entr[eA]ules

ESCOLA D’ADULTS DE GIRONACFA GIRONA • ESCOLA D’ADULTS DE GIRONA • NÚM. 10 • CURS 2014-2015

[eA

-2]

qUI SOM?[SUMARI

entre[eA]ulesRevista de l’Escola d’Adults de Girona - CFA GironaCurs 2014-2015 - Número 10

Edició:CFA Girona / Escola d’Adults de GironaTravessia de la Creu, 1 - 17002 GironaTel. 972 228 820 info@cfagirona.catb7007181@xtec.catwww.cfagirona.cat

Portada: Pilar Aguilar RubioContraportada: CFA GironaFotografi es: Arxiu del Centre Maquetació i impressió: Impremta Pagès (Anglès)Tel. 972 42 01 07

Amb el suport de:

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

El Centre de Formació d’Adults de Girona (CFA Girona) és un centre públic d’educació permanent de la Generalitat de Catalunya. El centre té com

a objectiu facilitar l’accés a l’ensenyament de tothom i també afavorir l’aprenentatge al llarg de la vida adulta.Una oferta àmplia de cursos, l’adaptació a la diversitat cultural, la nostra implicació en la vida de la ciutat, un equipament que s’intenta millorar cada any (aules amb ordinadors, pissarres digitals...), una plantilla de 15 mestres i professors/es, una auxiliar administrativa, 2 conserges... són elements que contribueixen a singula-ritzar-nos i a fer-nos necessaris per a la ciutat de Girona i els seus habitants.

L’acció educativa que portem a terme no la fem només a la seu central (Travessia de la Creu, 1) sinó també als barris de Santa Eugènia i al Sector Est.

Presentació, 2

Editorial, 3

Oferta formativa, 4

Acte inaugural, 5

Xerrades i converses, 9

Reivindicacions, 17

Sortides, 20

Teatre, 22

Fotos grups, 26

Cinefòrum, 30

Festes, 32

Digues la teva, 39

Racó culinari, 51

Pràcticums, 52

[eA

-A]

eDITORIAL][TREBALLADORS I TREBALLADORES DEL CENTRE

PROFESSORAT Montserrat Agustí, Anna Barbany,

Miquel Blanch, Nuri Figa, Anna Guardiola, Dolors Magret,

Araceli Martínez, Ester Mellado, Llum Moreno, Concepció Nadal,

Marta Nieto, Teresa Parés,Júlia Riera, Rosa Pi, Narcís Serra,

Xavier Sibecas i Montserrat Surroca.

PRACTICANTSEstefania Abatelli, Gemma Barril,

Estel Clapés, Salvador Coll,Francesc Dolz, Elena Duran,

Iris Ferrer, Maria Martíni Judit Tràfac.

PERSONAL ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

Auxiliar administrativa: Anna SerraConsergeria: Elisabet Garriga

i Míriam Núñez

EQUIP DIRECTIUDirector: Miquel Blanch i Solé

Cap d'Estudis: Montserrat Surroca i Canadell

Secretària: Dolors Magret i Rigat

CONSELL DE CENTREEl consell escolar del CFA Girona és

l'òrgan consultiu on sónrepresentats l'alumnat, professorat

i el PAS, i compta amb la participació següent:

Representants del professorat: Montserrat Agustí,

Anna Guardiola, Ester Mellado i Marta Nieto.

Representants de l'alumnat:Aziza Bennaser,

Òscar Montearriba, Dolors Planas i Daniel Postius.

Representants del PAS:Anna Serra.

Representant de l'Ajuntament:Carles Ribas. [e

A-3

]

Ha arribat el moment d’acomiadar-nos com a equip directiu.

Us podeu preguntar per què marxem si encara ens queden 3 cursos més. La nostra presentació i acceptació com a equip

directiu ara fa cinc anys va ser circumstancial pel que estava passant a l’escola. Calia no enterrar les bases d’una proposta educativa que s’havia construït des de la participació de tothom. Cap al fi nal del període de quatre anys va sorgir la proposta de fer dos centres a la ciutat i, davant la normativa del Departament d’Ensenyament, ens vam plantejar continuar per lluitar per la pervivència del projecte educatiu. El curs passat no va ser fàcil. Vam haver de dir adéu a alguns companys i companyes que desitjaven continuar participant d’aquest projecte. Ara, un cop passat aquest període, i ja amb dos centres a la ciutat, que han de donar més força a l’educació d’adults, tots tres tenim nous reptes personals. A més, no acabem d’acatar el paper que s’atorga a les direccions dels centres en els nous decrets, i també creiem que cal la renovació.

No han estat cinc anys fàcils i tampoc no ho seran els que han de venir, perquè les circumstàncies de tot el país, i de més enllà, ens han obligat i ens continuaran obligant a fer sacrifi cis, davant la destrucció dels nostres drets laborals i socials. No és un fet aïllat, els treballadors/es paguem més impostos directes i indirectes i de les factures de consum domès-tic, rebem menys salari, tenim més aturats/des i més treball precari, més famílies desnonades... i ens diuen que calen més sacrifi cis! Però no ens deixem enredar: mentre cauen alarmantment les nostres condicions de vida i els nostres drets, una carretada de milions es donen als grans especuladors (amb plans de rescat a la banca i a través del pagament del deute públic), les grans empreses es benefi cien de bonifi cacions i de reducció d’impostos, es donen amnisties fi scals als grans defraudadors, i cada cop van sorgint més polítics corruptes. La lluita pels nostres drets ha de ser una constant.

Som un servei públic amb capacitat de sensibilitzar, de mobilitzar, de donar informació, de ser referència, de cohesionar el nostre entorn, de posar en primer pla l’usuari front a la política de retallades de les administracions... No hem d’oblidar que aquesta és l’autèntica funció de servei públic que ens dóna el sentit i la força que tenim.

Des de la nostra funció de direcció d’un centre públic hem intentat fugir del marc normatiu que ens volen imposar que vulnera el millor principi que té una escola pública: la participació. L’escola no és cap empresa, i cal ser crític davant lleis com la LOMCE o la LEC, que poden fer més difícil una pràctica educativa autònoma, fl exible, democràtica, assembleària...

“Ningú no ho ignora tot.Ningú no ho sap tot.

Per això aprenem sempre.”PAULO FREIRE

“Hay un único lugar donde ayer y hoy se encuentran y se reconocen y se abrazan. Ese lugar es mañana”.

EDUARDO GALEANO

“La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para qué sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar“.

EDUARDO GALEANO

EDITORIAL...]

oFER

TA F

OR

MAT

IVA

][

Hem fet la nostra tasca honradament i amb transparència. Us podem assegurar que hem treballat amb tota la capacitat que ha donat el cervell i el cor. Hem treballat com un equip, independentment del càrrec que teníem, amb molta complicitat entre nosaltres. Hem traslladat les demandes del centre (unes de funcionament, altres de reivindicatives...) a uns Serveis Territorials d’Ensenyament que en els últims anys han estat receptius, malgrat el marc normatiu del Departament d’Ensenyament, i a una Inspecció que ens ha donat el cop de mà necessari per millorar i tirar endavant un projecte comunitari i popular.

Actualment l’Escola d’Adults – CFA GIRONA és ja un referent d’espai obert, de metodologia i de participació en una pràctica educativa popular. Tot des d’un treball cooperatiu que companys i companyes docents, administratives i conserges, representants dels estudiants i estudiants en general, practicants, treballadores municipals dels Centres Cívics i dels Serveis Socials, entitats i alguns sindicats de classe heu fet possible amb el vostre treball i responsabilitat. També els col·laboradors/es que han participat aquest temps fent xerrades, teatre, tertúlies, seminaris… en el marc d’una aula oberta que ha dimensionat el saber i ens ha ajudat a pensar de manera crítica.

Agraïm a tothom la responsabilitat que heu demostrat durant tot aquest temps cada vegada que se us han demanat esforços, perquè malgrat la disminució sistemàtica de recursos, la vostra feina ha lluït, excel·lit i donat magnífi cs resultats.

Demanem disculpes a la comunitat educativa si no hem estat a l’altura del que esperàveu i pels molts errors que segur que hem comès al llarg d’aquest temps.

L’acomiadament és tan sols d’estar al capdavant del Projecte, però sabem que tindrà continuïtat amb persones valuoses, amb sentit crític i responsables. Nosaltres assumirem el paper de docents i el que el nou equip directiu ens determini. Descans i nous reptes ens esperen. No us trobarem a faltar perquè hi serem fent un treball des de baix.

Que tinguem sort, trempera, criteri, encert, determinació, coratge i lluita com fi ns ara.

Dolors Magret, Miquel Blanch

i Montserrat Surroca

[eA

-4]

GRUPS INSCRITS

NIVELL INICIAL A1 3 91

NIVELL BÀSIC A2 5 145

NIVELL LLINDAR B1 1 36

9 272

NIVELL BÀSIC A2 2 46

NIVELL LLINDAR B1 1 23

3 69

ANGLÈS 1 4 134

FRANCÈS 1 1 28

5 162

COMPETIC INICIAL 2 43

2 43

N1 3 79

N2 1 27

N3 1 23

5 129

GES I 1 36

GES II 4 137

5 173

COMUNES 4 163

ESPECÍFIQUES 1 11

5 174

COMUNES 2 109

2 109

COMPETIC 1 1 20

1 20

ANGLÈS 2 4 97

ANGLÈS 3 2 60

6 157

TOTALS 43 1308

COMPETÈNCIES PER A LA SOCIETAT DE LA

INFORMACIÓ

INFORMÀTICA

LLENGUA ESTRANGERA

FORMACIÓ BÀSICA

CICLE DE FORMACIÓ INSTRUMENTAL

CICLE D'EDUCACIÓ SECUNDÀRIA (GES)

PREPARACIÓ PER A PROVES D'ACCÉS

A.C.F. DE GRAU SUPERIOR

A. UNIVERSITAT + 25

BLOCS ENSENYAMENT ACTIVITATALUMNES

ENSENYAMENTS INICIALS I BÀSICS

LLENGUA CATALANA

LLENGUA CASTELLANA

LLENGUA ESTRANGERA

INFORMÀTICA

[eA

-5]

aCTE INAUGURAL][MATTHEW TREE

ACTE INAUGURAL DEL CFA GIRONA – ESCOLA D’ADULTS GIRONA:

EEL DRET D’APRENDRE EL DRET A DECIDIR

DIMARTS, 21 D’OCTUBRE 2014 Intervencions del professorat, PAS, estudiants, institucions i de la xarxa

pels drets socials

Organitza : CFA GIRONA Col·laboren: SSTT d’Ensenyament de Girona - Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Girona

"Ningú no ho ignora tot. Ningú no ho sap tot.

Per això aprenem sempre." Paulo Freire

A les 18.30 h, A L’AUDITORI JOSEP IRLA (Antic Hospital de Santa

Caterina - Plaça Pompeu Fabra, 1- Girona)

XERRADA AMB L’ESCRIPTOR

MATTHEW TREE

A les 15.30 h, A L’AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL LA

MERCÈ (Pujada de la Mercè, 12 - Girona)

ACTUACIÓ DE L’ACTOR

TONI ALBÀ

Sovint, la societat en què vivim perd el nord per culpa d’actituds basades en el materialisme, l’ambició o la falta d’ètica, i el respecte, l’educació o la generositat passen a ser simples espectadors d’una obra de teatre anomenada vida, que per molt que maquillem o disfressem no deixa de ser cínica i cruel.De totes maneres, dintre d’aquesta funció, a vegades hi ha actes que encara que per a la gran majoria de la gent passin desapercebuts, denoten que encara hi ha moments en què la racionalitat funciona i valors com la valentia i l’esforç es valoren per sobre de qualsevol altre factor superfi cial o egoista.Un d’aquests actes va passar fa unes setmanes. El Jurat del Premi Nobel de la Pau va decidir atorgar aquest premi a una nena afganesa de 17 anys, anomenada Malala Yousafzai. Possiblement, molts de vosaltres us preguntareu què té això d’especial. Per als que no coneixeu a la Malala, us explicaré la seva història.Quan la Malala tenia 15 anys i tornava de l’escola en un poble d’Afganistan, un grup de talibans li va disparar un tret al cap simplement per ser nena i voler estudiar. Per sort, la Malala va sobreviure, va venir a Europa i es va recuperar de les ferides, i ara es dedica a donar a conèixer la seva història per tot el món i a lluitar perquè totes les dones, i especialment les del seu país, puguin accedir a una educació lliure i de qualitat.La Malala denota una gran maduresa, una maduresa obligada per una crua realitat que li ha fet perdre l’adolescència i l’ha obligat a assumir una tasca que per edat no li pertoca, i demostra la cruel i diària realitat d’algunes societats que l’única cosa que poden fer en el seu dia a dia és intentar sobreviure i no perdre la fe, una fe destinada a ser l’única arma de què disposen per afrontar aquesta terrible realitat.

Mireu, actes com aquest fan que qualsevol motivació verbal quedi estèril, i ens hauria de fer veure que vivim en un món privilegiat. En altres parts del planeta la gent és capaç de sacrifi car la seva vida per poder rebre una educació i aquí, que la tenim, la ignorem, la menyspreem i sovint la intercanviem per coses banals que sí, ens donen plaer temporal, però que ens hipotequen les ànimes i ens fan perdre el rumb i sovint ens porten a un camí sense sortida. Tenim una societat malalta, contínuament tenim exem-ples que ens ho demostren, quasi cada dia veiem com els idearis de la major estafa de la democràcia, anomenada “preferents”, continuen gastant-se milers d’euros al dia en capricis com a mínim poc ètics i, com si això no fos prou greu, es continuen passejant amb una supèrbia insultant que fa que la gent vegi a les capes de la societat que sustenten el poder com a vulgars rates de claveguera.Per aquest motiu, nosaltres hem de fer el pas. Hem de reenfocar els nostres valors i apostar fermament per l’educació, ja que és el nostre futur. Tenim les eines i tenim mitjans. Aquesta escola n’és l’exemple, una bona formació a un preu de cost social, i per tant nosaltres, que som uns privilegiats, hem de ser valents i lluitar desesperadament per no perdre un dret del qual, malau-radament, no tothom disposa.No voldria acomiadar-me sense donar les gràcies a tots aquests que h eu fet el pas i que heu decidit apostar per la formació, donar-vos les gràcies perquè heu estat valents, donar-vos les gràcies perquè això us fa grans a vosaltres com a persones, i ens fa grans a tots com a societat.

Xavier Guzmán Anglès 3 vespre

[eA

-6]

ACTE INAUGURAL...]

Bona tarda a tothom: estudiants, mestres, amigues i amics, inspectora…

Un any més ens disposem a inau-gurar ofi cialment el curs i ho fem amb la mateixa il·lusió de sempre. Després de l’estiu les energies estan plenament renovades.

Mestres i estudiants tornem a fer junts el camí del procés d’aprenentatge, del procés educatiu. És un camí engrescador en el qual cadascú de nosaltres aprèn i ensenya, es forma, col·labora i comparteix.

Molts estudiants descobriu que po-deu reprendre un camí que vau dei-xar per diverses circumstàncies: al-guns perquè vau haver de posar-vos a treballar, altres perquè no trobàveu al·licients a l’estudi, altres perquè vau haver de marxar del vostre lloc d’origen. Sigui com sigui, per a la majoria, és una nova oportunitat, una nova via per recuperar aquell camí que vau deixar i que ara voleu refer.

Els i les mestres hem de fer de guies, de suport a l’esforç personal de cada alumne, d’ajuda en algun moment de defalliment. El treball amb vosaltres ens estimula a seguir formant-nos per poder respondre a les vostres necessitats educatives.

Nosaltres ens sentim feliços quan veiem que s’acaba el curs i els alumnes heu aconseguit els vostres objectius: començar a llegir i escriure, perdre la por a parlar un idioma nou, treure-us el títol de GES, passar la prova d’accés i començar un cicle formatiu o anar

a la universitat, conèixer més a fons el món de les TIC i atrevir-vos a fer cursos més avançats...

L’educació al llarg de tota la vida és un dret que hem de preservar de qualsevol retallada per molta crisi que hi hagi. No hi ha excuses que valguin.

L’educació, independentment de l’e-dat, ens ajuda a ser persones més crítiques, més lliures. És per aquest motiu que hem de tenir la guàrdia alta i no acceptar cap disminució del nostre dret.

Necessitem formar-nos perquè ens alimenta l’esperit i l’autoestima, ens ajuda en els nostres projectes per-sonals i col·lectius, ens permet fer front als nous reptes laborals. Ens possibilita agafar nous camins d’es-tudi.

En el nostre país el repte no només és mantenir-nos en els nivells educatius que hem assolit, sinó millorar-los. Però per moltes persones del planeta, especialment per a les dones, el repte és aconseguir escoles, mestres i el dret a l’educació. Enguany el premi Nobel de la Pau s’ha concedit a la jove paquistanesa Malala Yousafzai, que tossudament reclama el dret de les nenes a anar a l’escola i a l’indi Kailash Satyarthi que lluita pel dret a l’educació pels infants. Esperem que aquest ajudi a replantejar certes polítiques i certes mentalitats.En defi nitiva, l’educació és un dels camins per transformar aquest món en un de millor. Lluitem pel nostre dret.

Anna Barbany - mestra

Educa al niño y no será necesario castigar al hombre una refl exión anónima.

• El derecho a la educación está ligado a los derechos humanos, que son universales.

• El derecho a la educación nos incluye el derecho a la igualdad entre hombre y mujer.

• El derecho a la educación nos une a grupos étnicos, razas y re-ligiones.

• La educación dignifi ca al ser humano.

• La educación promueve la li-bertad y la autonomía personal.

• La educación siembra cons-ciencia.

• La educación nos da un pen-samiento libre en la toma de de-cisiones.

• La educación nos da el derecho de saber elegir libremente, ya sea local, nacional e internacio-nal. Te da derecho de voz y voto.

• La educación es una herra-mienta fundamental puesta en marcha para el bienestar de to-dos y todas.

• El derecho a la educación nos da el derecho al trabajo y a recibir un salario que dignifi que nuestro entorno y nuestra familia.

• La educación nos da el dere-cho de reconocer que son más importantes el saber y aprender de cada uno que más que alqui-lar nuestras manos a la rentabi-lidad.

• La educación nos lleva a al-canzar nuestras metas y realizar nuestros sueños.

Una sola religión: el amor.Un solo lenguaje: el corazón.Una sola raza: la humanidad.Un solo dios: está en todas partes.

Facundo Cabral

Delsy RojasCatalà A1 Santa Eugènia

EL DERECHO A LA EDUCACIÓN

“CREMES SALES DE PROJECCIÓ”, de 8 lletres

“TROSSEJAR L‛AVE”, de 7 lletres

“CREM

eNigMes 1 i 2

[eA

-7]

ACTE INAUGURAL...]

Good evening, ladies and gentlemen. My name is Mo-modou Loum and I have never been to school before, this is my fi rst time. I feel very happy to get the chance to learn how to read and write. At the school, I met peo-ple with the same situation as me and our teacher Anna is encouraging us to learn. We are all happy.

Em dic Sandra i sóc de Mèxic. El 2010 vaig decidir venir a viure a Girona.

Si anem a la web de l’escola trobarem el PEC que ens diu que el CFA Girona fa acció als barris de la ciutat. Jo puc afi rmar-ho perquè fa dos anys vaig començar fent català al Centre Cívic de Sant Narcís i el curs passat B1 a travessia de la Creu. Aquest any faig un curs d’anglès.

Fem una refl exió sobre el Dret a l’educació. Hauria de ser un Dret Universal imprescindible, però això no és així a tot el món, i per tant cal lluitar plegats per defensar-lo.

El Dret a l’Educació es fa realitat a la nostra escola. Una escola d’adults propera a tots i a totes. Els mestres

We are learning Catalan so this is good to communicate with people and to be part of Catalunya.Thank you very much.

Momodou LoumN1.1. Santa Eugènia

i tots nosaltres els alumnes participem en la dinàmica del centre de manera conjunta.

Nosaltres som uns afortunats de tenir una institució com el CFA Girona. Per això cal continuar esforçant-nos amb l’ajuda dels nostres professors i mantenir l’esperit de lluita actiu perquè tothom tingui accés a la formació des de l’alfabetització, l’ESO, les proves d’accés a grau superior i universitat, la formació TIC, la formació en llengües estrangeres... les xerrades i els grups de debat i molt més.

La il·lusió pels nous aprenentatges és la motivació que ens porta avui aquí a celebrar l’inici de curs 2014 -15 i a seguir lluitant pel DRET a l’EDUCACIÓ.

Sandra Intriglez

eNigMa 3“CAPTIVA L‛ESPECTADOR AMB LES SEVES PEL·LÍCULES”,

de 7 lletres.

[eA

-7]

A mí me gusta asistir a la escuela de adultos porque es una satisfacción muy agradable, no sólo para mí sino también para muchos. Sin embargo a algunos mayores no les gusta por no haber ido nunca al colegio o por haber ido muy poco tiempo. Fundamentalmente por tener que ayudar a la familia. Los jóvenes por haber desaprovechado la ocasión de estudiar o por diversas causas.

Albert Einstein decía: “nunca consideres el estudio como una obligación sino co-mo una oportunidad para entrar en el bello y maravilloso mundo del saber”.

Y es verdad, con un poco de esfuerzo y paciencia lograrán alcanzar sus metas y yo los animo a que aprovechen el tiempo, que sigan adelante y no se den por vencidos.

Darwin - Català A2 Tarda

[eA

-8]

ACTE INAUGURAL...]

TONI ALBÀ

En nom de tots i de totes les persones que treballem al CFA Girona vull agrair-vos la vostra presència en aquest acte omplint aquest meravellós espai. També volem donar les gràcies als SSTT d’Ensenyament i a l’Ajuntament de Girona, que de manera gratuïta ens deixen espais públics com l’Auditori de la Mercè i l’Auditori Josep Irla per ce-lebrar aquest doble acte inaugural, a la Xarxa pels Drets Socials, per expressar-nos que cal continuar lluitant pels nostres drets, i fi nalment a en Toni Albà i a en Matthew Tree, per fer possible l’exercici d’estendre la cultura po-pular amb la seva intervenció d’avui.Totes les persones que estem avui presents en aquest acte inaugural del curs 2014-15 formem part d’una esco-la pública, un servei públic, que vol reivindicar la llibertat d’esperit i el permís per pensar i sentir. Us proposo d’en-trada 4 estratègies que tenen molt a veure amb el lema d’aquest acte, el dret d’aprendre i el dret a decidir, i que serà fi l conductor al llarg del curs:- Cal reinstal·lar l’esperança en els nostres cors, en les nostres ments i en les nostres actituds. Recuperar, per tant, “el dret a somniar” i a lluitar per construir i conque-rir allò somniat.- Cal atrevir-nos a pensar amb lli-bertat, amb frescor, sense lligams castrants que només afavoreixen els qui ens volen veure dòcils i sotme-sos. Això no ha de signifi car —per descomptat— la pèrdua de rigor i de serietat en el nostre pensament.- Cal atrevir-nos a proclamar i a de-nunciar amb força, energia i creati-vitat; sense falsos complexos o pors, tot allò que pensem, sentim, veiem i/o qüestionem.- I cal sobretot fer-ho junts trencant aïllaments, supèrbies, desconfi an-ces…Aquestes quatre estratègies només seran possibles des d’una acció

educativa renovada que conjugui l’ètica, la ciència, la comunicació, la cultura i la solidaritat militant, com a forma de conèixer, de reafi rmar, de proclamar i de cons-truir capacitat de resistència i de proposta alternativa. Us convido a fer-les servir.Em plau, també, dir-vos que ha estat una bona decisió voler aprendre, voler ampliar coneixements... voler, en defi nitiva, fer de l’educació una eina per millorar la vos-tra situació laboral, o un camí per transformar la realitat i fer nostre un altre món possible i solidari. L’escola us pot facilitar que vosaltres i el vostre entorn de proximitat millorin, com també, les vostres condicions de vida.Molts de nosaltres diem que "La paraula humana és més que simple vocabulari: és paraula i acció". Dir paraules és transformar la realitat i recuperar el dret a dir; és recu-perar el dret a ser subjectes de la nostra pròpia història. Per tant, aquest acte seria incomplet si no sentim les paraules que a continuació ens expressaran una repre-sentació de tots nosaltres.Gràcies, un altre cop, per la vostra assistència i gaudim d’aquest acte.

Miquel Blanch i Solé

[eA

-9]

xERRADES i CONVERSES][GUILLEM TERRIBASGuillem Terribas i Roca (Salt, 14 de desembre de 1951) és un llibreter i activista cultural català. És el màxim responsable de la Llibreria 22 de Girona des de la seva creació el 1978.

La Llibreria 22 ha estat guardonada pel govern espanyol per la Millor Labor de la Difusió de la Cultura (1986) i per la Generalitat de Catalunya com a Millor Llibreria (1990 i 1997). L'any 2008 l’Ajuntament de Salt va concedir a Guillem Terribas el Premi 3 de març per la seva tasca com a activista cultural.

En Guillem ha estat membre fundador grup de teatre El Talleret de Salt. És membre fundador i president del Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, responsables del Cinema Truffaut. Ha col·laborat en diverses publicacions periòdiques, com El Punt, Presència o Revista de Girona. Des de l'any 1981, impulsa des de la Llibreria 22 la convocatòria del Premi de novel·la curta Just Casero.

L'any 2007 va publicar a l'editorial Ara Llibres el llibre de memòries Demà serà un altre dia: aventures d'un llibreter. El gener de 2015 va anunciar que deixaria d'estar, per jubilació, al capdavant de la Llibreria 22, tot i que hi continuaria vinculat.

[e[eA

99-9]]]

MISSATGES QUE ENS VA TRANSMETRE EN GUILLEM TERRIBAS I QUE SÓN TRESORS!

1.- Editar un llibre és un llarg procés. Cada mes surten al mercat entre 1.100 i 1.200 títols nous.2.- És curiós que hi hagi 6 milions de persones que escriuen i només 1 milió que llegeix.3.- SI NO LLEGIM NO PASSA RES, PERÒ SI LLEGIM PASSEN MOLTES COSES: aprens coses, coneixes mons nous, vius experiències intenses, aprens a parlar i a escriure millor, entres com a espectador a la vida de moltes persones, viatges, etc.4.- No llegir no ha de crear cap problema ni ens hem de sentir malament.5.- Llegir no és necessari per a la vida.6.- Per agafar un llibre cal curiositat.7.- L’autor escriu, però qui acaba el llibre és el lector. La història se la fa cadascú. Cada persona fa una lectura pròpia i diferent de la dels altres lectors.8.- Cal recuperar la llibertat total per escollir què llegim. No hem d’imposar cap lectura perquè això es pot viure com un càstig.9.- El còmic és la llibertat. És el que vull llegir sense que m’obliguin.10.- Jaume Cabré va estar dos dies per escriure una frase. Aquella frase que el lector ha de llegir sense adonar-se’n. Una bona frase és aquella que costa més d’escriure i menys de llegir.

LLIBRERS RECOMANATS:Novel·la històrica: Jo ClaudiJoia amagada: El vigilant al camp de sègolObra breu: La bona lectoraMés obres: Algú com tu, de Xavier Bosch i También esto pasará, de Milena Busquets

[eA

-10

]

XERRADES i CONVERSES...]

Dimarts 14 d’abril al vespre, al Centre Cívic de “Can Ninetes” de Sant Eugènia, va tenir lloc una conversa sobre alfabetització amb en Sebas Parra. Hi van participar els alumnes d’Instrumentals de l’escola d’N1.1, N1.2 i Català de Santa Eugènia i N2 del Centre, juntament amb les professores, els practicants i el director del centre.

Es van tractar qüestions molt importants per refl exionar sobre l’al-fabetització.Sebas Parra ens va parlar de la seva experiència a Nicaragua, quan als anys 70 el govern d’aquell país va decidir eradicar l’analfabetisme per poder millorar la societat.

L’ALFABETITZACIÓ, UNA EXPERIÈNCIA POPULARSEBAS PARRA (Educador, veí de Santa Eugènia i membre del nucli Paulo Freire de la UdG)

CONVERSA SOBRE

L’ALFABETITZACIÓ, UNA EXPERIÈNCIA POPULAR

amb

SSEBAS PARRA Educador, veí del barri de Santa Eugènia i membre del Nucli

Paulo Freire de la UdG

Dimarts 14 d’abril a les 19 h a l’Aula del C. Cívic Santa Eugènia

Organitza: Grups d’alfabetització del CFA Girona- Escola d’adults de Santa Eugènia Col·labora: eldimoni.com

Ningú no ho ignora tot. Ningú no ho sap tot. Per això aprenem sempre.

PAULO FREIRE

Alguns punt bàsics que van sortir a la conversa són:

1. Aprendre a llegir i escriure és essencial per desenvolupar-se a la vida.

2. L’analfabetisme i la pobresa sempre van lligats. Per això cada país ha de lluitar perquè no hi hagi bosses de pobresa.

3. Hi ha moltes classes d’analfabetisme: hi ha persones que són analfabetes digitals, perquè no coneixen els ordinadors o els mòbils o no saben utilitzar-los; altres són analfabetes en altres aspectes que desconeixen.

4. Un punt bàsic és que l’aprenentatge va unit sempre als sentiments, al cor. Quan hi ha complicitat i afecte entre professor i alumne l’aprenentatge es produeix ràpidament.

5. L’aprenentatge no és aïllat, sinó que està dins l’entorn. Podem aprendre cada dia si ens impliquem en les activitats del centre i del barri.

Seguidament vam veure un petit documental, La cruzada de alfabetización de Nicaragua, amb els seus mestres i les activitats que es van dur a terme. Al fi nal es va obrir un col·loqui i tothom va participar-hi amb molt d’interès.Destaquem la intervenció d’una alumna hondurenya d’N2 que va comparar la situació d’una persona analfabeta amb una persona cega que, a través del coneixement, comença a veure les coses. Ho va dramatitzar amb un mocador als ulls que cau a mesura que vas aprenent a llegir i escriure.

Va ser un èxit de participació per part dels alumnes. Tots van sortir molt motivats per continuar l’aprenentatge amb més força.

eNigMa 4 “L‛ENTREPÀ MÉS SEDUCTOR”, de 7 lletres

[eA

-11

]

mediTRIrrani

XERRADES i CONVERSES...]

L’Albert Torrent, bomber de professió, va crear el projecte mediTRIrrani. Aquest projecte és una triatló. Consisteix a nedar, anar amb bicicleta i córrer.

Un equip de diversos amics el van ajudar a aconseguir el seu objectiu per tota la Costa Brava, des de Blanes fi ns a Portbou.

Angie Peña, Edy Griselda Bonilla, Elaine Barros De Melo i Eric Colindres Català A2 vespre

Informació a www.mediTRIrrani.com o

A càrrec d’ALBERT TORRENT BOMBER, TRIATLETA , COACH ESPORTIU i impulsor del projecte “mediTRIrrani” DOCUMENTAL I XERRADA Audiovisual que transmet un repte esportiu, com és unir Blanes

amb Portbou nedant, pedalant i corrent. Des de la visió innovadora i en primera persona, d’un grup de joves que van formar part de l’equip de suport a l’Albert, on descobrien: un esport, un entorn i a ells mateixos realitzant una tasca que mai s’havien imaginat. MediTRIrrani busca fer de l’esport una gran eina de

desenvolupament de la nostra societat, amb respecte al medi i

cap a un mateix.

DILLUNS 9 DE MARÇ A LES 20 h DIJOUS 12 DE MARÇ A LES 12 h “Una persona sola puede hacer cosas, un equipo puede hacer grandes cosas” Justo ( Jove Equip mediTRIrrani)

“No arribar a Portbou no és un fracàs, només el primer intent per aconseguir-ho” Oscar (Jove Equip mediTRIrrani)

Organitza: Escola d’adults-CFA GIRONA

mediTRIrraniL’Albert Torrent és bomber. Tenia un somni: ser esportista i treballar en grup.

El 5 d’octubre de 2013 fa una triatló des de Blanes fi ns a Portbou. La triatló és la suma de tres habilitats: nedar, anar amb bicicleta i córrer.

La seva xerrada va ser emotiva perquè vaig poder captar el gran treball de tot l’equip.

Yenifer K. Solís ArdónCatalà A2 vespre

L’AFECTIVITAT i LA SEXUALITAT

Tenim un concepte limitat de les relacions. De vegades confonem sexe amb afectivitat. Quin concepte tenim de nosaltres mateixos?

L’autoestima és molt important per tenir una relació plena i equilibrada.

Per evitar aspectes negatius en una relació cada persona necessita defi nir i tenir clar què li atrau dels altres. També cal tenir clar què no volem o què no permetem.

No hem de donar importància només a l’aspecte físic, sinó també al que hi ha dins del cor i la personalitat.

Acceptem sempre les persones de diferent orientació sexual?

És possible una relació plena entre persones de cultura, religió, ètnia o classe social diferents?

La maduresa de cadascú i la llibertat de pensament infl ueixen molt en les relacions.

Estem agraïts a en Marc Guerra (Equip Municipal de Promoció de la Salut) que ens va fer la xerrada i, sobretot, ens va fer refl exionar i qüestionar moltes idees.

CATALÀ A2 tarda

Presentació del llibre: LES MATEIXES ESTRELLES amb Núria Martí

“PARLI DE TOMÀQUETS PETITS”,

de 5 lletres

“TOMÀQ

d

eNigMa 5

[eA

-12

]

XERRADES i CONVERSES...]

Benet Salellas ens va venir a fer una xerrada sobre el 9N al CFA Girona.

Advocat amb despatx a Girona (Sa-lellas i associats Advocats), és fi ll del també advocat Sebastià Sale-llas i Magret. Exerceix la defensa i l'acusació en tot tipus de delictes i també en jurisdiccions especials com el tribunal del jurat, l'Audièn-cia Nacional i l'àmbit de menors.

Salellas ens va fer un resum molt interessant de com està organitzat el poder judicial a Espanya i a Catalunya. A l'acte hi van assistir els grups de GES1 i GES2 de l'escola. Després hi va haver una mica de debat i preguntes per part dels alumnes. Alguns exemples: Què passaria amb la moneda única, l’euro? Catalunya sortiria d'Europa en cas d’optar per la

TALLER - XERRADA

EL DRET A DECIDIR 9 N

“ACLARIM DUBTES”

Dimecres 15 d’octubre a les 17 h

Dijous 16 d’octubre a les 9 h

al CFA Girona (Travessia de la Creu 1)

Organitza: CFA Girona-Escola d’adults Girona

A càrrec de BENET SALELLAS

Advocat

XERRADA SOBRE EL 9N

independència? Què passaria amb les persones que viuen a Catalunya que vénen d’altres països?

Va ser una xerrada molt interessant i Benet Salellas va aclarir molts dubtes.

Tots sabem que el dret d'expressió i el dret a decidir són drets que tenim tots els ciutadans. Fa anys que Catalunya demana la seva independència, i raons per dema-nar-la n’hi ha moltes. Catalunya ha demostrat en moltes coses ser un dels països més avançats del món. Espanya està en contra del nos-tre dret a decidir i no ens permet avançar. Necessitem un estat propi per ser qui volem ser, per decidir per nosaltres mateixos en comptes d'estar subordinats a la mentali-tat d'un altre poble, un poble que no ens entén ni ens vol entendre i

que pensa d'una manera molt di-ferent a la nostra. Sense un estat propi i independent, no tenim ma-neres de millorar res. Hi ha clara-ment una diferència cultural, una diferència que fa que nosaltres els catalans vulguem decidir com ens volem organitzar i el govern central espanyol no ens ho permet.

El govern espanyol diu que votar per la independència és il·legal i de inconstitucional. Estan equi-vocats, el que és inconstitucional és no deixar-nos decidir i expres-sar-nos lliurement. El govern cen-tral només fa que impugnar i dir això és inconstitucional i il·legal, però mai escolta un poble que està demanant el dret a decidir i a ex-pressar-se lliurement.

Primi Sánchez MartínezGES 2 matí

““AL RESTAURANT

D‛AQUEST ACTOR MEXICÀ,

T‛AFARTAVES”

de 10 lletres

““ALD‛AQUES

T‛A

eNigMa 6

“EN QUIN VEHICLE VA UN SIMI QUE PLORA?”, de 8 lletres.

ens vol enten

, VEHSIMI

eNigMa 7

[eA

-13

]

XERRADES i CONVERSES...]

El mes d’octubre es va celebrar una tertúlia sobre l’Ebola a càrrec del metge Xavier Uriarte, que també és un col·laborador de l’escola amb diverses xerrades sobre salut. El tema de l’epidèmia de l’Ebola i les seves incògnites van ser el centre de la tertúlia d’actualitat, arran de la difusió que en van fer els mitjans de comunicació, que ens van envair amb les seves notícies d’última hora sobre l’epidèmia d’Ebola, sobre els nous fàrmacs i sobre les seves incipients vacunes. Reproduïm algunes intervencions d’en X. Uriarte sobre el tema:

“Cal reorientar el tema. Ni ha hagut epidèmia, ni el reservori és al ratpenat, ni existeixen fàrmacs adequats i menys vacunes que disminueixin aquesta situació infecciosa. Aquest virus i les seves modifi cacions són presents a les persones, animals, vegetals i éssers minerals de forma natural, simbiòtica, sapròfi ta i com totes les molècules ADN / ARN exerceix una funció bàsica i necessària per al desenvolupament de la vida biològica dels minerals, vegetals i animals....(...)Si l’alimentació és sufi cient, si el desenvolupament econòmic és progressiu i sostenible, si l’estabilitat sociopolítica impera, si no existeixen processos bèl·lics en el territori i si no es produeixen desigualtats, la infecció és benigna i es presenta com un procés viral idèntic a la varicel·la, refredat, malària, grip i dengue benigne. Les manifestacions més freqüents poden ser febre, cefalea, erupció maculopapulosa, diarrea, tos, artràlgia i cansament generalitzat.”

“Les situacions difoses sobre la infecció Ebola pels mitjans de comunicació en data 2 de setembre s’han produït majoritàriament a Libèria, Guinea Conakry, Costa d’Ivori i Sierra Leone (Àfrica Occidental). Aquests territoris es caracteritzen per tenir a les seves terres una gran riquesa de ferro, diamants, sucre, cautxú, coca, bauxita, alumini, or, urani, cotó, cafè, cacau, ivori, rútil i cacauet. Aquesta zona del món porta decennis embolicada en confl ictes bèl·lics internacionals causa de l’extracció massiva dels seus materials per les potències industrials i de lluites civils des de la seva independència el 1960 i sobretot des de 1980. La població existent supera una desocupació del 80% i malviu amb una pobresa superior al 68%. La seva alta natalitat actual i la desocupació enorme fan que les migracions internes cap a les ciutats populoses i externes cap a altres països siguin freqüents i elevades. Totes aquestes circumstàncies fan que una infecció viral pugui convertir-se en una situació mortal. Qualsevol infecció viral o no del tipus verola, dengue, malària, xarampió i Ebola, en aquestes condicions de vida pot presentar una taxa de letalitat (morts en

TERTÚLIA:

L’EBOLA REORIENTEM EL TEMA

Organitza: CFA GIRONA-ESCOLAD’ADULTS GIRONA

A CÀRREC DE : XAVIER URIARTE metge

DILLUNS 27 D’OCTUBRE a les 17 h

A L’AULA D’AUTOFORMACIÓ – CFA GIRONA

L’EBOLA: Reorientem el tema

relació a les persones afectades) que oscil·la entre un mínim del 25% i un màxim del 90%. L’agost del 2014 la letalitat ha voltat el 60%. No obstant això, és bo recordar que no es tracta d’una epidèmia com han donat a entendre els mitjans de comunicació sinó d’una endèmia.”

“(...)La indústria farmacològica ha creat un terreny propi per donar a conèixer els seus productes estrella vendibles a molt curt termini com són els medicaments antivirals (monoclonals ZMapp) i les pròximes vacunes (combinació del virus del refredat comú o grip i virus del Ebola desactivat). Tot aquest procés de producció ha desencadenat intensos moviments borsaris en el mes d’agost del 2014 que indiquen desplaçaments de capital d’unes inversions a altres. És el mateix conte explicat l’estiu del 2009 per accelerar la producció de productes de consum farmacèutic”.

La tertúlia va tenir molta acceptació i vam haver de programar-ne una altra en un altre dia. La nova visió donada ens va fer refl exionar i fer un seguiment crític sobre el tema.

[eA

-14

]

XERRADES i CONVERSES...]

AAULA OBERTA XERRADA-DEBAT

“UCRAÏNA”

GUERRA A L’EST

Xerrada amb ABEL

GALLARDO periodista del diari REGIÓ 7

Dimecres 25 de

febrer a les 17 h

a l’escola d’adults

- CFAGIRONA Aula 3

(Travessia de la Creu 1 –Girona)

Organitza: CFA GIRONA - 2015

Xerrada sobre:L’ARRELAMENTamb Mònica Caldes

eNigMes 8, 9 i 10

“ELEMENT DE LA BICI ESTUDIAT PELS QUÍMICS” de 4 lletres

“TABARRA QUE EM DÓNA PERQUÈ VOL LA COCA-COLA”, de 6 lletres

“AMIC DEL FOTÒGRAF QUE LI PORTA EL MATERIAL”, de 8 lletres

[eA

-15

]

XERRADES i CONVERSES...]

AAULA OBERTA XERRADA-DEBAT

“Grècia a la

cruïlla”

Un procés decisiu per la recomposició de l’esquerra europea

Xerrada amb

CRISTINA MAS periodista del diari

ARA

Dijous 5 de març a les 12 h

a l’escola d’adults -CFAGIRONA -

Aula 3 (Travessia de la Creu 1 –Girona)

Organitza: CFA GIRONA - 2015

El dia 5 de març van fer una xerrada molt interessant al centre. La periodista del diari ARA Cristina Mas ens va exposar amb imatges i dades reals el procés pel qual està passant Grècia i com han arribat a aquest punt tan crític.

Des del meu punt de vista, aquest acte no era sola-ment per parlar de tot el que ha passat a Grècia: la crisi fi nancera, la falsifi cació del dèfi cit a la Comuni-tat Europea el 2010, els corruptes que movien els fi ls per enriquir-se a costa de les classes mitjana i baixa, les retallades en sanitat, el tancament dels centres d’ajuda per als malalts de sida, hepatitis C i gent sen-se sostre (que han fet disparar les alarmes sobre els malalts i la delinqüència), etc. Aquesta xerrada tenia per objectiu mostrar la veritat que s’amaga darrere de la crisi que assola els països pobres de la Unió Euro-pea, una veritat que ens afecta a tots.

És molt difícil o gairebé impossible parlar de la crisi i no esmentar la corrupció al mateix paràgraf. Quan Es-panya va entrar a la Unió Europea el 1986 tot sembla-ven avantatges. En temps de bonança tot és de tots, però en temps de crisi allò que és teu és meu. Ara que hem vist com funcionen els rescats (o xantatges com a mi m’agrada anomenar) ens adonem que aquí impera la llei del campi qui pugui i evidentment els més forts són els que sobreviuen.

Qui té la culpa de la situació de Grècia? Es podia haver evitat? No és evident que la política d’auste-ritat no salva un país? Quin tipus d’ajut és el que enfonsa un país encara més en la misèria? Qui se’n benefi cia? Ha convertit la Unió Eu-ropea a Grècia en un exemple per a altres països?

Tot depèn de com ho entengui ca-dascun. Respectant l’opinió dels altres, aquesta xerrada em va fer obrir els ulls. L’única pregunta a què no trobo resposta contundent i satisfactòria i que encara dóna voltes al meu cap és: Què puc fer per canviar aquesta situació? Tot i que hi ha qui opina que una persona sola no pot canviar el món, un refrany molt interessant diu que un home no és home si no fa res per millorar el món.

José Miguel Jiménez RamosGES 1

GRÈCIA

[eA

-16

]

rEIVINDICACIONS][

Als alumnes de Santa Eugènia ens agrada estar informats! Ara ja sabem què vol dir ILP i que a nosaltres també ens afecta. Els que aprenem a llegir i a escriure hem parlat dels drets i deures de les persones. Segons els drets humans tothom té dret a un habitatge digne. Així ho diu l’article 25 dels drets humans. Però si no tens feina no pots pagar el lloguer, i si no pots pagar el rebut de la llum et tallen el subministrament. Quan venim al Centre Cívic estem molt bé, tenim llum i calefacció però, quan arribem a casa, hi ha qui no pot posar la calefacció, passa fred i es posa malalt.

El dia 28 de gener vam anar a la presentació de la ILP contra la pobresa energètica al passeig d’Olot, 68 al barri de Santa Eugènia.

A la trobada es va parlar de la llum com a dret que ha de tenir tothom, i dels que fan del subministrament elèctric un negoci. També s’ha parlat dels desnonaments.

Un representant de la PAH va parlar de la necessitat de lluitar per mecanismes que portin a l’extinció del deute en el cas de perdre el pis. Tothom ha de tenir dret a una segona oportunitat. La majoria dels pisos buits són dels bancs i sovint des dels governs es donen privilegis als bancs i no es dóna resposta a la gent que ha perdut el pis.

ILP contra la pobresa energètica

Vocabulari:

- ILP Iniciativa Legislativa Popular per la qual els ciutadans signem per demanar una proposta de llei.

- PAH Plataforma d’afectats per la hipoteca

Les grans companyies energètiques, com ENDESA, són qui tenen el control de l’electricitat i grans benefi cis. No hi ha mesures per fer front als problemes de subministrament bàsics (aigua, llum i gas). Un 10% de la població de Catalunya té difi cultats per pagar els rebuts de l’aigua, el gas o la llum. Els motius són la pujada dels preus, la privatització de l’aigua i que la renda familiar ha baixat.

A l’hivern del 2014 la Generalitat no va condonar el deute a les famílies que no podien pagar el rebut de la llum: el deute es va acumular als nous rebuts una vegada va passar el fred.

Propostes del que caldria que van sorgir de la reunió:

-No fer cap tall de llum sense passar per Serveis Socials.

-Establir com a dret universal que tothom tingui dret a un subministrament bàsic garantit.

-La companyia elèctrica és qui hauria de tenir un fons per fer front a aquests problemes de no poder pagar la llum.

-I el més important: fer una recollida de signatures a favor de la ILP per habitatge i contra els desnonaments i la pobresa energètica. Cal la signatura de tots!

N1 i A1 Santa Eugènia

[eA

-A]

REIVINDICACIONS...]

[e[e[e[e[e[e[ee[eeee[[[AAAAAAAAAA

-A-AA-A-AAAA-A-AA-AAA-A-A-A-]]]]]]]]]]]]]]]

TREBALL, SOSTRE i DIGNITATPER TOTS ELS DRETS SOCIALS. MARXA PELS DRETS SOCIALS 2015, GIRONA-SALT

manifest fi nal i vam poder gaudir d'una actuació del cantautor Joanjo Bosk i d'un vermut popular.

Us reproduïm part del manifest llegit:

“I ens colla obligant-nos a privatitzar els serveis públics. Fagocitant-los. Transferint els guanys als privats per tal que gestionin –de forma molt menys efi cient i molt menys justa – els serveis de l’Estat del Benestar dels quals ens havíem dotat. Ens trobem davant d’un desmuntatge sistemàtic i premeditat del nostre règim de drets socials, la majoria dels quals estan reconeguts dins la Declaració Universal dels Drets Humans i fi ns i tot en la Constitució espanyola o en els Estatuts d’Au-tonomia. Un desmuntatge de drets que s’està duent a terme per la via de les retallades pressupostàries i en el marc d’un procés de conversió en deute públic del deute privat, gegantí, generat durant anys d’es-peculació.

Ens estan desmuntat les conquestes que van ser assolides amb l’esforç de col·lectius i de moltes persones lluitadores, i gràcies a les quals amplis sectors de la població han pogut gaudir fi ns fa poc d’un nivell de vida més digne que el que van

Com cada any, i ja en van tres, la Xarxa de Lluita pels Drets Socials de Girona i de Salt (XDS) va organitzar la Marxa pels Drets Socials. Aquest any consistia en una caminada reivindicativa feta des del davant de la Coma Cros de Salt. L’Escola d’Adults-CFA Girona, que forma part de la Xarxa (XDS), va participar-hi i vam sortir al carrer de forma alegre i combativa .

La Marxa va transcórrer durant tot el matí fi ns arribar a la plaça del Vi de Girona. Durant la Marxa es van visitar diferents espais relacionats amb els drets socials. Uns drets socials que, amb l'excusa de la crisi, continuen patint les retallades dels Governs català i espanyol i que cal defensar per tal de garantir el nostre benestar col·lectiu.

Al llarg de la Marxa es van te-nir en compte les darreres reta-llades en drets socials i les lleis aprovades recentment i que resul-ten més regressives. Es van rea-litzar accions per exigir la plena ocupació i contra la precarització del treball i pel dret a l'habitatge. També vam reivindicar un sistema sanitari públic i una escola pú-blica de qualitat i lliure de pri-vatitzacions. En arribar a la plaça del Vi, cap a les 13h, es va llegir un

tenir aquells i aquelles que ens van precedir.

És per no haver de recórrer el mateix camí d’aquestes lluites dels nostres pares, mares, avis i àvies que exigim fer marxa enrere en les retallades que ens afecten, en tots els àmbits: la sanitat, l’ensenyament i les pen-sions públiques, les prestacions de dependència, la cobertura d’ingres-sos de les persones aturades o en si-tuació de vulnerabilitat... I al mateix temps, rebutgem la privatització de serveis públics, adreçada a fer ne-goci amb la nostra salut i amb les nostres vides.”

REIVINDICACIONS...]

RETALLS ANTICAPITALISTES, amb Lluís Bosch i Llorenç Carreras, 15 i 16 d'octubre de 2014

RRETALLS ANTICAPITALISTES

DEDICATS A BANKIA, CAIXA BANK, SANTANDER

PASSEJADA PER L’EXPOSICIÓ

a càrrec

DEL PINTOR LLUÍS BOSCH MARTÍ I AMB

L’ACTUACIÓ DE LLORENÇ CARRERAS

DIMECRES 15 D’OCTUBRE a les 19.30 h

DIJOUS 16 D’OCTUBRE a les 11.30 h

Organitza: CFA GIRONA – Escola d’adults GIRONA

XERRADA PRESENTACIÓAGENDA LLATINOAMERICANA, amb Jordi Planas

Xarxa de Centres Cívics de Girona

Centre Cívic Santa Eugènia | Santa Eugènia, 146, 17005 Girona | Tel. 972 245 111

www.girona.cat/ccivics

������������������������ ���� ������

��������� �� ��������������������������

���������������������������������������������������� ����

���� �� ���������� �� ���������� �� ���������� �� ������

���������� ���������

AULA OBERTAAULA OBERTA

NOVEMBRE

A LES

CENTRE CÍVIC SANTA EUGÈNIA

a càrrec de: Francesc MiróJordi Planas

[eA

-18

]

[eA

-19

]

REIVINDICACIONS...]

XERRADA SOBRE LA TANCA DE MELILLA, amb Abel Gallardo

DIA DE LA DONATREBALLADORA

Dijous, dia 5 de març, a les 8 del vespre, vam participar a la celebració del dia de la dona, que cada any es porta a terme al Centre Cívic de Can Ninetes, a Santa Eugènia. Va ser molt entretingut i cada entitat va col·laborar amb una petita inter-venció al hall del centre. Va haver-hi molta participació de diverses entitats i per la nostra part va haver-hi tres dones del nostre grup d’N1.1 vespre (la Malika, la Hafi da i la Fatoumata K.) que van sortir a parlar de les feines que fan cada dia i van fer breus explicacions de la seva vida quotidiana. Ho van fer molt i molt bé!

Al fi nal de l’acte ens van obsequiar amb una fl or per a cada participant i hi va haver una mica de piscolabis per als assistents.

Anna Guardiola

ACT

E C

ON

TRA

LA V

IOLÈ

NC

IA D

E G

ÈNER

E

sORTIDES][Sortida per lesRIBES DEL TEREl dijous 16 d’abril el grup de naturals de GES1 vam fer una passejada vorejant el Ter des del parc de Fontajau. Ens acompanyava en Ponç Feliu, gerent del Consorci del Ter, que ens va ensenyar la gran diversitat de vegetació i fauna que té la riba del riu Ter a Girona. Vam descobrir més a fons aquest espai natural que forma part de la ciutat. El vern, la balca, l’àlber, el pollancre o els joncs són al-guns exemples de la vegetació que vam veure arran de riu.Amb ajuda d’uns prismàtics, Feliu ens va mostrar les aus que en cada moment sentíem cantar i/o volar, com les cotorres verdes de la Devesa, que fan grans nius.Vam veure ànecs de coll verd i les femelles amb les cries, polles d’aigua, el gavià, la puput, la tórtora, el blauet, falciots i orenetes, les cueretes, el rossinyol, el pit-roig, la merla, la mallerenga, els picots, la gralla, petits corbs de ciutat, estornells...També vam veure un visó americà nedant arran d’aigua i sabem que també hi ha llúdrigues.

GES 1

RECORREGUT PEL BARRI VELL DE GIRONA

amb l’autor del llibre

Dimecres 6 de maig

A LES 17 h

SORTIDA DES DE

L’ESCOLA

Sortida al BARRI VELL

Sortida a BANYOLES

[eA

-20

]

VISITA AL BORN – CENTRE CULTURAL

SORTIDES...]

El dia 16 de desembre de 2014, nosaltres, els alumnes de GES 2, GES 1 i d’Accés a Grau superior vam anar d’excursió al Born.

Antigament era un mercat a l’aire lliure que abastia Bar-celona, un lloc habitual d’intercanvis i de fi res. Es va descobrir que a sota de l’edifi ci hi havia estructures ar-queològiques d’un jaciment d’uns 8.000 m2 enterrats i conservats de la guerra del 1714.

Ara el Born és un barri de contrastos on hi conviuen la Barcelona històrica i les botigues de comerç innovador amb propostes de moda, art i gastronomia. És l’actual barri de l’estació de França i del parc de la Ciutadella.

La història del Born data de l’11 de setembre de 1714, quan Barcelona va caure a mans de les tropes del primer Borbó, Felip V, nét del rei de França Lluís XIV. Havien estat assetjant Barcelona durant més d’un any. La ciutat havia estat defensada pels seus habitants i per les tropes de Carles, l’Arxiduc d´Àustria.

Barcelona va ser conquerida per l’exèrcit francoespanyol del rei Felip V, després del setge i d’un bombardeig d’unes 12.000 granades.

Per castigar Catalunya, Felip V va imposar-li les lleis de la Corona de Castella i va crear, amb el Decret de Nova Planta, un estat centralista.

A Barcelona, el càstig va ser la destrucció del Born. Per mantenir la ciutat i el Principat de Catalunya sota ferm control, va manar que els veïns mateixos construïssin la Ciutadella.

Barcelona es va expandir al segle XIX quan, a causa de l’augment de població, es van haver d’enderrocar les mu-ralles de la ciutat. Avui en dia el Born, més que un centre cultural, és l’essència de la història de Barcelona.

Marième Koita Diallo - GES 2 A Matí

Dimarts, dia 3 de març de 2015, vam anar a visitar les instal·lacions de TV3 i Catalunya Ràdio. Vam sortir de Girona de bon matí. Érem el grup de GES 1 i alguns alumnes de GES 2 i les professores Anna i Teresa. En arribar a Sant Joan Despí vam poder entrar a visitar tots els espais de la televisió catalana. Ens va rebre un noi que ens va fer de guia i ens va explicar molt detalla-dament tota la història i funcionament dels mitjans de comunicació. Era una persona molt agradable i tenia mol-ta preparació. Ens va acompanyar durant tota la visita, al tramvia i a Catalunya Ràdio.Només d’entrar, ens va impressionar la part tècnica del regidor, des d’on controlen tota la programació. Ens vam adonar de la gran feina que hi ha darrere un programa de televisió. També vam veure els platós on es fan els infor-matius i programes magazín. Va ser curiosa l’explicació sobre les imatges virtuals i el croma (fons pintat d’un color) als TN i la informació del temps. Vam poder veure una unitat mòbil al pàrquing i vam entrar al magatzem on guarden tots els decorats de cada programa. Hi havia tallers de fusteria, metal·lúrgia i pintura. També hi havia la secció de l’atrezzo. Vam veure que TV3 dóna feina a moltes persones!!A la sortida ens van obsequiar amb una bossa de TV3, Catalunya Ràdio i Tram, amb el bitllet del tramvia. Seguidament vam baixar amb el tramvia a Barcelona per anar a visitar Catalunya Ràdio, que té la seu al fi nal del

trajecte del Tram, situada a la Diagonal. Aquí vam veure que hi treballaven menys persones. Vam entrar a dife-rents cabines i una sala petita de gravació. No vam po-der fer la simulació que estava prevista, però va ser molt interessant tot el que ens van explicar sobre la gravació d’un programa.Vam aprofi tar molt la visita, que ens va servir per tenir una bona perspectiva de la televisió i la ràdio des de dins.

GES 1 Escola d’Adults Girona

SORTIDA A TV3 i CATALUNYA RÀDIO

[eA

-21

]

tEATRE][El Drac d’Or Teatre la Planeta, 7 de febrer

Un grup d’alumnes de català B1 avui hem anat al teatre. La trama de l’obra: la nostra vida i el nostra drama.

“Un restaurant asiàtic en algun in-dret d’Europa, als baixos d’un bloc de pisos” La cuina és tailandesa, xinesa i vietnamita. Cinc nois hi tre-ballen catorze hores diàries, en un espai reduït per un sou ínfi m, la cosa no dóna per a més. Moltes històries diferents en el Drac d’Or.

La botiga d’en Hans és un espai re-duït, igual que molts dels nostres pisos o habitacions compartides, on s’hi amuntega tot el que tenim i el que podem necessitar, per allò que mai se sap. Per sort també molts de nosaltres aconseguim les condicions perfectes: llogar un pis gran, tenir una bona feina, participar en asso-ciacions.

La relació amb els avis que cuidem també té la comicitat que té el Drac d’Or, persones grans que no volen ser velles i que conserven la força fí-sica i els records de la joventut.

A nosaltres sovint ens passa que la família i els avis ens agafen estima-ció i és dolorós per a tots quan es mor un avi que cuidem. L’angoixa per tornar a casa que es converteix aquí en depressió per la no adaptació a Catalunya. Busquem aquell que diu que va venir aquí però no és enlloc, tal vegada la mar ens podria dir on és; millor pensar que on és no té telèfon i per això no truca.

Un personatge de la història és un xinès sense permís de residència que, igual que molts de nosaltres, té passaport però és il·legal, treballa i no té el NIE. La mort del noi xinès és com la dels nostres companys que moren aquí i volem repatriar els di-funts. Nosaltres recollim diners dels nostres compatriotes. Cal que tingui un traspàs digne a l’altra vida aquell que ja s’ha quedat rígid. El protago-nista viatja per les aigües continen-tals de retorn a la Xina i sense des-peses de retorn. El seu cos passa al fons del riu on el tiren els companys, no té papers, no té diners, no poden donar-li sepultura.

A alguns de nosaltres no ens passarà això, paguem cada mes una assegu-rança per defunció com moltes per-sones d’aquí.

Podem tenir fi lls els nouvinguts a Catalunya? És difícil, compartim pis, tenim pocs diners i l’arribada d’un fi ll destrossa les nostres expectatives de millora, de ser persones i com-

plir els nostres somnis. Això passa a molts de nosaltres, d’altres ja som pares de fi lls catalans o segur que ho serem, una alegria que ens agrada compartir.

Quan aconseguim tenir pis rello-guem alguna habitació per poder arribar a fi nal de mes, portem com a turistes els nostres fi lls o no. Mol-tes vegades un sense papers acaba essent més català que hondureny, senegalès, gambià, marroquí, xilè, polonès o colombià. Molts no saben que alguns de nosaltres hem passat dies al carrer sense sostre quan hem arribat.

Unes altres protagonistes són les hostesses de vol que mengen al res-taurant. Els nostres caps a les ca-ses de neteja: professors, botiguers, metges, petits emprenedors…. No-saltres molts tenim estudis secun-daris i universitaris. A les cases on treballem a vegades empatitzem amb els nostres amos i mestresses, ells tenen uns sous importants però nosaltres moltes vegades aportem comunicació i ajuda psicològica a aquestes famílies benestants. Com les hostesses del Drac d’Or els nos-tres amos a vegades no fan pregun-tes, passen a l’acció i ens ajuden a portar els nostres familiars, a fi gurar a les nostres transferències ban-càries al nostre país, a poder tenir papers o a dir no quan demanem un contracte de feina.

L’amargor, el drama, la comicitat, l’esperit de superació i les alegries són la nostra vida aquí a Catalunya. La part més fosca tal vegada ve do-nada per la globalització i la crisi.

Català B1

El CFA Girona al teatre

“EL SERVEIX A LA BOTIGA O EL TREU DE L‛OFICINA”, de 8 lletres

eNigMa 11

[eA

-22

]

[eA

-A]

Històries d’un pobleEl dimarts 24 de febrer vam anar a teatre al Centre Cívic de Palau. Hi érem els alumnes de català A2 i companys d’altres cursos de l’Escola d’Adults.L’escenari era al mig de la sala. Nosaltres estàvem asseguts al voltant.

Els actors parlaven quatre llengües: català, castellà, fula i francès.Era la història d’un poble que havia passat una guerra. Els seus habitants estaven nerviosos perquè passaven gana. Eren pescadors. Les persones discutien per les diferències entre rics i pobres. Hi va haver qui va haver de marxar a altres països. Emigrar va ser molt difícil i trist. Quan tornaven al poble continuaven les lluites entre rics i pobres.

Per obtenir diners van fer una conservera de peix, però al cap d’uns anys van haver de tancar-la. Després van construir un hotel. Això els preocupava, el poble deixaria de ser el d’abans per culpa del turisme.

Podem dir que l’obra tracta els problemes de sempre de la humanitat: poder, injustícies, guerra, gana, emigració, superació…

CATALÀ A2 quadrimestral

Històries d’un pobleTeatre inclusiu al Centre Cívic de PalauDimarts 24 de febrer de 2015, a les 19 h.

A tots ens va agradar molt l’obra, perquè era la història d’un poble. Parlaven diferents idiomes: català, castellà, fula i francès. Hi va haver una guerra i no tenien feina. Passaven molta gana. Després es van reunir amb l’alcalde i van tornar a pescar. Hi havia música i cançons molt boniques. Ens va fer pensar en pobles de tot el món.Felicitats!

Alumnes de N1.1 de Santa Eugènia

Històries d’un pobleTEATRE...]

Aquesta història està basada en les conseqüències que comporta el fi nal d’una guerra en un poble de la costa que viu de la pesca.Els habitants passen gana i veuen com escasseja la pesca i fi ns i tot tenen unes cartilles per racionar el menjar.Es comencen a obrir i tancar fronteres per on entren i surten moltes persones. Hi ha emigració i més tard immigració.Hi ha molta diversitat de llengües.Des del principi de la història fi ns al fi nal passen molts anys, durant aquests anys es van veient els canvis que fan per poder sobreviure per mitjans dife-rents dels tradicionals. Així, intenten prosperar amb la indústria i construeixen una fàbrica conservera. Quan comença a faltar peix, es plantegen construir un hotel, i acaben fent del poble un destí turístic.

LA MEVA OPINIÓ Al principi se’m fa familiar, per què em vénen re-cords de les històries que els meus pares m’han ex-plicat, quan eren petits, després de la guerra, les vegades que anaven a demanar menjar als soldats, el racionament de menjar amb les cartilles.Un gran esforç per sobreviure.Trobo que aquesta diversitat de cultures i llengües és molt enriquidora per al creixement personal.L’obra ha sigut molt maca.

Isabel RomeroGES 2B vespre

Els pobles, com les persones que hi pertanyen, tenen vida pròpia. Una vida condicionada per les decisions humanes, polítiques, socials, econòmiques, fi ns i tot per aquelles petites decisions quotidianes que tots prenem diàriament. De tant en tant, se’ns escapen de les mans i creem confl ictes prou grans per fer-nos oblidar que tots perdem en una guerra, tant si vencem com si som vençuts, tant se val si parlem d’un gran confl icte bèl·lic o d’un petit problema ve-ïnal. Oblidem que gaudim del mateix sol, que patim el fred als ossos i la fam ens mossega a tots si ens falten la feina i el pa. Per sort, els homes tenim una gran capacitat d’adaptació. Per això hem sobreviscut durant tant de temps. Cal renunciar a l’immobilis-me, sumar esforços, restar prejudicis, aprendre de tot allò que altres cultures ens poden aportar, fugir de la por, del derrotisme i fer un pas endavant, amb la ment oberta al món i a tots aquells companys amb els quals compartim viatge. El futur és...ja!

Núria Fontanilles GES 2B vespre

Històries d’un poble

mostra de TEATREE INCLUSIUU

AL CENTRE CÍVIC DE PALAU

[eA

-23

]

TEATRE...]

Aula Oberta

REPRESENTACIÓ TEATRAL

REMENANT ELS BOSCOS DE NIT

Intèrprets: Kissima Syllah i Janot Carbonell

Remenant els boscos de nit és el resultat d'una relació d'una parella lingüística de Llagostera. Janot Carbonell, és actor, director i professor de teatre, Kissima Sillah un immigrant d'origen gambià. Dos forasters que es van trobar al projecte de cooperació internacional "Llagostera Solidària". Janot va proposar a Kissima aprendre català fent teatre. El muntatge és la posada en escena d'aquesta convivència, en què el públic assistirà a la representació del procés d'assaig del text La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltés. Veurà un procés d'aprenentatge mutu: com un noi coneix el teatre, al mateix temps que aprèn català, i com l'actor ens apropa a la crua realitat de l'immigrant. Organitza: CFA GIRONA-ESCOLA D’ADULTS GIRONA I MOSTRA DE TEATRE INCLUSIU Col·labora: CENTRE CÍVIC PLA DE PALAU – AJUNTAMENT DE GIRONA

DIMECRES 19 DE NOVEMBRE a les 10 h matí AL CENTRE CÍVIC PLA DE PALAU

REMENANT ELS BOSCOS DE NIT

[eA

-24

]

[eA

-A]

PLORA, PALESTINAÉs una obra basada en una història molt trista de la guer-ra entre Israel i Palestina. Moltes morts i molt patiment. A Palestina hi mor molta gent innocent: ancians, nens, dones...

Angie Peña, Edy Griselda Bonilla, Elaine Barros De Melo i Eric Colindres

Català A2 vespre

TEATRE...]

TEATRE - DEBAT

TEATREENCONTEXT:

PPLORA PALESTINA “Teatreencontext” és una companyia en constant transformació d'actors i directors ens planteja un tema a

partir d’una peça teatral de petit format, per a convidar a la conversa i al debat entre el mateix públic, actors,

directors i convidats especials per a la ocasió.

PLORA PALESTINA ens trasllada a l’etern conflicte entre Israel i Palestina,

presentant-nos els diferents punts de vista dels jueus i dels àrabs, per acabar amb el

paper que hi tenen els mitjans de comunicació.

DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ: Janot Carbonell

ACTORS: Marc Bernatallada; Alba Cabrera; Gemma Capella i Ramon Pujol

DIMECRES 11 DE MARÇ A LES 20 h

Lloc: ESCOLA D’ADULTS – CFA GIRONA

(Travessia de la Creu 1)

“La qüestió no és la lluita per la pau, sinó per la justícia”

Organitza: Escola d’adults – CFA Girona i Teatreencontext

PLORA, PALESTINAEn un poble palestí hi fan una massacre. Els nens, les bombes humanes, exploten.La dona de Palestina no deixava passar els israelians per-què eren els enemics.

Deymi Ardón i Joel Hernández

ENIGMAGIRONA 2014-2015Aquest curs hem iniciat el joc ENIGMAGIRONA, inspirat en l’ENIGMÀRIUS que es fa al programa El matí de Catalunya Ràdio. Des de l’escola l’hem adaptat a un sistema de joc més simplifi cat i amb temps sufi cient perquè tots els grups i perso-nes pensin de manera individual o col·lectiva les respostes. Un joc per pensar, enriquir la llengua i divertir-nos!

Què és un enigma?És un joc verbal, un joc de paraules en català. És una cosa o una dita el sentit de la qual cal desco-brir o endevinar.

Quin ha estat el funcionament del joc?Cada mes hem plantejat 3 enigmes verbals de di-fi cultat variable, i a fi nal de mes s’han publicat les solucions. Hi havia paperetes a consergeria per respondre. Les respostes es lliuraven en una urna. A fi nal de mes amb la data assenyalada es feia un sorteig amb premi per a la persona que hagués encertat tots 3 enigmes. També hi havia una classifi cació de tots els participants (segons haguessin respost 1, 2 o 3 enigmes) que s’ha anat actualitzant cada mes. Tothom que s'ha identi-fi cat ha anat acumulant punts per fi gurar en la classifi cació general de la competició del curs.1 punt (1 enigma encertat)3 punts (2 enigmes encertats)5 punts (3 enigmes encertats)

El dia 4 de juny celebrarem la FESTA de FI DE CURS i es lliuraran els premis sorpresa per als més ben classifi cats per als més constants... Hi ha hagut una bona participació dels diferents grups, 114 persones han participat entre els me-sos d’octubre i maig.

Plantegem un enigma que serveixi d’exemple:Enigma: L'aigua més musical, de 7 lletres.La resposta era LAVANDA i calia recordar que l'ai-gua de lavanda és una aigua molt perfumada, i el truc era descobrir-hi amagada una banda de música, tot i que amb ve baixa.

UN AGRAÏMENT PER ALS QUE HEU PARTICI-PAT EN EL JOC DE L’ENIGMAGIRONA! ESPE-REM QUE L’ESTONA QUE HEU ESTAT PENSANT LES RESPOSTES US HÀGIU DIVERTIT.

eNIGMA GIRONA][

[eA

-25

]

DE_GRUP - FOTOS_DE_GRUP - FOTOS_D

[eA

-26

]

S_DE_GRUP - FOTOS_DE_GRUP - FOTOS

[eA

-27

]

DE_GRUP - FOTOS_DE_GRUP - FOTOS_D

[eA

-28

]

S_DE_GRUP - FOTOS_DE_GRUP - FOTOS

[eA

-29

]

cINE FÒRUM][LA BICICLETA VERDAVam projectar la pel·lícula “La bicicleta verda – Wajda” al Centre Cívic de Santa Eugènia amb els grups de Català i N1. Hi vam participar 40 persones.

La bicicleta verda - Wadjda Any: 1997. Durada: 100 min. País: Aràbia Saudita Directora: Haifaa Al-Mansour

Sinopsi: La pel·lícula es basa en la vida d’una neboda de la directora. Wadjda té deu anys i viu en una societat tan tradicional que certes coses, com anar en bicicleta, li estan totalment prohibides. Malgrat tot, és una nena divertida i emprenedora que voreja sempre el límit entre l’autoritzat i el prohibit. Wadjda vol tenir una bicicleta per poder competir amb el seu amic Abdullah en una cur-sa, però la seva mare no ho permet perquè les bicicletes són un perill per a la dignitat d’una noia.

Opinions sobreLA BICICLETA VERDA

És una història molt maca i real. Tracta d’una dona que no pot tenir nens. Però tenia una fi lla molt in-tel·ligent, simpàtica i maca.La nena sempre anava amb les seves sabatilles. Ella ho feia tot per aconseguir el que volia. Sempre estava amb la seva mare.Li agradaven molt les bicicletes. Treballava fent braçalets per comprar una bicicleta verda.

Midia Sosa, Wipawee Lalum i Glenda EspinoCatalà A2 vespre

M’ha agradat molt perquè la protagonista, que era una nena que es deia Wajdja, vivia a l’Aràbia Sau-dita. Lluitava pel seu somni: una bicicleta.Em va impactar molt com es tractava les dones. Si sortien al carrer havien de portar la cara tapada amb un mocador. Al col·legi tenien prohibit riure fort perquè això es veia com una provocació per als homes.És una història molt bonica i trista a la vegada, perquè la dona no té drets.

Amanda Moreno i Nawal Daoudi Català A2 vespre

És una pel·lícula que explica la història d’una nena que es diu Wadjda. La protagonista és una nena molt valenta que desafi a les regles del seu país, l’Aràbia Saudita. Va superar les difi cultats i va par-ticipar en un concurs religiós sobre l’Alcorà en el seu col·legi. La pel·lícula transmet els valors de determinació, superació i realització d’un somni.

Angie Peña, Edy Griselda Bonilla, Elaine Barros De Melo i Eric Colindres Català A2 vespre

“PROFESSIONAL QUE ENCÉN PETARDS”

de 5 lletres

eNigMa 12

[eA

-30

]

� ���������������������������������

��������������������������������������������������!!�

"�#�����$�%����&��'��(&����#����)�

CINEFÒRUM...]

dijous 18 de desembre

a les 9.30 h i a les 18.00h (aula 3)

Any: 2012 – Durada: 106 min – Director: Ken Loach

Robbie és un jove pare primerenc de Glasgow que no aconsegueix escapar del seu passat

delictiu. El jove Robbie, que compleix condemna de 300 hores de treballs per a la comunitat,

va a la maternitat a veure la seva noia, Leonie. Amb el nadó als seus braços se sent

commogut i jura que no haurà de portar la vida que ell ha portat, vorejant l'exclusió social i

sempre carregant amb errors del passat. Es creua en el camí de Rhino, Albert i la jove Mo

quan, com ells, evita per poc la presó però rep una pena de treballs socials. Henri,

l'educador que els han assignat, es converteix llavors en el seu nou mentor i els inicia en

secret ... en l'art del whisky. Entre destil leries i sessions de degustació, Robbie descobreix

que té un autèntic talent com tastador, i ràpidament és capaç d'identificar les collites més

excepcionals, les més cares.

LA LLADRE DE LLIBRESEn aquest llibre vull expressar les meves vivèn-cies, experiències del meu dia a dia, explicar una mica qui sóc i quines són les persones que m’envolten. El meu nom és Liesel i vaig tenir una infantesa complicada, ja que vaig perdre el meu germà quan era petita i la meva mare ens va donar en adopció a tots dos, però això només ens va donar en adopció a mi. Em van portar a una ciutat desconeguda i amb persones que no tenia ni idea de qui eren.

José Rigoberto Gutierrez OlivaGES 2 B

En una època tan dolenta com és aquesta, el meu amic Max m’ha regalat un present molt especial, un llibre en blanc. Per a les altres per-sones potser no seria un bon regal, però per a mi és molt especial. Ara puc anar escrivint la meva història.

Jordi RenartGES 2 B

“L‛EUROPEA QUE PREFEREIX MENJAR RÀPID

PERÒ DE CATEGORIA”, de 13 lletres

“L‛EU

eNigMa 13

[eA

-31

]

[eA

-32

]

fESTES][

El dimarts 25 de novembre tots els grups que fem classe a Santa Eugènia (Català A1, alfabetització N1.1 i N1.2) ens vam reunir perquè els directors de cada secció ens expliquessin les diferents activitats. L’assistència va ser prou nombrosa, érem ben bé uns quaranta.

La projecció del vídeo de la Marfà, l’antiga fàbrica de fi lats de Santa Eugènia, va resultar molt interessant per a tots i va incitar al debat i a fer preguntes.

A l’entrada de Can Ninetes, mentre la Marta (directora del Centre Cívic) ens explicava el que es fa al Centre i la mobilitat que té (unes 200 persones passen diàriament a preguntar o a fer cursos), un grup de persones jugaven a escacs. Segur que tots plegats ens animarem a aprendre’n!

El recorregut per la Marfà, la Biblioteca i les dependències del Centre Cívic va ser molt interessant.

N1 Santa Eugènia

L’Escola d’adults de Girona al barri de Santa Eugènia: Presentació de les activitats del Centre Cívic, La Marfà i la Biblioteca Salvador Allende

Un breu recorregut per la història de l’antiga fàbrica tèxtil de la Marfà.

A l’entrada de Can Ninetes amb la Marta (directora del Centre Cívic). Tots interessats també pels escacs.

A la biblioteca veient les activitats que podem fer amb els nostres nens.

L’aula plena, unes quaranta persones d’N1 1, N1 2 i Català A1

“L‛ESTAT NORD-AMERICÀ MÉS HETEROSEXUAL”, de 9 lletres

la Marfà.

eNigMa 14

[eA

-33

]

SANT JORDI 2014 SANT JORDI 2015

A Galopar Las tierras, las tierras, las tierras de España las grandes, la sola desierta llanuragalopa caballo cuatralbo, jinete del puebloque la tierra es tuya

A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar

(bis)

A corazón, suenan, suenan, resuenanlas tierras de España en las herradurasgalopa caballo cuatralbo, jinete del puebloque la tierra es tuya

A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar

(bis)

Nadie, nadie, nadie, que enfrente no hay nadieque es nadie la muerte si va en tu monturagalopa caballo cuatralbo, jinete del puebloque la tierra es tuya

A galopar, a galopar, hasta enterrarlos en el mar

(bis)

Rafael Alberti

[eA

-18

]

FESTES...]

CORRANDES D'EXILI Una nit de lluna plena tramuntàrem la carena, lentament, sense dir re ... Si la lluna feia el ple també el féu la nostra pena. L'estimada m'acompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Déu que han trobat a la muntanya.) Perquè ens perdoni la guerra, que l'ensagna, que l'esguerra, abans de passar la ratlla, m'ajec i beso la terra i l'acarono amb l'espatlla. A Catalunya deixí el dia de ma partida mitja vida condormida: l'altra meitat vingué amb mi per no deixar-me sens vida. Avui en terres de França i demà més lluny potser, no em moriré d'enyorança ans d'enyorança viuré. En ma terra del Vallès tres turons fan una serra, quatre pins un bosc espès, cinc quarteres massa terra. "Com el Vallès no hi ha res". Que els pins cenyeixin la cala, l'ermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que batega com una ala. Una esperança desfeta, una recança infi nita. I una pàtria tan petita que la somio completa. Pere Quart

LECTURA DE BERTA CASAS

El llom estava gastat. El pas del temps s’havia endut el color groc original de la portada i la quantitat ingent de vegades que les mans l’havien tocat. Per no parlar de les motxilles on havia reposat i del mal ús que algú en deuria haver fet. El cas és que si li miraves el llom feia llàstima però si l’obries el cor et quedava glaçat. La cola que mantenia unides les pàgines ja no feia la seva funció. Pel que sembla, el pas del temps també passa factura a la manera de fer de l’era industrial i no només a nosaltres. Les fulles es desprenien com una fl or seca que ja ha alimentat els insectes i que mor mentre el vent se l’emporta. Resultava difícil que no es desmuntés tot i que el llibre passés a millor vida.

Sempre he tractat els llibres amb delicadesa. Per mi un llibre no és un tros de fusta trinxada i emblanqui-nada després amb processos químics. És l’expressió humana més important on un autor ha volgut fer-nos sentir el que pensa o, fi ns i tot, ha pretès fer-nos sortir d’una realitat que no ens agrada i traslladar-nos a una dimensió paral·lela menys encotillada. Cal dir que no parlo de la literatura de masses ni dels best-sellers ni res d’això, parlo de les lletres fetes amb el cor i, sobretot, de la poesia. La bibliotecària em va deixar en préstec un llibre de poemes; un recull de textos que apareixien en aquella pel·lícula que havíem vist a la classe de llatí, que jo havia buscat i que semblava que no era a la biblioteca. Hi havia una dedicatòria a la segona pàgina que deia:

“Espero que aquestes poesies siguin l’inici d’una magnífi ca aventura... la vida”.

Èol o la vida al ventÈol o la vida al vent, de Robert Fàbregas i Ripoll

[eA

-35

]

HE MIRAT AQUESTA TERRA (1980) (Salvador Espriu - Raimon)

Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l’aire malalt de la nit i boques de fosca fressen als camins, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l’olor de la pols de les fulles aspres del llunyans alocs, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solitud dels meus morts que riuen d’estar sempre junts, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Mentre m’envelleixo en el llarg esforç de passar la rella damunt els records, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan l’estiu ajaça per tot l’adormit camp l’ample silenci que estenen els grills, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de cec com l’hivern despulla la son dels sarments, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavalls de l’aiguat de sobte baixa pels rials, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra.

ARA ÉS DEMÀAra és demà. No escalfa el foc d’ahirni el foc d’avui haurem de fer foc nou.Del gran silenci ençà, tot el que es moues mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camíseran el pa i la mar, i el fosc renoud’ara mateix, el càntic que commou,l’àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veuspel vespre tèrbol, que revinguin deusdesfi cioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paretproclamaran conjuntament el dretde vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol

“EL PAÍS DE L‛ORIENT MITJÀ

QUE SEMPRE ES QUEIXA QUE NO VA A L‛HORA”

de 5 lletres

eNigMa 15

“EL

[eA

-20

]

FESTES...]

Recorregut: carril bici, pujada de Palau, bosc de Palau, avinguda Montilivi, carrer Mas Abella, pavelló de Pa-lau. El carrilet de Sant Feliu de Guíxols a Girona es va inaugurar el 30 de juny del 1892. La via tenia una amplada de 75 centímetres i fou la primera d'Espanya d'aquest ample. La distància era de 39,7 km.Totes les locomotores eren fabricades a Alemanya. El 1924 es va fer un ramal fi ns al port de Sant Feliu de Guíxols, cosa que afavorí el transport de mercaderies. El carrilet era molt utilitzat per transportar suro i produc-tes transformats de la indústria surera. L'any 1969 es va produir el tancament de la línia. En aquella època només circulaven tres trens en cada sentit.

CAMINADA DES DE L’ESCOLA FINS AL PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS DE PALAU DESEMBRE 2014

Horaris del 1898 Font: Arxiu Històric de GironaEl riu Onyar: Neix al Massís de les Guilleries. És un afl uent del riu Ter. Té una longitud de 34 km. Els territoris que travessa són la Selva i el Gironès. En la seva vegetació actual hi ha el salze blanc i el freixe de fulla petita. Tam-bé hi és abundant la robínia, arbre originari d’Amèrica del Nord.Al bosc de Palau hi ha alzines, roures, suros i pins pinyo-ners que es barregen amb la ginesta, el bruc, l'arç blanc, el galzeran o les heures.L'Estadi Municipal de Montilivi, inaugurat el 1970, és el camp de futbol en el qual juga el Girona FC. Té una ca-pacitat per a 10.000 espectadors.

El dimarts 23 de desembre al matí l’Escola d’Adults de Girona va organitzar un torneig de futbol amb la col·laboració d’alguns alumnes i professors. Aquesta activitat va tenir lloc al poliesportiu de Palau. Va ser una jornada molt entretinguda ja que vam poder conèixer gent d’altres classes i també professorat del centre.

Hi vam participar 7 equips, amb el propòsit de passar-nos-ho bé, encara que hi va haver jugadors que s’ho van prendre massa seriosament!

Els equips podien ser mixtos, però pràcticament tots estaven formats per nois, ja que hi havia poques noies. En canvi, el grup 4 estava format per un equip mixt i equilibrat.

En acabar el torneig el professorat va portar coca i vam acabar esmorzant tots plegats.

El guanyador del torneig va ser el grup 4 (Maverick) format per Manu, Jan, Marc, Aleix, Iker, Paula, Taty, Elena, Natalia i Ester, de Grau Superior. Vam jugar 5 partits. Van marcar 15 gols i només en van encaixar un, amb una gran actuació tant dins com fora del terreny de joc, la seva intenció era anar a passar-s’ho bé i al fi nal van acabar essent campions!

Paula Filella - Iker SanzGrau Superior grup 4.

TORNEIG DE FUTBOL

Equip guanyador del Torneig

Equip segon classifi cat del Torneig

[eA

-37

]

FESTES...]

Les matemàtiques s’aprenen millor a la vida real. Escriure una recepta ens ajuda també a expressar-nos.

Avui les dones de La Bombeta, juntament amb diferents entitats, ens han convidat a fer bunyols. El senyor Costabella ens ha dit les quantitats, si bé ja ho teníem tot pesat en una bossa. Ell ens deia el que calia en cada moment amb l’ajuda de la Marta, la directora del Centre Cívic.

LA BUNYOLADA11 DE MARÇ AL CENTRE CÍVIC DE SANTA EUGÈNIA

INGREDIENTS

- 500 g de farina (la meitat de farina de força i l’altra normal)- 100 g de sucre- 3 ous- 150 g d’aigua tèbia- 50 g de mantega- 25 g de matafaluga (anís en gra)- 5 g coriandre- 50 g de llevat de París- Llimona ratllada (50 g)- 5 g de sal

ELABORACIÓ

Col·loquem els ingredients sobre la taula i fem un volcà. Ho pastem tot fi ns que quedi una pasta fi na. Fem una bola i la deixem reposar uns 30 minuts.Posem una mica d’oli sobre la taula. Estirem la pasta i la tallem a trossets de 20 g. Els col·loquem en una safata on abans hem posat un paper vegetal. Ho deixem reposar uns 10 minuts.

En una cassola amb força oli a 180 ºC els fregim. Abans de fi car-los dins l’oli els fem un forat.

Una vegada fregits els ruixem amb anís i els ensucrem.

Quina cosa més bona!

N1.2 Santa Eugènia

sOluCioNs als EniGmeS

1.- CALCINES 2.- TRENCAR 3.- FASCINA 4.- BIQUINI 5.- XERRI 6.- CANTINFLAS 7.- MONOPATÍ 8.- RADI 9.- LLAUNA

10.- CAMARADA11.- DESPATX12.- METGE13.- LUXEMBURGUESA14.- LOUISIANA15.- QATAR16.- BACALLÀ17.- CARGOL18.- TRUITA

19.- BUTÀ20.- MOCA21.- MAINADA22.- GRAVA23.- TRANSPARÈNCIA24.- BASAR25.- VÀNOVA26.- TOC

[eA

-38

]

[

CFA Girona - Escola d’AdultsA molta gent li agrada aquesta escola

M’agrada Envia missatge

Travessia de la Creu, 1 - 17002 Girona - Tel. 972 22 88 20 - b7007181@xtec.cat www.cfagirona.cat

[eA

-39

]

dIGUES LA TEVA][PENSAMENTSLa mort és fàcil i, fi ns i tot a vegades, atractiva. Aquell moment en què no estàs bé, en què pensaments pessimistes i negatius torturen la teva ment, és quan sembla que et cridi, com si entre els seus braços haguessis de sentir-te millor.

Aquell dia, el cel era gris i estava completament lligat al meu estat d’ànim.

Em vaig aixecar, i el primer que vaig fer va ser mirar-me de reüll al mirall, de reüll perquè no tenia ganes de veure la meva cara mig adormida i els meus cabells despentinats, i encara menys que el refl ex em mirés amb aquella expressió de: “posa’t les piles”.

Vaig canviar-me i pentinar-me. Llavors, fi xant-me en el mirall, vaig atrevir-me a mirar el meu refl ex. Veia una noia no gaire alta, de cabells marrons, recollits en una cua mal feta, i els ulls castanys; portava uns texans normals i una dessuadora vermella.

La noia del mirall em mirava com dient: “Ara has de sortir i distreure’t”. Vaig fer el que el meu refl ex em deia i vaig sortir a fer un passeig.

El carrer era ple de gent, hi havia la típica persona que corria, segurament perquè arribava tard, la que anava de botiga en botiga o la que només havia sortit per anar a comprar el pa.

Jo, en canvi, havia sortit a fer una volta, a pensar en els meus problemes i a fi xar-me en coses que mai hauria pensat que fossin així. Tot el que veia em semblava un món nou: els arbres, amb el cap sempre mirant al sol, tot i que aquell dia era gris, estaven verds, preciosos i vius; les fl ors ballaven al ritme del vent i els núvols amenaçaven tempesta, amb els seus grans ulls, oberts i llagrimosos, a punt de plorar.

Llavors vaig aturar-me i em vaig adonar que tot el que girava al meu voltant, vivia el seu moment com si fos l’últim, i que jo feia tot el contrari. Em preocupava per coses tan insignifi cants i petites que m’estava perdent

el que realment era important. Tot el que aconseguia amb això era perdre un temps preciós de la meva existència.

I va ser llavors, que vaig decidir, moure’m jo també al ritme de la vida.

***

La mort és fàcil i, fi ns i tot a vegades, atractiva. Aquell moment en què no estàs bé, en què pensaments pessimistes i negatius torturen la teva ment, és quan sembla que et cridi, com si entre els seus braços haguessis de sentir-te millor.

Però pensant-ho millor, la mort no és gens atractiva. El sol fet d’imaginar el rostre sense vida, blanc i fred, amb l’expressió de la mort, fa que m’esporugueixi, que se m’encongeixi l’ànima.

El fet de replantejar-me el meu suïcidi no ha estat per la imatge de la mort en si mateixa, sinó per voler, valorar i aprendre a viure al ritme de la vida.

Ara, deu anys després, segueixo passejant pels parcs i boscos, observant com els arbres miren el sol, com les fl ors ballen al ritme del vent i com els núvols un dia somriuen al món i al dia següent ploren sobre ell. I mentre observo, jo mateixa continuo movent-me al ritme de la vida.

“EL PEIX QUE NO VA DIR NI PIU”, de 7 lletres

eNigMa 16

DIGUES LA TEVA...][e

A-4

0]

L’uruguaià Eduardo Galeano va morir l’abril de 2015 als 74 anys a Montevideo. Escriptor i periodista, és conegut principalment per l’assaig ‘Las venas abiertas de América Latina’ (1971), una obra on denunciava l’explotació a què havia estat sotmès el continent, des de la colonització europea del segle XVI fi ns al posterior imperialisme del segle XX i arribant als anys 70, quan el va publicar. El llibre el va convertir en un paladí de l’esquerra llatinoamericana, en una època en què països del continent anirien patint dictadures militars, i va servir d’argumentari als moviments revolucionaris, fi ns al punt que va ser prohibit a l’Argentina, Xile, Brasil i Uruguai. Després del cop d’estat a l’Uruguai l’any 1973, Galeano va marxar a l’Argentina, d’on més tard va haver de fugir perseguit pel règim dictatorial a causa de la seva participació en moviments marxistes. Finalment es va exiliar a Barcelona, on va escriure la trilogia ‘Memoria del fuego’, publicada entre 1982 i 1986 i on narra la història de l’Amèrica Llatina, des dels mites precolombins fi ns als anys 80. Aquesta reconstrucció de la identitat llatinoamericana lluny de les versions ofi cials, conté història i crítica i és un exemple de la seva literatura. Va tornar a l’Uruguai el 1985.Fins al fi nal, tots els seus articles sempre han tingut un marcat to polític. També els seus llibres, inserits en el gènere de la crònica literària, la fi cció basada en fets reals o la novel·la històrica. L’escriptor deixa un centenar més de títols on combinava el periodisme, l’anàlisi i la fi cció, entre els quals ‘El fútbol a sol y sombra’, ‘Días y noches de amor y de guerra’, o els últims, ‘Espejos’ i ‘Los hijos de los días’.

Recordant EDUARDO GALEANO

LOS NADIESEduardo Galeano

Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba. Los nadies: los hijos de los nadies, los dueños de nada. Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos: Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no fi guran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa localLos nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

No permitas que te hagan daño. Debes sonreír a pesar de los problemas. Harry Styles

¿Tienes enemigos? Bien . Eso quiere decir que has

hecho algo que ha valido la pena.

Eminem

La curva más linda de una mujer es su sonrisa Bob Marley

Cites LITERÀRIESN3 Sector Est

[eA

-41

]

DIGUES LA TEVA...]

ESCENARI DEL CRIM, ciutat de New York. Hora del crim, 8:45 AM.Quan Marisa Burns va tornar de portar els nens a l'escola, es va trobar el cadàver del seu marit, Bruce Santos, amb un tall al coll. Estava estès a terra enmig d’un gran bassal de sang. Seguidament, va trucar a la policia i el detectiu Morton es va presentar a l'escenari del crim. També va avisar un amic de la família, Michael Leblanc i en Peter Cold, soci i mà dreta d'en Bruce.Quan va arribar el detectiu Morton es va trobar els cotxes de patrulla i les ambulàncies.Qui és vostè? Va dir un agent.MORTON. Sóc el detectiu Morton. Què ha passat aquí?AGENT. S'ha trobat un cadàver a la cuina amb un tall al collMORTON. L’han identifi cat?AGENT. Sí, Bruce Santos, un home molt adinerat i que es va fer una assegurança de vida. La seva dona cobrarà 40 milions de dòlars. Ja m'agradaria estar en el seu lloc!MORTON. Calli, si us plau! On és la dona?AGENT. És la que està al costat de la xemeneia. És maca, eh?Morton es va dirigir a on estava la vídua.MORTON. Ho sento molt. És vostè qui ha trobat el cadà-ver del seu marit?MARISA. Sí.MORTON. A quina hora ha trobat el cadàver, vostè?MARISA. A les 9.05MORTON. A quina hora ha sortit de casa?MARISA. A les 8.35, per portar els nens a l'escolaMICHAEL. Marisa, ho sento molt. He vingut tan ràpid com he pogut de seguida que he sabut la notícia.MORTON. Qui és vostè?MICHAEL. Sóc en Michael, un amic íntim de la família des de fa molts anys.MORTON. On es trobava vostè a l'hora del crim?MICHAEL. Jo era a casa mevaAleshores va arribar en Peter Cold.MORTON. Hola, vostè és el senyor...?PETER. Sóc en Peter Cold, soci i mà dreta d'en Bruce en una empresa de publicitat, una de les més famoses i importants dels Estats Units. He vist a les notícies tot el que ha passat.En Morton se’l va mirar de cap a peus. No li agradava gens.MORTON. Senyor Cold, vostè sabia que en Bruce tenia una assegurança, i que la seva vídua cobrarà una impor-tant suma de diners?PETER. Què està pensant, que jo l'he mort?MORTON. No....! Només voldria saber, Sr. Cold, on era vostè a l'hora del crim.

PETER. Jo, de camí a la feina. Quan he arribat i he vist les notícies, he vingut el més ràpid possible.MORTON. El crec, Sr. Cold. Pot marxar. Però, escolti, no vagi gaire lluny per si de cas.El detectiu Morton es va dirigir a fora a fumar una ci-garreta, va mirar sota l’estora una estona i va veure una clau. La va agafar i la va introduir al pany de la porta. Corresponia. Morton es va dirigir a la cuina i es va trobar la Marisa i en Michael al costat del cadàver.MORTON. Senyora Burns, a quina hora ha sortit per por-tar els nens a l'escola?MARISA. Li ho he dit abans. A les 8.35.MORTON. Deixi’m un moment el mòbil, si us plau.Marisa va agafar el seu mòbil i el va donar al detectiu Morton. Aquest, des del mòbil de Marisa, va fer una repetició de trucada de l'últim número marcat a les 8.25. Als pocs segons, va sonar un mòbil des d’una de les butxaques de la camisa d'en Michael.MORTON. Agafi el mòbil sense por, Sr. Leblanc. Vos-tè, Sra. Burns, va trucar al Sr. Leblanc a les 8.25, li va deixar la clau sota l'estora i va marxar 10 minuts després a portar els nens a l'escola. A les 8.35 va arribar el Sr. Le-blanc, va agafar la clau, va entrar i es va dirigir a la cuina, va agafar un ganivet i es va amagar. Quan va arribar el Sr. Santos a la cuina el va agafar pel darrere i li va fer un tall profund al coll. El Sr. Santos va morir als pocs minuts. Queden detinguts per l'assassinat del Sr. Santos. Agent, és l'hora de treure les escombraries.AGENT. Com ho ha sabut?MORTON. Coses del tabac...

PRIMI SANCHEZ MARTINEZGES 2 A

““L‛ANIMALÓ MÉS VALORAT EN EL FUTBOL”, de 6 lletres

vostè a l hora del crim.

eNigMa 17

DIGUES LA TEVA...][e

A-4

2]

El mas està documentat des del segle XV. Llavors era conegut com a Mas Ferrer o com a Mas del Marquès de Camps, ja que aquest n'era el propietari real, malgrat que no hi vivia. A dins hi van passar diferents famílies.La casa es va anar remodelant al llarg dels segles. A co-mençaments del segle XX hi vivien tres famílies en espais diferents separats, i hi havia lloc per al bestiar. Les tres llars eren:

- Can Abres: dita així segons la llegenda, perquè és on es va hostatjar un General que es deia Álvarez, nom que el poble no sabia pronunciar. La porta prin-cipal és la d'aquesta llar.- Can Dositeu.- Can Ninetes: dita així perquè un dels Perpinyà que l'habità en el segle XIX només va tenir fi lles, conti-nuant el llinatge els Bosch. Aquest nom es va acabar estenent a tota la casa.

CAN NINETES Història

Ús actualActualment el mas ha quedat del tot remodelat i ha esde-vingut seu del Centre Cívic Santa Eugènia. Pràcticament només se n'ha conservat la façana i la torre del costat. N'ha desaparegut el pou de davant i les cases del voltant i ha esdevingut l'única construcció antiga de la zona. La masia s’ha convertit en un espai únic.Les instal·lacions de l'interior estan compostes de:

Vestíbul (capacitat: 70 persones)1 sala d'actes (capacitat: 40 persones)3 sales per a tallers i cuina (capacitat: 15 persones)2 sales per fer reunions (capacitat: 15 persones)Servei de cafeteriaEspais diàfans per a fer exposicionsHa esdevingut seu de les associacions:Amicale Cisfrance GironaAssociació cultural La BombetaAssociació de veïns de Can Gibert del PlaAssociació de veïns de Santa Eugènia de TerAssociació Medina GounasseCasal Infantil i Juvenil de Santa EugèniaClub d'escacs Santa EugèniaEmocions AnònimesGrup de Lesbianes de Girona (GLG)Centre Cívic Santa EugèniaMou-te en BiciRenéixer GironaUnión Andina

Girona, lunes 20 de abril de 2015

Querido compañero:

Ahora que tocamos el tema de la poesía me gustaría compartir contigo mi visión sobre su signifi cado, su contenido, la forma de expresarla.

La poesía es un sentimiento, es pasión, es amor en estado puro, porque el amor no es solo para huma-nos o para seres vivos. El amor es ese deseo de hacer y estar, es esa sensación de plenitud que te em-briaga, el amor es sentirte rodeado por unos brazos cálidos pero invisibles, el amor es el nombre que le da Dios al palpitar del corazón de una madre, de una amante, de un hijo...

El amor es para el alma como la música para los oídos, hay quien sabe apreciarla en todos sus as-pectos y hay quien no la reconoce aunque la tenga delante, hay amores frustrados, amores perdidos o nunca encontrados.

Puedes expresar tu amor a un objeto inanimado, a un deporte, a la lectura y a la escritura. Si la gente pudiera quitarse la venda de los ojos, apaciguar sus miedos y desengaños, y aprendiera a ver con el alma desnuda, descubriría que en todo lo que nos rodea y todo lo que hacemos hay un poco de amor.

El amor se puede ver de mil formas pero aun así nunca sabremos con exactitud lo que signifi ca. Si tuviera que expresarlo de alguna manera la poesía sería una de ellas.

Cuando leas poesía tómala entre tus labios como a un ser amado, suave, con delicadeza, con respeto. Siente enardecer las palabras del escritor y aviva la llama en tu interior, porque comprender el amor es comprender la poesía y conocer la poesía es conocer el amor.

Con toda mi simpatía,

José Miguel Jiménez Ramos - GES 1

CARTA LITERARIA

“L‛ HIDROCARBUR MÉS ELECTORAL”,

de 4 lletres

“L‛ HMÉS

eNigMa 19

[eA

-43

]

DIGUES LA TEVA...]

Vet aquí algunes històries de les nostres vides. Uns som del Marroc, altres d’Hondures, de Xile, de Colòmbia, de Gàmbia o d’algun punt d’Espanya, però les nostres trajectòries tenen punts en comú.

� Sóc d’Hondures. Fa un mes que va arribar la meva fi lla de 23 anys d’Hondures. Ha acabat els estudis de Comerç però allà no hi ha feina. Aquí ja ha trobat una feina per cuidar un avi. El meu fi ll petit de 10 anys fa dos anys que viu a Catalunya. El vaig portar amb un visat de turista. Jo he anat poc a l’escola i vull una bona educació per als meus fi lls.

Gràcies per donar-nos una oportunitat d’aprendre català a l’escola d’adults. Agraïm aquest servei públic de qualitat i gratuït i també poder compartir dos dies a la setmana un espai intercultural

� El meu pare fa sis mesos que va morir al meu país i jo estic molt trista. A una companya les màfi es al nostre país d’origen li han mort a una tia i a un nebot, només fa quatre mesos. A la distància tot això és molt dolorós.

La nostra feina permet als nostres fi lls tenir uns bons estudis en el nostre país d’origen. Si no tens NIE, encara que faci 10 anys que visquis a Catalunya no pots anar a veure la família. Podem entrar a Hondures però no ens deixarien sortir.

� Quan vaig arribar a Catalunya va envair-me l’alegria de retrobar a la meva tia després de deu anys, però amb la tristesa de deixar el meu fi ll d’un any. El pas següent va ser anar interna a una casa amb un dia de festa a la setmana. Quan anava a comprar no entenia res, però la gent,

Les nostres PORS, les PENES i les nostres ALEGRIES

molt amable, sempre em parlava en castellà. Ara entre l’escola i que cuido una senyora catalana, ja entenc força el català i el parlo una mica.

� Jo sóc de Colòmbia i vaig arribar aquí amb dos fi lls i moltes il·lusions que es van esvair només d’arribar. Però treballant molt em sento una catalana més i molt agraïda de poder viure a Girona

� Les festes gastronòmiques a la plaça del Barco i tenir feina m’han ajudat a superar l’absència de la meva família: estic contenta de pertànyer a Catalunya. Ja sóc més catalana que hondurenya.

� Jo venia de Madrid i quan vaig arribar a Girona el 2012 em va tocar renovar el NIE i me’l van denegar perquè no tenia el curs de català. Jo demanaria a l’Ajuntament de Girona que quan una persona s’empadroni l’informin que per viure aquí fa falta el català. Malgrat això, els catalans són meravellosos i Girona fantàstica.

� Jo sóc espanyol. He arribat fa poc a Catalunya i aquí a l’escola he trobat una gran família per compartir una celebració, un menjar, una estona en el bar. Tot gràcies a apuntar-me a les classes de català.

� El més important és tenir aquí la família, les persones del Marroc del nostre grup de català totes aquí tenim la nostra família. D’altres hem trobat un germà que ja fa temps que viu aquí o bé l’amistat amb catalans que ja són la nostra nova família.

Català A1 Santa Eugènia

LA FALSA APARIENCIAUn día, por encargo de su abuelita, Manuela fue al bosque en busca de setas para la comida. Encontró unas muy bellas, grandes, de hermosos colores y llenó con ellas su cestillo.

-Mira, abuelita –dijo al llegar a casa–, he traído las más hermosas…¡Y mira qué bonito es el color escarlata! Ha-bía otras más arrugadas, pero las he dejado.

-Hija mía –repuso la anciana–, esas arrugadas son las que yo siempre he recogido. Te has dejado llevar por las falsas apariencias engañosas y has traído a casa hongos que contienen veneno. Si las comiéramos, enfermaría-mos. O quizá algo peor.

Manuela comprendió entonces que no debía dejarse guiar por el aspecto de las cosas, que a veces ocultan un mal desconocido.

Mª Pilar Alcaide - GES 1

DIGUES LA TEVA...]

[eA

-44

]

Sóller és un poble molt petitó i hu-mil situat al nord-oest de l’illa de Mallorca. Té el seu propi port, situat a 4km del mateix poble i a 7 minuts en cotxe. Un dels atractius d’aquest poble és la seva església d’estil gò-tic, una construcció meravellosa per tots els qui apreciem l’arquitectura antiga. Però si continuem parlant d’antiguitats no ens podem deixar el cementiri antic, un dels pocs, per no dir l’únic, que encara conserva els seus difunts a sota terra, literal-ment, amb la làpida i la muntanyeta de sorra que et fa venir a la memòria els cementiris de l’antic oest.

Tampoc ens podem deixar el tramvia que es fa servir per baixar al port, un altre tresor de l’antiguitat d’aquest poble.

Sóller està situat en una vall envolta-da de muntanyes: Puig Major (el pic més alt de Mallorca), Puig de L’Ofre, Serra de Alfàbia i Es Teix.

La ruta en cotxe no és gaire reco-manable per a la gent sensible als marejos, ja que la carretera voreja les muntanyes i té massa revolts. Per compensar aquest punt, Sóller disposa d’un tren que surt des de la ciutat de Palma: el famós tren de Sóller. Aquest ferrocarril va ser construït pels mateixos habitants de Sóller, ja que el recorregut per anar a la gran ciutat era massa dur i la construcció d’aquest ferrocarril era la manera més ràpida i segura.

Sortim de l’estació de Sóller. Els seus treballadors, vestits a l’antiga, són una peça de museu viva. El

SÓLLER I ELS SEUS TRESORS

seu trajecte és molt atractiu pels seus recorreguts naturals. Travessem tretze túnels per les muntanyes i el famós viaducte dels 5 ponts: 27 kilòmetres de paisatge natural que no es pot perdre ningú.

El ferrocarril de Sóller ha estat ac-tiu des de 1912 fent trajectes diaris i tant l’estació com el tren han es-tat restaurats en diverses ocasions, però conserven el seu estat inicial, cosa que li dóna un gran atractiu , arrodonit pels treballadors que en-cara fan servir les eines d’aquell temps.

Diuen que el gran dia de la inaugu-ració del tren de Sóller es va veure eclipsat als diaris per l’enfonsament del Titànic.

José Miguel Jiménez - GES 1

“ES BUIDA EL NAS I L‛OMPLE AMB

L‛AROMA DEL CAFÈ”, de 4 lletres

eNigMa 20

DIGUES LA TEVA...]

[eA

-45

]

La Gran Muralla Xinesa és un antic conjunt de for-tifi cacions i muralles de pedra i terra construïdes per tal de protegir la Xina dels atacs de les tribus mongoles i turques. Va començar a construir-se al segle III aC, tot i que la majoria de les fortifi cacions visibles actualment són les construïdes entre el se-gle XIV i el començament del segle XVI, durant la dinastia Ming.

La Gran Muralla és l’estructura més llarga del món construïda pels humans pel que fa a superfície i massa. S’estén en forma d’arc i gairebé traça les fronteres del sud de Mongòlia, al llarg de 6.400 o 7.300 km. Va des del congost de Shanghai, al golf de Bo Hai, fi ns a Lop Nor. Es compon de 6.259,6 km de seccions de muralla, 359,7 km de trinxeres i 2.232,5 km de barreres defensives naturals com ara turons i rius.

Va ser construïda, reconstruïda i restaurada entre els segles V aC i el segle XVI. La seva funció princi-pal era protegir les fronteres del nord de l’Imperi Xi-nès durant el regnat de successives dinasties. Des del segle V aC, s’han construït diverses muralles, totes elles referents de la Gran Muralla.

Al seu cim hi havia més d’un milió d’homes que vigilaven les muralles de Ming. S’estima que van morir entre dos i tres milions de persones durant la seva construcció, el projecte més llarg del món, que va durar segles.

Hi ha la creença que és l’única construcció humana que es pot apreciar des de l’espai exterior, però la realitat és que no hi ha cap construcció a la Terra observable a ull nu.La Gran Muralla va ser declarada l’any 1987 Patri-moni de la Humanitat per la UNESCO.

Ferran Gonzalez Aliu - GES 1

LA GRAN MURALLA XINESA

Des del primer dia vaig saber que mai deixaria d’esti-mar-te. De fet, crec que no ha passat ni un sol dia des d’aleshores en què jo no robés temps per compartir-lo amb tu. Sempre has estat per a mi un refugi acollidor. Si no fos per tu, no hauria passat hores senceres buscant fullets als forats dels arbres quan era un bolet, ni sirenes, ni dracs, ni gegants, ni bruixes, ni tants éssers fantàstics del teu fabulari fabulós. Tampoc hauria pogut estudiar a l’internat Torres de Malory, ni compartir aventures amb Els cinc, ni descobrir misteris amb la Nancy Drew. No cal dir que fer La volta al món en vuitanta dies, Un viatge al fons de la terra i Vint mil llegües de viatge submarí m’haurien semblat una bogeria si no fos perquè anava amb tu. Ja de joveneta, vaig seguir Sherlock Holmes com si fos el seu estimat Watson, i vaig patir de valent a les Cumbres borrascosas. Mai he pogut desfer la maleta, sempre apareixia algú, de part teva, que m’engrescava a seguir viatjant sense treva, com el Vázquez-Figueroa, que em va dur a conèixer tuaregs, recol·lectors de cautxú, guanxes, tribus de l’Amazones, esclaus, etc.

Quan ja era tota una senyoreta, vet aquí que vaig desco-brir el plaer de comportar-me com una autèntica croma-nyó convivint amb El clan de l’ós de les cavernes. Temps més tard vaig conèixer un atractiu vampir, en Lestat, i aleshores vaig recórrer segles d’història. Ell cercava quel-com que el fes sentir que viure eternament valia la pena. Un tipus interessant, aquest Lestat. Després, captivada per El perfum vaig anar per tot l’Orient buscant el Xaman, El metge i La doctora Cole i de passada vaig descobrir Els pilars de la terra i La catedral de mar i tantes i tan-tes coses... Sort que hi eres quan vaig necessitar-te per donar-me instruccions de Què es pot esperar quan s’està esperant, de Com no ser una mare perfecta i Com parlar amb un adolescent (sense que et mossegui) Uf!

També t’he de confessar a cau d’orella que he viscut tòr-rides aventures amb un pirata, un detectiu, un empresari d’èxit, un irlandès del segle XVII, un cavaller de la taula rodona... Bé, potser que pari, què pensaràs de mi? Val a dir que tots ells eren autèntics monuments a la testoste-rona i que molt probablement a la vida real no els voldria al meu costat ni cinc minuts.

Si no hagués viscut totes aquestes coses i tantes altres que m’has convidat a descobrir, seria ara tal com sóc? Què n’hauria fet de la meva curiositat fora mida? On m’hauria amagat quan venien maldades? M’has ensenyat a triar, a defensar-me amb la llengua com amb una es-pasa, a dir paraules tendres i a comunicar-me amb tot-hom sense complexos. A contracor he de tancar el llum, demà treballo. Gràcies, llibre de la tauleta de nit! Sempre m’has fet feliç!

Núria Fontanilles GES 2 Vespre

JO seria JO sense tu?

[eA

-46

]

DIGUES LA TEVA...]

En Jordi, la víctima, havia mort a causa d’una punyalada. Havia mort dins del teatre de l’escola Vidal Grau. Jeef tenia com a sospitosos dos companys de classe d’en Jordi, en Marc i en Pau.

En Marc, en ser interrogat, va dir que ell estava treballant en el mo-ment del crim. Això és cert, però per causes desconegudes havia marxat abans de la feina. En Pau no tenia cap coartada perquè ell havia estat al teatre assajant una obra.

En Jeef, després d’investigar molt, va trobar empremtes d’una mà dre-ta al coll de la víctima, però les em-premtes no tenien ditades. Jeef va enganyar els dos sospitosos per fer-los tenir por. Tot plegat va fer que Marc no aguantés la pressió i s’en-sorrés i confessés que ell havia sigut l’assassí.

Va explicar que l’havia mort perquè per culpa seva havia passat una in-fància molt dura i amarga. A en Pau li van retirar els càrrecs, mentre que en Marc va anar a la presó a l’espera del judici per l’assassinat.

Sulayman Joof Gómez - GES 2B matí

EL DETECTIU JEEF estava investigantl’assassinat d’un jove

ACTIVITAT: “HISTÒRIES BOGES”

Paraules utilitzades: perruqueria, cotorra, abric i divertitAvui m’he despertat amb ganes d’anar a la perruqueria i he decidit fer-ho després de fi nalitzar la feina. Al matí ha fet fred i per això he agafat un abric de color rosa que m’agrada molt, però quan he arribat a la perru-queria feia molta calor i he deixat l’abric al penjador.La meva perruquera estava molt xerraire i m’explicava tota la seva vida i la seva nova relació amorosa.A la perruqueria hi havia una cotorra tan xerraire com la perruquera.Quan la perruquera ha acabat, jo estava molt distreta i he sortit molt ràpid sense pensar en res més. Feia quinze minuts que caminava quan he sentit que algú cridava “Gem-ma...Gemma” i després un ocell s’ha posat a la meva espatlla i m’ha dit “A on el teu abric...A on el teu abric” i jo he pensat “Ostres! M’he oblidat l’abric”. De sobte he vist que la cotorra el portava al seu bec. Això m’ha semblat molt divertit!

Tania Savchenko, Hanna Shyshkova i Diana Milena SantiagoCatalà A2 tarda

Paraules utilitzades: cal sabater, serra i encenedor Avui he anat a cal sabater perquè ahir em va dir que les sabates ja estaven arreglades. Però quan me les ha donat he vist que ha fet una feina molt dolenta.Quina cara que té aquest home, he tret foc pels queixals!S’ha excusat dient-me que ha perdut la serra i ha hagut de tallar les sa-bates amb un ganivet escalfat amb un encenedor...

José Reniery Molina, Lila Patricia Barchona i Edy Elizabeth GonzálezCatalà A2 tarda

Paraules utilitzades: comissaria, bony, punyal i ràbiaAvui a la tarda passejava pel parc de la Devesa, eren les 15:00 h., i un noi ha intentat atracar-me amb un punyal. De l’ensurt m’he pixat a sobre i he sortit corrents, he caigut i m’ha sortit un bony al front.He anat a la comissaria per fer la denúncia i m’ha fet molta ràbia perquè estava tancat.Ostres, quina tarda més desagradable!

Delmy Yadira Zambrano, Tamila Pirvelashvili i David BolgashviliCatalà A2 tarda

Paraules utilitzades: fruiteria, cireres, barret i angúniaAquest matí he anat a fer un passeig i m’ha sortit el barret volant. De cop me l’ha agafat el Cristiano Ronaldo i m’ha proposat anar a fer una volta. Hem anat a la fruiteria i quan he comprat les cireres he vist que tenien cucs. M’ha fet tanta angúnia que he sortit corrents i no li he pogut ni demanar un autògraf.

Maira Yolani i Abeera Tahir - Català A2 tarda

Paraules utilitzades: ferreteria, pany i gatAquest matí he estat amb els meus companys a la classe de català i en Darwin ha portat un gat molt gran. La Rita s’ha espantat i de cop ha sortit corrents cap a la porta i, amb les presses, ha trencat el pany. Ha anat a la ferreteria a comprar-ne un de recanvi perquè els seus com-panys s’han quedat tancats dins la classe. Quan ha arribat a la ferreteria ha vist una noia amb un bolso de Chanel i li ha fet tanta enveja que ha marxat sense comprar el pany. Pobres, els seus companys!

Rita Fucile, Darwin Joel Velázquez i Adil Belabdia - Català A2 tarda

IkawComposed by: Kier Aljon Sales Dalida

Ikaw ang dahilan pag-asa at kasiyahan,buhay koý binigyan ng kulay ikaw ang kailangan .

Pagmamahal sa´yo hinding-hindi magbabago,ikaw lang ang mamahalin hanggang sa dulo ng mundo,sana´y malaman mo ito .

At kahit ano pa ang sabihin nila ,ikaw pa rin ang mahal ,hindi pagpapalit kahit kanino ,ikaw lang aking sinta ,mahal kita mahal kita ,tanging ikaw lang ikaw .

Charmaine Pagilagan SalgadoCastellà A2/Català A2

[eA

-47

]

EL DIARI D’ ANNA FRANK

El llibre tracta sobre una noia anomenada Anna Frank, de 13 anys. Durant la Segona Guerra Mun-dial ha d’amagar-se per escapar-se dels nazis. Juntament amb altres set persones estava ama-gada amb la seva família a la casa del darrere de l'edifi ci situat al canal Prinsengracht núm. 263, a Amsterdam. Els separava un simple armari que actualment encara el podem veure. La família Frank van ser els primers a refugiar-se en aquell lloc. Durant l’estança a la casa l’Anna va viure una bonica història d’amor platònic amb Peter, el fi ll d’una altra família de refugiats. Va ser el seu primer amor. Ella compartia habitació amb un dentista. Els portaven menjar d’amagat i durant el dia no podien fer soroll, ni mirar per la fi nestra. Quan arribava la nit ja podien parlar fort, mirar per la fi nestra, tirar la cadena, fregar els plats… Després de més de dos anys d'haver estat ocults, els van descobrir i van ser deportats a camps de concentració. Dels vuit amagats, només el pare d'Anna, Otto Frank, sobrevisqué a la guerra. Des-prés de la seva mort, l’Anna es fa mundialment famosa gràcies al diari que va escriure durant el temps en què va estar amagada. Actualment po-dem visitar el lloc on es van amagar, a Amster-dam.

Cristina Ferreira - GES 1

[eA

-47

]

Cristina Ferreira GES 1

LA MEVA VIDA Vaig néixer el 4 de juny el 1996 al Sàhara Occidental. Sóc una noia sahrauí, però em considero catalana, per-què des de ben petita vaig venir aquí a viure amb una família i el cert és que, gràcies a ells, vaig tenir una bona infantesa.

El record que sempre portaré amb mi és la primera ve-gada que vaig veure l’aigua de mar. Vaig passar de veure dunes i deserts de sorra a veure una quantitat impressio-nant d’aigua. Em va costar entrar dins l’aigua la primera vegada que em vaig banyar a la platja, però una vegada dins ja no hi havia qui me’n tragués.

Em defi neixo com una noia molt activa. Sempre he pro-curat que tots els que estan al meu voltant ho passin bé. M’agrada veure la gent del meu entorn sempre somrient. Pel que recordo jo sempre he sigut així, però és evident que les persones ens fem grans i canvia la nostra mane-ra de pensar. El que és bonic de la vida és que cada per-sona dins seu té un punt d’infantesa que mai no es perd.

Tinc dues famílies: una al Sàhara i l’altra aquí a Girona. Al Sàhara tinc un germà i aquí tinc dues germanes. La veritat és que no podria demanar més: la meva germa-na gran d’aquí ha acabat la carrera i ara està treballant, l’altra està estudiant Educació Social a la Universitat i el meu germà del Sàhara està fent l’ESO. La meva mare és professora de llatí i grec i el meu pare és forestal.

Quan em vaig quedar a 6è de primària vaig anar a l’es-cola Migdia; després vaig fer l’ESO a l’institut Santiago Sobrequés i, quan vaig acabar aquell any, me’n vaig anar al Sàhara i allà vaig estar tres anys estudiant. El temps que vaig estar al Sàhara vaig fer 2n, 3r i la meitat del 4t d’ESO. No vaig poder acabar l’últim curs perquè tenia problemes amb els meus papers per venir aquí una altra vegada.

Quan vaig aconseguir els papers per tornar aquí a Girona, vaig anar a l’Escola d’Adults i em vaig apuntar al GES, perquè quan vaig estar aquí no vaig tenir l’oportunitat d’acabar-lo.

Estic bastant contenta, perquè les persones que no hem tingut l’oportunitat d’acabar l’ESO per motius diversos tenim una altra oportunitat de continuar-los, tenir un fu-tur i aprendre coses noves.

Buha Baba - GES1

“INFANTS QUE NO SABEN SURAR A L‛AIGUA”,

de 7 lletres

“INF

eNigMa 21

DIGUES LA TEVA...]

[eA

-48

]

¿De qué parte de Rusia eres?Nací en Ussuriysk, y a los 4 años me mudé con mis pa-dres a Moscú.

¿Con quién vives?Antes vivía con mi padre, ahora hace un año vivo con mi entrenador.

¿Cúantos años tienes?Tengo 16 años.

¿Cúantos años hace que vives en Girona?En Girona 2 años, y los años anteriores en Platja d’Aro. En total 4 años.

¿Por qué motivo has venido a Girona?Para estudiar y entrenar, aquí hay buenas condiciones para vivir.

Entrevista a: POLINA MIROSHNICHENCKOJUGADORA DE TENIS Y ESTUDIANTE DE GES EN EL CFA GIRONA

¿Te dedicas al tenis por elección propia?Sí, así es.

¿Cúando apareció en ti esta afi ción?Desde pequeña quería jugar bien a tenis. Empecé con 5 años.

¿Tienes familiares que se dediquen a este deporte?No, pero mi familia también es deportista. Se dedica al atletismo.

¿En qué categoría compites?Compito en Junior ITF.

¿Cúantas horas dedicas a entrenar cada día?Por la mañana 2 horas de tenis, al mediodía hago una hora de trabajo físico y por la tarde antes de ir al cole 1,5-2 horas más

¿Qué título de Grand Slam te gustaría ganar?Me gustaría ganarlos todos, pero el que más me gusta es el US Open.

¿Contra quién te gustaría jugar?Me gustaría jugar contra Garbiñe Muguruza.

¿Dónde aprendiste a hablar tan bien el castellano y el catalán?Aprendí viviendo y viajando por España. Y hablando con mis compañeros.

¿Por qué estás estudiando en el CFA Girona?Estoy estudiando aquí porque hay horario nocturno y así puedo entrenar y competir por la mañana.

¿Qué carrera te gustaría hacer?Me gustaría poder combinar la carrera del tenis con la carrera de psicología.

“INSTAURA UN IMPOST SOBRE LES PEDRETES MENUDES”, de 5 lletres.

“INSeNigMa 22

[eA

-49

]

1. He is 84 years old. He is Spanish, but has problems

with this. He speaks fi ve languages. He is married, and

has seven children. Two daughters and fi ve sons. He

is very short and a little fat. He is bald and often wears

glasses. He doesn’t wear earring, but he wears a ring.

He is a doctor, but he doesn’t work as a doctor.

He lives  in Barcelona, but loves the mountain. His

hobby is to go to Andorra every weekend in the last

thirty years. He says he goes skiing.Eloi Serrat, Anglès 1 torns

2. She is from Chicago, but now lives in  Washington.

She is black.  She is a lawyer.  She is 50 years old. She

speaks several languages.  She is always very elegant.

She is married to a black man. She has two daughters.

Marta Madí, Anglès 1 matí

3. He is thirty-four years old. He is Catalan and he lives

in Chicago. He is single and he doesn’t have children.

He is a basketball player and also an actor. He is tall

and strong. He has beard and blond hair. His brother’s

name is Marc and he also plays basketball.

David Campasol, Anglès 1 vespre

4. He is a man, he is twenty-eight years old. He is from

Argentina. He is married and he has one son. He has

short, straight  and brown hair. He is short and fast. His

name is Leo.He plays football and he lives in Barcelona!

Dolors Robert, Anglès 1 mati

5. He is Catalan. He’s 59  years old. He’s married, His

wife is Helena Rakosnik and he has  three  children,

one  daughter  and two sons. He speaks Catalan,

Spanish, French and English  very well  because

he studied at the Lycée Français de Barcelona.

He’s short, straight and black hair. He doesn’t have

moustache and beard. He lives in Barcelona and he’s

politician. Many people think he’s goodlooking

 Susanna Aymerich, Anglès 1 matí

6. She’s a sexsymbol and works as an actress and model.

She’s thirty-nine years old and is from Sudafrica but

she lives in New York. She speaks English and African.

She’s tall and slim and now, has short blond hair. She

has blue eyes and a perfect face. She has a boyfriend

and his name’s Sean Penn. She has and adopted son.

She has an Oscar in the movie “Monster”. She is very

ugly in the fi lm.

 David Negre, Anglès 1 vespre

7. He’s English, he’s 39 years old. He’s married and

has four children ,three sons and one daughter. He’s

tall and handsome, he has short, blond hair, beard and

CAN YOU GUESS WHO IS IT?

DIGUES LA TEVA...]

moustache and has blue eyes. Now,  he doesn’t play

football; he works as a model.

Tere Bramon, Anglès 1 vespre

8. He is Spanish.He is very famous, he is about 40 or 41.

He’s very good looking, he has medium, and brown hair.

He is  not married, but he  has a girlfriend.He doesn’t

have  children. He has a younger sister.Their parents

are from Spain. His favorite sport is tennis.

Hafssa Chafi , Anglès 1 matí

9. She’s  sixty-four years old. She’s from the

United States, her nacionality is American. She’s   

married  and has  four   children, one  son  and three

daugthers. Her  husband’s  a sculptor,  she’s    an

actress. She’s tall and has long blonde hair.

One of  her fi lms is in Africa.

Paqui Cuesta, Anglès 1 vespre

10. He is tall and thin, he has black eyes, his lips are thin

and he has got white teeth. His hair is short and curly,

he’s 56 years old. He has long arms, and long legs.

He is friendly, and a very intelligent man. He has got

2 daughters, he’s married to Michelle. And he lives  in

Washington.

Marianita Carrasco, Anglès 1 vespre

11. He is forty-eight years old,he is from USA. He lives

in New York,he speaks English and Spanish,he is a

singer and an actor. He is married,and also has fi ve

children: two daughters and three sons. His children are

from different women. He is tall and slim,he has short

black hair, He has brown eyes and wears glasses

 Isabel Archaga, Anglès 1 vespre

12. She’s a girl, a very beautiful girl, she’s tall and slim.

Her hair is long, wavy and black, but sometimes her

hair is also straight and blue. She has big blue and

wonderful eyes. She’s 30 years old, she’s from California

in The United States. She isn’t married but she has a

boyfriend, his name’s Russell he’s an actor. She’s a

singer, a songwriter and a model.  She’s a glamorous,

extrovert and elegant woman.

Grecia García, A nglès 1 vespre

KEY:

1. Jordi Pujol

2. Michele Obama

3. Pau Gasol

4. Leo Messi

5. Artur Mas

6. Charize Theron

7. Beckam

8. Rafa Nadal

9. Merly Streep

10. Barack

11. Marc Anthony

12. Katy Perry

[eA

-50

]

DIGUES LA TEVA...]

Brian, student of Accés Universitat and Català B1, came to our English lesson in the afternoon of 29th January.

He gave an amazing speech about his origins, his coun-try, what brought him to Girona and his walk of life. Ori-ginally from Toronto, in Canada, he showed us the most wonderful places in the country, and different aspects of their culture.

It was a really interesting and enjoyable speech, and the students of English 3 want to say a big thank you to Brian.

ANG. 3 tarda

I am from Honduras. I study English and Catalan. Honduras is situated in Central America, its offi cial language is Spanish. Honduras is a beautiful country but with deep inequalities, where is not easy for everyone to earn a living. I had always a very clear idea that I wanted to travel and work abroad. But I didn’t know exactly where. When I was 25 years old I thought that Spain would be a good place to start. Then I decided to leave my country, my family and to start a new adventure.

It was not easy to take that decision for me because I was father of two girls at that moment. I had two little girls... It was very hard to take that decision that day. But it was very important to take it for the future of my daughters. It is diffi cult to have all that you want in life. Sometimes is necessary to choose between two different ways. Then... It was time to say goodbye and to take my way. So I decided to fl y to Spain, where I had to adopt a positive attitude.

I arrived in Barcelona where my friend was waiting for me at the airport. I slept in Barcelona that night because my fl ight was delayed and my friend went home. The next day I got up early and I carried on with my trip towards Girona. Girona is a beautiful city. It is situated in the

northeast of Catalonia. Girona is my adoptive city where I live since 2005, where the people are very friendly and very polite where you can go everywhere walking or by bike without danger.

After ten years I can say: this is home for me, I don’t feel like a foreigner any more. I am very happy living here. I study English and Catalan, I would like to speak English and Catalan perfectly. English because is very important when you live abroad, Catalan because I live in Catalonia. I miss my family and old friends and the climate too. But especially I miss my little girls. When I left from Honduras they were very little... But now they are very big.

Sometimes I would reduce the distances from home and air fares. I miss my little village where I grew up, but is very expensive to go to Honduras especially in this hard time. Sometimes I feel like a prisoner because I can’t go to Honduras to see my family. I’d love to have the possibility of travell ing home more often. But I must have patience.

THANKS TO READ MY STRY.

JAIRON ORELLANA

BRIAN TURNER, a Canadian in Girona

[eA

-51

]

Hola! Som el grup d’anglès que assistim a classe els

dimarts i dijous a les 5 de la tarda amb molta alegria. I

sempre o gairebé sempre amb plena disposició. Però

cal dir que de tant en tant fem uns petits berenars en

acabar la classe per celebrar aniversaris, sants i d´al-

tres. Sempre hi ha algú que fa un pastís o d’altres que

el compren fet. Això no té importància. El que realment

en té és que ens trobem tots junts per berenar i xerrar

una mica.

Aquesta recepta que us donem a continuació és una de

les que vam fer per a un d’aquests berenars.

Ingredients

3 ous

3 cullerades soperes de sucre

3 cullarades soperes de farina

Preparació

Bateu les clares fi ns que quedin a punt de neu. Sense

deixar de batre, poseu-hi els rovells d’un en un i també

les cullerades de sucre i de farina, sempre d’una en una.

Posarem la massa al forn, en una plata que haurem

revestit prèviament amb paper vegetal untat amb una

mica de mantega. A una temperatura de 180 graus

rACÓ CULINARI ...][

tardarà de 12 a 15 minuts a coure’s. És molt important

que es mantingui la temperatura alta i que no s’obri el

forn durant la cocció ja que la massa baixaria. Per saber

si és cuita la punxarem amb un escuradents i si surt sec

ja la podrem treure.

Ho traiem de la plata amb el mateix paper, ho posem

damunt dels fogons i hi aboquem la crema que hau-

rem preparat. Llavors, amb l’ajuda del paper, anem

cargolant. Fet això, posem el pastís en una safata i el

guardem a la nevera i l’endemà hi podem posar sucre

fi i cremar-lo.

Ingredients

3/4 de litre de llet

4 rovells d’ou

4 culleradetes de Maizena

125 g de sucre

Una pela de llimona

Preparació

Feu bullir la llet amb la pela d’una llimona. En un plat

hi posareu el sucre i la Maizena i ho remenareu bé. Hi

afegiu els rovells dels ous i ho aboqueu a la llet, que

no ha de ser gaire calenta. Llavors, sense deixar de

remenar, es posa a bullir. Quan arrenca el bull s’ha de

treure ja que si no l’ou faria grumolls. Una vegada treta

del foc, cal remanar una estona.

BRAÇ DE GITANO

CREMA PASTISSERA

La recepta del pa de pessic és originària de Geòrgia.

Ens l’ha donat la Maia Zanadze, alumna de castellà de l’Escola d’Adults.

Dolors Espígol - Anglès

pRÀCTICUMS][[e

A-5

2]

S’acaben les pràctiques. Aquesta darrera setmana m’he acomiadat dels alumnes. L’experiència de fer el pràcticum de tercer curs del Grau en Mestre d’Educació Primària al CFA Girona, ha estat plenament positiva. Acabo cansat, perquè compaginar les pràctiques amb la meva feina no em deixa temps per a res més. Tanmateix, la part positiva és l’ex-periència que m’emporto. El meu bagatge personal i el d’aprenent de docent s’han enriquit. Hi ha tants i diferents aspectes que, de manera imperceptible, he anat agafant du-rant les hores que he compartit amb aquests alumnes i les seves mestres, que es fa difícil poder-los ordenar, classifi car...Hi són, els noto. Potser en altres moments i en altres situacions sor-tiran, segur. A vegades pensem que algunes de les coses que fem a la vida, en diferents llocs i en diferents

DOS MESOS APRENENTmoments, no serviran per a res. És un error. Els anys, i ja en tinc uns quants, m’han ensenyat que de tot s’aprèn, que totes les vivències ser-veixen per a alguna cosa, per petita que sigui.

Compartir dos mesos amb diferents grups de persones, que d’entrada no coneixia, ha estat una experiència molt important enriquida pel valor que li atorga l’aprenentatge que hi estava fent. Això ha estat possible per l’acolliment que m’ha dispensat la comunitat educativa, començant per la meva tutora, la Montserrat, i les altres mestres, càrrecs directius i personal del centre. Tots m’han aju-dat a sentir-me còmode en tot mo-ment i a facilitar-me l’estada. Cada dia que he passat amb ells ha estat una gran vivència. Pel que he pogut copsar, el CFA Girona és un centre on els practicants ens sentim molt útils i els alumnes agraeixen moltís-sim l’ajuda que els podem oferir. I és en aquest intercanvi que tots ens en-riquim, ells aprenen i nosaltres tam-bé. En aquest cas jo he continuat amb el meu aprenentatge de mestre intentant aplicar a les situacions de l’aula el que aprenem a la facultat, un dels grans objectius del futur mestre i de la facultat mateixa. Si ho hem aconseguit podem estar con-tents. Ara, tornarem a les classes, ens convertirem de nou en alumnes, tanmateix ja no serem els mateixos, alguna cosa, per petita que sigui, ens haurà canviat, com ha passat en les anteriors estades a l’escola. Ben-vinguts aquests canvis.

Salvador Coll

Em dic Iris Ferrer i estic cursant tercer del grau en pedagogia. Vaig escollir el meu pràcticum al CFA de Girona perquè consi-dero que és un nucli d’oportuni-tats educatives per a la societat. El director del Centre, Miquel Blanch i Solé, em va oferir en-carregar-me del projecte Lectura del món. Aquest projecte busca la integració dels nouvinguts tenint com a eina principal la llengua catalana. També vol re-fl exionar a partir de les històri-es personals i generar així un esperit d’empatia per part dels nadius envers els estrangers.

Havíem d’entrevistar alguns alumnes per a una selecció posterior, i tot seguit començar amb les gravacions de les perso-

PRÀCTICUMal CFA Girona

“QUALITAT D‛UN TEIXIT QUE DEMANEM AL GOVERN”, de 13 lletres.

“

eNigMa 23

“FONAMENTAR EL NEGOCI EN UNA BOTIGA ON ES VEN DE TOT”, de 5 lletres.

eNigMa 24i M 24

PRÀCTICUMS...]

[eA

-53

]

nes escollides. A continuació us mostro un extracte d’una de les entrevistes ja enllestides.

� En Houssaine Anadeh és un jove de 20 anys que prové d’un poble del Marroc ano-menat Ahbala. Va venir a Ca-talunya tot sol amb 15 anys, ja que la situació econòmi-ca al Marroc era defi citària i ell volia una vida millor. A la Fundació Resilis el van ajudar molt amb la tramita-ció de papers, el van acollir i van fer el possible perquè adquirís la llengua catalana. Està molt agraït al Centre de Formació d’Adults per haver ajudat a la seva integració. Ha trobat feina i ara té l’opor-tunitat de seguir els seus es-tudis després del seu pas per l’escola. El graduat en ESO li permetrà cursar el grau mitjà d’hostaleria que vol fer.

Personalment és un projecte que em motiva molt. M’ha fet refl e-xionar i adonar-me que sóc una persona molt afortunada. He tractat amb persones encantado-res i molt amables que m’han fet empatitzar i entendre per les si-tuacions que han hagut de passar i les que encara carreguen. Són persones que han hagut d’aban-donar els seus països, els seus familiars, la seva vida... Però que s’aferren a l’esperança del canvi i al seu esperit positiu. A Cata-lunya han trobat un lloc, encara que a vegades l’hagin de defen-sar.

Iris FerrerEstudiant de Pedagogia

Som dues practicants de la Universitat de Girona que estem estudiant per ser mestres d’educació primària i hem estat a l’Escola d’Adults de Giro-na durant un mes. Hem estat de pràctiques en aquest centre perquè ens hem especialitzat en formació de persones adultes. Ens vam interessar en aquesta especialitat pel fet de conèixer un altre tipus de formació, d’orga-nització i d’alumnat.

Després d’estar dos mesos en una escola d’educació primària, per fi hem arribat com a practicants al CFA Girona. Malgrat les diferents assignatu-res que hem realitzat respecte d’aquest àmbit educatiu, no ha estat fi ns ara que hem pogut conèixer el funcionament i l’organització d’una escola d’adults. Pel fet d’estar només un mes en aquest centre educatiu, hem dis-senyat un horari molt variat que ens ha permès conèixer i observar alumnat, professorat, metodologies i cursos molt diferents. Després d’una setmana d’estada en el centre, vam decidir mantenir aquest horari per poder seguir aprenent el màxim possible en cadascuna de les sessions que assistim. Un dels reptes que ens plantejàvem abans de venir a aquesta escola era el fet d’ensenyar a persones de la nostra edat o fi ns i tot a gent més gran que nosaltres. Després de passar els nervis del primer dia, ens hem adonat que els alumnes ens respecten, ens tenen en compte, ens valoren a nosaltres i també allò que ensenyem. Això fa que ens sentim molt a gust dins les aules, que tinguem ganes d’ensenyar i treballar sense que les característiques de l’alumnat ens cohibeixin. Aquesta sensació de proximitat i seguretat també ve donada pel claustre d’aquest centre, ja que ens han donat tota mena de facilitats i ens han fet sentir com un professional més dins l’escola.

Com a futures mestres, creiem que l’escola d’adults té un paper molt im-portant dins la societat, ja que acull i dóna oportunitat per formar-se a aquelles persones que no ho han pogut fer fi ns ara i també a aquelles que tenen ganes d’ampliar els seus coneixements. Així doncs, tots aquests aspectes positius ens fan venir ganes de participar en aquest projecte edu-catiu en un futur.

Moltes gràcies per la vostra acollida en aquest centre, hem après i gaudit molt!

Estel Clapés Maria Martín

SENSACIONS POSITIVES del’Escola d’Adults de Girona

eNigMa 25“COBRELLIT

INTERMITENT”, de 6 lletres.

PRÀCTICUMS...]

[eA

-54

]

Hola a tothom!

Som la Judit Tràfach, l’Estefania Abatelli, la Gemma Barril i l’Elena Duran, i fa un mes vam venir a l’Escola d’Adults per dur a terme les nostres pràctiques de l’últim any del grau de Mestre d’Educació Primària. Durant aquest període de temps, hem tingut les primeres experiències a diferents aules amb persones adultes amb les quals hem après moltes coses.

LA NOSTRA HISTÒRIA EN VINYETES

Hem de reconèixer que, abans de començar, teníem una sensació de respecte envers allò que ens esperava, que era totalment desconegut per a nosaltres. De fet, fi ns al moment, únicament havíem estat a escoles de primària, i la didàctica i metodologia que s’utilitzen són realment diferents. No obstant això, creiem que ens hem adaptat amb molta facilitat i les pròpies intervencions han estat satisfactòries.

Volem agrair l’acollida que hem tingut per part dels professors i alumnes del centre que ens han permès viure una estada molt gratifi cant i enriquidora. Ens hem sentit com a casa i ens han ajudat en tot moment a aconseguir els nostres objectius en relació al pràcticum. Gràcies per tot!

Tot seguit, la nostra història en vinyetes. Esperem que us agradi!

“COPET O COPETA”de 3 lletres

“COPE

eNigMa 26

[eA

-55

]

� �

������������� ������������������

�������������� ������������ ����������������� ������������ ���

������������������� � ���������������������������� ������������������������������������������������������������� ����

�����������������������������������������������

����������� �� �������������������������� ������ ������������� � ����������������������������������������������� �������������������������

������������������������ ����������������������!������ ������������������������"��� �������������������#������������

��� ������$������#������������� �����%������������

������������������������������������������ ��� � ��������� �� � ������� ������������������������&�����������������������������������������������#������������������������������

����������������'����������� ������������������(�������������������� ������������

�����������������������

!�� ������"��#��$%��&������������������������!�������������)���������������������(������������� ������������*����

����+������������������������� �� �������������

��������������'��� �(����� �)����� �(�����*��� ������������������������#�������,�������������-��������������.����#��������������������/0��1���� ���

���������-���������������� � ����������������������������

+��� ����) ���(�� ������� ������!����2���������#���������������������������3������3������'�������4�����������������

�������� ����������������������������5���������� �����������6��������������������

����������������������������������������������������������������������������,��-��. ��� �/�������������"���#���������������������7���������� ����8����� �������)��������0��1������������(�������������������������������������������������������������������������������������

�������0�� �����������(����������������1��������������$��#����%��������������&������������������������������ �������������������������)���2���� ������

������ ���������)����������������(����� ��&����������������������

�����������������������������������������������������������������2�� ������������( ����������� ����������������&� �1��)���������������������-�������� ����9�������)��� ������� ����������)

��������������6������������������������������������������� ������������

�������� ���������� ����������� ���� ( ��(���� �*������ ����������&�'�������������/::��1��������������������������������������������� ���.-������"����

����������������������,�����������������������������#��������������������������������

���������������������������������������������������������������3� �( ���*�������()������*�+��#������#��,,� �������#������0�������6�������� ���������������������� ��������;��#������������/<//��������������� ��������7����=��>������������������������������������������������

�

�

�

��

�

�

�

���

��

��

�

�

��

���

�

�

��

�

�

�

�

����

�

�

�

�

��

,

��

�

�

“CLARIANA AL BOSC IDEAL PER FER-HI LA MIGDIADA”, de 5 lletres.

eNigMa 27