sot de l'aubó 28

1 El Sot de l’Aubó

El Sot de l’Aubó QUAD

ERNS

D’H

ISTÒR

IA LO

CAL

CENT

RE D

’ESTU

DIS C

ANET

ENCS

NÚM.

28 ·

Juny

200

9 · 3

Euro

s

La història del mausoleu del rei Jaume Idissenyat per Lluís Domènech i Montaner

El Sot de l’Aubó


Edita: Centre d’Estudis Canetencs · Saüc, 2 · 08360 Canet de Mar · Tel. 93 795 46 15Junta: Xavier Mas (president), Francesc Verdura (secretari), Joan Ballart (tresorer),Antoni Cruanyes, Carles Sàiz (vocals) · Ass. lingüístic: M. Rosa VerduraDisseny gràfic i realització: papyrusdisseny.com · Dipòsit legal: B-12828-2008Amb el patrocini de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Canet de Mar

El Sot de l’Aubó REVISTA TRIMESTRAL D’HISTÒRIA LOCAL

AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

Àrea de Cultura

EditorialSumari

Editorial ..................... 2Redacció

Una versió única i inèditade les Dones d’AiguaXavier Mas ................... 3

L’enllumenat públic alCanet dels nostresavantpassatsJoan Ballart ................. 9

La toponímia deCanet de Mar (3a part)Francesc Verdura ........ 15

El mausoleu de Jaume I.Una obra oblidada deDomènech i MontanerCarles Sàiz ................ 19

L’Odeon i la mogudacultural de Canet afinals dels anys setantesJoaquim Pera ............. 24

La mina d’aigua delFideuer (2a part)Antoni Cruanyes ......... 33

s un fet que “El Sot de l’Aubó” va començar amb una gran precarietatde mitjans. També ho és, però, que en cadascuna de les etapesque s’hi han anat succeint, la revista ha anat guanyant cada vegadamés en qualitat; tant en el contingut com en el continent. Moltlluny d’aquest número actual queden aquells primers fets amb

fotocòpies i amb cobertes de paper de color de baixa qualitat. La veritatés que ens hi hem esforçat i els resultats són a la vista. Esperem, doncs,que s’hi conegui en aquest número que, si bé no inicia cap nova etapa, síque ens hi hem proposat guanyar-hi qualitat: a vosaltres, lectors, us tocaconceptuar si és que ho hem aconseguit, per part nostra no ens desdirempas de l’entestament de continuar millorant. La gran assignatura pendentés la de la integració de joves investigadors per tal de guanyar la novetatque sempre aporta la joventut, però també s’està treballant en aquestterreny.

De moment, en aquest número 28, l’interès de millora s’ha substantivaten una versió totalment inèdita de la llegenda de “Les dones d’aigua” delnostre Sant Iscle originari, a càrrec de Xavier Mas; és la primera vegadaque fem una incursió en el terreny de l’antropologia i esperem que no usdecebrà. Joan Ballart, seguint el camí atraçat d’indagar sobre els elementsde la industrialització a Canet, escriu sobre l’enllumenat públic. Per ferveure la importància que va tenir aquest tema, potser cal recordar que,quan a algun dels membres de la generació que va viure totes lestransformacions derivades de la industrialització els demanàvem queprioritzessin quin era “l’invent” que havia tingut una incidència més granen la vida social, tots afirmaven que havia estat l’electricitat en general imolt en particular de la seva aplicació en la il·luminació pública i domèstica.Alguns opinaven que allò havia estat la translació física a la vida quotidianadel paradigma de les “llums” preconitzada per “La Il·lustració”.

Francesc Verdura continua avançant en una de les assignatures pendentsde Canet: l’enregistrament i catalogació de la toponímia feta amb exegesicientífica i sota les premisses de la secció corresponent de l’IEC.

L’historiador i periodista Carles Sàiz ens sorprèn amb una nova faceta deLluís Domènech i Montaner: el mausoleu oblidat durant dècades del nostrecomte-rei Jaume I i que avui figura com un element ornamental al’ajuntament de Tarragona. Els canetencs, doncs, a partir d’ara tenim unnou motiu per a visitar la imperial ciutat de Tarraco.

Finalment i esperem que esvaïts els enfrontaments i les crítiques que vasuscitar en el seu moment el periple d’intensa i suprema activitat artísticaa l’Odèon, Joaquim Pera Isern fa un precís i exhaustiu treball sobre tot elque va fer i representar aquesta activitat òbviament excepcional perl’activitat cultural de Canet i a Canet.

Esperem que la lectura d’aquest exemplar us ajudi a refrescar la calor del’estiu i amenitzar les vostres vacances.

É


Una versió única i inèditade les Dones d’Aigua

de Sant Iscle de Vallalta

Xavier Mas Gibert

Sempre m’ha semblatque l’única llegendaimportant del nostrerodal era la de “Les

Dones d’Aigua de Sant Iscle”.Una llegenda que a l’època dela nostra joventut encara laconeixia molta gent del país ila nostra tradició la ubicava aca l’Oller de Sant Iscle deVallalta, que la gent ha acabatconeixent-lo únicament com a“Dones d’Aigua”, o sigui, ques’ha transformat en untopònim. Com que de criatu-ra vaig ser molt afeccionat aescoltar contes, llegendes iromanços de tota mena i lallegenda de les Dones d’Aiguala coneixia gairebé tothom,lògicament me l’havien contatmés d’una vegada; ningú nol’explicava exactament iguali si bé els trets fonamentalseren sempre els mateixos,cada narrador ho feia a la sevamanera, el que variava eral’estil oral de cada persona iencara no massa, atès que lamanera de contar de lamajoria s’acostava força a unamena de patró del quepodríem conceptuar com agènere oral. En aquest escritjo mateix he tractat d’imitaraquest model fins allà on heestat capaç de fer-ho. Laversió que ara publico va tenirl’origen en un manuscrit que

Llorenç Delgràs Eberhard deviaredactar els anys quaranta delsegle passat i poc després dela seva mort, la seva vídua,Carme Capellà Catà, vatrobar-lo fent endreça. Enca-ra em sembla que la sentoquan em va dir amb aquellaprosopopeia amb què parlava:“—En Delgràs, el català noméssabia parlar-lo i per aixòmentre la masovera liexplicava ell ho anava escrivinten castellà, així tal comraja... –“. Em va oferir elmanuscrit i me’l va donar en-

tre altres paperots més omenys oficialescos de quanLlorenç era secretari delJutjat de Pau, d’abans idesprés de la guerra.L’original està fet ambestilogràfica, a la part poste-rior d’un ofici de JefaturaLocal de Falange de Canet deMar, la qual cosa fa suposarque el devia fer en un momento altre dels anys quaranta o acomençament dels cinquantacom a molt tard. La part fron-tal, doncs, és un imprès quediu textualment: Delegación

article

Il·lustració: Salvador Castellà

El Sot de l’Aubó


de MiliciasPara conmemorar de una ma-nera digna el............ Ani-versario de la Liberación deesta Villa por el Glorioso Ejér-cito Nacional, y para asistir alos actos que por la mañanase celebren a tal fin, se teordena, te encuentres debi-damente uniformado, ..... alas ...... de la mañana del día30 de los corrientes, en el lo-cal de esta Jefatura desdedonde se iniciarán los actos,la presidencia de los cualesestará a cargo.....Esta Jefatura consciente de tufé falangista y tus sentimien-tos patrióticos no duda cum-

criatura, que aleshores enca-ra les tenia prou clares, jovaig fer-ne una versió pròpiaen català, que ara he revisati que és la que dono a conèixera continuació.

Les Dones d’Aigua

Una migdia d’estiu, l’hereu deca l’Oller provava de fer lamigdiada sota d’una alzinaarran del rec que feia la par-tió de les seves terres. L’Hereumirava el cel entre el fullamd’una alzina. “No corre ni unsospir d’aire, -pensava-. Totestà aturat, res no esmou...”. En el mateixmoment que anava a adormir-se, es va fixar que lescapçades dels trèmols que hihavia arran del rec aletejavenlleugerament. “Només esmouen les fulles altes delspollancres” va pensar i sensesaber per què, li va venir unasensació de reguard. Elpollancre és l’arbre del dimonii va pensar que el Maligne maino té repòs. Quan se li anavaa esborrar la visió del mónperquè el son el tornava avèncer, una veu de dona vacomençar a cantar des delfondal que hi havia més enllàdels pollancs. Era una cançóoblidada que només l’haviasentit de llavis de la sevamare, que va morir quan ellera un infant i el record de laseva mare se li va fer méspresent que mai. La veu eratan clara i cantava tandolçament aquella cançóoblidada, que per un momentva pensar que ho somniava.Va obrir els ulls per deixondir-se i la veu va continuar lacançó envoltada del mateixsilenci estrany i reverent. Jano hi havia ni l’alè d’aire quefeia uns moments encara feiaaletejar les fulles dels trèmolsi no se sentia ni el piular

plirás con lo ordenado, máxi-me cuando es la única vez alaño en que se te concentra.Aprovecho esta ocasión parasaludarte brazo en alto.Por Dios, España y su Revolu-ción Nacional Sindicalista.Canet de Mar, a...... de Ene-ro de.......EL JEFE LOCAL de MILICIASCamarada.......... VillaLlorenç Delgràs va morir el 4de desembre de 1967 i el seumanuscrit sobre les “Donesd’aigua” devia arribar a lesmeves mans al cap de poctemps de ser mort. Ambaquest original i les versionsque jo havia sentit contar de

Il·lu

stra

ció:

Sal

vado

r C

aste

llà


condormit d’un sol ocell. Esva alçar i cautelosament perno ser vist es va acostar alverder darrera del qual liarribava aquella veu misterio-sa. Una noia blanca de pellcom el clar de lluna i rossacom un fil d’or era la quecantava. L‘Hereu no haviavist mai ni de lluny una donade tanta bellesa i sabia del certque no l’havia vist mai, peròtambé hauria jurat que laconeixia de tota la vida... Iquan més la mirava més ànsiasentia de tornar-la a guaitarfins que es va adonar que,sense saber-ho, n’havia estatenamorat des de tota lavida... Va sentir que l’atreiad’una manera tan irresistibleque sense poder fer-hi res esva plantar al seu davant. Laseva compareixença no la vapas sorprendre i va continuarcantant fins acabar la cançó.Aleshores, amb la més grannaturalitat, va acabard’esbalair-lo en un somriureesplendorós.La bella desconeguda vacorrespondre a l’amor del’Hereu de ca l’Oller i al capde poc temps van coincidir quevolien casar-se. El festeig breui sense entrebancs va lliscarcom una seda fins el dia abansde les nuviances, la noia vaemprendre al que havia de serel seu marit amb aquestesparaules:-“M’has demanat que em casiamb tu i m’hi he avingut detot cor. Però abans de casar-nos t’haig de fer duesadvertències que et podensemblar estranyes”.El xicot va contestar-li que hofes sense recança:-“Si per tu són importantstambé ho seran per mi”...-“Fins ara no m’has preguntatqui era ni d’on era, no fa?”.-“Sí, és veritat...”.-“Doncs, si he decidit casar-

me amb tu ha estat sobretotper la teva reserva en aquestpunt. Fins ara no m’haspreguntat ni d’on era ni d’onvenia i tampoc no has de fer-ho mai d’ara endavant, hasde mantenir aquesta reservaper sempre. L’altreadvertiment és que, passi elque passi entre nosaltres,tampoc no m’has de pregun-tar mai d’on vinc. I, si bé emvas trobar arran d’un estany,mai no m’has de dir “Donad’aigua”...”.L’Hereu va fer la prometençasense ni pensar-hi per a po-

der-se casar i l’endemàmateix van prendre estat tali com ja havien convingut...Els primers anys el matrimoniva viure amb bona avinentesa,van tenir dos fills: un noi i unanoia, que van refermar enca-ra més el sentiment que hihavia entre ells. Per algunaqüestió que el temps no ensha previngut, un mal dia,però, van arribar les raonsentre marit i muller. I el certera que l’Hereu no havia pasavorrit la seva dona, sinó quecada vegada n’estava més imés enamorat i per tant,

article

Il·lu

stra

ció:

Sal

vado

r C

aste

llà

El Sot de l’Aubó


potser era cosa de gelosia. Elperquè d’aquestes raons araja no el sap ningú . El cas vaser que el marit va mudar decaràcter i per un tres i no ress’esvalotava i escridassava laseva dona. Però, per més queell s’indignava i li cridava, ellano deia res, ho suportava totmansament sense tornar-s’himai, no li contestava mai res.Però aquest capteniment, a

l’Hereu semblava esverar-loencara més, potser li feia pen-sar que la seva dona no el te-nia per res i en comptes decalmar-se, cada dia quepassava el mal geni li creixia.Fins que una nit, l’Hereu labotzinava més forassenyatque mai, i com que no sabiacom fer-ho per fer-la saltar,li va retreure el seu origendesconegut i sense aturador,

endut pel rampell va deixaranar:-“Ja sé perquè m’ho vas ferprometre allò! Tu no ets pasuna dona com les altres, tuets una goja, ets una donad’aigua!...”.Tan bon punt ho va dir ja sen’havia penedit. Però nomésde sentir aquestes paraules ala dona li va venir un desficiestrany que la va fer sortir dela casa i posar-se a córrer ambgran agitació. Penedit, el seuhome se’n va anar darreraseu, però ell no podiaencalçar-la ni aconseguir-la; ladona fugia bosc amunt i quanla tenia a vint passes un granencegament de camesl’aturava en sec. Desalenat iplorant, l’Hereu li jurava quemai més no tornaria a man-car a la seva paraula,suplicava que el perdonés ique tornés a casa amb els seusfills. Però la dona ni escoltavani el sentia, només corria ifugia sense aturador...així,d’aquesta manera, l’undarrera l’altre, van trescartota la nit. Van tramuntar elMontnegre i el van davallar perla cara de la Vall gran ialeshores la dona es vaatraçar de dret a Montseny. Aell li mancaven les forces, peròa ella semblava que li creixieni el seu pas era cada cop mésviu.Quan van ser enmig de lesboscúries del Montseny, ladona va emprendre viaranyscada vegada més drets i méssolitaris que l’Hereu noconeixia. En despuntar el diava sobtar-lo una gran remord’aigua viva, d’un saltvertiginós que es desplomavaen el gorg més negre i mésprofund que havia vist mai...I amb esglai va veure com laseva dona saltava enmig delborboll de les aigüestenebroses i desapareixia a

Il·lustració: Salvador Castellà


article

l’instant. Va caure clavat degenolls a terra i desesperatclamava i implorava. Lamateixa determinació cegaque l’empenyia des que ell lihavia dit aquelles paraules,l’havia dut fins aquell gorgmisteriós i l’havia fet preci-pitar-s’hi. Tot va ser inútil ide res no van valer ni els clamsni els plors ni les súpliques nila invocació per l’amor delsseus fills.Des d’aquell fet l’hereu de cal’Oller no va ser mai més eld’abans. Les terres li van que-dar ermes i els seus fillsanaven perduts i deixats dela mà de Déu, menjantqualsevol cosa que trobaven.Res no commovia les sevesvolences de pare. L’Hereupassava la vida al bosc defugintel contacte amb la gent. Peròun matí quan va sortir de lacasa a l’era va trobar-hi elsseus fills nets i pentinats i ambla roba mudada. Va ser la pri-mera vegada que desd’aquella nit paorosa quel’Hereu de ca l’Oller va podertornar a mirar-los amb ulls depare. Va sentir una fiblada detendresa i per acaronar-los elsva passar la mà pels cabells.De sobte, allò que li haviensemblat gotes d’aigua, va re-sultar que eren perles de debò.Va preguntar als seus fills quiels havia rentat, mudat ipentinat i li van respondre quela mare els havia abillat tal icom feia quan s’estava ambells... I d’ençà d’aquell diaquan es llevava, trobava elsfills nets i endreçats i amb laroba mudada. Per veure sipodia sorprendre la seva dona,cada dia tractava de desper-tar-se més aviat, però a lamatinada li venia un sonpregon que no el deixava des-pertar fins que el sol ja eraben alt. Aleshores l’hereu deca l’Oller va recobrar l’esperit,

va tornar a llaurar i menar laterra com calia i va tenirbones anyades. De fettreballava només per lavoluntat de fer-ho perquècada matí, als cabells clenxatsi humits de la mainada hitrobava perles tan vertaderescom les del primer dia i, alcap de poc temps, l’Hereu deca l’Oller va ser l’home mésacabalat de la rodalia. A laseva dona, però, ni ell ni ningúaltre que no fossin els seusfills, no la van tornar a veuremai més. Fi.

Epíleg

Aquests fets al nostre rodalsempre els havíem ubicat al’indret de ca l’Oller de SantIscle de Vallalta, que aratothom anomena “Donesd’Aigua”. En aquest lloc hihavia un petit estanyalimentat per un torrent elqual llançava el sobrantd’aigua des d’una certaalçada passant per una rocaforadada. Era un llocombrívol, molt fred a l’hiverni frescal a l’estiu. La gent delpaís evitava passar-hi de nit,sobretot si la lluna feia el ple.La gent senzilla creia que aredol d’aquest estany lesmerles del pit blanc que hivivien es tornaven goges, o si-gui, Dones d’Aigua. Les do-nes d’aigua vestien vels finscom les teranyines i les nitsde lluna clara els rentaven alrec i després els esteniendamunt de les bardisses. Lesdones d’aigua eren d’unabellesa tan pertorbadora queningú no era capaç de resis-tir-la. Cantaven cançons ambuna cadència que qui lesescoltava estava ben perdut,les seves cançons inefablesatreien el dissortat i desprésapareixia negat a l’estany,com en una mena de càstig

per haver transgredit lapròpia natura humana.

Algunes aproximacions alselements folklòricsd’aquesta llegenda

Aquesta llegenda nostrada vaser conformada per fragmentsal·lògens, els primers dels qualsarrenquen de la remotaantiguitat, com gairebé lamajoria d’elements folklòrics.L’eix primordial però, o sigui,la presència de les “goges” o“dones d’aigua”, no és altreque el mateix de les sirenes al’Odissea. Es tracta d’unapresència femenina ambatributs naturals isobrenaturals alhora, quetracta de seduir els elementsmasculins de la raça humanaper tal de seduir-los i desprésfer-los perdre. En algunesversions, les goges utilitzenels humans per fer-se engen-drar per ells, en altres, es li-miten a usar-los sexualment idesprés destruir-los a la ma-nera de la mantis religiosae.Altres vegades la gojas’enamora follament delpartenaire i fins i tot arriba acasar-s’hi, tal i com s’esdevéen la nostra versió, fins i totn’hi ha que infanten i tot, coma conseqüència del seu comerçcarnal amb un humà. Peròsempre els hi cal l’ajut d’unallevadora humana per poderportar el seu fill al món.Aquesta circumstància dónalloc a una altra llegenda, en laqual en agraïment, la “goja”partera li omple el davantal ala llevadora amb alguna cosaque no ha de mirar fins arri-bar a casa seva. La tafaneriasempre pot més que lesrecomanacions de la donad’aigua i la llevadora destapael davantal abans del llocindicat i resulta que nomésconté segó o blat o qualsevol

El Sot de l’Aubó


altra cosa de poc preu que elladesdenya indignada.Finalment, arriba a casa sevai resulta que les volves desegó o els grans de blat quehan quedat agafats aldavantal s’han convertit enpeces d’or. I és que en elstractes entre humans i lesgojes sempre hi ha unacondició com a prova que,òbviament, la majoria delshumans són incapaços de res-pectar i aleshores es desfàl’encanteri en prejudici deltafaner o tafanera, etc...En el passatge de les sirenesde l’Odissea, Ulisses els fa ta-par les orelles amb cera alsseus homes i ell es fa lligar alpal de la nau per sentir el seucant misteriós i no sucumbira la seva atracció mortal. Elprimer substrat de la nostrallegenda, doncs, és aquest iaixò permet datar-lo, com amínim, en més de dos miltres-cents anys, o sigui, lamateixa antiguitat que es cal-

cula al poema homèric.L’obra, atribuïda Homer pelsantics, però, revela lainfluència d’una tradicióliterària oral encara mésdistant de l’èpica, que seriad’arrel folklòrica, en la quall’element eròtic delspersonatges femenins prengran relleu i que, per cert,com haureu comprovat, en-cara es conserva en la nostraversió de les “Dones d’Aigua”,reconvertida novament en li-teratura oral. El fet queaquests elements arribessin aun lloc tan allunyat dels seusorígens palesa la penetracióque va arribar a tenir al seutemps la literatura clàssica.Efectivament, doncs, tot elque fa referència a gorgs imetamorfosis d’ocells en do-nes d’aigua, etc... pertany al’antiguitat més remota itambé més universal. Encanvi, hi ha uns altreselements que es devien adhe-rir a la llegenda inicial, com

les gotes d’aiguaconvertides en perlesque l’Hereu de ca l’Ollertroba als cabells delsseus fills, que fan pen-sar si més no en el sentitornamental del gòticcatalà i si això fos aixíno hauria passat fins alssegles XIII o XIV. Elsa d v e r t i m e n t sprematrimonials de ladesconeguda al seu futurmarit jo diria que sónencara de dates mésposteriors, atès que a misi més no em fan pen-sar en els capítolsmatrimonials que es vangeneralitzar a l’època delbarroc i per tant,correspondrien als seglesXVI o XVII, que de fetdevia ser quan vafinalitzar la versió que vaarribar fins a nosaltres.

M’he decidit a publicar-laaquesta llegenda perquè el seucontingut primordial semblahaver resistit tota la històriad’Europa de cap a cap itambé perquè hi trobo unbatec de poesiamàgicotràgica que a mi emsembla de la més pura iautèntica tradició catalana.Només un últim detall. Ja faanys que a Sant Iscle m’havienassegurat que a “Donesd’Aigua” ja no hi havia merlesdel pit blanc, però fa un parelld’hiverns, baixant per la ca-rretera d’Arenys de Munt aSant Iscle, en vaig veurealmenys dues al costat de lariera i la seva “reaparició”, apart de la sorpresa natural,em va causar una alegrianostàlgica de no dir.

Un aclariment sobre el textde Llorenç Delgràs

El text de Llorenç Delgràs, percert, afirma que la llegendaés originària de Can Blanc deSant Cebrià en comptes de lacasa de ca l’Oller al terme deSant Iscle. “Esta leyenda esparticular de San Cipriano deVallalta (Barcelona) cerca deArenys de Mar, Canet de Mary Arenys de Munt”. De fet,però, la llegenda és pròpia delMontnegre i del Montseny, onencara subsisteix el topònimdel “Gorg de la dona d’aigua”.Aquesta atribució del text deDelgràs potser provenia del fetque devia ser la masovera decan Blanc qui l’hi va explicarla llegenda; és habitual que elsrelats llegendaris hom se’lsaproximi al màxim. De totamanera, la meva versió l’heubicat a ca l’Oller, o sigui, a“Dones d’Aigua” per afinitatamb la voluntat popularmajoritària.

XAVIER MAS GIBERTIl·lustració: Salvador Castellà


article

L’enllumenat públical Canet dels

nostres avantpassats

Joan Ballart i Clos

E ls precedents

La Revolució Industrial,que havia començar al’Anglaterra del segle

XVIII amb les primeresaplicacions del vapor com afont d’energia, va ser una fitacabdal de la història de laHumanitat, ja que va gene-rar una sèrie dedescobriments i millores quevan repercutir en els nivellsde vida de la població com maihavia passat. Lògicament, elprimer beneficiat en va re-sultar el país on començavaaquesta Revolució, l’ImperiBritànic, que va poderimposar la seva hegemonia deprimera potència mundial alllarg de dos-cents anys. Elsaltres països, a mesura quese’n adonaven de la sevaimportància, també s’hiincorporaven, resultant unesnoves formes de vida de lesque avui encara en sombeneficiaris. Naturalment, notots els països eren capaçosd’assimilar el nou sistema, jaque s’havien de complir unasèrie de circumstàncies favo-rables, com disposar d’un sis-tema educatiu eficaç, un

règim polític amb un cert graude democràcia, una classe

mitja emprenedora i uns re-cursos mínims imprescindi-

Els començaments del gas i l’electricitat

Gasòmetre per a l’emmagatzematge del gas ciutat

Sortint de missa i passejant al costat de la Torre Macià a finals del segle XIX

Arx

iu C

arle

s Sà

iz

El Sot de l’Aubó


bles.

A l’Europa Occidental,sobretot França i Alemanya,disposaven de la situacióidònia per entrar en aquestaRevolució i s’hi van afegirimmediatament. Per aquellsanys, Espanya només estavapreocupada per treure el sucde les riqueses de les sevescolònies americanes i no eraconscient dels nous temps,mantenint-se al marge iadoptant el clàssic “que inven-ten ellos”. Les conseqüènciesencara s’estan pagant avuidia.

La situació a casa nostra

A casa nostra, Catalunya,malgrat ser un país petit isense poder polític, sí quereunia condicions per poderpujar al carro d’aquestaRevolució, de forma que ambalgun retard, però bastantabans que a la resta del’Estat, ens hi vam afegir.Podem considerar aquestsinicis cap al 1833, quan es vainstal·lar a Barcelona el vaporde la família Bonaplata, el pri-mer de l’Estat, que donavaforça a una fàbrica de teixitsi a un gran taller mecànic.La mecanització es va anarestenent com una taca d’oli ia Canet també hi va arribar.

Això esproduïa el1870, quan elb a r c e l o n íJaume Sadóva instal·lar lap r i m e r af à b r i c ac a n e t e n c amoguda per laforça del va-por, la det e i x i t sadomassat sque al capd’uns anys se-ria conegudacom el VaporVell (jacomentat ena n t e r i o r socasions, Sotde l’Aubónúms. 18 i19).

Algunes formes de l’energia:El carbó, el vapor, el gas,l’electricitat

Les aplicacions industrials delvapor es van anar imposantper tal de donar moviment atota mena de maquinària comels ferrocarrils, els vaixells, elstelers, etc.El mateix progrés va portar adescobrir noves formes del’energia, com el gas que se-ria conegut amb el nom de

gas-ciutat. S’obteniamitjançant un procés decokització de l’hulla, procésdel que se’n aprofita tot, jaque com a principal producteen surt el gas i queden com aresidus aprofitables el carbóde Cok, el sulfat amònic i elquitrà.Aquest gas, quan cremaprodueix una importantlluminositat, resultant moltapte per a l’enllumenat decarrers, places i grans espais.D’aquí es veié la sevaimportància en aquella èpocadel naixement de la indústria,necessitada com estava d’unabona il·luminació per lesprimitives naus industrials,generalment llòbregues idestartalades.Igualment, les grans ciutatseuropees van adonar-se’n delsavantatges del nou sistemad’enllumenat i cap el 1830, jatrobem que les ciutatsbritàniques de més de 20000habitants tenien totes la sevafàbrica de gas-ciutat.

Llum de gas de la Llotja de Barcelona

Trobada de carlins pujant les escales del pati de l’església l’any 1908

Arxi

u C

arle

s Sà

iz


article

A Espanya, la primeraexperiència d’il·luminació ambgas es va donar a Barcelonael 1826 amb el professor JosepRoura, que amb carbó mine-ral destil·lat artesanalment,va aconseguir produirsuficient gas per il·luminarl’aula de dibuix de l’Escola dela Llotja. Després d’aquesta id’altres proves, el següent pasel va donar l’ajuntament deBarcelona el 1840, convocantconcurs públic per al’enllumenat amb gas delsprincipals carrers de la ciutat.El 1841, s’adjudicava elconcurs al francès CharlesLebon, que ràpidament vabastir la fàbrica de gas a laBarceloneta al mateix tempsque canalitzava lesconduccions i muntava elsfanals. La inauguració del nousistema d’enllumenat es va fera la Rambla el novembre de1842 amb gran ressò popular.Després de Barcelona, s’hi vanafegir l’any 1852 Gràcia iSabadell, el 1855 Mataró,Reus i Vilanova, el 1856 Igua-lada, el 1857 Sant Andreu dePalomar, etc. etc. Començaval’etapa de l’expansió del gasa Catalunya. Eren unsmoments que l’energiaelèctrica encara es trobava ales beceroles. No representavacap competència pel gas jaque encara li faltava mig segleper emprendre la seva pròpiagran expansió.

L’enllumenat públic deCanet

A Canet, des de tempsimmemorial, l’enllumenatpúblic era una cosadesconeguda i quan el sol esponia, la foscor s’emparavade tots els carrers de la vila.Si algú havia de sortir de casaseva i no hi havia lluna, haviad’anar a les palpentes.

La situació va canviar una micael març de 1883, quanl’Ajuntament va decidir posarllums de petroli a algunscarrers. De fet, aquells llumsdonaven una il·luminació tanpobra i macilenta que eramillor que no hi fossin, perquèencara feien ressaltar més lafoscor.Hi havia consciència entre totsels convilatans, que a Canetfeia falta un sistemad’enllumenat amb una micade cara i ulls, cosa que nomésel podia resoldre una empre-sa gasista, però ja estaventotes enfeinades fent lesinstal·lacions d’altres llocs. Lacosa es va començar a enca-rrilar l’any 1889, quan “JosepPiñol i Companyia, Stat. enComandita”, d’acord ambl’Ajuntament, va emprendrel’estudi de la configuració deCanet per poder realitzar laxarxa local del gas.Es tractava d’una empresaque s’havia constituït el 1881

a Granollers, que vacomençar muntant la fàbricade gas i realitzant l’enllumenatpúblic de la seva població.Aviat va començar a ampliarles activitats cap a altrespoblacions del Vallés i elMaresme i entre altres, l’any1888 va muntar la fàbrica degas i l’enllumenat públicd’Arenys. Aprofitant l’avinen-tesa, el 1889 es van produiruna sèrie de contactes entrel’ajuntament de Canet il’empresa per tirar endavantel projecte per Canet.L’ajuntament, mentrestantanava preparant tota laburocràcia, tema proulaboriós ja que havia d’estarpreparat per facultatiuscompetents, publicat al Bole-tín Oficial, aprovat pel GovernCivil, etc. etc.L’empresa adjudicatàrias’havia de decidir per concurspúblic, seguint escrupolo-sament un Plec de Condicionsque establia tota una sèrie

Llum de gas de can Valls, al carrer Xaró Baix

El Sot de l’Aubó


requisits dividits en 21apartats, a complirobligatòriament. Entred’altres, determinava en 70la quantitat de fanals ainstal·lar, les hores mensualsde funcionament, el consumde gas per hora, els preus, laqualitat del gas, la sevapressió màxima i mínima, lalluminositat de la flama quedisposava que havia de ser“igual a la de una làmpara quegaste cuarenta y dos gramosde aceite de oliva filtrado ypuro en una hora”, els horarisd’encesa i apagada, la netejadels fanals, la duració delcontracte que s’estipulava perun mínim de dinou anys, etc.etc.De fet, l’elecció de lacompanyia ja estava decidida

a favor de la fàbrica d’Arenys,cosa lògica per raons deproximitat i no hi havia altreopció. Que hi havia l’acordprevi entre les dues parts eraevident, com es veu quan lamateixa companyia va reunira Granollers junta general desocis el febrer de 1890, perampliar el capital social ambel que fer front a les despesesde la conducció a Canet, tot ique el contracte definitiu en-cara tardaria un any a sersignat.Calia no obstant complir la lleii es va fer la convocatòria,concurs que va guanyar l’únicque s’hi va presentar, és a dir“Josep Piñol i Companyia,Stat. en Comandita”. Elcontracte, dipositat a l’ArxiuMunicipal de Canet i firmat

per Josep Piñol, diu:“Don José Piñol y Pereantonvecino de Granollers del Vallés,habitante de la calle del Inge-niero nº 10, que reune las cir-cunstancias exigidas por la leypara contratar servicios pú-blicos, bien enterado del Plie-go de Condiciones aprobadopor el Magnífico Ayuntamien-to, se obliga a prestar servi-cio del alumbrado público porgas, por la cantidad de vein-te y cinco milésimas de pese-ta por cada luz y hora y a ven-der el gas a los particularespor contador de volumen porla de treinta céntimos de pe-seta el metro, a escepción delque se destine a motores degas que se venderá a veinte ycinco céntimos de peseta elmetro y cuando llegue el con-

Llums de gas al Torrent dels Lledoners Arxiu Carles Sàiz


article

sumo anual de gas a doscien-tos cuarenta mil metros cúbi-cos, desde el año siguienteregirà como precio único el deveinte i cinco céntimos depeseta el metro. Canet deMar, 20 de Enero de 1891”.Un cop fetes les instal·lacions,la inauguració oficial s’haviade fer la diada de Reis de1891, però es va haver deposposar al diumenge següentpel mal temps. El Dr. MariàSerra, fidel testimoni delsesdeveniments canetencs, vadeixar aquestes anotacions enel seu Dietari que resumim:“El fluid que estenent-se ambcanyeries per tot lo poble had’il·luminar les vies públiques,les cases particulars i donarforça als motors industrials,anomenat vulgarment gas, jael posseeix Canet des del dia11 de gener.“La inauguració oficial de lail·luminació tenia de fer-se eldia dels Reis, però per culpadel mal temps s’haguéd’aplaçar pel diumengevinent. A les cinc de la tarda,que és a entrada de fosc, surtla comitiva oficial de la Casade la Vila, component-lal’Ajuntament, principalsaccionistes de l’empresa, qualraó social és Josep Piñol i Cia.de Granollers, autoritats ju-dicial i eclesiàstica i alguns

significats particulars van finsles oficines de la societat enlo carrer de la Mercè, a veurela instal·lació receptora delgas, puix aquest se fabrica aArenys de Mar. Després sedirigeixen al carrer Ample aon en el lloc anomenat laPlaça, encenen dos fanals, l’unel senyor alcalde i l’altre elgerent, en Josep Piñol. Elpúblic aplaudeix i l’orquestratoca la Marxa Reial ........Ladiada d’avui és de veritablegoig pel poble, car lail·luminació pel gas,proporcionarà el poder tran-sitar còmodament pelscarrers amb suficient claror,la que fins ara era escassa,los veins se beneficiaran ambla utilitat de la distribució dellum i el gas serà medi de po-der desenrotllar novesindústries o donar més vida ales existents....”L’obra realitzada eraimportant, ja que amésd’instal·lar els 70 fanals,l’empresa havia realitzat lacanalització Arenys-Canet, lainstal·lació de canonades atots els carrers per a ladistribució del gas i haviamuntat un gran gasòmetre alcarrer Verge de la Mercè pera emmagatzemar-lo.Com que es tractava d’unabona millora tothom s’hi va

acostumar. Mentrestant, lesinstal·lacions de gas s’anavenestenent per viles i ciutats deCatalunya, però al cap d’unsanys, el mateix progrés vaportar una nova energia,l’electricitat i aquesta va anarprenent el protagonisme quefins llavors havia tingut el gas.

La competència del’electricitat contra el gas

L’electricitat ja es coneixiades de feia temps a nivelld’experimentació científica id’aplicacions industrialspetites, però quan es van re-unir les condicions per a laseva producció econòmica agran escala (turbinesaccionades per salts d’aigua)i el seu transport a llarguesdistàncies (transformadorsd’alta tensió), l’electricitat vairrompre amb força en elmercat de l’energia.Llavors, primera dècada delsegle XX, va començar unacompetència ferotge de lescompanyies elèctriques contrales gasistes per endur-se elscontractes municipals del’enllumenat públic de moltespoblacions.A Canet en vam tenir un bonexemple amb la pugna que esva establir l’any 1908 entreels partidaris del gas i els del’electricitat, pugna que vaprendre un caire polític. Desde que s’havia produït larestauració borbònica amb elseu caciquisme, elsmonàrquics ocupaven el podermunicipal i com no podia serd‘altre manera, recolzaven lacentral elèctrica que “Garcia,Llauger i Cia” estavamuntant. Feien pinya amb enJosep Garcia, soci de la cen-tral elèctrica i que era el quemovia els fils del poder muni-cipal. Els catalanistes dirigitspel Dr. Marià Serra, llavors

Enllumenat elèctric al carrer Ample

Arxi

u C

arle

s Sà

iz

El Sot de l’Aubó


com a oposició naixent, nopodien admetre la parcialitatde l’Ajuntament enl’adjudicació del futurcontracte de l’enllumenat,estant com estava en JosepGarcia ocupant els dos llocsclau, com a soci de la centralelèctrica d’en Llauger i coma Alcalde. Es pot veurel’enverinat duel dialèctic en-tre els catalanistes del Dr.Marià Serra i els monàrquicsd’en Josep Garcia repassantels periòdics locals de cadabàndol “La Costa de Llevant”i “Vida Llevantina”.Com abans dèiem, les elèc-triques es van anar fent amosdel mercat de l’energia, so-bretot a partir del 1911, quanes van començar a materiali-tzar els grans projectes de “LaCanadenca” nom amb el quees coneixia la “Barcelona Trac-tion”, (tema ja comentat,veure Sot de l’Aubó núm 20).Les gasistes no s’hi podienconformar i per no perdrequota de mercat, van co-mençar a entrar en el campde la producció elèctrica.Però l’empenta de l’electrici-tat era imparable. Malgrat quees produïssin alguns avençostecnològics en els sistemes deproducció del gas-ciutat i lagran millora que va suposar la“camisa d’Auer”, que va do-nar a la flama del gas una llu-minositat superior amb menysconsum, només van servir peralentir la seva desaparició.L’enllumenat públic de Canet,havia abandonat el gas el 1909per decisió de l’alcalde JosepGarcia i es va passar al co-rrent elèctric continu de “Gar-cia, Llauger i Cia”. Quanaquesta companyia va tancarla central elèctrica el 1924 perobsoleta, l’enllumenat públicde Canet va passar a mans dela “Energia Elèctrica de Cata-lunya” que va imposar el co-

rrent altern.La petita companyia gasistade Josep Piñol, llavors ja ambel nom de “Alumbrado de Po-blaciones”, procurava expan-sionar-se per no perdre quo-ta de mercat. Encara que ha-via perdut el contracte del’enllumenat de Canet, am-pliava el negoci i anava ad-quirint altres fàbriques jaexistents, com la del gas deGirona, la central hidro-elèc-trica de Sant Miquel del Fai ila central mixta de l’antigafàbrica “Caralt i Cia” de Ca-lella, que des de la dècada de1890 produïa gas-ciutat i elec-tricitat. Però la competènciade les grans companyies elèc-triques era molt forta i no lava poder aguantar. El 1920tancava la fàbrica de gas deGranollers i tot seguit “Ener-gia Elèctrica de Catalunya” vafer una oferta de compra deles accions (avui en diríem unaOPA), que va conduir al seutotal control per part de “LaCanadenca”.Amb tot, “Alumbrado de Po-blaciones” no va desaparèixeri va continuar com una petitafilial de “La Canadenca”, sub-ministrant el gas-ciutat de laseva fàbrica d’Arenys als abo-nats de Canet. I aixís fins el

1936, en que malgrat que elgas ja no s’utilitzava per al’enllumenat, servia per cui-nar i donar calefacció d’unamanera neta, ràpida i còmo-da. Amb la guerra, els bom-bardejos del “Canarias” vaninutilitzar la conducció Arenys-Canet i en acabar la guerra,ja no es va considerar la pos-sibilitat de restaurar la cano-nada, acabant aquí la històriadel gas-ciutat a Canet. En elsgrans nuclis de població, elgas-ciutat va perllongar laseva existència fins la dècadade 1960, quan la seva fabri-cació va resultar inviable da-vant les noves formes del’energia. Estava començantl’era dels combustibles gaso-sos derivats del petroli i des-prés vindria la del gas natu-ral, però això ja són altreshistòries.

JOAN BALLART I CLOS

Bibliografia:Arxiu Municipal de Canet. Contracted’enllumenatDietari del Dr. Marià SerraSetmanari “La Costa de Llevant”Setmanari “Vida Llevantina”“L’electricitat a Catalunya” de Joan C.Alayo. Pagès Editors“Tècnics i Tecnologia en eldesenvolupament de Catalunya” Edito-rial Enciclopèdia Catalana

Llums elèctrics del carrer Ample Arxiu Carles Sàiz


La Toponímia deCanet de Mar (3a part)

Francesc Verdura Campeny

Abans de començaraquesta tercera partde la toponímia,voldria posar en clarl’origen de la fronte-

ra de ben a prop nostre, quesepara el bisbat de Gironaamb el de Barcelona i que esremunta a l’any 785.Heus ací com ho va explicarel Dr. Josep Maria SalrachMarés recentment: “...Elsmusulmans van senyorejaraquesta terra durant tot elsegle VIII o quasi tot, des devers 714 fins vers 785/801.Els anys 785/801, que hemposat com a termini final, sónels de la caiguda de Girona iBarcelona a mans del rei i em-perador Carlenany. Quan el785 Girona es va lliurar aldomini franc, es va començara organitzar la divisió admi-nistrativa del territori catalàincorporat creant, al sud delRoselló, els comtats dePeralada, Empúries i Girona,i, més cap endins, els deCerdanya, Urgell, Pallars iRibagorça. En la línia de lacosta, el comtat de Gironaanava des de la desemboca-dura del riu Daró, en el BaixEmpordà, al nord-est, fins ala partió de les aigües entreles rieres d’Arenys i la deTorrentbó , en el municipi deCaldes d’Estrach, al sud-oest.És clar que la fixació de lafrontera del comtat gironí peraquesta banda, dividint

l’actual comarca del Maresmeen dues parts, una la més sep-tentrional, pertanyent aGirona, i una altra, la més me-ridional, corresponent alcomtat de Barcelona, no esdeuria concretar del tot fins ala presa de Barcelona, l’any801, després d’un llarg setgeque va encapçalar el comteGuillem de Tolosa i que va cul-minar el propi fill de Carlemanyi hereu de l’Imperi Lluís elPietós.”Segurament que el fet de plan-tar-se en aquest lloc deguécorrespondre a motiusd’estratègia militar, ja que laforta envestida que va fer re-cular els musulmans des delregne dels francs també deviahaver desgastat les forcescristianes i abans d’intentarposar setge a una plaça fortacom era Barcelona, esdegueren prendre un respir peragrupar-se, avituallar-se i con-solidar les seves posicionsarran de mar en aquestesdarreres muntanyes que arri-ben fins a la costa, ja que deCaldes d’Estrach en avall ésuna planura fins a Barcelona,excepte els turons de Mongat.Aquesta frontera, que es vaestablir llavors, encara és laque actualment separa elsbisbats de Girona i Barcelona,sense que hagi sofert capmodificació des de fa més de1.200 anys.Aclarit això, passem full i

anem a fer la recerca delstopònims més remots que hemlocalitzat a la nostra rodalia.Els dos més antics que hemtrobat del nostre terme mu-nicipal surten l’any 994, o si-gui, abans de la dataemblemàtica de l’any 1000.Ambdós surten en un pergamíque porta data del 7 d’abrilde 994, el qual tracta d’unavenda atorgada per l’abatAudeguer i els monjos de SantPol de Mar a favor d’un altreAudeguer.Aquest document diu:“.....vindimus.....ad domudsancti Pauli(1)....alaudem....est incomitatum Gerundensem interminio de Villare Ramioni(2), in locum que dicunt adipsos Cavaliones (3).Et afrontat de oriente indomum Sancti Felicis ecclesiaPinta (4), de miridie in undasmaris, de occiduo in TorrenteMalo (5), de cirsi ad ipsa Cru-ce (6)..........”.Aquests topònims que cita enllatí són els següents tal comels coneixem avui dia:(1) ad domum sancti Pauli =Monestir de Sant Pol.(2) Villare Ramione = Vilar deRamió entre Arenys de Mar iArenys de Munt.(3) ad ipsus Cavaliones = Laplatja del Cavaió entre Arenysde Mar i Canet de Mar(4) domum Sancti Felicisecclesia Pinta = Lloc

El Sot de l’Aubó


desconegut al terme de Canetde Mar(5) Torrente Malo = Torrentbó.(6) ad ipsa Cruce = Collsacreu.Aquesta esglesiola o potser unminúscul oratori de Sant Feliu,el cita també Josep Maria Ponsi Guri en el seu llibre “Els nomsde lloc de l’Alt Maresme delssegles IX-XII” a la pàgina 47 idiu així:“Sancti Felicis, ecclesia pinta,13,4. Topònim propi de la vallde Canet al 994 que no potser identificat amb seguretat.La identificació per raó del seumot “Pinta” ens conduiria auna mesura de capacitat isense cap relació ambl’indret. Podria tractar-sed’una errada de l’escrivàvolent escriure ”pineta”,ometés per descuit el senyalvolat per la vocal “e”, però laseva lectura segura i efectivasobre el document original és

“p in ta” ,s e n s e

l a

línia o vírgula que haguéspogut suplir la “e”. Pinetasignificaria lloc elevat i que espogués relacionar ambl’ermita desapareguda deSant Pere de Romeguera. Elfet que la festa major de St.Iscle és St. Feliu que coincideixa l’agost amb el mateix diade la festivitat de St. Pere advincula, fa creure en unasubstitució del titular amb lade Sant Pere a la Romeguera,primera església de Canet.Això permetria trobarl’explicació del fet que laparròquia originària, o sia St.Iscle, conservi la festa majorde St. Feliu, mentre que laseva desmembrada de Canetva prendre la de St. Perecanviant així l’advocació i lafesta d’agost per la de juny.”Si suposem que aquesta mi-núscula esglesiola o oratoriestigués ubicada en el lloc onmés tard, (segle XII), s’hi vaaixecar Sant Pere deRomeguera, podrien haverpassat dues coses. La prime-ra és que fos enrunada i es

fessin servir les pedres perajudar a aixecar el noutemple, molt més gran,ja que havia de servir

per dir-hi la santamissa totes les

festes. I la se-gona possi-bilitat és querestés prop dela nova edifi-cació fins queforen enru-na-des ambdues ique actualmentels seus fona-ments en casd’excavació delterreny es tro-bessin a l’en-torn immediatde les de SantPere.Si no fos així i

l’esglesiola de San Feliuhagués estat edificada en unaltre lloc del terme de Canet,hem de confessar que no hiha el més petit indici de quinpot ser. Solament podemaventurar, amb les escassesdades que ens han arribat finsaquest moment, que ha de serun lloc un xic elevat,segurament al cim d’algunpetit turó envoltat de bosc,(possiblement pins), al’interior del nostre terme mu-nicipal i que no es poguéspercebre des del mar. Al’entrada del segon mil·lenniera molt perillós deixar-seveure per qualsevol vaixell quepassés per davant de la nostracosta a causa dels pirates. Siseguíssim un procésd’eliminació de tots els turonsde Canet el cim dels quals espot veure des de dins del mar,ens adonaríem que són moltpocs els que la seva cresta res-ta tapada, ja que les duescadenes muntanyoses quedavallen des de Pedracastell,que són la carena (Dos Pins) iel camí de la Serra (cal PareJoan), són perfectament vi-sibles en tota la seva longi-tud. Cal també eliminar perlògica qualsevol lloc arran decosta o dintre del queactualment és el casc urbà dela població. Arran de mar nopodia haver-hi res.Crec que això més o menysés el que pensava Pons i Guriquan va escriure lesanotacions assenyalades, jaque els seus escrúpols de bonprofessional no el deixavenposar més que el que sabiasegur i no el que podiasuposar. El lloc ideal queacompleix totes les premissesindicades sembla ser el queactualment suposem que eraSant Pere de Romeguera.I ara passem a cercar l’origendel mot Canet, que per la sevaLa cas forta de Canet, abans de la seva ampliació


article

incertesa, és el que pot por-tar més controvèrsia iconfusió.En aquests moments la dataen què es pot confirmar laseva presència és la de l’any1073, en què surt amb el nomde riera de Canet, (usque inipsa riera de Caneto) . Ésmolt possible que, aprofundintels estudis, pugui sortir en unadata anterior, ja que des del’alliberament dels musulmansl’any 785 fins al 1073 havientranscorregut 288 anys i és desuposar que alguna mena depoblació devia haver-hi enaquest espai de prop de tressegles, dels quals sols ens hanarribat als nostres dies elsmots Cavaió i Sant Feliu.Per no improvisar vegem elque explica Pons i Guri en elseu llibre abans esmentat a lapàgina 48:“Canet riera de. (33,9). Al1073 la riera de Canet ja eraun topònim plenamentconsolidat. Pot derivar delscanyars de les vores de lesrieres i dels canyars de zonesmig inundades, com tambédenominatiu de Cannum,estany o aiguamoll. Al 1083apareix amb la forma deCaneto (40,1). El nom deCanet apareix molt sovint i noresulta insòlita la seva menciócom a Castro de Canet (57,7)o com una referència d’unapropietat manso de Poncio deCaned (61,5). El primeresment com habitat méscaracteritzat és el 1157, éscitada per Villa de Caneto.(67,5)”Amb el que ens diu Pons i Guri,s’ assenyalen quatre variantsd’on ens pot venir el nom. Lesanirem analitzant una a una,tant en els aspectes positiuscom negatius de cadascuna.La primera és “Pot derivar delscanyars de les voreres de lesrieres”. És el que sempre hem

trobat en el poc que s’haescrit sobre el nostre origen imai s’ha donat una explicacióclara d’on ha sortit la notícia.Com a rèplica també podríemdir que, si es vol acceptar queve de canyer, per què no esva posar “Cannes” i no“Canet”. En favor d’aquestatesi, no hem d’oblidar que el2 de gener del 1065 el comteRamon Berenguer i la sevamuller Almodis, en veurel’escàs desenvolupament delmonestir de Sant Pol, van ferdonació del mateix al monestirde Sant Honorat de Lerins deFrança, el qual estava assentat(i encara hi està) en unapetita illa gairebé davant dela ciutat de Cannes (que voldir canyes en llatí) i que elsmonjos francesos que van ve-nir a Sant Pol a partir del 1065estaven prou assabentatsd’això. Fixem-nos que del’any 1063 al 1073 hi ha 10anys de diferència i si ellshaguessin batejat amb el nomde canyes la nostra vall,aquesta s’hagués pogut dirmolt probablement com lafrancesa de la Costa Blava. Percert, a Cannes hi ha una ba-rriada a la seva perifèria ques’anomena “le Cannet”.Suposo que en deu ser undiminutiu. M’agradaria sabersi s’han fet indagacions desde casa nostra al monestir deLerins a partir de la donaciódel comte Ramon Berenguer,ja que forçosament s’havia degenerar una correspondènciaentre els monjos que van ve-nir a Sant Pau amb els de laseva casa mare. El monestirde Lerins està avui dia en plefuncionament, deu ser el mésimportant de tot el sud deFrança, ja que les sevesatribucions arriben fins almonestir de Sant Miquel deCuixà, ja que quan en aquestes va intentar recentment la

seva repoblació per monjosque provenien del monestir deMontserrat, aquests van res-tar sota les seves ordres.La segona opció és “delscanyars de zones miginundades” i es refereix a lapart baixa de les rieres ambel topònim de “Cannadellum”en el sentit general de canyaro canyadell del topònimconsolidat de Canet. (Els nomsde lloc de l’Alt Maresmepag.49).Encara que sembli estrany, esdeu referir al que avui dia ésla Plaça de la Llenya i el carrerAmple. La riera de SantDomènec no existia il’aiguabarreig de la Buscaronsamb la Gavarra anava carrerAmple avall, passant pel carrerde Vall (el seu nom veritableés carrer d’Avall) fins a trobarla carretera i allà desembocavaal mar.La tercera opció és “eldenominatiu de Cannum,estany o aiguamoll”. Confessoque mai he llegit enlloc queen el terme hi hagués un petitestany format per la natura.Ben analitzat, emperò, resul-ta que el mot pot tenir lamateixa validesa que la res-ta. La ubicació d’un estanydins del terme, en aquellstemps pretèrits, hauria de sera la part més alta dela riera, gairebé tocant al’Aubó. Aquesta era d’un nivellmolt més baix que al diad’avui. Vegem el que ensconta el doctor Marià Serra enel seu dietari, recentmenteditat, a la pàgina 251 i quecorrespon a l’any 1895.“ Octubre A Santa FlorentinaÉs sabut que el casal de SantaFlorentina, de D. Ramon deMuntaner, té una antiguitatque puja a molts segles i queper la seva configuració iaspecte, denota que fou unafortalesa i no de les petites

El Sot de l’Aubó


que hi hagueren en aquestsencontorns de la costa. I hofan creure més los restos quese troben en sos voltants,descoberts ara en lesexcavacions que D. Ramon hafet durant sa estadaestiuenca.Paral·lela a la casa i riera, auns quants metres dins del’hort, s’hi ha trobat unagrossa paret unida en un delsseus extrems, el de cap a lamuntanya, amb losfonaments d’una torre; enl’extrem oposat, que mira ala vila, no se pot precisar bélo que hi havia, per impedir-ho una veritable xarxa deparets; no obstant és desuposar l’existència d’unbarri, i ho fa creure el quemés endintre s’hagi trobatuna rampa i un gros espaienrajolat, indicant com si allíhi hagués hagut algun porxo,tot això a uns dos metres mésbaix que el nivell de l’hort,que per les capes d’arena quehi han sobreposades, quedaben demostrat que l’edificiocupava una posició bastantelevada i la riera tenia un nivellmoltíssim baix del que avui diaté, ja que sens dubte amb elsanys i pluges torrencials s’ésanat omplint i amb ella sesvores. Ademés s’handescobert alguns trossos demines que no s’han pogut se-guir per trobar-se tapades perensulsiades i parets, i entreles runes no hi ha mancat res-tos de plats antics, trossos defletxes i algunes monedes decoure del regnat de Carles I oV d’Alemanya.És molt d’alabar el bon gustdel senyor de Montaner, quino repara en gastos perdescobrir o indagar lo que fouel casal des seus avantpassats,i si bé en totalitat difícilmentho aconseguirà, puig lo tempsha destruït molt i més encara

les moltes vicissituds que haatravessat la casa castell, pri-mera d’aquesta vila i deforces llegües a l’entorn, encanvi poc a poc aniràadquirint datos que li podrandonar una idea aproximadade lo que fou.”Aquest extracte del Dietari,a pesar de la seva vaguetatinicial, asenyala algunes datesmolt reveladores, que tot se-guit analitzarem tot seguit.1ª Comencen a aparèixer lespedres a una profunditat d’unsdos metres del nivell del terrade l’hort. 2º Hi ha una xarxade parets dretes de cases, (nofonaments), que podem con-siderar que tinguin entre doso tres metres d’altura, cosaque faria que els seus fona-ments estarien entre quatreo cinc metres de la superfí-cie. 3ª Aquestes edificacionsocupaven una posició més ele-vada que la riera, que teniaun nivell moltíssim més baix.4ª Dintre d’aquestes edifica-cions s’hi van trobar unesmonedes de coure del regnatde l’emperador Carles I, o si-gui, que aquestes cases esta-ven ocupades i en ús a l’entornde l’any 1550, a un nivell delterreny d’uns cinc o sis me-tres més baix que el de l’any1895. Aquest nivell s’hauria deconsiderar que era el que esvan trobar els primers pobla-dors després de la reconques-ta als moros, ja que la men-ció que també hi havia els fo-naments d’una torre fa queaquesta forçosament havia deser de procedència romana.Els romans no acostumaven aaixecar cap element defensiusi no hi havia aigua en abun-dància.Amb totes aquestes deduccio-ns, és de creure que l’ oro-grafia del terreny de l’inici dela riera, (des de l’Aubó a SantaFlorentina), en començar el

passat mil·leni, hi haviad’haver hagut una gran trans-forma-ció, ja que la riera pos-siblement estava de vuit a deumetres per sota el nivell ac-tual i no fora desa-ssenyatcreure que pogués haver-hiuna petita llacuna per aquellsverals. En cas de ser-hi,aquesta amb els anys podriahaver estat colgada per la so-rra que baixava durant lestempes-tes pels vessants dePedracastell i la Vernoia, quanaquestes terres van començara ser conreades, podia haver-hi intervingut la mà del’home, canviant expressa-ment el curs de la riera perdeixar-la seca i poder aprofi-tar el seu llit com a terres pla-nes de conreu. Hi ha alguntram de la part més alta quesemblacom si s’hagués tallat unamuntanya per a deixar pas al’aigua, ja que la seva formano sembla pas natural.Tot fa pensar que en aquestsllocs l’aigua hi era molt abun-dant i com que estaven forçaallunyats de la costa i resguar-dats de les mirades indiscre-tes del mar, gaudien d’unavegetació molt abundant. Totsaquests factors units el feienel lloc ideal per començar lacolonització de la nostra vall.El quart supòsit que és el quealgun senyor feudal, el cog-nom del qual fos Canet, enprendre possessió d’aquestesterres i aixecar-hi el seu Cas-tro, hagués donat el seu noma tota la vall. Aquesta seriauna solució molt possible, sem-pre, però, que sortís en unadata més antiga que l’any1073, en què ja surt la rierade Canet, ja que si fos poste-rior voldria dir que fou ell queva adoptar el nom Canet i queaquest ja existia.

FRANCESC VERDURA CAMPENY


El mausoleu de Jaume IUna obra «oblidada» de

Lluís Domènech i Montaner

Carles Sàiz i Xiqués

La desamortització de 1835 sesaldà amb un fort revés alpatrimoni religiós de totaCatalunya. El monestir de

Poblet fou un dels cenobis mésperjudicats atès que no noméscomptà amb la destrucció i l’espolide totes les peces singulars sinó quea més a més, el 1836 es van profa-nar les tombes dels comtes catalansque hi havia enterrats. D’aquestamanera van quedar escampades pelterra de l’església les despulles deJaume I, Pere el Cerimoniós, JoanI i les esposes d’aquests últims.Altres tombes també van serobertes, però els cossos no van serextrets dels sarcòfags. El 1837 esva concedir permís al rector del’Espluga de Francolí, Antoni Serret,per recollir les restes de Jaume I ies van traslladar a l’església del’Espluga, on es van guardar ambuna vintena més de membres de lacasa reial d’Aragó. Anys després,aquestes restes foren traslladadesal Govern Civil i posteriorment esvan dipositar a la Catedral deTarragona. L’any 1853 una ReialOrdre va autoritzar que les despulleses quedessin a la catedral deTarragona i el 1856 es dipositarenen una tomba de la part posteriordel cor.L’any 1906, la Comissió deMonuments de Tarragona va deci-dir encarregar a l’arquitecte LluísDomènech i Montaner un mausoleuper dipositar definitivament les res-tes del Rei Jaume I i dos anys Mausoleu de Jaume I, fet per Lluís Domènech i Montaner

El Sot de l’Aubó


article

després, el 1908, el Govern del’Estat ratificava l’oferta i amés a més encomanava al’arquitecte una altra tombaper a les restes òssies delsaltres comtes catalans.Domènech acceptà l’encàrreci trigà poc temps a teniresbossats els dos mausoleus.El diari La Vanguardia del 28d’abril de 1908 publicava que“han sido enviados á Madridla memoria y los presupues-tos de los mausoleos traza-dos por el arquitecto señorDoménech por encargo delgobierno, para guardar, enesta catedral, los restos deDon Jaime el conquistador. Laobra será monumental, dig-na de su destino”.Mesos després, el 18 de junyde 1908, el Govern va aprovarper Real Orden una partidade 50.000 pessetes perrealitzar el mausoleu de

Jaume I mentre que elmonument per als Reisd’Aragó, de moment hauriad’esperar per raons pressu-postàries de l’Estat.L’obra del mausoleu de JaumeI es confià a l’escultor NarcísGosch i Boix i al conegutmosaïcista modernista LluísBru i Salelles, amb quiDomènech havia treballat endiferents ocasions com ara ala Casa Navàs de Reus, al’Institut Pere Mata, a la Fon-da Espanya de Barcelona o alPalau de la Música, entred’altres. A Canet, el mosaicde l’àngel que hi ha a la façanade la Masia Rocosa també ésobra de Lluís Bru així comtambé els arrambadorsceràmics florals que encarapodem veure a l’exterior delMas del Grau.Però a mesura que les obresd’escultura avançaven,

sorgiren les primeresdivergències entre l’arquitectei l’Arquebisbat de Tarragona.Domènech volia emplaçar elmausoleu en el creuer de laCatedral, idea però que nocomptà amb el vistiplau delclergat que s’oposà frontal-ment a autoritzar-ho. Això,sumat al retard del pagamentde les minutes professionals del’Estat a Domènech iMontaner, va relentirconsiderablement l’avenç deles obres uns quants anys. El26 de juny de 1914 el diari LaVanguardia publicava unanotícia que deia: “habiendoel arquitecto don LuisDomènech, autor del mauso-leo de Jaime I, designadocomo habilitado á don Fran-cisco Ixart, éste ha percibidohoy 10.000 pesetas paraobras, creyéndose que enbreve empezaran los traba-

Esbós inicial de Lluís Domènech i a la dreta, el mausoleu avui, instal·lat des de 1992 al pati de l’Ajuntament de Tarragona


jos de emplazamiento en lacapilla del baptisterio de laCatedral”.Però tampoc va ser possibleacabar els treballs i l’obra esdemorà una llarga tempora-da més. L’any 1923 encara esdebatia l’emplaçament delmonument si bé Domènechinsistia en la conveniència deposar les tombes al mig delcreuer, talment com estavenal monestir de Poblet.La Vanguardia seguia tot elconflicte i el 20 de febrer de1923 tornava a publicar que“se ha reunido la Sociedad Ar-queológica para tratar del em-plazamiento del mausoleo delrey Jaime I, proyecto del ar-quitecto señor DomènechMontaner. Se nombra una co-misión compuesta de los se-ñores Masti, Font Rubinat,Toda y Bofarull para ponersede acuerdo con el cardenal yel cabildo. Parece que se tratade suprimir el coro de la ca-tedral, trasladando parte deél al presbiterio y al altar ma-yor debajo del órgano que sesustituirá por otro eléctrico,se levantará el mausoleo deJaime I”. Tot i que llavorssemblava que s’havia arribata un conscens, pel març de1923, la Comissió deMonuments Històrics de laProvíncia de Tarragona va de-cidir enviar una carta a la RealAcademia de la Historia, aMadrid on els preguntaven siconsideraven pertinent portarel tema de l’emplaçament alGovern per tractar-se d’unmonument nacional. La cartadeixava constància «de estarya completament terminado,en Barcelona, el mausoleoque, con destino a conservarlos restos del Rey d. Jaime I,el Conquistador, en la Cate-dral de Tarragona, encomen-dó el Exm. Sr. ministro de Ins-trucción Pública y B.A. al ar-

quitecto D. Luís Domènech yMontaner, y cuyo proyectofué aprobado por R.O. de 19de junio de 1908; pero no es-tando aun bien definido elemplazamiento que haya deocupar en la Seo Tarraconen-se y figurando ésta entre losMonumentos Nacionales, laComisión creyó de su deber

deliberar respecto de esteparticular, y a propuesta delvocal D. Eduardo Toda, seacordó proponer a la R.A. desu digna Presidencia por si es-tima pertinente elevar la pe-tición a la superioridad.1º que se señale el primerintercolumnio, a partir delCrucero, correspondiente al

Dibuixos inicials del mosaic del mausoleu de Jaume I

Arxi

u C

OAC

El Sot de l’Aubó


lado del Evangelio, como lu-gar mas a propósito y apete-cido por el arquitecto autordel proyecto, para emplaza-miento de la referida obra;2º de aceptarse esta proposi-ción, tendrá que levantarseel Coro del lugar que hoy ocu-pa, en medio de la nave cen-tral, y, a este efecto, se pro-pone instalar en el Presbite-rio toda la parte de la sille-ría que sea menester, segúnlas conveniencias actuales, y,el resto, montarla en la SalaCapitular, en donde segura-mente satisfará una necesi-dad notoriamente sentidadesde hace años.El 2 de juliol de 1923,l’Academia de la Historia deMadrid adreçava un informea la Dirección General de Be-llas Artes on es prohibia capmena d’obra a la Catedral, tali com volia fer la Comissió deMonuments de Tarragona. Elmotiu al·legat a la carta ésque «el emplazamiento delmausoleo puede resolversesin detrimiento del coro y ladestrucción de esteperjudicaria á la fisonomiaartística del monumento delcual es complemento el di-cho coro, en el que como entodos los situados en la navecentral, segun la costumbreadoptada en el siglo XV porefecto de los grandes reta-blos que cubrieron los fon-dos de los presbiterios, nossolamente hay que conside-rar la silleria sino el faristol,el transcoro enriquezido conobras de arte, las rejas y otrosaccesorios de tal modo quesu conjunto constituye por sisolo un monumento que debeser conservado en toda su in-tegridad». La Real Academiaproposava «queda señalar almausoleo sitio apropiado quebien puede serlo, análogo alque tuvo en Poblet, el brazo

del crucero correspondienteal lado del Evangelio dondepara nada estorbaria al coro,y conforme con este criteriola Academia, en sesión del 25de junio último, ha acorda-do dirigirse a la Superioridadcomo así se ha efectuado enoficio de esta misma fecha,expresando que el mausoleode Don Jaime I sea emplaza-do en el sitio ultimamente in-dicado y que no sea autori-zada la modificación, divi-sión y traslado del coro».Poc després La Vanguardia

publicava que “estando pre-sente el arquitecto D. LuisDomé-nech, autor del nuevomausoleo de Jaime I se hanreunido los canónigos docto-res Larrion, Gomà y Rialt, dela Comissión provincial demonumentos a fin de poner-se de acuerdo sobre el em-plazamiento de aquel, en laCatedral, conviniéndose enque sea en uno de los arcoslaterales del coro, desapare-ciendo el altar de SantaLucia.Se darán las órdenes paratrasladar a esta ciudad la pie-dra labrada y montar el mo-

numento cuyo trabajo se pro-pone terminar el señorDomènech en breves mesescoincidiendo con la gran ce-remonia del traslado de losrestos del Rey Jaime I”.Però Lluís Domènech va morira finals de 1923 i no va poderveure l’obra acabada. Algunespeces del mausoleu ja estrobaven en un magatzem dela catedral però sembla serque els treballs escultòrics noestaven del tot finalitzats. Apartir de la mort de LluísDomènech, el seu fill Pere esva fer càrrec del projecte, lagestió del qual tampoc va arri-bar a bon port per problemesde finançament. L’any 1930La Vanguardia publicava que“el arquitecto señor Alcoverha informado de las gestio-nes hechas cerca del arqui-tecto señor Doménech [esreferia a Pere Domènech] ydel artífice del mausoleo deJaime I, del que existen grancantidad de elementos entre-gados u otro almacenados enBarcelona y algunos por ter-minar, pero no puedeultimarse por no estar el pre-supuesto adicional presenta-do a la superioridad».Amb l’esclat de la Guerra Ci-vil el monument va quedarreclòs en el magatzem de lacatedral de Tarragona i a mésa més, amb l’arribada del nourègim, l’any 1952 el GeneralFranco va autoritzar el retornde les despulles reials de JaumeI al Monestir de Poblet. Així,les peces del mausoleu de LluísDomènech i Montaner vanquedar sense cap ús, en enun racó de la catedral i ambl’arribada de la democràcia,l’any 1984 es traslladaren al’Escorxador de Tarragona. Nova ser fins l’any 1986 quanl’Ajuntament de Tarragona vadecidí iniciar la restauració detots els elements, per instal·lar


el monument en algun empla-çament de la ciutat.L’arranjament del mausoleuva anar a càrrec de l’escultorBruno Gallart i de l’arquitecteLluís Bañeras i des de l’any1992 el conjunt escultoric estroba en un dels patis interiorsde l’Ajuntament de Tarra-gona.

Interpretació històrica iartística del monument

Amb aquest monument, LluísDomènech va voler defugir deltípic mausoleu i és per aixòque va traçar-lo simulant unanau que es fusionava amb elsarcòfac de Jaume I. El mau-soleu està sostingut per unabase de pedra calcària de to-nalitat granatosa que remataamb unes volutes que simulenles onades del mediterrani.D’aquestes volutes, a mane-ra ascendent, en surten lesbases de les vuit columnes queaguanten el doser, d’influènciagòticomodernista, amb arcslobulats, realçats amb unacresteria d’elements vegetalsi rematat amb els quatre pi-nacles de la coberta cònica,al més bell estil de Violet-le-duc. D’altra banda, el mau-soleu conté també, a la sevabase, uns medallons, tres perbanda, que reprodueixen sissegells reials acompanyats dediferents llegendes. Al primermedalló Domènech hi repre-sentà el rei Jaume assegut enun tro amb una espasa a unamà i una creu a l’altra i hipodem llegir, «s. Iacobi di grareg Arag comit Barch» que escorrespondria a «segell deJaume I per la gràcia de déu,rei d’Aragó, compte de Bar-celona». En el segon medalló-el central- hi ha un lleó quesimbolitza el poder i la llegen-da «Sigillum Concilli Cesarau-gusta» que es tradueix per

«Segell del Consell de Sara-gossa» mentre que al tercermedalló s’hi pot veure JaumeI dalt d’un cavall amb la lle-genda «+S domini Montis Pes-vlani», «Segell del senyor deMontpellier» atès que la sevamare era Maria de Montpe-llier i ell va néixer en aquestaciutat de França.A l’altra banda del monumentel medalló contempla de nouJaume I, en aquest cas daltd’un caval amb el text «Comi-tis Barchi et lirgelli et dniMontis Pessvl», que ve a dir

«Del compte de Barcelona i del’Urgell i senyor de Montpe-ller». Al segell del mig s’hi potllegir -envoltant una creu-«Universitatis Barch» (Univer-sitat de Barcelona) i al darrerhi ha Jaume I amb barba ambla llegenda «+Iacobi Dei grareg Aragon et Maioricar etValencie», que traduïm per«Segell de Jaume I, per la grà-cia de déu rei d’Aragó, Ma-llorca i València»Pel que fa a la coberta delmausoleu, Domènech hi vaprojectar un doser totalmentforrat, tant l’exterior coml’interior amb estrelles dau-

rades d’estil Violet-le-ducmentre que l’interior repro-dueix l’escut dels quatre palssobre una creu decorada ambmosaics de tots blavosos i dau-rats i rematats amb una creude Sant Jordi de la qual ensurt una corona reial a cadapunt de partença del braç.El sarcòfag té força semblançaa les tombes gòtiques peròestà cobert amb un excel·lentmosaic policromat clàssic ambdotze grius a la part superiorque simbolitzen la força i quecustodien les tres corones delsRegnes d’Aragó, València iMallorca. D’altra banda, alslaterals, Domènech hi va vo-ler posar sis escuts custodiatsper àguiles bicèfales i dotzelleons que fan referència alstítols i les gerarquies que os-tentava el monarca. A unabanda hi presenta els escutsdel Regne de Mallorca, l’anticescut d’Aragó i el de Montpe-llier mentre que a l’altra ban-da hi posa l’emblema de Ma-llorca, el del comtat de Bar-celona i el modern del reid’Aragó. Domènech va volerrematar el doseret amb duesfigures femenines d’estil to-talment modernista. A laproa, a manera de mascaró,hi esbossà una dona que ambles mans alça una corona -queva estar feta per Joan Bláz-quez- que simbolitza el poderreial i a la popa, un àngelaguanta una senyera feta debronze.El mausoleu de Jaume I és,en definitiva, la suma de to-tes les virtuds de Domènech iMontaner. L’arquitecte hi fu-siona el bon gust de l’estèticamodernista amb la seva granafició per l’heràldica i el pas-sat gloriós de la Catalunyamedieval. Una obra total.

CARLES SÀIZ I XIQUÉShistoriador

El Sot de l’Aubó


article

L’Odeon i la mogudacultural de Canet a finals

dels anys setantesJoaquim Pera Isern

Sota el meu punt de vis-ta l’Odeon de Canet vaser durant una dècadael local d’espectacles

més emblemàtic de tot elMaresme, un referent cultu-ral per a la comarca, unsantuari de la llibertatcreativa, un laboratori cultu-ral i contracultural de primerordre; l’Odeon va aglutinar totallò pel que ara, trenta anysmés tard, el considerem un“local de culte” del seu temps.Reconec que aquesta és unapercepció personal, quepotser no comparteix tothom

a Canet, però parteix d’unarealitat inqüestionable iobjectiva com és la suma detotes les activitats que s’hiportaren a terme i que hanquedat documentades.En aquest escrit m’agradariaretratar en primera personaalguns moments viscuts almític Odeon, sobretot durantels tres primers anys, que vanser els més intensos pel quevan suposar de novetat enl’ambient cultural de Canet.Una experiència que va mar-car la vida de molts canetencsque varem participar d’aque-

lla aventura. L’èxit de l’expe-riència que va suposar l’Odeones va deure, sota el meucriteri, a quatre factors quevan convergir al mateix tempsal Canet de la segona meitatde la dècada dels anys 70’s,en una conjunció gairebé as-tral i irrepetible: En primer llocl’existència d’un locald’espectacles, l’Odeon, depropietat cooperativista i quela crisi del cinema havia limitatla seva explotació comercial.La vinculació a l’Odeon d’unacompanyia de teatre com “ElsComediants”, uns joves


artistes carregats deprojectes innovadors que esfeien molt interessants de se-guir. També hi va contribuirl’existència d’un grup dejoves canetencs culturalmentinquiets, formatsmajoritàriament dinsl’escoltisme i per tant en valorscom la solidaritat, l’altruismei el treball comunitari.Finalment, cal no oblidarl’ambient de llibertat i ganesde canvi que es respiravaarreu del país en els primersanys de la transiciópostfranquista, unesvibracions carregadesd’energia positiva onsemblava que tota empresacultural era possible si homs’ho proposava, i que en elnostre cas comptava ambl’aval de l’èxit que haviensuposat els festivals de músi-ca de Canet.

Els antecedents

La primera meitat dels anys70’s la sala de l’Odeon ja haviaestat l’escenari deremarcables esdevenimentsculturals: cinema, teatre irecitals de música esprogramaven intermitent-ment en el seu escenari,impulsats per la secció de cul-tura de la mateixa cooperati-va “la Unió”; una secció quehavia portat per primeravegada a Canet unadesconeguda companyia deteatre, anomenada “ElsComediants”, per fer unarepresentació a la sala.D’aquella època el grup deteatre amateur “El Canyer”,format per joves canetencsvinculats a la cooperativa, enfou l’experiència mésreeixida. Tanmateix tambéforen apoteòsics els recitalsde música d’en Pau Riba, d’enPi de la Serra o els dos d’en

Lluís Llach de l’any 1973 queabarrotaren la sala del CineOdeon. També recordo unesexitoses matinals dediumenge, amb un cicle decinema musical, on esprojectaren films-documentals rodats en elsfestivals de Woodstock,Monterrey o la illa de Wright;remarcables també els filmsHelp! i Yellow Submarine delsBeatles, unes produccionstotalment alternatives quepoques vegades s’havien vista les pantalles del país i quees van poder veure a l’Odeonen aquells anys.

La gestació d’un projectecultural

Aquests antecedents influïrensens dubte a preparar el camídel que pocs anys després vaesclatar com el “ProjecteOdeon”. S’ha parlat moltesvegades de la importància quetingué el fet que la companyia“Els Comediants” residís aCanet des de l’any 1974 ihagués arribat a un acord ambla junta de la Cooperativa LaUnió per utilitzar la sala coma local d’assaigs pels seusespectacles; les primeres

produccions de “ElsComediants” com “Non PlusPlis” i “Catacroc” foren unatarja de presentació queaugurava un futur promete-dor per a la companyia, comaixí va ser. Ara bé, el projecteOdeon, impulsat per ElsComediants, necessitava pera fer-se realitat d’unaimplicació més profunda perpart de la societat civilcanetenca, i per descomptatun mínim de finançament perarrencar; un capital que ni elssocis de la cooperativa, ni ElsComediants disposaven enaquells moments; la Coopera-tiva ja hi posava el local, ElsComediants part del treball iel seu talent, però tot plegatno acabava de sumar. La ter-cera pota per fer aguantar elprojecte va sortir d’un grupde joves canetencs ques’aglutinaven entornl’organització del festival de“Les Sis Hores de Cançó Ca-talana”. Aquest grup, tot ianar perdent protagonisme enl’organització del festival, afavor de l’empresa Pebrots (LaTrinca), encara disposavad’una important fontd’ingressos procedents del’explotació del bar, venda de

El Sot de l’Aubó


article

samarretes i feines vàriesentorn del festival. Inicialmentaquests diners havien servitper finançar campamentsd’estiu, però des de l’any1976 el moviment escolta aCanet estava en francadecadència i va semblar queinvertir els beneficis del fes-tival en el projecte Odeon erauna bona causa per esmerçar-hi l’esforç col·lectiu d’uns diesd’estiu. D’aquesta manera esva aconseguir el mínim capi-tal necessari per començar arehabilitar l’Odeón i alhora vaservir per canalitzar lesinquietuds d’una part deljovent canetenc vers unprojecte cultural engrescadori potent. Prova d’això és queen els seus inicis el projectede remodelació de la SalaOdeon va comptar amb unnombre important demanobres i pintors voluntaris,sorgits entre aquests jovesque, juntament amb “ElsComediants”, es van arre-mangar des del primer dia, ique van fer estalviar moltsjornals, permetent allargar lainversió dels diners disponi-bles. Els primers retocsestructurals van servir perpoder obrir la sala iorganitzar-hi una gran revetllainaugural el dia 16 d’octubrede 1976, una festassaantològica que, alhora que vaservir per refermar voluntats

sobre el futur delprojecte, tambéva servir per po-sar en clar lesd e f i c i è n c i e sestructurals itècniques delmateix local; fentevident que caliacontinuar amb lesinversions demillora i adaptacióde la sala perassolir uns mínimsde qualitat i deseguretat. Durantla resta de l’any1976 i tot l’any1977 van fer-seaquestes refor-mes. Finalment vaser possible inau-gurar el Cafè eldia 24 dedesembre de 1977, i unasetmana més tard, el dia 31,ho feia la Sala amb una granrevetlla de Fi d’Any.

Les activitats 1978-1980

Durant aquests primers tresanys (1978-1980) l’Odeon vamantenir una activitatfrenètica i va comptar ambuna programació setmanal es-table, sempre degudamentanunciada amb antelació;però al marge d’aquestacartellera oficial, a l’Odeon,sobretot al Cafè, podienpassar coses imprevistes quan

un menys s’ho esperava, eraun local carregat de sorpreseson es podia improvisar unconcert, un espectacle demàgia, un concurs o una per-formance en qüestió demoments. Quedar a l’Odeonper passar una estona era unabona idea, al marge de quehi hagués o no espectacle, calreconèixer que alguns delsmateixos parroquians ja erenper ells mateixos un espec-tacle.En qualsevol cas la inversióesmerçada va ser altamentrendible amb uns resultatsreconeguts per a tothom;L’Odeon va convertir a Caneten la capital cultural delMaresme, sense cap mena dedubte. Un centenar d’espec-tacles al Cafè i una cinquan-tena a la Sala avalen l’encertdel projecte d’aquells anys. Aaquestes activitats cal sumar-hi els espectacles de carrer,els carnavals, les exposicionsi la projecció de més dequaranta pel·lícules descatalo-gades o alternatives; tot


El pintor i nosaltres

Pintar tot el Teatre i el Cafè Odeon294.398 pts.Altres despeses que es varen fer,tant per engegar com desprésa ferreteries i drogueries 91.526pts.

El fuster i nosaltres

La barra del Cafè Odeon 78.854pts.Altres despeses que es varen fer,tant per engegar com després41.854 pts.

El lampista i nosaltres

Una instal·lació nova a tot l’Odeon,tant al cafè com al teatre 498.655pts. Material elèctric i bombetes23.776 pts.

El paleta

Posar wàters nous, unes dutxes,la part que li toca en instal·lacióelèctrica, un magatzem per mate-rial, tapar goteres i el forat delCarnaval. Diu que: 410.906 pts.

El ferrer

De posar molts ferros al terra delCafè Odeon perquè no s’enfonsésmés i d’arreglar la reixes del Cafè iTeatre Odeon 56.310 pts.

Nosaltres i els vidres

De posar moltíssims vidres al Cafè ial Teatre i de comprar algun quealtre mirall per veure quina carafèiem 34.786 pts.

Els extintors

Per comprar una magníficacol·lecció d’extintors perquè noes cremés mai el que havíem fet. Itambé, tot sigui dit, per fercontents als bombers 48.374 pts.

El piano

D’afinar un piano que feia riure,afinar-ne un altre i portar-los totsdos, un cop curats a l’Odeon47.600 pts.

El Cafè Odeon

Decorar-lo, posar-hi taules, cadiresi mobles 79.705 pts.Una màquina per fer cafès 31.950pts. Una màquina per l’orxata 5.000pts. Un rentaplats 10.000 pts.Una nevera, que s’espatlla quan vol23.537 pts. Quatre flors per donar“colorido” 10.000 pts. Jocs perquèla gent no s’avorrís 6.179 pts.Gots, copes, tasses, etc. 59.971 pts.

La música

Un bon equip de so que no donésmaldecap 115.405 pts.Reparacions i canvis de les agulles9.358 pts.Les dotzenes i dotzenes de discs quehem comprat que valen un mínim de50.000 pts.Completar la part de l’equip de mú-sica que varen robar 44.000 pts.Arreglar l’equip de so que l’Odeonutilitza normalment 15.000 pts.

La calefacció

Una bona estufa de gas-oil per al Cafèi una altra de fuel-oil pel Teatre (jano responem dels constipats de lagent) 54.145 pts.

Les exposicions

Dibuixants, pintors, quadres quehem comprat i material necessari23.377 pts.

El cinema

Un projector de 16 mm. 40.000 pts.Arreglar-lo 10.000 pts.Una pantalla de cine pel Cafè Odeon550 pts.Les quaranta pel·lícules que hempassat durant aquests dos anys68.000 ptsFer el “Cine Més Petit del Món”50.000 pts.

El dret d’autors

Un tant per cent de la caixa de cadaespectacle s’ha de pagar als autors50.996 pts.

La propaganda

Perquè la gent s’assabentés del queanàvem fent, ens hem gastat 203.311pts.

Els gegants de l’Odeon

Que ens varen costar moltes horesde feina i un mínim de 75.000 pts.(cal tenir en compte que uns gegantsavui en dia valen molt més;però aquí es tracta de dir el queens hi varem gastar)

Les caramelles de l’Odeon

Que es varen crear després del Car-naval-79 per aconseguir quatre xavosper tapar el forat del Cafè i quetingueren molt bona acollida.El vestuari ens va costar 10.000 pts.

La ràdio Pedracastell

Per primera vegada Canet tingué unaemissora de ràdio a l’ona mitja.El tècnic fou en Segimon Serra i elmuntatge que es va fer ens costa10.000 pts.

Mig Cabaret Odeon

Perquè durant un temps l’Odeonrecordés els cabarets de la bonaèpoca 20.000 pts.

Aquestes inversions pugen a l’entornde 2.700.000 pessetes, que van sersufragades amb els guanys delsfestivals de les Sis Hores (2 milionsde pessetes).

No són comptades aquí les despesesde la contractació d’artistes queanaven apart . Consta a ladocumentació una subvenció del’any 1979 de “La Caixa” per valorde 80.000 pts. que va ser destinadaintegrament a fer “El Cine Més Petitdel Món” i la compra del projectorde pel·lícules.El dèficit generat per les inversionsfetes al llarg dels tres primers anysoscil·lava entorn les 700.000 pts., unaquantitat que s’anava eixugant ambl’explotació del bar i la sala.

Les inversions en la reforma i mantenimentTrobo interessant reproduir un document extret d’una memòria d’activitats de l’Odeon elaborada a finalsde l’any 1980, segurament amb motiu de la crisi sorgida amb la Cooperativa, on es detallen els costos de lainversió que va suposar endegar el projecte i el seu manteniment durant tres anys. D’aquest escandalld’inversions, que reproduïm íntegre, cal destacar dues coses: en primer lloc el llenguatge singular amb elque es descriuen les despeses, i que reflecteix fidelment l’esperit del projecte; en segon lloc crida l’atencióels baixos preus d’alguns conceptes. Val a dir que, dintre del possible, va ser un projecte autogestionat, onla mà d’obra era en bona mesura voluntària, tret de feines molt específiques que requerien una especialitzacióprofessional. Tots els que hi varem participar no varem comptar mai les hores de dedicació (que van sermoltes), avui que tot s’ha professionalitzat, seria impensable de tornar-ho a fer.

El Sot de l’Aubó


plegat dona un resultataltament positiu. Va fallarperò la participació de la gentgran, tot i els intents d’oferiruna programació del seu gust;mai va quallar l’obertura del’Odeon a una part de lapoblació, que va catalogar al’Odeon com a un local dejovent, on hi havia massasoroll, on s’hi bevia i fumavade tot, i el feia responsabled’aldarulls i escàndols nocturnsa la zona de la plaça Colomer.Sempre resulta difícil parlar denoms quan es tracta d’unaempresa col·lectiva, però enaquest cas es de justícia citarl’empenta decisiva de ElsComediants en el projecte ila seva participació i direccióen molts dels actesprogramats; un mànager cul-tural com Jordi Dodero vacontribuir durant un temps enel projecte; un altre delsfactotums de la CooperativaCultural Odeon, a partir de1982, fou en Jordi Torrus, queva fer rutllar la programaciódel local fins al final del’aventura l’any 1988. També“El Cine Més Petit del Món”,inaugurat l’agost de 1979, fou

u nprojectepersonald’en PepTo r r u s ,u n afantas iaque va ferp a s s a rb o n e se s t o n e sa l sdesvagatsparroquiansdel Cafè. No puc deixard’explicar el modus operandid’en Pep: Quan li semblavaque hi havia públic potencialpel “seu” cinema, fos a l’horaque fos, anava per les taulesdel cafè disfressat decameraman de cine mut, totanunciant la pel·lícula queanava a projectar, quan haviaaconseguit “omplir” la sala,que s’emplenava ràpidamentdoncs a més estirar hi cabienuna dotzena d’espectadors,iniciava la projecció. Si algúdels que hi havia fora en elcafè volia veure un tros depel·lícula, quan aquesta jaestava en marxa, havia de ferentrar una moneda per una

ranura practicada a la portadel cinema, moneda que encaure provocava un soroll quefeia adonar al cameràman quecalia obrir un espiell que hihavia també a la porta, oberta tal efecte, i d’aquesta ma-nera l’espec-tador ocasionalpodia veure la pel·lícula eltemps que en Torrusconsiderava oportú,seguidament es tancava denou l’espiell, i així fins lapropera moneda. Tot plegatera gairebé una performancesurrealista.

Espectacles i concerts alsprimers anys

La programació d’espectaclesi concerts a la Sala de l’Odeonfou molt intensa i de primeraqualitat, sobretot els primersanys. El 1978 fou un any in-augural pletòric d’espectaclesi concerts: una vintena degrups teatrals nacionals iestrangers de primera fila vanpassar per l’escenari cane-tenc, la majoria d’ells vingutsgràcies a les bones gestionsde Els Comediants; algunsespectacles també van comp-tar amb la col·laboració del IVPla d’Acció Cultural de LaCaixa. Durant el primer anyd’activitat varem tenir ocasióde veure i gaudir, entre altresque no citem, amb: l’OdinTeatret de Dinamarca; LesNoctambules (14/1/1978); els


Claca que van estrenar la sevaobra “Mori el Merma” (20/1/1978); el Grup A-71 (18/2/1978); el Centre DramàticOccità (5/3/1978); el TeatreTascabile di Bergamo (10/3/1978); el Piccolo Teatro diPontedera (19/3/1978); el Ba-llet Contemporani de Barce-lona, amb Cesc Gelabert iSílvia Munt (18/5/1978) elTeatre del Celobert (26/5/1978); els Germans Poltronaque estrenaren el seu Circ Crica l’Odeon (9/6/1978); ElTeatre de l’Envelat (18/6/1978); la Núria Espert amb“Una altra Fedra, si us plau”(25/7/1978); els americansBread and Puppet (26/10/1978); les estrenes de “SolSolet” de Els Come-diants(26/12/1978) i “Simfonia enFa de Roba” dels Marduix (7/1/1979). Més endavantComediants hi van estrenar elsespectacles La Verbena, Alè iLa Nit. A vegades elsespectacles tenien mésprojecció al carrer, a desta-car les companyies com: Sal-timbanquis del Dr. Soler, LaFura dels Baus, els italiansT.I.C, etc..Els concerts van ser també deprimera categoria des delcomençament, tan a la Salacom al Cafè, la programaciómusical cada vegada va anaragafant més volada a laprogramació de l’Odeon, endetriment de l’activitat tea-tral que, sense desaparèixer,va anar perdent l’empentainicial. És va obrir laprogramació a grups icantants del país, fossin jaconsagrats o simplesdebutants. En aquellsmoments l’Odeon va sertambé l’única sala delMaresme que comptava ambuna programació estable, desde la qual es podien promo-cionar noves formacions

musicals i artistesemergents. Fem uncop d’ull a lap r o g r a m a c i ód’aquells anys:Francesc Pi de laSerra (11/3/1978);Rudy Ventura (18/3/1978); LocomotoraNegra (14/4/1978);Lídia Caballé & BertaVidal (14/5/1978);Trio Bartock (25/5/1978); Indio Juan (3/6/1978); CompanyiaElèctrica Dharma(21/7/1979); PauRiba (4/8/1979);Diego Cortés &Samara 22/12/1979;Cobla Coto Fluix (24/1 2 / 1 9 7 9 ) ;Esqueixada Sniff (2/2/1980); Moto Clua(8/3/1980); GatoPérez (14/4/1980);Carles Benavent &Santi Arisa (22/5/1980); Toti Soler (6/6/1980); La SonoraCatalana (14/7/1980); OrquestaMondragón (17/8/1980); Sisa & Melo-drama (30/8/1980) ; etc..També foren memorables elsdos carnavals viscuts al’Odeon , amenitzats perl’Orquestra Plateria; volemfer notar que aconseguir por-tar aquesta prestigiosaorquestra el dissabte de Car-naval durant dos anys seguits,el 1978 i 1979, donen idea del’empenta del projecte i elbon ambient que es respiravaa Canet en aquells anys. El pri-mer dels carnavals (4/2/1978)quan feia un mes tot just quehavia obert l’Odeon va ser dellarg la millor de les festes delCarnestoltes feta mai aCanet, dirigida amb encert perEls Comediants, va durar totauna setmana. L’acte central

de la festa fou el concert dela Plateria, va comptar ambun miler d’assistents i fouantològica, fins al punt que alCarnaval següent (24/2/1979)amb la voluntat de repetirl’èxit de l’any anterior, vaarribar el desastre. L’arribadamassiva de forasters amb ga-nes de passar-ho bé, entrecanetencs i forans devíem ser-ne uns cinc mil (en aquellmoment a Canet teníem7.500 habitants), va provocarel col·lapse del local i de lamateixa festa per excés degent; tot i haver tres localsfuncionant a l’hora (l’Odeon,el Saló Rosa i el PavellóPoliesportiu) va ser impossibleabsorbir tanta gent; un de-

El Sot de l’Aubó


sastreque va culminar amb

l’ensorrament del terra delCafè Odeon a mitjanit, quanaquest estava més atapeït degent; tot i caure un bongrapat de persones sobre elsrevoltons del sostre del pis debaix, miraculosament no vanhaver-hi desgràcies personalsdestacables, tret de l’ensurtmonumental que va suposarl’accident i que va obligar areplantejar-se aspectes com

el de laseguretat es-tructural del’edifici quefins aquellm o m e n ts ’ h a v i e npassat moltper sobre.A q u e s td e s g r a c i a tepisodi va ser,sense saber-ho, unap remon i c i ódel que hapassat anysmés tard ambl’Odeon, i queha comportatl’ensorramenttotal del’edifici.La partcorresponental CafèOdeon, pel seuformat més

petit com asala, vapossibilitar ce-l e b r a r - h iespectaclesde petitf o r m a t ,molt mésíntims, onel públicgairebé esbarrejava

amb els artistes. S’hiportaren a terme espectaclesde màgia (Picart l’il·lusionistao el mag italià Bustric), el fa-kir Kirtman fou un clàssic del’Odeon, el Mestre Arnó ambel seu espectacle d’hipnosi;també les ombres xineses dela Bombeta, o les bombollesd’en Pep Bou, monòlegs me-morables com els del’irrepetible Pepe Rubianes,que va venir varies vegades aactuar al Cafè. Altres artistesque van passar per l’Odeon

recordo a: La Vella Dixieland,Tete Montoliu, els HuapachàCombo (a la sala); els concertsde música clàssica o de jazztrobaven en el Cafè l’ambientcàlid i íntim que requereixenels concerts d’aquesta mena.En el moment de l’actuaciósenzillament calia inutilitzar lacaixa, que era l’antigamàquina de la botiga de laCooperativa; una caixa regis-tradora que tot el que teniade bonica ho tenia també desorollosa, tampoc era permèsfer infusions amb la cafeteradurant les representacions, nitirar glaçons dins un got buit.Durant els aplaudiments, en-tre peça i peça, aquestesmàquines s’activaven totesalhora durant uns segons perdonar el servei requerit alsassistents.Una altra vessant cultural queva tenir el projecte de l’ Odeonva ser reactivar la salad’exposicions Cap i Cua, ubi-cada al carrer del Gram, a lacasa que havia estat la seu del’antiga cooperativa la Cons-tancia (fusionada amb la Ca-netense per esdevenir la coo-perativa la Unió). Aquesta ini-ciativa cultural, patronejadaper l’Oriol Arnau, va començarpels volts de juny de 1978 i alllarg de més de quatre anysva portar a Canet més d’unaseixantena d’exposicions,amb un total de més de tres-cents artistes plàstics (pintu-ra, escultura, gravat, fotogra-fia, dibuix, terrissa, etc.);sobretot va apostar per noustalents de la comarca, quepodien penjar la seva obra aCanet per primera vegada,entre els noms reconegutsactualment podem trobar eld’en Perejaume de Sant Pol;també alguns artistes consa-grats penjaren obra a la salaCap i Cua: Cuixart, Opisso,Ibáñez o els dibuixos naïf de


Xavier Cugat. Un personatgepeculiar en Cugat... recordoperfectament com el dia dela inauguració de la seva ex-posició, a la nit va ser convi-dat a pujar a l’escenari del’Odeon a dirigir unes pecesamb l’orquestra, aquell velletde més de vuitanta anys, ambsmoking clar i amb uns mi-tjons vermells, va marcar-seuns cops de batuta memora-bles davant d’un públic entre-gat.

La primera crisi i la segonaèpoca (1981-1988)

Els problemes van començara sorgir l’any 1981, quan ungrup de socis de la Cooperati-va La Unió, l’entitatpropietària del local, va fersentir la seva veu discordantamb el tarannà que agafavael projecte; en aquesta líniauna Junta Extraordinària desocis de La Unió (5/3/1981)va votar a favor deldesnonament immediat de laSala i Cafè dels seus ocupants:Els Comediants i el grup dejoves de Canet que finsaleshores havia gestionat elslocals. Cal recordar que desque s’inicià el projecte mais’havia signat cap paper ocontracte entre les parts i encanvi els usufructuaris del lo-cal havien fet importantsinversions per la seva

rehabilitació. Arran d’aquestapolèmica, la execució de ladecisió d’expulsió no es va ferefectiva immediatament i vacomptar amb una moratòria;la resta de l’any es va seguirnegociant i alhora programantespectacles. D’aquest any1981 va ser també el intentfallit per part de la gent del’Odeon de revifar el Festivalde les Sis Hores de Cançó Ca-talana, que ja feia dos anysque no es celebrava; unprojecte que va anaracompanyat d’una agrepolèmica a nivell local entredefensors i detractors de lainiciativa. Finalment,l’Ajuntament del moment nova autoritzar la celebració delfestival, una decisió que vadeixar molt tocades lesrelacions entre Ajuntament iOdeon. Pel febrer de 1982 sesigna finalment un contracted’arrendament entre La Uniói una recentment creada Coo-perativa Cultural Odeon; unaassociació que comptava ambmolts socis entre els joves dela primera època i altres ques’hi afegiren. Aquestaassociació va gestionar lesactivitats fins el moment delseu tancament definitiul’estiu de 1988 (ara ha fet 20anys!!!). La tasca de l’Odeonen aquesta segona època foutambé rellevant, sobretot anivell musical, la programaciósetmanal de música al Cafè

Odeon va marcar les nits deldissabte de molta gent deCanet i de la comarca, per laqualitat de la programació isempre a uns preus populars.Però ja no va ser el mateix,l’esperit inicial del model degestió s’havia esgotat, ElsComediants tenien altresreptes professionals i la novagestió de l’Odeon es va anarprofessionalitzant, com nopodia ser d’altra manera.Personalment vaig ser, enca-ra, un assidu de l’Odeonmoltes nits de dissabte, peròara com a soci i client quepagava una entrada, sensemés implicació que l’afectiva

El Sot de l’Aubó


vers un local i uns amics queara vivien de l’Odeon. Enaquesta segona època la Salava restar gairebé inactiva,concentrant-se tota l’activitatal Cafè. Tot i les limitacionsd’aforament del local, un fac-tor que sempre incideix en lespossibilitats de contractaciód’artistes, el prestigi adquiritper l’Odeon era tal que va ferque molts artistess’avinguessin a actuar a Canetcanvi d’un percentatge deltaquillatge. Fins i tot elDepartament de Cultura de la

Generalitat, l’any1988, va guardonarl’Odeon enreconeixement de laseva tasca cultural.Paradoxalment aquellmateix any 1988l’Odeon tancava lesportes a l’esperad’unes reformesestructurals del’edifici que mai novan arribar mai.

Fins aquí uns recordspersonals del que va

ser aquest irrepetible localcanetenc.

Epíleg

En els seus darrers anys,coincidint amb el seuabandonament i ruïna, quemalauradament ha acabat enla seva desaparició física,l’Odeon va tornar a serconegut i reconegut per moltscanetencs, ara però convertiten mite. Avui l’Odeon s’haconvertit en un projecte depoble, una fita cultural que calassolir i una necessitat irre-

nunciable; sobretot ara que aCanet hem doblat la poblaciói, per desídia, s’han deixatperdre quasi tots els localsd’espectacles que teníem afinals dels 70’s. Del nouprojecte Odèon, surti el queen surti finalment, el que essegur és que no serà igual al’antic Odeon, aquell ja ésHistòria de Canet. Un nouedifici, una nova gent i unanova filosofia han de marcarnecessariament el nouprojecte en aquest segle XXI,de l’antic haurà sobreviscut lamarca ODEON. Molts desitgemveure’l liderant un cop més lesnits del Maresme ben aviat.

JOAQUIM PERA ISERN

Notes: * Cartells extrets de la «Col·leccióde cartells de l’Institut del Teatre de laDiputació de Barcelona» i de la col·leccióde l’ autor.* La paraula Odeon apareix sense accenten tot el text, doncs reflecteix tal comera nomenat popularment el local fatrenta anys, catalanitzant el termecastellà d’Odeón . He observat que desde fa dos anys apareix oficialment laversió catalana Odèon, però a aquestterme, malgrat la seva correcció, no m’hihe acostumat mai i no em resulta fami-liar.


article

La mina d’aigua delFideuer (2a part)

Antoni Cruanyes Becana

L’any 1878 havia mortDolors Llauger iRoura, una de lesdues germanes

bessones hereves de Josep MªRoura i Ferrer, qui féu cons-truir la Mina Fideuer que,passant els anys, anavaabastint d’aigua part de lesterres del municipi de Canet.Na Dolors Llauger i Rourahavia deixat a la sevagermana compromesa en elcompliment dels tractesescripturats per l’aprofita-ment i manteniment del’aigua venuda als diferentspropietaris de l’esmentadamina.Sembla ser que durant anys elfuncionament de la mina fouprou correcte, fins que entra-da la segona dècada del’iniciat segle XX, les constantsqueixes dels receptors del’aigua havien creat unasituació tal que només lagravetat viscuda havia aturatel trencament entre elspropietaris de l’aigua de lamina i els de la minapròpiament dita.Cal recordar que elscontractes de compravendade l’aigua de la mina delFideuer obligaven als venedors(les Sres. Llauger i Roura) almanteniment de la mina i elseu perfecte estat de netejaassegurant-ne un bon servei,condició aquesta indispensa-

ble per garantir-ne els cabals.Pot recordar-se que els preusde venda d’aigua semblaven,en el seu temps, prou alts perpoder fundar un capitalsuficient per a complir els seuscompromisos, tot i que semblaque no sempre fou així.Així doncs, passat el tempsdolorós de la guerra civilespanyola i en compliment deles ordres del “Ministerio deObras Públicas” de data 10 dedesembre de 1941 es vaconstituir la Comunitat deRegants i Usuaris de la minaFideuer.Arribats a aquest punt, morta

també Na Serafina i a la vistade l’abandó en què es trobavala mina del Fideuer i les sevesinstal·lacions, es va nomenaruna Comissió de Regants oJunta Provisional formada pelssegüents propietari:Director Pares MissionersPropietaris Horta del SagratCor.Sr. Ramir Busquets PropietariHorta can Busquets.Sr. Joan Xumetra Vall-lloseraPropietari Horta can Marges.Sr. Francesc Corbera PuñetPropietari Horta Corbera.La constitució d’aquestaComunitat de Regants i

Plomera portàtil. Amb ella els propietaris regants podein controlar en tot momentel cabal que arribava a la seva propietat

El Sot de l’Aubó


Usuaris no va alterar, enabsolut, la funcionalitat ni lapropietat de les duesparts...Uns seguien essentpropietaris de l’aigualegalment adquirida i elsaltres de la mina pròpiamentdita, amb les respectivesobligacions.Com que quedava demostratque aquestes darreresobligacions seguienincomplint-se, la Comissió deRegants d’aquesta minaFideuer es va veure forçada apresentar davant les

autoritats judicials lapertinent Acta de Notorietat.«Na Dolors i Serafina Llaugeri Roura, hereves del Sr. JosepM. Roure i Ferrer van acabarde construir les instal·lacionsi repartidor del Turó d’enCarnessoltes, com també lainstal·lació de la canonadaque uneix els dos repartidorsde les aigües de la minaFideuer dites senyoresprocediren a la venda,mitjançant les oportunesescriptures públiques de com-pra venda a diversos

propietaris definques rústiquesi urbanes del’aigua captadaen aquesta mina,reservant-se lapropietat de lamina, instal·la-cions i obres de lamateixa obli-gant-se a efec-tuar les repara-cions necessàriesi el manteni-ment, si bé lesreferides senyo-res o els seus he-reus abandona-res, des de famés de trentaanys el compli-ment de les sevesobligacions. Elspropeitaris del’aigua han vingutposseint de bonfe durant aquesttemps no solsa-ment el cabald’aigua d’aques-ta mina, legal-ment adquirit, sítambé les ins-t a l · l a c i o n ssatisfent a pror-rata l’import deles despeses. Peraquest motiud’abandó els pro-

pietaris regants i demésusuaris,es van constituir endata d’abril de 1945 encomunitat de regants cum-plint lo disposat en «Orden delMinisterio de Obras Públicas de10 de desembre de 1941...(fins l’any 1952 no es va po-der acreditar la possessió dela Mina d’Aigua Fideuer, fetatribuïble a la reconeguda len-titud de la Justícia Espanyola).El mateix any 1945 quedavalegalment constituïda la pri-mera junta de la mina d’aiguadel Fideuer, formada pelssenyors Manuel Busquets iGeorge com a president, di-rector Missioners del SagratCor com a vicepresidentGuillem Busquets i Le Moniercom a sedcretari.

Memòria netejaMina Fideuer

En la tempesta que el passatoctubre s’havia abatut sobreCanet de Mar, entre altresdesperfectes, es va produir larebentada de la canonada quecondueix l’aigua de la minaFideuer des del primer repar-tidor, ubicat al davant del’horta de can Misser, en ellloc conegut per l’Arbossada,fins al segon repartidor ubicatal turó d’en Carnesoltes, enles proximitats del cementirimunicipal.Per l’arranjament d’aquestacanonada es van contractar elsserveis dels obrers habitualsde les hortes de can Marges,Pares Missioners, CanGraupera i can Llauger,acordant-se pagar un jornalde 75 pessetes diàries. Elstreballs per aquesta reparacióes perllongaren durant unasetmana.Tot seguit es va consideraroportú escometre la tascatranscendental de procedir ala neteja de les dues branques

Repartidor portàtil destinat a medicions «domèstiques».Part superior: Sobreixia amb el pes contrastat. Dauscalibrats i constrastats amb les indicacionscorresponents. Contínuament emprat pel senyor Gispertper fer les medicions corresponents als usuaris de l’aiguadel Fideuer.


canetencs

de la mina Fideuer, anome-nades Mina Fonda i Mina Alta,neteja que des de la sevaconstrucció l’any 1872-75 nos’havia fet.Per aquests treballs es va pac-tar abonar als treballadors laquantitat de cent pessetesdiàries de jornal, adquirint-setambé, a aquest efecte,calderes de goma, botesd’aigua, cinquanta metres decorda i quatre llanternes degas acetilè, a part de totsaquells estris propis de laprofessió... S’acordà igual-ment que els mateixos“pouaires” portarien un“Diari” on hi constarien elstreballs realitzats.(Aquest acord entre les partsno era tan sols una mostrad’absoluta confiança, sinó quetambé era el resultat de lesextremes dificultats que esdonaven en aquesta mena detreball i l’assegurança queningú, per part de lapropietat, baixés a la mina acomprovar la veritat deltreball que es feia).El dia 19 de novembre de 1956s’iniciaren els treballs de lamina (també el DIARI),netejant l’entrada i norantametres cap endins. Els dies 20,22 ,23 i 24 es procedí al’obertura de tres pous i 190metres de mina forennetejats traient a la superfíciei en molt males condicions,grans quantitats de terra,fang i pedres, com igualmentde “guilla” i arrels d’arbres detota mena.Els dies 26 i 27 de novembres’obrí un pou molt profund iper ell es tragueren al’exterior gran quantitat depedres, terres i molta “gui-lla” que ha crescut amb granforça. S’obriren dos altrespous, un de molt profund,netejant més de 150 metresde mina.

Desembre, dies 6 ,11 i12. S’han produïtesllavissades com aresultat de les fortespluges dels darrers dies,esllavissades que hanobligat a refer el sostrede la mina en unallargada de 50 metres.Es denota igualment elfort creixement del’aigua de la mina coma resultat de lespersistents pluges delsdarrers dies.Previ acord amb els“pouaires” i per tald’avançar els treballs,s’acorda fer jornada in-tensiva de dotze hores,pujant el jornal diari acent cinquanta pessetes.Aquesta decisió ha tingutnotables avantatges pera donar remat a lesfeines iniciades.Desembre 18, 19, 20 i21. S ha completat laneteja de més de 180metres de mina,treballant intensament ipujant a la superfíciemolta terra i farda queobstruïa el pas.Els “pouaires” adverteixen del’aire enrarit que es respiraen alguns trams de la mina,pel que es fa necessari deixardues boques de pou obertesper ventilació.Desembre 26, 27 i 29. S’hannetejat 145 metres de mina,pujant a fora de l’exteriormolta terra., pedres i granquantitat de “guilla”.(Guilla:arrels de tota mena ques’introdueixen dins de lescanonades, creixent-hi de ma-nera autàrquica i embussant-les).Gener 3, 4 i 5 . En el segonbraç de la mina els “pouaires”han aflorat un nou fiol(naixement d’aigua), queengrandit amb la piqueta, ha

enriquit el cabal de la minaamb quelcom més de mitjaploma de Mataró. S’hannetejat 90 metres de mina,traient terres apilades al peudels dos últims pous.Gener 7 i 8 . S’han tancat elsdos darrers pous, donant enaquest punt per acabada laneteja de la mina del Fideuer.(A.D.G.).Total de metres netejats enla mina del Fideuer: 890metres.En iniciar-se la neteja de lamina Fideuer el cabal era de21 plomes de Mataró i un copfinalitzats aquests treballs, elcabal havia augmentat fins a42 plomes de Mataró.Aquesta Memòria dels treballs

El senyor Joan Costa Simon en una foto de l’any2008. Darrera fotografia de qui fou un importantpuntal en el funcionament de la mina Fideuer.

El Sot de l’Aubó


de neteja de la mina delFideuer palesa el gran cabald’aquesta mina, com tambédóna idea de la duresa deltreball efectuat pels minairesdurant llargues hores del dia ide la nit enllumenant-se ambgas acetilè, a gransprofunditats i sempre ambaigua i fang a mitja cama iamb el temor constant apossibles esllavissades de terrao sobtades revingudesd’aigua.La Memòria fou presentadapel secretari Sr. Joan CostaSimón als Regants i Usuaris dela mina Fideuer, com asecretari que en fou duranttrenta anys.Constatem, doncs, que lamina Fideuer torna ha estaren ple funcionament, confiantque els seus beneficis serangaudits per tots els socisregants i usuaris.Un dels punts més importantspel correcte funcionament dela mina Fideuer estava enmans d’aquells que durant

llargs anys en foren els seusservidors.El paleta Josepet Dotras foudes de sempre el guardià deles claus d’accés al repartidord’en Carnesoltes on, entrealtres obligacions, havia devetllar perquè cap de lesquaranta plomeres del repar-tidor s’embussés i comprovardiàriament si el cabal del’aigua que arribava del repar-tidor de l’Arbossar corres-ponia al rebut en el d’enCarnesoltes. Si no era així eraindici que l’aigua es perdia enel curs de la canonada que uniaels dos repartidors i en aquestcas en Josepet Dotrass’encarregava de localitzar lapèrdua d’aigua i esmenar-la.Aquest treball era certamentmolt pesat, ja que en nodisposar encara de lesmodernes “retros”, els treballses feien tots a “pic i pala”,amb la forçada lentitud icansament que es potsuposar, més encararecordant que la canonada es

trobava situada a dos metresde profunditat.A més de tot això en JosepetDotras havia d’acompanyar,sempre, a qualsevol delsregants propietari que tinguésalguna reclamació o reparacióa efectuar dins delsrepartidors, tant d’enCarnesoltes com a l’Arbossar,essent garant del seu bonestat de funcionament iconservació.Sens dubte el sector quesempre va patir mésdificultats fou el dels Usuarisdel Fideuer, (sector poble),tant per la llargada de la sevaconducció com per l’entrellatde carrers per on passavaaquesta canonada que proveïaels socis fins a peu de casa ofàbrica.Vint-i-un petits propietariseren subministrats per l’aiguadel Fideuer, bona part d’ellsgent molt vinculada a Canet,que en alguns casos només hipassaven les temporadesd’estiu i algunes festes

Nicolau Gispert i Catà. Fou el responsable de l’aforamentdels usuaris de la mina Fideuer (sector poble) durant llargsanys i fins a la desaparició d’aquesta popular mina.

El senyor Joan Solé, darrer president de la mina Fideuer a lasortida d’un acte religiós. Anys 1980-90.


entremig de l’any . Per això,després de pagar l’aigua delFideuer prou cara tot l’any,els podia semblar lògic que al’estiu, que ells passaven aCanet, se’ls havia de compen-sar per les llargues absènciesde l’hivern, no entenentpotser que l’aigua de la minano es podia emmagatzemar...Aquest fou el primer senyalque es va començar apercebre quan una llarga i ex-tremada sequera ens va afec-tar en tots els ordres de lavida. Van venir temps moltdifícils, sense aigua alsembassaments, senseelectricitat a les indústries nillum als carrers ni a les ca-ses... i com tantes altrestambé la mina del Fideuer esva quasi assecar!...En Nicolau Gispert i Catà eral’home des de feia molts anysresponsable de l’aforament del’aigua dels Usuaris del Fideuer(sector poble).Natural de Malgrat, va venira Canet a exercir el seu oficide boter als primers anys delnou segle, emmaridant ambRemei Subirachs l’any1911,.fixant la seva activitata la riera de la Torre, que méstardanament complementavaamb el seu treball d’aforamenta la mina Fideuer. Era homede caràcter molt temperat,pacient i afable, qualitatsmolt convenients per tractaramb totes aquelles mestressesde casa que en alguns casos lipretenien més aigua del queels pertocava.El seu record i la seva figuraresulta inseparable ( per a quiaixò escriu) de la plomera queno abandonava durant leshores de treball i si era entemps de calor, acompanyat icobert del barret de palla queel protegia de la força del sol.(Quanta menys aigua hi haviamés laboriós era l’aforament

i més llarga l’exposició al sol).El seu treball fou, tanmateix,de força responsabilitat i moltnecessari pel bon funciona-ment dels Usuaris del Fideuer.El Sr. Joan Costa i Simón, deprofessió advocat i moltvinculat a la nostra vila deCanet, a part de ser propietarid’aigua dels Usuaris delFideuer, en fou secretari endiverses ocasions. La mésllarga de totes fou entre elsanys 1960 i 1983, data finalde la mina del Fideuer.Efectivament, entre altrestreballs de responsabilitatexercits amb anterioritat,l’any 1960 fou nomenatsecretari de la Junta o

Comissió de Regants i Usuarisde la Mina Fideuer, responsa-bilitat que va complir inin-terrompudament durant vint-i-tres anys, rebent.i atenentvisites o reclamacions delssocis propietaris en el seudespatx de la riera Buscaronstots els dissabtes de l’any...Home seriós, atent , eficienti pulcre, va conduir els darrersanys de la vida de la mina juntamb el Sr. Joan Solé i Fontàs,els quals amb tot l’esforç idedicació possibles varen ad-ministrar la mina Fideuer finsa la seva desaparició.El Sr. Joan Costa i Simón haestat fins ben poc el darrersupervivent d’aquells que

Trobada dels treballadors que construïren la Torre del carrer Ample propietat dela família Puxán l’any 1914. El lloc de la fotografia és al peu del Santuari de laMisericòrdia. En Josepet Dotras és el tercer a la dreta de la línia primera de baix.

El Sot de l’Aubó


visqueren el començamentd’aquesta rica mina, totavegada que a la longeva edatde noranta-sis anys va finir aBarcelona el passat mes defebrer d’enguany. ( D.E.P.).Essent ja impossible seguiramb la mina Fideuer ipràcticament destruïdes lessevesinstal·lacions i amb tot unseguit de deutes que caliaresoldre, la Junta d’Usuaris dela Mina Fideuer va formularals seus socis la següent Actade Convocatòria: “A la VILAde CANET DE MAR a 8 de maigde 1982. Essent l’horasenyalada, prèvia convoca-tòria efectuada per mitjà depaperetes repartides adomicili, s’han reunit enASSEMBLEA GENERAL EXTRA-ORDINÀRIA En la casa –Ajuntament d’aquesta VILA,els coparticipants de laComunitat d’Usuaris de lamina Fideuer els noms delsquals són. D. Francesc SolerGibert, D .Joan Ripoll, D. J.Utzet, D. E. Gratovil, D, J.Puxant, Na Maria TeresaSolsona, Na MontserratDomènech per Na M.ª.Corbera, i el pare Blanco M.S. C, sota la Presidència deD. Joan Solé Fontás, actuantde Secretari D. Joan Costa iSimon. Seguidament esprocedeix a la lectura del’Acta de la sessió anterior,celebrada el dia 21 denovembre de 1981, que que-da aprovada per unanimitat.Seguidament es passa a l’ordredel dia.“Proposta de venda de lesparticipacions d’aigua corres-ponents al sector “poble”, In-forme detallat sobre aquestparticular: En el suposat casde que el comunitari no puguiassistir a la Junta General niformuli anteriorment la sevaoposició al projecte, s’enten-

drà que estàd’acord ambel vot delsassistents.Acte seguit esdóna compteque ningú haformulat capoposició aa q u e s tprojecte tal icom s’oferia is’indica que hiha una ofertade compra dedos plomesd’aigua deM a t a r ó(16.880 litres)per part deD.Enric Riberai Rius , veíd’aquesta perla qual cosas ’ a c o r d aassabentar alsSrs. Comunitaris interessatsen vendre, avisant-los el dia ihora que es fixi per a que espersonin en la Notarìad’Arenys de Mar o bé doninpoders a altra persona per adit Acte.Així mateix s’acorda que elproducte de la compra-vendael retingui la Comunitat per asatisfer, en allò que es pugui,els deutes pendents en aquestadata i en el seu dia, laquantitat resultant es repar-tirà proporcionalment a cadaun dels venedors.I no havent-hi més assumptesque tractar s’aixeca la Sessióa les nou hores, firmantaquesta ACTA el Sr. Presidentjuntament amb el Secretari.President Joan Solé i Fontas.Secretari. Joan Costa i SimónEn data 9 d’abril de 1983 elspropietaris regants i usuarisde la mina Fideuer reben notadels resultats de la vendad’aigua del Fideuer efectua-da en compliment de l’acord

pres el passat 8 de maig de1982. Entre altres assumpteses destaca el resultat de lavenda d’aigua efectuada al Sr.Enric Ribera i Rius.Els venedors són els següents,tots ells de la Comunitatd’Usuaris (del poble):

Mª Lluïsa Busquets LeMonnier 6,600 litres 54.743pessetesJoan Solé Fontàs 3.300 litres27.271 pessetesC. Simón de Guilleuma2.637 litres 21.776 pessetesJ.Utzet – M.Renau 1,100litres 9.123 pessetesM. Xandrí Missé 527 litres4.375 pessetesJ. Puxan Llibre 1.055 litres8.750 pessetesR.Robert Fontdevila 1.055litres 8.750 pessetesC. Francé vda Jover 2.750litres 22.809 pessetesJ. Sanahuja Tomás 3.692litres 30.627 pessetesJ. Morales 527 litres 4.375

En els darrers temps de la seva presidència el Sr. Joan Solé vacomptar amb la col·laboració professional del senyorMontserrat Puigvert. En aquesta fotografia se’ls pot veureen el pati del taller mecànic del senyor Solé, en el carrer de laFont (dècada 80-90)


pessetesC. Pont vda Grau 1.077 litres8.937 pessetesV. Floris Cabot 1.605 litres13.612 pessetesS. Campins Mas 550 litres4.562 pessetesC. Carqués Salvà 2.132 litres17-587 pessetesH. Pont vda García 527 litres4.375 pessetesC. Franquesa i germà 527litres 4.375 pessetesE. Gratovil Boté 1.100 litres9.123 pessetesA. Vidal 1.055 litres 8.750pessetes---------------------31.820 litres 263. 920pessetes

NOTAEssent la quantitat en litres31.820 a 8’2944 pts litre dónaun total de 263.920 pts. ideduïts que han estat elspagaments de la liquidació1981 – 1983, el que resta ésel que proporcionalments’entrega, deduïts aquellspendents de “derrames”.Abans d’acabar aquest darrerescrit volem fer constar quesi la mina Fideuer ha subsistitcontra totes les adversitats haestat per l’enorme treballdemostrat en primer lloc pelsSrs. Ramir Busquets Codina iFrancesc Corbera Puñet,alsque van seguir altrespresidents tots amb igualeficàcia.No obstant la mina Fideuersubsistirà reduïda, això sí, amenor nombre de propietarisabastant el que anomenemHORTES i uns pocs residentsdins la població que no hanvolgut vendre i la qualparticipació és figurativa osimbòlica, ja que lesinstal·lacions estan destruïdes.No així les Hortes que encarapoden considerar a la sevadisposició la seva aigua ubi-

cada, això sí , en el Reparti-dor de l’Arbossar.Per la extingida Junta de lamina Fideuer President. SrJoan Solé Fontas Secretari SrJoan Costa Simón. Canet demar 9 d’abril de 1983.

NOTA DARRERA. Dossier de lamina Fideuer.PRIMER.- En data 7 de maigde 1.983 els Srs. Joan CostaSimon i Joan Solé Fontàsrepresentant als propietaris dela Mina Fideuer fan entrega al’Ajuntament de Canet de Marde tota la documentació rela-tiva a aquesta Mina, junt ambles claus dels diferentsrepartidors. El motiud’aquesta entrega al’Ajuntament té per base elssegüents motius.A) L’Ajuntament s’ha cons-tituït en un dels membresmajoritaris en la propietatd’aigua en adquirir la fincaDubler (Can Marges)B) Els Usuaris-propietarisd’aquesta mina no poden,engeneral, mantenir els costosde la seva explotació.A fi de comprovar l’estat dela mina Fideuer i atesa larenúncia formulada pels Srs.Joan Solé Fontàs, president iJoan Costa Simón, secretari,l’Ajuntament procedeix endata 9 de setembre de 1983a la neteja de la Mina Fideueramb unes despeses de170.000 pessetes.Seguidament l’Ajuntamentprocedeix a efectuar tocs (ca-tes ) a tot el llarg de la rieraMisser constatant que lacanonada general d’aquestamina es troba en situació moltprecària, essent impossiblel’arribada de l’aigua de lamina Fideuer al repartidord’en Carnesoltes.Altres propietaris-regantsd’aquesta mina tenien unscabals iguals o superiors als de

propietat municipal. Calcreure, però, que no erad’interès de ningú o de benpocs recuperar aquestesaigües, que exigien unadespesa elevadíssima.L’arribada de les aigües de laTordera, abundoses i barates,havia forçat la deixadesad’aquesta i altres mines queanys ha lluitaven contra lasequera, l’abandó de lesterres per part dels pagesosi, definitivament, el grancreixement urbanístic,soterrament de les rieres idestrucció de les canonades.Durant uns anys encara, bonapart de l’aigua de la MinaFideuer es va aprofitar pelservei públic municipal, ambl’abocament de l’aiguad’aquesta mina a la canonadageneral de la Vila a l’entradade la Ronda Sant Jordi, refent-se així l’Ajuntament de lesdespeses efectuades.

ANTONI CRUANYES BECANA

Entre l’abundosa informació consulta-da en l’Arxiu Municipal de Canet de Marhi he trobat un vell escrit signat perun desconegut P.M.C que textualmentdiu així: No havia sospitat mai que lamina del Fideuer fos una obra de tan-ta envergadura... Ara que cada casaté aigua abundant a les aixetes potserens costa sospesar la magnitud delscentenars i milers de metres perforatsper sota terra. Encara avui (1976?)moltes llars i conreus es nodreixend’aquesta aigua, com sabeu més bé queno pas un servidor.Ara que la Tordera ens forneix la quevolem, em temo que cada vegadarestarà més en l’oblit aquestaconstrucció dels “americanos” deCanet.El dia que la Tordera digués “prou demunyir-me” i es declarés en vaga, ensrecordaríem de les mines del Fideuer itantes altres!...Tanmateix aquest breu escrit és comuna premonició del que havia d’arribar,com un crit d’atenció al bon ús quehem de fer dels béns que trobem a lanatura...Certament les possibilitats d’aigua queoferia el nostre subsòl en pocs anys esvan esgotar...Tot seguit (25 anys) hemesgotat l’aqüífer de la Tordera.Ara ens llencem a eixugar el nostremar!... I ho fem contents i confiats!...

El Sot de l’Aubó


El Centre d’Estudis Canetencs és una entitat cultural sense cap afanyde lucre que té com a objectiu recollir i preservar la documentació escritao material que tingui interès local i fer-ne difusió.

Si tens documentació sobre la història de Canet de Mar, si vols participaractivament recuperant el nostre passat i si estàs disposat a salvar elpatrimoni del nostre poble, fes-te soci del Centre d’Estudis Canetencs iper només 12 Euros anuals rebràs, cada trimestre, El Sot de l’Aubó.

Fes-nos arribar les teves dades al carrer Saüc, 2 o vine personalmentqualsevol dimarts, de 6 a 8 de la tarda i t’explicarem la nostra feina coma entitat.

Centre d’Estudis Canetencs

El Sot de

l’Aubó

Fes-te soci!pa

pyru

sdiss

eny.c

om ·

Tel.

93

794

04 8

7

sot de l'aubó 28

Documents