; lexpressi utilitzada era vi a ram26.

Pel que fa als recipients i la seua capacitat, rebien diverses denominacions en funci

dels litres que hi podien contenir; aix hi havia:

1 bta: 20 cnters27 (20 arroves), uns 240 litres, 1 tonell: 10-12 cnters (la meitat duna bota), uns 120 litres, 1 cuiro: 4 cnters (4 arroves; 1 cnter = 1 arrova = 12 litres); a cada cuiro

podien cabre uns 48 litres; 1 barril: 2-3 cnters, ms o menys 36 litres, 1 veixell: sinnim de barril; per tant, 2-3 cnters, 36-40 litres.

24 Segons JOVER I DOMNGUEZ, Francesc (1988: 130, 144, 147-148), en el procs industrial, els serenos

agafaven la rapa del fons del cup aixafat i el tornaven a trepitjar, tot tirant-li aigua. Com a conseqncia daquest procs, eixia un vi molt dolent que shavia de beure abans que es piqus. Rebia la denominaci de vi de reprimit. El vi de piqueta o de fregal era un vi dels anys de baixa qualitat o de preus molt elevats, el qual era fet pels mateixos treballadors que llogava el colliter i se lemportaven a casa. En els anys molt excedentaris, la gent obrava amb vi en lloc daigua. Efectivament, Sergi Silvestre Prez, cronista oficial dAlcosser, ens coment que t localitzada a lactualitat una casa a Alcosser obrada amb vi daquell temps.

25 El vi acaba de fermentar per sant Andreu; s a dir, el 30 de novembre. JOVER I DOMNGUEZ, Francesc (1988: 148).

26 Ram de pi. Amb aquesta expressi, hom sabia que hi havia vi novell a la venda. Aquesta expressi s dorigen medieval segons JOVER I DOMNGUEZ, Francesc (1988: 130, 150).

27 El cnter era la mida utilitzada per al vi. Cada cnter tenia una equivalncia duna arrova, o s 12 litres, segons el sentir popular. La seua mida exacta era de 11,545 litres, segons LIMORTI I PAYA, Esther (1993: 288). Es feia servir el terme cnter per equivalncia amb loli; s a dir, no somplia el cnter de vi; somplien els cuiros. Els cnters somplien doli. Els llanterners eren els encarregats de fabricar els cnters i mides diverses i solien ser de llanda o ferro. A Muro els construa Juan Jord Calatayud, Juanito el Llandero, avi nostre.

14

1 garrafa: 16 litres, de vidre, de color verd i recoberta despart perqu no es trenqus. Sutilitzava quan hom anava a comprar vi novell a les bodegues;

1 bta: 1,5 litres; bot, sinnim de botella, fet de pell danimal cosit, amb una nansa per transportar-lo a lesquena, amb una boca molt estreta per on eixia un rallet molt prim; i

1 porr: 1 litre; de vidre, sinnim de botella, per a sobretaula; amb una boca molt estreta i la base ampla. Nhi havia de dos tipus: la catalana, de vidre ms dur i quadrat i de raig ms gros; i lampolla, de vidre ms delicat, de base rodona i de raig ms prim. Lexpressi utilitzada quan hom bevia en aquests recipients era beure al gall, a gall, al gallet o a gallet (aplicat tamb a les botiges, botijons, etc.).

I, finalment, pel que fa a les parts de la bta, hi ha: aixeta, dolla, tap (tap) i boca.

Solen ser de fusta de roure. Tamb hi ha els dipsits dacer inoxidable. En definitiva, la manera tradicional de fer la verema i el procs de transformaci del

ram en vi variava de la forma industrial, ja que hom feia vi per a casa i, per tant, hi havia manies: es feia com un volia i lindustrial era per vendre... A ms, cadasc tenia la seua tasca ben repartida: mentre uns collien el ram, altres carregaven el matxo i el portaven al cup; al cup, hi havia uns altres aixafant-lo. I mentre uns homes premsaven la rapa, uns altres omplien els cuiros, els transportaven i els transvasaven a les btes.

A lactualitat, si ms no a Beniarrs, el procs s el segent: desprs de la verema, el ram arriba a la cooperativa i s abocat a la gronsa, la desrapadora, i mitjanant uns tubs el ram s disposat al trull i la rapa va fora de ledifici i posteriorment ser traslladada amb la brisa als bancals.

Una vegada es troba el ram al trull, hom el deixa uns dies quiet per tal que vaja

premsant-se per si sol. Passats un dies i abans que fermente, es buida el most, anomenat flor, del trull a un altre trull (estan numerats) a travs dunes mnegues. Aleshores es premsa el gra que hi resta: la premsa treu la brisa, les deixalles, per un lloc i el suc, mitjanant unes mnegues, a un altre: un trull sota terra. No es barreja la flor amb el suc premsat, ja que la flor t molta ms qualitat que el premsat28. Seran tractats de manera diferent, per tots dos seran remenats i transvasats dun trull a un altre, sempre per separat, amb metamisulfit.

Seguidament es buidaran els trulls; es rentaran; es trauran els solls, les brutcies, etc.,

i shi tornar a posar el suc, metamisulfit i finalment ser filtrat i passat a dipsits dalumini on ser envasat. El vi ser bo de beure passats tres mesos.

Per concloure, podem dir que sembla que a lactualitat no es fa el vi tot utilitzant una nica classe de ram: a Beniarrs, per exemple, s utilitzat monastrell, gir i roget. Sn barrejades 3 varietats de ram. El percentatge ns: 100% duna varietat per 50% duna altra i per 50% duna altra varietat.

28 La manera de fer el vi actual s molt semblant a loli antic: hom feia una primera parada de vuit hores i

loli novell pur en sumava. Posteriorment hom tornava a premsar amb aigua calenta i tots dos olis no eren barrejats.

15

IV. GLOSSARI DEL RAM I DEL VI29 Abreviacions

* sense documentar + uneix dos elements sintctics < provinent de > resultant de adj. adjectiu ant. antic CD complement directe cf. campareu amb CN complement del nom DCVB Diccionari Catal-Valenci-Balear, A.M. Alcover i F. de B. Moll. DECLC Diccionari Etimolgic i Complementari de la Llengua Catalana, Joan

Coromines. ed. edici etc. Etctera ETIM. etimologia f femen GDCL Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Enciclopdia Catalana. m mascul pl. plural pr. abstr. pronom abstractiu sing. singular SN sintagma nominal SPREP sintagma preposicional subs. substantiu SV sintagma verbal v verb v intr. verb intransitiu v tr. verb transitiu

Barril: m Segons el GDLC, dorigen incert, probablement dun radical gllic barr- que

s la base dels mots barral i barricada, bta petita, de secci transversal circular o ovalada, proveda generalment de sis crcols que t la finalitat de contenir lquids. Aquest recipient pot ser de roure (americ o francs...), dacer inoxidable, etc., i presenta els elements segents:

- Aixeta: f Dorigen incert, probablement deriva del verb aixetar, derivat de deixatar diluir, afluixar o desfer alguna cosa ferma o slida, del llat EX-APTARE deslligar, vlvula daccionament manual que, adaptada a lorifici dun recipient o a lextrem duna conducci, regula leixida dun fluid. Aquest terme encara susa al Comtat encara que est desapareixent en favor del castellanisme grifo.

29 Pel que fa a ls de diccionaris per cercar els noms de les varietats de rams, hem obviat el DECLC de

Joan Coromines i el DCVB dAlcover-Moll; hem utilitzat la informaci proporcionada per Xavier Fav (2001, 2003a i 2003b), ja que aquest filleg ha estudiat en profunditat el lxic ampelonmic daquests diccionaris, i daltres, i ha esmenats els errors que hagen pogut produir aquells fillegs (varietats, subvarietats, duplicacions, definicions, etc.) i nha fet una proposta per a futurs diccionaris de lIEC (2003: 167-186). Quant a la resta dels termes, hem utilitzat els diversos diccionaris que hi ha al mercat (cf. la bibliografia).

16

- Boca: f Segons el GDLC del llat vulgar BUCCA galta, boca botida, que an suplantant ls de OS, ORIS en la significaci de boca, obertura semblant o comparable a la boca, obertura que serveix daccs (eventualment, deixida). Als barrils, btes, etc., hi ha una boca per on somplen de lquids o per rentar quan sn buits. s la forma habitual que utilitzen els habitants del Comtat.

- Dolla: f Del germnic frncic *DULJA tub, can, part buida, generalment cilndrica, de determinats instruments i certes peces mecniques que serveix per a engrapar leina o acoblar-hi un mnec, per a articular o subjectar entre elles les peces duna mquina i per a la funci de coixinet de fregament. En tant que part duna tonell, bta, barril, etc., la dolla s cadascuna de les anelles o crcols metllics que acoblen o engrapen cadascuna de les parts de fusta que conformen el recipient. Al Comtat s viu.

- Tap: f Tap. Del germnic frncic *TAPPO, emparentat etimolgicament amb TAPA, pea de suro, de fusta, de cautx, de plstic, de vidre, etc., generalment troncocnica, que, introduda o adaptada a la boca dun recipient de boca relativament estreta o dun conducte, intercepta la comunicaci del seu contingut amb lexterior. Al Comtat fan servir la forma tap, b siga per diminutiu amb el sufix , o b per influncia del castell i eren de fusta per hom tamb podia fer servir espigons de dacsa amb la mateixa funci. - Cal: f Del llat CALX, CALCIS, xid de calci impur, obtingut per

escalfament de la calcria a alta temperatura. Al Comtat, hom posava aquesta substncia als taps de les btes amb la finalitat que no hi entrs laire, una vegada el most havia passat tot el procs (remenar, aquietar, ensofrar, etc.) i el tap havia de restar tapat.

Aquest recipient rep diverses denominacions en funci de la seua capacitat; aix, tenim que el barril pot contenir 2-3 cnters, 2-3 arroves, o s ms o menys 36 litres:

- Arrova: f Rova. Prov de lrab vulgar ar-ruba quarta part. Mesura de pes equivalent a de quintar. La rova catalana val 26 lliures i equival a 10,4 kg. Segons LIMORTI I PAYA, ESTHER (vegeu la nota 27) larrova tenia una mida exacta de 11,545 litres corresponent a larrova lleidatana. Al Comtat, i segons el sentir popular, larrova equivalia a 12 litres, si fa no fa. Aquest pes tamb saplicava a les olives o a qualsevol fruita...

- Bta: 1. f Derivat de bot, amb terminaci femenina per influx de TUNNA tuna, bta, recipient destinat a contenir lquids (generalment begudes alcohliques), ms llarg que ample, de secci transversal, circular o oval i ms gran al ventre que a les testes. Al Comtat, les btes solien tenir una capacitat duns 20 cnters; o s, uns 240 litres. Encetar la bta i Obrir la bta eren expressions utilitzades per referir-se al tast del vi per primera vegada o per omplir un porr, etc. Fer mare, expressi que feia referncia a contagiar un vi amb el gust dun vi millor. Aquest vi millor era el conjunt de solls i restes seques dipositades al fons de la bta que, en entrar en contacte amb el vi novell o el que hom volia millorar, se nimpregnava i nagafava el gust. 2. f Bot. Prov del llat vulgar BUTTIS recipient de cuiro per al

17

transport del vi, cuir, generalment de boc, que cosit i empegat, serveix per a contenir vi i altres lquids. La diferncia que presenta amb el cuiro (vegeu-ne lentrada) era la seua capacitat: 1,5 litres i molt ms petit i que es feia amb la pell daltres animals. Podem dir que era un sinnim de botella. - Boter: m Persona que t lofici de fer btes, especialment de vi. El

substantiu est format per bot + -er, sufix amb valor dofici. A Muro, com tamb al Comtat, aquest ofici ha desaparegut i ha quedat en limaginari collectiu a travs malnoms (el boter de Muro) i en antigues referncies locatives: el bar Bta (lactual restaurant Dandys a lAv. de Valncia, nm. 3, de Muro), el qual era el lloc on es llogaven cuiros.

- Cnter: m Cntir. Del llat CANTHARUS copa gran de dues nanses, atuell porttil, ms ample de dalt, que del peu, amb una nansa a la part superior central i dos brocs, un per a omplir-lo (tt) i laltre, ms petit (galet), per a beure. Tamb correspon a lantiga mesura de capacitat per a lquids dividida en dotze porrons. Efectivament, el cnter era la mida utilitzada per a loli i presentava una equivalncia duna arrova, o s 12 litres; per tant, 1 cnter = 1 arrova (vegeu la nota 27). Es feia servir el terme cnter per equivalncia amb loli, per no somplien els cnters de vi: somplien els cuiros. Els cnters somplien doli. Els llanterners eren els encarregats de fer aquests atuells i solien ser de llanda o ferro.

- Cuiro: m Cuir. Del llat CORIUM pell dhome o animal, pell adobada, caracteritzada pel gruix o per la seua duresa, o b pell en brut sense adobar, de bestiar gros. Efectivament, en el cas que ens ocupa, el cuiro era un recipient, fet de la pell del porc, per a transportar el vi. El cuiro tenia una equivalncia de 4 cnters (= 4 arroves = 48 litres).

- Garrafa: f Dorigen incert potser del persa o de lrab qarba atuell per a transportar aigua, a travs dun rab vulgar qaraf i desprs de litali caraffa, ampolla ampla, de coll curt, que sol anar revestida de vmets, despart, etc., per defensar-la millor dels cops. Al Comtat, les garrafes solien tenir una cabuda duns 16 litres i eren de vidre, generalment de color verd. Es feien servir quan hom anava a comprar vi novell als cellers, bodegues a Muro.

- Porr: m Derivat de porra o de porro, vas de forma bulbosa o cnica que es prolonga per la part superior en un broc gros, per on hom lomple, i per la part inferior, en un altre de llarg que arrenca de prop del fons i va aprimant-se, per la punta del qual brolla un rajol de lquid en decantar convenientment el vas. Podrem dir que s sinnim de botella i es feia servir per a sobretaula. Amb una capacitat d1 litre i fet de vidre, al Comtat nhi havia de dos tipus: la catalana, de vidre ms dur i quadrat i de raig ms gros; i lampolla, de vidre ms delicat, de base rodona i de raig ms prim. Lexpressi utilitzada quan hom bevia en aquests recipients era beure al gall, a gall, al gallet o a gallet; en definitiva, beure tot posant la forma com un gall: el cap mirant cap dalt i la boca oberta com si cants (com un gall).

- Tonell: m Tona (del llat TUNNA i aquest del cltic TUNNA pell, cotna; bot; barril). Segons el GDLC, bta grossa duna capacitat de ms de 500 litres. Aquest no s el cas al Comtat, ja que el tonell solia tenir una

18

equivalncia duns 10-12 cnters (si fa no fa 120 litres) i el sentir popular considerava que corresponia a la meitat duna bta (240 litres). Segons letimologia del terme s que pot presentar aquest significat ja que est format pel radical ton + -ell, sufix amb valor diminutiu i fossilitzat, que literalment vol dir tona petita...

- Veixell: m Vaixell. Sinnim de Barril. Del llat VASCELLUM, diminutiu de VAS, -IS, vas, recipient, bta grossa, especialment destinada a contenir vi. Segons Coromines (DECLC: IX, 55), en particular ha designat barrils i btes de vi i s ds corrent a tot el catal. Hem sentit aquest terme a una persona de 73 anys, de Setla de Nunyes, i sempre com a sinnim de barril, el qual tindria una cabuda duns 40 litres, si fa no fa.

- Ensofrar: v tr. De sofre, sotmetre alguna cosa a lacci de lanhdrid sulfurs produt per la combusti de sofre. Efectivament, en el tractament del most a les btes, se solia cremar canales de sofre a linterior de la bta per tal que crems laire del seu interior amb una doble finalitat: duna banda perqu no es piqus el vi (cf. lentrada Vi); i de laltra perqu, el mosquit del vi no sacosts a la bta, el qual tamb podia llanar a perdre el vi. - Canela: f Candela. Del llat CANDELA, forma culta de la popular i antiga

Canela, cilindre afuat de qualsevol matria cria que envolta una metxa de cot lleugerament toruda i que fa una flama lluminosa quan hom lencn. Al Comtat susa i sha usat la forma popular canela i no pas la seua forma culta i es pronuncia [kanlE].

- Metamisulfit: m Sulfit. Qualsevol sal de lcid sulfurs. El sulfit, anomenat tradicionalment metamisulfit (a Setla de Nunyes, als anys 50-60), i a lactualitat metasulfit, era una mena de gotes que es comprava a la farmcia, les quals es posaven dins les btes o als seus taps per matar el mosquit del vi i que aquest no llancs a perdre el vi. A Beniarrs ens digueren metasulfito.

- Escrrer: v tr. Del llat EXCURRERE crrer cap a fora, deixar anar, fer crrer, el lquid dun recipient, dun indret, fins a lesgotament. En el cas de les btes, tonells, barrils, etc., al Comtat, hom les preparava per contenir el nou vi tot disposant-les cap per a avall i deixant anar les restes, impureses, etc. que hi podia tenir. - Brutea: f Brutcia. De brut, all que lleva la netedat, la puresa, de

quelcom. Al Comtat hom fa servir el terme patrimonial, format per BRUTUS + -itia>bruticia>brutesa>brutea, per designar tot all que no est net, aplicat en qualsevol camp semntic i, per suposat, al camp del ram i del vi.

- Fermentar: v tr. Sinnim de Bullir, del llat FERMENTARE, produir fermentaci duna substncia; s a dir, procs de transformaci dun substrat orgnic produt pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que sesdev amb despreniments de gasos o sense. Efectivament, en el sentit popular del Comtat, es diu que el vi bull (cf. Bullir); s a dir, fermenta, crema el sucre del most i dna com a resultat el vi. En aquest procs hi apareixen uns gasos txics que fins i tot en podia produir la mort. Lexpressi utilitzada quan hom notava aquesta mena de gas era picar el nas; s a dir, es notava al nas i molestava, picava el nas.

Bodega: f Castellanisme. Celler. Del bizant APOTHEKE dipsit, magatzem, botiga on hom ven vins i altres begudes. Al Comtat sutilitza aquest terme per designar els

19

llocs que venen vi i els llocs on reposaven les btes particulars. Antigament, hom penjava una branca de pi a les entrades dels cellers per manifestar que hi havia vi a ram; s a dir, vi novell a venda (cf. lentrada Vi). Les persones majors del Comtat utilitzen el terme celler per referir-se al rebost (cast. dispensa) de les cases antigues. Era en aquest lloc on eren disposades les btes, si ms no les mitjanes i petites, si hom no tenia cap altre lloc on guardar-les.

Cabs: m Del llat *CAPACEUM i derivat de CAPAX que t cabuda, recipient constitut per un material flexible i provet de dues nanses que serveix per a contenir o traginar runa, sorra, etc. Tradicionalment han estat construt despart o de cautx i a lactualitat, de plstic. Tamb hi ha el cabs de palma, de forma ms rodona i amb ms cabuda. Hom sol utilitzar-los al camp per collir qualsevol fruit; en el camp que ens ocupa, el ram en el procs de la verema (cf. Verema).

Cep: m Del llat CIPPUS fita clavada, estela, tronc colgat per a entrebancar lenemic, i per extensi soca emergent de terra o altres objectes per a entrebancar o travar, soca de la vinya i vinya cultivada en forma baixa. Efectivament, aquest terme susa al Comtat tan per descriure la soca de la planta com tamb la planta en si mateix per en forma baixa, ja que del contrari rep el nom de parra o parral. - Colgar: v tr. Del llat COLLOCARE situar, collocar, cobrir el foc, derivat de

LOCUS lloc, posar (alguna cosa) dins un clot i cobrir-la amb la terra, la sorra, la cendra, etc., la qual hom havia tret en fer el clot. Al Comtat, hom encara fa servir aquest verb per designar el procs de plantaci dun cep, o de qualsevol arbre, al bancal.

- Mallol: m Del llat MALLEOLUS martellet; sarment de vinya tallat en forma de martell o crossa per plantar-lo, diminutiu de MALLEUS martell, vinya novella, o cep jove, plantada dun any en. Efectivament, al Comtat hom fa servir aquest terme per a referir-se a un cep jove, per no t per qu ser del primer any; normalment es fa referncia a aquell cep que encara no ha produt cap ram.

- Parra(l) (El): m Segons el GDLC dorigen incert, per, tenint en compte tamb el sentit antic de glorieta, emparrat, potser dun gtic *parra, -ans clos; glorieta, reixat, segurament del mateix origen preindoeuropeu que don barra, vinya no podada com a cep i amb els sarments enlairats i recolzats en suports. Al Comtat, hom fa la diferncia entre parra i vinya tot just per la disposici que hi presenta: vinya, podada i baixa en un bancal i parra(l), alta i ocupant marges, patis, portalades, etc., fins i tot podria presentar-se com a sinnim dombrall. - Emparrarlar(-se): v tr. i pronominal Emparrar. De parra, donar a una

planta forma de parra, formar amb ella un emparrat. El verb est format pel prefix em- amb si + -parr- + -ar (sufix verbal de primera conjugaci). A Muro i Setla (de Nunyes) hom usa la forma emparralar(-se). Probablement aquesta forma nasca dem- + parral + -ar>emparralar. Coromines (DECLC, VI: 301) la documenta a Eivissa per no pas al Comtat, terme que s que sutilitza amb el significat esmentat.

- Secar: v tr. Assecar. Del llat SICCARE secar, fer tornar sec; traure la humitat (dalguna cosa). Aquest verb era lusat en tot el catal fins que el va desplaar el modern assecar. En el camp que ens ocupa, s la forma verbal usada al Comtat per a referir-se a qualsevol planta, arbre que sha assecat; s a dir, sha mort.

20

- Vinya: f Del llat VINEA i derivat de VINUM, forma femenina substantivada de ladjectiu VINEUS, -A, -UM del vi, relatiu al vi, planta que produeix el fruit del ram i del qual hom extrau el vi. Efectivament, com sha dit, la vinya s el conjunt del ceps baixets disposats en un bancal; en aquest cas seria antnim de parra(l). Al Comtat aquest terme s fora viu. - Cam(-da), -(d)es: f Camada, de cama (del llat vulgar CAMBA, per

potser dorigen prerom), passa llarga, gambades. A camades, locuci adverbial que fa referncia a grans passes, corrents. Al Comtat (Muro, Setla i Beniarrs) hem sentit que la vinya es disposa al bancal en forma de camaes; la qual cosa pot significar que hom la disposa ampla, no espessa; s a dir, entre cep i cep hi ha una distncia de grans passes. Ac el terme sens fa transparent...

- Carregar: v tr. Del llat vulgar CARRICARE, oprimir amb el seu pes. Amb aquest verb hom fa referncia, a la comarca del Comtat, que la vinya fa molta producci de ram; s a dir, produeix molts quilos de fruita. Lexpressi utilitzada s: la vinya s molt agrada i carrega molt...

- Pam: Del llat PALMUS i derivat de PALMA palmell, mesura lineal aproximativa, consistent en la distncia que hi ha entre el cap del dit polze i el del dit petit, tenint la m oberta i els dits estesos. Efectivament, aquesta s la mesura que utilitzava un camperol per a empeltar un cep bord: lalada dun pam de terra.

- Terreno: m Terreny. Segons el GDLC, del llat TERRENUS terr, extensi de terra quant a la seua natura, els accidents, etc. Conjunt de roques, blanes o dures, que t una composici, gnesi o fcies comunal. Efectivament, en parlar del tipus de terreny ms idoni per plantar vinya, hom en diferencia dos:

- Gros/Gord (castellanisme): adj. del llat GROSSUS gras; gruixut, que t un volum considerable, que ultrapassa el volum ordinari. Lexpressi utilitzada terreno gros fa referncia a un tipus de terreny que no ret laigua en superfcie i trascola cap al seu interior. s un tipus de terreny, de color marronenc, que presenta poca pedra i, per tant, molta terra, molta molla. Tindre molla, fa referncia a tenir molta terra. A lhivern sol convertir-se en aiguamoll; s a dir, fangs, no trascola, i a lestiu sesquerda, sen resseca molt sovint, per davall presenta sa i sempre hi ha humitat. Aquest tipus de terrenys no s el millor per plantar vinya de fer vi; de menjar, pot ser bo, el gra tindr molta aigua per en perdr la dolor.

- Tap: adj. Segons Joan Coromines (VIII: 289), prov duna arrel TAP creada sobre el so de piconar materials o esclafar-los, amb petits xocs, tornant-los compactes: capa de terra gredosa afetgegada fins a consistncia quasi ptria. Dacord amb la tradici popular del Comtat, el tap s un tipus de terreny ms blanquins, o blanc, patit, que s

21

molt pedregs amb poca terra. Terreno tap s un tipus de terreny molt bo per a la vinya de fer vi, ja que el gra restar amb poca aigua per ser molt dol; s a dir, tindr molt de sucre i per tant, ms graduaci.

Un cep pot ser: - Bord: m Del llat vulgar BURDUS mul, hbrid de cavall i somera, dit dun

arbre que no produeix fruit, silvestre, no empeltat. Hom fa la diferncia entre el peu europeu i el peu americ, com a conseqncia de lentrada de filloxera (cf. nota 16), ja que aquest insecte destrua els ceps europeus per no pas els americans. A Beniarrs vam sentir el terme xacela per designar el peu bord americ. Dacord amb el que ens van dir, s un peu que no es desenvolupa (es cria, ens van dir) en terrenys on hi ha ram; en terrenys nous s; s a dir, on no hi havia res abans sembla que s que es desenvolupa b. Cap dels grans diccionaris o enciclopdies recull el terme; noms Coromines (DECL, IV: 889) recull el terme jacera ja, a plena de bestiar i jaal paratge que el bestiar ha deixat ple dadob, per ja no hi dorm, derivats de jaure; per no estem en condicions dafirmar que la xacela beniarrera presente una afinitat semntica amb aquests mots. Si forcem un poc la imaginaci, podem pensar que en lloc dhaver adob de bestiar o un ja ple de bestiar, pot haver conjunt de ceps bords que conformen un terreny. s una hiptesi que deixem oberta... - Rebordonir-se: v pronominal De bord, restar una planta com aturada en

el seu desenvolupament, seca i esquifida. El verb est format per re tornar a + -bordon- (del francs bourdon mentida?) + -ir sufix verbal de tercera conjugaci + -se (pronom) a si mateix; s a dir, tornar a fer-se bord, dolent, ha perdut la part vera, bona, etc. Efectivament, al Comtat, hom diu que la vinya tendeix a fer-se borda, passat un temps, si no se la tracta; torna al seu estat primigeni.

- Ver: m i f Del llat VERUS, -A, -UM, dit de lexemplar ms pur dins la seua espcie, la classe millor (en oposici a fals, a bord). Efectivament, aquest terme sutilitza al Comtat per designar una varietat (la que siga) bona i s antnim de bord. Com sha dit, la viny, com tamb els arbres fruiters, s borda i ha de ser empeltada perqu produesca fruits. - Empeltar: v tr. Segons el GDLC, probablement dun llat vulgar

*EMPUTARE, del llat clssic IMPUTARE, de PUTARE podar, fer un empelt; s a dir, acci de fer dues o ms parts (tija, tronc, branca, etc.,) de plantes diferents de manera que el conjunt es comporte com una sola planta. Com sha dit, en el camp de la vinya hi ha dues maneres dempeltar: dagulla (cf. Sarment) i descut (cf. nota 7) i sempre tenen la finalitat de fer productiu un cep.

Quan a expressions utilitzades referides al cep, la vinya, etc.: - La vinya, la parra, els ceps shan de criar: Expressi utilitzada al Comtat per

manifestar que la vinya, o qualsevol altre arbre o planta, s jove, s novella i necessita el seu temps perqu es desenvolupe. s molt curis que la gent del camp parla dels arbres, de les plantes, etc., com si fossen persones, ja que, seguit seguit, empren aquesta terminologia per a parlar de la formaci dels vegetals; en definitiva,

22

com si fossen nens petits que estan creixent: est patida (la planta...), s jove, plora (cf. Borr), t una ferida, est viva, morta, etc.

Un cep consta dels elements segents: - Arral: f Arrel. Del llat RADIX, -ICIS ral, rel, >ral, amb aglutinaci de

larticle la: la ral>la arral. Quant a arrel

23

- Svia: f Castellanisme. Saba. Segons el DGLC, probablement del llat SAPA vi o most cuit, lquid que circula a travs dels teixits vasculars de les plantes i que consisteix en aigua amb substncies minerals i orgniques dissoltes. Al Comtat, hom fa servir el terme en castell.

- Moure: v tr. Sinnim de Brotar, del llat MOVERE, posar en moviment. En sentit figurat, les persones grans dels pobles del Comtat fan servir aquest verb per a referir-se que un borr brota: que mou, que comena a desenvolupar-se a finals de lhivern i principis de la primavera. Tamb es fa servir aquest verb quan els animals es troben en zel. (cf. La vinya, la parra, els ceps shan de criar). - Rebrot(ns): m Sinnim de xuplador(s) (cf.).

Rebrot. De brot, brot nou. Del gtic *brut. Branqueta tendra, en fase de creixena, novellament originada a partir duna gemma. Al Comtat hom designa rebrot per aquells brots nous darbres, ceps, etc., que es tallen quan sobren o que es respecten si estan formant-se. En el cas dels ceps, si no tenen rams, es tallen (cf. Despuntar).

- Bra: m Del llat BRACHIUM, cadascuna de les dues extremitats torciques de lhome. En el cas que ens ocupa, t un sentit figurat, ja que el bra fa referncia als cimals, a les branques centrals dun arbre, un cep, etc. Efectivament, al Comtat, i parlant de ceps, hom diu que un cep presenta un parell de braos des don eixiran els sarments, i dac els rams, etc.

- Pmpol: m Sinnim de fulla. Del llat PAMPINUS fulla de vinya; sarment tendre, fulla del cep. Efectivament, al Comtat hom fa servir aquest terme per definir la fulla de la vinya, com tamb el de la figuera. - Aclarir: v tr. Del llat CLARUS, -A, UM + el prefix a- amb valor

modificatiu i serveix per formar verbs + el sufix verbal de 3a conjugaci ir: acci de fer clar. Fer menys fosc, menys obscur. Amb aquest verb hom fa referncia al procs de traure els pmpols dels ceps per tal que la llum del sol incidesca sobre els ram i maduren. Aquest procs hom el realitza pel mes de maig-juny... Aquest verb tamb fa referncia al procs de depuraci del vi: quan es cola, etc., per tal de traure els solls i impureses que hi pot contenir... (cf. Vi)

- Arruixar: v tr. Ruixar. Del llat ROSCIDARE

24

segurament per un mal tall sillbic com ara [amto] o [ardio], etc. - Sulfatar: v tr. Sinnim de Ruixar. De sulfat (qualsevol sal o

ster format per substituci dels dos toms dhidrogen de lcid sulfric), efectuar la sulfataci de les plantes. Per a realitzar aquesta tasca, hom fa servir mquines de sulfatar o motxiles (motxilles), les quals sn polvoritzadors emprats en la sulfataci de les plantes, arbres, etc. En el cas que ens ocupa: la vinya o el parral.

- Mldiu (de la vinya): m fong Plasmopara viticola, el qual ataca els pmpols i els rams del cep; s per aix que ha de ser ruixat amb coure, com sha dit. Al Comtat hom pronuncia [mildw] (cf. nota 11).

- Despampolar: v tr. De pmpol, del llat PAMPINUS fulla de la vinya, sarment tendre, fulla del cep. Amb el prefix des-, literalment vol dir traure la fulla (els pmpols) dun cep: efectivament, aix s el que passa quan els ceps presenten moltes fulles: se les ha de treure perqu hi entre el sol...

- Fulla: f Sinnim de Pmpol. Del llat FOLIA, plural del neutre FOLIUM full, inicialment usat com a mot collectiu i ests desprs a designar cada fulla de les plantes, rgan laminar de creixement limitat que apareix lateralment a la tija o a les branques. Al Comtat, susa indistintament fulla/pmpol per descriure les fulles dun cep o duna figuera.

- Serment: f Sarment m i f. Del llat SARMENTUM, derivat de SARPERE esporgar la vinya, branca dun cep o duna parra. Efectivament, amb aquest terme, es designa a la comarca del Comtat, cadascuna de les branques que conformen un cep. A Muro, com tamb Setla i Beniarrs, hom diu usa el terme en femen amb una assimilaci fontica de la vocal pretnica en /e/: sarment>serment; la serment.

- Agulla: f Sinnim de Sarment (en lempelt). Del llat ACUCULA agulleta, diminutiu dACUS agulla. Barreta de metall o duna altra matria dura terminada en punta. Al Comtat hom fa servir aquest terme per designar cadascuna de les branques que poden ser empeltades; s a dir, saplica a qualsevol branca que pot ser empeltada: vinya, arbres fruiters, etc. Rep el nom dagulla per all dacabar en punta per tal de ser encastades al tronc, cimal, etc., dun arbre (cf. Empeltar).

- Desmuntar: v tr. i intr. Sinnim dAclarir. De muntar, el qual prov del llat MONS, MONTIS muntanya, amb el prefix des- + el sufix verbal de 1a conjugaci ar-, separar les parts, les peces que formen un tot. En el camp que ens ocupa, hom fa referncia al tallat de sarments, pmpols, etc., del cep per tal que hi entre el sol, la claror etc.

- Despuntar: v tr. De punta (llat PUNCTA estocada, punxada amb arma blanca, participi de PUNGERE punxar),

25

trencar, esmussar, la punta dalguna cosa. En el camp que ens ocupa aquest terme fa referncia al procs de tall dels sarments que comencen a ser massa llargs i sels despunta per tal que tota la fora del cep vaja als rams: com a conseqncia daquest procs, els rams es fan ms grans.

- Xuplador: m adj. Sinnim de Sarment. Que xupla. Aquest adjectiu prov del verb xuplar; xuclar. Segons el GDLC, xuplar prov dun encreuament entre xupar i xuclar, com ara tatxa, de taca i mancha i que es diu molt al Comtat. Probablement dun llat vulgar *SUCTULARE, derivat de del llat clssic SUGERE, Apilar els llavis a una cosa de manera que laire exterior no puga entrar a la boca i, llavors, fer una aspiraci, especialment per trauren el lquid o suc que cont. Per extensi, extraure un animal la sang dun altre animal, duna planta, etc. En el cas que ens ocupa, aquest terme designa els rebrotins (cf.), els sarments que no presenten ram que xuclen la saba dels sarments que tenen ram, cosa que provoca que els rams no es desenvolupen tant. Per aquest motiu, hom els talla per tal que tota la fora del cep vaja als sarments que tenen rams.

- Soca: f Probablement dun cltic *tsukka, corresponent al germnic stokk garrot, part del tronc dun arbre o arbust prxima a les arrels. Efectivament, amb aquest terme hom designa la base del cep, o de qualsevol altre arbre, al Comtat. - Patr: m Sinnim de Soca, del llat PATRONUS, protector,

defensor, patr, arbre que suporta lempelt. En el cas dels ceps, el patr s la soca borda que ha de ser empeltada.

- Peu: m Sinnim de Soca, del llat PES, PEDIS, base, soca que serveix de suport a una altra part dun objecte que li serveix de sosteniment; fonament. Al Comtat, aquest terme es fa servir en qualsevol soca borda que ha de ser empeltada, com ara, per exemple, aix s una bresquillera (un presseguer) amb peu dametler.

- Tronc: m Del llat TRUNCUS, -A, -UM tallat de larbre o del cos, tija principal, gruixuda i lignificada, dun arbre o dun arbust; en aquest cas del cep i de la vinya i s la forma en qu hom la utilitza al Comtat.

Cup: m Del llat clssic CUPA bta, recipient sobre el qual hom trepitja el ram i on el most es transforma en vi. Efectivament, a la comarca del Comtat aquest terme continua ben viu. - Abocar: v tr. Segons lEnciclopdia Catalana, acci de buidar (un recipient)

abaixant-ne la boca (inclinant-lo, ajaient-lo, capgirant-lo, fent-lo caure). En el cas que ens ocupa, aquest verb fa referncia a buidar els cabassos plens de rams a la desrapadora. Antigament, sabocava el ram al taulat del cup. Al Comtat, no saplica en el procs de transvasar lquids, el qual susa amb el terme trastombar (cf.).

26

- Desinfectar: v tr. Sotmetre algun objecte o algun sser viu a la desinfecci. El verb est format pel prefix des- + infectar (del llat INFECTARE, INFICERE tenyir, tacar, embrutar). En el camp semntic del ram i de vi, aquest terme fa referncia al procs de neteja del cup, de la bta, etc. (traure la brutcia, solatges, etc.) amb la finalitat de preparar-los per a incorporar-hi tot el procs de laixafat.

- Espardenyes (despart, de careta): f Calat de sola de cnem trenat (o espart o jute), puntera i tal de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o tamb amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell. Hom utilitzava les despart en el procs daixafat del ram sobre el taulat del cup: tamb nhi havia que aixafava el ram descal (cf. nota 21). Solien ser despart per trepitjar millor el ram; les de careta sanomenaven aix per all de la puntera quan era ds corrent; davarques quan la sola era de goma, de roda de cami, per que no tenen res a veure amb les mallorquines; i de masero quan aquest calat va desaparixer de ls corrent i noms el feien servir la gent del camp, per sense valor despectiu.

- !etejar: v tr. Del llat NITIDUS, -A, -UM clar, pur + -ejar que indica reiteraci en lacci, fer treure la brutcia o all que hi s de ms. Efectivament, aquest verb saplica en tot el procs de neteja del cup, les btes, etc., desprs de fer-los servir.

- taulat (El): pr abstr. i adj. Sinnim de cup. Expressi utilitzada per designar el conjunt del cup i els taulons que tapen el cup. El terme naix del llat TABULA post, taul.

- Temperatura: f Del llat TEMPERATURA constituci regular, temperatura, expressi numrica del grau de calor de lorganisme o qualsevol cosa que desprenga calor. En el cas del ram i del seu suc, la temperatura t a veure amb el procs de fermentaci del most en vi, mitjanant el procs del cremat del sucre i de loxigen que hi ha dins les btes o els cups.

- Trastombar: v tr. Sinnim de transvasar: fer passar dun vas a un altre, trafegar. Aquest verb s molt tpic a la comarca del Comtat i susava antigament en el procs del transvasat del suc resultant del procs del premsat o aixafat del cup a les btes o als trulls, o entre btes o entre trulls. En lactualitat, sha quedat fossilitzat en aquest camp despecialitat. El verb est format pel prefix tras-

27

- Trull: m Segons lEnciclopdia Catalana, premsa de vi, cup. Aquest substantiu prov dun hipottic *troclu

28

Al Comtat, hom pronuncia [destrosara]. La pasta restant del gra era passada per la premsa (veieu els annexos fotogrfics).

- Tritura(d)ora: adj. Sinnim de Destrossadora. Que tritura o que serveix per triturar. Mquina manual en forma de pirmide invertida que redueix a trossos ms petits una matria slida; en el cas que ens ocupa, el ram. Aquesta mquina va substituir el procs daixafat del ram amb els peus, com sha dit. Ladjectiu est format pel verb triturar (del llat tard TRITURARE esmicolar) + -(d)ora (acci de...).

Planteriste: m i f Planterista. Persona que es dedica a conrear planters per vendren les plantes joves. En el camp que ens ocupa, s aquella persona que es dedica a preparar planter de vinya per a la seua venda. Al Comtat, com tamb a la major part del catal occidental, s molt habitual utilitzar el sufix amb valor dofici iste al mascul singular: psiquiatre, taxiste, oficiniste, bariste, etc.

Premsa (de biga, de gbia): f Del llat PRESSARE, freqentatiu de PREMERE prmer, amb /-m-/ per influx de prmer, mquina constituda bsicament per dos elements plans o cilndrics, generalment lun fix i laltre mbil, disposats de tal manera que per accionament mecnic, hidrulic o pneumtic poden agafar entre ells i estrnyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprmer-la, estampar-la, imprimir-la, etc. En el cas del ram, la premsa era la mquina que espremia al mxim els grans del ram donant com a resultat el most que posteriorment fermentar. Tradicionalment al Comtat es feien servir les de biga o de gbia, les quals eren unes mquines que espremien el gra manualment, fent servir una barra que anava rodant per un caragol sense fi escorrent el gra. Lexpressi utilitzada era rodar a bra; s a dir, feien rodar la barra pel caragol sense fi i premsaven el ram. Les premses de fer oli (de ferro), amb els esportins, tamb shan utilitzat per premsar el ram quan hom no disposava de la premsa de biga o de gbia. - premsat (El): pr abstr. i adj. Conjunt de restes, sobres, en definitiva, la brisa

que ha passat per la premsa. Aquestes restes eren llanades al bancal com a adob o simplement eren llanades. Al Comtat no es fa servir el terme brisa.

Ram: m. Del llat vulgar RACIMUS, variant del llat RACEMUS, gotim gotim del fruit de la vinya, gra de ram, fruit comestible de la vinya constituda per una pancula de fruits en baia, de diversos colors formats per una pellofa, la polpa i unes quantes llavors. Al Comtat el ram s el conjunt dels grans i de la rapa i hom diu que apareix en la primera florada; s a dir, el fruit que floreix pel maig. Pel que fa a les parts del ram, nhi ha: - Cabrerot: m Bagot. Segons el GDLC, potser dun abegot abellot, vagarro,

aplicat al ram no madurat i intil, o directament del cltic *BEKOS abella, amb la mateixa metfora. Gotim de ram que resta al cep desprs de la verema; carroll. El DECLC (II: 370) recull el terme cabrerot per no li dna un origen. S que en pensa que pot haver-hi una contaminaci de bagot. El Costumari catal de Joan Amades (13: 22) recull el terme cabrot amb el mateix sentit: rams que resten al cep desprs de la verema. El DCVB (2: 790) recull de cabrerot: m ram que s ms tard que els altres i queda sense collir al temps de la verema. El recull a Castell, Valncia, Alcoi, Pego i Alacant. Letimologia que dna al terme s: derivat pejoratiu de cabrer. Al terme cabrer, recull: singl de

29

ram i el recull a Lleida, al Pla dUrgell i a Segarra. Podem interpretar que el terme prov de cabrer>cabrer>cabrerot; s a dir, amb el sufix o, -ot, el qual designa diminutiu, com ara bass, bassot bassa petita, garr, etc. En tant que deriva de cabra, podem pensar que s un ramet menjat per les cabres o pels cabrers. s la mateixa semblana que el ram de pastor: ram de muntanya, de camp, en oposici al ram de vinya, a la vinya. Al Comtat hom diu que apareix a la segona florada (finals de juny) i la tradici popular tamb diu que hom no havia de collir aquests ramets i havien de ser deixats per als ocellets, ja que tots tenien el dret de menjar; en definitiva, era donar grcies a Du pels fruits rebuts i demostrar humilitat.

- Gra: m Del llat GRANUM, cadascuna de les baies del ram. Efectivament, al Comtat hom fa servir aquest terme per designar el fruit de la vinya. - Carn: f Sinnim de Polpa, del llat CARO, CARIS, conjunt de

part tendra, carnosa de linterior dels fruits o daltres rgans vegetals. Al Comtat hom fa servir aquest terme per designar la polpa del gra de ram.

- Llavor: f Sinnim de pinyol (cf.), del llat LABOR, -ORIS, especialitzat en el llat vulgar hispnic de producte agrcola, embri en estat de vida latent, acompanyat o no dendosperma i de perisperma i protegit per lepisperma. Al Comtat sempra el terme llavoretes per designar les llavors que pot presentar qualsevol fruit: en aquest cas, el ram.

- Pell: f Del llat PELLIS, tegument resistent i flexible que recobreix la superfcie dun cos. Quant al camp que ens ocupa, la pell s la capa protectora del gra de ram.

- Pinyol: m Sinnim de llavor (llavoretes) (cf.), variant formativa de piny, i per extensi de pinya, part interna llenyosa dun fruit carns; en aquest cas les llavors del gra del ram.

- Penjoll: m Sinnim de ram. Segons el GDLC, probablement dun llat vulgar *PENDUCULUS i aquest del llat clssic PENDICULUS, derivat de PENDERE penjar, grup de fruits o de flors que pengen plegats formant pom o ramell.

- Raspa: f Castellanisme. Rapa. Ram despullat de grans. Dorigen incert, pot provenir duna forma dialectal del sud dItlia rappa ram, gotim, prpiament grapa, urpa del germnic occidental *KRAPPA. Al Comtat no susa el terme rapa; sempre fan servir raspa per designar lesquelet del ram sense grans.

- Xanglot: m Singl. Gotim, ram petit de vinya. Joan Coromines (DECLC [VII: 791]), pensa que aquest mot presenta una contaminaci amb bagot (cf. cabrerot) i que en temps remots seria un terme com i general, ja que en loccit fan servir el mateix terme amb el mateix significat. Al Comtat aquest terme significa porci de ram; s a dir, un ram esgellat, partit.

- Escaldar-se: v tr. i pronominal. De cald (del llat CALDU

30

secs. Efectivament, aquest procs dassecat es dna als rams quan hom despampola, desmunta o despunta massa els sarments.

- Escombrar: v tr. Del llat vulgar *EXCOMBORARE treure noses, destorbs, del cltic Comboros amuntegament, entrebanc, format per com- juntament i bero porte, llevar all que embruta el sl, brosses, neu, pols, etc., empenyent-lo a un costat amb una escombra. En el camp que ens ocupa aquest verb presenta una habilitaci i t un valor figuratiu, ja que designa el procs de prdua de la flor del ram, tot deixant perdre la pellofa i deixant veure el futur gra de ram. Sentn com sinnim de netejar per per si sol, sense cap ajuda humana, etc., noms pel seu procs natural. Al Comtat, hom fa servir aquest verb noms en la vinya i lolivera, ja que aquestes varietats en florir formen una mena de bola que quan esclata escombra; s a dir, perd la flor i deixa entreveure el futur ram o la futura oliva. La resta darbres no escombren; simplement produeixen una flor que en caure es veu en el calze del futur fruit: lametla, la cirera, etc.

Quan a expressions utilitzades referides al ram: - Pintar el ram: v + CD. Expressi metafrica utilitzada quan hom vol

manifestar que el ram est en procs de maduraci; s a dir, el ram s verd per hi ha algun que altre gra que pren color; sobretot el ram negre. Aquesta expressi sutilitza molt sovint al Comtat i s utilitzada en qualsevol fruit que madura: les cireres, les figues, etc.

- Ram descombros: SN (subs. + CN) Expressi sentida noms a Beniarrs i fa referncia, en temps antic, a utilitzar les sobres de ram de menjar per a fer vi. Les varietats utilitzades eren: Rosseti, Valenc i Roget. Amb aquestes sobres tamb es feia alcohol.

- Ram de (fer) vi, ram per al cup: SN (subs. + CN), subs. + SPREP Sinnims de ram vinater. Expressions que designen aquells rams que han de ser premsats; no consumits o menjats. Amb aquestes expressions hom diferenciava el ram de taula del ram de xafar, de premsar; en definitiva, de fer vi. Aquesta expressi encara s molt utilitzada al Comtat, si ms no la primera.

- Ram de pansa: SN (subs. + CN) Sinnim del ram moscatell. Varietat del ram moscat que no era menjat ni premsat, sin que es deixava assecar al sol perqu s panss; s a dir, panses. Al Comtat aquesta denominaci encara sutilitza molt.

- Ram de pastor: SN (subs. + CN) Sinnim de crespinell. Denominaci que rep el crespinell a la comarca del Comtat per afinitat amb els rams que produeix (cf. Cabrerot). s clar que lun no t res a veure amb el ram.

- Ram de taula, de menjar, de lleis o de plaa: SN (subs. + CN) Denominacions que manifesten el ram que ha de ser consumit; s a dir, menjat i sn, alhora, antnims del ram de fer vi. Totes aquestes denominacions encara sn molt vives al Comtat; probablement de lleis o de plaa es troben en retrocs, ja que les vam sentir menys.

- Ram (que ve) primerenc (que savana, que sadelanta): SN (subs. + adj.) Expressi utilitzada per designar una classe de ram que madura aviat, prompte; per exemple Rosseti, Santjaume, etc. s utilitzada en qualsevol fruit i s molt viva al Comtat.

31

- Ram (que ve) tard: SN (subs. + adj.) Expressi utilitzada per designar una classe de ram que madura molt ms tard; cap a final dany; per exemple, Aledo, Arcos, etc. Lantnim daquesta expressi s, tot just, ram primerenc.

Les varietats que shan conreat tradicionalment a la comarca del Comtat sn: - Aledo: m. Cep emparrat de rams grossos i espaiats, de maduraci molt

tardana. Varietat de grans blancs, ovalats i ben grossos. T la pell fina i val per a menjar a causa de la seua dolor. ETIM. Segons Xavier Fav, nom dorigen toponmic. Prov de la localitat dAledo, a la regi espanyola de Mrcia. A Muro, Aredo, per canvi de consonant l>r, tant tpic en catal.

- Alfonso Lavalle: tamb lavall, lavara. m. Cep emparrat de rams negres i grossos. Varietat de taula, de grans grossos, rodons i apinyats. De polpa carnosa i blana, t un gust dol i una pell forta que en facilita el transport i la manipulaci. Madura entre mitjan agost i principi de setembre. ETIM. Dorigen antroponmic, Alphonse-Lavalle, fill dun jurista francs amb el mateix nom (1791-1873, president de la Socit d'horticulture i creador de lcole centrale des arts et manufactures, de Pars), va crear aquesta varietat de ram, el 1860, a la ciutat francesa dOrleans. Aquesta varietat s molt popular a Alemanya, Sussa i Blgica. En portugus tamb rep el nom de Ribier i Royal. Es conrea a la Costera, la vall dAlbaida i al Comtat. A Cocentaina, hem sentit alfonso lavara i lavall; s a dir, sha desvirtuat el cognom per ser un mot estrany al catal o per alguna imatge mental del cep. Noteu que tot i ser un antropnim francs, ha passat a