Editorial

Després de quatre anysd’obres de l’edifici,n’ha calgut un i mig

més per a l’adequació delsinteriors i els trasllats. Unany després de la seva inau-guració, el PRBB ja està enmarxa, ja ha aconseguit lavelocitat de creuer. Al PRBBhi conflueixen sis centres,amb més de 80 grups de re-cerca que superen el milerde persones, les quals tre-ballen juntes per a una ma-teixa finalitat, la recercabiomèdica. Tot succeeix enun ambient especial en quècada dia descobrim novesperspectives i observem aun mar que mai és igual. Totpassa en uns espais que ensofereixen noves oportunitatsd’interrelació i de fertilitza-ció encreuada. Tot convida ala coordinació i optimitzaciód’esforços, i aquesta publi-cació mensual n’és un bonexemple. Des d’aquí us vulldemanar que hi participeu,doncs això no ha fet més quecomençar!

Jordi Camí

director general

A fter four years of con-struction, another oneand a half year has

been necessary in order toequip the interiors and forall the moves to take place.A year after its inauguration,the PRBB is already on the goand it has already achieved acruise speed. Six differentcentres and more than 80research groups converge atthe PRBB, exceeding a thou-sand people who work toge-ther with the same goal: todo biomedical research. Eve-rything happens in a specialenvironment in which every daywe discover new perspectivesand we observe a sea thatis never the same. Everythingoccurs in spaces that offer newopportunities of interactionand cross-fertilisation. Every-thing leads to coordinationand effort optimisation, andthis monthly publication isa good example. From here Iwould like to invite you to par-ticipate, because this is justthe beginning!

Jordi Camí

general director

Barcelona i Catalunya jahan esdevingut actors dela recerca biomèdica in-

ternacional. A això hi ha contri-buït la inauguració, el 15 demaig de 2006, del Parc de Re-cerca Biomèdica de Barcelona(PRBB) una gran infraestructuracientífica europea de 55.000m2 en la qual ja hi treballen mésde 1.000 persones.

El Parc de Recerca Biomè-dica de Barcelona té la miradaposada al món de l’empresa i aldia a dia de l’Hospital del Mar,per això la seva decidida apos-ta per la recerca traslacional, totconnectant la recerca bàsica iclínica en un espai creatiu únic.

Un dels fruits principals delPRBB ha estat l’aprovació, perpart de la seva comissió Cientí-fica, d’una nova edició del Codide Bones Pràctiques Científi-ques. Aquesta comissió, únicaen un parc científic europeu, es-tà formada pels directors i altresinvestigadors principals dels siscentres de recerca que formenel PRBB.

Alguns indicadors, com lesmés de 400 sessions científi-ques anuals —la meitat de lesquals impartides per ponentsforanis— o la publicació d’entre10 i 12 articles científics origi-nals cada setmana, ja situen elparc en posicions d’excel·lència.També, gràcies a la capacitatdels grups per atraure recursoscompetitius, entre el 2003 i el2006 la despesa corrent global

en R+D del conjunt del PRBB esva doblar, situant-se per damuntdels 50 milions d’euros l’any.

A celebration of

science and diversity

in one creative space

Barcelona and Cataloniahave already become in-ternational players in bio-

medical research. The inaugu-ration of the Barcelona Biome-dical Research Park PRBB inMay 15, 2006, has contributedto this fact. PRBB is a large Eu-

ropean scientific infrastructu-re with 55,000 m2 where morethan 1,000 people work. It isoriented towards the industrysector and the Hospital del Mar,aiming to lead translational re-search by connecting basic andclinical research in one creativespace.

One of the main achieve-ments of PRBB has been theapproval of the new edition of aCode of Good Scientific Prac-tises by its scientific committee.This organ, which is unique in aEuropean science park, is com-posed of the directors and sev-

eral other main researchers fromthe six research centres that arepart of PRBB.

Some indicators, such as itsmore than 400 scientific sessionsper year —with about half of thespeakers coming from abroad—or the publication of 10 to 12original research articles perweek, situate the park in an ex-cellent competitive position. Al-so, thanks to the capacity of thegroups to attract competitivefunds, between 2003 and 2006the global spending in R&D atPRBB doubled to more than 50million euros per year �

Ciència

Notícies científiques | Scientific news 2-3

Entrevista | Interview: Mark Nieuwenhuijsen 4

Conferències PRBB-CRG: Juny |Conferences PRBB-CRG: June 4-5

Carrera científica | Becoming a scientist: Jordi Mestres 5

Grup de recerca | Research group: Rafael Maldonado (CEXS-UPF) 6

Servei de recerca | Research service: IAT 6

Publicacions seleccionades |Selected publications 7

Ciència fàcil | Easy Science:Splicing 7

Foto científica | Scientific photo 11

Diversitat

Debat actual | Current-affairs debate 8

Notícies de diversitat | Diversity news 8-10

El plat preferit de... | The favourite dish of...Luciano DiCroce (CRG) 9

El blog del mes | The blog of the month 9

El joc | The game 9Català per a guiris | Catalan

for foreigners 10Recull de premsa | Press

selection 11

Edifici

Els nens i el PRBB | Children and the PRBB 11

Notícies del Parc | Park news 11La millor foto | The best photo 11

Sumari / Summary

el·lipse PARC DE RECERCABIOMÈDICA DEBARCELONA

CONNECTEM CIÈNCIA I DIVERSITAT EN UN ESPAI CREATIU ÚNIC Juny de 2007 ANY I - NÚM. 1 www.prbb.org GRATUÏT

PRIMER ANIVERSARI / FIRST ANNIVERSARY

Una celebració de ciènciai diversitat en un espai

únic i creatiu

La primera conferència internacional delpollastre va tenir lloc al PRBB i a la UPF

Entre les activitats que es vananar desenvolupant durant laconferència cal destacar-ne l’ac-tuació del Quartet Fantasiantque, després de la ponència inau-gural, va cantar en les sis llen-gües més comunes de les mol-tes parlades al congrés.

Segons el Dr. Fernando Girál-dez, un dels organitzadors delcongrés i director del Departa-ment de Ciències Experimentalsi de la Salut de la UPF, algunesde les àrees més destacadesvan ser les noves tecnologies detransferència gènica i d’imatgeen temps real, així com les no-vetats en genètica i en genòmi-ca, noves àrees que complemen-ten els camps tradicionals deldesenvolupament i l’embriologia,pels quals el pollastre és tan fa-mós en matèria d’investigació.

The first international

chicken meeting took place

at the PRBB and the UPF

T he chicken has finally join-ed other fellow animal mo-dels in having its very own

international meeting, whichwas celebrated in Barcelona on11-14th of April, on the PRBBand UPF premises. Around 320scientists from all over the worldmet to discuss their commonpassion: understanding how achicken is formed.

The opening talk of the confe-rence was given by Dr. Nicole leDouarin from Collège de Francein Paris. Dr. le Douarin explainedhow the chicken has been at thebeginning of many important dis-coveries, such as the classifica-tion of lymphocytes between T

and B types. Her talk was follow-ed by a fantastic Impromptu bythe quartet Fantasiant, who sangfor everyone’s pleasure in the sixmost common languages of themany spoken at the meeting.

Some of the highlights of themeeting, said Dr. Giráldez, direc-tor of the department of experi-mental and health sciences ofthe UPF and one of the organis-ers, are the new gene transferand time lapse imaging tech-nologies that were presented,as well as the growing fields ofchick genetics and genomics,new fields that are complement-ing the traditional developmentand embryology areas that thechicken is famous for.

The meeting included talks bysome other well-known scien-tists, such as Marianne Bronner-Fraser from Caltech, and LewisWolpert from the University Co-llege of London, and the organ-isers hope that this meeting willbe the beginning of a series ofconferences with the chicken star-ring as a model organism �

De l’11 al 14 d’abril es vacelebrar al PRBB i a laUPF la primera conferèn-

cia internacional dedicada a labiologia del desenvolupament delpollastre. Aproximadament 320científics de tot el món es vantrobar per parlar sobre la sevapassió comú: entendre com esforma aquest organisme.

La ponència inaugural va anara càrrec de la Dra. Nicole le Doua-rin del Collège de France a París,qui va explicar com el pollastreha estat l’inici de molts desco-briments importants, com ésla classificació dels limfòcits entipus T i B. El congrés va inclou-re xerrades d’altres científics derenom internacional, com la Dra.Marianne Bronner-Fraser de Cal-tech i el Dr. Lewis Wolpert delUniversity College of London.

UPF UNIVERSITAT POMPEU FABRA

El CIBER d’Epidemiologia i Salut Pública està coordinatdes de l’IMIM

dera aposta per la gestió del co-neixement en xarxa». Aquest ex-pert en economia de la salut iprofessor de la UB explica quel’objectiu del CIBER és «poten-ciar la recerca d’excel·lència encol·laboració a través de xarxes,així com dotar als grups d’unamajor estabilitat financera i d’u-na estructura de gestió». Segonsel Dr. Gallo aquest és un territo-ri inexplorat. Per a ell es tractad’un gran repte el gestionar uncentre «virtual» tan gran, peròl’esforç val la pena. El Dr. Galloemfatitza un últim objectiu delCIBERESP: trobar indicadorsdel retorn social de la recerca.Per això, diu, és important quel’administració pública siguipropera als CIBERs.

The Epidemiology

and Public Health CIBER

is coordinated from IMIM

T he Epidemiology and PublicHealth CIBER (CIBERESP),directed by Dr. Josep M. An-

tó, director of CREAL, is one ofthe seven Biomedical ResearchCentres Networks (CIBERs) thatwere created in Spain in 2006by the Health Institute Carlos III.The CIBERs are formed by groupsfrom different regions of the coun-try that together form “virtual”centres that integrate basic, cli-nical and populational research.Each CIBER covers a specificbiomedical area and the scien-tific direction and coordinationof each CIBER is at a differentcentre: the one from CIBERESPis located at IMIM-HMar.

The CIBERESP is formed by41 different groups from eightautonomous communities; the-se groups include five from IMIM,one from CRG and one fromCEXS-UPF. The groups are organ-ised in four scientific areas thatcover subjects going from ge-nomic epidemiology and biosta-tistical methods to mechanismsof disease and health inequalities.

The manager of CIBERESP,Dr. Pedro Gallo, who joined PRBBin April 2007, explains that theCIBERs are “a real bet for the ma-nagement of knowledge in net-works”.

This expert in health eco-nomy and professor at UB ex-plains that the aim of the CIBERis “to strengthen the excel-lent research in collaborationthrough networks, as well as giv-ing the groups a greater finan-

cial stability and a managementstructure”. According to Dr. Ga-llo, this is an unexplored terrain,and it is a big challenge to man-age such a big “virtual” centre,but the effort is worthwhile. Dr.Gallo emphasizes a last aim ofthe CIBERs: to find indicatorsof the social return of the researchdone. That is why, he says, itis impor tant that the publicadministration is close to theCIBERs �E l CIBER d’Epidemiologia i

Salut Pública (CIBERESP),dirigit pel Dr. Josep M. An-

tó, director del CREAL, és un delsset centres de Recerca Biomè-dica en Xarxa (CIBERs) creatsa Espanya el 2006 per l’Institu-to de Salud Carlos III. Els CIBERscoordinen grups de diferents re-gions que junts formen centres«virtuals» on s’integren la recer-ca bàsica, clínica i poblacional.Cada CIBER cobreix una àrea bio-mèdica específica, i la direcciócientífica i coordinació de cadaCIBER és a un centre diferent;la del CIBERESP està situada al’IMIM.

El CIBERESP està format per41 grups diferents de vuit co-munitats autònomes; aquestsinclouen cinc grups de l’IMIM-Hospital del Mar, un del CRG iun del CEXS-UPF. Els grups es-tan organitzats en quatre àreescientífiques que cobreixen des del’epidemiologia genètica i elsmètodes bioestadístics als me-canismes de malalties i les des-igualtats en salut.

El gerent del CIBERESP, el Dr.Pedro Gallo, que es va incorpo-rar al PRBB a l’abril de 2007, diuque els CIBERs són «una verta-

IMIM INSTITUT MUNICIPAL D’INVESTIGACIÓ MÈDICA

Premi Josep Maria Sala-Trepat per a un investigador del CRG

Josep M. Sala-Trepat award

for a CRG researcher

Dr. Mario Cáceres, from CRG,received on April 24 the Jo-sep M. Sala-Trepat award,

summoned by the Catalan Bio-logy Society, which is given eachyear to a young researcher whohas worked abroad. Dr. Cáceresstudies the gene expression chan-ges in the human brain, whichcould be implied in the behav-iour and intellect that characteri-se humans �

El Dr. Mario Cáceres, delCRG, va rebre el passat di-marts 24 d’abril el Premi

Josep Maria Sala-Trepat, con-vocat per la Societat Catala-na de Biologia i que s’atorgaanualment a un jove investiga-dor que ha fet recerca fora delseu país.

El Dr. Cáceres estudia elscanvis d’expressió gènica en elcervell humà, que podrien estarimplicats en els comportamentsi intel·lecte que caracteritzen alshumans.

CRG CENTRE DE REGULACIÓ GENÒMICA

Ciència www.prbb.org | juny de 2007 2

Ponència de la Dra. Nicole le Douarin

seus futurs col·legues i signar unpreacord sobre la seva incorpo-ració. Aquesta no va ser la se-va primera visita a Barcelona: elDr. Malhotra fou científic visitanta la Universitat de Barcelona el1999 i professor visitant ICREAdurant tres mesos l’any 2003.

The American scientist

Dr. Vivek Malhotra, new

incorporation to the CRG

Dr. Vivek Malhotra, who hasbeen a Professor of theCell and Developmental

Vivek Malhotra, doctorat enBioquímica per la Universitatd’Oxford, va visitar el CRG a finalsde març de 2007 per establirels primers contactes amb els

Biology department at the Uni-versity of California San Diegofor the last 17 years, will join theCentre for Genomic Regulation(CRG) next September 2007.Dr. Malhotra is a cell biologistexpert on the function of intra-cellular organelles —such asmitochondria, the Golgi appara-tus and the cell nucleus— andtheir interactions. He will be-come the coordinator of the Celland Developmental Biology pro-gram, one of the six researchprograms in which the CRG isdivided, and he will be in chargeof finding three new group lead-ers, to complete the six researchgroups of the program.

The CRG Cell and Develop-mental Biology program is cur-rently formed by the groups leadby the French researcher Dr. Isa-belle Vernos, who came from

EMBL in Heidelberg, and the Ar-gentinean scientist Hernán Ló-pez-Schier, who used to work atthe Rockefeller University in NewYork. This program is focusedon the intercellular signallingsystems and the cytoskeleton,which contributes to the spatialorganization. To study this, theyuse model organisms such asthe Drosophila fly and zebra fish.

Vivek Malhotra, who obtaineda chemistry PhD at Oxford Uni-versity, visited the CRG at theend of March 2007 to establishthe first contacts with his futurecolleagues and to sign an agree-ment about his incorporation.This was not, however, his firstvisit to Barcelona: Dr. Malhotrawas a visitor scientist at the Uni-versity of Barcelona in 1999and an ICREA visitor during threemonths in 2003 �

El Dr. Vivek Malhotra és, desde fa 17 anys, catedràtic delDepartament de Biologia

Cel·lular i del Desenvolupamentde la Universitat de Califòrnia aSan Diego, s’incorporarà al Cen-tre de Regulació Genòmica (CRG)el proper setembre de 2007. ElDr. Malhotra és un biòleg cel·lu-lar expert en el funcionamentd’organels intracel·lulars, comles mitocòndries, l’aparell Golgii el nucli cel·lular, i en la comuni-cació entre ells. Ell serà el coor-dinador del programa de BiologiaCel·lular i del Desenvolupament,un dels sis programes en quès’estructura el CRG, i s’encarre-garà de buscar tres nous capsde grup per completar els sisgrups de recerca del programa.

El programa de Biologia Cel·lu-lar i del Desenvolupament delCRG actualment està compostpels grups liderats per la investi-gadora francesa Isabelle Vernos,procedent de l’EMBL a Heidel-berg, i el científic argentí Her-nán López-Schier, procedent dela Universitat Rockefeller a No-va York. Aquest programa secentra en els sistemes de se-nyalització intercel·lulars i el ci-toesquelet, una estructura quecontribueix a l’organització es-pacial. Per a aquests estudis esfan servir organismes model comla mosca Drosophila i el peix ze-bra.

El registre europeu de línies de cèl·lules mare embrionàries estarà gestionat pel CMRB

ja s’han derivat dues d’aques-tes línies cel·lulars, estarà alcapdavant d’aquest registre.

Aquesta iniciativa pretén pro-porcionar informació detalladasobre totes les línies de cèllu-les mare embrionàries dispo-nibles a Europa. Es crearà unaweb accessible al públic quecontindrà dades sobre les línies

cel·lulars i sobre progressos d’in-terès tals com assaigs clínics.L’objectiu d’aquest nou registreés fomentar la coordinació i efi-ciència de la recerca en embrionshumans a Europa, evitant la in-necessària creació de noves lí-nies (actualment s’utilitzen 81línies diferents en projectes dela UE) i creant uns estàndards

internacionals comuns per a lacaracterització d’aquestes cèl-lules, aspecte essencial per aprogressar en les noves terà-pies. El registre comptarà ambun comitè consultiu, un comitèdirectiu i un comitè ètic indepen-dent que garantiran el seu bonfuncionament.

The European embryonic

stem cell lines register will

be managed by the CMRB

T he European Commissionhas agreed, within its SixthEuropean Framework Pro-

gramme for Research, to give 1million euros for the creation ofa register of European humanembryonic stem cell lines, cul-tures of cells isolated from ear-ly human embryos which can bemaintained indefinitely in the la-boratory. This register will countwith the participation of 10 coun-tries and will be jointly managedby the Centre for RegenerativeMedicine of Barcelona (CMRB)and the Centre of Regenerative

Therapies Berlin-Brandenburg inBerlin. Dr. Anna Veiga, directorof the CMRB stem cells bank,where two of these cell lines ha-ve been derived, will be at thefront of this register.

This initiative aims to providedetailed information on all theembryonic stem cell lines avail-able in Europe. A publicly acces-sible website will be createdwhich will contain data about thecell lines and other information ofinterest, such as clinical assaysbeing carried out. The objectiveof the register is to promote thecoordination and efficiency ofEuropean research on humanembryos, avoiding the unneces-sary creation of new cell lines(there are currently 81 differentlines being used in EU projects)and creating international stan-dards for the characterization ofthese cells, which is essential forthe progress in new therapies.The register will have a consulta-tive committee, a directive com-mittee, and an independent ethi-cal committee, which will ensureits proper functioning �

L a Comissió Europea haacordat, dins el seu VIèPrograma Marc de Recer-

ca, finançar amb un milió d’eu-ros la creació d’un registre euro-peu de línies de cèl·lules mareembrionàries humanes, cultiusde cèl·lules mare aïllades d’unembrió humà primerenc que espoden mantenir indefinidamental laboratori. Aquest registrecomptarà amb la participacióde 10 països i serà gestionatconjuntament pel Centre deMedicina Regenerativa de Bar-celona (CMRB) i el Centre deTeràpies Regeneratives Berlín-Brandenburgo, a Berlín. La Dra.Anna Veiga, directora del Bancde Cèl·lules Mare del CMRB, a on

CMRB CENTRE DE MEDICINA REGENERATIVA DE BARCELONA

Simposi Internacional en Informàtica Biomèdica al PRBB el proper juny

camp, com l’aportació de la bio-logia de sistemes al coneixe-ment de malalties humanes i elpaper de la biocomputació enel descobriment de fàrmacs. Enel simposi es preveu la partici-pació dels actors i les iniciati-ves més rellevants de l’escena-ri europeu actual.

International

Symposium on Biomedical

Informatics at the PRBB

next June

T he Research Unit on Bio-medical Informatics (GRIB)organises a PRBB-sponsor-

ed International Symposium on

Biomedical Informatics that willtake place on 25th, 26th and27th of June. The symposiumaims to serve as a forum fordiscussion on the hot topics inthe field, such as systems biolo-gy insights into human disease,and the role of biocomputationin drug discovery �

El Grup de Recerca en Infor-màtica Biomèdica (GRIB)organitza un Simposi Inter-

nacional en Informàtica Biomè-dica, patrocinat pel PRBB i quetindrà lloc els dies 25, 26 i 27de juny. El simposi pretén serun fòrum de discussió dels te-mes més candents d’aquest

IMIM-UPF: GRIB GRUP DE RECERCA EN INFORMÀTICA BIOMÈDICA

Ciència3 juny de 2007 | www.prbb.org

El científic nord-americà Vivek Malhotra, nou fitxatge del CRG

CRG CENTRE DE REGULACIÓ GENÒMICA

Ced

ida

per

Dia

rio

Méd

ico.

Fot

ògra

f: R

afa

Mar

ín

El Dr. Vivek Malhotra

Per què va decidir venir a Barcelona i al CREAL?

Vaig venir a Barcelona per un any sabàtic a l’IMIMfa dos anys, i em va agradar molt viure aquí. Aixíque quan el CREAL va ser creat i em van pregun-

tar si en volia formar part, vaig pensar: «perquè no, éshora d’un nou repte!». A més, el CREAL té una excel·lentreputació i és una de les majors forces a Europa en epi-demiologia ambiental.

Quines són les seves principals línies de recerca?

Ara mateix estic liderant el projecte europeu Hiwate,que estudia, en diferents països, l’impacte en la salutde l’exposició a llarg termini a subproductes de desin-fecció en l’aigua potable. També estic involucrat en unaltre projecte europeu per al desenvolupament de no-ves propostes per valorar els riscs i conseqüències am-bientals per a la salut.

Com de contaminada està Barcelona?

Un aspecte que no m’agrada de Barcelona és l’ai-gua. El problema és la forma com es fa el tractamentamb clor. S’hauria d’extraure primer la matèria or-gànica de l’aigua i, després, fer servir el clor. Però no esfa aquest primer pas, així que el clor interactua ambla matèria orgànica i crea subproductes que podenser perjudicials. A més, aquests productes poden serabsorbits per la pell o inhalats mentre un pren unadutxa...

Quina és la major dificultat i què representaria una re-

volució en el seu camp?

Jo diria que el major «coll d’ampolla» és la mesura del’exposició. En aquest sentit, tenir un petit monitor quela gent pogués portar al damunt per mesurar exacta-ment a què estan exposats seria un gran avenç.

Quanta gent hi ha al seu grup?

De fet, el meu grup està encara a Londres, però un coptingui un grup aquí voldria que fos petit i de bona qua-litat. També m’agradaria de conèixer altres grups de re-cerca del PRBB i de Barcelona, i trobar col·laboradorsper a estudiar a nivell mecanístic els efectes de la clo-ració.

Quines són les seves primeres impressions de Barce-

lona?

En realitat, les meves primeres impressions de Barcelo-na van ser fa uns 20 anys, quan vaig venir fent autoes-top. Vam venir a Barcelona per passar-hi dos o tres diesi vam acabar quedant-nos algunes setmanes! I és clar,sempre he seguit al Barça, amb les seves connexionsholandeses...

Ciència www.prbb.org | juny de 2007 4

ENTREVISTA / INTERVIEW

LA DARRERA INCORPORACIÓ AL CREAL / THE LATEST CREAL INCORPORATION

Dr. Mark Nieuwenhuijsen

P E R F I L / P RO F I L E

Mark Nieuwenhuijsen, un expert reconegut inter-nacionalment en el camp de l’epidemiologia am-biental i ocupacional, va incorporar-se al CREAL(Centre de Recerca en Epidemiologia Ambien-tal) com a nou cap de grup el gener del 2007. ElDr. Nieuwenhuijsen, de 42 anys, ha treballat aHolanda, a Anglaterra i als EUA abans de veniral CREAL.

Mark Nieuwenhuijsen, an internationally recog-nised expert in the field of occupational and en-vironmental epidemiology, joined the staff atCREAL (Centre for Research in EnvironmentalEpidemiology) as a new group leader in January2007. Dr Nieuwenhuijsen, who is now 42, hasworked in The Netherlands, England and the USbefore joining the CREAL.

CONFERÈNCIES PRBB-CRG / CONFERENCES PRBB-CRG Conferences Programme sponsored by the CRG and the PRBB Foundation

RON RAY, Friday June 1:Dr. Ray (School of LifeSciences, University ofDundee in Scotland, UK)is interested in the role of

the SUMO modifications in transcrip-tional regulation. Other interests in-clude determining the mechanism ofNF-kB activation. NF-kB is ivolved inregulating many aspects of cellularactivity, in stress, injury and espe-cially in pathways of the immune re-sponse.

JIRI BARTEK, Tuesday Ju-ne 5: Dr. Bartek (DanishCancer Society, Institute ofCancer Biology in Copen-hagen, Denmark) studies

the molecular mechanisms that reg-ulate the mammalian cell division cy-cle and the ways these mechanismsare employed to preserve genome in-tegrity. Particularly he focuses on thegenome surveillance pathways de-signed to coordinate the cell fatedecisions in cells exposed to varioustypes of genotoxic stress.

ALLAN JACOBSON, FridayJune 8: Dr. Jacobson (Uni-versity of MassachusettsAmherst (UMASS) MedicalSchool, USA ) is doing re-

search into the regulation of mRNAstability in the yeast Saccharomycescerevisiae, both of inherently unsta-ble mRNAs and of those that are nor-mally stable, but are destabilized bythe presence of a premature nonsen-se codon.

CONSTANTINOS SIOUTAS,Friday June 8: Dr. Sioutas(Department of Civil andEnvironmental Engineer-ing, Southern California

Particle Center, University of South-ern California, USA) is interested infour main issues: air pollution, aero-sol technology, particle sampling andpollution control. His research grouphas also developed instrumentationfor basic aerosol research.

FRANÇOIS GUILLEMOT, Monday Ju-ne 11: Dr. Guillemot (National Insti-tute for Medical Research, MedicalResearch Council (MRC), London,UK) will present results about thecellular and molecular mechanismsunderlying cell fate specification inthe nervous system, specifically on themechanisms controlling the genera-tion of different types of neurons andglial cells in the embryonic and post-natal brain.

challenge”. Also, the CREAL has an excellent reputationand it’s one of the major forces in Europe in environ-mental epidemiology.

What are your main lines of research?

At the moment I am leading the European project Hiwa-te, to study the health impact of long-term exposureto disinfection by-products in drinking water in differ-ent European countries. I am also involved in anotherEuropean project aimed at developing new approach-es to assess environmental health risks and conse-quences.

How polluted is Barcelona?

One aspect I don’t like about Barcelona is the water.The problem is the way they do the chlorination here.They should first remove the organic matter from thewater, and then use the chlorine. But they don’t do thisfirst step, and so the chlorine interacts with the organ-ic matter and creates by-products which may be harm-ful. And these by-products can also be absorbed by theskin and inhaled while having a shower...

What are the main difficulties in your field and what

would represent a real revolution?

I would say that the major bottleneck in the field is theexposure measurements. In this sense, having a smallmonitor that people could carry with them to measureexactly what they are exposed to would be a majorbreakthrough!

How many people are in your group?

My group is actually still in London, but once I start get-ting new staff here, my aim is to have a small, good-quality group. I am also looking forward to meeting peo-ple from other groups in the PRBB and Barcelona andto find collaborators to study the chlorination effects atthe mechanistic level.

What are your first impressions of Barcelona?

Actually, my first impressions of Barcelona were about20 years ago, when I was hitch hiking in Spain. We ca-me to Barcelona with the idea of spending two or threedays, and ended up staying several weeks! And of cour-se I have always followed Barça, with all its Dutch con-nections...

What will you miss from the UK and The Netherlands?

I will miss my family in Holland, and also the green grassin England. But that’s it. I like a new adventure; life istoo short, and you have to move around. And I thinkBarcelona is a great place to live �

Què trobarà a faltar d’Anglaterra i d’Holanda?

Trobaré a faltar la meva família a Holanda, i l’herba ver-da a Anglaterra. Però això és tot. M’agrada una novaaventura: la vida és massa curta, i cal moure’s. I crecque Barcelona és un lloc fantàstic per viure-hi.

Why did you decide to come to Barcelona and to the

CREAL?

Icame to Barcelona for a sabbatical year at the IMIMa couple of years ago, and I really enjoyed living here.So when the CREAL was created and I was asked if I

wanted to join, I thought: “why not, it’s time for a new

P E R F I L / P RO F I L E

El Dr. Jordi Mestres és gironí, haviscut als Estats Units, a Holanda ia Escòcia, i treballa al PRBB desde fa tres anys com a investigadorde l’IMIM-Hospital del Mar i cap delgrup de quimiogenòmica del GRIB.Fa un any va crear l’empresa spin-off Chemotargets, que desenvo-lupa noves eines per identificarmolècules actives per a dianesterapèutiques. Jordi Mestres ensexplica com ha arribat on és ara.

Dr. Jordi Mestres is from Girona,has lived in the United States, theNetherlands and Scotland, andthree years ago he came to work atthe PRBB as a researcher at IMIM-Hospital del Mar and the head ofthe chemogenomics group at theGRIB. A year ago, he created thespin-off company Chemotargets,which develops new tools to identi-fy active molecules for therapeutictargets. Jordi Mestres tells us howhe arrived where he currently is.

ANXO VIDAL, Wednesday June 13:Dr. Vidal (Facultad de Medicina, Uni-versidad Santiago de Compostela)works on cancer and uses mice totry to understand two specific genes

that influence the development of tumours:P130 and P107. In the talk he will present hiswork on the cooperative role of cell cycle in-hibitors.

KENNETH D. POSS, Friday June 15:Dr. Poss (Duke University Program inGenetics, USA) is using the zebra-fish model system, whose organspossess an elevated regenerative

capacity, to study heart muscle regenerationafter major injury, as well as regeneration ofthe zebrafish tail fin, applying forward and re-verse genetic approaches.

FRANÇOISE DANTZER, Monday Ju-ne 25: Dr. Dantzer (CNRS-GenomeIntegrity, Illkirch, France) is interest-ed in the biological role of poly (ADP-ribosyl)ation as an immediate epi-

genetic modification that concerns both geno-me surveillance and cell proliferation, includ-ing DNA replication and cell division.

ARTURO C. VERROTTI, Friday June29: Dr. Verrotti (Dipartimento di Bio-chimica e Biotecnologie Mediche,Università di Napoli “Federico II”and CEINGE-Biotecnologie Avanzate

Napoli, Italy) uses the fruitfly Drosophila mela-nogaster as an animal model system to studytranslational regulation of mRNAs during ovarydevelopment and growth, cancer, and Parkin-son disease.

Ciència5 juny de 2007 | www.prbb.org

CARRERA CIENTÍFICA / BECOMING A SCIENTIST

Quan va començar a interessar-se per la

ciència?

A l’institut. També m’agradava la his-tòria, però vaig veure que no la po-dia canviar…

Aleshores va decidir estudiar químiques;

per què aquesta elecció?

En química no tot estava establert i a méses podia estudiar a la Universitat de Gi-rona...

I va entrar en contacte amb la indústria

farmacèutica...

Durant el doctorat vaig fer una estada de3 mesos a una empresa a Michigan. Emva semblar interessant perquè havia dedesenvolupar noves metodologies, i elque feia tenia aplicacions pràctiques.

Ha treballat 7 anys a empreses farma-

cèutiques per després tornar a l’acadè-

mia. Quines diferències veu entre aquests

dos mons?

En general el millor del món acadèmic ésque hi ha un ambient propici per a la ge-neració de noves idees i per a establirtot tipus de col·laboracions. De la indús-tria, el millor és que hi ha projectes moltinteressants en terapèutica, accés direc-te a gran quantitat de dades i uns pres-supostos molt generosos.

Què el va fer tornar aquí i començar un

grup de recerca?

A Edimburgh vam tenir la primera filla,la Fiona, i al cap de poc les pressionsdels avis per tenir la néta més a propvan poder més que les ganes de quedar-nos allà… I la feina no ho és tot a la vi-da, ni els diners! Aquí, malgrat una enor-me reducció de sou i privilegis contrac-tuals, la qualitat de vida és molt bona:tens sol cada dia, el mar al costat i elsavis que et cuiden els nens, i això no tépreu! Però no descartem tornar a marxar,si les circumstàncies ens hi portessin.

Quin ha estat el moment més satisfac-

tori de la seva carrera?

Potser el reconeixement l’any 2000 d’és-ser l’inventor d’una sèrie de molèculesamb aplicació terapèutica, la primera pa-tent de les 4 que tinc. Darrerament, la

Jordi Mestres«Ser científic és com ser jugador de futbol:

quan treballes jugues, i això manté la motivació»“Being a scientist is like being a footballer: when you work you play, and this keeps you motivated”

car i competir. En el nostre cas, però, ésmolt important col·laborar: què en femd’un disseny de fàrmac perfecte si no te-nim algú que el sintetitzi i el testi? A mésal PRBB tenim el luxe de conviure amb1.000 persones, moltes d’elles treballantamb una diana terapèutica potencial...

Què és important per fer recerca?

Curiositat, escepticisme i bon humor!

Què seria si no fos científic?

Segurament músic. De petit vaig cantar al’Escolania de Montserrat, on vaig estu-diar piano i violí. Però a les classes d’har-monia al Conservatori de Girona em dedi-cava a fer reaccions químiques, i tot i quemai no he deixat la música, un dia vaig ha-ver d’escollir. Però mai he dubtat de la me-va decisió, m’entusiasma la meva feina.

When did you start being interested in

science?

A t high school. I also liked His-tory, but I saw I could not chan-ge it…

You then decided to study Chemistry:

why?

In chemistry not everything was establish-ed; and I could study it in my home town…

And you got in touch with the pharma-

ceutical industry….

During my PhD I did a 3-month stage at acompany in Michigan. I thought it was in-teresting, because I had to develop newmethodologies and what I was doing hadpractical applications.

You have worked in pharmaceutical com-

panies for 7 years, then came back to

academia. What are the main differen-

ces between both worlds?

In general, the best from the academicworld is the environment that favours thegeneration of new ideas and the estab-lishment of all type of collaborations. Thebest in industry is that projects are ther-apeutically very interesting and that youhave access to great amounts of dataand very generous budgets.

What made you come back and start a

research group?

In Edinburgh we had our first daughter,Fiona, and soon pressure from the grand-parents to have her close by was strong-er than our desire to stay there…Andwork is not everything in life, neither ismoney! Here, despite a huge reduction insalary and contact privileges, quality oflife is very good: there’s sun everyday,the sea next by, and the grandparentswho can take care of the children, andmoney cannot pay that! But we wouldconsider leaving again, if circumstanceschanged.

What has been the most satisfactory

moment of your career?

Perhaps the recognition, in 2000, of be-ing the inventor of a series of moleculestherapeutically useful, the first of thefour patents I have. Lately, the conces-sion of the Corwin Hansch Award in 2006by the QSAR and Molecular Modelling in-ternational society.

Science: collaboration or competition?

Science in its pure state is honest col-laboration, and this is when it is mostenjoyable. But it is true that there is a lotof pressure to publish and to compete.In our case, however, it is very importantto collaborate: what would we do with aperfect drug design without someonewho can synthesize it and test it? Also,at the PRBB we have the luxury of beingamongst 1000 people, many of themwith a potential therapeutic target…

What is important to do research?

Curiosity, scepticism and good hu-mour!

What would you be if you were not a sci-

entist?

A musician, most likely. When I was achild I used to sing at the Escolania deMontserrat, where I studied piano and vi-olin. But in harmony lessons at the Con-servatory of Girona I used to do chemicalreactions, and even though I have neverleft music, one day I had to choose. ButI have never doubted my choice: I lovemy job �

concessió del Corwin Hansch Award del’any 2006 per part de la societat inter-nacional de QSAR i Modelatge Molecular.

Ciència: col·laboració o competència?

La ciència en estat pur és col·laboraciófranca, i és quan es gaudeix més. Peròés cert que hi ha una pressió per publi-

Ciència www.prbb.org | juny de 2007 6

GRUP DE RECERCA / RESEARCH GROUP

L ’abús de drogues iels trastorns afectius,com l’ansietat i la de-

pressió, generen una granproblemàtica social. Peraixò el grup de neurofar-macologia del Dr. Maldo-nado investiga els meca-nismes biològics comunsimplicats en aquests dosfenòmens. En particularse centren en la nicotina,el cànnabis, la cocaïna il’èxtasi, i en els possiblesmecanismes que conduei-xen al consum abusiu d’a-questes substàncies. ElDr. Maldonado ens explicaque, per entendre el per-què unes persones cauenen addiccions i d’altresno, cal tenir en comptetres factors: el consum dedroga (la quantitat, el mo-de, la freqüència), els fac-tors ambientals i socials,i la vulnerabilitat indivi-dual, que inclou factorsgenètics. Un exemple clàs-sic de l’efecte de l’ambient,

diu, és el dels marines he-roïnòmans al Vietnam, queen tornar al seu país dei-xaren l’heroïna sense di-ficultats.

Per entendre les addic-cions i els trastorns afec-tius, el grup, format per 29persones de 4 nacionali-tats diferents, utilitza diver-ses tècniques: estratègiesfarmacològiques clàssi-ques, fent servir compos-tos que actuen sobre elsreceptors del sistema ner-viós; ratolins «knock-out»als qui se’ls ha suprimitun determinat gen per en-tendre la seva funció; i mo-dels animals per a realit-zar estudis de conducta,que segons el Dr. Maldo-nado són molt complexos,però un cop establerts per-meten una bona predicciódel que pot succeir en hu-mans.

Un dels principals des-cobriments del grup delDr. Maldonado és el fet

que hi ha components es-pecífics del sistema opioi-de endogen que són subs-trat comú per als diferentstrastorns addictius. El seusomni: que aquest conei-xement doni lloc a fàrmacseficaços per tractar els ad-dictes, que són malalts crò-nics, emfatitza el Dr. Mal-donado.

Neuropharmacology

Research Unit,

Department

of Experimental

and Health Sciences

from the UPF

Drug abuse and emo-tional disorders, suchas anxiety and de-

pression, are generatinga serious social problem.This is why Dr. Maldona-do’s neuropharmacologygroup studies the commonbiological mechanismsinvolved in these two phe-nomena. They focus partic-ularly in nicotine, canna-bis, cocaine and ecstasy,and in the possible mech-anisms underlying the abu-sive consume of these sub-stances.

Dr. Maldonado explainsthere are three factorsto understand why somepeople become addicti-ve and others don’t: drugconsume (the quantity, thefrequency, the mode); so-cial and environmental fac-tors; and individual vul-nerability, which includesgenetic factors.

A classical example ofthe effect of the environ-ment is how the Ameri-can marines that were he-roin addicts in Vietnam

SERVEI DE RECERCA / RESEARCH SERVICE

L ’Institut d’Alta Tecno-logia (IAT) és un delscentres tecnològica-

ment més avançats delsud d’Europa en serveisd’imatge molecular, comsón la tomografia per emis-sió de positrons (PET) i laressonància magnètica, ifou la primera entitat ubi-cada al PRBB l’any 2004.L’IAT ofereix els seus ser-veis a la comunitat cientí-fica i a la indústria farma-cèutica.

La tècnica PET, molt uti-litzada en oncologia i neu-rociències, consisteix envisualitzar in vivo molècu-les dins l’organisme grà-cies a que aquestes esmarquen amb un isòtopradioactiu que emet posi-trons. S’utilitza per a la de-tecció de tumors i l’anàlisidel seu desenvolupamenten resposta a un tracta-ment. En neurociènciesserveix per a mesurar l’ac-

tivitat de nous psicofàr-macs.

L’IAT compta amb un ci-clotró de 23 tones ubicaten un búnker especial alsoterrani. El ciclotró és unaccelerador de partículesque converteix elementsestables en radioisòtops,que són traslladats al la-boratori de radioquímica.Allà es sintetitzen els ra-diotraçadors (les molècu-les d’interès amb el radioi-sòtop incorporat). El radio-traçador s’administra alpacient o animal d’expe-rimentació, que es sotmetal tomògraf PET o micro-PET on la radiació emesaes convertirà en una imat-ge obtinguda de forma noinvasiva, explica el Dr. Fer-nández, director de l’IAT.

L’IAT, que consta d’unaplantilla actual de 22 per-sones, és una fundaciósense ànim de lucre im-pulsada pel grup CRC Cor-

poració Sanitària, l’InstitutMunicipal d’AssistènciaSanitària (IMAS), la Corpo-ració Clínic i la FundacióInstitut de Recerca Hospi-tal Universitari Vall d’He-brón.

Molecular

Imaging service

from the IAT

T he Institute of Ad-vanced Technology(IAT) is one of the

most technologically ad-vanced centres in south-ern Europe in molecularimaging such as positronemission tomography (PET)and magnetic resonance.It was the first entity tobe based at the PRBB in2004, and it offers itsservices to the scientificcommunity and the phar-maceutical industry.

PET, which is commonlyused in oncology and neu-rosciences, consists onvisualising moleculeswithin the organisms in vi-vo thanks to the fact thatthese molecules are label-led with a radioactive iso-tope which emits positrons.It is used for the detectionof tumours and the analy-sis of their developmentin response to treatment.In neurosciences it is use-ful for measuring the ac-tivity of new psychoactivedrugs.

The IAT has a cyclotron(of 23 tons of weight) in-side a bunker in the base-ment. It is a particle accel-erator that converts stableelements into radioiso-topes, which are thentransferred to the radio-chemical laboratory. There,the radiotracers (the mol-ecules of interest with aradioisotope incorporated)are synthesized. The ra-diotracers are then admin-istered to the patient orthe laboratory animal,who is screened by a to-mograph or micro-PET,to convert the radiationemission into an image ina non-invasive manner, ex-plains Dr. Fernández, di-rector of IAT.

The IAT, currently witha staff of 22 people, is anon-for-profit foundationfostered by the “CRC Cor-poració Sanitària” group,the Municipal Institute forHealth Assistance (IMAS),the Clinic Corporation, andthe Foundation HospitalVall d’Hebrón �

Unitat de Recerca en Neurofarmacologia del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF

CAP DE GRUP/GROUP HEAD: DR. RAFAEL MALDONADO

Servei d’imatge molecular de l’IAT

quitted easily once backat home.

In order to understandaddiction and emotionaldisorders, the group, form-ed by 29 people from 4different nationalities, us-es different techniques:classical pharmacologi-cal strategies, using com-pounds that act on thenervous system recep-tors; “knock-out” mice inwhich a specific gene hasbeen deleted in order tounderstand its function;and animal models for be-haviour studies which,according to Dr. Maldona-do, are very complex butonce they are establishedthey allow a good predic-tion of what can happenin humans.

Dr. Maldonado high-lights the discovery thatspecific components ofthe endogenous opioid sys-tem are a common sub-strate for different ad-dictive behaviours as amajor contribution of hisgroup.

His dream: that thisknowledge gives rise toeffective treatments forthe addicts, who are peo-ple with a chronic disea-se, Dr. Maldonado empha-sizes �

Grup de recerca del Dr. Maldonado

Un dels dos tomògrafs de l’IAT

tes introns, facilitating the reading of theinstructions. Understanding splicing isfundamental, because without it, havingthe sequence of all genes, (the humangenome) would be like having a book andnot being able to read it.

And how does splicing help increasingprotein diversity? Thanks to alternativesplicing. Different cells, or the same cellin different conditions, can decide to in-clude or not a specific exon (sentence)in the final instructions of a gene, theprotein. And this decision modifies pro-teins giving them different actions, evenopposite ones. The fact is that we knowthat nearly 30% of genetic diseases,such as neurofibromatosis, are due tosplicing problems.

It is still a mystery how and why cellsdecide whether to include or not a spe-cific exon in a protein. What is known isthat each gene can generate between 2and 5 different proteins —the most ex-treme case known is the Dscam genefrom Drosophila, which can generate upto 32,000 different proteins �

PUBLICACIONS SELECCIONADES / SELECTED PUBLICATIONS

CIÈNCIA FÀCIL / EASY SCIENCE

Per què som tan diferents si tenimels mateixos gens? Perquè cadagen existeix en versions lleugera-

ment diferents, i cadascun de nosaltresen té una. Sovint, individus de la matei-xa població tenen la mateixa versió d’ungen. Per exemple, en relació amb el gende la lactosa, els japonesos solen tenirla variant que diu «no digereixis lactosaquan siguis adult». Les freqüències deles diferents versions canvien entre po-blacions i, fins ara, s’assumia que granpart d’aquesta variabilitat entre pobla-cions era deguda a la selecció natural. Elgrup liderat pel Dr. David Comas, de laUnitat de Biologia Evolutiva del Departa-ment de Ciències de la Salut i de la Vida(CEXS) de la UPF, ha realitzat un estudipublicat a l’abril a la revista Human Ge-netics que contradiu aquest supòsit.El Dr. Comas explica que es van exami-nar més de 1.000 individus de 50 po-blacions d’arreu del món per analitzarsi les forces evolutives havien actuat enles variants d’un gen que presenta fre-qüències molt diferents entre poblacions.L’estudi ha demostrat que la variabilitat

La Dra. Montse Andreu, coordinado-ra del grup de gastroenterologia del’IMIM i de la Unitat de càncer co-

lorectal de l’Hospital del Mar, és autorad’una recent publicació a la revistaCarcinogenesis on s’ha avaluat el riscde patir càncer colorectal associat a lavariant genètica ARLTS1 Cys148Arg.Aquest estudi, diu la Dra. Andreu, és«fruit de l’esforç inicial col·laboratiu demolts hospitals». EPICOLON fou un estu-di epidemiològic d’àmbit estatal, impul-sat per la Dra. Andreu i el Dr. Castells,de l’Hospital Clínic, fa 7 anys i realitzaten el marc del Grup d’Oncologia Gastro-intestinal de l’Associació Espanyola deGastroenterologia. EPICOLON ha estatun dels projectes cooperatius més exi-tosos a Espanya, amb la participació de25 hospitals. Es va recollir la història fa-miliar i clínica, així com teixit tumoral isà, de prop de 2.500 pacients de càncerde colon. S’ha creat una base de dadesque ha permès fer estudis epidemio-lògics i establir la millor estratègia a se-guir en el diagnòstic de la síndrome deLynch, un tipus de càncer colorectal.Fruit de l’èxit obtingut, en el 2006 va co-mençar EPICOLON II, recerca que se cen-trarà en identificar marcadors implicatsen el càncer colorectal familiar.

The EPICOLON project

gives its fruits

Dr. Montse Andreu, coordinator ofthe gastroenterology group at IMIMand the colorectal cancer unit at

the Hospital del Mar, is author of a re-cent publication in the journal Carci-nogenesis in which the colorectal can-cer risk associated to the genetic variantARLTS1 Cys148Arg was evaluated. Thisstudy, says Dr. Andreu, is “fruit of the in-itial collaborative effort of many hospi-tals”, the EPICOLON project. EPICOLONwas an epidemiologic population-basedstudy that was driven by Dr. Andreu andDr. Castells, from Hospital Clínic, 7 yearsago. This project, of the gastrointestinaloncology group from the Spanish gastro-enterology association, has been one ofthe most successful cooperative projectsin Spain with the participation of 25 hos-pitals. The familial and clinical history, aswell as tumour and healthy tissue, fromnearly 2,500 colon cancer patients werecollected to create a database. From thisit was possible to do new epidemiologi-cal studies and to establish the beststrategy for the diagnostic of Lynchsyndrome, a type of colorectal cancer.Due to the success of the first project,EPICOLON II started in 2006: it will focuson the identification of markers for fa-milial colorectal cancer �

group screened more than 1000 indivi-duals from 50 different populations fromaround the world and analysed if evolu-tionary forces had acted in a particular ge-ne whose variants showed different fre-quencies between populations. They foundthat the variability in this gene was due torandom factors, such as population his-tory, and not selection �

en aquest gen és deguda a l’atzar i a lahistòria pròpia de les poblacions, i no ala selecció.

Variability and selection,

not always hand in hand

Why are we all so different if we ha-ve the same genes? This is be-cause each gene comes in slight-

ly different versions and each of us hasone of them. Often people from a samepopulation have the same version of a ge-ne. For example, Japanese people usuallyhave a version for the lactase gene thatsays “do not digest lactose in adulthood”.Frequencies of the different versions chan-ge between populations and it was gene-rally assumed that most of this variabi-lity was due to selection. The group leadby Dr. David Comas, from the EvolutionaryBiology unit of the Department of Experi-mental and Health Sciences (CEXS) of theUPF, has just proved this wrong in a paperpublished in April in the journal HumanGenetics. Dr. Comas explains that the

Ciència7 juny de 2007 | www.prbb.org

T ot i que el genoma humà conté no-més uns 25.000 gens, aquests po-den donar lloc a més de 150.000

proteïnes diferents, fent possible la im-mensa complexitat humana. Això és pos-sible en part gràcies a l’splicing (o em-palmament), un fenomen molecular queestudien cinc grups de recerca dels cen-tres del PRBB.

I en què consisteix? L’splicing és unsistema que facilita la lectura dels gens.Els gens, les instruccions per crear un or-ganisme, tenen parts amb sentit (fraseso exons) i parts sense sentit (paraules al’atzar, o introns). Precisament l’splicingelimina els introns i facilita la lectura deles instruccions. Entendre l’splicing ésfonamental, ja que altrament tenir la se-qüència de tots els gens (el genoma hu-mà) seria com tenir un llibre i no saber-lo llegir.

A més existeix l’splicing alternatiu, unmecanisme que augmenta la diversitatde proteïnes possibles. És a dir, diferentscèl·lules, o la mateixa cèl·lula en dife-rents condicions, poden decidir incloureo no un determinat exó (frase) en les ins-truccions finals d’un gen, la qual cosamodifica les proteïnes resultants fentque tinguin funcions diferents, fins i totcontràries. El fet és que ja sabem queprop d’un 30% de malalties genètiquescom la neurofibromatosis, són degudesa problemes amb l’splicing.

Encara és un misteri el com i el per-què les cèl·lules decideixen incloure ono determinats exons a les proteïnes.El que sí se sap és que cada gen potgenerar entre 2 i 5 proteïnes diferents—el cas més extrem conegut és el genDscam de la mosca Drosophila, que potdonar lloc fins a 32.000 proteïnes dife-rents.

Even though the human genome con-tains only about 25,000 genes,these can produce more than

150,000 different proteins, making theimmense human complexity possible.One of the explanations for this contra-diction is splicing, a molecular pheno-menon that five research groups at thePRBB are studying.

And what is it about? It helps readingthe genes. Genes, the instructions tocreate an organism, are formed by somebits that make sense (full sentences orexons), and bits that are nonsense (ran-dom words or introns). Splicing elimina-

Hi ha 5 grups a l’edifici del PRBB queestudien l’splicing / There are 5 groupsat the PRBB who study splicing:

Robert Casteló (UPF)

Eduardo Eyras (IMIM-UPF)

Roderic Guigó (CRG)

Juan Valcárcel (CRG)

Josep Vilardell (CRG)

Variació i selecció,no sempre de la mà

Splicing

El projecteEPICOLONdóna elsseus fruits

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Diversitat www.prbb.org | juny de 2007 8

José Ayté, CEXS-UPF

«Sense cap dubte, Joan Mas-sagué (Barcelona, 1953).No només per la seva recer-ca biomèdica excepcionaldurant les darreres tres dè-cades, sinó també per la de-

fensa de la seva llengua nativa: la sevatesi doctoral va ser la primera tesi de laFacultat de Farmàcia de la Universitat deBarcelona escrita en català.»

Josep Vilardell, CRG

El Dr. Vilardell proposa a enJoan Oró. «Joan Oró (Lleida1923 - Barcelona, 2004) va fercontribucions fonamentals alconeixement sobre els meca-nismes químics que haurien

pogut contribuir a l’origen de la vida. A més,va impulsar la construcció d’un observato-ri astronòmic al Montsec, i els darrers 10anys de la seva vida, els passà com a am-baixador de la ciència a Catalunya.»

Jordi Sunyer, CREAL

«En Ramon Turró i Darder(Girona, 1854 - Barcelona,1926), el primer científic to-tal del país. Literat i filòsof,reconegut internacionalmentpels seus treballs en immu-

nitat natural, i un home amb una obses-sionant vocació per la ciència, per la ve-ritat objectiva en un temps de prejudicisi supersticions.

Això el va dur a ser atacat per lapremsa per les seves conclusions, se-guint el mètode científic, sobre l’origend’una epidèmia de febre tifoide a Bar-celona.»

Maribel Covas, IMIM-Hospital del Mar

«El químic Manel Ballesteri Boix (Barcelona, 1919-2005), qui va ésser PremiPríncep d’Astúries i sis ve-gades candidat al Premi No-bel. Així com Fabra va nor-

malitzar la llengua catalana per al seu úsuniversal, la investigació de Ballester enla síntesi de polímers, polièsters i polia-mides i dels radicals lliures inerts, hapermès el disseny de noves reaccions imètodes analítics en el camp de la sínte-si orgànica.

La caracterització dels «radicals lliuresinerts» ha permès aprofundir en la natu-ralesa dels radicals lliures, molèculesamb un paper fonamental en la Bioquí-mica i la Medicina.»

Ángel Raya, CMRB

«Arnau de Vilanova (Valèn-cia, ca. 1240-1311): la sevapassió per la diversitat cul-tural i lingüística li va per-metre combinar les tendèn-cies i coneixements mèdics

i químics més dispars del seu temps perconvertir-se en el metge més prestigiósde la seva època.»

Who would be the biomedical “Pompeu Fabra”?

This year the UPF is paying homage to the person behind this university’s name, tocelebrate his 139th birth anniversary in Barcelona. Pompeu Fabra i Poch (Gràcia,1868 - Prada de Conflent, 1948) is considered the creator of the modern structure

of Catalan language, a crucial figure in the linguistic development of Catalonia, and acelebrity of Catalan culture. He originally studied industrial engineering, but his vocationwas another one: the study and normalisation of Catalan. He used to say that he dis-covered this vocation the day he was writing a letter to his nephew and realised he didnot know his own language. From then onwards, this meticulous engineer dedicated hislife to the study and normalisation of his language, and he became a man of great sci-entific prestige and very popular in Catalonia. He dedicated his life to the promotion ofthe correct orthography and use of Catalan and, amongst other things, he left us theGeneral dictionary of the Catalan language, published seventy-five years ago.

El·lipse has asked five scientists at the PRBB which Catalan scientist, current or past,would, in their opinion, be the equivalent to the figure of Pompeu Fabra in biomedicine.

edge about the chemical mechanismsthat might have contributed to the originof life. He also promoted the construc-tion of an astronomic observatory in Mont-sec, and he spent the last 10 years ofhis life as an ambassador of science.”

Jordi Sunyer, CREAL

“Ramon Turró i Darder (Girona, 1854 - Bar-celona, 1926), the first total scientist ofthe country. He was a man of letters anda philosopher, internationally recognisedfor his works on natural immunity. He

José Ayté, UPF

“Joan Massagué (Barcelona, 1953),without any doubt. And not only due tohis outstanding biomedical research dur-ing the last three decades, but also forhis defence of his native language: hisPhD was the first to be written in Catalanthat came out from the Facultat de Far-màcia, Universitat de Barcelona.”

Josep Vilardell, CRG

Dr. Vilardell proposes Joan Oró. “Joan Oró(Lleida, 1923 - Barcelona, 2004) madefundamental contributions to our knowl-

was a man with an obsessive vocationfor science, and for the objective truth in atime of prejudices and superstitions. Thislead to him being attacked by the mediafor his conclusions, following the scienti-fic method, about the origins of a typhoidfever epidemic in Barcelona.”

Maribel Covas, IMIM-Hospital del Mar

“The chemist Manel Ballester i Boix (Bar-celona, 1919-2005), who won the Prín-cep d’Astúries award and was six timesa Nobel Prize candidate. In the same wayFabra normalised the Catalan languagefor its universal use, Ballester’s researchof polymer, polyester and polyamide syn-thesis has allowed the design of newreactions and analytical methods in theorganic synthesis field. And his charac-terisation of inert free radicals allowed abetter understanding of the nature of freeradicals, molecules with a very importantrole in Biochemistry and Medicine.”

Ángel Raya, CMRB

“Arnau de Vilanova (Valencia, ca. 1240-1311): his passion for cultural and linguis-tic diversity allowed him to combine themost diverse medical tendencies and knowl-edge of his time to become the most pres-tigious doctor of the period he lived in” �

Qui seria el Pompeu Fabrabiomèdic?

NOTÍCIES DE DIVERSITAT/

DIVERSITY NEWS

El PRBB formapart de l’itinerari«Barcelona,Ciutat de Ciència»

F ins al 30 de juny es pot visitar elPRBB cada dissabte al matí: la dar-rera parada de l’itinerari científic

«Barcelona, Ciutat de Ciència», organitzatper Biblioteques de Barcelona en ocasióde Barcelona Ciència 2007. És un itine-rari de 10 parades per la ciutat, cadas-cuna relacionada amb una disciplinacientífica i un motiu històric diferent.Per a reservar, truqueu al telèfon 93 30207 97.

PRBB is part of the “Barcelona,

City of Science” itinerary

T he PRBB will be open for visits onSaturday mornings until June 30th:the last stop in the “Barcelona, City

of Science” itinerary, organized by theLibraries of Barcelona as part of the Bar-celona Science 2007 program. It is a 10-stop itinerary through the city, each stoprelated to a different scientific disciplineand historical moment. For reservations,please call 93 302 07 97 �

6 grups del PRBBparticipen a«Bioemprenedor XXI»

La Caixa, Genoma España i Barce-lona Activa organitzen «Bioempre-nedor XXI», un concurs de plans

de negocis biotecnològics. Un premi de20.000 € ajudarà als guanyadors acrear la seva empresa. El curs acompa-nyant, majoritàriament online, dura 5 me-sos i al final cal presentar un pla de ne-goci. Sis dels 12 projectes seleccionatspel curs són del PRBB. A més el PRBBtambé col·labora amb el curs donant as-sessorament als seus projectes.

6 groups from PRBB participate

in “Bioemprenedor XXI”

La Caixa, Genoma España and Bar-celona Activa organise “Bioempre-nedor XXI”, a competition of biotech

business plans, with a 20,000 € prizewhich will help the winners to createtheir company. The accompanying cour-se, mostly online, lasts 5 months andat the end a business plan must be pre-sented. Six of the 12 projects selectedfor the course are from the PRBB. ThePRBB also collaborates by providing ad-vice to its own projects �

Aquest any la UPF està celebrant un homenatge a lapersona que hi ha darrera del nom d’aquesta uni-versitat, en el 139è aniversari del seu naixement a

Barcelona. En Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, 1868 - Pradade Conflent, 1948), fou el creador de l’estructura moder-na de la llengua catalana, una figura crucial en el desen-volupament lingüístic de Catalunya i una personalitat cap-davantera de la cultura catalana. Originàriament estudiàenginyeria industrial, però la seva vocació era una altra:l’estudi del català i la seva normalització. Deia que ho vadescobrir el dia que, escrivint una carta al seu nebot, es

va adonar que no coneixia la llengua que parlava. Des d’a-leshores, el meticulós enginyer es va dedicar apassio-nadament a l’estudi i normalització de la seva llengua, iesdevingué un home de gran prestigi científic i molt po-pular a Catalunya. Va dedicar la seva vida a la implanta-ció de l’ortografia i el bon ús del català, i entre d’altrescontribucions, ens va deixar el Diccionari general de lallengua catalana, publicat ara fa setanta-cinc anys.

El·lipse ha preguntat a cinc científics del PRBB quin cien-tífic català, actual o històric, seria l’equivalent a la figura dePompeu Fabra en la biomedicina en la seva opinió.

NOTÍCIES DE DIVERSITAT / DIVERSITY NEWS

EL PLAT PREFERIT DE... / THE FAVOURITE DISH OF...

EL JOC / THE GAME

EL BLOG DEL MES /

THE BLOG OF THE MONTH

Diversitat9 juny de 2007 | www.prbb.org

El passat 21 de maig es va posar enmarxa el treball del Club Europeu deTransferència Tecnològica (ETTC) al

PRBB a Barcelona. L’ETTC està format pelscinc directors de transferència tecnològicade l’INSERM de França, el Medical Re-search Council (MRC) del Regne Unit, elKarolinska de Suècia, el Flanders Institutde Biotecnologia VIB de Bèlgica i el PRBBde Barcelona. Els membres es van conèi-xer a la conferència EuroBio 2006 a París.

A la primera reunió del club es van po-sar en comú unes bones pràctiques pera la transferència tecnològica i el desen-volupament de negocis i es va parlar d’o-portunitats de crear xarxes de treball id’intercanvi de personal. En particular esva comentar la possibilitat de crear unaagència de notícies europea conjunta, decompartir instal·lacions de «High Through-

put Screening» (HTS) i de promoure unfons de capital per finançar «proves-de-con-cepte».

The first meeting of the European

Technology Transfer Club was

at the PRBB

On May 21, the European TechnologyTransfer Club (ETTC) started itswork at the PRBB in Barcelona. The

ETTC is composed of the five directors oftechnology transfer of INSERM in France,Medical Research Council (MRC) in UK,Karolinska in Sweden, the Flanders Insti-tute of Biotechnology VIB in Belgium andthe PRBB in Barcelona. The members metat the conference EuroBio 2006 in Paris.

In the first working session of the club,best practices for tech transfer and busi-ness development were established andseveral networking opportunities and the ex-change of personnel were discussed. In par-ticular, the creation of a joint European newsagency, the sharing of installations for high-throughput-screening (HTS) and the promo-tion of a capital fund to finance “proof-of-concept” studies were proposed �

El dia de santJordi va co-mençar la 5a

edició del campio-nat de vòlei platjadel PRBB.

Durant 3 me-sos, 24 equips for-mats per membresdels diferents cen-tres del PRBB, l’Hospital del Mar i elCMIMA, s’enfrontaran entre ells a la sor-ra de la Barceloneta, de 6 a 8 de la tar-da a diari. Que guanyi el millor!

Summer has arrived to the PRBB

with beach volley

On St. Jordi day, the 5th edition ofthe PRBB beach volley champion-ship was inaugurated. During 3

months, 24 teams, formed by members ofthe different groups of the PRBB, theHospital del Mar and CMIMA, will confronteach other on the Barceloneta beach, dai-ly from 6 to 8pm. Let the best win! �

Premi PRBB deRecerca en CiènciesBiològiques

El 31 de maig es va lliurar a l’estu-diant de l’IES Carles Vallbona (Gra-nollers) Ignacio Hinojal Blanco el

Premi PRBB de Recerca en CiènciesBiològiques, una iniciativa del CEXS-UPF iel PRBB que té com a objectiu estimularla recerca en l’àmbit de la biologia entreels joves i que va adreçat a tots el cen-tres de secundària de Catalunya. El pre-mi, un portàtil i 2 tiquets ciència per ac-cedir a museus de ciència, ha estat otor-gat pel treball «...I la femella decideix».

PRBB Award for research

in biological sciences

On May 31st the PRBB Award for re-search in biological sciences, an ini-ciative of CEXS-UPF and the PRBB,

was awarded to the high school studentIgnacio Hinojal Blanco, from the IESCarles Vallbona (Granollers). The prize, alaptop and 2 science tickets for sciencemuseums, is aimed at stimulating re-search in biology within young people, andit is directed to all secondary schools inCatalonia. The prize has been given forthe work “...And the female decides” �

El CEXS inaugura elsseus espais al PRBB

El Departamentde Ciències Ex-perimentals i de

la Salut de la UPF(CEXS-UPF) va inau-gurar el 28 d’abril les seves noves instal-lacions al PRBB. L’acte va comptar ambles intervencions del Dr. Fernando Girál-dez, director del CEXS, del Dr. Jordi Camí,director general del PRBB, i del Dr. JosepJoan Moreso i Mateos, rector de la UPF.

The CEXS inaugurates

its new premises at PRBB

The department of experimental andhealth sciences of the UPF (CEXS-UPF)celebrated on April 28 the inauguration

of its new premises at the Barcelona Bio-medical Research Park. The event countedwith the participation of Dr. Fernando Girál-dez, the CEXS director, Dr. Jordi Camí, thePRBB general director, and Dr. Josep JoanMoreso i Mateos, the UPF rector �

Zucchini «alla scapece» és un plat típic de Formia, una ciutat italiana entreRoma i Nàpols, i és el plat preferit de la Nonna (àvia) d’en Luciano Di Croce,la Maria.

Per a preparar aquest plat, talleu el carbassó en trossos ben primets. Cobriu el fonsde la paella generosament amb oli d’oliva. Fregiu les rodanxes de carbassó en l’oli afoc mig durant uns 15 minuts. Gireu les rodanxes cada pocs minuts per evitar que escremin. Sabreu que estan fetes un cop siguin marrons i hagin esdevingut fràgils.

Poseu les rodanxes de carbassó amb nou oli verge extra en un bol. Afegiu sal algust, esquitxeu amb una mica de vinagre balsàmic i afegiu fulles de menta fresca ta-llades ben petites. Barregeu. Serviu calent o fred com a plat acompanyant, o utilit-zeu com a salsa per acompanyar pasta (amb parmesà ratllat). Bon profit!

Luciano Di Croce (CRG) recommends: Zucchini “alla scapece”

Zucchini “alla scapece” is a typical dish from Formia, an Italian city betweenRome and Napols, and it’s a favorite from Luciano’s Nonna (grandmother),Maria.

To prepare this dish, slice several zucchinis thinly. Cover the bottom of a largefrying pan generously with olive oil. Fry the zucchini slices in the oil on medium highfire for a long time (around 15 min). Turn the slices every few minutes to prevent themfrom burning. They are done when they are brown and have become fragile.

Put the zucchini and fresh extra-virgin olive oil in a bowl. Add salt to taste, sprin-kle with balsamic vinegar, and add finely chopped fresh mint leaves. Mix. Serve ei-ther hot or cold as a side dish, or use as a sauce over pasta (with grated parmesan).

Bon appétit! �

Luciano Di Croce (CRG) recomana:Zucchini «alla scapece»

Ra y Mon, bioinformàtic de la UPF

Pensamientos aleatorios: http://penaleat.blogspot.com/Extracte:

En la investigación biomédica sesuele realizar un proceso llamado«desidentificación». Desidentificar

unos datos implica alterar la informaciónque éstos contienen para que no sea po-sible identificar a quién pertenecen unasciertas características, tejidos o resulta-dos experimentales. (…)

Hoy quería proponer lo siguiente: apli-car la desidentificación a la política. A con-tinuación esbozo las consecuencias prác-ticas que esto tendría:

1. En las elecciones, uno no votaría apersonas sino a unos nombres en clave,en base a sus propuestas y a su pasado.

2. No se anunciaría el resultado delas elecciones. (…) �

Instruccions per jugar al Sudoku

Completa els 9 quadrats del taulell (81caselles en 9 files i 9 columnes), omplintles caselles buides amb números de l’1al 9, sense que es repeteixi cap nombreen una mateixa fila, columna o quadrat.

Instructions to play Sudoku

Fill in the 9 squares of the box (whichhas 81 little squares in 9 rows and 9 col-umns), filling in the empty little squareswith numbers from 1 to 9, without re-peating any number in a given row, col-umn or square �

Primera reunió del Club Europeu deTransferència Tecnològica, al PRBB

L’estiu ha arribat al PRBB amb el vòlei platja

Membres de l’ETTC al PRBB

Diversitat/Edifici www.prbb.org | juny de 2007 10

L a nit [night] de Sant Joan és nit d’alegria [joy].Estrellat de flors, l’estiu [summer] ens arribade mans [hands] d’un follet [fairy] que li fa de guia.

Primavera [spring] mor [dies], l’hivern [winter] es retira.Si arribés l’amor [love], mai [never] més moriria.

Les flames del foc [fire], la nit tornen dia.Si arribés l’amor, que dolç [sweet] que seria.La nit de Sant Joan és una frontissa.La porta [door] de l’any [year], tan grinyoladissa,comença [starts] a tancar-se. Doneu-me [give me] xampany!Que és la nit més curta [short] i el dia més gran [longest].Doneu-me xampany, doneu-me xampany!Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol [sun] amb grans fogates [bonfires].Llevem-nos el calçat [shoes] damunt les brases [red-hot coal].Al cel [sky] van de «verbena» ocells [birds] i astres.I augmenten [increase] les virtuts d’herbes i aigües [waters].Com la terra [earth] que gira [turns around] al voltant del sol. Farem lentes [slow] rodones encerclant [circling] el foc.

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.Estrellat de flors, l’estiu ens arriba de mans d’un follet que li fa de guia.Qui [who] és aquest follet? Qui el coneixeria [would know]?Al bell mig [middle] del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei [King] de l’enganyifa [tricks].Cada [every] any per Sant Joan ens fa una visita.—Adormo [lulling to sleep] els infants i faig que somniïn [dream].Enamoro els grans [adults] i faig que s’odiïn [hate].Destapa [uncovers] secrets, escampa [scatters] misteris.Fa anar del revés els somnis [dreams] eteris.Provoco adulteris, records [memories], enyorances [yearnings],petons [kisses] i venjances [revenges], ensenyo encanteris [spells]a les jovenetes [young girls] els porta perfumsdels altres [other] planetes.

Si mireu [look at] les flames del foc de Sant Joanli veureu les banyes [horns], el barret [hat] i els guants [gloves].

Quan [when] vol [wants] és tan alt [high] com la catedral.Quan vol és petit [little] com l’ungla d’un dit [fingernail].No és home [man] ni dona [woman], ni àngel ni infant.Per passar l’estona pot ser un comediant.És jove [young] i no ho és, geniüt i immoral.Astut [clever]. I què més?—Sóc [I am] immortal �

CATALÀ PER A GUIRIS/CATALAN FOR FOREIGNERS

Nit de Sant JoanEl dia 24 de juny

se celebra a Catalunya la festa de Sant Joan:

el solstici d’estiu. La cançó d’en Jaume Sisa

i en Joan Lluís Bozzo «La nit de Sant Joan»,

ens explica els misteris que ocorren

en aquesta curta nit on donem

la benvinguda a l’estiu

On June 24, the day of Saint John is celebrated all overCatalonia: midsummernight. The song by Jaume Sisa and Joan Lluís Bozzo “The night of Saint John”tells us what mysteries occur in this short night in which we welcome the summer

El PRBB i la plaça Darwin seran l’es-cenari de diversos tallers i confe-rències amb motiu de la Setmana

del Medi Ambient de Ciutat Vella el 9 dejuny. Les activitats divulgatives, organit-zades per l’IMIM-Hospital del Mar i elCREAL i patrocinades pel PRBB comen-çaran a les 10 del matí. A partir de les 11,les portes del PRBB estaran obertes pera un itinerari dins l’edifici; per participar-hi cal inscriure’s prèviament per telèfonal 93 316 00 00 o a la direcció de cor-reu portaoberta@prbb.org.

A l’auditori del PRBB tindran lloc altresactivitats, com una xerrada col·loqui so-bre contaminació i salut a càrrec d’inves-tigadors del CREAL i un cinefòrum amb lapel·lícula-documental de Davis Guggen-heim Una verdad incómoda. Aquests ac-tes són gratuïts, però l’aforament de l’au-ditori està limitat a 250 places.

PRBB participates in the

«Environment Week of Ciutat Vella»

T he PRBB and the Darwin square willbe the stage for different workshopsand conferences during the Environ-

ment Week of Ciutat Vella on June 9th.The activities, organised by IMIM-Hospi-tal del Mar and CREAL and sponsored bythe PRBB, will start at 10am. From 11amthe doors of the PRBB will be open for a

visit of the building. To participate it isnecessary to call beforehand to 93 31600 00 or write to portaoberta@prbb.org.

Other activities that will take placeat the PRBB auditorium will be a debateabout pollution and health by researchersfrom CREAL, and a projection of the DavisGuggenheim film An inconvenient truth.Both events are free, but the auditoriumhas a limited capacity of only 250 seats �

NOTÍCIES DE DIVERSITAT / DIVERSITY NEWS

El PRBB participa a la «Setmana del Medi Ambient de Ciutat Vella»

Durant vuit hores el Gospel ompli-rà l’aire del PRBB, inspirat per unaànima del Camerun. Emmanuel

Djob, mestre i director de corals i una deles figures més importants del Gospel aEuropa, donarà un taller de Gospel oberta tothom. Els dies 26 i 27 de juny a les18 h, els aficionats a la música que hodesitgin es trobaran a la cafeteria delPRBB per cantar a ritme africà durant 4hores. El Gospel té el seu origen en elsEspirituals Negres, música creada pelsesclaus provinents de l’Àfrica. Una vega-da abolida l’esclavitud, els afroameri-cans afegiren als ritmes africans una bo-na dosi de ritme i d’alegria tant en la ma-nera de cantar com en la manera d’ex-pressar-se mitjançant el seu cos.

Si ho voleu experimentar, aquesta ésuna oportunitat immillorable. No cal sa-ber música per participar en el taller, no-més tenir ganes de cantar i d’expressar-se amb la música. El preu són 15 € peral personal PRBB i 25 € per al personalextern, que s’han d’ingressar abans del 15de juny al número de compte: 2100-6887-65-0200005323, especificant el nom i elcentre al qual es pertany. Els acompa-nyants i amics cal que indiquin també elnom de la persona del PRBB de referèn-cia. Les places són limitades per ordrede data de pagament. No hi falteu!

Gospel arrives to the PRBB

During eight hours Gospel will fill theair at the PRBB, inspired by a soulfrom Cameroon. Emmanuel Djob,

teacher and choir director and one of the

most important Gospel figures in Europe,will give a Gospel workshop open to eve-ryone. On June 26th and 27th at 6pm,all music lovers who want to try Gospelwill meet at the restaurant of the PRBBto sing to African rhythms during 4 hours.Gospel has its roots in The Black Spirituals,a music created by the black slaves com-ing from Africa. Once slavery was abol-ished, Afro-Americans added a good doseof rhythm and happiness to the Africanrhythms, both in the songs and in theway of expressing themselves throughtheir body.

If you want to experiment it, this is anexcellent opportunity. You don’t need toknow music in order to participate in theworkshop, you just need to want to singand to express yourself through music.The workshop price is 15 € for PRBB re-sidents and 25 € for external people,and must be paid before June 15th tothe following account: 2100-6887-65-0200005323. You must give your nameand that of the centre to which you be-long. External people must also give thename of their PRBB person of reference.Spaces are limited and will be given inorder of payment date. Don’t miss it! �

El gospel arriba al PRBB

Emmanuel Djob en acció

Diversitat/Edifici11 juny de 2007 | www.prbb.org

E l pàrquing que hi ha al soterrani del’edifici del PRBB, a les plantes -2i -3 és obert des del mes de març.

Aquest pàrquing, públic, és una conces-sió a l’empresa municipal Barcelona Ser-veis a la Mobilitat (B:SM), qui el gestio-na, i té entrades i sortides externes alPRBB, tot i que per als residents tambéhi ha accés directe des del pàrquing al’edifici, a través dels ascensors. El pàr-quing conté 270 places, i un pàrquing vi-gilat per a bicicletes.

The B:SM parking below the PRBBbuilding is already opened

T he parking on the basement of thePRBB building, on floors -2 and -3,is open since March. This is a pub-

lic parking, that has been conceded tothe municipal company Barcelona Ser-veis a la Mobilitat (B:SM), who adminis-ters it. The public accesses are externalto the PRBB. The parking has 270 park-ing spaces, and a bicycle parking �

NOTÍCIES DEL PARC / PARK NEWS

LA MILLOR FOTO / THE BEST PHOTO

El pàrquing B:SM sota l’edifici del PRBB ja és obert

ELS NENS I EL PRBB / CHILDREN AND THE PRBB

Envieu les vostres fotos del PRBB a /Send your pictures of the PRBB to: prbb@prbb.org

Fotografia de Toni Pascual (IMIM) / Photography by Toni Pascual (IMIM)

Direcció:

Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor:

Manuel Lamas

Redacció:

Maruxa Martínez-CamposComitè editorial:

Rosa Manaut (IMIM-HMar/CREAL)Marc Permanyer (UPF)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)Dolores Otero (CMRB)

Mercè Mascarell (IAT-Inforpress)Maribel Pérez (Hospital del Mar)

Centres:

Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar)

Departament de Ciències Experimentals i de la Salut dela Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)Centre de Regulació Genòmica (CRG)

Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB)Institut d’Alta Tecnologia (IAT)

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL)

Adreça:

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona

E-mail: prbb@prbb.orgWeb: www.prbb.org

Disseny i impressió:

ALTÉS arts gràfiques, s.l.

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Foto de Luis Bejarano, del grup de la Dra. Isa-belle Vernos (programa de Biologia Cel·lular idel Desenvolupament, CRG). Microscopi con-

focal SP5 de Leica.La microscòpia confocal permet de visualitzar les

estructures de l’interior d’una cèl·lula, en aquest casuna que està a punt de dividir-se. Els microtúbuls (elsfilaments verds) ordenen els cromosomes (en blau)abans de repartir-los entres les dues cèl·lules filles.

Photography by Luis Bejarano, from Dr. IsabelleVernos’ group (programme of cell and devel-opmental biology, CRG). SP5 confocal micro-

scope from Leica.Confocal microscopy allows to visualise the

structures within a cell, in this case one that isabout to divide into two daughter cells. The micro-tubules (the green filaments) organise the chromo-somes (in blue) before sharing them out betweenthe two daughter cells �

Envieu les vostres fotos científiques a / Send your scientific pictures to:prbb@prbb.org

RECULL DE PREMSA / PRESS SELECTION

«La Universidad pone alto el listón»,El País, 6 de maig de 2007

El Dr. Jordi Camí, director general del Parcde Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB),dóna la seva visió sobre la situació delPRBB en el context del rol de les univer-sitats i centres de recerca en la societat.«Confiamos en compromisos para conso-lidar lo creado», destaca el Dr. Camí.

«Silenciando genes», consumer.esEroski, 3 de maig de 2007

El Dr. Xavier Estivill (CRG) dirigeix l’únicgrup espanyol que participa en el consor-ci SIROCCO (Silencing RNAs: organisersand coordinators of complexity in eukar-yotic organisms), un projecte europeu li-derat pel Sainsbury Laboratory a Anglater-

ra que integra a científics de 17 presti-giosos laboratoris i a empreses de 9 paï-sos europeus. La Comisió Europea ha apor-tat 11,8 milions d’euros al projecte, dequatre anys de durada.

«Experto: especie humana puede regenerarse y es cuestión de tiempo saber cómo», Terra Espanya,16 d’abril de 2007

El Dr. Juan Carlos Izpisúa, director del Cen-tre de Medicina Regenerativa de Barce-lona, ha participat en el fòrum Tribuna Bar-celona on va parlar sobre les perspectivesque obre la medicina regenerativa, i on vaexplicar que recentment s’ha demostratla capacitat regeneradora dels vertebratssuperiors �

El PRBB segons Raquel Rodríguez Otero, 5 anys