Emocions i intel·ligència

Què és la IE?

La Intel·ligència Emocional (IE) és un concepte que el psicòleg de la Universitat de Yale Peter Salovey va proposar l´any 1991.

Les seves investigacions i estudis posteriors han descobert que les capacitat emocionals són més importants per al nostre destí que el nostre QI.

Els senyals d´identitat de la IE són la capacitat de saber allò que un mateix i els que l´envolten estan sentint i utilitzar aquests sentiments amb encert.

Què és la IE?La IE i la intel·ligència que mesura el QI són competències

pràcticament independents, cadascuna regulada per parts molt diferents del cervell.

El segon tipus d'intel·ligència està regida per l´escorça, és a dir, les capes superiors del cervell. L´escorça o neocòrtex fou l´última part en desenvolupar-se en l´evolució cerebral.

Les zones emocionals del cervell, en canvi, es troben en les profunditats del seu centre. Aquesta zona, anomenada sistema límbic, és molt més antiga que l´escorça.

El cervell pensant derivà del cervell emocional, la qual cosa permet que aquest últim segresti al cervell pensant durant els esclats de ràbia, por o altres alarmes emocionals.

Què és la IE?Un exemple: Una nit cap a les tres de la matinada es va produir

un gran terrabastall en el meu dormitori. En un no res vaig saltar del llit i vaig sortir corrent al passadís. Sa i estalvi, vaig descobrir que allò que vaig creure que era la caiguda del sostre fou només la caiguda d´un munt de caixes que la meva dona havia amuntegat en un racó. El sostre estava intacte i jo també. Però si de veritat hagués succeït un desastre, aquesta resposta instantània podria haver salvat la meva vida. El segrest emocional s´imposa al cervell pensant en emergències d´aquest tipus, quan podríem perdre un temps preciós tot i esperant decidir racionalment com actuar.

Què és la IE?

Aquest segrest és produït per l´amigdala. Quan quelcom ens fa por o ens pertorba, l´amígdala es troba en el centre dels circuits cerebrals, gravant aquell moment en la memòria. I posteriorment, quan alguna cosa pot semblar-se a aquell moment original d´angúnia, l´amígdala reconeix la similitud i determina la resposta en unes centèsimes de segon, abans que el cervell racional pugui valorar plenament tot el que està succeint o les conseqüències de la nostra reacció.

Què és la IE?

Què és la IE?

Durant dècades es pensà que tota la informació dels sentits es dirigia primer a l´escorça, on era interpretada, i després a l´amígdala, d´on es generava la resposta emocional.

Els neurocientífics han descobert recentment un circuit cerebral que permet que un senyal del que veiem i escoltem es dirigeixi directament a l´amígdala sense passar per l´escorça, on té lloc la presa racional de decisions.

Això explica per què sovint actuem abans de pensar. La qual cosa de vegades comporta també inconvenients.

Què és la IE?

http://www.helios3000.net/tests/eq.shtml

La IE igual que el QI es poden mesurar. En l´adreça següent teniu un exemple:

Pedagogia de la IEDaniel Goleman insisteix en què la IE es pot

adquirir i augmentar. És cert que l´herència genètica ens dota d´un

equipatge emocional que determina el nostre temperament, però els circuits cerebrals implicats en l´activitat emocional són tan extraordinàriament mal·leables que no podem afirmar que el nostre caràcter estigui fixat del tot en el moment de nàixer.

En el seu llibre, Inteligencia emocional, ens proposa un seguit de tècniques que es poden aprendre i que si s´apliquen, sobretot des de la infantesa, poden modelar els circuits emocionals fent-nos més aptes en el maneig dels principis de la IE.

Què és la IE?

Els pares poden ensenyar a controlar les emocions del s seus fills. I no només directament mitjançant el que diuen o fan, sinó a través de la forma en què fan servir els seus propis sentiments.

Aquestes lliçons són crucials, perquè apreses en la infantesa perduraran com hàbits personals al llarg de tota la vida.

Daniel Goleman

Pedagogia de la IEGoleman il·lustra aquest tema amb una

experiència realitzada per uns col·legues seus. Walter Mischel, psicòleg de la Universitat de Stanfrod, portà a un grup de nen i nenes de quatre anys, un a un, a una habitació on hi havia un deliciós bombó de xocolata col·locat sobre una taula.

L´investigador va dir a cadascun dels nens i nenes que podien menjar el bombó immediatament o, si no el menjaven mentre que ell sortís a fer un encàrrec, després rebrien dos bombons com a premi.

Pedagogia de la IEÉs un dilema que posaria segurament a

prova l´ànim de qualsevol persona de quatre anys.

Un de cada tres dels petits no va poder resistir la temptació: agafaren el bombó directament.

Una altra tercera part esperà una mica, però cedí finalment.

La resta de petits del terç restant resistiren l´impuls d´agafar la dolça i, després d´esperar, foren recompensats amb els dos bombons.

Quin creieu que va ser el futur d´aquests infants després de passar un temps? Com creieu que evolucionaren? Serien persones amb un caràcter tranquil o bé serien persones impulsives i poc reflexives?

Pedagogia de la IE14 anys més tard Philip Peake, un psicòleg de

Smith College, buscà al mateixos infants. Comparats amb els seus companys que resistiren l

´impuls, els que es deixaren endur als quatre anys s´havien convertir en joves problemàtics. Se´ls considerava tossuts, fàcilment trastornats per frustracions i propensos a la irritabilitat.

En canvi, els infants que havien sabut esperar estaven més capacitats per enfrontar-se a les frustracions, eren més resistents a la pressió, més autònoms i continuaven mostrant-se capaços de diferir les recompenses en benefici dels seus objectius.

Pedagogia de la IECarol Hooven, una psicòloga de la Universitat de

Washington que ha estudiat les respostes dels pares a les emocions dels seus fills, explica què és el que els pares no han de fer si volen uns fills amb maduresa emocional futura:

1.Ignorar els sentiments per complet, tractant les pertorbacions emocionals dels seus fills com coses trivials o sense importància. 

2.Ser massa despreocupats, deixant els fills que trobin ells mateixos la manera de conduir les sotragades emocionals o intentant subornar´ls perquè deixin d´estar tristos o enfadats. 

3.Manifestar els seu menyspreu, criticant secament els fills i mostrant una manca total de respecte pels seus sentiments.

Pedagogia de la IEEl que millor funciona és aprofitar l

´ocasió d´una pertorbació de l´infant per actuar llavors com a un entrenador emocional.

Cal prendre seriosament els seus sentiments per entendre què és allò que els pertorba i ajudar-los a trobar formes positives d´apaivagar la seva angoixa (“Si està emprenyat amb el Pere en comptes de picar-lo, ¿per què no jugues tu solet fins que tinguis ganes de jugar una altra vegada?”)

 

Què són les emocions?Les emocions constitueixen un conjunt de respostes de

l´oganisme, químiques i nervioses, que impliquen la reacció de l´individu davanr estímuls externs i interns amb l´objectiu de preservar la vida.

Tot i que culturalment podem aprendre a dominar-les en certa mesura (aquest és el principi amb el que Goleman pretén fonamentar la seva estratègia emocional), fins i tot controlar les respostes corporals relacionades, són en general processos genèticament determinats i que succeeixen inconscientment.

Les respostes corporals, transmeses a través del sistema nerviós autònom, solen ser estereotipades i automàtiques, i serveixen per preparar l´organisme enfront als estímuls que han provocat les emocions.

Què són les emocions? Les emocions tenen tres

manifestacions:

1.la primera són els aspectes fisiològics que les acompanyen i que són part de les respostes del sistema nerviós autònom;

2.la segona són les conductes, com les expressions facials, que comuniquen diferents emocions;

3.i en tercer lloc, les sensacions subjectives, com l´amor, l´odi, la por, etc.

Què són les emocions?Cada dia som més conscients de què les emocions

són molt importants per al processament d´informació que realitza el cervell.

Les emocions són les que aporten l´energia necessària per a la motivació, la que pot organitzar, amplificar o atenuar l´activitat cognitiva del nostre cervell, per la qual cosa són ja molts autors que consideren inútils i poc reals les distincions entre pensament i sentiment.

Tothom coneix la importància que tenen els “estats d´ànim” en la interpretació dels processos perceptius, en el pensament i en el record dels continguts de la memòria.

Emocions i racionalitat

Les emocions juguen un paper importantíssim en la nostra conducta, però també en les nostres funcions cognitives.

L´emoció és més antiga que la cognició, la racionalitat, i clarament l´organisme es fia més d´ella que de la racionalitat.

Les conductes més ràpides davant situacions d´emergència o perill són més dependents del sistema límbic que de l´escorça cerebral.

Per això, aquestes conductes són més automàtiques, però més segures i ràpides.

Emocions i racionalitat Tradicionalment s´ha separat el pensament del

sentiment, la cognició de l´emoció, la raó de la passió.

Però en tots els casos són aspectes de la ment que difícilment poden ser aïllats, llevat per motius didàctics.

S´ha de rebutjar l´opinió, molt generalitzada, que el que no és racional és irracional.

El sistema emocional, fruit de milions d´anys d´evolució, té una racionalitat evident: ens ha servit per a la supervivència i, en conseqüència, no podem anomenar-lo irracional.

Emocions i racionalitat

La prova és que les respostes afectives poden tenir lloc sense que existeixi una apercepció conscient dels estímuls que les generen, és a dir, de forma totalment automàtica.

A més el cervell més fiable és el que respon de forma inconscient als estímuls de l´entorn.

Emocions i racionalitat“Tanmateix, si bé, en un

passat remot, una atac de ràbia podia suposar la diferència entre la vida i la mort, la facilitat amb la que, avui en dia, un nen de tretze anys pot accedir a un ampli ventall d´armes de foc ha acabat convertint la ràbia en una reacció freqüentment desastrosa. “

Daniel Goleman, Inteligencia emocional, pàgina 29

Emocions i racionalitatSeguint el plantejament de Goleman, tots nosaltres

tenim dues ments, una ment racional i una ment emocional, i aquestes dues formes de coneixement actuen, la major part del temps, col·laborant i vinculant les seves distintes formes de coneixement per guiar-nos adequadament en el món.

Habitualment existeix un equilibri entre les dues ments, un equilibri en què la ment emocional alimenta i dóna forma a les operacions de la ment racional i la ment racional ajusta i de vegades censura les entrades procedents de les emocions.

Tot i que són dues facultats independents que segueixen circuits cerebrals diferents, la major part de les ocasions actuen coordinades perquè els sentiments són essencials per al pensament i el pensament per als sentiments.

Emocions i racionalitat Però de tant en

tant, en moments donats, l´equilibri es trenca i la ment emocional desborda i segresta la ment racional.

Emocions i racionalitat

Era una calurosa tarde de agosto del año 1963. (...) Aquella tarde, Richard Robles, un delincuente habitual condenado a tres años de prisión por los más de cien robos que había llevado a cabo para mantener su adicción a la heroína y que, por entonces, se hallaba en libertad condicional, decidió robar por última vez. Según declaró posteriormente, había tomado la decisión de dejar de robar pero necesitaba desesperadamente dinero para su amiga y para su hija de tres años de edad.

Emocions i racionalitat

El lujoso apartamento del Upper East Side de Nueva York que Robles eligió para aquella ocasión pertenecía a dos jóvenes mujeres, Janice Wylie, investigadora de la revista Newsweek, de veintiún años, y Emily Hoffert, de veintitrés años de edad y maestra en una escuela primaria. Robles creía que no había nadie en casa pero se equivocó y, una vez dentro, se encontró con Wylie y se vio obligado a amenazarla con un cuchillo y amordazarla, y lo mismo tuvo que hacer cuando, a punto de salir, tropezó con Hoffert.

Emocions i racionalitatSegún contó años más tarde, mientras estaba

amordazando a Hoffert, Janice Wilye le aseguró que nunca lograría escapar porque ella recordaría su rostro y no cejaría hasta que la policía diera con él. Robles, que se había jurado que aquél sería su último robo, entró entonces en pánico y perdió completamente el control de sí mismo. Luego, en pleno ataque de locura, golpeó a las dos mujeres con una botella hasta dejarlas inconscientes y, dominado por la rabia y el miedo, las apuñaló una y otra vez con un cuchillo de cocina. Veinticinco años más tarde, recordando el incidente, se lamentaba diciendo: “Estaba como loco. Mi cabeza simplemente estalló”.

Daniel Goleman, Inteligencia emocional, pàg. 37-38

Emocions i racionalitatEl cas descrit per Goleman en el

seu conegut llibre és un exemple d´esclat emocional o de segrest emocional, en què la ment emocional, a través del sistema límbic, s´avança a la ment racional amb una reacció precipitada i poc meditada.

La amígdala, un dels centres del sistema límbic, reacciona amb un rampell de ràbia o por abans que l´escorça sàpiga el que està succeint, perquè l´emoció es posa en marxa abans que el pensament i d´una manera independent d´ell.

Emocions i racionalitat

Cal dir que aquests casos no són incidents aïllats encara que no sempre tenen unes conseqüències tan desastroses com aquest crim.

Són fets que amb més o menys freqüència succeeixen a tothom.

Quantes vegades hem perdut el control o se´ns han creuat els cables?

És molt probable que aquests casos fossin també exemples de segrests emocionals originats en l´amígdala.

Emocions i racionalitatLa interrupció de les connexions existents entre l

´amígdala i la resta del cervell provoca una estranya ineptitud per avaluar el significat emocional dels esdeveniments, una situació anomenada ceguesa afectiva.

Aquells animals als que se´ls ha seccionat o extirpat quirúrgicament l´amígdala manquen de sentiments de por i de ràbia, renuncien a la necessitat de competir i de cooperar, perden tota sensació del lloc que ocupen dins el grup i la seva emoció es troba absent.

El plor, un tret emocional típicament humà, és activat per l´amígdala i per una estructura pròxima a ella, el gyrus cingulatus.

Emocions i racionalitatQuan un se sent recolzat, consolat i

confortat, aquestes mateixes regions cerebrals s´ocupen d´apaivagar els plors, però, sense amígdala, ni tan sols és possible el desfogament que proporcionen les llàgrimes.

Un dels inconvenients del sistema d´alarma neuronal provocat per l´amígdala és que, amb més freqüència del que és desitjable, les respostes acostumen a ser obsoletes, en un món social canviant com és el que ens movem els éssers humans.

Emocions i racionalitatL´amígdala, que també realitza

funcions de magatzem de memòria emocional, actua a partir del que va succeir en el passat: compara qualsevol situació present a una altra passada similar.

En aquest sentit es tracta d´un sistema rudimentari que no s´atura a verificar l´adequació o no de les seves conclusions i actua abans de confirmar la gravetat de la situació.

Emocions i racionalitatMentre que l´amígdala prepara una reacció impulsiva i

poc reflexiva, una altra part del cervell emocional s´encarrega d´elaborar una resposta més adequada.

El regulador cerebral que desconnecta els impulsos de l´amígdala sembla trobar-se en el lòbul prefrontal, que es troba immediatament darrera de la front.

L´escorça prefrontal sembla posar-se en funcionament quan algú te por o esta enfadat però sufoca o controla el sentiment per afrontar d´un mode més eficaç la situació.

D´aquesta manera, aquesta regió constitueix una mena de controlador de les respostes proporcionades per les amígdales i altres regions del sistema límbic, permetent l´emissió d´una resposta més analítica i proporcionada.

Emocions i racionalitat El procés normal d´elaboració d´una resposta seria

el següent: quan una emoció es dispara, els lòbuls prefrontals avaluen els riscos i els beneficis de les diverses accions possibles i aposten per la que consideren més adequada.

L´escorça prefrontral actua com un pare que impedeix que el seu fill vulgui satisfer els desitjos immediatament i li ensenya a esperar.

 El segrest emocional sembla implicar dues dinàmiques distintes: l´activació de l´amígdala i el fracàs de l´activació dels processos de l´escorça que mantenen equilibrades les nostres respostes emocionals.

Emocions i racionalitatActivitats:

Com sorgeix el concepte d´IE? En què consisteix? 

Quins són els centres cerebrals que governen la intel·ligència racional i la intel·ligència emocional? 

Què és un segrest emocional? Es pot evitar? Poseu algun exemple.

Emocions i racionalitat“Cal tenir present que l´impuls és el vehicle de l´emoció i

que la llavor de tot impuls és un sentiment expansiu que busca expressar-se en l´acció. Podríem dir que qui es troba en mans dels seus impulsos –qui manca d´autocontrol- peca d´una deficiència moral perquè la capacitat de controlar els impulsos constitueix el fonament mateix de la voluntat i el caràcter. Pel mateix motiu, l´arrel de l´altruisme rau en l´empatia, en l´habilitat per comprendre les emocions dels altres i és per això pel que la manca de sensibilitat cap a les necessitats o la desesperació alienes és una mostra palesa de manca de consideració. I si existeixen dues actituds morals que el nostre temps necessita amb urgència són l´autocontrol i l´altruisme.”

Daniel Goleman, Inteligencia emocional, pàgina 14

Emocions i racionalitat

Activitats:

1- Quins són els tres conceptes més importants d´aquest text?2- Defineix-los3- Destaca la importància que tenen cadascun d´ells dins de la teoria de la IE

Emocions i racionalitat

concepte Definició funció