massada 24
DESCRIPTION
TRANSCRIPT
Revista de divulgació cultural gratuïtanº24 abril 2013MASSADA
SABADELL
Amb motiu del nostre segon aniversari volem recordar les últimes portades de la revista.(pàg.3)Orgullosos del nostre treball i satisfets per la acollida, resultats i comentaris.Esperem, volem i desitgem fer molts més, sempre amb el vostre suport i col·laboració.
Con motivo do noso segundo aniversario queremos recordar as últimas portadas da revista.(pag.3)Orgullosos do noso traballo e satisfeitos pola acollida, resultados e comentarios.Esperamos, queremos e desexamos facer moitos máis, sempre co voso apoio e colaboración.
Con motivo de nuestro segundo aniversario queremos recordar las últimas portadas de la revista.(pag.3)Orgullosos de nuestro trabajo y satisfechos por la acogida, resultados y comentarios.Esperamos, queremos y deseamos hacer muchos más, siempre con su apoyo y colaboración.
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 2
EDITORIAL
SUMARI
Els 65 anys d’Israel pàg. 4
pàg. 6Catalunya i Isarel, més enllà de Sefarad
pàg. 9L’art surrealista de Salvador Dalí a Haifa
Als seus senyories no els molesta el fum pàg.15
2on aniversari Massada_Sabadell . Portades pàg. 3
pàg.17Francesc, el nou papa de l’església de Pere
El nom d’Israel pàg.21
Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, a Barcelona pàg.22
pàg.23No he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes dels nens de Terezín
Abril a Tel-Aviv pàg.11
Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.
La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for Peace pàg.25
Com passa el temps! Sembla que era ahir quan un grup reduït de persones que ens trobavem de viatge a Israel, dinant en un petit bar de Jerusalem molt a prop del Kotel, vàrem decidir que calia fer alguna cosa en favor de la percepció a casa nostra d’una tradició i d’un país al que admiraven. I d’aquí nasqué Massada-Sabadell, la revista digital que, amb l’exemplar que teniu al davant, assoleix els dos anys de vida.
En aquests 24 números hem parlat una mica de tot i hem intentat, amb la inestimable col•laboració d’amigues i amics que de forma totalment desinteressada han aportat la seva opinió i el seu criteri, oferir una visió de la realitat d’Israel i del món jueu, molt més just que no pas el que ens ofereixen els mitjans de comunicació tradicionals.
I casualment aquest aniversari de Massada-Sabadell ha coincidit amb un altre molt més important i que a tots els que fem possible la revista ens omple de goig: el 65è aniversari de l’Estat d’Israel.
Un país; Israel, que des del seu mateix naixement, ha viscut una situació convulsa d’assatjament tant a nivell ideològic (mitjans de comunicació, determinats postulats polítics,...) com també físic (atemptats, agressions d’altres països...) i que malgrat tot ha subsistit i s’ha convertit en un ferm país democràtic, model d’evolució, tecnologia i convivència i garant, moltes vegades, de la nostra pròpia supervivència.
Que no s’enganyin els seus enemics: Israel ha estat, és i serà una nació, un gran país i anirà superant tots aquells obstacles que se’ls hi vagin posant i que, seguramente, per a la majoria de països serien insuperables.
I en aquesta lluita per la seva sobirania i pel seu dret a existir Israel trobarà a Sabadell una petita, una molt modesta col·laboració en forma de revista digital que seguirà publicant-se, mes rere mes, per mostrar als seus lectors la riquesa de la tradició jueva i les innumerables aportacions de l’Estat d’Israel a l’status quo internacional, a la cultura sense fronteres, als avenços tecnològics i a l’exercici polític democràtic on n’hi hagi.
Per Molts Anys! לארשיבוטלזמ
El personatge: Wilhelm i Margarete Daene pàg.28
Llibres: “Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional). ” pàg.30
MASSADA SABADELL
Celebració a casa nostra del 65è aniversari de l’Estat d’Israel pàg. 8
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 3
EN PORTADA2on. aniversari algunes portades de la revista MassadaSabadell
Juny 2012Juliol 2012
Setembre2012
Novembre 2012
Desembre 2012
Gener 2013
Febrer 2013
Octubre 2012
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 4
EN PORTADAEls 65 anys d’Israel
En molts països, un 65è aniversari potser no desperti grans entusiasmes. Però si el país és Israel, que celebra el seu aniversari aquest mes, la cosa és molt diferent.
Israel és l’únic Estat membre de l’ONU el dret a existir del qual es posa en dubte de manera habitual, l’eliminació del mapa és l’objectiu,
com a mínim, un altre membre de l’ONU (Iran) i els centres de població són objectius a l’abast de Hamàs, que domina Gaza, i Hezbollah, que domina Líban.
Cap dels països que violen sense fi els drets humans -Iran, Corea del Nord, Bielorússia, Zimbabwe, Sudan i altres- és objecte d’un qüestionament tan implacable, obsessiu i disposat a declarar-lo culpable mentre no es demostri el contrari com el que rep Israel, un país democràtic, per part dels organismes de l’ONU.
Cap altre país és blanc de campanyes tan constants, ben finançades i organitzades per desacreditar, deslegitimar i demonitzar com es fa amb Israel, ni es posa tant en dubte el seu dret a defensar-se. Cap altre país està subjecte a un examen tan microscòpic en els mitjans de comunicació, sovint, fora de context i sense cap equilibri.
Israel m’inspira una profunda admiració, per la seva perseverança, la capacitat de resistir, el seu valor i la seva creativitat. El que ha aconseguit és impressionant: el renaixement d’un Estat amb una sòlida base democràtica, l’acollida a milions de refugiats i immigrants procedents de tots els racons del món, i l’obstinació a superar continus obstacles que
semblen invencibles.
Altres països potser haurien sucumbit després de 65 anys d’hostilitat ininterrompuda, enemics que recorren a tota mena d’argúcies per desmoralitzar i aïllar-lo. Israel, per contra, sempre desconcerta els seus enemics. El seu compromís d’aconseguir un acord de dos estats amb els palestins continua sent inamovible, com demostren les enquestes, tot i que molts es pregunten si els palestins, que han tingut successives oportunitats d’obtenir la sobirania, comparteixen veritablement l’objectiu israelià que hi hagi dos estats, un de jueu i un altre palestí, que convisquin en pau.
Cap altre és blanc de campanyes tan constants i ben finançades per desprestigiar-lo.A més, en diverses enquestes que es duen a terme a tot el món, Israel figura com un dels països “més feliços”; Tel Aviv és una de les ciutats preferides dels joves, i el país ocupa llocs molt alts en els índexs de desenvolupament humà.
Els adversaris d’Israel no entenen com és possible que aquests “fills de micos i porcs”, com diuen sense objeccions als jueus els predicadors musulmans radicals (i l’actual president d’Egipte, fa només tres anys), segueixin sent un poble orgullós, fort i fins
David Harris
“Aquesta terra que estava desolada s’ha convertit en el
Jardí de l’Edèn “El profeta Ezequiel fa 2.700 anys
MASSADA SABADELL pàg. 5
MASSADA SABADELL
i tot optimista. No entenen com és possible que aquesta nació de només vuit milions d’habitants, que en tenia 650.000 en l’instant del seu naixement, el 1948, hagi aconseguit fer front una vegada i una altra a les agressions d’uns països àrabs molt més poblats, ni com pot ser que Israel, sense recursos naturals pròpiament dits fins la recent troballa de jaciments de gas, s’hagi convertit en una economia del primer món, amb diversos guardonats amb el Premi Nobel, i tingui tant prestigi mundial entre innovadors i emprenedors.
La resposta és senzilla: el factor fonamental és el vincle tradicional entre una terra, una religió i un poble.
Ja ho va dir el profeta Ezequiel fa 2.700 anys:”I això diu el Senyor Yahvè: Vegeu que trauré
als israelites de les nacions a les que s’hagin anat i els aplegaré de pertot arreu i els faré tornar a la seva terra, i faré d’ells una sola nació a la terra, sobre les muntanyes d’Israel ... I treballaran la terra desolada ... I diran: Aquesta terra que estava desolada s’ha convertit en el Jardí de l’Edèn “.
I també ho va expressar, molt més tard, el profètic Winston Churchill:”La formació d’un Estat jueu a Palestina és un esdeveniment en la història mundial que no cal jutjar des de la perspectiva d’una generació ni d’un segle, sinó des de la perspectiva de 1.000, 2.000 o fins i tot 3.000 anys”.
És indubtable que, com en totes les societats democràtiques, a Israel queda molt per fer. Els reptes són nombrosos: què fer amb dotzenes de partits polítics que es disputen 120 escons
parlamentaris, com bregar amb els grups religiosos extremistes, com reduir les desigualtats entre rics i pobres, com trobar l’equilibri entre ser un Estat jueu i ser una democràcia, com resoldre la llarga recerca de la pau amb els països veïns sense deixar de defensar-se en un Pròxim Orient cada vegada més turbulent.
No obstant això, Israel és, per sobre de tot, una “aventura”
David Harris és director executiu del Comitè Jueu Americà (AJC).
EL PAÍS – Opinión – 19 d’abril de 2013
sorprenent. Em sento privilegiat de poder veure com es fan realitat les pregàries de generacions que, des de fa gairebé dos mil·lennis, resaven pel retorn a Sió des del seu exili.
I imaginem el paper que pot tenir un dia Israel a la regió, si s’aconsegueix la pau entre tots els països veïns, amb la seva aportació als esforços per millorar la seguretat alimentària, la seguretat de les aigües, la seguretat energètica, la seguretat ambiental , la seguretat sanitària i la seguretat del coneixement, totes elles qüestions que seran fonamentals en el segle XXI. Aquest és un Israel que no ocupa un lloc destacat en els mitjans, però és el país que batega diàriament, ple d’amor per la vida, la llibertat i la terra.
Feliç 65è aniversari, Israel!
EN PORTADA
MASSADA SABADELL
ACTUALITATCatalunya i Israel , més enllà de Sefarad
Marc Monells
ACTUALITAT
Ha passat molt de temps des que el profeta Abdies va esmentar Sefarad a la Bíblia. “I els deportats de Jerusalem que viuen a Sefarad ocuparan les ciutats del Nègueb” (Abd.1:20). Moltes civilitzacions s’han aixecat i han caigut des d’aleshores.
El referent de les comunitats jueves a la Península Ibèrica ha estat la històrica Sefarad. Però massa sovint s’ha vist, al meu parer, d’una manera incomprensiblement nostàlgica la grandesa de l’antiga Espanya que va acollir jueus “sefardites”. La mateixa Espanya que també els va perseguir i expulsar, com ho feu amb els musulmans o amb els protestants.Aquesta mateixa Espanya, sorgida de l’essència castellana, la Castella de la Inquisició i dels reis catòlics, és l’Espanya que tampoc no ha sabut com encaixar Catalunya. Tot el que fos diferent a la mentalitat i la llengua castellana ha estat vist com a forani en la vella Sefarad.
L’Espanya que no tingué cap pressa en reconèixer l’estat modern d’Israel, com ara tampoc vol reconèixer Kosovo, tot i que ho hagi fet Sèrbia, no fos cas que s’escampés l’exemple de les declaracions unilaterals d’independència.
El nostre poeta nacional, Salvador Espriu, ja va maldar per creure que encara hi havia possibles ponts d’entesa amb la vella Espanya-Sefarad. Però la realitat és tossuda i cada cop ens distanciem més. I ho sabem a ambdues ribes de l’Ebre, el projecte comú de Castella i Catalunya no té futur. Adéu Espanya, adéu Sefarad.
No diré que Catalunya sigui una nació totalment innocent en les maldats que molts pobles ha fet contra Israel. Però tampoc hem destacat en això. Més aviat ens sentim cofois dels nostres calls jueus i valorem la incorporació de les minories jueves a les nostres ciutats, de Girona a Barcelona o de Besalú a Tortosa.
Tinc la impressió que el poble jueu, exiliat per partida doble, ha viscut amb un imaginari idealitzat de l’antiga Sefarad. Doblement exilat perquè va marxar de la Terra Promesa, però també perquè va ser foragitat de la Castella-Sefarad. Així, la comunitat “sefardita” escampada arreu ha tingut una doble enyorança, de la seva pròpia terra, la que regalima llet i mel, però també un enyor contradictori del qui t’ha expulsat o obligat a convertir-te.
Sefarad
MASSADA SABADELL pàg. 6
Malgrat tot, hom pot entendre la simpatia dels sefardites envers la vella Sefarad, però això no ha de ser un obstacle en les relacions d’Israel amb Catalunya. I el fet mateix de l’enyorança sefardita sembla que hagi estat un impediment en el reconeixement de la causa catalana entre els jueus.
Però en els darrers temps em sembla copsar un canvi en la perspectiva de com es veuen els catalans per part dels jueus. Tant dels ciutadans jueus de Catalunya com dels ciutadans d’Israel. En el fons som dues realitats nacionals molt semblants. Dos petits països a les ribes oposades del Mediterrani, envoltats
veïns poderosos i que han hagut d’esforçar-se de valent per sobreviure a les dificultats. Dues nacions resilents. Una “Start-up Nation” i una nació que vol ser nou estat.
Està canviant la manera com ens veiem respectivament el poble català i l’israelià. Hi ha un canvi en les relacions Catalunya - Israel. Els jueus catalans estan començant a superar el mite de la Sefarad conciliadora i enyorada.
No és casualitat que més d’un miler de jueus vagin cada diumenge al camp de Barça. O que el turisme israelià per Catalunya hagi augmentat força els darres anys. S’està produint un canvi de mentalitat en la comunitat jueva resident a Catalunya. Ara veuen la independència de Catalunya com un fet possible i fins com un desitjable.
Fa uns dies, en motiu de la celebració del 65è aniversari de la independència d’Israel, el Yom Haatzmaut, el Conseller de Justícia de la Generalitat, Germà Gordó, afirmava que “ni el poble d’Israel té l’origen el 1948, ni Catalunya en la Constitució de 1978”.
El poble català s’ha aixecat per començar a caminar sol. I crec que Israel ho està veient i aviat ens donarà la benvinguda a l’escenari de les nacions.Visca Israel, Xalom Catalunya
MASSADA SABADELLACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 7
Israel: Start-up nation
Turisme israelià al call de Barcelona
Marc Monells
MASSADA SABADELL
ACTUALITATACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 8
El passat diumenge 21 d’abril, les comunitats i organitzacions jueves de Barcelona , CIB, ATID i BetShalom, sota la organització de Keren Hayesod, van convocar una jornada festiva al Col·legi Hatikva de Valldoreix per conmemorar el 65è aniversari de l’Estat d’Israel.
Din s del programa, vam poder gaudir de xerrades i films sobre Israel, ballada de Rikudei Am, activitats esportives, la presentació de l’exposició de caricatures de l’il·lustrador israelià Hanoch Piven ..., activitats en les quals varen participar unes 400 persones. Els més menuts van gaudir d’activitats i manualitats adreçades a la seva edat .
El Conseller de Justícia Germà Gordó , així com autoritats municipals de Sant Cugat del Vallès no van deixar perdre l’ocasió de felicitar la comunitat jueva per aquesta efemèride.
El conseller de Justícia, Germà Gordó, argumenta que “Catalunya és un poble amb ànima i amb territori, perfectament identificable entre els pobles del món”
Celebració a casa nostra del 65è aniversari de l’Estat d’Israel
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 9
ACTUALITATL’art surrealista de Salvador Dalí a Haifa
Milers de visitants es van congregar durant els dies de Pésaj per conèixer un inèdit Salvador Dalí d’inspiració jueva exposat al Centre de Congressos de la ciutat de Haifa, al nord d’Israel.Comissariada per l’ex col·laborador de l’artista empordanès, Enrique Sabater, la mostra dedicada a Dalí inclou 500 obres entre litografies, dibuixos, escultures, gravats i joies.
L’atenció del públic local es va concentrar en particular en una sèrie de litografies de temes jueus realitzades després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i a mitjans dels anys ‘70.
Encara reconeixent la seva gran contribució a l’art figuratiu del segle XX, a Israel molts encara miren amb cert malestar la figura de Dalí per l’interès que va manifestar en els anys ‘30 cap als règims feixistes - cosa que no li van perdonar els seus amics surrealistes – i el seu manifest suport al règim del dictador Francisco Franco.
Per tant, resulta comprensible la sorpresa dels israelians en trovar-se davant obres en què Dalí recorre amb sensibilitat i participació les vicissituds del poble jueu.
Allà es veu per exemple una dona jueva presentada amb colors foscos mentre lamenta la mort dels seus fills a mans dels babilonis en el 586 abans de Crist, un moment clau en la història jueva perquè marca el
Silvia Golán
començament de la diàspora.
Una altra litografia mostra a un rabí que examina un text jueu: estranyament, però, el full no està dirigit cap a ell sinó cap a qui mira la composició de Dalí.El text parla del patriarca Yaakov i del seu
ACTUALITAT
Salvador Dalí amb una de les seves típiques expressions
Títol: Aliyah. Litografia sobre paper. 1968
MASSADA SABADELL pàg. 10
MASSADA SABADELL
ACTUALITAT
Subscripció a la revista. !MASSADA SABADELL massadasabadell@gmail .com
somni d’una escala que s’enfila cap al cel: un motiu que Dalí considerava significatiu, en part també perquè li recordava l’ADN humà.Després, el virtuosisme de Dalí es va expressar en diversos episodis de la història jueva: des de la Shoà fins a la immigració il·legal dels jueus a Palestina en l’època del mandat britànic.
També l’obstinació dels pioners sionistes per fer fértil el desert, la declaració d’independència de David Ben Gurion - que apareix a l’ombra d’un bigoti de Dalí - i la proclamació de l’Estat d’Israel, sintetitzada amb un gran canelobre entorn del qual es balla una dansa.
L’ inesperat interès de Dalí pel judaisme ha despertat la curiositat del públic. Alguns creuen que les obres van ser ideades per l’artista espanyol per obrir-se un espai al mercat d’art dels Estats Units, on hi ha forta presència jueva, o que van ser realitzades per encàrrec.
Molts, però, reconeixen que l’artista va saber realment captar aspectes profunds i emotius del judaisme.
Font: Israelenlinea.com
ACTUALITAT
Mostres de complicitat dels assistents a l’exposició amb el pintor empordanès
Títol : Orah, Horah - Light, Joy . Litografia sobre paper. 1968
MASSADA SABADELL
ACTUALITATACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 11
Abril a Tel-Aviv M’adono que parlar del que va passar a Tel-Aviv a inicis d’aquesta primavera, és parlar d’Israel. Perquè, per exemple, l’esdeveniment més important del 20 de març va passar ... a Jerusalem i no és altre que la visita del president dels Estats-Units, Barak Obama. La capital del país va quedar blindada per raons de seguretat, els carrers es van buidar perquè el cotxe presidencial i el seu seguici poguessin circular lliurement i, durant 3 dies, la vida quotidiana dels habitants es va tornar una cursa d’obstacles per traslladar-se d’un lloc a un altre. Mentrestant, els telavivenses que ho desitjaven, van poder presenciar tranquil·lament, gràcies a la gegantina pantalla instal·lada a l’ampla plaça Rabin (on s’ubica l’Ajuntament), tots els actes oficials i els discursos de l’il·lustre hoste, sense patir la més mínima molèstia!. Els joves reaccionaven a les imatges, teclejant en els seus smartphones i discutint plegats.
Al dia següent, l’estrella no era Obama, sinó Ronaldo! Va venir a participar en el partit futbolístic entre Portugal i Israel, que va tenir lloc a Ramat-Gan, als afores de Tel Aviv, amb un empat al final de la contesa esportiva. Un tuitt en què ell només escrivia: «Un matí gran a Israel amb els meus col·legues! », va desencadenar les ires dels que tot ho veuen amb les ulleres de la seva ideologia sense comprendre que les realitats són molt diferents de la mateixa, i sempre molt més complexes.
El 25 a la nit, els jueus, religiosos o simplement aferrats a les tradicions de la seva cultura, festejaven «Lail haseder», la primera nit de Pesaj. Després d’un dia transcorregut entre les últimes compres, la cuina i les trucades als amics, les famílies solen ajuntar tots els seus membres per llegir la Hagadà, que relata l’episodi bíblic de la fugida d’Egipte guiats per Moisès.
Obama a Israel
Raxel ISRAEL
MASSADA SABADELLACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 12
Per sopar, entre preguntes rituals dels nens i alegres cants remots, mengem la sopa amb totes les verdures de la primavera, el guisat de be, i uns pastissos molt ensucrats sàviament preparats sense un polsim de farina. Les escales del meu edifici fan molt bona olor. A cada planta, els convidats arriben sovint amb alguns plats típics de les seves àvies, portats de països tan llunyans com Rússia, Turquia, Iràn o el Marroc. A vegades també porten cadires, perquè no vagin a fer falta en cas que alguns amics sols, o alguna parella de turistes, o algun soldat immigrat sense els seus pares, s’afegissin al grup!
La Hagadà la llegim cada any, en el mateix llibre, i anomenem aquest primer sopar «la nit de l’ordre», perquè el relat, els rituals simbòlics i les pregàries segueixen un ordre fix i detallat. Doncs bé, al voltant de la taula, en cada família, sigui quin sigui el seu nivell de relació amb el text religiós, no paren els dubtes “què és el que es llegeix ara?”, “He perdut la pàgina!”, “Ara bevem?”, “Ara es descobreixen les matzoth, o encara no?”, “Segur?”, “A mi em sembla que no, mira el que hi ha escrit!”, mentre que els nens expliquen als majors el que acaben d’estudiar al col·legi sobre els sentits de la festa. En les converses de sobretaula, els temes de l’esclavitud, de la llibertat, de la fe en temps de desemparament, perill i misèria, abasten els fets de l’actualitat: a Tel-Aviv, grups de jueus laics organitzen fins i tot reunions festives, centrades en reflexions i debats sobre la modernitat de Pesaj.
Segons la Bíblia, ningú ha d’ingerir pa ni qualsevol llevat durant aquests 7 dies. No obstant això, al democratíssim Estat d’Israel, i més encara en el liberabilíssim àmbit de Tel-Aviv, cadascú, en els centres comercials i a les botigues, aixeca al seu antuvi els llençols que amaguen els productes «prohibits» per emportar-se’ls, i, per descomptat, menja el que li doni la gana als restaurants.
De nou, les barris d’artistes s’han omplert de festivals de carrer, i a les platges, molts es bronzegen o fan esport. Més d’un milió de ciutadans israelians han anat de viatge fora del país, i més d’un milió i mig s’han posat a recórrer el seu país.
Una setmana més tard, l’ambient va canviar radicalment: a la nit del 7 d’abríl, va començar la commemoració de la Shoah. A Jerusalem, prop de les antigues pedres del Kotel il·luminat, 6 supervivents van encendre sis espelmes en homenatge als sis milions de jueus torturats i assassinats pels nazis. Al matí, una sirena dona l’alerta i el país s’atura 2 minuts. Aquest any, el record recalca l’heroisme dels aixecaments i la resistència en els ghettos i als camps
Hagadot il.luminat de Sefarad
“La Hagadà la llegim cada any, en el mateix llibre, i anomenem aquest primer
sopar «la nit de l’ordre»”
MASSADA SABADELLACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 13
d’extermini. Els jueus assetjats en el ghetto de Varsòvia es van aixecar contra els nazis el 19 d’abril de 1943, comptaven amb 220 combatents entre 13 i 22 anys d’edat, amb unes escasses armes i un immens coratge; al potent exèrcit dels seus botxins, li van costar 4 setmanes, i no els 3 dies previstos, arrasar el ghetto. Avui, 70 anys desprès, des de Tel-Aviv, mirem com Beny Gantz, el cap de la Plana Major de Tzahal, allà, a Auschwitz, on va patir la seva pròpia mare, lloa, orgullós i ferm, a aquests herois sense rostres i gairebé sense noms, i promet que l’Estat d’Israel impedeix qualsevol segona Shoah. Prop, un grup d’adolescents embolicats en la bandera israeliana trepitja la terra de l’antic camp de la mort.
Dilluns, en diversos llocs de Tel-Aviv, com places i museus, la gent llegeix públicament els noms dels seus familiars desapareguts «allà». Les ràdios i televisions transmeten sense treva les veus dels últims testimonis que han patit, de molt joves, aquell infern absolut. Confesso que, tot i el dolor que sento fins al moll de l’os, no aconsegueixo allunyar-me d’aquestes històries de força anímica, de valor inconcebible, i d’aposta per l’humanisme. La setmana següent va comportar un altre dia difícil: el del Record als Soldats caiguts en les guerres i a les Víctimes del terrorisme. Una altra vegada es va celebrar l’heroisme davant del Kotel, una altra vegada la sirena va arribar a tots els vianants i els cotxes, una altra vegada van sonar per les ones les veus de les famílies i dels companys que intentaven tornar a la vida, per unes poques hores, les figures dels 23.085 homes i dones que, des de 1948, es van sacrificar perquè el nostre petit país no desaparegués del mapa com ho desitjaven els seus enemics (i com segueixen encara desitjant molts d’ells ...). Els cementiris es van omplir de dol i de nostàlgia. Afegeixo ací un anècdota: a l’agost de 2006, acabada la segona guerra del Líban, va arribar a la meva consulta una noia que només volia compartir amb mi el record d’un jove simpàtic que seia de tant en tant al seu costat en les aules de la Universitat . Tenia 22 anys, havia arribat sol des de França per amor a Israel, va anar al servei militar, els seus companys li tenien afecte Iom Hazikaron (Dia del Record dels Caiguts a les Batalles d’Israel i les Victimes
d’Atemptats Terroristes)
Beny Gantz, de la Tzahal a Auschwitz
i admiració. Després va anar a aquella guerra, va resultar ferit de gravetat i va morir en l’helicòpter, camí de l’hospital. Era l’únic soldat oriünd de Tel-Aviv. Aquesta noia la va encertar: em recordo de Jehan Zerbib i li reto homenatge.
Dilluns 15, es va tornar a hissar la bandera nacional davant el Kotel, i en un esforç mental molt peculiar de la societat israeliana, passem de sobte de la tristesa a l’alegria: Israel compleix 65 anys, amb moltes metes encara per endavant, però amb molts èxits ja aconseguits en el seu desenvolupament social, científic, tecnològic i artístic. Acabat l’acte oficial a Jerusalem, semblant a un gran «happening» amb danses i música, els focs artificials van esclatar al cel de Tel-Aviv, -fins i tot van tirar coets des d’una terrassa davant de la meva!-La gent va sortir per els carrers, a ballar, a escoltar poemes, a alegrar-se col·lectivament.
El costum popular ha tornat el Dia de la Independència en un «dia de la barbacoa», (Mangal, en hebreu), i tots s’escampen per la natura a gaudir tant del país com de la bona carn!
La sorpresa va venir per la climatologia. Desprès de l’onada de calor, ara fa fresquet, amb trons i ruixats! A la meva perruqueria, es queixen les amigues: «Un dia tan esperat, i la pluja ho va espatllar! ». Dic: «Tant de bo ens puguin escoltar els fundadors del país! Amb el molt que van lluitar, i avui dia, ens preocupem per ... els xàfecs! ». Tots riuen. Mentre escric, segueixen els aiguats, i es preveu una nevada al nord del Mont Hermon.
M’acomiado desitjant-vos de cor, des de Tel Aviv, una feliç Diada de Sant Jordi, dimarts 23, amb les roses de l’estètica i els llibres de la cultura.
MASSADA SABADELLACTUALITAT
MASSADA SABADELL pàg. 14
El Kotel
Raxel ISRAEL
Subscripció a la revista.
!MASSADA SABADELL
massadasabadell@gmail .com
“En un esforç mental molt peculiar de la societat israeliana, passem de sobte de la
tristesa a l’alegria”
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 15
ACTUALITATAls seus senyories no els molesta el fumDesprés de tres anys consecutius en els que el Parlament de Galícia va commemorar amb una declaració institucional el Dia Internacional del Record de les Víctimes de l’Holocaust, aquest any la cambra gallega ha dit no. No a l’aprovació d’una modesta i senzilla declaració institucional amb la que el nostre parlament afegiria la seva veu a la memòria dels que tan sols tenen això. La nostra memòria.
Milions d’assassinats en la barbàrie nazi potser no són suficients per a que algunes senyories diputats i diputades facin un exercici de record i homenatge. Ni intenten justificar allò injustificable, curulls com estan de la supèrbia de la desraó.
Incomprensible en especial l’actitud del BNG que a un text idèntic, paraula per paraula del que sí que es va aprovar amb el seu vot favorable els anys 2010, 2011 i 2012 ara, en la seva carrera sabran ells cap a on, veten, juntament amb AGE la possibilitat d’aconseguir la unanimitat reglamentaria necessària per a que el Parlament pogués emetre una declaració.
Veuran els seus senyories d’AGE i del BNG en el seu veto una victòria? De què? Per què? Per fer què? Perquè el que jo veig és només una desfeta sense pal·liatius de la dignitat d’una institució. Perquè la responsabilitat directa d’aquesta disbauxa recau damunt dels que veten, però la seva actitud embruta a tota una institució que ens representa a tots els gallecs i gallegues. I amb actituds que, m’atreveixo a qualificar de miserables, no es pot aspirar a construir res de positiu.
I miserable és ignorar i menysprear a milions de víctimes de la negra marea que va assolar Europa als anys quaranta del segle passat. Miserable i indecent (així ho sento i així ho escric) és el trepitjar la memòria de
Pedro Gómez-Valadés
ACTUALITAT
“Miserable i indecent és el trepitjar la memòria de centenars de gallegues i
gallecs, republicans i galleguistes, morts als camps de l’horror nazi.”
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 16
centenars de gallegues i gallecs, republicans i galleguistes, morts als camps de l’horror nazi.
Als seus senyories no els molesta el fum. El fum gris de les xemeneies d’Auschwitz o de Treblinka, de Mauthaussen o de Buchenwald. Esperem que el proper any el sentit comú i la dignitat tornin al nostre Parlament i situï el seu nom una altra vegada al mapa de les institucions europees que recorden cada 27 de gener, per mandat de les Nacions Unides, que una vegada no fa pas tant, unes negres xemeneies negres van ser protagonistes de la nostra història com a europeus i com a éssers humans. Esperem que el proper any, el far del fum gris d’aquestes xemeneies no ens confongui de nou.
Pedro Gómez-ValadésPresidente de AGAI y militante de Compromiso por Galicia
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
massadasabadell@gmail .com
!
ACTUALITAT
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 17
L’ordre jesuïta va sorgir fa dos segles inspirada pel basc Ignacio de Loyola. Es va caracteritzar pel seu afany per apropar-se al model de Jesús (d’aquí ve el nom de jesuïtes), del Jesús genuí dels evangelis. En aquest aspecte, han destacat per la seva gran capacitat d’obtenir recursos financers per després invertir en obres socials i en alfabetitzar grups de la societat que no hi tenien accés. Van començar a acumular molt poder i el Vaticà els va anar observant com una amenaça creixent, com un llast excessiu del qual desconfiar. Però aquí segueixen i en la tasca educativa cal destacar la molt destacada Universitat de Deusto, amb gran prestigi internacional.
Aquest que signa l’article que esteu llegint, es declara obertament agnòstic i crític acèrrim del catolicisme de missal oficial. No obstant això, una cosa no treu l’altra i reconeix la gran aportació jesuítica a la cultura universal.Fem una mica d’història de les religions...Si el papa Francesc té la mateixa vocació que l’ordre d’on procedeix, podria donar-se que l’església s’adaptés, ni que sigui una mica, al contingut evangèlic original i que donava sentit a la seva existència. I si dic una mica és perquè no té res a veure amb la història del papat i el seu poder fàctic. Repassem alguns exemples d’aquestes contradiccions, algunes d’elles fins i
tot cíniques. Posem per cas l’exemple de Pere.
Quan Jesús el crida perquè el segueixi hem de recordar que aquest pescador pertanyia a una família acomodada i ho deixa tot per seguir al mestre. No és la imatge d’un pobre paria que navega amb una modesta embarcació, tal com ens l’ha presentat l’església durant segles. Una altra contradicció evident és la fúria amb al qual Jesús s’abraona contra aquells que fan negoci al temple de Jerusalem. Els expulsa a fuetades! Com aquell qui no vol la cosa... El miracle del pa i els peixos és una bellíssima metàfora per indicar la missió o responsabilitat humanística dels líders de buscar aliment per la seva població. L’episodi de Maria Magdalena revela una actitud diferent al que entenem com penitències, mortificacions i pitjors condemnes. Li diu, tan sols, “ves-te’n i no pequis més”.
Francesc, el nou papa de l’església de Pere
Pau de Tars, pintat per El Greco
L’article d’opinióJordi Petit
Tots els serveis per la teva empresa ,un sol proveïdor
L’article d’opinió
MASSADA SABADELL pàg. 18
MASSADA SABADELL
La introducció de l’estoïcisme per part de Pau de Tars i el seu “encert” en difondre el cristianisme als no jueus, va impregnar d’odi i intolerància a aquella secta generosa contra els no creients, instaurant la misogínia i la persecució del pecat considerat anti-natura, fins i tot negant-lo instaurant un tabú que ha arribat als nostres dies. Només cal visionar la pel·lícula “Ágora” d’Alejandro Amenábar per verificar la perversió del missatge original cristià sobre l’aspecte de la misogínia.
Després, tot va derivar en convertir a la gent tant si com no. D’aquesta obsessió i en base a l’integrisme de creure’s en possessió de la veritat absoluta i el designi de Déu, es van desencadenar terribles persecucions, des de creences cristianes diferents a les que marcava la jerarquia eclesiàstica (arrians i més endavant càtars), fins al poble jueu, dispers per la geografia europea. Se’ls acusava d’haver matat Crist, per cert, també jueu, però representat sense trets semítics, fins i tot de cabellera rossa i ulls blaus. De passada, després de cada razzia anti-jueva se’n confiscaven els seus béns, un botí que es repartien els reis i cardenals de torn. El foment de l’odi antisemita arribà a desbordar-se i va haver pogroms de caire popular a barris jueus. Sense anar més lluny, al call de Barcelona.
Els Reis Catòlics van expulsar els jueus de la pell de brau amb un pretext que amagava interessos crematístics. La corona devia grans
quantitats de diners en préstecs. Solució? Declarar els jueus assassins de Jesús i obligar-los a emigrar amb només el que cada persona pogués carregar sobre si mateixa. Així es van solucionar els deutes i es va obtenir un botí de manera totalment gratuïta.El gran avantatge que explica la estabilitat de l’església des dels segles III i IV no és només que fos declarada religió oficial de l’Imperi
Romà, que ja estava en plena decadència per les continues lluites internes entre els seus militars que posaven i treien cèsars al seu antuvi i el Senat, sempre aterrit, assentia. Abans acatar que morir.
Un altre dels avantatges d’aquesta església als segles III i IV va ser la seva gran xarxa de parròquies disseminades per tot el territori
Trobada entre el papa Francesc i el seu predecessor Benet XVI
L’article d’opinió
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 19
de l’Imperi Romà que, a l’estar en plena crisi no podia atendre als seus súbdits. Els cristians repartien aliments en base al principi de caritat. Per contra, el gra, que era de distribució gratuïta i al que tenien dret els ciutadans romans (bàsicament per les classes menys afavorides), escassejava. Els militars estaven més preocupats per col·locar emperadors titella que per alimentar el poble i el control de les revoltes a les províncies conquerides i limítrofs, era difícil perquè
faltava or per poder pagar l’exèrcit.L’imperi era tan extens com difícil de dominar sense una soldadesca ben retribuïda. Aquest caos, doncs, va reduir dràsticament l’arribada del pa des dels “graners de Roma”, com eren Egipte, Hispània, la Gàl·lia..., als quals calia sumar-hi els pirates del “Mare Nostrum” que assaltaven totes les naus que podien que anessin carregades de gra. Un desastre aquest, que va enfurismar la plebs i va debilitar tremendament l’autoritat política i
Call de Barcelona, testimoni de pogroms
corrupta que imperava. La tria de cada nou cèsar, marioneta militar, duia implícit els assassinats impunes dels enemics, de suposats competidors o/i patricis adinerats, sota qualsevol pretext, als quals es condemnava a mort i s’incautaven les seves riqueses.
...i al papat li va tocar la loteria. En aquest context, la invasió dels “bàrbars” o pobles del centre i del nord d’Europa, esperonats pels temibles huns orientals, va facilitar
L’article d’opinió
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 20
Nota de l’autor: Malgrat no existeix constància històrica, ni científica de l’existència de Jesús de Nazaret, és indiferent. L’interessant és la confluència d’un pensament humanista, pacifista i igualitari, revolucionari en aquells temps i encara rebel si fem cas a la marginada “Teologia de l’alliberament”. Després, tot es va convertir en una màquina de poder, una institució absolutament contrària als seus postulats originals. Hipocresia infinita...
l’hegemonia de l’Església. Els invasors obtingueren fàcilment el poder polític i es van trobar amb una perfecta xarxa per a alimentar la plebs. Amb un temps relativament curt, els reis i ambaixadors es van convertir en massa al cristianisme i l’Església va adquirir un enorme poder. L’únic conflicte es va donar entre els cristians arrians (molt abundants entre aquests pobles huns) i els cristians catòlics. Van haver batalles cruentes i a cada pau la seguia el repartiment del botí. D’aquesta època sobreviu la expressió “es va armar la de Déu és Crist”.
Si la guerra l’haguessin guanyat els arrians, la dita popular hagués estat “es va armar la de Déu no és Crist”.
El papa Francesc, ombres i dubtes.Crec que la seva nominació no és innocent, ni simplement inspirada per l’Esperit Sant, en el quan no hi crec.El que si penso és que el seu papat obeeix a tres objectius tàctics del Vaticà.En primer lloc, conservar el catolicisme al continent europeu, incrementant si és possible el nombre de fidels.
Segon, aturar la sagnia de desercions de cristians cap a altres esglésies, com ara a les diverses branques evangelistes. El fet respon a que aquestes confessions són molt més properes a les persones que no pas la majoria dels arrogants bisbes i cardenals reclosos als seus palaus de marfil.
Tercer, davant d’un procés d’avanç en l’alfabetització i apoderament laic i modern de la majoria de països de la regió, algú ha de frenar i posar “les coses al seu lloc”. No oblidem que el papa Francesc, prové de l’Argentina on, malgrat ell, el matrimoni homosexual ja és legal.
L’actual papa que ocupa el tron de Pere, ha estat posat a la cúspide de l’església catòlica, sota l’ombra d’un predecessor dimitit, situació sense precedents en molts segles. Diuen que Benet XVI va voler posar ordre sobre forces vergonyes del Vaticà: finances i casos de pederàstia, entre altres pecats. Diuen també que li ho van posar tan difícil que sorprenent a propis i estranys va anunciar la seva dimissió...una opció intel·ligent abans que el retiressin a “l’estil Borgia”.
Jordi PetitPresident honorífic de la Coordinadora
Gai-Lesbiana de Catalunya Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i
Creu de Sant Jordi, 2008
Subscripció a la revista.
!MASSADA SABADELL
massadasabadell@gmail .com
L’article d’opinió
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aportacions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
massadasabadell@gmail .com
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 21
CULTURA
Fins ara, s’ha acceptat comunament que la primera referència escrita sobre el nom “Israel” estava continguda en un fragment de pedra, amb una inscripció jeroglífica, conegut com Merneptah Stele.Segons un article publicat recentment per la Biblical Archaelogy Society, podria ser que un pedestal de pedra contingués una referència encara més antiga que la del Merneptah Stele, datat en 1205 anys aC i que relata les conquestes militars del faraó Merneptah. En la part inferior d’aquella inscripció jeroglífica, es diu que un poble anomenat “Israel” havia estat eliminat pel faraó conqueridor. Això ha estat utilitzat pels experts com una evidència de l’etnogénesis d’Israel en aquella època.De totes formes, una nova publicació d’egiptòlegs i erudits bíblics, encapçalats Manfred Görg, Peter van der Veen i Cristoffer Theis, suggereix que podria haver una referència encara més antiga del nom “Israel” en els petroglifs egipcis. El doctor Görg va descobrir un pedestal d’una estàtua trencada que conté jeroglífics al Museu Egipci de Berlín i, després d’estudiar-la amb els seus col·legues Van der Veen i Theix, suggereixen que un nom dels anells pot llegir-se com “Israel”. Cal dir que no tots els estudiosos estan d’acord amb aquesta interpretació degut a petites diferències ortogràfiques, però l’equip
d’en Görg ofereix arguments sòlids, incloent estudis paral·lels i de recolzament en la pròpia Merneptah Stele. Aquesta nova inscripció descoberta fa poc, està datada al voltant del 1400 aC, uns 200 anys abans de l’estela de Merneptah i en cas de confirmar-se que inclou el nom “Israel” contribuirà a aclarir i concretar els orígens de l’antic Israel.
Merneptah Stele Pedestal que estudia l’equip del Dr. Görg i fragment on inter-preten que està contingut el nom “Israel”
El nom d’Israel
CULTURA
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 22
CULTURA
NOTA
Hanoch Levin, amb la seva obra Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic per fi arribarà a Barcelona, al Teatre del Raval del 2 al 26 de maig.
L’obra de l’autor israelià més important, serà representada per primer cop al nostre país, amb música original d’Alex Kagan, composada per a l’estrena del cabaret a Tel-Aviv l’any 1972 i està interpretada per Roger Pera (de “Els Pera”), Lola Dorado (de “La Voz”) i Òscar Huéscar i comptarà amb la música en directe d’Alfredo Gallego al piano.
Cal destacar que la traducció de l’hebreu d’aquesta obra ha estat realitzada per Raquel García Lozano, la mateixa traductora del llibre que recomanem en aquestes pàgines Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional) de Batya Gur.
Yaacobi & Leidental és la peça que va suposar l’estrena com a director del dramaturg israelià Hanoch Levin (Tel-Aviv, 1943-1999) i que mostra la curiosa relació entre els inseparables amics Itamar Yaacobi, que decideix viure la vida, i David Leidental. Yaacobi, primerament, trenca la seva amistat amb Leidental i, després, decideix trobar una dona. Arribat el moment,
Yaacobi & Leidental, un cabaret metafísic, al maig a Barcelona es casa amb Rut Shajash, ella es lamenta de la seva solitud i ell torna cap a Leidental per tal de renovar la seva amistat però aquest –quan sap que Shajash està lliure- s’afanya per ocupar el lloc que ha deixat Yaacobi però, a meitat del camí, la seva falta de seguretat el frena. Yaacobi, Leidental i Shajash estan al mig del carrer, sense poder prendre cap decissió.....
CULTURA
Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a
Si no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies
PUBLICITAT
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 23
CULTURANo he vist papallones per aquí: dibuixos i poemes dels nens de Terezín Durant l’ocupació nazi, l’antiga fortalesa de Terezin, a 60 quilòmetres de Praga, va ser convertida en gueto jueu i en instrument propagandístic nazi que primer va intentar exhibir-lo al món com a un balneari per a persones grans i després com assentament jueu model.
En realitat, era l’avantsala a camps d’extermini com Auschwitz.
La taxa de mortalitat del gueto era molt alta i desenes de milers no aconseguiren ni tan sols arribar vius al “trasllat”. Tot i ser un lloc de pas, es van organitzar tallers i es van fer grans esforços per mantenir viu l’ànim. De mà de l’artista i mestra Frield Diker Brandejsovà i d’altres grans artistes que van passar per allà, els nens van deixar fluir la seva mirada i la seva expressió.
En dues valises van sobreviure centenars de poemes i dibuixos que van ser rescatats a la fi de la guerra i donats al museu de Praga. Els nens també intuïen el final que els esperava i van tractar de plasmar -amb un candor que fereix- l’atmosfera que ho impregnava tot. Alguns dibuixos i poemes són especialment commovedors. Els més petits dibuixaven papallones en les parets dels barracons dels
camps d’extermini amb qualsevol objecte que tinguessin a mà: un tros de carbó, la sivella d’un cinturó... Com no tenien conceptes per expressar aquests sentiments, aquells nens van plasmar la proximitat de la mort en uns dibuixos d’erugues que es transformaven en papallones.
Els dibuixos i poemes de Terezin amb el seu traç vacil·lant i la seva cal·ligrafia tremolosa semblen gairebé una resposta anticipada a aquest “escriure després d’Auschwitz” que plantegés Adorno.
Aquest és un homenatge a aquests artistes que van pintar, escriure i cantar aliens a qualsevol pretensió, com un gest de resistència i bellesa enmig de l’horror.
A Terezin, a part d’artistes i intel·lectuals, malvivien gran nombre de gent i molts nens. Ilse Weber, per exemple, era una infermera que componia poemes i cançons de bressol que cantava, acompanyant per una guitarra, als nens i ancians malalts i agonitzants. Donar consol amb la veu. Un consol que ella no va tenir quan li van arrabassar el seu marit i el seu fill Tommy el 6 d’octubre de 1944, dia en que van ser assassinats.
Nens i nenes a Terezín
CULTURA
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 24
No he vist papallones per aquí
La darrera, precisament, la darrera.D’un groc tan brillant.Potser si les llàgrimes del solToquessin la pedra blanca...Tan, tan grogaVolava, es movia lleugerament cap amuntSe’n va anar, possiblement volia donar al mónUn petó d’acomiadament.Fa set setmanes que visc aquítancat en aquest gueto Però he trobat aquí a la meva gentEm criden les floretesI la branca blanca del castanyer del pati.No he vist més papallones.Aquella va ser la darrera.Les papallones no viuen aquí, Al gueto. Pavel Friedmann, 7.1.1921 – 29.9.1944
Referència del blog de Laura Giordani
Tens una empresa?? Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.
PUBLICITAT
massadasabadell@gmail .com!
CULTURA
PUBLICITAT
MASSADA SABADELL
SOCIETAT
MASSADA SABADELL pàg. 25
Em dic Mariona, tinc 18 anys, sóc de Sentmenat però fa nou anys que visc a Berga. El passat mes de març vaig viatjar durant 10 dies a Israel i vaig participar a la “1st International Rotary Youth and Young Adults Peace Conference”, realitzada dels dies 15 al 20 de març a Ben-Shemen, prop de Tel Aviv. Han estat uns dies molt interessants i emocionants.
Els primers tres dies vaig estar vivint amb la família Beit-on, que em va tractar des del primer moment com si fos la seva filla. Vam visitar molts llocs, com per exemple la Universitat de Weizmann, i em van explicar de forma exquisida la història i costums del país. Vull agrair des de aquí el tracte i el caliu que em van donar i que sempre recordaré.
Els següents cinc dies vaig estar a Ben Shemen, seu del Campus Rotary. Allà vam fer classes, activitats i diverses conferències.
Constantment, ens movíem de Ben Shemen per realitzar altres col·loquis, excursions, i treballs. En concret remarcaria l’hackathon, una trobada de programadors que té com objectiu el desenvolupament col·laboratiu de software i noves idees. Aquests esdeveniments poden durar entre dos dies i una setmana. L’objectiu és doble: d’una banda fer aportacions al projecte que es desitgi i per altra aprendre sense presses. Per realitzar aquesta activitat, vam anar a la seu de Google, a Tel aviv.
La meva experiència a Israel – Rotary LEAD for Peace Mariona López
Primer dia al campus de Ben Shemen, fotos amb Sr i Sra Nechemya Beit-on.
Segon dia visita a la universitat de Weizmann
Activitats amb LEAD per tal d’afavorir la capacitat de lideratge.
SOCIETAT
Durant tota la nit i, sense dormir, varem realitzar un projecte d’empresa que s’havia de presentar de bon matí i va ser realment productiu, emocionant i molt gratificant, ja que personalment he aprés moltíssimes coses en aquest temps tant condensat, i crec que m’aniran molt bé en un futur proper, i el més important és aprendre a treballar en equip, sense tenir en compte les fronteres, en
aquest món tan globalitzat i amb les eines informàtiques que tenim. Per a mi, el més essencial va ser: l’energia, la motivació, la innovació, l’imaginació i el treball en equip.
Actualment, el projecte continua en actiu a través d’internet. Aquesta és la idea que els nostres tutors de Rotary i LEAD ( empresa encarregada de organitzar-nos les activitats en el Campus amb la finalitat d’instruir-nos en els valors del lideratge) ens van inculcar. Ens van donar les eines per encoratjar-nos a iniciar projectes que hem fet entre els diversos grups de participants. És molt emocionant treballar així amb gent de diversos països del món que, com jo, tenen ganes de produir i il·lusionar-se. El nostre projecte de grup, s’anomena MAKE IT HAPPEN. Treballem per promocionar la pau. Aquest és el fi de tots els projectes que es van presentar.Aquí us adjunto el enllaços de youtube i facebook:
També vam poder fer turisme i vam anar a Jerusalem, al matí varem visitar la Universitat de Mormon, des de on vam poder veure unes meravelloses vistes de la ciutat, acompanyades per un solo de orgue, que curiosament estava fet a Montserrat. Vam tenir la oportunitat de passejar-nos per l’antiga ciutat, que em va enamorar. Sens dubte el que més em va
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 26
emocionar va ser viure l’experiència d’estar davant del mític mur de les lamentacions, antic temple de David. Sent allà es podia respirar la fe, la esperança i devoció per Déu de la manera més autèntica.
Seu de Google Tel Aviv, nit intensa, recerca de projectes.
Preparació de la primera xerrada sobre la creació d’una empresa a través de Google, per un nord americà de divuit anys i treballadors de Google. Compartim la primera pluja d’idees.
Sorpresa dels nostres monitors i organitzadors, una discoteca silenciosa a la seu de Google, a mitjanit, ningú s’ho esperava. Una gran combinació de fer una bona feina sense renunciar a gaudir al màxim, carregant les piles per acabar el projecte.
SOCIETAT
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 27
Mai havia sentit una cosa igual, en el moment que vaig dipositar meu petit pergamí on hi havien escrits els meus desitjos i agraïments, em va donar la sensació que els meus sentits es multiplicaven i que d’alguna manera els meus pensaments es fonien entre les pregaries dels centenars de persones que pregaven al meu voltant. Jo soc cristiana i crec en la fe de les persones, no en un Déu material, en aquell instant vaig pensar que tots estàvem connectats a través del mur, tots desitgem bé a aquells a qui estimem i tenim a prop, la religió sigui la que sigui et porta a pregar per les mateixes qüestions.
L’últim dia el vam passar a Tel Aviv amb unes companyes que tot just acabava de conèixer. Va ser realment bonic connectar amb aquella gent tan interessant. Ens vam perdre per Tel Aviv, i tot va ser una aventura. Al vespre vaig anar amb una altra família, Rotaract, que amablement em van acollir i de bon matí em van portar al aeroport.
Després d’aquesta experiència recomanaria a qualsevol intrèpid a visitar Israel i a entendre la seva increïble cultura i mentalitat. Però, sobretot, el que més m’ha il·lusionat ha estat adonar-me que, quan unim les nostres forces, som capaços d’assolir qualsevol cosa.
El meu amic Dean resant al mur de les lamentacions. Admirar les vistes de la ciutat es sent dubte un honor!
Gran dia! Visita a Mormon University, amb la millor companyia, a la millor ciutat, Jerusalem. Foto en grup amb tots els amics
SOCIETAT
Mariona López
MASSADA SABADELL pàg. 28
MASSADA SABADELL
EL PERSONATGEWilhelm i Margarete Daene
Wilhelm Daene era treballador metal·lúrgic a Berlín. Després de 1933 va ser arrestat diverses vegades per la Gestapo per la seva militància socialdemòcrata i sindicalista. Durant la guerra treballava en una fàbrica
d’armament a Berlín-Wittennau on era responsable de les obreres jueves obligades a treballs forçats. Les va ajudar proporcionant aliments i medicines. Es va ocupar de les treballadores jueves malaltes buscant-los-hi un lloc per dormir a la fàbrica, evitant d’aquesta manera que les arrestessin. Quan ja no va ser possible impedir les deportacions, Daene i la seva dona Margarete van amagar a tres dones jueves: Gerda L., Lola A. i Ursula F.
Se sap que va ajudar a fugir a Bèlgica a una altra treballadora jueva.
A punt de ser arrestat per la Gestapo el 1943, Daene va trobar un altre amagatall per les tres dones. Ursula F. va ser denunciada al carrer. Va resultar greument ferida en l’arrest i va sobreviure a l’hospital de la policia. Lola A. estava amb Margerete Daene en el moment de l’alliberament, Gerda L. va ser arrestada a l’agost de 1944 i deportada a Auschwitz on va ser assassinada.
Així mateix, una altra dona anomenada Margot W. considera Daene com el seu salvador.
Explica que després de ser arrestada pels
nazis amb els seus pares Daene va aconseguir treure-la del camp de concentració. Margot W. va viure en la clandestinitat fins a l’alliberament, el maig de 1945.
Wilhelm Daene va sobreviure la presó. Va ser nomenat “Just entre les Nacions” per Yad Vashem i homenatjat pel Senat de Berlín com “Heroi sense fama”.
Wilhelm Daene, Gerda L., Lola A. i Ursula F
Wilhelm Daene
EL PERSONATGE
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg.29
Identificació per a Lola Alexander feta per William Daene emès per demostrar que era treballadora a Teves
Margarete Daene
EL PERSONATGE
¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ?
¡Pues debería hacerlo!
MASSADA SABADELL pàg. 30
MASSADA SABADELL
“Asesinato en el corazón de Jerusalén (Un caso pasional). ” LLIBRES
Aquesta és una novel·la policiaca de l’escriptora israeliana Batya Gur (Tel Aviv, 1947-2005), traduida de l’hebreu al castellà per Raquel García Lozano. En aquest llibre, l’escriptora Batya Gur, aborda les tensions de la societat israeliana a partir d’un incident la base del qual rau en la discriminación étnica. Ada Efrati troba, a l’àtic d’un apartamento de Jerusalem, el cadáver d’una bonica jove iemenita. Casualment, l’inspector encarregat del cas, Michael Ohayon, en el transcurs de les pesquises policials es retrobarà amb un vell amor de l’adolescència. En mig de les seves indagacions, Ohayon coneix una nena d’esperit detectivesc que observa la vida quotidiana, l’amor i les baralles dels veïns d’un barri de Jerusalem. Tenint com a escenari la darrera Intifada, en aquesta novel·la s’evidencien els conflictos polítics de l’Israel actual; l’autopsia explicada al segon capítol és una metàfora excepcional del drama humà que succeeix en el rerafons d’aquell país. La novel·la manté una tenió constant i reflectéis la contradicción entre la passió i la duresa de les relacions del poble israelià amb els seus coetanis i amb el seu entorn.
C/.Palanca 8-10 Sabadell
93 127 89 36
PUBLICITAT
Presenta aquest anunci i et farem un 10% de dte.
C/
LLIBRES
MASSADA SABADELL
MASSADA SABADELL pàg. 31
Subscripció a la revista.
AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS
Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.
PUBLICITAT
massadasabadell@gmail .com
Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.
COL·LABORA
massadasabadell@gmail .com
-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es
-ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net
-ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat
ENLLAÇOS
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
CONTACTA’NS massadasabadell@gmail .com
AGRAÏMENTS
MASSADA SABADELL
-Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com
-ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat
-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/ DISSENY I MAQUETACIÓ
Taller de Mk http://www.tallerdemk.com
!
!!
massadasabadell@gmail .com
SabadellBotigues.com
Amb el petit i mitjà comerç de la ciutat
subscriu-te
per rebre-la
gratis
Clica aquì per
subscriure’t
AGRAÏMENTS i COL·LABORACIONS
Todá rabá
Revista de divulgació cultural gratuïtanº24 abril 2013MASSADA
SABADELL
EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell.COL·LABORADORS en aquest número: David Harris,Marc Monells,Silvia Golàn,Raxel Israel, Pedro Gómez-Valadés, Jordi Petit i Mariona LópezDISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.