per XIRINIUS

i al lloc que l'arquet ha estat En reprendre la lliçc,una serra hi han posat. té un disgust que Déu n'hi dó.

Pròxima la terminació dels C O N T E Svos a gustar una exquisida sèrie de

CONTESR U S S O S que tant èxit han obtingut, prepareu-

A L. A R B 5

que ens ha promès el mateix JOAN GOLS.

I^úm, CCLXV r.. rág . 34

V1R0LET

Ien noi per la seva viereText d'en JOAQUIM FECIT

(Acabament) Dibuixos d'en RfIRLT

il

1

Quan en parlar del preu de la me'sada, don Segundo li digué si es con-formaria de moment amb cent cin-quanta pessos, en Darius d'emocionatni va trobar paraules per contestar, ipensant don Segundo que és que noacceptava, afegí: — Bueno amigo, led_ré doscientos, pero pórtese como un

catalán. —Cómo no! como un catalánme portaré, respongué en Darius enstusiasmat, i amb el pensament en samare. Es posà al treball amb tot delit,complint i fent complir les ordres dedon Segundo. Mai tingueren de cridar

-lo dos cops, sempre era el primer enllevar-se. Aviat fou ben pràctic d'anar

a cavall, i no cal dir quines cartesenviava a se bona mare i quinsbons bitllets de banc perquè no li fal-tés res. La santa dona, enyorava moltel fill però era ditxosa, no pas tant pelque el fill li enviava sinó perquè veiaque s'estava fent un pervindre ben fa»laguer. En Darius no solament du'a

1.

/ ^ w

els llibres, sinó que feii formar lagent perquè tot ané , amb ordre.

Al cap de dos anys don Segundoes refiava completament d'en Darius, irecordant el que li havia passat ambel primer català que havia tingut, vapensar que espavilat com era en Da-rius, qualsevol d:a se li oferiria alguna

dados dels dos joves i don Segundomorí. Com que no tenia fills v deixar.ho tot a en Darius. No cal dir que enDarius va plorar molt al setz 'benefac-tor, però va quedar tranquilitaat enpensar que li havia fet tot el que sabiaper poder salvar-lo. Deixà en Dor.

bona oportunitat per treballar pel seucompte i així per no deixar-lo marxarli va oferir associar-se amb ell, el qualno cal dir que en Darius va acceptaragraït. En Darius semblava ja tot ungauxo, car feia el que volia amb el seucavall Tordillo. Un dia jugant a quicorria més amb don Segundo, aqu=st

rego al front de 1'estància i se'n vinguéa Barcelona a animar a la seva bonamare. La tia estava també tarumbad'alegria: — Ho veieu, com ja ho deiajo, que el nostre Darius tornaria fet unsenyoràs! I, la mare deia: — Tot Ii haanat tan bé perquè Déu ha volgut pre-

tingué la mala fortuna de caure i enmolt mal estat fou conduït ala resi-dència, on fou solícitament atès per enDarius i per en Dorrego, un criollomolt eixerit que tenia tsn afecte i ad-miració per en Darius, que fins persimpatia havia après de parlar en ca-talà. Però no hi valgueren els bons cui'

^^ s

/11

miar el seu gran amor de fill. Dariuspensava tornar de seguit a l'Argentinaperò ha rebut notícies de Dorrego quetot marxa bé i ha pensat estar aquí unsmesos més... i potser quan torni allàho arregli de manera de poder viurequasi sempre a Barcelona.

VIROLE1

Núm. CCLXV — p, •35

MIS CEL•LANIADibuixos d'En CORNET

DESGRACIA

L'avar Penyes, anant pel carrer,trobà una cartera.

Se l'embutxacà ràpidament i corre-

gué cap a casa. Allà l'obrí i veié amboran alegria que era plena de bitllets.El de sobre era de cent pessetes, peròquan veié que els altres eren sols devint-i.cinc, morí del disgust.

ERA VELL.;.

La societat dramàtica rEIs Calde-rons» representava la famosa tragèdiaJuli Cèsar.

Tot anava bé, però a l'escena del'assassinat, la daga que Brutas en-grapava, que tenia un moviment detelescopi per tal de simular que esclavava, no volgué funcionar. Brutusapretava i apretava amb la daga con.tra el cos de César, però l'estri nosemblava voler-se clavar. Per fi un delgalliner, cridà:

— Caram i que és dur[

MILLORA

Un home perdia la memòria i anàa consultar un especialista en la ma-tèria.

Aquest el posà en tractament, i al

cap d'algunes setmanes el visità perveure si progressava.

— I doncs? com va la memòria? -preguntà.

— Millor — contestà el pacient. —Ara, a vegades, ja recordo que m'heoblidat alguna cosa.

MERAVELLES NATURALS

Un turista i el seu guia recorrienles muntanyes suïsses. En arribar auna vall verdejant i formosa al mig dela qual s'alçava un bonic xalet- hostal,el guia digué:

— Vaig a mostrar-li ara un delsecos més notables del món. Veurà,cridi <cervesa per dos».

NO ERA TAN PERILLÓS...

A Riudefang de la Conca estavenmolt contents del seu metge. Els ha-via 1 iurat de les febres peludes, de lagrípia epidémica i havia introduït lavacuna.

Per tots aquests benifets, els bonsvilatans decidiren fer-li un obsequi, il'obsequi consistí en una magníficacadena de rellotge adquirida per subs-cripció.

Els riudefanguins estaven orgullo-sos de la seva feta, i un d'elIs, tro

-bant-se al mercat de Vilagran amb undel poble rival, li va dir:

— Vejara quan li fareu un obsequivosaltres al vostre metge.

— Que n'hi heu fet algun al vostre?— Ja ho crec! Li hem donat una

cadena[-- Ah, el nostre el deixem anar

solt, perquè no fa cap mal!

BONA RESPOSTA

Dos advocats discutien davant eljutge.

— Qui és vostè per parlar d'aques.ta manera? — cridà l'un.

— Sóc un advocat, com vos'è! -féu l'altre.

— Un advocat! Bah! Un home quejo me'l podria posar a la butxaca!

— En aquest cas — contestà l'altre— tindria vostè més ciència a la but-xaca que al cap[

per En GUILLEM D'OLORÓ

QUINA LLÁSTIMAI

Havia nevat i les aceres restaven,obertes d'aquell fang gelat tan enut-jós que a ciutat es forma en tal oca-s ió.

De totes les botigues sortiren elsaprenents amb escombres i pales pertal de netejar cadascú el seu tros.

En Peret, el fill de la portera de lacantonada, també estava de molt malgrat traient la neu de davant la porta.Al cap d'una estona de feina es posàa plorar.

— Qué tens, Peret? — Ii preguntàla senyora del principal, que en aquell rmoment sortia de casa.

— Que un xicot ha pres la pala al'aprenent d'aquí al costat.

— Home, Peret, és bo compadir-sede les desgràcies dels altres, però norí hi ha per plorar d'aquesta manera[

— Es que ploro perquè no n'ha prestambé la mevai

DESENGANY

— Fulano ha refusat deixar-me deuduros per treure'm d'un cas apurat

—dei.a en Pep Sabre a un amic seu. -Mai no hauria dit que al món hi ha-gués homes tan egcïstes.

— Ja ho crec que n'hi ha — féu l'a-mic, cordant-se les butxaques. — Joen sóc un altre!

,

? ihn. CCLXV - Pág. 36

VIROLET

CONTES POPULARS RUSSOSADAPTATS PER JOAN G O L S AMB I L.LUSTRACIO'NS DE JOAN G. JUNCEDA

mr

1u

N'Ivan Tsarevitx s'enfilà murallaamunt i no trigà gaire a trobar-se adins dels jardins encantats del TsarDolmat. S'orientà, s'adreçà cap al bellmig dels jardins i ben aviat poguéveure l'Ocell de Foc tancat a la mà-gica gàbia de neu. Aquesta gàbia eraformada per un brollador, els raigsd'aigua que eixien del qual anaventransformant-se en neu que venia arenovar la que la refulgència del mirí

-fic Ocell de Foc anava fonent.N'Ivan s'apropà a la gàbia i no li

costà gran cosa apoderar-se del desit-jat Ocell, però, en emportar-se'l, pen-sa: `Quina meravella de gàbia! Si mela pogués endur, com es posaria decontent mon pare en veure-la!> I re-culà decidit a emportar-se el brolla ..dor i la gàbia, mes així que hi fou aldavant i allargà les mans per agafar-Is, quedà eixorbat pel tritlleig de mi-lions de campanetes d'argent que nohavia remarcat que pujaven de totes

;les branques i branquetes de tots elsarbres d'aquells jardins encantats. Im-mediatament aparegueren els guar-dians, det ngueren n'Ivan Tsarevitx iel conduïren a la presència del TsarDolmat.

— Qui ets? De quin país véns? Comte dius? —li preguntà indignadíssim elvell Tsar.

N'Ivan Ii explicà fil per randatota la seva història, i aleshores elTsar Dolmat l'increpà:

— I et sembla digna d'un fill de

Tsar l'acció que acabes de realitzar?Si tu te m'haguessis presentat i m'ha-guessis demanat l'Ocell de Foc perportar-lo a la presència de ton bonpare, jo te l'hauria donat de bon grat;tu me l'has volgut robar, doncs aratindràs d'anar mil llegües lluny d'acíi portar-me el Cava'l de la CrineraLluminosa que pertany al Tsar Afron:Si me'! portes jo et donaré l'Ocell deFoc!

N'Ivan Tsarevitx eixí dels jardinsdel Tsar Dolmat, i en trobar el LlopGris, aquest Ii féu:

— Ai, Tsarevitx Ivan! Com és queno has volgut fer cas del meu consell?Com ho farem, ara?

— Mira, bon Llop Gris; he promèsal Tsar Dolmat de portar-li el Cavallde la Crinera Ilumin-sa que pertanyal Tsar Afron - léu n'Ivan — i si hocompleixo, ell m'ha promès d'entre

-gar-me l'Ocell de Foc.— Done. munta a cavall meu altra

vegada i anem-hi tot seguit.I més ràpid que el vent, emprengué

el Llop Gris altra vegada el acmí, por-tant a cavall seu el Tsarevitx Ivan. Enarribar la nit ja eren al davant de lescavallerisses del Tsar Afron, i el LlopGris parlà així al nostre heroi:

— Entra a aquestes quadres; totsels cavallerissos dormen profunda-ment; treu el Cavall de la Crinera Llu-minosa mes no agafis pas les bridesque veuràs penjades devora seu, lesquals ° ón també lluminoses. Si no ho

fas tal com et dic tindràs un gran dis-gust!

N'Ivan Tsarevitx entrà de punteteïi quasi quedà enlluernat en veure lacrinera i la cua del meravellós cavall.El desfermà el més depressa que po»gué i en anar a eixir s'adonà de lesbrides del cavall de la crinera llumi-nosa que eren penjades allí devora ipensà: (Quina cosa més bonica ésaquesta brida lluminosa! Si me la po-gués emportar!..' 1 sens poder conte,nir-se allargà la mà per agafar-les.Tot just ho hagué intentat que quasiquedà eixordat pel tritlleig dels milsi mils picarols d'or que de totes lesbrides de les cavallerisses penjaven!Immediatament aparegueren els cava-llerissos guardians i detingueren elTsarevitx Ivan i el conduíren a la pre-sència del vell Tsar Afron.

— Digues, de quin país véns i quinés ton origen! — li féu el Tsar indignat.

Ivan Tsarevitx explicà de bel noutota la seva història, en finalitzar laqual, el Tsar Afron li replicà:

— 1 et sembla una cosa com cal aun fill del Tsar lanar a robar cavalls?Si tu te m'haguessis presentat 1 me1'haguéssis demanat jo t'hauria fet dodel cavall de la crinera lluminosa: Arano te'l nego pas per ésser fill de quiho ets, però si vols obtenir-lo tindràsd'anar mil llegües lluny d'aquí a cer-car l'Infanta Alena la Bella i portar-me-la perquè jo pugui mullerar-meamb ella.

N'Ivan Tsarevitx prometé al TsarAfron de donar compliment a sos de-sitjos i es retirà. En veure'l el LlopGris exclamà:

— Ai, Tsarevitxlvan! Per què m'hasdesobeït Com ens ho arregiarem ara!

— He promès al vell Tsar Afron -respongué n'Ivan — de portar-li l'In-fanta Alena la Bella. Es, doncs, precísque Ii compleixi la promesa i ell, encanvi, m'ha prom's entregar-me elCavall de la Crinera Lluminosa.

— Doncs, au!, no perdem temps:Munta al meu llom que t'hi portaré.

N'Ivan hi muntà i el Llop Gris

m

EL TSAREVITX IVÁN 1 EL LLOP GRIS

(Contin unció)

VIROLET

Núm. CCLXV-_ P. 37

emprengué el camí amb una velocitatvertiginosa. El viatge durà tota la nit iel sol ja era ben amunt quan arribarenenfront dels jardins d'encís de la Infan-ta Alena la Bella.

No hi ha paraules per ponderar laformosor d'aquell miracle de jardins:Ja de bon tros lluny hom es sentiadolçament embriagat pel zèfir murmu"riós i perfumat per les mils olors dela immensa varietat de flors i plantesque allí creixien. Des de les altes co-pes dels xiprers, cedres i sicomors,rajava sens parar com una cascada decristall, la voleiadissa harmonia delscants d'aquell sens fi d'ocells variats imulticolors. Ací i allà reposaven llacssomiadors en el mirall dels quals esdeixondien el lotus i el nenúfar men-tre la bonicor de les brunzents libèl.lu-les vibrava dolça com el bordó delsviolins en sordina. 1 tot aquest encísde jardins en eterna primavera, eraencerclat per un alat núvol de papallo-nes de colors més variades que el ma-teix arc de St. Martí!..

Quan el Llop Gris es deturà, parlàaixí al Tsarevitx Ivan:

— Aquesta vegada vull ésser jo elqui ho farà tot car si tu entressis enaquests jardins hi romandries encisat

Les dames de companyia i les don.zelles s'esgarrifaren i fugiren xisclanti demanant auxili i immediatamenteixí tot un regiment de guardians co-rredors armats de totes armes, peranar a 1'encalç del Llop Gris que s'em'portava la Bella Alena; més tot justeixien dels jardins meravellosos, queel Llop Gris amb n'Ivan Tsarevitxmuntat al llom i duent en braços laformosa princesa, ja eren tant llunyque mai més podrien ésser atesos.

No trigaren gaire en arribar als do-minis del Tsar Afron i el Llop Gris esdeturà per reposar una estoneta. Ales-hores n'Ivan Tsarevitx descavalcà i vadeixar damunt la molsa la delicadacàrrega. La formosa princesa no s'ha-via encara retornat del desmai queamb l'ensurt de la aparició del LlopGris havia tingut, mes quan amb lafrescor de l'herbei, va tornar en sí iobrí eis ulls... quin meravellós esclatil.luminà son rostre! Al gest un xic po-ruc de la Bella Alena, n'Ivan Tsarevitxcaigué rendit de genolls, va explicar-litot el que havia ocorregut i oferí el seucor enamorat a la dolça princesa. Enaquell instant vingué cruel a sa memò-ria el record que la Bella Alena haviad'ésser entregada al Tsar Afron! Com

te la princesa Alena. De seguit que tupensaràs en mi quan Ta seràs lluny, jotor:.aré més prompte que la vista elteu costat!

I en acabar de dir això, el Llop esrebolcà per terra i quedà convertit enuna formosa princesa tan exacta a leBella Alena que ningú no hauria po-gut distingir quina era la veritable.

El Tsarevitx Ivan i el L'op Gris-Princesa, deixaren la Bella Alena albosc esperant-los, i mentrestant ana-ren a presentar-se al Tsar Afron. Elpobre vell Tsar en veure la formosaprincesa amb la qual havia somiattota la seva vida, tingué tant folla ale-gria que per poc es mor[ Immediata-ment or.'enà d'ensél •.ar el Cavall de laCrinera Lluminosa i que fos entregatal noble Ivan que li havia portat aque-lla muller tant desitjada. N'Ivan s'ac3-miadà del vell Tsar Afron, besà res-pectosament la m3 dh la Princesa-Llop Gris (i quasi no podia aguantar-se el riure), muntà a cavall i s'allunyàen direcció al bosc, en no trigà en tro-bar la Bela Alena junt amb la quals'allunyà tant rabent com pogué se-guint el consell de son amic el LlopGris.

El Tsar Afron ordenà que immedie-

per tota l'eternitat. Espera'm aquí ma-teix que jo ja taré cap amb la formosaprincesa i ens escapa: em plegats.

Obeí n'Ivan i el Llop Gris atreves-sà furient el vol de les papallones,s'endinsà en aquell verger florit i ro-mangué amagat en un matoll dissimu-lat per una espessor de lligabosc igessamins.

Cap al migdia l'Infanta Alena laBella eixí a prendre el sol acompanya-da de totes ses donzelles i,dames decompanyia i tan tost arribaren a l'in-dr:t en el qual esperava amagat elLlop Gris, aquest féu un bot, pegàdentellada als vestits de la princesa,la qual de l'esglai perdé els sentits ise l'emportà rabent com si només du.gués unes palletes a la boca.

descriure el profund dolor de nostreamic[

El Llop Gris en veure que s'escola-ven les llàgrimes cara aval! del Tsare-vi x Ivan, li preguntà:

— Perquè plores?— Com no vols que plori si estic

perdudament enamorat de na Arena ihem de deixar-la al Tsar Afron perquèen canvi ens doni el Cavall de laCrinera Lluminosa? — respongué n'I-van.

— No t'hi amoïnis! — feu el LlopGris. — Ara mateix jo em convertiréen una princesa igual a la Bella Alena;tu m'acompanyaràs al Tsar Afron i,de seguit que ell t'haurà entregat elCavall de la Crinera Lluminosa, fug' .ràs tant rabent com podràs empo. tant-

tament fossin fets tots els preparatiusper les noces d'ell amb la formosaprincesa i, al cap de poques hores totestava ja a punt: La Princesa -LlopGris fou vestida amb un vestit de núviaque era un miracle de randes, seda,or, plata i pedreria d'una finor maiviste. El Tsar Afron, amb el mantellreial, amb la corona i el ceptre, acom-panyava la bella princesa fingida; totala cort, vestida de gran gala acompa-nyava la galant parel'a i la guàrdiad'honor creuava les armes pel damuntde les testes d'aquella comitiva bril anti ioio-la...

(Acabarà)

Núm. CCLXV - Pág. 38

VI R O L El.'

L A INVAS 1

Torna del camp el pastó

Per tal de remei cercar-hique no es troba gaire bo. entra a câ l'apotecari.

Mes, com que tarda a sortir

Tement potsê una desgràciael ca es comença a entristir. salta dintre la farmàcia.

pGthee

r

C57- 1 - - - ^ - VI

7 * _- ', - r^^ -ír

tI\

El ramat sens vacil.lâ

1 salten per la finestrasegueix el seu guardià. fent salts mortals amb peu destre.

Píldores, polvos, xarops i sembla aquella farmàciacauen a empentes i cops una invasió dels Turcs d'Asia.

(De Münchea(?r Bilderbogen)

VIROLET

Núm. CCLX V — P i -,, 39

[JJ1 tiIM.tIUI] 1»UiiBIFTECS ANTEDILUVIANS

En una població de la Sibèria orien^tal, província de Transbaikàlia, un hos-taler serví un dia «carn de helena' deprocedència misteriosa. Les autoritatssanitàries volgueren esbrinar el cas,ja que la població és allunyadíssimade la costa i era inversemblant que lacarn de balena hagués pogut arribar-hi fresca.

Un inspector anà a l'hostal, tastàla carn i demanà a l'hostaler les expli.cacions necessàries i aquest confessàque aquella carn l'hi proporcionavaun llenyater . en grosses quantitats acanvi d'ampolles d'aiguardent però queno sabia d'on la treia, el llenyater.

Interrogat aquest confessà queaquella carn la treia d'una minar

L'inspector i el llenyater anaren allloc que aquest indicà i en efecte, alfons d'una mina abandonada trobarenun gros munt de carn massissa queexaminada per l'inspector resultà ésserel cadàver d'un enorme mamut ente-rrat allà des de l'època antediluviana iconservat fresc per la gelor intensa delsubsol siberià, on no hi ha pous nifonts profundes perquè l'aigua subte-rrània està perpètuament glaçada aquinze o vint graus sota zero.

Veus aquí com els habitants d'a-quella engelebrida població van saberque hsvien menjat biftecs més vellsque Matusalem.

NOVES I COMENTARIS

Els promesos a Babilònia, s'escri-vien cartes sòbre rajola. Si el festeigera llarg, les cartes servien desprésper construir-se la casa.

Segons les estadístiques hi ha aEuropa 50 milions d'analfabets. Fóraun negoci publicar per ells un diari enblanc.

Entre els objectes perduts alstramvies hi figura una llauna de ser'dines. Entre els apretats passatgers,les bestioles es devien trobar com acasa seva.

Els que pateixen d'insomni podenprovar de dormir a la vorera del llit.Així és fàcil que caiguin adorrnits.

LES TRES MÁXIMES(faula turca)

Un home que es complaïa sempreen burlar-se dels seus semblants com-prà un dia al mercat un cistell d'ob-jectes de vidre i pisa. Al grup decamàlics que acudiren a oferir-li elsseus serveis, el; digué:

—Sóc dervix. Al qui em portiaquest cistell li diré tres màximes, pe-rò de diner no n'hi donaré perquè noen tinc.

Un dels camàlics digué:— Vinga, el duré jo.I se'l carregà a coll. En haver ca-

minat un mica, demanà:— Digues la primera màxima.L'home contestà: <El qui et digui

que val més tenir gana que estar tip,mentiràs.

El camàlic féu: — Bé. —1 al capd'una estona afegí:

— Digues la segona màxima.L'home féu: «Qui et dirà que val

més anar a peu que a cavall, mentirà».Van seguir caminant fins apropar

-se a la casa on anaven. Llavors el ca-màlic digué:

— Digues la tercera màxima.L'home digué: R Qui et digui que hi

ha un camàlic més neci que tu, men-tirà'.

El camàlic callà, caminà una micamés i deixà caure el cistell. Tot el quehi havia dins d'aquest es trencà. Lla-vors digué a l'amo:

— Qui et digui que queda res sen-cer, mentirà.

FAULES D'ISOP

XXVIII. — L'avar

Un avar,-convertf en diner tots elsseus béns i en féu una bola d'or quel'enterrà en cert lloc, enterrant-hi en-sems la seva ànima i el seu cor. Cadadia anava a visitar el seu tresor. Unobrer que el veié de prop, endevinàquè era i desenterrant la bola se l'en

-dugué. Després L'avar tornà i en veureel clot buit començà a plorar i arren-car-se els cabells.

Algú, veient-lo, així, li'n preguntàla causa i després li digué: No et de-sesperis, amic, perquè el teu or, real-ment no el tenies. Agafa una pedra iposa-la al lloc de l'or i imaginant-te

que és el tresor, et farà el mateix ser-vei. Perquè, segons veig, quan tenies]'or tampoc el feies servir.

Moralitat: La faula mostra, que lapossessió no és res, si no l'acompanyala utilitat.

— Está provat que vostè ha assasi-nat la segona víctima amb la mateixaarma que la primera.

— Sí senyor jutge, però tingui encompte que en aquests casos semprecuido de desinfectar les eines.

(De Pé.'e-Méle)

HUMOR D'ALTRE TEMPS

Com que en Pau «Per un secretjo sóc com mut' em va diralabant-se de discret,vaig divulgar-li cert fetsens cap escrúpol tenir.I a mi mateix, l'endemà,oblidat ja, de segú,que los jo qui l'hi contàme'l repetí de pe a padient: — No ho digui a ningú.

J. PONS i MAssAvEu

El fill de Bra i de la Petraque malgastant s'arruïnali escriví a son pare aixina:— Pare, envieu una lletra.

—I enviant-li el tio Brul'abecedari complet— Tria, contestà, xiquetla que més t'agradi a tu.

C. LLOMBART

Oran Concurs d'ombres 1Xinesgaies

N.° 503 —Antoni Siscart N.° 507 — Jos ap M. Fontdecaba N.° 508 —Aníbal Corredor N.° 509—A. PallarèsRedacciói Administració: Cardenal Casarías, 1Impremta: Carrer da Muntaner, 24, iatori..>

rTúm. CCLX V — Pág. 40

V IROLET

E L S

L LO PSper CASTANYS 1

Al pobled'Astrakan tan bon punt El pànic era degut a què els llops I si trobaven algun desgraciat que

es feia fosc els habitants corrien a cada nit davallaven el poble udolant no havia estat amatent a posar-setancar-se esporuguits a llurs cases. feréstegament. en lloc segur, se'l cruspien(

Cansats de tants estralls, els habitants d'Astrakan enviaren un Pocs dies després, Pemisari i l'arquitecteemissari a cercar un arquitecte perquè construís una muralla que emprengueren l'anada en un trineu que llis..p rivés als llops d'acostar-se a les cases llurs. cava com una daina per sobre la neu.

Quan ets mancaven pocs quilòmetres per El trineu emprengué una cursa folla deixant tots els llops en-arribar al poble, es veieren terriblement sor- rera menys un. L'arquitecte i l'emissari en veure tan prop seu elspresos per un ramat de llops. ullals de la fera es cregueren perduts. Per entretenir-lo l'arquitecte

va llençar el barret i la bufanda.

El Llop que amb la fúria que portava Els habitants d'Astrakan en veure Però quan el llop fou prop i es con-se'ls va encasquetar violentament, res- arribar un ésser amb barret de copa i venceren de l'erro que havien sofert,té un moment sense veure-hi. bufanda, creguts que era l'arquitecte amb un xic més no hi són a temps.

esclataren en una ovació.