quadern valenciÀ nivell 3.pdf

IES L’Assumpció DepartamentdeValencià Elx 2nESO

Quadern 1r. trimestre 1

- El text narratiu – 1 Text: Fet d’armes. La novel∙la i el conte Paraules: Lexemes i morfemes. Categories gramaticals I. Vocalisme. Dígrafs. Ús de p/b, t/d, c/g. Monosèmia – Polisèmia ‐ Homonímia Producció: Preparació, personatges, argument, escenaris,..

Text. Un conte per a adults

Fet d’armes

Un dia, fent guerra, em vaig trobar separat de la meua gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia un poc humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla marxava, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.

Vaig asseure'm a la vora d'un camí per fer determinades reflexions sobre aquest estat de coses, i vet ací que, de sobte, un paracaigudista vestit d’una manera estranya va prendre terra a prop meu. Davall de la capa que portava, s'hi veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això dissimulat, és clar.

Va acostar-se’m i, amb un accent estranger molt marcat, em va preguntar:

-Em podríeu dir si vaig bé per a anar a l’Ajuntament d'aquest poblet?

-No sigueu burro –li vaig dir. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.

Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seua ràbia replicà:

-Ja m'ho semblava, que no ho havien previst tot -respongué-. Què em fa falta? Quin és el detall que m'acusa?

-Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.

-L'hem tret d'un diccionari – em va dir amb tristesa. Es va asseure al meu costat, aguantant-se el cap amb les mans,

segons sembla per pensar amb més garanties. Jo me'l mirava i de colp li vaig dir:

Tema 1

Valencià



-Vosté i jo el que hauríem de fer és barallar-nos. Si jo portara armes ja us ho diria d'una altra manera...

-No! -digué-, no valdria. De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguérem no serien homologats oficialment. El que hem de fer és mirar d'entrar al camp, i allí, si ens toca, ens les mesurarem.

Provàrem, fins a deu vegades, d'entrar a la batalla, però una paret de bales i de fum ho impedia.

Per mirar de descobrir una escletxa, pujàrem en un xicotet turó que dominava l'espectacle. Des d'allí es veia que la guerra seguia amb una gran empenta i que hi havia tot el que podien demanar els generals.

L’enemic em digué: -Vist des d'ací fa l'efecte que, segons com hi entràrem, més

prompte faríem nosa...(Vaig fer que sí amb el cap.) -... I, això no obstant, entre vós i jo hi ha una qüestió pendent -

acabà. Jo trobava que tenia tota la raó, i per tal

d'ajudar-lo vaig suggerir: -I si anàrem a punyades? -No, tampoc. Devem un cert respecte al

progrés, pel prestigi del vostre país i del meu. És difícil -digué-, és positivament difícil. Pensant, vaig trobar una solució. -Ja ho sé! Ens ho podem fer a la ratlleta.

Si guanyeu podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me presoner; si guanye jo, el presoner sereu vós i el material de guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet?

S'hi avingué, jugàrem i vaig guanyar jo. Aquella mateixa vesprada, entrava al

campament, portant el meu botí, i quan el general, ple de satisfacció pel meu treball, em va preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, si no li feia res, em quedaria la bicicleta.

Pere Calders.

Vocabulari:

escletxa:



Comprensió de la lectura.

1.-Digues si són vertaderes o falses les afirmacions següents sobre el conte de la lectura: V F El protagonista del conte fuig de la batalla perquè veu que el seu concurs no és necessari.

L'accent estranger i !'uniforme delaten el paracaigudista.

Els dos personatges, per ser coherents amb la situació, decideixen que s'han de barallar.

Els dos personatges decideixen jugar al joc de la palleta per veure qui fa presoner a qui.

2.- Quins fets del conte de la lectura et semblen improbables o irreals? 3.- Com descobreix el protagonista que l'altre personatge és un enemic? 4.- Sabries explicar amb altres paraules la frase "els resultats que obtinguérem no serien homologats oficialment"? 5.- Quina és la qüestió que resta "pendent" entre els dos personatges segons diu el soldat enemic? 6.- La ratlleta és un joc de xiquets molt senzill i encara s'hi juga. Explica breument en que consisteix. Coneixes algun altre joc tradicional? LA NOVEL·LA i EL CONTE PER A ADULTS.

La novel·la.

La novel·la consisteix en un text en prosa que narra una història, generalment fictícia, i que esta destinat a l'entreteniment d'un públic lector.

La novel·la sol ser un text relativament llarg, cosa que permet conéixer bastant a fons els detalls de la història que s'hi explica.



En les novel·les podem fixar-nos en tres aspectes essencials: • L'argument, és a dir, la història que se'ns presenta, està format

per totes les diverses accions que els personatges van desenvolupant al llarg del temps. Cadascun dels moments que es descriuen té el seu valor i el seu interés i l'un darrere l'altre creen una tensió; lentament van dibuixant una trama que es resol en el desenllaç

• Els personatges responen a una tipologia molt diversa. Per la seua situació en l'argument poden ser:

- Protagonista: porta el pes de l'acció. - Antagonista: oposat al protagonista. - Auxiliar: al costat del protagonista, fa un paper

complementari. - Secundari: no té excessiva importància. - Fugaç: apareix només en un moment breu.

• L'ambient fa referència a tres aspectes - El moment en què ocorre; la novel·la pot estar ambientada

a l’època contemporània, en una època passada o, fins i tot, pot situar-se en el futur.

- El lloc geogràfic; la història de vegades es desenvolupa bàsicament en el mateix poble o ciutat, però hi ha moltes novel·les que ens parlen de viatges.

- El lloc físic, el novel·lista descriu l’indret per on es mouen els personatges: habitacions, carrers, cases, camps, etc.

El conte per a adults

El conte no és només una narració per als

infants, sinó que, en molts casos, és destinat als adults i ha merescut l'atenció de grans escriptors.

Un conte és una narració amb característiques semblants a la novel·la, però d'una extensió molt més curta. Aquest fet li dóna uns matisos que el defineixen com a subgènere.

Les característiques més importants del conte són:

- L'argument es basa en un fet puntual, una anècdota, més que no en tot un procés, i sovint és molt inversemblant, poc creïble.

- Normalment els personatges són pocs i l'autor no dedica molt temps a descriure'ls; passa el mateix amb els escenaris.

- Tots els elements que hi apareixen són importants per a la història: no hi ha detalls sobrers.

- El ritme és molt àgil i l'argument avança de pressa. - El to pot ser moltes vegades marcadament oral; fins i tot és

freqüent que hi haja un narrador en primera persona. -La intenció en moltes ocasions és humorística o enginyosa.

Quim Monzó és un dels escriptors més

importants de contes per a adults



PARAULES: LEXEMES I MORFEMES. CATEGORIES GRAMATICALS I. Les paraules: lexemes i morfemes Les paraules estan formades per lexemes i morfemes. El lexema és la part de la paraula que no varia, i fa referència al significat genèric. Per exemple: cotx-e, estacion-em. còmod-a. El morfema és la part variable de la paraula i aporta el significat:

* gramatical referit a: gènere (gat/ gata), nombre (cotxe/cotxes), persona (jo estacione/tu estaciones), temps (estacioní/estacionaré) i mode (estacionava/estacionara).

* derivatiu referit a l’aspecte: augmentatiu (cotxàs) i diminutiu (cotxet). 1.- Forma paraules combinant un lexema amb els morfemes. Fixa’t en l’exemple.

Lexema Morfemes Paraules cant- cantar, cantant, cantada, cantable, cantador jug- dibuix- am- grav-

-ar, -able -ador, -ant -ada

2.- Separa els lexemes dels morfemes de les paraules següents com en l’exemple.

Lexema Morfema Lexema Morfema llibreria llibr- -eria obrer futbolista plegable rapidíssim menjador gosset retallàrem sabatotes esperança

3.- Afig un lexema a cada morfema i forma paraules.

-et -er -ar -ància -íssim

-eta -era -ada -eria -íssimes



4.- Afig un morfema a cada lexema i forma paraules.

bany- car- compr- eleg- camis-

ull- nas- dorm- recicl- forç-

Les categories gramaticals.

Les categories gramaticals són les classes de paraules que formen les oracions. Les paraules que canvien de forma són variables, i les que no canvien són invariables.

1.- Ordena les paraules i escriu les oracions com cal. que/espere/puntual/sigues/demà.

medieval/a/Peníscola/un/hi ha/castell.

mai/unes/no/havia vist/eixes/com/polseres

tu/massa/menges/llepolies

valencià/parlem/sempre/nosaltres

2.-Classifica les paraules de l’activitat anterior en variables i invariables. Variables

Invariables



3.- Copia aquestes paraules en la categoria a què pertanyen. meus/meues, inquiet/inquieta, alcalde/alcaldessa, ells/elles, faig/faré, mai, amb, o, caic/cauré, per, delicat/delicada, algun/alguna, perquè

Categories gramaticals

Exemples

Substantius gat - gata

Determinants aquell - aquella

Admeten canvis de gènere i nombre.

Adjectius roja - roges

Admeten canvis de gènere, nombre i persona

Pronoms ell – ella

Paraules variables

Admeten canvis de persona, nombre, temps i mode.

Verbs deixe – deixen

Adverbis sempre

Preposicions de

Paraules invariables

No admeten canvis.

Conjuncions i

Els noms o substantius són paraules que designen persones,

animals, objectes, conceptes i sentiments: professora, amor, clip... Els determinants són paraules que acompanyen el substantiu i

en concreten el significat. Poden ser articles, demostratius, possessius, numerals i indefinits: el, aquest, el seu, tres, algun...

Els adjectius són paraules que expressen les qualitats dels noms: sincer, flexible, ràpida... 4.- Classifica aquestes paraules segons la categoria gramatical a què corresponen. fàcil, sabó, suau, elàstic, uns, trenta, ningun, rellotge, la, aquari, meua, dolç, sensible, pernil, aquells, bes. el Substantius Adjectius Determinants

Els pronoms són paraules que substitueixen els noms: ell, vosaltres, ho...

Els verbs són paraules que expressen estats, accions,

processos...: riure, gaudir... Els adverbis són paraules que completen el sentit d’un adjectiu,

d’un altre adverbi i, sobretot, d'un verb: sempre, tampoc...



Les preposicions i les conjuncions són paraules que enllacen, sobretot, noms, adjectius i oracions: de, des de, que, doncs... 5.- Classifica aquestes paraules segons la categoria gramatical a què corresponen. entre, mi, des de, ell, a, elles, nosaltres, us, sense, tu, amb, vosaltres, fins, jo, es, per a, de Pronoms Preposicions aprendre, lluny, passejar, dins, fregir, prop, prompte, cobrir, eixir, allà, dur, ahir, començar Verbs Adverbis simpàtic, i, sincera, ni, transparent, o, estrany, perquè, encara que, ecològic, però, suau, ja que Conjuncions Adjectius

VOCALISME Vocalisme tònic

El sistema vocàlic del valencià, en posició tònica, presenta set vocals: a, e oberta, e tancada, o oberta, o tancada, i i u. Aquesta distinció no solament és pertinent perquè forma part de l’estructura de la llengua, sinó també perquè de vegades provoca canvis de significació. Així, per exemple, el fet de pronunciar la o oberta o tancada ens permet de distingir dona



'persona de sexe femení', de dóna 'del verb donar'; com també déu 'divinitat', de deu 'numeral'.

Casos en què la e és oberta: 1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu. 2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd. 3. Quasi totes les paraules esdrúixoles: ciència, potència, gènesi, presència, molècula; excepcions: església, llémena, témpores. 4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.

Casos en què la o és oberta : 1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser). 2. Quasi totes les paraules esdrúixoles: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). 3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop. 4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos. 5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota. Exemples: poc, lloca, estrofa, fesol, escola moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota. Excepcions: boca, gola, bola, cola, bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota. Vocalisme àton

El vocalisme àton consta de cinc vocals: a, e, i, o, u. Hi ha una sèrie de paraules que presenten una alternança vocàlica segons el territori. Totes dues formes són correctes, encara que en valencià estàndard és preferible utilitzar la primera variant del doblet:

nàixer/néixer argilaga/argelaga traure/treure avançar/avençar arrancar/arrencar jaure/jeure esgarrar/esguerrar faena/feina llançar/llençar

Divergències respecte del castellà.

En valencià hi ha una sèrie de paraules que tenen una vocal diferent del castellà. La pronúncia, òbviament, també ha d'estar d'acord amb l'escriptura.

COMPLETA LES SEGÜENTS PARAULES.

Divergències respecte a la vocal a

Valencià Castellà Valencià Castellà af___itar afeitar s___rbatana cerbatana

arr___vatar arrebatar ___mbaixada embajada

___valuar evaluar ass___ssí asesino



d___vantal delantal av___ria avería r___ncor rencor S___rdenya Cerdeña

Divergències respecte a la vocal e

Valencià Castellà Valencià Castellà alb___rcoc albaricoque jav___lina jabalina alcàss___r alcázar litr___ litro am___tista amatista m___ravella maravilla

ass___mblea asamblea metr___ metro disfr___ssar disfrazar mon___stir monasterio eb___nista ebanista orf___ huérfano ___feminat afeminado ràf___ga ráfaga ___mparar amparar respl___ndor resplandor ___nyorar añorar segur___tat seguridad espàrr___c espárrago s___rgent sargento

est___rnudar estornudar v___rnís barniz

Divergències respecte a la vocal i

Valencià Castellà Valencià Castellà ambigü___tat ambigüedad gal___ó galeón antigu___tat antigüedad ___nfermeria enfermería

c___ment cemento lín___a linea contemporàn___a contemporánea manten___dor mantenedor

decliv___ declive nucl___ núcleo des___mboltura desenvoltura ord___nador ordenador

diabet___s diabetes sob___rania soberania

eclips___ eclipse

Tun___s Túnez



Divergències respecte a la vocal o

Valencià Castellà Valencià Castellà aix___var ajuar pènd___l péndulo ass___rtir surtir pl___ma pluma at___rdir aturdir p___drir pudrir

av___rrir-se aburrir-se p___lir pulir b___tifarra butifarra p___lsar pulsar brúix___la brújula p___lvoritzar pulverizar cal___rós caluroso rèt___l rótulo capít___l capítulo rig___rós riguroso

cart___lina cartulina r___bí rubí c___mplir cumplir R___mania Rumania c___lobra culebra r___ssinyol ruiseñor còns___l cónsul s___frir sufrir cr___ada cruzada s___rgir surgir

desc___brir descubrir s___spirar suspirar emb___tit embutido tamb___ret taburete esc___pir escupir tem___rós temeroso j___glar juglar tít___l título

j___ventut juventud t___mba tumba n___drir nutrir t___rró turrón

Divergències respecte a la vocal u

Valencià Castellà Valencià Castellà atene___ ateneo m___ntanya montaña

b___fetada bofetada m___ntar montar b___tlletí boletín por___s poro b___txaca bolsillo rit___ rito caca___ cacao s___bornar sobornar corre___ correo s___focar sofocar

c___irassa coraza s___pèrbia soberbia estèrn___m esternón s___portar soportar

fet___s feto tip___s tipo foc___s foco trofe___ trofeo lice___ liceo t___rmentar atormentar



Paraules patrimonials i cultes

En el lèxic de totes les llengües trobem, bàsicament, dos grups: 1. Paraules patrimonials: aquelles que han evolucionat

durant el temps des del seu origen llatí, germànic o aràbic. 2. Cultismes: aquelles paraules que hem incorporat més

recentment des d'una llengua clàssica. Aquest fet provoca diferències ortogràfiques en una mateixa família de paraules, ja que algunes d'elles són mots patrimonials i altres són cultismes. Així, per exemple, el mot llatí bucca dóna la paraula patrimonial boca i el cultisme bucal.

Veiem ara alguns exemples més de mots cultes i patrimonials. Fixeu-vos en els canvis ortogràfics.

Mot patrimonial Cultisme Mot patrimonial Cultisme

boca bucal món mundial cervell cerebel nodrir nutrició, nutrient dolç dulcificar ortiga urticària

fèmur femoral pèndol pendular fondre fusió plom plumbi home humanisme ploma plumífer jove juvenil títol titulació, titular moc mucosa volcà vulcanisme

Les consonants oclusives: /b/-/p/ , /t/-/d/ , /c/-/g/.

L’escriptura d'aquestes consonants a l’inici de paraula és ben senzilla ja que la pronúncia coincideix amb la consonant. Fixeu-vos en les paraules pes/bes, tot/dot, cas/gas.

Igualment succeeix en posició intervocàlica (inici de síl·laba com veiem en les parelles de paraules següents: copa /lloba, cata /cada, pica /piga.



Aquestes consonants s’anomenen oclusives perquè són producte d’una oclusió, d’una interrupció el pas de l’aire.

* Recordem que les consonants p – t – c representen el so sord, és a dir, en l’emissió d'aquestes consonants no vibren les cordes vocals. Així també les consonants b – d – g representen el so sonor, és a dir, en l’emissió d’aquestes consonants les cordes vocals vibren (comproveu-ho posant la mà a la gola mentre les pronuncieu).

Per contra, en posició final de síl·laba o de paraula aquestes parelles de consonants sonen iguals. Fixeu-vos en les paraules sap/àrab, ràpid/embut, sac/mag.

Els quadres següents poden ajudar a sistematitzar-ne l’ortografia i evitar possibles errors.

A final absolut de paraula seguirem les indicacions

següents:

Després de vocal o diftong tònic s’escriu la grafia de l’oclusiva sorda (p, t, c), encara que els derivats la porten sonora. Ex.: llop, prat, abric, encara que lloba, pradet, abrigar,..

Excepcions

Algunes paraules (quasi totes cultismes o estrangerismes) acaben en b, d, g en concordança amb altres llengües:

-b: baobab,Carib, snob, Jacob, Job, adob, aljub, club, cub, tub.

-d: Bagdad, Belgrad, Conrad, Txad, Alfred, fred, aldehid, Madrid, fluid, sud, i els noms femenins acabats en -etud, -itud,

-g: mag, zig-zag, estrateg, reg, tuareg, buldog, grog, pedagog, Hug.

- Després de vocal àtona o de consonant s’escriu la mateixa lletra que apareix en els derivats. Ex,: pòlip-polipós, verb-verbal, malalt-malaltia, ràpid-ràpida, banc-banquet, fang-fangós; - Tots els gerundis acaben en -t: cantant, tenint, rebent, anant, perdent, plovent,...

Excepcions

- La primera persona del present és amb c: aprenc, tinc..; encara que en el subjuntiu --> aprenga, tinga,... - Els mots ànec, càrrec, espàrrec, aràbic; donen aneguet, carregar, esparreguera, aràbiga,...



A final de síl·laba, dins d’una paraula, tindrem en compte les combinacions següents:

Combinació Exemples Excepcions

P cap- -pc- -pt- -pn- -ps-/ps-

captar captivar, capgirar capçal corrupció erupció egipci opció . baptisme, captar reptar escriptor hipnòtic pneumàtic pneumònia eclipsi, copsar psicosi, psicologia.

cabdal cabdell, cabdill, etc. dissabte. dubte sobte, etc,.

T

-tg- tj -tll- -tl- tm- -tn- -ts-/ts- -tx- -tz-

heretge, metge, viatge, corretja. platja viatjar bitlla, butlletí ametla, espatla aritmètica , logaritme sotmetre ètnic, lletsó, potser, tsar, cartutxera, reprotxar, dotze, guitza, horitzó, Llàtzer

cadmi

C -cc- -cs- ct cz

accelerar, accent, acceptar, succés. dacsa, facsímil, fúcsia. adjectiu, conjectura, delicte etc. èczema

B

ab- ob- sub- -bd-

abdomen, absent, abscissa, etc. objecte, obscur, obtús, etc. subjecte, subjuntiu submergir etc. molibdé; etc.

apte optar, òptic, òptim

D

ad- addició. adjacent adjectiu, adverbi, etc.

atles, atlàntic, atmosfera, atzabeja, atzar, atzur, etc.

G -gd- -gg- -gm- -gn-

amígdala, Magdalena, maragda. suggerir suggestió etc. augmentar diafragma, enigma, cognom, digne, lignit, magne.

anècdota, sinècdoque, etc. acme, dracma. aràcnid, estricnina, tècnic.

1.- Completa amb T o D i fes un o dos derivats de cada mot: fre__: ________________ peti__: ________________

nebo__: ________________ su__: ________________

ga__: ________________ bru__: ________________

confi__: ________________ estre__: ________________



2.- Completa amb C/G i busca una paraula de la mateixa família:

pa__te __________________ deli__te: __________________

su__gerir: __________________ anè__dota: __________________

mara__da: __________________ do__te: __________________

arquite__te: __________________ o__cident: __________________

tra__tat: __________________ fra__ment: __________________

a__celerar __________________ mali__ne: __________________

re__ne: __________________ su__cés: __________________

au__ment: __________________ impu__nar: __________________

di__ne: __________________ li__nit: __________________

a __ció __________________ dia__nosi: __________________

3.- Fixant-te en el derivat, busca el primitiu: Exemple: cinquena-->cinc. foscor: ___________________ castigar: ___________________

llargada: ___________________ demagògia: ___________________

naufragar: ___________________ grogor: ___________________

blancor: ___________________ amigable: ___________________

fangós: ___________________ sequedat: ___________________

amargar: ___________________ esporuguir: ___________________

frescor: ___________________ encegat: ___________________

remolcador: ___________________ enriquir: ___________________

arcada: ___________________ grega: ___________________

pedagogia: ___________________ antiguitat: ___________________

catalogar: ___________________ prodigar: ___________________

franquesa: ___________________ màgica: ___________________

boniquesa: ___________________ estratègia: ___________________

ofegar: ___________________ màgic: ___________________

pessigar: ___________________ aràbiga: ___________________

encarregat: ___________________ mànega: ___________________

estomacal: ___________________ esparreguera: ___________________

cartilaginós: ___________________ fastigós: ___________________



POLISÈMIA I HOMONÍMIA La polisèmia Hi ha paraules que tenen més d'un significat. Són les paraules que s'anomenen polisèmiques. Fixa't en el cas de la paraula banc, que pot significar lloc per seure, institució financera, conjunt de peixos... - Han pintat el banc de la plaça: no t'hi assegues. - Aquest trimestre els bancs han tingut uns beneficis altíssims. - Un banc de peixos està format per milers de bestioles marines. La polisèmia és molt freqüent en el llenguatge corrent i en el literari. No ho és, però, en el llenguatge científic, que fa ús de mots tècnics per designar cada cosa amb un sol nom. Així, per exemple, es parla de gastritis en lloc de mal de ventre o mal de panxa. L'homonímia

Hi ha paraules que s'escriuen i es pronuncien igual per una

coincidència en l'evolució històrica, però tenen significats diferents. Aquestes paraules s'anomenen homònimes.

Fixa't en els exemples del verb dur i de l'adjectiu dur:

He de dur el cotxe al mecànic.

Aquest pa està molt dur

A la primera oració el verb dur significa portar . A la segona, l'adjectiu dur significa molt resistent. És l'exemple d'un casen que dos paraules que originàriament eren diferents en la forma i el significat han anat evolucionant amb el temps fins que han arribat a coincidir.



1.- Indica el significat de la paraula polisèmica a cada frase: - Tinc un mal de cap... cap: __________________

- Tu agafa la corda per l'altre cap. cap: __________________

- El meu cap de secció té molt mal caràcter. cap: __________________

- No pense assistir a la reunió de demà. assistir: __________________

- Joan la va assistir quan estava malalta. assistir: __________________

2.- Defineix cadascun dels significats de la paraula barra als exemples següents. Després comprova'ls a les definicions de més avall:

- La ballarina va fer exercicis a la barra.

- Nombre d'identificació: tres, vint-i-cinc, sis, barra setanta. .

- La bandera amb les quatre barres. .

- Quina barra que té: se n'ha anat i no ens ha dit res! .

- S'ha menjat una barra de pa sencera. .

- Volen prendre el café a la barra o en una taula? . a) Peça metàl·lica o de fusta, de forma allargada. b) Taulell d'un establiment destinat a la venda i consumició de menjars i begudes. e) Comestible presentat en forma allargada . d) Signe gràfic, constituït per una línia, que indica separació. e) Faixa de color en una peça de roba . f) Figuradament, actitud que demostra poca educació. 3 Busca al diccionari els significats precisos dels termes tècnics següents i compara'ls amb el significat col·loquial o corrent que els donem:

termes tècnics (més precisos) paraules corrents (imprecises) rinitis, bronquitis

laringitis, faringitis

cercle, circumferència

refredat

mal de coll

redona



sonet, quarteta

ferro, acer, bronze

poema

metall

4 Busca en un diccionari els mots següents i dedueix si els diversos significats que tenen són homònims o polisèmics: sol/sol

botó/botó

poll/poll

vent/vent

PRODUCCIÓ TEXTUAL. La història dels disbarats Feu grups de set persones i escriviu una història seguint les instruccions:

1. Cada grup ha de tenir un full de paper i s'ha de decidir qui començarà a escriure la història.

2. A continuació el que comença contesta per escrit la primera pregunta de les que hi ha formulades ací baix. Doblega el paper perquè no es veja la resposta i el passa a la persona que hi ha al costat.

3. La persona que té al costat ha de contestar la segona pregunta, doblegar el paper i passar-lo al membre següent del grup.

4. Es continua així fins que s'acaben les preguntes. Al final es desplega el paper i es llig la història resultant.

Així, després de llegir les històries en veu alta, podeu decidir entre tota la classe quin títol escau millor a cada conte.



1.- Qui és el protagonista? 2.- On passa l’acció?

3. Quan passa? A quina època de l'any? En quin moment del dia?

4.- Què fa el protagonista? 5.- Què diu el protagonista?

6.-. Què contesta la gent? 7.- Com s'acaba tot?

Escriu un conte

Ara has d’escriure un conte complet a partir de la història que

t’haja agradat més de les anteriors. Has de tenir en compte les pautes que hi ha a continuació:

1. Has de conservar el títol que entre tots heu posat a la historia. 2. Decideix quins personatges han d'eixir al conte, quina és l’acció

o la trama, a quin lloc es desenvolupa la història i a quina època passen els fets.

3. Tria un narrador en primera o en tercera persona.

El meu conte



- El text narratiu - 2 TIPOLOGIA TEXTUAL. Text: Les mil i una nits. GRAMÀTICA. Els temps de l’indicatiu. ORTOGRAFIA. La síl∙laba. Les lletres m, n, mp. LÈXIC. Sinonímia ‐ Antonímia. LITERATURA. La novel∙la d’aventures, la novel∙la romàntica i la novel∙la negra. PRODUCCIÓ TEXTUAL. El conte 2. Redactem esborranys.

TEXT: Les mil i una nits.

Les mil i una nits és una famosa recopilació de contes àrabs que utilitza la tècnica d’un relat dins un altre. La història principal sobre Xahrazad serveix de marc a les altres. Comença així:

El sultà Shahriar descobreix que la seua esposa l’enganya i la mata. Creu que totes les dones són igual d’infidels i ordena al seu visir aconseguir una esposa (alguna de les filles dels seus súbdits) per a cada nit, i després matar-la al dia següent. Aquest horrible manament és trencat per Xahrazad, filla del visir, que du a terme la següent estratègia: s’ofereix com a esposa del sultà i la primera nit aconsegueix sorprendre el rei contant-li un conte. El sultà s’entusiasma amb la narració, però la bella Xahrazad interromp el relat abans de fer-se de dia i promet contar el final la nit següent.

Així durant mil nits. Al final ella té dos fills del sultà i després de mil i una nits el sultà canvia la pena i viuen feliços, amb la qual cosa es tanca la primera història la de Xahrazad.

Ací tenim un exemple d’aquestes històries inacabades.

Tema 2

Valencià



El comerciant i el geni

Xahrazad començà d'aquesta manera:

M'han explicat, majestat, que fa molt temps hi hagué un comerciant molt ric que tenia negocis arreu del país. Un dia, com era habitual quan arribaven les dates de la cobrança, agafà la seua muntura i es posà en camí. A mesura que passaven les hores, la calor es va anar fent cada vegada més insuportable i, a la fi, l'home, per tal de fer-se passar un poc la xafogor, va seure davall d'un arbre a descansar; va traure de l'alforja un tros de pa i un dàtil. Després de menjar-s'ho, va llançar el pinyol i vet ací que, de sobte, se li va aparèixer al davant, amb un aspecte temible, un geni altíssim que brandava una espasa.

-Alça't! Per haver mort el meu fill t'has fet mereixedor del mateix càstig. Ara t'he de matar.

-Com? Que jo he donat mort al teu fill? -preguntà estranyat el comerciant.

-Sí, sí, tu! Quan, després de menjar, has llançat el pinyol del dàtil has encertat de ple el meu fill i ha quedat mort a l'instant.

Aleshores el comerciant, en to suplicant, li va dir al geni:

-Deixa'm anar cap a casa per tal que puga donar a cadascú el que és seu, i quan torne podràs fer-me el que tu vulgues. Déu sap que ho dic ben de veres, perquè sóc un bon creient. Pensa que tinc fills, esposa, propietats i, a més a més, administre cabals d'altres persones.

El geni va arrufar el nas, però tot i així se'l va creure i el va deixar marxar. Una vegada a sa casa, i després d'explicar a la dona i als fills el que havia passat, va ocupar-se de tornar tots els diners que tenia en fiança. A continuació va fer el testament i va passar la resta de l'any gaudint d'una certa tranquil·litat amb la família. Quan arribà l'hora de partir, va agafar el sudari, se'l va posar davall del braç i s'acomiadà de la dona, dels fills, dels veïns i de tota la parentela que allí s'havia reunit.

I deixant enrere els plors, laments i crits que li dedicaven com si ja fóra mort, es va dirigir cap a aquella plana on havia tingut la mala fortuna de topar-se amb el geni. Hi va arribar justament el dia de cap d'any i, mentre era allà assegut, plorant la seua desgràcia, se li acostà un xeic, d'avançada edat, que duia amb ell una gasela.

Després de saludar el comerciant, li va preguntar:



- Què us ha portat a aquest indret, amagatall de genis?

El comerciant li va explicar tot el que li havia passat i el xeic li va dir d'allò més sorprès:

-Veig que teniu paraula, sou d'admirar. I realment la vostra història és digna de ser contada. Heu despertat la meua curiositat i no pense marxar sense saber com acaba tot això.

Sumant l’acció a les paraules, va anar a seure al costat del comerciant i, en veure'l tan apesarat i tremolós de la por que tenia, va començar a parlar-li a fi de distraure’l. Així estaven quan se'ls acostà un altre ancià que duia dos gossos llebrers de color negre. Després de saludar-los, els preguntà per quina raó eren asseguts en aquell lloc que era cau de genis. Ells li van explicar la història i, quan no feia gens que aquest segon cap s'havia assegut també, en va arribar un tercer xeic amb una mula de pèl blanc i negre, al qual explicaren igualment la història de cap a cap.

De sobte, es va alçar una gran polseguera i l'enorme remolinada que s'havia iniciat al bell mig de la plana es dirigí directament cap a ells. Quan la pols es va aclarir i van poder obrir els ulls, van veure que tenien al davant un geni que duia una espasa a la mà i que treia espurnes pels ulls.

Amb el braç que tenia lliure va aferrar el comerciant i li digué tot cridant:

-Tu vas matar el meu fill, que era tot el que tenia en aquesta vida.

- Ara tu ho hauràs de pagar de la mateixa manera!

Els plors, gemecs i lamentacions del mercader van afectar talment els tres ancians que ells també van arrancar a plorar vivament. Un d'ells, el que duia la gasela, fent el cor fort, aturà el plor, s'atansà al geni i, en un to afalagador, li digué:

-Oh, gran rei dels genis! Si t'explique la meua història i t'agrada, em concediràs un terç de la sang d'aquest comerciant? Què hi dius?

-Hi estic d'acord. Si em plau el que m'expliques, dóna-ho per fet.

-Has de saber, oh, gran geni -començà el primer cap-, que fa un bon grapat d'anys em vaig casar amb la meua cosina i que, al cap de trenta d'aquests anys, encara no m'havia donat cap fill. Per això vaig agafar una concubina amb la qual vam tenir un xiquet preciós: ulls grans i negres, pestanyes llarguíssimes i un cos perfecte. Això, com pots molt ben suposar, va fer créixer l’odi en la meua esposa i, amb el temps, va anar alimentant una rancúnia fora de mida. També he de dir que, des de la infantesa, ella havia aprés l'art de la màgia i de l'endevinació.



Quan el xiquet havia fet ja els quinze anys, jo, impensadament i per negocis, vaig haver d'emprendre un viatge urgent a una altra ciutat, de manera que vaig estar absent de casa durant una llarga temporada. Passat aquest temps, quan vaig tornar, em vaig trobar amb la sorpresa de veure que el xiquet i sa mare havien desaparegut. Vaig preguntar per ells i la meua dona em va contestar, impassible , que la concubina havia mort i que el xiquet havia fugit i no sabia on parava. No cal dir que el colp em va afectar moltíssim i, durant un any sencer, em rosegà el neguit i m'aclaparà la pena.

Quan va arribar el dia del ritual del sacrifici, vaig demanar al pastor que triara una vaca gran per matar i que me la portara. Em vaig arromangar la roba, vaig agafar un ganivet i, quan ja era a punt de degollar-la, no hi va haver manera: la seua mirada em recordava la meua concubina i, a més a més, es va posar a mugir tan llastimosament que no vaig poder sacrificar-la. Ho va haver de fer el pastor. Ell la degollà i l'escorxà, però no hi va trobar ni greix ni carn, només pell i ossos. Jo, penedit, li vaig dir que se la quedara i que, en comptes de la vaca, em portara un vedell. El pastor m’obeí i em va dur un vedell que, només de veure'm, se m'acostà corrents i començà a saltar i a rebolcar-se tot enjogassat. La veritat és que, veient-lo tan feliç, em va fer llàstima i vaig dir al pastor que el tornara al ramat…

L'arribada de l'alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà.

Vocabulari:

xeic

1.- Contesta les preguntes següents sobre la lectura:

Per quin motiu el geni volia matar el comerciant?

Per què decidiren romandre els xeics amb el comerciant?

Què va veure el primer xeic en el ulls de la vaca i del vedell?



2.- Al text, el primer xeic diu: "Veig que teniu paraula, sou d'admirar". Què creus que significa?

3.- Contesta les qüestions següents:

Qui és el personatge principal de la lectura?

On es desenvolupa la major part de la narració?

Creus que l'acció succeeix fa poc de temps? Com ho saps?

4.- Busca al diccionari paraules que siguen sinònimes de pena:

5.- Completa les oracions amb les paraules o expressions següents que han eixit a la lectura: Impassible - parentela - mercader - enjogassat - pell i ossos.

El ___________________ comprava i venia per tota la contrada.

A les noces de Maria vingué tota la ___________________ .

S'assabentà de la notícia i restà ___________________ .

S'aprimà tant que tan sols era __________________ .

El xiquet no atenia gens ni miqueta: era molt ___________________ .

6.- Què haguera succeït si els xeics hagueren passat de llarg? Inventa un final diferent, però recorda Xahrazad.

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________



Les grafies m,n,ny

S’escriu –m- No s’escriu -m-

Davant de b, p, m: ombra, embenar empipar, campió, commoure, immens

Els compostos: benmereixent, benparlat, enmig, granment, tanmateix…

Els noms propis: Canberra, Istanbul…

Davant de f: amfetamina, àmfora, càmfora, èmfasi, limfa, Memfis, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, simfonia, triomf, xamfrà…

Però s’escriu n davant de f en les paraules que comencen amb els prefixos:

con-: confecció, conferència, confessar, confitar, confluència..

en- : enfadar, enfaenat, enfilar, enfocar.. (però s’escriuen amb –m perquè comença amb el prefix –em: èmfasi, emfisema, emfiteusi, i derivats)…

in: infermer, infern, infinit, inflamar, inflar, informe,...

I en els compostos de circum- i amfi-: amfibi, amfitrió, circumferència,…

I en les paraules fanfàrria, fanfarró, fanfarronada, fanfarroneria,...

S’escriu –n- No s’escriu –n-

Davant de v: conveni,; envà envejar, envernissar, inventar, recanvi,…

Llevat de: circumval·lació, tramvia, triumvir, i derivats…

Davant n s’escriu m o n segons la pronúncia,: alumne, amnistia, columna, ennegrir, gimnàstica, innecessari, perenne, solemne, somni,…



Recordem

S’escriuen amb m: Betlem empremta, imam, impremta, Jerusalem, premsa, Samsó,

somrís, somriure,…

S’escriuen amb mp: Les paraules acabades en –sumpte i –sumpció: assumpte,

assumpció, presumpte, presumpció…. I les paraules: atempta, compte, prompte, símptoma, sumptuós,

temps, temptació,… S’escriuen amb mn:

Agamèmnon, mnemotècnic, somnàmbul, somni,… Dupliquen la consonant:

mm: Emma., emmagatzemar, emmalaltir, emmanillar, emmarcar, emmental, emmetzinar, emmidonar,, emmotllar, emmudir, gamma, Gemma, immadur, immersió, immòbil, immoble, immune, immutar, summa,…

nn: Anna, annals, annex, Anníbal, bienni, connectar, connexió, decenni, ennuvolar, innat, innocent, innocu, innovar, mil·lenni, perenne, Susanna, tarannà, tennis, trienni,…

Convé recordar que el dígraf ny sona igual que la grafia simple del castellà (Ñ) i que, per tant, les paraules any, codony, alemany, company, etc... no s’han de pronunciar *any, *codoni, *alemani, *compani.

1.- Completa els mots següents amb CON- o COM-:

___memorar ___moció ___plaure ___frare

___batre ___federat ___veniència ___centració

___gelar ___decorar ___vivència ___firmar



2.-Ara ompli els buits d'aquestes altres paraules amb M o N:

circu__ferència ta__mateix be__mereixent circu__val·lació

triu__virat a__fíbrac pre__sa i__moral

xa__frà ca__viar i__mortal i__hàbil

i__maculada som__iar si__fonia i__mersió

E__mig e__fasitzar e__fonsar parani__f

3.- Completa els mots següents amb M o MP:

circu__loqui assu__te assu__ció ate__tat te__s triu__virat e__pre__ta presu__tuós te__tativa co__te(suma) sí__toma exe__ció co__te pro__te

4.- Completa amb l'ajut del diccionari, si cal, escrivint N o M:

è__fasi i__pre__ta a__fibi co__fessar so__riure i__fluent co__fondre e__fosquir à__fora si__fonia pre__sa ni__fa i__flar i__fant trio__f e__feinat parani__f tra__via circu__val·lació pa__flet e__fisema i__fondre a__fiteatre fa__fàrria

emprempta



VERBS: * MODELS DE VERBS REGULARS. * VERBS SER I ESTAR

Model de la primera conjugació: PARLAR

INDICATIU Present Pretèrit

Infefinit Pretèrit Imperfet

Pretèrit Pluscuamperfet

Pretèrit Perfet Simple

Pretèrit Perfet Perifràstic

Futur Simple

jo parle he parlat parlava havia parlat parlí vaig parlar parlaré tu parles has parlat parlaves havies parlat parlares vas parlar parlaràs ell parla ha parlat parlava havia parlat parlà va parlar parlarà n. parlem hem parlat parlàvem havíem parlat parlàrem vam parlar parlarem v. parleu heu parlat parlàveu havíeu parlat parlàreu vau parlar parlareu

ells parlen han parlat parlaven havien parlat parlaren van parlar parlaran SUBJUNTIU Condicional

SimpleCondicional

Compost Present Pretèrit Perfet Pretèrit Imperfet IMPERATIU FORMES NO

PERSONALS jo parlaria hauria parlat parle haja parlat parlara-às ----

tu parlaries hauries parlat parles hages parlat parlares-asses parla

Infinitu:

parlar ell parlaria hauria parlat parle haja parlat parlara-às parle

n. parlaríem hauríem parlat parlem hàgem parlat parlàrem-assem parlem

Gerundi:

parlant v. parlaríeu hauríeu parlat parleu hàgeu parlat parlàreu-asseu parleu

ells parlarien haurien parlat parlen hagen parlat parlaren-assen parlen

Participi:

parlat, parlada



Model de la segona conjugació: TÉMER

INDICATIU

Present Pretèrit Infefinit

Pretèrit Imperfet




Futur Simple

Jo tem he temut temia havia temut temí vaig témer temeré Tu tems has temut temies havies temut temeres vas témer temeràs Ell tem ha temut temia havia temut temé va témer temerà n. temem hem temut temíem havíem temut temérem vam témer temerem v. temeu heu temut temíeu havíeu temut teméreu vau témer temereu

Ells temen han temut temien havien temut temeren van témer temeran SUBJUNTIU Condicional

SimpleCondicional

Compost Present Pretèrit Perfet Pretèrit ImperfetIMPERATIU FORMES NO

PERSONALS Jo temeria hauria temut tema haja temut temera-és ----

Tu temeries hauries temut temes hages temut temeres-ses tem Infinitu: témer

Ell temeria hauria temut tema haja temut temera-és tema

n. temeríem hauríem temut temem hàgem temut temérem-essem

temem

Gerundi: tement

v. temeríeu hauríeu temut temeu hàgeu temut teméreu-esseu temeu

ells temerien haurien temut temen hagen temut temeren-essen temen

Participi: temut, temuda



Model de la segona conjugació: BATRE

INDICATIU


Pretèrit Imperfet




Futur Simple

Jo bat he batut batia havia batut batí vaig batre batré Tu bats has batut baties havies batut bateres vas batre batràs Ell bat ha batut batia havia batut baté va batre batrà n. batem hem batut batíem havíem batut batérem vam batre batrem v. bateu heu batut batíeu havíeu batut batéreu vau batre batreu Ell baten han batut batien havien batut bateren van batre batran

SUBJUNTIU Condicional Simple

Condicional Compost Present Pretèrit Perfet Pretèrit Imperfet

IMPERATIU FORMES NO PERSONALS

Jo batria hauria batut bata haja batut batera-és ---- Tu batries hauries batut bates hages batut bateres-sses bat

Infinitu: batre

Ell batria hauria batut bata haja batut batera-és bata n. batriem hauríem batut batem hàgem batut batérem-éssem batem

Gerundi: batent

v. batrieu hauríeu batut bateu hàgeu batut batéreu-ésseu bateu Ell batrien haurien batut baten hagen batut bateren-ssen baten

Participi: batut, batuda



Model de la tercera conjugació: SENTIR

INDICATIU


Pretèrit Imperfet




Futur Simple

Jo sent he sentit sentia havia sentit sentí vaig sentir sentiré Tu sents has sentit senties havies sentit sentires vas sentir sentiràs Ell sent ha sentit sentia havia sentit sentí va sentir sentirà n. sentim hem sentit sentíem havíem sentit sentírem vam sentir sentirem v. sentiu heu sentit sentíeu havíeu sentit sentíreu vau sentir sentireu

ells senten han sentit sentien havien sentit sentiren van sentir sentiran SUBJUNTIU Condicional

SimpleCondicional


PERSONALS jo sentiria hauria sentit senta haja sentit sentira-ís ----

tu sentiries hauries sentit sentes hages sentit sentires-isses sent Infinitu: sentir

ell sentiria hauria sentit senta haja sentit sentira-ís senta

n. sentiríem hauríem sentit sentem hàgem sentit sentírem-íssem sentim

Gerundi: sentint

v. sentiríeu hauríeu sentit senteu hàgeu sentit sentíreu-ísseu sentiu

ells sentirien haurien sentit senten hagen sentit sentiren-issen senten

Participi: sentit, sentida



Model de la tercera conjugació: PATIR


Pretèrit Imperfet

Pretèrit Plusquamperfet



Futur Simple

Jo patisc he patit patia havia patit patí vaig patir patiré Tu patixes has patit paties havies patit patires vas patir patiràs Ell patix ha patit patia havia patit patí va patir patirà n. patim hem patit patíem havíem patit patirem vam patir patirem v. patiu heu patit patíeu havíeu patit patireu vau patir patireu Ell patixen han patit patien havien patit patiren van patir patiran

SUBJUNTIU Condicional Simple

Condicional Compost Present Pretèrit Perfet Pretèrit Imperfet

IMPERATIU FORMES NO PERSONALS

Jo patiria hauria patit patisca haja patit patira-ís ----

Tu patiries hauries patit patisques hages patit patires-isses patix Infinitu: patir

Ell patiria hauria patit patisca haja patit patís-ira patisca

n. patiríem hauríem patit patim hàgem patit patírem-íssem patim Gerundi: patint

v. patiríeu hauríeu patit patiu hàgeu patit patíreu-ísseu patiu Ells

patirien haurien patit patisquen hagen patit patiren-issen patisquen

Participi: patit, patida



Model del verb: SER

INDICATIU


Pretèrit Imperfet




Futur Simple

jo sóc he estat/sigut era havia fon/fui vaig ser seré tu ets has estat/sigut eres havies fores vas ser seràs ell és ha estat/sigut era havia fou va ser serà n. som hem estat/sigut érem havíem fórem vam ser serem v. sou heu estat/sigut éreu havíeu fóreu vau ser sereu

ells són han estat/sigut eren havien foren van ser seran SUBJUNTIU Condicional

SimpleCondicional


PERSONALS jo seria hauria estat siga haja estat fóra/fos -- tu series hauries estat sigues hages estat fores/fosses sigues

Infinitu: ser

ell seria hauria estat siga haja estat fóra/fos siga n. seríem hauríem estat siguem hàgem estat fórem/fóssem siguem

Gerundi: sent

v. seríeu hauríeu estat sigueu hàgeu estat fóreu/fósseu sigueu ells serien haurien estat siguen hagen estat foren/fossen siguen

Participi: estat/sigut



Model del verb ESTAR

INDICATIU


Pretèrit Imperfet




Futur Simple

jo estic he estat estava havia estat estiguí vaig estar estaré tu estàs has estat estaves havies estat estigueres vas estar estaràs ell està ha estat estava havia estat estigué va estar estarà n. estem hem estat estàvem havíem estat estiguérem vam estar estarem v. esteu heu estat estàveu havíeu estat estiguéreu vau estar estareu

ells estan han estat estaven havien estat estigueren van estar estaran SUBJUNTIU Condicional

SimpleCondicional


PERSONALS jo estaria hauria estat estiga haja estat estiguera-és --

tu estaries hauries estat estigues hages estat estigueres-esses estigues/està Infinitu: estar

ell estaria hauria estat estiga haja estat estiguera-és estiga

n. estaríem hauríem estat estiguem hàgem estat estiguérem-éssem estiguem Gerundi: estant

v. estaríeu hauríeu estat estigueu hàgeu estat estiguéreu-ésseu estigueu/esteu

ells estarien haurien estat estiguen hagen estat estigueren-essen estiguen participi: estat


Quadern 1r. trimestre ‐ 36 ‐

EXERCICIS Aquestos exercicis inclouen verbs irregulars. No patisques (3ª conjugació verb PATIR). Anirem fent-los entre tots a classe. 1. Ompliu cada buit amb la forma correcta del verb estar:

a) Aquest estiu, si tot va bé, els pares s’__________________ a Calp tot l’agost.

b) M’____________ sense fer res des de dilluns.

c) Mateu __________ cansat de veure aquesta pel·lícula.

d) Vull que el meu fill ____________ orgullós de mi.

e) La seua germana ____________ malalta; ell ja ho havia ______________.

f) Si no ______________ bé en aquesta habitació, ho dieu a recepció.

g) Voldria que _____________ ben preparats, tots vosaltres.

h) Ells s’hi ______________ tot el temps que vulguen, en aquest pis.

i) Per favor, _____________-vos callats d’una vegada!

j) Rosa, ____________-te tranquil·la que ja està tot solucionat.

Present d’indicatiu 1. Escriviu la forma del present corresponent als infinitius posats entre parèntesis:

En Buck ara ___________ (SER) aquí, al meu costat. Mentre ______________

(ESCRIURE), ______________ (SOSPIRAR) de tant en tant i m’ ______________

(ACOSTAR) la punta del musell a la cama. El morro i les orelles se li han tornat

gairebé blancs i, des de fa un temps, se li ha posat damunt els ulls aquell vel que sempre

es ______________ (POSAR) als ulls dels gossos vells. M’______________

(EMOCIONAR) quan el mire. ___________ (SER) com si aquí, al meu costat, hi

hagués una part de tu, la part que més m’______________ (ESTIMAR), aquella que, fa

tants anys, dels dos-cents hostes del refugi, va saber triar els més infeliç i lleig de tots.

En aquests mesos, tot vagarejant en la solitud de la casa, els anys d’incomprensions i els

mals humors de la nostra convivència s’han esvaït. Els records que m’______________

(ENVOLTAR) __________ (SER) els records de quan tu eres petita, un cadell

vulnerable i perdut. ____________ (SER) a ella a qui escric, i no a la persona ben

protegida i arrogant dels darrers temps.

2. Ompliu els buits de les frases següents amb la forma corresponent dels verbs

entre parèntesis:



a) Nosaltres ______________(VIURE) prop d’on vosaltres ______________

(VIURE). b) ______________ (ESTAR) vosaltres d’acord amb les accions executades? c) Tot això no ______________ (CABRE) a ma casa. d) Els amics sempre ______________ (ANAR) de viatge al mateix lloc. e) Tots els dies ______________ (NÀIXER) molts insectes al camp. f) Lola ______________ (ESTALVIAR) per a poder comprar-se un cotxe. g) Aquestes famílies ______________ (PAGAR) trenta mil pessetes de lloguer del

pis. h) Jo ______________ (DORMIR) des de les onze de la nit fins a les sis del matí. i) Alfons i tu ______________ (SER) els delegats del curs. j) Ell ______________ (DOBLEGAR) el full per a poder escriure per darrere. k) Nosaltres ______________ (EIXIR) guanyant en totes les situacions. l) Els pares de Jordi ______________ (CONSENTIR) la seua conducta. m) Aquesta empresa ______________ (CONSTRUIR) els edificis amb molta

eficàcia. n) A partir d’ara, com a advocat de la causa, jo ______________ (INSTRUIR)

aquest cas. o) Tots nosaltres ______________ (CONSTITUIR) la societat civil. p) Aquest programa informàtic ______________ (TRADUIR) els textos amb molta

rapidesa. q) Tu ______________ (LLEGIR) un capítol sempre abans de dormir. r) Últimament jo ______________ (DORMIR) massa hores. s) Per què tu ______________ (EIXIR) normalment per la porta de darrere? t) Un moment. Ara ______________ (IMPRIMIR) jo açò i ens n’anem al cinema. u) En el mes de gener nosaltres ______________ (TENYIR) la roba de negre. v) Quan hi ha un revolt en la carretera jo ______________ (REDUIR) la velocitat. w) A pesar de tot, nosaltres ______________ (CONTINUAR) sent els mateixos. x) Tot això ______________ (TENIR) molt bona imatge. y) Pere sempre ______________ (ALÇAR) les xiquetes de bon matí. z) Vosaltres ______________ (FUMAR) només a l’aire lliure.

3. Ompliu els buits de les frases següents amb la forma corresponent dels verbs entre

parèntesis:

a) Jo __________ (ESCRIURE) les correccions amb el bolígraf roig. b) Joana i jo __________ (PASSEJAR) totes les vesprades pel parc. c) Com que vosaltres no __________ (ATENDRE) no __________ (COMPRENDRE) les

explicacions que __________ (FER) el professor. d) Els alumnes __________ (COMENÇAR) les classes amb molta il·lusió. e) Els anglesos __________ (CONDUIR) per l’esquerra i nosaltres __________

(CONDUIR) per la dreta.



f) Tu no __________ (SABER) que eixes coses no es __________ (FER)? g) El decret de salut pública __________ (ESTABLIR) els llocs on es pot fumar. h) Si tu __________ (VOLER), __________ (PODER) fer les coses millor. i) Fixa’t com els xiquets __________ (AGAFAR) l’aigua i __________ (REGAR) les

plantes del jardí. j) Cada dia ella __________ (EIXIR) de sa casa a les 7, __________ (ESMORZAR) al bar

de la plaça i, després, __________ (ANAR) a treballar. k) On t’has ficat? __________ (TENIR) les mans brutes de terra. l) Jo __________ (SER) el germà major, però el meu germà i jo __________ (SEMBLAR)

bessons, encara que ell __________ (SER) dos anys més xicotet. m) Jo __________ (PODER) fer el dinar tots els dies, però només el __________ (FER)

quan __________ (VOLER) i __________ (TENIR) ganes de fer-lo. n) Ells __________ (CONÉIXER) un actor famós però jo no el __________ (CONÉIXER). o) Nosaltres des d’ací __________ (SENTIR) el soroll de les motos. Com pots dir que tu no

el __________ (SENTIR)? p) Des de la meua cadira no __________ (VEURE) bé la pissarra. La mestra __________

(CREURE) que jo __________ (NECESSITAR) ulleres. q) Jo cada estiu __________ (ANAR) a la platja, i vosaltres on __________ (ANAR)? r) Això no __________ (SER) correcte. Tu __________ (PERDRE) les millors oportunitats

perquè no __________ (PENSAR) bé les coses. s) Per a fer un bon pastís, Ramon __________ (SEGUIR) els passos indicats en el llibre de

cuina. Si tu __________ (LLEGIR) aquest llibre __________ (PODER) fer-lo igual. t) Ma mare __________ (PATIR) quan jo __________ (TORNAR) tard a casa. u) Ell sempre __________ (VENIR) abans que jo. Realment, jo no __________ (CÓRRER)

tant com ell. v) La meua germana sempre s’__________ (AFLIGIR) quan veu que els caçadors

__________ (CAÇAR) peces molt petites. w) Jo __________ (VIURE) al camp i __________ (ESTAR) molt content. x) Hui comença la campanya que __________ (COMBATRE) el càncer, però jo no

__________ (CREURE) que puga anar-hi. y) Nosaltres no __________ (CONÉIXER) el nou aspirant, però __________ (TENIR) molt

bones referències d’ell.

Futur i condicional 1. Col·loqueu el verb que teniu entre parèntesis en la forma adequada de futur:

a) Aquesta jaqueta, jo mateix me la ______________ (REFER) tota i ______________ (SEMBLAR) nova.

b) Demà a la nit, nosaltres ______________ (PODER) dormir tant com ______________(VOLER).

c) I vosaltres, ______________ (ADMETRE) una situació així?

d) Els teus amics ja ho ______________ (SABER) i ______________ (ARRIBAR) prompte.



e) Empar i tu______________ (HAVER) de dir-li-ho sense falta demà.

f) No et preocupes, perquè ells ja no ho______________(RESOLDRE).

g) No sé si ells______________(VOLER) venir a la festa.

h) Ho tenim clar: en acabar de sopar ens ______________ (GITAR) a dormir.

i) T’_________ (HAVER) d’alçar prompte, perquè nosaltres ____________ (EIXIR) d’hora.

j) Quants en ______________ (VOLER) ell, un o dos?

k) Jo hi ______________ (ANAR) demà i vosaltres ______________(VENIR) quan podreu.

l) A ells no els ______________(VALER) tots els esforços que estan fent.

m) T’ho confirme, Sento i jo ______________ (TENIR) una filla.

n) L’any que ve no ____________ (HAVER-HI) tants problemes com enguany.

2. Col·loqueu el verb que teniu entre parèntesis en la forma adequada de condicional simple:

a) Salvador em va dir que ______________ (VENIR), però no ha vingut.

b) Si tinguérem més temps ______________ (TRAURE) tots els llibres, els

______________(NETEJAR) i els ______________(ORDENAR) alfabèticament.

c) Tu ______________ (SABER) més si t’ho proposares.

d) Ens vau dir que no ______________ (TRANSIGIR) i ja veieu què heu fet.

e) Vicenta, no ______________ (TOSSIR) si no fumares tant.

f) Si Adrià hagués pagat, ja ______________ (PERTÀNYER) al nostre club.

g) L’equip assegurava que ______________ (VÉNCER).

h) Ens van dir que els dos detectius privats ______________ (BUSCAR), ______________

(DESCOBRIR) i ______________ (ANALITZAR) totes les proves.

i) Si jo pogués, t’______________ (AJUDAR).

j) Si el deixàrem, el coordinador ____________ (PRENDRE) totes les decisions.

k) Bon dia, (jo) ______________ (VOLER) dos pots de llet en pols.

l) Si pagares els rebuts no et ______________ (TALLAR) la llum.

m) Va assegurar que avui ______________ (VENIR) a dinar.

n) Us ______________(FER) res callar una estona?

o) Si posares un bon preu ho ______________ (VENDRE) abans.



Imperfet d’indicatiu

1. Utilitzeu les formes de l’imperfet d’indicatiu, en la persona adient al context, del verb que hi ha entre parèntesi:

a) La seua signatura ____________ (TENIR) el mateix traç de sempre.

b) Un dels xiquets ____________ (DUR) una pilota.

c) Abans tu ____________ (POSAR) la música massa alta i ______________ (MOLESTAR) el veïnat.

d) L’estiu passat nosaltres mateixos _____________ (PLANTAR) les flors, després les ______________ (COLLIR) i les ____________ (DUR) a vendre.

e) Quan ___________ (SER) menut, Joanet ___________ (TRENCAR) tot allò que ____________ (TOCAR).

f) En la reunió el director ____________ (ARGÜIR) sempre els mateixos punts de vista.

g) Mentre jo __________ (TRAURE) cinc aprovats, vosaltres sols en ____________ (TRAURE) dos.

h) L’habitació _____________ (FER) molta pudor de tabac.

i) Quan jo ___________(FER) el batxillerat _____________ (DUR) la bossa plena de llibres.

j) Mentre nosaltres ____________ (MENJAR) vosaltres encara ____________ (COURE) l’arròs.

k) _______________ (SER) les quatre i vosaltres encara no ____________ (VOLER) tornar a casa.

l) Ahir no __________ (HAVER-HI) xiquets al parc, no sé què ___________ (PASSAR).

2. Corregiu les formes d’imperfet d’indicatiu de les frases següents. La xifra entre parèntesis indica el nombre d’errors:

a) Anabem a la platja amb el trenet i mai no teniem pressa (3).

_________________________________________________________________________________

b) Els xics aquells corríen com llebres. (1)

_________________________________________________________________________________

c) Tot es resolvia bé si pujaveu a les barques (2)



_________________________________________________________________________________

d) El testament no incloia cap referència als fills (1)

_________________________________________________________________________________

e) Conduïem de pressa quan més plovía (2).

_________________________________________________________________________________

f) Feiem les pastes de Nadal quan passaba Tots Sants (2).

_________________________________________________________________________________

g) Duïes un vestit marró i queïes bé a tothom (2).

_________________________________________________________________________________

h) Comprobabes que no es dissolvien l’aigua i l’oli (2).

_________________________________________________________________________________

i) En aquella escola no s’aprendia tant com en la meua (1).

_________________________________________________________________________________



Sinonimia i antonímia.

La sinonímia

Els mots que tenen un significat igual s'anomenen sinònims. La sinonímia total, però, no se sol produir: és difícil trobar paraules que signifiquen exactament el mateix en tots els usos.

Normalment, els sinònims acostumen a coincidir en uns significats i no en uns altres. Així, per exemple, les paraules empresa i companyia són sinònimes, però no en tots els contextos:

La companyia ha fet suspensió de pagaments.

L'empresa ha fet suspensió de pagaments.

Lluïsa i Maria es fan companyia.

Lluïsa i Maria es fan empresa. (No té sentit.)

Hi ha paraules que són sinònimes, però que no corresponen als mateixos usos o registres de la llengua (culte, estàndard, familiar, vulgar). Aquests sinònims no són intercanviables, sinó que cadascun s'ha d'utilitzar en el registre adequat. Fixa't en els exemples:

El cavaller esguardava la donzella pensarós.

Pau mirava Sònia.

Els mots esguardava i mirava són sinònims, però esguardava pertany a un registre formal, mentre que mirava i és molt més habitual.

Si ens fixem en altres zones geogràfiques veurem també que, a vegades, una mateixa cosa és designada amb un mot diferent: tomaca, tomàquet, tomata, tomàtiga... Es tracta novament de sinònims l'ús dels quals està en funció de cada zona.

L'antonímia

Les paraules antònimes tenen un significat oposat o contrari:

llarg-curt viu-mort comprar-vendre



Cal tenir en compte que els mots antònims la majoria de vegades no ho són en tots els usos, com ja hem vist per als sinònims: un home vell/un home jove, una casa vella/una casa nova.

1.- Classifica les parelles de mots següents segons si són sinònims

perfectes (P), sinònims ocasionals (O) o no són sinònims (N):

gimnàs/gimnàstica _____

melic/llombrígol _____

tastar/provar _____

llançar/tirar _____

xiquet/infant _____

plata/argent _____

totxo/rajola _____

metre/metro _____

pròxim/proper _____

despert/eixerit _____

fondo/profund _____

emplenar/omplir _____

senyalar/assenyalar ____

muscle/múscul _____

espatla/muscle _____

2.- Les paraules següents són sinònimes, però no es poden usar com a equivalents en tots els casos. Col·loca-les a les frases on siga possible (n'hi pot haver més d'una per frase):

trencar avariar esquinçar esbocinar destruir rebentar estavellar destrossar fracturar

-S'ha ___________________ el braç.

La ciutat va ser ___________________ pels romans.

S'ha ___________________ el motor del cotxe.

El gerro es va ___________________ en mil trossets.

Mentre el pujaven, el piano es va

___________________ contra terra.

M'he enganxat la màniga i m'he ___________________ la camisa.

He ___________________ el paper en un atac de ràbia.

Les canonades van ___________________ ahir a la nit.

Han ___________________ totes les nostres espectatives.



3.- Col·loca cadascun dels mots següents dins del text que hi ha a continuació. Són mots equivalents entre si, però són més adequats en un lloc que en un altre:

tio home individu ésser humà indigent

Un ___________ avançava pel carrer en direcció a

la plaça. L’___________ anava brut i mal vestit: era un

___________. Mentre travessava el carrer, uns xics li

van dir: " ___________ vés-te’n d'ací, que fas pudor!".

Manuel, mirant l'escena, va pensar: "Fins a quins

extrems d'insensibilitat pot arribar 1' ___________ .

4.- Col·loca el mot antònim més adequat a cada cas:

tèrbol carregat contaminat brut

- El pis era ben net—► el pis era ben ___________.

- L'aire a la ciutat era net —► l'aire a la ciutat era ___________.

- El local tenia l'ambient net—► el local tenia l'ambient ___________.

- L'aigua de l'estany era neta —► l'aigua de l'estany era ___________.

ficar tancar amagar posar

- Es va traure les sabates —► es va les sabates ___________.

- Va traure la clau del pany —► va la clau al pany ___________.

- Van traure el xic de la presó —► van el xic a la presó ___________.

- Va traure la llengua —► va la llengua ___________.

5.-Agrupa les paraules següents que siguen sinònimes. Has de tenir en

compte que algunes s'utilitzen en diferents indrets de la nostra parla.

Pots consultar el diccionari:

bes encalçar vidriola pardal al·lot ocell bescoll noi tarda llard clotell

empaitar besada lladriola petó sagí horabaixa clatell moixó vesprada xic

acaçar saïm guardiola.



La novel·la. Tipologia.

La novel·la fantàstica

La novel·la fantàstica relata les aventures que protagonitzen

personatges reals o extraordinaris (mags, fades, bruixes...) i que solen

estar situades en mons imaginaris. Hi

predomina la imaginació, la intriga, l'amistat

i el triomf del bé.

Moltes d'aquestes novel·les han sigut

adaptades al cinema, a còmics i a videojocs.

Algunes obres traduïdes a la nostra llengua

són: Les bruixes, de Roald Dahl; El senyor

dels anells, de J. R. R. Tolkien; La història interminable, de Michael

Ende; Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carroll, etc.

La novel·la policíaca

En les novel·les policíaques podem

trobar aquestes particularitats:

El tema central és la investigació d'un delicte,

generalment un assassinat. Els protagonistes

són un policia o un detectiu que s'enfronta al

delinqüent i als còmplices. Els fets solen

ocórrer en grans ciutats i es desenvolupen en

l’actualitat. L’autor genera intriga perquè pretén implicar el lector en el

seguiment i la resolució del cas. A més de la narració, hi inclou textos

dialogats i descriptius. Alguns dels nostres autors que han practicat el

gènere són: Andreu Martín, Jaume Fuster, M. Antònia 0liver...

La novel·la històrica

La novel·la històrica està ambientada en un moment del passat remot.

L’autor intenta reconstruir una època perquè els lectors hi coneguen



fets, maneres de viure i costums. Els personatges que hi intervenen

solen estar basats en persones reals que participen en guerres i

aventures per tal d'aconseguir alguna cosa (poder, fama, honor,

amor...).

Alguns autors de novel·les històriques són: lsabel-Clara Simó, Júlia;

Silvestre Vilaplana, Les cendres del cavaller; Josep Lozano, Crim de

germania...

La novel·la romàntica

La novel·la romàntica és un subgènere

narratiu que tracta sobre els sentiments

amorosos com a tema central. S'hi conten

històries d'amor des de perspectives

diferents: l'enamorament dels protagonistes,

els entrebancs que han de superar, l’amor

impossible, el desengany, etc. que no sempre

tenen un desenllaç feliç.

Alguns personatges de la literatura universal han esdevingut mites

amorosos, com ara: Tirant i Carmesina (Tirant lo Blanc, Joanot

Martorell), Romeu i Julieta (W. Shakespeare)...

Alguns títols i autors actuals són: Mor una vida, es trenca un amor, de

Joan PLa; Mirant la lluna, de Joaquim G. Caturla...

Activitat sobre el conte col·lectiu.

Transformar el conte del tema anterior utilitzant les característiques dels diferents tipus de novel·la.



- La carta personal - Text: Carta d’un desgraciat. TIPOLOGIA TEXTUAL. La carta. Estructura. Tipologia. GRAMÀTICA. L’oració simple. ORTOGRAFIA. Accentuació. Dièresi. LÈXIC. Camp semàntic: relacions de parentiu. LITERATURA. Joanot Martorell. Tirant Lo Blanc. PRODUCCIÓ TEXTUAL. Felicitem el Nadal..

TEXT: Carta d’un desgraciat.

Sr. Jutge:

No doneu les culpes a ningú per la meua mort. Me'n vaig d'aquesta vall de llàgrimes perquè no vull acabar boig. Ara explicaré per què.

Em vaig casar amb una viuda que tenia una filla. Mon pare, que també era viudo, es va enamorar de la filla de la meua dona, i s'hi va casar. De manera que la meua esposa és la sogra mon pare, i la meua fillastra es va convertir en la meua madrastra; per tant, mon pare era el meu gendre.

Al cap de poc la meua fillastra tingué un xiquet, que va resultar ser el meu germà, ja que era fill de mon pare; però al mateix temps era nét de la meua dona, o siga que jo sóc l'avi del meu germà.

Temps després, la meua dona tingué també un xiquet. El meu fill, doncs, era cunyat del meu pare i, al mateix temps, el meu oncle. Mon pare i el meu fill són germans, la meua dona és la seua àvia perquè és la mare de mon pare i jo, com que sóc el pare de mon pare, resulta que sóc l’avi de mi mateix i, per tant, el besavi del meu fill.

Me'n vaig d'aquest món perquè no sé qui sóc.

Un desgraciat

Tema 3

Valencià



Les relacions familiars.

Comprova si són certes les següents relacions familiars.

V F

* Jaume i Eva són marit i muller.

* Lluís és el cunyat de Vicenç.

*Andreu és el cosí de Joaquim.

*Concepció és la germana de Joan.

* Joan és el pare de Jaume.

* Caterina és la sogra de Vicenç.

* Lluís és l’oncle de Dolors.

* Maria és la neboda de Concepció.

* Dolors és l’àvia de Caterina.

* Josep és l’avi de Joan.



Relacions familiars.

avi ‐ iaio/àvia ‐ iaia gendre/nora

sogre/sogra cosí/cosina

oncle/tia fill/filla

nebot/neboda pare/mare

besavi/besàvia besnét/besnéta

espòs/esposa fadrí/fadrina

promés/promesa nuvi/núvia

cunyat/cunyada nét/néta

germà/germana marit/muller

bessó/bessona padrí/padrina

viudo/viuda ...

Comprova les relacions familiars de la carta anterior amb un arbre genealògic i veuràs que són certes.



La carta La carta personal

La carta és una comunicació escrita adreçada a una persona absent. Podem establir una clara diferència entre la carta formal i la carta personal.

Estructura de la carta personal

Lloc i data. La posició és bastant lliure. Sovint es recorre a expressions abreujades.

Salutació Cos. La informació es distribueix en diversos paràgrafs. Comiat Signatura Post scriptum o postdata. Només es fa servir per incloure

informació ocasional.

Tractament en la carta personal Si escrivim una carta a un familiar o un amic, li hem de donar el

mateix tractament que li donaríem si parléssim amb ell (de tu, de vostè, de vós). Puntuació de la carta personal

La carta té una puntuació que li és pròpia. Per exemple, després de la salutació escrivim coma o dos punts. En cartes informals, adreçades a amics o familiars, podem fer servir fórmules com Hola, David!, i acabar amb un signe d'admiració.

En qualsevol cas, el text de la carta ha de començar en una altra línia, i sempre en majúscula. Les fórmules de comiat es tanquen amb una coma si són frases incompletes o amb punt si són frases completes:

Amb afecte,



Rep una abraçada ben forta.

Quan escrivim la data, entre el nom del lloc i la data hi ha d'haver una coma, i no hi ha d'haver punt final. Aspectes de presentació de la carta personal

La data es pot situar abans de la fórmula de salutació, cap al marge dret, o bé després de la signatura, al marge esquerre.

La data no conté preposició ni abans de la localitat ni abans del dia.

La carta formal

La carta és una comunicació escrita adreçada a una persona absent. L'esquema que vertebra la carta formal és el següent:

Tractament en la carta formal

Si la carta s'adreça a un organisme o a algú que no coneixem, el tipus de tractament ha de ser formal, és a dir, de vós.

Podeu fer servir el tractament de vós o de vostè indistintament. Però, alerta! Heu de mantenir el mateix tipus de tractament durant tota la carta. No podeu començar dient vostès i al final dir "Espero la ‘vostra' resposta..."

El tractament de vós demana els verbs en la 2a persona del plural; els possessius el vostre, la vostra, els vostres, les vostres, i el pronom us (tant per al complement directe com per al complement indirecte).

El tractament de vostè demana els verbs en la 3a persona del singular (o del plural si és vostès); els possessius el seu,els seus, la seva, els seus, les seves; el pronom li per al complement indirecte (els si és plural), i el/la, els/les per al complement directe.

Cal tenir en compte que el tractament de vós és útil per evitar dobles formes amb barra quan no es vol fer un ús sexista del



llenguatge, ja que la forma us és vàlida tant per al femení com per al masculí.

Fórmules de salutació i comiat en la carta formal Les fórmules de salutació i comiat més usuals, ordenades de més

formals a menys, són: Fórmules de salutació

Honorable Senyor/a..., (o el tractament protocol·lari corresponent) Distingit/ida senyor/a, Senyor/a, (fórmula més habitual) Benvolgut/uda (+ nom propi),

Fórmules de comiat

Amb la salutació més distingida, Molt atentament, Atentament, (fórmula més habitual) Cordialment, Molt cordialment,

Puntuació de la carta formal

La carta té una puntuació que li és pròpia. Després de la salutació, usualment escrivim coma. També podem posar-hi dos punts.

En qualsevol cas, el text de la carta ha de començar en una altra línia i sempre amb majúscula.

Les fórmules de comiat es tanquen amb una coma si són frases incompletes o amb punt si són frases completes:

o Atentament, o Ens acomiadem de vostè ben atentament.

Quan escrivim la data, entre el nom del lloc i la data hi ha d'haver una coma.

Aspectes de presentació de la carta formal

La data es pot situar abans de la fórmula de salutació, cap al marge dret, o bé després de la signatura, al marge esquerre. No porta preposició ni abans de la localitat ni abans del dia.

Els paràgrafs d'una carta poden començar tots al marge esquerre, i llavors es deixa una línia en blanc entre cada paràgraf. També és possible començar cada paràgraf amb una petita entrada, i en aquest cas no es deixa cap línia en blanc entre paràgrafs. No s'han de fer servir en una mateixa carta els dos tipus de paràgraf.

No allargueu innecessàriament les cartes formals: digueu el que hàgiu de dir, i si us queda una carta molt breu, penseu que també serà molt clara.



En la data, penseu que els mesos de l'any no s'escriuen en majúscula i que l'expressió de l'any no porta punt. La meua carta __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________



La síl·laba

Cada colp de veu que fem en pronunciar un mot és una síl·laba. Generalment cada síl·laba té una vocal que constitueix el nucli. Ara bé, a vegades la i i la u, anomenades vocals dèbils, acompanyen una altra vocal i no es comporten com a veritables vocals. En aquest cas el nucli de la síl·laba el forma l’altra vocal, i la combinació binària constitueix un diftong.

Separació de síl·labes a efectes ortogràfics

Se separen els nexes intervocàlics.

No se separen els nexes intervocàlics

Se separen els elements que integren un mot

compost

rr:car-ro ss:mas-sa sc: es-ce-na ix: bai-xa tj: plat-ja tg: fet-ge tx: cot-xe tz: tret-ze l·l: vil-la

gu: guer-ra qu: ma-que-ta ll pa-ller ny: se-nyor

En els mots compostos: ben-estar, bes-avi, nos-altres... En els que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-mà...

Recordem que:

a)No deixarem cap lletra sola a final o a començament de ratlla: àvia i no *à—via ni *àvi—a

b) Hem de tenir en compte que l'apòstrof forma síl·laba amb la primera vocal de la paraula següent: l’a–mic i no *l'–amic d’A–lemanya i no *d'–Alemanya.

c) Quan separem una l·l geminada el punt d'aquesta desapareix: col–laboració i no *col·–laboració.



El diftong

Hi ha diversos tipus de diftong. Un diftong decreixent es produeix quan la vocal dèbil va després de la vocal sil·làbica. En aquest cas la i o la u funcionen com a semivocals. En canvi, parlem de diftong creixent quan la u va precedida de g o q i seguida de vocal. En aquesta posició, la vocal dèbil funciona com a semiconsonant. Dins dels diftongs creixents, hi ha un cas especial en què la i o la u funcionen com a vertaderes consonants. La vocal dèbil, en aquest cas, es troba a principi de mot o entre vocals, i forma síl·laba amb la vocal següent.

Un triftong és un aplec format per un diftong creixent i un de decreixent. El quadre següent ho resumeix de manera esquemàtica.

Diftongs Triftongs

Diftongs decreixents

Diftongs creixents

ai: mai ei: rei oi: almoina ui: buit au: caure eu: neu iu: viu ou:pou uu: duu (dur)

qua: quaresma qüe: qüestió qüi: obliqüitat quo: quocient gua: guanyar güe: llengües güi: pingüí guo: paraiguot

uai: Paraguai

üeu: liqüeu

ueu: creueu

Recordem que:

a) En verbs com iniciar o copiar, les formes del singular i de la 3ª persona del plural en present d’indicatiu són paraules planes (inicie, inicies, inicia, inicien; copie, copies, copia, copien).

b) Les paraules acabades en vocal+ïtat no solen formar diftong i, per això mateix, porten dièresi damunt la i (espontaneïtat, homogeneïtat...).

Cal destacar que les combinacions

i+a i+e i+o

no formen diftong, i per tant a l’hora de comptar-ne les síl·labes haurem de procedir així:

Ma-ri-a lli-bre-ri-a es-tu-di-e ca-mi-ó a-cor-di-ó

1.- Subratlla les paraules que tinguen diftong:



caure, rabiós, pàtria, fruita, gàbia, geografia, reina, llauner,

funcionaven, indústria, boina, traure, enlaire, canviar,

ciutat, colònia, cristià, conduir, condició, comerciant, carícia,

continuar, distraure.

2.- Escriu al costat de cada paraula el nombre de síl·labes que té (tingues en compte els diftongs):

quatre cua Maria colombaire

importància guitarra llegir colònia

dibuixar història dotze encisam

vacances jutge porteria trobàveu

editorial disfressa canya paraigua

muntanya prudència anàveu creure

direu nosaltres criatura llengües

buidar campionat desinteressat duia

biblioteca bústia il·lusió guardiola

pingüí juliol Itàlia diguéreu

3.- Separa les síl·labes i subratlla la tònica:

canvie

estudies

iogurt

iode

anuncia

véiem

riuen

joia

baioneta

incloïa

diuen

tréieu

veuen

aprecia

copie

pronuncia

Iugoslàvia

iaia

boies

traduïa



Accentuació

Per saber quan hem d’accentuar gràficament una paraula hem de tenir en compte les següents normes:

Paraules S’accentuen

Agudes Quan acaben en:

Planes Quan no acaben en

A – E – I – O – U

AS – ES – IS – OS – US

EN – IN

Esdrúixoles Totes

* Com ja ens haurem adonat que hi ha dos tipus d’accent: l’obert o greu

(`) i el tancat o agut (´). Així les vocals tancades duran l’accent tancat (í, ú, ó,

é) i les vocals obertes l’accent obert (à, è, ò).

* Haurem de tindre en compte aspectes propis de la llengua que poden influir en l’accentuació com per exemple els aplecs vocàlics ia – ie - io, que no formen diftong, per tant paraules com policia (po-li-ci-a: plana acabada en a) no cal accentuar-les; ben al contrari que plàtan (plà-tan: plana acabada en an) que sí s’accentua o ciència (ci-èn-ci-a) que és paraula esdrúixola i està accentuada.

4.- Totes aquestes paraules són agudes i porten accent greu (`). Posa’l.

aixo fracas america mitja castella alla germa buta ocea compas allo urba cabas perque cristia arros matalas capita pero dema



5.- Totes aquestes paraules són agudes i porten accent tancat (´). Posa’l.

aci

acordio

afeccio

aixi

algu

assassi

atencio

autobus

aviacio

avio

avis

basto

boto

caixo

calceti

cami

camio

canço

cano

canto

carbo

carrero

carto

cigro

cinturo

coixi

col·leccio

condicio

contestacio

conversacio

cosi

coto

crosto

curios

despres

direccio

divisio

estacio

excursio

explosio

exposicio,

expulsio

fadri

felicitacio

femeni

fogo

funcio

gairebe

habitacio

il·lusio

impressio

intencio

lleo

lliço

mallorqui

marro

masculi

mati

melo

milio

nacio

nervos

ningu

nomes

oloros

operacio

padri

pastis

perdo

permis

pingüi

porro

posicio

preso

raco

rao

reaccio

religio

reparacio

reunio

reves

redo

sabo

seccio

Simo

submari

talo

tambe

tauro

televisio

temptacio

tensio

tornavis

torro

tovallo

unio

vago

vei

violi

visio

voste

votacio

xampinyo

6.- Totes aquestes paraules són planes i porten accent obert (`). Posa’l.

album catolic electric facil pneumatic simpatic

anec centim encarrec fantastic practic solid

caracter claxon esplendid manec proxim tecnic

carrec debil exercit planyer satel·lit telefon

castig diposit exit platan semafor patetic

7.- Totes aquestes paraules són planes i porten accent tancat (´). Posa’l.

boligraf correr liquid pressec reconeixer

index creixer mereixer princep tunel

cervol dificil minim public ultim

coneixer fisic politic quimic unic



8.- Totes aquestes paraules són esdrúixoles i, per tant, porten accent. Posa’l.

academia clinica farmacia mecanica practica

aguila colonia gabia memoria quilometre

ambulancia desgracia gimnastica molestia rabia

anima diferencia gracia musica radio

arbitre domino gracies noticia sandalia

avia esglesia guardia nuvia savia

bustia especie llagrima paciencia secretaria

caricia estatua llastima patria tecnica

carrega fabrica manega pel·licula termometre

centimetre familia maquina peninsula

9.- Posa accent gràfic en els mots que n'hagen de dur:

examen faena masia datil

academia anireu classic limit

timo precios carrec orgullos

silencios cosi espes hostil

precis xafec rapid burges

oncle rapid valencia tia

castig fenomen exces merit

organs calia tecnica pero

examens acces dia apostrof

frenetic pesol public acabaran

femeni algun germa amagaran

ningu respon italia remei

passadis raons jardi fadri

aniran patinet permis tornavis

pingüi nuvol baixaran ballaran

urba correspon plastic berenaran

ratoli platan renou semafor

l'endema princep padri nuvia

caminaran telefon pais bufaran

monoton beuran submari vei



La dièresi

Aquest signe gràfic (¨) format per dos punts volats es col·loca només damunt les vocals i ,u (ï/ü) per diferents raons com ara podrem comprovar:

Quan col·loquem dièresi Exemples

a) Quan volem indicar que hem de pronunciar una u darrere de les consonants g/q i davant de les vocals e/i.

ai-güe-ra, am-bi-güi-tat se-qüèn-ci-a, o-bli-qüi-tat.

Atenció: No en duen amb la a/o: quatre, quocient, etc.

b) Quan volem indicar que dues vocals seguides en posició de diftong no en formen i, per tant, les pronunciem en dues síl·labes diferents.

Si d’acord amb les normes d’accentuació gràfica es pot accentuar la vocal i/u, no hi posarem dièresi sinó accent.

ra-ïm, ve-ïns, pe-üc.

veí, veïns, veïna, veïnes, país, països

c) Quan volem indicar que la i/u col·locada entre vocals és tonica i forma síl·laba per si sola.

Si d’acord amb les normes d’accentuació gràfica es pot accentuar la vocal i/u, no hi posarem dièresi sinó accent.

tra-du-ï-a, pro-du-ï-a

beneïa, beneíem, beneïen, reduïa, reduíem, reduïen



Quan no col·loquem dièresi Exemples

a) Quan hem posat accent gràfic. pa-ís, ve-í, Llu-ís, tení-em.

b) En les paraules que acaben amb les terminacions llatines -us, -um (precedides de i).

a-quà-ri-um,Pi-us, Ma-ri-us

c) En les paraules que acaben en les terminacions -isme, -ista (precedides de vocal).

e-go-is-me, he-ro-is-me, al- tru-is-me e-go-is-ta, al-tru-is-ta, eu-ro- pe-is-ta

excepció: proïsme porta dièresi.

d) En les paraules formades amb els prefixos re-, co-, contra-, anti-, intra-, pre-, auto- (seguides de i o u).

re-in-ci-dir, coincidencia, contraindicació, antiuniversitari, intrauten, preinscripció, autoinjectable.

excepció:reüll porta dièresi.

e) Les formes verbals de l’infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació l’arrel de les quals acaba en vocal.

a-gra-ir, agraint, agrairé, agrairia pro-du-ir, produint, produi- ré, produiria.

10.- Escriu dièresi en les paraules en què calga:

aiguera pasques pinguí aquesta

seguent questió marques ambiguitat linguística frequent antigues consequència màquina bilingue obliquitat unguent aqueducte ubiquitat frequentar aigues quasi llengueta quocient obliques paraiguer arguir seguent eloquència



L’oració simple.

Definició d'oració.

Una oració és el conjunt d'un subjecte i un predicat que expressa un pensament complet i que se separa de la resta de text amb una pausa. La pausa, en el llenguatge escrit, s'assenyala amb signes de puntuació. El signe que més s'utilitza al final d'oració és el punt:

Normalment les oracions estan formades per un conjunt de sintagmes. Hi ha, però, oracions que consten només d'un element, com "Plou", "Neva", etc., que s'anomenen impersonals.

Arribarem demà.

Espereu-nos a les set a la plaça Major.

Uns altres signes que també s'utilitzen ocasionalment per separar oracions són els següents:

* El punt i coma, que separa oracions que mantenen un lligam més estret de significat: - L'alumnat més antic ha acceptat la proposta; l'alumnat més nou, en canvi, s'hi ha oposat.

* Els dos punts, que separen una oració de la següent quan la segona és una explicació, un exemple o una conseqüència directa de la primera: - És molt senzill: només cal signar els tres fulls.

* La coma, que només separa oracions quan formen part d'una enu-meració (l'última oració se sol enllaçar amb una i): - Obris la porta, camines cap al dormitori, agafes la maleta, tornes enrere i tanques sense fer soroll.

* Els punts suspensius, que es col·loquen al final quan les enumeracions es deixen inacabades (i es prescindeix de la i entre les dos últimes oracions): - La bombeta està fosa, la cadena del vàter s'ha trencat, falten dos vidres, no hi ha aigua...

Components de l'oració: els sintagmes

Les paraules que constitueixen les oracions estan ordenades i rela-cionades les unes amb les altres:



La xica italiana viu ara al barri nou.

Fixa’t que les paraules la i italiana es relacionen amb xica i les paraules ara i al barri nou es relacionen amb viu. Així, en aquesta oració trobem dos grups de paraules: La xica italiana i viu ara al barri nou. Aquests grups de paraules s'anomenen sintagmes i sempre s'or-denen a l'entorn d'un mot més important que s'anomena nucli:

- La xica italiana viu ara al barri nou. nucli nucli

Segons la categoria del nucli podem trobar sintagmes de diferents tipus:

Sintagma nominal: el nucli és un nom (l'amiga de Roser)

Sintagma verbal: el nucli és un verb (pinta quadres)

Sintagma adjectival: el nucli és un adjectiu (molt lluminosos)

Sintagma adverbial: el nucli és un adverbi (molt bé)

Dins dels sintagmes pot haver- hi altres sintagmes.

Per exemple, en el sintagma nominal "un peix molt juganer de color roig", trobem un sintagma adjectival, "molt juganer'' , i un sintagma preposicional, " de color roig".

També hi ha el sintagma preposicional, que és el que s'introdueix amb una preposició (de fusta).

Dins de les oracions els sintagmes tenen funcions diferents: subjecte, predicat, complement. A continuació pots veure un exemple en què un sintagma similar té funcions diferents segons el lloc que ocupa a cada oració i la preposició que l'introdueix:

Quico ha marxat amb la gent del casal. (Funció: subjecte)

Lluís ha telefonat a Quico. (Funció: complement del verb)

La germana de Quico és jove. (Funció: complement del nom).



Funcions bàsiques en l'oració simple

Les oracions estan formades per un sintagma nominal que té la funció de subjecte i un sintagma verbal que té la funció de predicat.

El sintagma nominal subjecte concorda en persona i nombre amb el verb i sol indicar la persona que fa l'acció o el concepte de què es parla. El sintagma verbal predicat expressa allò que diem del subjecte: l'acció que fa, la situació en què es troba, allò que el caracteritza...

- La xica toca el violí. SN (subjecte) SV (predicat) 3a p. Singular 3a p. singular

- Vosaltres heu tingut sort. SN (subjecte) SV (predicat) 2a p. plural 2a p. plural

1. Quins dels conjunts de paraules subratllades són oracions?

A l'estiu hem anat de càmping. Com que no ens agrada passar calor ni

trobar aglomeracions, hem triat un lloc de muntanya. Es diu Càmping

Pirineus i està situat a la carretera que s'enfila cap a Guils de Cerdanya.

El lloc és fantàstic. Puigcerdà és només a sis quilòmetres i quan et canses

de tanta tranquil·litat, és fàcil d'arribar-hi -fins i tot s'hi pot anar amb

bicicleta-. A Puigcerdà hi ha molt ambient.

2.- Quines seqüències de paraules són sintagmes?

la llarga avinguda dels tarongers florits

seues sospites agafant d'un

de ciència-ficció finalment quan van arribar

tirava pedres a la teulada

vivia al tercer pis

va tornar la pilota al porter



Joanot Martorell. Tirant Lo Blanc.

Qui era?

La vida de Joanot Martorell, nascut a Gandia, segurament l’any 1414 i mort l’any 1468, va ser tan agitada i plena d’aventures com la dels seus personatges. Des d’aleshores, Martorell va viure immers en un món d’enfrontaments verbals, epistolars (per carta, una pràctica molt habitual en aquell temps) i fins i tot armats. Per aquestes causes, va viatjar a Anglaterra, Portugal i Nàpols, llocs on va entrar en contacte amb les diverses cultures europees i on es va posar al corrent de les noves idees que començaven a imposar-se en tot el continent.

¿Què escrivia?

L’obra magna de Joanot Martorell és Tirant lo Blanc, la novel·la valenciana més important de tots els temps i una de les grans novel·les europees. És un document literari de primera magnitud, que ens permet conèixer les idees, la vida, els costums, i fins i tot els somnis i les esperances dels senyors i les dames del segle xv. Dividida en cinc parts, la novel·la narra la biografia d’un jove bretó, Tirant, des dels seus inicis en el món de la cavalleria fins a la seua mort, d’un fort dolor de costat, esdevinguda a Constantinoble.

¿Com escrivia?

Una de les característiques que converteixen el Tirant en una novel·la singular és el seu realisme: després d’haver vençut milers d’enemics, Tirant mor al llit, com qualsevol persona anònima. Però l’originalitat de la novel·la no s’acaba en aquesta anècdota, perquè les aventures, els amors, les cerimònies, els enfrontaments personals, els ambients descrits en la novel·la i els diferents nivells de llenguatge que utilitza cada personatge, són el reflex de la realitat que l’autor va viure en la pròspera València del segle xv.

Tirant lo Blanc

La tradició de la novel·la cavalleresca i d’aventures, que havia nascut a Anglaterra amb les històries del rei Artur i els cavallers de la taula redona, es combina



amb la realitat històrica en Tirant lo Blanc, una gran obra de la literatura universal, lloada, fins i tot, per Cervantes en el seu Quixot.

TIRANTASICÍLIAEnsaberqueTirantesdirigiaaRodes,elreideSicílialipregàquel’acolliraen

laseuanau,perapassaralSantSepulcredeJerusalem,ilainfanta,quevoliaposara

provaFelip,aprofità l’ocasióperademanaralseuparequecelebrarauna festaen

honordeTirant ielsseuscompanys,pertalque,

en emprendre el viatge, el serviren ambmillor

voluntat.

Tirant i els seus amics acceptaren la

invitació,encaraqueel jovecavaller ja imaginavaque la infantaRicomanavoldria

posar a prova l’educació i la intel·ligència de Felip, com havia fet ja en diverses

ocasions.Demaneraque,quanvan seurea taula,Tirantesvaquedaralcostatde

Felip,peròlainfanta,impacient,elvaferseureenunllocmésallunyat.

Desprésquetotss’havienrentatlesmans,portarenelpaataula,iFelip,sense

esperarqueportarenlavianda,vaagafarunganivet,tallà

elpaendotze llesquesgrans ielvaadobar.La infanta,en

veure‐ho,variuredebonaganaielreiielsaltrescavallers

van riure també per la falta d’educació del príncep, de

maneraqueTirant,queno llevava l'ullaFelip,esvaalçar,

pensantquehaviafetalgunabajanada,ienarribardavant

la taula del rei, va veure les llesques de pa que havien

provocatlesrialles.

Tirant li llevà les llesques, va traurede labossadotzeducatsd’or,posàun

ducatencadallescaihovaferdonartotadotzepobres.

Quan el rei i la infanta van veure l’acció de Tirant, van deixar de riure i,

aleshores,Tirantelsvaexplicarque,aFrança,hihaviaelcostumdeferdotzellesques

amb el primer pa que portaven a taula, posar sobre cada llesca una peça d’or i

repartir‐hoadotzepobres, en reverènciaalsdotzeapòstols.Així,Tirant va salvar

discretament la reputaciódeFelip i,pocde tempsdesprés, el reide Sicília i el de

França començarena tractar les condicionspera celebrar elmatrimonidels seus

fills.

Joanot Martorell: Tirant lo Blanc

Què tal una activitat tic? Tipus PPT,...recerca pàgines web,...



Producció textual

Felicitem el Nadal. Targetes. Missatges,etc.



Tranqui, tranqui que controle.

ATENCIÓ.

Com el seu nom indica, aquest és un apartat de continguts que ja has de saber, però per si s’han oblidat o, no s’han tractat en el seu moment, ací els tens una altra vegada. Has de ser tu qui repasses, avalues el domini d’aquests punts, però has de tindre en compte que podran eixir en qualsevol moment i en qualsevol prova que fem al llarg del curs.

SALUDAR I IDENTIFICAR-SE

1. Relacioneu la columna de l’esquerra amb la de la dreta i escriviu els diàlegs.

—Com es diu, per favor? —Sí, sóc jo.

—Ets tu Rosa? —No passa res.

—Disculpe, m’he equivocat. —És Alfred.

—Qui és aquell? —No, no hi és.

—Hi és Carme? —És Anna.

—Isabel Mateu? —No, jo sóc Imma. Rosa és aquella.

—De part de qui? —Sóc Albert.

—Adéu. —De Susanna, una amiga.

—Qui ets? —No té gens d’importància.

—Perdona, m’he equivocat. —Adéu.

—Qui és aquella? —Salvador Company.

2. Completeu els espais buits dels següents diàlegs telefònics.

a. —Ets tu, Teresa? —No,…….………………………….................... b. —La doctora Ros, per favor? —Ho sent, ara no……....…………….................. c. —Vicent? —S’equivoca. Ací no……………….cap Vicent. d. —…………………………? —Sóc jo, Tomàs.

e. —Com et dius? —……………………………………….………..

3. Ompliu els espais buits amb els numerals que hi ha entre parèntesis.

a. El ……………. (6) d’abril comença el Festival “Cinema i Art”. b. De l’ ………….. al ………… (1-9) de juny: curs de cinema al Centre Dramàtic. c. La pel·lícula comença a les …………….. (4). d. Del ……………. al …………… (2-10): Fira del Llibre als Vivers. e. Del ……………. al …………… (3-8): Tirant lo Blanc al Teatre dels Somnis.



ADRECES I LOCALITZACIONS

1. Relacioneu amb fletxes les xifres d’aquestes adreces amb el número corresponent escrit en lletres. carrer de la Barca, 120 dos-cents trenta

avinguda del Port, 230 cent vint

carrer de la Nau, 87 catorze

plaça de l’Om, 32 vint-i-cinc

plaça de l’Ajuntament,14 huitanta-set

passeig de l’Albereda, 25 trenta-dos

2. Completeu els diàlegs amb els elements d’aquesta llista (que hi poden aparéixer més d’una volta): a ca, a cal, a ca la, a casa, al, a l’, a la, ca, Can, del, de l’

Ex. – On vas? —A ca Lluïsa, a veure què conta.

A. —On viuen? —………… avinguda del Port, ……….. vora de les vies.

B. —Me’n vaig ……………. tia Roser.

—Jo no puc anar-hi. Me’n vaig ………….. metge.

C. —Aquesta nit anirem a sopar al restaurant ………… Roig. —Doncs nosaltres soparem …………..

D. —Tens el telèfon …………. teu germà?

—Vols el de casa o el …………. oficina?

E. —Hui hi ha festa …………… Àngels, vindràs? —Sí, però primer passaré per …………. Antònia, que viu ……… mateix carrer.

3. Completeu els diàlegs següents:

Ex. —Com et dius? —Enric Grau.

a. —………………………? —A València. b. —………………………….? —Al carrer Xàtiva, 33, 6é, 3a.c. —…………………………..? —Sí, és el 96 348 74 09.



ELS SITUACIONALS

1. Torneu a escriure aquestes frases canviant el situacional que hi apareix destacat en negreta pel seu contrari:

Ex. Miquel viu prop de l’escola / Miquel viu lluny de l’escola.

a. El tren passava xiulant per damunt del pont. …………………………………………………………….............................

b. La pilota va anar a parar dins del jardí. …………………………………………………...............................………..

c. Davant de la casa hi ha un pou. ……………………………………………...………………………………..

d. Ací mon pare va plantar un arbre. …………………………………………………………...…………………..

2. Per a indicar la posició superior d’una persona o cosa en relació amb una

altra, tant si hi ha contacte entre aquestes com si no, utilitzem els situacionals damunt (o damunt de) i sobre. Sobre el fem servir també en usos figurats, és a dir, quan no fa referència a la posició en l’espai real (p. ex. en l’oració El govern vol posar un nou impost sobre els rics.) Dalt (o dalt de) significa “a la part alta d’una persona o cosa”. Amunt indica direcció, significa “cap a dalt”. Sabent això, ompliu els buits de les oracions següents amb el situacional que hi vaja més bé en cada cas, tenint en compte que en alguns casos n’hi pot haver més d’un que siga correcte i apropiat; heu de triar entre: amunt, dalt (de), damunt (de) i sobre

Ex. Jo he posat el gerro damunt la taula. (O: damunt de la taula, sobre la taula) a. Tota la responsabilitat de l’empresa recau ……………….mon pare b. El teu catxerulo ha arribat més ………………………..que el meu. c. Les habitacions de baix són més fosques que les de …………….. d. Els bandolers van caure …………….la diligència en el moment és impensat. e. Volava tan …………………que ni el véiem. f. Una formiga se li enfilava braç ……………………… g. Poseu el tocadiscos ……………….. aquest moble. h. No arribe a agafar aquell llibre que hi ha……………….. la llibreria. i. Aquest quadre l’heu penjat massa …………………...



L’HORA. ELS HORARIS

1. Escriviu aquestes hores, fent servir primer el sistema de 24 hores (més formal) i després el sistema de 12 hores (més col·loquial):

Ex. 19.15: les dènou quinze o les set i quart de la vesprada

a. 10.00 d. 17.00 g. 03.10 j. 12.20b. 12.30 e. 21.40 h. 06.45 k. 16.30c. 14.50 f. 11.05 i. 08.15 l. 18.45

2. Contesteu aquestes preguntes, utilitzant el sistema de 12 hores, més propi de la llengua col·loquial i familiar:

Ex. —A quina hora t’has alçat hui? (7.15) —A les set i quart del matí.

a. —A quina hora obrin? (14.00) — ............................................................... b. —Quin horari fas? (8-2, 16-18) — ................................................................. c. —A quina hora s’acaba la pel·lícula? (12.30) — ................................................. d. —A quina hora hi ha tren per a anar a Xàtiva, per favor? (17.15) — ............... e. —I més tard? (18.15, 19.25, 20.45) — ........................................................... 3. Escriviu les preguntes a què corresponen aquestes respostes:

Ex. – A quina hora ixes hui de la faena? – Hui isc a les tres.

A. —.................................... fas, a la faena? —Des de les vuit fins a les tres.

B. —............................................... el tren? —Ix a les quatre.

C. —........................................... la botiga? —Obrin a les tres.

D. —Tens .................................................? —Sí, la una i quart.

E. —........................................... el museu? —Fins a les set.

4. Completeu aquest diàleg amb les paraules o expressions següents: tard, cap a les, quin, prompte, demà, de matí, de vesprada.

—……………. vine ………….., que anirem de viatge. —………………… o ………………? —A migdia. —I en ……………….. tren tornarem? No tornarem molt ……….., veritat? —No, ……………….. nou ja serem a casa.



anar jo vaig tu vas ell/ella/això va nosaltres anem vosaltres aneu ells/elles/això van

infinitiu anar gerundi anant participi anat

PREGUNTAR I DIR QUÈ FA UNA PERSONA ARA, EN EL MOMENT PRESENT.

fer jo faig tu fas ell/ella/això fa nosaltres fem vosaltres feu ells/elles/això fan

infinitiu fer gerundi fent participi fet

Tingueu en compte que la construcció ESTAR + gerundi (estic fent, estàs fent, està fent...) cal reservar-la per als casos en què es fa referència a una activitat que es vol destacar que es prolonga en el temps, i no és recomanable usar-la simplement per a referir-se a allò que es fa en el moment present; en aquest últim cas, si no hi ha cap matís de duració, convé usar el present d’indicatiu. Compareu aquests dos diàlegs:

a) —Què fas? —Repare la moto. b) —Què estàs fent tantes hores al garatge? —Estic reparant la moto. 1. Què preguntaríeu perquè us respongueren… a. —……………………? —Escolte música. b. —………………….? —S’escapen. c. —……………………? —Dinem. d. —…………………….? —Es menja les peres. 2. Completeu els buits de les frases següents amb les formes dels verbs fer i anar que teniu en el quadre de més amunt. a. —Què ………….. Toni? —………… el llit. b. —……………… vosaltres els diumenges? —……………. al cinema i a ballar. c. —Què ……….. als matins? —Josep i Manela ……………. a treballar, però Enriqueta i Gemma …………… esport. d. —Què ……………… tot el matí? —Estic ………… una maqueta d’avió. e. —Què ……….. hui? —Podem …………. un bon dinar i després …………… a veure la mar. 3. Contesteu les preguntes següents: a. Què fas després de dinar? b. Què fas en acabant de desdejunar-te? c. I quan ixes de matí, què fas? d. Què fas quan acabes de sopar? e. Què fas quan tens ganes de passar-t’ho bé? f. I quan tens ganes de treballar?

quadern valenciÀ nivell 3.pdf

Documents