Taula de contingut

Recomanem...El País Cataluña Quadern - 21/12/2017

Apaga els fogonsLa Vanguardia Que Fem - 21/12/2017

Marta Mathéu serà sibila en TarragonaDiari de Tarragona - 21/12/2017

El sepeli deVivesLa Vanguardia Vivir - Catalán - 21/12/2017

Plensa expondrá por fin en el MacbaABC Cataluña - 21/12/2017

LES NÁDALES DE CAPELLA DE MINISTRERSEl Mundo de Valencia Arts - 21/12/2017

Rosario, Amparanoia y El Langui, invitados en la despedida de ChambaoLa Opinión de Málaga - 21/12/2017

Ningú vol saber mésDiari de Girona - 21/12/2017

3

4

8

9

10

11

13

14

P.2

Amolts lectors d’aquest mateix diari els de-via sorprendre veure-hi fa pocs dies un arti-cle de Mario Vargas Llosa en què aquest

exhibia una certa reserva —no a la totalitat— a unllibre sobre “la qüestió catalana”, que EduardoMendoza acaba de publicar: Qué está pasando enCataluña (Barcelona, Seix Barral, 2017).

Mendoza és un escriptor sòlidament barceloníque té la sort de poder viure una bona part de l’anya Londres —en aquests moments una ciutat moltmés oxigenada que Barcelona—, i que, damunt, vapassarmolts anys a grans ciutats capitals com araNova York o Ginebra. Com sol passar amb moltagent que ha tingut aquesta fortuna, només pottenir, sobre Barcelona i Catalunya, una visió des-apassionada i, sobretot, comparativa. A més amés, convertir-se per raons de residència en unWeltbürger, un “ciutadà del món”, l’ajuda a situarel nostre país en un reducte més aviat petit, permolta grandesa que hagimanifestat al llarg de la se-va història: Catalunya hadonat a la història econò-mica i cultural d’Europamolt més del que li ha do-natDinamarca o Suïssa, po-sem per cas, i més, encaraavui, del que hi aporta Àus-tria: diguem les coses pelseu nom, i siguem objec-tius quan cal ser-ho.

Però va succeir que, enun dels capítols del llibrede Mendoza, Vargas Llosahi va trobar una genera-lització que va molestar-lo:és quan l’autor afirma que“el català tendeix a ser pru-dent i reflexiu (...) Té unna-tural tímid i té sentit del’humor, dues coses que so-len anar juntes (...) Elcatalà detesta parlar enpúblic. Si es veu obligat afer-ho, avorreix i, en mol-tes ocasions, no sap comaturar-se i s’allarga fins fer-se insuportable”. S’hi es-menten d’altres atributs id’altres característiques dela gent catalana, cosa quetambé va fer Ferrater Mo-ra en un llibre famós, i Jo-sep Pla a cada una de lesseves pàgines: “El català ésun animal que s’enyora”, o“Les sardines de Calellasón les millors del món”, per exemple.

Això va desagradar al peruà, que va ser candi-dat a la presidència del seu primer país justamentperquè no és tímid. Però Mendoza no s’equivoca-va, sempre en termes generals: també diem quel’alemany és melòman i amic de qualsevol norma;també diem que els anglesos són fleumàtics i ambun sentit de l’humormés gran i més refinat que eldels catalans, aquests ambuna tirada irreprimiblea l’escatologia. Són generalitzacions vagues, queno arriben a ser essencials.

Per puntualitzar aquesta generalitat, Mendozadiu, unes quantes pàgines més avall, que Catalu-nya i Barcelona són plenes de gent que ha vingutd’altres llocs del món, de migjorn i de ponent, iafirma que tots aquests immigrants no han estatmai incorporats amb eficàcia a la gran xarxa hu-mana de la nostra societat. Té tota la raó, i aixòcomporta una crítica contundent de les nostrespolítiques d’assimilació dels nouvinguts als valorscomuns de casa nostra, respectant els seus.

Llegit i rellegit el llibre, potser el que va moles-tar més Vargas Llosa va ser que Mendoza hi pre-senti una gran reserva quant al paper tradicionalde la burgesia catalana, que ho és, o va ser-ho, deBarcelona i de moltes altres ciutats industrialsd’importància. Es tracta d’aquesta burgesia tanben analitzada per Josep Maria de Sagarra i d’al-tres autors, de la qual avui podem afirmar seriosa-

ment, i amb gravetat, que sempre deia que estima-va el país, però que estimava, sobretot, la possibili-tat d’enriquir-se, com ja va passar amb la medio-cre burgesia deGuizot i deLluísNapoleóBonapar-te, al Segon Imperi: “Enrichissez-vous!”

Si el negoci funciona, llavors la burgesia catala-na està encantada amb Madrid i amb Espanya, adiferència dels votants de la CUP, que estan dispo-sats, fins i tot, a tenir encara menys oportunitatsque ara per amor de la causa republicana i inde-pendentista: són molt més idealistes i valents queels nostres burgesos. Ens referim a una burgesiaque l’articulista —no Mendoza, que no parla maimalament de ningú, a causa de l’educació i la cor-tesia que tothom li coneix— definiria com la mésgran traïdora a la situació que ha viscut Catalunyaels darrers anys: pensava que la paradeta no pati-ria les conseqüències del procés, i al final l’ha pati-da tothom: ells, els botiguers demenys substància

i els joves que busquen sense esperança casa ifeina.

Aquest opuscle magnífic de Mendoza, que noté res de pamfletari, encara té una cosamillor, queel del Perú potser ja no coneixerà mai: Mendozadubta allà on Vargas pontifica; Mendoza estàamoïnat allà on l’altre viu ambolímpica satisfacció;el barceloní ha escrit un llibre per ajudar la gent adipositar un vot ben pensat i conscient mentreque a l’americà li importen un rave les nostreseleccions a causa de la seva filiació, avui aris-tocràtica.

Mendoza s’ha qüestionat els avatars de la nos-tra situació política, “en comptes d’encongir lesespatlles davant els prejudicis, la negligència i laincomprensió”, com llegim a la coberta del llibre.L’altre es glorieja sempre, i no cap a la seva pell detan estirat com va. En suma: Mendoza ha volgutcomprendre què succeeix, que és la primeraobligació de qualsevol intel·lectual, tant si esmani-festa públicament, com no.

L’escriptor creu que elsvinguts d’altres llocs delmón no han estat maiincorporats amb eficàcia

HORITZONTALS: 1. Floreta de part de l'àrbitre. I aquesta sembla de part delpaleta, però en realitat és un silicat / 2. Residència de l'inuit. Mare de l'amigade la lluna / 3. Migdia de divendres. Història dels indis que ara passa aciutat. Ara dimarts, però cap al tard / 4. Cop de nas: quins menús mésestranys! Mandra de renyar com déu mana / 5. Heus-lo aquí. Hidrocarbur alpou de petroli. Simple com mitja merda / 6. Unitat mínimament presentablede pa. El monjo comediant / 7. Via en direcció contrària. Tan petit com és icom empipa... / 8. Deu estar molt malalta, té com una tos perillosa. Neveramentidera / 9. Dur l'avioneta com qui juga a futbol. Tren accidentat en alguntram del vertent / 10. Tronc ple de nusos capgirusos. Menyspreu des deNova York / 11. Es queda dins el pap. Dolor al mugró, com si fos de tela. Esqueda dins el pop / 12. Tan extens com una piscina. Exemplar de lesramnals inverses / 13. Moneda en terra. Pels gelosos és tota una aspiració,la propietat rústica menorquina.VERTICALS: 1. Sabatilla ideal per a un batí de franel·la. Quan el mossèn elrecita hi posa certa indiferència / 2. Dintre la figa. Negació amb tota lavoluntat. Heus-lo aquí altra vegada / 3. Abans en Bond era només pels teus.Centre geomètric de curvatura plana / 4. Gossos que semblen fets per durtutuns. Va per davant del cognom, i cap amunt / 5. S'imposa en exemple.Aprimat a casa de l'Enric Macià Tous. Quin gol més estrany... / 6. TitulacióPoc Governamental. Gran ingesta de tota mena de Fantes. Presentació ensocietat / 7.Llevat per posar al rentaplats. Peixos que s'atrapen amb sorelle-ra / 8. De tot el que hi ha aquí res són pessetes. Sega de mala manera tot decreadors associats / 9. Hidrocarbur cap a la independència. Braquiòpodesdels que carden per dins / 10. Revestit de nous fusells. Equips anglesosexperts a manipular mates / 11. Au, digues el teu nom. Segurament dejoves tingueren. Lament per la rumba extinta / 12. Podria ser un pirata, peròfou una mena de càtar milanès. Trobo a faltar, i fins ploro.

SOLUCIÓ A L’ANTERIORHoritzontals: 1. Globus. Terra / 2. Ruca. ótabolL / 3. Acusador. Vol / 4.Mr. Trilita. E / 5. Penic. Omòfag / 6. O. Adossar. Xa / 7. Nefasta. Adit /8. Snr. Annexió / 9. Sequial. Ama / 10. Besurt. Orbat / 11. An. Aerogel.E / 12. Nyus. Orígens / 13. Camissa. Isba.Verticals: 1. Grampons. Banc / 2. Lucre. Ensenya / 3. Ocu. Nafres. Um/ 4. Bastida. Quasi / 5. U. Arcosaure. S / 6. Sodi. stnitros / 7. Tolosana.Ora / 8. Tarima. Elogi / 9. éB. Tòrax. Regi / 10. rovaF. Diables / 11. rlo.Axioma. NB / 12. Al·legat. Atesa.

Els comicis ens convoquen a les urnesi al diccionari a tots els que triem

Elegir

RUDOLF ORTEGA

brou de llengua

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 W

2 W

3 W W

4 W

5 W W

6 W

7 W W

8 W W

9 W

10 W

11 W W

12 W

13 W

A quest 21 de desembre promet ser un dia decisiu en lahistòria recent de Catalunya, perquè qualsevol dels esce-naris possibles (majoria independentista, majoria no in-

dependentista i desgovernança) sembla dur-nos a camins enca-ra per transitar. Cadascú, en funció dels seus afectes i interes-sos, haurà d’elegir l’opció que trobi més intel·ligent, o el candi-dat més llest o elegant, i en acabat convindrà saber llegir elsresultats i aparcar la negligència; sigui quin sigui doncs el resul-tat, aquestes eleccions prometen convertir-se en llegenda.

Sembla l’última frase una d’aquelles redaccions d’escola,quan et feien fer un text absurd a base d’una llista de paraulesinconnexes, i t’ho havies de manegar perquè fessin sentit (unapràctica en què excel·leix Antònia Font, capaços d’emprar lesexpressions llapis d’Ikea i pistatxo al mateix vers). Doncsdeunidó les paraules que poc o molt tenen alguna cosa a veureamb el verb elegir, ni que sigui de gairell, tot revelant la maneracom un ètim es dissemina en un conjunt de derivats que no hodiries. La mare dels ous l’hem de trobar al llatí legere, amb unprimer sentit de ‘reunir, aplegar, recollir’, al qual s’afegeix unprefix emfàtic ex- (e-) per resultar en un eligere que pren elconegut significat de ‘triar’. Elegir, doncs, és triar.

D’un altre sentit de legere, en aquest cas ‘recórrer amb lamirada’, prové el nostre llegir per la via etimològica vulgar (aixòés, a través de l’evolució natural de la llengua, tal com delatenels sons de ll i g, inexistents en llatí), mentre que emparentatsamb el participi lectus tenim lectura, lliçó (de lectio) i lector, osigui qui llegeix, terme al qual només hem d’afegir la e- perobtenir elector, o sigui qui elegeix. No és estrany que, sovint,trobem el verb llegir amb el sentit d’interpretar, segur quedurant la nit electoral sentirem la frase “hem de llegir correcta-ment el mandat de les urnes”, i no ens referim a aplegar lletresamb la mirada. Així, llegir és entendre, desxifrar, una bonamanera de decidir i també triar.

D’aquí saltem a llegenda, altre cop a partir de legere, enaquest cas de legenda, ‘que ha de ser llegit’, un sentit que s’escauperfectament a les instruccions de mapes i en inscripcions, ique, curiosament, en el cas dels relats i les narracions és mésdifús, en tant que les llegendes també poden ser orals. És evi-dent que una papereta no és un llegenda, però farem bé de

prendre-la com a legenda, i fixar-nos bé en el que hi posa, no foscas que la lectura ens jugués una mala passada i elegíssim a quino triaríem.

Haurem de veure qui són els més llestos i els més intel·li-gents d’aquestes eleccions. És curiós que dos adjectius concomi-tants comparteixin cert origen però mantinguin els seus mati-sos, que ja sabem que hi ha gent intel·ligent que no és gairellesta, i a l’inrevés. Per al cas de llest, Joan Coromines ensinforma del seu origen a partir del participi de legere, això éslectus, tot aplegant els sentits vistos fins ara de ‘llegit’ i ‘escollit’ idesembocant en l’actual ‘espavilat’ que tots coneixem. I per alcas d’intel·ligent, sabem que prové d’un intelligens derivat d’inte-lligere (‘comprendre, entendre’), que al seu torn ens remunta allegere que ja hem vist. Llestos o intel·ligents, però en qualsevolcas sempre elegants, procedents del participi elegans i de l’infini-tiu eligere. L’elegant, doncs, és aquell que tria bé la roba.

Sigui el que sigui el sentit del vot de cadascú, és important nodescuidar-se, no mirar cap a una altra banda i no fer com si res.Altre cop el llatí ens reporta un nec eligere que literalment voldir ‘no triar’ i que deriva en un fantàstic negligir. Qui no tria,doncs, negligeix.

Les inquietuds d’Eduardo Mendoza

JORDI LLOVET

Mendoza, autordel llibre Qué

está pasando enCataluña,

qüestiona elsavatars de la

situació política./ G. BATTISTA

VALENTÍ PUIG

L ’anada epicoburlesca de Carles Puigdemont aBèlgica és molt reveladora d’un perfil polític—de fet, antipolític— que retroba la seva auten-

ticitat enfrontant-se a la decadència de la Unió Euro-pea per agermanar-se amb el nacionalisme flamenc,de tanta capacitat centrífuga que ha aconseguit fractu-rar Bèlgica més encara, fins al punt que cada vegadasembla més cert que —com digué Talleyrand al Con-grés de Viena— Bèlgica no existeix. De fet, si no fos perla monarquia, Bèlgica només seria un caramull depeces sense encaix. Si és el model que Puigdemontproposa per a Catalunya o si vol fer-ho extensiu a totel Regne d’Espanya, correspon a una fondària de lapsicologia ancestral, que té els seus orígens en la vidapura de la muntanya carlina enfrontada al fangar dela perversió metropolitana. És un independentismeque es creu víctima d’Espanya però també de la Barce-lona bilingüe, tèrbola i deslleial a les arrels secularsde la Catalunya incontaminada.

A la novel·la La pena de Bèlgica Hugo Claus —granescriptor flamenc— va retratar l’opaca ambigüitatdels flamencs en temps de l’ocupació nazi. Aleshoresadolescent, havia estat membre de la Joventut Nacio-nal-Socialista. Després va començar una trajectòrialiterària pletòrica i punyent, crític cruel del nacionalis-me flamenc que ara mateix representa el partit d’ex-trema dreta Vlaams Belang, que s’ha quedat sol defen-sant la secessió catalana. Contraposem tanta tàcticade Puigdemont al film de Jacques Feyder La kermesseheroica, una sàtira de la peculiar resistència d’unaciutat belga a l’arribada dels terços de Flandes, tanpeculiar que les ciutadanes preparen un carnaval derebuda i els invasors acaben perdonant el tribut fiscalque solien exigir per dret de conquesta.

Que Bèlgica és un país malalt ho diu tothom i no ésprofecia. És aquesta la patologia que tempta l’expresi-dent de la Generalitat? Tornar o no tornar: vet aquí totun mix de tragèdia i paròdia. O és que ja va sentint-separt de l’ecosistema flamenc? Per contrast amb l’èpi-ca tan primitiva —preeuropea— de Puigdemont, queva anar a Brussel·les a demanar l’assistència de laUnió Europea i ara té per protectors els nacionalistesflamencs més arcaics, tenim el poema Bèlgica del Jo-sep Carner a l’exili, tot un programa vital per fer-sevell “en un país on viure quiet, no mai assenyalat”. Iafegeix: “De molt, desert, de molt dejú, / viuria enmigdels altres, un poc en cadascú”.

Però no ens imaginem un Puigdemont carnerià. Entenim prou amb l’evidència històrica que, si no allot-gés les institucions europees, Bèlgica ara seria un Es-tat fallit.

marginalia

mots enreixatsh

provocacions

25 anys, 25 números d’il·lusió. ElMag Lari fa un quart de segle quejuga amb tot (i tots) i ha reunit enun espectacle els seus númerosmés emblemàtics. Fins a 25 il·lusi-ons en una hora i mitja amb unritme trepidant, especialment al’inici de la funció, en la qual nofalten aparicions i desaparicions itot el que es pugui teixir entre elmag i el públic.— Teatre CondalFins al 4 de febrer.

L’antigaGrècia lluita

L’esperit competitiu de l’antigaGrècia en totes les seves manifes-tacions, l’anomenat Agon, és eltema de l’exposició que ofereixCaixaForum a Barcelona fins al18 de febrer i que cal no per-dre’s. La mostra es compon de172 peces procedents del BritishMuseum de Londres, entre lesquals es troba un fragment delfris del cèlebre Mausoleu d’Hali-carnàs.

La pena de Bèlgica

mística de l’enigma

per PAU VIDAL @pauetvidal

EXPOSICIÓ

6 QUADERN 21/12/2017

Anna Karènina, l’apassionada idesgraciada heroïna de Tostoi, pu-ja a l’escenari del Liceu per ballarla seva efímera (però tan bonicaliteràriament) vida en un especta-cle de l’Eifman Ballet de Sant Pe-tersburg. La prestigiosa formaciórussa ofereix funcions fins dissab-te. Anna Karènina, amb músicacomposta per fragments de Txai-kovski, és una creació del directorde la companyia, Boris Eifman.

La il·lusióen 25 trucsPaperetes en un col·legi electoral, a les eleccions del 2015. / m. minocri

LA REINA JUGANERA: LA XARADA (1)De tant al·ludir últimament a jocs versallescos (amputació, encast,decapitació) m'ha vingut al cap que encara no us he parlat d'un dels mésreconeguts (i practicats) de la història: la xarada. Penseu si va arribar a serpopular a la França divuitesca (fins i tot fora de la cort) que els diaris ElMercuri Galant i El Mercuri de França es van fer famosos gràcies a publicar-ne. Per això serà un plaer que ens acompanyi un parell o tres de setmanes,fins al tombant d'any.

D'entrada ja és enigmàtic l'origen del nom. Aparentment té cert aspectede provençal (charado o charrado, de 'xerrar'), tot i que també circula unaversió que l'atribueix al rei Charles (es veu que l'argument preferit dels poetesde l'època eren les gestes de Carlemany) i una altra de celta, que fa derivar elmot del terme cèltic que significa joc (transcrit chawr). Sigui com vulgui,l’única cosa certa és la mecànica: es tracta de dividir un mot en unitatsinferiors (normalment síl·labes) que també tenen significat i presentar-les enforma d'endevinalla per tal que qui hi juga encerti el mot primigeni.

EArreplega de terra un mànec de cullera (4 lletres)Solució a l’anterior: BREGA

OPINIÓ

RECOMANEM... MÚSICA

Anna tambépateix ballant

DANSA

MÀGIA

Sant Esteveal Palau

No hi ha Sant Esteve sense con-cert. Totes les veus dels cors delPalau —que són set— sota ladirecció de Simon Halsey, ambveus solistes i una formació musi-cal en un programa que barreja altradició, des del Gloria in excelsisDeo, de Rutter, passant pel Fum,fum, fum, amb altres aires méscontemporanis, com l’obra Mi-ra’ns i prou, d’Albert Guinovart,que s’estrena.— Palau de la Músi-ca. Dimarts 10 hores.

A tanta tàcticade Puigdemontes podriacontraposar elfilm Lakermesseheroica, sàtirade la resistènciad’una ciutatbelga als terçosde Flandes.

21/12/2017 QUADERN 7SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

RECOMENDAMOS

89000

17117

Semanal

283 CM² - 25%

3288 €

7

España

21 Diciembre, 2017

P.3

AI Fairmont Rey Juan Carlos I trobareu especialitats com el cranc reial al natural, crema d’ametlla i festucso

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GASTRONOMIA

561000

120418

Semanal

2268 CM² - 400%

34800 €

4-7

España

21 Diciembre, 2017

P.4

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GASTRONOMIA

561000

120418

Semanal

2268 CM² - 400%

34800 €

4-7

España

21 Diciembre, 2017

P.5

ESTRELLES DE NADALSi voleu celebrar unesfestes estrellades,podeu arribar-vosal Monument Ho-tel, que ofereix unmenfi dissenyatpel xef donostiar-ra Martin Berasa-tegui. Per Nadal,escudella i ou cuita bai×a temperatu-ra, per6 tamb6 ora-da salvatge i mel6s dewagyu. Per Sant Esteve,canelons amb cua de bou.MENO, 130~ (NADAL) 75~ (SANT ESTEVE).¯ Monument-hotel.comAmb una bona quantitat

d’Estrelles Michelin a l’es-quena, Carme Ruscalledasigna l’oferta de l’hotel Man-darin Oriental per al dinarde Nadal. Amb el ×el RatilBalam, al restaurant Mo-ments, reinterpreten platscom la sarsuela i la pintadafarcida. Amb el sub×el Al-berto Castifieiras, al res-taurant Blanc, proposen unclhssic pollastre a la catalanao un llu~ de Burela amb salsade marisc. MEN(J, 221~ (MO-MENTS) I 118( (BLANC).¯ Mandarinoriental.es

CL~,SSlCS DE NIVELLEn mans del xef Marc Malla-s6n i del reboster Miguel Cos-ta, la cuina de l’hotel El Pa-lace no deixa de sorprendre.Preparen un metal especialper Nadal i Sant Esteve, ambplats tradicionals, com l’es-cudella i els canelons. Abans,per6, degustareu uns aperi-tius que marquen la difer6n-cia: macarr6 de foie, cacau imaracujh, bomb6 de trufa iparmes~ o fish and chips ambmojo vermeil. MEN(J, 120¢(NADAL) 190~ (SANT ESTEVE).¯ Hotelpalacebarcelona.com

A ]’hotel Falrmont ReyJuan Carlos I presenten unmenfi especial, la nit de124,amb plats tom la bullabessade moll de costa i el risotto decarbassa i vieira. Per al dinarde Nadal, aposten pel brunchi un extenslssim bufet: ib6-tics, fumats, sushi, show-cooking de cams, postres...Per Sant Esteve, hi trobareuels canelons de pollastre decorral i beixamel trufada i elturbot amb chop suey de ver-dures. MEN(J, 85~ (NIT DE NA-DAL I SANT ESTEVE) I 95(: (NA-DAL). ̄ Fairmont.com/barcelona

TRADICII~ EN FAMfflATamb6 sdn una refer6nciaels canelons que preparenper Sant Esteve al Car4 delGallery. E1 xef Pablo Tomfisdesafia la recepta tradicional

A d’alt, les suculentes propostes del ’catering’ Mercbs Deli. A sota,el Masala 73 ofereix especialitats indies, mentre que a I’OysterBar Gouthier trobareu les millors ostres (FOTO: CARLOS MUNTADAS).

i hi afegeix bolets i beixameltrufada. Ofereixen diversesopcions de menfis per Nadali Sant Esteve. ENTRE 48 180EUROS. ¯ Galleryhotel.comA l’hotel Granados 83 tam-

b6 podeu celebrar tots els hpatsfestius, a partir de124 a la nit.Els seus menfis, amb noms tannadalencs corn Mirra, Rudolphi Vesc, incorporen propostescorn el suquet de rap i gam-bes amb crem6s de patata i elgarrl confitat amb escalunyes.De postres: neules, torrons itronc de Nadal.MENO, A PARTIR DE 50C¯ Hotelgranados83.com

I al Mercer HotelBarcelona gaudireu d’un en-torn inigualable, el de la mu-ralla romana de l’antiga Bar-cino, i dels plats del xef HarryWieding: canelons de rap igamba vermella de la Barcelo-hera, cabrit ecol6gic glacejatal forn, llu~ farcit de cabra demar, etc. Tradici6 reinventa-da. MENO, 95f: (NIT DE NADAL NADAL) 175£ (SANT ESTEVE).¯ Mercerbarcelona.com

internacionals, comels de lacuina californiana que pre-paren al restaurant Ching6n,un nouvingut al barri del Po-blenou. E1 dia de Sant Esteve,atreviu-vos amb la Gun Os-tra, el Taquito de Turkey i lescostelles BBQ. MEN(J, 20C¯ Facebook: Chingon bcn

0 acosteu-vos a la gastrono-mia nikkei del Big Kokka, co-mandat pels xefs Juan Otivo iKioko Li. Per Nadal i Sant Es-teve, preparen cinc memls de

degustaci6 diferents. Cebiche,nigiri de vedella wagyu, arr6schaufa, tiradito de pop i cos-tella d’ib6ric a baixa tempera-tufa s6n alguns dels plats quehi trobareu. MEN(J, ENTRE 45 85C ̄ Gruposantelmo.com

D’INSPIRACl6 FOOD TRUCKPodeu apostar pels sabors in-tensos de la cuina india queelaboren amb molta cura alcurri bar Masala 73. Van co-men~ar en un food truck i

SABORS LLUNYANSCansats de l’escudella i els ca-nelons? Arrisqueu amb sabors

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GASTRONOMIA

561000

120418

Semanal

2268 CM² - 400%

34800 €

4-7

España

21 Diciembre, 2017

P.6

Alguns classics culturals

La Fundaci6 Mir6, La Pedrera, el Palau de la MOsica jamaicans (22/12, 2OH). I, despr6s dels grans ~patsCatalana i el Liceu s6n, sens dubte, icones de la nadalencs, feu Iloc per a un classic: el Concert decultura catalana i tamb6 se sumen a la celebraci6 Sant Esteve del Palau de la M~Jsica Catalana. Unadel Nadal. La primera presenta la instal.laci6 de les grans rites anuals de I’entitat, ja que reuneixJoan Mir6 iles figuretes delpessebre, un pessebre tots els seus cors. Dani Coma ser~ el responsable decasol~ fet arab figuretes catalanes i mallorquines la direcci6 esc~nica i tamb6 hi haur~ I’actuaci6 d’untradicionals arab qu~ Josep Mafi~ incideix en quintet de metall (26/12, 19 H). El mateix dia, I’admiraci6 que Mir6 sentia per aquesta iconografia Gran Teatre del/iceu hi trobareu una producci6 qued’art popular (FINS AL 7/1)./), La Pedrera avancen ha trepitjat els millors escenaris europeus: el Granuns dies el Concert de Nadal, que enguany compta Concert d’Any Nou de la Strauss Festival Orchestra,arab els barcelonins The Gramophone AIIstars que, acompanyada de ballarins, interpretar~ valsosBig Band, amb la seva fusi6 de soul, jazz i ritmes i polques de Johann Strauss (26/12, 21.30H).

El cbctel Best Wish ~s una nova creaci6 de Javier de las Muelas. FOTO: FOTOGRAFIA POCH El restaurant Blanc, al Mandarin Oriental, es prepara per a les festes. FOTO: I. DELGADO

ara, instal.lats en un localal carrer de Muntaner, ofe-reixen un mend nadalencper compartir. No hi faltenles imprescindibles bombesMumbai, els excel.lents dahipuris, i el magret d’~nec tenduri.MENU, 26{:. ¯ Facebook: Masala73

Tamb~ forjat en l’streetfood,el xefVictor Ferrer acabad’obrir el restaurant B|enie,al carrer de Girona, un espaique convida a ferun picnicurb~t i que per Sant Esteveproposa un mend delicids, abase de brou amb pilota i t6-fona, saltats de closques ambanisats i canel6 amb beixamelde ceps. MENO, 50{:. ¯ Bicnic.com

PER AtS MI~S MANDROSOSSi voleu celebrar les fes-tes a casa i no cuinar, teniualternatives. La nit de124de desembre, l’Oyster BarGouthier, a Sarri/t, us potpreparar una safata amb dot-ze varietats d’ostres del Del-ta i de Normandia i sis ama-niments -t~lrtar d’alga Nori,mojito i llima i herbes en sdnalguns- per maridar-les. Po-deu demanar-les tancades omarcades, nom6s les haureud’obrir i degustar put saborde mar. CONSULTEU EL PREU.¯ 6outhier.esMerc~s Dell, el catering

comandat per Merc~ Soler-

nou, tamb6 us pot salvar m6sd’un ~tpat. Hi podeu encarre-gar el tradicional brou ambgalets, la carn d’olla i el ca-p6 amb salsa catalana, per6tamb~ una cua de llamhntola la provencal o un filet ambsalsa de foie, t6fona i casta-nyes. A m~s, a la botiga hitrobareu productes gurmetper acabar de vestir la taula.CONSULTEU EL PREU. ̄ Merces.es

SABA NOVAL’oferta gastronbmica al barride Sant Pere no para de cr~i-xer. Un dels nouvinguts ~sl’acollidor We Bistrot, ins-tal.lat en una antiga botigade queviures i arab propos-tes molt mediterr~nies. Perfestes, els seus responsables,Lorenzo Fragola i FernandoP~rez, ofereixen dos mendsde degustacid arab plats cornla vieira al foc arab Parmen-tier de coliflor i el galet farcitd’escudella. MENt), 65 0 80{:.¯ Webistrot.comAmb mig any de vida, el

Mediamanga, el germfi petitdel reeixit Mont Bar, tam-b6 us proposa una experi~n-cia especial. Disposen d’unpis privat on podreu dinar isopar en grup, per6 en la in-timitat, i gaudir de l’atencidpersonalitzada del xefDomenico Ungaro. E1 me-nd es configura a partir de lacarta d’ambdds restaurants.A PARTIR DE 100 {:/PERSONA.¯ Mediamanga.es

LA COPA FINALI no oblideu tancar els ~patsnadalencs amb un dels cincc6ctels que proposa Javierde las Muelas, combinantsabors ex6tics i ingredientstradicionals d’aquestes da-tes. Com el Saint NicholasPunch, un ponx let a base derom i pur~ de mango, ambxarop de cardamom i canye-lla. Els podreu tastar al DryMartini Barcelona i al c6c-tel bar Gimlet. COCTEL, ENTRE12,50 I 14{:. ¯ Drymartini.org

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

GASTRONOMIA

561000

120418

Semanal

2268 CM² - 400%

34800 €

4-7

España

21 Diciembre, 2017

P.7

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

67000

8501

Diario

144 CM² - 16%

707 €

51

España

21 Diciembre, 2017

P.8

4 LAVANGUARDIA V I U R E DIJOUS, 21 DESEMBRE 2017

El carruatge va parar davant del teatre Novedades, escenari de grans èxits seus

L’estimat i admiratcompositorAma-deu Vives haviamort sobtada-

ment aMadrid el 2 de desem-bredel 1932.Les seves despulles van ser

traslladades en automòbil aBarcelona; l’acompanyavenenun altre cotxe l’empresari delteatreNovedades i el secretaride la Societat General d’Au-tors. Quan van arribar, el fère-trevaserinstal·latalPalaudelaMúsica, seu d’un Orfeó Catalàque havia fundat juntamentambelmestreLluísMillet.La sala d’assajos es va con-

vertir en capella ardent, per laqual van desfilar una incomp-table quantitat de devots des-consolatsd’unaciutatcommo-cionada per la inesperada no-tícia luctuosa. Presidia lasenyera de l’Orfeó. L’espai deseguidavaquedarpetitatesalaquantitat de corones que arri-bavensenseparar.L’enterrament va començar

el diumenge4 a les 11 delmatí.El dol l’encapçalava el presi-dent de la Generalitat, Fran-cesc Macià, acompanyat pelfill del difunt. Quan el fèretre

vasortiralcarrerelcormascu-lí de l’Orfeó va cantar L’emi-grant, l’emocionant poema deVerdaguer que Vives haviamusicat.El fèretre, cobert per la ban-

dera catalana que havia portatelCasalCatalàdeSaragossa,vaser dipositat en un carruatgeestufa, tirat per quatre cavalls

holandesos i acompanyat perpalafreners vestits a la federi-ca. Eren incomptables els re-presentants d’entitats popu-lars de tot Catalunya que s’hiamuntegaven; una nombrosadelegació del Madrid culturals’afegiaaldol.El seguici fúnebre no va ar-

rencarfinsatresquartsdedot-ze.IvatombarperLaietana,vapujar Jonqueres i Roger deLlúria amunt per encarar

Casp, moment difícil per unamassa de gent que gairebé nodeixava espai per circular. Esva aturar davant el teatre No-vedades. La multitud desbor-dava tot el recorregut; als bal-consnos’hicabia.A la porta, plena d’artistes,

una orquestra va interpretarl’intermedi del seu celebratBohemios. En acabat va caureunapluja densade flors. El dolva ser finalment acomiadat alpasseigdeGràcia,justabansdeDiputació.No resisteixo la temptació

d’explicar l’anècdota que vatenir lloc en l’estrena, el 1897en aquell teatre, de la sevaòpera Artús. Havia tingut unèxit rotund. Al final, unnombrós grup d’admiradorss’havien aplegat a la sortida,armats amb torxes enceses.L’espectacle feia un efecteconsiderable.Elmestre Vives i la seva do-

na van pujar al carruatge queels esperava a la porta. Llavorsdos dels joves amb la torxa a lamà es van enfilar als estreps abanda i banda. Abans d’haverarribat a Pau Claris, Vivesobservava que al seu pas elshomes es treien el barret i lesdonesposavenelgenollaterra.I li va comentar a la dona: “Es-colta, Montse, em sembla queno n’hi ha per tant”. Aviat vaentendre que aquella esce-nografia havia fet creure alstranseünts que transportavenelviàtic.

El sepelideVives

L’adeu populara aquell compositortan admirat vasermassiu imoltemocionant

PÉREZ DE ROZAS / IMATGE CEDIDA PERL’ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

QUADERN BARCELONÍ

HAUSSON I LA SEVA MÀGIAHausson reapareix a l’esce-nari de La Seca-Espai Bros-sa. Elegant, com sempre, iamb algunes pinzelladesd’ironia. Aquesta vegadaens regala tota una sèried’efectes inesperats, provo-cadors, irracionals i fins i totrevestits d’una bellesa plàs-tica que s’agraeix, centratsen el joc, jocs populars: oca,cub deRubik, dòmino,etcètera. Per damunt de tot,procura que l’aroma poèticaembolcalli l’actuació. No es

val de grans efectes, nid’estructures enormes, nide recursos espectacularsque ofereix la tecnologiad’última hora, sinó quedesplega tot el que li permetla sevamaduresa professio-nal perquè cada número esdignifiqui amb la seva prò-pia puresa. El seu estil obviael bonniment, crossa expli-cativa barroca que tantcarregava a Brossa. Senseartifici ni xarxa, sap enlluer-nar amb elmés difícil, elmés arriscat, el més simple:

lamanipulació. Cascades decartes, unmunt demonedesque brollen d’orelles i nas-sos, dits que exhibeixen imultipliquen boles, unscèrcols xinesos que s’enlla-cen, s’enfilen o s’alliberenamb una facilitat que torbalamirada atònita de l’espec-tador. Tot plegat, unamàgiaque destil·la puresa i unadificultat enorme només al’abast de qui s’atreveix adedicar-li tota una vidaassajant. Aneu a gaudir delsjocs deHausson.

L ’ÀLBUM LLUÍS PERMANYER

Elmercat provisional de l’Abaceria començaràa construir-se al gener al passeig Sant JoanBARCELONA Elmercat provisio-nal de l’Abaceria, a Gràcia, escomençarà a construir al gener alpasseig Sant Joan, entre els car-rers Indústria i Sant AntoniMa-ria Claret, amb la previsió que,després de quatremesos d’obres,els comerciants puguin traslla-dar-se a aquesta nova ubicació ala primavera. L’Ajuntament deBarcelona ha adjudicat el projec-te delmercat provisional per unimport de 3,2milions d’euros i enaquestmoment ja s’estan duent aterme les obres prèvies per alli-berar l’espai on s’instal·larà la

carpa, que tindrà una superfíciede planta de 1.900m2 i un entre-solat de 400m2. La instal·lacióprovisional donarà serveimentredurin les obres de rehabilitaciódelmercat de l’Abaceria, queaquest any commemora el 125èaniversari. El muntatge que esdurà a terme al passeig Sant Joanincorpora 43 establiments ali-mentaris i 14 d’especials. Per alsvianants s’habilitarà a la partcentral del passeig una zona depas de 4,5metres d’ampladaparal·lela a la calçada en sentitdescendent. / Redacció

AJUNTAMENT DE BARCELONA

Aspecte que tindrà el mercat provisional de l’Abaceria

BATECCIUTADÀ

Desarticulat un grup que robava joies enhabitatges per després enviar-les a TurquiaBARCELONA Una complexaoperació conjunta entre elsMos-sos d’Esquadra i la Gendarmeriafrancesa, sota l’empara de laInterpol, ha aconseguit desarti-cular una complexa organitzacióinternacional dedicada al roba-tori de joies que després erenenviades a Turquia per mitjàd’un altre grup criminal. El copva culminar amb la detenció de24 persones, 17 de les quals vanacabar en presó preventiva. Elgrup estava format per dos ni-vells. En el primer actuava unabanda d’origen xilè que es dedi-cava a robar en habitatges; lamajoria eren entrades silencio-ses en les quals s’apoderaven de

joies, rellotges i diners en efec-tiu. En el segon nivell de l’orga-nigrama hi havia un grup d’ori-gen algerià que donava sortida ala mercaderia robada; la sevabase d’operacions era a Barcelo-na. Des d’allà volaven a França,Itàlia i Bèlgica per comprar mésproductes robats. Tot el materialdesprés era enviat a Turquiaamb avió mitjançant vols regu-lars. En els enviaments es vaintervenir material robat per unvalor que s’acostava als90.000 euros. Cadascun delsinvestigats tenia capacitat pertransportar joies i rellotges pervalor de dos milions d’eurosdurant tot l’any. / Redacció

ST. PERE DE VILAMAJOR Lamala combustió d’una calderaen una casa de Sant Pere deVilamajor (Vallès Oriental) vaprovocar ahir que hi haguéstres persones ferides, unad’elles greu, segons van infor-mar els bombers de la Genera-litat. Un dels ferits, un menor,va ser traslladat en estat greu al’hospital de Sant Pau de Bar-celona. L’habitatge sinistrat estroba a la carretera BP-5107,lloc fins al qual es van despla-çar dues dotacions de bombers,cinc ambulàncies i un helicòp-ter medicalitzat que va evacuarel menor a l’hospital. / ACN

Tres ferits perlamala combustiód’una caldera

El PDECat volel groc a les fontsdesprés del 21-DBARCELONA ElPDECatdema-naa l’alcaldessaColauque lesfontsdeBarcelona tornin ail·luminar-sedegroc i que lapancartaper la “llibertat delspresospolítics” torni al balcódel’Ajuntamentdemà, unavegadapassades les eleccions i lapro-hibicióde la JuntaElectoral. Elportaveudemòcrata, JaumeCiurana, va fer aquest prec en lapresentacióde les iniciativesdelPDECat al plededemà.Lapoca il·luminació festiva i lafaltade recursosper a arbresnadalencs vaportarCiuranaasentenciar que “aColauno liagradaelNadal”. /Redacció

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

VIVIR

561000

120418

Diario

601 CM² - 53%

15582 €

4

España

21 Diciembre, 2017

P.9

Lope, un regalo navideño

EL PERRO DEL HORTELANO

Autor: Lope de Vega. Dirección: Helena Pimenta. Escenografía: Ricardo Sánchez Cuerda. Intérpretes: Rafa Castejón, Joaquín Notario, Marta Poveda, Álvaro de Juan, Nuria Galllardo, Alba Enríquez, Paco Rojas. TNC.

SERGI DORIA

La visita de la Compañía Nacional de Teatro Clásico de este año es como un regalo navideño. Quien más quien menos, sabe de qué va «El perro del hortelano»: aquella afortunada adaptación de Pilar Miró con Emma Suárez y Carmelo Gó-mez. Pero, como sucede con toda obra maestra, apetece volver a dis-frutar de las idas y venidas de la aris-tocrática Diana (Marta Poveda) –pe-rro del hotelano que ni come ni deja comer– con su secretario Teodoro (Rafa Castejón). Siempre corre por ahí un criado listillo y cachondo –magnífico el Tristán de Joaquín Notario– que da salida al conflicto a su manera.

Escrita en 1615, la sofisticación napolitana –ahora diríamos cosmo-polita– de esta pieza de Lope la si-túa entre los modelos de la alta co-media. Helena Pimenta opta por una ambientación más del XVIII que del XVII. Ese recinto blanco y ordenado, esas puertas de un jar-dín de geométricas copas arbóreas; esos aristócratas de cara empolva-da y pañuelo con rapé... Aunque exhibe una rústica indumentaria, el criado Tristán lleva entre manos un sombrero de tres picos...

Esta historia de estrategias pa-sionales y reflexiones clasistas dis-curre con serena armonía. Pasajes y fraseos de música melancólica, notas de piano chopinianas. Llue-ven pétalos de flores y personajes como la gruñona Anarda (Nuria Ga-llardo) ponen mordacidad a los ma-les de amor de Diana y Teodoro. Lo mejor que se puede decir de «El pe-rro del hortelano» tan bien puesto por Pimenta es que lo contempla-mos como si fuera la primera vez. Y se agradece, ese toque a lo Goldo-ni que realza los méritos de Lope.

No hay ni un momento sobran-te y cada pasaje de la obra depara placer: sea este cómico, romántico o poético. Maravilla cómo el Fénix puede expresar la tensión del amor que no sabe de clases sociales y pone en un brete a quien lo siente: «En gran peligro, amor, el alma embar-co, / más si tanto el honor tensa la cuerda, / por Dios, que temo que se rompa el arco». En ese Lope palpi-ta la sinceridad de la pasión y el di-fícil equilibrio entre esta y las con-venciones sociales. Regálense «El perro del hotelano». Quien lo pro-bó lo sabe.

Crítica de teatro

M. GÜELL BARCELONA

Lita Claver, La Maña, se despide estas navidades de los escenarios y lo hace de la mano de Fernando Esteso en el espectáculo «Un reencuentro inolvi-dable» que podemos ver en el Teatro Apolo hasta el 14 de enero. Quedamos en el Antiguo Café Español para que nos explique por qué deja las tablas.

¿Qué es el Paralelo para tí?: «Es mi casa». Y, ¿qué es el Antiguo Café Espa-ñol?: «Aquí nos reuníamos todos los artistas después de las funciones así que es un sitio muy especial». La Maña se viene arriba cuando habla del Ar-nau, del Molino, del Apolo… del Para-lelo. Ahora está de despedida. «Sí. No es un plato dulce. Cuando me despedí en Zaragoza el pasado mes de octubre los medios se volcaron. Creo que ya me toca bajar de los escenarios; llevo desde los cinco años y tengo setenta

y dos». Tiene muy claro que «un artis-ta no puede dar pena en el escenario; quiero que le gente me recuerde con energía».

En este último montaje está acom-pañada de Fernando Esteso. «Yo tenía siete años cuando me contrataron para trabajar en la compañía de los padres de Fernando Esteso; su hermano me enseñó a leer y a escribir. Trabajé con Fernando cuando éramos pequeños pero curiosamente no hemos vuelto a coincidir. El público verá lo bien que nos lo pasamos juntos y tendrá la opor-tunidad de ver un remake del núme-ro que hacíamos de niños».

La Maña quiere dejar caro que la que se retira es ella, no Fernando: «Él vive ahora en Valencia con su hija pero no para. Uno de sus últimos trabajos fue en “Incerta Glòria” de Villaronga con Terele Pávez». «Un reencuentro

inolvidable» podría ir de gira por Es-paña pero su protagonista no quiere. «Nos propusieron hacer una gira pero dije que no. Soy La Maña gracias al Paralelo y por eso me quiero despedir aquí». Con su despedida se despide toda una época. «Si montas un espec-táculo de Music Hall necesitas como mínimo dieciocho bailarines y vale una fortuna; también creo que va por ciclos y que ahora no está de moda la revista».

Ricard Reguant, nuevo director del Teatro Apolo, sí que cree que en la re-vista. «En nuestro espectáculo nos acompañan ocho bailarines», apunta La Maña que ha recopilado los núme-ros que la hicieron famosa como «La gitanica». No quiere dar muchas pis-tas pero sí que anima a la gente a ce-lebrar el fin de año con ella: «Vamos a hacer un cotillón muy divertido y di-ferente porque será en la sesión de la tarde». La Maña estaría horas y horas hablando del Paralelo: «Vivo a cinco minutos de aquí y no quiero pasar por alto la pena que me da ver el nuevo Mo-lino que ha perdido toda su persona-lidad».

La Maña deja los escenarios: «La despedida no es un plato dulce»

«Un reencuentro inolvidable»

MARÍA GÜELL

BARCELONA

La escultura «Carmela» de Jaume Plen-sa, ubicada delante del Palau de la Mú-sica, fue un paso de gigante para sal-var la gran deuda que tiene Barcelona con su artista más reconocido del si-glo XXI. A los peatones que admiran la cara de la joven Carmela ya les po-demos confirmar que a partir del 29 de noviembre podrán disfrutar de una gran exposición de Jaume Plensa en el Macba.

«La última exposición de Plensa en Barcelona fue hace veintidós años en la Fundación Miró», recuerda Ferran Berenblit, director del Macba y comi-sario de la próxima retrospectiva que mostrará obras realizadas desde los años ochenta hasta la actualidad. El gran evento del Macba coincidirá con la que le dedicará el Reina Sofía en el Palacio de Cristal del Retiro en el que presentará una nueva instalación.

«Ofreceremos un recorrido que com-bine las obras que representan la fi-gura humana y las obras abstractas –concreta Barenblit–. También juga-remos con los binomios silencio/so-nido, luz/oscuridad y ligero/compac-to».

Plensa es, sin duda, la gran estrella de 2018 del Macba pero la pinacoteca ofrecerá más oferta. La temporada em-pezará en marzo con Francesc Torres, que después de asegurar que cederá

su archivo personal al Centro de Es-tudios y Documentación del Macba, mostrará la instalación «La campana hermética. Espacio para una antropo-logía intransferible» compuesta por una serie de objetos clave para su pro-ceso creativo que expondrá en una ins-talación en la torre del museo.

Plensa, exposiciones monográficas

de Francesc Torres, Melanie Smith, Os-car Masotta y Domènec y en octubre por fin veremos un gran despliegue de parte de la Colección Macba que en su totalidad alberga 5.585 obras.

«Desde hace treinta años, la colec-ción no ha parado de crecer y a partir de octubre se presentará de forma es-table en la planta primera del edificio Meier; ofreceremos un paseo por el si-glo XX con un recorrido cronológico y racional. Es una colección que no tie-ne que hablar desde posiciones hege-mónicas». Una de las novedades es que se incluirá arquitectura, música y cine. Presentación permanente articulada cronológicamente.

Plensa expondrá por fin en el Macba∑ Una retrospectiva

dedicada al artista barcelonés, estrella de la temporada

INÉS BAUCELLS Jaume Plensa, en su estudio, junto a una de sus obras

Fondo de armario

El museo exhibirá de forma cronológica su colección e incluirá cine, música y arquitectura

54 CULTURA abc.es/cultura JUEVES, 21 DE DICIEMBRE DE 2017 ABC

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

CULTURA

15000

2891

Diario

391 CM² - 43%

1594 €

54

España

21 Diciembre, 2017

P.10

La nadala, sensecap dubte, 6s undels signesd’identitat de lacultura musicaldel m6n hisp~>>,assenyala Carles

Magraner, director de Capellade Ministrers. I dels seus ori-gens parla per a advertir que estroben a l’Edat Mitjana, encaraque els de Nadal no es co-menqaren a escriure fins a prin-cipis del Renaixement, ~<proba-blement al segle XV a Toledo ien els ambients cortesans rela-cionats amb la seua catedrab>.D’aci, precisament, de la Cate-dral de Toledo procedix, segonsMagraner, da m6s antiga nada-la de Nadal que es coneix, unadeliciosa peqa recuperada enprimicia per Capella de Minis-trers i escrita a una veu per unautor anbnim~>.

Eixa primera nadala, de laque es fa ressb la formaci6 va-lenciana de mfisica antiga, por-ta per titol Bien vengades, pasto-res, amb estes primeres estrofesen la seua lletra: ~<Pastores, dici-te, quidnam vidistis? Et annun-ciate Christi nativitatem. Noe,noe. Infantem vidimus, pannis

LES NADALESDE CAPELLA

DE MINISTRERSLA FORMACI(5 DE CARLES MAGRANER

L’HONOR D’HAVER RECUPERAT EN PRIMiCIA EL

PRIMER CANT NADALENC QUE ES CONEIX

TEXT DE SALVA TORRES FOTO DE BIEL ALII IO

involutum, et choros Angelorumlaudantes Salvatorem, Noe,hoe>>.

Capella de Ministrers, des delseu naixement el 1987, no hadeixat d’incorporar en la seua ja~mplia discografia nombrosesnadales, de les quals Magranerdiu que ja abans que existiren,<<se celebraven l’advent, el nai-xement de Crist i l’epifania amb

diversos cants~. Cantos normal-ment escrits en llati. <~Les lien-gfies vernacles no s’incorporenen les seues melodies fins al’arribada de la nadala, formagenSrica de canq6 popular que,a causa del seu major fis a Fen-tom del Nadal, va acabar identi-ficant tots eixos escrits en esta~poca de l’anD~, explica Magra-ner.

En l’extensa trajectbria de Ca-pella de Ministrers s6n cinc elsdiscos que es fan c~trrec, d’una od’una altra forma, de les nadalesal.ludides pel seu director: Ba-tailla en Spagnol. Ensalada deFlecha y Cdrceres; Can~oner del

Duc de Cal&bria; Navidad Re-nacentista; Iudicci Signum, iCanticum Nativitatis Domini. Idels cinc fa rep,s Magraner ma-

teix, amb succintes reflexionsentorn d’eixe cant que travessasis segles fins a desembocar enl’actual Nadal, m6s pagana quecap altra despr6s de la mort deD6u decretada a principis delsegle XX.

<<DE LA CATEDRAL DETOLEDO PROCEDIX LA Mt~SANTIGA NADALA DE NADALQUE ES CONEIX, UNADELICIOSA PE~A RECUPERADAEN PRIMiCIA PER CAPELLADE MINISTRERS>>E1 repertori que arreplega lesamanides de Mateo Flecha elViejo i Bartolom6 C/~rceres vaser estrenat per Capella al Festi-val Classics a Alcal~t, en el Co-rral de Comedies de la ciutatd’Alcalgt d’Henares. Tamb6 hasigut interpretat al castell g6ticm6s gran del m6n, a la Repfibli-ca Txeca, dins de la programa-ci6 del festival Summer Festivi-ties of Early Music of Prague.Mfisica cortesana entorn delNadal que utilitza l’amanidacorn a g~ne.re per a la seua di-vulgaci6: <~Es un g~nere per aquatre o cinc veus concebut pera divertir als cortesans i que vatindre el seu major abast durant

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ARTES

23000

3989

Semanal

1347 CM² - 130%

5811 €

4-5

España

21 Diciembre, 2017

P.11

la celebraci6 de festes palati-nes>~, subratlla Magraner.

E1 Can~oner del Duc deCalabria va ser impr6s sota elnom de ~llancicos de diversosautores, a dos, y atres, y a qua-tro, y a cinco bozes, agora nue-vamente corregidos. ~La selec-ci6 de nadales que cont6 este &l-bum est& agrupada davall trestemhtiques: nadales populars ipastorils, nadales de Nadal i na-dales amatoris>>, indica el direc-tor de Capella de Ministrers. DeNavidad Renacentista, tan solsanotar que es tracta d’una se-lecci6 de nadales de Nadal ambtemes del canqoner anterior idel Iudicii Signum, i de l’enre-gistrament en directe d’esteconcert al Palau de la Mt~sicaCatalana el 23 de novembre de2004.

Eesmentat Iudicii Signumaborda un repertori ~centrat enles mfisiques de gran influ~nciapopular destinades als oficis li-tfrgics nadalencs en els Regnesde Castella i Valencia amb pecestan espectaculars com l’amani-da La Negrina de Mateo Flecha,el Canto de la Sibila, en lesseues variants castellana i valen-ciana, a m6s d’algunes composi-cions anbnimes contingudes enel Cancioner de la Colombina ila nadala Bien vengades pasto-res, ja al.ludit per Magranercom el primer dels coneguts enel seu g~nere.

Este repertori, ja abordat perla major part de les formacionsespanyoles i estrangeres dedica-des a la mt~sica medieval i renai-xentista, ~sempre compta amb

I

CARLESMAGRANER:<<LESLLENGOESVERNACLES,MI-’_-S ENLL DELLLAT[, NOS’INCORPORENEN LESMELODIESDELS CANTSFINS AL’ARRIBADADE LANADALACIRCUMSCRITAMAJORMENTAL NADAL>>

l’atractiu d’oferir una gran va-rietat de lectures, algunes moltdiferents entre si, que no fan si-n5 confirmar la riquesa del pa-trimoni musical hisp& del pri-mer Renaixemenb>. Capella deMinistrers ho resol amb ~granqualitat t~cnica i musicab~, se-gons es va fer constar en laressenya del disc, aconseguintNes millors versions realitzadesfins avui d’aquestes mfisiquessublims~>.

En Canticum Nativitatis Do-mini, Capella va participar enl’efem~rides del quart centenaride la mort de Tom/~s Luis deVictoria, gravant repertori vin-culat al Nadal del mf~sic avil6s.~&a versi6 permet a l’espectadoralternar textures i timbres enoferir una paleta sonora variadaen les seues diverses peces, ambacompanyament instrumentalomnipresent, sonant rotunda isaturadm~, com li agrada dir aMagraner.

La commemoraci6 del quartcentenari de la defunci6 de Luisde Victoria va permetre a Cape-lla de Ministrers realitzar unprograma que abastava ~m~sicaescrita per ales lit~rgies d’Ad-vent, Nadal i Epifania, centradasobretot en els seus motets~. E1disc arreplega obres ~molt reco-negudes, per6 tamb6 unes altresque no havien sigut gravadesfins a hubx Amb tot aix6, CariesMagraner i la formaci6 musicalque dirigix efectuen un brillantrep,s pel g~nere musical de lesnadales, que arribat el Nadal esconvertix en paisatge sonor im-prescindible.

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

ARTES

23000

3989

Semanal

1347 CM² - 130%

5811 €

4-5

España

21 Diciembre, 2017

P.12

JESÚS ZOTANO MÁLAGA

■ Se acerca el día de la despedidade Chambao, el próximo de ene-ro en el madrileño WiZink Center, yya han comenzado a desvelarse elnombre de algunos de los artistasque acompañarán a Lamari sobre elescenario, entre los que se encuen-tran, por el momento, Rosario Flo-

res, Maui, Vinila Von Bismark, Am-paranoia, El Langui, Mario Díaz yCanteca de Macao.

«Llevo doce años siendo Lamari.Desde no hay grupo y desdeentonces llevo andado y cayéndo-me sola». Las palabras de María delMar Rodríguez, vocalista y funda-dora de la formación malagueña,vienen a explicar las razones por lasque a partir de este concierto Cham-bao pasará a la historia para llamar-se Lamari. «No se trata de cerrar unciclo sino de un cambio de nombre.La gente creía que había un grupo,pero no era así. El proyecto de

Chambao se convirtió en una mar-ca, pero no había un grupo como tal.Y creo que ya ha llegado el momentode dejar de hablar en plural. Es me-nos confuso», sostiene la malague-ña, que aún continúa con la extensagira del álbum Nuevo Ciclo, lanzadoen , y al que le quedan tres re-

citales, uno en Vitoria, el próximoviernes , y dos en el Palau de laMúsica de Barcelona, los días y de diciembre.

Lamari es plenamente conscien-te de que este cambio no será uncamino de rosas –«seguro me va acostar más cerrar conciertos como

Lamari que como Chambao–»,pero igualmente se muestra deci-dida a enfrentarse a todos los retosque le vengan, ya que, como con-fiesa, «todo el que vive acierta y seequivoca». La malagueña ha vividoun repleto de éxitos y recono-cimientos, siendo elegida comopregonera de la Feria de Málaga yrecibiendo el Premio Cultura de LaOpinión de Málaga.

La historia de Chambao se re-monta a , cuando el grupo for-mado por Lamari, los primos Da-niel y Eduardo Casañ y el produc-tor Henrik Takkenberg aparece enel recopilatorio titulado Flamencochill , lo que brinda la oportunidadde grabar en el disco Endorfi-nas en la mente. Rápidamente, sufusión de flamenco y electrónicacomienza a despuntar tanto en Eu-ropa como en Latinoamérica contrabajos como Pokito a Poko, Conotro aire, el álbum homónimoChambao y Nuevo ciclo.

Rosario, Amparanoia yEl Langui, invitados en ladespedida de Chambao�Maui, Vinila Von Bismark,Mario Díaz y Canteca de Macaotambién estarán con Lamari el 13 de enero en Madrid

Rosario y El Langui acompañarán a Lamari el 13 de enero. LA OPINIÓN

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

MALAGA

18000

2326

Diario

211 CM² - 27%

992 €

9

España

21 Diciembre, 2017

P.13

Més de 5,5 milions de catalansvotaran avui el nou Parlament

després d’una campanya atípica

� El vot per correu des del’estranger ha crescut un 9%a les comarques gironines

� La investidura del pròximpresident serà a principisde febrer, com a màxim

�

Eleccions crucials perdecidir el futur de Catalunya

PÀGINES�2 A 8

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

20000

5139

Diario

1680 CM² - 150%

6615 €

1-3

España

21 Diciembre, 2017

P.14

Eleccions 21-D EL DIA CLAU

Sembla que era ahirque se’ns cridava ales eleccions mésimportants de lanostra vida, i ja entornem a tenir aquí

unes igual d’importants. Amb leseleccions, a Catalunya, passa comamb els combats del segle en laboxa, encara ens ressonen a les oïdes les plantofades de l’anterior,que ja sona el gong inicial del següent. I el públic s’ho creu, itant que s’ho creu, a veure qui éscapaç de resistir-se a explicar queha assistit, en una sola vida, a

Ningú vol saber més

Un nou «combat del segle» Amb les eleccions a Catalunyapassa com amb els «combats del segle» de la boxa, encararessonen a les oïdes les plantofades de l’anterior que ja sonael gong inicial del següent. I el públic s’ho creu. CRÒNICA

Albert SolerGIRONA

Especialitats: Embotits i formatges ibèrics, cargols, esqueixada de bacallà, graellades de carn i de peix

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

20000

5139

Diario

1680 CM² - 150%

6615 €

1-3

España

21 Diciembre, 2017

P.15

rra que no han sabut involucrar-losen els seus projectes, i d’uns partitsindependentistes que els han fetaflorar el seu sentiment espanyol.La lluita per aquests vots tan im-portants serà tan aferrissada quepotser en sortirà perjudicat el partitque més ha intentat fer propostespolítiques: Catalunya en Comú, aqui les seves crisis internes i les dePodem a la resta d’Espanya, nohauran beneficiat.

Queda el PP, el partit del governa Espanya i impulsor del a Ca-talunya. Dues característiques queen qualsevol altre país haurien deprocurar vots a cabassos entre elsmolts descontents amb el procés,però que -sempre segons les en-questes, no del tot fiables amb unpartit que es caracteritza, sobretota Catalunya, pel vot ocult- enllocd’això, sembla aproximar-se a undesastre històric. Històric a Cata-lunya, és clar, però si la seva actua-ció reverteix en un augment de votsa la resta d’Espanya en les properesgenerals, tot haurà sigut a fi de bé.Si per cada mil vots perduts a Ca-talunya se’n guanyen deu mil a Es-panya, benvingudes siguin les cri-sis constitucionals.

Si hi ha una campanya que pochaurà influït en el vot ciutadà, hau-rà sigut la d’aquestes eleccions. Tot-hom tenia el vot decidit des de set-manes abans, i en la majoria d’oca-sions per castigar els «altres». Nocalien arguments, ningú els voliaescoltar. Com va dir sàviament lapoetesa polonesa WislawaSzymborska en el discurs d’accep-tació del premi Nobel el , «jano tenen curiositat per saber més,ja que podria debilitar-se la sevaforça d’argumentació».

una dotzena llarga de combats del segle. O que ha votat en o eleccions més importants de lavida, de la història, segons alguns.D’alguna cosa han de viure els pobres boxejadors. I els polítics.

Un, que conserva certa dosi devergonya, espera que si realment«el món ens mira», sigui amb lamateixa atenció i interès que desd’aquí seguim les eleccions regio-nals de la Padània o de l’estatd’Oregon. Que ningú sàpiga elque està passant a Catalunya, queningú sàpiga que tenim eleccions,que ningú sàpiga res dels candi-dats que s’hi presenten i que nin-gú sàpiga, per favor, que soc cata-là.

Les eleccions celebrades fa mesos -que ens havien de dur a laindependència en : una altraraó per la qual esperar que el món,si ens mira, ho faci sense pararatenció, com les vaques mirenpassar el tren- van estar precedi-des d’una campanya òrfena deprogrames electorals. Doncs bé,comparada amb aquesta, aquellacampanya va ser d’una alçada su-perior als debats entre Kennedy i

Nixon. No hi ha hagut pràctica-ment res que no fos repetició detòpics, acusacions als rivals de totsels mals de Catalunya, crides a re-vertir la situació, victimisme i, so-bretot, apel·lar incessantment ales emocions i ben poc a la raó,mitjançant banderes, llàgrimes,eslògans sensiblers, posturetes,frases buides i més llàgrimes. Lapolítica catalana no ha sigut maigaire res, però ha passat en pocsanys de ser una novel·la negra deRaymond Chandler a unanovel·leta rosa de Danielle Steel.No és del tot culpa dels polítics,que no fan més que adaptar-se alque vol el votant i aquest, a la Ca-talunya d’avui, no pretén altracosa que ser convençut del que jacreu, sigui Espanya, Catalunya,Ítaca o el Barça. Igual que les lec-tores de Danielle Steel volen creu-

re que després d’una vida arros-segada apareixerà l’amor de laseva vida.

PDeCAT i ERC, per separatEs presenten a aquest viatge per se-parat ERC i l’antiga CDC, actualPDeCAT, de nom de ploma Juntsper Catalunya. CDC, o com es di-gui ara, ja fa dues eleccions que seles arregla perquè el seu candidatno hagi de respondre preguntescompromeses sobre finançamentdel partit, i menys ara que està apunt de dictar-se la sentència delcas Palau. Si el van amagar elseu candidat, Artur Mas, al quartlloc de la llista per Barcelona deJunts pel Sí, ara han fet un mutis en-cara més evident i tenen un candi-dat amb domicili a Brussel·les, queno s’acosta a Catalunya ni que li or-deni un jutge. Un candidat que haaprofitat els rèdits electorals delpartit i la seva infraestructura perconfeccionar una candidaturamarginant els quadres del partit.Aquests amaguen de moment elseu disgust amb l’esperança queun triomf electoral els permeti op-tar a càr recs. Però si Puigdemontfracassa, les dagues ja estan prepa-rades per ajusticiar-lo.

El candidat convergent ha eluditels debats, però ha fet campa nyavia pantalles de plasma, al més purestil Rajoy. El d’ERC, Junqueras, niaquesta opció ha tingut. Tancat a lapresó d’Estremera, es desconeix sila benevolència dels funcionaris liha impedit seguir els debats en elsquals ha participat la seva número, Marta Rovira. Si, cruels, li hanpermès veure’ls i/o escoltar-los,l’estada a presó se li haurà fet insu-portable.

Dues setmanes de campanyaelectoral han sigut suficients per-què aflorin amb virulència les di-ferències entre els presidenciablesd’ERC i JxC, que han acabat acu-sant-se l’un a l’altre de covardia. Sila campanya hagués durat una set-mana més, només la distància geo-gràfica sumada als murs d’Estre-mera, hauria impedit que Junque-ras i Puigdemont arribessin a lesmans, en el que hauria sigut,aquest sí, un combat del segle. Totsdos partits, en això coincideixen,

han rebaixat considerablement elto i les expectatives que alegrementbramaven fa només dos anys. Comescrivia Gil de Biedma «que la vidaiba en serio, uno lo empieza a com-prender más tarde».

La CUP encara no ho ha entès,potser hi tingui molt a veure que elsseus líders no han sigut imputatsni empresonats. Els antisistemacontinuen amb el mateix discursque fa dos anys, de justícia és reco-nèixer-ho. O ho seria, si no hagués-sim constatat on ens portava taldiscurs. Sigui com sigui, la CUP jaha anunciat que no donarà el seuvot a cap formació que renunciï alfamós «tenim pressa», allò que elsseus avis coneixien per «tirar peldret». En principi això ha de difi-cultar el seu suport a ERC i JxCat,però mai se sap: potser tornen aexigir i aconseguir un canvi de can-didat si el troben massa tebi, comvan fer amb Artur Mas. A mes amés, en considerar il·legítimes leseleccions, si el resultat no és favo-rable a l’independentisme la CUPcontinuarà al carrer la lluita per laRepública. O per «implementar-la», segons el seu peculiar llenguat-ge.

La basa IcetaEl PSC juga la basa Iceta. Com decostum, diran alguns. I sí, però no.Iceta ha intentat dur a terme unacampanya moderada i conciliado-ra, ja des dels debats previs a la de-claració d’independència, i ara es-pera recollir-ne els fruits. No seràfàcil. Si fins ara tenia en Catalunyaen Comú un rival que pescava votsen els mateixos caladors que el PSC-determinats barris de Barcelona ialtres ciutats importants, cinturómetropolità, etc.- ara es troba ambun inesperat pescador de podero-ses xarxes, que feineja els mateixosmars: Ciutadans. El partit de Riverai Arrimadas sembla haver-se con-vertit en el favorit per a molts sec-tors de la Catalunya treballadoraque fins ara s’han sentit orfes depropostes que els tinguessin encompte. Si les enquestes donencom a favorit Cs és segurament cul-pa a mitges d’uns partits d’esque-

SECCIÓN:

E.G.M.:

O.J.D.:

FRECUENCIA:

ÁREA:

TARIFA:

PÁGINAS:

PAÍS:

PORTADA

20000

5139

Diario

1680 CM² - 150%

6615 €

1-3

España

21 Diciembre, 2017

P.16