l’anglÈs a les nostres aules: una llengua per … · l’expressió oral a les aules. mercè...
TRANSCRIPT
LLICEgraveNCIES RETRIBUIumlDES PER A TREBALLS DE RECERCA I ESTUDIS
DEPARTAMENT DrsquoEDUCACIOacute
CURS 2006-2007
Memograveria de treball
LrsquoANGLEgraveS A LES NOSTRES AULES
UNA LLENGUA PER COMUNICAR-SE
Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de la interaccioacute oral a les aules
Autora MERCEgrave BARRULL GARCIA
Supervisioacute de lrsquoestudi MELINDA ANN DOOLY OWENBY (UAB)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 2 -
IacuteNDEX
AGRAIumlMENTS_____________________________________________________________ 4
RESUM___________________________________________________________________ 5
1 INTRODUCCIOacute ________________________________________________________ 7
Objectius i resultats proposats ____________________________________________________ 8
2 MARC TEOgraveRIC________________________________________________________ 11
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral __________________________________________ 11
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral___________________________________ 12
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge_________________________________________________ 14
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge __________________________________________________ 14
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles _________________________________________ 16
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral ______________________________________________ 17
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo___________________________________________________ 19
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies ___________________________________________________ 20
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge _______________________________________ 21
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral ___________________________________ 23
25 Les aules AICLE_________________________________________________________ 28
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL ____________________________________ 28
26 Curriacuteculum ESO_________________________________________________________ 29
261 Competegravencies bagravesiques ________________________________________________________ 29
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres __________________________________________ 30
3 TREBALL DUT A TERME ______________________________________________ 31
31 Pla de treball ____________________________________________________________ 31
32 Metodologia_____________________________________________________________ 32
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia _________________________________________ 32
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 3 -
322 Participants _________________________________________________________________ 33
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades______________________________________ 34
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment ______________________________________________ 36
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades __________________________________________________ 49
4 RESULTATS OBTINGUTS ______________________________________________ 53
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts _________________________________________ 53
Pregunta 1 ________________________________________________________________________ 53
Pregunta 2 ________________________________________________________________________ 67
Pregunta 3 ________________________________________________________________________ 71
Pregunta 4 ________________________________________________________________________ 71
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS____________________________________________ 72
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS____________________________________________ 76
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS _________________________________ 78
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial ______________________________________ 78
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral ___ 78
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL ______________________________ 78
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL _________________________ 78
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral_______________________________________ 78
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL 78
BIBLIOGRAFIA __________________________________________________________ 79
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 4 -
AGRAIumlMENTS
Primerament voldria agrair a la Subdireccioacute General de Formacioacute Permanent i Recursos Pedagogravegics per lrsquooportunitat de portar a terme aquesta recerca que em permetragrave seguir millorant la meva docegravencia
Voldria donar les gragravecies especialment a la persona que ha supervisat aquest treball na Melinda Ann Dooly Owenby professora del Departament de Filologia Anglesa i Germaniacutestica de la Universitat Autogravenoma de Barcelona pel continu estiacutemul recolzament suggeriments i aportacions durant tot el proceacutes de la investigacioacute i per la seva visioacute sempre positiva del meu treball
Tambeacute voldria agrair a la Dra Cristina Escobar Urmeneta professora del Departament de Didagravectica de les Ciegravencies Socials de la Universitat Autogravenoma de Barcelona que em va encoratjar a formar part del grup de recerca ArtICLE (ARIE 1 2004-2006 ARIE 2 2006-07) projecte al qual penso que puc contribuir amb el treball realitzat durant aquesta investigacioacute Tambeacute cal mencionar la seva ajuda els anys previs a lrsquoobtencioacute drsquoaquesta llicegravencia pels suggeriments i recomanacions per lrsquoelaboracioacute del projecte i els consells pel disseny de la unitat didagravectica
Vull expressar tambeacute el meu agraiumlment al professor Francesc Martiacutenez Olmo de la Facultat de Pedagogia de la UB Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute pels seus suggeriments en lrsquoelaboracioacute del quumlestionari inicial i per la seva ajuda inestimable en lrsquoanagravelisi estadiacutestic del mateix
Tanmateix voldria agrair la colmiddotlaboracioacute dels companys i companyes de a les lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga especialment la Rosa Porta i la M Agravengels Moral companyes del Departament de Llenguumles estrangeres que em van cedir les seves classes per portar a terme la investigacioacute i la Miriam Argileacutes professora de Ciegravencies Socials pels seus suggeriments en lrsquoactivitat CLIL Voldria mencionar tambeacute als alumnes de 2n drsquoESO del mateix IES per la seva colmiddotlaboracioacute desinteressada i lrsquoentusiasme durant tot el proceacutes
Voldria agrair al professor Mike Grenfell de la Universitat de Southampton pels suggeriments bibliogragravefics i pels articles que em va enviar i juntament amb la professora Vee Harris per permetrersquom citar i usar els seus articles i llibres pel meu treball
Finalment no puc oblidar a la meva famiacutelia que mrsquoha premeacutes disposar del temps necessari per portar a terme aquesta investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 5 -
RESUM Aquest treball eacutes un estudi de tipus qualitatiu que neix de la necessitat de millorar les competegravencies drsquointeraccioacute oral dels estudiants tant a lrsquoaula de llenguumles estrangeres com a les aules CLIL i al mateix temps de sistematitzar la seva avaluacioacute tant per part del mateix alumne com del professorat Aquesta investigacioacute utilitza la metodologia de la investigacioacute en accioacute La investigadora i la professora que va portar a terme les activitats va ser la mateixa persona incorporant-se una altra professora Rosa Porta mentre es van realitzar les activitats CLIL Els alumnes que van participar van ser els de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de La Garriga La investigacioacute ha consistit en
Dissenyar activitats orals per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral per realitzar en parelles petit grup i gran grup
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica de Socials en llengua anglesa sobre els
romans
Dissenyar quumlestionaris per obtencioacute de dades
Posar en pragravectica les activitats amb els alumnes de 2n drsquoESO Els diagravelegs van ser enregistrats sistemagraveticament amb gravadores digitals i algunes sessions amb viacutedeo
Anagravelitzar posteriorment els enregistraments i quumlestionaris efectuats durant el
proceacutes i del diari de la professora Els objectius que es va proposar assolir durant la investigacioacute van ser
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral i experimentar aquest proceacutes
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre realitzen
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar el nivell de
domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 6 -
analitzar els seus progressos i necessitats Es va portar a terme una recerca bibliogragravefica en relacioacute a les teories sobre la interaccioacute oral estrategravegies drsquoaprenentatge avaluacioacute el portafolis oral i lrsquoaprenentatge en aules AICLE
Les dades utilitzades en la investigacioacute van ser la transcripcioacute dels enregistraments efectuats durant les activitats els quumlestionaris passats als alumnes i la professora del Cregravedit Variable i el diari de la investigadora Els resultats a les preguntes un cop modificades durant el proceacutes van ser els seguumlents
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i
quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot intuir que siacute soacuten uacutetils
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafolis oral i el passaport de llenguumles
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 7 -
1 INTRODUCCIOacute
El Departament drsquoEducacioacute vol fomentar el coneixement de les llenguumles estrangeres mitjanccedilant lrsquoensenyament i aprenentatge de continguts drsquoagraverea no linguumliacutestica en llengua estrangera i en la seva convocatograveria per participar en un pla experimental de centre de llenguumles estrangeres proposa com a marc drsquoaccioacute ldquola millora de la competegravencia general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oralrdquo1 Perograve la realitat eacutes que malgrat al llarg de la histograveria han anat canviant les metodologies per lrsquoensenyament de les llenguumles estrangeres (megravetode tradicional megravetode audiolinguumliacutestic megravetode audiovisual enfocaments comunicatius megravetode resposta fiacutesica total enfocament natural enfocament humaniacutestic) i srsquohan anat succeint diversos plans drsquoestudi molts dels alumnes dels nostres instituts no assoleixen les competegravencies adequades quan finalitzen lrsquoESO i encara menys tenen les competegravencies comunicatives bagravesiques per comunicar-se efectivament en anglegraves Eacutes difiacutecil aconseguir que els alumnes utilitzin lrsquoanglegraves com a llengua vehicular malgrat lrsquoesforccedil i interegraves que molts drsquoells mostren Els manca seguretat i al mateix temps no tenen les eines suficients per fer-ho Tambeacute srsquoevidencia una manca drsquoestrategravegies concretes per ajudar-los a autoavaluar-se i millorar la seva autonomia i implicacioacute en el seu proceacutes drsquoaprenentatge Les activitats orals que proposen els llibres de text i altres de material complementari normalment tenen lrsquoobjectiu de treballar estructures gramaticals o vocabulari i quasi mai hi ha estrategravegies per millorar la interaccioacute oral amb la parella o grup (utilitzacioacute de rituals drsquoobertura i clausura alternanccedila en els torns de paraula la reparacioacute interactiva dels problemes de comunicacioacute que es poden produir durant la conversa ) i portar a terme les tasques
Tanmateix tots som conscients que eacutes molt difiacutecil aprendre una llengua dedicant 3 hores setmanals en una realitat social on lrsquoanglegraves encara que sembli el contrari estagrave molt poc present en la vida de molt del nostre lrsquoalumnat Eacutes cert que alguns utilitzen lrsquoanglegraves per jugar a videojocs escoltar i cantar canccedilons navega per internet o xatejar perograve soacuten molt pocs els que tenen oportunitat de conversar fora de lrsquoaula Per tant haurem drsquoaugmentar el contacte amb la llengua anglesa per millorar i consolidar el seu aprenentatge i tal com es va fer durant les primeres fases de lrsquoimmersioacute linguumliacutestica del catalagrave la millor manera eacutes lrsquoaprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) 2 Perograve davant drsquoaquesta
1 DOGC n 4596 2 En aquest treball utilitzarem indistintament les sigles en catalagrave AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts de
Llenguumles) i en anglegraves CLIL (Content Language Integrated Learning)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 2 -
IacuteNDEX
AGRAIumlMENTS_____________________________________________________________ 4
RESUM___________________________________________________________________ 5
1 INTRODUCCIOacute ________________________________________________________ 7
Objectius i resultats proposats ____________________________________________________ 8
2 MARC TEOgraveRIC________________________________________________________ 11
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral __________________________________________ 11
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral___________________________________ 12
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge_________________________________________________ 14
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge __________________________________________________ 14
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles _________________________________________ 16
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral ______________________________________________ 17
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo___________________________________________________ 19
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies ___________________________________________________ 20
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge _______________________________________ 21
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral ___________________________________ 23
25 Les aules AICLE_________________________________________________________ 28
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL ____________________________________ 28
26 Curriacuteculum ESO_________________________________________________________ 29
261 Competegravencies bagravesiques ________________________________________________________ 29
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres __________________________________________ 30
3 TREBALL DUT A TERME ______________________________________________ 31
31 Pla de treball ____________________________________________________________ 31
32 Metodologia_____________________________________________________________ 32
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia _________________________________________ 32
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 3 -
322 Participants _________________________________________________________________ 33
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades______________________________________ 34
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment ______________________________________________ 36
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades __________________________________________________ 49
4 RESULTATS OBTINGUTS ______________________________________________ 53
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts _________________________________________ 53
Pregunta 1 ________________________________________________________________________ 53
Pregunta 2 ________________________________________________________________________ 67
Pregunta 3 ________________________________________________________________________ 71
Pregunta 4 ________________________________________________________________________ 71
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS____________________________________________ 72
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS____________________________________________ 76
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS _________________________________ 78
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial ______________________________________ 78
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral ___ 78
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL ______________________________ 78
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL _________________________ 78
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral_______________________________________ 78
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL 78
BIBLIOGRAFIA __________________________________________________________ 79
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 4 -
AGRAIumlMENTS
Primerament voldria agrair a la Subdireccioacute General de Formacioacute Permanent i Recursos Pedagogravegics per lrsquooportunitat de portar a terme aquesta recerca que em permetragrave seguir millorant la meva docegravencia
Voldria donar les gragravecies especialment a la persona que ha supervisat aquest treball na Melinda Ann Dooly Owenby professora del Departament de Filologia Anglesa i Germaniacutestica de la Universitat Autogravenoma de Barcelona pel continu estiacutemul recolzament suggeriments i aportacions durant tot el proceacutes de la investigacioacute i per la seva visioacute sempre positiva del meu treball
Tambeacute voldria agrair a la Dra Cristina Escobar Urmeneta professora del Departament de Didagravectica de les Ciegravencies Socials de la Universitat Autogravenoma de Barcelona que em va encoratjar a formar part del grup de recerca ArtICLE (ARIE 1 2004-2006 ARIE 2 2006-07) projecte al qual penso que puc contribuir amb el treball realitzat durant aquesta investigacioacute Tambeacute cal mencionar la seva ajuda els anys previs a lrsquoobtencioacute drsquoaquesta llicegravencia pels suggeriments i recomanacions per lrsquoelaboracioacute del projecte i els consells pel disseny de la unitat didagravectica
Vull expressar tambeacute el meu agraiumlment al professor Francesc Martiacutenez Olmo de la Facultat de Pedagogia de la UB Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute pels seus suggeriments en lrsquoelaboracioacute del quumlestionari inicial i per la seva ajuda inestimable en lrsquoanagravelisi estadiacutestic del mateix
Tanmateix voldria agrair la colmiddotlaboracioacute dels companys i companyes de a les lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga especialment la Rosa Porta i la M Agravengels Moral companyes del Departament de Llenguumles estrangeres que em van cedir les seves classes per portar a terme la investigacioacute i la Miriam Argileacutes professora de Ciegravencies Socials pels seus suggeriments en lrsquoactivitat CLIL Voldria mencionar tambeacute als alumnes de 2n drsquoESO del mateix IES per la seva colmiddotlaboracioacute desinteressada i lrsquoentusiasme durant tot el proceacutes
Voldria agrair al professor Mike Grenfell de la Universitat de Southampton pels suggeriments bibliogragravefics i pels articles que em va enviar i juntament amb la professora Vee Harris per permetrersquom citar i usar els seus articles i llibres pel meu treball
Finalment no puc oblidar a la meva famiacutelia que mrsquoha premeacutes disposar del temps necessari per portar a terme aquesta investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 5 -
RESUM Aquest treball eacutes un estudi de tipus qualitatiu que neix de la necessitat de millorar les competegravencies drsquointeraccioacute oral dels estudiants tant a lrsquoaula de llenguumles estrangeres com a les aules CLIL i al mateix temps de sistematitzar la seva avaluacioacute tant per part del mateix alumne com del professorat Aquesta investigacioacute utilitza la metodologia de la investigacioacute en accioacute La investigadora i la professora que va portar a terme les activitats va ser la mateixa persona incorporant-se una altra professora Rosa Porta mentre es van realitzar les activitats CLIL Els alumnes que van participar van ser els de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de La Garriga La investigacioacute ha consistit en
Dissenyar activitats orals per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral per realitzar en parelles petit grup i gran grup
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica de Socials en llengua anglesa sobre els
romans
Dissenyar quumlestionaris per obtencioacute de dades
Posar en pragravectica les activitats amb els alumnes de 2n drsquoESO Els diagravelegs van ser enregistrats sistemagraveticament amb gravadores digitals i algunes sessions amb viacutedeo
Anagravelitzar posteriorment els enregistraments i quumlestionaris efectuats durant el
proceacutes i del diari de la professora Els objectius que es va proposar assolir durant la investigacioacute van ser
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral i experimentar aquest proceacutes
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre realitzen
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar el nivell de
domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 6 -
analitzar els seus progressos i necessitats Es va portar a terme una recerca bibliogragravefica en relacioacute a les teories sobre la interaccioacute oral estrategravegies drsquoaprenentatge avaluacioacute el portafolis oral i lrsquoaprenentatge en aules AICLE
Les dades utilitzades en la investigacioacute van ser la transcripcioacute dels enregistraments efectuats durant les activitats els quumlestionaris passats als alumnes i la professora del Cregravedit Variable i el diari de la investigadora Els resultats a les preguntes un cop modificades durant el proceacutes van ser els seguumlents
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i
quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot intuir que siacute soacuten uacutetils
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafolis oral i el passaport de llenguumles
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 7 -
1 INTRODUCCIOacute
El Departament drsquoEducacioacute vol fomentar el coneixement de les llenguumles estrangeres mitjanccedilant lrsquoensenyament i aprenentatge de continguts drsquoagraverea no linguumliacutestica en llengua estrangera i en la seva convocatograveria per participar en un pla experimental de centre de llenguumles estrangeres proposa com a marc drsquoaccioacute ldquola millora de la competegravencia general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oralrdquo1 Perograve la realitat eacutes que malgrat al llarg de la histograveria han anat canviant les metodologies per lrsquoensenyament de les llenguumles estrangeres (megravetode tradicional megravetode audiolinguumliacutestic megravetode audiovisual enfocaments comunicatius megravetode resposta fiacutesica total enfocament natural enfocament humaniacutestic) i srsquohan anat succeint diversos plans drsquoestudi molts dels alumnes dels nostres instituts no assoleixen les competegravencies adequades quan finalitzen lrsquoESO i encara menys tenen les competegravencies comunicatives bagravesiques per comunicar-se efectivament en anglegraves Eacutes difiacutecil aconseguir que els alumnes utilitzin lrsquoanglegraves com a llengua vehicular malgrat lrsquoesforccedil i interegraves que molts drsquoells mostren Els manca seguretat i al mateix temps no tenen les eines suficients per fer-ho Tambeacute srsquoevidencia una manca drsquoestrategravegies concretes per ajudar-los a autoavaluar-se i millorar la seva autonomia i implicacioacute en el seu proceacutes drsquoaprenentatge Les activitats orals que proposen els llibres de text i altres de material complementari normalment tenen lrsquoobjectiu de treballar estructures gramaticals o vocabulari i quasi mai hi ha estrategravegies per millorar la interaccioacute oral amb la parella o grup (utilitzacioacute de rituals drsquoobertura i clausura alternanccedila en els torns de paraula la reparacioacute interactiva dels problemes de comunicacioacute que es poden produir durant la conversa ) i portar a terme les tasques
Tanmateix tots som conscients que eacutes molt difiacutecil aprendre una llengua dedicant 3 hores setmanals en una realitat social on lrsquoanglegraves encara que sembli el contrari estagrave molt poc present en la vida de molt del nostre lrsquoalumnat Eacutes cert que alguns utilitzen lrsquoanglegraves per jugar a videojocs escoltar i cantar canccedilons navega per internet o xatejar perograve soacuten molt pocs els que tenen oportunitat de conversar fora de lrsquoaula Per tant haurem drsquoaugmentar el contacte amb la llengua anglesa per millorar i consolidar el seu aprenentatge i tal com es va fer durant les primeres fases de lrsquoimmersioacute linguumliacutestica del catalagrave la millor manera eacutes lrsquoaprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) 2 Perograve davant drsquoaquesta
1 DOGC n 4596 2 En aquest treball utilitzarem indistintament les sigles en catalagrave AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts de
Llenguumles) i en anglegraves CLIL (Content Language Integrated Learning)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 3 -
322 Participants _________________________________________________________________ 33
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades______________________________________ 34
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment ______________________________________________ 36
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades __________________________________________________ 49
4 RESULTATS OBTINGUTS ______________________________________________ 53
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts _________________________________________ 53
Pregunta 1 ________________________________________________________________________ 53
Pregunta 2 ________________________________________________________________________ 67
Pregunta 3 ________________________________________________________________________ 71
Pregunta 4 ________________________________________________________________________ 71
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS____________________________________________ 72
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS____________________________________________ 76
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS _________________________________ 78
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial ______________________________________ 78
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral ___ 78
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL ______________________________ 78
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL _________________________ 78
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral_______________________________________ 78
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL 78
BIBLIOGRAFIA __________________________________________________________ 79
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 4 -
AGRAIumlMENTS
Primerament voldria agrair a la Subdireccioacute General de Formacioacute Permanent i Recursos Pedagogravegics per lrsquooportunitat de portar a terme aquesta recerca que em permetragrave seguir millorant la meva docegravencia
Voldria donar les gragravecies especialment a la persona que ha supervisat aquest treball na Melinda Ann Dooly Owenby professora del Departament de Filologia Anglesa i Germaniacutestica de la Universitat Autogravenoma de Barcelona pel continu estiacutemul recolzament suggeriments i aportacions durant tot el proceacutes de la investigacioacute i per la seva visioacute sempre positiva del meu treball
Tambeacute voldria agrair a la Dra Cristina Escobar Urmeneta professora del Departament de Didagravectica de les Ciegravencies Socials de la Universitat Autogravenoma de Barcelona que em va encoratjar a formar part del grup de recerca ArtICLE (ARIE 1 2004-2006 ARIE 2 2006-07) projecte al qual penso que puc contribuir amb el treball realitzat durant aquesta investigacioacute Tambeacute cal mencionar la seva ajuda els anys previs a lrsquoobtencioacute drsquoaquesta llicegravencia pels suggeriments i recomanacions per lrsquoelaboracioacute del projecte i els consells pel disseny de la unitat didagravectica
Vull expressar tambeacute el meu agraiumlment al professor Francesc Martiacutenez Olmo de la Facultat de Pedagogia de la UB Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute pels seus suggeriments en lrsquoelaboracioacute del quumlestionari inicial i per la seva ajuda inestimable en lrsquoanagravelisi estadiacutestic del mateix
Tanmateix voldria agrair la colmiddotlaboracioacute dels companys i companyes de a les lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga especialment la Rosa Porta i la M Agravengels Moral companyes del Departament de Llenguumles estrangeres que em van cedir les seves classes per portar a terme la investigacioacute i la Miriam Argileacutes professora de Ciegravencies Socials pels seus suggeriments en lrsquoactivitat CLIL Voldria mencionar tambeacute als alumnes de 2n drsquoESO del mateix IES per la seva colmiddotlaboracioacute desinteressada i lrsquoentusiasme durant tot el proceacutes
Voldria agrair al professor Mike Grenfell de la Universitat de Southampton pels suggeriments bibliogragravefics i pels articles que em va enviar i juntament amb la professora Vee Harris per permetrersquom citar i usar els seus articles i llibres pel meu treball
Finalment no puc oblidar a la meva famiacutelia que mrsquoha premeacutes disposar del temps necessari per portar a terme aquesta investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 5 -
RESUM Aquest treball eacutes un estudi de tipus qualitatiu que neix de la necessitat de millorar les competegravencies drsquointeraccioacute oral dels estudiants tant a lrsquoaula de llenguumles estrangeres com a les aules CLIL i al mateix temps de sistematitzar la seva avaluacioacute tant per part del mateix alumne com del professorat Aquesta investigacioacute utilitza la metodologia de la investigacioacute en accioacute La investigadora i la professora que va portar a terme les activitats va ser la mateixa persona incorporant-se una altra professora Rosa Porta mentre es van realitzar les activitats CLIL Els alumnes que van participar van ser els de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de La Garriga La investigacioacute ha consistit en
Dissenyar activitats orals per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral per realitzar en parelles petit grup i gran grup
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica de Socials en llengua anglesa sobre els
romans
Dissenyar quumlestionaris per obtencioacute de dades
Posar en pragravectica les activitats amb els alumnes de 2n drsquoESO Els diagravelegs van ser enregistrats sistemagraveticament amb gravadores digitals i algunes sessions amb viacutedeo
Anagravelitzar posteriorment els enregistraments i quumlestionaris efectuats durant el
proceacutes i del diari de la professora Els objectius que es va proposar assolir durant la investigacioacute van ser
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral i experimentar aquest proceacutes
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre realitzen
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar el nivell de
domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 6 -
analitzar els seus progressos i necessitats Es va portar a terme una recerca bibliogragravefica en relacioacute a les teories sobre la interaccioacute oral estrategravegies drsquoaprenentatge avaluacioacute el portafolis oral i lrsquoaprenentatge en aules AICLE
Les dades utilitzades en la investigacioacute van ser la transcripcioacute dels enregistraments efectuats durant les activitats els quumlestionaris passats als alumnes i la professora del Cregravedit Variable i el diari de la investigadora Els resultats a les preguntes un cop modificades durant el proceacutes van ser els seguumlents
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i
quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot intuir que siacute soacuten uacutetils
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafolis oral i el passaport de llenguumles
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 7 -
1 INTRODUCCIOacute
El Departament drsquoEducacioacute vol fomentar el coneixement de les llenguumles estrangeres mitjanccedilant lrsquoensenyament i aprenentatge de continguts drsquoagraverea no linguumliacutestica en llengua estrangera i en la seva convocatograveria per participar en un pla experimental de centre de llenguumles estrangeres proposa com a marc drsquoaccioacute ldquola millora de la competegravencia general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oralrdquo1 Perograve la realitat eacutes que malgrat al llarg de la histograveria han anat canviant les metodologies per lrsquoensenyament de les llenguumles estrangeres (megravetode tradicional megravetode audiolinguumliacutestic megravetode audiovisual enfocaments comunicatius megravetode resposta fiacutesica total enfocament natural enfocament humaniacutestic) i srsquohan anat succeint diversos plans drsquoestudi molts dels alumnes dels nostres instituts no assoleixen les competegravencies adequades quan finalitzen lrsquoESO i encara menys tenen les competegravencies comunicatives bagravesiques per comunicar-se efectivament en anglegraves Eacutes difiacutecil aconseguir que els alumnes utilitzin lrsquoanglegraves com a llengua vehicular malgrat lrsquoesforccedil i interegraves que molts drsquoells mostren Els manca seguretat i al mateix temps no tenen les eines suficients per fer-ho Tambeacute srsquoevidencia una manca drsquoestrategravegies concretes per ajudar-los a autoavaluar-se i millorar la seva autonomia i implicacioacute en el seu proceacutes drsquoaprenentatge Les activitats orals que proposen els llibres de text i altres de material complementari normalment tenen lrsquoobjectiu de treballar estructures gramaticals o vocabulari i quasi mai hi ha estrategravegies per millorar la interaccioacute oral amb la parella o grup (utilitzacioacute de rituals drsquoobertura i clausura alternanccedila en els torns de paraula la reparacioacute interactiva dels problemes de comunicacioacute que es poden produir durant la conversa ) i portar a terme les tasques
Tanmateix tots som conscients que eacutes molt difiacutecil aprendre una llengua dedicant 3 hores setmanals en una realitat social on lrsquoanglegraves encara que sembli el contrari estagrave molt poc present en la vida de molt del nostre lrsquoalumnat Eacutes cert que alguns utilitzen lrsquoanglegraves per jugar a videojocs escoltar i cantar canccedilons navega per internet o xatejar perograve soacuten molt pocs els que tenen oportunitat de conversar fora de lrsquoaula Per tant haurem drsquoaugmentar el contacte amb la llengua anglesa per millorar i consolidar el seu aprenentatge i tal com es va fer durant les primeres fases de lrsquoimmersioacute linguumliacutestica del catalagrave la millor manera eacutes lrsquoaprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) 2 Perograve davant drsquoaquesta
1 DOGC n 4596 2 En aquest treball utilitzarem indistintament les sigles en catalagrave AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts de
Llenguumles) i en anglegraves CLIL (Content Language Integrated Learning)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 4 -
AGRAIumlMENTS
Primerament voldria agrair a la Subdireccioacute General de Formacioacute Permanent i Recursos Pedagogravegics per lrsquooportunitat de portar a terme aquesta recerca que em permetragrave seguir millorant la meva docegravencia
Voldria donar les gragravecies especialment a la persona que ha supervisat aquest treball na Melinda Ann Dooly Owenby professora del Departament de Filologia Anglesa i Germaniacutestica de la Universitat Autogravenoma de Barcelona pel continu estiacutemul recolzament suggeriments i aportacions durant tot el proceacutes de la investigacioacute i per la seva visioacute sempre positiva del meu treball
Tambeacute voldria agrair a la Dra Cristina Escobar Urmeneta professora del Departament de Didagravectica de les Ciegravencies Socials de la Universitat Autogravenoma de Barcelona que em va encoratjar a formar part del grup de recerca ArtICLE (ARIE 1 2004-2006 ARIE 2 2006-07) projecte al qual penso que puc contribuir amb el treball realitzat durant aquesta investigacioacute Tambeacute cal mencionar la seva ajuda els anys previs a lrsquoobtencioacute drsquoaquesta llicegravencia pels suggeriments i recomanacions per lrsquoelaboracioacute del projecte i els consells pel disseny de la unitat didagravectica
Vull expressar tambeacute el meu agraiumlment al professor Francesc Martiacutenez Olmo de la Facultat de Pedagogia de la UB Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute pels seus suggeriments en lrsquoelaboracioacute del quumlestionari inicial i per la seva ajuda inestimable en lrsquoanagravelisi estadiacutestic del mateix
Tanmateix voldria agrair la colmiddotlaboracioacute dels companys i companyes de a les lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga especialment la Rosa Porta i la M Agravengels Moral companyes del Departament de Llenguumles estrangeres que em van cedir les seves classes per portar a terme la investigacioacute i la Miriam Argileacutes professora de Ciegravencies Socials pels seus suggeriments en lrsquoactivitat CLIL Voldria mencionar tambeacute als alumnes de 2n drsquoESO del mateix IES per la seva colmiddotlaboracioacute desinteressada i lrsquoentusiasme durant tot el proceacutes
Voldria agrair al professor Mike Grenfell de la Universitat de Southampton pels suggeriments bibliogragravefics i pels articles que em va enviar i juntament amb la professora Vee Harris per permetrersquom citar i usar els seus articles i llibres pel meu treball
Finalment no puc oblidar a la meva famiacutelia que mrsquoha premeacutes disposar del temps necessari per portar a terme aquesta investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 5 -
RESUM Aquest treball eacutes un estudi de tipus qualitatiu que neix de la necessitat de millorar les competegravencies drsquointeraccioacute oral dels estudiants tant a lrsquoaula de llenguumles estrangeres com a les aules CLIL i al mateix temps de sistematitzar la seva avaluacioacute tant per part del mateix alumne com del professorat Aquesta investigacioacute utilitza la metodologia de la investigacioacute en accioacute La investigadora i la professora que va portar a terme les activitats va ser la mateixa persona incorporant-se una altra professora Rosa Porta mentre es van realitzar les activitats CLIL Els alumnes que van participar van ser els de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de La Garriga La investigacioacute ha consistit en
Dissenyar activitats orals per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral per realitzar en parelles petit grup i gran grup
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica de Socials en llengua anglesa sobre els
romans
Dissenyar quumlestionaris per obtencioacute de dades
Posar en pragravectica les activitats amb els alumnes de 2n drsquoESO Els diagravelegs van ser enregistrats sistemagraveticament amb gravadores digitals i algunes sessions amb viacutedeo
Anagravelitzar posteriorment els enregistraments i quumlestionaris efectuats durant el
proceacutes i del diari de la professora Els objectius que es va proposar assolir durant la investigacioacute van ser
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral i experimentar aquest proceacutes
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre realitzen
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar el nivell de
domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 6 -
analitzar els seus progressos i necessitats Es va portar a terme una recerca bibliogragravefica en relacioacute a les teories sobre la interaccioacute oral estrategravegies drsquoaprenentatge avaluacioacute el portafolis oral i lrsquoaprenentatge en aules AICLE
Les dades utilitzades en la investigacioacute van ser la transcripcioacute dels enregistraments efectuats durant les activitats els quumlestionaris passats als alumnes i la professora del Cregravedit Variable i el diari de la investigadora Els resultats a les preguntes un cop modificades durant el proceacutes van ser els seguumlents
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i
quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot intuir que siacute soacuten uacutetils
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafolis oral i el passaport de llenguumles
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 7 -
1 INTRODUCCIOacute
El Departament drsquoEducacioacute vol fomentar el coneixement de les llenguumles estrangeres mitjanccedilant lrsquoensenyament i aprenentatge de continguts drsquoagraverea no linguumliacutestica en llengua estrangera i en la seva convocatograveria per participar en un pla experimental de centre de llenguumles estrangeres proposa com a marc drsquoaccioacute ldquola millora de la competegravencia general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oralrdquo1 Perograve la realitat eacutes que malgrat al llarg de la histograveria han anat canviant les metodologies per lrsquoensenyament de les llenguumles estrangeres (megravetode tradicional megravetode audiolinguumliacutestic megravetode audiovisual enfocaments comunicatius megravetode resposta fiacutesica total enfocament natural enfocament humaniacutestic) i srsquohan anat succeint diversos plans drsquoestudi molts dels alumnes dels nostres instituts no assoleixen les competegravencies adequades quan finalitzen lrsquoESO i encara menys tenen les competegravencies comunicatives bagravesiques per comunicar-se efectivament en anglegraves Eacutes difiacutecil aconseguir que els alumnes utilitzin lrsquoanglegraves com a llengua vehicular malgrat lrsquoesforccedil i interegraves que molts drsquoells mostren Els manca seguretat i al mateix temps no tenen les eines suficients per fer-ho Tambeacute srsquoevidencia una manca drsquoestrategravegies concretes per ajudar-los a autoavaluar-se i millorar la seva autonomia i implicacioacute en el seu proceacutes drsquoaprenentatge Les activitats orals que proposen els llibres de text i altres de material complementari normalment tenen lrsquoobjectiu de treballar estructures gramaticals o vocabulari i quasi mai hi ha estrategravegies per millorar la interaccioacute oral amb la parella o grup (utilitzacioacute de rituals drsquoobertura i clausura alternanccedila en els torns de paraula la reparacioacute interactiva dels problemes de comunicacioacute que es poden produir durant la conversa ) i portar a terme les tasques
Tanmateix tots som conscients que eacutes molt difiacutecil aprendre una llengua dedicant 3 hores setmanals en una realitat social on lrsquoanglegraves encara que sembli el contrari estagrave molt poc present en la vida de molt del nostre lrsquoalumnat Eacutes cert que alguns utilitzen lrsquoanglegraves per jugar a videojocs escoltar i cantar canccedilons navega per internet o xatejar perograve soacuten molt pocs els que tenen oportunitat de conversar fora de lrsquoaula Per tant haurem drsquoaugmentar el contacte amb la llengua anglesa per millorar i consolidar el seu aprenentatge i tal com es va fer durant les primeres fases de lrsquoimmersioacute linguumliacutestica del catalagrave la millor manera eacutes lrsquoaprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) 2 Perograve davant drsquoaquesta
1 DOGC n 4596 2 En aquest treball utilitzarem indistintament les sigles en catalagrave AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts de
Llenguumles) i en anglegraves CLIL (Content Language Integrated Learning)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 5 -
RESUM Aquest treball eacutes un estudi de tipus qualitatiu que neix de la necessitat de millorar les competegravencies drsquointeraccioacute oral dels estudiants tant a lrsquoaula de llenguumles estrangeres com a les aules CLIL i al mateix temps de sistematitzar la seva avaluacioacute tant per part del mateix alumne com del professorat Aquesta investigacioacute utilitza la metodologia de la investigacioacute en accioacute La investigadora i la professora que va portar a terme les activitats va ser la mateixa persona incorporant-se una altra professora Rosa Porta mentre es van realitzar les activitats CLIL Els alumnes que van participar van ser els de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de La Garriga La investigacioacute ha consistit en
Dissenyar activitats orals per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral per realitzar en parelles petit grup i gran grup
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica de Socials en llengua anglesa sobre els
romans
Dissenyar quumlestionaris per obtencioacute de dades
Posar en pragravectica les activitats amb els alumnes de 2n drsquoESO Els diagravelegs van ser enregistrats sistemagraveticament amb gravadores digitals i algunes sessions amb viacutedeo
Anagravelitzar posteriorment els enregistraments i quumlestionaris efectuats durant el
proceacutes i del diari de la professora Els objectius que es va proposar assolir durant la investigacioacute van ser
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral i experimentar aquest proceacutes
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre realitzen
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar el nivell de
domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 6 -
analitzar els seus progressos i necessitats Es va portar a terme una recerca bibliogragravefica en relacioacute a les teories sobre la interaccioacute oral estrategravegies drsquoaprenentatge avaluacioacute el portafolis oral i lrsquoaprenentatge en aules AICLE
Les dades utilitzades en la investigacioacute van ser la transcripcioacute dels enregistraments efectuats durant les activitats els quumlestionaris passats als alumnes i la professora del Cregravedit Variable i el diari de la investigadora Els resultats a les preguntes un cop modificades durant el proceacutes van ser els seguumlents
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i
quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot intuir que siacute soacuten uacutetils
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafolis oral i el passaport de llenguumles
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 7 -
1 INTRODUCCIOacute
El Departament drsquoEducacioacute vol fomentar el coneixement de les llenguumles estrangeres mitjanccedilant lrsquoensenyament i aprenentatge de continguts drsquoagraverea no linguumliacutestica en llengua estrangera i en la seva convocatograveria per participar en un pla experimental de centre de llenguumles estrangeres proposa com a marc drsquoaccioacute ldquola millora de la competegravencia general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oralrdquo1 Perograve la realitat eacutes que malgrat al llarg de la histograveria han anat canviant les metodologies per lrsquoensenyament de les llenguumles estrangeres (megravetode tradicional megravetode audiolinguumliacutestic megravetode audiovisual enfocaments comunicatius megravetode resposta fiacutesica total enfocament natural enfocament humaniacutestic) i srsquohan anat succeint diversos plans drsquoestudi molts dels alumnes dels nostres instituts no assoleixen les competegravencies adequades quan finalitzen lrsquoESO i encara menys tenen les competegravencies comunicatives bagravesiques per comunicar-se efectivament en anglegraves Eacutes difiacutecil aconseguir que els alumnes utilitzin lrsquoanglegraves com a llengua vehicular malgrat lrsquoesforccedil i interegraves que molts drsquoells mostren Els manca seguretat i al mateix temps no tenen les eines suficients per fer-ho Tambeacute srsquoevidencia una manca drsquoestrategravegies concretes per ajudar-los a autoavaluar-se i millorar la seva autonomia i implicacioacute en el seu proceacutes drsquoaprenentatge Les activitats orals que proposen els llibres de text i altres de material complementari normalment tenen lrsquoobjectiu de treballar estructures gramaticals o vocabulari i quasi mai hi ha estrategravegies per millorar la interaccioacute oral amb la parella o grup (utilitzacioacute de rituals drsquoobertura i clausura alternanccedila en els torns de paraula la reparacioacute interactiva dels problemes de comunicacioacute que es poden produir durant la conversa ) i portar a terme les tasques
Tanmateix tots som conscients que eacutes molt difiacutecil aprendre una llengua dedicant 3 hores setmanals en una realitat social on lrsquoanglegraves encara que sembli el contrari estagrave molt poc present en la vida de molt del nostre lrsquoalumnat Eacutes cert que alguns utilitzen lrsquoanglegraves per jugar a videojocs escoltar i cantar canccedilons navega per internet o xatejar perograve soacuten molt pocs els que tenen oportunitat de conversar fora de lrsquoaula Per tant haurem drsquoaugmentar el contacte amb la llengua anglesa per millorar i consolidar el seu aprenentatge i tal com es va fer durant les primeres fases de lrsquoimmersioacute linguumliacutestica del catalagrave la millor manera eacutes lrsquoaprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) 2 Perograve davant drsquoaquesta
1 DOGC n 4596 2 En aquest treball utilitzarem indistintament les sigles en catalagrave AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts de
Llenguumles) i en anglegraves CLIL (Content Language Integrated Learning)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 6 -
analitzar els seus progressos i necessitats Es va portar a terme una recerca bibliogragravefica en relacioacute a les teories sobre la interaccioacute oral estrategravegies drsquoaprenentatge avaluacioacute el portafolis oral i lrsquoaprenentatge en aules AICLE
Les dades utilitzades en la investigacioacute van ser la transcripcioacute dels enregistraments efectuats durant les activitats els quumlestionaris passats als alumnes i la professora del Cregravedit Variable i el diari de la investigadora Els resultats a les preguntes un cop modificades durant el proceacutes van ser els seguumlents
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i
quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot intuir que siacute soacuten uacutetils
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafolis oral i el passaport de llenguumles
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 7 -
1 INTRODUCCIOacute
El Departament drsquoEducacioacute vol fomentar el coneixement de les llenguumles estrangeres mitjanccedilant lrsquoensenyament i aprenentatge de continguts drsquoagraverea no linguumliacutestica en llengua estrangera i en la seva convocatograveria per participar en un pla experimental de centre de llenguumles estrangeres proposa com a marc drsquoaccioacute ldquola millora de la competegravencia general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oralrdquo1 Perograve la realitat eacutes que malgrat al llarg de la histograveria han anat canviant les metodologies per lrsquoensenyament de les llenguumles estrangeres (megravetode tradicional megravetode audiolinguumliacutestic megravetode audiovisual enfocaments comunicatius megravetode resposta fiacutesica total enfocament natural enfocament humaniacutestic) i srsquohan anat succeint diversos plans drsquoestudi molts dels alumnes dels nostres instituts no assoleixen les competegravencies adequades quan finalitzen lrsquoESO i encara menys tenen les competegravencies comunicatives bagravesiques per comunicar-se efectivament en anglegraves Eacutes difiacutecil aconseguir que els alumnes utilitzin lrsquoanglegraves com a llengua vehicular malgrat lrsquoesforccedil i interegraves que molts drsquoells mostren Els manca seguretat i al mateix temps no tenen les eines suficients per fer-ho Tambeacute srsquoevidencia una manca drsquoestrategravegies concretes per ajudar-los a autoavaluar-se i millorar la seva autonomia i implicacioacute en el seu proceacutes drsquoaprenentatge Les activitats orals que proposen els llibres de text i altres de material complementari normalment tenen lrsquoobjectiu de treballar estructures gramaticals o vocabulari i quasi mai hi ha estrategravegies per millorar la interaccioacute oral amb la parella o grup (utilitzacioacute de rituals drsquoobertura i clausura alternanccedila en els torns de paraula la reparacioacute interactiva dels problemes de comunicacioacute que es poden produir durant la conversa ) i portar a terme les tasques
Tanmateix tots som conscients que eacutes molt difiacutecil aprendre una llengua dedicant 3 hores setmanals en una realitat social on lrsquoanglegraves encara que sembli el contrari estagrave molt poc present en la vida de molt del nostre lrsquoalumnat Eacutes cert que alguns utilitzen lrsquoanglegraves per jugar a videojocs escoltar i cantar canccedilons navega per internet o xatejar perograve soacuten molt pocs els que tenen oportunitat de conversar fora de lrsquoaula Per tant haurem drsquoaugmentar el contacte amb la llengua anglesa per millorar i consolidar el seu aprenentatge i tal com es va fer durant les primeres fases de lrsquoimmersioacute linguumliacutestica del catalagrave la millor manera eacutes lrsquoaprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) 2 Perograve davant drsquoaquesta
1 DOGC n 4596 2 En aquest treball utilitzarem indistintament les sigles en catalagrave AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts de
Llenguumles) i en anglegraves CLIL (Content Language Integrated Learning)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 7 -
1 INTRODUCCIOacute
El Departament drsquoEducacioacute vol fomentar el coneixement de les llenguumles estrangeres mitjanccedilant lrsquoensenyament i aprenentatge de continguts drsquoagraverea no linguumliacutestica en llengua estrangera i en la seva convocatograveria per participar en un pla experimental de centre de llenguumles estrangeres proposa com a marc drsquoaccioacute ldquola millora de la competegravencia general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oralrdquo1 Perograve la realitat eacutes que malgrat al llarg de la histograveria han anat canviant les metodologies per lrsquoensenyament de les llenguumles estrangeres (megravetode tradicional megravetode audiolinguumliacutestic megravetode audiovisual enfocaments comunicatius megravetode resposta fiacutesica total enfocament natural enfocament humaniacutestic) i srsquohan anat succeint diversos plans drsquoestudi molts dels alumnes dels nostres instituts no assoleixen les competegravencies adequades quan finalitzen lrsquoESO i encara menys tenen les competegravencies comunicatives bagravesiques per comunicar-se efectivament en anglegraves Eacutes difiacutecil aconseguir que els alumnes utilitzin lrsquoanglegraves com a llengua vehicular malgrat lrsquoesforccedil i interegraves que molts drsquoells mostren Els manca seguretat i al mateix temps no tenen les eines suficients per fer-ho Tambeacute srsquoevidencia una manca drsquoestrategravegies concretes per ajudar-los a autoavaluar-se i millorar la seva autonomia i implicacioacute en el seu proceacutes drsquoaprenentatge Les activitats orals que proposen els llibres de text i altres de material complementari normalment tenen lrsquoobjectiu de treballar estructures gramaticals o vocabulari i quasi mai hi ha estrategravegies per millorar la interaccioacute oral amb la parella o grup (utilitzacioacute de rituals drsquoobertura i clausura alternanccedila en els torns de paraula la reparacioacute interactiva dels problemes de comunicacioacute que es poden produir durant la conversa ) i portar a terme les tasques
Tanmateix tots som conscients que eacutes molt difiacutecil aprendre una llengua dedicant 3 hores setmanals en una realitat social on lrsquoanglegraves encara que sembli el contrari estagrave molt poc present en la vida de molt del nostre lrsquoalumnat Eacutes cert que alguns utilitzen lrsquoanglegraves per jugar a videojocs escoltar i cantar canccedilons navega per internet o xatejar perograve soacuten molt pocs els que tenen oportunitat de conversar fora de lrsquoaula Per tant haurem drsquoaugmentar el contacte amb la llengua anglesa per millorar i consolidar el seu aprenentatge i tal com es va fer durant les primeres fases de lrsquoimmersioacute linguumliacutestica del catalagrave la millor manera eacutes lrsquoaprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE) 2 Perograve davant drsquoaquesta
1 DOGC n 4596 2 En aquest treball utilitzarem indistintament les sigles en catalagrave AICLE (Aprenentatge Integral de Continguts de
Llenguumles) i en anglegraves CLIL (Content Language Integrated Learning)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 8 -
propera realitat les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives sobre tot la sociolinguumliacutestica la pragmagravetica i lrsquoestrategravegica seran cada vegada meacutes necessagraveries per tal que els alumnes puguin interactuar mentre realitzen les tasques que sersquols proposa Pels motius exposats anteriorment caldragrave perograve donar eines als nostres alumnes des de la classe de llenguumles estrangeres i ensenyar estrategravegies comunicatives si volem que siguin cada cop meacutes capaccedilos drsquoutilitzar lrsquoanglegraves de forma fluiumlda com a llengua vehicular entre els alumnes de les aules Eacutes necessari tambeacute desenvolupar i implementar estrategravegies perquegrave els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i prenguin consciegravencia del seu nivell progressos i dificultats i al professorat per facilitar el seu control i avaluacioacute Aquestes eines drsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute srsquohan basat en els descriptors del Portafolis drsquoensenyament de llenguumles (a partir drsquoara referit com a PEL) i srsquohan utilitzat les tecnologies de la informacioacute i comunicacions (TIC) per lrsquoentrada enregistrament i tractament de les dades Quines competegravencies comunicatives cal desenvolupar quines estrategravegies de produccioacute i drsquointeraccioacute oral cal ensenyar com fer-ho i com avaluar el seu proceacutes drsquoaprenentatge eacutes lrsquoobjecte drsquoestudi drsquoaquest treball Com a membre de lrsquoequip ArtICLE3 aquest treball de recerca estagrave vinculat i vol contribuir al projecte de recerca ARIE4 iniciat al 2004 Avaluacioacute de tasques colmiddotlaboratives i assoliment drsquoobjectius drsquoaprenentatge en aules AICLE de ciegravencies en llengua estrangera en el qual participa la Dra Melinda Dooly supervisora del meu treball
Objectius i resultats proposats
bull Objectiu general Lrsquoobjectiu general drsquoaquest projecte ha estat doble Facilitar a lrsquoalumnat del 1r Cicle drsquoESO lrsquoadquisicioacute de les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives necessagraveries mitjanccedilant lrsquoensenyament drsquoestrategravegies comunicatives a les classes de llenguumles estrangeres per tal que puguin participar de manera eficaccedil en les tasques grupals proposades quan utilitzi lrsquoanglegraves com a llengua per lrsquoaprenentatge drsquoaltres agraverees (AICLE) i desenvolupar lrsquoautonomia de lrsquoalumnat
3 Grup de treball de la Universitat Autogravenoma de Barcelona format per professors i professores de primagraveria
secundagraveria i universitat de les agraverees de Llenguumles Estrangeres i altres agraverees curriculars i dirigit per la Dra Cristina
Escobar Urmeneta
4 Lrsquoactual projecte de recerca ARIE MFP 2006ARIE10011concedit pel DURSI (Generalitat de Catalunya)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 9 -
donant-los eines per tal que prenguin consciegravencia del seu nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute els seus progressos i necessitats
bull Hipogravetesis o preguntes que respon la recerca
Les preguntes que es plantejaven inicialment eren quatre No obstant durant
aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar subdividir o
eliminar algunes de elles 1 Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies
linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3 que responen a les dues fases
de la investigacioacute
Ensenyament drsquoestrategravegies
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan
realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Activitats AICLE
c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
2 La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
3 El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del
seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafolis Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees
Es va desestimar abordar El Portafolis Oral en aquesta investigacioacute ja
que eacutes va considerar inabastable a curt termini i per una sola persona Per que sigui efectiu cal que sigui un treball colmiddotlectiu on estigui implicat lrsquoequip docent i cal portar-se a terme durant tota lrsquoescolaritat de lrsquoalumnat o un periacuteode llarg
4 Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafolis oral (e-PEL)
Donat lrsquoabast de la investigacioacute aquesta pregunta es va desestimar
durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en
les dues primeres i posposar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 10 -
bull Objectius concrets
Definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Formular una proposta de proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute
oral dissenyar els materials i experimentar aquest proceacutes amb alumnes de 1r Cicle drsquoESO
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute que utilitzen els alumnes mentre
realitzen lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
Dissenyar una sequumlegravencia didagravectica relacionada amb el curriacuteculum de Ciegravencies Socials de 1r Cicle drsquoESO per tal que els estudiants posin en pragravectica les competegravencies apreses i desenvolupin la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llenguumles estrangeres com a miacutenim les competegravencies que surten als objectius terminals drsquoacord amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute utilitzades pels alumnes mentre
realitzen lrsquoactivitat AICLE de Ciegravencies Socials
Proposar i elaborar eines que facilitin lrsquoavaluacioacute io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques a lrsquohora que afavoreixin lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Proposar i dissenyar eines per tal que lrsquoalumnat i professorat pugui avaluar
el nivell de domini de la llengua pel que fa referegravencia a la comunicacioacute oral aixiacute com analitzar els seus progressos i necessitats
Utilitzar les noves tecnologies com a suport a les tasques i activitats
dissenyades aixiacute com a les eines drsquoavaluacioacute i Portafolis Oral
Posar a disposicioacute del professorat un recull de les tasques i els material corresponents per treballar lrsquoexpressioacute oral a classe al 1r Cicle drsquoESO
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 11 -
2 MARC TEOgraveRIC
Hi ha moltes referegravencies i estudis de diversos autors que han analitzat els diferents temes que comprenen aquesta investigacioacute i que mrsquohan ajudat a reflexionar i a ampliar els meus coneixements Les teories i conclusions a les que arriben no sempre soacuten coincidents i a vegades fins i tot contradictograveries Per tant em referireacute als autors les seves teories i bibliografia en els quals mrsquohe basat per dur a terme el meu treball Nombrosos autors han estudiat i definit les caracteriacutestiques de la llengua oral les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i produccioacute oral tal i com es planteja en aquesta proposta Entre ells cap destacar els estudis fets pel Consell drsquoEuropa en El Marc de referegravencia europeu per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de les llenguumles per Bygate (1989) Canale (1995) i Brown i Yule (1989) Tambeacute han analitzat i classificat les tasques Bygate (2002 i 1984) i han proposat graelles de control i drsquoavaluacioacute (Bygate 2001 Hasselgreen 2003) Tambeacute soacuten moltes les referegravencies sobre estrategravegies drsquoaprenentatge tant de la teoria com de la seva aplicacioacute pragravectica a les aules Macaro (2001) OrsquoMalley i Chamot (1990) Grendfell i Harris (1999) Oxford (1990) i exemples molt clars i detallats de com ensenyar aquestes estrategravegies Harris (2001) Referent a les estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules AICLE OrsquoMalley i Chamot (1990 cap7) i Grendfell (2002) han estat un bon referent
21 Caracteriacutestiques de la llengua oral
En primer lloc al ser un projecte basat en la llengua oral caldria definir les caracteriacutestiques de la llengua oral i les destreses necessagraveries Aixograve ens ajudaragrave a fer lrsquoanagravelisi del tipus drsquoactivitats orals que es fan a lrsquoaula i comprovar quines destreses srsquoexerciten quines no es treballen i per tant quines cal potenciar Caldragrave tambeacute tenir-les present per avaluar lrsquoexpressioacute oral Brown i Yule (1989) analitzen les diferegravencies entre el llenguatge oral i lrsquoescrit Per aquests autors les caracteriacutestiques principals de la llengua oral soacuten bull la utilitzacioacute de frases coordinades utilitzant el parlant recursos com pauses
ritme entonacioacute per tal que lrsquooient sagravepiga quines parts del seu discurs necessiten ser cointerpretats
bull Simplificacioacute de la sintaxis utilitzant menys frases subordinades bull Utilitzacioacute de conjuncions com ldquoso when and then but becauserdquo bull Frases incompletes bull Utilitzacioacute de paraules i frases generals no especiacutefiques ldquochap guy
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 12 -
individual one other(one) place thing be have got do fine good bad thing helliprdquo
bull Expressions interactives ldquowell oh uhuh helliprdquo bull Repeticioacute de paraules utilitzades pregraveviament per ells mateixos o per altres
parlants
Angela Hasselgreen5 insisteix en la utilitat drsquoensenyar ldquosmallwordsrdquo per mantenir la fluiumldesa durant conversa ldquowell right you know I mean oh ah I seehelliprdquo
Carter R i McCarthyM (2006) en la seva recerca creen el CANCODE corpus una colmiddotleccioacute de 5 milions de paraules drsquoanglegraves oral enregistrat en situacions colmiddotloquials Analitzen exhaustivament les diferegravencies entre la llengua oral i la escrita diferegravencies en la utilitzacioacute de la gramagravetica frequumlegravencia drsquouacutes de les paraules concordanccedila de les mateixes ldquoword clusters and patternsrdquo (grups de paraules que normalment van juntes pex ldquoin the other hand you knowrdquo i que moltes de les meacutes frequumlents revelen regularitats gramaticals) Per Carter6 la llengua oral utilitza meacutes que paraules soltes ldquocollocationsrdquo (paraules que normalment van juntes en un agravembit restringit pex blonde hair lean meat) ldquoidioms and phrasesrdquo (having forty winks) ldquoformulaic languagerdquo (have a nice day) ldquochunksrdquo (and all that sort of things)rdquo Per Carter quan parlem entre un 40 i un 50 del que diem eacutes automagravetic Per tant eacutes important emmagatzemar aquestes unitats linguumliacutestiques per millorar la fluiumldesa Per Littewood (1994) tambeacute cal ensenyar no nomeacutes paraules sinoacute tambeacute frases amb un significat propi i ldquopatternsrdquo Harris M parla de la importagravencia drsquoensenyar als alumnes les diferegravencies entre comunicacioacute oral i escrita i no esperar que parlin com escriuen
22 Competegravencies i destreses de la llengua oral
El Marc De Referegravencia Europeu Per A Lrsquoaprenentatge Lrsquoensenyament I
Lrsquoavaluacioacute De Les Llenguumles del Consell drsquoEuropa classifica les
competegravencies linguumliacutestiques comunicatives en tres grans agraverees de
coneixements i habilitats
bull Competegravencia gramatical (altres lrsquoanomenen competegravencia linguumliacutestica)
Legravexica gramatical semagraventica fonologravegica ortogragravefica ortoegravepica
5 en el curs impartit a lrsquoAPAC al 2001 Spoken English language in Secondary School a new look at learning
assesment and documentation APAC 2001 6 Conferegravencies APAC 22-2422006 Spoken Grammars Written Grammars i Teaching Frequumlent Words and
Chunks
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 13 -
bull Competegravencia sociolinguumliacutestica els enunciats soacuten apropiats als contextos sociolinguumliacutestics status dels participants finalitats les normes i convencions Aspectes cinegravesics i proxegravemics
bull Competegravencia pragmagravetica discursiva i funcional Capacitat de combinar
les formes i els significats per aconseguir textos orals o escrits comunicativament eficaccedilos la qual cosa srsquoaconsegueix mitjanccedilant la cohesioacute (referida a la forma) i la coheregravencia (referida al significat)
A aquesta classificacioacute Canale (1983) afegeix la Competegravencia estrategravegica estrategravegies comunicatives verbals i no verbals amb dues finalitats compensar els problemes de comunicacioacute i realccedilar lrsquoefectivitat de la comunicacioacute
Bygate (1987) diferencia amb claredat entre coneixements (knowledge) de la llengua i destreses (skills) per usar-la Descriu els coneixements com un conjunt de normes de pronunciacioacute vocabulari i la capacitat drsquoutilitzar-les En canvi les destreses les enteacuten com lrsquohabilitat drsquousar la llengua Aquestes destreses poden ser de dos tipus
bull Destreses drsquoexpressioacute impliquen la capacitat de planificar i organitzar el
llenguatge i controlar la produccioacute oral Eacutes per tant que es fan meacutes errades (no nomeacutes gramaticals sinoacute tambeacute de contingut) i les frases soacuten meacutes curtes i simples Per Bygate aquestes destreses soacuten
Per tal de facilitar la produccioacute oral el parlant
loz simplifica les estructures loz elimina part de la frase (elmiddotlipsis) per tant lrsquooient ha de tenir un
bon coneixement del que srsquoestagrave parlant loz utilitza frases fetes expressions apreses locucions chunks
cosa que ajuda a la millora de la fluiumldesa oral (no cal pensar paraula per paraula ni els aspectes gramaticals)
loz utilitza estrategravegies per tenir meacutes temps per parlar expressions o paraules (well you see) repeticions refagrave el que lrsquointerlocutor ha dit o repeteix paraules mentre tracta de trobar el vocabulari i organitzar les idees
Per tal de compensar la limitacioacute del temps per planificar el parlant sovint ha de loz fer reajustaments vacilmiddotlacions falsos comenccedilaments
repeticions amb altres paraules autocorreccions donar voltes al tema
loz canvis sintagravectics elmiddotlipsis repeticions parataxis
bull Destreses drsquointeraccioacute impliquen lrsquohabilitat drsquousar el llenguatge en condicions determinades
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 14 -
El temps per decidir el que es vol dir eacutes limitat (processing conditions) Es parla al mateix temps que es decideix quegrave i com es diu al mateix temps que lrsquooient escolta Per tant cal lrsquohabilitat de planificar i organitzar el missatge i controlar el missatge oral
Cal la interaccioacute interpersonal entre el parlant i lrsquooient en la
conversa (reciprocity conditions) ajustar el vocabulari i el missatge a lrsquooient ha de participar activament en el missatge del interlocutor fent preguntes reaccionant Aixograve requereix una habilitat per ser flexible en la comunicacioacute
Per Bygate aquestes destreses soacuten Utilitzacioacute de rutines Els parlants organitzen el que volen
comunicar en
loz Rutines drsquoinformacioacute narracions descripcions comparacions instruccions
loz Rutines drsquointeraccioacute converses per telegravefon entrevistes converses
Destreses de negociacioacute Els parlants desenvolupen habilitats per resoldre problemes de comunicacioacute
loz Per fer-se entendre amb claredat i negociar el significat del que
volen dir loz Per resoldre els problemes de comunicacioacute negociar el torn de
paraula tema de conversa
23 Estrategravegies drsquoaprenentatge
231 Les estrategravegies drsquoaprenentatge
ldquoLrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten passos que fa lrsquoestudiant per tal de millorar el seu propi aprenentatge Les estrategravegies soacuten especialment importants per aprendre llenguumles ja que soacuten eines par una implicacioacute activa i autodirigida la qual eacutes essencial pel desenvolupament de la competegravencia comunicativa Aprendre estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles adequades doacutena com a consequumlegravencia una millora de la seva competegravencia i una meacutes gran autoconfianccedilardquo (Oxford 19901) Les estrategravegies drsquoaprenentatge han rebut diferents noms destreses drsquoaprenentatge (learning skills) destreses drsquoaprendre a aprendre (learning-to-learn skills) destreses del pensament (thinking skills) destreses per resoldre problemes (problem-solving skills) entre altres Tambeacute srsquohan fet diverses
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 15 -
classificacions seguint criteris diferents Per Rigney (1987) i Dansereau (1985)7 lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies soacuten les actuacions portades a terme per lrsquoaprenent per ajudar a lrsquoadquisicioacute emmagatzematge recuperacioacute i utilitzacioacute de la informacioacute Oxford complerta aquesta definicioacute afirmant que ldquosoacuten les accions especiacutefiques portades a terme per lrsquoaprenent per fer el seu aprenentatge meacutes fagravecil meacutes ragravepid meacutes divertit meacutes autocontrolat meacutes efectiu i meacutes transferible a noves situacionsrdquo (Oxford 19998) OrsquoMalley i Chamot (1990) despreacutes de mostrar i analitzar diferents classificacions de diversos autors proposen una extensa classificacioacute de les estrategravegies drsquoaprenentatge
Metacognitive strategies Cognitive strategies Social and affective
strategies 1 Planning 2 Directed attention 3 Selective attention 4 Self-management 5 Self monitoring 6 Problem
identification 7 Self-evaluation
1 Repetition 2 Resourcing 3 Grouping 4 Note taking 5 DeductionInduction 6 Substitution 7 Elaboration 8 Summarization 9 Translation 10 Transfer 11 Inferencing
1 Questioning for clarification
2 Cooperation 3 Self-talk 4 Self-reinforcement
Quadre 1 Resum de taula 53 de Chamot Kuumlpper i Impink-Hernandez en OrsquoMalley i Chamot
(1990 pp 137-139) Les estrategravegies marcades amb estan subdividides Consultar original
Per OrsquoMalley i Chamot (1990 pp 137-139) les estrategravegies
metacognitives soacuten aquelles que impliquen pensar sobre el proceacutes
drsquoaprenentatge planificar per aprendre controlar les tasques
drsquoaprenentatge i avaluar com srsquoha fet Les estrategravegies cognitives
impliquen interactuar amb el material que srsquoha drsquoaprendre manipular el
material mental o fiacutesicament o aplicar una tegravecnica especiacutefica a una
tasca drsquoaprenentatge Les estrategravegies socials i afectives comporten
interactuar amb una altre persona per ajudar-la a aprendre o usar un
control efectiu per ajudar a una tasca drsquoaprenentatge
7 Rigney (1987) i Dansereau (1985) en Oxford (1999 p 8)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 16 -
232 Les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles
En quan a lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge Bygate (1997) Wolff (1997) i els projectes de recerca coordinats per Harris (2001) i realitzats amb suport del Centre Europeu per les Llenguumles Modernes conclouen que lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies linguumliacutestiques soacuten molt importants en el proceacutes drsquoaprenentatge de les llenguumles ajuden a que el seu aprenentatge sigui meacutes eficient i soacuten la clau de lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Aporta tambeacute un recull drsquoestrategravegies sobre memoritzacioacute de vocabulari lectura i comunicacioacute i insisteix en la necessitat drsquoincloure el seu ensenyament dins del curriacuteculum normal de llenguumles Oxford (1990) afirma que degut a lrsquoestadi inicial drsquoinvestigacioacute en referegravencia a les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles no hi ha un acord general de quines soacuten les estrategravegies quantes existeixen com srsquohan de definir demarcar i categoritzar i si eacutes o seragrave possible crear una jerarquia drsquoestrategravegies real i cientiacuteficament validada
Oxford (1990) classifica les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles en estrategravegies directes i les indirectes Les estrategravegies directes que inclouen les estrategravegies de memograveria les estrategravegies cognitives i les estrategravegies de compensacioacute soacuten les que impliquen directament la llengua que srsquoapregraven Requereixen un processament mental de la llengua perograve els tres grups drsquoestrategravegies directes fan aquest processament de forma diferent i amb diferents propogravesits Les estrategravegies indirectes donen suport i manegen lrsquoaprenentatge de la llengua sense (en molts casos) involucrar directament la L2 Aquestes estrategravegies treballen conjuntament amb les estrategravegies directes Soacuten uacutetils en totes les situacions drsquoaprenentatge de llenguumles i soacuten aplicables a les quatre habilitats escoltar llegir parlar i escriure Aquestes inclouen les estrategravegies metacognitives les estrategravegies afectives i les estrategravegies socials Per Oxford les estrategravegies directes i indirectes es recolzen unes a les altres
DIRECT ESTRATEGIES I Memory strategies
A Creating mental linkages B Applying images and sounds C Reviewing well D Employing-action
II Cognitive strategies A Practicing B Receiving and sending messages C Analyzing and reasoning D Creating structure for input and output
INDIRECT STRATEGIES I Metacognitive strategies
A Centring your learning B Arranging and planning your learning C Evaluating your learning
II Affective strategies A Lowering your anxiety B Encouraging yourself C Taking your emotional temperature
III Social strategies A Asking questions
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 17 -
III Compensation strategies A Guessing intelligently B Overcoming limitations in speaking and writing
B Cooperating with others C Empathizing with others
Quadre 2 Diagrama del sistema drsquoestrategravegies (Oxford 1999 figura 13 p 17)
Oxford (1999) resumeix les caracteriacutestiques de les estrategravegies
drsquoaprenentatge de llenguumles en la taula seguumlent
Table 11 FEATURES OF LANGUAGE LEARNING STRATEGIES
Language learning strategies
1 Contribute to the main goal communicative competence 2 Allow learners to become more self-directed 3 Expand the role of teachers 4 Are problem-oriented 5 Are specific actions taken by the learner
6 Involve many aspects of the learner not just the cognitive
7 Support learning both directly and indirectly
8 Are not always observable
9 Are often conscious
10 Can be taught
11 Are flexible
12 Are influenced by a variety of factors
Quadre 3 Caracteriacutestiques de les estrategravegies drsquoaprenentatge de llenguumles (Oxford 1999 taula 11 p 9)
233 Les estrategravegies de comunicacioacute oral
Cohen i Macaro (2007) analitzen les diferents teories i classificacions que
srsquohan fet durant les uacuteltimes tres degravecades i afirmen que hi ha poc acord
sobre quegrave soacuten realment les estrategravegies de comunicacioacute si soacuten
transferibles de la L1 a la L2 i de si es poden aprendre a les aules Malgrat
aquesta diversitat moltes recerques srsquohan portat a terme des de dos punts
de vista
bull Des del punt de vista de la interaccioacute focalitzada en el proceacutes
drsquointeraccioacute entre els aprenents de llenguumles i els seus
interlocutors i en la forma particular en la qual negocien el
significat Consideren que les estrategravegies comunicatives no sols
possibiliten resoldre els problemes per compensar deficiegravencies en
la comunicacioacute sinoacute tambeacute com un dispositiu per millorar la
qualitat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 18 -
bull La visioacute psicolinguumliacutestica examina com els aprenents resolen
els problemes de manca de coneixement de vocabulari durant les
tasques comunicatives
Fan un anagravelisi de les diferents classificacions i estudis fets per diferents
autors des drsquoaquests dos punts de vistes i conclouen dient que cal fer meacutes
recerca
Harris (2201) defineix les estrategravegies de comunicacioacute oral com aquelles
que utilitzem quan intentem comunicar-nos en una llengua estrangera
Grenfell (1999) com les tegravecniques utilitzades en la conversa cara a cara
Algunes de les estrategravegies que proposen ensenyar diversos autors soacuten Easier strategies
o Non verbal strategies mime facial expression o Use of intonation o Word coinage say the word in Catalan but with English
accent More complex
o Keeping it simple Change the way he was going to say something
o Keeping it going Turn-taking gambits (Johnstone (1989160))
To break into conversation (No but listen Yes but) Topic manipulation maintaining the conversation and control over what is discussed By the way Talking of Have you heard that hellip
Turn-giving gambits (Johnstone (1989160)) To invite participation from others Isnrsquot it Donrsquot you think Encouraging the addressee to say more Yes I see How interesting
ldquoFillersrdquo with learned expressions about a topic pre-package chunks Is it possible
Use an ldquoall purposerdquo word like ldquothingumjigrdquo Ask for help or show I need it Stalling strategies Wellhellip Now let me see As a matter of
facthellip Circumlocution describe an object Picking up on the interlocutorrsquos expression and using it for
oneself and repeat
Quadre 4 Estrategravegies de comunicacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 19 -
Harris fa una seleccioacute drsquoestrategravegies i habilitats analitzades per diferents autors i
proposa activitats per treballar cada una drsquoelles
o Planning (Oxford 1990) preparation and rehearsal before doing a
speaking task
o Hesitation (Wiese 1990) gaining time using fillers using repetition
o Repair (Wiese 1984) correcting our mistakes of language and content
as we go along
o Reduction strategies (Faerch and Kasper 1983) simplifying content
andor language to fit our capacity
o Compensation strategies (Oxford 1990) use of gesturesuse of
approximation of meaning use of paraphrase and circumlocution
o Linguistic strategies (Poulisse 1990) using words from L1making up
words
Quadre 5 Estrategravegies de comunicacioacute Harris pp3-4
234 ldquoEl bon aprenent de llenguumlesrdquo
Per Ellis (1987) el bon aprenent de llenguumles
bull Eacutes capaccedil de respondre a la dinagravemica de grup en la situacioacute drsquoaprenentatge i no desenvolupar ansietat negativa i inhibicioacute
bull Busca totes les oportunitats per utilitzar la llengua que srsquoestudia bull Fa el magravexim uacutes de les oportunitats que se li donen per practicar escoltar i
contestar converses en L2 que srsquoadrecen a ell i a altres ndash aixograve implica donar meacutes importagravencia al significat que a la forma
bull Complementa lrsquoaprenentatge que deriva del contacte directe amb els parlants de la L2 amb lrsquoaprenentatge derivat de lrsquouacutes de lrsquoestudi de tegravecniques (com fer llistes de vocabulari) ndash aixograve implica atencioacute a la forma
bull Eacutes un adolescent o un adult meacutes que un nen petit com a miacutenim en el que es refereix als primerencs estadis de desenvolupament gramatical
bull Teacute suficients habilitats analiacutetiques per percebre categoritzar i guardar les caracteriacutestiques linguumliacutestiques de la L2 i tambeacute controlar els errors
bull Teacute un motiu important per aprendre L2 (que pot reflectir una motivacioacute estable o una motivacioacute instrumental i tambeacute desenvolupa una forta motivacioacute per les tasques (pex respon positivament a les tasques drsquoaprenentatge triades o que se li donen)
bull Estagrave preparat per experimentat prenent riscos encara que el faci semblar ximple
bull Eacutes capaccedil drsquoadaptar-se a diferents condicions drsquoaprenentatge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 20 -
Stern (1975 en Grenfell M i Harris V 1999 ) fa un llistat de deu estrategravegies utilitzades pel bon aprenent
bull Els agrada comunicar-se amb els altres (estrategravegia comunicativa) bull Soacuten tolerants i extravertits amb els parlants nadius de la L2 (estrategravegia
empagravetica) bull Planifiquen drsquoacord amb lrsquoestil personal drsquoaprenentatge bull Practiquen amb entusiasme (estrategravegia de pragravectica) bull Tenen el coneixements tegravecnics referents al llenguatge (estrategravegia formal) bull Desenvolupen un sistema mental cada cop meacutes independent segons el
qual poden pensar idees en L2 (estrategravegia drsquointernalitzacioacute) bull Busquen significat (estrategravegia semagraventica) bull Malgrat que soacuten metogravedics en quan al megravetode estan disposats a ser
flexibles i constantment revisen la se va comprensioacute linguumliacutestica (estrategravegia experimental)
bull Soacuten coneixedors drsquoells mateixos i soacuten actius en el seu aprenentatge (estrategravegia drsquoactivitat)
bull Soacuten capaccedilos drsquoavaluar la seva actuacioacute criacuteticament en referent al llenguatge (estrategravegia de supervisioacute)
Aquestes caracteriacutestiques reflecteixen els factors socials cognitius i afectius que srsquohan vist importants per lrsquoaprenentatge drsquouna segona llengua (SLA)
235 Per quegrave ensenyar estrategravegies
Diversos autors justifiquen la necessitat drsquoensenyar estrategravegies
Per Harris et al(2001) les principals raons soacuten
Ajudar els alumnes amb meacutes dificultats El alumnes amb dificultats drsquoaprenentatge utilitzen un nombre drsquoestrategravegies menor i les utilitzen amb menys frequumlegravencia que els ldquobons aprenentsrdquo (OrsquoMalley i Chamot 1990)
Eacutes una forma de motivar els alumnes amb meacutes dificultats Dickinson (1995 en Harris 2001) explica que si els aprenents atribueixen la seva manca de progreacutes en causes com que no tenen habilitat o que soacuten bons en llenguumles tendeixen a abandonar davant de qualsevol dificultat Tendeixen a persistir meacutes si creuen que el seu aprenentatge no estagrave predeterminat i que tenen un control sobre ell
Eacutes una forma concreta en fer progressos en les destreses que tenen meacutes dificultats parlar escriure llegir
Els alumnes tenen estils diferents drsquoaprendre (visual auditiu) i per tant cal oferir-los activitats diferents per tal que trobin les estrategravegies que millor srsquoadaptin al seu estil drsquoaprenentatge
Per tal que siguin conscients de les estrategravegies metacognitives el proceacutes utilitzat pels aprenents per regular i supervisar el seu propi aprenentatge que
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 21 -
comprenguin el seu estil drsquoaprenentatge i el control potencial del seu propi aprenentatge
A Grenfell i Harris (1999) afegeixen que cal ensenyar estrategravegies
Per promoure lrsquoautonomia de lrsquoaprenent Per intervenir i oferir als estudiants menys exitosos la oportunitat drsquoadquirir un
repertori drsquoestrategravegies meacutes ampli Malgrat lrsquoaparenccedila de la quantitat drsquoatractius i materials autegraventics per
ensenyar llenguumles hi ha la sensacioacute de que no han millorat gaire Els aprenents no estan desenvolupant lrsquouacutes del llenguatge de forma independent la manca drsquoautonomia linguumliacutestica
Es segueix estudiant ldquoel bon aprenent de llenguumlesrdquo i les estrategravegies que adopta per tenir egravexit
OrsquoMalley JM i Chamot AU (1990) destaquen que
Els aprenents mentalment actius soacuten millors aprenents Els aprenents amb suficient pragravectica en utilitzar estrategravegies aprenen de forma
meacutes efectiva que els que no la tenen Les estrategravegies que srsquoaprenen es transfereixen als nous aprenentatges
236 Com ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge
Grenfell i Harris (1999) dissenyen un model drsquoensenyament en 6 passos
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Despreacutes drsquouna activitat sense explicar res es fa un llistat de les estrategravegies que han utilitzat (brainstorming) Es confecciona una primera llista Insistir als alumnes amb dificultats que els seus problemes soacuten per manca drsquoestrategravegies meacutes que per manca drsquohabilitat
Pas 2 ldquoModellingrdquo Despreacutes de la primera llista comencen a compartir les
estrategravegies que els van beacute La professora afegeix i mostra les estrategravegies que creu necessagraveries
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris
constants de les estrategravegies
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho
Pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo Despreacutes del pla
que srsquohan marcat cal donar oportunitats per posar-ho en pragravectica Han drsquoanar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 22 -
Pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo Avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius
Per aquests autors a lrsquohora drsquoensenyar estrategravegies cal tenir en compte
Les estrategravegies srsquohan drsquoensenyar integrades a les lliccedilons diagraveries Els objectius drsquoaprendre les estrategravegies srsquoha de fer expliacutecit als alumnes Ha drsquoinvolucrar lrsquoaprenentatge colmiddotlaboratiu Srsquoha drsquoutilitzar la L2 sempre que sigui possible Srsquoha drsquoorganitzar drsquoacord amb el nivell i necessitats dels aprenents
Oxford (1990) proposa 8 passos per portar a terme lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
1 Determinar les necessitats de lrsquoaprenent i el temps disponible 2 Seleccionar beacute les estrategravegies 3 Considerar la integracioacute de lrsquoensinistrament drsquoestrategravegies 4 Considerar temes de motivacioacute 5 Preparar materials i activitats 6 Dirigir un ldquoensenyament completament informatrdquo 7 Avaluar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies 8 Revisar lrsquoensenyament drsquoestrategravegies
Quadre 6 Oxford (1990 p 204) Passos del model drsquo ensenyament drsquoestrategravegies
Oxford (1990) proposa tambeacute tres tipus diferents drsquoensenyament drsquoestrategravegies
ensenyament de presa de consciegravencia (awareness training) on lrsquoobjectiu eacutes que
els alumnes prenguin consciegravencia i es familiaritzin amb la idea general de
lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge i com els pot ajudar a resoldre
tasques de llengua ensenyament drsquouna estrategravegia a la vegada (one-time
strategy training) on srsquoensenya una o meacutes estrategravegies per respondre a una
necessitat concreta dels alumnes perograve no estagrave connectat amb un ensenyament
drsquoestrategravegies a llarg termini i ensenyament drsquoestrategravegies a llarg termini (long-
term strategy training) amb el que es preteacuten ensenyar un major nombre
drsquoestrategravegies i programat en un temps meacutes llarg
Harris en el seu article proposa activitats pragravectiques per treballar estrategravegies per
millorar els problemes drsquoexpressioacute oral en llenguumles estrangeres dels alumnes de
secundagraveria monolinguumles Per Harris no hi ha prou en fer activitats oral a lrsquoaula
cal focalitzar-les expliacutecitament en la comunicacioacute Drsquoaquesta manera milloraragrave la
confianccedila i la consciegravencia dels alumnes desenvoluparan la seva habilitat per
usar diferents estrategravegies comunicatives i esdevindran conscients del seu propi
egravexit i progreacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 23 -
Primer proposa activitats per treballar la presa de consciegravencia de la llengua oral
per passar a treballar diferents estrategravegies drsquoexpressioacute oral Seguidament
treballar lrsquoautoavaluacioacute i avaluacioacute en parelles per tal que coneguin els seus
progressos en la comunicacioacute
24 Recursos per lrsquoavaluacioacute de la llengua oral
Soacuten moltes les referegravencies que analitzen el paper que ha de tenir lrsquoalumne en
el seu proceacutes drsquoaprenentatge Pel Consell drsquoEuropa (2001) els alumnes han
de ser les persones implicades en els processos drsquoadquisicioacute i aprenentatge
de les llenguumles Soacuten els que han de desenvolupar les competegravencies i les
estrategravegies i realitzar les tasques les activitats i els processos necessaris per
participar amb eficagravecia en situacions comunicatives La tesi doctoral i altres
treballs drsquoinvestigacioacute de Escobar (1999 2000 2003 2004) i Cassany (2006)
avalen lrsquouacutes del Portafolis oral no solament com a eina de reflexioacute i drsquoavaluacioacute
formativa dels alumnes sinoacute tambeacute com eina pel professorat per obtenir
informacioacute de qualitat del progreacutes dels alumnes Escobar tambeacute defensa la
importagravencia de la interaccioacute aprenent-aprenent per la pragravectica de les
estrategravegies comunicatives (2002) i la utilitzacioacute de la gravadora com a eina
drsquoautocontrol (2000)
Escobar proposa principalment tres tipus drsquoeines per avaluar els treballs dels
alumnes (quadre 7) pautes drsquoavaluacioacute les activitats drsquoauto i coavaluacioacute i els
portafolis per tal que els alumnes esdevinguin aprenents autogravenoms i
srsquoimpliquin en el seu aprenentatge Per tal drsquoevitar el cansament per parts dels
alumnes de moltes activitats autoavaluatives proposa el portafolis Aquest
sistema drsquoavaluacioacute implica compartir amb lrsquoaprenent la responsabilitat de
lrsquoaula i posar els alumnes en situacioacute de ser els motors del seu propi
aprenentatge
Escobar (2006) tambeacute insisteix en la necessitat de simplificar i adaptar els
descriptors del Marc comuacute de referegravencia per tal que els alumnes siguin
capaccedilos drsquousar-les
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 24 -
Quadre 7 La piragravemide de la avaluacioacute amb finalitat formativa Escobar 2004 pp 36
Hasselgreen coordinadora de The Bergen Cando Project8 tambeacute ha estudiat i
experimentat lrsquoefectivitat de graelles autoavaluatives adaptades dels
descriptors del MECR per tal de millorar lrsquoautonomia de lrsquoaprenent
A21 I can use language Irsquove practised to say a bit in a number of ordinary situations I can tell a little bit about myself and things I know about well The people I talk to must be patient and willing to help so that we understand each other
date you teacher
A1 I can use and understand some words and phrases I have learnt I can ask and answer some very usual questions as long as the other person speaks slowly and clearly and is very helpful
date you teacher
Quadre 8 Extracte dels descriptors dels nivells drsquointeraccioacute oral Hasselgreen 2003 pp 76-77
Proposa tambeacute llistes de control per la interaccioacute oral per tal que els alumnes
coneguin el seu nivell
8 Departament drsquoAnglegraves de la Universitat de Bergen amb participacioacute de diversos paiumlsos nograverdics
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 25 -
Quadre 9 Extracte drsquouna llista de control autoavaluativa Hasselgreen 2003 p 78
Com a tercer element autoavaluatiu utilitza els quumlestionaris
Quadre 10 Extracte drsquoautoavaluacioacute Hasselgreen 2003 p 79
Harris afirma que eacutes meacutes difiacutecil pels estudiants autoavaluar lrsquoexpressioacute oral
que altres destreses si no srsquoenregistrin els diagravelegs En cas de que no
srsquoenregistrin proposa quumlestionaris amb preguntes generals ja sigui en diaris
drsquoaprenentatge generals o si es vol emfatitzar la parla durant un periacuteode de
temps en un diari drsquoexpressioacute oral En els diaris cal focalitzar en lrsquoactitud dels
aprenents esforccedil participacioacute i respecte envers els altres estudiants Proposa
tambeacute lrsquoautoavaluacioacute en parelles la presentacioacute de tasques orals davant de
la classe i lrsquoautoavaluacioacute del progreacutes al llarg drsquoun periacuteode de temps on
reflexionin quegrave han fet com ho han fet quines estrategravegies han utilitzat i quin
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 26 -
esforccedil han fet per millorar
Activity 21 - Self-assessment of progress in speaking
1 Use the scale to assess how well you can do the things below a I can do this with no problems at all b I have some problems but I can communicate c I cannot do it at all
1 Give your partner personal information (agefamilyhobbies etc) 2 Ask your partner for personal information (agefamilyhobbies etc) 3 Talk about the music you like and dislike 4 Ask your teacher questions in class when you have problems
2 Which of these things have you found useful to help you
a Not worrying about making mistakes when I am talking b Using gestures to help you express things
3 Assess you well you have done these things (marks out of 5) a Participation and effort in class 5 b Respect for what others say 5 c Working in groups 5
Quadre 11 Exemple drsquoactivitat Harris pp25
Harris (2001) proposa aquest ldquochecklistrdquo per tal que els alumnes avaluiumln la
seva capacitat drsquoexpressar-se
Quadre 12 Estrategravegies per parlar Harris 2001 p 182
Tambeacute proposa aquest altre per tal que analitzin les estrategravegies de
comunicacioacute que han utilitzat
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 27 -
Quadre 13 Estrategravegies comunicatives Harris 2001 p 182
Cassany (2006) opina que malgrat la utilitat dels portafolis alerta de que no
eacutes una solucioacute magravegica que cal utilitzar-se amb criteri temps i intelmiddotligegravencia
Escobar (2006) reflexiona tambeacute sobre els entrebancs detectats durant la
utilitzacioacute dels portafolis (problemes causats pel redactat per la resistegravencia
dels aprenents i per la dificultat intriacutenseca de lrsquoavaluacioacute per criteris) i les
estrategravegies que es poden utilitzar per superar-los
Cal destacar tambeacute els uacuteltims estudis i treballs relacionats amb lrsquoadaptacioacute del
PEL a portafolis electrogravenics (ePortafolis o e-PEL) com a eina per simplificar
els problemes drsquoemmagatzematge de dades i per facilitar la introduccioacute de
material multimedia (Cassany 2006 Challis 2005) Per Cassany ldquoels portafolis
i els e-PELS per secundagraveria incrementen la interactivitat entre lrsquousuari i els
materials afavoreixen lrsquouacutes de les TIC i integren els diversos tipus de suport
amb quegrave ens expressem els humans (agraveudio viacutedeo escriptura dibuix) Perograve
tambeacute tenen inconvenients hi ha limitacions tecnologravegiques importants de
seguretat (virus inestabilitat del sistema) o drsquoespai (calen moltes megues) i
requereixen un grau de sofisticacioacute informagravetica que moltes persones encara
no han assolit (Cassany 200613)rdquo
Tambeacute hi ha diferents estudis per tal drsquoutilitzar les TIC en lrsquoensenyament de
llenguumles (Dooly 2005 2006)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 28 -
25 Les aules AICLE
251 Les estrategravegies drsquoaprenentatge en les aules CLIL
Referent a les aules AICLE la primera fase del projecte ARIE posa de manifest el progreacutes dels alumnes en termes de fluiumldesa i riquesa legravexica despreacutes de la realitzacioacute de les tasques Wolff (1997) analitza tambeacute les avantatges facilita lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge la interaccioacute eacutes autegraventica i els materials soacuten reals i meacutes rics Wolff (1997) eacutes de lrsquoopinioacute que lrsquoaprenentatge CLIL proporciona unes condicions molt favorables per introduir i treballar amb estrategravegies drsquoaprenentatge a les aules El projecte The Cognitive Academic Language Learning Approach (CALLA) (OrsquoMalley JM i Chamot AU 1990) va ser concebut per desenvolupar les habilitats del llenguatge acadegravemic drsquoestudiants drsquouacuteltims cursos de primagraveria i drsquoescola secundagraveria amb una competegravencia drsquoangles limitada Eacutes un programa que fomenta lrsquoaprenentatge de continguts de ciegravencies matemagravetiques ciegravencies socials i literatura en anglegraves Srsquoensenya als alumnes a utilitzar estrategravegies derivades del model cognitiu per ajudar a la seva comprensioacute retencioacute i utilitzacioacute del coneixement declaratiu i de procediments subjacents en el curriacuteculum escolar Els tres components del CALLA srsquohan integrat en una sequumlegravencia drsquoaprenentatge de cinc fases on es proporciona a lrsquoalumne una varietat drsquoexperiegravencies drsquoaprenentatge per desenvolupar continguts de coneixement i procediments habilitats de llengua i pragravectica en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge per esdevenir aprenents auto-reguladors En aquestes cinc fases els estudiants aprenen i practiquen les seguumlents estrategravegies drsquoaprenentatge
1 Preparacioacute elaboracioacute (recordar coneixements previs) anticipar lrsquoorganitzacioacute (avanccedil de la lliccediloacute) i atencioacute selectiva (focalitzar el vocabulari i conceptes que srsquointroduiran en la lliccediloacute)
2 Presentacioacute atencioacute selectiva mentre escolten o llegeixen (estar atent o
buscar idees clau) auto-control (comprovar el propi grau de comprensioacute) inferir (intentar extreure el significat del context) elaborar (relacionar els nous coneixements amb els coneixements previs) prendre notes imaginar (imaginar descripcions o successos presentats) i preguntar per clarificar
3 Pragravectica auto-control (els estudiants revisen la seva produccioacute de llengua)
planificar lrsquoorganitzacioacute (planificar com desenvoluparan una exposicioacute oral o escrita) buscar recursos (usar materials de referegravencia) agrupar (classificar conceptes successos i terminologia) resumir deduir (utilitzant una norma per entendre o produir llenguatge o resoldre un problema) imaginar (fer esquetxos diagrames taules) representacioacute auditiva (reproduint mentalment
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 29 -
la informacioacute presentada pel professor) elaborar inferir deduir cooperar (treballar en parelles) i preguntar per clarificar
4 Avaluacioacute autoavaluacioacute elaboracioacute preguntar per clarificar cooperar i
parlar amb un mateix (assegurar-se un mateix de les habilitats progravepies per portar a terme una tasca)
5 Activitats drsquoampliacioacute en aquesta fase es doacutena als alumnes lrsquooportunitat
drsquoexercitar habilitats drsquoalt nivell de pensament com inferir noves aplicacions drsquoun concepte analitzar els components de lrsquoactivitat drsquoaprenentatge comparar amb altres conceptes i avaluar la importagravencia drsquoun nou concepte o habilitat Es por practicar qualsevol combinacioacute drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge que sigui apropiada a aquestes activitats
Lrsquoexpressioacute oral formal ensenyar i avaluar les exposicions orals en les aules AICLE va ser estudiat agravempliament en la llicegravencia drsquoestudis presentada per Margarita Caballero de los Arcos el curs 2005-06 rdquoEscales drsquoautoavaluacioacute per afavorir el desenvolupament drsquohabilitats comunicatives i cognitivolinguumliacutestiques a les aules (AICLE)
26 Curriacuteculum ESO
261 Competegravencies bagravesiques A lrsquoannex 2 srsquoorienten la identificacioacute dels continguts i criteris drsquoavaluacioacute bagravesics Per a la educacioacute obligatograveria srsquoidentifiquen com a competegravencies bagravesiques les vuit competegravencies seguumlents
Quadre 14 Competegravencies bagravesiques1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 30 -
Aquestes competegravencies bagravesiques estan recollides en la seva majoria en el que
srsquoha exposat fins ara en aquest marc teograveric Per tant lrsquoensenyament
drsquoestrategravegies i en concret drsquoestrategravegies drsquoaprenentatge ha drsquoajudar al nostre
alumnat a adquirir aquestes competegravencies bagravesiques i en especial
bull la competegravencia comunicativa linguumliacutestica i audiovisual bull la competegravencia drsquoaprendre a aprendre bull competegravencia drsquoautonomia i iniciativa personal
262 Agravembit de llenguumles Llenguumles estrangeres La introduccioacute del Curriacuteculum anterior de llengua estrangera seguint les directrius del El Consell drsquoEuropa especificava que ldquouna llengua es considera fonamentalment com a mitjagrave de comunicacioacute aprendre un idioma seragrave adquirir una competegravencia comunicativa eacutes a dir adquirir lrsquoaptitud de fer servir adequadament una competegravencia linguumliacutestica dins drsquouna situacioacute determinada rdquo
El nou curriacuteculum del 2007 vinculat tambeacute al marc europeu comuacute de referegravencia
per a lrsquoaprenentatge lrsquoensenyament i lrsquoavaluacioacute de llenguumles especifica que ldquoal
acabar lrsquoetapa els alumnes han de conegraveixer una o dues llenguumles estrangeres per
aconseguir que els nois i noies esdevinguin usuaris i aprenents capaccedilos de
comunicar-se i accedir al coneixement en un entorn plurilinguumle i pluriculturalrdquo
Aquest nou curriacuteculum dona una major importagravencia a la competegravencia oral en
totes les seves dimensions la interaccioacute la de lrsquoescolta i produccioacute i la de la
mediacioacute i atenent tant els aspectes verbals com no verbals
En el que fa referegravencia a lrsquoavaluacioacute la defineix com una ldquoactivitat comunicativa
que regula i autoregula els processos drsquoaprenentatge com a reflexioacute sobre els
processos i sobre els resultats de lrsquoaprenentatge linguumliacutesticrdquo Recomana la
utilitzacioacute de diferents tipus drsquoavaluacioacute (autoavaluacioacute coavaluacioacute ) aixiacute com
la utilitzacioacute drsquoinstruments diversos (pautes drsquoavaluacioacute quumlestionaris portafolis
dossiers)
La proposta doncs drsquoaquest treball drsquoinvestigacioacute vol contribuir a facilitar a
lrsquoalumnat lrsquoassoliment de la majoria dels objectius establerts per les llenguumles i
meacutes especiacuteficament el 2 5 67811 12 i 13 en el que fa referegravencia a la llengua
oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 31 -
3 TREBALL DUT A TERME
31 Pla de treball
El calendari previst per portar a terme el treball drsquoinvestigacioacute va sofrir lleugeres modificacions principalment pel fet que es va dissenyar un calendari amb les fases consecutives es a dir per treballar-les una despreacutes de lrsquoaltre perograve en la pragravectica algunes es van anar treballant de forma concorrent
Fases Temporalitzacioacute
1ordf fase Concrecioacute del marc teograveric en el qual es mouragrave la
investigacioacute
Setembre 2006
Juny 2007
2ordf fase Disseny drsquoactivitats tasques i eines drsquoavaluacioacute
quumlestionarishellip
Novembre 2006
Abril 2007
3ordf fase Experimentacioacute de les activitats tasques i eines
drsquoavaluacioacute dissenyades Recull de dades
GenerJuny 2007
4ordf fase Avaluacioacute del funcionament de les tasques
dissenyades i modificacioacute si cal de les
activitats tasques o eines drsquoavaluacioacute
FebrerJuny
2007
5ordf fase Anagravelisi de les dades FebrerSetembre
2007
6ordf fase Siacutentesi i redaccioacute de lrsquoinforme final de la
investigacioacute Propostes de millora metodologia
organitzacioacute material avaluacioacute
Juny Desembre
2007
7ordf fase Difusioacute dels resultats Abril 2007-
1996 1997
Temp
Fase
set oct nov des gen feb mar abr mai jun j u l ago set oct nov des
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 32 -
32 Metodologia
321 Descripcioacute i justificacioacute de la metodologia
Per realitzar aquest treball drsquoinvestigacioacute a lrsquoaula srsquoha utilitzat el megravetode Investigacioacute en accioacute descrit per Escobar com ldquoLa investigacioacute en accioacute planifica i posa en pragravectica una accioacute pedagogravegica per despreacutes analitzar en detall els seus efectes i proposar una revisioacute del primer pla que al mateix temps seragrave analitzat i revisat i aixiacute successivament Eacutes a dir la investigacioacute en accioacute posseeix un caragravecter circular i recurrentrdquo (Traduiumlt de Escobar 2001 p 70) En aquest article lrsquoautora recull els set passos enumerats per Strickland (1988) com a propis de la investigacioacute en accioacute i que srsquohan seguit per realitzar aquest treball
1- Identificar un tema interegraves o problema El problema detectat va ser la dificultat dels alumnes de comunicar-se eficaccedilment en anglegraves mentre fan les tasques de portar a terme un treball sistemagravetic de la llengua oral a lrsquoaula de forma que els alumnes desenvolupin les seves capacitats drsquointeraccioacute oral i al mateix temps que el professorat pugui controlar i avaluar aquest treball oral de manera que lrsquoalumne sigui conscient del seu progreacutes i o dificultats
2- Fer una recerca del saber Lectura i anagravelisi en profunditat dels estudis realitzats per diferents autors sobre la interaccioacute oral ensenyament en aules AICLE estrategravegies drsquoaprenentatge estrategravegies drsquointeraccioacute oral i lrsquoavaluacioacute de la interaccioacute oral per tal drsquoelaborar un marc teograveric sobre el qual basar el meu treball
3- Planificar una accioacute Durant aquesta fase es van dissenyar les
activitats per treballar les estrategravegies comunicatives a 1r Cicle drsquoESO En van dissenyar tambeacute les tasques relacionades amb les Ciegravencies Socials i les eines de control i drsquoavaluacioacute drsquoaquestes tasques
4- Posar en pragravectica una accioacute Aquesta fase va consistir en experimentar els materials elaborats amb alumnes de 2n curs drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana
5- Observar lrsquoaccioacute Durant lrsquoexperimentacioacute de les tasques es van recollir les dades de tipus qualitatiu enregistraments en agraveudio io viacutedeo de les tasques fetes pels alumnes els quumlestionaris i les autoavaluacions dels alumnes aixiacute com les avaluacions i observacions fetes per la investigadora durant el proceacutes
6- Reflexionar sobre les observacions Tota aquesta informacioacute srsquoha
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 33 -
analitzat per tant drsquoextreure les conclusions de la investigacioacute
7- Revisar el pla drsquoaccioacute Durant el proceacutes es va anar modificant les tasques sempre que es va detectar problemes i sersquon van dissenyar de noves quan es va veure la necessitat
8- Difusioacute dels resultats Un cop acabada la investigacioacute caldragrave fer la
difusioacute dels resultats i materials tant dins de lrsquoescola i la comunitat immediata a lrsquoescola (Consell Escolar AMPA Departament de Llenguumles estrangeres Claustre etc) com fora de lrsquoagravembit immediat mitjanccedilant congressos i compilacioacute dels materials per la seva publicacioacute
322 Participants
Els participants en aquesta investigacioacute han estat alumnes i professores de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga bull La investigadora que al mateix temps ha estat la professora durant el
proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i en el periacuteode de treball de la unitat didagravectica CLIL The Roman world
bull La professora del Cregravedit Variable Rosa Porta que va colmiddotlaborar durant la
unitat didagravectica CLIL bull Els 57 alumnes de 2n drsquoESO 24 nois i 32 noies distribuiumlts en 3 grups
heterogenis
o Grup C Grup drsquoexperimentacioacute heterogeni de 19 alumnes o Grups A i B Grups de control heterogenis de 18 i 19 alumnes o Grup del Cregravedit Variable 11 alumnes dels 3 grups dels quals 2
eren del grup C i la resta dels grups A i B Era un grup heterogeni excepte alumnes amb moltes dificultats que a aquella hora estaven en un cregravedit de reforccedil
No es van tenir en compte els quumlestionaris dels alumnes que es van
incorporar durant el proceacutes i que no havien contestat el quumlestionari inicial al Gener del 2007
La tria del grup de 2n drsquoESO va estar motivada pel fet de que en el Disseny Curricular del centre hi ha una franja de cregravedits variables de llenguumles estrangeres i eacutes per tant on es preveu proposar cregravedits variables de contingut de Ciegravencies Socials en Anglegraves La raoacute per la qual es va triar el grup C com a grup drsquoexperimentacioacute va ser per quegrave la professora drsquoanglegraves era la tutora drsquoaquest grup i possibilitava disposar drsquouna hora meacutes a la setmana
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 34 -
323 Tegravecniques i instruments de recollides de dades
Les tegravecniques de recollies de dades que es van utilitzar van ser
Anagravelisi de documents Entrevistes Quumlestionaris Observacioacute
o Enregistraments amb agraveudio i viacutedeo o Diari de la investigadora
Per portar-ho a terme es van elaborar diferents instruments A INSTRUMENTS ELABORATS PER A LA RECOLLIDA DrsquoINFORMACIOacute
Informacioacute bibliogragravefica bull Registres on srsquohan anotat les informacions obtingudes de les fonts
bibliogragravefiques per tal drsquoelaborar el marc teograveric de referegravencia
Informacioacute sobre estrategravegies drsquoaprenentatge bull Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 6 a 8) amb el qual es pretenia
conegraveixer les estrategravegies que els alumnes creuen que utilitzen quan conversen i srsquohan drsquoentendre en anglegraves a classe Tambeacute es volia saber el que els agrada o no i el seu nivell drsquoaprenentatge drsquoanglegraves Va ser dissenyat segons les caracteriacutestiques de la interaccioacute definides per Ellis (2004) revisat per la supervisora de lrsquoestudi i Francesc Martiacutenez Olmo Professor de la UB Facultat de Pedagogia Departament de Megravetodes drsquoInvestigacioacute i Diagnogravestic en Educacioacute Despregraves drsquoefectuar les rectificacions pertinents es va pilotar amb un grup de 5 alumnes de 3r drsquoESO No havent detectat cap problema es va passar als 57 alumnes de 2n drsquoESO que hi havia al gener a lrsquoIES Vilmiddotla Romana
bull Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 10 a 17) Es va
repetir el mateix quumlestionari per poder comparar les dades estadiacutestiques del principi amb les del final del proceacutes i comparar els canvis en el grup drsquoexperimentacioacute i els de control Es van afegir 2 apartats nous nomeacutes pel grup drsquoexperimentacioacute
bull Quumlestionari What strategies did you use during the task
(Annex 2 pagravegines 32-33) on els alumnes despreacutes drsquoescoltar el seu enregistrament havien drsquoenumerar les estrategravegies utilitzades Dos parelles van tornar-ho a escoltar junt amb la investigadora per comprovar la validesa del que havien contestar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 35 -
bull Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) els
alumnes van analitzar en petit grup les dificultats que tenien per expressar-se en anglegraves i les estrategravegies que necessitaven treballar per millorar Despreacutes es va fer una posta en comuacute i es van recollir les necessitats de tot el grup per comenccedilar a treballar-ho (Annex 2 pagravegines 58-59)
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) En aquest quumlestionari els alumnes van fer les seves anotacions sobre les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es van anotar les observacions
que es van fer a lrsquoaula durant el proceacutes
Informacioacute sobre les activitats CLIL
bull Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-31) per tal de conegraveixer lrsquoopinioacute dels alumnes sobre les activitats que havien portat a terme llengua que havien utilitzat i sentiments durant el proceacutes Al finalitzar el quumlestionari escrit es va fer una posada en comuacute que es va enregistrar en viacutedeo i en so i es va transcriure (lrsquoAnnex 4 pagravegines 22 a 34)
bull Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegines 36 a 40) Un cop acabat el proceacutes de treball de la unitat didagravectica sobre els romans es va entrevistar a la professora que havia estat durant el transcurs de les activitats per tal de conegraveixer la seva visioacute sobre les tasques portades a terme i la reaccioacute i treball dels alumnes Lrsquoentrevista es va enregistrar i transcriure
bull Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 i 18) En aquestes graelles els alumnes van anotar les estrategravegies utilitzades despreacutes drsquoescoltar els seus enregistraments
bull Diari personal de la investigadora on es va fer un registre semi-
estructurat de les observacions que es feien a lrsquoaula durant el proceacutes activitats realitzades si anava com estava previst problemes sorgits actitud i reaccioacute dels alumnes
B MITJANS AUDIOVISUALS I INFORMAgraveTICS UTILITZATS
bull 1 gravadora digital per parella o grup per enregistrar els diagravelegs
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 36 -
durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i durant la sequumlegravencia didagravectica CLIL
bull Gravadora digital per enregistrar la posada en comuacute amb els alumnes i lrsquoentrevista amb la professora
bull Una cagravemara de viacutedeo per enregistrar el desenvolupament drsquoun grup durant les activitats CLIL i la posada en comuacute del quumlestionari
bull Programes informagravetics per passar els enregistraments de viacutedeo a CD
bull Programa informagravetic Olympus Dygital Wave Player per passar els enregistraments de so de la gravadora digital al PC
324 Descripcioacute de lrsquoestudi Procediment
El desenvolupament drsquoaquest estudi srsquoha portat a terme seguint els seguumlents passos
1 CONCRECIOacute DEL MARC DE REFEREgraveNCIA PER ELABORAR EL MARC
TEOgraveRIC DE LA INVESTIGACIOacute
Dels textos analitzats es van elaborar fitxes bibliogragravefiques i dels meacutes significatius resums esquemes o recull de cites depenent de cada cas El treball bibliogragravefic es va prolongar durant tot el periacuteode de la Llicegravencia
a- Lectura aprofundida del curriacuteculum vigent a Catalunya per tal de localitzar i analitzar objectius generals continguts i objectius terminats establerts pel Departament drsquoEnsenyament relacionats amb lrsquoexpressioacute oral i meacutes concretament amb la interaccioacute oral
El 13 de marccedil del 2007 la Generalitat va publicar una nova
proposta de projecte de curriacuteculum per a lrsquoEducacioacute Secundagraveria Obligatograveria El text definitiu no es va publicar fins el 26 de juny del 2007 Per tant es va haver de refer aquest anagravelisi
b- Lectura aprofundida i anagravelisi del document provisional Competegravencies
bagravesiques annex 1 del 16-03-0 elaborat pel Departament drsquoEnsenyament Document definitiu va ser publicat el 26 de juny del 2007
c- Anagravelisi en profunditat dels diferents documents elaborats pel Consell
drsquoEuropa (Divisioacute de Llenguumles Modernes drsquoEstrasburg i Centre Europeu de Llenguumles Modernes de Graz) referent a lrsquoaprenentatge ensenyament i avaluacioacute de les llenguumles estrangeres especialment Common European Framework of Reference for Languages Learning teaching Assessment i Portafolis de llenguumles Relacioacute amb el curriacuteculum vigent a Catalunya
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 37 -
d- Seleccioacute i estudi de diferent bibliografia per tal drsquoanalitzar i identificar les
subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute i de produccioacute ora aixiacute com de les estrategravegies que cal ensenyar per facilitar la comunicacioacute i interaccioacute Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
La diferegravencia de criteri drsquoidentificacioacute i classificacioacute dels diferents
autors consultats va motivar que srsquoallargueacutes el periacuteode drsquoestudi drsquoaquests temes
e- Seleccioacute i anagravelisi dels textos referents a aprenentatge Integral de
Continguts i Llengua a lrsquoaula (AICLE) competegravencies generals i linguumliacutestiques comunicatives que intervenen en la comunicacioacute activitats de la llengua de caragravecter comunicatiu i estrategravegies comunicatives que cal posar en funcionament les TIC a lrsquoaula tasques autorregulacioacute dels propis aprenentatges i avaluacioacute i control del professorat i la gestioacute de la classe paper del professor i de lrsquoalumnat
2 ENSENYAMENT DrsquoESTRATEgraveGIES DrsquoINTERACCIOacute ORAL DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
21 Disseny de materials
Un cop triades les estrategravegies que es volien ensenyar es va procedir al disseny de materials
a) Disseny del quumlestionari inicial mencionat anteriorment (Apartat 323) b) Disseny drsquoactivitats
Es van elaborar una bateria drsquoactivitats drsquointeraccioacute oral per treballar les estrategravegies linguumliacutestiques comunicatives al 1r Cicle drsquoESO (Annex 2) aixiacute com activitats drsquoautoavaluacioacute El proceacutes que es va seguir per lrsquoensenyament drsquoaquestes estrategravegies segueix els 6 passos descrits per Grefell i Harris (1999) i Harris et al (2001) molt similar al OrsquoMalley i Chamot (1988 en OrsquoMalley i Chamot 1990) Degut a la impossibilitat de dedicar totes les sessions que haurien sigut necessagraveries (aquest eacutes un proceacutes a llarg termini) nomeacutes es van treballar els 4 primers passos Aquestes activitats es van completar un cop analitzades les necessitats dels alumnes (veure Annex 2 pagravegines 58 i 59) i quan es va ser necessari es van modificar
c) Disseny de quumlestionaris drsquoautoavaluacioacute mencionat anteriorment (Apartat 323)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 38 -
22 Intervencioacute a lrsquoaula El 1512007 56 alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana van completar el quumlestionari inicial A continuacioacute es van portar a la pragravectica les activitats drsquoaprenentatge dissenyades amb el grup drsquoexperimentacioacute de 19 alumnes de 2n drsquoESO durant 7 sessions drsquouna hora de febrer al marccedil En un principi srsquohavia planejat dedicar 1 hora setmanal perograve per diverses circumstagravencies (avaluacions cregravedits de siacutentesi etc) el calendari de les sessions va ser meacutes irregular Aquests alumnes es van agrupar en parelles o grups de 4 depenent de lrsquoactivitat Es van enregistrar els diagravelegs amb una doble finalitat lrsquoautoavaluacioacute i la transcripcioacute drsquoalguns drsquoaquest per tal drsquoanalitzar-los posteriorment Els passos que es van seguir descrits pels autors mencionats a lrsquoapartat b de meacutes amunt van ser
Introduccioacute Es va fer una activitat oral no relacionada amb el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies nomeacutes per aprendre a utilitzar la gravadora
Pas 1 ldquoConsciousness awareness raisingrdquo Presa de consciegravencia
Els alumnes van fer lrsquoactivitat oral 1 The party (Annex 2 pagravegina 7) mentre lrsquoenregistraven
ORAL ACTIVITY 1 THE PARTY
Work in groups of 4
This Saturday one of you is going to have a party You must decide and complete this card
Where is the party
Who are you going to invite (10 max)
MENU
Drinks
Food
Activities Other things
Figura 1
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 39 -
Van escoltar lrsquoenregistrament i van completar el quumlestionari 2 (Annex 2 pagravegina 32) on van analitzar les estrategravegies que havien utilitzat durant la tasca A la seguumlent sessioacute es van comentar els resultats del quumlestionari inicial presentant els quadres resum de les estrategravegies que creien que utilitzaven meacutes menys i les que creien meacutes uacutetils (Annex 2 pagravegines 46-47) Al final de la sessioacute sersquols va demanar que durant la setmana observessin i anotessin les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que havien utilitzat en la L1 A la seguumlent sessioacute es van recollir les observacions realitzades i es va fer un llistat colmiddotlectiu (Annex 2 pagravegina 48) A continuacioacute primer individualment i despreacutes en petit grup van analitzar quins eren els problemes meacutes importants per interactuar amb fluiumldesa i quines estrategravegies creien que necessitaven treballar per millorar contestant el quumlestionari 3 (Annex 2 pagravegina 35) Cada grup va exposar les seves conclusions i es va redactar un llistat uacutenic (Annex 2 pagravegines 58-59)
What problems do you have when you talk in English during the tasks
Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 2
A partir drsquoaquiacute es va elaborar el llistat definitiu de les estrategravegies a treballar Com tots els grups van dir que els principals problemes eren recordar les paraules i la majoria usar la gramagravetica correctament es va decidir comenccedilar amb les estrategravegies de compensacioacute estrategravegies no-verbals circumlocucioacute utilitzacioacute de sinogravenims ldquocoining wordsrdquo i utilitzacioacute de paraules o expressions per guanyar temps Es va penjar un pogravester recordatori drsquoaquestes estrategravegies i meacutes endavant a mida que srsquoanaven treballant es va donar una cogravepia en paper per cada alumne de les estrategravegies i vocabulari uacutetil Language helpers (Annex 2 pagravegines 60 a 67)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 40 -
Pas 2 ldquoModellingrdquo Donar models de les estrategravegies a treballar
Els alumnes van veure escenes de la pelmiddotliacutecula Ladies in Lavende (La uacuteltima primavera) on dues dones angleses intenten comunicar-se amb un noi polonegraves que ni parla ni enteacuten lrsquoanglegraves Lrsquoobjectiu era analitzar les diferents estrategravegies que utilitzen i com aquestes van canviant a mida que el noi sap meacutes anglegraves (Annex 2 pagravegines 20 a 27)
Work in pairs Watch the following scenes What strategies did they use to understand
each other Write the number in the grey squares Sometimes you need to write more than
one number 1ST SCENE (7) (806-957)
1 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe doesnrsquot understand
2 - Heshe uses mime or facial expression to indicate heshe understands
3 - Heshe points or mimes the meaning of the word or sentence
5 - Heshe uses mime or facial expression to be sure heshe understands
8 - Heshe changes to other language to help to understand
9 - Heshe asks for clarification because heshe doesnrsquot understand 10- Heshe asks to be sure heshe understands 12- Heshe gives time to think
Ur Sh Sh Sh Sh Donrsquot be frightened Now yoursquore among friends An XXX Ur What did you say An XXX Ur Donrsquot you speak English XXX An XXX Ur No no you mustnrsquot move Em XXX An Yeah Ur Yes An XXX Ur Oh dear I give up Em Wehellip no no em We think hellip we think that you were shipwrecked
and you managed to swim to shore And somehow youhellip em broke your ankle Em You broke your ankle Dr Mead the doctor he thinks you need much rest
Figura 3
Pas 3 ldquoGeneral practicerdquo Pragravectica de les estrategravegies Fer recordatoris constants de les estrategravegies
Primer es van recordar les estrategravegies a treballar (PowerPoint en Annex 2 pagravegines 71 a 74) En aquest pas es van fer un seguit drsquoactivitats orals en petit grup per tal que els alumnes practiquessin les estrategravegies a treballar Es van enregistrar els diagravelegs
Activitat Draw the picture (Annex 2 pagravegines 8 i 9) Estrategravegia
Diverses En aquesta activitat lrsquoalumne A havia de descriure a lrsquoalumne B el seu dibuix i aquest dibuixar-lo i despreacutes a lrsquoinreveacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 41 -
Explain your picture to your partner as exactly as you can Your partner must draw it
Donrsquot show it until you finish
Student A My picture Student A My
partnerrsquos picture
Student B My picture Student A My
partnerrsquos picture
Figura 4
Despreacutes van escoltar els seus enregistraments i van completar el quumlestionari Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegina 34)
Listen carefully to your recordings Take Questionnaire 2 and compare Is your speaking now better Think and complete
Things I do now
better
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word (Quan no seacute una paraula)
a 2 When I need time to think (Quan necessito temps per pensar)
2 Other strategies I used
Things we still
need to improve
Strategies or expressions I need to practise
a
Other aspects
a
Things Irsquom going
to do in order to
improve my
speaking
Figura 5
Joc Taboo Estrategravegia Circumlocucioacute Els alumnes havien de descriure uns dibuixos sense anomenar la paraula La resta del grup els havien drsquoendevinat
Activitat Describe the pictures and guess them (Annex 2 pagravegina
14) Estrategravegia Diverses Els alumnes han de descriure les paraules que tenen en els dibuixos que sersquols proporciona
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 42 -
Aims DESCRIBE THE PICTURES AS CAREFULLY AS YOU CAN
Instructions
Read the instructions carefully
o Work in groups of four
o Take a picture and donrsquot show it to your partners
1 Take a set of cards
2 Shuffle the cards
3 The oldest of the group starts
4 Take one picture and look at it
5 Donrsquot show it to your partners
6 Describe the picture
7 The rest of the group must guess the picture
o When somebody says the correct answer start again
o The person on the right continues
o Take another card and start again
Figura 6
Activitat Joc ldquojust one minuterdquo (Annex 2 pagravegina 15-17) Estrategravegia Utilitzar paraules o expressions per tenir temps per pensar Els alumnes havien drsquoagafar un cartronet amb un tema i parlar durant 1 minut sense parar
Materials you need 1 set of 36 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims DONrsquoT STOP TALKING FOR ONE MINUTE AND USE THE WORDS (well hellip) TO
HELP YOU TO GO ON
Instructions
Read the instructions carefully
o Yoursquore going to talk about a topic for one minute
o Work in groups of four
o If you stop talking for more than 5 seconds the others can knock on the desk and you
loose your turn
o The person who has knocked first can continue
o The person who is talking when the minute finishes is the winner and has 1 point
o Take another card and start again
Figura 7
Activitat Joc Finish your cards (Annex 2 pagravegines 18 i 19) Diverses estrategravegies Lrsquoobjectiu eacutes utilitzar les paraules i expressions que tenen en unes cartes
Materials you need 1 set of 18 cards ldquoJust one minute topicsrdquo
Aims USE THE EXPRESSIONS OR DO THE ACCTIONS YOU HAVE IN YOUR CARDS
Instructions Read the instructions carefully
o You can talk about the topic you like
o You must use the expressions or do the actions during the
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 43 -
conversation
o You can change the topic when you like
o Work in groups of three
o The person who finishes hisher cards is the winner and has 1 point
o Shuffle the cards and start again
Words and expressions in the cards
Wellhellip I think that hellip You knowhellip You know what I mean Righthellip You seehellip Ok I donrsquot
know buthellip How do you say hellip in English What do you mean Oh really Oh Ah Emhellip
(Describe an object) (Describe a person) (Use mime) (Use a synonym to explain the meaning)
Figura 8
Per finalitzar van fer lrsquoactivitat DescribeChoose the correct pictures (Annex 2 pagravegines 10 a 13) Cada parella la va realitzar en una classe a part nomeacutes amb la presegravencia de la investigadora per tal drsquoobservar cada grup especialment les estrategravegies no verbals
Student A PART 1 Describe these pictures to your partner HeShe must guess which picture you are
describing Be careful the order of the pictures is very important It must be exactly the same
Example In the first picture there is a boyhelliphelliphellip
Student B PART 1 Listen to the description of your partnerrsquos picture Chose the picture that is exact to
hisher picture
(Here there are 4 different pictures)
Figura 9
Pas 4 ldquoAction planning goal setting and monitoringrdquo Establir un pla personal del que volen aconseguir i quegrave faran per fer-ho Utilitzant els quumlestionaris citats anteriorment van escoltar els seus enregistraments i van identificar les seves necessitats els seus progressos i van marcar els seus objectius a fi de seguir millorant la seva expressioacute oral (Annex 2 pagravegines 54 a 57)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 44 -
Example 1 Name XXX (code 16)
A THINGS I DO NOW BETTER
New expressions or strategies I used
1 When I donrsquot know a word Use a mime Describe a object or person
2 When I need time to think Ahhellip Andhellip Orhellip OKhellip
3 Other strategies I used (cap comentari)
B THINGS WE STILL NEED TO IMPROVE Strategies or expressions I need to practise
Study the words of very importants
Other aspects (cap comentari)
C THINGS IrsquoM GOING TO DO IN ORDER TO IMPROVE MY SPEAKING Talking in my house and write in my computer Talking for my mother (in English)
Figura 10
El pas 5 ldquoFocused practice and fading out the remindersrdquo (practicar per anar interioritzant les estrategravegies i progressivament anar eliminant els recordatoris) i el pas 6 ldquoEvaluating strategy acquisition and recommencing the cyclerdquo(avaluar conjuntament lrsquoassoliment del proceacutes buscant solucions i establir si cal altres objectius) no es van portar a terme ja que eacutes un proceacutes llarg i el temps que es tenia era limitat
Un cop fetes totes les activitats es va tornar a passar el quumlestionari inicial a tots els alumnes de 2n drsquoESO Al quumlestionari del grup drsquoexperimentacioacute se li van afegir dos nous apartats per tal de conegraveixer quines estrategravegies creien que utilitzen en aquell moment meacutes igual o menys que abans de fer les activitats i tambeacute saber la utilitat que havia tingut per ells tot aquell proceacutes drsquoaprenentatge (Annex 1 pagravegines 9 a 13)
3 ENSENYAMENT DE CONTINGUTS EN ANGLEgraveS SEQUumlEgraveNCIA
DIDAgraveCTICA THE ROMAN WORLD DESCRIPCIOacute DEL PROCEacuteS
31 Disseny de materials
Per tal drsquoanalitzar si els alumnes utilitzaven les estrategravegies treballades durant el proceacutes descrit anteriorment mentre realitzaven activitats CLIL es va procedir a dissenyar una sequumlegravencia didagravectica per treballar lrsquoantiga Roma (Veure annex 3)Es va triar aquest togravepic ja que a prop del centre hi ha unes ruiumlnes drsquouna vilmiddotla romana (drsquoaquiacute procedeix el nom de lrsquoinstitut)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 45 -
Les activitats es van dissenyar pel 1r cicle drsquoESO per treballar durant un cregravedit variable com una unitat didagravectica a la classe drsquoanglegraves (pot ser mentre els alumnes treballen aquest tema a lrsquoagraverea de socials) o com una activitat CLIL de Ciegravencies Socials amb suport linguumliacutestic del professor drsquoanglegraves En el dossier tambeacute es van incloure ajudes drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute i expressioacute oral i frases per utilitzar durant les converses Els objectius eren tant de llengua com drsquoaltres continguts del curriacuteculum especialment Socials Lrsquoobjectiu final drsquoaquestes activitats era una presentacioacute oral La figura 12 mostra aquests objectius
Figura 11 Objectius de lrsquoactivitat The Roman world
Aquestes activitats es van dissenyar per treballar en parella o petit grup ja que eacutes volia donar molta importagravencia a la interaccioacute oral dels alumnes durant tot el proceacutes Per aquest motiu els alumnes van haver drsquoenregistrar algunes de les activitats i despreacutes valorar la llengua utilitzada amb els quumlestionaris proporcionats No es va obligar a enregistrar tot per evitar el cansament dels alumnes drsquohaver drsquoescoltar tots els enregistraments
OBJECTIVES
Learn about our
Roman heritage
To improve
language
To improve
learning
To improve the
use of TIC
bull Language bull Engineering amp
architecture bull Social organization
bull Speaking o oral interaction o oral presentation bull Reading bull Writing bull Listening
bull Look for information on the Internet
bull Use of tools o Word o PowerPoint o Windows Movie
Maker
bull Metacognitive strategies
bull Social strategies bull Cognitive
strategies bull Compensation
strategies
Content
knowledge
Language
knowledge
Language
skills
General
knowledge
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 46 -
A la sequumlegravencia didagravectica dissenyada es va incloure bull Activitats per treballar continguts relacionats amb
o LrsquoImperi Romagrave comparant el mapa de lrsquoextensioacute de lrsquoimperi amb el
mapa de lrsquoexpansioacute de la Comunitat Europea o El llatiacute relacionant algunes paraules angleses drsquoorigen llatiacute amb les
llatines i traduir-les al catalagrave o La enginyeria i lrsquoarquitectura romanes escoltant alguns
enregistraments per completar algunes i familiaritzar-se amb el vocabulari bagravesic dels noms i caracteriacutestiques drsquoalgunes construccions romanes Despreacutes drsquoaixograve havien de triar una drsquoelles per preparar una exposicioacute oral
bull Activitats per preparar la exposicioacute oral de la construccioacute triada Aquestes
incloiumlen o Buscar fotografies i informacioacute sobre la construccioacute a les webs
analitzar-la resumir-la i rescriure-la per preparant un PowerPoint o pogravester per a suport visual durant lrsquoexposicioacute
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Preparar la presentacioacute oral havent de planificar i decidir les
responsabilitats de cada membre del grup practicant amb el grup no solament el text sinoacute tambeacute tots aquest elements que fan que sigui bona una exposicioacute de grup en puacuteblic la introduccioacute i el final la presentacioacute dels altres oradors i el material el llenguatge corporal com cal parlar (to velocitat volum)
o Fer lrsquoexposicioacute oral Si beacute lrsquoobjectiu final era fer una exposicioacute oral
no es va arribar a portar a terme per manca de temps No obstant cal mencionar que en la seva planificacioacute srsquoincloiumla la filmacioacute en viacutedeo de la mateixa per tal que cada grup pugues avaluar la seva presentacioacute mitjanccedilant un full drsquoautoavaluacioacute que inclouria tant el resultat final com el proceacutes per arribar-hi La professora seguiria els mateixos criteris drsquoavaluacioacute que els alumnes A meacutes a meacutes tambeacute srsquoadjuntava una graella perquegrave els alumnes apuntessin les informacions meacutes importants de les diferents exposicions assegurant aixiacute lrsquoescolta atenta de les exposicions i la demanda drsquoaclariment del que no haguessin entegraves o que el grup no hagueacutes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 47 -
explicat Tambeacute srsquoincloiumla una altra graella on els alumnes podien apuntar els aspectes que meacutes els havia agradat de lrsquoexposicioacute dels seus companys i els que creien que caldria millorar
Els materials complerts es podran trobar a la web httpwwwclil-siorg
bull Activitats per extreurersquon conclusions Un cop acabades totes aquestes
activitats els alumnes havien de reflexionar sobre tots els aspectes tractats i comparar la Roma antiga amb lrsquoactualitat Es va dissenyat tambeacute un quumlestionari per tal de saber el que els alumnes han apregraves durant aquestes activitats
Per portar a terme les activitats els alumnes havien de seguir un proceacutes ciacuteclic tal com mostra la figura 13 Aquest proceacutes comenccedila amb la planificacioacute de la tasca que han de fer preguntar-se quegrave saben sobre el tema buscar la informacioacute que els falta a la web o altres recursos bibliogragravefics analitzar i resumir la informacioacute rescriure aquesta informacioacute per exemple en un PowerPoint preparar la exposicioacute oral portar-la a terme i finalment analitzar i avaluar aquesta exposicioacute oral Cal remarcar que pels objectius que es proposen tant important o meacutes eacutes el proceacutes com el resultat final
Figura 12 Proceacutes de les activitats
32 Intervencioacute a lrsquoaula
Lrsquoobjectiu era realitzar aquestes activitats un grup on hi haguessin alumnes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup de control per tal drsquoanalitzar les diferegravencies en la utilitzacioacute drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute entre els dos grups si eacutes que hi havia Analitzades les possibilitats que hi havia en aquells moments mitjans del tercer
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
3- Look forinformation
6- Oral presentation
1-Plan thetask
4- Analyseand summarise
5- Rewrite theinformation
7- Self evaluation
2- What doyou know
PROCESS
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 48 -
trimestre del curs finalment es va intervenir en un grup drsquo11 alumnes dels 3 grups de 2n drsquoESO que estaven fent un cregravedit variable drsquoanglegraves Lamentablement nomeacutes dos drsquoells eren del grup drsquoexperimentacioacute i havien fet les activitats drsquoaprenentatge de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral La professor del cregravedit assistir durant tot el proceacutes a lrsquoaula (excepte un dia) i va colmiddotlaborar activament amb els alumnes i la investigadora Els alumnes van treballar en parelles i grups de tres cada grup individualment amb el suport de la professora i la investigadora Es van fer sis sessions que es van enregistrar en agraveudio i un grup en viacutedeo Cada grup disposava drsquoun ordinador amb el dossier electrogravenic que contenia les activitats drsquoaprenentatge i drsquoavaluacioacute una versioacute en paper de les activitats meacutes importants (per evitar inactivitat en cas de possibles problemes amb els ordinadors) i una gravadora digital El proceacutes de les activitats va ser el seguumlent Despreacutes de presentar les activitats i explicar els objectius de les mateixes els estudiants van comenccedilar contestant un quumlestionari sobre lrsquoantiga Roma que tenia lrsquoobjectiu de recordar coneixements previs i familiaritzar-se amb les webs proporcionades que podien utilitzar per completar-lo Els alumnes es van enregistrar la conversa A continuacioacute van iniciar les activitats on despreacutes drsquouna introduccioacute calia buscar informacioacute a les webs indicades i contestar les preguntes per tal drsquoaprendre sobre lrsquoImperi Romagrave Tambeacute van enregistrar-ho Un cop acabades aquestes tasques i mentre escoltaven els 3 enregistraments van contestar el quumlestionari Speaking evaluation chart 1 (Annex 3 pagravegines 12 i 13) On van anotar les frases utilitzades en anglegraves o L1 de les estrategravegies relacionades Despreacutes van continuar amb les activitats relacionades amb conegraveixer lrsquoorigen llatiacute drsquoalgunes paraules angleses i lrsquoenginyeria i arquitectura romanes Quan havien de fer les tasques de comprensioacute oral degut a que el volum de lrsquoenregistrament era molt baix i amb el soroll ambiental no srsquoentenia prou beacute es va optar perquegrave la professora mateixa ho llegiacutes El seguumlent pas va ser triar una construccioacute per fer lrsquoexposicioacute oral Aquest diagraveleg tambeacute es va enregistrar i mentre lrsquoescoltaven van tornar a completar el quumlestionari anterior Speaking evaluation chart 1 Un cop acabat van comenccedilar a preparar-la buscar fotografies i ampliar la informacioacute de la construccioacute triada i preparar el PowerPoint utilitzant les webs relacionades en el dossier Degut a la manca de temps no es va arribar a preparar i fer lrsquoexposicioacute oral Dos grups van poder comenccedilar a fer el PowerPoint
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 49 -
325 Anagravelisi i interpretacioacute de dades De la gran quantitat drsquoinformacioacute obtinguda srsquoha fet dos tipus drsquoanagravelisi Un anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
o Quumlestionari inicial (Annex 1 pagravegines 5 a 8) o Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1 pagravegines 9 a 17) o Quumlestionari Activitats The Roman world (Annex 3 pagravegines 28-
31)
Un anagravelisi qualitatiu drsquouna seleccioacute de dades obtingudes mitjanccedilant els quumlestionaris entrevistes i enregistraments en agraveudio i viacutedeo
o Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33)
o Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegines 35) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex
2 pagravegina 34) o Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2
(Annex 3 pagravegines 12 13 i 18) o Entrevista semi-estructurada a la professora del CV(Annex 4
pagravegina 36) o Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(Annex 4 pagravegines 21 a 30) o Diari personal de la investigadora o Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a
terme pels alumnes
A Anagravelisi quantitatiu de les dades del quumlestionaris
1- Quumlestionari inicial i Quumlestionari inicial- segona part (Annex 1) Un cop contestats els quumlestionaris i seguint lrsquoassessorament del Prof Martiacutenez Olmo es van seguir els seguumlents passos codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment comparar entre les respostes del grup drsquoexperimentacioacute i del grup
de referegravencia tant del quumlestionari inicial com del quumlestionari inicial- segona part
estudiar les relacions entre variables bull relacioacute entre sexe i nombre drsquoestrategravegies que creuen que
utilitzen bull relacioacute entre capacitat drsquoensortir-sersquon quan troben
dificultats (pregunta 29) amb el nombre drsquoestrategravegies que utilitza
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 50 -
bull relacioacute entre nivell drsquoanglegraves (pregunta 3) i nombre drsquoestrategravegies que creuen que utilitzen
bull relacioacute entre si els agrada aprendre anglegraves i si els agrada parlar anglegraves (preguntes 4 i 5) amb nombre drsquoestrategravegies que utilitzen
2- Quumlestionari de les activitats CLIL (Annex 4)
codificar les respostes elaborar una matriu i fer el buidatge de les dades fer el recompte de cada pregunta i el cagravelcul de percentatges elaborar les gragravefiques de variables individualment buidar i analitzar les respostes a les preguntes obertes
B Anagravelisi qualitatiu de les dades del quumlestionaris entrevistes i
enregistraments en agraveudio i viacutedeo
1- Quumlestionari What strategies did you use during the task (Annex 2 pagravegines 32-33) Es van triar dos grups i van tornar a escoltar lrsquoenregistrament de la
tasca junt amb la investigadora per tal de comprovar els resultats Els alumnes van fer les modificacions pertinents afegir o eliminar creus (Annex 2 pagravegines 49-52)
2- Quumlestionari Problems and solutions (Annex 2 pagravegina 35)
Es van buidar totes les respostes (Annex 2 pagravegines 58-59) i despreacutes de comentat els resultats amb els alumnes va servir de base per reprogramar les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies CLIL
3- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart (Annex 2 pagravegines 34) Es van recollir les respostes de 4 quumlestionaris drsquoalumnes i es van
analitzar (Annex 2 pagravegines 54-57)
4- Quumlestionaris autoevaluatius Speaking evaluation chart 1 and 2 (Annex 3 pagravegines 11 12 i 17) Es van recollir les respostes de dos grups de cada quumlestionari
5- Entrevista semi-estructurada a la professora del CV (annex 5 pagravegines 37-40) Es va enregistrar i transcriure lrsquoentrevista Es van analitzar les respostes per tal de comparar-les amb les
observacions de la investigadora 6- Posada en comuacute del quumlestionari activitats The Roman world
(annex 4 pagravegines 22 a 34)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 51 -
Es va enregistrar en agraveudio i viacutedeo i es va fer la transcripcioacute Es va analitzar per tal de comparar-ho amb les dades obtingudes
al quumlestionari sobre les activitats CLIL
7- Diari personal de la investigadora Es van anar recollint observacions del proceacutes de les activitats aixiacute
com els problemes sorgits tant de les activitats per anar-les rectificant com tegravecnics (ordinadors gravadores) Tambeacute es va prendre nota de la reaccioacute i comportament dels alumnes durant les sessions
Es va analitzar i es va utilitzar per comparar amb els quumlestionaris i enregistraments
Figura 13 Exemple drsquoun full del diari personal
8- Enregistraments en agraveudio i viacutedeo de les activitats portades a terme pels alumnes
a Proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
bull Els alumnes van enregistrat totes les activitats realitzades pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure dos exemples de cada activitat pel seu posterior anagravelisi
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 52 -
bull Es van analitzar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral que utilitzaven per expressar-se en L2 Les estrategravegies analitzades a les transcripcions soacuten
COgraveDICODE ESTRATEgraveGIA STRATEGY
No verbal Non verbal Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veu per
expressar el que vol dir (1)
Coining ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar
una paraula traduint de la L1 (ldquogalleryrdquordquopicture place)
Circumlocucioacute
Circumlocution
Usar una circumlocucioacute (escriure o parafrasejar la paraula) o un sinogravenim
(ldquovacuum-cleanerrdquordquoIt sucks airrdquo) or a synonym
L1 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
Temps Time Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
(using fillers Well emiddot mmiddot)
Usar frases Pattern Utilitzar frases o parts de frases que ha dit lrsquoaltre lrsquointerlocutor
Ajut help Demanar ajut aclariments o repeticioacute
Ajudar Helping Ajudar i cooperar amb els altres repetint o explicant el que ha dit
Comprovar Check Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar o confirmar que ha
compreacutes beacute
Usar frases Formulaic Utilitzar frases apreses (2) (routines and patterns)
Torn Turn Prendre i donar el torn de paraula
Entegraves Understand Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves
Silenci Silence Quedar-se callat (silenci llarg)
Figura 14
(1) Srsquohan analitzat a la primera transcripcioacute ja que es va enregistrar en viacutedeo La resta donat que no es
va enregistrar en viacutedeo nomeacutes es pot analitzar el llenguatge no verbals com sons to de veu excepte
en alguns casos en que es va prendre nota al moment
(2) Eacutes forccedila difiacutecil distingir quan utilitzen una frase apresa i quan no Nomeacutes srsquoha comptat quan srsquoha
vist una intencioacute molt clara
b Proceacutes drsquoensenyament de continguts en anglegraves Sequumlegravencia
didagravectica The Roman world Descripcioacute del proceacutes
bull Els alumnes van enregistrat les activitats que estaven marcades en el dossier pel seu propi anagravelisi i autoavaluacioacute
bull Es van transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup un membre del qual havia participat a la primera fase de lrsquoestudi i els primers diagravelegs dels altres grups pel seu posterior anagravelisi
bull Es va enregistrar en viacutedeo el proceacutes drsquoun grup Es va revisar i completar la transcripcioacute drsquoaquest grup
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 53 -
4 RESULTATS OBTINGUTS
41 Presentacioacute dels resultats obtinguts
Un cop finalitzada la intervencioacute a lrsquoaula i el proceacutes de recollida i anagravelisi de les dades obtingudes cal procedir a respondre les preguntes plantejades a la investigacioacute No obstant durant aquest proceacutes es va posar de manifest la necessitat de modificar o concretar algunes de elles Pregunta 1
Si els nostres alumnes de 1r Cicle drsquoESO exerciten les competegravencies linguumliacutestiques comunicatives aprenent les estrategravegies necessagraveries seran capaccedilos drsquoaplicar-les despreacutes quan estiguin realitzant altres tasques en aules AICLE
Aquesta pregunta es va subdividir en 3
a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades
b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
Pregunta 1 a Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les activitats drsquointeraccioacute proposades La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes abans de comenccedilar el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies
Analitzant les dues transcripcions dels enregistraments realitzat durant la primera activitat ldquoThe partyrdquo es pot observar que les estrategravegies que meacutes utilitzen durant la interaccioacute soacuten
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 54 -
n cops ESTRATEgraveGIA Grup 1 Grup 2 PER EXPRESSAR-SE
1
1 Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 0 ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
0 0 Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 5 31 Utilitzar el catalagrave o castellagrave
30 9 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar
2 0 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg)
PER INTERACTUAR
5 3 Demanar ajut 5 0 Demanar aclariments 3 0 Repetir o aclarir el que han dit 1 0 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que
ha compreacutes beacute 3 5 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 2 0 Utilitzar frases apreses 1 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 9 Prendre i donar el torn de paraula
Figura 15 (Extret de lrsquoannex 5 pagravegines 11121414)
Grup 1 Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensarrdquo si beacute la majoria de vegades eacutes limita a allargar el so de la paraula (11 de 30) o a utilitzar ldquoehrdquo (13 de 30) Utilitzen forccedila les estrategravegies per interactuar sobre tot demanar ajut i aclariments Malgrat ser una conversa de quasi beacute 11 minuts utilitzen molt poc la L1 nomeacutes 5 cops i amb paraules soltes
42 MM But eh another gohellip eh good We can invite Toru temps
43 ALL What aclariments
44 MP Toru| my friend of massager repetir
45 MM Toru || but what is Toru aclariments
46 MP To|ru repetir
47 Toru aclariments
Comprovar
48 MM What What is Toro aclariments
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 55 -
49 MP Itrsquos a friend of messenger hellip thhellip buenu when When she
hellip when shehellip
Temps
repetir
50 MI She was a girl or a boy Aclariments
Ajudar
51 MP She has ahellip has a web page web page with me temps
52 ALL Ah Ok ok entegraves
Figura 16 (extracte annex 5 pagraveg 8)
Grup 2 Utilitzen un nombre limitat drsquoestrategravegies Lrsquoestrategravegia que meacutes utilitzen eacutes Utilitzar el catalagrave o castellagraverdquo encara que majoritagraveriament per organitzar lrsquoactivitat (28 de 31) Utilitzen expressions per guanyar temps majoritagraveriament ehmiddot (6 de 9) Utilitzen tambeacute algunes estrategravegies per interactuar prendre i donar el torn de paraula ajudar els altres i demanar ajut
28 Aixograve aixograve L1 29 Cris || Where are you going 30 Ism My friend Tom || 31 Jon Ara explica - [ They STOP the recorder to listen] L1 32 Jon Where is my party 33 Cris House Eh temps 34 Jon Hache [To help to write] Ajudar 35 Ism In my house 36 Cris O Demanar ajut 37 Jon Eh o o u ese [Spelling] you know xxx is very boring Ajudar 38 Cris Is [Writing ] Demanar ajut 39 Jon No aquiacute no aquiacute no Aquiacute ehhh no no no| noooo [laugh]
aquiacute my friend tom [Pointing] No verbal L1
40 Cris My friend [Writing ]
Figura 17 (Extracte annex 5 pagraveg 13)
Analitzant els dos quumlestionaris completats despreacutes de fer aquesta activitat per dos altres grups i revisats posteriorment amb la investigadora (Annex 2 pagravegines 49 a 53) srsquoobserva que les estrategravegies que utilitzen meacutes de 2 cops soacuten
grup 1 grup 2 Estrategravegia 4 Demanar ajut a la persona amb qui parlo 14 4 Utilitzar una paraula o expressioacute catalana o castellana 4 5 Traduir literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 7 Canviar la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 7 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso 3 Faig indicacions amb gestos o paraules de que lrsquoentenc 4 Em quedo callatda
Figura 18
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 56 -
Comparant aquests resultats amb el quumlestionari inicial (annex 1 pagravegines 18 a 36) on sersquols demana quines estrategravegies creuen que utilitzen quan interaccionen amb els companys srsquoobserven forccedila coincidegravencies en les 10 que creuen que utilitzen meacutes Les 10 estrategravegies que creuen que utilitzen meacutes
Mitjana (0-3)
Total percentatge Moltforccedila
20 Li demano que mrsquoho repeteixi o mrsquoaclareixi el que mrsquoha dit 25 85 26 Si crec que no mrsquoenteacuten li repeteixo o li aclareixo el que vull dir 23 85 21 Li pregunto el significat de les paraules o frases que no he entegraves 22 83 10 Demano ajut a la persona amb qui parlo 22 83 15 Canvio la manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla 22 75 14 Utilitzo frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me 21 81 11 Ho dic en catalagrave o castellagrave 21 80 13 Tradueixo literalment del catalagrave o castellagrave el que vull dir 2 78 8 Descric lrsquoobjecte lrsquoaccioacute 18 70 17 Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo
(repeteixo) 18 66
Les 5 estrategravegies que creuen que utilitzen menys
Mitjana (0-3)
Total percentatge GensNo gaire
23 Faig veure que lrsquohe entegraves 1 70 7 Mrsquoinvento paraules o dic paraules que semblin angleses 1 66 18 Em quedo callatda 13 57 16 Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
(well) 14 46
25 Quan estic parlant li faig preguntes per comprovar que mrsquoentenen 14 46 27 Quan lrsquoescolto li faig indicacions amb gestos o paraules de que
lrsquoentenc 15 49
Figura 19 (extret de lrsquoannex 1 pagravegines 34 i 35)
Referent a lrsquoestrategravegia ldquoUtilitzar paraules o expressions per guanyar tempsldquo cal remarcar que mentre a les figures 16 i 19 hem vist que la utilitzen forccedila a la 20 ells creuen que la utilitzen poc i un 15 van respondre al quumlestionari inicial que no sabien si lrsquoutilitzaven Per tant es pot concloure que no eren conscients de la seva utilitzacioacute
Estrategravegies que utilitzen els alumnes durant el proceacutes drsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
Durant el proceacutes drsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute oral despreacutes drsquoanalitzar i de donar models de les estrategravegies que es pretenia treballar analitzant les transcripcions (annex 5) es pot concloure que en general els alumnes soacuten capaccedilos drsquoutilitzar-les durant les activitats concretes que sersquols proposa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 57 -
Durant la primera activitat Draw the pictures les alumnes utilitzen la majoria drsquoestrategravegies per interactuar i un nombre meacutes limitat drsquoestrategravegies per expressar-se perograve 4 i 5 cops fan una pausa llarga i 3 i 8 cops busquen temps per pensar (cal donar una informacioacute exacta per portar a terme lrsquoactivitat) (Veure figura 23) No obstant trobem per primer cop que una alumne utilitza 2 cops la Circumlocucioacute
1 NOE In my picture there is a one boy The boy is play to the [()
water]
2 BER To the what aclariments 3 NOE To the mini a little water circum 4 BER Ah Entegraves 5 NOE A little water lt11gt silenci
11 NOE Jumper jumper And | | he have got a amiddot | | itrsquos a tree Silenci 2
circum 12 BER What aclariments 13 NOE How do you say rama rama in English ajut 14 BER I donrsquot know
Figura 20 (Extracte annex 5 pagraveg 16)
Quan el treballa la estrategravegia circumlocucioacute a lrsquoactivitat Describe the pictures and guess them srsquoobserva com soacuten capaccedilos de fer una descripcioacute de lrsquoobjecte comprensible pels companys i no els costa gaire endevinar la paraula
1 NOE Em It ismiddot ehmiddot can look the in the mountain | ehmiddot it is amiddot the colour imiddots green andmiddot brown ehmiddot is big
2 BER is 3 NOE big 4 BER Ah OKlt14rsquogt amiddot Itrsquos amiddot tree 5 Yes
22 BER Yuhu me I I I take the piece [laugh] XXX Itrsquos a animal Itrsquos
yellow|[laugh] [duckrsquos sound] emmiddot is | small 22 NOE It imiddots a duck 23 BER Yes OK very good itrsquos a dumiddotck Take the piece Fast Fast xxx Ok Ok
Ok Take the middot |||[laugh] 24 NOE ehmiddot It is an object | It is amiddot a foot ehmiddot it is eat in summer ehmiddot it is round 25 BER Ah is a ice-cream
Figura 21 (extractes annex 5 pagravegines 23 i 24)
ANAgraveLISI DE LES ESTRATEgraveGIES UTILITZADES Activity the party draw
the picture
d e s c r i b e the picture and guess it
d e s c r i b e c h o o s e the correct picture
Transcripcioacute n 1 2 3 6 7 4 5
ESTRATEgraveGIA
PER EXPRESSAR-SE
Llenguatge no verbal Miacutemica expressioacute de la cara sons to de veuper expressar el que vol dir
1 1 1 1 2 1 1 1 1 0
ldquoCoining wordsrdquo Dir la paraula en L1 perograve amb accent anglegraves o inventar una paraula traduint de la L1
1 0 0 0 0 3 0 0 0 0
Circumlocucioacute Descriure o parafrasejar la paraula 0 0 2 0 XXX9 XXX 2 0 0 1 Utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim 0 0 0 0 XXX XXX 0 0 1 0 Utilitzar el catalagrave o castellagrave 5 31 5 2 2 7 3 2 2 4 Utilitzar paraules o expressions per guanyar temps per pensar 30 9 3 8 10 17 12 4 4 5 Utilitzar paraules o frases que ha dit lrsquoaltre persona que parla 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Quedar-se callat (silenci llarg) 0 0 4 5 2 1 0 0 0 0 PER INTERACTUAR Demanar ajut 5 3 2 2 0 4 0 0 0 1 Demanar aclariments 5 0 3 8 1 6 1 0 0 0 Repetir o aclarir el que han dit 3 0 0 1 1 2 0 0 0 1 Fer preguntes o repetir el que ha entegraves per comprovar que ha compreacutes beacute 1 0 2 2 0 0 0 0 2 0 Ajudar els altres repetint o explicant el que ha dit 3 5 0 0 0 1 0 0 0 2 Utilitzar frases apreses 2 0 0 0 0 0 0 0 0 0 Fer indicacions amb paraules o gestos que srsquoha entegraves 1 0 6 2 3 3 4 0 1 5 Prendre i donar el torn de paraula 0 9 0 2 8 9 0 0 1 0
Alumne A B A B A B Nombre torns de paraula 172 73 63 34 127 17 27
Figura 22 Quadre resum de les estrategravegies utilitzades en el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies (Annex 5)
9 XXX En aquest cas no es comptaran com a estrategravegies utilitzades la circumlocucioacute ni utilitzar paraules amb un significat semblant o un sinogravenim ja que eacutes lrsquoobjectiu
drsquoaquesta activitat
18 Ok Itrsquos amiddot an object round Emiddot shemiddot ai It has in it somiddotme | some | | 19 What 20 Emiddot some | air 21 A a ball 22 Air air 23 Yes 24 Itrsquos a ball yes but emiddot it we we use it to play basketball 22 Itrsquos a basketball ball 23 Yes
40 Itrsquos a part of the body [laughs] Emiddot Itrsquos amiddot amiddot amiddot five toes Five toes 41 Yes 42 Itrsquos amiddot 43 I donrsquot understand you eh 44 XXX 45 Speak in English 46 Yes 47 Amiddot Itrsquos amiddot 48 XXX 49 Ah Ok I understand you Itrsquos a part of 50 The body leg leg 51 Itrsquos a knee 52 A foot 53 Knee 54 A foot 55 Yes foot
Figura 23 (extracte annex 5 pagravegines 23 i 24)
A meacutes a meacutes utilitzen un nombre variat drsquoaltres estrategravegies que els permet portar a terme lrsquoactivitat sense gairebeacute no utilitzar la L1 (Veure figura 23)
A les transcripcions de lrsquoactivitat Letrsquos play a game just one minute srsquoobserva com soacuten capaccedilos de parlar amb molta rapidesa en L2 Nomeacutes utilitzen la L1 per comentaris no relacionats amb lrsquoactivitat Per no parar utilitzen recursos com repetir les paraules i expressions com ldquoehmiddotrdquo i allargament dels sons per guanyar temps (Annex 5 pagravegines 29-30)
Tambeacute es pot constatar a la transcripcioacute de lrsquoactivitat Finish your cards com els alumnes poden utilitzar les paraules o expressions que tenen a les cartes i com algunes drsquoelles les utilitzen meacutes cops malgrat que a les cartes no estan repetides Per tant les utilitzen de motu propio
11 CRI How do you say emiddot festa in English 12 DAR Emmiddot I donrsquot know but I think that emmiddot amiddot a big and crazy
place But this this this place itrsquos is very funny In this place I have amiddot a object made of wood Emmiddot amiddot and he have amiddot black hole | Aquesta tambeacute lrsquohe dit Emmiddot In this I have a pi- a person he have amiddot amiddot a disc and this person have a phones andmiddot | and this pe- and this person
time
13 CRI Ohmiddot a DJ OK 14 Esto como XXX L1 help
22 CRI You see in this party but I have drinks and what do you want
to eating
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 60 -
23 JON You know what I mean disc jockey 24 What Ajut 25 JON Quegrave significa disc jockey repetir 26 CRI Disc jockey right itrsquos a middot peson right I have- he have amiddot a
object Itrsquos a disc
22 DAR OK And what do you mean What do you mean 23 CRI Ah de de de quegrave aclariments
Frases paraules o estrategravegies que
havien drsquoutilitzar Cops que la utilitzen durant el diagraveleg
Wellhellip 3- 2 alumnes diferents
I think that hellip 2- 2 alumnes diferents
You knowhellip 3 - el mateix alumne
You know what I mean 3- 2 alumnes diferents
Righthellip 2- el mateix alumne
You seehellip 1-
Ok 3- els 3 alumnes
I donrsquot know buthellip 2- 2 alumnes diferents
How do you say hellip in English 4 - els 3 alumnes
Ah 1-
Emhellip (Ehellip) 11- els 3 alumnes
What do you mean 4- el mateix alumne
Oh really 1-
Oh 1-
Describe a person 3- 2 alumnes diferents el DJ
Describe an object 2- 2 alumnes diferents
Use a synonimus to explain the meaning
0
Use mime No srsquoha pogut analitzar ja que no es disposa drsquoenregistrament en viacutedeo
Figura 24 (extractes annex 5 pagravegines 31 i 32)
Durant la uacuteltima activitat Describechoose the correct picture la primera parella utilitza poques estrategravegies per portar a terme lrsquoactivitat (veure figura 26) i la segona parella amb un nivell de llengua meacutes baix segueix utilitzant tambeacute meacutes estrategravegies drsquointeraccioacute i expressions per guanyar temps Utilitza un cop la circumlocucioacute i un altre una paraula aproximada
8 BEA The third photo there is amiddot young girl M M Have a hat [She
mimes a hat] A bright bueno peix temps No verbal L1
9 NOE Mm entegraves 10 BEA And Em photo bueno |
Temps L1
11 NOE The Em The third picture the girl is- mmiddot Aclariments temps
12 BEA Is smile and have a bright bright heat straight hair 13 NOE A Ok vale entegraves
7 MAR Yes to balls In fourth picture there is a boy and boy play to
basketball in the chair Themiddot chair | yes Comprovar sinogravenim
8 DAN Ah Entegraves
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 61 -
9 MAR Do you understand comprovar 10 DAN Yes in the wheel chair Entegraves 11 MAR Yes 12 DAN In the wheel chair Enteacutes
Figura 25 (extractes annex 5 pagravegines 19 a 21)
Pregunta 1 b Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral La conclusioacute a la que es pot arribar amb les dades recollides eacutes que siacute
Les conclusions de la pregunta anterior poden servir tambeacute per contestar afirmativament a aquesta pregunta Tanmateix els resultats de lrsquoanagravelisi estadiacutestic del quumlestionari inicial quumlestionari inicial-segona part i lrsquoanagravelisi comparatiu drsquoaquest dos quumlestionaris el primer fet al gener i el segon fet al maig ens reafirma aquesta asseveracioacute (Veure annex 1)
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial veiem que hi ha una relacioacute moderadament intensa i significativa (r=044) entre els que afirmen que saben ensortir-sersquon i en nombre drsquoestrategravegies utilitzades(Figura 15)
Tanmateix veiem que hi ha una relacioacute no massa intensa perograve siacute que estadiacutesticament significativa entre el nivell drsquoanglegraves dels alumnes i el nombre drsquoestrategravegies que afirmen utilitzar (figura 16)
Figura 26 Gragravefica 32 (Annex 1 pagravegina 30) Figura 27 Gragravefica 33 (Annex 1 pagravegina 30)
Per tant tot indica que si coneixen meacutes estrategravegies i les utilitzen sersquon sortiran millor
Si analitzem els resultats del quumlestionari inicial- segona part la majoria dels alumnes del grup drsquoexperimentacioacute (765) un cop acabades les activitats afirmen que els ha estat molt o forccedila uacutetil treballar les estrategravegies drsquointeraccioacute oral
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 62 -
Tha estat uacutetil treballar les estrategravegies
294
471
235
000
10
20
30
40
50
Siacute molt Siacute forccedila No gaire Gens
Figura 28 Gragravefica 48 (Annex 1 pagravegina 40)
Les tres raons meacutes anomenades pels alumnes soacuten Ara intenten utilitzar meacutes lrsquoanglegraves a classe (9) poden sortir-sersquon millor quan tenen un problema drsquoexpressioacute (8) i ara colmiddotlaboren meacutes amb els companys quan fan activitats orals (8) Les raons per les que afirmen que no els ha estat uacutetil soacuten perquegrave segueixen sense poder expressar-se en anglegraves (5) i perquegrave ja sersquon sortien prou beacute abans perquegrave el seu nivell drsquoanglegraves era bo ( 4) Si srsquoanalitzen les respostes sobre si ara utilitzen meacutes igual o menys que abans les estrategravegies srsquoobserva que eacutes significatiu el nombre drsquoestudiants que afirmen que utilitzen meacutes expressions per guanyar temps i no quedar-se en silenci i descriuen el significat de la paraula quan no la recorden (389 en tots dos casos) Un 50 afirmen que utilitzen menys la L1
LLEGENDA DE LES GRAgraveFIQUES
DAQUEST APARTAT
meacutes que abans igual que abans
menys que abans no ho seacute
Utilitzo la miacutemica expressioacute facial to de veu
333
444
167
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 38
Descric e l significat de la paraula
389
278 278
56
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 40
Utilitzo un sinogravenim o paraula que sassembli
333
444
222
0000
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Gragravefica 41
Utilitzo expressions per tenir
temps per pensar
389
222
278
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 42
Figura 29 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 63 -
Aquestes gragravefiques representen les estrategravegies que es van treballar amb activitats concretes durant les activitats drsquoaprenentatge
Invento una paraula que sembli anglesa
56
333
611
0000
100
200
300
400
500
600
700
Gragravefica 39
Demano ajut a la persona amb qui parlo
167
333
389
111
00
50
100
150
200
250
300
350
400
450
Gragravefica 44
Practico a casa sol o am b un amic
56
500
389
56
00
100
200
300
400
500
600
Gragravefica 47
Figura 30 Gragravefiques (Annex 1 pagravegines 37 i 38)
Aquestes altres gragravefiques representen estrategravegies que es van comentar a classe perograve que no es van treballar amb activitats concretes Srsquoobserva que pocs alumnes diuen que utilitzen aquesta estrategravegia meacutes que abans Inventar paraules que semblin angleses i practicar sol a casa un 56 Demanar ajut un 167 (cal tenir en compte que ja era una estrategravegia molt utilitzada pels alumnes al primer quumlestionari
Si comparem els resultats del quumlestionari fet al gener quumlestionari inicial amb el fet al maig quumlestionari inicial- segona part podem observar que
En el grup drsquoinvestigacioacute eacutes manteacute forccedila estable el percentatge drsquoalumnes
que els agrada molt o forccedila (616 al gener i 611 al maig) Al grup de referegravencia baixa (711 al gener i 594 al maig) Les possibles causes drsquoaquest descens srsquoapuntaran a lrsquoapartat seguumlent
Tagrada aprendre anglegraves Grup dinvestigacioacute
278333 333
56
333278
167222
00
100
200
300
400
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada aprendre anglegraves grup de referegravencia
158
553
289
00
216
378324
81
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 1 Gragravefica 2
Figura 31 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 64 -
Malgrat el problema mencionat anteriorment en tots dos grups srsquoobserva un increment dels alumnes que els agrada parlar en anglegraves Eacutes important la disminucioacute dels alumnes que no els agrada gens parlar en anglegraves a quasi la meitat en el grup drsquoinvestigacioacute mentre que al grup de referegravencia augmenta
Tagrada parlar en anglegraves Grup dinvestigacioacute
56
278333 333
111
333389
167
00100200300400500
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Tagrada parlar en anglegraves Grup de referegravencia
53184
553
21181
270351 297
00
200
400
600
Molt Forccedila No gaire Gens
gener maig
Gragravefica 3 Gragravefica 4
Figura 32 Gragravefiques (Annex 1 pagravegina 44)
Srsquoaprecia un augment de les estrategravegies que afirmen utilitzar els alumnes
del grup drsquoinvestigacioacute mentre que el grup de referegravencia disminueix el seu uacutes
Estrategravegies utilitzades sovint o a vegades
121
136
131127 128 128
110
115
120
125
130
135
140
Grup Investigacioacute Grup Referegravencia 3 Grups
gener maig
Figura 33 Gragravefica 55 (Annex 1 pagravegina 46)
En el grup drsquoinvestigacioacute augmenta en nombre drsquoalumnes que afirmen que sovint i a vegades els eacutes fagravecil expressar el que volen dir en anglegraves i disminueix significativament els que diuen que mai els eacutes fagravecil En el grup de referegravencia disminueix el nombre dels que afirmen que sovint i quasi mai els eacutes fagravecil i augmenten els que creuen que a vegades els eacutes fagravecil i tambeacute els que mai els eacutes fagravecil i els que manifesten que no ho saben
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 65 -
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP INVESTIGACIOacute
00
278
500
222
0056
333
500
111
0000
100
200
300
400
500
600
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil expressar el que vols dir en anglegraves
GRUP REFEREgraveNCIA
79
289
474
158
0054
378
297
216
54
0050
100150200250300350400450500
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 34 Gragravefiques 57 i 58 (Annex 1 pagravegina 47)
En el grup drsquoinvestigacioacute srsquoobserva un fort increment dels alumnes que diuen que sovint els eacutes fagravecil sortir-sersquon quan es troben amb dificultats Un 833 afirmen que sovint o a vegades tenen facilitat per sortir-sersquon en comparacioacute del 75 del grup de referegravencia que baixa del 843 que ho afirmava al gener
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP INVESTIGACIOacute
111
611
167
56 56
444389
00
167
0000
100
200
300
400
500
600
700
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Comparacioacute Teacutes fagravecil sortirten quan et trobes amb dificultats GRUP REFEREgraveNCIA
132
711
10553
00
222
528
13983
28
00
100
200
300
400
500
600
700
800
Sovint A vegades Quasi mai Mai No ho seacute
gener 2007 maig 2007
Figura 35 Gragravefiques 60 i 61 (Annex 1 pagravegines 48 i 49)
Pregunta 1 c Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE Amb les dades obtingudes no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que als alumnes que han treballat les estrategravegies drsquointeraccioacute oral els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se (o eacutes la sensacioacute que ells tenen) El que siacute es posa de manifest que en general utilitzen menys les estrategravegies per interactuar i meacutes per resoldre les activitats
Despreacutes de realitzar les activitats AICLE transcriure tots els diagravelegs drsquoun grup i una part dels altres no es pot arribar a una conclusioacute definitiva No obstant hi ha algun indici que ens fa pensar que siacute que les utilitzen o que com a miacutenim els eacutes meacutes fagravecil sortir-sersquon quan tenen problemes per expressar-se o com a miacutenim eacutes el que pensen
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 66 -
Quan es pregunta si els ha estat fagravecil o difiacutecil expressar-se en anglegraves durant les activitats malgrat un 455 afirma que difiacutecil els dos alumnes que havien participat en la primera part de la investigacioacute (codis 11 i 15) afirmen que ldquoFagravecil perquegrave no eacutes difiacutecilrdquo i ldquoNormal perquegrave hi havia coses fagravecils i tambeacute altres de meacutes difiacutecilsrdquo (Veure annex 4 pagravegines 13 i 14)
Quan es pregunta quines han estat les dificultats meacutes importants que han
tingut per expressar el que volien dir (resposta oberta) un drsquoaquests dos alumnes afirma que ldquocaprdquo (Veure annex 4 pagravegina14)
A la pregunta de si havien tingut dificultats per fer-les quines havien estat
les causes els dos alumnes del grup drsquoinvestigacioacute no marquen cap dificultat malgrat que majoritagraveriament les majors dificultats les han trobat en el seu nivell drsquoanglegraves (364) i com han indicat en altres preguntes la capacitat drsquoexpressar-se correctament Nomeacutes un 182 han manifestat dificultats amb la tecnologia (gravadora digital i ordinadors) o en les Ciegravencies Socials (Veure annex 4 pagravegina 18)
Quan sersquols demana les causes per les quals utilitzen la L1 a classe si beacute
la majoria afirmen que utilitzen el catalagrave perquegrave no en saben prou (545) o perquegrave eacutes meacutes cogravemode (273) Nomeacutes un 18 ho atribueix al fet de que no sigui obligatori Els dos alumnes mencionats contesten la segona i la tercera causa no que no en sagravepiguen prou malgrat que el seu nivell drsquoanglegraves no eacutes molt bo (Veure annex 4 pagravegina 20)
Quan analitzem les transcripcions dels diagravelegs dels alumnes durant les
activitats CLIL observar que (Veure annex 6 pagravegines 40-42)
CODE (veure figura 14) GROUP 1 GROUP 2 GROUP 3 GROUP 4 Non verbal 22 0 1 0 Coining 6 1 0 0 Circumlocution 0 0 0 0 L1 137 6 17 41 Time 52 2 18 9 Pattern 4 0 0 0 help 53 1 14 8 Helping 12 2 5 0 Check 17 0 4 0 Formulaic 26 0 5 1 Turn 3 0 3 2 Understand 30 0 1 3 Silence 57 0 3 16 n utterances transcribed 634 25 145 174
Figura 36 Recompte de les estrategravegies utilitzades
bull Cap grup no utilitza la circumlocucioacute estrategravegia treballada en la primera fase ni els grups 1 i 2 on hi ha els alumnes que van estar
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 67 -
participar a la 1ordf fase Siacute que el grup 1 utilitza una major varietat drsquoestrategravegies
bull Tots els grups utilitzen les estrategravegies per guanyar temps per pensar i
demanar ajut
bull Tres dels quatre grups utilitzen les estrategravegies drsquoajudar els altres utilitzar frases apreses indicar que srsquoha entegraves prendre i donar el torna de paraula Srsquoutilitzen meacutes els silencis llargs molts cops mentre busquen la informacioacute o pensen les respostes
bull Analitzant amb meacutes deteniment aquestes estrategravegies srsquoobserva que
moltes drsquoaquestes estrategravegies les utilitzen no per interactuar sinoacute per resoldre les activitats o per altres motius com per exemple parlar drsquoalguna cosa no relacionada amb lrsquoactivitat Eacutes fa molt evident en la utilitzacioacute de la L1
TOTAL TO
INTERACT
TO SOLVE THE
ACTIVITIES OTHER
Group 1 137 20 82 35
Group 2 6 1 5
Group 3 16 9
6 (vocabulary
problems) + 1
Group 4 41 7 17 17
Figura 37 Motiu drsquoutilitzacioacute drsquoestrategravegies
Quedaria pendent realitzar un estudi exhaustiu de totes les transcripcions per analitzar si realment els ha resultat meacutes fagravecil a aquests dos alumnes expressar-se en anglegraves i han utilitzat les estrategravegies treballades perograve srsquoha desestimat ja que srsquoha considerat que els resultats serien poc representatius
Pregunta 2
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute La conclusioacute a la que srsquoarriba amb les dades recollides eacutes que la gravadora eacutes una eina uacutetil Menys expliacutecites soacuten les dades per poder afirmar que les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten uacutetils Malgrat aixograve es pot concloure que siacute soacuten uacutetils
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 68 -
Referent a la utilitzacioacute de la gravadora analitzant les respostes dels alumnes al quumlestionari realitzat despreacutes de fer les activitats CLIL
A la pregunta realitzada de si la utilitzacioacute de la gravadora els havia ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves srsquoobserva que una majoria dels alumnes (70) considera que utilitzar la gravadora durant les activitats els ha ajudat a expressar-se meacutes o millor en anglegraves
Figura 38 Gragravefica (Annex 4 pagravegina 15)
Les raons per les quals afirmen que els ha estat uacutetil soacuten bagravesicament pel fet drsquohaver-se drsquoescoltar els feia esforccedilar meacutes i que al escoltar-se podien veure en quegrave havien fallat
o Estudiant 20 ldquoSiacute perquegrave quan hi havia la gravadora parlava millor en anglegraves que normalment Despreacutes en escoltar-lo veia el que fallava i normalment no tornava a fallar en
el mateixrdquo o Estudiant 21 ldquoSiacute perquegrave sabies que ho escoltaria alguacuteldquo o Estudiant 28 ldquoSiacute per arreglar els meus fallosldquo o Estudiant 43 ldquoMeacutes De vegades no pronunciava beacute el que llegialdquo o Estudiant 49 ldquoMillor perquegrave mrsquoha ajudat a parlar millor perquegrave sabia que despreacutes ens
escoltariacuteem i ho volia fer el millor possiblerdquo
Figura 39 Extracte Annex 4 pagravegina 15
Quan sersquols pregunta quegrave han pensat quan han escoltat els diagravelegs la majoria contesta que ho han fet millor del que es pensaven (64) o que han utilitzat lrsquoanglegraves meacutes del que es creien capaccedilos
a He utilitzat meacutes lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil b Ja sabia que era capaccedil drsquoexpressar-me en anglegraves c He utilitzat menys lrsquoanglegraves del que em creia capaccedil d Ho he fet millor del que em pensava e Ho he fet tal i com em pensava f Ho he fet pitjor del que em pensava g Ho he fet molt beacute h Ho he fet beacute i Ho he fet malament j Ho podria haver fet millor k Altres
Quan has escoltat els teus diagravelegs quegrave has pensat
55
0
9
64
9 9
0
27
0
45
00
10
20
30
40
50
60
70
a b c d e f g h i j K
Resposta
Po
rcen
tatg
e
Figura 40 Extracte Annex 4 pagravegina 16
Quan sersquols pregunta quina llengua han utilitzat durant les activitats per parlar amb la professora i quina amb els companys eacutes curioacutes que mentre nomeacutes un 128 drsquoalumnes afirmen que van parlar majoritagraveriament LE amb
Tha ajudat la gravadora a expressar-te meacutes o millor
70
10
20
0
10
20
30
40
50
60
70
80
Siacute No gaire No
Po
rcen
tatg
e
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 69 -
les professores un 40 van fer-ho amb els companys Es veu clarament lrsquoautoexigegravencia que els provocava el fet drsquoutilitzar les gravadores durant les activitats mentre no la tenien o no eren conscients quan es dirigien a les professores
Quina llengua has utilitzat per parlar amb les professores
00
182
727
9100
01020304050607080
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
men
t L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Quina llengua has utilitzat per parlar amb els companys
0
4050
20
00
102030405060
Sempre
LE
Major
itagraveria
men
t LE
Meitat
i meit
at
Major
itagraveria
ment
L1
Sempre
L1
Po
rcen
tatg
e
Figura 41 Gragravefiques Annex 4 pagravegines 12 i 13
Quan a la professora drsquoaquests alumnes se li pregunta per les avantatges drsquoenregistrar les activitats orals diu rdquoTambeacute crec que els ha anat (beacute el) fet de veure (i) de saber una mica meacutes al detall que eacutes el que deien malament he utilitzat el catalagrave i no calia per exemple Aixograve segurament tambeacute ho han vistrdquo (Annex 4 pagravegina 40)
En el diari de la investigadora es recullen diverses observacions referents a la diferegravencia de grau drsquoutilitzacioacute de la llengua anglesa quan han drsquoenregistrar les activitats i quan no especialment durant les activitats AICLE on els alumnes es centren meacutes en el contingut que en la llengua
Referent a la utilitzacioacute de graelles i quumlestionaris es pot observar com els serveix de guia per reflexionar sobre les quumlestions que sersquols planteja i analitzar les seves necessitats detectar les seves millores i mancances i fixar uns objectius per millorar (Veure els resultats dels quumlestionaris i ldquobrainstormingsrdquo a lrsquoannex 2 pagravegines 45 a 59 i lrsquoannex 4 on es recullen les respostes als quumlestionaris elaborats despreacutes de les activitats CLIL)
Brainstorming All the classroom together
What problems do you have when you talk in English during the tasks Vocabulary problems o We use words in L1 (5 groups) o We donrsquot remember the words (5 groups) Grammar problems o Use correct sentences (3 groups) Practice o We donrsquot speak English in class (3 groups) Understanding o Sometimes we donrsquot understand each other (3 groups)
Which strategies do you think you need to practise to communicate better
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 70 -
Vocabulary problems o Use learned words or expressions o Use synonyms o Describe the word (circumlocutions or paraphrase) o Use expressions to have more time to think o Study the words Understanding o Show I understand using words or mime Practice o Speak in English in class
Figura 42 (Extracte Annex 2 pagravegina 58)
No obstant cal un aprenentatge per parts dels alumnes a lrsquohora drsquoutilitzar-los Aixograve queda reflectit en els canvis que van fer en els alumnes en les seves respostes un cop es van analitzar conjuntament alumnes i investigadora alguns enregistraments (annex 2 pagravegines 49 a 53)
resposta inicial dels alumnes resposta modificada (afegida) resposta dels alumnes eliminada
B- When it was difficult to express what you wanted to say what strategies did you
use to keep the conversation going Quan trsquoha estat difiacutecil expressar el que volies dir quines estrategravegies has utilitzat per mantenir la conversa
Translate literally from Catalan or Spanish Traducir literalmente del catalagrave o castellagrave el que vull dir
Use learned words or expressions Utilitzar frases o expressions que conec beacute per no equivocar-me
Change the way I was going to say and saying it simpler Canviarla manera en quegrave ho volia dir per una altra meacutes senzilla
Use words or expressions to get more time (wellhellip) Utilitzo paraules o expressions per guanyar temps mentre penso
Pick up on the interlocutorrsquos expression and using it for oneself and repeat Utilitzo paraules o frases que ha dit la persona amb qui parlo (repeteixo)
I keep silence Em quedo callatda
Figura 43 (Extracte Annex 2 pagravegina 50)
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 71 -
Pregunta 3
El fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el que saben fer del seu proceacutes i necessitats de millora el capacitaran per elaborar un Portafoli Oral com a pas previ del seu Passaport de llenguumles europees Amb les dades recollides no srsquoarriba a una conclusioacute fefaent
No obstant tal i com srsquoha afirmat a la pregunta anterior amb aquesta metodologia de treball els alumnes aprenen a reflexionar sobre el seu proceacutes drsquoaprenentatge la qual cosa eacutes imprescindible per lrsquoelaboracioacute del portafoli oral i el passaport de llenguumles Pregunta 4
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) No srsquohan recollit dades per respondre aquesta pregunta
Aquesta pregunta es va desestimar durant el proceacutes degut a que es va creure que era millor aprofundir en les dues primeres i deixar aquesta per una futura investigacioacute
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 72 -
5 DISCUSSIOacute CONCLUSIONS
Referent a les preguntes de la investigacioacute
Malgrat la modificacioacute durant el proceacutes de les preguntes de la investigacioacute segons el meu parer els resultats obtinguts han estat a lrsquoalccedilada de les expectatives Les dues primeres preguntes que formen part de la primera fase del treball
Utilitzen les estrategravegies drsquointeraccioacute oral treballades quan realitzen les
activitats drsquointeraccioacute proposades
Eacutes uacutetil o efectiu lrsquoensenyament drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
srsquohan contestat i justificat les respostes agravempliament i srsquohan pogut contrastar amb els estudis realitzats per altres autors i investigadors i que srsquohavien esmentat al marc teograveric drsquoaquest informe Dificultats Cal esmentar que durant el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies va haver un canvi sobtat i no desitjat de la professora drsquoanglegraves del cregravedit comuacute just abans de les vacances de Pasqua Els alumnes no van reaccionar beacute a aquest canvi i aquesta actitud meacutes negativa cap a la nova professora podrien explicar alguns resultats una mica estranys en algunes respostes Per exemple quan al quumlestionari passat al maig srsquoobserva que puja el nombre drsquoalumnes que no els agrada aprendre anglegraves (annex 1 pagravegina 44) Aixograve es va reflectir tambeacute durant la posada en comuacute del quumlestionari (annex 4 pagravegines 21 a 34) on diversos alumnes es queixen dels canvis de metodologia a classe especialment en el que fa referegravencia a la utilitzacioacute de la LE La tercera pregunta
Utilitzen aquestes estrategravegies quan realitzen activitats AICLE
amb les dades obtingudes no srsquoha pot arribar a una conclusioacute definitiva Siacute srsquoobserva que mentre que soacuten capaccedilos drsquoutilitzar alguna estrategravegia com la circumlocucioacute mentre fan les activitats concretes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies no la utilitzen mentre fan activitats CLIL Normalment recorren a la L1 per explicar el significat de les paraules Cal recordar que aquest estudi ha tingut un temps limitat per portar-se a terme i que tal i com afirmen tots els autors analitzats el proceacutes drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies eacutes llarg i els resultats cal esperar-los a llarg termini i per estar ben interioritzatades cal acabar tot el cicle del proceacutes drsquoaprenentatge cosa que no
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 73 -
va ser possible i no es va tenir temps per acabar les fases 5 i 6 Dificultats Caldria fer esment com ja srsquoha comentat anteriorment que hi ha hagut certes limitacions i problemes a la hora de poder contestar aquesta pregunta nomeacutes dos dels alumnes que van fer aquestes activitats CLIL havien fet les drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies i un drsquoells per motius personals aliens a la investigacioacute va presentar diversos problemes actitudinals durant aquestes activitats malgrat que havia participat activament durant la primera part de la investigacioacute i es va considerar que no es poden tenir molt en compte la seva aportacioacute A la seguumlent pregunta
La utilitzacioacute de la gravadora aixiacute com les graelles drsquoautoavalucioacute i quumlestionaris milloraragrave lrsquoautonomia lrsquoautoconeixement i la implicacioacute dels alumnes en el seu proceacutes drsquoaprenentatge i per tant la seva millor evolucioacute
Amb les dades obtingudes srsquoha pogut arribar a la conclusioacute de que la gravadora eacutes una eina uacutetil Si es vol fer un treball de llengua oral cal que els alumnes puguin enregistrar els seus diagravelegs o exposicions per tal de poder-les analitzar i avaluar ja sigui amb les gravadores o amb programes informagravetics com lrsquoAudacity o Gravadora de sons del Microsoft Eacutes una eina imprescindible per poder crear un portafoli oral on els alumnes puguin guardar les activitats realitzades Aquestes conclusions reafirmen els estudis realitzats per altres investigadors com Escobar 200 i 2001 on descriu la investigacioacute portada a terme i conclou que la utilitzacioacute de les gravadores provoca en els alumnes una gran responsabilitat i motivacioacute davant les tasques el que fa que treballin amb dedicacioacute Tambeacute eacutes una eina uacutetil pel professorat per tornar a escoltar els diagravelegs si cal i aixiacute poder-los analitzar amb meacutes deteniment Les graelles drsquoautoavaluacioacute i quumlestionaris soacuten un complement per guiar a lrsquoalumne en aquest anagravelisi dels seus enregistraments i per tant uacutetils Escobar (2001) tambeacute conclou que la seva utilitzacioacute sempre que els descriptors siguin clars i adaptats als alumnes esdeveacute eficaccedil Referent al fet que lrsquoalumnat aprengui i sigui capaccedil drsquoanalitzar el seu proceacutes drsquoaprenentatge i pugui aixiacute elaborar un Portafoli Oral o un Passaport de llenguumles eacutes una pregunta que ultrapassa les possibilitats drsquoun treball limitat en el temps i realitzat per una sola persona Lrsquoaprendre a aprendre a reflexionar a establir objectius ha de ser una tasca de tot lrsquoequip docent i una prioritat de lrsquoensenyament En uns moments en que tant es discuteix el nivell de lrsquoeducacioacute dels nostres alumnes crec que eacutes un dels camins a impulsar amb fermesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 74 -
Podem veure diagraveriament a les nostres aules com nomeacutes els alumnes implicats en el seu proceacutes drsquoaprenentatge tenen uns resultats positius Perograve cal ajudar-los i guiar-los en aquest camiacute donant-los eines que els ajudin en la seva reflexioacute i meacutes en lrsquoaprenentatge de la llengua oral que eacutes la destresa que paradoxalment meacutes srsquoha deixat de banda o que menys srsquoha avaluat a les classes de llengua Respecte a la uacuteltima pregunta
Les TIC ens simplificaragrave la creacioacute drsquoaquest Portafoli oral (e-PEL) un cop engegada la investigacioacute es va desestimar ja que es va veure que eren uns objectius massa ambiciosos i podia constituir un treball drsquoinvestigacioacute per ell mateix Per tant vaig decidir concentrar-me en els altres objectius del treball
Referent als objectius concrets que es van marcar per aquesta investigacioacute crec que srsquohan assolit en la seva majoria
Srsquohan presentat diferents estudis per definir les caracteriacutestiques de la
llengua oral i srsquohan mostrat diferents propostes per catalogar les estrategravegies competegravencies i les subcompetegravencies que intervenen en les activitats drsquointeraccioacute oral
Srsquohan dissenyat drsquoactivitats per tal que els alumnes de 1r Cicle drsquoESO
exercitin aquestes subcompetegravencies i srsquoha proposat un model per ensenyar les estrategravegies drsquoaprenentatge en general
Srsquoha dissenyat una sequumlegravencia didagravectica CLIL de Ciegravencies Socials pel
primer cicle drsquoESO on els alumnes han de treballar cooperativament i desenvolupar la capacitat drsquointeractuar i fer presentacions en llengua estrangera
Srsquohan proposat eines per facilitar al professorat i a lrsquoalumnat lrsquoavaluacioacute
io coavaluacioacute drsquoaquestes tasques orals a lrsquohora que afavoreixen lrsquoautorregulacioacute de lrsquoalumne del seu proceacutes drsquoaprenentatge
Srsquohan utilitzat les noves tecnologies (ordinadors viacutedeo gravadores)
com a suport a les tasques i activitats dissenyades Ha quedat pendent aplicar-les a les eines drsquoavaluacioacute i la confeccioacute del Portafoli Oral
Tot aquest material es posaragrave a disposicioacute del professorat tal i com
srsquoespecifica a lrsquoapartat de difusioacute de resultats
Pel que fa referegravencia a suggeriments per investigacions futures encara hi ha forccedila dades que srsquohan recollit i que al no tenir relacioacute directa amb les preguntes de la investigacioacute o no tenir meacutes temps per treballar amb els
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 75 -
alumnes no srsquohan analitzat a fons Alguns dels temes que mrsquoagradaria aprofundir en un futur serien
Per quegrave els alumnes malgrat en una majoria els agrada aprendre anglegraves
manifesten que no els agrada tant parlar-lo En un proceacutes prolongat drsquoensenyament drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies
drsquoaprenentatge es manifesta una millora significativa dels resultats dels alumnes
Amb les activitats CLIL els alumnes milloren la seva competegravencia en la llengua anglesa
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 76 -
6 DIFUSIOacute DELS RESULTATS
ACCIONS JA REALITZADES
FORA DEL MEU CENTRE
bull Part del proceacutes i resultats de la investigacioacute especialment el que fa referegravencia a la unitat didagravectica de Socials sortiran publicats a principis de lrsquoany vinent (2008) en un capiacutetol titulat ldquoAll roads lead to Rome CLIL Social Studies Experiencerdquo (pagravegines 118 a 126) que forma part del llibre titulat ldquoHow wersquore going about it Teachersrsquo voices on Innovative Approaches to Teaching and Learning Languagesrdquo editat per la Melinda Ann Dooly Owenby i que publicaragrave per Cambridge Scholar Publishing (UK) ISBN (10) 1-84718-431-6 i ISBN (13) 9781847184313 Aquest llibre exposaragrave diversos exemples drsquoensenyament de llenguumles incloent les CLIL
bull Tambeacute es va presentar el primer esborrany de la unitat didagravectica de Socials
The Roman World a la reunioacute de treball drsquoinvestigadors ArtiCLE (UAB) portada a terme el passat 25 drsquoabril i un pogravester resum de la mateixa a la I Trobada sobre semiimmersioacute a Catalunya que es va celebrar el mateix dia a la Facultat de Ciegravencies de lrsquoEducacioacute de la UAB
La unitat didagravectica complerta amb el nom All roads lead to Rome srsquoestagrave pilotant durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop vists els resultats i fetes les modificacions que es creguin necessagraveries es podragrave consultar a la web httpwwwclil-siorg
DINS DEL MEU INSTITUT bull Despreacutes drsquoexposar el contingut de la meva investigacioacute a lrsquoequip directiu i als
membres del Departament de llenguumles estrangeres del meu IES es va decidir demanar un projecte drsquoinnovacioacute per a la millora de la competegravencia comunicativa general de lrsquoalumnat amb especial incidegravencia en les competegravencies de produccioacute recepcioacute i interaccioacute oral Letrsquos communicate
Towards the development of high communicative language
competences Aquest projecte pel periacuteode 2007-2010 ha estat concedit i estem en fase inicial del mateix
bull Aquest curs he comenccedilat a pilotar el Cregravedit variable All roads lead to Rome
(sorgit de la sequumlegravencia didagravectica The Roman World i pilotada en part durant aquest treball drsquoinvestigacioacute) amb alumnes de 2n drsquoESO de lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 77 -
ACCIONS PENDENTS DE REALITZAR
La difusioacute dels resultats del meu treball es vol portar a terme en dos agravembits diferenciats
DINS DEL MEU INSTITUT
o Al propi Departament de llenguumles estrangeres per donar a conegraveixer el treball realitzat i poder aixiacute aplicar-ho a tots els grups
o Al Departament de llenguumles Catalana i Castellana per tal de seguir treballant conjuntament lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquoaprenentatge tant en lrsquoexpressioacute oral com en la comprensioacute oral i escrita i lrsquoexpressioacute escrita
o Als altres departaments per tal drsquoanimar-los i ajudar-los a iniciar experiegravencies en AICLE
Fora del meu Centre
o La que fa el propi Departament a la xarxa dels treballs realitzats durant una llicegravencia drsquoestudis
o Mitjanccedilant una xarxa drsquointercanvis amb altres Departaments drsquoaltres centres ja sigui dins de lrsquoagravembit catalagrave espanyol o internacional
o Publicacioacute en revistes de temagravetica pedagogravegica (Revista de lrsquoAPAC Quadernos de Pedagogia )
o Publicacioacute dels resultats io materials elaborats en una pagravegina Web
o Difusioacute en congressos seminaris o trobades o A una sessioacute que es portaragrave a terme lrsquo11 de marccedil dins del
Seminari Iniciacioacute als programes de semiimmersioacute (SI) en aules inclusives organitzat pels grups drsquoinvestigacioacute CLIL-SIGREIP i lrsquoICE de la UAB i que tindragrave lloc a la Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute de la UAB del 21 de gener al 14 drsquoabril 2008
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 78 -
7 MATERIALS INCLOSOS ALS ANNEXOS
71 Annex 1 Anagravelisi del quumlestionari inicial
En aquest annex es recull els quumlestionaris utilitzats aixiacute com un anagravelisi estadiacutestic i conclusions de les dades obtingudes
72 Annex 2 Activitats i materials per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recull les activitats dissenyades per lrsquoensenyament de les estrategravegies drsquointeraccioacute triades aixiacute com els quumlestionaris dades obtingudes amb aquests quumlestionaris i conclusions obtingudes durant el proceacutes
73 Annex 3 Activitats i materials drsquoactivitats CLIL
En aquest annex es recullen les activitats dissenyades de la Unitat Didagravectica de Socials que es van treballant amb els alumnes aixiacute com les activitats drsquoautoavaluacioacute i el solucionari de les activitats La unitat didagravectica complerta es pilotaragrave durant el curs 2007-2008 a 2n drsquoESO a lrsquoIES Vilmiddotla Romana de la Garriga i un cop revisada es podragrave consultar a la web del grup de recerca httpwwwclil-siorg
74 Annex 4 Anagravelisi del quumlestionari de les activitats CLIL
En aquest annex es mostren els quumlestionaris passats als alumnes despreacutes de realitzar les activitats CLIL lrsquoanagravelisi de les dades drsquoaquest quumlestionaris la transcripcioacute de la conversa sobre aquest amb els alumnes i la transcripcioacute i anagravelisi de lrsquoentrevista amb la professora del Cregravedit Variable
75 Annex 5 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs realitzats durant les activitats per lrsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral
En aquest annex es recullen les transcripcions drsquoalguns diagravelegs durant les activitats drsquoaprenentatge drsquoestrategravegies drsquointeraccioacute oral aixiacute com lrsquoanagravelisi de les estrategravegies utilitzades durant les mateixes
76 Annex 6 Transcripcions i anagravelisi del diagravelegs dels alumnes durant les activitats CLIL
En aquest annex es recullen les transcripcions dels diagravelegs drsquoun grup durant totes les activitats CLIL i srsquoinclouen tambeacute les transcripcions drsquoalguns diagravelegs de la resta de grups durant les activitats Tanmateix srsquoanalitzen les estrategravegies utilitzades pels alumnes
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 79 -
BIBLIOGRAFIA
Bisquera R (2004) (coord) Metodologiacutea de la Investigacioacuten Educativa Madrid La
muralla
Brown G amp Yule G (1989) Teaching the spoken language An approach based on the analysis of conversational English Cambridge CUP
Bygate M (1987) Speaking Oxford University Press
Canale M (1983) De la competencia comunicativa a la pedagogiacutea comunicativa del lenguajeEn LLOBERA (1995) Competencia comunicativa Documentos baacutesicos en la ensentildeanza de lenguas extranjeras Madrid Edelsa
Carter R amp McCarthy M (2006) Cambridge grammar of English A comprehensive
Guide Spoken and Written English Grammar and Usage Cambridge CUP
Cassany D (2006) Del portafolis a lrsquoe-PEL Articles nuacutemero 39 pp 7 a 15
Cohen A and Macaro E (2007) Language Learner Strategies 30 years of research and practice Oxford University Press
Departament drsquoEducacioacute de la Generalitat de Catalunya
o Decret del 26 de juny del 2007 DOGC 4915 pel qual sestableix la nova
lordenacioacute dels ensenyaments de leducacioacute secundaria obligatograveria Disponible
en httpswwwgencatnetdiari491507176092htm [Uacuteltima consulta
novembre 2007]
o Annex 1 competegravencies bagravesiques Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007competencies_esopdf
[Uacuteltima consulta novembre 2007]
o Annex 2 Desplegament de les competegravencies de lrsquoagravembit de llenguumles per
lrsquoESO Disponible en
httpwwwxteccatestudisesocurriculum_2007llengues_esopdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Dooly M amp Quintana Ll(2006) Aprenentatge en grup amb suport informagravetic per a
lrsquoescriptura de llenguumles estrangeres Un estudi de cas en un projecte
europeu En Articles de Didagravectica de la Llengua i de la Literatura 39 abril-
juny 2006 Publicacions Graoacute pp86-99
Dooly M amp Sadler R (2005) Computers as Toolkits Language E-learning through
International Collaboration En Theory and Practice in English Studies Vol3
Masaryk University Publications Brno 189-1962005
Dooly M (po de firma) (2005)The Internet and Language Teaching A sure Way to
Interculturality En ESL Magazine ISSN 1098-6553 MarchApril 2005 44
8-12
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 80 -
Dooly M (po de firma)(2004) Language Education Are we giving equal
opportunities to all En BATLLORI I OBIOLS R GOacuteMEZ MARTINEZ AE
OLLER I FREIXA M PAGEgraveS I BLANCH J De la teoria hellip a lrsquoaula (eds)
Departament de Didagravectica de la Llengua de la Literatura I de les Ciegravencies
Socials Universitat Autogravenoma de Barcelona 2004 478-485
Dooly M (po de firma)(2005) Working with an educational portal a first-timerrsquos
experiencerdquo En TESOL-Spain Newslettervol 29 January 2005 18-19
Ellis R (1987) Understanding second language acquisition (3ordf ed) OUP
Ellis R (2004) Task-based Language learning and teaching (4ordf ed) Oxford
Applied Linguistics OUP
Ellis T y Barkhuizen G (2005) Analysing learner language Oxford OUP
Escobar Urmeneta C (2000) El Portafolio oral como instrumento de evaluacioacuten
formativa en el aula de lengua extranjera Tesi doctoral - Universitat
Autogravenoma de Barcelona Facultat de Ciegravencies de lEducacioacute 2000
Escobar Urmeneta C (2001) Investigacioacuten en accioacuten en el aula de lengua
extranjera en la evaluacioacuten mediante portafolio oral En Camps A El aula
como espacio de investigacioacuten y reflexioacuten Barcelona Graoacute pp69
Escobar C (2004) iquestQuegrave quiere decir un siete Sobre la retroalimentacioacuten en las
clases de lengua Aula de Innovacioacuten Educativa Barcelona Ed Graoacute
Escobar C (2006) Descriptors de competegravencies i estudiants de secundagraveria una
relacioacute difiacutecil En Articles nuacutemero 39 pp 17 a 33
Gardner R (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Edward Arnold
Gardner R C (1985) Social psychology and second language learning the role of
attitudes and motivation Londres Arnold
Grenfell M y Harris V(1999) Modern languages and learning strategies in theory
and practice Londres Routledge
Grenfell M(2002) Modern Languages Across the Curriculum Routledge Falmer
Grenfell M (2005) Language Learning Strategy Research and Modern Foreign
Language Teaching and Learning in England Paper presented at the
conference of the British Association of Applied Linguistics Bristol
September 2005 Enviat per lrsquoautor Nov 2006
Harris M Helping Secondary Students to Deal with Speaking Opportunities
Teachersrsquo Room [en liacutenia] Disponible en
httpwwwpearsonlongmancomopportunitiespdfshelp_speakpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Harris V Gaspar A Jones B Ingvarsdoacutettir H Neuburg R Paacutelos I y Schindler
Lrsquoanglegraves a les nostres aules una llengua per comunicar-se Proposta per millorar lrsquoaprenentatge de
lrsquoexpressioacute oral a les aules Mercegrave Barrull Garcia
- 81 -
I (2001) Helping learners learn exploring strategy instruction in language
classrooms across Europe Estrasburg Council of Erope Publishing [en
liacutenia] Disponible en httpwwwecmlatdocumentspub222harrisEpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Hasselgreen A et al (2003) Bergen ldquoCan Dordquo project Estrasburg Council of Erope
Publishing [en liacutenia] Disponible en
httpwwwecmlatdocumentspub221E2003_Hasselgreenpdf [Uacuteltima
consulta novembre 2007]
Littlewood W T (1994) Teaching oral communication a methodological
framework Oxford Blackwell Macaro Ernesto (2001) Learning strategies in foreign and second language
classrooms London Continum
Macaro e (2003) Teaching and learning a second language A guide to recent research and its applications Londres Continuum
Nussbaum L Bernaus M Caballero de Rodas B EscobarC Masats MD (2001) Didaacutectica de las lenguas extranjeras en la educacioacuten obligatoria Luci Nussbaum i Mercegrave Bernaus editoras Madrid Editorial Siacutentesis
OrsquoMalley JM y Chamot AU (1990) Learning Strategies in second language Acquisition Cambridge Applied linguistics
Oxford RL (1990) Language learning strategies What every teacher should know Nova York Newbury House
Wolf D (1997) Content-based Bilingual Education or Using Foreign Languages as Working Languages in the Classroom In Marsh Marsland and Nikula (Eds) Aspects of Implementation of Plurilingual Education Jyaumlskylauml University of Jyaumlskylauml Research and Field Report 29 51-64
