JO PELL

He intentat descriure com és la pell, amb tot el significat simbòlic que li

donem, que mostra veladament la seva funció d’identitat; i, aprofundir en la

gènesi de la identitat profunda del jo i dels mecanismes que hi intervenen

socials culturals psicològics, biològics, filosòfics.

Testimoniar sobre la fragilitat d’aquesta situació existencial

*Totes les obres revelen una pell que no tanca, porosa, lloc d’intercanvi,

configuradora d’identitat, oberta, sense protecció, en algun cas susceptible

de ser víctima d’una possible brutalitat per desconeixement de la seva

importància en la funció de formació del jo.

En el procés he descobert que més enllà dels límits físics, la pròpia pell

s’estén en tots aquells que ens coneixen i no revelen qui som, respecten el

nostre misteri de ser i no ens tracten com a cosa sinó com a persona, per que

ells també embolcallen el nostre propi cos i ens fan de frontera, ampliarà la

nostre gràcies a la seva relació amb un exterior més expandit.

Això és aplicable també, als escriptors, als artistes i a tots aquells que entren

en contacte amb nosaltres a través de la seva obra, nosaltres la CUSTODIEM

EN EL SEU SIGNIFICAT. Ens convertim llavors en la seva pell...també.

EL JO ES A LA PERSONA COM LA PELL ÉS AL COS UN

EMBOLCALL.

DARRERA CADA PELL HI HA EL TRESOR D’UN JO QUE

ES CONFIGURA GRACIES A ELLA

TOT EL QUE FEM A UN COS LI FEM A UNA PERSONA.

EL COS ÉS LA PERSONA, QUALSEVOL INTENT DE

SEPARAR EL COS DE LA PERSONA, ÉS UNA OFENSA.

A l’acariciar acariciem la persona, no la pell, l’òrgan

de la pell, si fos així, protestaríem, ens sentiríem ofesos

(desposseïts )*

La pell i el sistema nerviós tenen el mateix origen,

l’ectoderm. Aquesta capa de cèl•lules dona la cresta neural

i entra a dins pel solc neural del fetus donant el sistema

nerviós. És el límit de membrana que no, muralla, de

contacte, contenidor i relacionador: la majoria de receptors

sensorials estan situats en ell. El jo de la persona s’hi situa,

és a on es vincula la memòria de les interrelacions des del

bebé a fins a l’adult, quan hi manquen aquestes, de forma

satisfactòria, la paraula teixeix un tel de discurs per tornar

a protegir, contenir, interrelacionar i identificar l’individu.

És el JO-PELL del llibre Yo-piel, d’anàlisi lacanià. El

discurs contra l’oblit personal del pres aïllat de la màfia,

n’és un exemple. La figura de M.J. als cartells un altre, la

paraula, el jo, a la pell. M.J. és també un exemple de voler

ser acceptat i estimat pel canvi de pell. Les mitologies de

desprendre’s de la pell i col•locar-se la pell d’algú altre, a

l’Amèrica antiga, també ho són.

-La vulnerabilitat per la ferida: tots els teixits de les ferides, de reparació són

vistosos. La sang és interessant, la intercomunicació interna, en líquid, de tot els teixits

del cos d’una persona, la part més profunda, que neix al moll de l’os i l’identifica

completament. La pell també com a identificador extern.

-Les mucoses, més sensibles, més protegides per líquids, voregen les obertures

naturals que no són ferides: boca, nas, ulls, orelles, vagina, uretra…

1_2

-La transparència de la pell: +*blau -de sang

venosa,+*vermell- sang oxigenada,+*groc -quan hi ha

detritus en sang: bilirrubina = * verd,* lila,* taronja: i tots

els colors de la paleta per combinació.

- Els contorns més difícils i bonics: a l’orella per darrera,

a l’engonal, on hi ha fàscia entre cama i ventre per davant:

grandíssima vulnerabilitat, no hi ha múscul.

-El múscul protegeix, dona forma i consistència i dota de

FORÇA.

-L’os dona el contorn fi, marcat, bell, transparentat

al genoll, colzes, cara: pòmuls, front…, canell, peu,

tors: caixa toràcica, cadera: espines ilíaques anteriors,

lumbars… Transparències d’os, forma dura, fixa.

-Les parpelles de l’ull: obertura especial, aquí hi ha

múscul a la vista: l’ IRIS, bell, pigmentat, fins i tot en blau,

recessiu genèticament.

-Uns dels llocs de més sensibilitat són les mans i els peus:

màxima sensibilitat i relació, a les mans, de coneixement.

El tema de la mà-boca en la psicologia originària: lloc on

conèixer. “Arribar a les mans”, també pot ser el lloc on

expressar l’agressivitat- com la boca- o bé, la violència, fins i tot.

-Porus, suor: obertura... pèls encrespats pels músculs capil•lars, la típica “carn de

gallina”...

-Vasodilatacions, “posar-se vermell”. Canviar de color com fan els POPS, les SÈPIES

per comunicar-se entre si, i es sincronitzen, per exemple, en un ritme comunicatiu.

Vasoconstriccions, quedar-se pàl•lid.

-Sistema vegetatiu, nerviós no central consta del simpàtic- reacció d’alarma, defensa,

lluita, fugida i del parasimpàtic- relax digestiu, sexualitat, etc. i la combinació entre

si dels dos, sobre tot, en la tan complexa resposta sexual, per exemple. Memòria

condicionada (Pavlov), reflexes apresos= instint+ història+ pensament.

-El sistema limfàtic i el sistema circulatori: l’acumulació, la deformació en els edemes.

3_4

-La pell i les defenses formen “la pell defensada” per a les

al•lèrgies, que són del jo, les petèquies o l’ increment del

ritme de creixement de capes, l’expulsió enfora, l’engruixi-

ment..., etc.

- Als peus sovint es dona la queratosi. La queratina com

a crosta, semblant a l’exoesquelet primari dels insectes:

la closca, com la dels mol•luscos, tan tous. Les proteccions

exteriors rígides. Cuirasses de la guerra, curioses, les

psicològiques també. El moviment: el gest, l’expressió

davant la immobilitat com a cuirassa, deguda, potser, a

l’aparença d’exoesquelet.

-El pèl és una queratina semblant al “caparazón”, closca,

però fina, retallada… defensiva a la seva manera… que

permet la llibertat de moviments, com una closca trinxada

i acaba sent expressiva. Als ulls: les celles, protecció dels

ulls i bellesa, a la forma del cap: el cabell, saviesa, edat,

història i la pèrdua de pigment a l’ igual que els goril•les

grisos amb la zona de pèl blanc a la esquena, platejat,

que confereix categoria i dona respecte. El cabell mostra,

també, la vitalitat i els atributs reproductius desitjables

conferits per les vitamines, la fisiologia que trasllueix

la capacitat d’alimentació atorgada per la cultura... A

les zones cobertes del cap, s’ha perdut la funció per l’ús de la gorra, substituta de

la protecció del cap cobert de pèl, sí que resta al pubis, les aixelles, etc i afegeix

versemblança a la hipòtesi de l’antiga vida a prop de l’aigua i la pèrdua evolutiva de

pèl corporal pel pas freqüent per llacs i pantans, a l’igual que la bradicàrdia dels

nadons en contacte facial amb l’aigua)

-La melanina i la protecció del sol. A les mans i els peus no cal: la sorra enganxada els

protexeix.

5

-La pell amb les seves marques de grup,tribals, els forats,

les escares i els seus dissenys, els tatuatges, afegits també

com les pintures corporals que varien segons la situació

de conflicte, festa... indis americans, el maquillatge, avui

dia, i les deformacions: identificacions estranyes.

Els referents grupals visuals avui són als MEDIA com la

“delgadez”de la no fecunditat reproductora. A més del

múscul, l’os, la sang, les defenses, els receptors..., el greix

té molta importància.

- Reflexa la cultura de l’inútil: un cos de dona,

reproductiu però prim. L’elevació de la cultura, del poder

del mascle que aportarà tot el que a ella, ja no li caldrà

portar a sobre, en el cos per la criança, per sobre de la

biologia. Com a exemple paradigmàtic i de gran difusió

mediàtica tenim el cas del president de la República

francesa.

-A les classes senzilles l’estereotip de les dones valora

el ser més grasses. Els sofisticats admiraran a dones

“filferrades”. En el cas de l’obra de G. la dona és estable,

ritualitzada, i els homes són “homes destí”.

-L’escalfor, la humitat – l’aigua o vapor d’aigua que se’n

desprèn-, les olors produïdes pels bacteris o bé culturals

com els perfums, o de la dieta, o comunicatives i evolutives: de l’estil de les feromones o

d’altres reaccions més puntuals - són com aquella reacció de protecció que es produeix

en “ l’armadillo”, com el pop que expulsa tinta per confondre i poder fugir, per atontar,

per camuflar l’autèntic olor...

-La sal, el mar: origen de tots els essers vius.

-La superfície del mar que és suau, o encrespat afecta la llum. El reflex de la llum

sobre el cos: segons la pell en la que va reflectida, dona la idea de lluïssor. Llum i aire,

vent; salinitat. Ones

-Ones de transmissió d’un efecte: sonor, tàctil, residu d’una descàrrega emocional...

6_7

-El pas del temps: memòria i línies (o cicatrius ) a la pell.

( Ulisses, el reconeixement per les seves cicatrius, o bé la

vellesa amb les seves arrugues o línies d’expressió o d’ús

com en diem ara.

-Món propi, a part són els llavis. Són la primera pell

d’unió, comunió, de relació, averiguació de la pell de la

mare: com a pell nutritiva de la que surt aliment.

-El moviment i per tant l’expressió, la força, el contingut

de relació, la informació de tantes coses està en la carícia,

que toca i es mou, la pell quieta.

TOCA. QUE TOCA? L’ÀNIMA.

-Receptors –empremta –disseny –símbol –signe ( que

remet al codi, alfabet ). Marca i senyal. Memòria: història.

Assenyala una realitat viscuda: l’alfabet del somni.

- En l’itinerari la carícia confereix, va conferint realitat

(realitat d’objecte, també per la mirada en el retrat ),

intimitat, l’altre del contacte es va introduint dintre, igual

que durant la invaginació el solc neural, entra a dins i

es fa sistema nerviós: cervell, medul•la espinal, cervellet,

bulb, ulls...

-Es va configurant un altre com a objecte de relació:

fantasmagories de l’inconscient.

-Les venetes petites, o no tant petites al dors de les mans, a les temples, que es perfilen,

ajudades per la pell, sota la pell.

-El pols de les artèries –petit moviment de la superfície de la pell-

-L’ancoratge de la pell a través de la dermis al teixit conjuntiu que embolcalla el

cos ( d’on neixen moltes de les arrugues, no totes, hi ha dilatacions i encongiments,

distorsions de la pell)

-El ritme de moviment de la respiració i el ritme del suposat moviment de la limfa, i el

ritme de moviment del líquid cefalorraquidi que segueix i estudia l’osteopatia cranial.

-Venetes, trama de línies d’ús, arrugues d’expressió, de funció, les pigues -

atzarosament distribuïdes- , les ungles com les de les aus que les utilitzen per prensió,

ajut per no deformar els “pulpejos”.

-El moviment de la pell quan es tensen ( activament ) els tendons. I quan la gravetat

actua sobre el quasi líquid que és el greix.

8_9

-El nen no nat i el seu patró de distribució del “vello” tan

característic en espirals, sobre tot al front: “els remolins”

del cabell.

-Les durícies, els “callos”, del treballar, el caminar (la

tallem, serrem, arranquem )

-La gent que es mossega les ungles, les pells dels dits,

dels llavis: agressivitat, control, possessió de si mateix,

apropiació. En patologia M.L. que es mossega quan l’altre

està pressent, verbalitza: me gusta, s’infringeix dolor i

llavors parla.

-La pell i la roca: dilatacions i contraccions que

produeixen esquerdes, el clima fa erosió dels minerals,

la sequedat, també i inclemències del temps a la pell

descoberta fa escletxes, erosió, la pell distesa i recuperada.

-El vestit és la segona pell, i tot el que hi afegim, el que

subjectem, el que no ensenyem i per què... a d’altres

cultures hi ha d’altres patrons.

-El dolor ( és al jo ), la resistència al calor, al fred, a la

pressió... al pas de la electricitat, la carbonització, som

combustible que pot alimentar el foc. Us nazi de la

identitat tatuada de un número, i els objectes industrials

fets amb pell humana com a escarni.

-A la originària “sopa marítima” a l’origen de tot: la micel•la, doble capa a la pell de la

cèl•lula, passatges, porus, oberts amb despesa d’energia: d’ATP, clau de la VIDA i dels

missatges biològics.

-Pell frontera: litigi de fronteres: China, Afganistan, India, Tibet, Mongòlia...guerres

i conflictes, vs PAU. Com són les fronteres a la pell de la ciutat, dels països, pobles,

ètnies, dels estats, de les fronteres naturals, del mar... Més intercanvi, legal de comerç i

il•legal de contraban i les seves màfies.

10_11

-A la boca la pell s’introdueix per la funció interna

a l’estómac i als budells, veritable lloc d’intercanvi

unidireccional, de fora a dintre, de dins a fora canviat,

transformat ( endoderm absorció, secreció ), anus. Defecar

i tot el que comporta: detritus ( olor, color, un món... que

fecunda la terra com a ADOB)

-Fetus corbat. Tub. Genealogia de la forma.

-El cos fet de cèl•lules que es mouen, en un principi més,

després ja no tant, reparen i de vegades ho compliquen

tot com en el càncer. Afinitats selectives : reordenen,

reorganitzen...El mesènquima es mou sempre, acompanya

la vascularització etc...

-El blastoporus, la imatge de front ens fa pànic: por de ser

devorats per una boca.

-Creixement seqüencial fractal a la segmentació,

fractalitat de la pell: de la cèl•lula al cos, autorefència i

repetició de funcions.

-Injerts que funcionen, la pell s’agafa, creix, s’escampa... Punt de costura. Cicatrius

també, ús de metalls nobles, estables per les nanopeces, de poc intercanvi. Igual que el

metall, pel calor es desfà la seva estructura, pel foc la pell esdevé barroca...

-La superfície del cos a l’obra de G.(relació interpersonal, dificultat per la relació

d’amor: tu i jo) pell rugosa, cremada o no pell. No pot posar pell a l’escultura, fa afegits.

En pintura l’essència de la persona s’escampa; és més fàcil: ja hi ha una de pell, el llenç.

Genera en l’espai una pell rugosa per tant doblement sensible, capta la llum i el tacte,

però té quelcom de ferida.

-B. En fa forats (a les dones) i als homes la carn es “desparrama”, es vessa, incontinent,

com l’ombra fora del cos.

-Ús simbòlic de la pell en diferents pintors, escultors... Recordo el llibre el cos de pedra,

sobre l’arquitectura de Roma, la ciutat com a cos, el seu ús i el cos.

12_13

-Per què folrem els llibres amb pell? Fem farcits de pell

lligada? Embotits de la pell interior del budell?

-Amb la pell, el cuir, ens vestim, amb pells ostentoses de

guineu, d’ós ens recubrim. Als guepards, als tigres, els

dissimulen a la natura, els seus disenys, que tenen funció

de comunicació: camuflatge, desorientació: oblit i atac.

-CONSCIENCIA

-Quan tanques els ulls vibra un món a dins, endins. On

els records es fragüen. A la nineta, la “niña”, la pupil•la,

la nina. El pictograma que designa a la dona, al que és

femení en xinés descriu l’escoltar als peus d’algú dins la

intimitat de casa.

-Les iniciacions es basen en això: quan les fan

acompanyar de dolor ho fan per afavorir aquest interior

del RECORD: la segregació d’adrenalina el fixa. Però

desconcentra, desconnecta del detall exterior, esborra la

mirada externa, TOT queda ENDINS com a emoció. Això

és útil als accidents sinó no tornaríem a donar un pas mai

més per no donar un pas en fals... El sistema límbic roba

del còrtex aquesta informació i així oblidem els detalls.

-Mecanisme de marcar, a la psoriasi, per exemple. Gratar: augmentar la circulació per

diluir la noxa: inflamar, reacció defensiva: amb la mà, les ungles obtenim la vasodilata-

ció... i la pell s’aproxima a la mucosa.

-“Salvar la pell” ( pot ser obtenir una mort menys cruel ): als assassinats per que

sí, trets que es disparen sense més, sense consciència, sense sang a les venes (sense

interior profund, sense possibilitat de diàleg interior: atròfia d’aquest espai; massa

dolor, massa soledat, poca estimulació, poca PARAULA, poques paraules : poc tacte,

poc olfacte, gust, poques mirades que es troben que és el que més alimenta)

-Una mirada, una pupil•la fa vibrar l’altre a l’uníson. La mirada guarda: és l’esguard.

Blindar (de blind a l’alemany) és la ceguesa que tanca. I ha altre vibració la de la

violència: molt odi que és amor contrariat, que s’encomana.

14_15

-Fronteres sobreinfectades d’acusació i de retret. Totes les

emocions són la mateixa en el nivell fisiològic, la mateixa

experiència corporal significada de manera diferent.

-La mà prènsil és com la boca que pren, s’’adapta a tot,

per tocar-ho, també ho fa el cap per mitjà del pensament,

”aprehende”, fa una “hendidura”, mossegar amb les

dents “hincar”, “hiato” vol dir, captar, agafar, incorporar

és a dir, mossegar, tragar, digerir.. NO EXPULSAR, SÍ

GENERAR.

-Els nens i el cos, el dibuix dels nens i nenes és

significatiu en les seves parts. Cobrir protegir, desvelar

descobrir. Els vels tema tant propi de l’imaginari masculí,

“l’ hi és” o “no hi és” concret, tan propi de l’imaginari

femení. Complementarietat en nombrar-se mútuament,

vol dir néixer, començar a ser de forma sexuada.

-La pèrdua d’elasticitat de la pell discórrer paral•lela a

la pèrdua d’adaptabilitat del pensament. “Fer-se gran”.

Cal resoldre els conflictes al moment, després la CAPA

d’experiència ha fraguat, sedimentat i és de difícil accés.

S’ha edificat sobre ella.

-Segons el pensament a les cultures americanes els

pels del cap retenien l’energia (del Tonalli), per això és

important cobrint-se el cap. Fet masculí: la gestió de la religió: cap cobert encara ara,

i a demés justament les fontanel•les que són tan útils a l’osteopatia cranial. Segons

el pensament a l’Àfrica als pits de la dona reina s’hi retenien els secrets reials del

seu espòs que trametia a la següent generació juntament amb la llet en el període

d’alletament del nadó . Quan l’altre reté els teus secrets, es converteix també en la teva

pell.

16_17

1-ITINERARI D’UNA CARÍCIA2-MÀXIMA DESPROTECCIÓ *3-FORMA4- REACCIÓ: EMOCIÓ, AGRESSIVITAT5-LA PELL DEFENSADA6-MARQUES.7-SUPERFÍCIE DEL MAR/PELL DEL COS (TROÇET DE MAR EVOLUCIONAT) 8-LA PELL LÍQUIDA, L’ESTEL D’UNA CARÍCIA

9-DETALLS10-LA PELL QUE ANEM PERDENT AL LLARG DE LA VIDA11-LA MICEL•LA, LA FRONTERA12-EMBRIOLOGIA13-ART14-SOCIAL15-CONSCIENCIA16-UN RESORT IMPERATIU17-QUE LA GARANTIA DE LA TEVA SEGURETAT SIGUI QUE L’ALTRE ÉS PERSONA

_EL COTÓ CONFORMA LES SUPERFICIES DEL COS. MÀXIMA VULNERABILITAT

DEL JO ES MOLT DELICAT .PLANTA DEL PEU O PLÀ VENTRAL.

_COMBINAR: LALLUM I L’AIGUA, LA LLUM I EL VIDRE, LA LLUM I EL COTÓ...

AIGUA QUE DISCORRE: CAPA FINA O RIU (AMB MOTOR) O SOLS VIBRACIÓ

MECÀNICA O PROVOCADA(MOTOR)

_FORMES DE FER ARRIBAR LLUM: LA RETÍCULA DE LA CEL•LOSÍA: MARCAR I

FORADAR PER A QUE PASSI, REFLEXAR-LA

_VESTITS: DEL MEU PARE FORADAT D’ESTIU QUE DEIXA PASSAR LLUM, DE

LA MEVA MARE SEMBLANT A CARNAL (BATA ACOTXADA) / L’ABRIC MENJAT

PER LES ARNES...

_ UNA PORTA DE VIDRE TRANSPARENT. LA

INFORMACIÓ PASSA A TRAVÉS D’ELLA , ES

POT OBRIR I PASSAR TAMBÉ FISICAMENT A

L’INTERIOR, POSA EN CONTACTE AMB LA

PERSONA

_UN PAL ON REPOSEN PLATES DE SENTIT

GIRATORI ON COL•LOCAR CARTES

PLENES D’ESCRITS D’IDENTITAT. LA PELL:

LLOC D’INTERCANVI ON LA IDENTITAT ES

TROBA, EN TOTS ELS SENTITS, A CUATRE

VENTS

_LA LLUM REFLEXADA QUE CONFORMA UN

COS NU: L’ABDOMEN, EL PUBIS, EL MELIC...

LA INFORMACIÓ QUE DISCURREIX SUBTIL

INCORPÒRIA, DELICADA.

_L’AIGUA DEIXA ENTREVEURE UNA FORMA

D’OS DE PELVIS I RODONA DONA FORMA A

LA PANXA. LA PELL LÍQUIDA QUE DE TAN

VULNERABLE DEIXA PENETRAR