1

MASSADA SABADELL

ARCSI

EDITORIAL

Estem a les acaballes del mes d’abril i, tot i essent sempre un plaer compartir aquest newsletter amb vosaltres, aquesta vegada ho fem especialment contents i optimistes. En efecte, si en el darrer número compartiem la nostra alegria degut a que Massada-Sabadell assolia el seu dotzè número i per tant el seu primer any de vida, en el present us portem dues bones noves. Per una banda i en referència a la revista, volem traslladar-vos la nostra satisfacció pel fet de poder comptar amb dues noves col·laboracions. Una del Sr. Victor Argaña i una altra del Sr. Jordi Lozano, més conegut com a Jordi Petit. Per a nosaltres és tot un honor i des d'aquí els agraïm que hagin tingut l’amabilitat de col· laborar de forma desinteressada amb la nostra revista. I per l’altra, informar-vos que la nostra entitat, l’Associació de Relacions Culturals Sabadell Israel (ARCSI) ha organitzat la “I Setmana Cultural Sabadell Israel” que es desenvoluparà entre els dies 7 i el 14 de maig. Comptarem amb la col·laboracíó de persones amb una dilatat coneixement de la política i la cultura israelianes en particular i jueva en general, com el periodista Plàcid Garcia-Planas, Ana Bejarano, Sébastien Bauer, Ravid Goldschmidt i conferenciants del més alt nivell. Així mateix comptem amb la col.laboració d’entitats tant importants com Fundació Bosch i Cardellach, la Cambra de Comerç de Sabadell, l’Alliance Française, Cineclub Sabadell o Joventuts Musicals. L’objectiu que perseguim és poder oferir la nostra ciutat un ventall de propostes de caire bàsicament culturals, destinades a que aquelles persones que estiguin interessades, puguin conèixer en forma de petits tastets, la realitat cultural d’Israel. Us animem a consultar la programació en aquesta mateixa revista així com a assistir a tots aquells esdeveniments que siguin del vostre interès. Que gaudiu de la lectura.

abril 2012

CONTACTA’NS

massadasabadell@gmail.com

Número: 13

2

MASSADA SABADELL

ARCSI

Tots els anys l’organització del PRIDE-BCN convida una ciutat mediterrània a participar en la manifestació de l’Orgull de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals (lgtb). Al 2011, per unanimitat de totes les associacions homosexuals i transgénere catalanes del Pride, es va triar la ciutat de Tel-Aviv. Sabíem que potser podria haber-hi disens per motius polítics, aliens a la defensa dels drets de la comunitat lgtb. Finalment no fou així i tothom va ser conscient del que significa l’estat d’Israel pel que fa a llibertats personals. Rodejat de païssos on els drets de les dones son absents i l’homosexualitat està penalitzada, tothom que pot emigra a Israel per a poder viure més lliure. Els costums inspirats per una interpretació integrista i errònia del Corán, porten a casos com el que va explicar-nos una activista lesbiana palestina fa uns anys a Barcelona. Allí, si una noia es descoberta per la familia com a lesbiana, la tanquen a casa i conviden a un parent per a mostrar-li el “recte camí”: violació . Un malson. Els gais son apallissats i marginats. Doble vida doncs, si cal sobreviure en aquella gran regió. Disident davant les grans causes que no respecten l es llibertats individuals Personalment sempre he actuat en defensa de la comunitat lgtb a tot país. En la meva época de militància al PSUC sovint donava “la nota”. Quan a un congrés ens visitava un destacat camarada del PCUS o del PC Cubà, tothom s’aixecava per aplaudir. Servidor restava enganxat al seient i creuat de braços. Quan em preguntàven per la meva actitud, responia que si anés a Moscú o a La Habana, aniria a la presó . Segurament quelcom em passaria si em planto a Gaza en oberta defensa de les llibertats sexo-afectives. Tanmateix tot el meu desig i suport de que pari tot atac mutu i trobin una entesa de pau ambdós veïns. Respecte les ong’s de cooperació internacional, costa que assumeixin la questió lgtb, però ja porten a terme molts interessants projectes d’emancipació de les dones i contra l’ vih/sida. Obama ha donat una lliçó : l’ajut dels EEUU per a païssos en vies de desenvolupament, será condicionat a la no existència de lleis homófobes. La comunitat lgtb es il·legal encara a 75 païssos (6 amb pena de mort). Els 46 membres de la Lliga Àrab són el pricipal front opositor dins l’ONU. El moviment lgtb no és de dretes ni d’esquerres, és un moviment pro-Drets Humans i contra la pena de mort. No és anticlerical, engloba associacions de persones lgtb jueves, musulmanes i cristianes, creients, però marginades dins les seves religions. Israel no és perfecte, però recomano visitar Tel-Av iv Israel tampoc és el país perfercte per a la comunitat lgtb. Però hi ha suficients llibertats legals, dret d’associació i un munt de llocs d’esbarjo. Israel no ha creat un estat entorn la Torà, ni la Biblia , es prou laic. Curiosament, l’únic acord al que han arribat les tres religions

... i la ciutat convidada és: TEL AVIV

3

MASSADA SABADELL

ARCSI

monoteístes locals, es fer pressió per a que fos prohibida la manifestació del Pride a la “ciutat sagrada” de Jerusalem. Fins ara han pogut mantenir-la “pura”. Cristians ortodoxes i catòlics, jueus i musulmans han oblidat que cal interpretar els textos religiosos en el seu contexte de fa milers d’anys. Crec que el més pur del món és l’expressió de l’amor. Totes tres religions mantenen allunyades les dones dels respectius oficis litúrgics. Sortosament la religió jueva, al no tenir un cap inapel·lable, presenta diferents corrents, més o menys progressites. Igual que els anglicans. Respecte dels imans passa el mateix, tot i que caldria una escola europea del Corán. Pel que fa als quatre evangelis oficials (els van escollir entre molts d’altres), no apareix cap condemna a l’homosexualitat ni marginació de la dona. Fou Pau de Tarso que va arruinar l’igualitari pensament cristià original. Va introduïr la filosofía estoica de la culpa, el paper marginal de la dona, la condemna de l’homosexualitat, el pecat del plaer i la necessària expiació . Servidor va “pagar” el pecat homosexual als 13 anys amb cilicis al braç, a una companya meva les germanetes li ho posaren a una cuixa per “la llibertat de Cuba”…finals anys 60. Qui no hagi vist l’estupenda pel·lícula de Amenábar “Agora”, cal que ho faci d’immediat, més clar: aigua. Finalment hem de reconèixer l’éxit d’Isarel del 1998 a Eurovisió, molt més que una cançó. Un missatge de respecte a la diferencia: una representant transsexual, amenaçada pels integristes i que va guanyar el primer any en que, justament , es va establir el tele-vot del públic. Triomf doncs rotund i popular. VISCA DANA INTERNATIONAL-VISCA TEL-AVIV http://www.youtube.com/watch?v=1LCP2KzDad0 (DIVA ,V.O. Hebreu)

Jordi Petit , Creu de Sant Jordi i Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona.

Si alguna amistat us ha enviat aquest Newsletter

però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feu-nos-ho saber a massadasabadell@gmail.com. Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies

4

MASSADA SABADELL

ARCSI

En l’anterior número de Massada-Sabadell, us parlàvem dels singulars gegants jueus de Tortosa, la Caxixa i Bonjuhà. Ara, hem volgut aprofundir en el llegat jueu d’aquesta ciutat de les terres de l’Ebre parlant-vos del seu call. Un entramat laberíntic de carrers estrets i places pintoresques amb pou. Això és el que es pot trobar al Call Jueu de Tortosa, una estructura urbana que s’ha mantingut gairebé intacta. Entre els segle XII i XV, la comunitat jueva de Tortosa va ser una de les més importants de Catalunya fins que les pressions i persecucions impulsades pels Reis Catòlics van culminar amb l'expulsió dels jueus de la Península al 1492. Un bon punt de partida per conèixer el Call Jueu de Tortosa, és la plaça de la Immaculada del barri de Remolins. Si, des d’allí, prenem el carrer Jaume Tió i Noé arribarem als carrers de Jerusalem i d'en Fortó. És en aquest indret on les fonts documentals ubiquen la sinagoga, la carnisseria i el forn, tres edificis que han patit notables transformacions. Darrera de la Sinagoga hi ha la plaça Menahem ben Saruk, on vorejarem la muralla per la travessia Vandellòs, un dels carrerons més estrets del Call, fins arribar a l'anomenat portal dels Jueus. Es tracta de l'únic portal que resta de l'antic call, que donava pas, extramurs, al cementiri hebreu.

Tortosa passà a formar part de la Red de Juderias l'any 1998, i des d'aleshores, d’una banda, s'ha sumat a les diferents activitats que ha gestionat l'associació, i, de l’altra, ha impulsat diverses accions envers la recuperació del seu llegat jueu. Dins del marc del commemoració del 850è aniversari de la donació de la carta de poblament cristiana i de les de seguretat sarraïna i jueva, es va impulsar la realització d’unes jornades d’estudi de caire jurídic i històric sobre aquest fet, a la vegada que l’Ajuntament de Tortosa, en el logo d’aquestes jornades, incorporà com a element identificatiu l’anagrama amb símbols de les tres cultures, des de la voluntat de recuperar la història plural de la ciutat. En la mateixa línia d’actuació, es va dissenyar i es construir la parella de gegants jueus, Caxixa i Bonjuhà, que s’afegeix a la de moros i la de cristians, de manera que completa la representació de totes tres comunitats. L’estudi i la difusió han estat també objectius contemplats en la investigació al voltant de la làpida funerària hebrea encastada al pany de muralles del segle XIV del barri del Rastre, i en l’elaboració d’un itinerari turístic i cultural anomenat La presència jueva, inclòs en l’edició de la guia de la ciutat, Tortosa, ciutat mediterrània de les tres cultures.

Fonts: Diputació de Tarragona i Ajuntament de Tortosa

El call jueu de TORTOSA

5

MASSADA SABADELL

ARCSI

Corrie Ten Boom, una salvadora holandesa Pocs han sentit parlar d'ella. No és una figura "famosa". No obstant això, la seva història mereix ser coneguda perquè va ser artífex de la salvació de jueus i altres persones durant l'ocupació nazi d'Holanda, en l'època de la Segona Guerra Mundial. Corrie Ten Boom va néixer el 1892 en el si d'una família profundament cristiana. Casa seva estava sempre oberta per a aquells que tinguessin alguna necessitat. L'avi de Corrie, Willem, havia establert una rellotgeria l’any 1837, a l'edifici situat al número 19 de Barteljorisstraat, a Haarlem, Holanda, ciutat on ella va néixer. A la planta baixa, sobre el carrer, funcionava el local comercial i en els pisos superiors vivia la família. El negoci va ser heretat després per Casper, fill de Willem, i finalment per Corrie, qui es va convertir així en la primera dona rellotgera holandesa i també en la primera dona que va dirigir un moviment de resistència contra els nazis al seu país. Als 48 anys d'edat, i en ser testimoni del que passava a Holanda sota el règim nacionalsocialista -especialment, la implacable persecució dels jueus-, va decidir que havia de fer alguna cosa. Se li va acudir llavors la forma d'auxiliar-los, trobant immediat suport per part del seu pare i dels seus germans. Quina va ser la idea de Corrie? Que l'habitatge de la família comencés a utilitzar-se com a refugi. Unes sis o set persones es podien amagar allà. A la pràctica, i en general, quatre d'elles eren jueves i les restants, membres de la resistència holandesa. En algunes ocasions, s’hi estaven només unes poques hores, com un lloc d'espera i trànsit cap a altres llocs segurs, en altres, es quedaven durant mesos fins que aconseguien marxar. Però una vegada que la idea es va posar en marxa, la circulació d'éssers humans perseguits es va convertir en una cosa permanent. A la segona planta de l'edifici, en la pròpia habitació de Corrie, es va construir un amagatall, l'entrada estava dissimulada per un armari, que consistia en un espai de prop de 2,5 m. de llarg per 0,70 m. d'ample. Podia albergar com a màxim a unes sis persones en forma simultània, les quals havien de romandre de peu i sense moure’s. Cada vegada que sonava l'alarma (un timbre petit ocult costat de l'escala), la gent disposava de poc més d'un minut per ocultar-se en aquest lloc, portant les seves pertinences. Allà es quedaven fins que passava el perill, en absolut silenci i completa immobilitat. La rellotgeria era una perfecta "pantalla" per a aquestes activitats, ja que no era cridaner ni sospitós que, com en qualsevol altre negoci, entressin i sortissin persones constantment. Així va ser com poc a poc, Corrie es va trobar al capdavant d'una xarxa formada per una vuitantena de persones, el grup "Beje" (aquest era el nom comercial de la rellotgeria), que buscava altres cases d'holandesos arriscats i valents que poguessin donar asil a la gent com

El personatge: Corrie Ten Boom

6

MASSADA SABADELL

ARCSI

ella mateixa ho feia. La major part del seu temps l’invertia en tenir cura dels refugiats, una vegada que els trobava alberg. Es creu que així va salvar la vida d'uns 800 jueus, a més de nombrosos integrants de la resistència holandesa i estudiants que eren perseguits perquè refusaven col · laborar amb els nazis. La traició. Un dia, un home va entrar al negoci dels Ten Boom i li va dir a Corrie que ell i la seva dona eren jueus i que necessitaven diners per subornar un policia. Aquest home va ser qui el 28 de febrer de 1944 els va delatar a la Gestapo Els seus agents van esperar durant tot el dia, vigilant la rellotgeria, i van detenir a cadascuna de les persones que es disposava a entrar. Al vespre, havien capturat al voltant de trenta persones. Després van escorcollar la casa, on van arrestar Corrie, el seu pare Casper, els seus germans Willem, Nollie i Betsie i el seu nebot Peter, i els van conduir a la presó de Scheveningen. Encara que la Gestapo sospitava que hi havia gent amagada en algun lloc i va revisar acuradament tot l'edifici, no van aconseguir trobar el refugi, on en aquell moment hi havia quatre jueus i dos membres de la resistència. Encara que la casa va continuar sota vigilància, tots van poder ser rescatats per altres integrants de la xarxa de Corrie. Durant les 47 hores que van passar fins que els van alliberar, se les van arreglar per a romandre quiets i silenciosos, pràcticament sense aliments i sense aigua. Els quatre jueus van ser portats a un altre refugi i tres d'ells van sobreviure a la guerra. Pel que fa als dos membres de la resistència, un va morir poc després i l'altre va aconseguir sobreviure. La destinació dels Ten Boom Ja a la presó, quan a Casper li va ser informat que podia ser condemnat a mort per salvar

jueus, va declarar: "Seria un honor donar la meva vida pel poble elegit de Déu". I en certa manera així va ser, ja que va morir als deu dies de ser detingut, als 84 anys d'edat. Corrie i la seva germana Betsie van estar en tres presons diferents durant els següents deu mesos després del seu arrest, fins que van ser enviades al camp de concentració de Ravensbrück, prop de Berlín, a Alemanya. Betsie, de 59 anys, va morir al poc temps d'arribar-hi: no va aconseguir suportar les privacions a què va ser sotmesa.

El germà, Willem, de 60 anys, el "crim" del qual havia estat col · laborar amb la resistència, va contraure tuberculosi durant la seva estada a la presó i va morir poc després d'acabar la guerra. Un altre dels nebots de Corrie, Christian, de 24 anys, va ser portat al camp de Bergen

7

MASSADA SABADELL

ARCSI

Belsen també acusat de formar part de la resistència, i mai més es va saber d'ell. De manera que quatre membres de la família Ten Boom van donar les seves vides davant del compromís que havien assumit per salvar les d'altres éssers humans. ...I Corrie va tornar. A finals de 1944, i gairebé per miracle, el seu nom va ser inclòs en una llista de persones que havien de recuperar la llibertat. Va tornar a Holanda i va poder guarir-se dels problemes de salut contrets durant el temps en què va estar presonera. Va viure a casa de Haarlem l'últim hivern de la guerra, però no va romandre inactiva. Com ella deia: "Déu ens va donar l'amor per ser capaços de perdonar als nostres enemics". Corrie va perdonar. Va perdonar la pèrdua dels seus éssers estimats i els seus propis sofriments, aquells que li van ser infligits en l'època de la seva permanència al camp de concentració. I va anar més enllà. Un dia de 1947, a Munic, un home va voler saludar-la i va pretendre donar-li la mà. En veure el seu rostre, el va reconèixer immediatament com un dels guardians més cruels de Ravensbrück, un dels molts davant els quals va haver de desfilar nua amb la seva germana Betsie quan, segons els especials criteris imposats pels nazis, seleccionaven a la gent que era encara útil per al treball d'aquella que no ho era. Com podia donar-li la mà a aquest home?. Ell li va dir que s'havia convertit al cristianisme després de la guerra i que creia que Déu l'havia perdonat per totes les maldats que va cometre al camp de concentració, però que necessitava que ella personalment li digués que el perdonava. Corrie ho va fer i li va donar la mà. I com evidentment tenia molt d'amor per donar, va fundar una casa de convalescència en Bloemendal, destinada a la curació i el repòs dels supervivents. Va sentir que la seva vida era un regal de Déu i que necessitava compartir el que ella i la seva germana Betsie havien après al camp de concentració: "No hi ha dolor tan profund que l'amor de Déu no pugui arribar a ell". El 1968, el Museu de l'Holocaust a Jerusalem (Yad Vashem) li va demanar que plantés un arbre en memòria de les moltes vides de jueus que ella i la seva família van salvar. Així ho va fer i aquest arbre encara creix allà. A principis de la dècada del 70, el seu llibre "The Hiding Place" (El Refugi) es va convertir en un best seller. També es va filmar una pel · lícula basada en la seva història el 1975. El 1978 va patir un accident cerebrovascular que la va deixar paralitzada. Va morir el 15 d'abril de 1983, dia en què complia 91 anys. És notable que ens deixés en aquesta data . Segons la tradició jueva, només a la gent molt beneïda per Déu se li concedeix el privilegi especial de morir el mateix dia del seu aniversari. Avui dia, l'antic "refugi" es pot visitar com un museu.

Font: The Internacional Raoul Wallenberg Foundation

8

MASSADA SABADELL

ARCSI

El nostre company Víctor Argaña, membre d’ASEI (Aso ciación de Solidaridad España Israel) ens ha fet arribar aquesta reflexió arran d e la publicació del poema “Was gesagt werden muss” (El que s’ha de dir). El poema, o lo que sea, publicado ayer por la izquierda mediática internacional, es decir, New York Times, Süddeutsche Zeitung, La Repubblica y El País nos ha despejado al menos dos dudas sobre Günter Grass: La primera que su poesía aburre todavía más que su prosa y la segunda que Freud tenía razón, las creencias infantiles son difíciles de borrar. Los días felices pasados por el niño Günter en la juventudes SS, le han dejado no solo una percepción de la realidad averiada sino también un odio irracional. Si fuéramos benévolos diríamos que a Günter Grass no se le puede tomar en serio ni como poeta, ni mucho menos como analista de política internacional, pero cuando se publica un panfleto antisemita que leen, o intentarán leer, millones de personas, lo menos que se puede decir es: Günter qué odio tienes, cuánto daño haces y cómo puedes esconder tanto mal detrás de ese bigote. De lo que se puede entender de los 13 versos del escritor alemán es que está muy preocupado por la paz mundial, que Israel es una amenaza para el mundo y que Alemania, no sabemos por qué, no debe vender más submarinos a Israel. Pero el escritor calla sobre el régimen represor iraní, que oprime a su pueblo, financia el terrorismo internacional y que hace unos años no dudó en condenar a muerte a un colega suyo por publicar cuatro versos de adolescente enamorado. La diferencia que quizás no quiere ver Grass es que, a pesar de lo malo que es su poema, nadie le va a condenar a muerte por haberlo escrito. Ni en Alemania, ni en Estados Unidos, ni en Israel. La crítica literaria, por ahora, se ha abstenido de valorar esta joya de la lírica universal. “Sobre la poesía política de Grass y sus actividades políticas prefiero no manifestarme” ha dicho el crítico literario Marcel Reich-Ranicki. Otros sí opinan sobre las carencias técnicas del poema: Posee una métrica desigual y carece de sonoridad. Los expertos apuntan que recuerda a la lírica alternativa de los años 70, al estilo de Erich Fried, que nadie entendió, nadie compró y todo el mundo olvidó. Y eso los que lo lean en alemán, porque los que lo lean en inglés, en español o italiano, lo único que se les puede ocurrir es por qué lo disfrazan de poesía cuando lo que quieren publicar es propaganda antisemita. La pregunta ahora es si habrá una campaña internacional de esas de “Todos somos Günter”, que de no haber muerto, encabezaría el pérfido de Saramago o, peor aun, si algún cantautor antiisraeli, tipo Ismael Serrano, se atreverá a musicar estos versos y nos torturarán con ellos en la próxima edición de Rumbo a Gaza. Y entre tanto verso suelto, rima asonante y juego floral, Emmanuel Nahson, Embajador de Israel en Alemania, y político revelación de esta primavera, se ha atrevido a levantar el velo y nos dice que es lo que se ve en este poema del nobel alemán: “Lamentablemente esto parece formar parte de esa tradición europea de culpar a los judíos durante la fiesta del

Juegos florales, una reflexió sobre Günter Grass

9

MASSADA SABADELL

ARCSI

Pesaj de crímenes rituales: Antes eran los niños cristianos, cuya sangre se usaba para hacer mazad, y hoy es el pueblo iraní al que el estado judío quiere aniquilar. Es triste que Israel sea el único país del mundo que tenga que justificar todos los días su derecho a existir. Solo queremos vivir en paz con nuestros vecinos”. En fin, querido Günter Grass lo que te pedía el cuerpo era haber escrito este poema de 1931, que quizás leíste en tu infancia de brazo en alto y camisa parda, pero por tu falta de empatía con el ser humano, creíste que era verdad, sin entender que Friedrich Hollaender, su autor, lo había compuesto irónicamente, en respuesta a esa afirmación tan antisemita de “no tengo nada contra los judíos pero todos sabemos que…” Justo lo que acabas de decir cuando te han empezado a caer los palos.

Los judíos son culpables de todo Pero cómo es eso? Por qué son culpables? Nene, tu no lo entiendes Pero ellos son culpables Yo tampoco se de qué Pero ellos son culpables Los judíos, fueron, son y serán culpables de todo aunque no lo creas, es así -Entonces, los judíos son culpables? -Sí -Ah claro, entonces ahora ya lo entiendo Los judíos son culpables de todo Günter Grass. Amenaza para el sentido común y para la poesía en general

10

MASSADA SABADELL

ARCSI

El violí d’Auschwitz Maria Àngels Anglada Columna Edicions

El violí d'Auschwitz és una novel·la de la filòloga i escriptora catalana Maria Àngels Anglada, escrita l'any 1994 i amb més de 100.000 exemplars venuts en català.[1] La novel.la narra el sofriment del poble jueu als camps de concentració alemanys, personificat en Daniel, un lutier jueu de Cracòvia que treballa al camp com a fuster. Sauckel, el comandant del camp s'assabenta del veritable ofici d'en Daniel i condiciona la seva vida a la construcció de un violí de so perfecte. La construcció de l'instrument és constitueix en el fil que lliga en Daniel amb la vida en una situació contra rellotge en la que s'enfronta la dignitat d'un ésser humà a la barbàrie del feixisme.

Aquesta és una història corprenedora que posa de manifest la dignitat i la capacitat de resistència d'una persona davant l'adversitat més terrible com era viure en les condicions infrahumanes en què es vivia en els camps de concentració dels nazis.

Serrat i Sabina actuaran a Tel Aviv Els cantautors Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina, han confirmat que actuaran el proper mes de juny a Israel i van sortir al pas de les crítiques que algunes ONG’s espanyoles i israelianes, finançades habitualment per governs europeus que promouen la deslegitimació i el boicot contra l’estat d’Israel. “Tenim un compromís amb la gent a la que estimem a Israel, amics nostres que estàn lluitant per una Israel i una Palestina més justa i jo estaré allà al costat dels meus amics israelians, que no és el govern. I des d’allà intentaré transmetre el que jo faig i com ho faig”, va afirmar Serrat. “A aquestes alçades del partit no crec que hagi de donar explicacions del meu recorregut i es provable que les coses que jo faig no siguin del gust de tothom, però si que he de tractar que siguin del meu gust”, va adduir el músic català juntament amb Sabina. Serrat va sortir al pas de les crítiques vessades pels representants d’organitzacions com Mundobat, Acsur-Las Segovias y la Rescop (Red Solidaria Contra la Ocupación de Palestina). Els portaveus d’aquests grups van expressar la seva frustració al donar-se a conèixer que ambdós artistes es presentaran a Tel Aviv el proper 21 de juny. “Anirem a Tel Aviv, pel que a mi respecta per primera vegada, a cantar fonamentalment perquè hi

Un llibre

NOTÍCIES

11

MASSADA SABADELL

ARCSI

ha una colònia d’argentins amplíssima, crec que són més de cent mil i suposem que aquest serà el públic que tindrem”, va declarar Sabina. “Si tenim l’oportunitat de discutir amb la gent o amb la premsa de quins són els nostres punts de vista, no dubtin que ho farem” va afegir el cantautor que es va presentar juntament amb Serrat en una gira per Paraguai, per promocionar el seu espectacle “Dos pájaros de un tiro”

Concert de música Klezmer

El passat dissabte 21 d’abril, Cat Ensemble & Co va oferir un concert de música Klezmer al cafè teatre Àgora de Sabadell. És un quartet format per piano (Jordi de la Torre), percussió (Jordi Cascales), flauta (Montserrat Munill) i clarinet (Pau Prat) que gaudeix fent arribar aquest estil de música a tots els públics.

El concert consistia en un seguit de peces curtes tot intercalant diverses explicacions sobre els orígens de la música klezmer, les influències provinents d’altres cultures, les seves característiques principals i, fins i tot, fent participar al públic tocant i ballant.

Tot plegat va durar poc més d’una hora i el públic va sortir-ne molt content, però no pas més que els músics, que vibren amb l’espectacle i saben transmetre la seva il·lusió.

I Setmana Cultural Sabadell Israel

Dins del proper mes de maig, ARCSI (Associació de Relacions Culturals Sabadell Israel) està organitzant unes jornades culturals per apropar la tradició i cultura israelianes a la nostra societat. Entre els actes que hi ha previstos, destaquem conferències, cinema i música, amb les que pretenem donar a conèixer una realitat que ens és molt propera.

ENLLAÇOS -AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es -ARCCI (Associació de Relacions Culturals Catalunya Israel) http://www.arcci.cat -ASEI (Asociación Solidaridad España-Israel ) http://www.aseiweb.net -Tarbut Sefarad, amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarat.com -ACAI (Associació Catalana d’Amics d’Israel ) http://www.acai.cat

12

MASSADA SABADELL

ARCSI

Programa de la Setmana Cultural Sabadell Israel