índex - universitat rovira i virgili · 2016. 8. 1. · l’ocupació amb dades de la seguretat...

Anàlisi de l’economiadel Camp de Tarragona i

de les Terres de l’Ebre

INFORME DE CONJUNTURA1r trimestre 2011

Cambra de ReusCambra de Tarragona

L’activitat econòmica en el primer trimestre del 2011

OcupacióAturPreusComerç exteriorL’habitatgeL’ocupació hoteleraInforme trimestral

246789

10

Informe elaborat per:Grup de Recercad’Indústria i Territori(GRIT) - URV

índex

Informe trimestral

La localització:

un actiu que es

defensa (o es perd)

dia a dia

Cambra de TortosaCambra de Valls

L’activitat econòmica de la zona continua plana, sense recuperar ocupació i noaugmenta la demanda interior, l’únic element que ha tingut un dinamisme significatiuels darrers mesos ha estat l’exportació. Podríem resumir així la valoració de l’activitatproductiva de la zona en la seva anàlisi conjuntural i en la seva relació interanual.Però en aproximar-nos a partir d’aquest marc general a consideracions més particulars,podem indicar que la pèrdua d’ocupació sembla que s’hagi aturat, ja que el nombrede persones ocupades en dades interanuals ha augmentat un 0,7%, conseqüènciad’un increment en la indústria, que podem relacionar amb el de l’exportació i tambéel de l’agricultura com a refugi de les dificultats de trobar feina en altres activitats:Per contra, es comprova un descens significatiu tant en la construcció com en elsserveis, la qual cosa determina un augment de l’atur, en un cas per als homes i enl’altre, per a les dones. Les dificultats d’entrar en el mercat de treball continua sentun dels problemes principals per als qui cerquen ocupació a l’àrea.

Durant el trimestre s’ha observat un important augment de l’IPC amb taxes interanualselevades i una mica superior al del conjunt català, cosa que normalment no passa,així com una moderació en el ritme de creixement de les exportacions, mentre queles importacions han crescut en gran manera a conseqüència de l’increment en elpreu del petroli.

La caiguda en l’activitat de l’habitatge ha estat important, no s’inicien actuacions il’atur va augmentant a mesura que es van acabant les que s’estan construint; lesdificultats financeres que s’assenyalen en el descens del crèdit hipotecari i la caigudade la demanda interna són elements que condicionen l’activitat.

Les previsions les podem contemplar amb una certa contradicció: d’una banda, lesexpectatives assenyalen una bona temporada turística i la continuïtat de l’esforçexportador; de l’altra, els ajustos de la despesa pública es podrien notar d’una maneramés important, la qual cosa no permetrà estimular la demanda interna. L’estacionalitatde l’economia de la zona i el fet d’endinsar-nos en els períodes de més activitat fanpensar que es podran recuperar alguns nivells d’ocupació i una major demandainterna, i això pot facilitar que es creixi de manera similar a les expectatives del’economia catalana i espanyola, que en acabar l’any es preveu estigui al voltant del0,8%.



Per al primer trimestre de l’exercici, tot i serpreocupant la situació del mercat de treball, calassenyalar que ha augmentat la ocupació, la qualcosa s’ha produït per l’increment de la indústriai de l’agricultura. La construcció continuadisminuint amb percentatges que reflecteixen lacrítica situació del sector,ja que la caiguda haestat d’un 13,5% i els serveis també handisminuït, a la qual cosa s’afegeix la críticasituació del conjunt de l’activitat econòmica. Ladisminució de la ocupació en els serveis, en dadainteranual, ha estat d’un 2,3%, relativamentmoderada però indica dues coses: primera, lasignificació del valor absolut de la caiguda atesala importància del total d’ocupats en aquestsector i segona, la preocupació que el principalsector que generava ocupació a la zona, que haarribat a representar un 67,3%, no en crea sinóque en perd.

Aquesta dinàmica porta que l’estructura de laocupació es modifiqui, l’agricultura i la indústriaaugmenten el seu pes relatiu; l’agricultura, coma refugi de l’expulsió d’altres sectors i la indústria,perquè la seva activitat passa per un bon moment,orientada principalment cap a l’exportació, mentreque la construcció ha perdut la rellevància quetenia i els serveis es troben amb una disminuciómoderada del seu pes relatiu.

La pèrdua d’ocupació s’ha donat essencialmenten els homes des de principis de 2009 i ha estatconseqüència del descens de la construcció, però,si observem el darrer any, incrementa l’ocupaciómasculina, motivat pel fet que la indústria il’agricultura han ocupat més persones que haperdut la construcció i han estat sectors ambpreferent ocupació masculina. En canvi, el nombrede dones ocupades, que augmentava,en el darrerexercici, disminueix, conseqüència de la pèrduad’ocupació en els serveis.

OCUPACIÓ

TOTAL

Milers

Font: Elaboració pròpia a partir de l’EPA

Els ocupats. Primer trimestre de 2010

331,2

0,7

Nombre

Variació

380,3

7,2

348,3

-8,4

328,9

-5,6

16,013,916,120,6

76,757,553,831,7

222,3228,7221,4216,4

65,448,237,732,6

2008200920102011

4,24,04,96,2

20,216,516,418,6

58,565,767,365,3

17,213,811,59,8

2008200920102011

Sig. Sectorial %

-11,6-13,115,828,0

21,8-25,0

6,414,7

12,12,9

-3,2-2,3

-12,6-26,3-21,8-13,5

2007-082008-092009-102010-11

Var. interanual%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

2007 2008 2009 2010

2

190

Milers de persones ocupades.

180

150

160

170

Des del primer trimestre de 2008 fins ara s’han perdut prop de 50.000 llocs de treball a la zona, i d’un augment de l’ocupaciófins al 2008 s’ha passat a unes fortes caigudes interanuals, com es pot observar en el quadre, encara que la disminuciós’ha estabilitzat el darrer any per una creació neta d’ocupació d’una mica més de 2.000 persones i una significació relativadel 0,7%. El descens de la construcció ha estat el principal motiu de la pèrdua d’ocupació els darrers anys, ja que representamés del 65% de la caiguda des de 2008; la segueixen la indústria i els serveis.

200

210

220

DonesHomes

140

2009 201120101r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri. 1r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri. 1r tri.

L’ocupació amb dades de la Seguretat Social. Diferències comarcals

Les dades de persones afiliades a la Seguretat Social ens permet aproximar-nos a l’ocupació per comarques i per àreesterritorials. El primer trimestre de 2011 assenyala una caiguda relativa de les dades amb relació a 2010, arran de la disminucióen la construcció, que continua sent molt significativa en algunes comarques com el Baix Camp, el Baix Penedès i el Montsià.L’ocupació en els serveis també disminueix, encara que en proporcions inferiors, i aquest descens afecta principalment elBaix Penedès i el Tarragonès. L’agricultura i la indústria han experimentat una disminució significativa a les Terres de l’Ebre,fet que destaca per la rellevància del sector primari en aquest territori i la significació que té la caiguda de la indústria a laRibera d’Ebre. Per contra, al Camp de Tarragona s’observa la recuperació del sector industrial, principalment a causa delsincrements de l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès, es manté a la Conca de Barberà i cau al Baix Penedès.

Amb relació al conjunt català, s’observen diferències importants que es poden generalitzar per un descens superior en elnombre de persones afiliades a la zona, però hi ha diferències sectorials importants. La primera a ressaltar és que la indústriagenera ocupació a l’àrea mentre que decau en el conjunt de Catalunya en dades interanuals; en canvi, en la resta d’activitatsdisminueix més el nombre d’afiliats a la zona que en el conjunt català. També destaca la caiguda de la construcció i ladiferència dels serveis, que mentre que a Catalunya augmenten, a la zona disminueixen de manera significativa.

OCUPACIÓ


de les Terres de l’Ebre3

Agricultura

-1,50-4,700,60

-12,36-4,344,00

-3,36-5,10-7,60-4,78-5,74-5,95-4,75-1,78

Alt CampBaix CampBaix PenedèsConca de BarberàPrioratTarragonèsCamp de TarragonaBaix EbreMontsiàRibera d'EbreTerra AltaTerres de l'EbreTARRAGONACATALUNYA

Indústria Construcció Serveis Total

2,392,05

-5,360,77

-1,222,271,290,63

-4,19-25,80

8,19-3,590,29

-2,55

-6,63-18,74-17,82-7,47

-13,16-9,82

-13,31-6,99

-20,41-4,37

-13,14-11,47-12,89-10,92

4,74-1,14-3,523,352,97

-3,04-1,98-1,10-1,3310,27-0,220,09

-1,630,16

2,66-3,04-5,66-0,04-1,59-3,06-2,77-1,97-4,881,07

-2,49-2,71-2,76-1,29

Variació interanual nombre persones ocupades (RG+RETA) (març 2011)

Milers ocupats1r trimestres 2011

Milers ocupats1r trimestres 2010

17.26358.45821.7707.7222.470

108.255215.93824.24018.1915.9463.523

51.900267.838

2.943.939

16.81660.29023.0767.7252.510

111.677222.09424.72719.1245.8833.613

53.347275.441

2.982.520

Font: Seguretat Social

16

La taxa d’atur ha continuat augmentant aquestprimer trimestre de l’any en variació interanual.La taxa està propera al 20% a l’àrea. El problemaés greu tant per totes les persones que representacom per comparació relativa amb altres àrees, jaque l’increment d’aquesta taxa d’atur a lescomarques del Camp de Tarragona i de les Terresde l’Ebre ha estat superior a la catalana i espanyolaen dades interanuals amb relació a 2010.

Tot i la incidència de l’estacionalitat en aquestataxa, més acusada per Tarragona que perCatalunya, no es pot perdre de vista que és moltelevada i confiar que els dos trimestres centralsde l’any pugui ser inferior no deixa de mostraruna problemàtica important en una economiamolt afectada per l’estacionalitat en els nivellsd’activitat. La conseqüència d’aquesta especificitatés que la variació de les taxes d’atur és moltdiferent entre els homes i les dones, en partperquè el sector de la construcció ocupapreferentment homes i el terciari, dones, i entreles persones aturades que busquen primeraocupació hi ha tradicionalment més dones, quees dediquen a activitats més afectades per l’atur.Observant el gràfic de la taxa d’atur, se’n potcomprovar una evolució diferent per sexes: partintd’un nivell similar per al primer trimestre de2009, es manifesta un descens motivat perl’estacionalitat els altres dos trimestres del’exercici, les dones amb una taxa inferior, is’incrementa d’una manera molt ràpida la delshomes, que afecta la total, cau la de les donesels dos trimestres centrals de 2010, i torna aaugmentar aleshores i estabilitzar-se molt a l’alça

ATUR



Els aturats. Anàlisi sectorial. Primer trimestre 2011Aturats en milers

200620072008200920102011

Total Agricultura Indústria Construcció Serveis 1a ocupació*

22,427,830,6 79,274,082,7

0,60,62,34,53,21,8

2,11,42,88,06,44,9

1,34,26,2

19,013,112,6

9,112,311,330,820,224,4

9,39,28,0

17,031,038,9


Taxa d’atur (%)

200620072008200920102011

Total Agricultura Indústria Construcció Serveis Total sense elsque busquen1a ocupació

6.297,257,45

18,5218,3819,98

2,783,20

12,5724,4616,588,04

3,172,173,52

12,2110,637,36

2,295,318,66

28,2725,7927,88

4,505,834,84

11,878,36

10,13

3,774,965,50

12,1511,5610,58

Distribució de l'atur sobre el total (%)

200620072008200920102011

Total Agricultura Indústria Construcció Serveis Busquen1a ocupació

100,00100,00100,00100,00100,00100,00

2,682,167,525,684,322,18

9,385,049,15

10,108,655,93

5,8015,1120,2623,9917,7015,24

40,6344,2436,9338,8927,3029,50

41,5233,0926,1421,4641,8947,04

7,277,44

18,5218,3719,98

6,717,6

16,1617,9119,01

8,479,63

17,3620,0521,29

20072008200920102011

EspanyaCatalunyaTarragona


Taxa d'atur %. Primer trimestre de 2011

La taxa d’atur.

21

171819

Total Homes Dones

22

La taxa d’atur ha continuataugmentant aquest primertrimestre de l’any en variacióinteranual. La taxa estàpropera al 20% a l’àrea.

El problema és greu tant pertotes les persones querepresenta com percomparació relativa ambaltres àrees

14

2009 201120101r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri. 1r tri. 2n tri. 3r tri. 4t tri.

20

15

1r tri.

0,00

ATUR



En nombre d’aturats en milers.

25,00

30,00

35,00

2006 2007 2008 2009 2010

40,00

la dels homes. La significació de la construccióen els homes, l’ocupació molt estacional en elsserveis de les dones i el fet de tenir més dificultatsd’entrada en el mercat de treball són les causesd’aquesta elevada taxa d’atur i de la diferènciaentre els homes i les dones.

Hi ha més de 80.000 aturats, una de cada cincpersones que hi ha al mercat de treball no trobenfeina. Observant el quadre on s’assenyala laincidència sectorial d’aquest atur, podem valorarque el darrer any el nombre de persones aturadesha augmentat unes 8.000, que s’han concretaten els serveis i aturats de llarga durada o quebusquen la primera ocupació; en els altres sectorsel nombre d’aturats disminueix, en el cas del’agricultura i la indústria perquè han augmentatl’ocupació i en la situació de la construcció,perquè la majoria de persones expulsades delsector des de 2008 ja es comptabilitzen com aaturats de llarga durada o han sortit del mercatde treball.

Si observem la taxa d’atur per sectors d’activitat,excepte la construcció, que arriba al 27,88%,en la resta de sectors és molt més baixa: en laindústria concretamen és del 7,36% i en elsserveis, del 10,13% i si excloíem de la taxa d’aturels aturats de llarga durada o que busquen laprimera ocupació, la xifra se situaria en el 10,58%,és a dir, més de nou punts d’aquesta taxa globalcorresponen a persones que volen entrar en elmercat de treball i les exclou, es tracta d’uncol·lectiu que representa el 47,04% del totald’aturats.

2011

Agricultura Indústria ConstruccióServeis 1a Ocupació

20,00

15,00

10,00

5,00

PREUS



En el primer trimestre de l’exercici s’ha manifestatun augment dels preus en taxa interanual queequival a sis dècimes amb relació al darrertrimestre de 2010, que va tancar amb una taxadel 3% i al mes de març de 2011 arriba al 3,6%.Encara que l’índex general en base 2006 ensdoni un increment de deu punts en quatre anys,que equival a una variació mitjana inferior al 2%,el que destaca dels darrers mesos és l’augmentper sobre d’aquest 2%. Observant el gràfic podemvalorar com des de setembre del 2010 se superaaquest punt per representar una taxa molt superioral març de l’exercici actual. Si a meitat del 2009ens preocupava si podíem caure en una deflació,sembla que el problema actual pot tornar a estaren el control alcista dels preus, tot i que laincidència sobre ells està motivada per l’alçadels transports i de les begudes alcohòliques,una com a conseqüència de la repercussió delpreu del petroli i l’altra, a causa de l’augment dela pressió fiscal que s’hi exerceix. De totesmaneres, sembla clar que aquests incrementsafecten els diferents grups, encara que l’indicadorsubjacent dels preus, sense productes alimentarisni energètics, manifesta una certa contenció enla majoria de grups. Les perspectives de la variacióde preus són d’una certa pressió alcista per alspropers mesos, disminuiran a partir de juliol is’espera arribar a les previsions per al 2011 del2,7% a finals d’any. La taxa de variació interanualper a Tarragona del primer trimestre de 2011 haestat inusualment superior a la del conjunt català,amb taxes de variació superior en els grups debegudes alcohòliques, habitatge, transport,ensenyament i hoteleria. D’altra banda, els grupsque han tingut més variació alcista a la zona hanestat les begudes alcohòliques i el transport, ambincrements de dos dígits en taxa interanual,seguits de l’habitatge, amb un 8,7%. Tots elsaltres grups tenen variacions inferiors a les queofereix la mitjana de l’índex general, i són negativesles de medicina, comunicacions i esbarjo. L’anàlisiper subgrups de les variacions de preus a la zonaens assenyalen forts increments interanuals —en dos dígits— en tres elements, tabac (19,9%),electricitat gas i altres combustibles (18,3%),béns i serveis relatius als vehicles (14,5%) iarticles d’ús personal (13,8%). És manifest quealgunes variacions són conseqüència de tensionsgenerals de preus però en altres grups la capacitatde repercussió per una oferta de mercat moltlocal és important.

Font: INE

L’índex de preus al consum. Març 2011

3,6 1,7

15,30,28,70,5

-2,010,3-0,7-2,43,42,53,3

3,5 1,8

14,00,57,21,1

-1,39,7

-0,7-1,33,02,03,8

3,6 1,8

14,70,38,11,0

-1,29,8

-0,7-1,02,21,83,1


Índex generalAliments i begudes no alcohòliquesBegudes alcohòliques i tabacVestit i calçatHabitatgeParament de la llarMedicinaTransportsComunicacionsEsbarjo i culturaEnsenyamentHotels, cafès i restaurantsAltres béns i serveis

Variacions interanuals %

110,7 107,1 148,6

94,8122,9105,6100,5118,299,193,2

118,9114,1115,4

112,0110,4146,994,8

122,9109,097,8

117,398,297,7

122,6115,7117,9

111,1 109,1 148,8

95,0123,2107,996,5

117,298,596,7

117,1114,3114,8


Índex generalAliments i begudes no alcohòliquesBegudes alcohòliques i tabacVestit i calçatHabitatgeParament de la llarMedicinaTransportsComunicacionsEsbarjo i culturaEnsenyamentHotels, cafès i restaurantsAltres béns i serveis

Índex de preus al consum (IPC)

2

-2

Variació interanual de l’IPC a Tarragona4

Mensual

0

Anual

3

-1

-3

1

2009

Interanual

2010 2011

COMERÇ EXTERIOR



Font: Elaboració pròpia a partir DGA

Les exportacions i les importacions de Tarragona(milers d’euros)

386.715667.222528.295463.134585.000673.036698.847610.154758.212720.434766.629824.653

7.682.331

401.483389.414500.682462.746449.192485.218484.392439.186512.396556.321563.728487.503

5.732.260

Exportació

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreTOTAL

717.397761.817814.979896.824811.425

1.017.852864.556891.635894.844827.340807.801

1.012.09210.318.561

Any 2009 Any 2010ExportacióImportació Importació

392.687380.886368.880354.571355.045364.444415.786331.123455.176398.496428.040429.481

4.674.615

-60,59-20,11-52,34-47,42-42,07-27,40-30,38-37,59-23,91-22,6226,1142,32

-29,12

2,242,24

35,7330,5126,5233,1416,5

32,6412,5739,6131,7013,5122,63

Exportació

GenerFebrerMarçAbrilMaigJunyJuliolAgostSetembreOctubreNovembreDesembreTOTAL

717.397761.817814.979896.824811.425

1.017.852864.556891.635894.844827.340807.801

1.012.09210.318.561

Variació interanual % 2009 Variació interanual % 2010ExportacióImportació Importació

-23,07-43,75-24,51-41,01-19,96

0,92-20,40-10,65

9,23-19,52

5,1317,44

-17,40

Exportacions i importacions. Milers d’Euros

800.000

2009

Exportació Importació

600.000

200.000

02010

1.000.000

1.200.000

400.000

Taxes de variació interanual (%)Exportació Importació

Font: Consejo Superior de Cámaras

34,32Variació 2009-10 21,63Tarragona

16,48Variació 2009-10 17,21Catalunya

15,51Variació 2009-10 16,20Espanya

13,1115,41

Any 2009Any 2010

11,3511,79

Tarragona/Catalunya

La debilitat de la demanda del mercat interior obliga aun esforç exportador per part de les empreses per mantenirels seus nivells d’activitat, la qual cosa es produeixessencialment en el sector industrial, que com hemvalorat anteriorment recupera ocupació. Les vendes al’exterior s’han incrementat un 22,63% l’exercici de2010 amb relació al de 2009, quan aquest indicador vadisminuir un 17,2%. L’esforç exportador ha estatsignificatiu i s’ha mantingut per tot el període en variacionsmensualment superiors a les que es van donar per al’exercici de 2009. Si la variació d’aquest indicador haestat notòria, encara ho ha estat més la de les importacions,que han crescut un 34,32% en dades interanuals, mentreque el 2009 queien un 29,12%. El fort augment de lesimportacions ha portat a un descens de l’indicador decobertura a partir de les exportacions, que ha anat d’un60,84% per al 2009 a un 55,55% en l’exercici de 2010.El gran increment del preu del petroli ha estat una deles causes principals del fort augment de les importacions,ja que mentre les compres a l’exterior han augmentatprop d’un 35% en termes monetaris, el total demercaderies importades han disminuït un 2,73; en canvi,l’esforç exportador s’aprecia perquè a més de l’importantincrement en valor, en nombre de tones la variació haestat d’un 16,39%. El gràfic permet observar des deprincipi de 2009, per mesos, el total exportat i importata la zona en milers d’euros. Assenyala el ritme d’unes ide les altres i parteix d’un mateix punt que es va trobaral gener de 2009: l’increment de les compres a l’exteriorha estat molt superior que l’esforç de les vendes, la qualcosa en bona part s’ha d’atribuir a les variacions del preudel petroli, un dels principals productes importats a lazona. El procés de recuperació de les activitats comercialsamb l’exterior ha estat creixent i el ritme dels darrersmesos de l’any ha mantingut valors positius. Laconseqüència d’aquesta dinàmica ha portat a augmentarel pes de les exportacions de l’àrea en el total de Catalunyamentre que ha disminuït el de les importacions.L’increment relatiu del total exportat i importat a la zonaha estat superior al conjunt català i espanyol, xifra queassenyala la importància cada cop superior que té larelació de compra i venda de mercaderies de l’àrea enel conjunt català, ja que representa l’11,79% de lesexportacions i el 15,41% de les importacions.

L’HABITATGE



La caiguda dels nivells d’activitat i les dificultatsfinanceres de l’economia espanyola des de 2008han tingut una repercussió especial a l’àrea, atesala significació que ha assolit el sector de laconstrucció. A partir de 2006 es manifesta unacerta saturació al mercat, que es comprova perquèdisminueix d’una manera important el nombred’habitatges iniciats, sobretot al Camp deTarragona, però serà a partir de 2007 quanl’indicador cau en picat i ens trobem que l’any2010 se n’han iniciat solament un 7% del nombreque es van començar el 2003. Aquesta incidènciaen un sector que estava sobrerepresentat enl’ocupació de la zona amb relació al conjuntcatalà i espanyol ha portat que les conseqüènciesde l’atur siguin superiors i l’afectació de la caigudad’indicadors sobre el mercat de treball hagi tingutconseqüències molt negatives.

Els efectes han estat superiors a les Terres del’Ebre que no pas al Camp de Tarragona, perquèmentre a les Terres de l’Ebre continuava l’augmentdel nombre d’habitatges iniciats, al Camps’estabilitzava a partir del 2003. L’any 2003 percada nou habitatge iniciat a l’Ebre se’ncomençaven 3,34 al Camp; el 2007 la relacióera un 1,61 i va tornar a ser superior a tres peral 2010, quan la construcció d’habitatges vamolt a la baixa. Aquesta caiguda del sector hatingut uns efectes contradictoris en l’ocupació:al gràfic podem observar com l’ocupació eracreixent. Tot i disminuir el nombre d’habitatgesiniciats, els que es construïen eren molt superiorsals iniciats i, d’altra banda, a partir d’un determinatmoment se’n comencen menys i els que s’estanconstruint es volen acabar abans, el sector té undinamisme incontrolat i tot seguit l’ocupació cauen prop de 70 punts i el nombre d’habitatgesiniciats representa un 7% dels de 2003.

No hi ha en aquests moments indicadors derecuperació de vendes, el nombre d’hipotequesrealitzades ha disminuït un 65% amb relació al2006 i l’import global, un 70%. L’estoc existentés important, tot i l’ajust dels preus de venda hiha dificultats de finançament que encara hi posenmés dificultats. Aquesta situació comporta noveure solucions a curt termini per al sector, almarge d’un fort ajust de l’oferta i les dificultatso/i tancament de moltes empreses.

25.000

Habitatges iniciats

20.000

5.000

10.000

15.000

30.000

Camp de TarragonaTotal

020102009200820072006200520042003

Terres de l’Ebre

100

Variació habitatges iniciats i persones ocupades

80

20

40

60

120

Persones ocupadesHabitatges iniciats

020102009200820072006200520042003

140

160

16.76215.34815.78716.09010.3962.3811.2611.244

5.0114.5296.9358.7436.4261.326

708349

21.77319.87722.72224.83316.8223.7071.9691.593

20032004200520062007200820092010

TOTALTerres de l’EbreCamp de Tarragona

Font: Conselleria de Territori i Sostenibilitat.

Habitatges iniciats

L’OCUPACIÓ HOTELERA



Una de les activitats més significatives del’economia de l’àrea és el turisme i un delsindicadors principals de l’activitat és l’ocupacióhotelera. Les dades de l’INE ens permeten fer-ne una valoració conjuntural, en el sentit que espoden comparar amb relació a la utilització del’oferta existent i també amb relació al conjuntcatalà. L’any 2010 ha augmentat l’ocupacióhotelera a la zona respecte a l’exercici anteriori també es pot valorar de manera similar per alprimer trimestre de 2011. Aquesta consideracióla podem concretar a partir de diferents dadesd’ocupació dels hotels, tant en l’aspecte absolutcom el relatiu.

L’estacionalitat és una consideració important dela demanda de la zona, ja que té una fortaincidència en el grau d’ocupació de l’oferta, toti el nombre d’establiments turístics que estantancats fora de la temporada, dada que determinaque l’ocupació hotelera sigui molt diferent. Aquestestacionalitat influeix en l’ocupació hotelera a lazona respecte a la del conjunt català, perquèaquesta és superior en el període estival i moltinferior en la resta de l’any. Al gràfic que assenyalaaquesta situació podem observar un altre aspecte,la millora del percentatge d’ocupació relatival’any 2010 amb relació a 2009 i el primertrimestre de l’actual exercici respecte a l’anterior.

El principal demandant de serveis hotelers és elvisitant espanyol, el qual té un pes proporcionalsuperior a l’estranger respecte a la significacióde l’àrea en el conjunt de l’oferta catalana. Elrecorregut de l’indicador és molt similar el 2009i el 2010, és a dir, la zona no ha tingut uncomportament diferenciat amb relació al totalcatalà, però també s’hi pot apreciar una certamillora relativa en el nombre de visitants espanyolsel primer trimestre de l’exercici actual.

15

Variació interanuals de les pernoctacions

10

-5

0

5

20

-10

25

2011

M0320

11M02

2010

M1220

10M11

2010

M1020

10M09

2010

M0820

10M07

2010

M0620

10M05

2010

M0420

10M03

2010

M0220

10M01

2011

M01

50

L’ocupació hotelera

40

10

20

30

60

0

70

2011

M03

2010

M1120

10M09

2010

M0720

10M05

2010

M0320

10M01

2009

M1120

09M09

2009

M0720

09M05

2009

M0320

09M01

2011

M01

80

90

CatalunyaTarragona

25

L’ocupació hotelera a Tarragona en relació al total català

20

5

10

15

30

0

2011

M03

2010

M1120

10M09

2010

M0720

10M05

2010

M0320

10M01

2009

M1120

09M09

2009

M0720

09M05

2009

M0320

09M01

2011

M01

EspanyaTotal Estranger

LA LOCALITZACIÓ: UN ACTIU QUE ES DEFENSA (O ES PERD)DIA A DIA

INFORME TRIMESTRAL

10

Agustí Segarra Blasco (Catedràtic d’Economia Aplicada, URV)

La localització: el millor actiu1.Els catalans sabem per la història que l’any 1228 un grup de prohoms presidits per Jaume I es van reunir a casa de PereMartell, a Tarragona, per preparar la conquesta de Mallorca. El 5 de setembre de 1229 un grup nombrós de cavallers vasortir de Salou, Cambrils i Tarragona per conquerir Mallorca. El lloc on es reuní el monarca per planificar l’acció, així comles platges des d’on sortiren les naus uns mesos més tard, foren emplaçaments escollits entre moltes alternatives. Potsersense ser-ne conscients del tot, els cavallers del segle XIII coneixien la importància de les coordinades geogràfiques quanes volen optimitzar els recursos en matèria de mobilitat. Aquesta circumstancia avui encara adopta un paper més estratègicque uns anys abans.

En un món globalitzat que difumina les fronteres socials, polítiques i econòmiques no hauríem de perdre aquestes perspectivesa l’hora de recordar el lloc que ocupem en l’articulació de l’arc mediterrani. Si fa segles vam tenir un gran protagonismehistòric, ara la nostra posició geogràfica també ens obliga a desplegar iniciatives agosarades.

Les iniciatives que s’estan duen a terme en els darrers anys per reclamar més dotació d’infraestructures en l’Arc delMediterrani han estat múltiples. D’una banda, destaca el moviment de l’Euram liderat per l’Institut Ignasi Villalonga, enquè participen cambres de comerç, universitats, col·legis professionals, sindicats, ports i aeroports, i les associacionsempresarials dels territoris de l’Arc Mediterrani. D’altra banda, cal destacar el suport institucional a través del Govern dela Generalitat de Catalunya, les diputacions catalanes i diversos ajuntaments.

Aquesta realitat no és una invenció amb rerefons polític, sinó la conseqüència lògica d’una realitat econòmica i social comunad’uns territoris que generen més del 40% del PIB espanyol, fet que mostra el dinamisme d’un teixit empresarial formatper milers d’empreses de sectors extraordinàriament diversificats. Si bé la història ens demostra que aquest territori hasuperat moltes crisis reconvertint el seu model econòmic, ara l’Arc Mediterrani es troba en una situació força complexa.En el terreny dels estudis assistim també a una revifalla dels informes que, des de diverses perspectives, aborden l’evoluciód’una àrea econòmica que comprèn les províncies litorals d’Andalusia i les comunitats autònomes de Múrcia, País Valencia,les Illes i Catalunya. Segons l’IVIE, les cinc comunitats que formarien part de l’Arc del Mediterrani l’any 2008 varen assolirun PIB de 473.000 milions d’euros, que superava el PIB de 22 dels països membres de la UE-27, mentre que la inversiórealitzada va superar els 150.000 milions d’euros, xifra equivalent a més del 30% de la producció generada.

Tanmateix, aquí no es tracta de destacar la importància de l’Arc Mediterrani, que ja ha ho estat en nombroses ocasions,sinó de posar de manifest la localització estratègica de les deu comarques que formen la província de Tarragona. Sotal’evidència que l’eix mediterrani es configura com una de les grans àrees econòmiques europees, que transcorre des dellitoral andalús fins a Catalunya per després penetrar per França fins a arribar a la regió de Lió, ara és un bon moment perreclamar un protagonisme que sempre se’ns ha negat. Les deu comarques de Tarragona constitueixen, cadascuna des dela seva perspectiva, una veritable clau de volta que encaixa l’Arc de la Mediterrani amb les terres de la Vall de l’Ebre quevan des del País Basc i passen per Navarra, La Rioja i Aragó.

Introducció2.Les deu comarques de la demarcació de Tarragona no destaquen perquè concentren volums elevats de població o perquètenen grans clústers d’activitats industrials o de serveis. Tradicionalment aquestes terres van fer de pont entre l’interior deCatalunya i d’Aragó i els mercats exteriors —les colònies americanes i els ports del nord d’Europa—, si bé amb el tempsl’especialització econòmica es va diluir a favor de la indústria química, les indústries agroalimentàries i, sobretot, el turisme.Aquests tres sectors han gaudit de períodes de bonança i també han patit, com ara, fortes recessions, però sempre hanmostrat un gran potencial per créixer i competir gràcies, en part, a la situació privilegiada de la zona. En efecte, sovint es

dóna poca importància a un fet exogen com ara la localització d’un determinat territori, tot i que està molt condicionat perles accions i les estratègies de les diferents administracions implicades. Cal recordar que Paul Krugman, premi Nobeld’Economia de l’any 2008, argumentava en un dels seus llibres més populars sobre geografia i comerç que els avantatgescompetitius de territoris del passat no garanteixen, ni de bon tros, que seguiran en el futur. Així recordava Krugman queels avantatges associats a la localització s’han de perpetuar cada dia, sense donar-los per assegurats en cap moment. Desd’aquesta perspectiva, les febleses del patró de desenvolupament del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són evidents.El potencial econòmic i demogràfic d’aquestes terres es reflecteix clarament en el dinamisme registrat per la població. ElMinisteri de Foment recull exhaustivament les àrees urbanes que es configuren a l’Estat en funció de criteris estadísticsrelacionats amb la mobilitat registrada pels residents en els municipis que formen una mateixa conurbació urbana. A lataula 1 podem veure les àrees urbanes i els municipis que en formen part en les terres tarragonines. La major àrea urbanaés la de Tarragona-Reus, que l’any 2009 tenia 375.548 habitants i en cinc anys va registrar un creixement del 18,7%.Després d’aquesta àrea urbana, la segona de Catalunya, trobem un seguit d’àrees més petites a l’entorn de Tortosa, elVendrell, Valls, Amposta i Calafell.

El Ministeri de Foment descriu a la província de Tarragona sis agrupacions urbanes i 27 municipis associats, que l’any 2004tenien 446.936 habitants i el 2009, 535.522. En cinc anys van experimentar un increment de 88.586 residents, ambuna taxa de creixement del 19,82%. En els sis casos destaca el gran dinamisme demogràfic de la zona, si bé cal remarcarl’intens creixement de la població a les àrees del Vendrell (27,19%) i Calafell (44,08%). Els municipis litorals de la provínciahan experiment un creixement poblacional molt intens, fins i tot ens atreviríem a dir que massa intens.



INFORME TRIMESTRAL

11

Tarragona – ReusReusCastellvell del CampAlmosterTarragonaVila-secaConstantíCatllar (el)Pallaresos (els)Morell (el)Pobla de Mafumet (la)Secuita (la)CambrilsSalouTorredembarraAltafullaCreixellTortosaTortosaRoquetesVendrell (el)Vendrell (el)Santa OlivaBellveiVallsVallsPla de Santa Maria (el)PuigpelatAmpostaCalafellCalafellCunit

Taula 1. Les àrees urbanes a la província de Tarragona

Font: Atlas digital de las áreas urbanas, Ministerio de Fomento

Habitants 2009

375.548107.118

2.6861.357

140.32320.8666.3734.0793.9913.2852.4031.522

31.72026.64915.2724.6853.219

43.36635.1438.223

41.06635.8213.2402.005

28.37825.0922.309

97721.24036.54424.26512.279

Superfície Km2

59.16710.476

705307

16.7395.868

9111.009

991755

1.063357

7.1168.4112.794

857808

4.3703.1641.2068.7807.674

642464

3.5872.855

489243

3.00211.1816.9884.193

18,7010,8435,5929,2413,5439,1316,6832,8733,0329,8479,3330,6428,9246,1222,3922,3933,5111,219,89

17,1927,1927,2624,7130,1114,4712,8426,8733,1116,4644,0840,4551,86

1.182,602.022,24

521,55225,04

2.250,57958,03203,09154,04732,29557,72392,0185,46

904,221.768,351.763,51

677,02309,2226,22

160,3659,9263,29

981,40342,49242,7495,44

453,3365,82

101,88154,30

1.225,081.202,431.272,44

317,5652,975,156,03

62,3521,7831,3826,485,455,896,13

17,8135,0815,078,666,92

10,411.654,14

219,15137,23648,8836,509,468,26

297,3355,3535,089,59

137,6529,8320,189,65

31.638196.6421.9811.050

123.58414.9985.4623.0703.0002.5301.3401.165

24.60418.23812.4783.8282.411

38.99631.9797.017

32.28628.1472.5981.541

24.79122.2371.820

73418.23825.36317.2778.086

Habitants 2004 Incremet % DensitatÀrees / Municipis

INFORME TRIMESTRAL

12

En un context més ampli es pot observar laposició de l’àrea urbana de Tarragona-Reus enrelació amb la resta de metròpolis de l’Estatespanyol. La taula 2 ens indica el rànquing deles 25 àrees més grans l’any 2009. La nostraconurbació ocupa el lloc onzè del rànquingespanyol, situació que ja d’entrada mostra unabona posició de partida, i a més destaca forçaper l’expansió registrada entre 2004 i 2009.En efecte, entre les àrees de l’Estat en termesde creixement sols va ser superada per la deFuengirola-Torremolinos, per motius benevidents. Així, doncs, l’àrea veritablement urbanaamb una base productiva diversificada que mésha crescut ha estat la nostra, la qual cosa posade manifest el gran potencial de la zona entermes de creixement econòmic i de milloresen la qualitat de vida.

MadridBarcelona – VallèsValènciaSevilla - Alcalá de GuadairaBilbaoSaragossaMàlagaPalmaAlacantSanta Cruz de TenerifeTarragona - ReusValladolidGranadaPalmas de Gran Canaria (Las)CòrdovaMúrcia - Molina de SeguraPamplonaCorunya (la)Sant SebastiàGijónCastelló de la Plana – Vila-realVigoSantanderFuengirola - TorremolinosOviedo

Taula 2. Les àrees urbanes més poblabes

Font: Atlas digital de las áreas urbanas, Ministerio de Fomento

Habitants 2009

5.055.6703.648.2721.167.616

938.463832.255687.495568.165440.094428.074406.629375.548363.576355.405353.233302.337293.419287.409286.872273.359264.093253.276249.339241.732235.943235.641

320.411180.00359.61025.0832.216

48.17824.12536.65040.59121.42859.1679.334

19.8754.0303.402

18.99917.0628.3764.3935.750

26.7074.0727.400

53.72418.604

6,775,195,382,750,277,544,439,08

10,485,56

18,722,635,921,151,146,926,313,011,632,23

11,791,663,16

29,488,57

4.735.2593.468.2691.108.006

913.380830.039639.317544.040403.444387.483385.201316.381354.242335.530349.203298.935274.420270.347278.496268.966258.343226.569245.267234.332182.219217.037

Habitants 2004 Incremet %Àrees urbanes



LA LOCALITZACIÓ: UN ACTIU QUE ES DEFENSA(O ES PERD) DIA A DIA

13

El rol de la logística3.La logística és una activitat amb futur. En un món global on l’intercanvi i el comerç de productes i de serveis és intens iadopta un paper cada cop més estratègic, les activitats logístiques determinen la posició competitiva de les empreses, lesindústries, els territoris i els països. Tothom reclama una bona dotació d’equipaments i d’infraestructures logístiques, peròno tothom ofereix la localització adient per gaudir d’un avantatge competitiu sobre la resta de territoris. Aquí passa el mateixque en el projecte de l’ITER, l’opció local va ser descartada per la majoria dels responsables, però tant ells com nosaltressabíem quina era la millor opció. Si haguessin participat els tècnics que ara treballen a Cadarache, al sud de França, elresultat final hauria estat molt més favorable per a Vandellòs.

Un dels estudis recents sobre la dotació d’infraestructures logístiques dels territoris que formen l’Arc del Mediterrani haestat elaborat per l’IVIE entre el període 1986-2007. Al gràfic 2 podem apreciar l’evolució de l’estoc de les infraestructuresper càpita en 1986, 1997 i 2007. En tot el període destaca l’avantatge de la província de Tarragona sobre la resta deterritoris. Aquest resultat positiu s’explica per la localització de Tarragona i la seva funció de territori ròtula entre l’Arc delMediterrani i el corredor de l’Ebre. A aquest binomi cada vegada més cal incorporar-hi l’important mercat de Madrid i elseu hinterland que, per l’AVE i el transport de mercaderies, cada cop s’apropa més a Tarragona.

Malgrat l’avantatge de Tarragona en termes de logística, el pes del nostre territori en l’estratègia global de Catalunya és mésaviat reduït. A la taula 3 podem observar l’evolució de l’estoc de les infraestructures viàries, hidràuliques, ferroviàries,aeroportuàries i portuàries a Catalunya. També podem veure el pes de la província de Tarragona en aquestes infraestructures.Crida l’atenció el fet que, en gairebé tots els apartats, Tarragona guanya posicions des dels anys seixanta fins a la dècadadels noranta, mentre que des del 1990 perd pes amb relació a la resta de províncies catalanes, tret de l’apartat de lesinfraestructures ferroviàries, a causa de la inversió en l’AVE.

A Catalunya sovint les decisions sobre les inversions en els equipaments portuaris, ferroviaris i aeroportuaris les prenenresponsables públics excessivament supeditats a l’entorn de Barcelona, la qual cosa limita no tan sols la participació deTarragona sinó també la capacitat del nostre país per exercir un lideratge efectiu sobre el conjunt de l’Arc Mediterrani. Una

Figura 1. Estoc logistic net per càpita. 1986-2007. Euros 2007 per habitant

Girona

Barcelona

Tarragona

Castelló

València

Alacant

Múrcia

Almería

Granada

Málaga

Cádiz

Illes Balears

AME províncies costeres

Eapanya

0 2.000

7.588

6.322

11.974

9.515

6.356

4.443

4.103

6.348

6.072

6.476

5.594

5.007

6.231

7.697

4.000 6.000 8.000 10.000 12.000

1986

1997

2007

INFORME TRIMESTRAL

14

mostra que el model actual és inviable ve donada és la creixent dificultat per disposar de més sòl logístic. Aquest entrebancprovoca una sèrie d’efectes negatius que cal tenir ben presents. El model logístic actual, de gran concentració geogràfica,comporta:

a) Un increment considerable del preu del sòl industrial i logístic.b) Uns costos de congestió creixents difícils de combatre.c) Un disseny endogàmic de les estratègies territorials i les politiques d’aliances amb altres regions.d) Un efecte desplaçament de la iniciativa publica davant de les reticències de la iniciativa privada.e) Unes barreres a la creació de noves plataformes de gestió en xarxa entre els centres logístics.

En aquest terreny el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre estan en condicions de desplegar un gran potencial que finsara ha estat desaprofitat.

196419701980199020002008Tarragona % sobre Cat196419701980199020002008

Taula 3. Estoc d’infraestructures a Catalunya i la província de Tarragona

Font: Ministeri de Foment - Nota: El moviment portuari en milers de milions de tones i milers de passatgers

Viàries1.616.8833.485.5337.121.582

10.309.07217.884.13722.990.363

13,37%13,12%26,93%23,89%19,24%18,60%

1.781.6882.391.5824.513.8215.755.9317.942.153

15.635.337

14,99%8,35%5,78%4,60%5,20%9,86%

220.804393.323479.844709.246988.990

3.551.573

0,00%0,01%0,02%0,19%0,23%0,37%

1.436.7602.178.0323.319.6554.298.2425.841.4577.172.337

7,98%5,80%4,71%5,29%4,09%3,92%

Hidràuliques Ferroviàries AeroportuàriesCatalunya - Milions d’euros473.291719.207

1.049.5631.473.6462.146.5533.168.459

4,73%2,75%3,47%3,89%3,80%3,68%

Portuàries

Font: IVIE

Taula 4. Moviment portuari


Total

253.155339.236430.91270,21%

24.90127.52432.679

31,23%7,58%

188.23030.18043.664

131,89%10,13%

52.912109.911190.053

259,18%

632904

3.689483,29%

1,94%

7.60017.67127.647

263,74%14,55%

13.99811.87813.320

-4,83%

302209133

-56,19%1,00%

492350907

84,34%6,81%

186.244217.445227.53822,17%

23.96626.41028.857

20,40%12,68%

10.73712.15915.110

40,73%6,64%

Granels Mercaderia general AltresCatalunya - Milions d’euros13.72718.61027.477

100,16%

0,971,913,15

225,54%0,01%

6031.4093.439

470,55%12,52%

Passatgers


Contenidors (TEUS)

199220002010Variació % 2010-92Port de Tarragona199220002010Variació %Pes sobre totalPort de Barcelona199220002010Variació %Pes sobre total

2.8127.080

12.506344,64%

3345

252661,61%

2,02%

55213771931

249,63%15,44%



LA LOCALITZACIÓ: UN ACTIU QUE ES DEFENSA(O ES PERD) DIA A DIA

15

Sumar dins per exigir fora4.Si el potencial competitiu de la zona és bo, cal facilitar les apostes cooperatives i ambicioses entre els actors del Camp deTarragona i de les Terres de l’Ebre per tal de ser exigents cap a fora. Si dintre de la demarcació de Tarragona es treballa enxarxa i es potencia el partenariat públic i privat serà més fàcil crear una plataforma estratègica que serveixi de base pergestionar els principals serveis logístics de l’Arc del Mediterrani, des d’Algesires fins a Lió, i el Corredor de la Vall de l’Ebre.Aquí és imprescindible una aposta en clau de futur des del Govern de la Generalitat perquè els ports i aeroports de Barcelona,Tarragona i Reus es gestionin coordinadament.

Les terres de Tarragona han de reforçar el seu paper com a porta d’entrada dels territoris situats més al Sud i han de servirde centre de gestió dels serveis ferroviaris. Els serveis ferroviaris d’alta velocitat que en un futur proper poden operar perl’Arc del Mediterrani seran més competitius que en moltes zones de l’Estat, tant per la densitat demogràfica del corredorcom pel dinamisme econòmic.

Ara, tot just quan la Unió Europea es replanteja críticament els colls d’ampolla que representa l’actual mapa d’infraestructuresde l’Arc Mediterrani europeu, estem vivim un moment transcendent per al futur del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.Si la futura xarxa territorial del Sud de la Unió Europea necessita una plataforma capaç de supervisar i gestionar tots elsmoviments logístics del corredor mediterrani, el territori òptim per emplaçar-la és el nostre. La “torre de control” del tràficde passatgers i mercaderies de tota la xarxa logística no podrà beneficiar-se d’un emplaçament millor que el Camp deTarragona i les Terres de l’Ebre. Un territori que un dia es va adonar que era al rovell de l’ou.

Per veure per què es desaprofiten molts recursos logístics de la zona podem observar l’evolució del tràfic marítim entre 1992i 2010. En general, el moviment portuari entre 1992 i 2010 de Tarragona s’ha situat molt per sota del registrat per alconjunt de ports de l’Estat i encara més per sota dels resultats del port de Barcelona, sobretot pel que fa a la mercaderiageneral. Malgrat l’increment de diversificació i l’ampliació dels destins registrats pel port de Tarragona, durant els darrersanys, el seu moviment continua girant entorn dels transport a granel. El port de Tarragona l’any 2010 va canalitzar el 12,68%del moviment de granels dels ports de l’Estat, però sols l’1,94% de la mercaderia general, el 2,02% dels contenidors i el0,01% dels passatgers. Tot i l’immillorable posicionament geogràfic i logístic, encara hi ha molt per fer en matèria portuària.

D.L

. T-

17

5-2

00

6

índex - universitat rovira i virgili · 2016. 8. 1. · l’ocupació amb dades de la seguretat...

Documents