LA CONNEXIÓELS CONNECTORS

LA CONNEXIÓ

Mecanisme de cohesió entre dos o més constituents de l’oració o del text i un connector, el qual manifesta la relació sintàctica, semàntica o pragmàtica que hi ha entre aquells.

Connexió intraoracional: elements de l’oració, constituents oracionals. relació sintàctica i semàntica entre els elements units.

Connexió textual: parts del text (oracions, paràgrafs, conjunts d’oracions dins

d’un mateix paràgraf o capítols de llibre). relació semàntica i pragmàtica i ajuda a interpretar els textos.

Connector: element que explicita quina és la relació semàntica o pragmàtica que s’estableix entre el contingut de les dues unitats connectades.

La composició oracional

Juxtaposades: cap nexe o conjunció entre elles, de manera que no hi ha connexió.

Coordinades: dues o més proposicions o clàusules que mantenen una relació igualitària des del punt de vista semàntic. Tipus: copulatives, distributives, disjuntives,

explicatives i adversatives. Subordinades. una de les proposicions (proposició

principal) té un paper preeminent sobre les altres (proposicions subordinades).Dos tipus principals de subordinades: substantives,

adjectives i adverbials; i subordinades d’implicació lògica.

La connexió textualfunció del connector: mostrar les relacions de

significat entre les unitats del text. la substitució d’un connector per un altre de

significat diferent fa el text incoherent o en modifica profundament el sentit.

Elements que fan de connector textual:Connectors parentètics o matisadorsConjuncionsAltres connectors

Connectors parentètics (o matisadors)

Classe heterogènia Deriven de la gramaticalització de constituents oracionals diversos que dóna

lloc a una polisèmia entre el significat originari i el significat connectiu. Es diferencien dels constituents d’origen en els següents aspectes:

Perden el significat literal i assoleixen un significat unitari més general de caràcter connectiu.

Queden fixats i –per tant- no admeten modificacions estructurals. Modifiquen el seu comportament sintàctic i passen a exercir una funció

contrastiva, perifèrica respecte a l’oració. Tenen caràcter apositiu, són elements molt perifèrics i prescindibles

sintàcticament. Es combinen amb les conjuncions i entre si, sempre que hi haja

compatibilitat semàntica. Tenen mobilitat Poden ser utilitzats com a connectors textuals, combinats o no amb una

conjunció. Exemples: per cert, en canvi, d’una banda, amb tot i això, a més,...), és a dir,

això és, no obstant això, així, tanmateix, finalment.

Diferències entre matisadors i S. PrepMatisador Adverbi o S.Prep que

encapçala una oració

Significat Esquemàtic o general Lèxic precís

Funció Connectiva Complement del verb i d’altres constituents oracionals

Posició Seguits d’una coma que els separa de la resta de l’oració

Poden anar darrere del verb sense cap coma.

ConjuncionsNivell oracional: relació estructural

tradicionalment identificada amb la coordinació o la subordinació.

Nivell textual: la relació que indiquen és totalment semàntica i de vegades també pragmàtica. Tenen funció textual “i”, “però” i “o”. Les conjuncions subordinants no poden

realitzar aquesta funció.

Altres connectorsInterjeccions que organitzen el discurs,

sobretot la conversa (interjeccions metalingüístiques)

Elements lingüístics i no lingüístics que podrien ser substituïbles per connectors parentètics i conjuncions (“Per donar només un exemple” = “per exemple”)

Certs recursos gràfics (separació per apartats numerats o encapçalats per una lletra, guions, etc.)

Diferències entre matisadors i conjuncions

Matisador ConjuncióCombinació amb una conjunció

Sí No

Posició Variable FixaCarácter parentètic Sí NoNivell d’actuació Oracional i

textualOracional (algunes textual també)

Classificació semànticopragmàtica dels connectorsTipus bàsics Subtipus

Additius: sumen una nova informació al que s’ha dit. Connector bàsic: i

a. De continuïtat: i, a continuació, a més, doncs, doncs bé, així, llavors, aleshores

b. De distribució: d’una banda…de l’altra; per un costat…per l’altre; d’entrada; per començar; en primer lloc; en segon lloc; finalment; per acabar; al seu torn; d’antuvi; per últim.c. D’intensificació: (i), encara (més), més encara; a més (a més) d. De digressió: per cert, a propòsit

e. De generalització: en general, generalment

f. D’especificació: en concret; especialment; en especial; particularment; en particular; específicament; fet i fet; de fetg. D’equiparació: de la mateixa manera; de manera semblant; igualment; així (mateix); paral.lelament h. D’ampliació: en efecte; efectivament; certament; per descomptat

Classificació semànticopragmàtica dels connectors

Tipus SubtipusDisjuntius: expresen una alternativa del que ja s’ha dit, en el contingut o en la manera de dir-ho. Connector bàsic: o

a. De reformulació parafràstica: és a dir; o siga/sigui/sia; això és; (dit) en altres paraules; d’una altra manera; vull dir; vaja; total

b. De reformulació no parafràstica: més ben dit; encara millor; més aviat; vull dir; (o) millor; (o) encara millor; (o) si voleu; (o) si preferiu; vaja.c. D’exemplificació: per exemple; a tall d’exemple; posem per cas; així (per exemple)d. De resum: en resum; en síntesi; comptat i debatut; ras i curt; total; en suma.

Classificació semànticopragmàtica dels connectorsTipus SubtipusContrastius: donen a entendre que el que seguix és una informació oposada a la que s’ha donatConnector bàsic: però

a. D’oposició: tanmateix; en canvi; ara (bé); si no; en cas contrari; bé; això sí; altrament.

b. De restricció: si més no; almenys

c. De concessió: no obstant això / això no obstant / no obstant; amb tot i això; així i tot; tot i això; tot amb tot; malgrat tot; de tota manera / de totes maneres; en tot cas; en qualsevol cas; si de cas; sigui com sigui / siga com siga; però; per això; al capdavall; comptat i debatut; fet i debatut; total

d. De refutació: (ans) al contrari; ben / tot al contrari; per contrae. De contraposició: en realitat; de fet; fet i fet; ben mirat; si bé es mira

Classificació semànticopragmàtica dels connectorsTipus SubtipusConsecutius: indiquen que seguix una conseqüència del que s’ha dit.Connector bàsic: doncs

a. De conseqüència: (així) doncs; llavors / aleshores; per tant; així; per consegüent; consegüentment; en/com a conseqüènica

b. De conclusió: en fi; en conclusió; en definitiva; al capdavall; al cap i a la fi; total; tot plegat

Les oracions coordinadesCopulatives: i, ni.Disjuntives: o, o bé.Distributives: ara...ara, o...o, o bé...o bé,

l’ún...l’altre, ara...adés, adés...adés.Explicatives: és a dir, o siga, o sia, això és.Adversatives: però, no obstant això.

Les subordinades substantivesclasses remarques Nexes funcions Exemples

Completives a) No confongueu la conjunció amb el relatiu QUE o l’interrogatiu QUÈ.b) La conjunció no fa cap funció sintàcticac) La conjunció no pot anar precedida de preposició ni de cap determinant

Que Subj.C. D.AtrC. Règ.C. N.C. Adj.

Que vingues aviat em fa feliçNo vull que vingues tardLa primera idea és que cal estudiar mésEs conforma que no l’expulsen

Interrogatives indirectes

a) Poden ser totals o parcialsb) Els pronoms interrogatius realitzen una funció sintàctica dins de la subordinada

SiPronoms interrogatius

Subj.C. D.Atr.

No em preocupa què diranNo sé si vindré a la festaLa pregunta és si vindrà a la festa.

D’infinitiu De vegades poden anar precedides de la preposició DE

Subj.C. D.C. Règ.C. N.C. Adj.C. Adv.

Fumar mataPensen vindre prompteParlen d’anar al cinemaNo té ganes de treballarEstà content de treballar acíEstem lluny d’arribar a un acord

De relatiu a) Provenen de les oracions subordinades adjectives de relatiu que han perdut l’antecedent per ser desconegut o genèricb) Els pronoms relatius, a més de connectar les clàusules, realitzen una funció sintàctica dins de la subordinada.

QuiQueEls quiEls queLes que

Subj.C. D.Atr.C. I.C. Règ.C. Agent

Qui vulga vindre vindràConvida els qui vulguesEl professor és qui anirà al viatgeRegala-ho a qui vulguesSempre parla de qui li cau malamentVa ser visitat per tots els qui l’estimaven

Les subordinades adjectivesClasses Remarques Nexes Exemples

De relatiu Poden ser explicatives (van entre comes) o especificatives.Els pronoms relatius realitzen una funció sintàctica dins de la subordinada.

QueQui QuèOnEl qual, la qual, els quals, les qualsCosa que, la qual cosa

L’home que passeja és feliçAquell amic de qui parles és metgeLa casa en què vius és granLa casa on vius és granEl llibre sobre el qual parlem és interessantPlou poc, cosa que no és bona per al camp

De participi Són producte de la combinació d’una oració simple i una passiva amb la qual comparteix algun element

Van detindre els delinqüents identificats pels veïns.

Les subordinades adverbialsClasses Remarques Nexes ExemplesDe lloc No confongueu l’adverbi ON amb el pronom

relatiu ONOn Anirem on tu vulgues

De temps a) Poden indicar anterioritat, posterioritat, simultaneïtat o reiteraciób) Es poden construir amb infinitiu, gerundi o participic) La preposició DE cau davant QUEd) És incorrecte l’ús del gerundi per indicar posterioritat o conseqüència

Abans que, fins que, a penes, després que, des que, sempre que, tan prompte com, quan, mentre, així que, cada vegada que, de seguida que, d’ençà que, ara que

Han marxat abans que tu arribaresQuan tu vulgues ens en aniremCada vegada que vens, discutim.En arribar a casa,van veure el focArribant a casa, van veure el focAcabat el concurs, es van lliurar els premis

De mode o manera a) Si el verb de la principal és el mateix que el de la subordinada, aquest es pot elidir.b) Es poden construir amb gerundi o paricipi.

Com, com si, segons, segons com, tal com, així com

Camines com un ànecVinc corrents des de ma casaViu tot el dia enganxat a la tele

De quantitat (comparatives)

a) Indiquen igualtat, superioritat,inferioritat, proporcionalitatb) Es poden elidir diferents elementsc) No són correctes les construccions “quan més...més”, “contra més ...més”, “mentre més...més” i variants.

Tant ... com, així ... com, tan ... com, més .... que, menys ... que, igual ... com, igual ... que, com més .... més, com menys ... menys, com més ... menys, com menys ... més

Ets tan alt com PereCom més llegia més apreniaCom menys estudiava menys aprovavaToni és més intel·ligent que Ricard

Les subordinades d’implicació lògicaClasses Significat Remarques Nexes Exemples

Causals Indiquen la raó d’allò expressat en la clàusula principal

a) No confongueu el PERQUÈ causal amb el final.b) DEGUT A no és una conjunció causal, és un participic) DONCS no és una conjunció causal, és consecutiva.

Perquè, puix que, ja que, com que, atès que, com siga que, a causa de, a causa que, vist que, tal com.

Pots anar al cine perquè has acabatCom que has acabat, pots anar al cine

Finals Indiquen l’objectiu o intenció de l’acció del verb principal

a) No confongueu el PERQUÈ final amb el causalb) No confongueu PERQUÈ amb PER A + interrogatiu

Perquè, a fi que, per tal que, a fi de, per tal de

Vaig animar-lo perquè acabara el treball.

Condicionals Indiquen una condició prèvia per a la realització del verb principal

No confongueu SI NO amb SINÓ Si, mentre, només que, sols que, mentre que, si bé, en cas que, sempre que, llevat que, cas que, posat que, tret que, si de cas, a condició que

Vindran si els telefonesVindran llevat que els telefonesAgafa el paraigua en cas que ploga

Consecutives Són la conseqüència lògica del verb principal

a) No confongueu TANT QUE amb TANT COMb) DONCS no té valor causal

Doncs, de manera que, així, en conseqüència, per tant, tant que, consegüentment

Vols pa? Doncs agafa’nTenia tanta gana que es va menjar tot el pa

Concessives Indiquen un obstacle que no impedeix la realització del verb principal

Encara que, en canvi, tot i que, malgrat que, a pesar de, més aviat que, per més que

Encara que ploga molt, aniré a la festa

Els signes de puntuacióEstils de puntuació

a.- Mínima o pobra: ús de punts i de comes. Oracions breus. Estil segmentat.

b.- Clàssica o rica: ús de tots els signes de puntuació. Oracions més llargues i articulades. Estil cohesionat.

c.- Emfàtica: ús de tots els signes, però sobretot del punt, que pot arribar a substituir els altres demarcadors. És un estil propi de la publicitat.

Les funcions dels signes de puntuacióFunció Signes

Demarcadors d’unitats màximes (paràgrafs i oracions). Punt i a part, punt i seguit, signes d’interrogació i d’admiració.

Demarcadors d’unitats dins de les oracions.

Incisos. Coma, parèntesi, guió.

Complements explicatius (aposicions, oracions adjectives explicatives) .

Coma.

Constituents perifèrics (vocatius, matisadors).

Coma.

Marcador d’enumeracions i sèries.

Coma, punt i coma, punts suspensius, dos punts.

Demarcador de clàusules. Coma, punt i coma, dos punts.

Marcador de canvi d’ordre. Coma.

Marcador d’elements elidits. Coma, punts suspensius.

Estil segmentat i estil cohesionatEstil segmentat: períodes breus, sintaxi senzilla,

abundància de punts, utilització de les repeticions, el·lipsis i pronoms per mantindre la referència.

Estil cohesionat presenta períodes més llargs i una sintaxi més articulada. Contenen més informació en menys extensió. major condensació informativa.

Procediments sintàctics per aconseguir uns textos més cohesionats:Subordinació en lloc de coordinacióOracions de relatiuOracions de participi o de gerundiÚs de complementsCoordinació de complementsNominalitzacions