Taula de contingutANNE-SOPHIE MUTTER: EN EL RIGOR, LA BELLEZAEl Mundo de Catalunya - 21/11/2017

Homenatge a Ireneu Segarra al Palau de la MúsicaSegre Catala - 21/11/2017

En l’homenatge al pare IreneuEl Punt Avui - 21/11/2017

El Gotha de la música catalana homenatja un mestre únicAra - 21/11/2017

De pel lícula: entre la música, la imatge i la paraulaDiari de Sabadell - 21/11/2017

3

4

5

6

7

P.2

Citica.La alemana Anne-Sophie Mutter, unasuperdotada delviolin, visit6 el Palaude la Mdsica parasumarse a lascelebraciones de los85 afios delcompositor KrzysztofPenderecki con obrasdel polaco, J. Brahmsy Bach.

ANNE-SOPHIEMUTTER:EN ELRIGOR, LABELLEZA

JOS]~ LUIS VIDALBARCELONA

En el centro del concierto,ese Parten6n de laliteratura violinistica quees la Partita n° 2 de JuanSebastigtn Bach, la de laceleb6rrima Chaconafinal. Antes y despu6s deese eje capital, en simetriaespecular, dos obras dePenderecki (contraste decomplejidades): el Dftoconcertante para violin ycontrabajo y la Sonatapara violin y piano n° 2.Para abrir y cerrarprograma, en el mismotipo de simetria: Brahms,el Scherzo de la Sonata F-A-E y Tres danzashf~ngaras,respectivamente alprincipio y al final. Lasdanzas: arreglo del granviolinista Joachim de lasoriginalmente escritaspara piano a cuatro manos(y difundidas sobre todoen su versi6n orquestal).

Ya en la elecci6n derepertorio yen lainteligencia de sudisposici6n se manifestabauna cualidad que presidi6todo el concierto: el rigoren la concepci6n que,unido a una t6cnicapr~cticamente sinlimitaciones y a unainterpretaci6n apasionada,produjeron como resultadouna gran belleza. Asi fueen el centro de gravedaddel programa, la Partita deBach, perfectamentecomprendida en sucomplejidad yperfectamenteinterpretada condinamismo y sonoridadmuy definidos. Eso semanifest6 sobre todo en lamanera magistral de darcuenta de la polifonia de la

Chacona, donde laviolinista trenz6 undiscurso que era unverdadero microcosmosorquestal, con una lineasonora, robusta a veces,delicadisima otras, sobreunos nunca preteridosostinati, el bajo coninuo,que sonaban casi comoprofundas quejas delviolin.

Las interpretaciones dePenderecki supusieron nomenos rigor y virtuosismoy demostraron, adem~is,una apasionadaconvicci6n, en unas piezassignificativamentededicadas a los int6rpretes,la propia Mutter y elcontrabajista Patkol6, en elcaso del D~o, o encargadaspor la violinista y tambi6ndedicadas a ella, en el casode la Sonata.

E1 D~io es una breve perofascinante pieza que pusoa prueba con 6xito elvirtuosismo de ambosint6rpretes, especialmentedel contrabajista, queexplor6 audazmente todoslos registros de suinstrumento. La Sonata, encambio, es una obra larga ydificil, construida con nomenos complejidad que laPartita de Bach, condesarrollos abruptoscompatibles con momentosde un lirismo de herenciaromfintica. En sumagnifica interpretaci6n,el pianista Orkis demostr6que, por mi~s que la partedel le6n recayera, es cierto,en la fulguranteinterpretaci6n de la Mutter,no era menos cierto que noera apropiado hablar en sucaso de ((acompafiante))sino de verdaderoconcertante, a la par con laviolinista.

E1 Brahms inicial, elScherzo de la Sonata F-A-Ey el final, Tres danzash(~ngaras, dejaronconstancia de queviolinista y pianistatambi6n se encontraban asus anchas en el lirismoromfintico o en el tipismocolorista. Interpretadoscon profundidad -en elprimer caso- o con ritmicadesenvoltura -en elsegundo-, acabaron dedefinir a la violinista y lapianista como unos artistasde excepcionalescualidades artisticas yhumanas.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

29000

6417

Diario

290 CM² - 28%

1775 €

32

España

21 Noviembre, 2017

P.3

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

77000

8826

Diario

252 CM² - 30%

1135 €

42

España

21 Noviembre, 2017

P.4

ra el malaguanyat Ernest Lluch qui afirmava que Ca-talunya era un país més donat al nacionalisme queno al patriotisme. Una de les derivades d’aquesta

realitat ha estat, entre d’altres, l’oblit o, en massa oca-sions, el menysteniment pel nostre patrimoni musical. Ésper això que veure un Palau de la Música ple de gom agom i entregat per homenatjar el pare Ireneu Segarra(1917-2005), en motiu del centenari del seu naixementjust el dia exacte de la seva mort, ha de ser vist ja no no-més com un orgull per tots aquells que van poder gaudirdel mestratge del músic d’Ivars d’Urgell, sinó com un acted’absoluta normalitat cultural que bé hauria de servir-noscom a model. Just abans de començar el concert em co-mentava Daniel Mestre, director artístic de l’homenatge:“Això serà una festa. Per al pare Ireneu, tot...” I, en efecte,diumenge vam assistir a una veritable festa musical enquè vam poder gaudir d’algunes de les facetes de la poli-èdrica personalitat musical de Segarra: el compositor, eldirector, el mestre....

Tots hem llegit que Albert Camus, poc després de re-bre el Nobel de literatura el 1957, va enviar una cartad’agraïment al seu mestre Louis Germain. Aquest di-umenge una colla d’exescolans van voler enviar al cel (ho-mes com el pare Ireneu són els que per força hi van) unacarta d’agraïment en formade concert en què, entred’altres elements, vam po-der gaudir de la presènciade destacats noms de l’ac-tual panorama musical ca-talà: Josep Pons, SalvadorMas, Lluís Vilamajó, ManelValdivieso, Francecs Prat,Miquel Villalba, Bernat Vi-vancos...

Amb una presència múl-tiple de cors (incloent-hil’Escolania mateix), formacions instrumentals, solistesvocals, pianistes i organistes, vam ser convidats a immer-gir-nos en la constel·lació Ireneu Segarra a través de lesseves composicions, la música dels vells mestres de l’es-cola Montserratina (Cererols, Soler, Rodamilans, Ferrer),la dels compositors canònics (Victoria, Schubert, Casals)i, òbviament, la d’intèrprets que van passar per l’Escolaniai que ara són destacats instrumentistes, directors i com-positors del nostre panorama. Va haver-hi també espaiper a diferents corals infantils de Catalunya i Mallorcacom a constatació de com el mètode pedagògic de llen-guatge musical que va crear Segarra continua plenamentvigent.

Amb tants i variats elements sobre l’escenari, hi havia ellògic perill de caure en un totum revolutum que, per sort,es va superar gràcies a l’intel·ligent direcció artística de sa-ber disposar el ritme entre episodis i un relat adequats. Ai-xò no significa que no es produïssin diferents momentsd’intensitat propis d’un concert puzle com aquest, però noés menys cert que el Palau va emmudir amb l’Ave Maria deVictoria i un Cant dels esperits de Franz Schubert amb unentregat Salvador Mas que, possiblement, va voler abonar-se a l’espiritualitat de Franz Schubert, que, com el pare Ire-neu, va morir també un 19 de novembre.

Com tots sabem, però, vivim moments desconcertantsi foscos en què, a poc a poc, sembla que assumim com anormals fets com que Lluís Puig, conseller de Cultura delgovern legítim de la Generalitat, faci arribar unes paraulesa través d’una pantalla, o que un acte com el de diumengeacabi amb crits de “Llibertat!”i l’exhibició de llaços grocsgegants. És, possiblement, en moments com aquestsquan falten referències inqüestionables que ens marquinquin camí seguir. Dotze anys després de la seva mort, Ire-neu Segarra s’erigeix com una d’aquestes referències in-discutibles, fins i tot per a aquells que no vam tenir la sortde gaudir del seu mestratge i testimoni.

E

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Mirador

En l’homenatgeal pare Ireneu

Oriol PérezTreviño

L’homenatge vaser un acte denormalitatcultural que béhauria deservir-nos coma model

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA Y ESPECTACULOS

110000

22388

Diario

311 CM² - 29%

1984 €

36

España

21 Noviembre, 2017

P.5

18 DE NOVEMBRE

El Gotha de la música catalana homenatja un mestre únic

d’una justícia irrefutable a qui va ser durant quaranta-cinc anys director de l’Escolania de Montserrat amb motiu del centenari del seu naixe-ment. Sota el seu guiatge, el cor in-fantil i l’escola de música de l’abadia benedictina van ocupar una posició necessària –estructura d’estat, que en diríem ara– quan la cultura i l’en-senyament d’aquest país vivien temps encara més foscos.

Però hi va haver una segona de-mostració del llegat del pare Segar-ra, amb prop de 400 nens provi-nents d’escoles d’arreu de Catalu-nya i les illes Balears escampats pel Palau de la Música per protagonit-zar el tram final del concert junta-ment amb escolans, antics escolans i amics. La suite Juguem cantant, tria de cançons de l’homenatjat en

hollywoodenca orquestració d’Adrià Barbosa, va ser un petit recordato-ri del paper que el mètode Segarra ocupa en la pedagogia musical de tants infants. I és que un dels en-certs de Daniel Mestre, director ar-tístic d’aquest multitudinari ho-menatge, va ser tenir bona cura d’oferir un tast dels diferents as-pectes de la carrera del pare Segar-ra: la de pedagog, la de director que va dur l’Escolania a grans fites i la de compositor.

La complexitat logística de l’ho-menatge no va afectar la càrrega emocional d’una sessió que va co-mençar amb un missatge gravat del legítim conseller de Cultura, Lluís Puig, i va acabar de forma fervoro-sa amb el Virolai i Els segadors, des-prés de viure moments intensos, com el meravellós Ave Maria d’An-selm Ferrer o un Gesang der Geister über den Wassern de Schubert que Salvador Mas va transformar en pura màgia.e

Homenatge al pare Ireneu Segarra PALAU DE LA MÚSICA 19 DE NOVEMBRE

La llarga llista de partici-pants en el concert de diumenge al Palau de la Música va ser, per si feia falta, la primera demos-

tració del llegat impressionant del pare Ireneu Segarra (1917-2005) so-bre diverses generacions, un verita-ble qui és qui (per raons òbvies, no-més de la branca masculina) de la professió musical a Catalunya, tots reunits per retre un homenatge

Crítica

BARCELONAXAVIER CESTER

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

87000

13820

Diario

134 CM² - 16%

645 €

34

España

21 Noviembre, 2017

P.6

CR|TICA DE Mt SICA SIMFONICA

De pel-licula: entrela mfisica, la imatgei la paraulaDe peH[cula!Orquestra SIm~nica del Vall~s (OSV).Ruben Glmeno, director. Obres deThiele, Weiss, Renzetty, Edelman, Be-ethoven, Homer, Williams, Schiffdn,Rossini, Piovani, Zimmer, Silvestri.Jordi Brau i Uu~s Posada, a~ors i do-bladors,Palau de la M.~sica Catalana, d|ssab-te 18/Xl/2017.

ALBERT FERRER FLAMARICH

EIs concerts de ban-des sonores mu-sicals no s6n unarara avis. La darrera

d~cada s’han incrementat aEuropa. El que avui ens fasci-na i omple sales corn el Palaude [a Mdsica Catalana ambtot tipus de pdblic, fa anysque gaudeix de pregn~ncia in-ternacional. Enguany repetintI’experi~ncia positiva de lesdarreres temporades, la Sim-fOnica del Vall~s ha programatuna altra sessi6 basada en les"mdsiques de pel.l[cula".

L’espectacle plantejat ambdinamisme i continuitat par-ticipava de la modema mul-timodalitat. I~s a dir, amb lacoordina¢i6 de diversos ca-nals simult~niament (imatges,Ilums, so, mdsica, gest, parau-

la, etc). A I’orquestraex-director titular, Rub~no, s’hi van sumar el.,i dobladors Jordi BraLPosada. Ambdues, un~que formen part de la ihollywoodiense en FircoHectiu espanyol i ca

Dos mestres del doL

Brau i Posada van deentrega, I’altrssima prnalitat i [’excel.lent draci6 que els caracteritz~de registre, de ritme,d’~mfasi i d’emissi6 d~Fins i tot Brau va entorde Figaro d’// barbiere

Jordi Brau va s,corrent per la pldespres de

Gump,,

al seu1 Gime-actorsi Llurs

tentitat~aginari

large

~ostrar)fessio-natitza-: canvi$varietatla veu.

~r ]’~riadi sivi-

)rtiratearest

gila que apareix a la ~enyoraDoubt’fire. La seva p#rticipa-ci6, damunt I’escena~ a par-tir de la quarta banda~ sonora-abans corn a veu-en43ff-, ve-hiculava una proposta ~quitati-va en la relaci6 entre Imdsica,

U. moment de <<Tdanic>>, amb el doblador ben identificat amb el

imatges, di&legs i mon61egs.Aquests, els di&legs i els mo-n61egs, assumien funci6 triplesegons si eren conductors,una transici6 o formaven partde I’estructura del recordatorimusical recreant amb emoci6petites escenes dels films enun joc que compensava be elsesquemes de tensi6 i calma iels canvis de registre expres-siu.

L’orquestra dirigida per Ru-b6n Gimeno va corroborar laseva experiencia en el campamb resultats satisfactoriscorn a conjunt i en les indivi-

dualitats (la trompeta a Nascutel quatre de jufiol de Williams)enfocant b6 I’idiomatisme ila vadetat r~mica d’unes p~-gines que amalgamen drama-tisme, ~pica, sentimentalismei humor.

Nom6s I’exces de volum aLa vida ~s bella va cobrir la veud’un Jordi Brau, que tancantla sessi6 amb Forrest Gumpsortia corrent per la platea.Va ser una encertada manerad’arrodonir una sessi6 on nohi van faltar bromes que evi-denciaven les ganes i la bonacomunicaci6 dels dobladors i

paper de Leonardo DiCaprio

]’esperit de la proposta.Tot plegat configura un pro-

grama que anualment ofereixvariants dins la temporada deI’orquestra i un gran exit depdblic -fefaentment entusias-mat- que va justificar els tresbisos.

Entre ells, Henry V de PatrickDoyle, amb que es tancava unprojecte molt ben definit, ori-ginal i rod5 basat en un bonguiS, uns artistes tan com-promesos i il-lusionats cornprofessionals, a rues d’unaselecci5 musical variada i qua-litativa ¯

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

4438

Martes a sábados

500 CM² - 54%

594 €

27

España

21 Noviembre, 2017

P.7