Sí, és ben cert que hi ha molta gent que pot pensar que si algú es comporta diferent

als demés, és una persona que és “rara” i que a més els seus trets facials així ho

mostren. Però això no és així. Malauradament és aquest pensament el que fa que

molta gent pensi d’una forma inadequada. Doncs això és el que pot passar amb la

gent que té la coneguda “Síndrome de Down”.

Aquesta síndrome és un petit trastorn genètic amb el que es neix i es mor. Però, les

persones que tenen això són exactament igual a la resta. Són persones que també

volen lluitar per tenir una vida digne, i que volen trobar la felicitat amb la gent a qui

estimen. I aquesta gent que és tan superficial haurien de pensar en que ells el que

volen és aprendre a viure en societat , i volen sentir-se acceptats en aquest món. La

majoria segur que valen molt més que tots els que només els miren per sobre les

espatlles, pensant- se que són millors.

Per fortuna, avui en dia està canviant i ara ja poden treballar a empreses o diferents

negocis i inclús, poden ser independents, cuidar-se d’ ells mateixos i viure feliços,

sabent que no són “especials” o discapacitats, que són igual d’importants i que tenen

una increïble capacitat: l’ aprendre-ho tot i molt més, i el poder donar un somriure

sense segones intencions egoistes, sinó un de ben generós sincer.

Nosaltres hem conviscut amb una nena que tenia aquesta malaltia i penso que no

hauríem de tractar-la amb duresa, si no amb tranquil·litat i molta paciència. De

vegades no ho entenia a la primera ,però després de explicar-li, sabia perfectament

del que parlàvem. Penso que tenia una gran intel·ligència simplement que no la tenia

desenvolupada. I quan veiem a gent que es mofa d’ells, ens fa molta ràbia que no

els sàpiguen comprendre.

No tots som perfectes, és més ningú és perfecte.

No és una discapacitat, sinó una capacitat per

aprendre a aprendre

-Què és La síndrome de down?

Per començar la síndrome de down és una malaltia que malauradament afecta a

molta gent, és una alteració genètica produïda per la presència d’un cromosoma de

més, extra, en la parella cromosòmica 21, de manera que les cèl · lules d'aquestes

persones tenen 47 cromosomes amb tres cromosomes en aquest parell (d'aquí el

nom de trisomia 21), quan l'habitual és que només hi hagi dos. Aquest error genètic

es produeix de forma natural i espontània, no hi ha cap justificació aparent sobre la

que es pugui actuar per impedir-ho. La gent que té aquest problema, és igual que

qualsevol de nosaltres i l’hem de tractar igual i no diferent perquè tinguin aquesta

alteració. Aquestes persones poden patir cardiopaties congènites, hipertensió

pulmonar, problemes auditius o visuals, anomalies intestinals, neurològiques,

endocrines, etc... per això necessiten unes cures especials.

-Més informació

Aquestes són algunes webs on podeu trobar molta informació sobre aquesta

síndrome:

http://www.sindromedown.net/index.php?idIdioma=1

http://www.fcsd.org/es

http://www.nacersano.org/centro/9388_9974.asp

http://sindromedown.cat/sindrome-down.html

Aquest reportatge sobre la síndrome de down és molt interessant, i ens ajuda molt a

entendre com ho viuen i com és.

-Persones amb síndrome de down

Aquí tenim algunes persones amb síndrome de down que han pogut comprovar que

res els pot aturar, que malgrat tenir aquesta malaltia, ells són persones i volen que

els tractem igual que a la resta.

-ANNA VIVES

Anna Vives, una noia amb la Síndrome de Down, ha creat la seva tipografia pròpia

de lletra disponible per escriure en qualsevol processador de textos, com el Word,

per exemple.

L'objectiu d'aquesta iniciativa de l’Anna, amb la col·laboració de la Fundació

Itinerarium, és aconseguir difondre i potenciar els seus valors associats: la igualtat

social i la importància del treball en equip sumant capacitats.

L’Anna va començar a treballar la seva lletra amb

un equip de persones al setembre del 2011

aconseguint, un any més tard, la seva

digitalització alfabètica apta per escriure en

qualsevol ordinador.

Amb la intenció de buscar una major difusió s'ha

creat la marca de roba d'Anna, on s'usen les

seves lletres i dibuixos amb el mateix objectiu.

El 100% dels recursos econòmics que s' obtinguin

de tots els projectes relacionats amb aquesta

tipografia i marca de moda es destintaran a donar suport problemàtiques socials.

-PABLO PINEDA

Pablo Pineda va ser un dels primers joves amb Síndrome de Down que va obtenir

titulació universitària a Europa. Pablo ens comenta que:

"Gran part del que he aconseguit és gràcies als meus

pares i a una actitud positiva"

Pablo Pineda és un exemple de valentia que supera totes

les barreres trobades fins ara per les persones afectades

amb la Síndrome de Down. Diplomat en Magisteri, a punt

d'aconseguir la llicenciatura en Psico-pedagogia i

treballant a l'Ajuntament de Màlaga, aquest jove ha

demostrat amb escreix que voler és poder.

I a més ens diu:

"No sempre ha estat fàcil perquè no tots apostaven per mi.

Denunciar els prejudicis i demostrar dia a dia que sóc capaç han estat el meu

principal repte diari"

També hi ha hagut un altre cas semblant al del Pablo Pineda. Una mare amb dues

filles amb discapacitats , una té síndrome de Down i l'altra paràlisi cerebral que van

estudiar a escoles ordinàries l'ESO i continuen estudiant als 19 i 21 anys ,una en un

mòdul professional i l'altra en un escola d’educació especial. Totes dues han tingut el

suport i l'estimació de les famílies però també l'exigència i el treball constant i

rigorós.

-GUILLEM JIMÉNEZ

És un jove barceloní de 21 anys i un dels primers a

filmar una pel·lícula: León y Olvido. A pesar de tenir

síndrome de Down, va saltar a les pantalles de cinema.

Hi va haver prou amb un càsting telefònic amb el

director de León y Olvido, perquè s'aprengués un guió

de "dos dits de gruix" i avui se'l conegui com la primera

persona amb síndrome de Down que participa en un

llarg metratge de cinema.

El seu paper dins d'aquesta pel·lícula de Xavier Bermúdez és el d'un noi, León, que

viu amb la seva germana, Olvido. És una relació d'amor-odi.

Somia que el seu treball doni a conèixer la realitat dels nois i noies com ell.

Guillem està disposat a aconseguir que els seus somnis s’acompleixin. Per això,

després d'haver participat com actor en la pel·lícula, es prepara a l'Escola de Teatre

de Barcelona. "Allà treballa la veu i la interpretació" . A més, aquest descobriment del

món del cinema ha despertat en Guillem el seu veritable desig, el de dedicar-se al

cinema, però "darrera de les càmeres, en camps com la producció".

Aquí us deixem la web del tràiler de la pel·lícula León y Olvido