Revista de divulgació cultural gratuïtanº22 febrer 2013MASSADA

SABADELL

Irena Sendler“l’àngel del ghetto de Varsovia” Otwock, Varsovia, 15 de febrer de 1910 - Varsovia, 12 de maig de 2008

«La raó per la qual vaig rescatar els nens té el seu origen a la meva llar, a la meva infancia.Vaig ser educada en la creençaque una persona necessitadaha de ser ajudada de tot cor,sense tenir en compte la seva religió o la seva nacionalitat.»

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 2

EDITORIALFa uns mesos, més d’un any i mig, una colla d’amics varem iniciar aquesta aventura, en forma de revista electrònica, que decidírem anomenar Massada-Sabadell. I ho férem des de la més gran de les modèsties, però també des de la més gran de les il·lusions, per crear un petit espai on intentar contrarestar la visió negativa que d’Israel acostumaven a donar els grans mitjans de comunicació. Ha passat el temps i hem de confessar-vos que estem molt orgullosos dels resultats obtinguts. I és així, per sobre de tot, per dos motius. El primer fa referència a que, mes rere mes, hem anat ampliant el número de persones que han volgut rebre la revista. El que va començar sent una tramesa a una limitada colla d’amics, a hores d’ara i gràcies també als reenviaments de molts lectors, ens ha permès multiplicar de forma significativa el nombre de persones que la llegeixen. I el segon motiu té a veure amb totes aquelles persones i entitats que han volgut col·laborar , participar activament, elaborant un article d’opinió. Sens dubte, totes i cadascuna d’aquestes persones i entitats han contribuït de forma molt significativa a prestigiar Massada-Sabadell. En aquest sentit, en el número corresponent al mes de febrer hi trobareu a col·laboradors habituals, com la nostra bona amiga Raxel Israel o en Jordi Petit, però també col·laboracions tant interessants com la del jove politòleg Eduard Güell o la de l’Associación Galega de Amizade con Israel, les quals estem del tot segurs seran del vostre grat i que des d’aquí, des de l’editorial de la nostra revista, que també és la vostra, volem donar públicament les gràcies. Que gaudiu de la lectura!

SUMARIIrena Sendler, El angel del gueto de Varsovia

Nacer disidente en medio de un disparatel pàg. 5

pàg. 10

pàg.11

pàg.17

A Besalú a principis de març

Tel-Aviv, hivern de 2013

Hospitals per a refugiats sirians

pàg.18

EN PORTADA

EL CALL

ACTUALITAT

pàg.19

L’actualitat entorn d’Israel vista des d’aqui pàg. 7

PEL·LÍCULA

pàg.16

EL LLIBRE

pàg. 3

Disseny GRÀFIC - Disseny WEB - COMERÇ Electrònic

TALLER DE MARKETING

www.tallerdemk.com info@tallerdemk.com

BREUS

El Barça a Israel

Riego con agua salada

Sabies que...

pàg.17

pàg.17

El call jueu de la Seu d’Urgell

Masada

Lamentacions de un prepucio pàg.20

Lapid i el nou escenari polític a Israel pàg.14

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 3

EN PORTADAIrena Sendler, traient nens fora del ghettoEn esclatar la Segona Guerra Mundial, Irena Sendler era una treballadora social de 29 anys, contractada pel Departament d’Acció Social de l’Ajuntament de Varsòvia. Tot i l’ocupació alemanya, aquest departament va continuar atenent un gran nombre de pobres i desposseïts a la ciutat. Irena Sendler va utilitzar el seu lloc de treball per ajudar els jueus, encara que això es convertís en pràcticament impossible, una vegada que el ghetto va ser segellat al novembre de 1940. Prop de 400.000 persones havien estat conduïdes a la petita àrea assignada al ghetto, i la seva situació molt aviat es va veure deteriorada. Les pobres condicions higièniques en aquell ghetto amb gent amuntegada, la manca d’aliments i subministraments mèdics van conduir a epidèmies i alts índexs de mortaldat. Irena Sendler, corrent un gran perill a nivell personal, va idear formes de introduir-se al ghetto i poder ajudar els soferts jueus, i va aconseguir obtenir un permís de l’Ajuntament que li permetia entrar al ghetto a inspeccionar les condicions sanitàries. Un cop dins el ghetto, va establir contacte amb els activistes de l’organització de benestar jueu i va començar a ajudar-los, sobretot, a passar-los clandestinament a la part ària de la ciutat i a buscar-los aixopluc.

Quan es va fundar el Consell d’Ajuda als Jueus (Zegota), Sendler es va convertir en una de les seves principals activistes. El Consell va ser creat a la tardor de 1942, després que 280.000 jueus fossin deportats de Varsòvia a Treblinka. Quan va començar a funcionar, cap a finals d’aquest any, la majoria dels jueus de la capital polonesa havien estat assassinats, però Zegota va jugar un paper crucial en el salvament d’un gran nombre que havia sobreviscut les deportacions massives. L’organització va cuidar de milers de jueus que intentaven sobreviure, ocultant-los, buscant-los amagatalls i pagant per la seva manutenció i atenció mèdica.Al setembre de 1943, quatre mesos després que el gueto de

Varsòvia fos destruït per complet, Sendler va ser nomenada directora del Departament d’Atenció a Nens Jueus de Zegota. Sendler, el seu nom clandestí era Jolanta, va utilitzar els seus contactes amb orfenats i internats per a nens abandonats per enviar allí als nens jueus. Molts d’ells van ser enviats a l’Orfenat Rodzina Marii (Família de Maria) a Varsòvia, i a altres institucions religioses regentades per monges a la propera ciutat Chomotow, i també a Turkowice, prop de Lublin. El nombre exacte de nens salvats per Sendler i els seus companys és desconegut.

El 20 octubre 1943 Sendler va ser arrestada. Va aconseguir amagar evidències incriminatòries, com ara les adreces en codi dels infants a

Els nens només coneixien a Irena pel seu nom clau “Jolanta”.

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 4

La vida d’aquesta heroïna va ser portada a la petita pantalla per la CBS a The Courageous Heart of Irena Sendler, on va ser interpretada per la guanyadora d’un Oscar Anna Paquin. Pel seu treball en aquesta minisèrie, la protagonista va ser nominada al Globus d’Or com a millor actriu de minisèrie o telefilm 2009.

Al llarg d’un any i mig, fins l’evacuació del gueto en l’estiu de 1942, va aconseguir rescatar més de 2.500 nens per diferents camins: va començar a treure’ls en ambulàncies com a víctimes de tifus, però aviat es va valer de tot tipus de subterfugis que servissin per amagar: sacs, cistells d’escombraries, caixes d’eines, carregaments de mercaderies, bosses de patates, taüts ... a les seves mans qualsevol element es transformava en una via d’escapament.

Ocupació: InfermeraCreences religioses: Catòlica

EN PORTADAcàrrec de Zegota, així com grans sumes de diners a pagar a aquells que ajudaven als jueus. Va ser sentenciada a mort i enviada a la tristament cèlebre presó de Pawiak, però activistes clandestins van aconseguir subornar funcionaris per obtenir el seu alliberament. Aquesta situació propera amb la mort no la va dissuadir de continuar amb la seva activitat. Després del seu alliberament, al febrer de 1944, tot i saber que les autoritats la vigilaven de prop, Sendler va continuar amb les seves activitats clandestines. A causa del perill, fou necessari que s’ocultés. Les servituds de la vida clandestina la van privar d’assistir al funeral de la seva mare.

El 19 d’octubre de 1965, Yad Vashem va reconèixer a Irena Sendler com Justa de les Nacions. L’arbre plantat en el seu honor es troba a l’entrada de l’Avinguda dels Justs de les Nacions.

L’any 2007 el govern de Polònia la va presentar com a candidata per al premi Nobel de la Pau. Aquesta iniciativa va ser del president Lech Kaczynski i va comptar amb el suport oficial de l’Estat d’Israel i de l’Organització de Supervivents de l’Holocaust residents a Israel. Finalment el guardó va ser concedit a Al Gore.

MASSADA SABADELL pàg. 5

MASSADA SABADELL

ACTUALITATNacer disidente en medio de un disparateNo es fácil la vida del disidente. Y el tema “israelí” en Galicia no es desde luego una excepción. Póngase el lector catalán en situación y olvide por un momento Catalunya. Un mundo aparte para el que desde Galicia solo tengo palabras y sentimientos de profunda admiración y sana envidia. En Galicia no tenemos un Josep Plá o Jordi Pujol, una Pilar Rahola o Carod-Rovira por poner solo algún ejemplo relevante, que den la cara publicamente en la denominemos “cuestión israelí”.

Y la situación aquí en Galicia era (y es) un auténtico disparate. Cuando hace 6 años en algunos relevantes medios políticos gallegos se equiparaba ser “proisraelí” con ser un maltratador de mujeres, se apoyaba en público y con aplauso de la concurrencia, la posibilidad (deseada para esta gente) de que Irán tuviera un arma nuclear ...y que le diera uso contra Israel. Un entorno en el que algún dirigente muy destacado llegó a vociferar en público que “o mundo do nacionalismo galego é o da Cuba de Fidel, a Venezuela de Chávez e a república islámica de Irán”. ¡Literalmente!

Así de disparatado es el entorno en el que nace en el año 2006 la “disidente” Asociación Galega de Amizade con Israel-AGAI

En ese caluroso verano de 2006. Caluroso por la poco usual climatología galaica de ese año y más dolorosamente por la denominada II Guerra del Líbano, un grupo de gallegos y gallegas de todas las ideologías, conseguimos ponernos en contacto gracias a un difícilmente repetible cúmulo de casualidades y

circunstancias afortunadas, y decidimos luego constituir una asociación de amistad entre Galicia e Israel, Israel y Galicia, buscábamos tender desde la milenaria Santiago de Compostela un pequeño puente pionero con ida y vuelta a la milenaria Jerusalén.Y así fue. En diciembre de 2006 nace en

Pedro Gómez-Valadés

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 6

Compostela la Asociación Galega de Amizade con Israel - AGAI. Inicialmente con algo más de medio centenar de animosos socios y socias y a día de hoy ya con varios cientos. Sin duda un pequeño-gran éxito teniendo en cuenta la débil cultura asociativa gallega y la condición “políticamente incorrecta” de ser pro israelí en un entorno que como ya dije antes era y aun es muy difícil cuando no abiertamente hostil.

Y desde luego muy hostil fue la reacción que debimos sufrir. Con una virulencia enfermiza y fanática que puso en la diana a algún socio de AGAI solo por ser socio de un colectivo que buscaba y busca estrechar lazos y tender puentes entre los pueblos de Israel y de Galicia. Algo que para estos declarados “enemigos de Israel” parece ser condenable. Ellos prefieren las puertas cerradas, los boicots fascistas y racistas a la hermandad y amistad entre los pueblos gallegos e israelí

Con el tiempo, la perseverancia y una buena dosis de fortaleza colectiva, consiguió AGAI afianzarse, demostrar que no era flor de un día y que ni uno ni cien grupos de intolerantes podrían hacernos callar.

Hoy, seis años después, más de un centenar de conferencias, charlas-coloquio, exposiciones, edición de una revista (DE COMPOSTELA A IERUSHALAIM), la organización de una semana de cine israelí y de 5 viajes de socios

Pedro Gómez-ValadésPresidente de la Asociación Galega

de Amizade con Israel

ACTUALITATy socias de AGAI a Israel, podemos afirmar con satisfacción - y por que no decirlo con orgullo-, que AGAI es ya un actor significativo en el movimiento asociativo gallego y una asociación conocida incluso no solo en Galicia sino tambien mas allá del Padornelo como lo demuestran los numerosos socios de AGAI en Estados Unidos, España, Austria, Bélgica, Argentina, Canadá, Portugal e Israel.

Hay sin duda un antes y un después de ese lluvioso y frío 3 de diciembre de 2006 en el Salón de Actos de la Confederación de Empresarios de Galicia de la rúa do Vilar compostelana. La existencia y la actividad constante de AGAI propició el nacimiento posterior en Galicia de otras entidades que desde ámbitos diferentes cultivan también el amor por la cultura judía. Así como también ayudó a sensibilizar a las instituciones gallegas para que estas presten ahora una poca más (poca) de atención a nuestro espacio común en la huella de la presencia judía en Galicia como parte de nuestra memoria histórica como pueblo, como país.

Nuestro reto hoy en 2013 es crecer, concientes siempre de nuestra modestia, pero con fuerza y convicción en el camino iniciado y continuar así tendiendo puentes, agrandando ese pequeño balcón con vistas sobre Israel que con enorme esfuerzo y cariño abrimos un ya lejano invierno de 2006 aquí en Fisterra, En donde

el Imperio romano situaban el fin del Mundo conocido, a miles de kilómetros de Jerusalén. En esta esquina noroeste de la vieja Sefarad, periferia más occidental de las Europas, tenemos desde diciembre de 2006 un pequeño pero coqueto balcón sobre Israel.Y parafraseando a un grande de la literatura galega y universal, el escritor Álvaro Cunqueiro permítaseme acabar con un brindis en voz alta: “mil primaveras máis para a amizade entre Galiza e Israel”.

MASSADA SABADELL pàg. 7

MASSADA SABADELL

Subscripció a la revista.

!MASSADA SABADELL

massadasabadell@gmail .com

ACTUALITATL’actualitat entorn d’Israel vista des d’aquíEntre d’altres, dues notícies ens van cridar l’atenció de les que van portar durant el mes de febrer a aquets país als titulars de la premsa. La més complexa i discutida fou l’acceptació, per part de l’escriptor Antonio Muñoz Molina, del Premi literari Jerusalem. La seva obra Sefarad bé que s’ho mereixia. Tanmateix, va rebre un veritable diluvi universal de pressions i desqualificacions. Tot i això, va anar a la ciutat santa a recollir el guardó.L’escàndol i rebuig internacional va estar signat per personalitats com Stéphane Hessel i Ken Loach, entre d’altres. Dilema?Aquest escriptor lúcid i just que és Muñoz Molina, va respondre que Israel és un país plural i democràtic on existeixen ONG’s i grans corrents d’opinió que cerquen el final del problema-ocupació de Palestina, igual que també hi ha molta gent que és molt i molt reaccionària. A Israel aquest debat és molt intens. Aquesta confrontació preocupa a tota la societat israeliana i, per tant, existeixen diferents opcions i confrontacions ideològiques.El jurat del premi literari va lloar la seva obra perquè “expressa la llibertat de l’individu” i perquè l’escriptor mostra simpatia vers “els exiliats i els qui pateixen”.Muñoz Molina, molest per aquesta allau

de crítiques que va rebre, va respondre, contundent, a una entrevista telefònica comentada pel diari “El País”. En ella afirmava que anava a Jerusalem com ho havien fet abans Susan Sontag i Jorge Semprún i que

anar-hi no volia dir avalar la política del govern electe, sinó que contribuïa a consolidar la llibertat d’expressió.

Un segon tema va portar recentment Israel a la contraportada de “El País” el dilluns onze de febrer. Un activista gai i alhora jueu, Adir Steiner, una persona coherent amb la seva ètica i desig de pau i concòrdia, enemic de tota violència.Ningú com la comunitat homosexual i transsexual per a testimoniar segles de persecució, tortures i mort, des de les fogueres inquisitorials, al gulag stalinista, passant per l’holocaust inspirat i executat pels nazis.Aquesta persona compromesa amb la seva autoestima i dignitat, sol posar ponts entre la condemna ultraortodoxa jueva d’aquest “acte contra natura” i la simple realitat.

I llegint aquesta contraportada de “El País” m’ha vingut al cap la similitut entre el colectiu

Jordi Petit

MASSADA SABADELL pàg. 8

MASSADA SABADELL

gai i l’estat d’Israel. Sempre hem hagut de lluitar, la majoria de les vegades contracorrent. La lluita i tenacitat del poble jueu és abastament coneguda però jo els vull parlar de l’altre aspecte. Vegem-lo:Fa molts anys que la ciència ho ha aclarit abastament: la sexo-afectivitat humana és diversa i variada. També en l’àmbit animal. La “natura” ha estat esgrimida per totes les religions monoteistes com la raó per condemnar la sodomia (també entre parelles heterosexuals) i la homosexualitat. Fixem-nos amb el que és àmpliament acceptat, o sia, la creació de Déu o Yavhé, com es vulgui i fixem-nos també de com n’és de sorprenent i, a vegades, temible: quan un lleó vol aparellar-se, acostuma a matar les cries que la lleona ha tingut amb un mascle anterior. Quan un insecte com la “Mantis religiosa” s’aparella amb un incaut pretenent, ella desplega les seves pitjors armes i un cop fecundada es cruspeix en viu el desgraciat pretenent!.Quan una colònia de pingüins rep l’atac despietat i massiu de les gavines, només queda desolació. Cries i ous raptats o esclafats. Una tragèdia natural, un fet que es repeteix des de que el món és món però enmig d’aquesta desolació, les parelles de pingüins homosexuals, recullen algun dels ous desperdigats, ous que la seva família original no tornaria mai al niu, i coven l’ou i després en tenen una cura extrema. El/la

pingüí privilegiat/da, d’haver trobat una llar d’acollida, una llar d’adopció després de la tragèdia, rebrà més alimentació i un millor ensinistrament per a sobreviure, que la resta dels pollets que seran criats per les parelles mascle-femella de la colònia. De fet, aquests pingüins, un cop siguin adults, contribuiran a millorar l’espècie. Seran unes super-aus, més ben nodrides i amb més capacitats que la resta.Potser Darwin no ho va detectar. A la seva època, parlar d’aquests temes era poc menys que terrorífic. Parlar de relacions homo o bisexuals entre animals l’hauria desacreditat. Tanmateix coincideix amb la teoria de l’evolució i adaptació de les espècies animals. En aquest cas diríem que amb catalitzadors afegits: cries sorgides de parelles homo. Els cignes negres són una mica més atrevits: les parelles homo roben un ou d’un altre niu de la mateixa família d’aus. Aquest segrest comporta dues avantatges, la parella mascle-femella tindrà una boca menys per alimentar

i podrà tenir més dedicació per a la resta. El futur cigne negre, fruit d’un rapte, esdevindrà un súper cigne, tal com hem vist en el cas dels pingüins.La natura és sorprenent però un cop estudiada a fons no ens val com a guia del comportament humà, ni de moral ni de cap religió. Certament, la població en general ha estat dins de l’analfabetisme fins fa molts pocs segles. Val a dir que les religions (paraula que prové de “re-lligare”, relligar, unir), han desenvolupat un rol important per a explicar allò que era inexplicable i per a vertebrar societats sota el poder polític de torn. La natura, dèiem, segueix oferint sorpreses. Trobem peixos transsexuals, sense necessitat d’haver passat per cap quiròfan. Varien de sexe segons la quantitat de mascles i femelles del seu entorn. Altres animals no tenen sexe definit, són mono-sexuals, es reprodueixen sols, individualment, com els cargols. L’exemple més anti-masclista i referent per a molts pares que no aguanten amb facilitat

ACTUALITAT

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 9

les seves criatures, ens el dona un peix ben particular, podriem dir que és un mascle-guarderia. Quan les cries són a punt de néixer d’uns ous que ell ha vigilat, els dona protecció dins de la seva boca. Un gran descans per a les afortunades mares. Des del meu particular punt de vista: això és una família com cal!Fa segles que ja no cal cap discurs religiós. Abans d’aparèixer la humanitat, abans dels neandertals i de l’homo sapiens, abans de les festives religions politeistes i de les posteriors religions monoteistes i torturadores, tot estava ja a la natura. El catolicisme es va encarregar de destruir molts obres herètiques de l’antiguitat. L’Edat mitjana significà una tremenda purga dels monestirs que, entre altres coses, ens ha fet perdre una quantitat ingent de textos antics. Durant el reconeixement oficial del cristianisme com a religió de l’Imperi romà en crisi, es van entretenir en destruir escultures paganes, tan si eren grecoromanes com egípcies. En el mateix plat de la balança trobem els talibans afgans, que van fer volar pels aires els immensos i mil·lenaris budes de Bamiyan...el fanatisme fa estralls.Malauradament, els llibres sagrats de les tres religions monoteistes van condemnar al foc tot allò que feia milions d’anys ja era natural.

Jordi PetitPresident honorífic de la Coordinadora

Gai-Lesbiana de CatalunyaMedalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i

Creu de Sant Jordi, 2008

Adir Steiner

ACTUALITAT

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 10

A Besalú, a principis de marçACTUALITAT

Besalú Ciutat Jueva és una celebració de recreació històrica centrada en l’evocació de la comunitat jueva medieval de Besalú de la qual es conserven evidències significatives com la sinagoga i els banys rituals jueus o “miqvé”.Els carrers de la localitat fan un viatge en el temps i s’instal·len en plena Edat Mitjana per oferir música sefardita en directe, conferències, visites guiades dramatitzades i gastronomia típica.El comtat de Besalú va ser un dels comtats existents al territori conegut durant la primera meitat del segle IX com Marca Hispànica. En els seus orígens, el comtat de Besalú va ser un ‘pagus’ (territori amb un govern descentralitzat) del comtat de Girona. El comtat de Besalú va disposar de moneda pròpia des del 969 encara que fins el 1020 només existeixen referències documentals.

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.

COL·LABORA

massadasabadell@gmail .com

!

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 11

ACTUALITATTel-Aviv, hivern de 2013Continuaré explicant les petites anècdotes que omplen la vida de qualsevol habitant de Tel-Aviv, les petites històries del dia a dia, diferents al que se sol llegir als grans mitjans de comunicació, perquè a la gent senzilla, com ho soc jo, no sempre els toca viure extraordinaris i preocupants esdeveniments, sinó que la rutina i el normal transcórrer dels dies també tenen coses d’allò més divertides.Com se sap, el dia 22 de gener els israelians estàvem convocats a les urnes per escollir aquell partit polític que ens era més escaient, és a dir, escollir entre tots els 120 diputats del nou Parlament, la dinovena Kneseth i entre tots ells, per suposat, el nou Primer Ministre, el cap del partit més votat. Us dono algunes xifres oficials: les llistes electorals aquest any 2013 la conformaven 5.656.705 ciutadans i es van habilitar un total de 10.132 urnes per tal que exercissin el seu dret a vot en tot el territori nacional. El col·legi electoral més modest, per dir-ho d’alguna manera, segueix sent el situat al kibutz Beth-HaArava, a la vall del Jordà, amb només 51 votants. Fins i tot es van dur 57 urnes a les presons. Es van presentar 32 partits diferents, que van significar 3.960 candidats a les diferents circumscripcions. Els partits que pretenen aconseguir entrar al Parlament necessiten obtenir 70.000 vots. Des

de la primera Kneseth fins ara, han estat 836 els parlamentaris que han ocupats els seus escons. En aquest moment, el sou mensual d’un diputat és de 38.296 shekel, el que equival a uns 7.650 euros.Una setmana abans dels comicis, els periodistes no deixaven de comentar la influència que podria tenir la pluja en l’abstencionisme i que en aquest cas, els únics que sortirien a votar serien els ideòlegs, qual cosa hauria canviat el panorama polític o, ben al contrari, si feia bon temps les

parelles joves sortirien a passejar, aprofitant aquesta estona de breus vacances per a dur els nens al camp o a la platja i s’oblidarien del seu deure cívic, cosa que no resultaria massa encoratjador! I com de costum, els periodistes es van equivocar i la gran majoria de la població va saber anar a votar i anar a passejar. A les 10 del matí ja estàvem a 22 graus, amb sol d’estiu i cel transparent. A Tel-Aviv els carrers ja estaven animats a aquella hora, amb famílies que tibaven els cotxets dels nadons mentre parlaven entre si. Els singles,

amb una tassa de cartró amb el primer cafè del dia en una ma i a l’altra la corretja del gos. Els avis, gaudint de l’esplèndid dia als bancs instal·lats als carrers abans d’adreçar-se als col·legis electorals indicats a les targetes que havien rebut.

Raxel Israel

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 12

Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.

PUBLICITAT

massadasabadell@gmail .com

!

ACTUALITAT

Resulta senzill saber on hi havie les urnes. Des de lluny es divisaven petites cues i, sobretot, moltes banderoles i cartells al voltant, evidentment a la distància que permet la llei. Per allà també pul·lulaven grups de simpàtics adolescents que intentaven, fins al darrer moment, convèncer de l’excel·lència de les propostes dels seus partits, als transeünts que es divertien discutint amb ells.Entrem al col·legi electoral. Tot està preparat amb cura. Un plànol indica la sala on toca a cada elector segons els seus cognoms. A cada sala, dos vigilants de diferents partits s’asseguren del bon funcionament de la jornada de votació. Aquesta és la Festa de la Democràcia, quan cada un, sigui jueu, àrab, religiós, laic,

ancià, soldat, ric, pobre, nascut en el país o nouvingut, exerceix lliurement el seu dret a enviar al Parlament els representats que considera més capaços. Al sortir, els veïns es troben i es saluden. Somrient pregunten – ja has votat? Ara hi anem nosaltres -. A les terrasses es formen grups d’amics que comencen a debatre lliurement perquè aquí ningú amaga les seves opinions o les crítiques que li provoquen els seus dubtes polítics. S’aventuren en quins seran els resultats i, invariablement i poc a poc, van

muntant el pròxim govern!Al migdia, les tendes de Tel-Aviv estan plenes de clients. Les rebaixes van ser tot un èxit! Diferents generacions de les famílies es troben i unes van als parcs, altres al Passeig Marítim,

altres als barris del sud, on s’hi troben els artistes... hi ha bicicletes per tot arreu i cues davant dels kioscs. A la plaça on jo visc, uns joves enganxats als seus ordinadors deambulen al costat dels pares “jaredís”, vestits de negre, que cuiden de la seva nombrosa prole mentre les mares compren. Cap a les 8 del vespre, s’afanyen a arribar a temps per a votar...són la reraguarda dels votants, els que sempre s’endarrereixen , els que no saben quina hora és, els que encara dubten, els que pensaven que “no” i de sobte no volen perdre-s’ho, els que havien hagut de fer un treball d’urgència....i, a les 10 del vespre, el país sencer està davant de la televisió i buscant en els seus smartphones els primers resultats i comentant-los per les xarxes socials. S’acaba un dia agradable...i tornem a la realitat!Uns dies més tard va tornar la pluja i amb ella la pandèmia viral al Israel: la grup desenvolupa la seva estratègia, buida els

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 13

col·legis i omple els hospitals. Potser ens podem consolar pensant amb l’anunci que l’Institut francès va fer a principis de febrer: la setmana de la gastronomia francesa, que es va obrir amb una exposició de fotografies culinàries de tot el món, “Art and Food”. Onze famosos “xefs” francesos, entre ells l’ex-cuinera del president Mitterand, van col•laborar amb alguns restaurants, tant de Tel-Aviv com de Jerusalém, per a donar a conèixer els que anomenen “les noves tendències” de la cuina i també van retre un homenatge a Israel Haaroni, que va ser el pioner de la cuina gastrònoma moderna al nostre país. A l’hotel Sheraton, davant del mar, el xocolater Leo Dos Santos vingué per exercir el seu saborós art, acompanyat per mestres de la cuina francesa i de la cuina molecular. L’últim dia d’aquest petit festival culinari francès, el públic va poder fer una cata de vins i comprar uns “Pinot” de França i Israel. Si, he dit Israel que s’està posant al nivell del bon vivre tradicional europeu.Està clar que el que fa una important ingesta de calories ha de gastar-les aviat! Per això, Tel-Aviv ja està preparant la Marató de març que, del 10 al 13, omplirà els carrers de la ciutat amb uns 35.000 participants, de totes les edats, amb el tradicional recorregut de poc més de 42 quilòmetres, que discorre pels principals eixos vials de la ciutat, essent seguit des de les voreres per prop de 200.000

seguidors. Abans però, el mes de febrer acabarà entre carretes i disfresses la festa de Purim, que és el primer model de tots els carnestoltes històrics fins els nostres dies i commemora, simbòlicament, com la reina Esther i el seu oncle Mordejai van salvar, en aquell temps llunyà els jueus de Persia dels perills que els amenaçaven. Perills que als nens israelians no els costa massa d’imaginar perquè el dimecres de la passada setmana en la qual escric això, al matí, es van haver d’entrenar, tant als parvularis com als col·legis, per enfrontar-se a una alarma que es donava a tot el país. Per sort, ja sabíem que era un simulacre i sense que la seguissin els míssils, però reconec que no vaig poder reprimir un esglai al pensar “aquesta jove generació també...”

ACTUALITAT

Raxel Israel 18-2-2013

MASSADA SABADELL

ACTUALITAT

El marc del debat polític a Israel ha canviat arran dels resultats electorals. Aquests comicis subratllen un nom: Yair Lapid. El líder del partit Yesh Atid (“Hi ha futur” traduït al català), que va aconseguir ser segona força, està marcant l’agenda política amb un discurs clar i directe, i en serà clau a l’hora de configurar un govern que probablement passi per pactar amb la coalició Likud/Beiteinu que encapçala l’actual Primer Ministre Netanyahu.

El popular presentador televisiu ha fonamentat la seva campanya en un tema que és cabdal per la classe mitjana laica israeliana: igualtat en la càrrega impositiva i igualtat en l’obligació de fer el servei militar per a tot el conjunt de la societat. Els privilegis dels ortodoxos, la comunitat que més creix degut al seu elevat índex de natalitat, són el problema urgent a abordar per una part de la població que reclama igualtat en drets civils. Lapid n’ha fet bandera amb un discurs fresc i atrevit, on parla de superar les divisions i configurar una societat realment cohesionada i inclusiva. Segons un simpatitzant, “Lapid sap com vendre un somni, i nosaltres seguim aquest somni”. L’objectiu de Yesh Atid: deixar fora del govern els ultraortodoxos.

La llista del partit de Lapid és tota una declaració d’intencions. És la que té el percentatge més elevat de dones i la formen periodistes, el que va ser cap de la Shabak (l’agència de seguretat interior, que gestiona el pressupost més elevat i compta amb la

tecnologia més avançada del món), rabins de perfil liberal, activistes a favor dels drets dels homosexuals i la que serà la primera dona etíop diputada a la Knesset. Pnina Tamano-Shata (nascuda l’any 1981), la número catorze de la llista, és coneguda per ser una activista política i aparèixer sovint als mitjans. A Israel actualment hi ha aproximadament 150.000 ciutadans d’origen etíop, al voltant del 2% de la població. Que Pnina Tamano-Shata sigui diputada és tot un símbol i un pas cap a la inclusió d’aquesta minoria. El Yesh Atid és doncs un partit gens convencional, representa una part de la societat moderna i oberta, caracteritzada en la ciutat de Tel-Aviv, que posa en qüestió l’statu quo imperant.

En aquests moments el problema més seriós el té el Labor i la seva adaptació a la nova situació social a Israel. El Labor va cometre un greu error manifestant davant dels mitjans, fa un mes aproximadament, que ells serien a l’oposició. A Israel, els partits a l’oposició no determinen les polítiques ni tenen gairebé rellevància, principalment perquè al comptar necessàriament amb amplis governs de coalició degut al sistema electoral (sufragi universal directe, districte electoral únic, 2% de barrera d’entrada, 120 escons), els consells de govern són de facto com discussions parlamentàries on es fan votacions per majoria per aprovar les mesures. Els ciutadans d’Israel no anaven a votar a un partit que d’entrada es situava a l’oposició, “on potser pots cridar i queixar-te, però difícilment seràs escoltat”, diu un reconegut analista de la Universitat Hebrea. A més, el Labor va intentar formar govern amb els ultraortodoxos, i el seu electorat potencial no ho va poder acceptar. Shelly Yajimovich, tot i estar ben considerada, no ha sabut transformar el Labor i els 17 escons que ha obtingut no són el que es podia esperar. La irrupció del partit de Lapid ha acabat de descol·locar el Labor. El reset és imperatiu si pretèn tornar a ser alternativa de govern.

Les eleccions, però, també han assenyalat clarament que Netanyahu ha perdut molt de suport. El Primer Ministre en funcions va ser qui va avançar els

Pnina Tamano-Shata

Lapid i el nou escenari polític a Israel Eduard Güell

MASSADA SABADELL pàg. 14

MASSADA SABADELL

ACTUALITATcomicis, equivocant-se totalment en l’estratègia i el diagnòstic de la societat israeliana, basant la seva campanya en el discurs de la por. Assessorat per la mateixa persona que va treballar amb Mitt Romney, el partit conservador (a favor dels assentaments i en contra de negociar amb l’OAP) va patir un espectacular daltabaix i la particular aritmètica de la Knesset l’obligarà a pactar amb partits que l’exigiran renúncies per arribar als 61 escons necessaris per formar govern. Govern que, davant d’un Hamàs reforçat, haurà d’afrontar necessàriament el procés de pau.

Una sisena part dels ciutadans israelians van votar en un programa que no se centra en el conflicte palestí fonamentalment (tot i que el Yesh Atid està a favor de reiniciar les negociacions de pau). Tampoc parla especialment de política exterior ni d’economia (en comparació amb el Labor o el Meretz, netament d’esquerres). Aquesta sisena part va votar directament contra els privilegis dels ultraortodoxos. La comunitat ultraortodoxa va tenir una participació al voltant d’un 80%, mentre que la participació total va ser del 66%. Un futur secular sembla doncs en risc.

Lapid ha irromput amb força i ja ha transformat l’escenari polític d’Israel. Un possible pacte amb Bennet (religiós però a favor de la igualtat en el servei militar), que compta 12 escons, podria portar Lapid a forçar la convocatòria de noves eleccions, perquè seria molt difícil per Netanyahu formar

govern. I des de que van aparèixer els resultats, la seva popularitat creix a mesura que passen els dies. Des de Isaac Rabin, Israel no ha tingut mai cap líder capaç d’il·lusionar a tota la societat.

Yair Lapid. líder del partit Yesh Atid

Eduard Güell

MASSADA SABADELL pàg. 15

MASSADA SABADELL pàg. 16

MASSADA SABADELL

BREUSHospital per a refugiats siriansIsrael estudia construir hospitals per a refugiats sirians prop de les fronteres amb aquell pais.

Israel està estudiant l’erigir hospitals a punts fronterers amb la veïna Siria, després que fa poc uns refugiats sirians van demanar ajuda per a tractar les seves ferides de guerra.

Darrerament, alguns sirians críticament ferits van fer una crida d’ajuda als soldats de les IDF que els van trasladar a l’hospital Sieff Safed. Aquesta és la primera vegada que l’estat d’Israel admet sol.licitants d’asil sirians dins del seu territori, des de que va començar la vergonyosa sagnia siriana. De tota manera, sempre hi haurà qui preferirà condemnar Israel…

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg.17

El FC Barcelona jugarà el 31 de juliol un partit a Israel contra un combinat de jugadors musulmans i jueus en el marc del projecte per fomentar la pau entre israelians i palestins que presentaran avui, el president del Barça, Sandro Rosell, i el cap de l’Estat , Shimon Peres.

Per al partit d’exhibició es desplaçaran al país les principals estrelles del Barça-inclòs Leo Messi-que gaudeixen d’una extraordinària admiració en l’àmbit local.

L’equip català romandrà només un dia a la zona i l’objectiu és que la trobada sigui transmès en directe a tot el món.

BREUS

El Barça a IsraelEl desierto del Negev está siendo escenario de un acontecimiento agrícola sin precedentes. La sequía, según se pudo comprobar, no parece afectar a los agricultores de la zona sureña de Ramat Hanegev.

En lugar del riego con agua dulce, expertos en agricultura consiguieron elaborar un sistema que funciona con agua salada, logrando un hecho sin precedentes a nivel mundial: una plantación de olivo, que ocupa una superficie de1.000 metros cuadradostuvo una producción cuatro veces mayor de la que se obtiene en un área similar irrigada con agua dulce.

Expertos israelíes también observaron la ventaja del agua salada en el cultivo de tomates y viñedos, y hasta los tilapias – peces de agua dulce – parecen haberse acostumbrado ya al nuevo sistema

Riego con agua salada

Sicarius (plural llatí de sicarium, que usa de daga, assassí per contracte o encàrrec) aquest terme es va aplicar, per analogia emprada pels invasors i ocupants romans, als defensors jueus, (o als insurrectes) que van procurar expulsar als romans i els seus partidaris de Judea

Sabies que...Origen de la paraula SICARI

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 18

El Call jueu de la Seu d’UrgellEL CALL

El carrer dels Jueus és un carrer de la ciutat de la Seu d’Urgell, situat al casc antic, continuació del passatge de la missió. El carrer connecta aquest últim amb el carrer Major. És un carrer estret i antic.En aquest carrer, abans dit del Cèsar, hi hagué el call jueu, amb la seva sinagoga.La comunitat hebrea que vivia al carrer no fou molt nombrosa però si rellevant. En el moment àlgid de la seva prosperitat arribà a tenir una vintena de famílies, on devien posseir la seva sinagoga-escola, com la situada a casa dels Bedoz el 1344, ben proveïda amb una trentena de llibres.

Carrer dels Jueus, la Seu d’Urgell

Als afores, vora unes vinyes, van tenir el seu cementiri fins a la definitiva desaparició de la comunitat cap a mitjan segle XV. Actualment és un carrer comercial, amb alguns comerços i bars. Durant el Mercat Medieval dels Canonges, és un dels carrers que es guarneixen de forma especial per aquesta data.

www.tallerdemk.com

Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.

PUBLICITAT

massadasabadell@gmail .com

!

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 19

PEL·LÍCULA

Masada és el nom d’una muntanya rocosa, a la vora del Mar Mort, en la qual el rei Herodes va construir una fortalesa que cent anys més tard, després de la destrucció del temple de Jerusalem l’any 70, serviria com a base de la guerrilla de la secta dels zelotes contra els romans. Més de 900 jueus van ser assetjats per una legió romana l’any 72. El setge durà dos anys i els zelotes van optar per suïcidar-se abans de rendir-se a l’enemic. En aquesta pel•lícula de l’any 1981, dirigida per Boris Sagal, l’actor Peter Strauss interpreta Eleazar Ben Yair, líder dels zelotes i en Peter O’Toole intrepreta el general romà Corneli Flavi Silva, que capitanejava la desena legió, encarregada de sufocar la revolta jueva.

L’acció narra principalment les vicissituds del setge entrellaçades amb una història d’amor: el general romà està enamorat d’una esclava jueva, Sheva, a qui interpreta l’actriu Bàrbara Carrera, nascuda a Nicaragua i ciutadana nord-americana. El britànic Anthony Quayle interpreta Rubrius Gallus, l’oficial romà que planifica l’atac a Masada.

Els jueus assetjats van tenir durant el setge com a únic aliat al sol, que significava una constat tortura pel campament romà. Eleazar Ben Yair es va entrevistar amb Corneli Flavi Silva per negociar la pau però les ordres de Roma, que

exigia la rendició incondicional, van impedir l’acord.

Les tropes romanes van construir una rampa per lliscar per les muralles la seva torre d’assalt. Quan els vencedors penetraren a la fortalesa, van trobar 958 cadàvers d’homes, dones i nens que van preferir suïcidar-se abans d’esdevenir esclaus. Només dues dones romandrien vives.

Masada

MASSADA SABADELL pàg. 20

MASSADA SABADELL

Lamentaciones de un prepucioLLIBRES

Aquest llibre, de l’irreverent Shalom Auslander, és una controvertida perla literària que beu de la gran tradició humorística jueva.

“La gent que em va criar dirà que no soc religiós. S’equivoquen. El que no soc és practicant. Però soc religiós d’una manera dolorosa, aclaparadora, incurable, miserable”. Així es defineix Shalom Auslander. Educat en l’ortodòxia jueva, aviat es va adonar que seguir els preceptes de la seva religió seria una tasca difícil per a un adolescent i, per aquesta raó, el sentiment de culpabilitat va anar, irremediablement, in crescendo. Essent adult, Auslander riu de si mateix a Lamentaciones de un prepucio, memòries on passa revista de tots els traumes religiosos, familiars i sexuals pels que va passar. Quan Auslander comença a desviar-se de la ortodòxia, primer mitjançant la pornografia i el menjar no kosher, la marihuana, el furt o la masturbació compulsiva, s’enfronta a un nou dilema de tipus religiós: el seu fill està a punt de néixer i ha de decidir si segueix la tradició i li fa tallar el prepuci o no. Aquest llibre conté una profunda reflexió sobre la identitat, plasmada a través d’un divertit al·legat que s’inscriu en la línia subversiva dels humoristes jueus nord-americans, de Woody Allen, els germans Coen o escriptors com Philip Roth

Font: Revista “Que Leer”

Dei

xa q

ue e

t ve

gin.

Sigu

es t

u, p

erò

sigu

es

d

ifere

nt.

Disseny gráficImatge corporativaDisseny webBotigues on lineCatàlegsRètols i CartellsPapereriaRevistes

www.tallerdemk.com

info@tallerdemk.com mnbarcosdealquiler@gmail.com

Shalom Auslander

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 21

Subscripció a la revista.

AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS

Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.

PUBLICITAT

massadasabadell@gmail .com

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.

COL·LABORA

massadasabadell@gmail .com

-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es

-ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net

-ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat

ENLLAÇOS

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com

CONTACTA’NS massadasabadell@gmail .com

AGRAÏMENTS

MASSADA SABADELL

SabadellBotigues.com

Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat

-Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com

-ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat

-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com

subscriu-te

per rebre-la

gratissubscriu-te

per rebre-la

gratis

Clica aquì per subscriure’t

!

!!

massadasabadell@gmail .com