QUADERN

DE VIATGE

Gori Mendoza

ESPÍES A ROMA

DESCRIPCIÓ.

Hem diuen Araldic. M’ha enviat Odoacre, el rei dels germànics a espiar la ciutat de Roma, per a

conèixer com era i és. Sóc de la tribu bàrbara del Hèruls. Tinc molt de coratge i intel·ligència i

també sóc molt valent. He lluitat en moltes guerres i totes les he guanyat. Fóra de la guerra,

sóc un cavaller molt amable, respectuós, agraït…

Desde xicotet m’agradava lluitar i les guerres. Mon pare em deia: tu, Araldic , seràs un bon

guerrer I arribaràs a ser molt tant famós que per on camines et coneixeran. Quan ja era més

major, vaig començar a entrenar-me tots els dies. M’agrada la música, els cavalls i la cervesa.

D’aspecte físic, sóc xicotet i prim, però també fort i àgil. Tinc una melena peli-roja llarga, com

la barba. Els meus ulls són marrons i molt grans. Tinc l’esquena molt ampla i les cames

gruixudes. De indumentària, casi sempre vaig en armadura, i si no, porte ficat un pantaló,

camisa i túnica. Les sabates són de pell.

PRIMER DIA.

Acabe d’arribar a Roma. Quan he deixat les maletes, he investigat sobre l’origen de Roma: la

ciutat es va fundar l’any 753 a.C, quan dos pobles dels més importants, Etrusco i els llatins es

varen unir. També hi ha un origen mític, la Lloba Capitolina: la llegenda diu que Roma va ser

fundada per dos germans bessons, Ròmul i Ren. Aquests varen ser criats per una lloba.

No sempre hi ha hagut un imperi a Roma, hi hagué una monarquia durant el 753 i el 509 a.C.

En la monarquia, hi havia un rei elegit pels patricis. També hi va haver una república durant el

509 i el 27 a.C. Hi havien tres institucions principals: els comicis, magistratures i el senat.

També hi havien diferents organismes polítics, com l’emperador, magistrats, senat, comicis,

assemblea, edils, plebeus, tribuns de la plebs…

SEGON DIA.

Ja estic totalment acomodat a la ciutat. Avui he decidit investigar sobre si ha hagut alguna

guerra civil a Roma.

Va haver una guerra entre la Gàlia i Itàlia. Després de diversos anys de guerres la va guanyar

Juli César i va conquerir la Gàl·lia. També va haver una entre Pompeu i Juli Cèsar que, Juli Cèsar

va guanyar i va decidir governar d’una forma dictatorial.

Juli va ser un gran polític, general i escriptor. Va ser també el líder polític dels Plebeus, ja que

els va afavorir en moltes lleis. Va conquistar la Gàl·lia i va guanyar la guerra civil contra

Pompeu. Després d’aquesta guerra va decidir governar de forma dictatorial, cosa que no va a

agradar als seus enemics. Aquests el van assassinar.

JULI CÈSAR.

TERCER DIA.

En Roma hi ha diferents grups socials: estan els Patricis i els Plebeus. Els Patricis tenien més

drets que els plebeus, ja que aquests no tenien casi dret i no podien anar a les assemblees ni

votar. També podien ser part del senat i magistrats. Va haver una guerra entre ells. Els Plebeus

començaren a queixar-se i a la fi varen tindre moltes disputes. Un patrici va eixir en defensa

dels plebeus i va aconseguir que estigueren millor considerats i que els seus interessos

estigueren presents en el senat.

Les dones, apart o independentment de l’origen, no es consideraven persones ciutadanes. Per

tant, no tenien casi drets. Però si que podien tindre propietats, regentar un negoci i participar

en festes i espectacles, llocs públics... Eren tutelades per el pare o marit, però sempre home.

Es pensava que tenien el paper de la criança i de treballar.

També hi havien diferents grups d’esclaus que feien els treballs més durs.

QUART DIA.

A les ciutats de Roma hi han diferents tipus de cases: els domus, les ínsules i les vil·les. Les

famílies més riques viuen a cases unifamiliars d’una sola planta. Aquestes eren les domus.

L’ínsula es un edifici d’uns quants pisos, formats per habitatges menuts i quasi sense finestres.

Ací é son viu la major part de població. I la vil·la és una gran extensió de terreny i de explotació

agrícola que hi ha al camp i que pertanyen a un sol propietari. Dins de les vil·les hi han

mansions on viu la família de l’amo. També hi han cabanyes per als camperols i esclaus; a més,

magatzems i màquines per guardar els aliments i beneficis obtinguts.

Respecte als edificis públics, a Roma destaquen els banys a les termes, teatres, circs,

amfiteatres… Els romans treballaven per matí i el migdia i per la vesprada es dedicaven a l’oci.

Les ciutats romanes estan plenes de construccions. Hi han edificis de tots tipus: religiosos, com

els temples on els sacerdots reciten els seus cultes; també hi han edificis polítics i econòmics,

per a l’oci, per a cuidar el cos… Les ciutats segueixen totes el mateix model de calçades

(carrers). Apart d’edificis públics, també hi han escultures, monuments commemoratius… I

obres publiques, com les calçades, els ponts i els aqüeductes.

CINQUÉ DIA.

Avui he investigat sobre on està situada la ciutat, I com era l’agricultura. Està situada en una

zona muntanyosa sobre set turons i passa el riu Tíber per ella. L’agricultura és una activitat

bàsica en la ciutat. Casi tots estaven relacionats en l’agricultura: si no tenen un camp treballen

en algun camp o vil·la.

Hi havien petits agricultors (Minifundis) i grans propietaris amb terrenys extensos (Latifundis).

En aquestes treballen camperols i esclaus. Els conreus fonamentalment eren el blat, la vinya i

l’olivera.

Vil·la romana.

SISÈ DIA.

Avui és el sisè dia que estic a Roma. La ciutat és molt interessant i m’agrada molt. A més de

l’agricultura, hi ha altres tipus de treballs de comerç, com l’artesania, la mineria... L’Artesania

es treballa a la ciutat, als tallers. En canvi, la mineria es treballa a les muntanyes o a les costes

del mar Mediterrani.

El comerç dels romans és bo, dins i fora de Roma. Tot aquest és possible gràcies a l’existència

de una mateixa moneda a tot l’imperi i a l’extensa xarxa de calçades i de ports que hi ha.

Respecte al transport, es ha desenvolupat molt gràcies a la construcció de vies terrestres i

comerç. Els mitjans més utilitzats són els carros tirats d’ases, bous i mules i velers amb rems.

Velers amb rems.

SETÈ DIA.

Setè dia. Em queden dos a Roma. Avui he investigat sobre la religió romana.

És molt important a Roma. Són politeistes. Els déus principals són Júpiter, Juno i Minerva.

Aquests són coneguts com la tríada capitolina. Han construït molts temples per pregar-li culte i

resar-les. Són molts semblants als temples grecs, sols que s’alcen sobre un podi. El capitoli era

el temple dedicat a la Tríada. Creuen en diferents coses:

-Els emperadors són considerats déus.

-També han cregut en déus orientals i grecs.

-Hi estan els sacerdots, que són els encarregats de practicar el culte religiós als temples.

Ara està el cristianisme, fundada per Jesús de Nazaret. Va difondre un nou missatge religiós.

Les diferències són les següents:

-Sols hi ha un Déu i totes les persones són iguals per a ell.

-Els humans s’han d’estimar i perdonar.

-Qui es comporte d’aquesta manera tindrà vida eterna després de la mort.

L’any de la mort de Jesús, els seus apòstols varen seguir predicant el seu missatge. Les

primeres comunitats cristianes es van agrupar en esglésies i enterraven als morts en les

catacumbes.

Els cristians van ser perseguits per els romans per les indiferències que tenien.

L’any 313, l’emperador Teodosi va concedir llibertat religiosa. I més tard, es va convertit en

l’única religió romana i es varen construir moltes basíliques per al culte. També es va formar

l’església. El bisbe de Roma, el papa, va adquirir un paper important com a guia dels cristians.

HUITÉ DIA.

Avui es l’últim dia a Roma. He decidit investigar sobre l’exèrcit i les seues conquestes. Roma ha

arribat a ser el que és gràcies a l’exèrcit que té. Aquest està format per legions i, els soldat

s’anomenen legionaris.

En el segle I a.C, els soldats començaren a cobrar a canvi dels seus serveis. Els ciutadans

s’apunten si són pobres o esclaus per millorar la seua posició. Els veterans reben un lot de

terres i poden adquirir la ciutadania romana. Els caps més importants són el Llegat i el Tribú.

Després el Centurió.

Les guerres més importants varen ser les púniques, que van durar més de cents anys i que hi

lluitaven per el control del Mediterrani occidental. A La fi, els romans s’apoderaren de Cartago

i guanyaren la guerra. Roma va expandir molt el seu territori: des de Àfrica a Britania, des de

Hispània fins a Àsia i el nord d’Orient.

També vull comentar que m’ha agradat molt la llengua romana, el llatí. És una llengua molt

bonica i interessant i pot arribar a ser molt important.

I ara faig una pregunta, Per que un imperi tan poderós va a tocar fons?

Ara mateixa, hi ha una crisi que va començar al segle III. Van haver i hi ha revoltes socials, de

camperols i militars. El poder polític de l’emperador s’ha debilitat molt i alguns han sigut

assassinats per militars o en combat. Aprofitant tot açò és com nosaltres, els germànics

volem derrotar als romans.

Legió romana.

Germànics atacant Roma.